linia tres 33
DESCRIPTION
http://comunicacio21.cat/images/liniatres/pdf/linia_tres_33.pdfTRANSCRIPT
redacció: [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 - [email protected] | administració: [email protected]
Arrenquen les obres del nouMiniestadi del Barça a Sant JoanLa primera fase consisteix en l’enderrocament del Tennis El Forn i durarà aproximadament vuit setmanes pàg 10
Igualtat pàg 3
La taxa d’atur femenina a la comarca supera en vuit punts la masculina
Sant Just pàg 11
L’avinguda del Baix Llobregat, més a prop de ser una via urbana
Televisió pàg 12
L’edifici d’Operación Triunfo,en venda per 1,6 milions
Esports pàg 13
Sant Joan tornarà a ser l’inici d’una etapa de la Volta
La tradició és vivaEsplugues celebra el vintè aniversari dels seus Tres Tombs pàg 9
Esplugues pàg 8
Maria Rosa Fustérep el Premi Nacional de Cultura
Opinió pàg 6
Oriol Junqueras, vicepresidentdel Govern: ‘La injusta realitatde l’economia catalana’
esplugues · sant joan despí · sant just desvern Difusió OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals · Març 2016 · Núm. 33liniatres.catlíniatres
Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517| 2 líniatres.cat Març 2016
líniatres.cat 3 | Març 2016
» El Consell de Dones denuncia que aquestes pateixen injustícies en l’àmbit laboral “pel sol fet de ser-ho” » Des del 2008, la taxa d’atur femenina a la comarca ha crescut i ja supera en vuit punts la dels homes
La consellera de Dones, Vicky Castellanos (segona per la dreta), ha iniciat una ronda de trobades amb regidors d’Igualtat dels ajuntaments de la comarca. Fotos: CC i arxiu
La (des)igualtat laboral
Reportatge
El mes de març –i en concret el dia8– és el de la dona treballadora.Una commemoració que, teninten compte les estadístiques delmercat laboral a la comarca, ésmés necessària que mai. I és queles últimes dades de l’atur, que fanreferència al mes de febrer, de-mostren que, dels 54.350 aturatsal Baix Llobregat, 29.681 són do-nes i 24.669 són homes: una di-ferència de més de 5.000.
Aquesta escletxa s’ha anateixamplant en els últims mesos,ja no només a la comarca, sinó atot Catalunya. Un fet que, segonsel secretari general del Departa-ment de Treball, Josep Ginesta,porta a pensar que no s’estàavançant en la part “qualitativa”
del mercat de treball. Un cop d’ullen les dades permet descriure mi-llor la situació d’inferioritat de ladona respecte de l’home. Del’últim estudi del Consell de Do-nes del Baix Llobregat –depenentdel Consell Comarcal–, no nomésse’n desprèn que hi ha més donesque homes desocupades, sinótambé que aquesta dinàmicas’intensifica a mesura que l’edataugmenta. En aquest sentit, l’es-tudi permet, segons l’ens, “pren-dre consciència de les injustíciesque les dones pateixen pel sol fetde ser-ho”.
UN PROBLEMA A L’ALÇADes de l’any 2008, el percentat-ge de dones aturades no només hacrescut, sinó que ha superat ambescreix el dels homes. Si fa vuitanys la taxa d’atur era del 51% en-tre els homes i del 49% en les do-nes, ara la balança s’ha decantat
cap al cantó femení: 46 a 54. “ElBaix és un reflex del que està pas-sant a la resta de l’Estat”, explicaVictoria Corbacho, responsabled’Igualtat d’UGT a la comarca.
Si s’analitzen les dades peredat, el panorama encara és mésnegatiu per a les dones, ja que elpercentatge d’aturades augmentaen la població més envellida: sientre les menors de 20 anys lataxa d’atur és del 20%, entre lesdones majors de 55 arriba al58%. I a això se li suma que mésde la meitat de les aturades ma-jors de 45 anys fa més d’un anyque busquen feina. Aquest fe-nomen, segons posen de mani-fest des de CCOO, provoca que elrisc de caure en la pobresa “afec-ti més les dones”.
Per tal de pal·liar la situació,des del Consell de Dones es tre-balla “per un canvi profund de va-lors en tots els estaments so-
cials”. De fet, la consellera del ram,Vicky Castellanos, està fent tro-bades amb els regidors d’Igualtatdels consistoris del Baix per “de-finir de manera conjunta les líniesestratègiques a desenvolupar enels pròxims anys” per combatre ladesigualtat i “reforçar la col·la-boració entre les institucions”.
XIFRES PER MUNICIPISTal com indica l’estudi, Castellví deRosanes és el poble de la comar-ca que té un percentatge més grande dones aturades: un 62%. Percontra, Cornellà registra la xiframés baixa, 49%, seguit de Marto-rell, amb el 51,5%. Sant Just, per laseva banda, acumula un atur fe-mení del 54%, sent el sisè quemenys en té. Esplugues és la vui-tena d’aquesta classificació amb el54,3%, mentre que a Sant Joan laxifra supera el 55%. Tanmateix, pelque fa als nous contractes, Sant
Joan és un dels quatre municipisdel Baix on les dones n’han signatmés que els homes –un 52,2% alseu favor–, tot i que més de la mei-tat són temporals. En aquest ràn-quing, Abrera ocupa la darrera pla-ça, on només un 24% dels con-tractes són de dones.
Amb tot, un conjunt de dadesque mostren que el camí cap a laigualtat laboral serà llarg. Enaquest sentit, Corbacho assen-yala que és indispensable “trencarestereotips i rols des de l’escola” icritica els “problemes” de conci-liació familiar que pateixen mol-tes dones, les quals, afegeix, “es-tan millor preparades però ocupenllocs de feina pitjors que els ho-mes”. I, sobretot, en el que coin-cideixen tant des d’UGT com desde CCOO és en demanar que laGeneralitat desenvolupi la Lleid’Igualtat. Una igualtat que, demoment, sembla una quimera.
F.J. RodríguezB. LLOBREGAT
líniatres.cat| 4Març 2016 Agenda Nacional
Ja fa un parell de mesos que el “Govern dela postautonomia i la preindependència”, talcom l’anomena el president de la Genera-litat, Carles Puigdemont, va prendre pos-sessió. Seixanta dies i escaig que han evi-denciat que el camí de la “desconnexió” –unaltre terme que ha fet fortuna en el vocabulariindependentista– serà dur. De fet, i com java sent costum, aquestes primeres setma-nes del mandat han estat marcades, bàsi-cament, per l’estira-i-arronsa jurídic. Eldebat polític, que és el que se suposa que hau-ria d’imperar en aquests moments, segueixrelegat en un segon terme, a l’ombra dels re-cursos, dels tripijocs jurídics i de l’omni-present Tribunal Constitucional (TC).
Probablement per això, per aquesta pi-cabaralla jurídica permanent, són molts elsciutadans –tant els que van votar partits in-dependentistes com els que van optar peraltres forces– que desconeixen els passosque Junts pel Sí i la CUP han pactat per ferpossible un Estat català independent. Un fullde ruta que tot just ara s’ha començat a des-plegar amb l’impuls de les ponències de leslleis de transitorietat jurídica, de la SeguretatSocial i de la Hisenda pròpia –la del procésconstituent es deixa per més endavant– i
la comissió del procés constituent –ja re-correguda al TC–. Aquestes són les prime-res accions d’un pla que ha de permetre arri-bar, segons els seus impulsors, a la inde-pendència d’una manera “segura” i més omenys ràpida. I és que sembla que els 18 me-sos dels quals es parlava a l’inici han deixatde ser prioritaris. Ara s’opta per no cenyir-se excessivament en un compte enrere quemolts veuen més perjudicial que altra cosa.
Amb tot, i un cop les ponències de les lleisde “desconnexió” han tirat endavant, aixícom la comissió del procés constituent, elssegüents passos que s’han de fer són l’inicid’un procés constituent participatiu i l’im-puls de les principals estructures d’Estat, sen-se oblidar l’aplicació del pla de xoc social. Jaen una segona fase s’han d’aprovar les lleisde ruptura per procedir a convocar leseleccions constituents. D’aquestes, i per a lesquals l’objectiu de l’independentisme és tras-passar la barrera del 50% més 1 dels vots,n’ha de sortir una comissió redactora que ela-bori la nova Constitució per després ser ra-tificada en un referèndum que serveixitambé per avalar la independència.
