ibèria entre els segles viii-xi

LA PENÍNSULA IBÈRICA ENTRE ELS SEGLES VIII i XI

VICENT PUIG I GASCÓ. CURS 2015-16


AL-ÀNDALUS (711-1031) CONQUESTA MUSULMANA IBÈRICA (711-722) iniciada per TARIQ (= lloctinent de

Musa= governador Nord Àfrica) Regne Visigot (670-711)= GUERRA CIVIL (Witiza i Roderic)= Debilitat TROPES ÀRABS I BERBERS= saquejar el territori = Aliança de Witizans + musulmans Batalla de Guadalete (711) = Roderic derrotat Els nobles hispanovisigots no s’hi van oposar = Pactes i suport de les minories (jueus)

descontentes del govern visigòtic. NUCLIS DE RESISTÈNCIA= Batalla de Covadonga (722) = combat aïllat = ASTÚRIES

EMIRAT DE CÓRDOVA (756-929) Finalitzada la conquesta Al-Àndalus es converteix en un emirat = província depenent del CALIFAT OMEIA DE DAMASC.

Inici època predomini musulmà en la P.I. = economia comercial, urbana i monetària. NUCLIS DE RESISTÈNCIA CRISTIANS = economia rural sense comerç i moneda Abd-Al-Rahman I emir independent d ’Al-Àndalus (756)= príncep omeia que fuig a la

P.I. Després del final del Califat Omeia de Damasc. Emirat = independència política, però reconeixen autoritat religiosa Califa de Bagdad ENFRONTAMENTS AMB CRISTIANS NORD (ASTÚRIES)= presa de Zamora

FRANCS (Carlemany)= conquesta de Girona i Barcelona= MARCA HISPÀNICA. MULADIS (= conversos)


CALIFAT DE CÓRDOVA (929-1031) Intaurat per Abd-Al-Rahman III (929)=

a) crea estat centralitzat i una forta fiscalitat b) Califa= autoritat suprema religiosa, independent del Califa de Bagdadc) Imposa la seua autoritat= derrota les revoltes interiors = exèrcit de mercenaris

Realitza expedicions (RÀTZIES) contra els cristians = imposició de tributs de vassallatges

Època desenvolupament econòmic i cultural = Còrdova primera ciutat d’Occident Al-Hakam II continua el període d’esplendor. Hisam II= delegat el govern en Almansor (978-1002) primer ministre i militar

Cabdill militar que organitza ràrtzies anuals contra els regnes cristians Saqueig de Santiago (997)i Barcelona (985) A la seua mort (1002) = Crisi del Califat

Els governadors de les províncies (1031) es declaren independents = desintegració del Califat= Regnes de Taifes (28)


GOVERN I ECONOMIA D’AL-ÀNDALUS1. GOVERN I ADMINISTRACIÓ

Emirs o governadors nomenats pel Califa de Damasc Controlen administració i despesa pública , justícia, política exterior i l’exèrcit

CALIFES = concentren tot el poder polític i religiós (= prínceps dels creients) Hachib o primer ministres o i els caps dels diwans o ministeris = assessoren al

califa. 2. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

a) Administració del territori dividit en cores o províncies = governador o valíb) Administració de justícia= cadís. c) Impostos = eren més elevats els de cristians i jueus

Legals = pagats pels musulmans= Delme, Capitació i Herències i compravendes.

Extraordinaris = pagats per cristians i jueusd) Exèrcit de mercenaris = musulmans, mercenaris berbers, renegats cristians i

voluntaris que lluiten per la seua fe. Soldats professionls que reben els ingressos del sou i del botí de les batalles. El cap suprem era el calífa, podia delegar en el visir o un príncep.


3. BASES ECONÒMIQUES D’AL-ÀNDALUS. Basada en l’agricultura (vinya, olivera i horta) i la ramaderia. Notable desenvolupament de l’artesania destinada a l’exportació. Les activitats comercials i artesanals es van concentrar en els nuclis urbans. AGRICULTURA

Terres de secà dedicades a a produir cereals, vinya i oli. Terres de regadiu dedicades als conreus d’horta i altres procedents

d’Orient (canya de sucre, arròs, taronja, llima, el safrà, el cotó i la morera)

Ampliació dels cultius d’horta gràcies als embassaments, sèquies, pous i sènies = MAJOR APROFITAMENT DE LA TERRA

