el pèsol. negre nº 30. octubre-novembre 2006

!BerguedàDesdoblament de la C16,carretera de muntanya o autopista encoberta?/pàg 10

!BagesA Navarcles és fa unaacció imaginativa per adenunciar la dobla moralde l�ajuntamen, arqui-tectes i caixes davant l�e-speculació. /pàg 8

El terrorisme patronalmata un altre company ala mina de Súria. /pàg 10

!ArreuEl 25/10/06 RobertoCatrino comença unavaga de gana i set perprotestar pel mal tracta-ment mèdic que rep. /pàg 7

Publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener

El dia 25 d�octubre es va celebrar el judici contra la vivendaokupada �Can Cristu�. Les tres persones, acusadesd�usurpació, van ser absoltes. Els encausats s�enfrontaven auna multa de fins a 9000 euros cadascú.

Per altrabanda aprincipisd en o v e m -bre es vaallibararun nouespai aManresa.La casaserà util-itzada devivenda.

" El 30 de setembre un grup de joves ocupa els carrers deBerga per reivindicar-ne el seu ús col·lectiu, deixant de bandales intolerables lleis del civisme/pàg 11, 12 d�octubre, a Bergatampoc hi ha res a celebrar/pàg 12 Teatre crític al carrer a laplaça Viladomat de Berga/pàg 12

GRATIS7.000 exemplarsII època núm. 30

Octubre-novembre del 2006

El carrer és de totes, sortim i prenem-lo

Alliberamentanimal

L�okupació a Manresa repbones notícies /pàg 6

Diss. 25 Novembre a les 23h al local del�Assemblea de Joves de Sallent

## Moment en què companys del jove agredit van desplegar una pancartaen suport durant un concert de la fira d�arrel tradicional de Manresa

Aquestes línies les escrivim durant els últims dies de la campanya electo-ral, tot i saber que no les llegireu fins després de les eleccions i quan jas�hauran començat les negociacions per formar acords de govern. La nos-tra oposició al procés electoral és ferma, però s�ha de reconèixer que coma espectacle teatral aquesta vegada s�han superat i que la campanya haestat de les més divertides: mentre el Carod s�afaita, el Puigcercós se�n vaal mercat; CiU crea una empresa cinematogràfica (amb el seu primer èxit,Confidencial Cat) i publicitària (un gran anunci, el de Nocilla Montilla); alSaura ningú no l�escolta, ni tan sols els de Polònia (per cert, algú ha vistper televisió el seu espot?); els del PP es fan les víctimes perquè ningú novol pactar amb ells, i el Maragall diu que el Montilla és el millor pels cata-lans sense poder aguantar-se el riure.Mentrestant, a Barcelona les protestes pel pla del Forat de la Vergonya,genials d�altra banda, suposadament creen pànic entre la classe política,fins al punt de suspendre i ajornar la cimera europea de l�habitatge ques�havia de celebrar en aquesta ciutat pocs dies després. Molts dels mani-festants van celebrar-ho com una victòria, quan en realitat ha estat unamagnífica maniobra política per desacreditar els moviments socials. I enaixò hi ha col·laborat la premsa, creant un ambient de psicosi del totsurrealista. Per la seva originalitat, voldríem felicitar la periodista CristinaFallaràs (del magnífic diari Adn) per la seva crònica dels fets:�Una metrópolis aterradora, donde no se puede andar por la calle sin quehordas de Mad-maxes forrados de granadas de mano disparen sus bazo-kas oxidados contra los niños. Ciudad sin ley en la que sórdidas alimañasde cloaca han devorado a las fuerzas de seguridad sin distinción de casconi uniforme. Sicarios de todos los terrorismos internacionales recorren laurbe disfrazados de yonquis con perro y birra en lata. Parecen pocos yborrachos, pero ahí está su fuerza: escondidos en edificios de okupas,laten los corazones negros de otros miles esperando el momento de tomarlas calles. La señal, estén atentos, la dará un grupo de esbirros de Satándisfrazados de jóvenes estudiantes que demandan su derecho a unavivienda digna.�I continua, i continua. Millor premi al conte distòpic!I parlant d�edificis d�okupes, aquest passat mes d�octubre va fer deu anysdel desallotjament del cine Princesa, de Barcelona. L�okupació i desallot-jament d�aquest edifici no s�hagués convertit en un símbol per als movi-ments socials si no fos perquè els detinguts van ser els primers de patirel nou Codi Penal, aprovat el 1996, pel qual s�establia com a delicte l'o-cupació d�edificis, encara que fos de forma pacífica. Però també seràrecordat perquè en les manifestacions posteriors al desallotjament elsmanifestants van arribar a posar contra les cordes als antiavalots, ocu-pant fins i tot durant uns moments les dependències de la Policia Nacionalde la Via Laietana de Barcelona.El judici contra els companys del cine Princesa va encetar la repressióestatal contra el moviment okupa, que encara continua actualment.Aquest passat octubre, també, s�ha celebrat el judici contra els companysde Can Cristu, de Manresa. En contrapartida, però, podem dir ben alt queper molta repressió que hi hagi la protesta i la proposta d�alternatives aaquest sistema no s�aturarà. Així, el Centre Social Okupat de Valldaura hacomplert el seu primer any, juntament amb l�inici d�activitats per part dela CNT Manresa.I per difícil que estiguin les coses, la protesta i les propostes anarquistess�acompanyen d�un to festiu. Perquè festa i reivindicació no són incom-patibles. La síntesi d�això, i en honor a la Cristina, és el MACBA estampatde diferents colors. I si el mes passat va haver-hi una nova edició del�Punk al Bosc�, al Berguedà, aquest mes de novembre torna el concert aSallent en pro del Pèsol Negre.

Nou web de el pèsol negre

Al web trobaràs en PDF els diversosnúmeros de la revista que han aparegut(tant de la primera com de la segonaèpoca) a part de les darreres notícies iinformacions respecte aquesta publicacióllibertària.

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el portaveu de cap associació ni entitat. El col·lec-

tiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa a ningú, solament a qui en forma part a cada

moment. D'altra banda, com a col·lectiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de la

publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui

que es rasqui.

Tancament d'aquesta edició: 16/11/2006 a les 20:00h.

En aquest Pèsol Negre han participat: STOP Repressió, Un de Can Cristu, TrangènicsNO, Perot, Calldeteners,

CO Bigues, Resistència al totxo, Jordi Oriola Folch, COAC, Miliciano, El Kiwi NZ, Lola de Bellesguard, Club de

Fans del Bolancells, Po&Po, Vincenzo Brandemburgo, Columna Clitoriana, Creu Negra Anarquista

d�Amsterdam, Okupa, Hiram Gascoigne, All i-loi (greatest shits), Roberto Catrino, Miliciano del Comando

Playero, CNT-Martorell, VeganYeYe i V de Vegano.

Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres arti-

cles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència.

Pàgina 3: Els mossos d�Esquadra detenen i apallissen un jove a ManresaPàgina 4: El judici contra �Can Cristu� acaba en absolucióPàgina 5: Primer judici a l�oposició als transgèncisPàgina 6: Els fets del �Forat de la Vergonya�

Campanya Berguedana per un transport públic i popularPàgina 7: Okupació i desallotjament il·legal d�una vivenda a Calldetenes

Nou espai alliberat a ManresaPàgina 8: Barceloa Meeting Point: els lleons de la selva immobiliària

�Es lloga casa al Berguedà, per caps de setmana i vacances�Pàgina 9: El COAC-Delegació de l�Alt Llobregat i Cardener actua a

Navarcles Pàgina 10: Desdoblament de la C-16. Carretera de Muntanya o autopista

encoberta? Un altre miner mortActes de boicot al Mercadona

Pàgina 11: El carrer es de tots: si no et donen, prenPàgina 12: Crònica del Punk al Bosc

12 d�Octubre a BergaArt i Revolució

Pàgina 13: Informació o desinformació localEls anomenats col·lectius de joves desmenteixen les bone relacions amb l�AjuntamentBienvenido Mr. Gates

Pàgina 14-19: DÓSSIER CENTRAL ALLIBERAMENT ANIMALPàgina 20: Eleccions, la gran farsa

Noves generacions (PP) inicien la campanya electoral a BergaPàgina 21: Senyora X Pàgina 22: Censura a Ràdio Paca

Sobre la situació d�en Roberto Catrino LópezPàgina 23: Boottycamp 2006 radical women�s gatheringPàgina 24: L�okupació i la seva persecució judicialPàgina 25: Contra �1nom=a 1 persona�Pàgina 26: Música, contracultura i moviments socialsPàgina 27: PoesiaPàgina 29: La memoria torcida

Parlament d�en SerrallongaPàgina 30: RessenyesPàgina 31: AgendaPàgina 32: Entrevista:�Apunts sobre el veganisme�

SumariEditorial

I recorda...

*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos,

Berga 08600. Adreça electrònica: ateneullibertari@berguedalliber-

tari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu

difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4

baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: [email protected]

www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris

berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social

de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça elec-

trònica: [email protected] Pèsol Negre (publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener): pesolne-

[email protected] *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació

núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica:

[email protected] La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26,

Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. [email protected] *MONISTROL DE MONTSERRAT:

CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica:

[email protected]. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: [email protected]. Masia okupada Ca n'Escaiola:

[email protected]. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica:

[email protected], CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93

837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: [email protected]. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA:

L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surial-

ternat.tk Adreça electrònica: [email protected]

Directori

wwwwww.berguedallibertari.org

pesolnegre@@hotmail.com

Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialitat en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI i KAWASAKI

Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de contacte: Pep.e-mail:[email protected]

// 3

a matinada del passatdivendres 3 deNovembre de 2006,després de l�últimespectacle de la fira

Mediterrània, un grup de per-sones van patir una agressiópolicial per part d�una dotaciódels Mossos d�EsquadraCap a les 5 de la matinada unafurgoneta de la policiaautonòmica es va aturar al migdel carrer, van baixar aproxi-madament vuit policies ambactitud amenaçadora i violenta,van començar a increpar algrup de persones que passavenen aquell moment pel carrerSobrerroca. Al cap de pocssegons varis agents van apartara un dels joves dels seus com-panys i companyes, el vanapropar a l�entrada d�un portali li van començar a propinaruna ràtzia de cops als testicles,empentes i insults, mentre laresta dels Mossos d�Esquadra(amb l�ajuda de dues dotacionspolicials més, una de Mossos il�altre de la Policia Local) bar-raven el pas als seus companysi companyes amb empentes iinsults variats.

El jove va ser introduït a l�inte-rior de la furgoneta policial onva seguir rebent cops. Desprésva ser portat a l�HospitalGeneral de Manresa on en unahabitació el van fer estar degenolls al terra sense poderaixecar el cap amb l�amenaçade rebre més cops; cosa que escomplí quan el va aixecar.Estirat al terra a bocaterrosa,l'aixecaven per les manillesprovocant-li ferides als canells.Mentre el jove es trobava sol al'habitació petint cops i insultsde quatre antidisturbis, cap tre-ballador de l'hospital va fer casals crits i cops que se sentien,cosa que fa sospitar que no ésel primer cop que es produeixun fet d'aquestes carac-terísiques.

El detingut va passar la nit a

comissaria i en va sortit a dosquarts de sis de la tarda ambun judici pendent. En principise'l volia imputar per "desobe-diència a l'autoritat", però final-ment se l�acusa d'un delicte de�resistència�. El proper 27 deNovembre haurà de declarardavant del jutge.Com sempre els mitjans decomunicació oficials han actuatcom a altaveu de les declara-cions prefabricades delsMossos d'Esquadra, oferint elsinformes dels atestats policials;utilitzant el nom de la personaencausada sense preocupar-seper les repercussions que li potcomportar; tot i jugar un paperactiu en la creació d'opinionsfavorables en defensa d'unsuposat civisme, no han exigitl'obertura d'una investigacióper tal d'aclarir uns fetsdeprorables. L'Ajuntamentpropicia amb el seu silenci quefets com aquests es tornin arepetir. Ja poden estar (mit-jançant la Regidoria deSolidaritat i per maquillar laseva imatge) darrere de campa-nyes de denúncia de les con-stants vulneracions dels dretshumans a Chechenia o aPalestina, que mentrestant ambels abusos que tenim a casa nohi posaran remei. Tampoc s'hade passar per alt que durant lapallissa, la �policia de l'ajunta-ment� va estar en tot momenten el lloc de l'agressió. Llunyd'intentar aturar la violentaactuació dels seus companysmossos d'esquadra, van colab-orar-hi, barrant el pas a la restade gent que estava al carrer. Malauradament l'actitud prepo-tent i agressiva dels Mossosd�Esquadra no és un fet aïllat:és habitual tan a la nostra ciu-tat com ala restad e lp a í sper on

s�han desplegat. I no nomésinconveix a les persones rela-cionades amb els movimentssocials. La diferència és quenosaltres estem disposats adenúnciar-ho públicament.Molta gent coneix el cas deljove de Torà que fou torturaten dependències policials sotala cobertura que ofereix la LleiAntiterrorista, demostrant quelluny d'estar al servei del ciu-tadà, aquest cos policial estàper reprimir i criminilitzar. Isembla que la impunitat de laqual gaudeixen els permetrepetir una vegada rera un altreaquest tipus d�actuacions.La pràctica de l'agressió física ola pràctica de la tortura,s'apliquen per doblegar l'esper-it combatiu de la persona, perposar-li la por al cos, desacti-vant-la políticament. Peròtambé pretén servir d'exempleper a totes aquelles personesque es mouen. És una pràcticaque es pot alternar amb altresestratègies de repressió comles denúncies constants perfoteses com enganxar cartells,els muntatges policials perincriminar persones compro-meses o els sistemesde control quese'ns apliquensistemàticamenta molts ciu-tadans i ciu-tadanes. AManresa, com a totarreu, s'estanduent a termeaquestes pràc-

tiques. Judicis constants amembres de col·lectius, identi-ficacions suposadamentaleatòries, telèfons inter-vinguts, peticions de presó pera persones actives... i quanveuen que això no serveix deres, l'agressió física. L�única manera d�aturar aquestabús de poder sembla que és ladenúncia pública i les mobil-itzacions de rebuig. Per això,els dies posteriors a l'agressió,tot aprofitant la FiraMediterrània, un grup desuport al jove realitzà diversesaccions, desplegant pancartesdes dels escenaris on se cele-braven concerts, enganxantcartells i repartint octavetes. Lapolicia local, a part d�haverpresenciat l'agressió i haver-hicolaborat amb el seu silenci icomplicitat, posteriorment vaestar arrancant pancartes icartells per silenciar els greusfes. Tres persones forenretingudes per la policia del'ajuntament fins que elsmossos d'esquadra vanaparèixer i les van iden-

tificar sota

el pretext d'enganxar cartellsinjuriosos. Cal valorar moltpositivament la reacció de lagent que en aquell moment estrobava al carrer, recriminant amossos i municipals la sevaactitud repressora. Per aturar la persecució políticaque hi ha contra els movimentssocials i els sectors exclosos dela societat; per evitar que unavegada més les accionsil·lícites dels cossos de segure-tat quedin impunes, fem unacrida dirigida a les consciènciesde la gent, a l'acció col·lectiva,perquè entre totes analitzemd�on ve, qui empara la violènciapolicial i poguem aturar-la.

PROU IMPUNITAT PLICIAL!!!

Els mossos d�esquadra detenen i apallisen un jove a Manresa

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Manresa, novembre 2006

STOP Repressió

L

Actualitat /Repressió

l desembre de 2004tres persones vam oku-par una casa abandon-ada a la Cta. Santpedor

de Manresa, propietat delsFerrocarrils de la Generalitat deCatalunya (FGC).

La necessitat personal de dis-posar d'un habitatge a la ciutaton poder-hi fer la nostra vida,juntament amb la més quecomplicada situació de �buscarpis� a Manresa ens va aproparcada cop més a la opció de laokupació.

Ni podíem ni volíem hipotecar-nos la vida amb la compra d'unhabitatge. Tampoc podíem nivolíem enriquir propietàries iimmobiliàries a costa del nos-tre dret a un habitatge dignemitjançant els lloguers despro-porcionats que oferia (i contin-ua oferint) el mercat immobil-iari.

És per això que vam optar perla okupació com a sortida a lanostra problemàtica personal i,a la vegada, com a forma dedenúncia de tot aquest modelurbanístic basat en el beneficiprivat d'unes poques a costadel treball i les necessitats de lamajoria. Alhora, volíem quealmenys aquest acte contribuísa desenvolupar un conflicteque té per objectiu buscar unasortida que beneficiï el conjuntde la societat.

Després d'un any i mig fent-hivida, acollint-hi també a d'al-

tres persones amb problemà-tiques similars, ens ha arribatel judici penal per haver comèsun delicte contra la propietat(usurpació). Les peticions són:per una banda la fiscalia dem-ana el desallotjament i unapena-multa de 700 euros perpersona, l'acusació particular(FGC) demana el desallotjamenti una pena-multa de 9000euros per persona.

Davant d'aquesta situació, lanostra resposta fou encarar eljudici com un acte més dedenúncia del sistema de mercatimmobiliari, reafirmant el nos-tre dret a la okupació de l'edifi-ci abandonat.

Amb l'ajuda de col·lectius afinsde la ciutat i gent a nivell per-sonal vam muntar una jornadael dissabte 21 d'octubre.

A la tarda hi va haver una xer-rada al pati de la casa (CanCristu) sobre diverses exper-iències d'okupació a Manresa,amb representants del CSOValldaura, CSO La Tremenda,La Font, La Coktelera, CSO NaBastardes i Can Cristu. I a la nithi va haver una festa al CSO LaTremenda.

La participació en els actes,

tant a la xerrada com a la festa,va ser força massiva i amb lagent que ho vam organitzarvam obrir un espai on tractarproblemàtiques referents a l'ur-banisme que ja veurem comevoluciona.

Pel què fa al judici, que va tenirlloc dimecres 25 d�octubre alJutjat Penal número 2 deManresa, es va celebrar davantuna concentració al carrer desolidaritat amb Can Cristud'unes 50 persones.

Tot i que les acusades vamal·legar la necessitat de l'habi-tatge, la impossibilitat d'ac-cedir-hi a través del mercatimmobiliari i l'existència d'unconflicte social en aquestàmbit, l'evolució del judici vaser quasi completament alienaa la problemàtica social del'habitatge. Tant la fiscalia coml'acusació particular preteniendemostrar que aquella casa noestava 'prou' abandonada i quenosaltres, els que l'havíem oku-pat, no en teníem la necessitat.

La seva argumentació fou quel'últim inquilí hi havia viscutfins a sis mesos abans de laokupació, encara que els comp-tadors de la llum havien estatdonats de baixa per la mateixaempresa tres anys abans de laokupació i que un veí que vadeclarar com a testimoni asse-gurava que com a mínim feiasis anys que allà no hi vivianingú. A part, també van voleral·legar que la casa formavapart de l'estació delsFerrocarrils (aquesta està acti-va), tot i que geogràficamenten queda apartada i no vansaber exposar quin ús havia de

tenir en un present o en unfutur.

I per una altra banda van volerdonar a entendre que les oku-pants teníem diners i propi-etats. Ho van fer a través del'exposició del número decomptes corrents on hiapareixia el nostre nom, senseexposar-ne ni l'import que hihavia en aquests ni la utilitatque tenien. Tampoc van teniren compte els ingressos regu-lars de què disposàvem i moltmenys van entrar a valorarl'evolució econòmica del mer-cat de l'habitatge.

Però per la premsa local, aque-st va ser el punt destacat de totel conflicte. El titular de l'en-demà del diari Regió7, firmatper Òscar Bolancell, exposava:�La propietat de Can Cristuintenta provar que els okupestenen diners�. No feia esmentde la pujada de 500 euros enun any (2005) del preu delmetre quadrat de sòl a

Manresa, ni de que l'endeuta-ment mitjà de les llars ja era demés del 60% al 2004, ni de l'ex-tensió de l'anomenat 'mobbing'(violència immobiliària), ni dela incapacitat i manca de volun-tat de les institucions del gov-ern de frenar la mercantil-ització exagerada de l'habi-tatge i la seva conseqüència:l'especulació urbanística.

Cadascú fa els anàlisis que vol,aquest sembla que li interessael punt 'graciós', sensacional-ista, allunyat del context i ambpoc rigor periodístic.

Jo prefereixo analitzar el con-flicte que genera la okupaciósituant-lo en el context socialque l'envolta, directament lligatal qüestionament de la propi-etat privada, al moviment quedes de fa anys es va creant alvoltant de l'exigència de 'l'habi-tatge digne', amb la denúnciadels guanys empresarials quegenera el negoci de l'immoble ide les dificultats i molèstiesque crea a la classe treballado-ra.

Però el que més ha sorprès haestat la sentència. Ens la vannotificar el passat 8 de novem-bre i ens absol del càrrecd�usurpació (hem de tenir encompte que no és ferma i queencara pot ser apel·lada perl�acusació).

La justificació judicial de la sen-tència es basa en que el cass�hauria de tractar en l�àmbitcivil, ja que contempla com a�desproporcionada� una sanciópenal pels fets, i l�informed�aquesta es recolza en l�argu-mentació i testimonis de ladefensa (demostrant la bonafeina del nostre advocat -grà-cies Lluís-) i en les contradic-cions en què va caure l�a-cusació.

Tot i que aquesta primeraabsolució és molt positiva, tantper la nostra situació com pelprecedent que pot crear en lalluita contra la despenalitzacióde la okupació, som conscientsque la nostra situació continuasent inestable i que hauremd�afrontar altres processosjudicials. Però de moment crecque podem estar prou con-tentes, satisfetes. I no tantd�aquesta primera absoluciócom de que la nostra actuacióalmenys hagi servit per visual-itzar el conflicte, per generarmobilització de protesta iagitació de consciències.

Finalment, donar les gràcies atota la gent que d'una manera od'una altra ens ha donat el seusuport. A familiars i veïnes,amigues i col·lectius afins,advocat i secretàries, a la gentque s'ha mogut des de Ripollet,Ribes, Terrassa... Dir-vos quees continua donant vida a CanCristu, es continua participanten el conflicte amb la voluntatde transformar el què ensenvolta.

Manresa, octubre 2006

Un de Can Cristu

El Judici contra 'Can Cristu'acaba en absolució

E


""La necessitat per-sonal de disposard�un habitatge digne ila complicada situacióde �buscar pis� ens vaapropar cada cop mésa l�opció de l�ocu-pació.

// 4

" Tot i que les acu-sades vam al·legar lanecessitat de l�habi-tatge, la impossibilitatd�accedir-hi a travésdel mercat immobil-iari i l�existència d�unconflicte social enaquest àmbit, l�evolu-ció del judici va serquasi completamentaliena a la prob-lemàtica social del�habitatge.

