DESENVOLUPAMENT ECONMIC l DESENVOLUPAMENTCULTURAL: COMPLEMENTARIS O ANTITTICS?

Xavier Cubeles

SOCI DE BCF CONSULTORS. PROFESSOR DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Aquesttexttractasobrelesrelacionsquehi haentredesenvolupamenteconmici desenvolupamentcultural.En primerlloc, s'abordal'impacteeconmicquetenenlesactivitatsculturals,i elsefectesdela cultura-entesa enun sentitampli- sobreel crei-xementeconmic.A continuaci,espassaa considerarla qestienun sentitinversis'analitzala incidnciaquel'economiadela culturatenel desenvolupamentcultural.

1. EFECTES DEL DESENVOLUPAMENT ECONMICSOBRE EL DESENVOLUPAMENT CULTURAL

La contribucidirectade les activitatsculturalsen l'economiaconstitueixuna

primeraevidnciaempricadela importnciadelesrelacionsqueactualmenthi haentredesenvolupamenteconmici desenvolupamentcultural.La dimensieconmicadelssectorsculturals,expressadaentermesdegeneracideproductei de llocs detreballpermetmesurar,demaneraquantitativa,la participacidirectad'aquestesactivitatsenel conjuntdelsistemaeconmic.

Per exemple,segonsla IntemationalIntellectualPropertyAlliance (lIPA),l lacontribucide les indstriesdelcopyrightalsEstatsUnits l'any 2002sesitual vol-tantdel 5% del valorafegitbrut totalde la sevaeconomia,i del 4% del totald'ocu-pats.Aquestesdadess'hanelaboratsegonsels criterisi la metodologiaacordadaperl'OrganitzaciMundialde la PropietatInteHectual(OMPI) i fan refernciaa lescorecopyrightindustries,sa dir,a aquellesactivitatsqueprincipalmentprodueixeni co-mercialitzenmaterialsobjectede dretsde propietatintel'lectual:premsa,llibres, fo-

1. L'UPA estintegradaper: Association of American Publishers(AAP), Business Software Alliance (BSA), TheEntertainmentSoftwareAssociation(ESA), The IndependentFilm & TelevisionAlliance (IFTA), The Motion PictureAssociationof America(MPAA), NationalMusic Publishers'Association(NMPA), Recording IndustryAssociationofAmerica(RIAA). Vegeu.

30 ----------------------------- VERS UNA AGENDA 21DE LA CULTURA

nogrames,arts interpretatives,cinema,rdio i televisi,programari(pera negocisiper a l'entreteniment),artsvisualsi serveisdepublicitat.Si, juntamentambles corecopyrightindustries,escomptabilitzenaltresactivitatsdirectamentrelacionades,s'es-timaqueaquestsectoralsEstatsUnits representaal voltantde l' 11% delvalorafegitbrut,i del8%delsocupats.2

La dimensidelesindstriesdelcopyrightalsEstatsUnitssunclarexponentdel'extraordinriaimportnciaqueenelmomentpresenttenenlesindstriesdelaculturaila comunicacienleseconomiesmsavanades.Aix mateix,mostracomlesactivitatsbasadesenel coneixement(enaquestcas,lesqueemergeixend'unactedecreacii ge-nerendretsdepropietatintel'lectual)podenarribaratenirunaltimpacteenlaproduccieconmicad'unpas.

El turismeculturaltambsun exempleil'lustratiudeles estretesrelacionsquehi haentredesenvolupamenteconmici desenvolupamentcultural.Hi hacertesprc-tiquesculturals,comaravisitarmuseus,exposicionsi monuments,quesnrealitzadesperunagranpartdelsturistes,ambel consegentimpacteeconmicdirectei indirecte.En aquestcas,per,encaranoesdisposadeprouinformaciquantitativaquemesurilarelacientreturisme,culturai impacteeconmic:els diferentsestudisfetsels darrersvint-i-cincanyssobrel'impacteeconmicde les activitatsculturalssecentrenquasitotsenlesconseqncieseconmiquesdela despesaencultura,mentrequenomstan-gencialmentestudienl'impactedelturismecultural(L. Bonet,2004).

