linia badalona 1

Download Linia Badalona 1

Post on 16-Mar-2016

218 views

Category:

Documents

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Badalona pdf

TRANSCRIPT

  • redacci 93 519 43 96 liniabadalona@comunicacio21.com administraci 93 519 43 93 publicitat 93 519 43 85 Fax 93 519 43 98

    CulturaArriba el Filmets ms internacional amb 232 projeccions

    28LlefiFelipe Gonzlezenceta els mitingselectorals 20

    Els professionals temen la desaparici de la figura del mediador per combatre labsentisme 21

    El 40% dels alumnes de Sant Roc no va a classe

    Foto: M

    ariona San

    z.

    Els agrada Badalona

    Acord entre els taxistes iRafael Hoteles 3 i 4

    lniabadalona4 de novembre de 2010 Nm. 1 30.000 exemplars www.liniabadalona.cat

    11

  • Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.comNovembre

    2010042 lniabadalona

  • En portada 3lniabadalonaNovembre201004

    Els famosos de Badalona suneixen per combatre el discurs del PP

    El manifest Ens agrada Badalona aconsegueix sumar mig centenar dadhesions en pocms de dues setmanes > Els badalonins illustres shan sentit obligats a reaccionar

    Un grup de badalonins illustres,units per dos altres noms ambress meditic com els dIu Forni Slvia Soler van aconseguir om-plir el Crcol Catlic per dir demanera ben clara que els agradaBadalona. El que segons els im-pulsors shavia concebut com unmanifest a favor de la ciutat, vaagafar una dimensi que ells ma-teixos no sesperaven i sense ado-nar-sen, havien omplert el CrcolCatlic. Tot i lxit i el ress me-ditic aconseguit, lacte va serfora senzill i va limitar-se als par-laments i la lectura del manifestEns agrada Badalona. Segons ex-plica Iu Forn, la intenci eraprojectar la imatge real de la ciu-

    tat a lexterior perqu fins i tota molts pasos dEuropa ha arri-bat la notcia que Catalunya hi hauna ciutat catica on existeixenuns presumptes camps de refu-giats. Cap dels assistents a la lec-tura del manifest, del qual no sesap si sen donar continutat, vanegar els problemes de Badalona,per s que van demostrar que al-guna cosa canvia a la ciutat.

    Malgrat tractar-se del tercermunicipi de Catalunya i de la l-gica disgregaci entre el teixitassociatiu en un municipi de220.000 habitants, accions comles del Crcol Catlic demostrenque Badalona mant lesperit depoble en molts mbits de la sevaactivitat quotidiana. El sentimentbadalon que va molt ms enlldels manifestos provoca unasensaci darrelament que costadexpressar per que ha ressorgitde manera especial durant les

    ltimes setmanes. Aquest esperitfa que molts hagin tingut la neces-sitat dexpressar el seu malestarvers les campanyes que han con-vertit Badalona en un laborato-ri destratgies poltiques creatper personatges que ni tan solsviuen a la ciutat, com va explicarlescriptor badalon, Juli de J-dar. Aix ho expressa el manifestMagrada Badalona, impulsat perdiversos escriptors i periodisteslocals i el qual ja ha aconseguitacostar-se al mig miler dadhe-sions en poc ms de dues setma-nes. Lacte dahir al vespre al Cr-col Catlic no pretenia amagar larealitat duna Badalona que comdescriu Iu Forn, s com un fill.Te lestimes encara que no coin-cideixis amb ell en moltes coses,per lacceptes tal com s.

    Entre les cares conegudes quevan demostrar el seu amor perBadalona hi havia la de Ldia

    Heredia, qui va encarregar-se dellegir el manifest i que un cop fi-nalitzat lacte, va assegurar quemai havia signat un manifest,per hi ha moments de la vida enqu thas de mullar i aquest nsun. Segons Heredia, s un do-cument unitari que no va en con-tra de ning i que est escrit enclau positiva per gestionar de lamillor manera possible la tasca deles persones que es guanyen lavida a la ciutat.

    Tots els badalonins illustresvan deixar ben clar que seria unerror no admetre els problemesde la ciutat, per van assegurarsentir-se emprenyats per lsdemaggic, populista i partidistai poltic que se nha fet.

    Lactor Llus Marco, en un tomolt ms potic per igualmentreivindicatiu va explicar que liagrada Badalona perqu hi hanascut i s una ciutat que mai ha

    Marc UstrellBadalona

    contradit el bon gust. En aquestsentit, va explicar que per a ell, sel mar, el Pont del Petroli, laConreria i el lloc on ha vist nixerels seus fills. Lactor tampoc vanegar que Badalona tingui proble-mes: un municipi sense proble-mes no t vida i cal trobar-hi so-lucions com ja ha fet Badalona alllarg dels anys. Llus Marco, quiva apostar per potenciar el paperde les entitats, no va oblidar-sedels seus orgens i va recordar queell era un noi que venia del ba-rri de La Salut i ja em va costarmolt entrar a la Badalona de totala vida.

    Per la seva banda, Pilar Raolaqui havia fet classes dintegracilingstica a Sant Roc, va assegu-rar haver escollit la ciutat com apaisatge vital, emocional i on pas-sar els anys que li quedin. Ma-grada perqu s una ciutat que haestat capa de sumar esforos.

    El Circol Catlic ple de gom a gom, el dia de la presentaci del manifest.

    Foto: Mariona Sanz.

