LES SOCIETATS MUSICALS,UN RECURS PER APROFITAR

Pau RausellUniversitat de València

106

L’existència de les Societats Musicals a València, constitueix, sense dubte, el fenomen cultural diferencial valencià més singular, tot i que les ciències socials i en general l’acadèmia li ha parat poca atenció. La literatura més seriosa es escassa i el tractament habitual ha estat més històric i descriptiu que interpretatiu. El que és cert és que a hores d’ara no existeix una teoria consistent que explique amb arguments causals convincents, per què a València, l’existència del fenomen associatiu musical es manifesta de manera tan global, de forma tan capilaritzada sobre el territori i de forma tan tranversal, social i generacionalment. Quan es recorreix a la idiosincràsia del valencians, el gust per la música o el clima és que no tenim hipòtesi plausibles. Des del punt de vista de la demanda sols tenim indicis sobre la quantitat de música festera que la nostra tradició de festes exigeix (però probablement això ve també explicat per l’existència prèvia de bandes), així com el fet de que la formació musical és un desig fort i creixent del valencians i les valencianes.Com ja hem reportat a altres textos, l’origen de les Societats Musicals cal rastrejar-los a la primera meitat del segle XIX on les convulsions polítiques i socials es van reflectint en els diferents noms que aquestes adopten; «Primitiva», «Nova», «Vella» arreplegant les diferències adscripcions polítiques dels seus components. La consolidació de les Bandes expressa fenomens de caire diferenciat, des de reconversió de bandes d’origen militar, fins a iniciatives liderades per canonges, mestres de capella o organistes de parròquia. Com molt bé expressa E. López Chávarri: las bandas de música tienen una tradición formada por múltiples elementos, tan heterogéneos como el teatro, la Iglesia, los gremios, los partidos políticos y un largo etcétera. Amb aquesta perspectiva històrica sembla clar que en tots els casos són fruit de l’esforç associatiu de les parts més dinàmiques o civilment més actives del teixit ciutadà en combinació amb una demanda popular de música que s’associa a qualsevol ritus festiu

Introducció

108

Per al lector no assabentat, ací va una definició no molt ortodoxa, però pensem que completa, del que és una Societat Musical; una societat musical és una agrupació de persones nucleades al voltant del seu interès per un tipus específic de música —la música de bandes—, que sense ànim de lucre es capaç de combinar capital humà (professional i voluntari) amb capital físic i financer (principalment aportat i acumulat per les aportacions dels propis socis i sòcies), per a que, en un model d’organització determinat, produïsca estructures i espais que generen serveis musicals, recreatius i educatius. Aquestes estructures són bàsicament les agrupacions musicals (principalment la banda, però també l’orquestra, el cor, les big bands, les agrupacions de pols i pua, ...), l’espai social (que habitualment és la seu de la societat i compta amb un bar/casino per a esmorzar i jugar a cartes i xamelo) i l’escola de música. Els serveis que proveeix, de manera regular, amb aquestes estructures són; hores de serveis recreatius, audicions, concerts de música i serveis d’acompanyament musical mitjançant les cercaviles, així com hores de formació musical. De manera menys habitual també ofereixen altres tipus de serveis recreatius (des de sessions de balls de saló, o concursos de truc, a bingos comunitaris), altres tipus de bens i serveis culturals (des de revistes, llibres, gravacions audiovisuals, representacions teatrals, o exposicions d’arts plàstiques). En definitiva, allò que els economistes anomenem una unitat multiproducte i multiservei. I d’aquestes organitzacions n’hi han més de 530.

