Publicació llibertària de l�Alt Llobregat

Traïts i acomiadatsTypsa acomiada 15 obrers aNavarcles. Patètica actuació desindicats i companys /pàg 16

Ja fa uns dies que l'em-presa Arenes i GravésCastellot ha començatl'explotació de les gravesd'uns camps que pertan-yen a la Pineda (propietatdel Bisbat de Vic).L'empresa les explotalegalment i amb tots elspermisos d'indústria imedi ambient, però notan sols extrauràn lesgraves dels camps,almenys més d'un 15% dela zona sud-oest és bosc.Un bosc que després depatir un incendi, s'haregenerat de formaespectacular; tant, quenombrosos veïns

d'Avinyó, Sallent i Balsarenyhi van a passejar o buscarbolets gaudint dels plaersde la natura.

Cal estar alerta i impedirque l'explotació no passidels camps. Cada part delbosc que es perd, desapa-reix un patrimoni naturalirrecuperable ("remem-ber" FIASA on tot un alzi-nar ha sigut devorat perles maquines).

Ens canvien boscos perciment, ens asfalten lavida, no hi actuarem?

Alerta ecològica a Avinyó! Homenatge a AgustínRueda /pàg 4 i 5

BerguedàSant Corneli i la febre delformigó /pàg 8La febre constructora no para: volenconstruïr una pedrera a Sant Corneli

En construcció /pàg 14Mentre no es para d�edificar la gentdel Berguedà hem de marxar a viurea fora

Magriña S.A representa un greuperill pels seus obrers /pàg 17Com a la majoria d�empresesberguedanes no s�hi respecten lesmesures de seguretat

BagesUna muntanya de merdasalada /pàg 6 i 7Aquesta és una història de negligèn-cies, despropòsits, pors i interessoscomercials sense escrúpols

Atacant l�autodefensa /pàg 13Els mossos d�esquadra segueixenamb les seves tàctiques de controlsocial

WWW.berguedallibertari.org/pesolnegre/index.html

6000 exemplarsII època núm. 18

Octubre-novembre 2004

GRATIS

L�especulació: el pa de cada diaal Bages i al Berguedà /pàg 3 i 14

El pavelló municipald�esports de Sallentdurà el nom delcompany i veí delpoble AgustínRueda Sierra, elqual sempre vaestar molt vincu-lat a l�esport.L�any 1978 l�Estatva assassinar bru-talment l�Agustín aC a r a b a n c h e l . M a il�hem oblidat i eldiumenge 31 d�oc-tubre el recordaremtots junts.

Sobre els col·lectiusde l�alt Llobregat

Estamos de enhorabuena,hemos hecho un gran pasoadelante en el camino de lalucha hacia la libertad. El PèsolNegre ya no es la publicación

libertaria del Berguedà sino que es la publicación libertaria del Alto Llobregat. Esoquiere decir que no tienes en las manos solamente el número 18 de El Pèsol Negresino que estás leyendo el primer número en que ésta publicación es básicamentedel Bages y del Berguedà. Y eso, ¿qué quiere decir? Pues quiere decir de entradaque en ésta publicación ahora ya no participan solamente personas de diferentespueblos de la comarca del Berguedà sino que además participan personas demuchas ciudades y pueblos del Bages. Quiere decir que la publicación ha pasadode tener 12 páginas a tener 20 y de tener una tirada de 2.000 o 3.000 ejemplaresa tener 6.000. Ahora el proyecto de librepensamiento y contrainformación -sobre-todo a nivel local- tiene un alcance mucho mayor y la publicación resulta así másútil. Éste periódico es una buena herramienta y esperamos que entre todas la apro-vechemos al máximo. Con éste paso, además, se avanza en la coordinación de laspersonas de sensibilidad libertaria de la histórica comarcal del Alto Llobregat.Salvando las distancias podríamos decir que desde la publicación de El Trabajo,publicación de la CNT durante los años 1922-23, 1931-34 y 1937-38, no habíahabido una publicación de gran alcance y sensibilidad libertaria que actuase en elAlto Llobregat y eso nos llena de alegría. El Pèsol se va haciendo grande y siguesiendo Negro.

El mes de marzo de 1998 apareció el primer número de la primera época de éstapublicación con un formato muy diferente. El mes de noviembre del 2000 empe-zaba una segunda época que no se ha detenido a pesar de las muchas mejorastécnicas y los aumentos de tirada que se han ido realizando. La gente del Berguedàya sabe como es El Pèsol Negre, ahora en el Bages también hay pesolets y pesole-tes. Como se decía en el primer número de la primera época: el pèsol negre, tam-bién llamado pèsol de montaña es una variedad de guisante que se planta en seca-no y es rústica y rebelde. Bien, pues nosotros también somos rebeldes.

Ésta es una publicación basada en el librepensamiento y que pretende ser unaherramienta para la denuncia de la injustícia, para informarnos de lo que pasa conindependencia de los diferentes poderes que siempre controlan los medios, parala crítica, el pensamiento, la creación y el humor. El Pèsol Negre lo hacemos entretodos y es de todos; por eso es importante que colaboremos para tener un mediocomo éste en nuestro entorno inmediato. Si hemos de esperar a que nos informenlos otros, los poderosos, estamos apañados.

Queremos trabajar juntas por la justicia, la libertad y la igualdad, en contra de laexplotación de los seres vivos por los seres vivos, porqué llevamos un mundonuevo en nuestros corazones y entre todos y todas lo haremos nacer. Debemoshacernos oir y éste periódico nos puede servir para hacerlo. Frente a las injustíciasque ya son el pan de cada día es muy difícil luchar solos, pero si los que sufrímoslas mismas injusticias nos ayudamos de igual a igual, nos organizamos solidaria-mente, es más fácil cambiar las cosas.

Empezamos este nuevo trayecto de El Pèsol Negre con éste número que estasleyendo, llenos de ilusión y esperamos que el proyecto siga adelante. Es por esoque queremos que todo el mundo que quiera se sume y nos envíe sus artículos ypropuestas. Porque seguramente tú también eres un pèsol negre o..., ¿no te habíasdado cuenta?

¡Salud y anarquía!

Estem d'enhorabona, hem fet un gran pasendavant en el camí de la lluita cap a la lliber-tat. El Pèsol Negre ja no és la publicació lli-bertària del Berguedà sinó que és la publicacióllibertària de l'Alt Llobregat. Això vol dir que nonomés tens a les mans el número 18 d� El Pèsol Negre sinó que estàs llegintel primer número en que aquesta publicació és bàsicament del Bages i delBerguedà. I això què vol dir? Doncs vol dir d'entrada que en aquesta publica-ció ara ja no només hi participen persones de diferents pobles de la comarcadel Berguedà sinó que també hi participen persones de molts pobles i ciutatsdel Bages. Vol dir que la publicació ha passat de tenir 12 pàgines a tenir-ne20 i de tenir una tirada de 2.000 o 3.000 exemplars a tenir-ne una de 6.000.Ara el projecte de lliurepensament i contrainformació -sobretot a nivell local-té un abast molt més gran i la publicació esdevé encara més útil. Aquestperiòdic és una valuosa eina i esperem que entre totes l'aprofitem al màxim.Amb aquest pas, a més, s'avança en la coordinació de les persones amb sen-sibilitat llibertària de la històrica comarcal de l'Alt Llobregat. Salvant lesdistàncies, podríem dir que des de la publicació d� El Trabajo, publicació dela CNT durant els anys 1922-23, 1931-34 i 1937-38, no hi havia una publica-ció de gran abast i de sensibilitat llibertària que actués en l'Alt Llobregat i aixòens omple d'alegria. El Pèsol es va fent gran i segueix sent Negre.

El mes de març de 1998 va aparèixer el primer número de la primera èpocad'aquesta publicació amb un format molt diferent. El mes de novembre del2000 començava una segona època que no s'ha aturat tot i les millores tèc-niques i els augments de tirada que s'han fet. La gent del Berguedà ja sap comés El Pèsol Negre, ara al Bages també hi ha pesolets i pesoletes. Com es deiaal primer número de la primera època: el pèsol negre, també anomenat pèsolde muntanya, és una varietat de pèsol que es planta a secà i és rústica i rebel.Bé, doncs nosaltres també som rebels.

Aquesta és una publicació basada en el lliurepensament i que pretén ser unaeina per a la denúncia de la injustícia, per a informar-nos del que passa ambindependència respecte els diferents poders que inevitablement sempre con-trolen els grans mitjans, per a la crítica, el pensament, la creació i l'humor. ElPèsol Negre el fem tots i és de tots; per això és important que hi col·laboremper tal de tenir un mitjà com aquest en el nostre àmbit més immediat. Si hemd'esperar que ens informin els altres, els poderosos, estem arreglats.

Volem treballar juntes per la justícia, la llibertat i la igualtat, en contra de l'ex-plotació dels éssers vius pels éssers vius, perquè portem un món nou als corsi entre tots i totes el farem néixer. Ens hem de fer sentir i aquest periòdic enspot servir per fer-ho. Davant les injustícies que ja són el pa de cada dia és moltdifícil lluitar sols, però si els que patim les mateixes injustícies ens ajudem d�igual a igual, ens organitzem solidàriament, és més fàcil canviar les coses.

Comencem aquest nou trajecte d� El Pèsol Negre amb aquest número queestàs llegint, carregats d'il·lusió i esperem que el projecte tiri endavant És peraixò que volem que tothom que vulgui s'hi afegeixi i ens envieu articles i pro-postes. Perquè segurament tu també ets un Pèsol Negre o..., no te n'haviesadonat?

Salut i anarquia!

CatalàCastellano

I recorda...

Directori

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el portaveu de cap associació nientitat. El col·lectiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa a ningú, solamenta qui en forma part a cada moment. D'altra banda, com a col·lectiu només intentemassumir l'editorial i les grans línies de la publicació, la resta de textos són respons-abilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.Tancament d'aquesta edició: 21/10/04

En aquest Pèsol Negre han participat: Barrikada, Bastards investigadors, Ile, Amicsd�Agustin Rueda, Cirne, Col·lectiu les Granges, Gbx, Etc, Boicot preventiu, M., GSA,Blanka, Hiram Gascoigne, AF, Pep i Tu, Zapling

Per contactar amb nosaltres:

pesolnegre@berguedallibertari.org

Atenció: La premsa anarquista pot erradicar la ignorància i la submissió al poder.Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar elsvostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot,tingueu paciència.

*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos, Berga 08600. Adreça electrònica: alliberga@hotmail.com i ateneullibertari@berguedallibertari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu

difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org www.berguedallibertari.org (Portal llibertari

del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos,

Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària del Berguedà): pesolnegre@berguedallibertari.org *GIRONELLA: Associació

Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica: manre@cgt.es Coordinadora antirepressiva de

Manresa: http://www.nodo50.org/cam/ (en construcció). Na Bastardes (centre social okupat): c/ Bastardes núm. 13, Manresa. *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol

de Montserrat. Adreça postal: Federico Beltrán, St. Pere núm. 7, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: pavongeme@hotmail.com *NAVARCLES: Casal Carrasclet: http://navarcles.noodles.cc/casal/index.htm

L'Escletxa (Portal Llibertari de Navarcles): http://navarcles.tk *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda, Ateneu Popular Ferroka, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona).

Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina

web: www.surialternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latinmail.com

urant els darrers anys elmercat immobiliari haexperimentat un aug-ment espectacular pel

que fa als preus. A Manresa elpreu mitjà del m2 construït hapassat de 674 euros l'any 1996a 1520 euros el 2003, conver-tint la compra d'un habitatge enun privilegi només assumiblehipotecant-nos per la resta deles nostres vides. D'altra banda,els lloguers de pisos de segonamà volten els 400 euros al mes,obstaculitzant la possibilitatd'emancipació de la gent jove,que no pot assumir pagaraquests preus, sotmesa comestà a la precarietat laboral. Vivim en una època on es prio-ritza molt més el beneficieconòmic per sobre del benes-tar de les persones i a Manresacom a tot arreu podem trobarvaris exemples.

Us expliquem un cas:Un dia passejant pels voltantsde l'institut Lluís de Peguera (plaça Espanya) ens van cridarl'atenció les pancartes penjadesals balcons del carrer Carrasco iFormiguera, amb missatgescom "Ajuntament traïdor","aquesta obra és il·legal", "ensvolen emparedar", "políticsespeculadors", "perquè l'ajunta-ment permet això? Què hi haamagat?".

Així doncs vam decidir anar aparlar personalment amb elsveïns i veïnes de l'edifici enqüestió (entrada pel carrerGinjoler) per demanar-los si enspodien explicar què al·ludienles pancartes.Dues de les veïnes afectadesens van informar del següent:El passat mes d'agost els vaarribar la notícia que justdavant del seu edificil'Ajuntament de Manresa haviadonat els permisos per edificaruna nova construcció de lamateixa alçada que el seu habi-tatge. El nou edifici constaria dedues plantes d'aparcament sub-terrani, una planta baixa adjudi-cada a la multinacional de men-jar escombraries Pans &Company, tres plantes més, iuna altra sotacoberta quecamufla un quart pis que legal-ment no es podria construir.L'edificació es faria a unadistància de 3 m, distància quees veu reduïda a 1'50 m teninten compte l'amplada dels bal-cons.

Aquesta situació comportariad'una banda que les veïnesafectades no tindrien cap sorti-da exterior, amb la perillositatque comporta en cas d'incendio altres situacions d'emergèn-cia; i d'altra banda es quedariensense cap entrada de llum natu-ral. Així mateix, deixarien detenir vistes exteriors (caracterís-tiques promeses en el moment

de la compra de l'immoble) i laintimitat dels veïns, al seu torn,també es veuria afectada teninten compte que diverses fines-tres del nou edifici donarienjust davant dels balcons de casaseva.

Les veïnes, conscients de lamàfia urbanística manresanaque comprèn polítics, construc-tors i advocats, han tramitatuna denúncia per via judicialdes d'una gestoria deBarcelona. Aquest procés nos'ha pogut dur a terme abans jaque se'ls va informar del greugejust abans de l'inici del mes d'a-gost (període en el qual les ins-titucions judicials resten tanca-des).Paral·lelament utilitzen la

denúncia pública mitjançantpancartes per tal que el conflic-te surti a la llum pública i tenenel suport de l'Associació deveïns del seu barri, Passeig iRodalies. Podríem dir que el seu gest deprotesta ha donat els seusfruits, vist que la regidora d'ur-banisme Àngels Mas ha propo-sat una reforma per solucionarel cas: els 2 metres de distànciano començarien des de la faça-na sinó des de la barana delbalcó, guanyant així un tristmetre. Aquesta és la distànciapermesa per poder gaudir deles vistes així com de l'entradade llum directe promeses en lesescriptures de propietat. I sí, totaixò és legal, doncs la legislacióvigent estipula que la servitudde vistes es considera a partirdels 2 metres; tot plegat a tenirmolt en compte quan vegemanuncis de lloguer o compra depisos amb missatges de l'estil:súper econòmic i amb fantàsti-ques vistes.

L'absurd de la llei va encara méslluny: tot i haver-hi un procésjudicial pel mig les obres estanta punt de començar. Per parar-les s'hauria d'iniciar una mesuracautelar. Per poder engegaraquest procés la gent afectadahauria de pagar una fiança (esti-pulada pel jutge) per assegurarque en cas de perdre (que esconsideri l'obra legal), la cons-tructora cobri una indemnitza-

ció per danys i perjudicis. Si noes demana la mesura cautelarno hi haurà res que pari lesobres, i quan l'edifici estiguiacabat no hi haurà cap sentèn-cia (per molt que l'il·legalitzi)que l'enderroqui.

Les persones afectades es pre-gunten com és que l'ajunta-ment ha preferit donar elpermís per construir sobre unterreny tan minúscul (doncstota la planta del nou edifici nosuperaria els 150m2) abans queaquest petit terreny es convertísen zona verda. Ens volen empa-redar les constructores, empa-rades per la llei i amb el vist-i-plau de l'Ajuntament, un trian-gle perfecte que legitima i lega-litza l'especulació salvatge encontra de la voluntat de les per-sones afectades.