RAMADERIA = centrada en la cria de corders, cavalls i cuc de seda. ARTESANIA

Fabricació de teixits de cotó, lli, seda i brocats Ceràmica i vidre; Treball de l’ivori, el cuir i la fusta Fabricació de pergamí, papir i paper (= introduït pels musulmans=

Xàtiva)


COMERÇo Al-Àndalus va restar integrat en el circuit comercial

islàmic.o La situació estratègica d ’al-Àndalus entre Europa i Àfrica =

paper d’intermediari comercial fonamental o Els mercaders d ’al-Àndalus portaven per la Mediterrània

productes elaborats a les ciutats Orient portaven productes de luxe = espècies, Nord d’Àfrica = or, ivori i esclaus negres Europa Cristiana = esclaus blancs


LA SOCIETAT I LA VIDA QUOTIDIANA

• Massa de la població (AMMA )= camperols, artesans urbans i comerciants =.• Jueus i esclaus pagans o convertits a l’islam.


INDUMENTÀRIA HOMES = a l’estiu vestien camí de lli o cotó (gamis, substituïda posteriorment

per una túnica, i pantalons lleugerament bombats a les cuixes (saragüells) Hivern = s’abrigaven amb samarres i jupetins de pell; es cobrien el cap

amb casquets de feltre o gorres de llana, A partir del segle XI apareix el turbant.

DONES Vestien túniques cenyides a la cintura i s’embolicaven les cames amb

bandes de senda. Per eixir al carrer = usaven un mantó i toquetes de brocat, es cobrien el cap amb una toca i es tapaven el rostre amb un vel que cobria tota la cara, excepte els ulls

Higiene= sabons aromàtics, es depilaven, es tenyien el pèl, es perfilaven els ulls, es pintaven els llavis i mastegaven goma per tenir bon alé.

Tan homes com dones usaven perfums i ungüents, sobretot essències de llima, aigua de roses i violetes; perfums de safrà i gesmil, conservats en flascons de vidre.

El calçat canvia amb l’estació, a l’estiu usen sandàlies, babutxes i espardenyes d’esparts o suro; a l’hivern= botins folrats de feltre o botes altres de cuir.


EDUCACIÓ Estava a l’abast de gran part de la població (nens i nenes) Ensenyaments bàsics (6-7 anys) = aprenien a llegir en l’escoles alcoràniques.

Recitaven nocions de l’Alcorà Nocions Matemàtiques i Gramàtica Aprenentatge basat en la transmissió orals= primers ensenyaments de Mahoma.

Ensenyament superior Realitzat en Madrasses o universitats Accés restringit S’hi estudiava l’Alcorà i altres matèries com gramàtica, matemàtiques,

astronomia, medicina i ciències naturals.LA CULTURA HISPANOMUSULMANA

Al-Àndalus va difondre per Europa la cultura clàssica grega rebuda des de l’imperi Bizantí.

Important focus cultural en l’època del califat= Abd-Rahman II i Al-Hakam II. Humanitats = filòsof Ibn Hazm. Ciències = predomini disciplines pràctiques = Navegació, Astronomia (Abul-Qasim

Maslama); Medicina (Abulcasis, autor tractat mèdic molt usat en l’Europa occidental)


MACSURA GALLONADA

MOCÀRABS

ATAURICS


ELEMENTS DECORATIUS.

ATAURIC MOCÀRABS PANY DE SEBKA

EPIGRÀFICA ARABESC


PALAU DE MEDINAT AL-ZAHRA. CÒRDOVA Situada a 8 km. De Còrdova, ocupa una extensió de 112 ha., arribaren a viure unes 25.000 persones en el recinte palatí. Construïda entre 936-976, per Abd –Rahman III


ELS NUCLIS CRISTIANS DE RESISTÈNCIA (722-1035) NUCLI CANTÀBRIC (REGNE D’ASTÚRIES)

Format al voltant de la serralada Cantàbrica, a principis del s. VIII. Conviuen Asturs i refugiats visigots dirigits pel cabdill PELAI (= Covadonga, 722) Els successors de Pelai establiren la capitat a Oviedo (808) i amplien el regne fins a