## Concentració davant dels jutjats en solideritat amb els encausats de Can Cristu.

El passat 19 d�octubrees va celebrar el judicicontra l�Albert Ferré, perla sega d�un camp de

transgènics a Gimenells, Lleida.S�enfrontava a una petició demulta de 500.000 euros i a unapena multa de 24.000 euros. Acausa de la falta de proves i deles nombroses contradiccionsde l�acusació, l�Albert ha sigutabsolt. El 3 de juliol de 2004, aprimera hora del matí, més desetanta persones van destruirun camp experimental de blattransgènic propietat de l�Institut de Recerca i TecnologiaAgroalimentaria (IRTA-Genera-litat de Catalunya), situat aGimenells (Lleida). L�acció vaser convocada i reivindicadaper la Plataforma TransgènicsFora! La Plataforma Transgè-nics Fora està duent des de fa

anys una campanya de sensibil-ització i d�acció en contra elstransgènics, utilitzant accionssimbòliques per informar a lagent dels perills que hi ha dar-rere l�agricultura transgènica:xerrades, manifestacions,accions a supermercats, segui-ment de la legislació, segui-ment de casos de contaminacióamb transgènics, i al mateixtemps amb acció directaimpedint que les institucionsexperimentin amb transgènics,amb la sega de camps experi-mentals. Al cap d� uns mesos, aAlbert Ferré, un membre de laplataforma que va fer declara-cions als mitjans de comuni-cació després de la sega delcamp de blat, va rebre unadenúncia, on se l�acusava delsdanys causats aquell dia. Lapetició de l�acusació particularde l�IRTA i de La universitat deBarcelona, implicada en l�ex-perimentació a camp obert deGimenells, era de 500.000euros d�indemnització i 15mesos de pena-multa, queequivalen a 24.000 euros, o 7mesos i mig de presó en casd�impagament. A un membrede l�Assemblea Pagesa, JosepPàmies, la fiscalia li demana 2anys de presó per �danys�, 2anys de presó més per �desha-cato a la autoridad� i 50.000euros d�indemnització per unsfets que van tenir lloc el 13 desetembre del 2003. Aquell diaes va segar un camp experi-

mental de blat de moro trans-gènic, no declarat legalment,que la multinacional Syngentatenia a Alcoletge, Lleida.Posteriorment es va fer entregad�unes panotxes i un full dereivindicacions al Govern Civilde Lleida. Allí és on, suposada-ment, es van produir els fetsque li imputen al Josep. Encarano hi ha data pel judici. El pas-sat 19 d�octubre, al jutjat penalnº2 de Lleida, es va celebrar eljudici en el qual es jutjava aAlbert Ferré, per la sega delcamp de blat de l�IRTA.A fora dels jutjats es van con-centrar una cinquantena de sol-idaries amb l�acusat, amb unesquantes pancartes i un bonesmorzar. A la concentració hihavia nombroses agricultores, idiferent gent del movimentagroecològic i antitransgènicde diferents parts deCatalunya. També van acudir al�encontre persones del movi-ment francès i de l�observatoride transgèncis i la publicacióInf-OGM i de la TelevisionPaysanne. Passades les 10, mésde 30 persones es van aco-modar a la sala del jutjat

per presenciar el judici, que vacomençar amb l�ennumeracióper part de l�advocat de ladefensa, Jaume Asens, d�unallarga llista d�irregularitats ques�havien produit durant la fased�instrucció, per les quals l�ad-vocat demanava la nul·litat delprocés, solicitud que va serdenegada per la jutgessa.Constituïen l�acusació particu-lar l�IRTA i la UB. Encara que noes va presentar ningú de la uni-versitat, van testificar un repre-sentant del departament jurídicde l�IRTA i Jopep Tarragó,director de l�institut. Vanquedar clares importants con-tradiccions entre les declara-cions d�aquests dos testimonissobre els càlculs realitzats perquantificar les pèrdues econò-miques per la sega del camp. Elprimer testimoni, que mai vaveure el camp destruit, va arrib-ar a declarar que els activisteshavien cremat el camp, i queper culpa seva s�havia dissemi-nat material genètic de vari-etats experimentals.

Davant aquest comentari lagent de la sala va reaccionar

amb xiulets d�indignació, jaque un dels objectius de l�ac-ció, era denunciar aquest tipusd�experments a camp obert, lespoques o nul·les mesures deseguretat i control, i els perillsde contaminació que això com-porta. El segon testimoni queva declarar com a acusació

particular, renunciava a l�in-demnització encara que sorpre-nentment la fiscalia continuavademanant la multa de gairebé500.000 euros, pels suposatsdanys ocasionats.La defensa va cridar a declararel càmara de TV3 que va grabarles imatges. Aquest va afirmarque no va veure l�Albert durantl�acció sinó al final durant lesdeclaracions. Un segon testi-moni, un agricultor ecològic, vaafirmar que havia anatamb l�Albert a Gimenells una

vegada ja s�havia realitzat l�ac-ció. Durant el judici es van pas-sar les imatges de TV3 que l�a-cusació particular va presentarcom a prova, on sortia l�Albertuna vegada ja havia finalitzatl�acció, fent declaracionsrelacionades amb el perill i l�a-menaça que l�agricultura trans-gència representa pel mediambient i els conreus. La fiscalva mantenir la seva petició ini-cial, insistint en la coautoria del�Albert i la defensa va demanarl�absolució, per falta de proves.Finalitzat el judici es va fer unacercavila pels carrers de Lleidaen la qual van participar més de100 persones, es va llegir unmanifest en el que es denuncia-va la criminalització i la repres-sió cada vegada més gran almoviment antitransgènic, quees va entregar, al final delrecorregut, al Departamentd�Agricultura, Ramaderia iPesca. El dia 8 de novembre de2006 ha estat dictada la sen-tència d�aquest judici, favor-able a l�Albert, que ha estatabsolt

Primer judici a l�oposició als transgènics


TrangènicsNo

E


// 55

## Sega d�un camp de trangènics

""Aquell dia es vasegar un campexperimental de blatde moro transgènic,no declarat legal-ment.

""La petició de l�a-cusació particularera de 500.000euros d�indem-nització i 15 mesosde pena-multa.

is anys de protesta ireivindicació veïnal noes llencen. Amb aque-stes paraules convocavael col·lectiu del �Forat

de la Vergonya� a la ja famosamanifestació veïnal del passat5 d�Octubre. Dies abans laGuàrdia Urbana ocupava el parcconstruït pels veïns desprésd�anys de lluita. La policiamunicipal entrava al parc ambles seves furgonetes i feia uncordó policial que impedia elseu accés. Mentrestant, trebal-ladors municipals obrien foratsi rases i destruïen plantes iarbres plantats durant anyspels seus propis veïns, així comla pista d�esports que s�hi haviacondicionat. El parc autoges-tionat del Forat de la Vergonyas�ha convertit en un símbol dela resistència veïnal aBarcelona, no tan sols per lallarga lluita sinó també pelmodel d�us de l�espai públic. Iaixò s�ha aconseguit en base al�intercanvi, la convivència idiàleg veïnal enmig d�unprocés de reestructuracióurbanística basada en l�assetja-ment immobiliari, expropia-cions, desallotjaments i l�expul-sió del veïns més pobres. El veï-nat, organitzat en l�Espaid�Entesa, format per diversos

col·lectius i associacions haviaobert un procés participatiuamb l�Ajuntament desprésd�anys de conflicte, que el con-sistori es va saltar unilateral-ment amb la seva actuació. Alllarg d�aquests anys, així comels dies previs a la manifestacióvaries persones van ser agre-dides per l�acció de la GuàrdiaUrbana,, quan intentavendefensar l�espai que havienconstruït i cuidat.

El passat 5 d�Octubre la mani-festació es va acabar convertinten un espectacle mediàtic alservei de la classe política i lamàfia immobiliària. De ladenúncia pública d�uns fets(amb espectacle pirotècnic ipictòric inclòs) se�n va fer unescenari de violents okupesantisistema armats fins a lesdents disposats a impedir perles armes la suspensió d�unacimera europea sobre l�habi-tatge i el que calgués. La prem-sa burgesa i els seus intel·lec-tuals orgànics, la classe políticai demés basura utilitzaven unaimatge anecdòtica, tan pròpiade la societat de l�espectacle(un tub de cartró i uns coets defira) per difamar fins a l�exten-uació les lluites i les pràctiquesque qüestionen el seu estat deles coses: la pobresa, la mar-ginació, la precarietat laboral,el racisme, l�accés a la vivenda,l�urbanisme agressiu...però tot

això no importava una merda alcostat de 200 individus infer-nals i omnipresents que fantremolar la pau social i bonaconvivència del ciutadàbarceloní. Una cosa semblant aldeliri, que a base de repetir-se,pretenen colar-nos. I així, a par-tir d�ara, de tot episodi de con-flictivitat social ja no caldràbuscar-ne la raó, l�origen ni laresponsabilitat institucional,més que l�existència dels 200salvatges endimoniats. El cercletancat i l�escenari, servit per ala repressió. El deliri va superartotes les expectatives quan s�a-

nunciava la suspensió de lacimera de l�habitatge. LaBarcelona bona s�esglaiava:Fins aquí podem arribar! Quinridícul! Un altre cop els okupes,embrutant la nostra imatgeinternacional. La suspensió, ésclar, es va produir per laimminència electoral: el debatsobre la vivenda s�amagava (apart de la subhasta habitual depisos de protecció oficial per ala classe hipotecada), i de pas-sada la junta electoral prohibiai reprimia tota mobilitzacióconvocada durant els dies decampanya, per acabar de fer

net. Democràcia o partitocrà-cia?

Tot plegat, un episodi més, unareafirmació personal i col·lecti-va, una altra invitació a la lluita.El Forat resisteix, cabrons, albarri de la Rivera i als nostrescors, i la lluita continua. Aneu apastar fang, colla de brètolsarmats, buròcrates, arqui-tectes, urbanistes, periodistes,maleïts morts en vida, que nos-altres seguirem construintespais de vida. Seguirem oku-pant, cases i places, que algoqueda.

Berga, octubre 2006

Perot

Els fets del Forat de la Vergonya

S


// 6

PINTURES I DECORACIÓPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTPRODUCTES DE RESTAURACIÓAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSPRODUCTES QUÍMICSAATENCIÓ PERSONALITZADATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d�Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.comE-mail: [email protected]


C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46Manresa

tel. 93873 13 50

�havia fet alguna altra vegada i es fa a nivell informal, però ara des de la Pobla de Lillet engeguen aquest banc de cotxes gestionat a partir d�un web molt benfeta que busca cobrir l�actual mancança de transport públic al Berguedà i el seu exagerat preu, alhora que potencia un ús sostenible del cotxe particular.Per tal de fer possible l�autogestió del transport s�ha creat un web des d�on coordinar-se. El web és: http://campanya.lilletrebel.org/

Campanya berguedana per un transport públic i popular

S

Actualitat /Okupació

// 7


C./ Clos, 5. 1r pis.08605 Sallenttel. 938370724

SINDICAT DE MINERIASINDICAT D�ACTIVITATS

DIVERSESSALLENT

l dia 26 de setembre esva alliberar un espai alCarrer Gran deCalldetenes per desti-nar-lo a un projecte de

vivenda per a joves.L�espai es trobava en un estatd�abandonament i deteriora-ment, igual que la fàbrica quees troba al seu costat. La nostre intenció era rehabili-tar i recuperar l�espai, tornar a

donar-li vida i una funciósocial, començant un projecteautònom, alternatiu i autoges-tionat. Amb l'Okupació denunciàveml�especulació i adoptàvem unavida alternativa qüestionant lapropietat privada i els nousmodels de poble i ciutat.Demanàvem i demanem unsostre digne per tothom i unaregularització del sòl d�acordamb l�interès general perimpedir l�especulació, tal comdiu l�article 47 de laConstitució Espanyola.

El passat dimarts 31 d'Octubreperò, durant la poca estonad'absència dels okupants, elspropietaris legals de l'immoblevan aprofitar per tapiar deforma il·legal totes lesentrades de la vivienda (soldantportes, tancant les finestresamb planxes de ferro i cobrintde terra la part del darrere de lacasa fins a la teulada) sensedonar temps als okupants detreure els seus objectes per-sonals. Aquest fet ens va portar a real-itzar una concentració el dime-

cres 1 de Novembre a la tardadavant de la vivenda, per inten-tar accedir-hi i recuperar aixíles coses que teniem a dins.Per desgràcia, l'estat de la casano permet que pugui serhabitada altre cop.Volem denunciar les pràctiquesil·legals que es realitzen pertal de protegir la propietat pri-vada i que afavoreixen la con-tinuïtat de l'especulacióimmobliliària.Com sempre l'Ajuntament i lesForces de Seguretat es posendel costat dels diners i el capi-

tal, permetent que aquestespràctiques siguin ja habituals iobviant les necessitatsbàsiques dels col·lectius i per-sones que utilitzen l�okupaciócom a mitjà de lluita.Donem les gràcies a la gentque ens ha donat el seurecolzament i suport en aques-ta okupació. Aquestes formesde solidaritat activa ens fanforts, ara i sempre.

No ens quedarem parats, jaque això només és el principi!

es de principis denovembre Manresacompte amb unanova casa allibera-da. Es tracta d'un

bloc de pisos abandonat des defa més de deu anys per la com-panyia d'electricitat Fecsa-Endesa i està situat al carrerPuigterrà de dalt número 14.L'ús de la casa, actualment amb

clars símptomes de deteriora-ment ( humitats, runes, brutí-cia... ) serà destinat a l'habi-tatge.El divendres 3 de novembrevan venir els mossosd�esquadra però no vanidenificar a ningú de la vivenda.Degur a la presència delsmossos es van concentrar unavintena de persones davant lavivenda. De moment no es téconstància que FECSA-ENDESAhagi presentat cap denúncia.

Amb aquesta ocupació volemdenunciar el gran benefici queobtenen els especuladors (polítics, banquers, construc-tores, immobiliàries... ) prenentel dret a les persones de viuredignament sota un sostre.Aprofitem també per agrair atota la gent el suport rebut.Salut a totes i tots. CasaOkupada Les Bigues

Okupació i desallotjament il·legal d�unavivenda a Calldetenes

Nou espai alliberat aManresa

EVic, Novembre 2006

Calldeteners


CO Bigues

D

## La casa posteriorment desallotjada i el pati destrossat. ## La vivenda okupada i en rehabilitació.

## Casa okupada les Bigues.

Barcelona MeetingPoint: els lleons de la

selva immobiliàriaada any els lleons dela selva immobiliàriaorganitzen un ban-quet on festejen els

ingents beneficis que han acon-seguit durant l'any. Ja saps quinés el teu lloc!

MANIFESTACIÓ 11 NOVEMBRE10 h: trobada-esmorzar a laplaça dels Països Catalans(Sants, Barcelona)12 h: manifestació cap alMeeting Point (plaça espain)ACCIONS DIVERSES DURANT LASETMANA

Del 7 al 12 de novembre d'en-guany, una riuada d'executiusagressius uniformats amb l'im-prescindible equip d'americana,corbata i mòbil, inundaran ambla seva presència els carrers dela ciutat. És el que es coneixcom a Barcelona Meeting Point,festassa del benefici, exhibicióde les preses caçades, borrat-xeres de creixement econòmic,orgies de mil·lions d'euros; ésa dir, possibilitats de negociamenitzades per tours organit-zats pels millors bordells de laciutat. I tot promocionat perl'entranyable govern d'esque-rres de l'Ajuntament deBarcelona, en una cerimòniaque certifica l'obsessiva i per-sistent ànsia empresarial devendre ciutat.

És en aquests actes on es posacada any la cirereta al pastís dela ciutat dels negocis. En aques-ta dinàmica, la celebracióde les successives firesinternacionals (SalóNàutic, el Bread andButter, Construmat,Saló de l�Automòbil...)constitueix l'a-p a r a d o rde luxe

on es mostren els diferents pro-ductes, atraient la inversió delsdiferents sectors, reproduint iassegurant beneficis anuals,impulsant a la vegada el turis-me, la indústria hotelera i elconsum a través de l'oci (sobre-tot el nocturn). Un negoci rodóper a totes les empreses de totsaquests sectors que es benefi-cien de l�afluència d�aquestsexecutius amb pasta per gastara dojo.

Però si ja les fires responen auna dinàmica caníbal, elMeeting Point ja és l�hòstia, elsúmmum de l�escarni. És indig-nant que tal com estan lescoses amb el tema de la viven-da, preus que no paren depujar, desorbitants per a lamajoria, inabastables als nos-tres sous rònecs, lloguers abu-sius sota condicions absurdes,situacions de conseqüènciesperverses, habitacions relloga-des a un rellogat, llits calents...a sobre haguem d�assistirimpertèrrits als somriures delsresponsables directes de la nos-tra situació, cofois i autosatis-fets d�haver contribuit al creixe-ment de l�economia espanyola.(gràcies senyors...)

Mentre nosaltres hem de fermalabarismes amb els númerosvermells de final de mes, ellss�ofeguen d�èxit i de cash. Jal�any passat diferents grups icol·lectius de l�àrea metropoli-tana convocàvem una manifes-tació per protestar contra la

celebració d�aquestafira i denunciar aixímateix diferentssituacions de

destrucció especulativa o urba-nística que patíem i patim alsnostres pobles i barris (gent deVallcarca, de Gràcia, del PobleNou, d�Esplugues, de Sants, delRaval, de l�Eixample o SantAndreu, entre altres).

Aquest any volem que la convo-catòria aplegui més persones icol·lectius, agafar-ho amb unamica més de temps que l�anypassat, i �estrujar-nos� el capuna mica. Les possibilitats sónmoltes i s�accepten propostesde tota mena. L'objectiu és benclar: tancarem el Meeting Point!

El plànol de Barcelona ja se'ls haquedat petit. L'àrea metropoli-tana ja fa temps que se la crus-peixen com un entrant qualse-vol. Darrerament, alguns platsforts i exquisides postres sónaquelles zones que han d'ali-mentar energèticament la grancapital, sacrificar-se pel trans-port entre megacentres capita-listes o per alleugerir la pressióimmobiliària que cada cop s'ex-tén més.

Els resultats els coneixem prou,però volem aprendre a veure'lsen conjunt. Aquest és el pano-rama, falta veure quina és laresistència.

Mentrestant, es recomana unavisita per www.bmpsa.com i adisfrutar!

No estem en venda!

n plena febre immobi-liària, on aquestarepresenta la indústriamés important de l�eco-nomia estatal, les con-

seqüències que ha de patir elpoble i especialment la gentmés jove és l�accés a una viven-da digne.

Darrerament, les conseqüèn-cies de les polítiques especula-tives del negoci immobiliaris�estan fent notar d�una mane-ra important a les nostrescomarques.

A Berga, per exemple, segueixl�especulació amb els anome-nats �pisos fantasma�, al vol-tant de 150 pisos abandonatsdel barri antic que han anatpassant de la mà de diversesempreses amb la única preten-sió d�especular amb elles(l�augment del seu valor moltsuperior al del preu de la vidarepresenta rèdits per als seuspropietaris, sense necessitat deposar-los al mercat de venda olloguer). La responsabilitat, enaquest cas, de l�Ajuntament deBerga és important, doncs vatenir la oportunitat de donar-los ús, però se n�ha desfet. Elspocs pisos de protecció oficialque projecten, al seu costat, no

són més que una rentada decara, mentre creixen urbanitza-cions d�iniciativa privada a laciutat i als pobles del voltant;cases i pisos a preus insosteni-bles per a qualsevol sou de tre-ballador mitjà.

Per altra banda, als pobles méspetits i al medi rural, la possi-bilitat de lloguer es fa quasiimpossible: per una banda, toti que hi ha pisos i cases deso-cupades, els seus propietarisopten per especular amb ells oen fan un negoci a través delseu lloguer de temporada ocompra per part de turistes decap de setmana o vacances. Lespolítiques públiques no afavo-reixen altres possibilitats, peroaixò no treu de l�actitud des-preciable dels àvars propietarisque negen la possibilitat dedesenvolupament i repoblacióde milers de pisos, cases imasies de l�entorn rural, limi-tant-ne el seu ús a les rates o ales famílies benestants de lametròpolis, en una clara actitudmancada d�amor a la terra i lagent que l�estima i la treballa.Desde aquí proposo la denun-cia pública i el despit a tot això;de les polítiques públiques devivenda i els propietaris ques�hi enriqueixen i hi viuen.

BCN, Novembre 2006

Resistència al totxo

C

Berga, Setembre 2006

Jordi Oriola Folch

E

Actualitat /Agressions al territori

// 8

�Es lloga casa alBerguedà, per

caps de setma-na i vacances�

## Acció de protesta en motiu de la celebració del Meeting point


// 9

a passada nit del 5d�octubre el COAC(Collage Organitzat perAnarquitectes/Anti -

artistes de Catalunya, Canadà,Cambrils, Cambodja,Coruscant...) � Delegació del�Alt Llobregat i Cardener vadur a terme una acció crítica alpoble de Navarcles. (El nom delgrup i el seu símbol és una sub-versió del nom del COAC,Col·legi Oficial d�Arquitectesde Catalunya- Delegació delBages i Berguedà, i el símboldel Col·legi d�Aparelladors iArquitectes Tècnics, semblanta una A encerclada).

L�acció va incidir en l�exposicióde fotografies sobre patrimoniarquitectònic de Navarcles,inaugurada el 30 de setembre al�ermita de Sant Bartomeu. Eldia de la inauguració van pre-miar-se les tres millors.L�exposició i el concurs estavaorganitzat pel grup artísticGrupart, i finançat perl�Ajuntament de Navarcles,Caixa Manresa i la FundacióEscola Santa Maria.

L�acció va consistir en treureles tres fotografies premiadesde l�exposició, deixant en elseu lloc el manifest de l�acció, irelocalitzar-les en un edifici enobres. Aquest edifici s�estàconstruint on fins fa no gairesmesos ja n�hi havia un. Aquestapràctica de les immobiliàries iconstructores s�ha convertit enmolt freqüent a Navarclesdurant els darrers mesos, coma resultat de la escassetat desòl urbanitzable que permetiun creixement en blocs depisos.

Amb aquesta acció es volia cri-ticar i denunciar el doble joc del�Ajuntament de Navarcles(governat per CiU; però que jas�havia iniciat quan era gover-nat pel PSC) i Caixa deManresa: en l�especulació i elcreixement urbanístic del poblei en el foment del patrimoniarquitectònic. És a dir, d�unabanda el destrueixen (física-ment) i de l�altra promouen (enimatges).

També criticava i denunciava lautilització de l�art per a legiti-mar a la classe dominant i a les

institucions de poder. Enaquest sentit Grupart ha con-vertit les seves pràctiques enuna forma de perpetuar lesrelacions de poder autoritàriesexistents, així com de presen-tar un rostre, d�aquestes insti-tucions, agradable i interessaten l�art.

Per últim, en el manifest esdemanava als paletes que fina-litzessin l�acció en procés, permitjà de la destrucció de lesfotografies, com a metàfora dela destrucció del poble i el seupatrimoni arquitectònic. Tot iaixò, al matí (a les 8:30) del diasegüent la policia local les esta-va retirant després de ser avi-sada pels paletes.

EL COAC - Delegació de l�Alt Llobregati Cardener actua a Navarcles

Navarcles, octubre 2006

COAC

L

## Acció del Collage Organitzat per Anarquists/Anti-artistesde Catalunya duta a terme el 5 d�octubre ala nit

## Exposició del Colegi Oficial d�Arquitectesde Catalunya

BAILES INVEROSIMILES EN CAJEROS automáticosnocturnos. Despliegues pirotécnicos ilegales. [�]Allana moradas pero en vez de robar, deja obje-tos Poético-Terroristas. [�] Al final terminará pordarse cuenta de que por unos momentos ha creí-do en algo extraordinario, y se verá quizás con-ducido a buscar como resultado una forma másintensa de existencia.

Hakim Bey (Caos, 1984)

No és una novetat, per ningú, que Navarcles desde fa un temps és objecte de grans pressionsurbanístiques i immobiliàries, i que la classedominat les promou i afavoreix. Això ha provocatque s�edifiquin nous blocs de pisos, polígons decases adossades, cases aïllades i, si ni fos perquècap empresa vol localitzar-s�hi (digui el que diguiCiU), polígons industrials.En alguns casos es construeix en antigues terresde conreu llargament abandonades; en d�altresen solars resultat de la destrucció d�un edificiexistent (p.ex: un habitatge) per fer-ne un de nou(p.ex: vuit habitatges). Així, en lloc de poderviure-hi 2 persones en viuen... 1,2,3,.. 16!Pels polítics i els promotors immobiliaris és evi-dent que cal continuar creixent pel bé de la socie-tat i el país; que cal oferir habitatge a aquells queno en tenen (i 2 o 3 pels que sí); que no enspodem quedar enrere;... Si és que són molt bonespersones! Com algú pot malpensar d�ells?Malpensar? Si no tenen ni una engruna d�interès

col·lectiu; només interessos personals i privats,camuflats en un suposat interès comú. El poble ila gent només els importa com a sòl urbà i con-sumidors per enriquir-se i explotar; per la resta,els importa una merda.Els únics que se�n beneficien (perquè, al cap i a lafi, del que es tracta és de beneficis) sónl�Ajuntament de Navarcles, sigui del partit quesigui, (cobrant llicències d�obra), Caixa Manresa,la Caixa... (venent hipoteques), les immobiliàriesi els propietaris del sòl urbà (especulant). I després de tot això, mira si són bons que finan-cen una exposició de fotografies de patrimoniarquitectònic de Navarcles. ¿Pensen que és con-tradictori destruir el poble i promoure el patri-moni? És clar que no! Defineixen el patrimonicom allò vell i escàs; i com més vell i escàs, mésvalor té (si pot ser, econòmic). Donem-los les gràcies, perquè en destruir elpoble redueixen el patrimoni i n�incrementen elseu valor. Per tant, com a agraïment al que psc,ciu, ic-v, caixa manresa... estant fent per totsnosaltres i pel poble, traslladem l�exposició defotografies a un edifici en construcció on, fins fano gaire, ja n�hi havia un (davant la Font Vella, laque el psc va... ja ho sabem tots). Allà, esperem que els bons amics paletes les reti-rin i les destrueixin, demostrant com cal eliminarel patrimoni d�un poble.

