linia tres 27

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

líniatres liniatres.catesplugues · sant joan despí · sant just desvern Difusió OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals · 21/09/2015 · Núm. 27

Solidaritat pàg 8Donen 83.000 eurosa Sant Joan de Déu perlluitar contra el càncer

Sant Joan pàg 12La doctora en BiologiaAnna Veiga inaugurael curs escolarFALTEN6DIES

Comarca pàg 13El Baix Llobregat obrela porta als refugiats que fugen de la guerra

Esplugues pàg 9El municipi esclata devitalitat durant tres diesintensos de Festa Major

Comerç pàg 13Promodespí simplifica elstràmits per obrir negocis

Esports pàg 14Sant Joan celebra el 37èMemorial Gabriel Bosch

La comarca esdevé clau enla campanya política del 27S

Els líders polítics desembarquen al Baix Llobregat conscients que pot fer decantar la balança el 27S pàg 3

pàg 10

40 anys de WaldenEls veïns de l’emblemàtic edifici de Sant Just celebren l’efemèride

21 setembre 2015 Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniatres.cat

3 | líniatres.cat21 setembre 2015En Portada

Amb el rerefons d’una Diadamultitudinària, i a pocs dies de leseleccions plebiscitàries, els partitsfilen prim per tal de no només mo-bilitzar el seu vot tradicional, sinótambé esgarrapar suports a zonesestratègiques d’arreu del país.Una d’elles és el Baix Llobregat,part del mític cinturó roig –que jano ho és tant–, una comarca queviu aquests dies de campanyaamb sentiments oposats.

De trajectòria obrera i de vottradicionalment no nacionalista,sobretot al sud –on més gent hiviu–, el Baix ha esdevingut un te-rreny en disputa per als partits, quehan desembarcat amb els seus lí-ders a les principals ciutats. El pri-mer gran acte que va acollir el Baixva ser un míting de Junts pel Sí aCastelldefels el 3 de setembre, onla candidatura sobiranista va po-

sar èmfasi a criticar la situació eco-nòmica actual contraposant-ho ales possibilitats que té Catalunyaper esdevenir un “estat potent”dins de la Unió Europea.

Un discurs, el de l’economia,molt invocat pels independen-tistes durant la campanya a la co-marca amb la voluntat de des-vestir de contingut patriòtic iidentitari el procés. Un clar exem-ple n’és l’amortització del nú-mero sis de la llista de JxS, Eduar-do Reyes, omnipresent al Baix.Uns dies abans de l’acte a Cas-telldefels, Reyes va participar enuna trobada a Esplugues, on varecordar que ell és cordovès peròque vol trencar “amb els governscentrals que ens han arruïnat”.

Per la seva banda, la candi-datura d’esquerres Catalunya síque es Pot també ha posat tota lacarn a la graella per assegurar-seel suport d’una comarca on for-macions similars van obtenirgrans resultats a les eleccionsmunicipals. El seu cap de llista,

Lluís Rabell, i líders de l’esquerraestatal com Alberto Garzón (IU)o Juan Carlos Monedero estan re-alitzant un autèntic tourper la co-marca fent “pedagogia”, en pa-raules de Garzón, per captar el votdels abstencionistes.

Monedero, per la seva banda,va remarcar a Viladecans que“hi ha gent que entén els catalansmés enllà de l’Ebre” i va titllar elTribunal Constitucional i el PP de“fàbrica d’independentistes”. UnPP que fa honor a aquesta deno-minació amb algunes de les de-claracions del seu candidat, Xa-vier Garcia Albiol, assegurantque els sobiranistes “no volen”que els habitants de ciutats coml’Hospitalet o Cornellà votin el27S, i apel·lant als orígens no ca-talans de molta part de la pobla-ció de l’àrea metropolitana. Unazona, alhora, reivindicada pelcandidat del PSC, Miquel Iceta,que la visitarà al llarg d’aquestasetmana de la mà del secretari ge-neral del PSOE, Pedro Sánchez.

» Els líders polítics desembarquen a la comarca conscients que pot decantar la balança el 27S» Els sobiranistes s’aparten del discurs identitari mentre que els unionistes apel·len als orígens i als lligams

F. Javier RodríguezBAIX LLOBREGAT

REDACCIÓ4L’independentismeva tornar a deixar clar a la Meri-diana de Barcelona que, si el pro-cés sobiranista només depenguésde la mobilització popular, el seuèxit estaria més que assegurat. Untotal d’1,4 milions de persones, se-gons la Guàrdia Urbana, van om-plir una Via Lliure que, igual queen les mobilitzacions dels darrersanys, va servir per demostrar quel’independentisme català és se-gurament l’únic moviment políticdel món capaç de treure tanta gental carrer.

A mesura que el rellotge s’a-nava apropant a les 17:14h, l’ho-ra marcada per a l’inici de la mo-bilització, la Meridiana es va anaromplint de gent desplaçada d’a-rreu del país. Cotxes, autocars itrens havien anat arribant al llargdel dia a la capital catalana. Al’hora de començar, les imatges aè-

ries ja permetien veure una Me-ridiana totalment plena dels colorsque formaven els 10 blocs amb elspunters que la gent havia de dur.

A les 17:14h la Via Lliure vaarrencar des de l’alçada del carrerRoselló i Porcel quan un puntergegant arrossegat per diferentsesportistes es va començar amoure per un passadís central di-recció al Parc de la Ciutadella. Alseu pas, la gent mostrava les se-ves cartolines i tot seguit ocupa-va el passadís habilitat pel pun-ter, cosa que creava un efecte cre-mallera.

A mesura que el punter ana-va avançant es feia palès l’am-bient festiu i reivindicatiu que vaenvoltar tota la jornada. Al ma-teix temps es podien apreciarestelades onejant i la presència dediferents colles castelleres quevan animar un dia històric.

Una Diada multitudinària

Eduardo Reyes, de Junts pel Sí (esquerra), i Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot (dreta), s’estan bolcant amb la campanya a la comarca. Fotos: JxS i CSQEP

El Baix, decisiu

| 4Agenda Nacionallíniatres.cat 21 setembre 2015

Fa temps que des de l’ANC i Òmniumens recorden que “és l’hora”, però ara síque s’acosta realment l’hora de la veri-tat. Ja només queda una setmana per al27 de setembre. El compte enrere per ales eleccions plebiscitàries ha començati tots els actors multipliquen les sevesagendes per arribar amb el màxim deforces a una cita que, passi el que pas-si, serà determinant per a la història delpaís.

Junts pel Sí, la llista unitària deCDC, ERC i les entitats sobiranistes en-capçalada per Raül Romeva, ha inten-sificat els seus actes arreu del territorii ja ha aconseguit més de 100.000“candidats” –així anomena la coalició elsseus voluntaris–. De fet, aquesta era laxifra que s’havia marcat com a objectiuper assolir abans de l’acte final de cam-panya del 25S, amb la intenció, també,d’aconseguir més penetració a les ciu-tats de l’entorn de Barcelona on el dis-curs sobiranista acostuma a trobar-semés dificultats per quallar.