I el sarcasme queda encara méspatent quan l'Ajuntament enge-ga una campanya publicitàriaamb el lema "Mil idees perManresa" seguida de la màxima"Si ens respectem, vivim millor".Potser és hora de demanar al'Ajuntament una cosa tant sen-zilla com que prediqui amb l'e-xemple, que comenci a respec-tar als seus ciutadans i les sevesvoluntats i no a les del capital.

El cas dels veïns i veïnes delcarrer Ginjoler no és un casaïllat, hi han molts altres casosd'injustícia urbanística. AManresa en trobem varis exem-ples com és el cas de les veïnesque vivien a la zona de lesBases de Manresa a les quals elshi van donar indemnitzacionsmolt baixes per després vendreels nous pisos a preus on pocshi podien arribar. És també elcas de les persones que viuen alBarri Vell, als quals se'ls oferèi-xen baixes indemnitzacions i acanvi disposen del sòl per fer idesfer al seu afany. Quan decidim les persones sivolem una zona verda, un nouedifici o un garatge? Qui deci-deix què es construeix en cadam2 de la ciutat? Qui decideix ferfora a les persones que han vis-cut tota la vida al mateix edificiperquè ara diuen que allà hivolen una botiga Abacus?L'Ajuntament, les constructo-res, ens pretenen comprar i fercallar amb almoines, però notothom està disposat a que laseva vida canviï radicalment pelgust d'uns quants.

Hi ha gent que no vol una minçaindemnització a canvi de que-dar-se emparedada per la restade la seva vida. Hi ha gent queamb un gest tan simple compenjar una pancarta al balcóevidencia la injustícia urbanísti-ca, i es topa amb el laberint del'òrgan legislatiu i el nul recol-zament de l'Ajuntament.

La llei empareda les persones

DManresaEls bastards investigadors

El passat mes d'agost els vaarribar la notícia que justdavant del seu edificil'Ajuntament de Manresahavia donat els permisosper edificar una nova construcció de la mateixaalçada que el seu habitatge(...)

L'edificació es faria a unadistància de 3 m, distànciaque es veu reduïda a 1'50mtenint en compte l'ampladadels balcons. (...)

INSTÀNCIA PRESENTADAPER TAL QUE EL PAVELLÓMUNICIPAL D'ESPORTS DESALLENT PORTI EL NOMD'AGUSTÍN RUEDA

allent a 29 de maig de2004.

Els veïns de Sallent (...)ens dirigim a les autoritatsdemocràtiques de la vila deSallent, encapçalades per l'al-caldessa, Mireia Cortés i totsels regidors que composen elgovern municipal per recla-mar que el pavelló municipald'esports de la nostra vila -sense nom fins aquestsmoments- porti el nom d'uninsigne sallentí com és eld�Agustín Rueda.

Dins dels actes de commemo-ració del 20é aniversari delseu assassinat, es van recollirsignatures per sol·licitar quese li donés el nom d'AgustínRueda al Pavelló Municipald'Esports. Van ser recollides340 signatures que van serentregades als responsablesdel govern municipal enaquell moment, i, en el ple deldia 10 de juliol de 1998 va sersotmesa a votació la deman-da, sent rebutjada la propostapels vots contraris dels mem-bres de CDC (en el govern enaquell moment) -6 vots encontra-, amb 5 vots a favorper part de la oposició: PSC,ERC i Alternativa Sallentina deProgrés. Iniciativa perCatalunya, amb 1 vot, es vaabstenir.

La nostra intenció i els motiusque ens mouen segueixensent els mateixos. L'únic queel temps ha canviat ha sigut lacomposició del govern muni-cipal. L'actual té una majorsensibilitat davant els temessocials i justos, demostradaen temes com la demolició delmonòlit que hi havia en elnostre parc en homenatge alsqui van destruïr la voluntatpopular i democràtica. Això

ens alegra i ho aplaudim.

Estem plenament convençutsque aquesta reclamació ésjusta, amb seny i raonable, jaque el record de l'Agustín hade perviure en la memòriapopular de les properes gene-racions. No volem que caiguien l'oblit un sallentí dels nos-tres temps -sense ganes demenysprear a ningú i senseànim de mitificar-lo- amb mésalçada de mires, més genero-sitat, més entrega i millor dis-posició per a canviar aquestasocietat, injusta, inhumana iinsolidària. Va donar la sevavida lluitant per un món millorper a tots, amb les seves ideesi la seva rebel·lia. Sens dubteés un dels millors fills delpoble i, potser el millor ja queell va començar en la misèria ila precarietat i va lluitar per ladignitat humana. No des delpoder, sinó des de baix.

Per refrescar les memòriesrecordarem alguns dels tretsprincipals de la seva vida:

"Agustín Rueda Sierra, filld�immigrants com ho és unabona part de la població deSallent, va néixer en unabarraca del poblat miner de laBotjosa on va viure fins elsquatre anys, fins que l�empre-sa els va donar un pis en unedifici situat dins la mateixacolònia. Va destacar des depetit, a l'escola, on els seuscompanys l'anomenaven "elpolítico" pels seus raona-ments i comentaris que tren-caven amb els esquemes delsprofessors de l'escola fran-quista. La seva infància va serdifícil i plena de necessitatsen un barri on tot era propie-tat de la mina, qüasi es podriadir que els mateixos habitantstambé ho eren. Tot aixòsumat a la dictadura a queestava sotmès aquest paísfeien que les condicions devida de la joventut en aquellsmoments eren grises i deses-perançades. Les úniquesorganitzacions permeses erenla OJE, la Falange i l'Esglèsiacatòlica. La feina d'aquells

que -com l'Agustín-volien canviar la situa-ció era dura i perillosa.Però la necessitat i lavoluntat eren fortes.Alguns joves, ambl'Agustín entre ells,van ocupar l'antigaesglèsia de laBotjosa i allí hiorganitzen un clubjuvenil. La guàrdiacivil els hi va fer lavida impossibledavant la il·legali-tat comesa, mun-tar un club juvenilestava total-ment prohibitsi no es lega-litzava i deixa-ven el controla la OJE. Peròells van seguirendavant i,junt a d'altresjoves del barri idel nucli urbàde Sallent vanfundar el FAES iel Centre Juvenilde la Botjosa quecom activitat prin-cipal desenvolupa-ven -i desenvolupenencara- l'excursionis-me i l'amor a la natura.Un cop aconseguit l'objec-tiu de guanyar un espai dellibertat mínim, Agustín ialtres companys aprofiten ellocal per a moltes altres acti-vitats. Es programen debats ixerrades sobre sexe, política id'altres temes tabús per lajoventut de l'època. Tambéorganitzen concerts i festes ala Botjosa per on van passarMarina Rosell, Rosa León,Manuel Gerena i d'altres can-tautors. L'existència del clubjuvenil era un fet excepcionalen aquells anys i l'Agustín erael principal dinamitzador.

Un altre passió seva era elfutbol i amb els seus com-panys funden el DínamoERT. Construeixen el campde futbol del barri amb lesseves mans i van formar unequip femení i tres de mascu-lins de diferents edats. Però la

S

El pavelló municipal durà el nomd�Agustin RuedaPer fi el proper dia 31 d'octubre, donant compliment a l�acord del ple del'Ajuntament de Sallent del 18 de juny del 2004, el pavelló municipal d'esportsportarà el nom d'Agustín Rueda. Aquest punt va ser aprovat al ple per set votsa favor: quatre d�ERC, dos de RDC-CUP i un del PSC; i sis vots en contra de CiU.

Amb un acte senzill donarem compliment d'aquest acord. El 31 d'octubre a lesquatre de la tarda descobrirem la placa del pavelló i es jugarà un partit de fut-bol entre ex-jugadors del Dynamo, companys, veïns i amics de l'Agustín.També esperem comptar amb la presència de cantautors, algun grup musical,etc. Esperem que aquesta sigui una jornada de retrobament, record i festa alvoltant de la figura d'Agustín Rueda.

A continuació transcrivim l'escrit quevam fer arribar a l�Ajuntamentsol·licitant que el pavellódugués el nom d'AgustínRueda.

Salut i anarquia!

SallentAmics d�Agustín Rueda

idea que en tenia del futbol i,en general de tot l'esport, estàa anys llum de l'actual futbol-espectacle, creador de fanà-tics i negoci increïble per unspocs. Ell entenia el futbol comuna forma de mantenir el cosamb bona forma física, desen-

volupant els reflexos ifomentant el com-

panye r i sme ,on tots hi

juguen i el

de menys és el resultat. El fut-bol era la porta on altres jovesdel barri trobaven un nou ven-tall de possibilitats per la sevaformació personal.

També va lluitar per la creacióde l�Associació de Veïns delbarri. Sobretot per aconseguirque aquesta fos realmentrepresentativa de tots elsveïns, democràtica i amb lasuficient personalitat perrepresentar la voluntat popu-lar del barri.

Al febrer de 1972, la vaga itancament dels miners i eltancament de les dones al'esglèsia del poble , va portarl'Agustín a col·laborar acti-vament donant idees, aju-dant a organitzar laresistència i visitant alstancats per donar-loscoratge i valor. La vagava acabar amb èxit pelsminers i les sevesdones, aconseguint lareadmissió dels aco-miadats i altresmillores laborals enple franquisme.

La lluita per aconse-guir el pas subterra-ni per sota la carrete-ra que unís les duesparts del barri porta a

la rebel·lió delsveïns després denombroses prome-ses de l'administra-ció i de la setena

mort per atropella-ment. Aquests decidei-xen tallar la carreteraproduïnt-se enfronta-ments amb la guàrdiacivil antidisturbis al

carregar aquesta contraels veïns presents, inclo-

sos els avis, els nens i lesdones. Dies després, la guàr-dia civil detén a l'Agustín i almatrimoni Camacho. Elsempresonen immediatament.Després de sortir de la Model,d�on surt reforçat ideològica-ment, Agustín està "marcat",no tan sols per les "fuerzasdel orden" sinó també pelsempresaris i té problemes pertrobar treball. Només trobatreballs temporals amb algunpaleta o al camp. Al mateixtemps, cada cop dedica méstemps a llegir, sobretot elsvolums dels grans pensadors ifilòsofs.És l'únic vici que se liconeix.

Després de la mili, on tan solsobté permís per l'enterramentdels seus pares, i custodiat,es troba sense casa. Viu untemps al pis on proba laorquestra Rosaleda i, méstard en el Lilla. Com que novol ser una càrrega per a laseva germana, decideix mar-xar i creuar la frontera france-sa. A Cornellà de Ribera i a

Perpinyà es guanya la vida tre-ballant al camp i, aprofitantles vegades que creuava lafrontera, portava llibres ipublicacions prohibides i aju-dava a passar a França a algundesertor.

En una d'aquestes anades itornades va caure en mans dela guàrdia civil, al passar lafrontera per Coll de Banyuls,enganyat per un fosc perso-natge anomenat EduardoSoler, confident de la policiaque els va portar a una tram-pa preparada per la sevadetenció i la d'un altre com-pany. Els guàrdia civils elreben amb un "¡hombreAgustinito!, ¡tú por aquí!", i elporten immediatament a ViaLaietana. Després el traslla-den a Figueres, després aGirona i, mesos després, aCarabanchel. Per tots el cen-tres penitenciaris per on vapassar deixa empremta de laseva generositat, el compan-yerisme i la lluita. "Plantes",vagues de fam i militànciaactiva en la COPEL són lesseves eines per dignificar l'in-humà espai de reclusió on hiconvivien els presos d'aquellstemps.

A Carabanchel el van matar.D'una forma cruel, despieta-da, irracional i inhumana, onels carcellers van descarregartot el seu odi sobre un homepres però realment lliure d�es-perit i pensament. Tenia 25anys.

Estem convençuts quel'Agustín, per tots aquestsfets i molts altres passatgesde la seva vida, es mereix l'ho-nor i el reconeixement perpart dels ciutadans d'aquestavila. Ho va donar tot per lacausa de la Llibertat i laJustícia. El seu nom enriqueixla historia dels sallentins i elnostre pavelló d'esports potlluïr-lo amb orgull i dignitat.El seu nom ens farà recordarla lluita en contra de la tortu-ra i els maltractaments quepateixen moltes persones delnostre món pel simple fet detreballar per la dignitat, laveritat i la justícia. Que maimés cap ser humà pateixi elque va passar Agustín RuedaSierra.

Esperem que els diferentsgrups polítics que formenpart del govern d'una de lesviles mes lluitadores de lahistòria del moviment obrerde Catalunya tinguin el corat-ge i la sensibilitat i facin pos-sible aquesta proposta que,com hem dit, creiem justa.

VISCA LA LLIBERTAT!

5

Torna Ajoblanco

Estem d�enhorabona. El passat 19 d�octubre ha sortit de nou alsquioscs la revista Ajoblanco -ara El Ajo-, i ho ha fet acompanyada d�uninteressantíssim dossier sobre els seus trenta anys d�història i lareproducció dels sis primers números (d�octubre de 1974 a juny de1975). Ajoblanco fóu, en aquells temps difícils, un espai de llibertatexplícitament antiautoritari on van confluïr teatre i art de carrer (ToniPuig), poesia (Pepe Ribas), fotografia, literatura i cinema independents(Quim Monzó, Albert Abril), contraculturals (Luis Racionero, MariaJosé Ragué), gents de l�underground (Fernando Mir), anarquisme iautogestió obrera (Santi Soler), situacionisme (Juanjo Fernández), etc.

Superhumor des de Georgetown

En una conferència a la universitat nord-americana de Georgetown,l'entranyable Aznar va explicar als seus oients per què va perdre lesregnes del país. El cas és que uns terroristes, que encara no té clarque no fossin etarres, van causar dos centenars de morts de la pobla-ció civil a Madrid, just tres dies abans de les eleccions. I la gent,incomprensiblement, li'n va donar la culpa a ell, pobret, que tant miraper la seguretat del poble. I sapigueu, desagraïts, que aquests atacsd'extremistes islàmics no tenen res a veure amb la guerra de l'Iraq,perquè Espanya sempre ha sigut objectiu d'aquests grups nostàlgicsde l'Al-Andalus, que volen recuperar tan si com no. Així, l'arrel delsatemptats de l'11-M es troba uns quants segles enrere. I tant, i tant...

La dreta puja

El PP compta actualment amb gairebé 680.000 afiliats, i és el partitpolític espanyol amb més afiliats, superant de tros el mig milió delssocialistes. L'afiliació al partit ha augmentat molt sobretot a partir dela derrota electoral del 14-M (ha guanyat 25.000 afiliats i n'ha perdutnomés 85), i acull gent de diverses procedències, tot i que les dadesno em quadren gaire. Per exemple, entre els 18 i els 29 anys hi ha un7.37% d'afiliats (serien uns 50.000); en canvi, els estudiants afiliatssón 101.093, de manera que hi ha moltíssims estudiants majors de29 anys!!! També és curiós que hi hagi 52.000 aturats a les files delPP, o que el partit creixés en 11.321 persones el 2003, l'any de la gue-rra. Ara bé, les quotes mensuals dels afiliats al PP són entre 3 i 6euros, i si no es paguen es fa la vista grossa. Oju, que la dreta puja!!

Per fi, la igualtat

La Constitució ja deia que tots els espanyols som iguals davant la llei,però els homosexuals han hagut d'esperar fins ara per tenir el dret acasar-se i a adoptar que han tingut sempre els heterosexuals. Il'Església (aquest cau de lladres i reprimits sexuals, pederastes i parà-sits socials) ja ha saltat en contra d'aquesta llei tan lògica i natural.Que callin d'una puta vegada i segueixin venent la moto als que enca-ra hi creuen i que a la resta ens deixin en pau, que com ens toquingaire els collons encara queden moltes esglèsies, convents i col·legiscatòlics per cremar. Visca l'amor lliure i mori el clero!! (Així i tot, novol dir que siguem partidaris de l�institució del matrimoni...!!)

