la interaccio social 2015 (1)

7/25/2019 La Interaccio Social 2015 (1)

1/13

La interacci social

Relacions interpersonals, lagressivitatI laltruisme


2/13

Les relacions interpersonals

Dos criteris ms utilitzats per definir que s

interpersonal:

1. Freqncia d'interacci2. Intimitat

Procs en que les persones tenen una

relaci d'interdependncia i tots elsintegrants s'involucren en la realitzaci

d'accions, compartint experincies o

vivncies .


3/13

Atracci interpersonal( considerat un dels primers factors que permeten lestabliment de les

relacions personals)

1 . La proximitat fsica

2 . L'atractiu fsic

3 . Similituds/ difernciesen actituds i opinions:

Facilitaria la interacci i la familiaritat, fomentaria eldesenvolupament de sentiments positius entre persones.

Facilitaria el contacte entre persones, la importncia del'aparena fsica aniria disminuint en el transcurs de lainteracci. Factor sembla estar relacionat a l'estereotip: elque s maco s bo.

Compartir actituds i opinions pot augmentar l'atracci cap

a altres persones. Ats que, ens permeten validar elsnostres punts de vista. No obstant aix, altres posturesplantegen que els oposats s'atreuen. Aquestes duespostures poden donar-se en diferents relacions, perexemple, les relacions d'amistat (similituds) i les relacionsde parella ( complementarietat).


4/13

Debat sobre el qu s ntim

La concepci de les relacions personals es basa en lamirada hegemnica i normalitzada de les relacionsafectives en la nostra societat.

L'exposici contnua als models socials (personatgestelevisius, propagandes, llibres , etc), lesconceptualitzacions cientfiques, la nostra histria etc.ens exposen a discursos que guien les interpretacionsque fem sobre les relacions interpersonals

La construcci social de les relacions interpersonals scomplexa,ja que vria histricament i culturalment. Pertant s necessria la incorporaci de la dimensisociohistrica, sense caure en una lgicauniversalista.


5/13

Eix agressi-altruisme en la

dinmica interaccional

Fernandez Villanueva planteja que aquestsconceptes es poden plantejar com pols oposats:

l'agressi trenca o pertorba les relacions socials,

l'altruisme la cohesiona.


6/13

Violncia i Agressi

La violncias un concepte ms genricja que inclou

qualsevol acte en el qual s'utilitza la fora en contrad'all que es considera raonable, per per a considerar

la violncia com una agressi, ha d'haver una intenci

de fer mal a altra persona.


7/13

Violncia i Agressi: teories

Teories innatismes: L'sser hum seria agressiu per naturalesa i l'agressi tindria un

carcter instintiu i adaptatiu.

Teoria de la frustraci- agressi: L'agressi seria sempre el resultat d'una frustraci i la

frustraci (que es genera a partir de limpediment per un factor extern a la realitzaci

d'una acci d'una pulsi interna) condueix a l'agressi. Aquesta agressi pot ser per a un

mateix, cap a la persona que genera la frustraci o desplaar l'agressi a una segona

persona (que sol ser ms vulnerable socialment ).

Reformulacions:

1. No sempre una frustraci duu al comportament agressiu sin que pot ser

canalitzada per mitj d'altres respostes (com per exemple depressi, allament,

culpa, etc).

2. Els actes agressius poden sorgir per causes diferents a la frustraci . Aquesta

proposta incorpora l'aspecte la socialitzaci de tendncies agressives: els factors

situacionals i la tendncia pulsional, han de passar per un filtre del context social,que implica la interpretaci de significats atributs a la situaci.

Teoria de l'aprenentatge social: L'agressivitat s'aprendria tant per l'experincia

directa com indirecta. No obstant aix, no tot l'aprs s'executa. L'aprenentatge del

comportament agressiu no sempre s materialitzat en una acci agressiva. Perqu sigui

materialitzada, abans d'executar l'acci agressiva, avaluem conseqncies i considerem

si s funcional o no per a nosaltres la realitzaci de tal conducta.


8/13

Altruisme i comportament

prosocial

La conducta pro social, s un concepte msgenric, es refereixen a qualsevol conducta que

implica un benefici per a altra persona, ambindependncia dels motius que generen l'ajuda. Mentreque la conducta altruista, implica no solamentun benefici per a altra persona sin que quirealitzi la conducta no anticipa beneficis de la

mateixa.


