redacció: 93 458 87 80 – liniabadalona@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 136 688 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Publicació Quinzenallíniabadalona

4 de desembre de 2014 · Núm.123 · www.liniabadalona.cat

Solidaritat pàg 4El Gran Recapte recull60 tones d’aliments, un30% més que l’any passat

Ensenyament pàg 16Sense data per a laconstrucció de la zonaescolar de Montigalà

Agenda nacional pàg 18Albiol vol un PP que faci“atractiu” el discurs del No

L’oposició en bloc es mantéferma per destituir Saltiveri

PSC, CiU i ICV-EUiA sol·licitaran avui la convocatòria d’una nova junta general de Badalona Comunicació pàg 3

pàg 16

4 anys de lluitaLa PAH de Badalona celebra el seu quart aniversari demà passat

Reportatge pàgs 8 i 9La viabilitat d’unpossible Estat català:dubtes amb resposta

Cuina pàg 16La xef Carme Ruscalleda parla de botànica culinàriai gastronòmica a la ciutat

Esports pàg 21Doble rècord mundial per auna Belmonte espectacular

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 4 desembre 2014líniabadalona.cat

3 | En Portada 4 desembre 2014 líniabadalona.cat

És qüestió de temps. Així de se-gurs es mostren els grups de l’o-posició badalonina (PSC, CiU iICV-EUiA) davant la situació ques’ha creat al voltant dels mitjanspúblics municipals i la possibili-tat de canviar-ne el conseller de-legat. I sembla que la jugadad’Albiol, que ha deixat l’oposiciósense representants al conselld’administració de Badalona Co-municació, encara ha unit méstres partits que en diversos mo-ments clau no s’han acabat d’en-tendre –fins i tot per qüestions re-lacionades amb el mateix consellde Badalona Comunicació–.

Ara, però, i en paraules d’ÀlexMañas, líder d’ICV-EUiA, ja nomiren “pel retrovisor” i, en lloc d’a-bonar-se en els retrets, fan pinya

per una causa comuna: aconse-guir que el PP no monopolitzi elsmitjans públics municipals.

Els fets són coneguts. D’ençàde l’afer Estaca en la cloenda delFilmets, a finals d’octubre, PSC,CiU i ICV-EUiA van mostrar-sedeterminats a forçar el relleu d’Al-bert Fernández Saltiveri, consellerdelegat de Badalona Comunicació,per la seva implicació directa enaquell intent de censura. Per això,van demanar una junta general ex-traordinària (on els tres grups su-men majoria) per fer fora Saltive-ri –un “comissari polític”, segonsJordi Serra, líder del PSC– i no-menar en el seu lloc Josep Viñeta.

Albiol va convocar una juntaextraordinària dimecres de la set-mana passada, però sense que enl’ordre del dia hi constés la peti-ció de relleu del conseller delegat,per la qual cosa PSC, CiU i ICV-EUiA es van plantar. Aprofitant laseva absència, l’alcalde va destituir

els membres del consell proposatsper l’oposició amb l’argument degarantir l’estabilitat de l’ens.

Davant d’aquesta “tupinada”,en paraules de CiU, els tres par-tits de l’oposició sol·licitaran avuiuna nova junta general extraor-dinària per canviar els membresdel consell d’administració –nonomés Saltiveri–. Mentre el PPdefensa que la iniciativa per fer-ho no s’ajusta als estatuts de Ba-dalona Comunicació, l’oposiciós’escuda en la llei de societats anò-nimes, la qual, remarquen, ésde rang superior.

Sigui com sigui, i més enllà deldebat legal, el que està clar és queel conflicte va per llarg. Ara Albiolté 15 dies per convocar la novajunta general extraordinària i, sino ho fa, el secretari municipal,obligat per llei, ho haurà de fer enels següents 10 dies. Per tant, ésprobable que tot plegat s’allarguifins a mitjans del mes de gener.

El pitjor serial dels mitjans públics» L’oposició en bloc intenta substituir Saltiveri i Albiol la deixa sense representants a Badalona Comunicació» PSC, CiU i ICV-EUiA sol·licitaran avui la convocatòria d’una nova junta general per capgirar la situació

Arnau NadeuBADALONA

COMUNICACIÓ4I enmig de totala polèmica, la plantilla de Ba-dalona Comunicació. Uns tre-balladors que també han volgutdir-hi la seva i que han convidatles diferents parts a “trobar-se almés aviat possible” per tal d’a-rribar a un consens que “recon-dueixi” la situació.

Tanmateix, la plantilla de-nuncia “les ingerències polítiquesi la manipulació a què històrica-ment –matís important– han es-tat i estan sotmesos actualmentels continguts” dels mitjans pú-blics de la ciutat, i lamenta quedurant molt temps “s’hagincreuat línies vermelles” que hanprioritzat el criteri polític perdavant del periodístic, “atemp-

tant” contra el Codi Deontològic.En aquest sentit, exigeix “res-pecte” a la feina dels professio-nals “sigui quina sigui” la com-posició de l’Ajuntament i alertaque s’ha arribat a una “situació lí-mit” a causa de “pressions” alstreballadors.

“UN ABÚS AUTORITARI”Per altra banda, el Col·legi de Pe-riodistes de Catalunya ja haqualificat de “molt greu i preo-cupant” la destitució de tots elsmembres del consell d’admi-nistració proposats per l’oposi-ció. Segons l’entitat, la decisiód’Albiol constitueix un “nouabús de caire autoritari, impro-pi en una democràcia”.

Els treballadors denuncien“ingerències” i “pressions”

El conflicte en els mitjans públics municipals va per llarg. Foto: Arxiu

| 4En Portada4 desembre 2014líniabadalona.cat

Quatre milions de quilos. Unany més, objectiu aconseguit. Lasisena edició del Gran Recapted’Aliments va tornar a superarel passat divendres 28 de no-vembre i dissabte 29 la fita ques’havia fixat i va aconseguirreunir 4.000 tones de menjar,400 més que l’any passat, quanes van recollir 3,6 milions dequilos.

Enguany la infraestructurad’aquesta doble jornada soli-dària va ser de 2.000 punts derecollida en mercats i super-mercats de Catalunya per acon-seguir, principalment, alimentsque es conservin durant temps(llegums, conserves, llet, arròs,

pasta, oli, sucre...). Amb la re-collida d’aliments completada,el següent pas és la classificació,que va començar el mateix dis-sabte 29 i durarà fins al pròximdia 23 de desembre, de tot elmenjar recollit als magatzemsde Barcelona, Reus, Lleida iGirona, en altres magatzemsrepartits per les diferents co-marques i a les seus de les en-titats que col·laboren amb elBanc dels Aliments. Aquestesseran ara les encarregades de re-partir els aliments entre els,aproximadament, 25.000 be-neficiaris.

Un any més, la funció delGran Recapte ha anat més en-llà de la recollida d’aliments, jaque també ha buscat conscien-ciar la societat de la importàn-cia d’un consum alimentari rao-nable i sostenible i cridar l’a-

tenció sobre l’impacte de la po-bresa.

60 TONESA la ciutat, el Gran Recapte vaaconseguir recollir 60 tonesd’aliments, un 30% més queen l’edició de l’any passat. Arreude Badalona, al llarg de diven-dres i dissabte, hi van haver 20punts de recollida repartits en-tre els diferents supermercatsque van col·laborar amb la ini-ciativa solidària.

Tots aquests aliments es vantraslladar a una nau del polígonindustrial de Bonavista, quel’Ajuntament havia cedit prè-viament, on uns 350 voluntarisvan fer feines de classificacióperquè a partir d’ara les entitatsels puguin repartir als benefi-ciaris. Sense ells, aquesta granfita no hauria estat possible.

Objectiu aconseguit» El Gran Recapte recull quatre milions de quilos d’aliments i supera la xifra de 3,6 milions de l’any passat» A la ciutat es van recollir 60 tones, un 30% més que l’any passat, i hi van participar 350 voluntaris

Albert RibasBADALONA

SOCIETAT4El passat diumen-ge 30 de novembre, en el marcde la celebració del Gran Re-capte, es va celebrar al teatreBlas Infante el Living Life, elconcert solidari a benefici delBanc dels Aliments, que va or-ganitzar l’associació ChicFunky, una entitat que orga-nitza esdeveniments solidarisper col·laborar en diferentscauses.

