el pèsol. negre nº 31. gener-febrer 2007

!BerguedàL�Ajuntament de Bergafomenta la contractacióil·legal. /pàg 12

Volen fer del Berguedàuna comarca no perviure-hi, sinó per venir decap de setmana./pàg 10

!BagesEl Parc Natural de SantLlorenç del Munt i Serrade l�Obac amenaçat pelprojecte d�una carretera./pàg 9

!ArreuDesallotgen el CSO �LaImpremta� de Terrassa./pàg 9

La Revolta de Oaxaca./pàg 22

Publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener

No tots patim pels�Tous�

El jove manresà agreditbrutalment i detingutdurant la fira Mediterràniava comparèixer davant deljutge per declarar el pas-sat dilluns 27 de novem-bre. El jove està acusat deresistència a l�autoritat.

Un senyor molt ric mata d�un tret a un membred�una banda d�atracadors. Pobre senyor ric! Quinapor i quina mala estona havia de passar el senyorric. Si es que no hi ha dret! Una i altra vegada hem

hagut d�aguantar membres de la famíliai advocats parlar

de la por quehan passataquests dies,de la gran per-

sona que és el membre deseguretat privada i de la llàstima que

senten pels fets ocorreguts. El cinismepot arribar fins a límits insospitats.

" Augmenten els actes de protesta contra l�Ajuntament deBerga, després que l�alcalde multés a 23 persones (amb fins a34.500 euros) per fer jocs a la canalla, per recitar poesia i can-tar a la plaça de les Fonts el passat 30 de setembre. /Pàg 3-8

GRATIS7.000 exemplarsII època núm. 31

Gener-febrer del 2007Totes juntes contral�ordenança feixista

/pàg 9/pàg 9

Ordenancesde civisme/pàg 6

Citen a declarar el joveagredit i detingut durantla fira mediterrània

El sistema de dominació polític i econòmic en el qual vivim s�oposa natu-ralment a qualsevol iniciativa autogestionària. A tots els poders els hi fanosa la llibertat fins i tot aquells que un cop han buidat de tot contingutaquesta paraula la fan servir sistemàticament. Llei antiterrorista, refor-mes laborals, ordenances de civisme, reformes legals contra l�okupació itota la resta de lleis que en nom de la seguretat, la propietat, la compe-titivitat i l�ordre suposen no només la eliminació dels drets fonamentalsde les persones sinó també la criminalització i penalització de qualsevolmecanisme de defensa davant dels esmentats abusos. O jugues al nostrejoc o preparat... De tot plegat l�alcalde de Berga Ramon Camps i el seusoci de govern Josep Xoy en saben tant com de viure del cuento. Ladiferència entre una dictadura política i una democràcia parlamentàriacapitalista, cada cop és menor. L�abús ha esdevingut norma i la violència,legal si l�exerceixen els Mossos d�Esquadra (per exemple), és el plat decada dia i sinó que4 li preguntin al company manresà. Per uns mitjans oper uns altres, la que sempre rep és la llibertat de les persones. De laigualtat millor ni parlar-ne ja que el sistema econòmic que patim es fona-menta en l�explotació de la persona per la persona fet que suposa a mésde la manca de llibertat, una desigualtat crònica i bàsica pel sistema. I elsque lluiten per allò que és just cada dia són més escassos i mal vistos.Mentrestant, pel que fa al medi no importa gens i sinó mireu com quan,per exemple, han fet i fan el desdoblament de la c16 hi ha hagut petitesdisputes sobre si calia que passés per aquí o per allà, però tanmateix sem-bla que ningú s�hagi plantejat si, simplement, calia que passés. Cap d�anys�apropa i això ens recorda que els presos segueixen tancats. Aquestesdates ens llencen a la cara el model de consum que tant rebutgem i elmodel de consum i d�oci que malgrat tot ens imposen. Una editorial tris-ta com la vida mateixa. Davant d�aquest panorama està clar que no tenimres per perdre, res bo per perdre, per tant no hi ha motius per no aug-mentar i accelerar la lluita. Visca l�anarquia!

El passat dia 25 de novembre es va celebrar a Sallent el segon concertpro-pèsol negre. El concert era previst que se celebrés com l�any passatal local de l�Assemblea de Joves de Sallent però un incendi la mateixa set-mana va impedir que es celebrés on era previst i la festa va passar a cele-brar-se a l�envalat d�aquesta mateixa localitat de l�Alt Llobregat. Al con-cert hi van actuar Tupolev, Hormigón Armado, Los Manolitos, Atzavara,CO2 i Dj. Falafel. Musicalment un èxit. El tracte personal entre totes lespersones també i ot i que econòmicament no va anar com l�any anterior,no ens queixem massa. Volem agrair sobretot el suport i la col·laboracióde totes les persones que d�alguna manera o altra van ajudar a tirar enda-vant el concert: des dels músics i tècnics fins als darrers companys quevan escombrar. Salut i fins la propera.

Es celebra a Sallent el segon concert pro-pèsol negre

Nou web de el pèsol negre

Al web trobaràs en PDF els diversosnúmeros de la revista que han aparegut(tant de la primera com de la segonaèpoca) a part de les darreres notícies iinformacions respecte aquesta publicacióllibertària.

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és

el portaveu de cap associació ni entitat. El col·lec-

tiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa

a ningú, solament a qui en forma part a cada

moment. D'altra banda, com a col·lectiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de la

publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui

que es rasqui.

Tancament d'aquesta edició: 21/12/2006 a les 22:00.

En aquest Pèsol Negre han participat: Alarmada, Alertàrics, All i Oli (greatest hits), Ateneu Columna Terra i

Llibertat, Barrikada, CGT correus Manresa, COAC, Columna Clitoriana, Comunitat de gallinàcies, G., Gbx,

Hiram Gascoigne, Inconsumible, Klara and Co, La incívia, M burro, Machete en Mano, Mar, Mr Danys, Norinfo,

Pep i tu, Poetisa, Ràtzia, Roger, Stop repressió, Un republicà federal.