Precisament són en aquestes ciutatson els partits del No –i els que no volenposicionar-se ni en un costat ni en l’al-tre– han centrat i centraran les sevesforces fins al 27S. Saben que necessita-ran una alta participació a l’àrea me-tropolitana per obtenir bons resultats.No en va han repetit per activa i per pas-siva que “cal anar a votar”. Però, per side cas les coses no els van bé a les urnes,el PP ja s’ha afanyat a tirar endavant unaproposició urgent al Congrés per refor-mar la llei perquè el Tribunal Consti-tucional pugui ordenar una inhabilita-ció exprés de Mas, si cal.

Amb aquesta legislació ad hoc, “labroma s’ha acabat”, s’enorgullia re-centment Xavier Garcia Albiol, candidatdel PP, el mateix dia que una enquestade la SER reflectia que a Espanya els ciu-tadans no ho veuen precisament comuna broma. De fet, la majoria d’espan-yols creu que Junts pel Sí tirarà enda-vant el seu full de ruta i declararà la in-dependència de Catalunya si guanya el27S. Que ho aconsegueixi dependrà decom acabi d’explicar, durant la recta fi-nal, els avantatges de l’estat propi i acla-reixi dubtes, alguns dels quals repassemen aquesta pàgina.

» Comença el compte enrere per al 27S amb el clima enrarit i Junts pel Sí prement l’accelerador

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

L’hora de la veritat

AGENDA NACIONAL4“La CUP no fa-llarà. No anirem amb apriorismes ni ambcondicions impossibles de complir peracabar fugint. Si els nostres vots són ne-cessaris per fer una república catalana,hi seran”. Són paraules recents d’Anto-nio Baños, candidat de la CUP, un par-tit que podria acabar sent imprescindi-ble perquè el Sí aconsegueixi la majoriaabsoluta a les pròximes eleccions del 27S.Almenys així ho apunten les –semprepoc fiables– enquestes i així ho assumeix,“sense por”, la mateixa formació.

Darrerament, la CUP, a qui li pro-nostiquen uns resultats que quan es vapresentar per primer cop a les elec-

cions al Parlament de Catalunya l’any2012 no s’hauria ni imaginat, ha volgutdeixat clar que, si l’aritmètica ho fa ne-cessari, està disposada a donar suport aun govern de Junts pel Sí. Ara bé, sen-se formar-ne part ni investint Mas i sem-pre condicionant-ho a un projecte de“ruptura immediata” amb Espanya, a l'i-nici d'un procés constituent i a un pla dexoc social.

La formació de l’esquerra indepen-dentista ha tancat així un debat ques’havia creat durant l’estiu amb la vo-luntat de centrar-se ara, en paraules deBaños, en el que realment importa:“forçar aquest escenari de ruptura”.

La CUP apunta alt i estén la mà

Arnau NadeuBAIX LLOBREGAT

10 preguntes amb resposta

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | líniatres.cat21 setembre 2015

| 6Opiniólíniatres.cat 21 setembre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Tres no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniatres.cat

Dipòsit legal: B 12320-2013

amb el suport de:Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

#TalComRaja

@pauvillanueva1: Que Espanya és anti-catalanista ho demostren els xiulets al fut-bolista Gerard Piqué, que li dediquen vagion vagi.

#Benvinguts

@vpartal: Que diu El País que la crisi delsrefugiats 'obliga' a bombardejar Síria. Pen-sava que només s'havien tornat bojos ambnosaltres...

Actualitat a la xarxa

#HiTornen

@RTapiasCors: El TC continua en campa-nya pel No a les eleccions del 27-S. Ara tocaatacar la Hisenda pròpia, estructura delnou Estat de Catalunya.

Acabo de fer cinquanta anys i enaquest mig segle no ha passat ni unany, ni un de sol, sense que el Go-vern espanyol no hagi emès una llei,o generat una política, en contra dela llengua i la cultura catalanes. Així,potser la pregunta correcta no és“per què hi ha tants catalans que novolen ser espanyols?”, sinó “per quèCatalunya encara segueix dinsd’Espanya?”.

Fins al segle XV les dues po-tències dominants de la penínsu-la Ibèrica eren Castella i Catalunya.Dos països molt diferents, tant perraons geogràfiques com políti-ques. A Castella, país interior i desecà, s’havia refermat el principiabsolutista segons el qual “la pa-raula del rei és llei”. En canvi, a laCatalunya mediterrània els mo-narques mantenien unes rela-cions molt més complexes amb lesinstitucions populars, com el Par-lament o les Corts. Com diria unobservador atònit, “per als catalansel rei només ho és in abstracto”,mentre que un altre explicariaque “les últimes Corts han deixatels catalans més repúblics queels anglesos”.

Al segle XV els dos països s’u-neixen per casament reial. Però calentendre-ho bé: no es fonen; lessobiranies respectives es mante-nen intactes. Catalans i castellanses deuen al mateix monarca, peròles atribucions d’aquest, almenysa Catalunya, continuen sent tan li-mitades com antigament. Amèri-ca esdevé una empresa puramentcastellana perquè, com que Cata-lunya és un regne a part, no tédrets. No hi ha “conquistadors” ca-talans.

Coincidint amb la unió dinàs-tica —oh, paradoxa!— s’inicia l’au-

tèntica rivalitat entre Castella i Ca-talunya. No pot ser de cap altramanera: es tracta de models po-lítics antipòdics. Els catalans noparticipen en l’empresa imperialcastellana. Les lleis de Barcelona,per exemple, impedeixen que el reirecluti catalans per lluitar fora deCatalunya. Així, Castella sosté ensolitari les guerres de Flandes,d’Amèrica. Els catalans són acu-sats d’insolidaris. Fins i tot el ma-teix Quevedo els tracta de “leprade tots els reis”. Però hi ha algunacosa més. Amb l’expulsió dels ju-eus el 1492 el regne necessita

buscar un substitut de l’“enemicinterior”. Sobre qui recaurà unacàrrega tan pesada? L’imaginaricol·lectiu espanyol que —avuidia!— es té dels catalans prové dellavors. El català com a criatura es-talviadora, però reservada; labo-riosa, però estranya. El català “feta la seva”, potser perquè parla unaltre idioma, i ho fa amb mala fe,perquè no entenguem el que pla-neja. Llest, o més aviat astut, peròegoista.

El difícil equilibri entre elsdos regnes acaba el 1700, ambl’esclat de la Guerra de SuccessióEspanyola. En realitat es tractad’un conflicte a escala europea en-

tre les dues potències del mo-ment: França i Anglaterra. Elscontendents busquen aliats; Cas-tella s’alia amb França, Catalunya,amb Anglaterra. En els camps debatalla europeus es lluita pel pre-domini continental; a Espanya ésuna lluita a mort. Els catalans sa-ben que si els seus enemics ab-solutistes vencen serà el final deles seves institucions. No és unaguerra ètnica, sinó de projectespolítics, la qual cosa permetràals individus creuar les línies: elsdirigents catalans trien com acomandant militar de les sevestropes un castellà.