Tot plegat si abans no s’ha pogut cele-brar un referèndum acordat amb Espanya.I és que ningú, ni el mateix Puigdemont, s’a-treveix a descartar del tot aquesta via. D’o-brir-se finalment, els passos abans descritspodrien canviar substancialment. Quedaclar que no és temps per a pronòstics.
» El Govern impulsa les ponències de les lleis de “desconnexió” i la comissió del procés constituent» Són els primers passos d’un full de ruta que ha d’acabar amb un referèndum sobre la nova Constitució
L’hora de passar a l’acció
ECONOMIA4Més enllà del full de ruta,compartit a grans trets pels actors políticsdel procés sobiranista, hi ha una batalla quede ben segur serà determinant per a l’èxitdel mandat independentista: la de la cai-xa de la Generalitat. La de la Hisenda.
Fins fa poc força apartat dels focus me-diàtics, però no per això menys actiu, el de-partament d’Economia i Hisenda, lideratpel vicepresident Oriol Junqueras, ja ha co-mençat a posar fil a l’agulla per intentar re-flotar l’autonomia financera de la Gene-ralitat. Peticions de liquiditat a Montoro iDe Guindos a banda, l’objectiu principal acurt termini de Junqueras és esprémer almàxim les competències que ja són de laGeneralitat en aquest àmbit i que fins arano s’havien desenvolupat, probablement
per la impopularitat, per exemple, de me-sures com l’embargament. Sigui com sigui,el Govern actual vol acabar amb la cessióde l’execució i la liquidació efectiva dels pro-pis impostos de la Generalitat (un 10% delsque paguem els catalans), un servei pel quall’any passat es van haver d’abonar 10 mi-lions al Ministeri d’Hisenda espanyol i 25més als registradors de la propietat.
Passar a assumir directament aques-tes funcions –cosa que ja s’ha començata fer– i aconseguir així tenir totes les com-petències ja reconegudes efectivamentdesplegades és el primer i indispensablepas perquè quan arribi el moment –si fi-nalment arriba– es pugui assumir la ges-tió dels impostos massius: IVA, IRPF, So-cietats... La mare dels ous.
La batalla de la Hisenda
Arnau NadeuBAIX LLOBREGAT
Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517 5 | líniatres.catMarç 2016
Opiniólíniatres.cat| 6Març 2016
publicitat 686 429 517líniatres.cat
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Tres no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]
Dipòsit legal: B 12320-2013
amb el suport de:Difusió controlada
10.025 exemplars mensuals
4Ja són aquíper Jordi Lleal
Amb motiu del procés de reor-ganització de l’exèrcit de terraespanyol, la base militar delBruc de Barcelona i el campa-ment de Sant Climent de Ses-cebes passaran a formar partde la brigada Aragón I, ambbase al quarter general de Sa-ragossa. Això serveix per des-plaçar a Sant Climent de Ses-cebes un centenar de tancs ivehicles cuirassats de transportde tropes.
És una casualitat? El tempspotser ens ho deixarà clar. Ja hoveurem. Aquests fets es podenmirar des de dues perspectives:la negativa és que és una ame-naça per als catalans i la posi-tiva és que els podrem recupe-rar com a màquines per al’exèrcit català, que quan nego-ciem els actius i els passius al’hora de la nostra independèn-cia ens quedaríem com a pe-nyora del deute espanyol amb
Catalunya i, si de cas, com a po-ble pacifista que som els po-dríem vendre com a ferralla perfondre’ls i fer-ne acer per a es-tructures d’edificis per als sensesostre i recuperar uns calerons.
Encara que quedi mala-ment, podríem fer com aquellsapastre militarot exclamant:“Expropiense!”. Preparem-nos,doncs, que si arriba el moment,el govern espanyol es posa fla-menc i fa sortir els tancs, hau-rem de canviar de punt de vistai, en lloc de mirar cap a la Dia-gonal, com s’ha dit des de sem-pre, ara tocarà girar la vista capa la Meridiana per veure comentren les forces “dissuasives”.Ai las, quina por! No em toca lacamisa a la pell. Tenim al da-vant un exèrcit que no ha gua-nyat mai una guerra exterior.Només ha vençut quan ha es-clafat els seus conciutadans.Quina glòria més escarransida!
Tribuna
Vivim un moment extrema-dament difícil per a bona partde la societat catalana, coms'ha fet notar aquests dies alParlament de Catalunya durantel debat monogràfic sobre lapobresa. La demografia, lesconseqüències de la llarga cri-si econòmica i el convuls con-text polític i econòmic mundialestan posant en perill els me-canismes socials de redistri-bució que ajuden a esmorteir laduresa d'una crisi que ha fetmolt mal a desenes de milersde famílies.
Una realitat dura, doncs,que esdevé encara més injustaquan es posa de manifest quela societat catalana és capaç degenerar recursos suficients perfer front a totes aquestes ne-cessitats socials però, en can-vi, no en pot disposar per im-plementar les solucions. Unfet que explica bona part d’a-questa contradicció entre dis-posar d’una economia que pre-senta símptomes molt positius–per sobre de la mitjana euro-pea– i, en canvi, unes defi-ciències socials terribles. Perposar només alguns exemples,el 2015 l’economia catalana vacréixer un 3,4%, l’incrementmés alt de l’última dècada. I eldarrer trimestre de l’any, elritme de creixement va ser del4,1%. A més, la reducció de l’a-tur del passat mes de febrer haestat la més important delsdarrers 20 anys en un mes defebrer. I, això, en bona part, ésgràcies a la gran capacitat ex-
portadora de l’economia cata-lana, a l’increment de la re-captació provinent del turismei a la captació d’inversió estra-ngera. I, al costat de tot això, elmotor d’aquest dinamisme éstambé provocat per l’incre-ment de la demanda interna,malgrat les dificultats de les fa-mílies. És a dir, la despesa quefan els mateixos ciutadans.
Tot i aquest context positiu,els nivells d’atur continuensent altíssims, tenim població
ocupada, que malgrat estar-ho, rep una retribució per sotadel llindar de la pobresa, tenimun atur juvenil vergonyós, si-tuacions de falsos autònoms opersones aturades de llargadurada amb unes perspectivesmolt complicades. I malgratgenerar els recursos, no po-dem disposar-ne, entre d’al-tres qüestions, pel conegut dè-ficit fiscal, per la manca d’unahisenda pròpia que ens permetipoder lluitar amb eficàcia con-tra el frau fiscal o per les nom-broses dificultats que posa l’Es-
tat perquè ens en sortim. Enaquest sentit, l’Estat espanyolens deixa diners, que s’han re-captat a Catalunya, cobrant-nosun interès 16 vegades superioral que el Banc Central Europeuli presta a ell. Una estratègiaque suposa per a l’economia ca-talana un cost de 380 milionsd’euros en interessos, més delque costa el Pla de Xoc Social.A més, ha recorregut qualsevolintent d’aconseguir nous in-gressos amb l’aplicació de no-ves taxes, ha incomplert siste-màticament el pagament de lallei de dependència, la disposi-ció addicional tercera o no volfer efectiu el pagament de 1.400milions d’euros fins a juliold’aquest any de la liquidació de2014, quan és un deute reco-negut pel mateix Estat.
Mentrestant, hem de segu-ir treballant, amb el ferm com-promís de blindar tota la des-pesa social i implementar unpla de xoc que ajudi a esmor-teir aquesta dura realitat quecal plasmar en els nous pres-supostos. Reduir la taxa d’aturi la precarietat laboral i im-pulsar la creació de llocs de tre-ball de qualitat és la millor ga-rantia per fer que el creixementexistent sigui sostingut. Men-tre no disposem d'un Estat alnostre servei haurem d'opti-mitzar els recursos dels qualsdisposem, sempre insuficients,i per això mateix sempre, in-excusablement, al servei de lamajoria i ajudant els que mésho necessiten a sortir-se'n.