Berguedà, terra de misèria

Segons una notícia de Regió7, d�entre les poblacions amb la rentamés baixa de Catalunya hi havia els pobles berguedans de Cercs,Casserres, La Pobla de Lillet i algun altre; i això que n'esmentavanomés una dotzeneta... . A més, l'estudi només feia referència a lespoblacions de més de 1.000 habitants, de manera que al Berguedàencara queden molts pobles amb menys del miler d'habitants quesegur que tenen una renta igualment baixa. Berguedans, encara teniualgun dubte de l'estat deplorable en què ens trobem?

Notícies breus

les diferentsentitats

anunciades notenen perquècompartir les

ideologies delsdiferents arti-

cles de la publicació

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Una muntanya de merda saladaquesta és una històriade negligències, des-propòsits, pors i inte-ressos comercials sense

escrúpols. És la història d'unpoble arruïnat (o quasi) peruna empresa. És la història deSallent i la seva mina depotasses.

Comencem per la negligència.Quan als anys 20 del seglepassat una empresa estrange-ra va començar la extracció dela potassa del subsòl del poblede Sallent, els habitants es fre-gaven les mans pensant quetindrien el seu futur i el de lespròximes generacions assegu-rat. Encara patien les con-seqüències de la transforma-ció de la seva indústria fami-liar del tèxtil del teler en l'es-clavatge de les fàbriques que,amb condicions inhumanes,havien acabat amb el medi desubsistència econòmica detants segles enrera. Algunsencara se'n recordaven de ladestrucció per part de lapoblació de la fàbrica delBonaplata, la primera que vaexplotar industrialment el tèx-til i a la gent que hi treballava,i veien la mina com una alter-nativa. Poc desprès es vanpenedir ja que les condicionslaborals i de seguretat erenmolt primitives i realmentquasi mortals pels miners. Vanlluitar, es van sindicar (a laCNT) i desprès de molts anysde lluita (uns 50 anys i moltesmorts) aconseguiren certesmillores econòmiques i veiencom s'aplicaven part de lesmesures de seguretat i salutlaboral.Fins aquí tot més o menys"normal", però... la mina vacomençar l'explotació intensi-va amb mètodes moderns i,com a conseqüència, el runamprovinent de l'extracció vaaugmentar de forma propor-cional al ritme de producció.Actualment cada dia s'abo-quen més de 1000 tones a lamuntanya més alta del termede Sallent, és a dir, la muntan-

ya de residus més bèstia deCatalunya. Si les condicionslaborals van millorar, la merdava augmentar amb el vist-i-plau de les forces públiquesde poder i bona part del poblede Sallent. Si això no ésnegligència...Despropòsits són la formad'actuar dels Ajuntaments,l'empresa i els habitants d'a-quest poble. La mina era -o és-quasi tant sagrada com elpederasta de l'Antoni M. Claret(que per cert, rep més home-natges que els centenars demorts que ha generat la mina.Tot un referent). Una ínfimapart de la població es benefi-cia de la mina, però tots enrebem les conseqüències.Dels interessos comercialssense escrúpols no cal dir-ne

gaire cosa. Quan els beneficisprimen, la mina és privada;quan les coses van mal dades,la mina és pública. Actualmentpertany a Dead Sea Works,multinacional israelita quecontrola el 98 % de la potassade toooot el món i espera ambavarícia la retirada dels aran-zels l'any 2005 per facilitar lesexplotacions que no li sónfàcilment controlables per por-tar la potassa des del MarMort, on la potassa s'extreuamb pala i a cel obert ( i segurque la mà d'obra és palestina,jordana, sudanesa.....).

Amb contactes i entrevisteshem aconseguit una sèrie dedades molt sucoses, com araque la mina té un programad'ampliació del runam aprovat

per Medi Ambient que contem-pla les dimensions màximesen 70has. d'ocupació i unaalçada de 625 m, que la con-vertirà en la muntanya mésalta del Bages. Tot un desgra-ciat rècord de birra negra. Lamerda més gran del món.Des de l'any 1983 l'empresaha dilatat, entorpit i (es supo-sa, però no n�hi ha proves, ésclar) subornat els polítics"democràtics" per tal de noaplicar les directives mediam-bientals. Actualment no hi hauna sola font d'aigua potableno salada en més de la meitatdel terme de Sallent i una bonapart del de Santpedor. El muni-cipi ha d'extreure l'aigua direc-tament del riu, s'ha fet unanova potabilitzadora que l�hande pagar tots els contribuents

del municipi, i com a con-seqüència de la mala explota-ció combinada amb els inte-ressos especulatius, tot unbarri sencer ha de ser desallot-jat (el barri de l'estació deSallent). Tot es paga amb fonspúblics i la mina, els polítics imolta gent mira cap a unaaltra banda. Potser els habi-tants de les poblacions propde Mathausen féien el mateixquan sentien l'olor de carn cre-mada, no?

Cal mobilitzar la gent perrecolzar entitats com araMontsalat que fa la feina d�in-vestigar i denunciar penalmentaquest desastre ecològic. Demoment i ha una denunciapresentada pel fiscal generalde medi ambient que obliga atancar l'abocament de runa ifer desaparèixer els cinc dipò-sits actuals (dos a Sallent, dosa Súria i un d'inactiu i abando-nat a Balsareny). Segons fontsde Montsalat i els precedentshistòrics és de preveure unllarg període de temps abansde celebrar-se el judici.LA MINA HAURIA DE PAGARLES CONSEQÜÈNCIES, LA FAC-TURA DE L'AIGUA QUE LAPAGUI L'EMPRESA.Des d'aquí fem un crit d'alar-ma i de lluita popular per solu-cionar el problema perquè elsnostres fills i néts gaudeixindel poc entorn natural que ensqueda. Si no actuem ara i ambforça, la merda ens arribarà alcoll.

6

A

Des de l'any 1983 l'empresaha dilatat, entorpit i subornat els polítics

"democràtics" (es suposaperò no n�hi ha proves, ésclar) per tal de no aplicarles directives mediambientals.Actualment no hi ha unasola font d'aigua potable nosalada en més de la meitatdel terme de Sallent i unabona part del de Santpedor

SallentCirne

Gairebé tota l'aigua del subsòl deSallent es salada i L'EMPRESA TELA CARA DE NO ADMETRE-HO!!!

C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor

PINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d�Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.comE-mail: info@ladrogueriamanresa.com EN VENDA (LOCAL I VIVENDA DE 2 PLANTES)

- 1983. Les directivesmediambientals d'obligat compli-ment de la Generalitat i el GovernCentral entren en vigor. Obliguena l�adequació dels abocadorsindustrials per un major respecteamb el medi ambient i a mesurescorrectores en els ja existents.- 1998. Les empresesexplotadores de les mines depotassa del Bages no han fet unpas realment efectiu pel compli-ment de la llei, és més, la mina deSúria demana una ampliació deldipòsit de runa i aconsegueix uncanvi de qualificació urbanísticaper part de l'Ajuntament passantla superfície ocupada de 26 a 62has. Les al·legacions tiren enrerel�ampliació a la Generalitat.- 2003 . Mes de juny. Ésaprovada per la Direcció Generalde Boscos de la Generalitat unaordenança que permet l'amplia-ció però amb una sèrie de nor-mes correctores, com ara:>Preveu la desaparició del runam(sense posar-hi cap data) i, peraixò, reclama una fiança de 5,2milions d'euros. L�actual pro-pietària de la mina sembla queencara no l'ha dipositat.>Determina controls piezomé-trics de les subsidiències salines

(quan la sal passa al subsòl i lacapa freàtica). Encara no hanestat col·locats.>Demana estudis geològics acàrrec de la mina per determinarel grau de repercussió del pes delrunam sobre el sòl.>Exigeix controls de salinitat delstorrents que desemboquen alCardener i pous de recollida del�aigua d'escorrentia. Encara ésl'hora que es vegi cap voluntatper part de Súria K i/o Dead SeaWorks.

D'altra banda, a Sallent encara hotenim pitjor de moment, ja que elprograma de restauració quePotasses del Llobregat havia depresentar l'any 1983, l'han trami-tat amb urgència l'any 2003, 20anys després!! En aquestsmoments, el nou Govern el téaturat.Aquest programa no admet ser lacausa de la salinització de quasitota l'aigua potable subterràniadel terme de Sallent i part deSantpedor i Balsareny ni contem-pla programes de mesurescorrectores. D�altra banda preveuuna ampliació del runam -esmen-tada abans- amb 70 has. d'ocu-pació i 625 m. d'alçada.

El mes de maig de l'any 2004 laDirecció General de MediAmbient presenta les esmenespel pla del 1998 per IberpotashSA d'obligat compliment en unterme de 60 dies hàbils. Som al'Octubre i encara no s'ha fet res.

El representant de Montsalat -l'or-ganització ecologista que portael cas- entrevistat per mi, creu, itota la organització també, quel'empresa dilatarà en el temps l'a-plicació de les mesures fins aaconseguir un canvi de qualifica-ció mediambiental del runam.

Montsalat va presentar unadenúncia a la fiscalia mediam-biental de la Generalitat l'any1997. El fiscal contesta l'any2003 acusant a l'empresa de totsels càrrecs (jutjat número 2 deManresa). El fiscal demana laprohibició de seguir abocant mésruna als 5 dipòsits i la clausura iretirada del runam. El judici enca-ra no té data i, per experiència,sabem que és més fàcil que unarbre creixi en el canto d'unpaper de fumar que un empresa-ri entri a la presó. Tanmateix lasentència demana accions penalsals responsables de la mina.

En tot això, els governs del PP iCIU cauen i es tira enrera el PHN.L'Agencia Catalana de l�Aiguademana part dels fons públicsprevistos pel mateix per donarsolució al problema. Com sem-pre, els contribuents ho pagaremi Dead Sea Works es seguirà enri-quint. JA N'HI HA PROU!!!!!

EXIGIM QUE, COM A MÍNIM I PERCOMENÇAR, LA MINA ES FACICÀRREC DE LES DESPESES DE L'AI-GUA DE SALLENT AIXÍ COM DELES INDEMNITZACIONS ALS VEÏNSDE L'ESTACIÓ (QUE ELS HIPAGUIN ELS PISOS NOUS,COLLONS)!!!!!!!!

7

os dies abans de fer lafesta major alternativa,se'ns feu arribà unacarta en la qual un

seguit de lleis i decrets pocdescriptius, ens demanava l'a-nul·lació de la festa major. Enla carta, se'ns demana unadescripció acurada del lloc ones duria a terme la festa i lescaracterístiques d'aquesta, perfinalitzar-la se'ns demanavauna pòlissa de responsabilitatcivil. També se'ns informavade forma solemne i educadaque el fet de no presentaraquesta documentació,

automàticament quedariasuspès el procediment desol·licitud d'autorització perfer la festa major alternativa.Conseqüentment, després dellargues discrepàncies i donarmoltes voltes el tema, a les 12de la nit del dia abans gràciesa certa provocació causada perla ràbia, la senyora alcaldessacanvià d'idea i se li encenguéla llum per poder-la organitzaral Casal del poble. Decepcionatsperò contents per haver pro-duït sensació ens disposarema reorganitzar-la.

Així doncs, la Festa Majorcomençà amb un SoparPopular el qual va transcorre

satisfactòriament. A continua-ció s'encapçalà la festa amb larumba cariñosa de Karlitos elRata y Combosea i és llegí elpregó modificat per tal dedonar constància dels proces-sos en que ens havíem topat:

Bona nit fills i filles de Satan.Un altre dia la casa de la vilaens ha volgut escanyar,Jaja!Però sort n'hi ha que encaran'hi hagué un que es va saberenrotllar i aconseguí que ensla deixessin fer. I tot i quevolen que ens fotem de fred,encendrem aquesta nit debruixes, dimonis i diables/esa base de bona festa autoges-tionada i popular. Aupa les

Granges i Visca la Festa MajorAlternativa.

Un pregó simbòlic que volguétransmetre el sentiment d'im-potència davant les entitatsdes de un col·lectiu emergent,i la existència del poder perpart d'altres que amb un filmouen tot el funcionamentjurídic. Finalment, la festaacabà amb un Soundsystemade Drum&Buss.

El dia següent, a la tarda es vafer el Campionat de Futbolíque durà tota la tarda i va sermolt equitatiu. Els tres primersreberen un futbolí de fang fetpels propis organitzadors i un

premi proporcionalment alsparticipants. A la nit es desen-cadenà el concert tant esperatde : Terrorismo Sonoro, ManoArmada, Penetres i Código.

Fou una Festa Major participa-tiva i amb eufòriques ganes decontinuar endavant amb la llui-ta, tot i que tinguem entre-bancs entre mig, lluitaremamb esforç fins aconseguirl'objectiu desitjat.

¡¡¡¡FEM TOTS JUNT@S DE LAFESTA LA REVOLUCIÓ SOCIAL!!!!

CalafCol·lectiu les granges

D

Entrebancs inesperats en la IV festamajor alternativa de Calaf

Les dades de la negligència

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

1983. Les directives medioambientals d'obligat compliment de la Generalitat i el govern central entren envigor, hi la mina encara no ha fet res.

plaça Europa nº708600 berga

tel.botiga938212895

Sant Cornerli i la febre del formigó

Roberto B. Lopez comença una novavaga de fam

l pres ROBERTO B. CATRINOha decidit posar-se en vagade fam i set a partir del diad'avui (dimarts 14 de

Setembre), després d'informar-nostelefònicament d'aquesta decisió ide la comunicació de la mateixa, através d'una instància a la direccióde la presó. El Roberto (nascut a Tremp -LLeida-i resident al Berguedà), es trobaacomplint condemna a la presó deZuera (Zaragoza) , després de quefos progressat al 2n grau peniten-ciari i traslladat a aquesta presódes del mòdul F.I.E.S. de Huelva faaproximadament 3 mesos. Els motius d'aquesta decisió són lafalta d'honestedat de les autoritatspenitenciàries: Abans del seu trasllat des deHuelva va ser informat per la direc-ció d'aquella presó que seria tras-lladat a una presó, el més pròximpossible a Catalunya, on podriadesenvolupar activitats d'estudis iformació que allà li eren negadesper estar classificat dins el règimF.I.E.S.. Ara, a la presó de Zuera, estroba que no pot fer res d'això. També exigeix que se li faci efecti-va l'aplicació del temps correspo-nent a les redempcions, quesegons la seva situació penal regu-lada per la pròpia llei penitenciàriasumen 35 mesos. La seva imme-diata aplicació el posaria pràctica-ment al carrer.

L'altre reivindicació que exigeix ésl�efectivitat del seu trasllat definitiua una presó de Catalunya, a propdel seu lloc d'orígen i residència i aprop de la seva família i amics, d'onva ser allunyat fa més de 4 anys.Aquesta petició també es corres-pon amb allò legalment establertper la seva pròpia llei. El seu estat d'ànim davant d'aques-ta injusta situació és desesperant.Es troba indignat, després de tantsanys de lluita dins el F.I.E.S., veientcom se'l rifen fent-li promeses quedesprés no acomplèixen i comjuguen amb els seus drets contem-plats en la pròpia llei penitenciària. L�última novetat és que va ser can-viat de mòdul (del II al IX), sota elpretext que estaria millor i que tin-dria accés als tallers, però ell afir-ma que la seva situació no ha fetsinó empitjorar. Ha acabat senten-ciant que no pot continuar més enaquesta situació a no ser que bus-quin que perdi els papers i acabifent una bogeria per fotre-li 20anys més de presó. El seu estat físic tampoc ofereix unpanorama esperançador: Malalt delVIH, el propi Roberto pronosticaque en 4 dies de no menjar niveure res haurà de ser portat a unhospital per extremar la seva aten-ció mèdica degut al deterioramentdel seu cos.ACCIÓ!!!Cal exigir a la Direcció General deServeis Penitenciaris i Rehabilitacióde Catalunya i a la DirecciónGeneral de InstitucionesPenitenciarias de Madrid el seu

trasllat immediat a una presó cata-lana. Cal exigir a aquests organis-mes penitenciaris l'aplicació imme-diata de les redempcions que licorresponen. I mentre que la situa-ció del Roberto no canviï, cal exigira la direcció de la presó de Zuera elcontrol rigorós que l'estat d'unapersona presa en vaga de fam i setexigeix (seguiment i atenció mèdi-ca diàries, trasllat de tots els infor-mes mèdics -diariament- al JVP i ala propia DGIIPP...). Així mateix calexigir al jutjat de vigilància peni-tenciària de Zaragoza el controljudicial absolut d'aquesta situació.TAL I COM HO DIUEN LES SEVESPROPIES LLEIS!!!Cal denunciar l'hostigament i l'a-bandó legal del que està essentobjecte el Roberto per part de tot elsistema penitenciari. És una qües-tió de respecte a la dignitat i elsdrets humans de la que tots i totesen tenim una part de responsabili-tat. No podem ignorar aquesta rea-litat criminal!