La guerra és ferotge. I el 1713,per interessos polítics, Anglater-ra abandona Catalunya a la sevasort. Aïllada, Barcelona resisteix unany sencer de setge. Es rendeix el1714, després d’un terrible assalten el qual moren milers de civilsi soldats. És un 11 de setembre: ac-tualment el dia nacional de Cata-lunya, la Diada. Però si la lluita vaser ferotge, la repressió encara hoserà més. S’anul·len les institu-cions, es prohibeix la llengua,s’incendien dotzenes i dotzenes delocalitats. Tres-cents anys des-prés encara esglaia la correspon-dència dels oficials castellans:“Hauríem de penjar-los a tots” es-criu un comandant a Madrid,“per desgràcia no podrà ser: ensfalten forques”.

A partir del 1714, Espanyadeixa de ser un estat confederalper convertir-se en el que encaraés: un projecte de matriu estric-tament castellana. I, tanmateix,cada vegada que s’ha proclamatuna república, o ha mort un dic-tador, és a dir, a cada onada de-mocràtica, Catalunya ha anat al

capdavant de les ànsies de lli-bertat col·lectiva. Fins avui.

Avui una majoria de catalanscomença a entendre que és im-possible ser catalans dins d’Es-panya. El poder polític espany-ol és, simplement, massa infle-xible, massa intolerant. La ca-talanitat es continua visualitzantcom un element patogen, un tu-mor. Madrid ni tan sols ho ocul-ta: “El nostre objectiu”, va pro-clamar recentment el seu mi-nistre de cultura, “consisteix aespanyolitzar els nens catalans”.

Catalunya viu un procés demobilització social extraordi-nari, inspirat en Mandela, enGhandi. La seva demanda? Quela societat catalana pugui deci-dir lliurement el seu futur, unacosa que les lleis espanyolesimpedeixen. No hi ha contra-oferta: Espanya s’ha limitat aatemorir la societat catalana, aacusar els seus líders de “na-zis” –per delirant que sembli, ésaixí– i a brandir l’amenaça d’ex-clusió de la Unió Europea. Peròsi la UE ha fet tot el possible permantenir en el seu si un estat

llast i fallit com Grècia, per quèhauria d’expulsar Catalunya,un país pròsper, ferotgementeuropeista, contribuent net ique acull tantes empreses eu-ropees? Quin mal ha fet Cata-lunya? Reivindicar el principidemocràtic?

El 1714 Anglaterra es va sen-tir culpable d’haver abandonat elscatalans a un destí tan atroç, i aLondres va aparèixer un mani-fest, The Deplorable History ofthe Catalans. Avui dia el que méstem Madrid és que un poder su-perior l’obligui a negociar amb elscatalans. I això només ho acon-seguirà una opinió pública eu-ropea informada. Si us plau, in-formeu-vos. El que està passanta Catalunya és magnífic. Una re-volució cívica, una renovació de-mocràtica. I escolteu totes lesparts, no només els altaveus deMadrid. I, potser llavors, per fi, lahistòria catalana deixarà de serdeplorable. I la d’Europa unamica més admirable.

Article publicat al blog @ElNacionalcat.

“El que està passant

és magnífic. Una

revolució cívica,

una renovació

democràtica”

Un diari plural

4La deplorable història dels catalansper Albert Sánchez Piñol, escriptor

7 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniatres.cat21 setembre 2015

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

@jordipueyo: No em puc creure això del’article de "El Pablo Iglesias britànico". Nom'ho puc creure. Hi havia emperadors ro-mans amb menys ego que ell.

@Xquet: Casillas sobre els xiulets a Piqué:"Intentaremos corregir algún defecto quepueda tener Piqué". Què es pensen, que téuna malaltia?

@CarlesVinyas: Clubs com el Bayern,Celtic, Schalke 04, St. Pauli s'estan moventper ajudar els refugiats. Aquí sembla quequeda molt lluny... No són valors?

Podem mobilitzar les energies de tantsjoves per la solidaritat davant els con-flict es que vivim a Europa. I crear unservei civil de la generació actual de jo-ves europeus i europees per tal d’aco-llir i estar en primera línia d’atenció da-vant l’onada de refugiats de la guerrade Síria i de l’Estat Islàmic ; de tantespersones en situació de pobresa i atur,davant la crisi ambiental i energèticaque el canvi climàtic i el consum ir-responsable propiciarà, etcètera.

Tenim l’oportunitat de recuperaruna idea d’Europa propera i ciutada-na. Podem seguir la idea mobilitzadoradel president Kennedy quan va crearels Cossos de Pau, un servei civil pera joves, que va desplegar i desplegapels cincs continents joves nord-ame-ricans moguts pels ideals de la co-operació, l’ajuda ambiental, l’educació,la Solidaritat, la Pau. En altres coor-denades, també les brigades mèdiquesprotagonitzen missions humanitàriesrellevants.

Veiem que els estats europeus nosón capaços de gestionar amb huma-nitat la crisi dels refugiats –i la finan-cera, i d’altres–. I veiem com les urbs,com les Ciutats pel Bé Comú que les al-caldesses de Barcelona i Madrid, AdaColau i Manuela Carmena encapçalen,

es posen davant de la Solidaritat i dela gestió de la qüestió. I en xarxa ambciutats com París, Lesbos o Lampe-dusa.

Barcelona ja va crear el districte 11èdavant els bombardeigs a Sarajevoamb l’alcaldia de Pasqual Maragall. I ntuïa el futur: l’Europa de les Ciutats;les Ciutats i els Governs Locals Unitsen l’àmbit mundial.

Davant de l’Europa reduïda a càl-culs estatals, a finances que asfixien lavida quotidiana, necessitem de baix adalt, que hi arribi l’alè democràtic. Lacrisi dels drets humans que suposal’Estat Islàmic a les portes d’Europa,requereix una resposta política, tam-bé militar, i sobretot una mobilitzaciódels joves europeus sense precedents, fent un pas en davant amb els seus bra-ços, c ap i cor: ho demana l'hora .

La Unió Europea i el Consell d'Eu-ropa compt en amb programes d’in-tercanvi, voluntariat i mobilitat. Ambnormativa i trajectòria al servei delsDrets Humans. Podem ara aprofitarels recursos i organitzar la solidaritatdes de les ciutats, des d’on podem mi-llorar el món. Ciutats mobilitzades, de-mocràtiques, amb estratègies i ob-jectius compartits, elaborats entretots i totes. Som-hi!

4Cossos de solidaritatper Josep Xurigué (@josepxurigue), doctor en Ciències Polítiques (UAB)

Aquesta és una carta de resposta a l’en-trevista que aquest mitjà va fer a l’al-caldessa d’Esplugues, Pilar Díaz, publi-cada el passat mes de juliol amb el titu-lar “Ens hauria agradat un govern a tres:la pilota està a la teulada d’Iniciativa”.

Ens agradaria aclarir que, tot i que éscert que vam estar parlant dues vegadesi que la nostra postura sempre va ser dediàleg obert, no és gens cert que la pilotaestigui sobre el nostre teulat. El nostregrup, per entrar a formar part d’unpossible govern municipal, tenia unes ex-igències irrenunciables, sembla ser quemolt difícils d’acceptar pel PSC.