Ms enlldela contribucii del'impactedirectesquelesactivitatsculturalste-nensobrel'economia,d'unsanysenhaaugmentatel reconeixementdelsefectesquela cultura-entesa enunsentitampli- tsobreel creixementeconmic.En unareunidelBancMundialcelebradaaTquioel desembrede2001,AmartyaSendeclaravaquela culturainteractuaambel desenvolupamentdemaneresmoltdiverses,i queaquestainterrelacies dnatanten els objectiuscom en el significatdel desenvolupament.Tanmateix,enlareflexidelmateixeconomistatambs'afirmaquela varietati la com-plexitatdelsefectesquela culturatsobreel desenvolupamentfandifcil identificarlesmanerescomesprodueixaquestainfluncia.

En unaaproximacial tema,DavidThrosby(2001)suggereixtresnivellsfona-mentalsdecomla culturapotafectarel rendimenteconmicd'unacol-lectivitat:d'unabanda,la culturaincideixsobrel'eficciaeconmica,enla mesuraquehi hacertsvalorscompartitsd'unacol-lectivitatquepodencondicionarelsprocessosdepresadedecisi-ons,d'innovaci,etc.;del'altra,afectal'equitat,ja quehihaprincipismoralsquepoden

2. Aquestinformesel primerelaboratsegonslametodologiaestablertaperpartdel 'OMPI apartirdel qualespodranfer les oportunescomparacionsa escalainternacional(vegeuWorld IntellectualPropertyOrganization,2003, Guideon SurveyingtheEconomic Contributionof The Copyright Industries).D'acord amb aquestametodologia,lesactivitatsdirectamentrelacionadesambles corecopyrightindustriessn:els denominatssectorsinter-dependentsde les indstriesdelcopyright(provedorsd'equipamentsquefacilitenla pro~ucci,la vendai l's d'obresambdretsdepropietatintel'lectual,com araels aparellselectrnicsi informtics,el paper,instrumentscinematogrficsi fotogrfics,etc.), lespartial copyright industries(que sn els sectorsambalgunsproductesgeneradorsde dretsdepropietatintel'lectual,com arael txtil, la joieria, altresartesanies,elsjocs, l'arquitectura,el disseny)i, finalment,lesde suportaaquestesindstries(transport,telefoniai Internet,grancomer).

EL CONTEXT CULTURAL DE LA GLOBALITZACI ------------------------ 31

Intervencide XavierCubeles, DanielGiraltMiracle i Greg Richards.

condicionarl'intersdela col'lectivitatperalesaltrespersones(queviuenenelpresento queviuranenel futur),i, finalment,potinfluirenelsobjectiuseconmicsi socialsqueesfixaunacollectivitat.A travsd'aqueststrescamins,l'efectedela culturasobreelcomportamentindividualesreflectirenelsresultatscol'lectius:creixementdelPIB,ndexd'ocupaci,taxesdecanvitecnolgic,indicadorsdedistribucidelarenda,ofertadeserveiscomunitaris,etc.Aix, enel capitalismecontemporani,la culturacontribueixa crearnoustipusd'avantatgescompetitiusambefectespositiussobrel'ocupacii larenda. (

Ats quetradicions,sensibilitatsi prctiquesculturalsdiferentsinflueixenenels estilsde managementde les organitzacionsi en les normeshabitualsde treball,iqueaquestfet tefectessobreel desenvolupamenteconmiclocal (A. J. Scott,2004),hi ha unaacceptacicreixentdelsefectesfavorablesquela culturapot tenir sobrelalocalitzacii la dinamitzacide l'activitateconmicaenel territori.En aquestsentit,perexemple,esdefineixel conceptedeciutatcreativa,entesacoml'espaiurbcaracte-ritzatperquprestaunaatenciprimordiala la innovacii a la rpidacomunicacideles idees,on lespersonesi lesempresesmostrenunaelevadadisposiciaadoptarnousproductesi onhi haunaculturaobertaal risci a la cooperaciestratgicaentreagentseconmics(c. Landryi F. Bianchini,1995).En la mesuraqueles indstriesculturalscreativesescaracteritzenperqutenenunagranexignciadecreativitati innovaci,po-dencontribuirpositivamental desenvolupamentdelesciutats.En aquestmateixsentit

32 ----------------------------- VERS UNA AGENDA 21DE LA CULTURA

tambhi hael conceptedela ciutatatractiva,comacatalitzadoradeldesenvolupamenteconmici la revitalitzacisocial.Desd'aquestaperspectiva,esconsideraquela cultu-ra i lesactivitatsculturalspodencontribuirdecisivamentamillorarla qualitatdevida idel'entornlocal,a reforarl'estructuraeconmicai social,i amillorarla sevaimatge(L. VanDenBerg,J. VanDer Meer i A. H. J. Otgaar,2000).