Pàgina 3-6: L�Ajuntament de Berga contra la llibertat de les persones

Pàgina 7: · Comentari sobre l�editorial �Complir i fer complir� Regió7, 5-12-2006

· L�Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat al poble de Berga

Pàgina 8: · No tots patim pels �Tous�· Citen a declarar el jove agredit i detingut durant la fira

mediterrània· Desallotgen el CSO �La impremta� de Terrassa

Pàgina 9: · El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l�Obac amenaçat pel projecte d�una carretera.

Pàgina 10: El Berguedà plora· La especulació urbanística al Port del Comte, una amenaça

més pel futur del Prepirineu

Pàgina 11: Algunes notes posteriors sobre l�acció del COAC-Delegació del�Alt Llobregat i Cardener a Navarcles.· El delicte de danys.

Pàgina 12: El regidor de cultura Josep Xoy fomenta la contractació il·legal.

· Pabajo el trabajo.

Pàgina 13-20: DOSSIER CENTRAL �ordenances de civisme�.

Pàgina 21:· El tresor de la FAI.

Pàgina 22:· La revolta de Oaxaca

Pàgina 23:· Reportatge: Brasil

Pàgina 24:· Inditex: la tèxtil esclavista.

Pàgina 25:· The Clash.

Pàgina 26-27:· Tecnologías de vigilància.

Pàgina 28:· Consumir fins la mort.· Que es la llibertat?

Pàgina 29:· Mijants de comunicació: al servei de qui?· No senyors, jo no vull pintar pedraforques.

Pàgina 30:· El metrocentrisme o oblidant barna i la seva lògica.

Pàgina 31: Poesies, agenda i ressenyes

Pàgina 32: Entrevista.

SumariEditorial

I recorda...

*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos,

Berga 08600. Adreça electrònica: ateneullibertari@berguedalliber-

tari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu

difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4

baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: [email protected]

www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris

berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social

de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça elec-

trònica: [email protected] Pèsol Negre (publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener): pesolne-

[email protected] *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació

núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica:

[email protected] La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26,

Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. [email protected] *MONISTROL DE MONTSERRAT:

CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica:

[email protected]. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: [email protected]. Masia okupada Ca n'Escaiola:

[email protected]. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica:

[email protected], CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93

837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: [email protected]. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA:

L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surial-

ternat.tk Adreça electrònica: [email protected]

Directori

www.berrguedalliiberrtarrii.orrg

[email protected]

reiem que s�handenunciat oportuna-ment �des d�aquestmitjà i des del web

www.berguedallibertari.org�els impediments que l�ajunta-ment ha anat posant al llarg deltemps a les associacions cultu-rals i sobretot a les de caràcterllibertari a l�hora de desenvolu-par la seva normal activitat.

Els col·lectius llibertaris desdel seu naixement a la dècadadels anys noranta han comptatamb l�oposició i la discrimina-ció per part de l�Ajuntament deBerga alhora d�accedir alsrecursos i infrastructures muni-cipals, sent gravats amb impos-tos, amb impediments burocrà-tics alhora de fer actes al carreri un llarg i patètic etcètera.Primer va ser el consistori deCiU amb Jaume Farguell d�alcal-

de i en Daniel Tristany a cultu-ra, després va ser el tàndemBadia (CiU) i Josep Xoy (ERC) elsqui van gestionar aquesta dis-criminació mancada de totcaràcter democràtic i elsdarrers quatre anys han estatRamon Camps (PSC) i Josep Xoy(ERC) els que més enllà de ladiscriminació han iniciat larepressió d�aquests associa-cions culturals de la ciutat. Desde Farguell a Camps, passantper Badia i amb la permanentcol·laboració de l�addicte alpoder el senyor Josep Xoy; totshan discriminat certs col·lec-tius, fent tractes de favor ambaltres, saltant-se les seves prò-pies lleis o fent-ne de noves pertal de poder legalitzar l�abús alqual estan acostumats a recó-rrer davant els que no pensenni actuen com ells. Només a talld�exemple esmentarem algunsdels fets concrets més greusals quals ens referim:

· Negació de fer servir elPavelló o el Pavelló de Suècia(Negació d�espais públicssol·licitats degudament, en

favor d�altres entitats que nitan sols els hi cal sol·licitar-hopels canals establerts pelmateix consistori). Aquestaconstant té algun fet memora-ble com la reiterada negativa acedir el pavelló d�esportsdurant tot l�any 2003 amb l�ex-cusa de problemes de gestió,mentre el pavelló es cedia ambnormalitat a altres entitats comper exemple per l�inici de lacampanya electoral de CiU.

· El Centre d�EstudisJosep Ester Borràs des de finalsde 1998 fins a finals de 1999 vaintentar que se li cedísmomentàniament un local pertal de dipositar els arxius queestaven pendents de rebre,cedits per Odette Ester, compan-ya de Josep Ester Borràs. TantFarguell-Tristany, com Badia-Xoy, van impedir-ho. Els resultatva ser que més de la meitat del�arxiu finalment va anar a parara l�Institut d�Història Sociald�Amsterdam en comptes de aBerga, al Centre d�Estudis JosepEster Borràs, al qual només hi vaanar a parar la biblioteca i una

petita part de l�arxiu, desprésque els seus llavors escassossocis lloguessin un local a mit-jans de 2001.

· Amenaces de tanca-ment al Centre d�Estudis JosepEster Borràs (2001) i multes al�Ateneu Columna Terra iLlibetat (2006). Multes al CasalPanxo (2003). Mentrestant lesJoventuts d�Esquerra Republica-na de Catalunya a través delCasal Moragues (o sigui elsnens del Xoy) i els seus conti-nuadors, van estar anys fentexclusivament tasca de Bar,creant molèsties objectives alsveïns que automàticamentsempre s�han adjudicat des dela premsa i el consistori a enti-tats llibertàries que no han fetmai de bar.