La gala, que va ser presen-tada pel locutor i DJ dels 40Principals, Adrià Ortega, vapermetre al públic gaudir de lesactuacions d’un bon nombre deformacions i artistes, com ara

Clover, Sin Salida, Dani Ba-rrientos, Jota Martín, MaríaSagana, Charly Rodríguez iMeri Project.

Per assistir a l’espectacle elpúblic va haver de pagar sis eu-ros i portar un paquet de men-jar destinat al Gran Recapte.L’acte va ser tot un èxit, ja quetal com han confirmat els seusorganitzadors, es van aconse-guir recollir 700 quilos d’ali-ments. Des de l’associació ChicFunky han volgut donar lesgràcies a “tots els artistes pelseu magnífic treball, als vo-luntaris del Banc dels Alimentsi a tota la gent que va venir”.

Un concert solidari al Blas Infante per recaptar aliments

El paper dels voluntaris ha estat clau, un any més, perquè el Gran Recapte hagi funcionat. Fotos: Fundació Banc dels Aliments

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | 4 desembre 2014 líniabadalona.cat

| 6Opinió4 desembre 2014líniabadalona.cat

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Badalona no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniabadalona@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniabadalona.cat

15.000 exemplars

Dipòsit legal: B.43222-2010

Actualitat a la xarxa

#NoCola#HiHauràPacte? #NoTéLímits

@ramirp: Junqueras no acceptarà la llistaunitària, però acordarà amb Mas un mecan-isme perquè les eleccions s'interpretin in-ternacionalment com un referèndum.

@xlemus: Messi, màxim golejador de lahistòria de la Lliga i màxim golejador de lahistòria de la Champions. Ja està tot dit, nocal afegir-hi més.

@gerardotc: Quitando el "Luis Sé Fuerte","Matas es mi ejemplo", "Confío en la In-fanta", "Fabra es ejemplar", etcétera, Rajoyva a muerte contra la corrupción.

Un diari plural Un diari participatiu

Una de les circumstàncies perles quals els unionistes no volendeixar-nos anar és l’apartat del’esport. M’explico. Una vegada,l’ínclit exportaveu del governd’Aznar, Miguel Ángel Rodrí-guez, en un to totalment de me-nyspreu, entre rialles, va etzibar:“Las selecciones catalanas enqué competirían en unos cam-peonatos internacionales, a lascanicas?”. Un pobre brètol mésque no vol reconèixer la realitat.Sabia i sap que l’aportació cata-lana en els diferents esports ésd’allò més important, el bàs-quetbol, l’handbol, la natació i elwaterpolo, l’hoquei sobre herbai sobre patins, el futbol i un llarg,etcètera.

En el món del motor estemmillor que millor; Nani Roma ésel campió del ralli Dakar en cot-xes i Marc Coma en motos i cam-pió mundial de rallis; Laia Sanz,campiona femenina del mateixralli i campiona mundial de triali enduro; Toni Bou, campiómundial de trial. Com a cireretadel pastís, tres campions mun-dials de motos en circuit de car-reres: Àlex Màrquez en moto 3,Tito Rabat en moto 2 i MarcMàrquez en moto GP.

No podrien suportar veureenlairar-se la senyera quadri-barrada i sentir pels altaveusl’himne dels Segadors, seria su-perior a les seves forces. Per això,entre altres coses, també faran elque faci falta per evitar la inde-pendència de Catalunya. El reiFelip VI, que l’altre dia es va feruna foto amb “només” quatrecampions mundials catalans, encas de ser ja independents,s’hauria de fer la foto, el pobre,ben solet.

4Sense fotoper Jordi Lleal

49N: mea culpaper David Rabadà

La relació de la meva família i lade Sindo Prieto, nebot de l'i-deòleg i polític socialista Inda-lecio Prieto, s'establí pel paisatgeasturià del meu pare i el d'ell. Éssabut que els asturians, pocs aCatalunya, senten la "terrunya"a l’ànima i al cor com pocs. AAstúries, com ens explica lahistòria, no aconseguiren esta-blir-s’hi; en noblesa i sang ésúnica.

Això, afegit al fet que enSindo no va tenir descendència,va fer que ell i la seva esposa Pie-tat decidissin prendre'm comafillat. Recordo les visites decada diumenge a casa seva, alcarrer de Sant Isidre i les llar-gues explicacions dels records dela seva infantesa i els de la sevafamília entrellaçats amb anèc-dotes sobre els anys de lluita pelsocialisme, cosa que influí en lameva formació política i ideo-lògica. Sindo fou un personatgerepresentatiu i conegut en lavida de la Badalona de postgu-erra que havia lluitat per la Re-pública, i pel fet d'haver estat co-missari polític. Molts dels queguanyaren la guerra el recordenper la seva humanitat i el seubon fer. Salvà desinteressada-ment la vida de molts sacerdots.Una senyora de grans arrelsempresarials i familiars de lanostra ciutat, que va perdre elseu marit assassinat per la FAIpel fet de ser empresari, diguéd'ell que representava la pure-sa dels ben nascuts, perquè sent

del bàndol contrari va demos-trar la seva humanitat i el seubon fer en els temps de l'odi i labarbàrie, ja que a totes bandeshi va haver salvatjades. Acaba-da la nostra conflagració, fou de-tingut i ingressat al penal deMontjuïc. Assabentats de la sortque corria el nostre protago-nista, el clergat i altres personesinfluents de Badalona van re-córrer a les altes instàncies do-minants, al·legant que li devienla seva vida, i van aconseguir quese l’amnistiés, ja que l'únic pe-cat que havia comès fou haversalvat moltes vides.

Fou la de funcionari delBanc d'Espanya. Per aquestaraó, gent opulenta li confiava laseva riquesa perquè ell mateixla ingressés en el seu compte,cosa que representà per a elluna petita lliscada, ja que la sevaentrega per ajudar els altres i elseu proïsme van fer que enmés d'una ocasió estirés més elbraç que la màniga. En veure'simpossibilitat per tornar uns di-ners i en veure's desprestigiat,la seva desesperació i el sentitdel deure van poder més que laseva pròpia vida i es va suïcidar,acte que no aprovo però qued'alguna manera entenc. Aixòve al cas per la diferència d’ac-tuacions de personatges i altrespersones influents d'avui dia.L'honor per ells és apoltronar-se i enriquir-se a costa dels al-tres sense tenir ni un mínim devergonya.

per Eduard Rozas

4Recordant Sindo Prieto

Sembla que la fiscalia del go-vern espanyol necessita unscaps de turc a qui carregar el9N. Sembla que aquests seranel triangle Rigau, Ortega i Mas,i sembla que això ja estavacantat per a la Camacho moltabans que la fiscalia digués elque faria. En fi, que el conte dela divisió de poders és una far-sa i que el poder judicial és unsimple titella del govern estatal.

Davant de tot això vull in-culpar-me per simpatitzar ambel Sí-Sí per tal que els del No-No, que també NODO, puguinvotar malgrat que m’ho prohi-beixin a mi; vull inculpar-meper haver estat voluntari en el9N en contra d’un Gobiernoque sembla enyorar el seu 20N;vull inculpar-me per ser un

funcionari de l’Estat Espanyolque va secundar l’obertura d’uncentre d’ensenyament durant el9N; vull inculpar-me per deixarpassar més de 5.000 votants,alguns del No-No, durant unajornada pacífica i democràtica;vull inculpar-me per no acataruna llei, la Constitució del 1978,per defensar la moral de sim-plement votar; vull inculpar-meper fer recer voluntàriament aRigau, Ortega i Mas en el 9N; ivull inculpar-me per estar encontra del govern d’Espanyaque diu defensar l’estat de dretperò que em prohibeix el dret avotar. Ara tan sols resto a l’es-pera de dues coses: que moltsenviïn una carta com aquesta ique el TC vingui al pobre diableque sóc.