L’Estat espanyol ens
deixa diners que s’han
recaptat a Catalunya
cobrant-nos un interès
que ens costa més que
el Pla de Xoc Social
per Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de Catalunya
Un diari participatiu
4La injusta realitat de l’economia catalana
Actualitat a la xarxa
#NousTemps#FotografiaDEstat #TornaElTerror
@Spindoctors_cat: Dels creadors d'Estruc-tures d'Estat arriba... Fotografies d'Estat:Carles Puigdemont rep Matteo Renzi al'aeroport. #compol.
@omnium: Condemnem els atemptats a#Brussel·les i refermem el nostre compro-mís amb la pau i la solució política delsconflictes arreu del món.
@nytimesES: "Podemos estar hoy en de-sacuerdo sobre temas en los que estare-mos de acuerdo mañana": Barack Obamaa Raúl Castro.
Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniatres.cat 7 | Març 2016
Un diari obert
En el 99,9% dels casos, quan algú par-la d'eixamplar la base independentistaper assegurar la victòria del sí en un re-ferèndum, autoritzat o no per Madrid,pensa en l'òrbita de Podemos i les sevesderivades. Diposita esperances en aques-ta esquerra sobiranista que aposta peruna transició a l'Espanya plurinacional.I és veritat que hi ha molt camp per cór-rer, perquè com a mínim a curt termi-ni no tenim indicis que el poder majo-ritari espanyol vulgui desfer-se de les es-tructures del règim del 78. Al contrari,va camí de reforçar-ne les costures. Ésobvi que el 'sí' creixerà per l'esquerra.
I la dreta? Cal anar a predicar-hi. Quiho defensa és, sinó el que més, un delsdiputats amb més pedigrí d'esquerres deJunts pel Sí, Lluís Llach: "A la dreta hiha quedat gent despenjada que es pot re-cuperar", deia en una entrevista al pro-grama .Cat de TV3. Quantes vegades hansentit a dir a un diputat de JxSí que calbastir ponts en aquesta direcció d'unaforma tan desacomplexada? El presidentde la comissió d'estudi del Procés Cons-tituent apunta als 100.000 votants d'U-nió que en algun moment hauran de dirsí o no, però també als empresaris de pa-tronals de tradició catalanista que no hanfet el pas obertament, com CECOT o Pi-mec, a alguns socis de Foment del Tre-
ball i del Cercle d'Economia i, per què no,alguns banquers. En Lluís Llach, un "ciu-tadà d'esquerres" que socialment encaixaal mil·límetre amb la CUP, defensa la in-clusió de la dreta en el full de ruta i dis-crepa obertament de la tesi d'una partd'aquesta formació, que creu que elprojecte independentista és patrimoniexclusiu de les esquerres. En Llach té totala raó del món volent sumar la dreta ca-talanista al procés.
Una defensa valenta. En Lluís Llachha fugit de superioritats morals que enocasions s'han atorgat les esquerresrespecte a la dreta catalanista, totalmentdemonitzada. El diputat de Junts pel Sí,que ve del carrer i que no té intenció deviure d'un sou públic, vol sumar senseexcloure. Justament, aquest és l'objec-tiu de la comissió parlamentària que pre-sideix, que de fet és la translació políti-ca de l'ADN de les entitats de la socie-tat civil en el procés.
La nova CDC pot encarregar-se de laseducció d'aquesta dreta catalanista.Connecta amb les masses, arriba a l'úl-tim racó de cada poble i també a les elitsdel país. Però el nou partit -suposant quedeixi enrere la vella política- haurà de pa-rar compte perquè aquesta seducció nol'acabi fent traïdor.
Publicat a El Món
4La dreta i l’Ítaca de Lluís Llachper Gemma Aguilera
4La Caputxinada i el catolicisme per Oriol Domingo
Unes cinc-centes persones (delegatsestudiantils, professors, periodistes,convidats com Salvador Espriu, JoanOliver, Jordi Rubió i Antoni Tàpies) esreuniren fa 50 anys, el 9 de març del1966, en el convent dels Caputxins deSarrià. L’objectiu fou constituir el Sin-dicat Democràtic d’Estudiants de laUniversitat de Barcelona. La reunióclandestina als Caputxins és conegudacom la Caputxinada.
Les forces d’ordre públic assetjarenel convent i al cap de tres dies hi entra-ren sense manament judicial. La tanca-da i l’assetjament mostraven una de lesgrans contradiccions de la dictadurafranquista. Un règim auto batejat de ca-tòlic atacava una institució catòlica.També mostraven una greu contradic-ció interna del catolicisme. Amplis sec-tors de religiosos i laics del catolicismecatalà xocaven, en nom de l’Evangeli,amb el sector episcopal espanyolista afíal franquisme.
El règim nacional catòlic atacà ambla seva policia el convent de Sarrià per re-primir unes persones acollides per unscaputxins que actuaven segons l’esperitde l’Evangeli, de San Francesc d’Assis idel concili Vaticà II. La transmissió de l’E-vangeli inclou la defensa dels drets hu-mans com els de reunió i expressió, delsdrets i de les llibertats de les persones idels pobles sempre i arreu, sobretot en
períodes de dictadura o en règims d’es-cassa qualitat democràtica.
La Caputxinada de fa cinquanta anysés crucial en la vida política i eclesial ca-talana. D’aquells dies del març del 1966sorgiren dues línies d’actuació que hanincidit en el present i en el futur polítici eclesial de Catalunya. Políticament esconstituí la Taula Rodona, organismeunitari de la lluita contra la dictadura.Eclesialment, els abats i provincials de lesordes i congregacions religioses signarenun manifest de suport als Caputxins deSarrià i aquest manifest es traduí en lacreació de la Unió de Religiosos de Ca-talunya. La Caputxinada, entesa coml’Església acollidora de les persones i deles institucions que aspiren a viure de ma-nera lliure i solidaria, també cal ara i aquí.
Dos llibres expliquen aquest epi-sodi: La Caputxinada. Per la llibertati una nova universitat (1987) de JoanCrexell (Edicions 62) i La Caputxina-da. Frares compromesos amb el país ila llibertat (2016) de Clara Fons Duo-castella (Ed Mediterrània). La Caput-xinada revela les conseqüències que vatenir per als frares la seva col·laboracióamb la lluita antifranquista: amenacesi coaccions des dels sectors més in-transigents de l'Espanya dels seixanta,però també un corrent de solidaritat,fraternitat i obertura a la convulsa so-cietat catalana de mitjans del segle XX.
#Renovació#CalçotadaBarata #20AnysDeVida
@aolles: ERC denuncia impagament detaxes municipals del PSC a Sant Joan De-spí. El PSC paga amb diners públics actesal Baix? No m'ho puc creure!
@eduardsanga: Pilar Díaz dóna gràciesals Tres Tombs Esplugues i posa de relleuque és una festa de sensacions per agrans i petits.
@josepperpinya (alcalde de Sant Just): M’heacomiadat de les meves responsabilitats en elparc de Collserola. Han estat 12 anys de reptesapassionants. Gràcies a tothom.
Opinió en 140 caràcters
Esplugueslíniatres.cat Març 2016
| 8
La zona destinada a l’oci per a jo-ves del parc de les Tres Espluguescomptarà amb un espai destinata l’escalada. Aquest ha estat elprojecte escollit durant les ses-sions de treball del PressupostParticipatiu d’enguany.
L’actuació consistirà a ins-tal·lar elements d’iniciació i deperfeccionament per a l’escaladai inclou boulders. Amb aquestnou espai, el parc complemental’oferta esportiva de les pistes deskate i de streetbasket.
El Pressupost Participatiucompta amb una partida de157.000 euros i el projecte esco-llit està pressupostat en uns100.000 euros, aproximada-ment. Segons han informat fontsmunicipals, els diners restantss’invertiran en els altres cinc pro-
jectes que s’havien presentat alPressupost Participatiu. S’ha de-cidit un ordre de prioritat i “s’a-niran executant en aquest ordrefins a arribar a la xifra de 157.000euros, segons ha explicat a LíniaTres l’alcaldessa Pilar Díaz.
Díaz també ha destacat “quehi ha propostes que, si no cabenen aquesta partida o en aquestpressupost, l’Ajuntament les tin-drà en compte per incorporar-lesal pressupost d’inversions”.
En l’elaboració del PressupostParticipatiu hi han participat150 persones, 86 de les quals esvan inscriure als cinc grups detreball que s’han reunit durantmesos per treballar les propostes.