En primer lloc, polítiques socials, ba-sades en l’ampliació de la tarifació sociala tots els serveis públics i una gestió com-petent dirigida per un responsable po-lític amb ganes de treballar, amb im-plicació i amb dedicació real d’hores queho hi ha hagut els darrers quatre anys.

També fer una política de transpa-rència on el mitjà de comunicació oficial,“El Pont”, depengui del Consell de Co-municació, on es facin públics els sala-ris i agendes dels polítics, on l’alcaldes-sa cobri el sou de l’Ajuntament i hi tin-gui dedicació exclusiva i no de la Dipu-tació. Polítiques de transparència en elssous dels regidors. El nostre codi ètic par-la d’una forquilla d’u a tres en els sousmés baix i més alt que hi ha d’haver a l’A-juntament. Això implicaria tenir uns sa-laris més moderats pel que fa a la partpolítica i als càrrecs de confiança.Els càrrecs públics creiem que no han decobrar en cap concepte –dietes– per as-sistir a altres organismes en funció del

seu càrrec. També volem polítiques departicipació reals, ampliant els projec-tes que s’han anat fent els darrers anys.Polítiques que portin progressivamenta la remunicipalització dels serveis pú-blics.

Del que no vam parlar en cap mo-ment va ser en el repartiment de càrrecs,regidories i altres responsabilitats per-què entenem que això ha de venir des-prés de tenir ben clares quines han de serles polítiques a aplicar i no pas a l’inre-vés, com sembla que s’ha fet.

Finalment, des d’ICV vam deixar clardes del primer moment que en cap casvolíem fer un pacte de govern on hi fosrepresentat algun grup municipal de ladreta. En aquest cas CiU, una coalició dedos partits dretans que han estat fent re-tallades en educació i sanitat i que tenencasos de corrupció a les seves files, no ésamb qui nosaltres estem disposats a ne-gociar ni a treballar.

Entenem que el PSC no ha volgut tre-ballar de manera oberta com a l’anteriorlegislatura, consensuant amb moltesformacions polítiques els diferents te-mes, cosa que va donar pluralitat i di-versitat a les accions empreses i entenemque els resultats van ser prou enriqui-dors. El PSC ha optat per fer un gir capa la dreta i això sí que ens ho van deixarben clar: el pacte amb CiU era irrenun-ciable.

Per tant, entenem que la pilota a lateulada no la té precisament ICV, sinóel PSC. Mentre tingui tractes de governamb CiU, amb nosaltres que no hicomptin.

4Resposta a l’alcaldessa Díazper Grup Municipal d’ICV-ME-A d’Esplugues

Esplugues| 8

líniatres.cat 21 setembre 2015

L’Hospital Sant Joan de Déuha rebut 83.000 euros que hadonat l’AECC Catalunya contrael Càncer, que es destinaran a in-corporar un psicòleg a la unitatde cures pal·liatives pediàtri-ques de l’hospital maternoin-fantil del municipi.

L’acord es va signar fa unsdies per part del director gerentde l’Hospital, Manel del Castillo,el president de l’AECC i de laJunta de Barcelona, Juli de Mi-quel, i la presidenta de la JuntaLocal del Prat, Maria Rosa Blan-co. Amb aquest pacte, l’asso-ciació es compromet a fer unaaportació econòmica de 27.684euros anuals durant tres anys.

L’objectiu de l’acord és queels nens i nenes que pateixencàncer rebin cures pal·liatives de

qualitat i integrals mitjançantprofessionals especialitzats queofereixin atenció concreta tantals infants com a les seves fa-mílies.

El pacte també inclou la cre-ació d’un comitè de seguimentper tal d’avaluar cada any sis’han assolit els objectius acor-dats. D’aquesta manera, l’Hos-pital redactarà anualment una

memòria tècnica i econòmica delprojecte, que es podria allargarmés enllà dels tres anys pactats.

Sant Joan de Déu és un cen-tre de referència quant a l’aten-ció infantil. Fa unes setmanesuna enquesta realitzada a l’hos-pital indicava que el 98,8% delsnens i nenes atesos a la unitat depediatria estaven bastant o moltsatisfets per l’atenció rebuda.

Façana de l’Hospital Sant Joan de Déu. Foto: Arxiu

Donen 83.000 euros a Sant Joande Déu per lluitar contra el càncer

» Catalunya contra el Càncer ha aportat uns recursos que es destinaran a incorporar un psicòleg a cures pal·liatives pediàtriques

Joan Herrera i Alberto Garzónpassegen per Can Vidalet

CAMPANYA4El passat dimarts16 de setembre Joan Herre-ra –coordinador d’ICV– i Al-berto Garzón (diputat de l’Es-querra Plural al Congrés) esvan apropar a Esplugues per feruna passejada pel mercat deCan Vidalet en el marc de lacampanya electoral de la can-didatura de Catalunya Sí Que EsPot per al pròxim 27 de setem-bre. La passejada va començar ales deu del matí i va durar unsquaranta minuts, durant elsquals Herrera i Garzón van par-lar amb els espluguins i esplu-guins que se’ls acostaven perfer-los preguntes.

Durant la visita al mercat es-pluguenc tant Herrera com Gar-zón van insistir en la defensadels drets socials i els serveis pú-blics. “Cal fer fora de la Gene-ralitat i la Moncloa aquells queretallen els nostres drets”, pro-pugnaven.

Herrera va dir que el que és“determinant” per ser un solpoble és que funcionin els ser-veis públics, “i Mas és especia-lista a desmuntar-los”. Per laseva part, Garzón va destacar laimportància de les pròximeseleccions i va dir que “ens estemjugant la forma de viure delsnostres fills”.

ENSENYAMENT4El curs escolarha començat amb molts centreseducatius de la ciutat renovats.Al llarg de l’estiu el consistori harealitzat millores a les escoles, ales quals ha dedicat una partidade més de 41.000 euros.

S’han millorat algunes pres-tacions, el confort i la seguretatd’alguns centres. A l’escola Folchi Torres s’han renovat les ins-tal·lacions del vestuari i sanità-ries, i al Joan Maragall s’han fetreformes als lavabos i s’ha ins-

tal·lat una tanca de protecció alscamps de futbol del pati.

A l’escola de Can Vidalets’han ampliat les zones de ma-gatzem i al Lola Anglada s’ha re-novat el paviment de les terras-ses de l’exterior.

A l’escola Gras Soler s’han fetreformes a la porta d’accés in-terior del pati, i a l’Isidre Martíi al Matilde Orduña s’han subs-tituït els tancaments de les fi-nestres per tal de millorar l’aï-llament de les aules quan fa

fred. A més, a l’escola bressolMainada s’ha millorat la reco-llida d’aigües i el paviment.

6.966 PLACES A LA PÚBLICAA la ciutat hi ha un total de6.966 places als centres educa-tius de caràcter públic i 6.355 alsde titularitat privada, incloent-hi els centres concertats.

Els nivells d’ensenyamentvan des de les escoles bressolfins als programes i cicles for-matius.