Galícia i la capçalera del Duero fins l’Ebre (Alfons III) Ordini II instal.la la capitalitat a Lleó (914) = creació del regne de Lleó. Al segle X sorgeix el comtat de Castella, a l’extrem oriental del regne de Lleó. En el 1085, Ferran I el convertí en un regne independent, després de la derrota del rei

de Lleó Beremund III = creació del regne de Castella i Lleó. NUCLIS PIRINENCS

Amb la conquesta de Girona i Barcelona, els francs van crear una franja fortificada al llarg dels Pirineus, per defensar-se dels atacs dels exèrcits musulmans. Dividiren el territori en comtats dependents de l’imperi de Carlemany (= Marca Hispànica)

Després de la divisió de l’imperi (843), aquests comtats anaren desvinculant-se REGNE DE PAMPLONA NUCLI ARAGONÉS COMTATS CATALANS


REGNE DE PAMPLONA Situat al Pirineu occidental = població basca que es va alliberar del domini carolingi i

musulmà (810) = aliança entre els Banu Qasi (reis de Saragossa) i la família Arista (monarquia navarra).

Comença hegemonia navarra (s. X)= expansió per la Rioja, Aragó i Jaca. Sanç III, el major (1004-1035)= herata Aragó, i incorpora Castella= divideix el regne

a la seua mort (1035)= Castella i Aragó s’independitzen. NUCLI ARAGONÉS (Aragó, Sobrarbe i Ribagorça)

Sorgeix al Pirineu central= Fins 820 està sota control dels carolingis= incorporació al regne de Pamplona (940) A la mort de Sanç el Major, hereta pel seu fill Ramir I que el converteix en regne

independent. COMTATS CATALANS

Sorgeix en el Pirineu oriental= aquesta zona restà sota domini franc (Marca Hispànica, 2a. meitat s. VIII)

Guifré el Pelós reuneix els comtats (878) i estén el control sobre la plana de Vic. Debilitament de l’imperi i del poder musulmà (988)= unificació dels comtats sota un

únic domini. Guifré transmet els comtats als seus fills (herència)


. RECONQUESTA, REPOBLACIÓ I DEFENSA DEL TERRITORIRECONQUESTA= tornar a conquerir

Concepte discutit i inexacte perquè els regnes que “van conquerir” el territori musulmà no existien abans de l’ocupació islàmica.

Intenta legitimar, políticament, els regnes cristians, que es consideraven hereus del regne visigòtic. Hem d’aplicar el concepte a l’enfrontament entre musulmans i cristians de la península Ibèrica. ELS PROCESSOS DE RECONQUESTA O CONQUESTA I REPOBLACIÓ SÓN PARAL.LELS (= causa-efecte)

REPOBLACIÓ = Ocupació de la terra amb una població nova i la posada en cultiu de la terra. CARTA DE POBLAMENT: document concedit per un rei i/o senyor que fixa els deures i obligacions dels vassalls,

amb el temps, els vassalls hauran de pagar impostos feudals. • Dirigida pel rei o un senyor feudal.• Fixen les normes que havien de complir els nous pobladors. (drets i deures)• Repartiment de terres entre vassalls.

PRESSURA = lliure ocupació de la terra, considerada sense propietari Zones poc poblades. Hi participen camperols, nobles i monestirs, amb serfs i colons. Els ocupants es converteixen en propietaris de terra. Regne d’Astúries (fins el Duero), Navarra (la Rioja) i els Comtats Catalans (Plana de Vic)

ADMINISTRACIÓ I DEFENSA DEL TERRITORI Organització del territori en districtes al voltant d’un castell. Governat per un delegat reial o comte. Els habitants del districte tenen l’obligació de defensar el castell i obtenen protecció.


ECONOMIA I SOCIETAT. • Economia de base agrària = Ramaderia a les zones muntanyoses i Agricultura de cereals i el

guaret a les planes• Escassa presència de l’artesania i el comerç (ciutats del camí de Sant Jaume) • Les ciutats cristianes són molt reduïdes comparades amb les musulmanes.

a) Centres religiosos on residia el bisbe o hi havia monestirs i esglésies.b) Lloc on es celebraven les fires o mercats agraris.c) Aquestes fires atrauen artesans i comerciants que acaben assentant-se ne la ciutat.

• Les ciutats més importants del territori cristià peninsular eren durant el segle XI:• Santiago de Compostel.la= centre de peregrinació peninsular, • Lleó = ciutat on vivia el bisbe més important del regne de Castella, i lloc d’estada del rei. • Barcelona= ciutat i port de mar on residia el comte.