· Reiterades pèrduesdels papers per tal de legalitzarles seus socials de diversesentitats culturals de la ciutat.Fins poder aplicar una novanormativa més estricta. Des del2001 el Centre d�Estudis JosepEster Borràs intenta legalitzarel seu local després de l�ame-naça per part de l�Ajuntament,a través de la Guàrdia Urbana,de ser tancats (els llibres i lacultura no interessen si no par-len de capelletes, mares deDeus i altres desgràcies queens ha tocat patir). L�AteneuColumna Terra i Llibertat tam-poc pot legalitzar la seva situa-ció després de diverses instàn-cies des de 2003.

· La �Plataforma Berga esMou� ja des d�octubre de 2001

Berga, desembre 2006

Barrikada i Pep i Tu

C

L�Ajuntament de Berga contra la llibertat de les persones

Tot i que ja se n�ha parlat molt d�aquest tema degut a que haaparegut bastant als mitjans burgesos, volem contribuir alconeixement de la realitat dels fets explicant-los tal i com els

hem viscut nosaltres, com a militants anarquistes des de ja faanys a Berga, com a participants en l�acció del dia 30 i com amultats.

Actualitat /Repressió

// 3

Abans de l�Ordenançade Civisme i Bon

Govern


// 4

demanava a l�Ajuntament deBerga entre altres coses lademocratització de l�accés alrecursos municipals i un majorinterès per la cultura, demana-va que no es posessin traves ala cultura, més infrastructures,locals polivalents, no impostosper les entitats culturals senseànim de lucre, major horari a labiblioteca, etcètera.L�Ajuntament ens donava la raóperò no va fer ni ha fet res. Enun primer moment formavenpart de la plataforma lessegüents entitats: Casal Panxo,Casal Moragues, Centred'Estudis Josep Ester Borràs,Associació Columna Terra iLlibertat, Ateneu Llibertari delBerguedà, Berguedana de Jazz,el pèsol negre, Maulets, JERC,CEPC i Associació de Parats.

· El novembre de 2004l�alcalde i els Mossos d�Esqua-dra muntaven un dispositiu queamb la demostradament falsaexcusa de fer una batuda anti-droga (gairebé cap acta peraquesta temàtica) va acabantsent una càrrega indiscrimina-da contra les persones que cir-culaven lliurement pel carreraquella nit. L�Ajuntament(Camps i Xoy) lluny de fer auto-crítica tancaven files amb elsmossos, malgrat una manifes-tació d�unes mil dues-centespersones pel centre de la ciu-tat.· Pel cap d�any 2005 elsdiferents col·lectius van volercelebrar un cap d�any al pave-lló. En cap cas es va dir que no.Simplement es va demanar unafiança impossible, unes condi-cions de seguretat que feieneconòmicament inviable el pro-jecte i per postres, calia que lafesta s�acabés a les 3 de lamatinada! Això és menys ele-gant que dir que no. Enguanyl�Ajuntament fa muntar el capd�any al pavelló, per tant el queli molesta és l�autogestió i l�as-sociacionisme crític i senseànim de lucre de la ciutat.

Els fets de Patum del2005 i l�invent de

l�ordenançaAquesta publicació, com po-ques o cap, a informat al detallsobre els fets (veure especial-ment el número 22 i el 27). Elpaper de l�Ajuntament el conei-xem de sobres, no va fer resper evitar-ho i un cop passadala desgracia va carregar contraels col·lectius de joves juntamb la senyora Tura.

La única voluntat de l�ajunta-ment, en tot moment, ha estatno tenir responsabilitats enl�assumpte, de fet aquesta és latasca que fa l�advocat de

l�Ajuntament en aquest procés,en comptes de fer d�acusaciópopular (que és el que hauriade ser) fa de defensa de l�ajun-tament.

L�aprovació de l�Ordenança deCivisme i Bon Govern respontambé això. A la voluntat depoder fer el que els hi doni lagana, com sempre, però ambcobertura legal. La normativava ser aprovada al juliol de2005, sense al·legacions, clartots estàvem treballant en milfronts per afrontar la mort delcompany, la denúncia públicadel que havia passat, la recolli-da de diners, l�atenció psicolò-gica de la resta de companys,els atacs de la Tura, etcètera.Malgrat tot, l�ordenança va seroportunament criticada perl�assemblea de joves i col·lec-tius i denunciada també enaquesta publicació (el pèsolnegre números 23, 24, 25 i27). Aquesta llei que regula l�úsde l�espai públic està encami-

nada a impedir encara més lanormal activitat d�aquells queson molestos pels diferentspoders (com hem pogut veure).D�aquesta manera, tot i queintenti passar com a lleidemocràtica no es cap altrecosa que una normativa quepermet la negació de les lliber-tats bàsiques dels ciutadans demanera totalment discriminatò-ria cap a persones i col·lectiusque no són obedients ni estand�acord amb el pensamentdominant, deixant fer a lesentitats submises (a les que nose�ls aplica la citada ordenança)i marginant a les contestatà-ries. És doncs una normativafeixista.