2. EFECTES DE L'ECONOMIA DE LA CULTURASOBRE EL DESENVOLUPAMENT CULTURAL

Tanrellevantscomelsefectesqueel desenvolupamentculturaltsobreel desen-volupamenteconmic,hosnelsqueeldesenvolupamenteconmictsobreel cultural.Actualment,i aquestasunadelesprincipalstransformacionssocioeconmiquesesde-vingudesal llargdelseglexx, elmercatselprincipalsistemad'assignaciderecursosenlesactivitatsculturals.A msams,i enel marcdelprocsdeglobalitzaci,aquestsmercatss'hanconfigurata unaescalainternacional.Aquestaevoluci,queavanademaneraaccelerada,tel seufonamentenelprogrsdelestecnologiesdela informacii la comunicacique,d'unsanysen,experimentenunnouimpulstransformadorambla revolucidigital.En aquestescenari,les lgiquesi lestendnciesprpiesde l'eco-nomiadelssectorsculturalsincideixenenelsprocessosdecreaci,produccii consumcultural,ambel consegentimpactesobrela diversitatcultural,la qualitatdelsproduc-tesculturals,el mantenimentdelllegatculturalentregeneracions,etc.

Una qesticentralquecalplantejarenaquestsentitsenquinamesural'eco-nomiadelsmercatsculturalsamenaala diversitatcultural.En un mncompetitiu,l'economiadelsmitjansde comunicacide masses[i de les indstriesculturals]noafavoreixla supervivnciadellengeso culturesqueno estansustentadespermpliespoblacions,o unasubstancialdemandaeconmicaespecialitzada(B. O. Owen,2002).Aquestatendnciaresulta,enbonapart,delapossibilitatdegenerareconomiesd'escalaenelsmercatsculturals,demaneraqueaquellsquesndemajordimensi(entermesdenombredeconsumidors)podenatrauremsrecursosprivatsi pblicsal sectori tenenunacapacitatsuperiordeprojeccia l'exterior.L'estudiempricdelssectorsculturalsposade manifestqueels productesprocedentsdelsEstatsUnits tendeixena assolirunaposicideclar lideratgeenelsmercatsinternacionals.En canvi,la restadepasostendeixenaproduir(sobretot)contingutsperapetitesaudinciesnacionalso locals,menyscostososi menysatractiuspera lesaudinciesmpliesaescalainternacional.Pertant,hi haunesmajorsoportunitatsd'expansidelesculturesi lesllengesmajori-tries(elsguanyadors)i, al mateixtemps,unaamenaacreixentdesupervivnciademoltesculturesi llengesminoritries(elsperdedors).

Davantd'aquestconflicte,el reconeixementcollectiui democrticdelvalordela culturaprpiapotjustificarunaintervencicollectivaorientadaacorregirelsefectesdel lliuremercatcultural.Aix, i ambl'objectiudegarantirl'existnciai la preservacidela diversitatcultural,algunesnacionsoptenperajudarla demandadecontingutsper

EL CONTEXT CULTURAL DE LA GLOBALlTZACr -------------------------- 33

alsmitjanslocalsambelpropsitdecontrarestaraquestsefectes(B. O. Owen,2002).Sobrela based'aquestaopciesjustifiquen,entrealtresraons,lespoltiquespbliquesdeproteccii fomentdelesactivitatsi expressionsculturalsprpies.

Davantd'aquestfet,i desdeposicionsliberalspoc favorablesa la intervencidelsgovernsencultura,escontraposal'afeblimentdelesculturesnacionalsaunaug-mentdelesoportunitatsd'elecciperpartdelsconsumidors.Aix hoafirma,perexem-ple,T. Cowen(2002),segonsel qualel contacteentrecultures(cross-culturalcontact)constitueixun procsde destruccicreativa(creativedestruction):d'unabanda,esdebilitael carcteridentitari(ethos)delessocietatsmspetitesi pobres,i del'altra,lesoportunitatsd'elecciquetenenelsindividusperal consumculturals'incrementenmsquemaiarreudelmn.