7 | Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com 4 desembre 2014 líniabadalona.cat

@quimtorra: Però quin embolic ésaquest? No es tracta de votar Mas o Jun-queras, es tracta de votar una llista per laindependència i de com executar-la.

@encampanya: Artur Mas no entén perquè Oriol Junqueras només parla decastellanoparlants pobres i desnonats.Quin destrempe.

@cristina_pardo: Rajoy, presidente de unpartido que según el juez se lucró con laGürtel y que tiene alcaldes imputados, hablade corrupción en el Congreso.

Aire fresc

Opinió en 140 caràcters

Fa uns dies, mentre posava una mica enordre els meus llibres de treball per pre-parar la lliçó magistral encarregada perla UAB per a la inauguració del novè Post-grau de Periodisme de Proximitat, emvaig trobar amb un d'aquells exemplarsque gairebé ni recordava que tenia. És unllibre d'Aristòtil que es diu Política, i queem van regalar quan era editor d’infor-matius a Ràdio 4. No em vaig poder es-tar de donar-li una ullada. Entre les fra-ses subratllades i les anotacions en elsmarges de les pàgines, vaig trobar una citad'Eurípides que em va cridar molt l'a-tenció. Referint-se als governants, Eurí-pides diu: “No m'importen els refina-ments, sinó allò que necessita la ciutat.”Sorprèn com una reflexió que sembla tanòbvia i que es va fer fa dos mil cinc-centsanys pugui semblar tan actual.

En el nostre present trobem, massasovint, polítics que obliden d’on són i pera qui governen. I el cert és que tant se vall'àmbit d'actuació d'aquests polítics. El fe-nomen de què parlo i que consisteix enuna mena de pèrdua de contacte amb larealitat, es produeix tant en l'àmbit de lapolítica municipal com en el de la políti-ca nacional o estatal.

Segons la meva opinió, aquest fet ésuna de les principals causes que els ciu-tadans es mostrin desencisats amb tot elque té a veure amb allò que en diem lacosa pública. Mentre la gent normal i cor-rent té una visió clara i concreta dequins són els principals problemes de lasocietat, aquells i aquelles que han estatescollits per donar solució a aquestsproblemes molts cops sembla que actu-ïn en paral·lel, atorgant més importànciaa qüestions que només els afecten a ellsi al seu món tancat i elitista.

Mireu, si no. Per raons prou sabudes,l’oposició a l’equip de govern de la ciutatexigeix la dimissió de l’alt càrrec que co-manda Badalona Comunicació. Estira-i-arronsa i cop de puny damunt la taula del’alcalde. A partir d’aquí, parole, parole.Els regidors de l’oposició han agafat elcamí fàcil i fins a cert punt també dema-gògic, tot oblidant que tenen a les sevesmans l’eina que posaria punt final al seudesassossec: moció de censura i punt fi-nal! Sobre un hipotètic cop de puny so-bre la taula, l’oposició badalonina ara ni

tan sols passa de puntetes. Hom preguntaals polítics locals per què no avisen, de-nuncien amb antelació, controlen, de-manen informació i diagnostiquen abansde les malalties i metàstasis? Per què noes va denunciar al CAC, al Síndic de Greu-ges, al CIC, al Col·legi de Periodistes, latenalla sobre els professionals de l’ens lo-cal de comunicació que ara es fa pública?

Igual com cal exigir a les empreses deserveis públics que reportin anualmentles inversions que fan en manteniment imillora de la seva activitat a Badalona, calsotmetre a control el cap d’informatius deRTB, per posar un exemple, perquè unadeterminada notícia que faria referència(és un dir) al mal estat de les llantes de lesrodes dels autobusos urbans –tan planescom el palmell de la mà– no va seremesa, per consell de “qui està mésamunt”. Es fa això? Quin control s’exer-ceix si es tem el pitjor? Anem a raure a lapolítica dels fets consumats? Quan hi hauna inundació, una explosió, un accident,un ensorrament.... quan esdevé la des-gràcia, aleshores hom alça la veu i exigeix(i ara estem parlant de quelcom tant greui tan important com coartar la llibertatd’expressió, un dret elemental dels ciu-tadans). Qui exigeix? Què s’exigeix? O noes fa res més que salvar l’esquena, no si-gui que hi caigui a sobre alguna respon-sabilitat?

Tornant a la cita d'Eurípides, el mésimportant que ha de saber fer un gover-nant és “saber deixar de banda els refi-naments”. Per tant, una persona escolli-da per portar les regnes d'una ciutat, d'unpoble o d'un país ha de tenir molt clar quehi ha dos nivells de fer política: el de la po-lítica de saló i el de la política de carrer.En el primer cas, aquest responsable po-lític haurà de saber fer treballar els me-canismes adequats per assolir fites amés llarg termini i deixar que corri l’airefresc. I si no ho fa l’alcalde, ho ha de ferl’oposició. En el segon cas, es posen els da-llonses sobre la taula, a veure qui en témés, sufocant la raó.

Eurípides és encara aquí. Tot un ex-emple per als polítics de tots els temps,el dramaturg era defensor de la unió dela població, les institucions públiques quel’organitzen i la cultura i defensava la lli-bertat humana. Tan senzill, tan difícil.

4Els dallonses damunt la taulaper Estanis Alcover i Martí

Amb l’aparició de Podemos i Guanyemhan saltat les alarmes dels aparells delpartidisme monàrquic i col·laborador delsegrest de la democràcia i de la pèrduade drets fonamentals, com també els res-ponsables del deteriorament de l’Estatdel Benestar.

La complicitat i la submissió dels par-tits majoritaris al poder del capital és lacausa que ens podria explicar la creixentindignació i l’aparició, primer del 15-M,i ara l’èxit d’una nova organització po-lítica com Podemos i les bones expec-tatives de Guanyem en les seves diferentsmanifestacions i confluències.

Sobre el significat de la paraula de-mocràcia no cal insistir. Diuen que és elsistema menys dolent per fer possible elque és necessari. Això sí, quan els polí-tics actuïn i defensin l’interès general perdamunt dels interessos d’una minoria.Ningú ignora al servei de qui estan elspartits que legislatura darrera legislaturas’han repartit el poder. És cert que hi haqui defensarà que no és el mateix elPSOE que el PP o CiU i el PP. I és cert,però en el fonamental hi ha una expli-cita i clara coincidència: els tres defen-sen aferrissadament l’actual sistemanascut a la Transició, que ara molts qües-tionen.

És cert que amb la Transició s’hanaconseguit avanços. Una Transició, di-uen alguns, modèlica i exemple per amoltes democràcies. Altres no estand’acord i pensen que va ser una renún-cia a un autèntic canvi, possible i trans-formador, a causa del soroll de sabres.Per això hi ha qui afirma que d’aquellapols vénen aquests fangs.

Com tothom sap el que hi ha i co-neix la malaltia d’aquest sistema, no calexplicar res més, només assenyalarque la majoria social dona per amor-titzada aquesta etapa i que cal una novaTransició. Que és urgent i necessari ob-rir un nou procés constituent a l’Estatque permeti que el poble espanyol de-

cideixi de forma democràtica i no vio-lenta quin model d’Estat és el que de-sitja. Ara ja no existeix l’amenaça de lescasernes per influir i decidir el que ensconvé o no convé. Respecte a la radi-calitat, sí que és interessant recorre aldiccionari i veure el seu significat. El queconsulto defineix radical com adjectiu re-latiu o pertanyent a l’arrel, que procedeixdirectament de l’arrel. Torno a buscar elsignificat de la paraula democràcia en elmateix diccionari: f. Govern en què el po-ble exerceix la sobirania.

Per tant podríem afirmar que la de-mocràcia radical vol que el poble recu-peri el poder que ningú dubta que enshan arrabassat les elits extractives ambla complicitat dels polítics corruptes.