Enguany s’han afegit a lainiciativa representants de di-versos col·lectius de la ciutat,com és el cas de les associacionsde dones, dels alumnes del Ser-vei local de Català i diverses en-titats esportives locals.
La zona d’escalada se suma a l’skatepark i l’streetbasket. Foto: Google Maps
El pressupost participatiu esdestinarà a un espai per a joves» Els ciutadans decideixen dedicar 100.000 euros a ampliar l’àrea
d’oci juvenil del parc de les Tres Esplugues i 57.000 a altres propostes
Neus MarmolESPLUGUES
Innovació | El web municipal permet fer peticions onlineLa pàgina web del consistori espluguí inclou des de fa uns dies un nou apartat amb el qual els ciutadans
poden fer peticions online a institucions públiques com el Parlament de Catalunya, el Senat o el Parlament Europeu. El Congrés dels Diputats, però, encara no disposa d’aquest sistema de peticions
per via electrònica. Aquesta mesura a Esplugues va ser aprovada per unanimitat al darrer Ple.
Pilar Díaz, vicepresidenta delConsorci del Parc de CollserolaNOMENAMENT4L’alcaldessaPilar Díaz ha estat nomenada vi-cepresidenta del Consorci delParc Natural de Collserola. L’ac-te de nomenament va tenir lloc elpassat 1 de març durant l’As-semblea General del Consorci.
Díaz va agrair el seu nome-nament i va dir que “és un honorassumir aquest repte”. L’alcal-dessa d’Esplugues pren el relleude l’edil de Sant Just, Josep Per-pinyà, el qual ha ostentat el càrrecdurant els darrers dotze anys.Díaz va destacar durant la seva
intervenció la “magnífica feina”de Perpinyà al capdavant delConsorci com a vicepresidentexecutiu. A partir d’ara Díaz seràl’encarregada d’aquesta àrea, queestà dedicada a la coordinació idirecció dels serveis del Consor-ci. L’alcaldessa de Barcelona,Ada Colau, va ser nomenadapresidenta de la institució.
El Consorci del Parc Naturalde Collserola està constituït perl’Àrea Metropolitana de Barce-lona, els nou municipis que aglu-tina i la Diputació.
Fusté treballa des de fa anys al món del cinema. Foto: Ajuntament
Maria Rosa Fusté rep el Premi Nacional de Cultura
HOMENATGE4L’espluguinaMaria Rosa Fusté ha rebut elPremi Nacional de Cultura de laGeneralitat, conjuntament ambJosep Maria Aragonès, per laseva contribució en el camp delsefectes digitals i la postproduc-ció cinematogràfica i publicitàriacom a equip directiu d’Antavia-na Films.
El Consell Nacional de Cul-tura i les Arts (CoNCA), queatorga aquestes distincions de laGeneralitat des de fa quinze anys,ha destacat la feina de Fusté i
Aragonés amb la concessió d’undels deu premis que lliura, con-siderats el màxim reconeixe-ment cultural del Govern a per-sones i entitats que destaquen enel camp de la cultura.
Fusté va néixer a Espluguesel 1957 i ha impulsat, de la màd’Aragonès, diverses empresesde postproducció de referència al’estat. Tots dos compten ambdistincions acadèmiques, comels Goya i els Gaudí, i han rea-litzat una feina pionera al cine-ma digital, 3D i realitat virtual.
La policia local rep un premiper la seva aplicació mòbil
SEGURETAT4La policia localdel municipi ha estat reconegu-da en el marc de la sisena ediciódel Congrés Nacional d’Inno-vació i Serveis Públics (CNIS)amb el Premi Innovació Socialper la seva aplicació de segure-tat per a telèfons mòbils.
Es tracta d’una aplicació ques’utilitza en un àmbit interte-rritorial en la qual participen al-tres municipis, com Sant Just,Gavà, el Prat, Cornellà i l’Hos-
pitalet, entre altres ciutats me-tropolitanes.
A més, el cos també ha reno-vat el distintiu de qualitat ISO9001 per desè any consecutiu. Estracta d’un reconeixement ques’atorga en l’àmbit mundial ique ha rebut la Policia Local delmunicipi per la seva gestió. Enconcret, ha estat reconeguda enl'apartat Disseny i realitzaciódels serveis i actuacions de se-guretat i convivència ciutadana.
Esplugues líniatres.cat 9 | Març 2016
Vint anys de recuperació de lamemòria i la història de la ciutat.La festa dels Tres Tombs d’Es-plugues va celebrar el passatdiumenge 13 de març la seva vin-tena edició, durant la qual unaquarantena de carros i més de100 cavalls van passejar per di-ferents carrers espluguins. L’al-caldessa, Pilar Díaz, va afimarque aquesta “és una festa desensacions per a grans i petits”.
El cos de bandera d'aquestaedició va estar format pels seusfundadors i per Aina Amigó, enrecord de la seva mare, Lali Pons,qui com a mestre de l'escola CanVidalet va ajudar a decorar, ambels seus alumnes, els primerscarruatges d'aquesta festa.
GRAN DIVERSITAT DE CARROSAquest any va destacar la diver-sitat de carruatges presentats ique eren procedents de diversespoblacions. També s’hi va veureuna col·lecció dedicada al vi,amb un carro ple de bótes iraïm, entre altres. D’aquestamanera, es va recordar els tempsquan les vinyes envoltaven la ciu-
tat i les antigues Caves Mar-gueny, situades actualment al so-terrani del Casal de Cultura Ro-bert Brillas.
El mes passat ja es va fer unacte commemoratiu de l’efemè-ride, consistent en una trobadadels banderers de les vint edi-cions dels Tres Tombs.
L’endemà de la celebració esva celebrar un acte solemne ambel lliurament de la bandera al noubanderer i el pregó, a càrrecd’Enric Giner. A més, també es vacelebrar una festa infantil al Ca-sal amb la col·laboració de l’Es-
bart Vila d’Esplugues i el tradi-cional Coral Musicorum. El diaclau es va dividir entre l’esmor-zar traginer i la sortida dels TresTombs, que van arrencar a par-tir de les 12 del migdia al carrerd’Andreu Amat, des d’on vaarrencar la desfilada pel carrer del’Església, fent parada a Les Mo-reres, l’espai exacte on els ani-mals van ser beneïts.
Durant la celebració dels TresTombs es van tallar al trànsit di-versos carrers de la població en-tre tres quarts de 12 del matí i lesdues del migdia.
Esplugues es bolca amb el vintè aniversari dels Tres TombsRedaccióESPLUGUES
Baixa la criminalitat un 16% durant l’últim any
SEGURETAT4Esplugues comp-ta amb un índex de criminalitatmés baix que en anys anteriors.Segons dades presentades re-centment pel Consell Municipalde Seguretat Ciutadana, l’anypassat l’índex de criminalitat esva reduir un 15,6% respecte del’any anterior.
Segons l’informe, l’índex decriminalitat a Esplugues s’esta-bleix en els 44,1 fets il·lícits pe-nals per cada miler d’habitants.Aquesta xifra està per sota de la
mitjana del conjunt del BaixLlobregat i de tot el territori deCatalunya. A més, segons dadesdels Mossos d’Esquadra, el 2015va haver-hi menys robatorisamb força que l’any anterior, enconcret un 33,6%.
Pel que fa a la sinistralitat ala carretera, també n’hi hamenys, amb 2,25 accidents ambvíctimes per cada mil habitants.El nombre total d’accidents a laciutat ha baixat un 18,15% res-pecte del 2014.
La festa va destacar per la diversitat dels carruatges. Foto: Tres Tombs
Premien Sant Joan de Déu pel seu estalvi energèticSANITAT4L’Hospital Sant Joande Déu ha estat reconegut per laGeneralitat amb una mencióespecial en el marc dels Premisd’Excel·lència Energètica perla seva gestió en aquest àmbiten el nou centre de dia del cen-tre hospitalari.
DISSENY INNOVADOREn la construcció de l’edifici esvan emprar diverses tecnologiesd’estalvi i eficiència energètica,les quals permeten reduir alcentre un consum de 9.000MWh a l’any i l’emissió de3.000 tones de CO2.