Societats Musicals com a unitats multiproducte multiservei

Fig 1. Les Societats Musicals com a unitats multiproducte i multiservei

Un altre fet diferencial i quasi inèdit —si tenim en compte la secular al·lèrgia dels valencians a l’organització— a la realitat social valenciana és que el fet associatiu musical s’articula al voltant d’una organització federal. La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana FSMCV, des de mitjans dels anys seixanta, pràcticament recull a totes les Societats Musicals i per tant, donades les seues dimensions, podem dir que es tracta de l’estructura de la societat civil amb més força i potència i, potser, l’única amb capacitat de mobilitzar a més de 50.000 persones en menys de 48 hores. Com no podia ser d’un altra manera, donades les dimensions, aquest fenomen associatiu transcendeix notablement la seua dimensió purament musical, per a convertir-se en un element vertebrador de tota l’organització social en moltes poblacions, especialment fins a finals del anys setanta. Hi ha comarques on, encara a les darreries dels anys 90, més del 25% de la població pertanyia a la Societat Musical (Rausell, Estrems, J.A., 1999) i on pràcticament la totalitat de l’activitat sociocultural cultural girava al voltant d’aquesta. Com també hem remarcat en altres textos, la profunda transformació de la Societat Valenciana des de fa dues o tres dècades ha reubicat per distintes raons la posició d’aquestes associacions. La pèrdua de competitivitat social cal explicar-la per tres tipus de raons fonamentals:

1. La irrupció de les polítiques culturals estructurades amb l’aparició dels ajuntaments democràtics canvia i modifica les relacions en el sistemes culturals locals, perdent les Societats Musicals posicions front a les accions culturals més oficialitzades 2. Des del punt de vista social, s’han modificat notablement les formes d’ocupació del temps d’oci, així com l’aparició de noves formes d’articulació social i nous àmbits de relacions institucionals amb el context europeu, .. 3. Per altra banda, des del punt de vista intern, el creixement de les Societats Musicals ha provocat una creixent complexitat. Per tant, el model de gestió tradicional basat en la participació amateur i voluntarista, mostra actualment les seues limitacions per a gestionar realitats més complexes en entorns canviants.

Ja des de principis del segle XXI, el propi moviment associatiu està reflexionant al voltant de la reubicació d’aquest fenomen al nou model de capitalisme cultural del que parlen alguns autors. Ja en

110

el 2n Congrés de les Societats Musicals, celebrat a l’any 2001, i en el ·3er que es celebrarà a 2013, apareixen nous reptes que tenen a veure amb la governança i la sostenibilitat del moviment, amb els nous models de gestió i l’eficiència, amb la gestió de la creativitat i la cultura, amb la pròpia gestió del coneixement i la formació, amb la I+D+i. També cal dir que les societats musicals, es troben inserides en un context globalitzat i que connecta necessàriament amb noves dinàmiques socials. Des de la incorporació més activa de les dones a la vida social, política i econòmica, la preocupació pels límits que ens imposa el medi ambient, la demandes de millores de la qualitat dels sistemes democràtics, la recerca de models econòmics més justos i menys excloents, les demandes de transparència i participació, la defensa de la diversitat i la tolerància, és a dir, en tot aquest nou entorn, la música i la cultura esdevenen en un llenguatge de relació universal que facilita la convivència i reforça l'empatia.A pesar que certs clixés transmeten la idea que les Societats Musicals apareixen tradicionalment associades a espais premoderns, lligats a models socioeconòmics d'origen rural, les SM mostren una vitalitat sorprenent i els seus espais de creixement són les ciutats mitges i grans. Cal tindre en compte que les SM tracten amb la música que constitueix un llenguatge universal —globalitzable—, que representa l'únic àmbit de vertadera democratització del consum cultural, i que resulta atractiva per a les generacions jóvens (molt més que altres expressions culturals) Així mateix, es tracta d'un fenomen que ha sorgit perviscut i desenrotllat prou al marge de l'acció pública, per la qual cosa li atorga major valor social.