Manifest


// 10

a reivindicació comarcaldel desdoblament de lacarretera C-16 planteja-

va no desdoblar el nombre decarreteres sinó el nombre decarrils de la carretera existentper tal d�evitar l�impacte sobreel territori. Ara, vist el model de"desdoblament" de la C-16 alseu pas pel Baix Berguedá, queen realitat no és una via de qua-tre sinó de sis carrils (els qua-tre de l�autovia i els dos de l�a-nomenada �via cívica�), quedaclar que una carretera desdo-blada no es el mateix que unaautovia i una carretera i queaixò de fer-hi passar una auto-via serà un cop molt dolorósper al medi ambient i el paisat-ge de l�Alt Berguedà.El desdoblament del Eix deLlobregat te com a objectiufinal la creació d�un nou eixinternacional de connexióamb França, que serà unaalternativa � més directa iamb menys peatges! - a l�au-topista que passa per laJonquera. Per això té aquestdisseny "d�autopista encober-ta".

Però ningú no s�atreveix a ima-ginar el projecte acabat. És unaincògnita encara que passaràamb l�autovia desprésdel Túnel de Cadí, quecom el túnel dePuimorén �només� tédos carrils! Tant lasocietat civil com elconsell comarcal de laCerdanya, també a laCatalunya Nord, s�hanmanifestat ja contra lapossibilitat que unaautovia de quatrecarrils passi a través delseu territori. Si l�autovias�ha d�aturar finalmental túnel de Cadí, la fina-litat d�estalviar 5 o 10minuts de viatge perarribar a la Cerdanya espot aconseguir fent una

millora del traçat actual, unveritable desdoblament. Peròcom tothom sap la finalitat

declarada del projecte es la cre-ació d�un eix europeu transpiri-nenc.Amb la materialització del noueix viari, tindrem un nou corre-dor internacional amb el conse-güent flux de trànsit pesant �camions, tràilers i turismes -passant pel bell mig de les valls

pirinenques de l�Alt Berguedà,la Cerdanya i l�Arieja. Aquestcorredor transformarà aquest

territori muntanyenc en unparatge sense atractiu, carregatde soroll i contaminació.Si l´autovia C-16 esdevé real-ment un gran eix transpirinencde sis carrils els habitants del�alta vall del Llobregat per-drem molt en qualitat de vida.Per tal de no convertir el con-

junt d�aquest territori tant frà-gil en un vulgar corredor indus-trial, l�autovia s�ha d�adaptar ala naturalesa del terreny, apro-fitant el traçat actual sempreque es pugui, recorrent a laconstrucció de túnels en substi-tució de trinxeres sagnants,talusos descarnats i viaductesfaraònics, per passar així elmes inadvertida possible i,òbviament, lluny dels pobles.Pero cal realment esventrarl�Alt Berguedà amb una infraes-tructura d�aquestes dimen-sions, amb aquest nou riu deferros, ciment i asfalt? No enshauríem de decantar per unaltre model de via, més respec-tuosa amb l�entorn de les mun-tanyes? Una carretera millora-da, sí, però per què es fa unaautopista encoberta si la veloci-tat màxima de circulació seràde 100 km/h? L´eix europeu E9 es una vacasagrada per als politics i tambéper a certa opinió pública cata-lana. Però encara som a tempsde replantejar les seves carac-terístiques i traçat, passant deldiscurs teòric de la sostenibili-tat a la seva pràctica. Es untema com mínim digne d�undebat seriós i profund.

Desdoblament de la C-16, carreterade muntanya o autopista encoberta?Berga, Novembre 2006

Milicianu

L

n dos mesos, dos miners subcontractats han mort a les mines deSúria i Sallent com a conseqüència de la falta de seguretat en el tre-ball. L'últim, un company sallentí, va morir el passat 14 de novembreen volcar-li a sobre el cotxe que conduïa. Aquest cotxe, com la majoria

dels que circulen per les galeries de la mina (excepte els dels encarregats ijefes, evidentment), estava en unes pèssimes condicions, sense frens niportes, causa directa de la mort del miner.

Un nombre cada vegada més elevat de treballadors que operen a IberpotashS.A., ho fan a través d'empreses subcontractades com Moiba S.A. (empresadel sector de la construcció on treballava el company mort). El fet que els tre-balladors siguin subcontractats implica que, tot i que treballin a la mina, esregeixin pel conveni del sector de l'empresa subcontractada. En tots els casoscomporta pitjors salaris, menys drets laborals i una precarietat laboral moltmés alta. A més, se'ls nega la participació en el Comitè d'Empresa fet queprovoca una gran indefensió davant de les amenaces patronals.

Tot això es dóna en el context d'un capitalisme cada vegada més deshuman-itzador que a través del que ells anomenen flexibilització laboral (equivalent aprecarització) amenaça i posa en perill les nostres vides.

Degut a les agressions i amenaces de mort produïdes als companys de la secciósindical de Mercadona en vaga parcial, i l�agressió per part de les forces de l�au-toritat contra companys de la C.N.T. de Madrid durant un acte informatiu i deprotesta davant d�un Mercadona, la C.N.T. s�ha vist obligada a intensificar la sevaacció sindical i de protesta contra la cadena de supermercats. Des de C.N.T.Manresa, hem elaborat un calendari de mobilitzacions per protestar i informar dela pràctica repressiva i mafiosa que fa servir la direcció de l�empresa Mercadonacontra els treballadors en lluita, que només demanen una feina digne i unes mil-lores laborals que no posin en perill la seva integritat física, mental i psicològica.Us convoquem a tots i a totes les persones que encara tenen una motivaciósocial i laboral a unir-vos a nosaltres amb aquestes concentracions de protesta.

MITIN I MANIFESTACIÓ25 de novembre a les 17h. davant dels jutjats de Terrassa

CONCENTRACIONS DE PROTESTA CONTRA MERCADONA DE MANRESA23 de desembre sortida des del sindicat de C.N.T. de Manresa a les 11h.30 de desembre sortida des del sindicat de C.N.T. de Manresa a les 11h.

SALUD I ANARCOSINDICALISME!!!

Un altre miner mort Actes de boicot al MercadonaSúria, Novembre 2006

El kiwi de NZ

E

Actualitat /Laboral

l 30 de setembre pas-sat, la cap de la policialocal de Berga esdesesperava davant la

indiferència que suscitaven elsseus requeriments a un grupde joves reunits a la plaça deles Fonts. Poca estona abans,una dotzena de carrers de lanostra ciutat havien perdut lafe cristiana per abraçar unadivinitat més terrenal.

Els carrers de la Mare de Déudel Àngels, de Verdaguer, delsMenorets, de St. Francesc... vandesaparèixer per cedir protago-nisme a causes més justes. Elsvells revolucionaris berguedansMaria Tarrés, Alfonsa Bueno,Maria Marqués, Ramon Vila,Josep Puertas, Massana i JustLacau tornaven a omplir de llui-ta la nostra vila. Des de les 11del matí i fins entrat el capves-pre, la plaça de les Fonts es vaomplir de gent, música, poesia,jocs, riures i... policia que esdedicava amb una insistència

malaltissa a identificar i foto-grafiar tots els presents.L�afició a la càmera de la policiaa casa nostra comença a serdelirant.

La flamant �Ordenança deConvivència Ciutadana i de BonGovern� de l�Ajuntament deBerga s�esberlava entre versos isomriures. Al mateix temps, alPg. de la Indústria, una pseudo

fira comercial venia el seumodel de la Berga de cartró.Entremig d�estands prefabri-cats es promocionava unaBerga rendible, institucionalit-zada i submisa a l�ordre delcapital. El negoci de la prostitu-ció turística.

Si no et donen pren, cridaval�Ovidi amb força, i amb ràbiavam ocupar els carrers de

Berga el 30 de setembre.Cansats de veure com l�ajunta-ment denega permisos deforma sistemàtica per utilitzarla via pública a aquells que nocompartim el seu model de ciu-tat. Per a nosaltres els carrerssón vida, per a ells negoci.Les activitats relatades han por-tat cua. El Periódico deCatalunya, Regió 7 i Avui s�hanacarnissat especialment amb la

reivindicació popular. Mrs.Tenebrosa publicava un publi-reportatge al diari local tot exi-gint més mà dura contra eljovent incívic. D�altra banda, uncapellà de tertúlies de sobre-taula oferia al diari Avui unamirada farcida de caritat cristia-na cap als moviments socialsdel Berguedà; alhora menyspre-ava el diari que teniu entremans. El seu despreci ens con-firma el nostre èxit.

Però la criminalització no haestat només mediàtica. La poli-cia local últimament es dedicaa inventar multes de tràfic perpenalitzar l�atreviment d�a-quells que gosen portar alcarrer la cultura popular. Trist ipenós.

On uns reprimeixen, d�altresobren portes de debat perconstruir ciutat. Berga esremou per bé i per mal. Lesassociacions de veïns han deci-dit parlar amb els joves, senseinfiltrats. Presidentes a part,perquè quan gairebé tot estàper fer... TOT és possible.


plaça maragall, 7c/Les Piques, 17 - Tel. 93 875 44 56 - 08240 MANRESA

NOVA ADREÇA

Passeig de laindústria 62

Actualitat// 11

El carrer és de tots: si no et donen, pren

L�Ajuntament de Berga amb la seva �Ordenançade Convivència Ciutadana i de Bon Govern�només deixa que el carrer sigui ocupat per quiells decideixin. O per fer calers o per fer actes cul-turals que en cap cas siguin crítics. Amb Camps iXoy passa igual que amb Farguell i com abansamb els alcaldes franquistes, el carrer només potser ocupat per ells i els seus amics. Però s�equi-voquen totalment. El carrer és de tothom i la cul-tura popular i la lliure expressió no pot ser atura-da de cap manera.

És per tot això que avui, ocupem el carrer per ferteatre, per gaudir col·lectivament de la poesia,per fer i escoltar música, per explicar coses, perjugar, per pintar, per dinar, per difondre cultura iper riure. Quina ràbia oi senyor alcalde? Doncs sí,riem i riurem a la seva cara, mentre vostè fa lleis

que volen matar la cultura i la llibertat nosaltresl�exercim.

Per sort les actituds autoritàries de la gent queestà a l�Ajuntament són encara a Berga minorità-ries, són patrimoni dels polítics i dels poderososque poc saben de cultura i menys de llibertat per-què estan massa atrafegats acumulant bénsmaterials.

Companys i companyes, persones que viviu,sobreviviu, passegeu o pul·luleu per Berga, esteutotes convidades a exercir i gaudir amb nosaltresde la cultura i la llibertat!

Visca la cultura! Visca la llibertat! Visca el lliure-pensament! Visca el riure! Mori el mal govern!Mori l�autoritat!

El carrer és de tothom! Dignifiquem els carrers!

## Ocupació de la plaça de les Fonts el 3o/09/06.

Berga, octubre 2006

Lola de Bellesguard

E

Per a nosaltres és i serà unadata de reivindicació i denún-cia. Per aquest motiu a Bergaes va realitzar, un any més, undinar reivindicatiu i un concertorganitzat pels col·lectiusCasal Panxo, Ateneu ColumnaTerra i Llibertat, Centred�Estudis Josep Esther Borràs iAteneu Llibertari del Berguedà.Aquests actes s�havien de fer ala plaça Maragall, tot i que eltemps, que una altra vegada vatornar a jugar a favor de lesforces reaccionàries, va obligara realitzar el concert a l�AteneuColumna del carrer del Balç. El dinar de germanor va comp-tar amb pràcticament una cin-

quantena de persones que,envoltades de pancartes quefeien al·lusió a la celebraciódel genocidi i de la hispanitat,van disfrutar d�un abundant ivariat àpat. Ens consta queérem més que els membres dela Guàrdia Civil que assistien auna missa en homenatge a laseva patrona i que es va dur aterme a l�església de santQuico.

El concert va anar a càrrec de�La Meleé del Gremi�, grup dehip-hop berguedà amb uneslletres d'un ferm compromíssocial, que demostren amb laseva actitud. La jornada va

transcórrer entre la reivindica-ció i la festa, i els beneficis vanser destinats a un nou projectecontrainformatiu que aviat faràla seva aparició a la nostracomarca, i que alguns esperemamb emoció.

Agraïm també la col·laboraciódel bar La Ginesta, que ens vadeixar bona part de la infraes-tructura per a la realització del�acte.

Enterrem a Torquemada i elsseus lacais� visca l�allibera-ment indígena! Salut!

El passat dissabte 28 d�octubre a les 12 h al bell mig del mercatde la plaça Viladomat de Berga es va dur a terme una gran repre-sentació de teatre social a càrrec de dues dones que feien de mim.L�espectacle crític envers els polítics, la democràcia parlamentàriai la mort de la llibertat que suposen les eleccions va ser un èxittotal i l�actuació de les dues actrius va ser realment bona.Els passat 13 i 14 d�octubre i

despres d�un any de silenci vatornar a la comarca delBergudá el festival Punk alBosc. Abans de res m�agradaria fer-vos cinc cèntims sobre què ésel Punk al bosc.Aquest festival era organitzatde manera anual pel companyJosep Mª Isanta, des de ja feiauns anys, amb la intenció d�o-ferir un espai festiu diferent deforma anual a la nostra comar-ca. A base d�esforç i de perdre-hi calers cada any el Pep vaaconseguir més o menys con-solidar-lo. Les claus del punk albosc, són que els espectaclesson gratuïts i es celebren a lanatura en algun lloc de lacomarca� Des de l�assembleade joves de Berga, es decideixreprendre�l, com a homenatgeen Pep.

Divendres vam poder gaudirdel punk festiu de�Kasparrata�, que van ser els

encarregats d�obrir el festivalamb les seves cançons.Seguidament el punk hardcoredels berguedans �The ajosporros band�, que estan a puntde presentar el seu segon disc,amb la seva contundència vanser els encarregats de conti-nuar la festa. �Malos vicios� elsvan seguir amb el seu caracte-rístic estil, tocant temes detots els seus discos que vandeleitar els seguidors de labanda. La sorpresa de la nit lavan donar �Band del Palo�, unabanda de reus, no massa cone-guda per aquí, que van impres-sionar amb el seu brutal repar-tori, amb un aire a grups comDef con dos o Narco, però ambun estil i so propi brutals. Elsencarregats de tancar la nit dedivendres van ser els �Nanillos�de Solsona, que fins i tot esvan atrevir amb una versió dels�Ajos porros�. Durant tota la nitl�afluència de públic va superarles expectatives, i tot va anarcom una seda.

Dissabte als volts de les onzede la nit es reprenen els con-certs, amb �Skandol Public�,seguits de �Grapat�, el grup depunk-rock d�Olvan. Els vanseguir els �Azero�, de Terol,que van sorpendre a més d�unamb el seu Punk-rock ambalgun toc més metàlic. Encaraquedaven dos actuacións, les�d�Hormigon Armado� iSpoyler. Al final pero �Spoyler�no van tocar. Aixi doncs vanser els Berguedans �HormigónArmado� els encarregats decloure el festival. Després elsdj�s es van encarregar de donaralternativa als que encaravolien més festa.

Així doncs, el punk al bosc, haestat un èxit, i l�any que bé tor-narà encara amb més força,així que estigues atent a lescartelleres del teu poble�Salut i punk al Bosc!!!!!!


Centred�EstudisJosepEster iBorràs

Ateneu difussor de les ideesanarquistes

C./ del Balç, 4 baixosesquerre.

Berga.

Distri de material alternatiuLlibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga

Actualitat// 12

12 d�octubre a Berga

Art i revolucióCrònica del punk albosc

Els polítics són uns mentiders i uns lladres, això ho sap tothom. Elpitjor de tot és que nosaltres sóm còmplices de les seves manio-bres tot renunciant a ser els amos de les nostres vides.

Quan et diuen que participis votant, t�estan dient que participis dela teva pròpia estafa, que suiguis còmplice del robatori de la tevavoluntat i dels béns i la llibertat que pertanyen a tothom.

Somniar i fer un altre món ara, ja, avui i aquí pot ser dur i de vega-des decepcionant, però no fer-ho és estúpid, és la mort en vida. Noels hi facis el joc, participa del teatre de la vida però no de la pési-ma comèdia dels polítics. No renunciïs a la teva llibertat!

Manifest

## Teatre crític a la Pl. Viladomat.

Actualitat// 13

l passat dissabte 21d�octubre del 2006 esva publicar al Regió7

un article amb el següent titu-lar: Un sallentí és condemnat aun any i mig de presó per mas-turbar-se davant d�una menor.El periodista ja conegut peralguns de nosaltres ÒscarBolancell narrava sota aquesttitular que el jutjat penal núme-ro 1 de Manresa havia condem-nat un veí de Sallent a un any imig de presó per un delicted�exhibició davant de menors iun altre per provocació sexualcontinuada. Deixant enrera lacrítica al periodisme sensacio-nalista, el qual s�emmarcatambé en el caràcter del textd�aquest article, vull centrar-meen destacar l�acompanyamentfotogràfic que Òscar Bolancellva escollir acuradament, evi-denciant la seva precisió i audà-cia periodística. Aquest es trac-ta d�una fotografia amb vistesals baixos del Jutjat Penalnúmero 1 precisament un diaen què s�hi celebrava un judici,motiu pel qual hi havia una con-centració convocada. Ara bé eljudici pal·lesat a la fotografiaguardonada i exhibida a l�arti-cle no corresponen amb el titu-lar i l�entrellat del text. Així,

d�on i de quan és aquesta foto-grafia?Bé, aquesta fotografia corres-pon a l�arxiu del Regió 7, peròes publicà a aquest mateix diariel dimecres 16 de novembre del2005. El dimarts 15 de novem-bre de l�any passat es realitzà aljutjat penal número 1 deManresa un judici contra uncompany acusat d�haver atemp-tat contra l�autoritat provocant-li suposadament unes lesions aun mosso d�esquadra durant eldesallotjament il·legal d�unacasa ocupada batejada amb elnom de la Coktelera. Aquest erael motiu i la data reals de laconcentració. El dia del judicide Can Cristu, el 25 d�octubre,una persona li va demanarexplicacions a l�OscarBolancells. Aquest li va dir�vosaltres tot ho considereumanipulació, a veure si madu-res nena�.Aquesta vegada no ha estat laprimera ni única enganxadaque s�ha tingut amb aquet sub-jecte i es pot suposar que noserà l�ultima. El dia després deljudici de Can Cristu va publicaruna notícia en què ressaltaval�aspecte morbós de la història,posant de titular de la portadadel Regio7 del 27 d�octubre, Lapropietat intenta demostrarque els okupes tenen diners. Afinals del 2003 la CAM (coordi-nadora antirrepresiva de

Manresa) va convocar una con-centració davant del jutjat de laseu en suport de les personesque estaven sent jutjades peruna falta de desordres, del quevan ser absoltes, arran d�unaacció a un supermercat perdenunciar que en l�eticatatgemolts productes no reflexavenque portaven transgènics. Enaquesta ocasió se li va dir queno es volia fer cap declaració ique podia treure la informaciód�una octaveta que s�haviaescrit, també se li va demanarque no fes fotos de les cares dela gent qu estava a la concen-tració. El senyor Bolancells es vaposar fet una fera i el diasegüent va dedicar una verino-sa llengua, una secció delRegio7, titllant els concentratsd�autoritaris i d�atemptar con-tra totes les llibertats escrites iper escriure. L�objectiu d�aquest article no ésfer una reflexió al voltant de lamanipulació mediàtica constantper part del mitjans de comuni-cació sinó que és evidenciar-la idenunciar una vegada més eltractament informatiu queaquests fan dels movimentssocials. També pretén ser unobsequi per aquest �periodista�perquè pugui sentir en la sevapròpia carn la sensació de veu-re�s retratat en una publicació.

En un text signat pel secretaridel Centre d�Estudis JosepEster Borràs, el secretari del�Ateneu Llibertari delBerguedà i el president del�Ateneu Columna Terra iLlibertat es desmenteixen lesinformacions difoses ahir perRàdio Berga en què s�afirmavaque les relacions entrel�Ajuntament de Berga i elsanomenats �col·lectius dejoves� s�havien restablert ieren bones.

Reproduïm part del text:

�Les esmentades relacions,lluny de ser bones, són inexis-tents o estan sota mínims acausa de l�incompliment reite-rat per part de l�Ajuntament

de Berga dels acords presosper ambdues parts i signatsper l�alcalde en una reunióforçada per les circumstànciesque es va fer just abans de laPatum. Aquests incompli-ments passen per la impossi-bilitat per a nosaltres de feractes al carrer amb normali-tat, mentre altres entitatstenen totes les facilitats delmón, passen també per trigarmesos a tornar fiances, i unllarg etcètera.

Per tant i resumint: les rela-cions no són bones ni s�hanrestablert, sinó tot el contrari,estan més malament que mai(ens referim als darrers 10anys).�

Aquesta temporada podemveure a Manresa un remake dela mítica pel·lícula deBerlanga Bienvenido Mr.Marshall. En la versió en blanci negre, els prohoms d'un pol-segós poble hispà esperaventot fent voleiar banderetesamb les barres i estrelles l'a-rribada dels benefactors ian-quis del Pla Marshall. En laversió en quatricomia, els ReisMags de l'Occident vénen deSilycon Valley, però tambéprometen regals per a tota lagent. Microsoft obrirà aManresa un centre de recerca.Jordi Valls, esplèndid en elpaper de Pepe Isbert com arepresentant de l'autoritat, haactuat d'obsequiós amfitriósecundat per l'elenc localhabitual: el Regió7 en el paperde la mestra, la señoritaEloísa, fent les explicacionserudites (los americanos pro-ducen xxx toneladas de car-bón, xxx locomotoras...), laCambra de Comerç en elpaper de capellà del poble,adaptant-se als nous temps, iCaixa Manresa en el paperarquetípic del terratinent,l'amo del poble, el padrí bene-factor. Només hi ha faltat unaformosa folclòrica per com-pletar l'escena. Llàstima quela Beth estava massa enfeina-da representant Espanya o rei-vindicant Catalunya en algunfestival per poder interpretar

el paper de pubilla.Ara bé, si en la versió de 1952tots els vilatans feien la llistade les peticions (una vaca, untractor, un vestit de diumen-ge), aquí és a l'inrevés: elsafortunats apoquinen. Perquèvet-ho aquí que el centre deMicrosoft serà finançat perl'Ajuntament de Manresa, laCambra de Comerç, elDepartament de Treball iIndústria de la Generalitat iCaixa Manresa fins que siguirendible. El somni de totempresari: si no va bé, es fancàrrec de les pèrdues; si lacosa rutlla, t�embutxaques elsguanys. Fantàstic, això desubvencionar l'home més ricdel planeta. D'aquesta manerano és estrany que Microsoftprosperi. Recordem com aca-bava la pel·lícula de Berlanga:els americans passen de llargi el poblet queda empenyoratper la despesa invertida en larebuda.I què se n�ha fet, dels compro-misos del tripartit amb el soft-ware lliure? En comptes d�in-vertir en la recerca autòctona ien la lliure circulació delconeixement i la creativitat, esfesteja el software propietari imonopolístic, és allò de queinventen ellos, que nosaltresja pagarem. Diguem-ho clar iamericà: Microsoft go home.

Informació odesinformació local?

Els anomenats �col·lectiusde joves� desmenteix les

bones relacions amb l�ajun-tament anunciades el 18

d�octubre per Ràdio Berga

Bienvenido Mr. Gates## Oscar Bolancells, pseudoperiodista del Regi7


Club de fans del Bolancells

E

L'alliberament animal (AA)és la teoria eticopolítica quedefensa la necessitat d'a-cabar amb l'actual sistemade dominació que hi hasobre els animals nohumans. Com totes lesidees o teories, l'AA pot serabordat des de diversesperspectives o punts devista. Moltes personesveuen l'AA des d'una per-spectiva que se centra enel principi bàsic que elséssers animals fugen deldolor físic i busquen la sevafelicitat, i que d'acord ambles condicions de vida aquè estan sotmesos actual-

ment, s'està causant unpatiment innecessari a ungran nombre d'éssers ambcapacitats de sentir dolor.Nosaltres anem més llunydefensant que tots els ani-mals (humans i nohumans), han de ser lliures,cosa que implica que nosiguin propietat de ningú(està clar que això tambéinclou la tinença de mas-cotes). I sostenim que eldolor físic que pateixen elsanimals no humans sota elcontrol de les persones ésla mostra més clara de laviolència d'aquest sistemade propietat que permet

que tinguem la possibilitatde decidir sobre el futur detants éssers sensibles.