RedaccióESPLUGUES

Herrera i Garzón conversen amb gent al carrer. Foto: ICV

Nou curs amb escoles renovades

Una imatge de l’escola Folch i Torres. Foto: Google Maps

Societat | Oberta la inscripció als tallers municipalsEl passat 7 de setembre el consistori va obrir el període d’inscripció als tallers municipals. Es pot fer de manera presencial a les dependències

municipals o a través del web de l’Ajuntament. Hi ha activitats esportives,culturals, artístiques i altres, tant per a gent gran com per als més joves.

9 | líniatres.cat21 setembre 2015

La cultura popular estarà representada en el correfoc. Foto: Ajuntament

Esplugues viu tres dies frenètics de Festa Major

TRADICIÓ4Les festes vanarrencar el divendres 18 a lesnou de la nit amb la lectura delpregó a càrrec del Fanguet, per-sonatge que acompanya els ReisMags d’Orient a la seva arriba-da al municipi i que és l’escu-deller que ajudava els seus pa-res al taller de ceràmica de l’an-tiga fàbrica Pujol i Bausis.

El pregó, que va ser re-transmès per internet a la pàgi-na web municipal, va estar pre-cedir per l’habitual Seguici enquè van participar una desenad’entitats locals.

El Fanguet és un personatgemolt conegut i estimat pels in-fants del municipi. És l’escude-ller que ajuda els seus pares altaller de ceràmica de l’antiga fà-brica Pujol i Bausis, i que cadaany visita Esplugues cada anyconjuntament amb els reismags, al campament del Museude Can Tinturé.

El Fanguet dóna el tret de sortidaamb el pregó

Esplugues ha esclatat de vitali-tat durant aquest cap de setma-na fins al dilluns (del 18 al 21 desetembre) per la celebració de laseva Festa Major.

Les entitats i el consistorihan col·laborat com cada any enl’organització dels esdeveni-ments programats per les festes.Els més destacats han estat elsconcerts a l’escenari del carrer deSant Antoni Maria Claret. Hivan actuar el cantant llatí Dasoul,

Antonio José, guanyador de LaVoz 3, i la banda de versions Ho-tel Cochambre.

Una de les novetats d’en-guany és la Festa Holi, una ce-lebració d’orígen hindú que con-sisteix a llançar pols de colors alsassistents. Originàriament, ésuna festa per celebrar l’arribadade la primavera.

L’oci i la tradició també hanestat ingredients imprescindiblesde la Festa Major. Enguany s’haestrenat un espai de jocs i tallersal Parc del Torrents amb activi-tats per als més petits de la ciu-tat. També s’ha celebrat la 22aDiada Castellera, en la qual hi ha

participat les colles de Sants,els Capgrossos de Mataró i elsCastellers d'Esplugues.

A més, no ha pogut faltar eltradicional correfoc i cerca tas-ques, que va tenir lloc el diven-dres 18 a les 22.15 hores i va re-córrer diversos carrers de la ciu-tat fins a arribar al Parc de lesTres Esplugues.

Divendres 18 es va instal·larel mercat Esplugas City, amb pa-rades, una mostra de tallersd’oficis i espectacles inspirats enel gènere western. També hiha hagut exhibicions de ball dediversos grups de dansa delmunicipi.

RedaccióESPLUGUES

Esplugues

| 10


Sant Just Desvern

El consistori aprofita l’estiu perdur a terme millores a la ciutatOBRES4La ciutat ha començatel curs amb la cara renovada. Iés que aquest estiu el consisto-ri ha aprofitat per fer millores alsequipaments municipals i als es-pais públics de la ciutat.

S’han fet actuacions a lesescoles, com per exemple alCEIP Canigó, on s’han realitzatarranjaments i obres de man-teniment. En aquest cas, s’ha re-novat la fusteria d’alumini de l’e-difici Sant Ferran i també els la-vabos del centre. Les obres s’hancofinançat entre l’Ajuntament il’escola.

Una altra actuació ha estat laque s’ha dut a terme al Camí de

la Muntanya, on s’han impulsatmillores puntuals i el seu man-teniment: s’ha actuat en mésd’un quilòmetre i una superfícied’uns cinc mil metres quadrats.Aquestes obres han tingut uncost de 120.000 euros.

A més, també s’ha començata remodelar la masia de CanFreixas, situada al centre delmunicipi. S’ha iniciat la prime-ra fase, assegurant la coberta del’edifici, que data del segle XVIII.Finalment, s’han fet diversostreballs de manteniment de lavia pública en alguns barris de laciutat a través de la Unitat d’In-tervenció Ràpida (UR).

Joventut | Nou servei d’acompanyament per als jovesEl consistori ha posat en marxa aquest mes un nou servei municipal adreçat als joves.

Es tracta d’un servei d’acompanyament anomenat Enllaç, amb el qual l’Ajuntamentofereix atenció personalitzada i confidencial a joves d’entre 14 i 25 anys i a les seves

famílies en matèria de presa de decisions en l’àmbit personal i acadèmic.

Nou aspecte del Camí de Muntanya. Foto: Ajuntament

ENSENYAMENT4El passat di-jous 3 de setembre es va celebraral municipi la quarta edició dela Jornada de Treball.

Es tracta d’un esdevenimentadreçat als professionals delsector educatiu que ha portatenguany el títol d’Espais devida i aprenentatges. La troba-da se centrava en l’educaciód’infants de zero a sis anys.

Durant la jornada dues mes-tres veïnes de la comarca van ex-plicar les seves experiències en

una xerrada que es va anomenarUn dia a l’escola: els espais. Lesdues docents, Montserrat Mon-toriol i Judit Sardà, són mestresde l’escola El Puig d’Esparre-guera, que és un centre educa-tiu referent per les seves tècni-ques d’aprenentatge i modeleducatiu.

L’objectiu de la trobada eraposar en comú experiències,debatre i fer grups de treball perengegar propostes en l’àmbiteducatiu. Hi van assistir do-

cents, però també famílies in-teressades en la temàtica.

UNA ACCIÓ DE LA XARXA 0-6La quarta edició de la Jornadade Treball va estar organitzadaper la Xarxa 0-6, amb el suportde l’Ajuntament i l’Institut deCiències de l’Educació de laUniversitat Autònoma de Bar-celona (UAB).

L’esdeveniment va tenir lloca l’equipament municipal deLa Vagoneta.

Impulsant l’educació

El mític Walden 7, l’skyline quedóna identitat a la ciutat, fa en-guany 40 anys, i la comunitat depropietaris de l’edifici ha pro-gramat diverses activitats per ce-lebrar-ho. Els esdevenimentstindran lloc els pròxims dies 25,26 i 27 de setembre.

Hi haurà actes per a tots elsgustos i edats, com ara tallers in-fantils, espectacles musicals, ac-tivitats literàries i una exposicióde les fotografies que han par-ticipat en el concurs d’imatgessobre l’edifici. També s’ha or-ganitzat un concurs de logotipsentre els veïns i veïnes de l’edi-fici per tal de commemorar l’e-femèride.

Al llarg de l’any també s’hanfet millores a la façana de l’edi-fici i s’han renovat els baixants,

a més d’haver-se renovat el sis-tema de recollida de la brossa.