Envia cartes, fax, e-milios, telefonaals responsables d'aquesta situacióper exigir que acomplèixin lesseves lleis i respectin els drets delRoberto, com haurien de fer ambqualsevol persona:Dirección del C.P. ZaragozaJuzgado de vigilancia Penitenciariade Zaragozac.p. 50800 - (Zuera) Zaragozac.p. 50800 - Zaragoza Tlf.: 976698405 (Seguridad) ITlf.: 976208182 (o /3) Fax: 976698456 (Régimen) I

Fax: 976208259DGSPiR DG II PPJesús Martínez i Marín C/Alcalá, 38-40Cap del Servei de Rehabilitació28071 MadridC/Aragó 332 I Tlf.: 913354700(Centralita) 08009 Barcelona I Fax:913354062 (Traslados)Tlf 932140167, Fax9 3 2 1 4 0 1 5 6dgip@dgip.mir.esjmm@gencat.netDepartament deJustícia (Generalitat) Albert Batlle Conseller de JustíciaC/Casp 26 08010 Barcelona

n exemple més de lafebre constructora i deles seves conseqüènciesa la comarca el trobem

amb el projecte d'obrir unapedrera al costat del nucli deSant Corneli, al terme munici-pal de Cercs, que ha trobat laoposició frontal dels seus habi-tants. Des que ho van saber,ara fa uns mesos, aquests hancomençat tot un seguit de pro-testes que es visualitzen enpancartes a moltes cases i pin-tades. Sota l'argument que "laquantitat d'obres públiques iprivades fa que hi hagi unamanca d'àrids per a la cons-trucció"*, l'empresa Roca CercsS.L. pretén obrir una explotació

d'unes 30 hectàrees a trentaanys en un sòl qualificat derústic, poc més amunt d'aques-ta antiga i històrica colòniaminera, i just al costat d'un pol-vorí en actiu. Davant les quei-xes de l'Associació de Veïns deSant Corneli, més de 700 sig-natures i el suport de diversosgrups i entitats, l'alcaldeFerran Civil (CiU) afirmavarecentment en un ple no estar-hi a favor -tot i haver amagat isilenciat el projecte durantforça temps- i passava la pilotaa la Generalitat. Es dóna la cir-cumstància que l'enginyer tèc-nic de l'explotació de la pedre-ra és Josep Chacón, regidortambé de CiU al mateix munici-pi. El projecte suposaria irrepa-rables danys mediambientals ipaisatgístics (en una zona prou

degradada per les antiguesmines i explotacions a celoberti la veïna Central Tèrmica, quesegueix contaminant ambcarbó Sud-africà), així comgreus molèsties al veïnat, perla circulació de 100 camionsd'anada i tornada per dia(18.000 tones i una voladurasetmanal), amb tot el seu sorolli polseguera. Malgrat tot, l'im-peri del formigó avança; el pri-mer negoci del país al serveidels cacics locals, amb la ine-fable complicitat de la classepolítica.

*Salvador Fernandez, gerentde Roca Cercs S.L. a Regió 7.

Sant CorneliGbx

SaragossaGSP

U

E

Pancartes de protesta a Sant Corneli.

Nota de redacció: Aquest article fóu enviat el dimarts 14 de setembre comassenyala el mateix , pel que suposem que en Roberto ja ha deixat la vagade fam. Tot i així volem reproduïr-lo per tornar a recordar les seves deman-

des que són les mateixes de moltís-sims altres reclusos.

8

Na Bastardes

Cal carrasclet

Fa uns dos anys i mig, un grup de gent de

Manresa vam començar a reunir-nos amb ganes

de trobar un espai. I el 18 de maig de 2002,

una quarantena de persones vam ocupar l'antiga

casa Na Bastardes,

situada al numero

13 d'aquest mateix

carrer. Aquell dia

es va destinar a la

neteja de la casa, a

fer les primeres

reparacions i a asse-

gurar-la. La primera

setmana va ser molt

intensa, i gràcies al

suport i l'ajuda de

moltes persones es

va avançar molt en

l'acondicionament de

la casa. Les raons

que ens van moure a

ocupar va ser l'al-

liberament d'un espai

per la reflexió, el debat i la lluita, que permeti

donar una alternativa al pensament únic i a les

formes de convivència oficials, sempre intentant

trencar amb les dinàmiques autoritàries i de

jerarquització, i per altra banda, la voluntat

de fer front a l'especulació que s'està duent a

terme des de l'Ajuntament, immobiliàries,

constructores... a la ciutat i als preus desorbi-

tats que no permeten un accés fàcil i digne a

l'habitatge. I per últim, parar els peus a aquest

afany de construir un Barri Antic de luxe,

lluny de les possibilitats econòmiques del seu

veïnat i passant per sobre de la memòria històri-

ca del barri i la seva identitat. Des del principi

Na Bastardes s'ha utilitzat com a vivenda i

també s'ha obert com a centre social, en

algunes èpoques més periòdicament i actualment

s'obre puntualment quan hi ha activitats. Al

llarg d'aquests quasi dos anys i mig d'ocupació

s'han fet tallers d'antiautoritarisme, de gènere,

d'antipsiquiatria, de reparació de bicis, d'horti-

cultura, de fotografia... s'han fet també debats

sobre drogues, l'Iraq, Palestina, immigració... Hi

ha hagut passis de videos i pel·lícules, exposi-

cions i al principi s'obria una cafeta 4 tardes a

la setmana. S'han fet jornades per aprofundir

en temes concrets: les jornades de guerra civil

i revolució social, que van durar dos mesos,

jornades antirepressives, sobre l'especulació,

sobre transgènics... També s'han fet xerrades

d'ocupació, presons, Itoiz, dels detinguts del

12 d'octubre... I un parell de festes i tot. Des

de l'assemblea de la casa s'ha participat també

en l'organització de la festa major alternativa

de fa un any, i es participa en la coordinadora

antirepressiva de Manresa. Així com al principi

les assemblees de la casa eren bastant nom-

broses, ara s'han anat reduint, i quedem un

grup d'una desena de persones. El centre

social s'obre quan hi ha alguna activitat de

cara a la gent, però a part hi tenen lloc les

assemblees de la casa, que es fan els dilluns, i

a més s'hi reuneix també una assemblea de

dones, una assemblea contra les presons i la

societat carcerària, i el grup de boikot nascut

durant les mogudes en contra la guerra d'Iraq

hi fa alguna activitat. En aquests moments s'es-

tan realitzant dos tallers periòdicament a la

casa, un d'electricitat, i un d'autodefensa (Thai

box). I hi ha previstes algunes activitats de les

quals us anirem informant a mesura que

sapiguem dia i hora.

Amics d�agustinRueda

El col·lectiu "Amics d'Agustín Rueda" de Sallent va

néixer el mes de febrer de 1998 per organitzar els

actes del 20é aniversari de l'assassinat del nostre

company Agustín Rueda a la presó de Carabanchel la

nit del 13 al 14 de març de 1978.

Els actes van tenir un important ressò dins del món

llibertari, i ens va permetre conèixer a molts altres

companys i companyes de tot Catalunya i part

d�Espanya.

Molta gent que havia participat en les protestes, mani-

festacions i accions que es van esdevenir quan

l'Agustín fou assassinat van participar voluntàriament

i espontàniament en els actes. També vam construir una

exposició que ha recorregut una bona part del terri-

tori català i el nom de l'Agustín i la seva lluita contin-

uen vius.

És de destacar que en el transcurs d'aquells dies vam

conèixer al company Juan de la Llagosta i, a iniciativa

seva i juntament amb els companys del Berguedà,

l�Hospitalet i Granollers vam celebrar poc temps

després la I Marxa del Maquis per la recuperació de

la Memòria Històrica,

amb la repercussió que

el temps ha donat tant

en l'àmbit acadèmic i d'u-

nió (encara que fos, des-

graciadament, temporal)

dels col·lectius lliber-

taris.

El nostre objectiu es la

difusió de les idees llib-

ertàries així com restau-

rar la memòria del nos-

tre company, tanmateix es

fa un seguiment del món

de les presons i es

col·labora tant com es

pot per seguir amb l'última lluita en que l'Agustín va

deixar la seva vida.

SALUT I ANARQUIA!

El projecte de Cal Carrasclet comença ara fa 4 anys

amb la obertura de la botiga de Comerç Just i Solidari,

durant el primer any es comença a condicionar el dar-

rera de la botiga, que és on actualment hi ha el

Carrrasclet. Finalment s'inaugurava ara fa gairebé 3

anys el projecte de Cal Carrasclet, que per sobre de tot

vol ser un punt de trobada per tota

aquella gent que no creu en el sis-

tema actual i que no troba un espai

on poder expressar-se lliurement.

Per això lluny de personalismes i

col·lectius el Carrasclet és de tots i

per a tots,restant obert per qual-

sevol activitat que si vulgui organ-

itzar per qualsevol. Funciona de man-

era assembleària i autogestionada

intentant arribar sempre al consens

entre tothom i així, poc a poc, entre

tots, iniciativa per iniciativa, anar establint un veritable

contrapoder popular.

Horaris:

Divendres i Dissabtes de 20:00 fins ....(que s'acabi la nit)

Adreça: carrer Sant Benet número 35, Navarcles.

CCooll··lleeccttiiuuss ddee ll��aalltt LLlloobbrreeggaattManresa Sallent

Navarcles

Malgrat que hi hagi molt estesa la falsa idea de que

la Confederació Nacional del Treball (CNT) ja no

existeix, nosaltres, des del Sindicat d'Oficis Varis

(SOV) de Monistrol de Montserrat, volem constatar

que encara avui continuem lluitant cada dia amb més

força, més gent i més ganes. Actualment, només a

Catalunya i les Illes Balears hi ha 19 sindicats en

funcionament.

Al SOV Monistrol, després de cert temps de no haver

tingut gairebé activitat sindical (exceptuant les con-

sultes per qües-

tions laborals com

els acomiada-

ments), hi ha hagut

un clar i fort

increment de l'afil-

iació i, el més

important, de mil-

itància.

Això ens indica que

la classe trebal-

ladora no està dis-

posada a acceptar

les condicions lab-

orals i socials

imposades, cada

cop més negatives pels/les treballadors/es (ett's,

immigració, precarietat laboral,...), més favorables

per la patronal i l'estat (fàcils acomiadaments, reduc-

cions de plantilla, suspensions de pagament, con-

tractes "basura"...) i amb l'agreujant que els sindicats

"grocs" CCOO i UGT els faciliten la tasca.

Una clara mostra d'això n'és, per exemple, el bon fun-

cionament de la Secció Sindical de CNT a l'empresa de

serveis de Montserrat on, aquesta, és la força sindi-

cal majoritària.

Nosaltres estem molt il·lusionats amb diversos pro-

jectes en els que estem treballant, com són les

Jornades Llibertàries de la Catalunya Central (xer-

rades-debat, concerts i altres activitats per fer con-

star que l'anarcosindicalisme continua actiu), l'auto-

gestió i la col·laboració en altres projectes de

col·lectius afins.

Ja per acabar, us convidem a que vingueu a participar

en els nostres projectes de la forma que cregueu

més convenient (aportant idees, opinions, afiliant-

vos...). Les permanències són dimarts de 19 a 21h i

divendres de 20 a 22h. El dia de l'assemblea és cada

divendres a les 20h i està oberta a tothom qui hi vul-

gui participar, sense la necessitat d'estar afiliat. Ens

podeu trobar a:

CNT-AIT.

SOV Monistrol de Montserrat

C/Sant Pere, 35

08691 Monistrol de Montserrat

E-mail: cnt_ait_monistrol@yahoo.es

Per a més informació:

www.cnt.es

www.cnt.es/crcatalunya_bal

Salut i Anarkosindicalisme!!

CNT deMonistrol de

Montserrat

Ateneu llibertaridel Bergueda

L´Ateneu llibertari del berguedà neix l'any 1995 de la

necessitat de vàries persones de dotar-se d'un espai

social a Berga, amb els referent d'ateneus d'altres

indrets, així com recollint un cert llegat de la CNT

local. Part del seu fons documental s'ha anat cedint al

Centre d'Estudis Josep Ester Borràs. Anteriorment també

havia existit a Berga Can Nel.les, un col.lectiu proper a

les lluites internacionalistes i d'insubmissió i represaliat

per aquest segon motiu per la Guardia Civil. Des de lla-

vors l'Ateneu ha funcionat com a local alternatiu d'on

han sorgit molt diverses activitats puntuals des d�una

base horitzontal: xerrades, exposicions, sopadors,

vídeos, campanyes...i ha estat espai diari de trobada,

comunicació, contrainformació o intercanvi. L'Ateneu es

gestiona des d�una assemblea setmanal oberta, que tira

endavant el dia a dia d'un espai que ha de generar crítica,

contrapoder i alternatives socials. A partir d'aquí

l'Ateneu ha estat embrió d'iniciatives més o menys reeixides

que al llarg dels anys han emprès una autonomia propia -

com és el cas del Pèsol Negre- o de relacions personals

i ha servit d'espai de confluència de consciències crí-

tiques des de diverses perspectives, referents o tradi-

cions revolucionàries, que ens han obligat a certes flexi-

blitats i no dogmatismes, a vegades difícils, però inter-

essants. Actualment, al marge de les activitats extra-

ordinàries, l'Ateneu es troba obert quasi totes les

tardes, per anar a petar la xerrada, per pujar al rocò-

drom, fer una partida al ping-pong, repassar l'agenda

cultural, per llegir o fer un cop d'ull a la contra-infor-

mació actualitzada i l'arxiu, i sobretot per proposar i

anar practicant i experimentant autogestió. D'entre els

projectes actuals hi ha el de mantenir el compromís amb

les lluites

contra el

patriarcat,

contra els

feixismes i

autori-

tarismes,

contra el

capital i amb

la solidari-

tat interna-

cionalista,

mitjançant

la formació

i difusió, i

per això ens

plantejem

continuar

amb el que

hem fet i ens proposem, entre d'altres, de fer un taller

de ràdio, cel.lebrar els nostres 10 anys d'una manera

sonada, i alimentar l'oci alternatiu i no mercantilitzat

com cada any i ja en farà 10, a les barraques de Patum,

la nostra festa major. I per tot això esperem que noves

persones ens facin arribar noves ganes i energies, que

per molt que les nostres estan molt vives, les hem de

renovar cada dia.

Ens trobem a Cal Corneta, al carrer de la Pinsanian 7.

Salut i autogestió!

Monistrol de Montserrat

Berga

El Centre d'Estudis Josep Ester Borràs és un centre de

recerca, documentació i difusió històrico-social de l'Alt

Llobregat. És per això que duem a terme una tasca de recopi-

lació de tot tipus de documentació referent a la història

social, alhora que organitzem actes de difusió cultural i

oferim recursos pedagògics. Igualment, des de la nostra

associació, afavorim diversos moviments i iniciatives socials,

alhora que posem a l'abast de tothom les cultures de la dis-

sidència que avui resisteixen i proposen diferents alternatives

socials.

El Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (CEJEB) fou creat

l'any 1986 però no va ser fins el 1998 que nodrit de gent

nova va iniciar una etapa de gran activitat. Des de la primera

xerrada, al maig de 1998 sobre els "Fets de Fígols", ha portat

una intensa activitat de recerca i difusió cultural posant una

especial atenció en la història social del Berguedà.