Però anem a pams. Perentendre com s'ha arribat aun grau tan elevat de domi-

nació animal s'ha d'enten-dre primer de tot el modelde pensament que justificaaquesta dominació: l'e-specisme i l'antropocen-trisme. L'antropocentrismeés l'esquema mental quesitua l'ésser humà perdamunt de totes les coses:les riqueses de la Terra, elséssers vius... Per altrabanda, l'especisme se sus-tenta en els principis queels interessos de la pròpiaespècie predominen sobreels interessos essencialsdels membres de les altresespècies. Com podemveure, aquestes idees, tan

arrelades en la nostra soci-etat, es basen en la teoriasegons la qual els éssershumans són superiors a laresta d'éssers sensibles.Per justificar aquestasuposada superioritat es diuque som més intel·ligentsque la resta d'animals, quetenim capacitat de racional-itzar les coses. Significaaixò que som éssers supe-riors? És un home adultamb la intel·ligència desen-volupada superior a unnadó de sis mesos, ambmolt poques capacitats iuna intel·ligència gensdesenvolupada?

Nosaltres anemmés lluny defen-sant que tots elsanimals (humans ino humans), han deser lliures, cosaque implica que nosiguin propietat deningú

LA DIETA VEGANA

La lluita per l'alliberament animal i en contra el sistema de dominació especista és i ha estat una de les problemàtiques mésoblidades dintre dels denominats moviments socials. Massa sovint, la manca de coneixement (voluntari o involuntari) d'uns

arguments que posen en contradicció l'estructura de pensament antropocentrista i sobretot la pràctica d'un estil de vida basaten la dominació de l'ésser humà sobre les altres espècies, han posposat aquesta lluita donant prioritat a moltes d'altres.

Ens hem proposat realitzar aquest dossier per explicar alguns dels motius que ens porten a adoptar una dieta vegana, con-trarestant alguns dels falsos mites que es generen. Hem cregut important donar unes primeres nocions sobre nutrició, peraquells que no coneguin res dels inconvenients o avantatges que pot comportar el veganisme. I pretenem exposar algunes

de les lluites o expressions que s'estan realitzant per acabar amb la dominació especista.En definitiva, creiem interessant informar d'una pràctica altruista que té en compte els interessos de les altres espècies.

DOSSIER CENTRALALLIBERAMENT ANIMAL

## Un dels 5.000 visons alliberats de la granja de Jesús Trortiño a Negreira (Galícia) pel FLA.

El pensament especista iantropocentrista sotmet alséssers animals no humans.L'actual sistema econòmicagreuja aquesta submissiója que està regit pels prin-cipis de la productivitat:major producció amb unmínim cost. Aquest sistemacapitalista de pensamentespecista utilitza els sis-temes de producció ques'utilitzen a les fàbriquestransferint-los a les grangesindustrials, a les piscifacto-ries o a les pelleteries, cosaque es tradueix en unescondicions de vida moltpitjors per als animals, quepassen de ser un ésser viua un producte que es potmodelar segons les neces-sitats del mercat.Hem d'entendre que lamajoria d'éssers animals nohumans tenen la capacitatde sentir dolor, molts d'ellscreen lligams afectius ambels seus iguals i tenen uns

interessos propis basatssobretot en la satisfac-

ció de les sevesnecessitats bàsiques.Molts de nosaltres

els fem patir fins al'extrem per lluir el per-

fum d'última generació oels aïllem dels seus i elsempresonem fins a la sevadarrera hora pertranquil·litzar el nostre pal-adar. Necessitats que ens

hem/han creat i que per-judiquen milions

d'éssers sensi-bles.

El vegan-isme sorgeix com a mesurade boicot a aquestaexplotació animal. És lapràctica que s'oposa al con-sum de productes d'origenanimal de qualsevol mena:

aliments (carn, peix, ous,làctics, mel), vestits (pells,llana), oci (caça, pesca,circ, "corridas") o productesprovinents de l'experi-mentació amb animals. Elveganisme és una pràcticaque visualitza la problemàti-ca de la dominació delséssers vius i que preténreduir els beneficis de lesempreses que utilitzen ani-mals perquè hagin de tan-

car o canviar els seusàmbits de producció.Arribats aquí poden sorgiralgunes preguntes. Però iles plantes? No pateixenigual que la resta d'éssersvius? Per respondre aque-stes preguntes podríemrecórrer a diversos estudiscientífics que demostrenque les plantes no pateixen.La manca de mecanismesde defensa, com la impossi-bilitat de moure's per evitarel dolor o la no emissió decap tipus de so (mesuresque utilitzen els animals percontrolar el dolor o perdonar-lo a conèixer alséssers pròxims) no fan mésque corroborar aquestapostura. Però com que totestudi científic pot ser posaten dubte, preferim argu-mentar, en primer lloc, quementre els humans podenviure perfectament sensealimentar-se de productesprovinents d'animals, ésimpossible viure sense ali-ments d'origen vegetal. Ensegon lloc, una personavegana necessita matarmoltes menys plantes queuna persona omnívora. Aixòs'explica per una raó bensimple: per obtenir unacaloria d'aliment d'un "pro-ducte animal", es necessitacom a mínim donar-li a unanimal deu calories d'origenvegetal. D'aquesta manera,i si nosaltres optéssim permenjar directament el pro-ducte vegetal, realitzaríemun estalvi energètic moltimportant. És la soja dedi-cada a l'alimentació intensi-va d'animals (entre altresfactors) la què està posanten perill els pulmons verds

del món com l'Amazònia ino "els quatre vegetarians"que ens alimentem d'aque-sta soja per mantenir elnostre cos en un bon nivellde proteïnes. En tercer lloc,les plantes tenen impossi-bilitada la seva capacitat demoviments, i per tan d'exer-cir una llibertat similar a lade la majoria d'éssers ani-mals sensibles. Si tot iaquests arguments algúestà realment interessat enla sort de les plantes, quesàpiga que hi ha personesque adopten la filosofia delfruitariansime, basant laseva dieta en el consum defruits, de manera que no esfa necessari matar lesplantes que es consumeix-en.

L'ovolacteovegetarianismeno ens sembla una propos-ta suficientment coherent,perquè simplement consid-era com a factor denuncia-ble la mort de l'ésser animal(quan moltes vaques ogallines tenen unes condi-cions de vida pitjors que elsanimals que s'utilitzen peralimentar). I perquè a moltsdels animals que en principis'utilitzen per produir ous ollet, quan ja no sónrendibles se'ls acabamatant per servir de plat.

Tot i així, el vegetarianismepot ser un bon principi,sempre que no augmentemllavors el consum d'altresproductes derivats de l'ex-plotació animal.Preocupar-se per la sortdels éssers animals sensi-bles no vol dir despreocu-par-se de les altres prob-lemàtiques que hi ha enaquest món. Adoptar unadieta vegana ha d'anaracompanyat de molts méscompromisos, boicotejant irealitzant accions dedenúncia d'aquest sistemaque perjudica tant a person-es humanes com a animalsno humans. Optar per unamilitància que se centra enles problemàtiques queafecten merament les per-sones per considerar-houna lluita prioritària, noexclou que a l�hora d'ali-mentar-nos optem percuinar verdures, llegums icereals en lloc de bistecs ihamburgueses. El primerpas pot ser deixar de satis-fer les necessitats dels nos-tres col·lectius a costa depaellades o botifarradespopulars.No volem una cultura popu-lar basada en l'explotaciód'una classe sobre unaaltra, d'un gènere sobre unaltre, d'una espècie sobreuna altra. Seria considerar-nos superiors a altreséssers que no han fet resper merèixer el que els estàpassant.Acabem amb totes lesgàbies que empresonen elsnostres companys. Fins quetotes siguem lliures.

""En l�actual sistemacapitalista de pensa-ment especista elsanimals passen deser un ésser viu a unproducte que pot sermoldejat segons lesnecessitats del mer-cat

""El veganismesorgeix com amesura de boicot al�explotació animal.És la pràctica ques�oposa al consumde productes d�ori-gen animal de qual-sevol mena

## Granja de cria intensiva de pollastres que l�empresa �Bon Area� (antiga Área de Guissona) té situada a SantMateu de Bages. Les empreses de cria intensiva manipulen la temperatura, la ventilació i la il·luminació de lesnaus per obtenir el màxim augment de pes dels animals en un minim temps. Les aus, sota aquestes condicions devida, arriben moltes vegades al canibalisme o a altres conductes preocupants. Els pollastres són sacrificats en unprocés altament mecanitzat. Quan arriben a l�escortxador, els pengen de les potes d�una cinta transportadora,abans d�aturdir-los i matar-los amb un ganivet automàtic que els hi talla el coll. A l�Estat Espanyol es menja actualment deu vegades més pollastre que als anys 50. Més de 4.000 milions de pol-lastres són criats cada any a l�Europa dels 15 . Algunes empreses de cria intensiva poden arribar a allotjar mésde 100.000 aus en una mateixa nau.

L'especisme i l�egocentrismeestan profundament arrelatsa la nostra manera de con-cebre el món i a la relacióque tenim tant amb la naturacom amb els altres animalsque habiten el planeta.Aquesta mentalitat i aquestapràctica que esclavitza idomina a altres espèciesanimals, tot i la seva anteri-oritat, no és aliena al sistemade producció capitalista sinóque en forma part i s'haadaptat al nou sistemaeconòmic i de produccióimperant tot retroalimentant-se l�un a l�altre. Es consid-eren les vides de la restad'animals com a propietat ifont d�ingressos de l'espèciehumana amb la consegüentsubmissió i explotaciód�aquests.

Des de fa molts anys peròque s'aixequen veus en con-tra. Si ens remuntem a l'any200 aC trobem ja determina-cions com la de Pitàgorasque va optar per l'opció veg-etariana, o durant el primersegle aC apareixen elsprimers escrits sobre allib-erament animal de la mà dePlutarco. Actualment ésmés habitual sentir a parlarde les dietes vegetariana ivegana a l�occident. És unaspecte molt positiu quegradualment hi hagi mésgent que opti per unafilosofia de vida basada en elrespecte cap a als altres ani-mals i és que cada vegadaque una persona decideix noparticipar més en aquestespiral de mort i patimentdonem un pas més cap aendavant. Però això no éssuficient. La coherència i lapràctica diària són la baseimprescindible pel canviperò no podem pretendreque pel sol fet de deixar demenjar i de consumir a altresanimals s�aturi l'explotació iel genocidi, cal una respostaimmediata, una ofensivadirigida a l�origen i a la con-tribució amb aquestes pràc-

tiques intolerables. Aquestareflexió, no té res de nou i ésque fa anys que persones anivell individual i grupsorganitzats han decidit anarmés enllà i passar a l'acció.Farem una mica d'històriadels més significatius.

UNA MICA D�HISTÒRIA

Durant els segles XIX i XX aGran Bretanya hi va haverun augment dels grups quedefensaven els drets delsanimals i es preocupavenpel seu benestar. A l'iniciaquests grups es basavenúnica i exclusivament enmètodes legals. Al veure queels resultats eren lents ipobres van decidir canviard�estratègies. A mitjans delsanys 60 van començar abuscar altres formes de lluitai va ser concretament a l'any1964 que John Prestidge aBrixham va formar un grupd'oposició activa als esportssagnants, la Hunt SaboteursAssociation (Associació deSabotejadors de la Caça).Tot i moure�s també dins dela legalitat, el H.S.A actu-aven directament dins elsterrenys de caça intentantevitar la mort dels animals.Les tècniques eren vàries,des de deixar falsos rastresd'olor, bufar corns decaçador per dirigir els gos-sos de caça cap a una altredirecció, etc. Aquesta novavia d'acció es va anarexpandint per Gran Bretanyai ben aviat es va convertir enuna red nacional d'activistes.Els sabotatges eren eficaçosi moltes vides van ser sal-vades, però amb això no n'hihavia prou. Si es permetiainiciar la caça als caçadors,tot i que el grup de sabotatgeactués eficaçment, encara hihavia la possibilitat de quealgun animal fos ferit oassassinat, i tot i que l'ani-mal pogués fugir, aquesthavia de passar una situacióde por horrible durant la per-secució. Amb el propòsit d'e-

vitar aquest patiment i de nodeixar iniciar la caça, el 1972Ronnie Lee, Cliff Goodman ipossiblement 2 o 3 personesmés van decidir formar laBand of Mercy (La Banda dela Misericòrdia). En un inicies van centrar en petitesaccions dirigides contra latemporada de la caça delcadell. Al principi s'inutilitza-ven cotxes de caça i es deix-aven notes explicant alspropietaris dels vehicles elmotiu del sabotatge. Ambaquestes accions es vanimpedir moltes morts i pati-ment psicològic ja que s'evi-tava també l'inici de la perse-cució en si. A finals del 1973la banda va fer un salt enda-vant atacant a un nou centrede vivisecció en construccióproper a Milton Keynes. LaBand of Mercy es van volerassegurar que aquell centrede tortura no s'acabes deconstruir i és així com vanarribar a la conclusió que lamillor manera era per mitjàdel foc. Amb la destrucció del'edifici impedirien quecomencés la cruel activitat isi els danys provocats espoguessin reparar almenyscausarien pèrdueseconòmiques que en altrecas haguessin estat desti-nades a l�experimentacióanimal. L�acció anava acom-panyada d�un comunicat depremsa amb el que es reivin-dicava l�acció i s�informavadels motius. Amb la crema del futur labo-ratori es va dur a terme laprimera acció contra lavivisecció i va ser el primercop que actuaven ambmètodes incendiaris. Eral'inici d'una ràfega d'accionsque desafiarien als respons-ables de tanta tortura i mort.La següent acció de granmagnitud es dugué a termeel 1974 i anà dirigida a lamatança de foques a lacosta de Norfolk. L�acció vaconsistir en la crema de dosvaixells pesquers. El mis-satge clar i contundent va

tenir els seus fruits, ja quel�empresa va tancar i maimés s�ha obert cap negocisimilar en aquella zona.Tot i la clara efectivitat delsmètodes utilitzats, aquestsno eren aprovats per tothomdins del moviment per l�allib-erament animal, fins al puntde que un membre de laH.S.A va arribar a oferir unarecompensa de 250 lliuresper certa informació queencaminés a incriminar a laBand of Mercy. Va ser durantels mesos de juny i agostque la banda, a més de dur aterme vàries accions contralaboratoris que practicavenla vivisecció, van realitzar elseu primer rescat d�animals.A banda d�aquestes actua-cions un altre focus de lluitavan ser els lobbies d�armesde foc.

Per desgràcia a l�agost del1974 la sort de la Band ofMercy va canviar. Durant elsegon atac en dos dies alOxford Laboratory AnimalColonies a Bicester, elsactivistes Ronnie Lee i CliffGoodman van serdescoberts per un guarda deseguretat i ben aviat van serarrestats. Aquest cop repres-siu va desencadenar unampli ressò de la situaciódels activistes i de la lluitaper l�alliberament animal quevan conduir a un consider-able suport en forma decampanya i manifestacionsdiàries pels carrers. Tot i lesmostres de solidaritat elsdos companys van ser con-demnats a tres anys depresó cada un. Ronnie vainiciar una vaga de fam a lapresó de Winchester perreclamar menjar digne i robavegana. Aquest fet va atrau-

re l�atenció de la premsa iRonnie aprofità per ampliarles seves demandes ambpeticions contra l�experi-mentació amb animals alcentre militar d�investiga-cions químiques ibiològiques a Porton Down.Degut a la pressió generada,la presó de Winchester es vaveure obligada a cedir en lademanda d�articles vegans,però no va succeir el mateixamb Porton Down. Per evitarque passés el mateix amb elMinisteri de Defensa i queaquests es trobessin sota lamirada pública, els mitjansvan utilitzar l�estratègia decentrar l�atenció mediàticaen Ronnie en comptes defer-ho en el tema en qüestió,que era l�explotació animal.Per frenar la situació Ronnieva decidir posar fi a laprotesta. Tan Cliff comRonnie van acabar complintuna tercera part de la con-demna i van sortir de lapresó al cap de 12 mesosdurant la primavera del1976. Les conseqüències de lapresó van ser diferents pelsdos activistes. Cliff posterior-ment es va dedicar a lesprotestes estrictament legals.Durant la seva estada a lapresó va proporcionar moltainformació sobre la utilitzacióde walke talkies en lesaccions, acte de traïció que liva costar l�etiqueta de xivato.Pel que fa a Ronnie, aquestaexperiència li va propor-cionar més determinació idurant l�any de reclusió es vaestar formant i va començara dissenyar un nou grup rev-olucionari per l�alliberamentanimal. Un cop al carrer vadecidir reunir el que quedavade la banda i junt ambalgunes noves incorpora-cions van donar inici,al�Animal Liberation Front .

alliberament animal i acció directa

...però no podempretendre que pelsol fet de deixar demenjar i consumir aaltres animals s�a-turi l'explotació i elgenocidi (...)

THE ANIMALLIBERATION FRONT

(A.L.F)

Es tracta d�un front hetero-geni de persones que prac-tiquen l�acció directa amb lafinalitat d�aturar i posar fi alpatiment i a l�explotació ani-mal. El F.L.A no és un grupformal i estrictament delimi-tat sinó que s�exten perdiversos països i consta devaris grups. El seu principalmètode de lluita és l�acciódirecta. Amb acció directaens estem referint a aque-lles actuacions que van mésenllà d�un estricte valor sim-bòlic i que estan �tolerades�pel marc legal. Són accionsdirigides als responsablesde l�explotació i de la domi-nació, i habitualment trans-gredeixen la llei. Per aquestmotiu les activistes que lesporten a la pràctica són sus-ceptibles de serperseguides i castigadesper la mateixa llei i les sevesexecutores. Així doncs, ésun aspecte de la lluita queimplica sovint la clandestini-tat, o si més no l�anonimat, irequereix estrictes mesuresde seguretat i precaució. Eltipus d�accions són vari-ades: des dels rescats d�an-imals de laboratoris,granges i altres llocs de tor-tura i assassinat, fins aprovocar danys econòmics,denunciar i senyalar directa ipúblicament a respons-ables, etc. Hi ha una condi-ció però, en el seu modusoperandi és la de no ferir acap tipus d�animal (ja siguihumà o no), adoptant així uncompromís de no violènciacap a qualsevol ésser viu.Els objectius a grans tretssón:

- Alliberar animals dels llocsd�abús, per exemple:granges pelleteres, labora-toris, granges factories, etc. - Provocar danys econòmicsals que obtenen benefici dela misèria i l�explotació delsanimals.- Denunciar els horrors iatrocitats que es cometencap als animals a porta tan-cada.

Fa anys que porten a termela seva lluita i han realitzataccions de rellevantimportància que han salvatmoltes vides i alhora hanevitat moltes futures morts isituacions de crueltat. Peròaixò no significa que haginsigut les úniques. Cal tenir

present l�existència de moltsaltres grups o individualitatsque han dut a terme batallesde gran magnitud. Elsmètodes del F.L.A tampocsón els únics vàlids. Hanexistit i existeixen grupsd�acció directa que utilitzenaltres vies per aconseguirels seus objectius. Encitarem un parell d�ells.

THE JUSTICE DEPARTMENT

El �Justice Department�comença la seva activitat al1993, enviant artefactesexplosius a diverses person-es relacionades amb els�esports� d�explotació i tortu-ra animal. Pensen que elsresponsables ja han estatavisats i advertits durantmassa temps i que ja éshora de que sentin en pròpiapell la por que durant tanttemps han causat a tantsanimals. La seva idea delluita trenca amb els típicsbinomis legal-il·legal i noviolent-violent. Com vaexplicar l�activista dels

�Justice Department� GurjAujla: �Crec que el que enshem de preguntar és, què ésel que funciona, i llavors util-itzar aquest mètode de llui-ta. No ens hem de posi-cionar des d�una òptica decondemna als mètodes vio-lents o il·legals, nomésexaminarem honradamentquins són els mètodes quefuncionen.�Si analitzem algunes de lesseves accions i les sevesconseqüències, podemcomprovar com realmenthan sigut eficaços en relacióals seus objectius. Unexemple d�aquesta eficàciael trobem en la campanyacontra l�exportació d�animalsvius. El �Justice Deparment�va realitzar un enviament desis cartes-bomba durant eljuny de 1994 a companyiesrelacionades amb l�ex-portació d�animals vius,incloent la companyia que

s�encarregava de trans-portar-los en ferry fins aEuropa. Tres setmanesdesprés les companyies enqüestió van posar fi a aque-sta pràctica miserable. Un altre sistema habitual-ment utilitzat pel grup hasigut el d�enviar a tortu-radores i explotadores fullesd�afeitar infectades permatarrates o per sang porta-dora del virus del SIDA.,cosa que ha fet reflexionar amés d�una d�aquestes des-preciables persones.Trobem altres grups a partd�aquest, que comparteixenels seus mètodes d�acció.Un d�aquests és el AnimalRights Militia.

ANIMAL RIGHTS MILITIA

Ens situem a Anglaterradurant els anys 80. La�Milícia pels Drets delsAnimals� comencen a donarguerra, tot i donar suport alF.L.A i a altres estratègies, laA.R.M volen anar més enllà.Així doncs comencen labatalla amb accions com elsavisos falsos de carn enveri-nada a supermercats. Unade les victòries mésfamoses va tenir lloc aAnglaterra al 1984. La com-panyia �Mars� estava real-itzant experiments horriblesamb animals per probar elsseus productes i no teniencap intenció de deixar-ho defer. La A.R.M va trucar almitjans de comunicacióassegurant que havienenverinat alguns d�aquestsproductes. Els productesvan haver de ser retirats dela venta i examinats, fet queva provocar grans pèrdueseconòmiques a la compa-nyia. Posteriorment la A.R.Mva comunicar que haviasigut un fals avís. Ambaquesta jugada, van acon-seguir que aquella com-panyia deixes l�experi-mentació animal. Unaaltra estratègia segui-da ha sigut la de

s e n y a l a rdirectamenta respons-a b l e s .Aquest és elcas d�un vivisec-tor de laUniversistat deBritish Columbia

al que el 23 d�abril de 1992,coincidint amb el DiaInetrnacional dels animalsde laboratori, la A.R.M vaenviar un missatge molt clar.Un raig de tinta vermella vaser abocat a l�entrada decasa seva i sobre el seucotxe, mentre les finestresde casa seva eren pintadesamb la paraula �ESCÒRIA�junt a eslògans pels dretsdels animals. La utilitzaciód�explosius també ha donatels seus fruits, com perexemple al 10 d�agost de1994 amb l�atac a 5 pelleter-ies angleses que van causarpèrdues de desenes de mil-ers de dòlars. Els allibera-ment d�animals han sigutespecialment efectives aSuècia, com la de 92 porcs itruges (algunes d�ellesprenyades) que van serrescatades en l�assalt a unslaboratoris relacionats amb�Bio Jet Service� el 15 degener del 1998. Tambétrobem presència de laA.R.M a EEUU i al Canadà.La feina feta per la A.R.M hademostrat un cop mésl�eficàcia de l�acció directacontra les explotadoresd�animals.

Per qüestions de temps,espai i de facilitat en l�accésa la informació, aquest arti-cle tan sols parla d�algunsdels grups que han existit oexisteixen i d�algunes de lesestratègies utilitzades en lalluita per l�alliberament ani-mal. Aquests en són algunsexemples però ensagradaria recordar la diver-sitat i heterogeneïtat queconforma el moviment i laidea de que tota persona potpracticar l�acció directa men-tre hi hagi voluntat i con-sciència del seu risc. La llui-ta per l�alliberament animal icontra l�explotació i la domi-nació, ja sigui animal o

humana, està a les mansde totes.

El tipus d�accions sónvariades: des delsrescats d�animals delaboratoris, grangesi altres llocs de tortu-ra i assassinat, fins aprovocar danyseconòmics, denun-ciar i senyalar direc-ta i públicament ar e s p o n s a b l e s . . .

mmarcadadins delvegetari-a n i s m e ,

encara que moltmés restrictiva que altrespropostes alternatives, ladieta vegana o vegetal-iana requereix complir elsrequisits d�una dietasaludable, és a dir, hauriade ser equilibrada, varia-da, suficient i agradable,per tal de contribuir almanteniment d�un bonestat físic i ajudar a pre-venir malalties.Amb aquest article volemcontribuir a difondre ladieta vegana oferint infor-mació a nivell nutricionalque cal tenir en compteper alimentar-se ade-quadament, i també unasèrie de recomanacionspràctiques per que resultimés fàcil organitzar elsdiferents àpats del dia.

La dieta vegana es basaen el consum de cereals,llegums, verdures, fruites,fruits secs i llavors. Pertant, aquesta dieta excloutots els productes d�ori-gen animal. Així, la majo-ria de persones queadopten aquesta dieta nomengen carn, peix, lactis,ous ni els seus derivats.També eviten alimentsque impliquin qualsevolgrau de processamentanimal com la mel.