UNA UTOPIA DELS 70’sL’edifici Walden 7 va ser ideat pelTaller d’Arquitectura als anys se-tanta. El projecte va néixer de lamà d’un grup de treball formatper enginyers, arquitectes, filò-

sofs i psicòlegs, en el qual hi erapresent Anna i Ricard BofillLeví, entre altres.

El 1973 es van dur a terme elstreballs de construcció i el 1975es va finalitzar l’obra. Ara hiviuen més de mil persones en els400 pisos de l’edifici, cadascundiferent de la resta.

El Walden 7 és una creació del Taller d’Arquitectura. Foto: Arxiu

L’emblemàtic edifici Waldencelebra 40 anys aquest mes» Els veïns i veïnes han organitzat tres dies d’activitats, del 25

al 27 de setembre, per commemorar l’aniversari de la construcció

RedaccióSANT JUST DESVERN

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 11 | líniatres.cat21 setembre 2015

Sant Joan Despí| 12


Sant Joan ha estat un dels esce-naris on la campanya de Juntspel Sí (JxS) ha volgut fer una de-mostració de força. Ho va fer elpassat dimecres 17 de setembreal Mercat de Les Planes.

En l’acte van intervenir elscandidats Eduardo Reyes –pre-sident de Súmate i número 6 deJxS–, Jordi Turull –CDC i can-didat número 10–, Toni Co-mín –candidat número 11–,Magda Casamitjana –presiden-ta de Moviment d’Esquerres, icandidata número 28– i JoanRamon Casals –membre de CDCi candidat número 30–.

Tots els candidats van donararguments a favor de la creaciód’un estat català. Eduardo Reyes,per la seva banda, va dir que “elsciutadans podran escollir com es

gestionen els recursos públicspagats amb els seus impostos”,i va afegir que “en lloc de cons-truir i mantenir aeroports buitsi sense avions, volem universitatsi que els joves no marxin”.

Turull va centrar la seva in-tervenció en la viabilitat econò-mica de la Catalunya-Estat. “Desdel 1995 al 2010, la diferènciaentre cotització a la Seguretat So-

cial i les pensions que es cobrena Catalunya, dóna un saldo po-sitiu de 25 milions d’euros”, varemarcar.

Toni Comín va incidir en elsdrets socials i Magda Casamit-jana va parlar sobre la llengua.Finalment, Joan Ramon Casalsva dir que votar “el sí represen-ta la il·lusió”, mentre que el no“tot el contrari”.

Jordi Turull durant la seva intervenció. Foto: JxS

Junts pel Sí porta la campanyaal mercat de Les Planes

» Eduardo Reyes, Jordi Turull, Toni Comín, Magda Casamitjana i JoanRamon Casals van participar en un acte a Sant Joan dijous passat

La ciutat pren mesures contraels insectes del clavegueramMEDI AMBIENT4L’Ajuntamentva posar en marxa un pla de xocper desinsectar el clavegueramde la ciutat els passats dies 9 i 10de setembre.

Es tracta de la segona actua-ció que ha dut a terme el con-sistori per controlar la presènciad’insectes a la xarxa de clave-gueram municipal. A l’agost ja esva posar en marxa el pla ambuna actuació molt específica so-bre la presència de paneroles.Més tard, es va haver d’ajornara causa de la pluja.

Aquesta segona actuació haservit per reforçar el primer trac-tament i avaluar els seus resul-tats. Al llarg dels dos dies els tèc-nics encarregats de la iniciativavan inspeccionar un total de 275pous de registre de la xarxa, lamajoria dels quals es troben so-bretot als barris del Centre-Ei-xample i Residencial Sant Joan.

El tractament consisteix aaplicar esquers a l’interior delspous, on es llença un productebiocida en forma de gel que eli-mina la plaga.

Formació | Inscripcions als nous cursos municipalsFa uns dies es van obrir les inscripcions als cursos que organitzen diversos equipamentsdel municipi. L’Escola Municipal d’Art ofereix cursos de fotografia, pintura i ioga, entre

altres, i també hi ha tallers per a dones i altres adreçats als joves i a la gent gran. Els centres cívics Antoni Gaudí i Torreblanca també ofereixen un ampli ventall de cursos.

RedaccióSANT JOAN DESPÍ

Un dels carrers on s’ha treballat. Foto: Ajuntament

ENSENYAMENT4La doctora enBiologia Anna Veiga va ser l’en-carregada d’inaugurar el curs es-colar al municipi. Ho va fer elpassat dimarts 8 de setembre alTeatre Mercè Rodoreda ambuna conferència que portavaper títol Vivim la ciència. I ésque un dels objectius d’aquestcurs escolar a Sant Joan és,precisament, divulgar i aproparla ciència a la ciutadania.

És per aquest motiu que esva escollir Anna Veiga com a po-

nent per a la seva inauguració.Veiga és la directora del Banc deLínies Cel·lulars del Centre deMedicina Regenerativa de Bar-celona (CMRB) i té una granfama en l’àmbit de la repro-ducció assistida. De fet, el 2013va rebre la Medalla d’Or enl’àmbit de la ciència per part delParlament de Catalunya.

A l’obertura del curs escolar,la doctora Anna Veiga va parlarde la ciència i de la importànciad’aquesta disciplina en el món

educatiu i en el dia a dia dels és-sers humans.

SETMANA DE LA CIÈNCIADes de l’any passat la ciutataposta per la divulgació cientí-fica, i per aquesta raó té una co-missió en la qual participen do-cents, consistori i diversos ex-perts en l’àmbit de la ciència.

Una de les iniciatives que esvol dur a terme és la celebracióde la primera edició de la Set-mana de la Ciència el novembre.

La doctora Veiga inaugura el curs

13 |

Comarcalíniatres.cat 21 setembre 2015

Comerç

El departament de PromocióEconòmica de l’Ajuntament deSant Joan, Promodespí, ha po-sat en marxa un nou servei queté l’objectiu de facilitar que elsemprenedors i emprenedoresde la ciutat puguin iniciar unanova activitat comercial de ma-nera més ràpida i simple.

L’assessorament es realitzades del nou Punt d’Atenció al’Emprenedor (PAE), que fun-ciona des de principis de se-tembre i està situat a les de-pendències municipals de Pro-moció Econòmica.

En concret, el nou serveiajudarà a simplificar els trà-mits per posar en marxa un ne-goci i, a més, a escurçar el ter-mini per arrencar l’empresa,gràcies al fet que la majoria degestions es poden fer telemàti-cament.

Per poder beneficiar-se d’a-quest servei, els interessats hande concertar una cita amb el per-sonal del departament de Pro-moció Econòmica i formalitzarel DUE –el Document Únic Em-presarial–.

Amb aquest tràmit, i un copreunida tota la documentació, espot fer l’alta de societat de res-ponsabilitat limitada en només

quatre dies, gestionant d’unasola vegada fins a 22 tràmits ad-ministratius. En el cas dels tre-balladors autònoms, la consti-tució de l’activitat es fa en unmàxim de dues hores en unmateix dia.

“Gràcies a aquest punt, elsemprenedors estalvien interlo-cutors, desplaçaments i temps”,diuen des del consistori.