El CEJEB ha organitzat moltes xerrades, col·loquis, cine-

fòrums, exposicions i moltes altres activitats culturals com

per exemple la Marxa-homenatge als Maquis que es fa cada

estiu o les jornades també anuals de la primavera. En relació

a aquesta intensa activitat de recuperació del nostre patri-

moni cultural i de la memòria històrica cal citar també l'adhe-

sió al manifest "Combat per la Història" en contra de la

història oficial pactada durant la transició i que condemna a

l'oblit tot aquest patrimoni incòmode pel poder.

L'any 2001 amb l'entrada de nous membres vam inaugurar la

nostra seu social, compartida amb l'Associació cultural

Columna Terra i Llibertat, tanmateix ara aquesta associació ja

té local propi.

Tenim part de l'arxiu de Josep Ester Borràs -donat per Odette

Ester-, de la CNT i les Joventuts Llibertàries (JJLL) de

Berga, donat per l'Ateneu Llibertari i altres fons. La nostra

tasca també passa per l'edició de diversos tipus de material.

El maig de 2003 vam editar el primer número de la col·lecció

documents: la reproducció facsímil del periòdic obrer de

Gironella Luz y Vida. I actualment treballem en diversos pro-

jectes, el primer que pensem que serà editat és el Butlletí de

Berguedans a l'Exili en versió facsímil i amb un ampli estudi

introductori. Igualment disposem d�una àmplia i comlpeta dis-

tribuïdora de llibres i material alternatiu.

Per contactar amb nosaltres:

Adreça: c/ del Balç número 4 baixos dreta, a Berga.

Adreça postal: apartat de correus 16 de Berga, 08600.

Adreça electrònica: cejeb@berguedallibertari.org

Pàgina web: www.berguedallibertari.org/webcejeb

Centre d�EstudisJosep Ester

Borràs Ateneu Popularolvanès

Es pot dir que l'Ateneu Popular Olvanès (APO) encara està enuna fase embrionària del projecte. Malgrat tot, ja s'han por-tat a terme diverses activitats, des de concerts a actes comles del passat 12 d'octubre, amb dinar popular i documentalscom el Vivir la Utopia i Els morts de la transició.

L'APO sorgeix a partir de dos elements bàsics. El primer, ladisposició d'un local, anomenat Ateneu d'Olvan (originalmentAteneu Llibertari Olvanès) construït pel sindicat (CNT) i ambcol·laboració de l'Ajuntament durant la II República. El segonaspecte seria el del col·lectiu que es crea amb l'objectiud'aprofitar totes les potencialitats que ens ofereix l'Ateneudel nostre poble, però també de no oblidar i de continuar latasca que ja van iniciar en el passat altres veïns nostres.Aquestes, doncs, són les bases sobre les quals es vol fona-mentar l'Ateneu Popular Olvanès.

La idea inicial del nom APO prové de la voluntat d'agrupar.Agrupar ganes de treballar però també tot tipus de pensa-ments i ideologies sempre que siguin de caràcter antifeixista,lluitin per una organització de la societat igualitària i tambélliure i acceptin el nostre funcionament assembleari.Bàsicament, però, les ideologies de la nostre gent es mouenen l'independentisme i el moviment llibertari. Aquesta composi-ció, que és contradictòria, prové d'aquesta voluntat d'agrupardegut a que el poble és petit. Tanmateix, nosaltres no ho val-orem com un fet negatiu sinó ben positiu, doncs ens permet, apart de continuar, treballar de cara al poble amb mésgaranties. D'altra banda, el funcionament assembleari assegu-ra que tothom pugui aportar les propostes que vulgui. A més,s'ha de tenir en compte que l'amistat i solidaritat entre tots iel fet que es treballi de cara al poble no porten en capmoment a actituds de boicot entre nosaltres. És a dir, lespropostes no es solen qüestionar pel seu caràcter ideològic(sempre sota els mínims anteriorment citats) sinó per si sónrealitzables, assequibles, com es poden fer, etc. Es pot con-siderar que predomina la idea que encara ens queda molt perfer i que, tenint en compte que som pocs, junts el treballserà millor.

Un altre aspecte a tenir molt en compte i a valorar positiva-ment és la bona sintonia i col·laboració que hem trobat ambels col·lectius de Berga i Gironella. No podem oblidar-nos

tampoc de lagent del pobleque, espontàni-ament, vé aajudar-nos enqualsevolcosa, gent queno et vindrà auna assembleaperò que al�hora de tre-ballar de caraal poble sem-pre surt. Desd'aquí un agraï-ment a totsells.

Els problemesperò tambéexisteixen, i esbasen, sobre-

tot, en que no hi ha massa regularitat en les nostres assem-blees. D'altra banda, aquestes, de vegades, també tenen difi-cultats en el seu funcionament, sovint duren molta estona icosta mantenir el fil de les qüestions a debatre i la gent escrema. Un altre tema és que no estem constituïts, ni com aorganització ni com a col·lectiu, la discussió es centra en siés necessari o no, ho és? Fins ara som els que som i tothompot participar-hi, però els dubtes han sorgit arran de qües-tions com alhora de pagar coses, etc. Esperem, tanmateix, quel'experiència vagi millorant tot plegat. Acabar dient que teniules portes obertes de l'Ateneu d'Olvan (i esperem que a partird'ara ho estiguin molt més sovint). Salut i llibertat!

Olvan

Berga

Associaciócultural lafona

L'espectativa de crear un espai a Gironella

(inexistent fins el moment i no per això

menys necessari) on poder proporcionar

als joves (i perquè no, també als més

grans) l'oportunitat de crear un esperit

crític davant les injustícies del dia d'avui

estava en la ment de dos grups de joves

del poble. Per fortuna, un bon dia tot par-

lant va sorgir aquesta inquietud mútua.

Des de llavors mateix vam decidir unir les

nostres idees i tirar endavant un projecte

d'associació. La paperassa i tota la buro-

cràcia necessària per a legalitzar-se com a

associació va ser un procés llarg i cansat,

tan per les traves que vam anar trobant

com per la frustració que causa veure que

passa el temps i encara no has pogut

començar a treballar en el que realment

desitges, que encara avui continua amb la

recerca de local.

Malgrat tot, no hem perdut les esper-

ances, i continuem lluitant per fer realitat

una via de formació i educació, un lloc de

trobada on tinguin cabuda tan l'intercanvi

d'opinions com la possibilitat de cultivar

les nostres ments i, evidentment, les de

tothom que es vulgui sumar a nosaltres.

Des de La Fona esperem despertar el teu

interès per millorar l'estat de les coses,

així com la teva col·laboració per fer reali-

tat aquesta iniciativa.

Hem de fer pinya!

lafona@hotmail.com

QUI SOM?

La Fona es defineix com a associació cul-

tural sense ànim de lucre. La idea del seu

naixement sorgeix de la política i el sistema

general establerts, i de les seves conse-

qüències socials tan injustes i inhumanes.

Creiem que la desinformació és la causa

del conformisme actual.

QUÈ VOLEM?

Volem crear un espai de debat a l'abast de

tothom. El nostre objectiu principal és

alliberar la ment de tota persona perquè

pugui pensar , opinar i jutjar per ella

mateixa sobre les circumstàncies en que

vivim, i alhora promoure el canvi.

També creiem important afavorir les inicia-

tives locals, estar en contacte amb altres

associacions, col·laborar amb actes arreu,

potenciar les cultures i l'enriquiment cul-

tural, etc.

PER QUÈ HO VOLEM?

Els motius són ben clars: millorar la soci-

etat I combatre les injustícies és tasca de

tots, però a títol personal és difícil can-

viar les coses. Així, mitjançant l'associació

com a punt de trobada, esperem unir les

nostres forces amb les de tot aquell qui

ho desitgi per tal d'avançar cap a un futur

més digne i lliure.

Gironella

Un nouateneullibertarial Bages?

Fa uns quants dies que uns quants

companys de Sallent "conspiren"

per la creació i posada en marxa

d'un Ateneu Social i Llibertari al

seu poble. De moment és tant sols

una idea -ferma- i, deixant de

banda algunes persones que ho

veuen amb escepticisme, els princi-

pals impulsors estem fermament

convençuts que l'any 2005 i haurà

un espai alliberat i autogestionat

al nostre poble on farem realitat

projectes d'àmbit cultural contra-

informatiu, alternatives de consum

i de treball, punt d'informació

socio-laboral per a joves i immi-

grants i distribució de música, pub-

licacions i artesania, sempre fora

del mercat alienant i capitalista

ferotge on vivim. Es a dir, un alè

d'aire fresc on les consciències i

les persones treballin per a un

món millor i llibertari.

La il·lusió és molta i ja tenim pen-

sat com engegar-ho. Tindreu notí-

cies puntuals en els propers

números del Pèsol.

Membres del futur "Ateneu Social i

Llibertari Ramon Vila Capdevila".

Sallent.

PD. El nom no és definitiu i és tant

sols una proposta.

Sallent

L'ateneu Columna Terra i Llibertat som un

col·lectiu llibertari del Berguedà que ens

dediquem bàsicament a l'estudi, la difusió i la

pràctica de la cultura llibertària. Portem el nom

de la columna anarquista de milicians volun-

taris, que va anar a lluitar contra els fran-

quistes i a fer la

revolució social, on

van anar la majoria

de revolucionaris

berguedans l'any

1936.

La nostra activitat

passa des de la

recuperació del

Primer de Maig a

Berga, fins al

suport als presos

que lluiten per la

seva dignitat. Tot

plegat passant per

xerrades, concerts,

campanyes reivindica-

tives, etcètera.

Existim des de 2001 i en un principi vam compar-

tir local amb el Centre d'Estudis Josep Ester

Borràs al carrer del Balç número 4 baixos. Tot

just estem a punt d'inaugurar el nostre nou

local al costat del que fins ara compartíem.

Serà un espai de trobada per a totes les person-

es amb ganes de canviar el món que ens ha tocat

viure, un espai obert a qualsevol iniciativa

encaminada a combatre el poder, les injustícies i

les desigualtats i qualsevol negació de la llib-

ertat.

Per contactar amb nosaltres:

Adreça: c/ del Balç número 4 baixos esquerra, a

Berga.

Adreça postal: apartat de correus 16 de Berga,

08600.

Adreça electrònica:

actll@berguedallibertari.org

Pàgina web: www.berguedallibertari.org/webactll

AteneuColumna

Terra iLlibertat

Berga

13

Atacant l�autodefensa

Restauració d�un mural desprésd�una bretolada corporativa

l passat 21 d'agost del2003 un grup de tres per-sones estaven penjantuns cartells a la localitat

de Cardona quan una patrullade mossos d'esquadra, alveure-les, les van aturar.Aquests van registrar el cotxe iles tres persones en qüestió.Durant el registre, a una noia livan prendre un spray d'autode-fensa que duia a sobre i se'l vanquedar tot i que aquesta els vadir repetidament que erahomologat i l'havia comprat enuna armeria sense cap tipus deproblema. En una altre ocasiója li havien pres un spray comaquest, però el que no sospita-va és el que passaria més tard.El passat 3 de Maig, després demés de 8 mesos, amb gran sor-presa aquesta mateixa noia varebre via correus un expedient

sancionador que l'obligava apagar una multa de 301 euros.Els motius de la multa: infrac-ció greu per excedir-se en elslímits permesos en la normati-va de tinença o utilització d'ar-mes, posant en perill la segure-tat ciutadana. Queda a criteride les autoritats o del seusagents apreciar si el portadorde les armes té o no necessitatde portar-les a sobre. La inter-posició d'un recurs, al·legantque treballava a les nits i quemés d'un cop s'havia trobatamb actituds amenaçadores iintimidatòries caminant pelcarrer tot tornant cap a casa,no va servir de res com erad'esperar.

Fets com aquests són bastanthabituals i no és que aquest casen concret tingui especialrellevància. Personalment però,he volgut utilitzar-lo per visua-litzar un cop més les pràcti-

ques autoritàries, prepotents,clarament intencionades d'undels braços executors del'Estat. Aquest maleït Estat queamb les seves polítiques gover-namentals imposen un omni-present control policial alscarrers, en nom de la sevapodrida pau social. Amb lahipocresia al règim del dia ensparlen de seguretat ciutadana,mentre si tu decideixes anaramb precaucions davant unapossible agressió, portant unesprai d'autodefensa a sobre,et posen una multa de 300euros acusant-te a tu de ser elperill. Volen fer-nos confondrela seva seguretat i la dels seusprivilegis amb la nostra. És jus-tament d'ells i elles dels queens hem de defensar. No podensuportar que una persona deci-deixi defensar-se amb els seuspropis recursos i rebutgi elsintermediaris estatals a l'horade resoldre conflictes. I és que

saben que con-fiar en unamateixa i des-cobrir les prò-pies possibili-tats escapantde les urpesgovernamen-tals és un perillper la sevaexistència i unenfortiment dela nostra auto-nomia i capaci-tat de decisió.Davant la porens recordenconstantment que la violènciaés monopoli de l'Estat. No per-què sigui així sinó perquènecessiten que així sigui.

Parlen i parlen de la violènciade gènere i fan campanyes,anuncis, estadístiques... I conti-nuen fermes les seves políti-ques patriarcals, inherents a un

sistema capitalista com en elque vivim, que són l'orígen d'a-questa violència de gènere (tanfísica com psicològica) queaparentment tanta preocupaciógenera en les altes esferesgovernamentals.

ManresaEtc

E

ns desconeguts a sou de La Caixa van emblanqui-nar un mural autoritzat de Boicot Preventiu. Elmural denunciava la participació d'empresesespanyoles en el repartiment colonial del botí de la

guerra de l'Iraq, amb especial menció de La Caixa. (foto1)No deixa de ser curiós com s'han invertit els papers enaquest afer. El mural de Boicot Preventiu era perfecta-ment legal, amb permís escrit de l'Ajuntament, i fet dedia, sense amagar-se de res i signant-lo. En canvi, la bre-tolada de La Caixa va ser una acció il·legal, feta d'ama-gatotis i de manera anònima. La típica gamberrada con-tra el mobiliari urbà.No hi ha cap mena de dubte que l'autoria de l'acte vandà-lic recau sobre La Caixa (sobre gent a sou de La Caixa).En la mateixa operació trinxeraire, aquest grup vaemblanquinar altres referències a La Caixa en altresparets de Manresa, però no va tocar les denúncies deBoicot Preventiu contra altres empreses.Boicot Preventiu ha reconvertit el mural en una denúnciadels fets (foto 2). Des de llavors el grup vandàlic no hatornat a actuar. Sembla que pensen que hi han sortit per-dent.

ManresaBoicot preventiu

U

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicacióc/ de la sabateria

(Manresa)

casal els carlins cuina vegetariana

a fa un grapat d'anys queel Berguedà va començara convertir-se en lacomarca fantasma. Va

venir la crisi del tèxtil amb eltancament massiu de fàbri-ques, es van començar a des-mantellar les mines (Carbonesde Berga, SA), i això va ser uncop fort per una comarca quevivia de les mines i del tèxtil.Avui la presència del tèxtil a lacomarca és testimonial, i lesúniques mines en funciona-ment (Carbons Pedraforca, aSaldes) estan també en procésde tancament imminent.

I així està la comarca, ambpoca feina, molt precària, i tresETT's. Els qui ja tenen certaedat potser aconseguiran algu-na pre-jubilació o arribaran atranques i a barranques a lajubilació. Però als joves, ¿quèens queda? No hi ha futur, quedeien els punks; almenys nopas al Berguedà. Dia a diaanem construint la comarcafantasma, si més no de dillunsa divendres. Perquè no hi hafutur i haurem d'anar a buscar-nos la vida a fora, probable-ment a la gran selva urbana(Barcelona), que si seguim aixíanirà creixent i creixent i laDiagonal aviat començarà alsMonegros i la Meridiana a laJonquera. Aquesta és la societat que ensestan construint: al Berguedàsense futur, i la gran ciutatcreixent, monstruosa, plena depisets que més que un lloc perviure són un lloc on ficar-se,embussos de circulació, mancade zones verdes dignes de talnom, sorolls, contaminació,etc.