• Estructura de la ciutat cristianaa) Envoltada de muralles i de petites dimensions. b) Mancada de banys i alfòndecsc) Les ciutats antigues seguien el traçat romà: cardo, decumanus, 4 portes, d) Catedral o església major, e) Castell o palau fortificatf) Disposaven de mercat setmanal


CULTURA I ART EN ELS NUCLIS CRISTIANS.• Poca presència d’activitats culturals i artístiques durant el segle XI.• Impuls de les activitats artístiques a partir del camí de sant Jaume.

a) CAMÍ DE SANT JAUME Aparició de la ruta a partir del 813= descoberta de la tomba de l'apòstol Jaume Organització de pelegrinatges a la tomba= penitència i agraïment dels favors. El camí afavoreix el desenvolupament de l’artesania, comerç per atendre als pelegrins. Impulsa l’aparició de ciutats i la construcció d’una xarxa viària (ponts, hostatgeries,

hospitals, monestirs, esglésies)

b) ART PRE-ROMÀNIC. Conjunt de manifestacions artístiques realitzades en cada país o territori abans del

sorgiment del romànic. ART ASTURIÀ

Desenvolupat entre el segle VIII i principis del segle X, al regne d’Astúries. Construcció de petites esglésies i palaus Arcs de mig punt i volta de canó i materials pobres. Edificis = Sta. Maria del Naranco, San Miguel de Lillo, San Julián de los Prados, San

Salvador de Valdediós.


CAMÍ DE SANT JAUME


ART MOSSÀRAB= Desenvolupat en el segle X en les àrees de domini cristià. Construcció de esglésies. Arcs de ferradura, cobertes de fusta amb volta de canó de ferradura, materials pobres, com

carreus i rajoles i suports formats per pilars i comumnes. Edificis = San Miguel de Escalada, San Baudelio de Berlanga, i san Cebrián de Mazote.

ART ROMÀNIC. Desenvolupada entre els segles XI-XII. Focus català

Decoració d’arquets o arcuacions cecs i la realització d’esglésies amb campanars molt desenvolupats

Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll. Focus del Camí de sant Jaume.

• Lligat al romànic francés• Solidesa i monumentalitat; Murs gruixuts amb escasses obertures i contraforts exteriors. • Arc de mig punt, volta de canó, esglésies de planta basilical amb creuer de 3 o 5 naus, amb

deambulatori que recorre l’absis principals.• Cobertes reforçades de canó per arcs faixons. • Portades amb escultures i Torres en els laterals de la façana. • Model la catedral de Jaca (Osca), el monestir de sta. Maria de Sangüesa (Navarra), San Martín

de Fromista (Palència); San Isidoro de Lleó; la co.legiata de Toro (Zamora), i la catedral de Santiago de Compostel.la.


LES TERRES VALENCIANES I L’ISLAM

a) Aquesta zona estigué sota control visigòtic durant un segle, perquè des de la caiguda de Roma va ser sotmesa pels bizantins.

b) Amb l’arriba dels musulmans els hispanoromans van adoptar prompte la cultura islàmica = gràcies als pactes amb els conqueridors i la tolerància d’aquests.

c) Hi conviuen en el territori valencià hispanovisigots, jueus, eslaus, àrabs, berbers i sirians. d) Els visigots vivien segregats en les ciutats= Calls.e) Els musulmans van influir sobre els mossàrab = llengua, forma de vestir, afegir noms

àrabs al cristià, reduiren el consum de carn de porc i ompliren les cases de tapissos i coixins.

f) Introducció canya de sucre, arròs, taronger, palmera, ametler, morera, lli, espart paper, tèxtil i ceràmica.

g) Els mossàrabs acabaren vivint en els ravals de les ciutats musulmanes. h) Influència cristiana= introducció del salat, consum de vi, adopció de vocabulari.


REFERENCIES BIBLIOGRÀFIQUES I WEBS.

http://ccsocials.blogspot.com.es/

http://www.valdearcos.es/

http://tom-historiadelarte.blogspot.com.es/

http://editorial.dca.ulpgc.es/estructuras/construccion/1_historia/index.htm

http://joseangelhistoriadelarte.blogspot.com.es/

http://losreinoscristianos.wikispaces.com/

http://ccss2eso.blogspot.com.es/

http://www.pergeo.es/mapas-y-planos/ilustraciones/

http://www.anayaeducacion.es/

http://vicensvivesdigital.com





















http://vicensvivesdigital.com/



ibèria entre els segles viii-xi

Education