Abans i després de laPatum de 2006

Des de desembre de 2005 imalgrat l�actitud hostil del�Ajuntament de Berga cap a lesvíctimes de l�agressió que vaacabar amb la vida del nostre

company i amb nombrososferits, els col·lectius culturals ijuvenils de Berga van sol·licitarreunir-se amb l�ajuntament. Elconsistori va donar repetida-ment llargues als col·lectiusque volien d�una banda prepa-rar amb antelació la Patum2006 i d�altra banda intentararreglar per mitjà del diàleg elsja tradicionals greuges a queestan sotmesos i posar fi alsdèficits democràtics i de recur-sos culturals mínims de la ciu-tat. L�actitud de l�ajuntament vapropiciar que els col·lectius esplantessin (el pèsol negrenúmero 27). Aleshores, justabans de patum de 2006, es vaforçar una reunió entre col·lec-tius i el senyor Camps i Xoyamb els testimonis de laPlataforma de la Convivència.De la reunió va sortir un docu-ment signat per Camps i lesassociacions llibertàries i laindependentista, aquest acordpassava, entre altres coses,perquè l�ajuntament no posés

impediments a les activitatsque aquestes entitats pogues-sin desenvolupar a partir d�a-leshores. Doncs bé, corrobo-rant una vegada mes les tesisanarquistes de que un no potconfiar mai amb els políticsaquests acords no foren resmes que paper mullat (veure elpèsol negre número 29). Elsprimers incompliments es vanpatir la mateixa Patum de 2006quan l�alcalde va voler cobraruna nova fiança a part de lesdels col·lectius, per al concert,de 1000 euros, sense haver-hopactat i comunicant-ho dosdies abans de la festa. Les fian-ces no es van tornar quan s�ha-via pactat, sinó més de mig anydesprés i havent d�insistir cons-tantment a les oficines del�Ajuntament. En definitiva, quedes de l�ajuntament i a partirde la firma de l�esmentat docu-ment s�ha fet el possible i l�im-possible per evitar que es por-tessin a terme segons quinesactivitats. Un exemple és que elconcert anual que la comissióorganitzadora de la MarxaHomenatge als Maquis portafent a Berga des de fa anyss�hagués de fer, finalment, aOlvan pels impediments que vaposar l�Ajuntament de Berga.

30 de setembre: elcarrer és de tothom

Davant de tot això diferentsindividualitats formant part ono dels diferents col·lectiusdecidirem ser lliures per un diai prendre allò que se�ns negarepetidament. Així doncs es vadecidir ocupar la plaça de lesFonts. Es va plantejar com unadenúncia a l�esmentada norma-tiva, tot reclamant l�espaipúblic per a ús de totes i nonomés de les empreses i asso-ciacions submises al poder.

A les dotze del matí es va rea-litzar una cercavila durant laqual es dignificaren els carrersde Berga. Això va consistir encanviar els noms dels carrerscatòlics per noms d�obrersmolts dels quals van donar lavida per la Idea i que ara sonsistemàticament oblidats pelspoders i per la història oficial(cal recordar en aquest sentitque les entitats llibertàries deBerga van presentar una pro-posta perfectament documen-tada i justificada de noms perals nous carrers i demanant elcanvi d�alguns dels actuals). Lacercavila va acabar finalment ala plaça de les Fonts on vancomençar els actes que vandurar tot el dia.

Es va convidar a la gent delcarrer a reclamar l�espai públici a participar a l�acte, es va con-

! Nenes i nensjugant a la plaça deles fonts el dia 30de setembre

! La policia local indentifica als assistents a l�acte, tots els identificats serán futurs multats.

vidar a tothom a una esplèndi-da xocolatada. Tot seguitcomençaren els jocs per nens,durant tot el que quedava dematí i fins ben entrat el migdiaels nens gaudiren dels típicsjocs de cucanya. Però semblaque les activitats que estàvemdesenvolupant representavenun desafiament a l�alcalde i alsenyor Josep Xoy i no va tardaren aparèixer la policia local. Esvan identificar a més de 20 per-sones de totes les edats i ideo-logies. Menors, pares, mares,gent solidària que passava pelcarrer que s�identificaven ensenyal de protesta etcètera.Però després de l�improvisat ino programat �taller d�identifi-cació� poguérem desenvoluparamb normalitat les activitatsprogramades.

Ja ben entrat al migdia es rea-litzà un dinar popular bastantconcorregut que va calmar lagana d�aliments dels assis-tents. La gana de cultura i lli-bertat no se�ns acaba mai.

Després de dinar alguns amicsamants del Jazz ens delectarenamb la seva musica mentre elsassistents gaudien del solet.Tot seguit fou l�amic Coman-dante Rock el que amenitzà latarda amb la seva musica anàr-quica i d�intensa critica social.Per concloure l�acte contaremamb la presència del famóspoeta Enric Cassasses que vafer reflexionar a mes d�un ambla seva poesia critica iintel·ligent.

I aquí s�acaba la famosa acciódel dia 30 de setembre. Accióil·legal, incívica i pecadora.Apuntar que l�acció no va trans-cendir a cap mitjà de comuni-cació burgès, es va fer el buitmediatic total, sembla ser quepels mitjans oficials té mésinterès l�estat de l�ascensor deQueralt que la denúncia sociald�una normativa injusta i feixis-ta. La noticia ha transcenditara, que les més de 20 perso-nes identificades hem rebut acasa la particular multa firmadaper l�alcalde.

Novembre multes pertothom

L�Ajuntament de Berga estavamolest i preocupat per les reu-nions i contactes entre entitatsveïnals i entitats culturals ijuvenils i per dinamitar la pos-sible entesa van començard�una banda a emetre multes,d�altra banda van convocar elsveïns a diverses reunions i totaixò sense menystenir la tascadestructiva del senyor Bella queen tot moment ha defensat elsinteressos de Xoy, ERC i

l�Ajuntament en comptes dedefensar els dels veïns. Pel quefa a la tasca de la senyora RoserFarràs no cal entrar en detalls,en tot cas, com sempre defuigl�enfrontament directe i embo-lica la troca, tota la troca de fet,des de darrera.

La primera multa, un despropò-sit totalment polític i repressiu:una multa de circulació sobreuna infracció inventada, que encap cas mai es va produir alvehicle que va descarregar elspocs trastos utilitzats a la plaçade les Fonts. La segona multa, a l�AteneuAnarquista Columna Terra iLlibertat, denunciant en fals id�ofici sobre unes molèstiesinexistents i ben poc clares ano sabem qui.