El nou centre de dia del’Hospital Sant Joan de Déuincorpora un anell centralitzatper a la producció i distribucióde fred o la recuperació de ca-lor de la refredadora.
A més, segons destaquenfonts de la Generalitat, el nouequipament mèdic “té en comp-te que els seus usuaris són fo-namentalment infants”. És peraquesta raó que “s’ha ambien-tat l’espai com un bosc en les zo-nes genèriques, mentre que al-tres àrees simulen una nau es-pacial o un fins i tot un subma-rí”, remarquen.
líniatres.cat Març 2016
| 10
Sant Joan Despí
ERC portarà el cas de les taxesdel PSC al Síndic de Greuges
POLÈMICA4El grup municipald’ERC ha decidit que portarà alSíndic de Greuges la polèmicaper la suposada evasió de taxesmunicipals del PSC per l’ús d’unequipament municipal durant lescalçotades del partit. Així ho hacomunicat a aquesta publicacióel cap de files republicà, Lluís Fa-brés, que explica que estan pre-parant la documentació per ele-var el tema a aquest organisme.
Fabrés assegura que d’en-trada pensaven que tot plegat estractava d’un “error adminis-
tratiu”, però un cop vist “l’enro-cament del PSC”, han decidit po-sar una marxa més. I és que lamoció que van presentar al Plede febrer va ser rebutjada ambnomés els dos vots favorablesd’ERC i 19 en contra –totes les al-tres formacions–.
El portaveu dels republicansno descarta portar aquesta qües-tió a Antifrau, com ja va anunciarel mes passat, però de momentel partit ha optat per “esgotar lavia política” i recórrer al Síndic.El serial va per llarg.
Educació | Alumnes de l’Institut Escola del Treball visiten EndesaUn grup d’estudiants de l’Institut Escola del Treball han visitat recentment la subestació
d’Endesa de Sant Joan Despí. Diversos membres del personal tècnic de la companyia van ser elsencarregats de guiar la visita i van explicar als alumnes els principals elements d’una subestació.
També els van ensenyar els mètodes de seguretat. Hi van participar un total de 24 joves.
La cantant ha estat quatre anys apartada dels escenaris. Foto: Bebe
Bebe presenta el seu ‘Cambio de piel’ al Rodoreda
MÚSICA4El Teatre Mercè Ro-doreda es va omplir de gom agom per gaudir del concert de lacantant Bebe el divendres 18 demarç al vespre.
Bebe ha tornat als escenarisdesprés de gairebé quatre anysde silenci. El seu nou projecteporta per títol Cambio de piel iha estat produït pel reconegutmúsic Carlos Jean.
El nou àlbum mostra unaBebe creativa, íntima i sincera.Ha estat elaborat durant aquestsquatre anys de silenci.
L’ÈXIT ARRIBA AMB ‘MALO’Bebe va néixer a València l’any1978, però amb un any ja residiaa Extremadura, on ha crescut.També ha viscut a San Vicentede Alcántara, a Badajoz. El 1996va traslladar-se a Madrid per es-tudiar art dramàtic i en pocs me-sos va començar a actuar en di-versos locals.
La cantant va fer el pas a lafama l’any 2004 amb el seu àl-bum Pafuera Telarañas, tambéproduït per Jean, que incloïa eltema d’èxit Malo.
La primera fase de les obres deconstrucció del nou Miniestadija han arrencat. El passat dilluns7 de març es van començar a en-derrocar les instal·lacions del Te-nis El Forn, els terrenys que elBarça va adquirir per construir-hi el nou estadi. Les obres es vaniniciar després que l’Ajunta-ment autoritzés la seva posadaen marxa i tindran una duradaaproximada de vuit setmanes.
En total, s’enderrocaran130.000 metres quadrats d’e-quipaments que han quedat endesús. Les obres tenen un costde 8 milions d’euros i es preveuque el nou Miniestadi comencila seva activitat a partir de latemporada 2017-2018.
El nou Miniestadi comptaràamb un terreny de joc de cent
metres de llargària i 63 metresd’amplada. Tindrà una capaci-tat per a 6.000 espectadors i600 automòbils. Hi jugaran di-verses categories del club blau-grana, des del filial fins alsequips de categories inferiors.Segons el club blaugrana, el re-sultat d’aquesta obra serà unaCiutat Esportiva de 163.000metres quadrats, un 26% supe-rior a la superfície actual.
Ara fa aproximadament un
any que el president del Barça,Josep Bartomeu, va presentar elprojecte de nou Miniestadi, in-clòs en l’ampliació de la CiutatEsportiva del club blaugrana –escalcula que l’ampliació tingui uncost de 40 milions d’euros–.
En la seva presentació, Bar-tomeu va explicar que el conjuntd’obres, inclosa l’ampliació, s’a-llargaran fins al 2021, any que espreveu acabar també el nouCamp Nou.
Una projecció de com serà el futur Miniestadi blaugrana. Foto: FCB
Arrenquen les obres deconstrucció del Miniestadi
» La primera fase tindrà una durada estimada de vuit setmanes» El Barça preveu que l’estadi comenci a funcionar la temporada vinent
RedaccióSANT JOAN DESPÍ
Els parcs de Sant Joan reben un notable alt
PARCS4Els parcs de Sant JoanDespí han rebut un notable alten una enquesta de satisfacciópublicada recentment per l’ÀreaMetropolitana de Barcelona. Elsespais naturals del municipi as-soleixen així, recorda el consis-tori, una mitjana de nota per so-bre dels parcs metropolitans.
El parc de Torreblanca hatret un 8,2 de nota i el de la Font-santa ha rebut una qualificacióde 8,1. Només han estat superats
pel Jardí Botànic Històric deBarcelona, el qual té una nota de8,3. La mitjana dels parcs me-tropolitans és de 7,5.
TRANQUIL·LITAT I NETEJALes condicions que s’han tinguten compte a l’hora de valorarels parcs metropolitans han es-tat la tranquil·litat, la jardine-ria, la neteja general dels espais,el disseny del parc i l’ambient,entre altres.
Sant Just Desvernlíniatres.cat
11 |
Març 2016
Sant Just, estada prèvia abansd’anar a treballar a AlemanyaENSENYAMENT4Els joves quehan estat seleccionats per ferformació dual remunerada aAlemanya han començat un cursintensiu d’alemany a l’equipa-ment de Les Escoles. La forma-ció prèvia s’imparteix de dillunsa divendres des de les nou delmatí fins a les tres del migdia finsal 4 de juliol.
Dels quinze joves seleccionatsen el conjunt de la comarca, tresd’ells són de Sant Just. Quan fi-nalitzi el curs escolar marxarana Alemanya.
La formació que rebran seràde tipus dual, és a dir, combina-
rà l’aprenentatge teòric a l’insti-tut de formació professionalamb les pràctiques a empreses.Aquestes pràctiques són remu-nerades i els joves cotitzaran a laseguretat social alemanya.
ENGEGA EL ‘CONNECTA’Al municipi també s’ha engegatrecentment el projecte Connec-ta, amb el qual alumnes de quartd’ESO fan pràctiques en em-preses i serveis municipals.
En total són una dotzena dejoves que van començar les pràc-tiques la segona setmana demarç.
Cultura | Concurs de prosa i poesia per a no professionalsEl passat 18 de març va finalitzar el termini per presentar els obres al 28è Concurs de
Prosa i Poesia en Català del municipi. Hi ha diverses categories per edats –de 9 a 11anys, de 12 a 14, de 15 a 17 anys i adults– en totes dues modalitats. El lliurament dels
premis tindrà lloc el dia de Sant Jordi i està organitzat pel Servei Local de Català.
TELEVISIÓ4L’edifici que vaacollir el rodatge del cèlebreprograma musical i reality showOperación Truinfo (OT), situata Sant Just, està en venda.
La seu on es van formar i vansaltar a la fama artistes com Da-vid Bisbal, David Bustamante oChenoa està al mercat per 1,6milions d’euros. També hi hal’opció de lloguer per 3.000 eu-ros al mes. L’edifici ocupa unasuperfície de 3.000 metres qua-drats. Actualment les instal·la-
cions de l’immoble es trobencompletament desmantellades.