  • Ciutat4Novembre

    201004lniabadalona

    El teixit associatiu suneixBadalona som totes i tots crea grups de treball perrespondre als qui embruten el nom de la ciutat

    Marc UstrellCentre

    s indubtable que el ress medi-tic de lacte del Crcol Catlicdna veu a un grup de ciutadansillustres que a travs del seumanifest, pretenen agrupar unmoviment unitari que treballi ipregoni el bon nom de la ciutat.Per molt ms enll de la imatgedel badalon emprenyat a qui limolesta la imatges que es doni dela ciutat, el teixit associatiu de Ba-dalona ha demostrat no estartan fragmentat com molts creien.

    Qui millor ha reflectit aquestfet ha estat Pilar Rahola a lasse-gurar que Badalona t pocs re-cursos, per t una massa socialque simplica, se la juga, lluita.Rahola pensa que els badalo-nins sn el contrari del que diuenalguns i veu en els vens i les en-titats un model de lluita per laintegraci i la barreja.

    Per ms enll de la teoria hiha lacci de moltes entitats de laciutat que treballen en el dia a diaper aconseguir que la transici enel model de societat de Badalonaes realitzi de la manera ms pa-cfica possible. Lelement catalit-zador de tot aquest teixit associa-tiu s la plataforma Badalonasom totes i tots, que tot just fa unany i mig va comenar a desen-volupar una xarxa dentitats queen lactualitat sha convertit en unmodel de treball.

    Malgrat rebutjar la figura dunlder, el cap visible daquestaidea s la Dolors Sabater, qui vasorprendre els assistents del PleMunicipal del 27 dabril quan, enplena polmica per la publicaciduns fullets on es vinculava de-linqncia amb immigraci, vallegir un manifest unitari, desvin-culat de qualsevol ideologia po-ltica i que en aquell moment totsels grups poltics en el consisto-ri van adherir-shi. Feia un anyque treballaven amb aquella pro-posta per la lectura del text enaquell moment ha afavorit queavui lhagin signat ms de 5.000

    Lnia Badalona neix amb 30.000 exemplars setmanals

    Foto: Arxiu.

    Reuni de les entitats signants.

    ciutadans i un centenar dentitats.Badalona som totes i tots va

    molt ms enll daquest tipusdaccions. De fet, la primera pre-sentaci del manifest va ser alCentre Cvic de Sant Roc i no a lasala de Plens i s en aquest barride la zona Sud de Badalona on esreuneixen per seguir estructurantuna proposta que els permetiprofessionalitzar la seva activi-tat.

    GRUPS DE TREBALLEn aquestes trobades on assistei-xen representants de quinze en-titats que formen part de la pla-taforma, sest elaborant un pro-tocol dactuaci per tal dextendrela seva tasca al major nombrepossible de persones i establirmecanismes de resposta enversels atacs de caire ideolgic quepugui patir la ciutat en els pro-pers mesos. Tots ells aporten laseva experincia en diversoscamps de lassociacionisme deBadalona per lelaboraci delnou protocol.

    MANIFEST DE LA FAVBDurant lltim Ple Municipal,

    celebrat el passat 26 doctubre, laFederaci dAssociacions deVens de Badalona tamb va vo-ler expressar la seva unitat a tra-vs de la lectura dun nou mani-fest en el qual, el president de laFederaci, Manuel Lpez, va de-manar ladhesi a tots els grupsmunicipals. La proposta de laFAVB, a la qual no shi han adhe-rit totes les entitats de Badalonaal considerar-lo un text que fal-ta completar, passa per fomen-tar la cohesi social i la convivn-cia entre vens i eliminar la prc-tica de confrontaci i despresti-gi que la ciutat est vivint ltima-ment i lamenta la identificacixenfoba de la immigraci ambla delinqncia.

    Tots els grups municipals(PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC) esvan adherir al manifest venalpresentat per la FAVB a excepcidel Partit Popular. De fet, ManuelLpez i el president del PP de Ba-dalona, Xavier Garca Albiol, vanmantenir una discussi en laqual el president de la federaciva llegir que les propostes deGarcia Albiol sn excloents i fo-menten la crispaci. El lderdels Populars va dir sentir-seinsultat i va respondre a la lec-tura del manifest enumerant totun seguit dactes delictius als ba-rris de La Salut i Llefi.

    Redacci > La nova publicacieditada pel Grup Comunicaci 21est concebuda en clau ciutada-na i es distingeix de la resta depublicacions a travs duna divi-si territorial de la informaci. ALnia Badalona, les seccionssarticulen a travs dels barris isurt amb 30.000 exemplars ambla intenci de ser visible en totsels racons de la ciutat. Lnia Ba-dalona vol ser til al lector icontribuir a marcar una agendameditica diferent, amb plante-

    jaments informatius ms refle-xius lluny de propostes radicalso excloients, ha destacat el direc-tor de la publicaci, el periodis-ta Marc Ustrell.

    Per la seva banda, l'editor delGrup Comunicaci 21, DavidCentol, explica que "Lnia Bada-lona neix en un context poltic isocial excepcional, on la societatcivil reclama una nova veu quedoni una mirada diferent de laciutat amb la intenci de conver-tir-se en una capalera forta.

    LniaBadalona.cat arriba a laxarxa dins un portal pionerRedacci > La versi digitalde la capalera Lnia Badalonaarriba interconnectada a catorzepublicacions ms que edita e