La tercera tongada de multes:22 multes sota l�acusació d�o-cupar la via pública sense per-mís. Més enllà de la il·legalitatque l�ajuntament comet, esposa de manifest la voluntatrepressora cap a qualsevolexpressió cultural no controla-da directament pel consistori.

Això que fa l�ajuntament quèés? Com es pot anomenar? Elnom de la cosa és clar i enaquest país el tenim ben pre-sent, és diu FEIXISME. Negacióde la llibertat d�expressió,associació, circulació, de fercultura lliure, arbitrarietat i per-secució ideològica. Camps iXoy ho teniu tot. Quina legisla-tura. Això sí que és omplir-sede merda. Felicitats.

Accions contral�Ordenança, les multes

i el feixisme consistorial

Més enllà de les al·legacionscontra les multes a 22 veïns deBerga (multen que oscil·lenentre 16.500 als 33.000 euros)que han estat presentades al�Ajuntament de Berga, s�estàrealitzant una recollida de sig-natures per a la derogació del�esmentada ordenança. Tantles al·legacions com la recolli-da de signatures van encamina-des ha aconseguir la derogació,més enllà de l�arxivament deles multes del senyor alcaldeRamon Camps (PSC) i el seusoci de govern Josep Xoy (ERC).El text que recull les signaturesdiu: �Els sotasignants manifes-tem la nostra oposició al�Ordenança de ConvivènciaCiudadana i de Bon Govern deBerga, ja que potencia les arbi-trarietats i els abusos de poderalhora que suposa un atemptata les llibertats dels ciutadans.És per això que exigim al�Ajuntament de Berga la imme-


// 5

El passat 30 de setembre, la Plaça de les Fonts de la ciutat de Berga va ser escenari d�una jornada festiva perreivindicar el carrer. Diversos veïns, entitats culturals i artistes, als quals se�ns deneguen de forma sistemàti-ca els permisos municipals per portar la cultura popular a l�espai públic vam organitzar un dia farcit d�activi-tats infantils, àpats populars, música i poesia.

Malauradament, la policia local va decidir irrompre l�acte en els moments que els nens saltaven a corda, espintaven la cara... jugaven. La cap de la policia de Berga amenaçava a una de les persones presents de con-siderar-la la principal responsable del que succeïa a la plaça. Davant l�abús d�autoritat que estàvem presen-ciant, la gran majoria de la gent que ens trobàvem a la plaça: pares, mares, joves i menors d�edat vàrem decidirdemanar a la representant de l�ajuntament que ens identifiqués com a corresponsables d�un fet tant subver-siu com fer jugar la canalla al carrer. Poc després de la massiva identificació, la guàrdia urbana va desaparèix-er i les activitats van continuar amb total normalitat. La gran afluència de públic va ser una constant duranttot el dia fins al capvespre quan un dels nostres poetes més reconeguts, Enric Casasses, va cloure entre ver-sos la jornada.

La sorpresa ha arribat dos mesos més tard. Casualment, dos dies després que les entitats de joves i les asso-ciacions de veïns comencessin a parlar sobre la veritable idoneïtat de l�Ordenança de Convivència ciutadana iBon Govern de Berga. Així doncs, l�última setmana de novembre una trentena de berguedans han rebut a casaun expedient sancionador de la mà de l�Il.lustre alcalde de la ciutat, Ramon Camps, que oscil·la entre els16500 eurus i els 33000 eurus. A més a més, d�un altre expedient sancionador obert a una reconeguda enti-tat cultural de la ciutat. L�Ajuntament respon així al qüestionament de les incoherències que comprèn la sevaordenança, des de l�arrogància del poder.

Les persones sancionades, diverses entitats culturals, col·lectius socials i veïns de Berga exigim des del con-venciment de la raó, la derogació de l�esmentada ordenança i l�arxivament de totes les denúncies contra la cul-tura popular.

LA CULTURA NO ES SANCIONA!EL CARRER ÉS DE TOTHOM!

33000 � CONTRA LA CULTURA POPULAR

! La resposta no es feu esperar i alguns individus empaperaren elportal de l�alcalde i del senyor Xoy

! La protesta es traslladà a l�entrada del Teatre municipal on s�in-tentà sense èxit donar un xec en concepte del pagament de les multesa l�alcalde.

diata derogació de l�esmentadaOrdenança, l�arxivament de lesdenúncies per la ocupació alcarrer reivindicativa del dia 30de setembre a la Plaça de lesFonts i la multa a l�AssociacióCultural Columna Terra iLlibertat. Alhora demanem quees garanteixi la llibertat d�ex-pressió a la ciutat i la igualtatde tracte per part del consisto-ri a les associacions culturals latasca de les quals no ha de serentorpida pel poder municipal.�Es pot signar en fulls que tro-bareu a diversos locals deBerga i per internet ho trobareuen PDF i en línia a:http://www.berguedalliberta-ri.org/wordpress/?p=92. Lessignatures es previst que espresentin a finals de gener.

Per un altre costat, han apare-gut cartells i adhesius perBerga on es critica l�actitudautoritària i gens democràticade l�alcalde i l�Ajuntament deBerga, als cartells es defineixl�alcalde i el consistori pelsseus actes com a feixistes.Igualment segons ha estatpublicat al www.berguedalli-bertari.org que citen fonts anò-nimes, van ser penjades diver-ses pancartes i cartells alsdomicilis de l�alcalde i del pri-mer tinent d�alcalde de Berga(Camps del PSC i Xoy d�ERC),segons ens informen, per serconsiderats els responsablesdirectes de la famosa orde-nança.