I mentre nosaltres marxem deles nostres cases i pobles,veiem com es va construint alnostre entorn, de forma total-ment incomprensible, deixantun paisatge grotesc de poblesabandonats però cada cop mésgrans. ¿Com s'entén això?Potser és que ja no hauríem deparlar de pobles, sinó d'urba-

nitzacions, que no té res aveure una cosa amb l'altra. Sí,mirem els nostres pobles iveiem créixer carrers i xalets.El boom immobiliari és evi-dent: s'estan construint o s'hanconstruït urbanitzacions aBorredà, Castell de l'Areny,Saldes, Vallcebre, Vilada,Terradelles, etc. Potser elscaps de setmana hi tindremgent, a la comarca, però entresetmana serà un desert; undesert de formigó, maó iasfalt; no un lloc on viure, sinóuna mena de parc temàtic decap de setmana.

S'està construint molt, però¿per a qui?. Evidentment, lagent d'aquí a part de no tenir elpoder adquisitiu suficient percomprar una vivenda, ¿per quèla volem una vivenda aquí si nohi ha feina i per tant viure-hiresulta impossible?

El passat 17 de setembre,Maragall va clausurar l'assem-blea de la Comunitat de Treballdel Pirineu a la Seu d'Urgell, i -com fan sempre els políticsquan es despenjen per aquestsverals- va omplir-se la boca debones intencions. Res; populis-me, demagògia. Sense ton nison, allà, en calent -com ellmateix va admetre-, es va treu-re del barret un impost o taxaque gravaria les transaccionsde compravenda sobreterrenys i finques en lescomarques del Pirineu català.És una "reflexió teòrica ques'hauria d'estudiar a fons, vadir; però com si ja fos una rea-litat -ja sabeu que de tant entant té les seves "alcaldades" elxicot- va avançar que el nou tri-

but serviria per aturar l'especu-lació immobiliària i alhora seriauna nova font d'ingressos querevertiria en més inversions alPirineu. Vaja, que si voleminversió al Pirineu hem de treu-re els calés d'aquí, no podempas anar-los a "gorrejar" aBarcelona! D'això se'n diu soli-daritat! Hi ha una regla de tresmolt senzilla que fa així: alPirineu hi ha pocs habitants -¿he dit habitants? Perdó, voliadir vots- i això significa no exi-sitir a nivell polític.

Aquesta proposta seguramentno es durà mai a la pràctica, ien cas que fos així encara que-den anys i panys d'estudis icomissions, i, sobretot, dinars,molts dinars... . I quan final-ment es duria a terme ja podeucomptar a qui beneficiaria.Però no patiu que això aviatquedarà en l'oblit, que lesparaules se les endú el vent i sien tornem a sentir parlar noserà fins la pròxima campanyaelectoral, quan tornin a pujarper aquí carregats de projectesambiciosos per les nostresterres. Mentrestant, els nostres"estimats" polítics i demèsclasses benestants s'anirànconstruïnt els seus xaletets perdespenjar-se per aquí un parellde cops l'any amb la dona i elsnens o amb qui sigui.

En canvi, per ales classespopulars quèhi ha? Esconstrueixenpisos nous,però al mateixtemps veiemun munt depisos abando-nats al centre de Berga, senseanar més lluny. Pisos buits ique cauen de tant en tant, comja s'ha denunciat des d'El PesolNegre; vaja, que molta especu-lació i moltes hòsties, però lacomarca està que carda pena ianirà a pitjor.

I, per si fos poc, ara ens acaba-ran de destrossar la comarcaamb un faraònic eix delLlobregat que acostaràBarcelona a la Cerdanya i alBerguedà, perquè els caps desetmana els berguedans "a l'e-xili" tornem a casa els pares iavis, i els barcelonins de casabona pujin a la segona residèn-cia. Ja està bé que es millorinles comunicacions, però hi hamaneres i maneres de fer lescoses! A més, aquest eix, pervariar, segueix l'estructuraradial amb centre a barcelona.En canvi, no sembla que corrigens de pressa una bona carre-tera de Solsona a Berga, deBerga a Ripoll, etc. Sembla queCatalunya sigui Barcelona, i

aquí dalt no hi ha res a pelar; laGeneralitat no ha tingut maicap respecte per les comar-ques, sempre se'ns ha margi-nat i tot el que es faci aquí(cases de segona residència,eix del Llobregat...) és enbenefici de les classes benes-tants de la ciutat.

Una nova comarca està enconstrucció, una comarca queven el verd per l'asfalt; elshorts, camps i boscos per maó,pedra i formigó. Una comarcabuida de dilluns a divendres,pura especulació; ¿què volem,ser com les Illes o la CostaBrava?

¡¡¡POBLES SÍ, URBANITZACIONSNO!!!

Catalunya no és Barcelonès,Baix Llobregat i Vallès: hi hamoltes més comarques!!Nosaltres també existim!! (i nonomés per pujar a verenejar...)

En construcció

I mentre nosaltres marxemde les nostres cases ipobles, veiem com es vaconstruint al nostre entorn,de forma totalment incom-prensible, deixant unpaisatge grotesc de poblesabandonats però cada copmés grans. ¿Com s'enténaixò?

14

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialitat en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI i KAWASAKI

Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de contacte: Pep.

C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46Manresa

tel. 93873 13 50

J

Urbanització a Castell de l�Areny, ensdestrosen els boscos per construirxalets per rics

El BerguedàM.

Solidaritat activa, urgent i immediata amb dosjoves de l�Hospitalet

rrel d'una acció amb còc-tels molotov contra lacomissaria de Sants lamatinada del 4 d'octubre,

aquella mateixa nit van ser detin-gudes, aïllades i torturades físicai psicològicament tres personesvinculades al teixit associatiu del'Hospitalet, Barcelona i Cornellà.

Durant el transcurs dels interro-gatoris i les tortu-res, la Brigadad'Informació de laPolicia Nacional vaintentar per doscops, sense èxit,que l'AudiènciaNacional els apli-qués la LleiA n t i t e r r o r i s t a .Amb aquestamesura pretenienallargar el períoded'incomunicació icontinuar amb lainvestigació poli-cial amb totalimpunitat.

Després de colpe-jar-los repetida-ment i amenaçar-los de mort ambuna pistola, la policia va aconse-guir que dos d'ells signéssin unadeclaració autoinculpatòria. Tot ique als jutjats van negar lesdeclaracions que havien fet acomissaria i van denunciar mal-tractaments, el dimecres 6 d'octu-bre el jutge va ordenar l'ingrés apresó de dos d'ells legitimantcom sempre, i una vegada més,els mètodes policials.

Cal remarcar que és inusual el fetque sota els càrrecs de danys,desordres públics i resistència al'autoritat hi hagi una ordre depresó preventiva.

Entenem que aquesta mesura res-pon a un escarment cap a ells icap a totes les persones i col·lec-tius que lluitem per un canvisocial.

Malgrat que el jutge va presentarla situació d'ingrés a presó comuna mesura que s'allargaria com amàxim una setmana, la situacióactual és més complicada. LaBrigada d'Informació ha estatpressionant insistentment al jutgeper tal de seguir amb les investi-

gacions. Per aquest motiu hadenegat el recurs de la defensa icom a conseqüència directa el caspassa automàticament al'Audiència Provincial, és a dir,que la presó preventiva es potallargar fins el dia del judici.

Mentre que per danys materialsels nostres companys estan pri-vats de llibertat, el responsablede l'agressió feixista que es vaproduir durant les passades fes-tes de Gràcia i que encara mantéuna persona en estat molt greu al'hospital, ha sortit en llibertatsota el simple càrrec de "lesions".Això demostra que la justícia té

una doble vara de mesura. Mentreels feixistes del 12 d'octubresegueixen fent el seu acte sotaprotecció oficial i policial, la gentdetinguda durant la manifestacióantifeixista del '99 estan a puntd'entrar a la presó. Mentre els lla-dres de "guant blanc" gaudeixende règims privilegiats, les presonsestan plenes de gent el delicte deles quals és ser pobres.La repressió va en augment i diri-gida cap a aquells i aquelles queqüestionem el sistema establert.

No es jutgen els fets,sinó el compromíspolític i el desig dellibertat. Hi hagi ungovern de dretes oun tripartit anome-nat d'esquerres, l'es-cenari repressiu esconserva, però sotala màscara progres-sista, les intencionssón silenciar l'e-xistència de qualse-vol conflicte social.

No oblidem que, comells, els companys deTorà, Terrassa,València, etc. s'en-fronten a fortespenes de presó inecessiten tota lanostra solidaritat.

Demostrem-los que no estan sols,seguirem sortint al carrer per mésque al poder li molesti el nostresuport!! (i sobretot per això)

Exigim la llibertat inmediata isense càrrecs dels dos companysempresonats, el respecte a la pre-sumpció d'innocència, el dret a laintimitat i a la pròpia imatge!!

Prou criminalització i persecuciópolicial contra els movimentssocials i altres formes de dis-sidència!!

15

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

C/ del Balç 5/ tel 654 78 73 27/ 08600 Berga

AGrup de suport a pres@sL�Hospitalet

QUÈ PODEM FER:

- Difondre i denunciar el tema mitjançant xerrades, publica-cions i accions al carrer.

- Muntar autobusos i convocar al màxim de gent possible perla MANIFESTACIÓ EL 13 DE NOVEMBRE A LES 17 HORES A LAPLAÇA UNIVERSITAT DE BARCELONA.

- Col·laborar econòmicament amb la campanya de recolza-ment. El núm. de compte és el següent: BBVA01822120000201536963

- Estar pendents de les pròximes convocatòries i noves infor-macions.

- Des del grup de suport es demana la intimitat dels compa-nys i per tant no fer públics els seus noms tot i que es farà arribarl'adreça de la presó per què puguin rebre cartes i sàpiguen que noestan sols.

SOLIDARITAT ACTIVA AMB ELS COMPANYS EMPRESONATS.NO HI SOM TOTS I TOTES FALTEN ELS PRESOS I LES PRESES.

Estrelles roges

Contradir-se,

construïr paradoxes

i fer capitombes amb l'inconcsient

sovint és la transcripció de la teva dignitat,

la irracionalitat de la fusió de distints punts cardinals que duus a dins,l'eix abstracte de tendreses,

i d'estrelles.

De la teva absoluta, i total, llibertat

creada per tu mateix,

per tu mateixa,

per tal d'aconseguir

expulsar amb cada fet,

amb cada minúscul gest,

amb la simplicitat de cada acte,

un petit alè desencadenat

de tota manipulació social.

De tota intrussió arrassadora

que comença físicament,

oprimin-te les paraules

just quan el cor les començava a bategar,

degeneran-te els versos que tan sols volies cantar amb el vent;

i acaba transforman-te l'ànima en una espiral d'embulls,

desconcertada,

sotregada.

Senzillament vols ser,

un a un volen ser,

una a una volen ser,

volen treure forces de sota la pell,

formades per petites fossilitzacions de llum

i per acúmuls d'idees i somnis massa temps clandestins.

Volen treure les forces per aprofitar l'impuls dels sotrac

per donar vida a les seves utopies,

a l'univers d'utopies que llençaran a l'aire,

i amb elles, ascendiran les ments,

i volaran lluny,

on tot és més senzill d'entendre,

on les mirades no es compren,

on els cossos s'enamoren i no s'utilitzen,

i on els núvols s'observen i no es compren.

Lluny, molt aprop, presents, aquí.

On les jerarquies,

polítiques i normes

són inexistents elements

des del dia en que un suau xiuxiueig revolucionari

els va fondre.

Però no tot està perdut.

L'existència d'infinites xarxes de pensaments àcrates,

amb ganes de viure,

de sentir-se,

d'impedir que s'imposi una broma cruel,

un món sense colors,

són les marees presents de llibertat,

l'alternativa a un sistema depredador

que esclafa deserts de sensacions.

Salut.

I revolució.

BLANKA

1/9/2004

ue el sector del tèxtilestà en crisi és un fetconsumat, una crisi per-manent a la que lapoblació d'aquestes

comarques ja hi està acostuma-da. No és d'estranyar, doncs,que cada cert temps una o altraempresa decideixi estar encrisi. Molt sovint, estar en crisisimplement significa no obte-nir els beneficis previstos i,molt poques vegades, acabaren pèrdues. La resposta de lesempreses capitalistes a aquestfet és aplicar certes mesures,afectant directament als i a lestreballadors/es, i poques vega-des a l'activitat parasitària delsdirectius. Com s'explica que laremuneració autoestablertapels directius hagi augmentat,en els darrers anys, 15 vegadesmés per sobre de l'augmentpercebut en els salaris dels i lesobrers i obreres? I no obstantaixò, les mesures de crisi con-sisteixen en desregular les con-dicions laborals d'aquestsúltims.

L'actual crisi es fonamentaprincipalment en el fet que elmercat tèxtil s'obrirà a nivellinternacional, moment en elqual, per exemple, podranentrar al mercat europeu pro-

ductes tèxtils xinesos sensecap restricció. Aquest fet ésaprofitat pels empresaris de lamanera més lògica possible:adverteixen als i a les treballa-dors/es que cal fer-se méscompetitius (cobrar menys perla seva feina, treballar méshores, no agafar la baixa...) jaque sinó en el mercat seranmés atractius els productesprocedents d'altres països (perser més barats) i els amenacenen fotre'ls al carrer si no accep-ten les mesures per fer-se méscompetitius; adverteixen a lesadministracions públiques quehan de permetre aquesta desre-gulació ja que sinó tot el sec-tor, i amb ell els i les treballa-dors/es i les seves famílies ipobles sencers, se'n van a lamerda, i les amenacen en veu-re's obligats a traslladar l'em-presa a altres llocs on els cos-tos de producció siguinmenors. És a dir, l'actual crisiserveix d'excusa perfecta perlegalitzar la desregulació labo-ral i la deslocalització d'empre-ses.

Tal i com podem veure dia reradia en els mitjans de comunica-ció aquesta estratègia empre-sarial ha reeixit, ja que ha con-vençut a treballadors/es, a l'ad-ministració pública i als sindi-cats. CCOO, per exemple, enun dels darrers números de la

seva revista deia que l'entradade productes tèxtils proce-dents de la Xina no afectaria alsector tèxtil català si, i aquíestà la gràcia, els i les treballa-dores acceptaven certes rees-tructuracions en les empreses!

I tot això ens porta al cas dela TYPSA (DRESCA), deNavarcles, una de les principalsempreses tèxtils del Bages,amb més de 200 treballadorsen nòmina. El mes de juny pas-sat l'empresa va fer saber als ia les treballadors/es que unade les naus (TYPSA 2) era unafont constant de pèrdues i que,per tant, es veien obligats a ferfora els 35 treballadors/es d'a-questa nau i que, sentint-homolt, els haurien de fotre foraamb només 20 dies per any tre-ballat i amb un màxim de 12anys (quan en aquesta nau, lamajor part passaven dels 30anys treballats). Però si no hoacceptaven, haurien d'acceptartreballar 12 hores diàries i dis-sabtes inclosos.

El curiós d'aquest cas és que noes va fer res. Els i les treballa-dors/es van confiar en elComitè d'empresa (format perCCOO i UGT), i aquest al seutemps va confiar en l'empresa.Totes les negociacions que vahaver-hi entre el Comitè i ladirecció van mantenir-se en elmés absolut secret per als i les

treballadors/es. És a dir, duranttot el procés de negociació elsúnics ignorants eren els propisafectats. Al mateix temps, quanels afectats van proposar fervaga o alguna cosa a fer, elComitè els hi ho va prohibirrotundament! No fos cas quel'empresa s'enfadés, deien. Enaquest moment va quedar clarper a molts que alguns mem-bres del Comitè es trobaven ales ordres de l'empresa.