Aspectes nutricionals

El veganisme pot oferird e t e r m i n a d e savantatges, com el baixconsum calòric, l�elevadaingesta d�hidrats de car-boni complexos i de fibra,i un baix consumd�hidrats de carboni refi-nats.Quan a greixos, la presèn-cia de colesterol i àcidsgrassos trans és nul·la imínima la de àcids gras-sos saturats.Cal destacar l�elevat aportde vitamines K, B9, C, E ibetacarotens (precursorsde la vitamina A), així comde magnesi, potassi i bor.Tampoc es pot oblidarl�elevat aport de fito-químics, antioxidants nat-urals i fitoesterols.

Però també cal conèix-er les limitacions nutri-cionals que presenta ladieta vegana. La quantitat

i qualitat de proteïnesdependrà de la ingesta decereals, llegum, fruitssecs i llavors d�acord ambles recomanacions.Quan als greixos, l�ex-clusió de peix dificulta lacobertura de les reco-manacions de ingesta dealfa-linolènic (omega-3),encara que el consumhabitual de nous i llavors(sobretot lli triturat o enforma d�oli) podria evitarla carència.

El nutrient més compro-mès en les dietes veganesés la vitamina B12(cianocobalamina). Lesdietes vegetarianes sónriques en àcid fòlic quepot emmascarar els símp-tomes hematològics dedeficiència. Per tant,potser que aquesta no esdetecti fins que apareix-en els símptomes neu-rològics. En cas de pre-ocupació per l�estat de vit-amina B12 cal mirar lahomocisteína sèrica, l�à-cid metilmalònic o la holo-transcobalmina II.No hi ha cap aliment veg-etal que contingui quanti-tats significatives de vita-mina B12 activa. Alimentscom les algues i la espir-ulina tenen anàlegs de lavitamina B12 que nopoden considerar-se fontsfiables. Així, és essencialutilitzar suplements o ali-ments enriquits amb vita-mina B12 . L�absorció ésmés eficient quan es con-sumeixen petites quanti-tats en intervals fre-qüents.Com a font de vitaminaB12 troben alimentsenriquits amb aquesta vit-amina (alguna marca deliquat de soja, cerealsd�esmorzar o llevat decervesa).

Un altre nutrient limitantés la vitamina D, encaraque una exposició al sol(uns 10 minuts en mans,braços, i cara al dia) seriasuficient per a una per-sona adulta.

Quan als minerals, nor-malment s�ingereix bas-tant ferro, però la disponi-bilitat d�aquest éslimitada per lapresència defitats i pertractar-se deferro no-

hemo, encara que l�eleva-da ingesta de vitamina Cpodria contrarestar enpart l�efecte dels fitats iaugmentar la biodisponi-bilitat de ferro no �hemo.

El fet d�excloure els lac-tis elimina la font princi-pal de calci en la dietaoccidental típica, per aixòés important incloure ali-ments rics en calci i/oenriquits per tal de cobrirles recomanacions.

Finalment, la ingesta dezinc en la dieta veganapot ser baixa, per tant esrecomana utilitzar ali-ments rics amb zinc en laplanificació els menús.

Recomanacions:

1. Incloure la màxima vari-etat d�aliments en la plan-ificació dels àpats.

2. Fer de 3 a 5 àpats al diadins un horari regular.

3. Beure aproximadamentde 4 a 8 gots d�aigua aldia.

4. Limitar el consum desucre, sal i dolços.

5. Evitar el consum decafè, te, begudes ambgas, alcohol i tabac.

6. Utilitzar oli d�oliva tantper cuinar com per amaniri 1culleradeta d�oli de lli o3 cullerades de nous aldia.

7. Incloure aliments ricsen vitamina C (cítrics,kiwi, maduixes, pebrotcru,...) en els menjars quecontinguin algun alimentric en ferro.

8. Menjar de forma relaxa-da, mastegant i assa-borint bé els aliments.

9. Realitzar exercici físic adiari.

10. Prendre el sol enmans, braços i cara un10minuts cada dia.

Per a més informaciópodeu consultar:www.unionvegetariana.org/b12.html

LA DIETA VEGANA

Exemple de menú

Esmorzar$ Bol de cereals amb fermentat (�iogurt�)o liquat de soja, poma i nous.

Mig matí$ Dues llesques de pa amb enciam, tomà-quet i �paté� de tofu.

Dinar$ Amanida de llenties i espinacs$ Carbassons farcits de mill amb salsa depastanaga i llevat de cervesa.$ Taronja.$ Aigua.

Berenar$ Un got de liquat de soja.$ Una llesca de pa de llavors.

Sopar$ Sopa juliana amb miso.$ Bròquil gratinat amb salsa de fermentatde soja (�iogurt�), all i ametlles.$ Pa de cereals.$ Plàtan.$ Aigua.

E

Grup d�aliments/Racions al dia

¿En què consisteix una ració? Comentaris importants

Cereals6-11 racions

· 1 llesca de pa· 30 g de cereals d�esmorzar· ½ plat (120 g) de cereals cuits, o pasta· 2 cullerades de germen de blat

Escollir principalment cereals integrals. Exemples: arròs integral,ordi, quínoa, mill, civada, trigo i kamut, pa integral o cereals d�es-morzar integrals.

Verdures 3 ò més racions

· ½ plat d�enciam o similar (50 g)· ¼ de plat de vegetals crus (50 g)· 1/3 de plat de verdura cuita (80 g)

¾ de un got (180 ml) de suc vegetal

Escollir una amplia varietat de verdures. Incloure cada dia ver-dures crues. Les verdures verdes són bona font de folats i moltesaporten calci.

Fruites2 ò més racions

· 1 poma, plàtan, pera, taronja· ½ bol (120 g) de cireres, maduixes· ¾ de got (180 ml) de suc de fruita

Seleccionar un assortit de fruites, incloure las riques en vitamina C.Exemples: cítrics, maduixes, kiwi, papaia, guaiaba, meló y mango.

Llegums , fruits secs iderivats

2-3 racions

· 1 plat de llegum cuita· 2 talls (120 g) de tofu o tempeh· 1 ració (120 g) de �carn� vegetal· 3 cullerades (45 ml) de mantega de fruits secs o llavors· 3 grapats (60 g) de nous i llavors· 2 gots grans (480 ml) de liquat de soja

Diversificar la selecció. Si amb aquests aliments s�ingereixen ver-dures o fruites riques en vitamina C, s�incrementa l�absorció deferro. Les nous i llavors aporten vitamina E y minerals.

Batut de soja enriquit i ali-ments rics en calci6-8 racions(els aliments d�aquest apartatrepetits en altres apartats con-ten com a ració en ambdósgrups i no cal tornar a ingerir-los. Por exemple, 2 gots gransde batut de soja es una raciódel grup anterior i quatreracions d�aquest grup)

· ½ got (120 ml) de batut de soja enriquit· 1 tall (60 g) de tofu enriquit en calci· ½ got de suc de taronja enriquit en calci· 3 grapats (60 g) d�ametlles· 3 cullerades (45 ml) de mantega d�ametlles· 1 plat (240 g) de verdures riques en calci (bròquil, cols, fulla de colreülla)· 1 plat (240 g) de llegums riques en calci (soja, mongetes blanques onegres).· El volum equivalent a una tasseta de cafè (60 ml) de alga hiziki seca(uns 6 grams).· 1 cullerada (15 ml) de melassa· 5 figues

Incloure aliments rics en calci en cada menjada. Els aliments enriquits en calci que s�anomenen en aquest apartathan d�aportar al menys el 15% de les recomanacions de calci per lapoblació. Si contenen un 10% de les recomanacions, utilitzar dereferència una ració i mitja en lloc d�una ració.

Altres:. Àcids grassos omega-3

1-2 racions· Vitamina B12 suficientper cobrir les recomana-cions· Vitamina D suficient percobrir las recomanacions

Àcids grassos omega-31 ració = 1 culleradeta d�oli de lli; ò 1'5 cullerades de lli triturat; ò 3cullerades de nousVitamina B12Aliments enriquits o suplements, aportant 2,4 mcg/dia (adults); 2,6-2,8mcg/dia (embaràs i lactància); 0,9-1,8 mcg/dia (nens).Més informació: www.unionvegetariana.org/b12.htmlVitamina DExposició al sol o aliments enriquits o suplements aportant 5 mcg/diade vitamina D2 (10 mcg/dia dels 51-70 anys; 15 mcg/dia a partir dels 70anys)

· La millor font de omega-3 en persones veganes és l�oli de lli.S�ha d�utilitzar l�oli de lli en cru.· No es consideren fonts fiables de B12 les algues, els alimentsfermentats ni la llevat (a no ser que estigui enriquida en B12)· Si no se s�exposa la pell al sol amb freqüència, cal prendre vitam-ina D2 (origen vegetal) a partir d�aliments o suplements

TAULA ALIMENTARIA PER UNA BONA DIETA VEGANA

BIBLIOGRAFIA I ADRECES D�INTERÈS

c/ de la sabate-ria

casal els carlins cuina vegetarian

a


C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor

Estació, 16 - Telf 837 08 02 08650 Sallent

ESAYUNOSTAPAS VARIADASPLATOS COMBINA-DOS

Llibres:

- BRADFORD, Montse. "Lanueva cocina energética".Océano Ámbar Editorial- ROMÁN, David; VILLA-PLANA, Estrella. "La dietaética". (2002). Jacaranda- SINGER, Peter."Liberación animal".(1999). Editorial Trotta- BUZO, Rocío. "Mi librode cocina vegana".Océano Ámbar Editorial- CORONADO, Rod."Recuerdos de libertad".Extret de www.accionveg-ana.org

Fanzines/articles:

- A.L.F. "Pasar a la clan-destinidad por la lib-eración animal". - "Recetario Vegano".Distribuidora MundoMuerto (www.mundo-muerto.cjb.net)- MOLLAND, Noel."Treinta años de accióndirecta". Extret dewww.geocities.com/frent-edeliberacionanimal/- COLECTIVOREVOLUCIÓN VEGANA."Los ingredientes de ori-gen animal y sus alterna-tivas". (1998)www.ctv.es/USERS/frugideogratis

Pàgines web:

- Rebelión Animal:www.rebelionanimal.cjb.net - Opción Vegetariana:www.geocities.com/opcionvegetariana - Santuario Animal:www.geocities.com/san-tuarioanimal - Colectivo pro LiberaciónAnimal de Valladolid:www.usuarios.lycos.es/clavalladolid- Palabras de Guerra:www.pdg.mahost.org>- Animal Naturalis:www.animalnaturalis.org/- Vegan Prisoners Support Group:www.vpsg.org

- Arkangel for animal lib-eration: www.arkangelweb.org - - Direct Action:www.directaction.info - Sabotejadors de Caça:www.huntsabs.org.uk - Anarquistes Verds:www.greenanarchy.org - Anarcótico: www.anarcotico.net - No Compromise:www.nocompromise.org - A.L.A.: www.liberacionanimal.org- Earth liberation front:www.earhtlibera-tionfront.com- Liberación animal:www.nodo50.org/libera-cionanimal

- Acción vegana:www.accionvegana.org- Unión VegetarianaEspañola: www.unionveg-etariana.org- Ethical wares: www.ethicalwares.com(compra de calçat i altresaccessoris vegans) - Vegetarian shoes:www.vegetarian-shoes.co.uk (compra decalçat vegà)- People for the ethicaltreatment of animals:www.peta-online.org

Didàctica// 20

es de Ràdio Bergas�havia anunciat.Avui a les dotze lesNoves Generacions

del Partit Popular deCatalunya farien la primeraenganxada de cartells a Bergaen la seva línia de buscar l�e-scridassada per tal de ser víc-times.

Berga estava presa totalmentpels Mossos d�Esquadra:només al casc antic hi haviamés de quatre furgones, mésde quatre 4×4 i desenes desoldadets de la Generalitat deCatalunya, a part delssecretes que tothom coneix.

El carrer del Balç (on hi hados dels locals llibertaris i l�in-dependentista de la ciutat) tal-lat al trànsit per dos 4×4, elcarrer Pompeu Fabra i el seucarreró paral·lel tallat tambéals vianants. En fi, un estat desetge i una anul·lació de lliber-tats pels vianants vergonyosai típica d�aquesta democràciade cartró.

Doncs aquestes víctimes(hereus directes del fran-quisme i de l�església assassi-na) eren sis o set persones,més d�un amb més de seixan-ta anys (déu n�hi do compugen les noves generacions),amb cara de bones personesesperant l�escridassada.Abans, però, un discurset del

cap dels Mossos de Bergafent de �poli bo� (repugnant)mentre la ciutat era literalmentocupada. Els del PartitPopular esperant l�escridassa-da i la colla allà congregada(alguns de nosaltres també hiérem) ha correspost amb critsi insults. L�obra de teatre (depèssima qualitat) tirava enda-vant i podia cloure�s.

Al nostre humil entendre hanfaltat crits contra la policia,que eren els que allà anavenarmats, i han sobrat els insultsde caràcter xenòfob i els queno respectaven les dones niles persones amb minusva-lies. Francament, el ventalld�insults ha estat patètic.

El �colmu� i la quadratura delcercle que marcava l�inici delfinal de la farsa: les joventutspoc juvenils del Partit Popularcridant �Llibertat!�.

En acabat, la majoria d�assis-tents ha cantat els Segadors(himne nacional i institucionalde Catalunya), tot seguitalguns han començat o hanintentat començar a cantaruna cançó religiosa i nacional-ista (no sé si el Virolai, Rosad�abril, o alguna cosa de lacaverna montserratina), i finsaquí la crònica en directe, jaque hi ha coses que un àcratano pot suportar.

Després, insults i suposo ques�han arrancat els cartells

enganxats.Alguns no veiem clar anar afer el joc als del pepé. Ensrepugnen igual que els d�Unióque dissabte es reunientambé a Berga sense prob-lemes i ens toquen el que nosona com la resta de polítics.Tanmateix, per solidaritat i perindignació davant l�ocupaciópolicial hem anat també aprotestar, però allà ens hemadonat, en veure el xou isobretot en sentir el que escridava, que aquella no era lanostra barricada i que noreconeixíem els suposatscompanys de viatge (amb quianem plegats en altres lluites).

Noves Generacions (PP) inicien la campanya electoral a Bergaamb la presa de la ciutat per part de centenars de Mossos

d�Esquadra i les protestes de desenes de persones

l passat 1 de novem-bre es van celebrarles eleccions al parla-ment de Catalunya.

Un cop més vam viure la granfesta de la democràcia. Elsdies previs a la cita, tots elsracons i indrets possibles erenplens de missatges partidistesimpregnats d'un discurs políticmés propi d'un conversa debar que no de les eleccionsdels representants polítics quehan de gestionar els recursosd'un territori. En aquestesdates no existien altres notí-cies: les úniques vàlides lesdonaven els polítics a travésde discursos totalment estudi-ats, assessorats per gransempreses de marketing i pub-licitat. Els carrers plens decartells i plafons amb patèticseslògans per convèncer a lagent, la que podia votar,perquè elegíssin al seu partit ino cap altre. La radio i la tele-visió bombardejant amb elsmítings dels representantsdels diferents partits polítics,criticant-se uns els altres iprometent tot allò que podien,com si es tractés de les

rebaixes d'un gran centrecomercial. La trista imatge deveure els mentiders sortint alcarrer, regalant flors icaramels per convèncer alspossibles votants; aproximant-se a un ciutadà pel qual no estornaran a preocupar fins a lesproperes eleccions. �Personescom tu�, que deien alguns. Uneslògan que demostra laimperiosa necessitat quetenen d�enganyar a unapoblació desil·lusionada; detransmetre que ells i elles estroben davant les mateixesproblemàtiques que enstrobem nosaltres en el nostredia a dia. �Hipòcrites comningú�, que diem nosaltres. La política que pretenenimposar, la de suposada par-ticipació ciutadana, és unapolítica que delega les nostresvides a uns polítics carronyersque defensen més els interes-sos de les empreses, bancs,especuladors i els seuspropis, que els dels trebal-ladors i treballadores i de laresta de gent amb pocs recur-sos. Una política autoritària igens participativa que impos-sibilita la nostra intervenció enla gestió dels nostres pobles iciutats, dels nostres barris; en

les decisions que ens afectenen el nostre dia a dia. Per quèhi hagi qui hagi al poder lespersones excloses es tro-baran/ens trobarem amb lesmateixes problemàtiques desempre. Les solucions que esdonaran als problemes estruc-turals seran una vegada mésla legitimació (amb suposadespolítiques socials, com la con-strucció de contades vivendesde protecció oficial) i larepressió. Unes polítiques delegitimació i de repressió ques�hauran d�utilitzar cada copamb unes dosis més elevadesper tal de preservar aquestsistema insostenible que sen-tim agonitzant. El panorama post-electoral noha fet més que corroborar quemalgrat tots els esforços, cadacop hi ha més persones fartesde la política dels polítics. Perquè bona part del 43% de lapoblació de Catalunya noestava a la platja ni a lamuntanya aquell 1 de novem-bre. Molts decidírem no votarper convicció. Per que no jus-tificarem ni participarem, niara ni mai d�aquesta democrà-cia. Preferim no elegir qui seràel pròxim polític que ensempresonarà en nom de la

nostra llibertat; preferim noescollir quin partit serà elproper en desallotjar-nos decasa nostra; decidim no partic-ipar d�una mentida que se�nsposarà en contra en unmoment o altre. Simplement,

ens trobarem altre copresistint; prenent espais alpoder, agafant allò que volem,per què ens ve de gust i perquè ens pertoca. Nosaltrescontinuarem aquí, facin el quèfacin, hi hagi qui hi hagi.

Diferents grups de persones icol·lectius de Manresa vanrealitzar accions durant elsdies previs a les eleccions,criticant el tipus de políticainstitucional, des de l'auto-oganització i defensant l'abs-tenció activa. Uns es vandivertir realitzant pintades,modificant cartells i tanquespublicitàries, tot adequant-lesmés a la realitat i a la pràctica

política dels partits quehipotequen les nostres vides.Altres van redecorar les seusde partits amb bombetes depintura. Moltes pancartes icartells van desaparèixer deles parets. Totes les accionspretenien denunciar el patèticcirc de la democràcia parla-mentària que limita la capaci-tat de decisió de les personesa un cop cada 4 anys.

Eleccions, la gran farsa

ACCIONS REALITZADES ABANS DE 1/11/2006

Manresa, novembre de 06

Po&Po

E

Berga, novembre 2006

berguedallibertari.org

D

és mà dura! Sí, sen-yora X, més mà duraper al jovent deBerga, aquest maleït

jovent de Berga que no deixadormir a les nits, que embrutaels carrers i contamina les placesamb activitats lúdiques per a lamainada.

Més mà dura per aquest deses-perant futur que ens espera,veient com les ovelles desenca-rrilades per l�antisistematismepinten grafits al carrer del Balç,aquest inculte i poc lletrat joventde Berga que sap discernir entregrafit i mural�

Pobra ciutat, la nostra! Pobrefutur, el de Berga! Sort que enFecàlic ens salvarà a totes i a totsde caure en la misèria immundai banal del pensament lliure, ésmillor que ens supeditem a laseva �nyonyeria� i anem a jugaramb nines a casa seva. O potserno, potser el nen ja s�ha fet grani ha abandonat la �Barbie campoy playa�, potser ara ja s�ha com-prat la �Barbie Vaticano� o el�Ken Opus Dei�, amb uns petitssilicis i una foto de Mn. Escrivàde Balaguer mida carnet.

Més mà dura, sí! Oh! Senyora X!Creadora del pecat i la mentida,més mà dura per aquest malvatjovent de Berga que fa que laciutat sigui una porqueria, des-truïm els col·lectius! La gentestà tipa que hi hagi permissivi-tat, la policia no actua amb proucontundència, estem perdent elramat.

El poble de Berga necessita unsalvador, un ésser objectiu i ver-tebrador que li faci veure la cer-tesa absoluta. Un messies quemani a tothom cap a la veritatsuprema, cap al bé infinit i cap alpensament monolític, cap al fei-xisme, cap al nazisme, cap alfranquisme en el fons! Posa-li elnom que més t�agradi, la sevabase és sempre la mateixa:�Qualsevol mentida repetida milvegades acaba essent una veri-tat.� ( Dr. Paul Joseph Goebbels,Ministre de Propaganda i Il·lus-tració popular de l'Alemanyanazi d'Adolf Hitler)

Però ara no parlarem de menti-des, parlarem de veritats, de laveritat que s�amaga rere lesteves emmetzinades paraules.

Sovint ens has acusat de ser unsincívics, però tu, precisament tu

millor que ningú, hauria desaber que s�ha de predicar ambl�exemple. Hauries de saber quearrencar cartells i pancartes queno s�avenen amb el teu fertambé és incívic. Nosaltrestambé tenim dret a la llibertatd�expressió, i tu no tens dret avedar-la, per això se�t podriaacusar de censora.

I ja posats, dir que robar el nos-tre diari de les botigues atemptacontra la llibertat de premsa id�expressió! De la mateixamanera que tu passes la guar-dioleta del Domund que, a títolpersonal, te la podries "fotre� ala �sefranera�, nosaltres repartimpremsa lliure, i fins i tot tu la lle-geixes i la denuncies habitual-ment, absurdament, respectiva-ment.

També et podem inculpar d�as-sociacionisme il·lícit, o no? Hi haproves fefaents per desmuntarla teva pallasseria, el teu vodevilmacabre fonamentat només per

la puta intolerància cap a tot elque no t�és afí!

Has sentit a parlar mai dels mal-sons? Has sentit a xerrar mai dela por? suposo que sí, suposoque el teu nen mastegant dosparenostres se la treu de sobre,però� i els pobres nens que undia jugant es topen de cara ambel teu collons de finestró ple demerda i estàtues de guix? Això síque contamina! Visualment!Qualsevol paisatgista et fotria lafunció pel cul, amb les torretesincloses, i els pares et podríemacusar d�espantar la nostra cana-lla, però no ho farem. Somcívics.

El nostre fill mai necessitarà queels seus pares hagin de donar lacara per ell als vint-i-vuit! Tu nopots dir el mateix. Els pares d�a-vui som més originals, ara ja noes porta allò d�anar a l�infern, alsegle xxi si un nen no menja seli diu: Si no menges vindrà enFecaloides i et dissecarà, i et ves-

tirà d�escolanet i et posarà dinsd�una d�aquelles capelles inhu-manes, per a mofa i escarni detothom.

Et podríem titllar d�usurpadorade càrrecs, tu no ets la represen-tant de tothom, ets una simplemissatgera que s�hauria de limi-tar a fer la seva feina i no obrirmassa el pap, no fos que etconstipessis! però en el fons, peraixò escric aquesta nota, perobrir massa el pap. Ara seré recí-proc, obriré massa el pap i t�acu-saré! Una altra volta? Sí! De què?Mmmm... no ho sé, potser de fri-gidesa púbica? De no tenir unfill, de tenir al� al� és igual!Això va en contra de la morald�Unió, com més millor!� jeje-je!� això és un caprici de lanaturalesa, jojojo! això és unaputada, jajaja! Si has llegit finsaquí i no tens coragre, no tenssentiments, però espera unsparàgrafs a prendre la sal defruites, consell d�enemic.

Vull que sàpigues que no etsindispensable. Sense tu, el mónen general i Berga en concretfuncionarien millor, molt millor,t�ho asseguro, vull que sàpiguesque tota aquesta mala lletnomés provoca mala llet, tu ata-ques i jo escric, i tinc tantesparaules com tu i de passadamés temps, ja que sóc més jovei quan criïs malves, estricot i puspodré seguir cagant-me en elDéu que t�afarta!

Estàs aconseguint crispar l�am-bient, estàs arribant a ser la gotaque farà vessar el got. La nostradignitat i el nostre orgull sónmés sagrats que les hòsties queet menges per esmorzar, i quetota la ronya que puguis exposaral teu antre.

Nosaltres seguirem escrivint arti-cles, emmerdant places ambjocs per a la jovenalla i pintantmurals, M-U-R-A-L-S, no grafits,allí on ens donin permís per fer-ho. I ara denuncia, plora, posa�thistèrica� més!... és una ordre!dolentota! Vomita la fel o reben-ta si pot ser! És el teu problema,si et dónes per al·ludida, elssobrenoms no tenen copyright!