Aquest incrementde les oportunitatsd'eleccien el consumcultural,en uncontexton hi haunsguanyadorsi unsperdedors,sunasegonaqesticIauquees derivade la peculiareconomiadelssectorsculturalsi queincideixfortamentenel desenvolupamentde la cultura.En els actualsmercatsculturals(i de la informacien general)s'accentuala tendnciaa una superabundnciade productepel costatdel'oferta,i d'escassetatd'atencipel de la demanda.Tal comassenyalenR. H. FrankiP. J. Cook (1995),l'existnciadesuperofertadeproducteenelsmercatsculturalsi dela comunicacinosunfenomennou.La superpoblacidecompetidorssunasituacique,en granmanera,resultade la dinmicade recompensar-amb-tot-el-guanyadorcaractersticadecertsmercats(comaraelsesports,l'altaeducacii la recerca,lestec-nologiesde la informaci,etc.).Actualment,enelsmercatsde la comunicacii de la

cultura,aquestadinmicaesveuactivamentmagnificadapel desenv0lttpamentde lestecnologiesdigitals,ja queambellesesreforcenduesdelesprincipaIsfontsgenerado-resdelswinner-take-all-markets:leseconomiesdexarxai leseconomiesd'escala.

En aquestescenaridesuperabundnciad'informaci,la demandad'atenciten-deixaserinfinita.No obstantaix,i atsquelaquantitatd'atencidisponiblepercapitaslimitada,aquestaatenciesconverteixenunbescs.En paraulesdeH. Simon,allquela informaciconsumeixsbastantobvi:consumeixl'atencidelsseusreceptors.Per tant,l'abundnciad'informacigenerafaltad'atenci(1996).L'atenciresultade les eleccionsqueels consumidorsfan entreels productesd'informaciofertsenel mercat.En general,davantqualsevoldecisidecompra,el consumidortractardeconixerel millorpossibleelsatributsdelproducte.Peraix,atesala condicid'expe-riencegoodquecaracteritzaelsbnsd'informaci,esrequeririaconsumir-netotalmentoparcialmentel contingut(ja quesdifcil conixerelsatributsd'unaobra-literria,informativa,audiovisualo musical- sensehaver-laexperimentatprviament).

Els mitjansde comunicacii els intermediarisculturalshan desenvolupatdi-ferentsestratgiesorientadesa proporcionarexperinciesprviesi parcialssobreelcontingutdelproducte(trilerspublicitaris,contactegratutdepartdelcontingutinfor-matiu,etc.),aix cominformacii opinionsqualificades(crticaespecialitzada,opinionsdepersonesdeprestigireconegut,etc.).Aquesteseinesinformativesfacilitenla presade decisionsdel consumidorpotencial.Tanmateix,habitualment,aquestconsumidor

34 _____________________________ VERS UNA AGENDA 21DE LA CULTURA

pot tractardereduirla incertesapreguntanta altrescompradorsqueja haginexperi-mentatel producte.Sobreaquestabasees desenvolupaun procsdecomunicacidebocaa orella,ambl'efectedecontagicorresponent,mitjanantel qualespropagaunadeterminadaopinio reputacidelproducte(esposademoda).Amb el contagid'informaci,l'opini d'un consumidorinflueixsobreles eleccionsquealtresprenensuccessivamentenrelaciambel mateixproducte.Aix sunmecanismequeintro-dueixretroalimentacionspositives(positivefeedback)enel mercat,i sgeneradorderendimentscreixentsquereforcenqui txit i agreugenla situacidequi no ent (B.Arthur,1994).

A msams,elconsumd'unamateixainformacipotproporcionarun sentimentd'identificaciambun col'lectiu,demaneraque,comques'incrementael nombredemembresdelgrup,augmentenlespossibilitatsdecompartir-lo.Perexemple,unapartvaluosadela lecturad'unllibreconsisteixapodercomentarel contingutambun com-panyquetambl'hallegit.Si un llibrehaestatextensamentanunciati comentatenelsmitjansdecomunicacidemassa,la genttmsmotiusperllegir-loquenopasunllibreidnticqueno harebuttantaatenci(comaraambel cinema,la msica,els esports,etc.)(R. H. Franki P. J. Cook, 1995).