D�altra banda, la vesprada deldissabte 9 de desembre, mésd�una cinquantena de veïns deBerga sense invitació van acu-dir als Premis Ciutat de Berga ala Cultura organitzats perl�Ajuntament i que varen tenirlloc al Teatre Municipal. Laintenció dels concentrats erafer efectiu el pagament de lasanció imposada dies enrerepel consistori. Més d�una vinte-na de ciutadans van ser sancio-nats amb una xifra que oscil·laentre els 16.500 i els 34.500eurus, després de realitzar unajornada lúdica el dia 30 desetembre, a la plaça de lesFonts. A aquesta quantitatresta afegir-hi un nou expe-

dient sancionador obert a unareconeguda entitat cultural dela comarca. Tot això, degut al�aplicació de �l�Ordenança deConvivència i Bon Govern deBerga�; instrument utilitzat perprohibir els actes públics queno passen pel sedàs de l�autori-tat local. L�Alcade del municipi,Ramon Camps i Roca, tot i serpresent a l�acte no va recollir elxec nominal que va estar espe-rant-lo pacientment a les por-tes del teatre. Al seu lloc, vanaparèixer totes les dotacionsdisponibles a la comarca i roda-lies de policia local, a més demossos d�esquadra per custo-diar la cultura enclaustradaentre les quatre parets del tea-tre. Mentrestant, al carrer ésreivindicava la cultura popular ies denunciaven ordenances icensures.

Les protestes es traslladen a

l�ajuntament de BergaEl vespre de dimecres un grupde veïns de Berga van irrompreal ple municipal de l�ajunta-ment per fer sentir la seva veucontra la normativa de civisme iles sancions imposades perl�acció de la plaça de les Fonts

del passat dia 30 de setembre.

El grup, fomat per una vintenade persones desplegaren unapancarta de cara al públic id�esquena als polítics on s�hipodia llegir: �ni multes ni san-cions, tombem l�ordenança�

Mentre es feia això part delsveïns van lliurar un trofeu a l�a-cultura al regidor de culturaJosep Xoy i van fer entrega devaris feixos de bitllets de 500euros falsos a l�alcalde i alsdiferents regidors en conceptedel pagament de les multes.

Als bitllets falsos hi haviaestampada la cara de l�alcade.

Tot seguit les persones allàconcentrades van tirar pamfletsi més bitllets falsos a l�aire ideixàren la pancarta a terra.Tot seguit van marxar senseque fosin identificats per lapolicia local que s�ho mirava delluny.

La pancarta de protesta va res-tar durant uns minuts al terradel ple fins que el regidor delPP, Ramir Ribera exigí la sevaretirada.

Alguns dels participants a l�ac-ció han declarat que �les pro-testes han de seguir i seguiràn,no pararem fins que s�arxivintots els expedients i es retiriaquesta ordenança feixista�

�Sense més, seguirem sentpecadors i incívics, per la sen-zilla raó de que som lliures. Si

això ha de comportar multes,més val que vagin fent punta alllapis�.

Salut i canya al feixisme!


// 6

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

plaça maragall, 7c/Les Piques, 17 - Tel. 93 875 44 56 - 08240 MANRESA

NOVA ADREÇA

Passeig de laindústria 62

! Lliurament simbòlic dels diners deles multes als cacics de Berga


// 77


Centred�EstudisJosepEster iBorràs

Ateneu difussor de les ideesanarquistes

C./ del Balç, 4 baixosesquerre.

Berga.

Distri de material alternatiuLlibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga

Comentari sobre l�editorial �Complir i fer

complir� (Regió7, 5-12-2006)

�editorial de la Regió 7del dia 5 de desembre(pàgina 22) és d�aquelles

que no tenen pèrdua. Versa sobrel�aplicació de l�ordenança decivisme a Berga i la vintena depersones multades d�acord ambaquesta. A més de ser una edito-rial molt pedagògica ja que bàsi-cament és una lliçó sobre coms�han de fer les coses ben fetes.És que se�ls ha d�ensenyar tot alsjoves llibertaris! Com no podiaser de cap altra manera (esperoque ningú se n�estranyi) elsredactors d�aquest diari es posi-cionen favorablement ambl�Ajuntament de Berga i en contradels �grups llibertaris� d�aquestaciutat. El cert és que és una edito-rial típica d�aquest diari tanimparcial, però hi ha algunes fra-ses que són autèntiques perles ique mostren el feixisme imperanten el que es basen.

En primer lloc, Regió 7 alliçona alsseus lectors sobre la jerarquia dela societat i les funcions que técada un dels grups socials queaquesta jerarquia provoca: �hau-rem d�aprendre que en democrà-cia tenim els papers repartits, queuns manen, governen i marquennormes i els altres no�. Així doncsque... llibertaris del Berguedà i elBages, ja ho sabeu: n�hi ha uns quemanen i uns altres que han d�obeir.Ai coi, però si això ja ho sabíem.Precisament l�anarquisme s�oposaa aquesta jerarquia i a l�atribucióautoritària dels que manen! Regió7 peca, doncs, d�ignorància (unaaltra novetat), que el que ens diu ja

ho sabem i que ens hi oposem.També són ignorants en un segonaspecte. Que uns manen i unsaltres han d�obeir-los, segonsRegió 7, és propi de la democrà-cia. El cas és que també és propidel estats dictatorials, totalitaris,feudals, teocràtics... de maneraque, quina és l�avantatge de lademocràcia respecte a la resta derègims? Cap. Precisament això ésel que hem dit sempre, i des del�anarquisme en oposem i comba-tem qualsevol règim autoritari,encara que es faci dir democràcia.En segon lloc també m�agradariadestacar la lliçó sobre els meca-nismes que tenen les personesque no manen per queixar-se alsque sí que ho fan. Aquests meca-nismes són anomenats �normesper poder desenvolupar la nostrapràctica democràtica�, que en elcas de l�ordenança de civisme sónles al·legacions que poden fer-sedurant l�exposició pública d�a-questa ordenança, tot i reconèixerque sovint se�n dificulta l�accés(per què serà?). Una pràctica moltdemocràtica aquesta última!