Després d'aquestes negocia-cions l'empresa va presentardues propostes que els i les tre-balladors/es haurien de votar:fer fora als 35 o bé a 15 (peròsense saber qui serien oficial-ment, només rumors). Si femcomptes ja es veu quina de lesdues va ser majoritàriamentescollida: la àmpliament cone-guda solidaritat obrera va ferque els 20 restants votessin afavor de despatxar-ne a 15!Així doncs, a finals del mes dejuliol, uns dies abans de lesvacances d'agost, van ser des-patxats 15 treballadors, ambunes indemnitzacions que ana-ven dels 5 als 8 milions de pes-setes. Es podria pensar ingè-nuament que els despatxatsserien aquells/es treballa-dors/es menys productius/ves,però en realitat van ser aquellsque tenien una major antigui-

tat: 12 passaven dels 30 anys iels 3 restants dels 20.

Els sindicats deien que van fertot el que va estar a les sevesmans; l'Ajuntament deNavarcles deia que no sabia resde res del que estava passant(totalment fals, ja que un grupde treballadors/es va anar ainformar de la situació a lamateixa alcaldessa durant elmes de juny); el Departamentde Treball de la Generalitat vaacceptar l'expedient de regula-ció argüint que preferia a 15despatxats abans que unaempresa sencera tancada i des-localitzada.

Una vegada al carrer aquests15 treballadors i treballadoresvan organitzar-se, per fi almarge de qualsevol sindicat, iper mitjà de pancartes i fullsrepartits per totes les cases delpoble van fer conèixer el quehavia passat. Amb aquestaacció l'únic que buscaven eradesfogar-se. Però hi ha qui vaveure'n profit de la seva situa-ció: CGT es va presentar davantd'ells i elles com al seu salva-dor (quan durant tot el procésno havia fet absolutament res)i, en benefici propi, va encetaruna batalla dialectal amb elssindicats presents a la fàbrica;alguns partits polítics deNavarcles, la CUP i ERC, minori-taris, van oferir-los qualsevolajuda que fos possible, ara quetot havia acabat, per treure'nprofit polític.

Per últim dir que aquells tempsen els que tota la població esbolcava en ajuda dels afectatsja fa anys que ha passat. Lagent del poble diu d'ells i ellesque no saben de què es quei-xen si han marxat de l'empresaforrats (la gent del poble nosap o no es vol creure que hanestat despatxats amb menys dela meitat del que per llei els hicorresponia), tampoc saben dequè es queixen quan algunesde les treballadores estan enun curs subvencionat i, a més,passant-s'ho bé (la gent esperaque estiguin enfonsades i plo-rant?).

Així doncs, aquests/es 15 tre-balladors/es han acabat des-patxats, manipulats i estigma-titzats!

16

Despatxats, manipulats i estigmatitzats: la crisi del tèxtiltorna a Navarcles

QNavarclesHiram Gascoigne

L'empresa va presentardues propostes que els iles treballadors/es hau-rien de votar: fer fora als35 o bé a 15 (però sensesaber qui serien oficial-ment, només rumors). Sifem comptes ja es veuquina de les dues va sermajoritàriament escollida:la àmpliament conegudasolidaritat obrera va ferque els 20 restantsvotessin a favor dedespatxar-ne a 15! Aixídoncs, a finals del mes dejuliol, uns dies abans deles vacances d'agost, vanser despatxats 15treballadors, amb unesindemnitzacions queanaven dels 5 als 8 milionsde pessetes.

om podeu veure en la lleide prevenció de riscoslaborals, de les moltesobligacions de l'empresa-ri, aquest en compleix ben

poques. A continuació us inten-taré explicar el meu cas dins del'empresa Magriña, del grup EpelS.A. (una altra d'aquestes multi-nacionals amb la idea d'aconse-guir sempre el màxim beneficiamb un cost mínim i sensecomptar amb els treballadors)en la qual realitzava treballs desoldadura i on les obligacions del'empresari en quant a seguretatlaboral en molts casos no esportaven a terme.

Respecte el primer punt, no crecque l'empresari garantís gaire lasalut i la seguretat del treballa-dor, ja que les dues escales dequè disposavem per fer un tipusde mòdul estaven bastant ape-daçades, amb símptomes d'ha-ver-se aixafat i arreglades perpoder anar tirant; això sí, ambuna estabilitat no gaire bona perquan hi estaves soldant a sobreamb el cap ficat dins una màsca-ra que no deixava veure sinó lallum de la soldadura. Jo gairebébaixo pel dret en un parell devegades; tot i demanar-ne denoves no es van portar mai.

Les mesures del segon punt,tampoc crec que les duguéssin aterme perquè quan demanavemescales no les portaven i deienque ja estaven demanades peròque havien d'aprovar-ho des deMadrid o Sant Boi... Si s'acaba-ven els guants o les màscares demetge et podies passar tran-quil·lament soldant sense mate-rial una setmana, aquestes màs-cares amb 3 hores de soldaduraja havia traspassat el color negredel fum al seu interior. Les màs-cares de metge són aquellesblanques d'espuma; tot i que hiha mascarilles destinadesespecíficament a la soldadura,les nostres no ho eren i si envolies te les havies de comprartu o sinó a empassar fum.

El punt cinquè també fallava,com ja he explicat en el tema deles escales. Però a més, al tenirels guants o fins i tot el mono detreball foradats, et cremavesconstantment amb les espurnesque salten de la soldadura. Fins itot, alguna cadena de les quefèiem servir per aixecar elsmòduls de més de 1.000 Kg nocreava gaire confiança al veure'sbastant malmesa (en la mevaúltima època allà, i desprès dedemanar-ne de noves, al finalvan portar-ne).

Les mancances en el punt sisè,en quant al material, queden res-saltades en els guants i el monode treball. D'aquests últims, tansols me'n donaren de nous elprimer dia de feina i quan vavenir la inspecció de Madrid.Fora d'aquest dia, ja et podiesespavilar de buscar-te tu mateixel material adequat (amb elmono o els guants foradats usdic jo que no treballes molt agust).

Els punts setè i vuitè em sem-blen ridículs perquè en capempresa els he apreciat, ja quenormalment l'empresari t'infor-ma que ho farà en el temps justperquè no li agafis la baixa, o eltema de consultar-t'ho tampocho fan mai. A més, si et queixesd'alguna mancança passen detu.

Com podeu veure a Magriña essaltaven unes quantes obliga-cions de l'empresari tal i compodeu comprobar. Quan torneua la feina exigiu que es complei-xin, perquè amb la seguretat nos'hi juga i amb la transparènciatampoc. Finalment, tenint encompte la mala època que portaara Magriña, el meu missatgepels treballadors és que no usprenguin el pèl. Els nostres dretsno es poden rebaixar, i en cas deproblemes el Pèsol està ambvosaltres.

Salut, i que es compleixin elsnostres drets. Accident laboralterrorisme empresarial!

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

17

Magriña S.A. representa un perillpels seus obrers

CBergaAF

Obligacions de l'empresari:

1. Garantir la seguretat i la salut dels treballadors i tre-balladores.2. Dur a terme la prevenció de riscos laborals mitjançantl'adopció de totes les mesures que calguin.3. Avaluar els riscos laborals.4. Planificar l'acció preventiva a partir del resultat de l'a-valuació de riscos.5. Assegurar-se que els mitjans de treball garanteixen laseguretat dels treballadors i treballadores.6. Proporcionar als treballadors i treballadores els mit-jans de protecció personal adequats a la feina a realitzar,sobretot quan els riscos no es poden evitar o limitar prou.7. Informar adequadament els treballadors i treballado-res sobre els riscos existents, les mesures i activitats de pre-venció aplicables, i també sobre les mesures d'emergènciaadoptades.8. Consultar els treballadors i treballadores i permetre laseva participació en totes les qüestions que afectin la segure-tat i la salut en el treball.9. Garantir que cada persona treballadora rebi la forma-ció adequada en matèria preventiva.10. Informar i adoptar mesures quan els treballadors i/otreballadores puguin estar exposats a un risc greu imminent.11. Garantir la vigilància mèdica periòdica de la salut delstreballadors i treballadores.

Aproximació a la premsa obrera i llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener

18

'obrerisme llibertari sem-pre s'ha volgut dotar d'unacultura pròpia, al margede la cultura burgesa, ja

que consideraven i considerem -al contrari, per exemple, de laresta de socialistes- que si esparticipava de la cultura i insti-tucions burgeses el canvi socialesdevindria impossible.

La participació en els parla-ments burgesos, les seves esco-les burgeses, els seus mitjansde comunicació..., és una garan-tia de reproducció de la societatburgesa i un gran fre per a latransformació de la societat. Ésper això que calia dotar-se d'unacultura pròpia i, com no, d'unsmitjans de comunicació propis. Iés en aquest sentit -entre d'al-tres- que cal entendre la granabundància de publicacions lli-bertàries arreu del món i tambéa casa nostra.

El cas de l'Alt Llobregat no éspas una excepció. Ja al 1874 tro-bem La Revista Social com aòrgan d'expressió de "los obre-ros manufactureros de España".Aquesta serà la primera publica-ció portaveu d'una associacióobrera de la zona. Es tractad'una important publicació, jaque com podem veure, com amínim van aparèixer 418 núme-ros d'aquest setmanari. De fet laredacció es troba en un primermoment a Manresa i despréspassarà a Gràcia, però sempres'imprimirà a Barcelona. Al 1892i fins al 1894 va sortir a Manresala Revista del Ateneo Obrero.

Al 1891 i fins el 1901 sortia unperiódic democràtic i obrer ano-menat La Montaña. Ambaquest mateix nom, també aManresa, el 1880 havia sortitl'òrgan de la Unión Republicanai del 1901 al 1916 sortirà LaMontaña Republicana. Tambéa Manresa sortia La Lucha,periòdico republicano obreroque va sortir de febrer a setem-bre de 1903. És molt interessantobservar la continuïtat respectela premsa obrera des de 1874,amb pocs parèntesis a part delsexigits per les dictadures.També vull assenyalar la proxi-mitat i fins i tot barreja -sobretotdurant una època molt concreta-de republicans federals, anar-quistes i sindicalistes. Cal desta-car també que a principis desegle, des de 1904, trobem larevista feminista La mujermoderna que apareixia a

Manresa quinzenalment.

Ja ben entrat el segle XX, al1922 s'editarà a Manresa ElTrabajo, �organo de loscomités de la comarca, adheridoa la CNT� que deixarà de sortirel setembre de 1923 coincidintamb l'arribada de la dictadurade Primo de Rivera patrocinadaper la monarquia. El 1931 tor-narà a sortir aquest interessantperiòdic quinzenal "organo delos sindicatos de lacomarca - adherido a laC.N. del Trabajo, escritopor trabajadores y paralos trabajadores". El 1934deixarà de sortir i tornaràa aparèixer el 1937 i fins el1938.

El 1932 i fins el 1933 aGironella hi haurà dues publica-cions llibertàries fetes per treba-lladors anarquistes i adreçadaals treballadors de Gironella i laresta de l'Alt Llobregat. Una l'e-ditarà el grup anarquista trentis-ta de Gironella anomenat"Espartaco", aquest periòdicquinzenal s'anomenarà Luz yVida i durà per subtítol "periò-dic obrer defensor dels opri-mits". L'altre publicació anar-quista de Gironella d'aquellaèpoca eren Les Fulles Popularseditat pel grup anarquista adhe-rit a la FAI "Amor y Verdad".Aquest dos grups de Gironellamiraran d'excercir la sevainfluència sobre el sindicat deGironella i seran un referentmés de la gran cultura llibertàriade la població.

En una altra població delBerguedà, a la Pobla de Lillet hihaurà durant la II SegonaRepública el periòdic La Llum,un diari popular fet per republi-cans, marxistes revolucionaris,àcrates i sindicalistes. Aquestdiari representarà l'entrada d'ai-re fresc en el món informatiu enoposició al Llobregat, el diariconservador i catalanista delpoble. La Llum serà un antece-dent del que serà portaveu de larevolució el 1936 i fins que morila revolució el març de 1937:Horitzons Nous. Amb el subtí-tol del portaveu de la revolució,a Horitzons Nous hi estaranrepresentades les forces revolu-cionaries de la localitat: la CNT,la FAI, les JJLL, Mujeres Libres, elPOUM i les seves joventuts; sentexcloses les forces polítiquesque protagonitzaran la contrare-volució a Catalunya: ERC, PSUC iEstat Català. També durant laguerra a Cardona apareixeràSolidaridad Humana.

Durant l'exili caldestacar l'edicióper part del'Agrupació deBerguedans al'Exili des de1946 i fins1949 delButlletí de

Berguedans a l'Exili.Aquesta publicació tindràquatre números i hi parti-ciparan berguedans exiliats detotes les tendències: anarquis-tes, republicans, marxistes revo-lucionaris, marxistes estalinis-tes i altra gent sense filiacióconcreta.

Durant l'any 1977 i 1978 enplena reconstrucció de l'anarco-sindicalisme apareixerà CNT delBages portaveu de la CNT d'a-questa comarca. D'aquestamanera arribem al prolífic 1979i a la revista llibertària bergue-dana anomenada El Finestralen un principi portaveu del'Ateneu Popular i els Col·lec-tius Llibertaris, i en els dosdarrers números -després dedisputes internes- portaveu del'Ateneu Cultural. Aquesta publi-cació mensual va sortir duranttot l'any 79 i era d'una gran qua-litat d'impressió. Tenia propa-

ganda i es venia. Va ser un pro-jecte que aplegà a molta i diver-sa gent i que va tenir gran difu-sió. La mort de la revista, entremoltes altres coses, cal atribuïr-la a problemes orgànics i perso-nals que prengueren la forma deconstants disputes ideològiques(àcrates versus nacionalistes). Elmateix any a Manresa trobemTxani, revista llibertària delBages, i a Sallent la federaciólocal de la CNT-AIT editarà elseu òrgan d'expressió:Autogestión.

L'any 1980 a la Pobla de Lilletdiversos llibertaris, algun d'ellsprovenint d'una altra revista -Elcul de sac- que es feia enaquells moments a La Pobla ique prenia uns aires cada copmés submisos cap al poder nai-xent del nacionalisme ranci -avui caduc i en decadència- trau-ran al carrer un número -el 0-del Rebost de Confitures iFruits Saborosos.

Cap al 1984, a Berga, va sortirLa Revistilla que va ser unarevista en format quartilla, moltsemblant a un fanzine del totirreverent i interessant. Va serun curt projecte llibertari -solsquatre números- que editarenpersones diverses, en la sevamajoria provinents de l'escissióde CNT que desemboca poste-riorment en la CGT. Finalmenttambé cal comptar amb Poc aPoc, publicació de la Federaciódel Bages-Berguedà de la CNTeditat a Sallent els anys 1987 i1988. L'any 1989 es va editar aManresa Skabetxina, editadaper l'autoanomenat KolektivoAlternativa Kaj Radícala.

A Manresa des de 1991 elcol·lectiu ecologista l'Alzinatreu La Fulla d'Alsina.

L'any 1995 l'Ateneu Popular deCal Neles treia a Berga EL GNYC.Butlletí Informatiu Independentde l'Ateneu Popular "Cal Neles".Núm. 1, que va ser molt pocconegut. El mes de juliol delmateix any a Manresa laFederació Local de GrupsAnarquistes adherida a la FAItreien el número 1 d'AcciónDirecta. També a Manresa l'any1997 apareixia L'Escletxa trac-tant qüestions socials i de gène-re.

L'any 2002 va aparèixerL'Esquerda, revista de la casaokupada Na Bastardes deManresa, i de moment n�hansortit dos números, un per any.

L'any 1998 va sortir el primer isegon número d�El Pèsol Negre,en un primer moment molt inte-ressant però de poc abast (desde i cap al moviment llibertari) ia partir de l'any 2000 la segonaèpoca d'aquesta publicació, desdel poble i cap al poble, ambuna gran difusió a totes lessocietats del Berguedà. Editatper un conjunt divers de lliber-taris, sense cap tipus de censu-ra i a l'abast de tothom. El PèsolNegre és una revista bimensualque surt en format "tabloide"des del número 13. Encara surt,i ara no és només del Berguedàsinó també del Bages: és lapublicació llibertària de l'AltLlobregat a partir del númeroque tens als dits. Esperem queel projecte tiri endavant.