Em toca els collons seguir-te eljoc. Sé que et dóna molta vidaper seguir difamant, per seguirfent-te la víctima� Feligresos!Mireu com em tracta el fastigósjovent de Berga� És una conspi-ració! Rojos! Que sou mésdolents que els nens de la panot-xa! A mi i al meu reiet! Amb totel que fem per la comunitat, iaixí ens ho pagueu! Ingrats!Jajaja! Ingrata tu, que et cre-maràs a l�infern per molt queresis!

Recorda sempre que, a cadaemprenyada que agafes a mitambé em dones motius percréixer, per seguir escrivint. Demoment, en aquesta pugna nohi ha ni treva ni normes, SenyoraX!

El teu nivell d�exigència no escorrespon amb el del compli-ment dels deures cívics i debona convivència, embrutescarrers i ànimes amb argumentsabsurds, censures la llibertatd�expressió, dius mentides, ter-giverses les coses i sempre hasde ser pertot arreu, fet que gene-ra i generarà greuges. Ara, jate�n pots anar a dormir tran-quil·la, estovada i calenta! Ipensa, després de resar el pare-nostre si vols, però sobretotpensa que tot, absolutamentTOT, té la seva torna!

Senyora XActualitat// 21

Berga, octubre 2006Vicenzo Brandemburgo

M

�homogenització delsmitjans de comunicació(d�incomunicació i ter-giversació seria més

correcte) i el bast control de lainformació per part d�aquests,està a l�ordre del dia. La falsaelecció (entre diaris, canals deTV, ràdios, etc.) és la trampaconstant. Un gran ventall pertriar i remenar; mil camins quecuriosament sempre ens acabenconduint cap als mateixos des-tins. Però per molt que sembli,les institucions governamentalsi els �lobbies� econòmics notenen el monopoli de la comuni-

cació, ni de la informació; iés que de les seves urpesescapen encara alguns mit-jans de contrainformació,lliures i dissidents de lamoral, els valors, els inte-ressos i les doctrines ideolò-giques dominants. De tanten tant, dins l�aparent per-missibilitat, es posa enevidència la censura il�essència reformista, uni-formitzadora i reaccionària d�al-gunes surt a la llum. Aquest ésel cas de l�agressió a la ràdio dedones Ràdio Paca.

Ràdio Paca va néixer el 8 demarç del 2005. És un mitjà decomunicació lliure, obert, parti-

cipatiu i amb un funcionamentassambleari. Durant un any imig han estat emetent 24h aldia i vora unes 60 dones hi hanestat produint contingutsradiofònics feministes, amb unamitjana de 3000 ràdioescoltes.Tot i generar els seus propis

recursos, la ubicació físicade la ràdio era l�espaiFrancesca Bonnemaison. Elpassat 8 de juny del 2006amb una reunió amb lanova junta directiva delCentre se�ls va comunicar ladissolució de l�Assambleacom a òrgan de presa dedecisions. La ràdio passavaa formar part d�unaComissió de Comunicació

del Centre la qual s�atorgava eldret a decidir sobre els contin-guts, la gestió i el treball de lescol·laboradores de la ràdio.Davant la voluntat de continuaramb un projecte autogestionat iautònom i en contraposició a ladecisió de la junta, el dia 12 de

juny el Centre de Cultura deDones Francesca Bonnemaisonva expulsar per la força a RàdioPaca del centre, desconectant laràdio, tallant l�entrevista ques�estava emeten sense previ avísi tallant el telèfon per impedirtrucades a l�exterior. Per si aixòno fos suficient, el centre vaentrar a la pàgina web de RàdioPaca modificant la pàgina d�inicion ara hi diu �en construcció�.

Res d�això ha servit per silenciarles veus. Ans el contrari, ja que RadioPaca continua emetent a:http://www.radiopaca.net.

MÉS LLIURES QUE MAI!

Antipatriarcal// 22

l 25 d�octubre de 2006el pres Roberto CatrinoLópez (pres anarquistaberguedà) va començar

una vaga de gana i set, com aprotesta contra el mal tracta-ment mèdic que rep enl�Instituición Carcelaria deLelystad (Holanda). RobertoCatrino López està en vaga degana i set Roberto és un pressocial i anarquista que estavacomplint una pena de 18 anys aEspanya.

D�aquests 18 anys va passar lamajoria en aïllament. Durantaquests anys llargs ha participatdiverses vegades a motins,vagues de fam i intents d�eva-sió. Totes formes de resistènciasempre van anar seguides deperíodes d�aïllament, solamentperquè no volia acceptar la rea-litat de la tortura i no li va que-dar cap altra sortida que resistir-se.Roberto és portador del virusVIH i a causa d�això té unaresistència molt reduïda, la qualcosa el fa propens a complica-

cions mèdiques molt greus. Enlloc d�oferir-li tractament ade-quat per un metge de la sevaconfiança, en un entorn mésapropiat, a partir del dia 25d�octubre de 2006 l�han posaten aïllament. Aquesta mesurasolament agreujarà el seu estatde salut perquè és conegut queaïllar una persona comportaestrès. Aquest estrès és unatemptat inacceptable a l�estatde salut ja fràgil de Roberto.Cada forma d�aïllament sempreés una forma inacceptable de`tortura blanca´.

La vaga de fam que Roberto vacomençar és causada per la faltade voluntat de la presó i delsmetges per poder verificar elseu dóssier mèdic. Sense poderverificar el contingut d�aquestdóssier, Roberto no sap quintipus de mesures ha de realitzarper fer possible un tractamentadequat.

Més que mai Roberto necessitael nostre suport. No hem oblidatcom gairebé va morir a l�abrild�aquest any, per les complica-cions d�un doble pneumòniaque no va prendre seriosamentel metge quinze que el tractava.Roberto està malalt i ha de rebre

tractament en condicions de lli-bertat i atès pels seus familiars iamics. La presó solament fa mésmalalta la gent. Una altra provaque el talego no serveix perresocialitzar, sinó solament pervenjar-se i exterminar-los.

La Creu Negra Anarquistad�Amsterdam fa una crida a totala gent solidària per bombarde-jar la presó de Lelystad(Holanda) amb trucades i crides,missatges de correu electrònic,faxos, etcètera, exigint queRoberto regularment rebi tracta-ment mèdic i en un entorn nor-mal. A part d�això exigim la sevaposada en llibertat immediata ifacilitar la seva tornada amb laseva família a Catalunya per quèell@s el puguincuidar.

Amb aquest crittambé volematreure l�atencióals companys enlluita que tambéestan en vaga degana:- José FernandezDelgado a lapresó de Bochum(Alemanya), pro-testant contra el

tractament arbitrari que rep a lapresó; (per a més informació,vegis la pàgina d�internet:http://www.escapeintorebe-llion.info)

- Hamed Belaid a la presó deVillanubla (Estat Espanyol), envaga de gana des del 5 desetembre de 2006 per exigir elfinal dels 15 anys d�aïllamentsense fi; [per a més informació,vegis (entre d�altres) la pàginad�internet http://www.klina-men.org

- Javier Caramel a Albolote (EstatEspanyol), en vaga de gana desdel 21 d�agost perquè no hapogut veure la seva mare des deset anys, perquè no ha rebut

diplomes pels cursos que haacabat, i perquè no rep el seusalari pel treball que fa en lacuina. [per a més informació,vegis (entre d�altres) la pàginad�internet http://www.klina-men.org

L�adreça de la presó de Robertoés:PI-LelystadLarserdreef 3008233 HB Lelystad

Tel: ++-31-320-267467Fax: ++-31-320-267476Correu electrònic: [email protected]

Malalts a l�hospital,presos al carrer!

Sobre la situació d�en RobertoCatrino López

Censura a Radio Paca

Berga, octubre de 2006

Creu Negra Anarquista

d�Amsterdam

E

Actualitat /Presons

Manresa, octubre de 2006

Columna Clitoriana

L

## Pancarta en solidaritat amb Roberto C. a Gironella.

ra fa una mica mésd�un mes ens vamdecidir a fer la motxi-lla per marxar cap a

Astúries quatre dies. Una com-panya ens havia passat l�enllaçque informava i invitava a totesles dones integrants decol·lectius relacionats amb elsmoviments socials a unaTrobada Radical de Dones aEscanda.

Com a dones i com integrantsdel col·lectiu manresàColumna Clitoriana ens ésconstantment necessari retroa-limentar-nos d�altres iniciati-ves. Després d�haver assistit enaltres ocasions a jornadestambé relacionades amb l�acti-visme i el feminisme ensendinsàvem en aquell viatgeforça a l�expectativa, però deben segur, amb gran predispo-sició. Així, deixant enrera unviatge d�unes tretze hores vamarribar finalment a Escanda.

Escanda és una associació astu-riana formada per persones de

diversos països, el seu nomsencer és � Espacio SocialColectivo para la Autogestion,la Diversidad y la Autonomia�.Ja fa tres anys que treballenconjuntament unes quinze per-sones dins d�aquest col·lectiuamb l�objectiu de crear unespai autogestionat i intercan-viar habilitats i experiències alvoltant del desenvolupamentrural de la zona i la rehabilita-ció del camp. Des d�Escandas�intenta reduir cada vegadamés la dependència al mercat ia l�Estat però no és un espaique serveix per aïllar-se de lasocietat sinó una manera deviure i practicar una alternativaconcreta basada en la solidari-tat i la sostenibilitat. Així, desd�Escanda es forma part dereds globals de resistència con-tra el capitalisme destructiu.S�hi desenvolupa doncs un acti-visme polític que creu en lapròpia organització. Ambaquest tarannà es realitza unseminari anual de caràcterinternacional sobre temes polí-tics i socials; l�any passat, perexemple, s�hi organitzarenunes jornades sobre EducacióPopular i altres mètodes de for-mació i ensenyament. Aquest

any 2006 fou la TrobadaRadical de Dones. La iniciativade dur a terme aquesta trobadasorgí de la fusió d�algunesdones del Col·lectiu Women�sHealth de Brighton, altresd�Escanda i d�altres que forma-ven part d�una xarxa activa jaen funcionament.

Concretament aquestes forenunes jornades pensades exclu-sivament per la participació dedones. Precisament, un delsprimers debats que es plantejàfou: Espais exclusius? Com tre-ballar amb homes, o millor no?Aquest és un debat al qual enshem d�enfrontar totes aquellesque formem part de col·lectiusintegrats únicament per dones.Ara bé, segurament l�hauriemde tenir totes les persones queens plategem una lluita antipa-triarcal. Les dones creem elsnostres propis grups ja queconsiderem que no se�ns prenseriosament, perquè els malanomenats �assumptes dedones� no són tan polítics comels que marquen les agendespolítiques de qualsevol col·lec-tiu mixt. Col·lectivitzar i poli-titzar totes aquelles agressionsque rebem implica prioritzar-

ne la seva visibilització i poderintensificar una reflexió que jades dels mateixos movimentssocials queda en la majoriadels casos relegada a datessenyalades o moments pun-tuals.

Aquest és doncs un debatencara per superar però commoltes de les temàtiques quevam tractar al llarg de l�encon-tre s�han de traspassar cap alsnostres grups. Aquest és preci-sament un dels molts aspectespositius que s�hi donaren: mol-tes vegades assistim o organit-zem jornades excessivamentteòriques, desconectades encerta manera de l�activismediari dels grups interessats. Iés que sense deixar enrera eldiscurs és important parlar dequina manera treballem, qui-nes dinàmiques utilizem i comens relacionem. Aquesta va serdoncs una trobada encarada altreball de base, a tractar pro-blemàtiques per traslladar iseguir treballant amb els nos-tres col·lectius.

Tot i que aquests quatre diesno serviren evidentment perresoldre la situació de la lluita

antipatriarcal a nivell europeusi que foren el principi d�algu-na cosa, d�una red en acció queactualment ja s�està concretanten activitats constants proce-dents d�iniciatives sorgidesdurant les jornades.

La crònica d�aquesta trobadano pot deixar escapar el con-tingut específic que la con-formà. El programa comptavaamb més de trenta tallers idebats sobre una gran varietatde temes. Tots aquests forenprogramats sota les peticionsde les assistents. Eren doncssorgits de les pròpies inquie-tuds de les participants. Així,us anomenaré alguns delsnoms d�aquests tallers;Història de les lluites feminis-tes, Com crear espais segursen entorns mixtes,Manteniment de bicicletes,Educació Popular, Recolzamenta les preses, Història de la salutfeminista i ginecologia auto-gestionada, Autodefensa,Experiències de dones dinsdels moviments socials,Solidaritat entre dones?,Capitalisme avançat i lluita glo-bal de classes, Coneixementsbàsics de construcció, Comrecolzar la lluita internacionalde dones? Trauma i recupera-ció, Límits personals, Patriarcati capitalisme ara, Canvi climà-tic, Col·lapse ecològic, zènitdel petroli i la eventual crisis,Ejeculació femenina, Intercanvid�idees i habilitats: mitjansalternatius i autopublicacions,Medicina Natural, Diversesmaneres de relacionar-se,Violència sexual, El mite de l�a-mor, .... Es donaren tambéintensos debats: Immigració:estratègies per recolzar i unirlluites, Treball sexual,Prostitució i tràfic de dones,Post porno, Comadrones radi-cals... El llistat de temàtiquesés visiblement ampli, i perextensió molt ambiciós. Moltesde nosaltres vam sentir que enalguns tallers no hi haviatemps suficient per aprofundiren els debats. Aquest era unaspecte molt difícil de superarmalgrat la gran agilitat i l�es-forç de les traductores. Ara bé,tot i ser majoritàriament provi-nents d�una mateixa ètnia iclasse social, aprendre i inter-canviar amb dones de bonapart d�Europa i fins i tot delsEE.UU ha sigut molt interessanti gratificant. Tal com alguna deles integrants va dir, va sermolt important tenir l�oportuni-tat de discutir temàtiques queno estan necessàriament cata-logades com a temàtiques degènere (migració, teoria mar-xista o economia) en un espaide dones.

Boottycamp 2006radical women�s gathering

Manresa, Octubre 2006

Columna clitoriana

A

Antipatriarcal// 23

## Un dels debats realitzat al Botycamp celebrat a Escada

�ocupació viola un delsprincipals pilars delnostre sistema, la pro-pietat privada. Però si

l�ocupació és possible és gràciesal conflicte legal existent entre eldret constitucional de la propie-tat privada i el de l�habitatge.Arrel d�aquesta dualitat legal elscasos d�ocupació s�han de resol-dre a través d�un procés penal,civil o administratiu. Tota ocupació acostuma a tenirun inici similar: a la policia se linotifica una ocupació (a través,d�una denúncia, d�un avís delsveïns o d�un ordre judicial d�i-dentificació) i desplaça una odiverses unitats a l�indret per talde realitzar una identificació deles persones que suposadamenthan comès el delicte. Aquestespersones identificades seran (enprincipi) les processades.

Dret penal, usurpacióArt. 245.2 El que ocupare, sinautorización debida un inmue-ble, vivienda o edificio ajeno queno constituyan morada o semantuvierenen ellos contra lavoluntad de su titular....El delicte d�usurpació va sercreat a la reforma del codi penaldel 1996 justament per penalit-zar l�ocupació.En un procés penal les personesseran jutjades per usurpació. Lapena a la que se les pot con-demnar va de 3 a 6 mesos depena multa (commutable de 1mes i mig a 3 mesos de presó encas d�impagament de la multa) isi l�ocupació es considera ques�ha dut a terme amb força, de 6a 12 mesos de pena multa (o de3 a 6 mesos de presó). Després de la fase d�instruccióprèvia al judici (identificacions,declaracions davant del jutge,

formulació de la petició fiscal,l�escrit de defensa i adjudicaciódel jutjat on es celebrarà el judi-ci), es celebra el judici. El jutgetarda a dictar sentència entreuna setmana i un mes. En cas deser condemnatòria, es dictaràl�ordre de desallotjament, s�im-posarà la pena multa de les acu-sades, la durada de la pena i laquantia a pagar per dia. Desprésde dictar-se la sentència, lesdues parts, l�acusació i els acu-sats tenen 10 dies per presentarrecurs davant l�audiència provin-cial. Aquesta pot tardar de 4 a 7mesos a resoldre el recurs. Potser que rectifiqui la sentència,que canviï la quantia de la penamulta o que absolgui a lesencausades. Un cop l�audiènciaprovincial ha emès el seu vere-dicte es retorna el cas a l�au-diència local on la sentència esfa ferma. En cas de ser condem-natòria es fixa una data de desa-llotjament per la casa i pel paga-ment de la pena multa.

Dret civil, desnonament perprecariEn el dret civil se�t jutja �per des-nonament per precari� fet queno constitueix un delicte sinóuna falta. En principi el desnona-ment per precari s�aplica quanes prova la precarietat de lespersones encausades (necessitatde vivenda i incapacitat econò-mica d�accedir-hi) i quan esdemostra un clar abandó de lafinca ocupada, tot i que enaquests casos també es podriaaplicar el dret penal depenent del�interpretació jurídica delmagistrat.El procés civil va una mica mésràpid que el procés penal, tot ique els passos són els mateixos.Per la via civil, en cas de què lespersones siguin condemnades,no se�ls hi imposarà cap multa ial finalitzar el procés no tindranantecedents penals. Per aquestavia no hi ha possibilitat d�abso-

lució, a no ser que el procés tin-gui defectes de forma (en aquestcas, el procés s�hauria de tornara repetir des de la fase d�instruc-ció).

Dret administratiuQuan parlem de l�administracióens referim a òrgans oficialscom, ajuntaments, la generali-tat, l�estat,...El dret administratiu només s�a-plica quan la propietat és algunaadministració pública. En aquestcas el procés es celebra, aCatalunya, a l�únic tribunal admi-nistratiu que existeix que està aBarcelona. Aquest procés és mésràpid, dura uns set mesos i no hiha possibilitat de recurs. Però hiha diferents variants depenent

com estigui catalogat l'edificiocupat, ja que l�administració téalguns privilegis contemplats enel dret administratiu en el quepot actuar sense judici.L�administració pot tenir propie-tats catalogades en diferentsusos i depenent de l�ús de lafinca haurà de seguir un proto-col diferent.

El propietari de l�immobleoptarà per un procés judicial oper un altre depenent de si estracta de l�administració, d�unparticular o d�una empresa.1.-Ocupacions d�una casa pro-pietat d�un particular o d�unaempresa.En aquest cas la propietat ha deposar una denúncia. Pot posar-laper la via civil o per la via penal.La majoria de les denúncies perusurpació (via penal) s�arxivenen la fase d�instrucció o si s�arri-ba a celebrar el judici la sentèn-cia acostuma a ser absolutòria.Llavors el procés es passa a lavia civil. Això passa quan quedademostrat una clara situació d�a-bandó de la finca. El cas nopodria tornar a ser jutjat per lopenal ja que una persona no sela pot jutjar dues vegades pelmateix delicte. Molts propietaris,sabent que moltes vegades perla via penal la causa s�arxiva,decideixen denunciar per �des-nonament� per accelerar el desa-llotjament.IMPORTANT!!! Alhora d�entrar auna edifici prendre mesures deseguretat, ja que si la policiaenganxa in fraganti a algúentrant a una casa, rebentant unpany o forçant una finestra oporta, aquestes persones serandetingudes i acusades d�usurpa-ció o �d�allanamiento de mora-da� i segurament processades ipossiblement condemnades. 2.-Ocupacions d�una casa pro-pietat de l�administració.Quan s�ocupa una propietat del�administració s�ha de procedir

a l�identificació dels ocupantsmitjançant algun cos policial. Uncop identificades les personesque han ocupat la casa s�iniciaun procés administratiu de recu-peració de l�immoble. Raresvegades s�ha produït un judiciadministratiu per a recuperar unimmoble. En la majoria delscasos segueixen diferents proto-cols en funció de la catalogacióde l�edifici ocupat, ja que fent úsdels seus privilegis poden obte-nir un desallotjament molt mésràpidament.Els diferents tipus de béns i for-mes de recuperació d�aquestssón els següents:Bé públicSón de bé públic aquells edificisque se n�està donant un úspúblic en el moment de ser ocu-pats. En aquest cas l�administra-ció pot actuar sense haver d�a-nar judici. L�únic que ha de fer ésaprovar en un ple el procés derecuperació de l�immoble i des-prés notificar als ocupants, prè-viament identificats, que tenenun termini de 8 dies per abando-nar la casa. En el reglamentadministratiu també està con-templat que en cas de resistèn-cia al desallotjament tenen eldret d�utilitzar la força per dur-loa terme.Bé patrimonialSón aquells edificis de patrimonide l�administració dels que no sen�estigui donant cap ús. Enaquests casos hi ha dues distin-cions, si el procés de recupera-ció es fa abans de que l�ocupaciótingui un any de durada o quanja porta més d�un any. Quan elocupants faci menys d�un anyque visquin a la casa es proce-dirà igual que si fos un bépúblic, però si l�ocupació té mésd�un any de durada el procéss�haurà de derivar al dret civil is�haurà de fer un procés de des-nonament per precari.


Okupa

L�okupació i la seva persecuciójudicial

L

A l�aguait// 24


Grup de punkdel Berguedàbusca bateria

telf: 629328402

Control social// 255

iàriament a les per-sones se�ns identifi-ca per un número (elDNI, el número de lallista de classe, el del

treball, el de la targeta sanità-ria...), tot i que aquest està buitde significat més enllà del quel�Estat, l�escola o l�empresa liotorga. Per a aquestes institu-cions la identificació per mitjàd�una sèrie de caràcters numè-rics permet ordenar-nos i con-trolar-nos d�una forma més efi-cient. De manera que la crítica aaquest mecanisme es produeixen aquest doble sentit: permanca d�un significat personal ien contra del control. Pel contra-ri s�ha tendit a construir la iden-titat individual per mitjà d�unnom, que és carregat amb unsignificat. El nom és el nostreavatar; és la forma per la quals�expressa la nostra identitat,sobretot en les relacions entreles persones.

No obstant això, el nom (i elscognoms) no deixen de serigualment una sèrie de caràc-ters, en aquest cas, alfabètics.Amb el mateix objectiu que elsnúmeros: són un mecanisme pera ser controlats per part d�aque-lles institucions que ens explo-ten. Per exemple, el bateig cris-tià no és res més que l�assigna-ció d�un nom a una persona pera ser controlada, ordenada i jut-jada per l�Església, amb l�excusad�entrar al regne de Déu. Aixídoncs, faig la mateixa crítica aser identificat per un nom queser-ho per un número.

La qüestió va més enllà i no rausimplement en identificar-nosamb un nom o amb un número,sinó en la necessitat d�aquellesinstitucions per identificar unapersona amb un sol nom i\o unsol número. Per a aquestes no ésconcebible la identificació d�unapersona concreta amb dosnoms, ni que dues personescomparteixin un únic nom, jaque això mina el seu poder i laseva autoritat sobre nosaltres.De fet, l�origen dels cognomsestà en la diferenciació de lespersones que tenen el mateixnom de pila, alhora que indicar-ne la propietat i procedènciafamiliar i patriarcal.

Abans de continuar cal dir quel�assignació de noms com amecanisme de control no només

es produeix envers a les perso-nes, sinó sobre tot allò que lesclasses dominants volen i desit-gen controlar i explotar per a úsi benefici propi. Per posar nomésdos exemples: els territoris i lavegetació.

En el cas dels territoris, elsnoms de lloc (topònims) si béserveixen per orientar les perso-nes en els llocs, tenen la funcióencara més important de perme-tre identificar llocs concrets pera facilitar el seu control, peròalhora també indiquen quinainstitució controla i designaaquests llocs. Això pot veure�sfàcilment en el fet que els estatscolonialistes denominen amb unnou nom els territoris colonit-zats, o en els canvis de nom pro-duïts arran d�un canvi en elrègim polític (la plaça de la Vilade Navarcles va ser la plaça de laRepública i la plaça delGeneralisimo). Com ja havia ditanteriorment en el pèsol negre(núm.24, octubre-novembre2005), durant la revolucióespanyola de 1936 van canviar-se els noms d�alguns municipis,per indicar la nova situació revo-lucionària i per trencar amb eldomini que havia exercitl�Església catòlica i l�aristocràciasobre Catalunya (per exemple,Sant Fruitós de Bages va ser can-viat per Riudor de Bages).

En les plantes es produeix unasituació similar. Tradicionalmentcada comunitat humana a deno-minat a les plantes que es tro-ben en els territoris que habiten.Però en el moment que les plan-tes d�arreu del planeta han deser controlades sistemàtica-ment, les èlits científiques (alservei de l�Estat, les acadèmies,les empreses bio-tecnològiques,farmacèutiques...), les denomi-nen amb un nom comú imposata nivell internacional. En contrad�això, recentment el grup anar-quista brasiler F.L.O.R. (FloresLibertárias Organizadas para aRevolução) ha escrit el manifestA baix la identitat de les flors! Enaquest les plantes reclamen elseu dret a tenir qualsevol nom ocap, en oposició als noms cientí-fics que les designen, enparal·lel a que aquestes no con-tinuïn sent explotades al servei ipel benefici dels humans (expe-rimentació, decoració o mercan-tilització en el dia de la Mare odels Enamorats).