Hi hadadesempriquesquereflecteixenl'extraordinariimpactequetenenaques-tesdinmiqueseconmiquesen els mercatsculturals.Per exemple,un estudirecentrealitzataFranaelsanys2003i 2004sobreladiversitatmusicalenl'ofertaradiofnicad'aquestpasindicaquenomsal voltantd'un 1% deltotaldelsttolsmusicalsdifososperlesrdiosfrancesesvanseremesosmsdequatre-centesvegadespertrimestre,elsqualsarribarena concentrarprop del 50% del total de difusions.Si es considerenelsttolsmusicalsquevanserdifososmsdecentvegadespertrimestre,varenrepre-sentarentreel 5%i el 6%deltotaldettolsemesosi concentrarenentreel 75%i el 80%

delesdifusionstotals.Comparativamentambl'any2003,el2004s'observunaevolu-ci significativaversla concentracidela difusienunnombrecadacopmsrestringitdettols(A. Nicolas,2005).

El mercatde l'exhibicicinematogrficaaEspanyamostraunestendnciesenelmateixsentit:elsanys2003i 2004,elsvint-i-cincttolsambmsrecaptacialessalesdecinemaespanyoles(querepresentarenaproximadamentun 1,3%delaxifratotaldelsttolsexhibitsanualment)assolirenpropdel45%delarecaptacii delsespectadorstotals.3

La fortacompetnciaexistentperassolirl'xit enelsmercatsculturalsrequereixestratgieseficacesper captarl'atencidisponiblei aprofitar-sefavorablementde leseconomiesd'escalai dexarxa.Per exemple,incorporantelementsorientatsa aconse-guirunamximareputacipblica(amblapresnciad'autors,artistesipersonalitatsdel'starsystem,etc.);esmerantgransquantitatsderecursosen la publicitati el mrque-ting ambl'objectiud'estimulari accelerarla consecucidel'xit; disposantdexarxescomercialsaescalainternacionalqueproporcioninunampliacoberturageogrficaenla difusi,etc.

3. Vegeuel Boletln de Control de Taquilla, de l'lnstituto de la Cinematografiay las Artes Audiovisuales (ICAA).

EL CONTEXT CULTURAL DE LA GLOBALITZACI -------------------------- 35

Una de lesprincipalsconclusionsques'obtenendel'anlisi realitzadaperFranki Cook sobreels winner-take-all-marketss quelesactivitatsrelativesa les nostresprefernciestenenefectessobreel benestardelsaltres,com les activitatsquegenerenpol'luci tenenefectessobreel benestardelsaltres.Aix esreflecteix,per exemple,enla tendnciaa l'estandarditzacidelscontingutsd'informaci(lesmodes)i aunacertaprduade la diversitatculturali informativaen les societatsmsavanades.Perexemple,el 1909,a la ciutatdeNova York hi haviauns vuitanta-cincdiaris,moltsenllengesvernaclesprpiesdelsrecentsimmigrants.En poquesdcades,Nova Yorkpassa tenirnomsun grapatdediarissuperviventsja queels anunciantsconstatarenquepodienassolirel mateixnombredelectorsmseficientmentatravsdela circulacigeneraldela premsai queels lectorsestavenpoc disposatsapagarperunapremsaes-pecialitzadamscara(B. O. Owen,2002).Davantd'aix,i dela mateixamaneraqueno sesuposaquelesforcesdelmercatensconduiranaunnivell depoHuci socialmentptim,tampocno espot suposarquedeterminaranquelesprefernciesdeconsumesdesenvolupindemanerasocialmentbeneficiosa(R. H. Franki P. J. Cook, 1995).4

D'altrabanda,tambs'observalapresnciadedinmiquesdeltipuswinner-take-all enrelaciambla localitzacidelesactivitatsdeproduccii distribuciculturalsenel territori.En aquestsentit,A. J. Scott(2000)assenyalaquel'xit d'unaciutatenelsmercatsculturalsnonomsdepndela sevacapacitatd'explotarprofundamentelsseusrecursosi energies,sintambdedistribuirels seusproductesenmercatsnacionalsiinternacionalsi d'assegurarquepodennegociara la sevamaneraunagranvarietatdebarreresculturalsarreudelmn.Per aix,elsdistribudorsinterlocalstenenunagrancapacitat(tcnicai organitzativa)decanalitzarproductesculturalsaamplismercatsdeconsumidors.L'estudiempricd'aquestesqestionsenel casdela indstriafonogrficaalsEstatsUnitsposademanifestl'existnciad'unafortatendnciaaconcentrarterrito-rialmentla capacitatdegenerarl'xit enelsmercatsculturals.Concretament,lesciutatsdeNovaYork i Los Angelesestandesproporcionadamentdotadesambla capacitatdeproduirdiscsquetenenxitencomparaciambaltresciutatsnord-americanes,comaraNashville,Chicagoo SanFrancisco,on, malgratques'hi localitzenunapartim-portantdeles empresesdel sector,no aconsegueixengenerartantsxits(hils) comlesproductoresubicadesa lesaltresduesciutatsesmentades.