Possiblement així aconseguirem quees compleixin molts dels drets recone-guts, no només en lleis i normatives in-ternacionals i europees, sinó també a laja vella Constitució espanyola: el dret al’habitatge, a una educació i una sanitatde qualitat (sense retallades), a un tre-ball digne... Només fent complir l’arti-cle 128 que diu “Tota la riquesa del paísen les seves diverses formes, i siguiquina sigui la titularitat, resta subordi-nada a l’interès general” i tants i tantsdrets necessaris i reconeguts, s’aconse-guiria acabar amb tantes injustícies i de-sigualtats existents a la nostra empobridasocietat.

Per això, amb els vells i anacrònicsdiscursos als quals s’aferren al passat iutilitzen qualsevol excusa per tal demantenir-se en el càrrec; els professio-nals de la vella política que hi ha patri-monialitzat les sigles de les seves orga-nitzacions i el seu únic projecte és con-tinuar vivint a tot tren mentre milionsde persones viuen per sota del llindar dela pobresa, difícilment podran deteniraquesta pacífica revolució i evitar aquestcanvi que vol la majoria social i pel qualaposta xGuanyar Badalona i altrescol·lectius i organitzacions.

4Democràcia radicalper Pedro Jesús Fernández

Un diari obert

| 8 4 desembre 2014líniabadalona.cat

L’estira-i-arronsa per la legalitat o il·lega-litat d’una consulta sobre el futur polític deCatalunya ha impedit, fins ara, que s’hagifet un debat profund sobre els pros i elscontres d’un hipotètic Estat català inde-pendent. El debat s’ha centrat en les lleisi en la Constitució espanyola, obviant el querealment és important en aquest procés:els avantatges i inconvenients d’una pos-sible Catalunya independent.

No obstant això, i malgrat que el debatpúblic i mediàtic ha girat –forçosament–entorn de la legalitat o no d’una consulta,la societat civil fa temps que està treballantper fer arribar als catalans i catalanes ar-guments sòlids a favor d’un Estat propi.

Fa cosa d’un any i mig va néixer El-Clauer.cat, un web de preguntes i res-postes sobre la independència de Cata-lunya adreçada a totes aquelles personesque dubten sobre la viabilitat –entesa entots els sentits– de l’Estat propi. El projecte,impulsat per Òmnium Cultural, l’Assem-blea Nacional Catalana (ANC) i l’Associacióde Municipis per la Independència (AMI),conjuntament amb onze associacions mésde l’entorn sobiranista, desmunta tòpicsque sovint utilitza el front contrari a la in-dependència de Catalunya en el seu dis-curs –moltes vegades de la por–.

Tanmateix, des de setmanes i mesosabans diversos col·lectius ja s’havien po-sat a treballar –i ho segueixen fent– peroferir arguments sòlids a favor de la in-dependència. Un dels més importants,sens dubte, és el Col·lectiu Wilson, formatper catedràtics catalans –principalmentd’economia– de renom mundial que vo-len “contribuir al fet que Catalunya puguidecidir el seu futur sense por ni amenaces”.

Un altre grup de catalans que treballaper a l’Estat propi és el Col·lectiu Emma,en aquest cas per “respondre a visions es-biaixades que es donin sobre els catalansa la premsa internacional”. I també el Cer-cle Català de Negocis, que ha elaborat di-versos estudis contrastats sobre el poten-cial econòmic i la viabilitat d’una Catalunyaindependent.

Nosaltres, en aquestes pàgines, res-ponem resumidament deu preguntesmolt esteses sobre l’Estat propi.

» Diversos col·lectius de la societat civil s’organitzen per oferir arguments sòlids a favor de l’Estat propi

Arnau NadeuBADALONA

10 PREGUNTES AMB RESPOSTA

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

- www.elclauer.cat

- www.wilson.cat

- www.collectiuemma.cat

- www.ccncat.cat

La força del sentit comúReportatge

9 | 4 desembre 2014 líniabadalona.cat

Un país mobilitzat

L’acceleració i velocitat del procés inde-pendentista s’explica –si no del tot, coma mínim en part– per la gran capacitat demobilització que ha demostrat la ciuta-dania, que en els últims anys ha estat ca-paç de sortir al carrer de forma massivaen diverses ocasions.

La sentència del Tribunal Constitu-cional (TC) del juny del 2010, que va su-posar la retallada de l’Estatut que el Par-lament havia aprovat feia quatre anys, vasignificar el tret de sortida a un cicle po-lític carregat de manifestacions i on l’in-dependentisme ha crescut exponencial-ment. Va ser precisament aquesta sen-tència la que va provocar la primeragran mobilització ciutadana. Un milió depersones van omplir, el 10 de juliol del2010, el centre de Barcelona sota el lemaSom una nació. Nosaltres decidim.

Dos anys i dos mesos més tard, durantla Diada del 2012, una nova manifestacióva omplir els carrers de la capital catala-na. Aquella marxa, que va reunir un mi-lió i mig de persones, va ser la primera ce-lebrada sota el paraigua organitzatiu del’Assemblea Nacional Catalana (ANC),que des d’aquell moment ja no ha aban-

donat el lideratge cívic de l’independen-tisme. Un any més tard, l’11 de setembrede l’any passat, l’ANC va aconseguir fer unsalt qualitatiu en el format de la protestai va reunir 1,6 milions de catalans que esvan unir per fer una cadena humana, la ViaCatalana, de nord a sud del país.

La quarta mobilització històrica, la dela Diada d’enguany, també va servir perdemostrar que la capacitat de convoca-tòria que ha aconseguit l’ANC ha anatacompanyada d’una dosi important d’o-riginalitat. Després de la Via Catalanasemblava que ja no hi havia cap repte persuperar, però no ha estat així. A l’abril,l’organització que lidera Carme Forcadellva anunciar que el seu pròxim objectiu erafer una V que omplís la Diagonal i la GranVia. El repte plantejat era majúscul, peròes va tornar a aconseguir. Un total d’1,8milions de catalans es van concentrar ala ciutat i van aconseguir formar una im-pressionant V amb els colors de la senyeraque va donar la volta al món.

Votar. Tot i ser a través d’un procés par-ticipatiu, i no en unes eleccions oficials,aquesta ha estat l’última –i més significa-tiva– mobilització de l’independentisme itambé d’una part, petita, de ciutadans noindependentistes. Va ser el passat 9 de no-vembre, en una jornada històrica on 2,3 mi-lions de catalans van expressar la seva opi-nió sobre el futur polític de Catalunya.

Albert RibasBADALONA

1 2

3

4

5

1 10 de juliol del 2010. La primera gran manifestació del poblecatalà, en protesta per la sentència del TC contra l’Estatut.

2 L’Onze de setembre del 2012, 1,5 milions de catalans omplenBarcelona sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.

3 La Diada Nacional de Catalunya del 2013 serà recordada per la històrica Via Catalana, que va unir el país de nord a sud.

4 Un total d’1,8 milions de catalans es concentren a Barcelonal’Onze de Setembre del 2014 per fer una impressionant V.

5 El 9 de novembre del 2014, 2,3 milions de persones votenen el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya.

Fotos: ANC

Reportatge

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 10 4 desembre 2014líniabadalona.cat

Publicació política

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8815 | 4 desembre 2014 líniabadalona.cat

4 desembre 2014

Ciutat| 16

líniabadalona.cat

Serveis Territorials del Depar-tament d’Ensenyament es vareunir dilluns passat amb la pla-taforma Zona Educativa deMontigalà (ZEM) i l’Ajuntamentper tractar el tema de la cons-trucció de l’Institut Ventura Gas-sol i de l’Escola Montigalà a unsolar del barri. Tal com va avan-çar Línia Badalona, aquestareunió podria haver servit perdesencallar l’edificació d’aquestsdos centres, però no ha estat així.

Els representants escolars vansortir de la reunió sense un ca-lendari d’actuacions i amb la cer-tesa que cap dels dos equipa-ments apareixeran en els pressu-postos del 2015. “Ens han comu-nicat que el febrer finalitzarà l’e-laboració d’un informe que va lli-gat a la resolució del Parlament

del 9 d’octubre, la qual instava elGovern, el consistori i la comu-nitat educativa a reunir-se”, ex-plica a aquesta publicació ÀngelsMartín, membre de ZEM, quecreu que aquell mes “hi haurà unanova reunió amb el Govern”.