En contra de l�Estat, l�Església,les empreses... cal alliberar-nos

de ser identificats amb una solaetiqueta, i oposar-nos a la per-petuació del domini sobre elmedi (llocs, plantes...). Centrant-me només en trencar amb lacadena que representa el binomi�1 nom, 1 persona�, hi haalmenys tres formes per subver-tir la noció d�identitat imposadaper l�autoritarisme: la negaciódel nom per mitjà de l�anonimat(una persona sense nom); lasubstitució del nom per mitjàdels pseudònim (una personaamb més d�un nom); i la des-trucció del binomi a través delsnoms múltiples (o pseudònimscol·lectius) (un nom utilitzat permés d�una persona).

L�ús d�anònims i pseudònimshan estat els mecanisme mésusats com a forma d�oposició alsistema, encara que a vegadeshan estat utilitzats, precisament,per entrar en el circuit del poder(com en el cas de l�escriptoraCaterina Albert que utilitzà elpseudònim masculí de VíctorCatalà per a poder publicar lesseves obres). En els ambientsanarquistes sobretot ha estatutilitzat el pseudònim, així perexemple Abel Paz és DiegoCamacho; Diego Abad deSantillán és Sinesio García;Federico Urales és JoanMontseny; o Hakim Bey és PeterLamborn Wilson. Per si algú nose n�havia adonat aquest tambéés el cas de la major part de per-sones que col·laborem en elpèsol negre. En forces ocasionsels pseudònims són jocs deparaules (com Víctor Català),provocatius envers al poder quedesafia. En aquest sentit, peròinversament a la Caterina Albert,el dadaista Marcel Duchamp vautilitzar en diverses ocasions laidentitat femenina de RroseSélavy, nom en el qual s�amagaun joc de paraules eròtic i que almateix temps és un subtilcomentari al conjunt de lesseves pràctiques anti-artístiques,plenes d�elements sexuals. Defet, la pronunciació correcta d�a-quest nom en francès fa queaquest sigui confós amb la frase:�Eros, c�est la vie� (Eros és lavida).

Per la seva banda, el conceptei teorització de �nom múltiple�(la idea que un sol nom és utilit-zat per diferents persones ocol·lectius, sense necessitat quehi hagi una relació entre aques-tes persones) i la seva utilitzacióper a la subversió política va ser

desenvolupat per un grup anar-co-punk britànic als anys 80,amb la publicació del manifest�La generació positiva presental�estètica del nom múltiple�. Toti això, la utilització de nomsmúltiples com a forma d�allibe-rament i subversió ja s�haviadonat amb molta anterioritat,sobretot en els àmbits anarquis-tes i anti-artístics; com els clàs-sics general Ludd (durant elmoviment luddita) o el pobreConrad, durant les revoltes cam-peroles a Alemanya (s.XVI). Enels corrents anti-artístics, elsnoms múltiples s�han consideratcom a mitjans per a la subversiódel star-system i per a qüestio-nar les nocions burgeses sobrela identitat. Entre els més cone-guts cal citar a Monty Cantsin, elLloctinent Murnau o, més recent-ment, Luther Blisset.

En posar en pràctica totesaquestes formes, les institucionsde poder acusen de covards a lespersones que no usen el seunom �vertader�. L�anonimat, elpseudònim o el nom múltiple,però, no és una qüestió decovardia o de valentia, sinó d�e-lecció personal: d�una banda,cadascú de nosaltres pot usar ono el(s) nom(s) en funció del queindividualment escull lliurement,i no del que espera l�Estat,l�Església, l�empresa..., i, de l�al-tra, com una arma crítica contraaquestes institucions. En amb-dós sentits, l�anònim, el pseudò-

nim o el nom múltiple ens allibe-ra, trenca amb la subjugacióenvers al sistema dominant. Ensacusen de covards perquè elsfot; perquè no els hi és tan fàcilde tenir-nos controlats ni d�exer-cir la seva repressió sobre nosal-tres.

Pel que fa a l�oposició al domi-ni del medi i trencar amb la sevaperpetuació a través dels noms,i d�acord amb la reclamació deles flors pot continuar-se utilit-zant els noms populars de lesplantes, així com també elspopulars dels llocs. Però mésenllà d�això, també es poden uti-litzar pseudònims o noms múlti-ples per a referir-nos subversiva-ment al medi. Aquest és el casde l�àrea del �Alt Llobregat iCardener� com a subversió del�Bages� i el �Berguedà�. O canviarels noms de les coses, subvertintmitjançant la confusió: a la neve-ra n�hi puc dir sofà, al sofà maca-rrons, i als macarrons nevera (oespaguetis).

Així doncs, que les institucionsde poder es fotin! O com deial�Evey, en la versió cinematogrà-fica de V de Vendetta, en res-posta a l�Edward Finch de qui ésel V: �Era Edmundo Dantés. Y erami padre y mi madre. Mi herma-no. Mi amigo. Era usted y yo. Eratodos nosotros�. El V podia serqualsevol que s�oposés a l�auto-ritarisme del sistema dominant.Un nom, mil persones; milnoms, una persona!

Navarcles, octubre 2006

Hiram Gascoigne

D

Contra �1 nom = 1 persona�L� identificació d�una persona amb un sol nom és un mecanisme més de control i repressió de les persones per part de les institu-cions de poder autoritàries. En contra d�això, l�anònim, el pseudònim o el nom múltiple esdevenen formes de subversió i crítica aaquest sistema, alhora que d�alliberament del control i la repressió.

// 26

obligació d'un revolu-cionari és fer la revo-lució. La feina d'unmúsic és fer música.

Però hi ha una equació que nos'ha de passar per alt: la músi-ca és revolució. El rock and rollés una de les forces revolu-cionàries més vitals (...), enmigd'aquest monstruós funeral dela cultura occidental"John Sinclair "El Rock and Rollés una arma per la revolució"

Nascuts enmig del fort agita-ment social i contracultural queva tenir lloc als anys 60 alsEUA, els MC5 són una de lesbandes de rock pione-

res i que ha portar més lluny launió entre música i política a lahistòria. Lligats al grup revolu-cionari White Panters i deu anysabans del naixemet del punk,són recordats com una de lesbandes més salvatges de lacontracultura nordamericana.Amb l'arribada dels anys 60 alsEUA, i en el context de la dis-criminació racial, la políticaexterior agressiva del govern ila caça de bruixes dels 50s, hiha un sorgiment de nous movi-ments populars de protesta adins mateix de l'imperi. Grupsd'estudiants (SDS) i el podernegre (amb el Black PanterParty) inicien una lluita pelsdrets civils, aixi com s'enfortei-xen grups feministes, indige-nistes i de solidaritat interna-

cional de caire marxista. Peròserà a partir de l'any 1962, ambl'inici dels bombardejos sobreVietnam, quan aquests van pre-nent més força i aglutinant amés gent, en un clima d'incre-

ment de la crispació i agitaciósocial. Ens trobem amb grupscom els �Yippies�, �elsMotherfuckers� o els�Weathermen� que duran aterme numeroses accions con-tundents i amb una clara inten-cionalitat política i revolucionà-ria, contra els fonaments físicsi culturals de l'imperi.

En aquest context idavant la violència

i discriminacióque pateixen

per part de lapolicia i una granpart de la socie-tat, profunda-

ment racista i con-servadora, el movi-

ment negre dedefensa delsdrets civils esradicalitzarà ies crearà elPartit de lesP a n t e r e s

N e g r e s .Publicant el

1966 el seu mani-fest de 10 punts, o programarevolucionari, on exigeixen la fide l'hostigament racial i millo-res socials bàsiques per lacomunitat negra. A més, apos-ten per l'acció armada com aforma d'autodefensa i la duen aterme a través del control apatrulles policials inicialment idesprés en altres accions.Representen un dels grups mésdecidits i combatius de l'època,ideològicament molt radicalit-zats i amb una importantinfluència tant a la poblaciónegra com a aquests sectorscontestataris dins de la pobla-ció blanca. I és en aquest marcen el que sorgirà el grup políticque, unit al moviment contra-cultural dels MC5, lluitarà perun canvi profund i radical en lasocietat nordamericana: Els

White Panters. Però per explicar la creaciód'aquest grup hem de parlarprimer del principal ideòleg,impulsor i mànager delsMC5: John Sinclair. En sinto-nia amb conceptes de poetesi escriptors de la generació�beat�, amb els que va sereducat políticament, defen-sava que el treball i les obli-gacions per subsistir en unanació industrialitzada erenconsiderats exemples de"baixa energia" i aquestesdesenvocaven en frustraciósocial i personal. "Les multina-cionals no són més que ver-sions modernes de l'antic siste-ma feudal" deia, i proposava,com a antídot al verí del capita-lisme, una actitud mental "d'al-ta energia", on el rock'n'roll id'altres formes de contracultu-ra eren perfectament vàlidesper dur-ho a terme. "La nostracultura, art, música, diaris,posters, roba, cases, la formacom parlem o caminem, eltallat de cabell o la maneracom prenem drogues, follem,mengem o dormim és tot elnostre missatge i el missatge ésllibertat." .

Però per entendre la situaciótambé hem de fer referència ala revolta de Detroit del 1967,la qual els MC5 van viure enprimera persona. A diferènciad'altres ciutats, Detroit erasubstancialment obrera i unaciutat que presumia de ser"model" en el tema racial. Peròa partir d'un simulacre policialantimotins, sumat amb la durasituació i la consciència crei-xent de la gent, esclatà unaimportant revolta popular, queatemorí el govern dels EUA. Enaquesta, 50 persones forenassessinades per la policia i lespèrdues per saquejos o incen-dis es xifraven en mils demilions de dòlars. Precisamenten aquests disturbis, un mem-bre dels MC5, Wayne Kramer,va ser detingut per tenir unsprismàtics, al que acusavend'utilitzar per sel.leccionarobjectius sobre els que dispa-rar."Quan Detroit va aparèixer almig de la revolta, vem pensarque el principi de la fi haviacomençat. Estàvem planejant

la construcció de la societatamb la revolució ja triomfant,però les nostres fantasies aca-baren amb la brutal repressió iels trets de la Guardia Nacionali amb el mateix exèrcit als nos-tres carrers" J. SinclairEn aquest context, actuant coma Ministre d'Informació delsW.P. i emulant amb aquestcàrrec l'organització jeràrquicadels Black Panters, publicà elmanifest de deu punts delsPanteres Blanques, també enreferència al que havien publi-cat els B.P.

Contràriament al que es podriapensar, no van ser els MC5 unproducte derivat dels W. P.,sinó tot al contrari. La banda derock va actuar com a aglutina-dora entre els joves de Detroit ide punt de partida del col.lec-tiu, en concerts massius ambdiscursos incendiaris i grans

dosis de rock'n'roll i ritm'n'-blues molt més dur del que esfeia a l'època, els quals acaba-ven sovint amb disturbis. Enalguns casos la policia prohibiaels seus concerts als que acu-dien hippies i activistes de tot

el país. Segurament, el més fortva ser el que van organitzar dosmembres dels Yippies contra laConvenció Nacional Demòcrata

Contracultura /Música i moviments socials

Sovint la música ens deixa un testimoni molt directe i vibrant de moltes de les lluites socials i polítiques que s'han dut a terme al llarg de la història. De la mateixamanera que aquestes s'han distorsionat, minimitzat o oblidat pel discurs imposat des del poder imperant, la banda sonora d'aquestes històries ens ha arribat en formade cançons o enregistraments diversos. Cançons que han corregut de boca en boca i s'han escampat com la pólvora, a punt d'encendre's; discos que han sonat i seguei-xen sonant despertant algo més que el pur plaer d'escoltar... ¿Ràbia, compromís, consciència, combat, esperança?I si ens remuntem als anys on tingueren lloc aquestes històries, veiem com han arribat a canviar les formes, però com s'ha mantingut el fons. Els contextos socials ieconòmics han variat molt, així com l'espècie tan dels poderosos com dels oprimits, però el que és evident és que aquests no han deixat d'existir. Noves formes decontrol s'imposen dia rera dia, nous sistemes de dominació, noves relacions de dependència. Nous invents per perpetuar un vell esclavatge, fent-lo més subtil i alhoramés devastador . Així, tal i com sempre hi ha hagut gent que creu i sent que s'ha de lluitar per poder viure en un mon realment lliure, avui persisteix i es renova aquestsentiment. I és justament en aquest punt quan aquestes històries prenen actualitat, i amb elles la música, que ens hi fa arribar directament. Transmetent les idees i elsentir d'aquestes persones, anhelant i lluitant per un canvi dràstic i profund de la situació...Però també hi ha una altra cara d'aquesta contracultura, més crua i molt actual, de fet. I és que sovint aquestes músiques s'han acabat mercantilitzant i esdevenint unlucrós negoci per grans discogràfiques, obviant el context d'on van sorgir i trivialitzant el contingut i missatge polític que eren la seva raó de ser. Bandes sorgides del'escena contracultural undergrown assimilades i catapultades pel mercat capitalista com un producte més, engollides i escupides en forma d'icones rebels i idols estè-rils d'una revolució que ja no té raó de ser en els temps que corren... que ara té bandera de dòlar!


All i-loi (greatest shits)

L�

White Panther Party 10 Point Program (1968)

1. Total recolzament al programa de deu punts del Partit de lesPanteres Negres. 2. Assalt total a la cultura per qualsevol mitjà necessari, entreels que s'inclouen el rock'n'roll, les drogues i follar als carrers. 3. Lliure intercanvi d'energia i materials: exigim el final delsdiners! 4. Accés gratuït a menjar, roba, vivenda, droga, música, cossos,assistència mèdica: tot gratuït per a tothom! 5. Lliure accés als mitjans d'informació: alliberem la tecnologiadels cobdiciosos capullos! 6. Espai i temps lliure per a tots els humans: disolguem totes lesfronteres antinaturals. 7. Alliberament de totes les escoles i totes les fàbriques de lesregles empresarials: que els edificis es retornin al poble d'unavegada! 8. Alliberament de tots els presoners a tot arreu: ells són els nos-tres germans. 9. Alliberament de tots els soldats ja: no més servei militar! 10. Alliberament de la gent dels seus liders. Liders mamons. Totel poder per a tota la gent lliure significa alliberar a tothom.

... una de les bandesde rock que ha por-tar més lluny la unióentre música i políti-ca a la història.

"La nostra cultura,art, música, diaris,posters, roba, cases,la forma com par-lem o caminem, eltallat de cabell o lamanera com prenemdrogues, follem,mengem o dormimés tot el nostre mis-satge i el missatgeés llibertat."

// 27Contracultura /Música i moviments socials

El nom, Motor City 5, sorgí enreferència a la seva ciutat,Detroit. I en les seves apari-cions públiques, van ser foto-grafiats amb xapes que forada-ven els seus torsos o exhibintarmes al costat de les sevesguitarres, sempre amb la ban-dera d'EUA girada del revéscom a símbol de negació i antí-tesis a tot el que aquesta repre-sentava.Més tard John Sinclair fouempresonat 29 mesos (de 10anys de condemna), per passarmarihuana a un policia secreta.Aquest fet coincideix amb l'ini-ci de la radicalització delsWhite Panters en les sevesaccions, juntament amb l'efer-vescència de diversos grups icol.lectius molt variats queveien en la lluita armada unaforma de mantenir una tensiósocial que propiciés canvis ambla idea de "portar la guerra acasa". Així, un altre Pantera

Blanca anomenat PunPlamodon és acusat de lacol.locació de diversos artefac-tes explosius a la seu de la CIA.O bé la extranya història deDennis Marrell, del que se sos-pità que era un agent infiltratde la CIA i fou expulsat poste-riorment. La detenció deSinclair també influí en unacerta despolitització del grup.Però el paper dels MC5 com asímbol i referent dels movi-ments socials de l'època es vaveure trencat en part pel con-flicte amb els Motherfuckers.Aquests van intentar entrar enun concert dels MC5 al quedeien que no podien pagar, toti que ja estaven en conflicteamb l'amo del local per nocedir-los l'espai per muntardiversos tallers i xerrades enuna altra ocasió. Tot plegat vaacabar amb enfrontaments i elsMC5 escapant en una limusinallogada per la discogràfica,

a m bMotherfuckers aldarrera cridanttraidors i tren-cant els seus dis-cos.

Els MC5 sorgiren també en unaescena musical undergrownmolt activa en la ciutat deDetroit. Una de les bandes des-tacades de l'entorn d'aquestsfóren els Stooges, amb IggyPop a la veu. Amb un so cru id'actitud desafiant foren, junta-ment amb els MC5, els antece-dents més directes del punk.També trobem els New YorkDolls, que van inspirar als SexPistols amb la seva imatgeglam i transgressora. Però enles influències en l'origen delpunk, tot i que en menor mesu-ra, també hem d'esmentar ban-des com The Who, VelvetUndergrown o Small Faces. Amés, al regne Unit va sorgir capal 1970 una secció anglesaPanteres Blanques, el WhitePanter Party - England, junta-ment amb la banda de proto-punk Deviants, versió anglesadels MC5 i inspiradora del sode Motorhead. Set anys des-prés, esclatava el punk a la carade la puritana societat anglesa.

Contracultura /Poesia

Future / Now (cançó traduïda dels MC5)

Xisclant màrtirs inútils que pengen despullats sobre la creu,et volen fer creure les mentides, criden que tot està perdut.Oblida la seva lògica desesperació, utilitza la teva imaginació,

el futur aquí i en aquest moment, si estàs disposat a pagar el que val.

Els líders bojos i poderosos controlen realment el teu destí,et roben, et torcen la vida i venen la teva ànima lluny d'aquí.

Si vas a la deriva o vagues perdut/da,ets el blanc perfecte per la doble creu.La teva llibertat en aquest moment,

si governes el teu propi destí.Aqui venen ells, l'home cosmopolita de l'automòbil;

Aqui saquegen, diplomats interestelars.Alguns diuen que és dolent amagar la veritat;

Altres mantenen que res està pohibit.La clau del misteri,

les nostres ments esclaten en un ocàs post atòmic;Els trencaments futurs com una onada de la marea

submergint a tothom en la confusió i el caos.El trauma del naixement d'un dia nou i extrany,

per a la gent de les tradicions del planeta Terra,consumint-se al sol naixent.

"Kick Out The Jams" és el títol de l'àlbumde debut dels MC5, grabat en directe.Representa l'enregistrament en viu d'unapetita revolució, que hauria pogut ser políticai social, però que, com a mínim i sense capmena de dubte, fou una revolta musical. Undisc apassionant amb un ritm & blues devas-tador i un rock & roll esptripat i apocalíptic,capaç de posar els pels de punta a qualsevol,i després de 40 anys!

Se quien eres, te conozco,se que viniste a luchar,se que sufre tu alma,

cuando ves miseria y mal,y se que tus ideales,

son por justicia y verdad,porque no estas con el

miedo,porque jamás te rendirás,

lleva ahora amigo mío,tus palabras, tu valor,tu amistad y tu fuerza,

tu cariño y tu amor,de la manera que sea,

allí donde te encuentres,que siempre sepa tu gente,

que tu siempre estarás,al lado de la bandera,negra de la libertad.

Contra los fachas, los hipó-critas,

contra sus cárceles sangrien-

tas,con aquell@s que están

pres@spor saltar una frontera.

Aunque no estás solo amigo,la lucha no cesó jamás,

ahora es tiempo de cosecha,Sacco, Vanzeti, Durruti,nunca, jamás morirán,

nuestra lucha es mas fuerte,que sus miedos, su sucia

moral.

Se quien eres, te conozcose que viniste a luchar,

hoy que las barricadas ardan,al grito de libertad,

que al corazón te sobra,busca siempre actuar,de la manera que sea,tu nombre es libertad.

Aquí quedamos por ahora,otros

que vinimos a lucha,por ti, por mi, por nosotr@s

por aquellos que ya no están,animo compañero mío,que jamás van a pasar.

Se quien eres, te conozcose que viniste a luchar,

porque en tus ojos vi luz,que hablaba de libertad.

Recuerda que haces falta,nunca des un paso atrás,

te espero, en las barricadas,porque nunca pasaran.

en memoria de Dani, asesi-nado en Teixero.

POEMA DE ROBERTO CATRINO CONVERSACIONES

-¡Oh,señor!Dios Todopoderoso, a ti te hablo. (No se oye nada)

-¿Digame,como es posible que, usted creador de todo,permita tanta injusticia?

(El silencio responde) -¿Digame,como es posible que, creandonos a su seme-

janza, haya tanta maldad? (El silencio responde)

-¿Digame,se lo imploro, como siendo usted el Bien,mira hacia otro lado? (El silencio responde)

-¿Digame porque nos juzgas, si usted dice que no lohagamos si no queremos ser juzados?

(El silencio responde) -¿No será que no es tan poderoso y no puede hacer

nada? ... -¿No será que no es perfecto y su creacion solo es

caos? ... -¿No será que es malvado y goza con nuestro sufrir? ... -¿No será que no existes, que eres invencion del miedo

humano? (El silencio otorga)

Miliciano del comando Playero

Didàctica// 29

l Congreso de Diputadosde la Nación ha declara-do 2006 como Año de laMemoria Histórica. A

finales del mes de Julio elConsejo de Ministros delGobierno socialista aprobó un

proyecto de Leyde las Víctimas

del Franquismo con el declaradoobjetivo de establecer medidas afavor de quienes padecieron per-secuciones y represalias durantela Guerra Civil y la posterior dic-tadura de Franco. Evidentementeno es ninguna casualidad quetodas estas manifestacioneshayan coincidido con el 70Aniversario de la Guerra Civil yque estemos ante una operaciónde manipulación a varias ban-das. Por un lado los residuos delpartido comunista se empeñanen hurgar esta zona delicadaporque en algún sitio tienen querascar votos. A la vez, intentanacaparar el espacio de la memo-ria sobre la Guerra como si fueseel principal, por no decir elúnico, actor que se enfrentó con-tra el levantamiento de las dere-chas. Y no deja de ser irónicoque los herederos de los parti-dos estalinistas, el PC deLlamazares y el PSUC de Saura,que entonces persiguieron consaña a anarquistas, cenetistas ypoumistas, hoy pretendan serlos campeones de una memoriahistórica. Por otra parte al parti-do socialista, partido de gobier-no que dice haber optado por lapacificación en todos los frentes,

le interesa cerrar heridas todavíaabiertas, aunque sólo sea conunas tímidas y roídas declaracio-nes. El PP ni quiere ni sabría cica-trizar las heridas de la Guerra.Pero, a pesar de los alborotos delos hijos y nietos del franquis-mo, al sector supuestamentecivilizado del PP, también parti-do de gobierno, le interesa hacertabla rasa histórica de la Guerray superar, para llegar alEjecutivo, el incómodo recuer-do de las dos Españas Atodos ellos les deberíapicar la cara decinismo político.Porque hagamos

memoria en este

supuesto año de la memoria ypresuntas intenciones de repara-ciones para los vencidos. El pri-mer entuerto surge ya hace másde 30 años en el primer abrazode Vergara en el que los hijos ynietos de los vencedores y partede los vencidos (socialistas,

comunistas y nacionalistas) pac-tan en secreto las �pautas degobernabilidad� de la �transi-

ción� quep r e c e d e n

los Pactos de laMoncloa. Una de ellas es el pactode silencio sobre la recientememoria histórica. Es decir quehabía que lamerse las heridas ensilencio otros cuarenta años

para acceder a los pese-bres de una democracia

parlamentaria torcida. Esto lepermite hoy al señor RodríguezZapatero presumir que �estees un país donde somostodos ya hermanos políticosy de convivencia�

. No dice Zapatero que hay algu-nos hermanos que son más her-manos que otros. Así, quienesfirmaron el pacto de silencio hanrecibido, aparte de varios milesde millones de su patrimoniohistórico (los socialistas y laUGT), sustanciosas subvencio-

nes de los presupuestos genera-les que les permiten mantenerun aparato y bailar al son del sis-tema, así como el apoyo mediá-tico con la versión políticamentecorrecta que les permiten mono-polizar el supuesto espacio polí-tico social. Quienes se negaron aser cómplices de este silencio(los libertarios y la CNT), no sólono han recibido subsidios nisoportes mediáticos, sino que nisiquiera se les ha devuelto elpatrimonio histórico de susabuelos. Así pues, los propiossocialistas y comunistas contri-buyen a que perduren heridasabiertas y a que subsistan esasdos Españas. Tampoco diceZapatero que sus reparacionesson puro sarcasmo. Los represa-liados y exiliados de la Guerra yel franquismo, hoy han muertotodos. A eso han estado espe-rando los socios del pacto desilencio. Incluso los hijos de laguerra y el exilio rondan ya los70 años. Unas medidas que qui-zás, en otro contexto y con otrotratamiento, podrían haber teni-do sentido hace 30 años, hoyson un pedo al aire y descaradocinismo. Desde lo que era y es elsector más numeroso de las víc-timas del franquismo, no sepiden honores ni reconocimien-tos piadosos. Tampoco quiere,como el PSOE y los comunistas,justificar que hubo desmanespor ambos bandos gracias ysanto amen. Los presuntos �des-manes� de los vencidos ya fue-ron pagados con creces bajo eltriunfalismo franquista. Ahora seles pide un nuevo ajuste decuentas envuelto en una cínicahipocresía de supuesta concor-dia que queda simbolizada por

la siniestra sombra de la mons-truosa Cruz del Valle de losCaídos. No, el colectivo de vícti-mas libertarias ni pide honoresni nada que no sea lo suyo. Sípide que las memorias históri-cas, en lugar de ajustarse a obje-tivos políticos partidistas, seajusten a la verdad histórica.También reclaman la revisión delos juicios sumarísimos del fran-quismo �y no sólo el deCompanys-. Rechazan y denun-cian la legitimización de los con-sejos de guerra que hacen hoylos señores del Supremo argu-mentando el supuesto derechovigente del franquismo. ¿Acasono tenía la República tambiénuna Constitución y unos dere-chos constitucionales tan válidoscomo la actual Constitución bor-bónica? ¿O es más constitucionaluna que otra como el caso de lossupuestos hermanos? El cinismode todas estas manifestacionesqueda aún más a la vista ante losgestos pusilámenes delEjecutivo socialista de suavizarsus proposiciones para aplacaral PP y a una Iglesia Católica tanbeligerantes hoy como en tiem-pos del Levantamiento y laCruzada. Los mismos responsa-bles del Golpe de Estado fascistaque provocó y sustentó laGuerra Civil se están cebandohoy en demostrar que las raícesde la guerra de clases del tras-fondo de la Guerra Civil siguenvivas: quienes viven a duraspenas del trabajo y quienes selucran explotando a los trabaja-dores.