Els emprenedors guanyaran temps amb el nou servei. Foto: Ajuntament

Promodespí simplifica els tràmits per obrir negocis


Economia | Creix l’ocupació hotelera amb xifres rècordEls hotels del Baix Llobregat han registrat una ocupació del 76,9% durant el segon trimestrede l’any, segons dades de l’Observatori Comarcal. Es tracta d’una xifra rècord, ja que supera

les registrades en els últims set anys. Més de la meitat dels seus clients provenen de la resta de l’Estat espanyol i el motiu principal de la seva estança ha estat els negocis.

La UBE comença a distribuir el número de loteria de NadalESPLUGUES4La Unió de Boti-guers d’Esplugues (UBE) ja hacomençat a distribuir el seutradicional número de la loteriade Nadal, que rep el nom de LaLoteria de la Llum.

El número és el 46.165 i espot adquirir a diversos punts devenda oficials i botigues.

Aquests indrets on es potcomprar la butlleta de la UBE estroben repartits en diferentszones de la ciutat. Els punts devenda estan situats a diversos

establiments comercials i derestauració associats de la Pla-na, Centre, Can Vidalet i a laMontesa, entre altres. Per saberon adquirir-lo, cal visitar el webwww.ube.cat/loteria.

PARTICIPACIÓ VEÏNALEn aquesta iniciativa hi ha par-ticipat conjuntament amb laUnió de Botiguers les associa-cions de veïns de Can Vidalet,Can Clota, Centre, La Plana, ElGall i l’Ajuntament.

El conjunt de la comarca s’ha bol-cat amb els refugiats de Síria id’altres països de la zona. Moltsajuntaments han expressat elseu suport a l’acollida de perso-nes desplaçades i s’han adherit ala campanya de la PlataformaAturem el Genocidi al Mar Me-diterrani. Així, els consistoris dela comarca s’han sumat com aciutats refugi i durant les últimessetmanes han estat escenari denombroses concentracions soli-dàries amb la causa.

A Esplugues, per exemple,s’ha aprovat un pla d’accions do-tat amb 20.000 euros i que espodrà aplicar segons les neces-sitats i que inclou, entre altres,la creació d’un registre de famí-lies que s’ofereixen a acollir elsdesplaçats sirians.

Al municipi veí de Sant JoanDespí es preveu crear una Tau-la de Suport als Refugiats que in-tegri a les entitats i organitzacionslocals, la Taula de Coordinació deServeis Social i la Comissió de So-lidaritat, amb l’objectiu de dur aterme una tasca estable i per-manent en aquesta matèria.

A Sant Just, per la seva ban-da, tots els grups municipalsestan treballant en la redacciód’una moció conjunta que con-

demni el conflicte i a favor dedonar ajuts a les persones des-plaçades que fugen dels con-flictes bèl·lics.

Tanmateix, des del PSC es vaanunciar fa uns dies que tots elsmunicipis de la comarca on go-verna “col·laboraran amb la xar-xa de ciutats-refugi”, tal com vaassegurar el primer secretaricomarcal de la formació i alcal-de de Sant Joan Despí, AntoniPoveda.

Quatre milions de persones han fugit de Síria per la guerra. Foto: Arxiu

El Baix Llobregat obre la porta als refugiats sirians

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Augmenta l’atur al Baix, però registra menys ERO

OCUPACIÓ4El mes d’agost hatancat amb un augment del2,1% en nombre d’aturats a lacomarca respecte del mes an-terior. En xifres absolutes, l’aturregistrat ha estat de 56.511 per-sones desocupades al Baix Llo-bregat.

La taxa d’atur comarcal se si-tua en 15,1%, una xifra que su-pera a la del conjunt de l’àmbitterritorial metropolità, que ésdel 14,7%, i la mitjana del con-junt del territori català, que ésdel 14,6%.

La població on hi ha mésatur és Sant Vicenç dels Horts(20%), seguida de Martorell(18,5%), Esparreguera (18,4%)i Olesa (18,1%).

Sant Just és on s’han regis-trat menys aturats (9,6%).

Tot i aquest augment de ladesocupació, la comarca ha re-gistrat menys expedients de re-gulació de l’ocupació (ERO) du-rant els primers sis mesos del’any. En concret, han disminuïtun 64% respecte del segon se-mestre del 2014, havent-hi 660casos menys aquest any.

Si la xifra es compara amb elmateix semestre de l’any passat,la davallada és del 78%, ja que hiha hagut 1.363 persones afecta-des menys.

El sector on hi ha hagut mésexpedients ha estat el d’activitatsesportives i d’entreteniment, onhan afectat 91 persones. A con-tinuació, el comerç a l’engròs i aldetall i les activitats industrialssón els més afectats, segons da-des de l’Observatori Comarcal.

Mercats | Parades i tallers ‘western’ a EspluguesEl passat divendres 18 de setembre Esplugues va acollir la celebració del mercatEsplugas City. Des de les sis de la tarda fina a la mitjanit el carrer de Díaz de laFuente va acollir parades, una mostra de tallers d’oficis i espectacles en clauwestern, en homenatge a l’antic plató de pel·lícules de l’Oest de la ciutat.

Esports| 14


Un any més, i ja en van 37, SantJoan va tornar a celebrar unaedició del Memorial GabrielBosch –la cursa també va ser la26a edició del Campionat Co-marcal del Baix Llobregat–, unade les proves ciclistes amb méstradició de la comarca. La provaes va disputar pels carrers de laciutat el passat 5 de setembre.Com ja és habitual, el Club Ci-clista Despí es va encarregar del’organització de la prova i deldisseny del circuit.

Una vuitantena de ciclistes,repartits en dues categories, vanparticipar en la cita. La primerad’elles va aplegar esportistes deles categories infantil i cadetmasculí i júnior femení. Els ven-cedors van ser Guillem Camps,Julien Anthony i Natalya Fer-

nandes, respectivament. L’Au-tocars Sagalés va ser el vencedorper equips.

L’altra gran carrera va ser laCopa Catalana, en la qual els par-ticipants van fer 30 voltes a uncircuit de dos quilòmetres. Lavictòria va ser per a Corentin Na-

varro, del Tona Bikes, que vacompletar el recorregut en unahora, 33 minuts i 29 segons.

Les corredores van aprofitarla jornada per reivindicar la sevasituació i demanar igualtat res-pecte als homes. L’Ajuntamentles va mostrar el seu suport.

Un moment de la cursa ciclista. Foto: Ajuntament

Sant Joan celebra la 37a edició del Memorial Gabriel Bosch » Una vuitantena de ciclistes, repartits en dues categories, van

participar en la tradicional cursa que recorre els carrers de la ciutat

El Levante Las Planas començaamb força a Segona Divisió

SANT JOAN4Després de la grantemporada passada, el sèniorfemení del Levante Las Planastambé ha arrencat amb força en-guany. Les santjoanenques hansuperat amb nota l’inici del cam-pionat, i van gaudir d’una jor-nada de descans el passat cap desetmana.