Coincidint amb la reunió,membres de la ZEM es van ma-nifestar amb pancartes a l’exte-rior de la seu de Serveis Terri-torials, al carrer Casp de Barce-lona, per fer pressió i demanar la

construcció dels dos centres edu-catius. La ZEM va anunciar des-prés de la trobada que avui di-jous decidiran quins tipus d’ac-cions o mobilitzacions “contun-dents” duran a terme en protes-ta per aquest fet.

Per la seva banda, l’Ajunta-ment segueix amb les obres peradequar el solar on hi han d’anarels dos centres, i que preveuen laconstrucció d’un aparcamentprovisional i mobiliari urbà.

Protesta de la comunitat educativa a Serveis Territorials. Foto: ZEM

Sense data per a la construccióde la zona escolar de Montigalà» La reunió de dilluns entre la Generalitat, el consistori i la comunitat educativa del barri va finalitzar sense un calendari d’actuacions

La PAH celebra el seu quartaniversari aquest dissabte

SOCIETAT4La PAH de Bada-lona celebrarà demà passat a laplaça Pompeu Fabra una festaper commemorar el seu quartaniversari.

La jornada festiva comen-çarà a dos quarts de deu delmatí amb una festa infantil, ales 11 arribarà el torn dels par-laments, mitja hora més tard esfarà una representació teatral ia dos quarts de dues es tanca-rà la diada. El públic també po-drà visitar una exposició ambcentenars de fotos i històries detotes les accions que durant

aquests quatre anys ha dut aterme la plataforma.

Una de les persones que se-gur que serà a la festa és Mont-se Garcia, la portaveu de laPAH, que en declaracions a Lí-nia Badalona fa balanç d’a-quests quatre anys de lluita.Garcia es mostra orgullosa i re-corda com “al principi vam co-mençar només dues persones iara som més de cent”. La por-taveu explica que la plataformaha estat capaç “de resoldre 163casos” i apunta que el 2015serà un any encara més dur.

Crítiques veïnals per lareforma de la plaça Lloreda

OBRES4Els veïns del barri deNova Lloreda han fet palès el seudesacord amb la reforma de laplaça Lloreda, una de les mésimportants del barri.

Segons expliquen en un co-municat, les “obres de gransdimensions que tenen per ob-jectiu la transformació d’unazona verda en una plaça de ci-ment” van començar fa unsdies sense que ells s’ho espe-ressin i sense que tinguin co-neixement dels detalls del pro-jecte. També lamenten que l’A-juntament no informés sobre la

qüestió ni els hagi preguntatquines millores veurien bé.

En el comunicat, signat perl’Associació de Veïns de Nova Llo-reda Nord i Complex Catalunya,conjuntament amb les AMPA deles escoles del barri, els veïnstambé demanen que les obres s’a-turin, ja que consideren que s’es-tan “invertint uns diners que noaportaran millores significativesper a les famílies que viuen al ba-rri”. “No necessitem una plaça.El barri està ple de zones dures.Volem un parc amb arbres i ve-getació”, conclouen.

Conferència de Ruscalleda al Centre Cultural El Carme

CUINA4La xef Carme Ruscalle-da va impartir aquest dillunsuna conferència al Centre Cul-tural El Carme en el marc delcurs Botànica gastronòmica iculinària: Quines són, d’on vé-nen i com s’usen les plantes quemengem i bevem, que formapart del projecte Gaudir de laUniversitat de Barcelona.

Ruscalleda, xef del restau-rant Sant Pau de Sant Pol deMar, és la xef amb més estrelles

Michelin del món. En té tres pelSant Pau de Sant Pol, dues pelMoments, situat a Barcelona, idues més pel Sant Pau de Tòquio.

Aquest curs de la UB consta dedeu sessions que combinen teo-ria i pràctica per abordar la rela-ció entre la botànica, i especial-ment l’etnobotànica, amb la cui-na i la gastronomia, i fa un èmfa-si especial en les plantes silvestresi races locals per acabar explicantels centres d’origen de les plantes.

F. Javier RodríguezBADALONA

Agressió | Ferit greu el sotscap dels Mossos d’EsquadraEl sotscap de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de la ciutat, Miquel Àngel González, està

ingressat a Can Ruti després que diumenge passat fos agredit per un grup de joves que estaven cometent actes vandàlics a l’aparcament comunitari de la seva casa de Pineda de Mar. González, que

estava fora de servei en el moment dels fets, va ser agredit per un dels joves mentre en retenia un altre.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8817 | 4 desembre 2014 líniabadalona.cat

Ciutat| 18 4 desembre 2014líniabadalona.cat

Mercè Rius, nova directora de l’Institut Català d’Energia

NOMENAMENT4La regidora deCiU a l’Ajuntament, i diputadaadjunta de Medi Ambient a la Di-putació de Barcelona, MercèRius, ha estat nomenada per laConselleria d’Empresa i Ocupa-ció nova directora de l’Institut Ca-talà de l’Energia (ICAEN).

En el mandat anterior, Rius vaser tinent d’alcalde i regidora deMedi Ambient i Mobilitat i con-sellera de l’Entitat Metropolitana

de Serveis Hidràulics i Tracta-ment de Residus.

En declaracions a Línia Ba-dalona, Rius afirma que aquestnou càrrec “és un repte de primeramagnitud, ja que l’energia és unsector estratègic que està direc-tament vinculat amb la competi-tivitat de les empreses i amb la se-guretat de subministrament delpaís. També entenc que s’ha va-lorat la meva labor a la Diputació”.

Una badalonina, a la cita de l’ONU sobre el canvi climàtic

CONFERÈNCIA4Una ambien-talista badalonina, Anna Pérez,es troba aquests dies participanta la COP 20, la cimera anual so-bre el canvi climàtic que orga-nitza les Nacions Unides i que secelebra en la capital del Perú,Lima.

Pérez, especialista en el can-vi climàtic, forma part del pro-grama ‘Adopta un negociador’,integrat per deu joves d’arreudel món que formen un equip deperiodistes, bloguers, escrip-tors, activistes i científics que fanun seguiment sobre el canviclimàtic. L’ambientalista bada-lonina, que és l’única represen-tant catalana i de l’Estat en

aquest programa, va arribar aLima el passat dijous 27 de no-vembre i des d’aquest dillunsforma part de la cimera, que fi-nalitzarà el pròxim 12 de des-embre.

Pérez també és la cofunda-dora, juntament amb els seuscompanys del màster que vaestudiar a la universitat angle-sa d’East Anglia, del webwww.climate-exchange.org. Enaquest portal, joves experts enel canvi climàtic expressen icomparteixen opinions sobreaquest complex fenomen ambl’objectiu de proporcionar unaàmplia varietat d’idees, pensa-ments i crítiques.

“Cinc milions de ciutadans de Ca-talunya estan esperant un gest,que ens presentem com un refe-rent, que siguem capaços d'arti-cular una proposta atractiva”.Aquest és el reclam que l’alcaldede la ciutat, Xavier García-Albiol,va deixar anar divendres passatdurant la inauguració de les jor-nades ‘Estabilitat i bon govern encorporacions locals’ que el PP vaorganitzar a Barcelona i que vanser clausurades l’endemà pel pre-sident espanyol, Mariano Rajoy.

Albiol, que va ser l’encarregatd’inaugurar les jornades en de-triment de la presidenta delPPC, Alicia Sánchez Camacho,va diagnosticar un escenari a Ca-talunya on manca “una propos-ta atractiva” per combatre l’in-dependentisme i que no ha d’a-nar dirigida, “ni de bon tros”, alpresident de la Generalitat, Ar-tur Mas, ni a l’1,9 milions de ca-talans que van apostar pel Sí-Síen el passat 9N. Per guanyar te-rreny a l’independentisme, i almateix temps fugir d’un discursque fins al dia d’avui s’ha basat,principalment, en dir no i fer po-

ques propostes, l’alcalde bada-loní va assegurar que el que calés “articular una proposta des deCatalunya i Espanya” que esconverteixi en “referent” per alsque volen “viure amb naturalitatque som catalans i espanyols”.Albiol, però, no va concretarcom s’hauria d’articular aques-ta proposta.