Però la lliçó no s�acaba aquí.Resulta ser que �la dificultat delsistema no [es pot resoldre] inten-tant canviar les coses fora detemps�. Per contraposició, quixar-se o oposar-se d�una forma queno sigui a través d�al·legacions ésanti-democràtic! Vaja, que m�ima-gino que els redactors de Regió 7deuen oposar-se també, perexemple, a les manifestacionscontra la guerra a l�Iraq, a favord�un habitatge digne, contra laviolència a les dones... o a lesvagues delxs treballadorxs, per-què cap d�aquestes es fa ver per

mitjà d�al·legacions o vots a lesurnes electorals.

En tercer lloc, l�editoral suposaque el jovent llibertari només esqueixa de l�ordenança de civismeperquè �en notar en pròpia pellque la normativa li toca de prop,ha vist que potser no s�havia fetseguint els seus esquemes�. Quen�arriben a ser de pallussosaquests de Regió 7. A veure, pareuatenció: la reivindicació per laqual van ser multats era per opo-sar-se a la normativa, per reclamarque l�espai públic és de tothom.Les protestes posteriors a les san-cions no són la primera protesta.Els anarquistes ens oposem a l�or-denança encara que no ens san-cionin, perquè certament notemen pròpia pell que aquesta restrin-geix la llibertat d�expressió i dereunió en l�espai públic i que ins-taura un control autoritari sobretotes les persones (siguin anar-quistes o no).

Per últim, l�editorial ens senyalaque hem d�entendre les dificultatsmorals per les que passen elsgovernants de l�Ajuntament deBerga. Resulta que com que endemocràcia les lleis són iguals pertothom, l�Ajuntament ha de san-cionar a tothom encara que �hipot haver coneixences i relacionsde familiaritat�.

Compadim-nos, doncs, de l�alcal-de i els regidors de Berga pel dile-ma que poden haver tingut. Snif!!Ara que hi penso, l�ordenança decivisme no preveurà també com-pensacions econòmiques alsgovernants per danys i perjudicismorals i familiars?

l nostre Ateneu ésuna entitat culturalsense ànim delucre dedicat a la

difusió dels pensaments iles pràctiques anarquistes,basades en el lliurepensa-ment, l�autogestió i l�antiau-toritarisme.

Des del nostre naixement,ara fa sis anys, la nostraactivitat �malgrat ser total-ment legal i desinteressa-da� ha estat objecte de tottipus de traves per part del�Ajuntament de Berga.Nosaltres com autogestio-naris volem tenir la mínimarelació amb el consistori,l�únic que hem exigit és sertractats igual que la restad�associacions de la ciutat ique l�Ajuntament no poséspals a les rodes a l�hora dedesenvolupar la nostratasca cultural. Aquestaexigència de transparènciaens ha costat constants pro-blemes, produïts perl�Ajuntament. La darreramostra d�autoritarismeha estat la multa a lanostra entitat i a diver-sos socis de l�Ateneu enaplicació de la famosaordenança de civisme ibon govern. Ordenançail·legal davant la qualels ciutadans estem total-ment indefensos.

És per tot això, que podemmanifestar ja, amb proves iconeixement de causa, que

estem sent objecte d�unaclara i escandalosa repres-sió política, de baixa inten-sitat però constant i a totsels nivells, també al perso-nal.

Demanem per tant la solida-ritat activa de totes aquellespersones i entitats que s�es-timin la llibertat. Creiemque davant d�aquests abu-sos cal que tothom de Bergaprengui partit i entenemtambé que no fer-ho ésésser còmplice dels abusosdel senyor alcalde.

També anunciem quedavant d�aquest autoritaris-me ranci del consistori nocedirem ni un mil·límetre ique lluitarem pel que és justfins a les darreres conse-qüències.

Salut i anarquia!

L� AteneuAnarquista

Columna Terra iLlibertat al poble

de BergaBerga, desembre 2006

Ateneu columna

ENavarcles, desembre 2006

Hiram Gascoigne

L

ltre cop la comarcadel Bages ha estatobjecte d�atenció detotes les mirades. La

necessitat permanent de donaruna falsa sensació d�estatcaracteritzat per la inseguretatciutadana, ha fet que la notíciade l�intent de robatori a la famí-lia enriquida dels Tous i l�as-sassinat d�un dels expropia-dors hagi saltat a totes les pri-meres planes dels diaris. Una ialtra vegada hem hagut d�a-guantar membres de la família iadvocats parlar de la por quehan passat aquests dies, de lagran persona que és el membrede seguretat privada i de la llàs-tima que senten pels fets oco-rreguts. El cinisme pot arribarfins a límits insospitats.

Ja uns mesos endarrere, elsmitjans de comunicació, amb elsuport de les grans companyiesdedicades a la seguretat priva-da i membres de la conselleriad�interior, varen engegar unacampanya mediàtica per acon-seguir posar la por al cos amolts ciutadans i ciutadanes ireafirmar una vegada més, lanecessitat d�augmentar el nom-bre de persones que confor-men els cossos policials. Perdefensar la seva feina, diversosportaveus de policies sorgirenafirmant que el nombre decasos de robatori amb força nohavia augmentat. Però ja hihavia un tema de moda, i qual-sevol petit furt era difós, sobre-dimensionat i explicat amb totamena de detalls. Segons sem-bla, durant aquells primersmesos, el nombre de ventes demesures de seguretat privades(càmeres, sensors de movi-

ment, alarmes,...) va augmen-tar un 40%. La principal pro-blemàtica dels ciutadans esconvertí en la inseguretat ciuta-dana. Negoci rodó per als supo-sats responsables de la nostraseguretat.