Segons l’anunci de venda,que ha estat publicat recent-ment en un portal immobiliari,hi ha diverses sales. En concret,una recepció, un gimnàs, unaperruqueria i uns vestuaris pre-parats per a la possibilitat d’ins-tal·lar-hi jacuzzis i sales de sau-na. L’edifici també compta ambla instal·lació prèvia del sistemade calefacció, aire condicionat isortida de fums.
El portal immobiliari dónaopcions de com utilitzar l’espai,on segons l’empresa, es podriahabilitar un gimnàs o pistes depàdel, a més de qualsevol tipusd’activitat industrial o negoci.
DEU ANYS EN ANTENAOperación Triunfo es va emetreentre 2001 i 2011, primer aTVE –els tres primers anys– idesprés a Telecinco. La prime-ra edició va ser la que va asso-lir més èxit.
‘Operación Triunfo’, en venda
Els joves reben formació a Les Escoles. Foto: Ajuntament
Bisbal, Rosa i Bustamante, les cares més conegudes d’OT. Foto: Arxiu
El Ple de Sant Just ha aprovat eldarrer tràmit necessari per fer ti-rar endavant la conversió d’untram de l’avinguda del Baix Llo-bregat en via urbana. Concreta-ment, el tram afectat és el com-près entre la carretera Reial i laprimera rotonda d’entrada i sor-tida de la carretera B23.
L’avinguda del Baix Llobre-gat forma part actualment de laXarxa de Carreteres de l’Estat i éscompetència del Ministeri deFoment. Ara, amb aquest tràmites fa un pas més perquè passi aser competència municipal.
De tota manera, el consisto-ri haurà d’esperar per donarllum verda al projecte. “S’ha de-manat a Foment la condició devia urbana, però encara no la te-nim”, expliquen fonts municipals
a Línia Tres. És una demandaque té origen en el Ple municipaldel 29 de gener de 2015, quan esva acordar incoar un expedientadministratiu per demanar lacessió del tram al municipi.
Segons han explicat fonts del’Ajuntament, el fet de passar aser via urbana comporta moltscanvis. “La llei de carreteres exi-geix una franja de metres a ban-da i banda i no et deixen fer res”,diuen. Si és una via urbana, encanvi, “pots urbanitzar-la, potsfer les voreres més amples”. “En
aquest cas, per exemple, el camícap a l’hospital Moisès Broggiserà molt més segur i agradableque ara”, afegeixen.
RENUNCIAR AL FINANÇAMENTDavant de la voluntat del con-sistori de convertir el tram en viaurbana, Foment va exigir que l’A-juntament hauria de renunciar“de forma expressa” a qualsevolfinançament per part del minis-teri. Davant d’això, l’Ajuntamentha afirmat a aquest periòdic que“se’n farà càrrec”.
El tram en qüestió de l’avinguda del Baix Llobregat. Foto: Google Maps
Nou pas perquè l’avinguda delBaix Llobregat sigui via urbana
» El Ple reclama a Foment que el tram entre la carretera Reial i la primera rotonda de la B23 passi a ser de competència municipal
Neus MarmolSANT JUST DESVERN
Comarcalíniatres.cat Març 2016
| 12
ComerçSant Just | Aparcament gratuït al mercat setmanalL’Ajuntament ha habilitat una zona d’aparcament gratuït els dimecres de vuit adues del migdia perquè els usuaris del mercat ambulant setmanal puguin aparcardurant 15 minuts i carregar amb més facilitat les seves compres. En un comunicat,el consistori ha detallat que habilitarà cinc places al carrer Salvador Espriu.
Lleure | Descomptes familars per a escapades turístiques a la comarcaEl Consorci de Turisme de la comarca ha tornat a engegar una campanya per afavorir el turisme en
família al Baix Llobregat. Ha ofert nous cupons de descomptes i promocions a les famílies per visitar els atractius turístics de la comarca. Es poden adquirir a les oficines de turisme de les ciutats, als punts
d’informació juvenil i els equipaments municipals, entre altres. També s’han distribuït a les escoles.
Nestlé vol crear una setantenade llocs de feina a Esplugues
ESPLUGUES4Fa uns dies Nestléva anunciar que té previst im-plantar a Esplugues un GlobalDigital Hub a finals d’aquestany, a través del qual donarà ser-vei a empreses del grup a tot elmón i amb el qual preveu donarfeina a una setantena de perso-nes. Els nous llocs de treball es-taran especialitzats en novestecnologies, ja que la nova seu té
com a finalitat el disseny, laconstrucció i el mantenimentde les plataformes digitals queutilitza la multinacional per co-municar-se amb el consumidoren tot l’àmbit mundial.
El Global Digital Hub d’Es-plugues, doncs, treballarà ambaquest tipus de plataformes, lesquals inclouran solucions enl’àmbit del màrqueting digital.
La cienciologia podria tenirseu a Sant Just o Esplugues
SOCIETAT4L’Església de la cien-ciologia està buscant un edificion instal·lar una nova seu a l’À-rea Metropolitana de Barcelona,segons va publicar fa uns dies LaVanguardia. En concret, estariabuscant un edifici d’entre quatremil i sis mil metres quadrats desuperfície. De moment, està es-tudiant diverses opcions, entreles quals hi ha edificis situats alBaix Llobregat. Alguns dels mu-nicipis que sonen per acollir laseu de la confesió serien Sant
Just i Esplugues. Les altres al-ternatives serien l’Hospitalet,Viladecavalls, Cabrils i Caste-llar del Vallès. Actualment l’Es-glésia ja disposa d’un temple i unlocal a la ciutat de Barcelona.
RECONEGUDA PER L’ESTATLa cienciologia és una creençareligiosa que està reconegudacom a tal per l’Estat espanyoldes de l’any 2007. Fins alesho-res, feia vint anys operava coma associació cultural.
La cienciologia és una doctrina que va néixer als Estats Units. Foto: Arxiu
Montserrat Vilalta, novadirectora general de ComerçNOMENAMENT4La Generali-tat ha nomenat Montserrat Vi-lalta com a nova directora ge-neral de Comerç, un càrrec quefins ara havia ocupat Josep Ma-ria Recasens.
Nascuda a Barcelona l’any1965, Vilalta és llicenciada enCiències Econòmiques per laUniversitat de Barcelona, doc-torand en Direcció i Organitza-ció d’Empreses a la Pompeu Fa-bra i diplomada en Màrqueting
de Serveis (ESADE) i en Alta Di-recció en Vendes (IESE).
La nova directora general hadesenvolupat la seva carreraprofessional en el sector de lesorganitzacions empresarials i laconsultoria estratègica i de màr-queting en empreses de comerç.Vilalta també ha estat subdi-rectora general de l’AssociacióMultisectorial d’Empreses(AMEC) i directora de l’organit-zació Comertia.
La multinacional belga Equilisha tancat la compra d’un terrenyde prop de 20.000 metres qua-drats al sud del barri de Fines-trelles a la immobiliària Anida,tal com va avançar El Periódicofa uns dies. El que no ha trans-cendit ha estat l’import de l’o-peració.
Amb aquesta transacció, elpolèmic Pla Caufec comença aprendre forma, després d’unsanys aturat per la crisi econò-mica. Equilis té l’objectiu deconstruir un macrocentre co-mercial, el que suposaria una in-versió de 120 milions. Tanma-teix, el projecte encara no comp-ta amb el permís de l’Ajunta-ment, que considera que faltenaspectes importants com arael clavegueram i la connexióelèctrica de la zona.
A més, segons el mateix mit-
jà, l’empresa belga ja s’ha posaten contacte amb marques demoda importants perquè s’ins-tla·lin al centre comercial queprojecta.
UN LIDL ALS TRES MOLINOSLes notícies relacionades ambl’arribada de grans superfícies almunicipi no acaben aquí. I és
que la multinacional Lidl haexecutat l’opció de compra so-bre més de 4.500 metres qua-drats situats a la zona de l’his-tòric restaurant Los Tres Moli-nos. La multinacional aleman-ya vol crear un centre de prop de2.000 metres quadrats i ins-tal·lar oferta de restauració i ca-feteria als seus voltants.