RENYA ELS EMPRESARISLa presència mediàtica d’Albioldurant la darrera setmana va te-nir el seu segon episodi abans-d’ahir durant la seva conferència

al Círculo Ecuestre. En aquest casel batlle badaloní es va mostrarcrític amb els empresaris no in-dependentistes, a qui va renyarper no alçar més la seva veu con-tra la independència. “Aquí no-més criden els d’un bàndol i, abanda de dues o tres persones im-portants de l’àmbit empresarial,jo no veig que ningú cridi o s’ex-pressi en veu alta”. Aquestes pa-raules van arribar després quedurant el diàleg posterior a la sevaconferència, diversos empresarisli van preguntar què calia fer perfrenar l’independentisme.

Albiol durant el seu discurs de divendres passat. Foto: PPC

Albiol aposta per un PP que faci “atractiu” el discurs del No

RedaccióBADALONA

19 |

4 desembre 2014

Comarcalíniabadalona.cat

La Diputació de Barcelonaaportarà 920.000 euros a l’A-gència de l’Habitatge de Cata-lunya per finançar la Xarxad’habitatges d’inserció social.Aquest import, que s’abonaràentre aquest any i el pròxim al’Agència, que coordina aques-ta Xarxa, servirà per mantenirel suport econòmic a les entitatsque gestionen pisos tutelatsper a col·lectius en risc d’ex-clusió.

El president de la Diputacióde Barcelona, Salvador Esteve,considera que “la situació d'e-mergència provocada per lacrisi financera i econòmica hasituat les polítiques públiquesd'habitatge en un primer pla,que no els era habitual”. Enaquest sentit, reconeix “el paperde les entitats que formen laXarxa, així com el de la Tauladel Tercer Sector Social en eldesenvolupament d'aquesta ac-ció en favor d'un dret essencialen una societat lliure i demo-cràtica”.

El fort impacte de la crisieconòmica ha tingut com a

conseqüència un empobrimentd’amplis sectors de la població.L’habitatge és una de les ne-cessitats bàsiques més afecta-des. Com a conseqüència, lesentitats que gestionen els pisosinclosos dins la Xarxa d’habi-tatges d’inserció social han vistdesbordades les seves previ-sions i necessiten reforçar elsajuts per mantenir-los en fun-cionament.

PISOS TUTELATSActualment, un total de 100entitats formen part de la Xar-xa a la demarcació de Barcelo-na i gestionen 916 habitatges.Es tracta de pisos on les perso-nes que s’hi allotgen poden

gaudir, a més d’una llar digna,de suport psicosocial per aju-dar-les a reintegrar-se a la so-cietat. S’adrecen, entre d’al-tres, a persones sense llar, do-nes víctimes de la violència,drogodependents, personesamb trastorns mentals, recep-tors de prestacions econòmi-ques molt baixes, joves extute-lats i altres situacions anàloguesque requereixen una especialatenció.

Són les entitats del tercersector les que es fan càrrec delpagament del lloguer i de lesdespeses corrents dels pisos(llum, aigua, gas, etc.), així comdel seu manteniment. A banda,cada entitat fixa els paràmetresd’estada i les condicions dels in-quilins. Els fons procedents dela Diputació de Barcelona aju-daran, per tant, a cobrir aques-tes despeses.

Durant aquest any, l’Agèn-cia de l’Habitatge de Catalunyaha signat convenis amb entitatssocials d’arreu de la demarcacióde Barcelona per cedir-los 153pisos del seu parc públic perdestinar-los a aquesta Xarxad’inserció social. L’any passat esvan signar convenis per cedir122 pisos i el 2012 es va fer perun total de 98.

Objectiu: una llar per a tothom» La Diputació de Barcelona aporta 1 milió d’euros a la Xarxa d’habitatges d’inserció social

» S’amplia el suport a les entitats que gestionen pisos tutelats per a col·lectius en risc d’exclusió

RedaccióBARCELONÈS

SOCIETAT4Aquesta acció s’em-marca en el conjunt d’actua-cions de la Diputació de Barce-lona per l’impuls de la inclusiósocial i la lluita contra la po-bresa. S’afegeix, per exemple, ala col·laboració d’enguany ambCàritas, que ha permès la cessióa aquesta entitat de 43 pisospropietat de la corporació perdestinar-los a famílies en riscd’exclusió social.

També en col·laboracióamb l’Agència d’Habitatge de

Catalunya, a més dels ens lo-cals i els col·legis d’advocats dela demarcació de Barcelona, laDiputació està desplegant elServei d’Intermediació en Deu-tes de l’Habitatge (SIDH), des-tinat a persones en risc de des-nonament per impagament deles quotes hipotecàries. Ac-tualment estan en funciona-ment 15 punts d’atenció arreudel territori, amb una previsiód’obertura d’11 punts mésabans de final d’any.

Cessió de pisos i intermediació

El president de la Diputació, Salvador Esteve, i el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat,Santi Vila, signant el conveni que formalitza l’acord, en presència de la presidenta de la Taula del TercerSector, Àngels Guiteras; el diputat de Benestar Social, Salut Pública i Consum, Josep Oliva; el secretarid'Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Carles Sala;

i el director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt. Foto: Diputació de Barcelona

Salvador Esteve:“El paper de la

Xarxa és fonamental en aquesta acció en

favor d’un dretessencial en una

societat democràtica”

Ajuda | 30.000 famílies atesesCatalunya és el territori de l’Estat que més recursos destina en matèria d’habitatge per evitarl’exclusió social, amb uns 60 milions d’euros, que beneficien 30.000 famílies. Aquestes llarsperceben una mitjana anual de 2.000 euros en ajuts. Enguany, el Govern ha posat en marxa

una línia d’ajuts específica per a aturats de llarga durada que ha beneficiat 4.000 famílies.

4 desembre 2014

Comerç| 20

líniabadalona.cat

La plaça de la Plana torna a aco-llir la Fira de Nadal de Badalona,una mostra dedicada sobretot ala venda d’articles de decoraciónadalenca.

La fira, que va començar dis-sabte passat, s’allargarà fins alpròxim 23 de desembre, unsdies durant els quals els visitantspodran gaudir de més de 700metres quadrats de botiguesamb les tradicionals figures delpessebre, arbres de Nadal i de-coració especial.

La mostra nadalenca comp-ta amb 30 parades on, a més decomprar, els visitants poden re-alitzar les activitats i tallers diri-gits a tots els públics. En concret,el pròxim dimarts dia 9 se cele-brarà un taller sobre com deco-rar l’arbre de Nadal, ja sigui ar-

tificial o natural. Els dies 11 i 12de desembre hi haurà un concertde nadales de dues corals a càrrecdels alumnes de primària i se-cundària dels centres educatiusEscola Arrels Esperança i Esco-la Arrels Blanquerna. Divendresdia 19 es faran tallers sobre comdecorar una taula de Nadal i unaltre destinat a elaborar un cen-

tre de taula nadalenc. Aquestsdos últims tallers aniran a càrrecd’Atmosfera Interioristes.

Per altra banda, durant lestardes dels caps de setmana,s’organitzen tallers de treballsmanuals per a infants i adults.

L’horari de funcionament dela Fira de Nadal és de 9 del matía 10 de la nit.

La fira estarà oberta fins al 23 de desembre. Foto: Twitter (@raulespinosabdn)

La plaça de la Plana torna a acollir la Fira de Nadal

» La mostra va obrir dissabte passat i tancarà el 23 de desembre» Durant aquests dies s’organitzen tallers, nadales i activitats diverses

Un dispositiu per garantir la seguretat durant Nadal

SEGURETAT4En el marc del PlaGrèvol, amb motiu de les cele-bracions nadalenques, la Guàr-dia Urbana i els Mossos d’Es-quadra van iniciar dilluns passatun dispositiu conjunt per ga-rantir la seguretat a les zones co-mercials de la ciutat.

