ÍNDEXDECADÈNCIA…………………………………………………………………………………………1,2 -Causes. -Conseqüències.

SEGLE XVI………………………………………………………………………………………………3, 4, 5, 6 -El renaixement. -Autors importants. -Exemple de poema.

SEGLE XVII…………………………………………………………………………………………….7, 8, 9 -El barroc. -Autors importants. -Exemple de poema.

SEGLE XVIII………………………………………………………………………………………….10, 11, 12 13, 14 -La il·lustració. -El neoclacisisme. -Autors importants. -Exemple de fragment de teatre.

BIBLIOGRAFIA…………………………………………………………………………………....15

Durant el regnat de Felip II (1556-15989) es va produir una regressió ideològica i el tancament d’Espanya.

Unió de la corona catalanoaragonesa amb la castellana en temps dels Reis Catòlics (1479-1516): el català deixa de ser la llengua de la cort.

Desplaçament del comerç de la Mediterànea a l’Atlàntic com a conseqüència del descobriment d’Amèrica.

Guerra de les Germanies (1519-1522).

Expulsió dels moriscos (1609).

Guerra dels Segadors (1640-1652).

Guerra de Successió (1705-1714): Decrets de Nova Planta.

DECADÈNCIA

CAUSES

Disminució de l’ús del català com a llegua literària. A soles s’utilitzava en la literatura popular.

Aflebliment de la consciència d’unitat lingüística.

Pèrdua progressiva de personalitat política

Castellanització de la aristocràcia, mentre que la immensa majoria de la població té com a única llengua el català.

La burgesia catalana va perdre el poder, ja que estava afeblida a causa de les guerres i les crisis econòmiques.

CONSEQÜÈNCIES

CASTELLÀCATALÀ

Durant aquest segle, la literatura culta decreix en quantitat, qualitat i originalitat al mateix temps que la literatura castellana apareix representant la modernitat.

Aquesta decadència va afectar la literatura culta, però no la literatura de caràcter popular, ni a l’ús de la llengua, la qual va seguir sent oficial fins al segle XVIII.

En aquest segle va sorgir el Renaixement, etapa important on es produïren un conjunt de canvis fonamentals com la introducció de la impremta, que afavorí la circulació ràpida i massiva d'obres i idees.

És la generalització a tot Europa de l’esperit humanista dels segles XIV i XV.

Una visió més humanitzada del món es reflectieix en la literatura amb l’equilibri i l’harmonia clàssics, el vitalisme i l’alegria de viure.

Els renaixentistes van valorar la inspiració popular i la van

elevar a la categoria de la literatura culta: estil senzill, formes mètriques de tradició popular, temática festiva…

EL RENAIXEMENT

Cristòfor Despuig. Va escriure prosa. Ex: “Los col·loquis de la insigne de la ciutat de Tortosa”.

Joan Timoneda. Va escriure poesia culta. Ex: “Flor d’enamorats” (cançoner bilingüe).

Joan Ferrandis. Va escriure teatre. Ex: “La Vesita”

.

AUTORS IMPORTANTS

Só qui só, que no só io,puix d'amor mudat me só.

Io crec cert que res no sia,o, si só, só fantasia,o algun home que somiaque ve alcançar algun do,puix d'amor mudat me sóSó del tot transfigurat;só aquell que era llibertat,

i ara d'amors cativatme veig molt fora raó,puix d'amor mudat me só.

Si só, puix que en lo món vixci a mi mateix avorrixc,i segons que discernixcveig la qui em dóna passiópuix d'amor mudat me só.

Poema: Só qui só

Joan Timoneda

Només a Catalunya es va conrear una poesia i un teatre barroc en català.

La severitat, l’exageració, el pessimisme i el tenebrisme substitueixen la vitalitat, l’harmonia, l’optimisme i lluminositat de l’època anterior.

Es va retornar al teocentrisme medieval. La vida terrenal no val res, l’important és preparar l’ànima per al moment del judici diví.

No hi ha més realitat que la mort, i la vida és una mentida, un somni.

Confusió entre la realitat i l’aparença.

Gust pels contrastos.

Tendència a l’artifici i a l’exageració.

EL BARROC

La vida, entesa com a lloc de proves que cal superar.

La brevetat de la vida i l’obsessió pel pas del temps.

La vida entesa com una preparació per a la mort.

La visió distorsionada de les realitats, com si foren miratges o il·lusions.

Francesc Vicenç Garcia. Va escriure poesia culta. Ex: “A una hermosa dama de cabell negre”.

Francesc Fontanella: Va escriure poesia culta i teatre. Ex: “ A la mort de Nise” i “Lo desengany”.

AUTORS IMPORTANTS

TEMÀTICA

Oh, dures fletxes de mon fat rompudes, rompudes per ferir més doloroses, que, llevant-me les plomes amoroses, deixau al cor les puntes més agudes!

Flames més eclipsades que vençudes, aurores algun dia lluminoses, ombres ja de ma vista tenebroses, tenebroses, mortals, però volgudes.

Principi trist de penes inhumanes, terme feliç de l’ànima afligida que per alívio son dolor adora;fletxes sereu i flames soberanes si llevau a mon cor la trista vida per donar a mos ulls eterna aurora. 

Poema: A la mort de Nise

Francesc Fontanella.

Va tindre lloc la guerra de Successió (1700-1714); per la instauració de la Casa de Borbó al tro d’Espanya amb la mort de Carlos II.

Repressió total de la llengua.

Decret de nova planta del principat de Catalunya.

Dins del camp del pensament i de la es caracteritza per l’afany d’investigació i de divulgació cultural.

LA IL·LUSTRACIÓ

Difon valors de la igualtat de drets, llibertat, la dignitat de l’home, la tolerància…

Objectius morals i didàctics (afany científic i investigador)

Rigidesa formal

Simetria i equilibri

Interés pel progrés de la societat

EL NEOCLASSICISME

Retorn a la claretat expositiva de la cultura clàssica.

Sotmetiment a les regles de creació literària i perfecta distinció de gèneres.

Eliminació dels sentiments desbordats, substituïts per postures raonables.

Valoració de la ironia i la paròdia com a instrument de crítica.

Busca de la utilitat i la finalitat pràctica.

AUTORS IMPORTANTS

Joan Ramis. Ex: “Lucrècia” , teatre.

Baldiri Reixach. Ex: “Instruccions per a l’ensenyança de minyons”, prosa.

Imatge: Joan Ramis

Lucrècia, acte III, fragment de l’escena III

LUCRÈCIA.- I ¿què altra cosa més pot fer una afligida,sinó passar plorant sa desgraciada vida?

Elles calmen ma pena, aplaquen mon turment:mon cor, senyor, no pot consolar-se altrament.

Mon adorat espòs acaba de partir:pensau, pues, com jo estic, quals penes dec sofrir.

La sort en mi demostra el seu cruel rigor:ella me fa alegrar per dar-me més dolor.A penes al gosar a mon espòs presenthavien mos dolors cessat súbitament,a penes començava, alegre, a respirar,

quan ja me priva d’ella, quan ja lo fa apartar,quan torna a submergir-me en los passats dolors,

qui sempre són més cruels, qui sempre són pitjors.

Joan Ramis.

BIBLIOGRAFIA-Viquipèdia.

-Llibre de text de Valencià.

-Diversos blogs en internet.

-[ http://llenguacat.wikispaces.com/file/view/La+Decad%C3%A8ncia.pdf ]

-[ http://llenguacat.wikispaces.com/file/view/neoclassicisme.pdf ]