En conseqncia,semblaquel'existnciad'unesmajorsoportunitatsd'elecciperpartdelsconsumidorsno garanteixplenamentun desenvolupamentculturalendi-versitat(comsesuggereix,i s'haesmentatanteriorment,quanesdescriuel contacteen-treculturescomunprocsdecreativedestruction).Aquestaugmentdel'ofertaculturalreflecteixl'existnciad'unasituacidesuperofertadeproductequecaracteritzaaquests

4. Cal assenyalarqueel diagnsticdeFrank i Cook sobrela winner-take-all-societytun abastmolt msampliqueelplantejatestrictamentenl'mbitdelsmitjansdecomunicacii l'entreteniment.Molt sintticament,afirmen:A difern-

ciademoltseconomistes,arribema laconclusiqueels mercatsno hanservitl'interspblic especialmentbentempsrecents-efectivament, la forta rivalitatper ocuparels primers llocs de la societats, alhora, costosai improductiva.l, a difernciade la majoriad'economistes,concloemqueaugmentantla desigualtats msprobablerestringir,quenoestimular,el creixementeconmic(R. H. FRANKi P. J. COOK,1995).

36 ----------------------------~ VERS UNA AGENDA 21DE LA CULTURA

mercats,mentrequeel graudediversitatculturalrealmentexistenten les societatscontempornies,segonss'observade la prcticaculturalefectivade lespersones,estfortamentcondicionatperlescapacitatsdesigualsdegenerarl'xit.

La diversitatculturaltuns costosqueespodensuportaren la mesuraqueesparticipade l'xit. Per tant,la redistribucidelsguanysqueproporcional'xit sunaqesticabdalperalmantenimentdela diversitatcultural.L'empresaculturalesmanteconmicamentviableenla mesuraqueelsbeneficisdelsseusxitscobreixenlespr-duesdelsseusfracassos,mitjanantunsistemadesubvencionsencreuadesmsomenysexplcit.Desd'unaperspectivacoHectiva,i enunescenaridecompetnciaobertaentreculturesdedesigualdimensii/o ndexderiquesa,la viabilitateconmicade lesdife-rentsidentitatso expressionsculturalstambrequereixl'existnciademecanismesdecompensacientrel'xit i el fracs,entreelsguanyadorsi els perdedors.Davantl'absnciad'instrumentsen aquestsentit,la creacid'un fons internacionalper a ladiversitatcultural,o altresmesuresenun sentitredistributiu,podenserpropostesquecalconsiderar.

3. COMENTARI FINAL

L'impacteeconmicde la culturai la incidnciade l'economiadela culturaenel desenvolupamentculturalsnduescaresdela mateixamoneda(o dosretratsd'unamateixaimatgedesd'anglesdiferents).L'equilibri i la cohernciaentreambduescaresconstitueixenun delspilarsper assolirun desenvolupamenteconmici culturalsos-tenibles.La generacidevalor econmics i ha de sercentralen la justificacii elsobjectiusdepolticacultural,perencapcasno s'hadedeixardebandael valorde ladiversitatcultural,en el qualhand'invertirtantels agentsdelmercatcomels agentspblicsi delsectorprivatno lucratiu.Peraix,i enel marcd'unaeconomiaonel mer-catactuacomaprincipalmecanismed'assignaciderecursos,la culturarequereixuncompromspoltic(delsgoverns)i cvic (delsciutadans,lesassociacionsi altresentitatssocials),quecontribueixiacorregirelsefectesnegatiusquepuguitenirla dinmicadelmercatsobreel desenvolupamentcultural.

En paraulesdel'aleshoresministradeCulturadelCanad,SheilaCopps,pronun-ciadesa la confernciapromogudal'any 1999pel BancMundial i la UNESCO sobreculturai desenvolupamentsostenible,sabem,grciesal treballdeRio i dela Comis-si Brundtland,queel desenvolupamenteconmica costadelmediambientno sunautnticdesenvolupament.Igualment,unaeconomiamundialsensediversitatculturaldisminueixel nostrebenestarreal.