LA MEMORIA TORCIDA

ins als sots i els rocarsmés ocults de LesGuilleries se senten lesveus que escampen el

meu nom. Per què voleu inter-rompre el meu descans? Quèvoleu de l�esperit de Joan Sala,cap de bandolers, conegutamb el nom de Serrallonga?Escolteu-me! Jo era un humil pagès a qui lainjustícia va empènyer contral�ordre i les lleis dels qui man-aven. Si els meus i jo hagués-sim estat llops, no hauriendurat els nostres desafiamentsal virrei de Catalunya. Creieuque si hagués pensat nomésen la meva fortuna, deslligant-la de la sort dels meus homes,

amics i protectors, hauriamantingut una colla de gentnoble i fidel de dos-cents ban-dolers? Penseu que hauriaviscut gaire i hauria esquivatcontínuament els soldats i elsometent ? La vida ha canviat molt enquatre segles, però no tantcom us penseu.Ara teniu a l�abast moltsavenços tècnics, científics i cul-turals; malgrat tot, continueusense posar fí al domini delssenyors, viviu amb el cap cot,procurant la subsistència indi-vidual. Gairebé han passat quatresegles des de la meva execu-ció� i una terrible amargor emve a la boca. Sembla que noheu après del passat! No soleuutilitzar la intel·ligència pensanten el profit de tota la gent. Veig

que viviu amagats entre elslaberints malaltissos que creala intel·ligència dedicadanomés al benefici personal.Una intel·ligència que dóna perviure, però a força de matar laidea de comunitat. Laintel·ligència privada desconfiadels altres, paralitza l�acciócol·lectiva i imposa el seuinterès com a única cosa desit-jable i possible. Us volen orgullosos de serignorants, preocupats pelvostre ego, febles d�esperit,ofegats pels poderosos...Vilatans i vilatanes: PENSEU!Però penseu amb generositatmés enllà del vostre melic.Sigueu valents, no aneuenrere!Companys, de bon gratmuntaria a cavall i armat ambpedrenyals i trabuc reprendria

la feina que la traïció vaescapçar... Juntament amb enTocasons, el Fadrí de Sau, loXacó de Taradell i tants homesi dones que em van acompan-yar per tornar a cridar:Visca la terra, muira lo malgovern!Ara sou vosaltres els qui teniuels reptes al davant: N�esteu contents que usenganyin els polítics? Us plau que regni la injustícialegitimada per lleis i policia queserveixen a l�interès dels caci-cs? Aixequeu el cap i digueu:PROU!!! Prou de tants guanys per a lesgrans empreses, mentre lagent senzilla cada cop ha desuar més per viure. Prou detanta urbanització, asfalt iciment. Prou d�infraestructures

com la línia de 400.000 volts,que disfressada de progrés,amaga també interessosespeculatius. Prou d�agredir elsnostres boscos, les nostresGuilleries i més enllà. Proud�atacar els nostres senyals d�i-dentitat, la nostra llengua, elsnostres costums comunals� Vilatans, vilatanes, aquesta nitla meva força us traspassaperquè sigueu valents idignes... Defenseu la terra queheretaran els vostres fills ifilles, no deixeu que la mal-metin altra vegada. L�esperit d�en Serrallongaacompanyarà sempre els lluita-dors, els rebels i els proscrits. I, ara, deixeu-me tornar on l�es-parver i la guilla tenen el seuterritori. He dit.

PARLAMENT D�EN SERRALLONGA

Martorell, octubre 2006

CNT-Martorell

E

Guilleries, octubre 2006

No a la MAT

F

n llibre que ens pot ajudar aapropar-nos al veganisme i alsseu principis pot ser el realitzatper David Román i EstrellaVilaplana. Els dos autors del lli-

bre, començaren per llegir altres llibressobre la temàtica, optaren pel veganisme ifinalment veieren la necessitat d�escriuresobre el tema per tal de difondre�l elmàxim. Es tracta d�una obra molt ben estructurada,que exposa definicions sobre el significatde la paraula veganisme i de la ideologiaque hi ha al darrere, i desmonta les pseu-do-argumentacions del pensament especis-ta.El llibre, sempre clar i entenedor per a qual-sevol persona, proposa 7 arguments per adeixar de consumir productes derivats del�explotació animal. Descriu una per una lesprincipals pràctiques d�explotació, oferint-ne estadístiques interessants, tant de l�EstatEspanyol com a nivell mundial. I és que unade les aportacions que trobem respecte alclar referent �Liberación Animal� de PeterSinger és que també descriu algunes pràcti-ques com les relacionades amb el món dela pesca o de l�apicultura.La relació entre el veganisme i l�ecologismetambé s�aborda breument en aquest llibre.

La principal particularitat del llibre però, latrobem amb les aportacions que realitzasobre nutrició i veganisme. Esbossa elmotius pels quals hem de rebutjar el con-sum de làctics (no només per qüestions èti-ques, sinó ja per la nostra pròpia salut) icorrebora que qualsevol nutrient essencialde productes animals es pot obtenir d�unafont vegetal. Per aquells que vulguin deixarde consumir productes provinents de l�ex-plotació animal aconsella realitzar una tran-sició progressiva, abandonant mica en micaels hàbits que imposa la dieta omnívora peradoptar (sempre d�acord amb les necessi-tats reals de la persona) la dieta vegana.Dóna informació de quins són els diferentsgrups d�aliments dels què està compost ladieta vegana i adverteix a les personesveganes d�alguns aliments que contenenalguna substància derivada de l�explotacióanimal encara que no ens ho pugui sem-blar. També aporta coneixements sobrecom alimentar a nenes i nens d�acord ambels principis del veganisme, sobre com potinfluir una dieta vegana en un nadó, l�em-baràs o la lactància materna. Per últim proposa tot de receptes per tren-car amb el tòpic de què la cuina vegana ésuna cuina repetitiva, monòtona i sense pos-sibilitats, i ofereix tota una llista de pàginesweb i llibres per conèixer més sobre latemàtica.

La dieta eticaDavid Roman; Estrella VilaplanaEditorial Jacaranda (2002)Manresa, novembre 2006VeganYeYe

U

s tracta de la segona edició del llibre"Liberación animal" escrit pel mateixPeter Singer l'any 1975. L'autor és con-siderat un dels principals ideòlegs dels

moviments per a l'alliberament animal actuals.Aquesta obra esbossa els arguments quedefensen la necessitat de viure sense causarsofriment als éssers animals no humans i rebatles principals excuses especistes que s'estandonant per seguir amb l'actual sistema dedominació.Aquesta segona edició també ens ofereix lapossibilitat de conèixer quines són les condi-cions de vida a què es veuen sotmesos milionsd'animals no humans en les granges indus-trials, mostra de la violència quotidiana querealitza el sistema de producció capitalista con-

tra éssers amb capacitat de sofriment.L'experimentació amb animals també surt malparada d'aquest llibre, que denuncia la sevaineficàcia i la manca de motius ètics suficientsper seguir endavant amb aquesta pràcticacruel.El llibre aporta una primera noció de les carac-terístiques i possibilitats d'una dieta vegana,desmantellant la idea preconcebuda que ali-mentar-se prescindint dels productes derivatsde l'explotació animal perjudica la nostra salut.En definitiva, és una bona eina per tenir una pri-mera noció prou completa dels principis que hiha darrere l'alliberament animal.

Liberación animalSINGER, Peter Editorial Trotta (1999).

EManresa, novembre 2006VeganYeYe

Ressenyes// 30

uè és l'ALF? Quin tipus d'accions realitza? Quin paper ha tingut en la lluita per a l'allibera-ment animal? Aquestes són algunes de les qüestions que aborda aquest breu però interes-sant llibre, escrit per un dels seus militants que ha estat empresonat degut a la seva lluita. El llibre en si és un repàs de les accions que la Western Wildlife Unit-ALF (la secció Oest del'Exèrcit d'Alliberament Animal) va realitzar a finals dels anys 80-inicis dels noranta, princi-

palment contra pelleteries i centres on es practicava la vivisecció. Comença realitzant una breu introduc-ció històrica del moviment ecologista radical a Amèrica, exposant el paper que van jugar grups com elsEarth-First o l'extensa pràctica dels monkeywrenchers (destructors d'equips i maquinària).En definitiva l'autor del llibre exposa que l'ALF sorgeix de la necessitat d'acabar amb la brutal explotacióexistent sobre els animals; de la impacència de veure com les batalles legals i públiques no suposavencap tipus d'avenç per als animals no humans. I és que malgrat les nombroses crítiques que ha rebutaquest grup per part de sectors més reformistes, l'eficàcia de la seva lluita ha quedat pal·lesa en accionscom la què el 1987 va suposar el tancament d'un laboratori d'investigació de la Universitat de Pensilvània.En aquella ocasió, el robatori (i posterior difussió pública) de les cintes de video on quedàven pal·lesesles pràctiques que els investigadors realitzaven amb els animals, va comportar una àmplia campanya derebuig per part de la opinió pública que van obligar al laboratori a tancar les portes.

"Recuerdos de Libertad"CORONADO, Rod

QManresa, novembre 2006VeganYeYe

er aquells que creguin que la cuina veganaés monòtona i avorrida aquí va un llibreque pot animar a la gent a provar novesreceptes i a gaudir sense necessitat d�in-

flingir dolor ni de privar la llibertat a cap ésser sen-sible. Apostar pel veganisme pot ser una manerad�agafar interès per la cuina, de conèixer millor elnostre cos i de dur una dieta més equilibrada. �Mi libro de cocina vegana�, aporta com sol ser habi-tual en aquest tipus de llibres, una primera intro-ducció explicant els motius pels quals ens oposema l�explotació animal. També ofereix una petita llis-ta de productes que poden contenir algun productederivat d�aquesta explotació, no només en l�alimen-tació, sinó també en la vestimenta, la costmètica ola llar. Hi ha moltíssimes receptes i són molt variades.Proposa com preparar des d�amanides i sopes, finsa llegums o postres. Explica com elaborar els famo-sos falafels o el tofu que tant ens aporta. Un llibreque ens pot ajudar a donar un toc de creativitat a lanostra cuina.

Agenda llibertàriaressenyes�Mi libro de cocina vegana�BUZO, Rocío.Oceano Grupo Editorial (2001)

còmics

Berga

!Primer concurs intergalàctic de truites

Dia i hora: divendres 24 de novembre a les 21 h.Lloc: a l'Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat (c/ del Balçnúm. 4 baixos, Berga).

Consulteu les bases a: www.berguedallibertari.org

!La Berguedana de Jazz presenta: Arthur Kell Quartet

Dia i hora: dissabte 25 de novembre a les 12h nit.Lloc: La Font del Balç, tocant a Gironella.

Consultar: www.bdejazz.net

!Exposició d'un recull de treballs de Juan Kalvellido

Dia i hora: del 2 al 16 de desembre.Divendres de 19 a 21 h.Dissabte de 18 a 21 h.Diumenge de 19 a 21 h.

Lloc: a l�Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat (c/ del Balçnúm. 4 baixos, Berga).

!Jornada per a l'autogestió de la informació: Dinar popular, subasta popular, projecció de �Radio fabela� i

molt més!

Dia i hora: dijous 16 de desembre. Actes tot el dia.Lloc: a l�Ateneu Llibertari del Berguedà (c/ Pinsania nm. 7 bxos).

Més informació a: www.berguedallibertari.org

!Taula rodona entorn l�alimentació i sopar de coses boníssimespel paladar, la moral i la terra!

Dia i hora: dissabte 23 de desembre.Sopar a les 21h.Taula rodona a les 19h.

Lloc: a l�Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat (c/ del Balçnúm. 4 baixos, Berga).

BAGES

!2n Concert de tardor pel Pèsol Negre

Dia i hora: dissabte 25 de novembre a les 23h.Lloc: al local de l'Assemblea de Joves de Sallent.Preu: 4 euros.

!Festa amb dj�s

Dia i hora: 31 de desembre a partir de la 01h.Lloc: CNT Manresa-CSO Valldaura (c/Jorbetes, núm. 15, Manresa).

!Kafeta Tremenda

Dia i hora: cada divendres de 20h. a 02h.Lloc: CSO La Tremenda (c/Hospital núm. 24-26, Manresa).

Ressenyes/Agenda// 31

PManresa, novembre 2006VeganYeYe

Tranquils, a partir d�ara

les hòsties seran verdes i d�es-

querres, però continuarant

sent hosties de debò.

Mmm, arasi que anirem bé

er culpa de la distància,aquesta entrevisa l�hemhagut de realitzar mit-jançant internet.

1. ¿Qué tarea desarrolláis conla Unión VegetarianaEspañola?

La Unión Vegetariana Española(UVE-www.unionvegetariana.org) es una asociación no lucra-tiva que nació con un dobleobjetivo: por un lado, agrupartodas las distintas corrientesque trabajan dentro del vegeta-rianismo para la difusión denuestros planteamientos a nivelsocial; por otro lado, para apo-yar a las personas que han ele-gido ser vegetarianas en su vidapersonal y que en muchas oca-siones se sienten desampara-das, solas e incomprendidas.Muchas veces necesitan saberque hay otros que están en sumisma situación, y aprecianmucho el apoyo mutuo y porsupuesto también orientacionesa nivel práctico respecto a lacocina o a los conocimientossobre nutrición. Aunque siem-pre ha habido muchas personasque se han volcado hacia elvegetarianismo en una búsque-da del bienestar personal y lasalud, en la actualidad son cadavez más las personas que lleganal vegetarianismo movidos poruna preocupación manifiestahacia los animales, como unaforma directa de boicotear eltrato inhumano que se da a losanimales destinados para elconsumo humano.

2. ¿Cómo definirías el especis-mo?

El especismo es la discrimina-ción por el hecho de pertenecera otra especie. Del mismo modoque en épocas anteriores se haluchado por la erradicación delracismo (discriminación en fun-ción de la raza de la persona) oel sexismo (discriminación enfunción del sexo o género de lapersona), el especismo se siguemanteniendo en la actualidadcomo algo totalmente normal yplenamente arraigado en las tra-diciones, las costumbres socia-les y los hábitos cotidianos. Lafrontera imaginaria que nosmantiene como �superiores� aotras especies animales que

habitan el planeta hace que nosveamos con derecho a utilizar alos animales a nuestro antojo,como bienes de consumo o sim-ples artículos para nuestro dis-frute. Sin embargo, el obstáculoque tenemos para romper estadiscriminación es que, a diferen-cia del sexismo o el racismo, enlos cuales las propias personasafectadas han podido luchar pordefender sus derechos, las vícti-mas del especismo, los anima-les, no pueden luchar por susderechos� de modo que quie-nes defendemos erradicar elespecismo lo estamos haciendode una forma plenamentealtruista, somos la voz que ellosno tienen ante la sociedad. Nose trata de intentar convencer alos demás de que un tigre, unasardina o una araña tienen losmismos derechos que cualquierpersona, sino reivindicar quecada ser tiene sus derechos (enespecial su derecho a la vida) yque por tanto debe ser respeta-do. Además, hay que ser cons-cientes de que no sólo somosespecistas por considerarnossuperiores a los animales, sinoque en muchas ocasiones consi-deramos a ciertos animalescomo más merecedores dederechos que otros (por ejem-plo, los perros y los gatos).

3. ¿Por qué con ser vegetaria-no no es suficiente?

Hacerse vegetariano es ya ungran paso que no se debemenospreciar. Representa elreconocimiento personal (en elnivel más profundo del indivi-duo) de que comer carne no esnecesario para la subsistenciadel organismo humano, y quepor tanto si comemos carne espor el simple placer (totalmenteprescindible) de saborear ungusto al cual nos han acostum-brado desde pequeños. Peroreconocer que ese placer inne-cesario representa una injusticiafrente a los animales nos prepa-ra para vencer el especismo.Debido a las costumbres socia-les, no a todas las personas lesresulta tan fácil romper con elhábito de comer carne, por esoel hecho de conseguirlo y asu-mirlo en la vida personal ya esun gran logro. De ahí viene laimportancia de prestar apoyo aquienes desean emprender estecamino, para que lo hagan conéxito. Ahora bien, dejar decomer carne no es suficientepara erradicar el especismo por

completo, es sólo el primerpaso. Posteriormente nos dare-mos cuenta de que los animalesestán siendo utilizados para unaenorme cantidad de propósitosde los que quizás antes nisiquiera habíamos sido cons-cientes. Debemos seguir renun-ciando a esos usos para avanzaren el camino hacia la desapari-ción del especismo.Descubrimos que implicamuchos otros aspectos ademásde la alimentación: la ropa(cuero, pieles, lana, seda�), lacosmética (sustancias de origenanimal, productos testadossobre animales), y la que quizássea la más reprochable de todaslas formas de uso animal: ladiversión (caza y pesca, corridasy otros festejos populares en losque se tortura a toros y otrosanimales, circos, zoos y acua-rios, carreras, peleas, etc).

4. ¿Puede haber liberaciónhumana sin liberación animal?

Efectivamente el ser humanodesde su visión antropocéntrica(egoísta) tiende a verlo comocosas totalmente separadas. Esmás, hay quien considera absur-do preocuparse por los dere-chos de los animales siendo asíque se cometen todavía tantasinjusticias contra las personas,en todas partes y de tantas cla-ses. Pero en mi opinión, unacosa no quita la otra. Como sesuele decir, �lo cortés no quitalo valiente�. La liberación huma-na y la lucha por los derechosde todas las personas es algoadmirable que merece todonuestro apoyo y dedicación,pero eso no impide que tambiénexijamos derechos para los ani-males. Una cosa debe sumarse ala otra para hacer que el mundoavance en su conjunto. De igualmodo que no todos los dere-chos humanos se respetan toda-vía en la práctica (aunque esténreconocidos legal y culturalmen-te), reclamemos derechos paralos animales como punto departida hacia un mundo másjusto y solidario, con el tiempola humanidad irá avanzando enese sentido, cada vez más.Resulta interesante hacer notarque de hecho, muchos autoresven la falta de consideración yrespeto hacia los animales comoel origen de la insolidaridad, eldesprecio y la violencia haciaotras personas. Mientras que lasculturas que han valorado y res-petado la vida de los animales

han tenido por naturaleza untalante más pacífico y bondado-so también con los seres huma-nos.5. ¿Por qué muchas personasque forman parte de movi-mientos sociales no asumen laliberación animal como unalucha propia?

En mi opinión lo que sucede esque al afrontar los problemassociales se encuentran tan des-bordados que se sienten obliga-dos a �priorizar�. A menudooímos decir: �Queda tanto traba-jo por hacer que eso tendrá queesperar�, o también �Lo primeroson las personas�, o sea que losanimales quedan en segundoplano. Es cierto que hay muchotrabajo por hacer, pero como hedicho antes, los animales tam-bién lo necesitan y no puedenesperar por el simple hecho deque las injusticias con el serhumano sigan existiendo. Laliberación animal es una luchaque está ahí y que debemosafrontar, y quizás el hecho dehacerlo nos ayudará a compren-der y resolver muchos de losotros problemas sociales. Dehecho liberarse de la dependen-cia de los productos de origenanimal tiene un efecto directomuy importante sobre los siste-mas de producción y sobre elimpacto medioambiental, dospuntos clave en las problemáti-cas actuales.

6. ¿Qué particularidad creesque tiene el movimiento por laliberación animal?

Creo que lo que caracteriza almovimiento por la liberaciónanimal sobre todo es que hablapor otros seres que no puedenexpresarse por ellos mismos.Hasta ahora hemos asistido amovimientos sociales de perso-nas que se sentían oprimidas yreivindicaban sus propios dere-chos. La liberación animal la exi-gen algunas personas �de partede los animales�, y lo hacen anteel resto de la sociedad porqueconsideran que representa unavance positivo y necesario. Enel contexto del progreso de lahumanidad, es el siguiente pasode �civilización�: ampliar el cír-culo de compasión para queabarque también a otros seressensibles aparte de los huma-nos, en busca de una mayorarmonía y respeto por la vida.

7. ¿Qué relación hay entre el

sistema capitalista y el siste-ma de explotación animal?La explotación animal bajo unaorganización social de subsis-tencia podía ser considerada encierta medida como �sosteni-ble�, es decir, las personas con-vivían con los animales y seaprovechaban de ellos para susupervivencia, pero respetándo-los y cuidándolos. En ciertas cul-turas tradicionales que todavíaexisten en la actualidad, susgentes veneran y cuidan a losanimales como fuente principalde sustento y riqueza. Es el casode ciertos pueblos tradicional-mente ganaderos de África o deMongolia. Pero en los paísesoccidentales, pasar a considerara los animales como bienes omedios de producción ha hechoque se intensifique la presiónsobre ellos, y lo que se exige deellos. Una gallina ponedora sólotiene valor mientras su produc-ción de huevos es elevada, en elmomento en que su produccióndecae, deja de ser rentable ydebe ser sacrificada y reempla-zada por otra, en un cruel ciclointerminable que busca siempremaximizar los beneficios. Laaplicación del sistema intensivosobre la producción de alimen-tos especialmente, ha sido elorigen de la ganadería indus-trial, en la cual hay que obtenercada vez mayor cantidad de pro-ductos para satisfacer el aumen-to del consumo. El modelo pocoproductivo (enfocado al auto-consumo) de la ganadería tradi-cional ha quedado inservible yha sido sustituido por un mode-lo brutal de explotación del ani-mal en busca del máximo rendi-miento, sin tener en cuenta queson seres sensibles y que pose-en unas necesidades elementa-les que en la inmensa mayoríade los casos no se respetan. Lasolución no es mejorar las con-diciones en que son criados,porque nunca dejará de ser unaexplotación del animal, sinodejar de apoyar este conceptode uso de los animales dando elpaso hacia una alimentaciónvegetariana o vegana basada enuna saludable dieta vegetal, queno sólo satisface plenamentenuestras necesidades físicassino que además resulta másbeneficiosa: tanto para nuestroorganismo, como para los ani-males y para el planeta en suconjunto.

Apunts sobre el veganismeEntrevista a David Román: membre de la Unión Vegetariana Española, i autor

dels llibres �La dieta ética� i �Leche que no has de beber�

Entrevista

PManresa, octubre 2006

V de vegano

el pèsol. negre nº 30. octubre-novembre 2006

Documents