LBergaPep i Tu

La participació en els par-laments burgesos, lesseves escoles burgeses,els seus mitjans de comu-nicació..., es una garantiade reproducció de la so-cietat burgesa i un gran freper a la transformació dela societat. És per això quecalia dotar-se d'una cul-tura pròpia i, com no, d'unsmitjans de comunicaciópropis. I és en aquest sen-tit -entre d'altres- que calentendre la gran abundàn-cia de publicacions lli-bertàries arreu del món itambé a casa nostra

Manuel de Pedrolo és un dels grans autors de la lite-retura catalana i un dels més injustament oblidats.D'entre les seves obres s'acostuma a destacar elMecanoscrit del segon orígen, però personalmenttrobo molt millor M'enterro en els fonaments que emtemo que és força desconeguda. És una novel·la ins-pirada en el món que vivia Pedrolo en el momentd'escriure-la, la Barcelona franquista de mitjans delsseixanta amb les revoltes d'estudiants de fons. El pro-tagonista és l'Aleix, universitari molt polititzat i radi-calitzat, partidari de l'acció directa, fill d'una famíliapetit burgesa acomodada. L'estructura de la novel·la és en capítols alternats en que s'expli-ca la mateixa història en primera persona, des del punt de vista del pare i del fill respecti-vament. Això resulta molt efectiu a l'hora de veure el retrat psicològic dels dos personatgesi les clares diferències ideològiques i vitals que mantenen, i per què no dir-ho, alguna sem-blança segur que hi trobareu tot i l'abisme radical que els separa. Al mateix temps és unretrat costumista força ben aconseguit de la Barcelona de l'època, tant de la burgesia aco-modada -que davant del franquisme optà pel laissez faire i una façana de respectabilitat quesovint amagava molts vicis inconfessables- com de la joventut estudiantil pseudo-revolu-cionària i conscienciada en la lluita antifranquista. Una molt bona novel·la, ben escrita i inte-ressant en molts aspectes.

Es tracta de la història de Juan José Garifa que va sercondemnat a més de 100 anys de presó acusat d'untriple assassinat i que estant a la presó va lluitar perla seva dignitat i la de la resta de persones preses, fetpel qual va ser internat en els malauradament cone-guts règims d'aïllament (els FIES). Estant en aquestsàdic règim, que intenta anul·lar l'individu i que sensdubte viola qualsevol dret humà i que, per cert, sóndel tot vigents amb diferents noms a tot l�Estat;coneix a Marimar una funcionaria esgarrifada de lasituació en que es troben. Els dos s'enamoren i s'ini-cia una història d'amor. Actualment, ja fora del FIES però amb molts anys encara a l'es-quena, Garifa està casat amb Marimar.

La pel·lícula toca de passada molts temes sense centrar-se massa en cap. Veiem elsassassinats que comet Juan José, veiem el tracte vexatori a les presons, veiem la seva llui-ta dins la presó per la seva dignitat, veiem el règim FIES i el món dels "escapistes" (queno es resignen a perdre la llibertat), veiem també una història d'amor, i es plantegendiverses qüestions morals o més aviat immorals del sistema que patim. No és unapel·lícula maniquea de bons i dolents i això és un encert. Planteja valentament, tot i quede passada, la qüestió de fins a quin punt és útil castigar (infringir dolor, vexar, torturar,etcètera) a qui ha causat un mal i en tot cas que caldria fer. Malgrat les mancances de lapel·lícula penso que és útil per tal que "el gran públic" que res vol saber del que passarrere els murs de les presons tingui unes dures pinzellades, que encara es queden curtes,del que allà dins passa. I és que cal que no oblidem que tots en som responsables i quela nostra volguda ignorància envers el món penitenciari no ens eximeix de responsabili-tat. Cal tenir present que no serem lliures fins que hi hagi algú que no ho sigui i queentre tots podem fer un món més just, i això passa òbviament per adonar-nos de la totalinutilitat del sistema judicial i penitenciari -entre altres- i per fer un sistema per resoldreels conflictes totalment diferent, anant a les causes (desigualtat, pobresa, exclusió,malaltia...) i no amagant les conseqüències rere els murs de presons, manicomis, etcète-ra. Val la pena veure aquesta pel·lícula.

M�enterro en els fonamentsManuel de Pedrolo

Horas de luzHORAS DE LUZ. Dir. Manolo Matjí. Esp. 2004.Interprets: Alberto San Juan i Emma Suárez.

BerguedàM.

Aquells que hagueu vist la pel·lícula El bosque ja us haureu adonat que elpoble constitueix una comunitat bastant singular; però aquells que encara nol'hagueu vista, tot i que aquest text no és un spoiler, us recomanaria que deprimer la veiéssiu, sobretot que la veiéssiu amb ulls anarquistes. Ja que elpoble pot entendre's com una comunitat anarquista.L'anarquisme ha argumentat des de sempre que les comunitats de petita esca-la són els assentaments ideals per a posar en pràctica el nou ordre social. Enaquest sentit al llarg de la història s'han desenvolupat diferents experiènciesque, tot i no autodefinir-se com a anarquistes, sí que ho són els seus princi-pis. Així, per exemple, 40 diggers (cavadors: dissidents a l'esquerra del movi-ment republicà anglès) fundaren una colònia a St George's Hill (Surrey,Anglaterra) l'any 1649, en la qual es destruïa l'ordre social establert mit-jançant la gestió i el treball de la terra col·lectivament, repartint-se les tas-ques i proveïnt els béns necessaris per a cada membre de la comunitat. Lescomunitats pròpiament dites anarquistes no van aparèixer fins a finals delsegle XIX, inspirades majoritàriament en les idees de Kropotkin i de Tolstoi,sobretot a Anglaterra, als Estats Units, a Rússia, i al Brasil. A Anglaterra, perexemple, es fundaren la Ashingdon Colony (1897), la Wickford Colony (1898),la Brotherhood Workshop (1897), la Blackburn Brotherhood (1899),... i, la mésconeguda de totes, la Whiteway Colony (1898).

La Whiteway Colony és considerada com la més "anarquista" de totes lescomunitats que hi ha hagut a Anglaterra. Estava formada per un petit grup decomunitaris, i des del principi la seva intenció era la de posar en pràctica elsprincipis anarquistes. Rebutjaven totalment la vida urbana en contraposició ala vida al camp, s'oposaven a qualsevol forma de propietat privada (algunsd'ells refusaven inclús l'ús de la moneda), eren pacifistes, es treballava cap ala igualtat de gènere, afavoriren les unions lliures en contraposició del matri-moni institucional, buscaren formes més alliberadores en la vestimenta i erenvegetarians.

Després d'aquestes experiències, de curta durada en general, el movimentde les comunitats va decaure fins al seu resorgiment als anys 60 i 70 del segleXX amb el moviment hippie; alguna de les comunitats més conegudes van serles comunes de Tolstoy Farm i Drop City. Des de llavors, tot i que les comu-nes hippies també han desaparegut en la seva majoria, han existit i existeixenuna quantitat important de projectes: les comunitats intencionals religioses,les okupacions, les ecoaldees, les cooperatives d'habitatges (cohousing),...

Ens haurem adonat, doncs, de les múltiples semblances que hi ha entreaquest moviment i el poble de El Bosque. En el poble, per exemple, la pobla-ció ronda el centenar de persones, s'oposen totalment a la vida urbana i l'al-ternativa és la vida rural, i han eliminat la moneda (i per tant qualsevol formad'acumulació monetària i de propietat privada, les transaccions desiguals...).

El més important a destacar, em sembla que són els següents aspectes:- el rebuig a la vida urbana i a tot allò que hi associen (el capitalisme,el dolor i el mal): recordem que funden el poble (la seva intencionalitat) deguta que tots sofreixen un gran dolor provocat per la pèrdua d'un ésser estimata la ciutat, i esperen allunyar-se d'aquest dolor i del mal en el camp. El retornal camp pot enllaçar-se amb l'anarquisme agrarista i el retorn a la natura ambel naturisme.- solucionen el problema de la curta durada de la major part de lesexperiències comunitàries, deguda principalment per la continua influènciadel món que rebutjaven. La seva solució es basa en la invisibilitat: recordemque el poble es va establir a l'interior d'una reserva natural (una àrea protegi-da en la qual no s'hi permet l'entrada de cap ésser humà, a excepció de cientí-fics amb raons molt justificades) i en la qual estava inclús prohibit el vol aerisobre seu. I al seu interior per mitjà de l'establiment d'una frontera psicològi-ca al voltant del poble (el bosc i els seus habitants malignes). La invisibilitatpot enllaçar-se amb la teoria TAZ (Zones Temporalment Autònomes), deHakim Bey.- llibertat individual versus responsabilitat col·lectiva: de fet aquestaés una de les qüestions més importants que en un moment o altre han hagutd'afrontar les comunitats anarquistes. En el cas del poble es presenta a travésde la seguretat: la supervivència de la comunitat (i per tant de les seves lliber-tats) es basa en la seguretat que ningú surti de la comunitat mitjançant l'esta-bliment de la frontera psicològica (por), però la seguretat s'aconsegueix reta-llant la llibertat individual (consciència, lliure moviment...). Aquesta paradoxa(retallada de llibertats per assegurar la llibertat) és també el principi organit-zador de l'actual lluita contra el terrorisme duta a terme pels Estats.- el mal: s'assumia que el mal estava provocat per la societat urbana icapitalista, i que les persones són bones de per sí. Així, una nova educació iun nou ordre social podrien eliminar el mal, però es demostra que les perso-nes no són ni essencialment bones ni dolentes. El dilema provocat per l'habi-tant del poble amb problemes psíquics sintetitza aquesta qüestió, ja que sem-bla no distingir el bé del mal, i per tant: ¿què cal fer?

Les comunitats anarquistes: "El Bosque (The Village)"NavarclesHiram Gascoigne

BergaPep i Tu

19

Ressenyes

Agenda llibertàriaRessenyes- Divendres 29 d�octubre: al pavelló de Sallent

00:00 h concert amb: Habeas corpus, Obrint pas,Plouen catximbes.

Entrades anticipades 10 eurus i 12 a taquillallocs de venda: A sallent Camagüey i Caixa Manlleu, aManresa Born12 i L�Habana, a Avinyó a El bar, aIgualada al Jimmy Jazz, a Berga a la Ginesta.

- Diumenge 31 d'octubre: a SALLENT "Pavellód'Esports Agustín Rueda".

16 h Parlaments, poesies i presentació de la placa enrecord d'un veritable esperit esportiu.

16:45h Partit de futbol-sala: DÍNAMO ERT - AMICS

18:00 h Concert de cantautors amb: Moi, Momo,Juanjo Tinajas

Organitza: Amics d'Agustín Rueda.

- Dissabte 20 de novembre a Na Bastardes, Manresa:13.30 h: Dinar17 h: Debat sobre les penes multa

Durant tot el dia hi haurà una exposició sobre el 12d�octubre antifeixista.

Organitza: Na Bastardes.

- Diumenge 21 de novembre a les 18 h: al centre cívicde BERGA (c/ Mestre de Pedret s/n) xerrada sobre elsistema penitenciari i la futura presó del Bages.

Organitza: Ateneu Columna Terra i Llibertat.

- El Sindicat d'Oficis Varis de la CNT de Monistrol deMontserrat ha organitzat unes jornades llibertàriesconsistents en unes xerrades-debat mensuals perdiferents pobles i ciutats. Les xerrades van començarel passat 16 d'octubre a Sallent tractant el tema de "LaCNT en l'actualitat". Tot i no haver concretat encarael dia, l'hora i el local, han programat les següentsxerrades: el mes de novembre a Manresa"Anarquisme i nacionalisme", el desembre a SantVicenç de Castellet "La immigració", el gener aManresa "La dona al món del treball i a la societatactual", el febrer a Sant Joan de Vilatorrada "Presonsi frau penitenciari", el març a la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB) "Les reformes estu-diantils", a l'abril a Berga "comunisme i anarquisme",al maig a Solsona "Anarquia i Estat" i el mes de junya la UAB "Les drogues i l'Estat".

Aquest llibre, aparegut el maig del 2004, pertany auna col·lecció de llibres didàctics, destinat en aquestcas al coneixement de la mineria i la lluita obrera.Emmarcat en bona part a la comarca del Berguedà,entre mitjans del segle XIX i mitjans segle XX.L'argument comença amb la fugida d'un jove insu-rrecte de l�agitada Barcelona i acaba amb la mort delmaquis Ramon Vila a Castellnou de Bages. Entretantes succeeixen a partir de personatges bàsicamentficticis, i entre llaços familiars, molts episodis realsde la història berguedana, de les primeres explota-cions mineres, de l'aparició del comte Olano, de caci-quismes, el tren, fàbriques i colònies obreres, i ambtot això els confictes socials generats en aquest context, de manera que assistim, per exem-ple, a fets com la vaga general de 1932 que va suposar a Fígols la primera insurrecció obre-ra que s'havia atrevit a declarar la dissolució de les classes socials i la implantació del comu-nisme llibertari, entre altres episodis de la nostra història. Sense entrar a qualificar-ne el rigorhistòric, per impossibilitat personal, és un llibre força valuós per conèixer i entendre els can-viants processos tècnics i socials contemporanis, per fer memòria històrica i reivindicar unavegada més els esforços i les lluites per la justícia, la igualtat i la llibertat, aquí i arreu, per-què és fa d'una manera entenedora, amena i a cops emotiva, acompanyada de cites poèti-ques, literàries o populars, gravats, dibuixos... així com d'un glossari de termes i una guiadidàctica. El trobareu a la biblioteca de l'Ateneu llibertari del berguedà.

El Centre d'Estudis Llibertaris Federica Montseny és undels col·lectius culturals llibertaris de Catalunya que desde fa uns anys està treballant més intensament contra l'o-blit del nostre passat. Aquest centre neix per la voluntatde diversos membres de la CNT-AIT de Badalona, ontenen la seva seu social, amb unes òptimes condicionsper la tasca arxivística. Podeu consultar qui són i quinafeina estan desenvolupant a la seva pàgina web: www.centrefedericamontseny.org

El text que ressenyem es presenta en format "folletó" de 71 pàgines autoeditat en fotocòpies iamb la coberta en color i cartolina. Tot i ser autoeditat té una qualitat destacable. L'autor deltext és en Pedro Peralta, fill de l'històric militant de la CNT de Fígols Manuel Peralta Bernad.

El text de Pedro Peralta és un recull de memòries que va des d'allò viscut, sobretot en els aspec-tes que es refereixen a la postguerra, fins a tot allò que li havien explicat el seu pare i altresmilitants, en el relat de la vaga general revolucionària de 1932 i els seus antecedents i con-seqüències. El mateix autor manifesta al preàmbul la seva voluntat a l�hora d'escriure el text iho fa remarcant la idea que vol transmetre allò viscut i allò que a ell li van transmetre. Igualmentes disculpa de possibles errors puntuals que hi pugui haver i que hi són. Les aportacions sónimportants pel valor d'algunes dades puntuals però sobretot per la descripció de la vida qüoti-diana que fa, d'altra banda les hipòtesis i anàlisis de diversos fets que exposa poden ser mésdiscutibles. Sobre els fets de Fígols de 1932 aposta per l�espontaneïtat del moviment revolu-cionari que de seguida és assumit per la CNT. La part del relat de més valor és la que va viureell en primera persona, és a dir, els anys de lluita clandestina durant el primer franquisme, i endestaquem la part del relat que explica com pujaven persones des de Barcelona amb tren grà-cies a algunes militants (tot i no ser citada, una d'elles era Maria Marquès) per tal de ser pas-sades a França.

En definitiva, es tracta d'una petita i no per això poc valuosa aportació per al coneixement dela història del passat llibertari de la nostra comarca.

La fornera i el vell talp F. Xavier Pardo. Eumo Editorial

Minas de Fígols. Unahistòria de la revolución social.Pedro Peralta. Centre d'Estudis LlibertarisFederica Montseny. Badalona, 2004.

BergaGbx

BergaPep i Tu