Aquestes agrupacions no només són espais de socialització dedicats a la promoció de la pràctica i el coneixement de la música, sinó que també generen un impacte econòmic gens menyspreable en moltes poblacions del territori valencià.Així ho demostra l’estudi «Estructura pressupostària, dimensió econòmica i impacte econòmic de les societats musicals en la Comunitat Valenciana», elaborat per la Unitat d’Investigació en Economia de la Cultura i Turisme de la Universitat de València (Econcult), per encàrrec de la Federació de Societats Musicals de la CV. L’estudi parteix de l’anàlisi de les dades recollides a través de qüestionaris realitzats en 2009 a més del 50% de les bandes de cadascuna de les comarques de la Comunitat.Avui, la Comunitat Valenciana compta amb 536 societats musicals, xifra que representa més del 50% del total espanyol. Aquestes societats agrupen a 41.000 músics i tenien, a 2009, uns 140.000 socis i sòcies, i les escoles de música valencianes comptaven amb 43.000 alumnes.A la vista d'aquestes dades, es podria dir que les societats musicals han contribuït a consolidar una densa i extensa xarxa de pràctica i aprenentatge musical que ha convertit la música en el fet cultural amb un major grau de territorialització de la Comunitat Valenciana.Els vincles entre les societats musicals i els territoris on es creen, no només reforcen el sentiment identitari i la cohesió social, sinó que produeixen clares externalitats per a les economies locals.Una aproximació econòmica a les societats musicals realitzada en 1999 en col·laboració amb l'economista i músic José Antonio Estrems assenyala que el pressupost global d'aquestes agrupacions, per a 1991, rondava els 3.500 milions de pessetes (al voltant de 21 milions d'euros), tot i que estimacions posteriors el situen en els 5.000 milions de pessetes (més de 30 milions d'euros). En 2008, el pressupost total havia arribat a 50 milions d’euros. En 2009, ja amb l’efecte notable de la crisi, les societats musicals comptaren amb uns ingressos de 46.606.518 € i unes despeses de 45.284.899 €, xifres que suposaren la fi d'un periode d'expansió caracteritzat per unes taxes de creixement superiors al 4%. Per províncies, València, on estan radicades el 60% de les societats musicals, concentrà el 65,45 % del pressupost, mentre que Alacant s'endugué el 22% i Castelló es quedà amb el 12,6%, proporcionalment amb el número de societats musicals (26% i 14%, respectivament).En el capítol d'ingressos, el 77% procedia de la prestació de serveis, mentre que només un 21% (9,5 milions d'euros) corresponia a les

La dimensió econòmica de les Societats Musicals

112

subvencions de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments. El percentatge posa en dubte la creença generalitzada de que la supervivència de les societats musicals depén en gran mesura de les ajudes dels distints nivells de govern.

Fig 2. Estructura dels ingressos i les despeses de les SM (2009)

És més, l'aportació pública real és encara inferior si tenim en compte que part de les subvencions dels ajuntaments es concedeixen sota la forma de convenis. Aquesta figura implica una prestació de serveis que podria facturar-se com a tal. En termes de despeses, les societat musicals destinaren gairebé 26 milions d'euros a cobrir les despeses de personal, el que suposava el 56% del total. El 36,4 % d'aquesta partida corresponia als salaris del professorat de música.

En l’any 2009, les activitats d’aquests col·lectius generaren una producció de 60.236.360 €, amb un Valor Afegit Brut (VAB) de 31.889.546 €. Això vol dir que cada euro produït per les societats musicals va aportar directament 0,53€ de riquesa nova. Aquesta xifra ubicaria al conjunt de les Societats Musicals en el número de rànking 109 de les empreses de València.

Fig 3. Estructura del valor afegit i la producció de les SM

Si considerem l'impacte econòmic de les societats musicals en termes de valor afegit, contant, tant els efectes directes, indirectes com induïts, per al 2009 fou de 50,31 milions d'euros, l'equivalent al 0,05% del PIB regional. Aquest efecte total és el resultat d'un efecte multiplicador d'un 1,58, el que significa que cada euro de valor afegit brut de les societats musicals tingué un impacte de 1,58 € en el conjunt de l’economia. En termes de PIB per càpita, aquesta xifra vol dir que si en 2009 els valencians teniem un PIB per càpita de 20.162 €, 101 d’eixos euros ens tocàvem per l’existència de les Societats Musicals. L'efecte multiplicador de les despeses de les societats musicals es tradueix en demanda i beneficis per a indústries i activitats vinculades com la indústria fonogràfica, la dels instruments musicals i l'ensenyament. En l'àmbit de l'ocupació, l’existència de les societats musicals implica l’ocupació directa de 18401 llocs de treball. L’ocupació indirecta (162) induïda (573) implicava que en 2009 el conjunt de llocs de treball que podien explicar-se per l’equivalent al 0,15% del treball assalariat de la Comunitat. Un total de 1.840 d’aquests treballs

