LA HISTÒRIA EXPLICA EL QUE VA SUCCEIR; LA POESIA EL QUE HAVIA DE SUCCEIR(Aristòtil)

Òmnium Cultural vol fer un reconeixement a totes les lluites que han contribuït a forjar el nostrepaís. Amb aquest objectiu impulsarem a partir d’aquesta tardor la campanya Lluites compartides.

Lluites compartides pretén ser un espai per compartir les lluites i fer visible i posar en valor lafeina de milers de persones anònimes que han treballat pel bé comú contribuint a construir unbarri, un poble, una ciutat, un país i un món millor.

Sovint aquestes lluites no van ser compartides per la majoria de nosaltres però tots ens beneficiemdels guanys aconseguits. Avui, gràcies a aquestes lluites gaudim de més drets laborals, a lesciutats tenim més espais verds, les dones tenim més drets, les parelles del mateix sexe podenadoptar fills, podem gaudir d’ensenyament en català per a tothom…

Ja és hora, doncs, de reconèixer i celebrar la contribució d’aquestes lluites i fer que siguinveritablement compartides. Al capdavant, volem ampliar l’imaginari col·lectiu col·lectiu posant encomú els nostres passats diversos i els nostres anhels futurs. Si aprenem del passat, elconeixem, el reconeixem i el compartim, estarem en millors condicions per forjar el nostrefutur compartit plegats.

Amb aquest mateix objectiu, en els darrers anys, la música ha estat un instrument perfecte per aconscienciar la gent que si un s’ho proposa, pot fer que aquest món sigui millor. Els drets mésbàsics de les persones són les reivindicacions més repetides entre els músics i cantautors que hanutilitzat el seu poder de mobilització per a una bona causa.

La cançó reivindicativa no és nova, té un ampli recorregut. Durant segles, a Catalunya, s’ha utilitzattant com a eina de difusió com per mobilitzar la ciutadania. La música és una eina potentíssimaper difondre idees i per encoratjar la població i, a Catalunya, portem utilitzant-la durant molts anys,tant en èpoques de llibertat com de la més absoluta repressió i censura.

Aquest concert vol conscienciar i reviure, a través de la música, aquell temps i aquells momentsque van causar un impacte significatiu en les vides dels nostres pares i avis i, tot i que moltesvegades els records no sempre són d’etapes felices, podrem reviure alguns moments que ens vanomplir de felicitat. La recompensa d’aquest viatge ens farà ser més forts, valents i decidits.

És la memòria que no oblida i ens fa continuar endavant.

1.- Tio Canya (Al Tall) Al Tall és el grup que ha abanderat la riproposta valenciana. Han sabut crear un repertori nou imodern seguint les pautes de la música tradicional. Una de les seves cançons més emblemàtiquesés “Tio Canya”, una crònica de la substitució lingüística esdevinguda al País Valencià al llarg delsegle XX. El protagonista és el Tio Canya, un llaurador que veu com els seus descendents vancanviant la llengua pel castellà. Com altres cançons del grup, conté un final esperançador.

2.- Balada del pas del món (Ovidi Montllor) Ovidi Montllor ha estat un dels intèrprets catalans més importants del segle XX. Va participar endiverses pel·lícules i obres de teatre però sobretot va destacar en el camp de la cançó. Va musicarpoetes i va fer les seves pròpies cançons. La major part de la seva vida musical va ser al costat deToti Soler. “Balada del pas del món” és una cançó de l’últim disc que va publicar en vida (15 anysabans de morir!) i parla sobre el pas del temps.

3.- No demano gran cosa (Miquel Martí i Pol - Ramon Muntaner) Ramon Muntaner va ser un dels grans divulgadors de la poesia catalana a través de la cançó. Totel seu repertori està format per poemes musicats i destaca per la seva gran qualitat musical iinterpretativa. “No demano gran cosa” pertany al disc Presagi, el segon de Muntaner, dedicat percomplet a poemes de Miquel Martí i Pol. Es dóna la circumstància que el cantant va musicar ienregistrar el disc abans que es publiqués el llibre que els contenia. Un poema escrit sota lacensura que demana una lectura entre línies.

4.- Jo vinc d’un silenci (Raimon) El 1975, Raimon va actuar el solitari al Palau dels Esports de Barcelona. Era el 30 d’octubre ifaltaven només tres setmanes per la mort del dictador Francisco Franco. En aquell recital vaestrenar “Jo vinc d’un silenci”, una contundent declaració de principis que conté un dels versos mésclàssics del cantant: ‘qui perd els orígens, perd identitat’. Raimon es refereix a un doble silenci,l’imposat per la dictadura als dissidents polítics però també el que patien les classes popularsenfront dels poderosos.