Una empresa belga vol instal·larun centre comercial a EspluguesRedaccióESPLUGUES
El conjunt de la comarca va pro-gramar diversos actes per con-demnar els atemptats de l’EstatIslàmic a l’aeroport i el metro deBrussel·les del passat 22 de març,en els quals van morir 34 perso-nes, i en solidaritat amb les víc-times i amb Bèlgica. Els consis-toris de la comarca, en senyal derebuig contra la barbàrie terro-rista, van aplegar l’endemà, 23 demarç, concentracions davant deles seves seus i van fer onejar lesbanderes dels equipaments mu-nicipals a mig pal.
Així, els ajuntaments de la co-marca es van sumar a la convo-catòria de la Generalitat i de lesentitats municipalistes (FCM iACM) per fer un minut de silen-ci a la una del migdia “en senyalde condemna i de rebuig a
aquests actes i de solidaritat ambfamiliars i víctimes”.
Les banderes als edificis mu-nicipals van onejar a mig pal desde les dotze del migdia del 22 demarç fins a les dotze de la nit deldia 24, d’acord amb la propostade la Secretaria General de la Pre-sidència del govern espanyol.
A Esplugues es va guardar unminut de silenci dimecres passata les 12 del matí en memòria deles víctimes, on van participar tots
els membres de la corporaciómunicipal.
Per la seva banda, a SantJoan es va produir de manera pa-ral·lela un altre minut de silenci.L’alcalde, Antoni Poveda, va con-demnar els atacs i va afirmarque s’ha de treballar “encaramés” per la pau. A Sant Justtambé es va celebrar una con-centració idèntica per mostrar elrebuig a “qualsevol acte terroris-ta”, segons fonts municipals.
Minut de silenci a l’exterior del consistori santjoanenc. Foto: Ajuntament
La comarca se solidaritza amb les víctimes de Brussel·lesRedaccióBAIX LLOBREGAT
Lidl també vol obrir un centre a la zona dels Tres Molinos. Foto: Ajuntament
Comarca líniatres.cat 13 | Març 2016
L'economia de les comarques bar-celonines continua mantenint va-riacions positives en ocupació iatur, seguint la tendència que es vainiciar a finals de l’any 2014. Així horeflecteixen les dades de l'Informede conjuntura socioeconòmica dela província de Barcelona, elaboratper l'Àrea de DesenvolupamentEconòmic Local de la Diputació deBarcelona, i que es refereix al quarttrimestre de l’any passat.
L’informe també destaca la con-tinuació de la bona marxa de les ex-portacions i especialment del tu-risme. En canvi, com a dades no tanpositives hi ha el decreixement dela població ocupada femenina(amb un descens del 0,2%) i l’im-portant increment (18%) dels tre-balladors amb contracte temporal.
El document evidencia que lapoblació ocupada estimada aug-menta interanualment un 1,8%,mantenint el seu creixement per
vuitè trimestre consecutiu. D’a-questa manera, la variació inter-anual situa la xifra d'ocupats alquart trimestre de 2015 en2.275.400 persones. L'ocupació fe-menina i masculina, però, es com-porten d'una manera contrària(un augment en els homes del3,8% i un petit retrocés pel que fa
a les dones, d’un 0,2%), mentre quela taxa d'ocupació de 16 a 64 anysse situa en el 65,4%, la xifra més altades de principis de 2009.
Per desè trimestre consecutiudes de l’inici de la crisi es pro-dueix un descens significatiu delsaturats. Les dades de l’Enquesta dePoblació Activa (EPA) del quart tri-mestre de 2015 mostren com elnombre de persones que no tenien
feina ha caigut un 12,7% inter-anual. Així, el nombre total d’atu-rats estimats se situa en 474.400,uns 69.000 menys que l’any ante-rior. L’atur masculí ha baixat un21%, mentre que el femení ho hafet en un 3,5%. La taxa d’atur de 16a 64 anys el quart trimestre de 2015se situa en el 17,3%.
El nombre de beneficiaris deprestacions per desocupació a lademarcació de Barcelona se situaen 205.756 persones en el mes dedesembre de 2015, dada que re-presenta una caiguda interanualdel 15%. Aquesta xifra és la mésbaixa dels darrers anys, amb unataxa de cobertura actual del 60,3%el mes de desembre de 2015 (mésde 26 punts percentuals per sotade l’any 2009). Per tipologia deprestació, la variació interanual ésnegativa en els beneficiaris del ni-vell contributiu (un descens del15%), els de nivell assistencial(menys 14%) i també en els derenda activa d’inserció (reducciódel 17%).
El nombre de centres de cotit-zació registrats (dada que s’apro-
xima al nombre d’empreses) a lescomarques barcelonines el quarttrimestre de 2015 ha augmentat un2,4% interanual, el que represen-ta 4.245 empreses més respecte delmateix període de l’any anterior,una dinàmica que consolida elcreixement que va començar aprincipis de 2014. Això situa el
nombre d’empreses totals d’a-quest quart trimestre en 179.895,xifra, però, encara lluny de les200.000 que hi havia l’any 2005.
EXPORTACIÓ I TURISMEPer altra banda, la demarcació deBarcelona ha exportat béns per unvalor de quasi 9.000 milions d’eu-ros en els dos primers mesos delquart trimestre de 2015, xifra su-
perior a la del mateix període del’any anterior, i continua com la pro-víncia més exportadora amb mol-ta diferència sobre la segona (queés Madrid, amb 4,7 milions). Per ti-pologia dels béns destaquen envolum la fabricació de vehicles,les indústries químiques i farma-cèutiques, la fabricació de maqui-nària, la indústria alimentària i laconfecció. Aquest darrer sector,juntament amb la indústria de fa-bricació de maquinària, són elsque més creixen en el període.
Per últim, durant el quart tri-mestre, 2,4 milions de turistes hanvisitat les comarques barcelonines.Segons l’Enquesta d’Ocupació Ho-telera, el nombre de turistes que leshan visitat entre octubre i desem-bre de 2015 se situa en 2.407.084persones, un 4,1% més que l’any an-terior, cosa que representa el volummés important de viatgers en la sè-rie de dades per un quart trimestre.Pel que fa a l’ocupació, el mes de se-tembre la xifra era d’un 43,7%,dada que suposa un augment dedos punts respecte del mateix pe-ríode de l’any anterior.
En la bona direcció» Ocupació, exportacions i turisme es consoliden com els punts forts de l’economia barcelonina
» Un estudi de la Diputació de Barcelona confirma la tendència a l’alça dels principals indicadors
La xifra de personesamb feina creix per
vuitè trimestre seguit
RedaccióBAIX LLOBREGAT
La demarcació de Barcelona continua sent la més exportadora (esquerra) al mateix temps que segueix atraient milions de turistes (dreta). Fotos: iStock i Age fotostock
La demarcació va rebre 2,4 milions de
turistes en tres mesos
Sant Joan torna a situar-se alcentre del panorama ciclista. Laciutat serà el punt de sortida dela sisena etapa de la Volta a Ca-talunya –la penúltima– 13 anysdesprés de l’última visita de laronda a la ciutat. Serà el dissab-te 26 i el pilot haurà de fer un iti-nerari de gairebé 198 quilòme-tres fins a Vilanova i la Geltrú.
La ciutat serà protagonista dela Volta per cinquè any en la his-tòria de la competició, després deles dues sortides d’etapa (1997 i2003) i de les dues arribades(1981 i 1988). La concentraciódel pilot i el control de signatu-res serà a la plaça davant l’Àrea.Quan faltin 10 minuts per a la 1del migdia es donarà la sortidaneutralitzada i els ciclistes aniranper l’avinguda de Barcelona, els
carrers de Bon Viatge, Major, lariera d’en Nofre i la rambla Ju-jol, on es farà la sortida oficial ila cursa anirà per la BV-2001 endirecció Cornellà i Sant Boi.
Els aficionats al ciclisme de laciutat i de la comarca tindranuna oportunitat única per veure
de ben a prop les grans estrellesdel pilot internacional, com elparetà Joaquim Rodríguez, elmadrileny Alberto Contador, elcolombià Nairo Quintana o l’úl-tim guanyador del Tour de Fran-ça, el ciclista britànic nascut aKènia Chris Froome.