114

eren directes, en la seua majoria (84%) vinculats a l'ensenyament musical o a la direcció de les bandes. La formació musical és una espai de capacitació que afecta i té relació tant en el desenrotllament d'habilitats professionals com en els resultats dels processos educatius reglats i per tant la seua implicació en la conformació del mercat de treball va molt més enllà de les xifres que resulten del càlcul de l’ocupació directa, indirecta e induïda. Si es tenen en compte els llocs de treball indirectes i els induïts, l'impacte global de les societats musicals en el mercat laboral de la Comunitat fou de 2.575 treballs. A aquesta xifra s'arriba afegint un efecte multiplicador de 1,4, el que suposa que per cada persona ocupada en alguna activitat relacionada amb les societats musicals hi havia 1,4 persones ocupades en el conjunt dels sectors productius valencians.

A banda de tots aquests impactes, cal tindre en compte que les activitats de les societats musicals generen tota una sèrie de fluxos de diners lligats especialment a la música festera, que no queden reflectits en els pressupostos oficials. L’impacte sobre el territori, però, no es limita a aquestes qüestions relacionades amb la renda o l’ocupació sinó que cal dir que les Societats Musicals, en 2009 varen editar 180 revistes, 57 publicacions ocasionals, 85 exposicions d’arts plàstiques, 180 gravacions d’àudio, 165 representacions d’arts escèniques, 115 produccions audiovisuals, 6600 hores de formació en disciplines no musicals, 3250 concerts de banda, 435 concerts d’orquestra, 1741 concerts d’altres agrupacions musicals i més de 11.000 cercaviles. Resulta evident que el mon associatiu musical és el primer agent cultural de la Comunitat Valenciana Les xifres sobre els recursos que controlen les Societats Musicals també resulten aclaparadors. El valor comptables dels edificis propietat de les SM, ascendeix a més de 80 milions d’euros. El total dels equipaments sumen més de 257.000 metre quadrats. 60.000 metres quadrats estan destinats a la docència musical. El 32% de les SM compten amb un auditori amb un aforament mitjà de 265 butaques i quasi 30 sales de teatre amb 300 seients de mitja. I cadascuna de les societats compta amb instruments valorats en 52.000 Euros de mitja i 26.000 Euros en partitures. A mena de conclusionsCom hem pogut observar, les Societats Musicals són complexes organitzacions multiproducte i multiserveis en què es donen

processos de gestió d'espais, de recursos humans, financers, tecnològics, i de comunicació, amb l'objectiu de proveir serveis educatius, musicals, culturals i recreatius. Les Societats Musicals, encara de manera intuïtiva planifiquen, ordenen, i organitzen de forma amateur —en la majoria dels casos— estructures molt sofisticades. Tenint com a horitzó l'excel·lència, el conjunt de les Societats Musicals han de plantejar la necessitat de compartir les pràctiques més eficients, la busca dels millors processos i procediments, la utilització de ferramentes de gestió més eficaç i plantejar aspectes relacionats amb la formació i la professionalització de les persones que puguen escometre eixes funcions. La creixent dimensió econòmica de les societats musicals ha posat sobre la taula la necessitat de gestionar els seus recursos financers, humans i patrimonials d’una manera més professionalitzada per tal de poder fer front a una realitat cada vegada més complexa i canviant. Però aquesta perspectiva no minva la responsabilitat del sector públic valencià, tal i com queda patent en una de les poques Lleis aprovades per unanimitat al Parlament Valencià: la llei Valenciana de la Música, que fins ara sols ha estat present com a marc contextual però no s’han desenvolupats totes les seues dimensions reglamentàries. L’administració ha de ser conscient que les activitats culturals i creatives estan, cada vegada més tal i com evidència al literatura acadèmica, lligades al nivell de riquesa de les regions i a les potencialitats dels seus processos de desenvolupament (AV, 2012). El camp central de les Societats Musicals és, sens dubte, la música. No obstant això el moviment associatiu musical és un proveïdor de servicis creatius i culturals primer orde. Les potencialitats de les SM com a espais de creació, producció i difusió activitats culturals són molt elevades. Encara en la pròpia música l'accent sobre els aspectes creatius —i no sols interpretatius— pot amplificar-se notablement. Com hem comprovat les Societats Musicals són el primer agent cultural del territori valencià, el que cal ara és aprofitar aquesta xarxa existent buscant les sinergies, les complementarietats, la multidisciplinarietat i també la col·laboració amb els agents creatius i culturals vinculats a la massa social i al territori vinculat amb cada una de les SM.Això implicaria replantejar el model de gestió amateur i voluntarista que ha caracteritzat a les bandes des que començaren a surgir a finals del segle XIX a partir de la reconversió de bandes militars i d'iniciatives liderades per canonges, mestres de capella o organistes de parròquia.