Les del Baix han hagut de ferfront a l’enorme dificultat de la ca-tegoria des del principi, on van de-butar a la Ciutat Esportiva Joan

Gamper contra el Barça B, acon-seguint el primer punt del cursamb un dos a dos. La primera vic-tòria va arribar in extremis fa vuitdies, amb un gol al minut 90 con-tra la UE l’Estartit al Municipal deles Planes (3-2).

L’equip voldrà prolongar elseu bon moment en la visita d’a-quest cap de setmana a l’AEM deLleida. Les del Segrià són vuite-nes amb 3 punts, gràcies a la vic-tòria contra l’AD Son Sardina.

Els equips d’handbol del Baix,a punt per a la temporada

COMARCA4Tot just ahir va aca-bar la 30a edició del Torneig Ju-venil d’Handbol Ciutat d’Esplu-gues, però la ciutat continua te-nint fam d’aquest esport. Persort, els aficionats no haurand’esperar gaire.

Aquest pròxim cap de set-mana torna la competició alCEM Les Moreres. Un any més,el CH Esplugues jugarà a Pri-mera masculina, la tercera cate-goria de l’handbol estatal, i en-gegarà la temporada contra el Pi-lar Maristas de Saragossa aquestcap de setmana.

Per la seva banda, l’HandbolSant Joan tindrà un primer testmolt exigent al Palau d’Esports deGranollers, on s’enfrontarà alsegon equip del Fraikin. El pri-mer derbi contra l’Esplu-gues –estan a la mateixa catego-ria– es disputarà ben aviat, el capde setmana del 10 i l’11 d’octubre.

Per últim, el sènior femení del’Handbol Sant Joan tindrà lapossibilitat de lluitar per pujar aDivisió d’Honor. Les santjoa-nenques també començaran latemporada al Vallès Oriental,on jugaran contra la Roca.

El CB Nou Esplugues debutaa casa contra el CB Alisos

ESPLUGUES4Ha arribat el mo-ment. Els aficionats del ClubBàsquet Nou Esplugues comp-ten els dies que falten per al de-but a casa de l’equip, que aques-ta temporada juga al grup 2 dela Segona Categoria. El primerpartit de la temporada a Esplu-gues enfrontarà els blaus contrael Club de Bàsquet Alisos, deSant Adrià del Besòs. Els adria-nencs visitaran el poliesportiudel CEM Les Moreres aquest

diumenge a tres quarts de sis dela tarda. Aquest equip va co-mençar la temporada la setma-na passada contra un dels con-junts més potents del grup, elTecla Sala de l’Hospitalet.

Després de l’espectacular ba-lanç de lliga de l’any passat, elsespluguencs buscaran començaramb força en un grup exigentamb rivals com els Escolapis deSarrià, el Santa Rosa de Lima oel Centre Catòlic de l’Hospitalet.

Sant Just | L’AC Sant Just organitza una sortida en BTTAquest diumenge es realitzarà la segona de les sortides en BTT que l’Associació Ciclista Sant Just ha preparat per a aquest setembre. Un cop més, el recorregut es decidirà entre els participants el mateix diumenge. Tots aquells que vulguin

participar en aquesta activitat hauran de ser a la plaça Camoapa a les 8 del matí.


L’equip celebra un gol contra l’Estartit. Foto: Levante Las Planas

15 | Agenda líniatres.cat21 setembre 2015

[email protected]

AGENDA MENSUALDIUMENGE 27 DE SETEMBRE11:30 La Barbotina i els secrets de la ceràmica.

Passeig màgic per l’antiga fàbrica Pujol i Bau-sis, que ens descobrirà els secrets dels tallersdels ceramistes. Durada de l’activitat: una hora,aproximadament. Lloc: fàbrica Pujol i Bausis.

DIUMENGE 27 DE SETEMBRE11:00 Itinerari modernista Jujol. Visita guiada

per les obres que l'arquitecte Josep Maria Ju-jol va deixar a Sant Joan Despí. Cal inscrip-ció prèvia. Punt de trobada: Centre Jujol-CanNegre.

DIVENDRES 2 D’OCTUBRE22:00Teatre: Idiota. Després de la seva llarga i

reeixida aventura teatral catalana, el dra-maturg Jordi Casanovas torna amb aquestaobra de la mà d’Anna Sahun i Ramon Madaula.Lloc: Teatre Mercè Rodoreda.

DEL 25 AL 27 DE SETEMBREMatí-TardaCelebració del 40è aniversari de l’em-

blemàtic edifici Walden 7. Els veïns i veïnesde l’edifici han organitzat diverses activitatsi tallers per commemorar l’efemèride. Lloc:edifici Walden 7.

DIMECRES 23 DE SETEMBRE18:00 Taller de decoració de donuts. Activitat

gratuïta per als infants del municipi. Organitza:associació de veïns i veïnes de Mas Lluí (AVMas lluí). Lloc: Espai Mas Lluí. DIVENDRES 25 DE SETEMBRE

17:30 Cinema: Déu meu, però què t'hem fet? dePhilippe de Chauveron. França, 2014 Gène-re: Comèdia. Organitza: Associació de GentGran de Sant Just Desvern. Lloc: Centre So-cial El Mil·lenari (Sant Just).

DISSABTE 26 DE SETEMBRE20:00 Taller: Observació de la lluna. Organitza:

Grup d’Astronomia Desvern. Lloc: Observa-tori Astronòmic del Mil·lenari (Sant JustDesvern).

DIVENDRES 25 DE SETEMBRE21:00 Entrenament per la Cursa Entreponts. To-

thom que tingui previst participar en la Cur-sa Entreponts Fluor Run del dia 3 d'octubrepot fer l'entrenament oficial de preparació.Lloc: poliesportiu S. Gimeno (Sant Joan).

ESPLUGUES COMARCA ESPORTSSANT JUSTSANT JOAN

Festa solidària a benefici de l'Obra So-cial de Sant Joan de Déu per a la in-vestigació del càncer infantil. Durada:4 hores, aproximadament. Lloc: Llard'infants Les Orenetes (Sant Joan).

Festa solidària per a la investigació del càncer infantil

Ds. 3 d’octubre a les 10:00

Espectacle familiar creat a partir del lli-bre de contes Contes infantils contra totpronòstic, d'Empar Moliner. Edat re-comanada: infants a partir de tres anys.Lloc: Centre Mercè Rodoreda (sala Ca-mèlies).

Dimarts de conte: 'Les Supertietes'

Dm. 22 de setembre a les 18:00

L’Ajuntament engega una nova ediciódel pressupost participatiu. Hi hauràdiverses sessions per conèixer la me-cànica del procés, les seves caracte-rístiques, i debatre i decidir el destí d'u-na part del pressupost d'inversions.

Sessió informativa del procésPressupost ParticipatiuDl. 28 de setembre a les 19:00

Itinerari en bicicleta pels municipis deSant Joan, Sant Just, Esplugues, Cor-nellà, Sant Boi i l’Hospitalet. Duradade l’activitat: 4 hores. Organitza: Es-plugues Club Ciclista. Sortida: plaça deSanta Magdalena (Esplugues).

Pedalada intermunicipal metropolitana

Dg. 18 d’octubre a les 10:00

Pròxima edició: 14 d’octubrelíniatres.cat| 16 21 setembre 2015

linia tres 27

Documents