9/13

Altruisme i comportament

prosocial: teoriesPsicoanlisi: fa referncia a sentiments de culpa, tendncies autodestructives, resoluci de

conflictes interns.

Etologia: fa referncia a la conservaci de l'espcie.

Teoria de l'intercanvi social: oferir o no ajuda ser el resultat d'un clcul previ de costos ibeneficis: intentarem minimitzar els costos i maximitzar els beneficis, en funci d'aquestsoferirem ajuda o no. La teoria contradiu la definici de altruisme plantejant-lo com una

conducta instrumental que busca la satisfacci prpia.

Teoria de l'aprenentatge social: Explica comportaments altruistes a partir de l'experinciadirecta o l'observaci de models.

Enfocament funcionalista de sistemes: Analitza les accions com d'una estructura o sistemasocial. Els normes socials regulen i defineixen el carcter del nostre comportament. Es

destaquen 3 tipus de normes presents en la presa de decisi de donar ajuda:

1. Norma de responsabilitat social: prescriu que la gent ha d'ajudar a persones quedepenen d'ells/ elles.

2. Norma de reciprocitat: postula que les persones solen ajudar a aquelles que els hanajudat amb anterioritat.

3. Norma de justcia o equitat: les persones tendirem a mantenir el balan equilibratentre all que aportem i els resultats que obtenim, i el que aporten i obtenen lespersones amb les quals ens relacionem. Si l'equilibri es trenca, la falta d'equitatprodueix malestar i per aquest motiu prestarem ajuda per a restablir l'equilibri.


10/13

Factors que intervenen en la

prestaci d'ajuda ( I)

Context social :

La presncia d'altres persones pot inhibir la prestaci d'ajuda. 3 processos(Latan i Darley, 1970):

1 . Inhibici per l'audincia: Inhibici per por de confondre'ns, fer elridcul o ser jutjats negativament per la nostra actuaci.

2 . Influncia social: En situacions en les quals no sabem com actuar,podem esperar a l'actuaci dels altres per a interpretar la situaci iorientar el nostre comportament. Per quedar a l'expectativa pot produiruna situaci de passivitat collectiva ( ignorncia collectiva).

3 . Difusi de la responsabilitat: Si som les niques persones capaces dedonar ajuda, segurament ajudarem, per si hi ha ms persones, laresponsabilitat de prestar ajuda es difumina.


11/13


prestaci d'ajuda (II)Respecte al prestador/ la prestadora d'ajuda:

Disponibilitat de recursos.

Component afectiu: Quan shis de bon humor s ms fcil prestar ajuda,aix com tamb anticipar sentiments de culpa, vergonya, etc. si no s prestaajuda.

Empatia (capacitat de posar-nos en el lloc de l'altre i experimentar les sevesemocions o sentiments): sentir empatia pot augmentar la necessitat deprestar ajuda.

Processos d'atribuci: Interpretacions sobre els motius de la necessitatdajudade la persona; si la considerem responsable de la situaci (atribuciinterna a la persona) s mes difcil que li donem ajuda que si interpretem queles causes sn externes.


12/13


prestaci d'ajuda (III)

Respecte al receptor / la receptora d'ajuda:

Atractiu fsic o similitud percebuda respecte al receptor d'ajuda potcontribuir que ajudem a aquesta persona.

Estereotips(com de gnere).

Resposta del receptor / la receptora a l'ajuda : la valoraci positiva onegativa per part del receptor pot influir en la decisi de donar o no l'ajuda.


13/13

Mirada socioconstruccionista i l'eix agressi/

altruisme:

Es posa mfasi en el carcter interpersonal i interpretatiu de l'agressi(Muoz, 1990) i l'altruisme.

L inters se centra en comprendre els recursos interpretatius i altressignificacions dintre del context on les prctiques sn produdes. Fentespecial rellevncia a la dimensi sociohistrica per a comprendre un fetsocial.

L'agressivitat i l'altruisme, no depenen de les caracterstiquesprpies de l'acci .El context s un marc de valors i normeson es construeixen les condicions de possibilitat per a dur aterme un tipus de comportament o altre.

la interaccio social 2015 (1)

Documents