Durant aquest mes de des-embre, i fins al pròxim 12 de ge-ner, agents dels dos cossos pa-trullen conjuntament a peu perles diverses àrees comercials dela ciutat amb l’objectiu de pre-venir delictes i augmentar lasensació de seguretat de boti-guers i visitants.

El pla també posa especialèmfasi en els carrers o zones deBadalona que apleguin una granafluència de persones que vagina fer les seves compres de Nadal.Els agents vigilaran especial-ment durant les hores d’obertu-ra dels comerços i durant les detancament, al capvespre.

La tasca dels cossos policialses concentraran en les zonesdels carrers del Mar, Guifré,Torner, Pau Piferrer, Pérez Gal-dós, Sant Moti, Alfons XIII, Xile,Independència, passeig Maig-non, passeig la Salut, Bufalà i lazona de Montigalà.

SORTEIG4Els comerciants de laSalut repartiran a partir de dis-sabte un calendari especial en-tre els clients que efectuin unacompra als establiments de l’as-sociació. Aquests calendariscontenen un número, a tall debutlleta, amb el qual es partici-parà en el sorteig d’un val decompra de 500 euros que se ce-lebrarà el pròxim dia 19 de des-embre.

El guanyador del sorteig,que serà una única persona, re-

brà aquest val de compra quehaurà de gastar durant la cam-panya de Nadal als establimentsde l’associació de comerciants dela Salut.

ARRIBA LA FIRA DE NADALDesprés de la bona acollida de laFira Medieval, que els botiguersde la Salut van celebrar a finalsde novembre, de cara al pròxim20 de desembre l’eix ja preparala seva Fira de Nadal, durant laqual es guarnirà el passeig de la

Salut amb motius nadalencs i escol·locarà una carpa on el PareNoel rebrà a tots els infants quevulguin fer els seus desitjosd’última hora.

A més, la fira comptarà denou amb el Badacanta, un es-pectacle musical –similar al ka-raoke– que s’instal·larà a dalt detot del passeig; aquesta és unaactivitat que se celebra per segonany consecutiu. També hi hau-rà lloc per a activitats infantils itallers diversos.

RedaccióBADALONA

El pla s’implementa des de dilluns passat. Foto: Ajuntament

Un calendari amb premi

El passeig de la Salut es vestirà de Nadal el pròxim dia 20. Foto: Google Maps

Tribunals | El Constitucional suspèn la llei d’horarisEl Tribunal Constitucional va suspendre ahir a la tarda la llei d’horaris comercialscatalana després d’admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel

govern de l’Estat. L’alt tribunal assegura que aquesta admissió a tràmit no suposa cap pronunciament sobre el fons del recurs, que resoldrà pròximament.

21 |

4 desembre 2014

Esportslíniabadalona.cat

Després de set partits senseguanyar, el Badalona ho va tor-nar a fer diumenge passat acasa, en concret contra un rivaldirecte en la lluita per l’ascens,l’Espanyol B, per 2 gols a 0. Elsde Manolo González van sen-tenciar el partit amb els gols deFran Grima i Manu Balda, re-enganxant-se de nou al carrodels primers classificats. El Ba-dalona és, ara per ara, cinquèclassificat amb 24 punts, justa-ment a 1 punt del filial perico,quart i en places d’ascens.

El partit contra l’Espanyol Bes va començar a encarrilar perpart del Badalona al minut 25 dela primera meitat, quan FranGrima va recollir una pilotamorta a la frontal de l’àrea i vaconnectar un xut sec amb l’ex-

terior del peu que va entrar pelpal llarg de la porteria defensa-da per Koke. El segon gol arri-baria a 15 minuts del final, obrade Manu Balda, que va aprofitaruna errada defensiva clamorosade la defensa perica per batreKoke de nou.

Així, l’equip més golejadordel grup 3 de Segona B, el filial

de l’Espanyol, va sortir de Ba-dalona sense fer-ne cap.

La pròxima jornada el Bada-lona viatjarà a Saragossa perjugar contra el filial del conjuntde la capital aragonesa, que ésl’últim classificat. Una bonaoportunitat pels de González desumar de nou els tres punts i as-saltar els llocs de play-off.

El Badalona és cinquè amb 24 punts. Foto: CFB

El CF Badalona torna al camí dela victòria set jornades després» Els de Manolo González derroten l’Espanyol B a casa per 2 gols a 0» Feia set partits que els escapulats no aconseguien els tres punts

Els equips base de la Penya es presenten a l’Olímpic

BÀSQUET4El Joventut de Ba-dalona va presentar la seva pe-drera a la mitja part del partit dela lliga Endesa contra el LaboralKutxa de finals de novembre. Lademostració de força de l’entitatverd-i-negra es va concretar en550 jugadors i jugadores que mi-liten a 29 equips masculins i 11femenins. Els joves integrants dela Penya van desfilar per la pis-ta de l’Olímpic durant la mitjapart de l’enfrontament contra elsbascos, on van rebre l’home-natge de l’afició badalonina.

Sembla que aquesta demos-tració de forçadel planter va do-nar ales a l’equip absolut, que vaaconseguir finalment imposar-se al Laboral Kutxa per un re-sultat ajustat de 83 a 82. A la se-güent jornada, disputada el pas-sat cap de setmana, la Penya vaderrotar a domicili la Bruixad’Or Manresa per 79 punts a 83.Amb aquestes dues victòries,els de Salva Maldonado ocupenara la cinquena posició amb unbalanç total de 6 victòries i 3 de-rrotes.

Els Dracs es classifiquen per a la final de la Copa catalana

FUTBOL AMERICÀ4Ho han tor-nat a fer. Els Badalona Dracs ju-garan la final de la Copa catala-na de futbol americà el pròximdissabte 13 de desembre, alcamp de la Barceloneta, a partirde les 6 de la tarda.

Els badalonins van assolirde nou aquesta fita després dederrotar en semifinals el ReusImperials per un clar 0 a 37. Desd’un primer moment, els Dracsvan mostrar-se superiors als Im-perials, que no van tenir capopció per escurçar distàncies enel marcador. I és que al descans

l’electrònic mostrava un 0 a 24 afavor dels Dracs, que poc abansde finalitzar el primer tempsvan materialitzar un gran gol decamp, després d’aconseguir re-cuperar la pilota, de la mà de Jor-di Brugnani. A la represa el guiódel partit es va repetir. Un touch-down de Jorge Camarena i dosgols de camp més de Brugnanivan sentenciar els tarragonins.

Els Dracs s’enfrontaran a lafinal als Barcelona Búfals, quevan derrotar clarament el Bar-berà Rookies per 32 a 0 a l’altrasemifinal.

RedaccióBADALONA

Els equips base de la Penya tenen 550 jugadors i jugadores. Foto: Penya

Ple | Aproven una moció a favor dels clubs d’esport baseEl Ple de l’Ajuntament va aprovar en la seva sessió de novembre una moció que insta

al govern estatal perquè aturi els plans d’inspeccions massives als clubs catalans del’esport base i perquè s’acordin alternatives per regular les activitats remunerades

al sector. La moció va rebre el suport de tots els partits, excepte del PP.

Doble rècord mundial per auna Belmonte espectacular

NATACIÓ4Mireia Belmonte con-tinua fent història. Ahir als Mun-dials de piscina curta de Doha nonomés es va penjar dues meda-lles d’or i va aconseguir un doblerècord mundial, sinó que es vaconvertir també en la primeradona a baixar dels dos minuts enels 200 metres papallona.

La badalonina va guanyar elsdos ors a les finals dels 200 me-tres papallona, amb un temps de1:59.61, i dels 400 estils, amb una

marca de 4:19.86, cosa que su-posa dos nous rècords mundials.

En els 200 metres papallona,on Belmonte va passar a la histò-ria, va fer uns 50 metres finals es-pectaculars, en els quals va supe-rar en 2.07 segons Katinka Hoss-zu, la qual havia dominat els pri-mers 150 metres de la prova.