116

Les societats musicals pergueren protagonisme com a principal element vertebrador de la vida cultural dels pobles a finals de la dècada de 1970 amb la introducció de polítiques i accions culturals estructurades i oficialitzades per part dels primers ajuntaments democràtics. Així i tot, aquestes agrupacions s'han continuat desenvolupant gràcies a l'esforç associatiu de les parts més dinàmiques i actives del teixit ciutadà i a la persistència d’una demanda popular de música associada a les festes (Falles, Moros i Cristians, Festes Majors).Actualment, les societats musicals tenen l'oportunitat d'aprofitar el seu potencial de creixement en les ciutats mitjanes i grans, desfent-se del judici que les vincula a l'àmbit rural i apostant per les noves generacions i també a noves formes d’esxpressió musical . A més, els membres de les societats musicals tenen la capacitat de promoure la música com a àmbit de vertadera democratització del consum cultural i participar activament en la formulació d'un canvi de model productiu en el marc del capitalisme cultural.Tanmateix, donat el nombre i la diversitat de societats musicals, l'assoliment d'aquests objectius requereix un alt grau de coordinació i una clara orientació col·lectiva. Cal reclamar que el sistema de coneixement valencià (universitats, instituts d'investigació, centres d'estudis, tallers de historia,...) presten major atenció al fenomen de les societats musicals i aporten dades, anàlisi i diagnòstics sobre la dita realitat. Estem parlant d’uns espais que afecten i tenen relació tant en el desenrotllament d'habilitats professionals com en els resultats dels processos educatius reglats o altres aspectes que tenen a veure amb la sociabilitat, les capacitats expressives, la comunicació o l'autonomia personal. Les Societats Musicals a través de les xarxes de formació i promoció cultural constitueixen una xarxa que estimula la creativitat, així com conformen una antena de detecció precoç del talent.Finalment cal interioritzar que el model valencià de les societats muscial és un model singular a nivell global i que pot transferir-se a altres indrets. Especialment a Amèrica Llatina segueixen amb atenció el fenomen. Exportar el know-how pot ser una via de reforçament, empoderament i millora de la realitat del associacionisme musical valencià.

València, tardor de 2012

FSMCV (2011); Estructura presupuestaria, dimensión e impacto económico de las sociedades musicales en la Comunidad Valenciana. Informe elaborado por Econcult. En http://www.fsmcv.org/news/dades%20generals%20estudi%20impacte%20economic%20ssmm%20cv_2011.pdfAV(2012): La Cultura como factor de innovació econòmica y Social. Proyecto Sostenuto. Econcult. http://www.uv.es/econcult/pdf/Sostenuto_Volume1_CAST.pdfRausell, Pau y Estrems, Jose Antonio. (1999): «Una aproximación económica a las sociedades musicales». Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, nº 31. Junio de 1999

Bibliografia