5.- El Pi de Formentor (Miquel Costa i Llobera-M. del Mar Bonet)Maria del Mar Bonet és una de les veus més importants de la Cançó. El seu germà Joan Ramon jaformava part d’Els Setze Jutges quan ella s’hi va integrar. Sempre ha estat molt interessada per lesmúsiques tradicionals, sobretot dels diversos països de la Mediterrània. També ha musicat poemesde diversos autors. Entre ells “El Pi de Formentor”, de Miquel Costa i Llobera. El poeta, s’inspira enels pins dels penya-segats de la península de Formentor i fa un retrat mític d’un d’ells, a quidefineix amb atributs extraordinaris.

6.- A Margalida (Joan Isaac)Joan Isaac és, juntament amb Marina Rossell i Ramon Muntaner, el màxim exponent de lageneració de cantautors de la Transició. El 2 de març de 1974 va ser executat l’anarquista Salvador

Puig Antich, després d’un judici farcit d’irregularitats. En aquella època, Joan Isaac era amic de lafamília de Puig Antich i li va dedicar aquesta cançó que parteix de la figura de Margalida Bover, enaquella època companya sentimental de Salvador Puig Antich.

7.- De jo et vas despediguent (UC-Tradicional) Uc ha estat un grup cabdal en la música catalana. D’una banda va recuperar i divulgar una part delrepertori tradicional d’Eivissa que s’estava perdent i de l’altra va servir d’esperó per altres grupsd’altres indrets dels Països Catalans. Un dels seus components era Isidor Marí, que anys més tardseria un reputat filòleg que arribaria a presidir la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.“De jo et vas despediguent” és una cançó que transita pels camins de l’amor i el desamor.

8.- Al Teatre (Lluís Llach) Lluís Llach ha estat un dels cantants catalans més compromesos i populars. Amb els anys vabastir un extens repertori que sempre es va caracteritzar per un compromís cívic i nacionalinexcusable i pel gust per les melodies i la poesia. El 1997 va celebrar els 30 anys de vida musicalamb un disc (i espectacle) anomenat Nu, en el que va repassar algunes de les peces mésemblemàtiques del seu repertori i va estrenar-ne només una: “Al teatre”.

9.- Em dius que el nostre amor (Joan Vergés-Toti Soler)Toti Soler és un prestigiós guitarrista, valorat i reconegut internacionalment. A més de tocar laguitarra, també ha musicat i interpretat diversos poemes. Un dels poetes que més ha divulgat ésJoan Vergés, amb qui l’unia una relació d’amistat. En contrapartida, Vergés va escriureespecialment aquest delicat poema per tal que en Toti el musiqués. “Em dius que el nostre amor”és una cançó de desamor en la que la música i la lletra avancen conjuntament i contribueixen acrear un clima fràgil i dolç.

10.- En el port d’Amsterdam (Jacques Brel)El cantant belga Jacques Brel va ser una de les referències més importants per als intèrprets de laNova Cançó i alguns cantants van cantar en català alguna de les seves peces. El mateix Brel vaestar a punt de fer-ho l’any 1964 i fins i tot ja hi havia les adaptacions a punt. El mateix any, Brel vaestrenar a l’Olympia de París la cançó “Amsterdam”, una peça que només es troba al disc endirecte enregistrat en aquella ocasió. Tot i això es va convertir en un gran èxit i se’n van feradaptacions al català, basc i anglès, entre d’altres.

11.- L’home del carrer (Francesc Pi de la Serra)Francesc Pi de la Serra va ser el primer component d’Els Setze Jutges nascut després de laGuerra i el primer en dedicar-se professionalment a la música. És, juntament amb Raimon, elmúsic amb una carrera més dilatada de la música en català. “L’home del carrer” és la seva cançóreferencial. Feta a ritme de vals i amb un tractament de jazz, la cançó ens narra amb certdistanciament la vida d’un home gris per a qui en cap moment demostra ni el més mínim afecte.

12.- Glosat (Pere Antoni Serral - Biel Majoral)Gabriel Oliver, més conegut com Biel Majoral és un músic, activista, polític i mestre mallorquí. Noes pot distingir el Biel Majoral músic les seves altres facetes ja que sempre s’ha distingit per la unainsubordinable defensa de la llengua, el país, les capes més desafavorides i, en general, qualsevolcausa justa. Ferm defensor de la música en viu, Biel Majoral ha deixat pocs enregistraments. Entreells hi ha “Glosat”, pertanyent al seu tercer disc, Cançons republicanes. La lletra és de Pere AntoniSerral i la música, de Biel Majoral.

13.- Marta (Joan Manuel Serrat)Joan Manuel Serrat és, probablement, el cantat català amb més projecció internacional. Encaraque el seu repertori no té components polítics, el franquisme va represaliar Serrat en diversesocasions. “Marta” és la primera de les cançons que el cantant va titular amb un nom femení. Va serpresentada com a cara B del senzill que contenia “Per Sant Joan” i posteriorment inclosa al discCom ho fa el vent. Es tracta d’un retrat costumista d’un poble de costa que, alhora, evoca el recordd’una noia, Marta.

Text de les cançons escrit per Joaquim Vilarnau, periodista i escriptor.

Sant Feliu de Llobregat, octubre de 2016