El ‘Purito’ Rodríguez serà un dels favorits. Foto: Twitter (@PuritoRodriguez)
Sant Joan torna a ser l’escenarid’una sortida d’etapa de la Volta» La ciutat serà el punt de partida de la prova el dia 26 d’aquest mes
» Les principals figures internacionals participaran en la cursa
El Levante Las Planas guanyael seu quart partit consecutiuSANT JOAN4El Levante estàen plena forma. Les planenquesvan aconseguir la quarta victò-ria consecutiva el passat dia 20contra el Pallejà (3-0) en el der-bi comarcal de la vintena jorna-da de la Segona femenina.
Les pallejanenques van plan-tejar un partit seriós i incòmodea les d’Edgar Alborch i van gau-dir de les millors ocasions durantel primer temps.
La xerrada del tècnic al des-cans va funcionar i el partit va can-viar radicalment durant el segontemps. El Levante monopolitza-
va la possessió i les arribades a l’à-rea visitant eren una constant. Elpartit va començar a decantar-seal minut 77 amb el primer gol deSara Serna després d’una gran ju-gada col·lectiva. Serna va sumarel seu 22è gol a la competició a lasortida d’un córner al 83 i Carolva arrodonir el resultat al 85.
El futbol femení no s’aturaper Setmana Santa i l’equip d’Ed-gar Alborch afrontarà un noucompromís de lliga el pròxim dia27 a Badalona contra el segonclassificat i gran revelació de latemporada, el CE Seagull.
COMARCA4El Poliesportiu delMig va ser l’escenari el passat dia4 de la festa inaugural del 75èaniversari de la Federació Cata-lana d’Handbol. A l’acte hi vanacudir alguns grans noms del’esport com el tècnic del FCBarcelona Xavi Pascual, el pre-sident de la Federació espanyo-la Juan de Francisco Blázquez idiferents ex jugadors i ex entre-nadors. Durant la gala es va re-conèixer la feina als clubs delpaís i a alguns dels seus perso-
natges històrics. A més, es vaconstruir un “relat històric” del’handbol a casa nostra i es vanlliurar sis Insígnies d’Or i Bri-llants i es va cloure la gala ambun homenatge a Gonzalo Usero,el principal impulsor de l’es-port a casa nostra.
CARA I CREUUna de freda i una de calenta. Elsdos equips de la comarca afron-ten la pausa de la Setmana San-ta amb sensacions contraposades.
L’Handbol Sant Joan Despí vaderrotar l’OAR Gràcia de Sabadell(30-23) el passat diumenge 20 iconsolida la seva onzena posicióa 10 punts de la zona baixa. Elsd’Antonio Guijarro visitaran el Pa-lautordera el dia 2 d’abril a tresquarts de set de la tarda.
Per la seva banda, l’Esplu-gues va perdre a la pista del líderel KH-7 Granollers (32-26) i se-gueix dotzè amb 16 punts. L’equiprebrà La Salle Montcada el dia 3d’abril a dos quarts d’1 del migdia.
Esplugues | El CB Nou Esplugues marxa de vacances amb derrotaNo va poder ser. El CB Nou Esplugues va perdre contra el CB Ciutat Vella (62-71) el passat dia
20 en el partit de la vint-i-quatrena jornada de la Segona categoria masculina. L’equip no vapoder derrotar els barcelonins, tercers del grup, i continua a la sisena posició, empatat amb el
filial de l’AESE. El dia 3 d’abril l’equip tornarà a la competició visitant els Jesuïtes de Casp.
RedaccióSANT JOAN DESPÍ
Sara Serna viu un gran moment de forma. Foto: LLP
Tres quarts de segle d’handbol
Una imatge de la gala celebrada al Poliesportiu del Mig. Foto: FCH
Esportslíniatres.cat Març 2016
| 14
Agenda líniatres.cat 15 | Març 2016
AGENDA [email protected]
AGENDA MENSUAL
línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet
Baix Llobregat ·Vallès · Turisme
LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia
LíniaLíniaLíniaLíniaLínia
LíniaLíniaLínia
Periodicitat
MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet
QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts
SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)
Vallès (ed. Vallès Oriental)
Tirada
180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025
120.20015.02515.02515.02515.025
108.20015.02512.025
Total 408.750
14 mensuals4 quinzenals2 setmanals
180.350120.200108.200
la primera xarxa de periòdics de proximitat del país
408.750 exemplars
difusió controlada per OJD/PGD
línia
DIMARTS 29 DE MARÇ18:00 Xerrada sobre màrqueting digital. S’a-profundirà sobre les aplicacions de les xarxessocials en el màrqueting i la promoció co-mercial en la gestió de recursos humans i enla comunicació corporativa. Lloc: OficinaJove d’Emancipació.
DIMECRES 30 DE MARÇ 09:30 Taller monogràfic: La cura dels altres, i lanostra?. Taller del SIAD, Servei d'Informaciói Atenció a les Dones. Organitza l'Ajuntamentde Sant Joan Despí. Durada de l’activitat: unahora i mitja. Lloc: L’Àrea.
DIUMENGE 10 D’ABRIL11:00 / 12:30Teatre familiar: Xino-xano. A cà-rrec de la companyia Fes-t’ho com vulguis ambcançons de Marc Nalvaiz. Edat recomanadad'1 a 5 anys. Preu de l’entrada: 4 euros.Lloc: Teatre Mercè Rodoreda.
DIJOUS 31 DE MARÇ19:30Mujeres del siglo XXI y liderazgo. A càrrecd’Elisabeth Valencia Mimbrero, diputada alParlament (C’s) i Maribel Pons, directorad’Atenció a la Dona del Baix Llobregat Cen-tre. Lloc: Can Ginestar.
DIVENDRES 1 D’ABRIL22:00 Concert de Jazz: Ramon Aragall. Orga-nitzen: On Air Series i Ateneu. Entrada general:10 euros / Socis Ateneu 8 euros / Menors de30 anys: 6 euros. Consumició inclosa. Lloc: Saladel Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just.
2 I 3 D’ABRILConsultar horaris Cantada de Caramelles delCor lo Pom de Flors. Tindrà lloc per diversoscarrers de Sant Just. Diumenge 3 d’abril a les13:30 acabarà al Restaurant de l’Ateneu.
DIVENDRES 15 D’ABRIL20:00 Tertúlia: Ramon Llull. Es parlarà sobre Llull,considerat el primer autor literari rellevanten llengua catalana. Organitza: Grup de Ter-túlies de l'Ateneu. Lloc: Sala Piquet de l’Ate-neu de Sant Just.
DISSABTE 26 DE MARÇ12:50 Sortida d’etapa de la Volta Ciclista a Ca-talunya des de la plaça de l’Àrea a SantJoan Despí. Es tracta de la sisena i penúltimaetapa, la més llarga (197,2 km) que conclouràa Vilanova i la Geltrú.
ESPLUGUES COMARCA ESPORTSSANT JUSTSANT JOAN
Descobrirem en família, què tenen encomú el Park Güell i “La Rajoleta”, i co-neixerem la vinculació que Gaudí va te-nir amb Esplugues. Després del reco-rregut, es realitzarà un taller de tren-cadís. Lloc: Pujol i Baucis.
Gaudí i Esplugues:Descobreix el trencadísDg. 17 d’abril a les 12:00
Test, de Jordi Vallejo, arriba al Mercè Ro-doreda. Sinopsi: Un simple test de per-sonalitat anirà despullant les perso-nalitats i els secrets més profundsdels personatges, i els empenyarà aprendre una decisió que els canviaràla vida. Qui sap si per sempre.
Teatre al Mercè Rodoreda: ‘Test’, de Jordi VallejoDv. 8 d’abril a les 22:00
Aquesta estació, amb la seva llum, ex-plosió de vida i color, és tot un poemavisual.Després de l' hivern fred, apro-fita el bon temps i treu la teva càme-ra de l' armari. Durada de l’activitat: unahora i mitja. Lloc: Paranoiastudi.
Taller de fotografia:Retrata la primaveraDj. 31 de març a les 19:00
Fins al 20 d'abril a les 18:00 es podranformalitzar les inscripcions en línia.Preu: 3 eurosper a la Cursa Mini i la Cur-sa Promoció i 10 euros per a la CursaSolidària (5 km) d'adults. Els diners esdestinen al programa Hospital Amic.
6a Cursa SolidàriaCiutat d’EspluguesDg. 24 d’abril al matí
Pròxima edició: 13 d’abrillíniatres.cat| 16Març 2016