EL CONTEXT CULTURAL DE LA GLOBALITZACI ------------------------~ 37

BIBLIOGRAFIA

ARTHUR,W. B. (1994).Increasingreturnsandpath dependencein theeconomy.TheUnivertityofMichigan Press.

BERG,Van Den, L.; MEER,Van Den, J.; OTGAAR,A. H. J. (2000).Theattractivecity,catalystforeconomicdevelopmentandsocialrevitalisation.EURICUR-ErasmusUniversityRotterdam.

BONET,L. (2004).El turismocultural.A: TOWSE,R. [ed.](2004).Manual deecono-madela cultura.FundacinAutor.

CoPPs,S. (1999).Economicbenefitsandpublic finance.The role of govemments.Culturein SustainableDevelopment.ConfernciapromogudapelBancMundiali la UNESCO.

COWEN,T. (2002).Creativedestruction.How globalizationis changingtheworld'scul-tures.PrincetonUniversityPress.

FRANK,R. H.; COOK,P.1.(1995).Thewinner-take-allsociety.PenguinBooks.LANDRY,c.;BIANCHINI,F. (1995).Thecreativecity.Londres:DemosComedia.

(2000).La ciutatcreativa.DiputacideBarcelona(Perspectiva;13).NICOLAS,A. (2005).La diversitmusicaledanslepaysageradiophonique:rapport2004

[enlnia].Citdela Musique.

OWEN,B. O. (2002).MediaasIndustry:economicFoundationsofMass Communica-tions.Theright to tell: theroleof massmediain economicdevelopment.Was-hington,D. c.:TheWorldBank.

SIMON,H. (1996).Designingorganisationsfor aninformation-richworld.A: LAMBER-TON,D. M. Theeconomiesofcomunicationandinformation.Cheltenham,Angla-terra:EdwardEIgar.

SIWEK,S. E. (2004).Copyrightindustriesin theUS economy:The2004Report[enl-nia].IntemationalIntellectualPropertyAlliance.

SEN,A. (2000).Cultureanddevelopment.WorldBank TokioMeeting,nm. 13(de-sembre).

SCOTT,A. J. (2000).Theculturaleconomyof cities.Londres:SAGE Publications.(2004).A perspectiveof economicgeography.Journal of Economic Geo-graphy,vol.4,nm.5.OxfordUniversityPress.

THROSBY,D. (2001).Economay cultura.Madrid:CambridgeUniversityPress.

Interacci '04Vers unaAgenda21

de la cultura

NDEX

INTERACCI 2004Presentaci.

CELESTINO CORBACHO 11Presentaci.

CARLES RUIZ I NOVELLA 13Interacci2004,unaedicientrefrums

JORDI MART 16

EL CONTEXT CULTURAL DE LA GLOBALITZACI

Desenvolupamenteconmici desenvolupamentcultural:complementariso antittics?XAVIER CUBELES 29

El totsmsquela sumadelesparts:planificaciculturalholsticaaciutatsi municipisROBERT PALMER 39

Dretsemergentsentrel'mbitglobali el localJORDI BORJA 47

Avaluarla riquesasocialP ATRICK VIVERET 63

Mitjansdecomunicacii entornculturalEMILI PRADO 75

La mundialitzacidela comunicaciDOMINIQUE WOLTON 85

Hi haunhumanismea la ciutat?OLIVIER MONGIN 95

La construccidela identitatenmarcsdeconflicte.JORDI SNCHEZ 105

Identitati diversitat:estratgiesminoritriesXAVIER RUBERT DE VENTS 113

La polmicacmplice(art,polticai supervivncia)IvN DE LA NUEZ 121

POLTIQUES CULTURALS l CIUTAT

L'Agenda21dela culturaa la ciutatdeBarcelonaFERRAN MASCARELL 129

Agenda21dela cultura:unpasendavantVTOR ORTIZ 133

Polticamentcorrecte?GONZALO CARMBULA 139

A propsitdel'Agenda21deciutatsperla culturaPEDRO Susz K 145

La ciutatdeBuenosAires i l'Agenda21dela culturaGUSTA vo LPEZ 153

L'Agenda21dela culturaJUCA FERREIRA 159

L'AGENDA 21DE LA CULTURA

Un compromsdelesciutatsi elsgovernslocalsperal desenvolupamentcultural 165

Notessobreelsdebatsinternacionalsenculturai desenvolupament:elscontextosinstitucionalsdel'aparicide l'Agenda21dela culturaJORDI PASCUAL 177

Bibliografia 201