Ara a Doha, a Belmonte en-cara li queden quatre provesmés per continuar demostrantdel que és capaç de fer.

| 22

L’alcalde es compra un premi i ho paga amb diners públics

> >> El que s’amaga darrere de la Ciutat Europea de l’Esport

Ciutat Europea de l’Esport és,aparentment, un títol que sonamolt bé, el problema és que da-rrera amaga el negoci que fauna empresa de màrquetingaprofitant-se de la vanitat d’al-guns alcaldes.

Fa uns dies, l’alcalde de Ba -da lona, Garcia Albiol, viatjava aBrussel·les per a recollir el quesuposadament era una distincióper a la ciutat, la qualificació deCiutat Europea de l’Esport. Elproblema és que aquesta dis-tinció no té cap reconeixementoficial de l’Unió Europea i no técap efecte pràctic en la ciutat, nien subvencions ni en millorad’instal·lacions. L’atorga una or-ganització privada, ACES-Eu-rope Managament, i ho fa pre-vi pas per caixa.

I qui són ACES-Europe Ma-nagament? Doncs una organit-zació privada que s’autodefineixcom a “professionals en la ges-tió empresarial, esportiva, màr-queting i comunicació”, i que enla seva secció espanyola té

com a president el regidor delPartit Popular de València, Cris-tóbal Grau, i com a presidentd’honor l’europarlamentari delPartit Popular, Santiago Fisas.

I no acaba aquí la relació d’a-questa empresa i el Partit Po-pular. Des que ACES Espanyaexisteix, set de les nou ciutatsespanyoles designades com aCiutats Europees de l’Esportestaven governades pel PartitPopular: Logronyo, Santander,Còrdoba, Castelldefels, Lorca,Estepona i Castelló. Les úniquesgrans ciutats del país qualifica-des com a Capitals Europees del’Esport han estat Madrid i Va-lència, ambdues també amb elPartit Popular a l’alcaldia.

Les ciutats espanyoles que,juntament amb Badalona, en-guany també han estat decla-rades Ciutats Europees de l’Es-port, Alcobendas, Alhaurín de laTorre, Chiclana de la Frontera iTelde, totes tenen alcalde delPartit Popular.

No tindria més importància

aquesta broma entre amics delPartit Popular si no fos perquèes fa a costa de diners públics.Per a obtenir aquesta suposa-da distinció, l’Ajuntament deBadalona ha hagut de fer-sesoci d’ACES-Europe i pagar lacorresponent quota.

L’Ajuntament de Badalonaha hagut també de pagar l’es-tada i el viatge del president d’A-CES-Europe Managament,Gian Francesco Lupattelli i delseu seguici a Badalona quan, elpassat setembre, van venir pera recollir la candidatura i visitarla ciutat.

Finalment, l’Ajuntament tam-bé ha hagut de pagar el viatge il’estada d’Albiol i el seu seguicia Brussel·les durant els tresdies que ha necessitat per a re-collir el premi.

Tot plegat, un mal negoci iuna broma de mal gust fets a ex-penses de la vanitat d’un alcal-de més preocupat per les fotosi la propaganda que pel benes-tar del ciutadans.

En el que ha estat un fet senseprecedents i una maniobra des-esperada, el PP ha passat aocupar la totalitat de llocs en elConsell d'Administració de Ba-dalona Comunicació.

Aquesta ha estat la res-posta del PP de Garcia Albiol ala voluntat de tots els grups del’oposició de restituir la plurali-tat i la llibertat en els mitjans pú-blics de Badalona després del’escandalosa actuació del Con-seller Delegat de BadalonaComunicació durant la gala decloenda del Filmets d’enguanyquan, en un acte propi d'altrestemps, va pretendre exercir la

censura prohibint la interpreta-ció de la cançó l’Estaca.

L’episodi de censura a Fil-mets, es l’enèsim escàndol re-lacionat amb la manipulacióin for mativa succeït des queFernández Saltiveri, vocal del’Institut Catalunya Futur (sec-ció catalana de la FAES), ocu-pa el càrrec de conseller dele-gat de Badalona Comunicació.

Els grups de l’oposició es-tan treballant coordinadamentper a garantir un canvi en elsòrgans de direcció dels MitjansPúblics i restituir el professio-nalisme, la pluralitat i la lliber-tat.

Butlletí nº6 PSC BADALONA

Un premi que no té cap efecte pràctic a la ciutat.

Més d’hora que tard tornaràla llibertat a Badalona

Comunicació

La censura de l’Estaca durant Filmets és la gota que ha fet vessar el got

Agenda23 | 4 desembre 2014 líniabadalona.cat

agenda@comunicacio21.com

AGENDA UINZENALQButlletí nº6 PSC BADALONA

DIMECRES 10 DE DESEMBRE17:30 Fantasies escèniques al CRAD. La companyia

badalonina Katalakaska presenta aquesta pro-posta que consta de diversos monòlegs i lec-tures dramatitzades. / Centre cultural l’Es-corxador - Nau 3.

AVUI 4 DE DESEMBRE10:30 Xerrada sobre els subministraments a la

llar i el consum responsable, a càrrec de la Di-putació i l’Ajuntament. Els assistents po-dran portar les darreres factures per analit-zar-les. / CRAD.

AVUI 4 DE DESEMBRE19:00 Xerrada sobre els drets humans, a càrrec

de l’ONG Sonrisas de Bombay, una entitat quelluita contra la pobresa i a favor dels drets hu-mans a un barri de barraques de Bombay. /Biblioteca Can Casacuberta.

FINS AL 12 DE DESEMBREMatí-Tarda Lletres a raig, programa de foment

del gust lector. Exposició de cartells amb elsresultats del treball realitzat amb els alum-nes de 4t i 5è de primària de les escoles Jo-sep Carner i Antoni Botey, amb composicionspoètiques. / Biblioteca Can Casacuberta.

FINS AL 25 DE GENERMatí-Tarda Uclés. Art + poesia + sexe + polí-

tica, 1978-1985. Exposició que recull lesobres de l’etapa més creativa de Josep Uclés,artista badaloní. L’Ajuntament també dónael seu nom a la sala del CC El Carme on se ce-lebra l’exposició. / Centre cultural El Carme.

AVUI 4 DE DESEMBRE18:00 Xerrada sobre seguretat infantil i de les

mesures de prevenció que s’han d’adoptar acàrrec de la Guàrdia Urbana de Badalona. /Biblioteca Sant Roc.

DEMÀ 5 DE DESEMBRE17:30 Divendres a la biblioteca, una activitat de

foment de la creativitat i la pràctica de tre-balls manuals, jocs, contes i activitats com-plementàries per a infants de 6 a 1 any. / Bi-blioteca Pomar.

DISSABTE 6 DE DESEMBRE20:15 Partit de bàsquet entre la Penya i l’Her-

balife Gran Canària, corresponent a la desenajornada de lliga. / Olímpic de Badalona.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Tallers de jocs pensats perquè elsnens coneguin el patrimoni festiu i tra-dicional de Badalona d’una manera lú-dica. Activitat que s’emmarca en el pro-grama de l’Hora del conte. / Bibliote-ca Can Casacuberta.

Els Dijous d’en BibliusJocs de la Festa!

Dj. 4 de desembre a les 18:00

Taller en català sobre el llibre de Ma-nuel de Pedrolo Cendra per Martina.L’obra tracta d’un triangle amorósconstituït per dues germanes i Adrià,vist des dels tres punts de vista. / Bi-blioteca Can Casacuberta.

En català llegim i parlemCendra per Martina

Dm. 9 de desembre a les 10:30

Un espectacle amb més de 80 perso-nes sobre l’escenari per recrear la mú-sica d’alguns dels grans compositorsdel jazz. / Teatre Zorrilla.

Jazz. Big Band EMMB i Coral Renaixença

Dv. 14 de desembre a les 21:00

El Badalona rebrà el filial del Mallor-ca a casa en un partit corresponent ala dissetena jornada de competició. /Camp de Montigalà.

Partit de futbolCF Badalona-Mallorca BDv. 14 de desembre a les 12:00

| 24 4 desembre 2014líniabadalona.cat Pròxima edició: 18 de desembre