Diuen que els afectats hanestat la família Tous. Però i lafamília de la persona assassina-da provinent de la ex provínciade Kosovo? On es veuen lesimatges de les persones plo-rant per la seva de segur senti-da pèrdua? Però això no impor-ta, ell és un atracador i la socie-tat se l�ha tret de sobre. �Un demenys� que deuen pensarmolts. �Així els lladres no s�a-treviran a robar-nos�, quedeuen comentar molts d�altres.Sempre queden impunes elsmateixos. Els veritables lladres,els que subtilment ens robenuna part del què ens pertanydia rere dia. No oblidem que lafamília tous s�ha enriquit acosta de moltes persones queestan treballant al seu servei.No oblidem que un dels motiuspels quals s�han potenciat desdels països occidentals guerresinterètniques a l�Àfrica ha estatla necessitat d�uns mineralsque de segur els hi han anatmolt bé a aquesta família. Nooblidem que en aquest cas lespersones que s�han vist obliga-des a robar, eren membres d�a-quella antiga federació que esva bombardejar per acabaramb les poques estructuressocialistes que li quedaven; unaregió que encara avui es mantésota l�atenta vigilada de laOTAN i que ha convertit total�antiga Iugoslàvia en una zonaon l�economia submergida jugael principal paper. No oblidemque les persones amb les quès�ha estat recolzant aquestafamília, són responsables direc-tes d�aquestes barbàries.

El bombardeig desinformatiuha anat acompanyat d�un altrecas: el de l�intent de robatori aBegur que va acabar amb elsegrest breu d�un petit de famí-lia. Els suposats afectats: elpropietari d�una constructora.Ells són els responsables dequè molts de nosaltres no tin-guem un accés a un habitatgedigne; de què alguns de nosal-tres haguem de fer mans imànigues per trobar un lloguerassequible; de què siguemdesallotjats per la força conver-

tint centres socials en solarsbuits plens de runa. Per això noens fan cap llàstima. Per un copque pateixen, nosaltres no plo-rarem.

Per què no volem que una vega-da més, els què exerceixen laviolència major i quotidiana (oels còmplices d�aquesta) siguinpresentats com les víctimesd�una violència sempre menor ipuntual. Els què viuen amb porque no els entrin a robar a lesnits són aquells que tenenmolts diners a perdre. Els quèviuen rodejats de càmeres,alarmes i guardes de seguretattemen que aquells a qui hanestat negant l�existència algundia decideixin recuperar unapart del què els hi pertany.Molts de nosaltres no tenim porque ens entrin a robar. Com amolt patirem per què la policiano ens rebenti la porta de casa.I és que nosaltres estem acos-tumats a la violència del dia adia.

La societat del control socialque pretenen imposar és unasocietat plena de desigualtatsinútils que acaben amb la vidade totes les persones. Un bonexemple del què pot passaraquí, amb la tendència actualde la bipolarització de la rique-sa, la podem trobar als païsosllatinoamericans. La ciutatrodejada per barris perifèrics téla seva zona rica envoltada defils espinats, ulls que observeni persones uniformades i arma-des per a la seguretat dels mésrics. Per què són els rics els quèviuen en ghettos, els què s�aï-llen de la societat, els què nopermeten que els seus fills vis-quin lliurement i surtin a jugaren un carrer que sempre sentenhostil. La seva por els perdrà.L�important és que no aconse-gueixin (cosa que estan fent)traslladar aquesta por a qualse-vol ciutadà. Per què llavors enstrobarem en un societat queprioritzarà les riqueses mate-rials sobre les riqueses huma-nes, les ciutats dormitori sobreles ciutats de vida al carrer.L�alienació de l�individu sobrel�alliberament de la societat.

Que siguin ells els què pateixindurant les nits, que nosaltresmentrestant ens dedicarem asomniar conspirant per fer rea-litat els nostres desitjos.


// 8

l passat 27 de novem-bre, el jove manresàque va ser agredit idetingut durant la fira

Mediterrània, va comparèixer adeclarar davant del jutge.Actualment està acusat deresistència a l�autoritat a l�espe-ra de judici, tot i que inicial-ment, amb el canvi d�atestat, sel�acusava de desobediència al�autoritat.

Això significa que s�ha modifi-cat el que havia de ser inicial-ment un judici ràpid i per faltes;acusació de desobediència (noobeir ordres de l�autoritat), is�ha canviat per una acusació deresistència ( fet de no tan sols

desobeir una ordre si no tambéd�agredir un agent o intentar-ho) que suposa un procés penal.

La impunitat política, policial ijudicial segueix amb la mateixaintensitat i brutalitat de sempremalgrat els últims canvis de per-sonatges en l�àmbit polític, des-prés que la senyora Tura hagitraspassat el seu gran poderen mans dels qui es diuen serd�esquerres i de debò. Els seusrentats de cara no ens engan-yen!

D�altra banda, volem informarde les jornades antirepressivesorganitzades per la CAJEI pelpròxim 5 de gener a Sants perdenunciar els últims casosrepressius a Sabadell, l�Eixam-ple i Manresa.

imarts 12 de desem-bre, a les 6:30 delmatí la unitat antidis-turbis dels mossos

d�esquadra, amb la col·labora-ció de la policia municipal, vandesallotjar el Centre SocialOkupat �La Impremta� a la ciutatde Terrassa. Aquest era el tercerintent de desallotjament desprèsd�un any d�okupació. L�últim vaser durant el passat setembreperò finalment no es va execu-tar l�ordre davant la resposta devaries persones que es van con-centrar a la porta de l�immoble.

Tot i que l�ordre de desallotja-ment estava vigent i oberta, lagent de �La Impremta� han con-tinuat donant vida al projectefins a l�últim moment. Des de laseva okupació el centre socialha acollit un gran ventall d�acti-vitats i ha engegat diversos pro-jectes com són el grup de teatrede l�oprimit, l�hortet, el curs d�à-rab, el taller de dansa del ven-tre, el taller de cartes a preses,el de fotografia, el de malabars,d�artesania, la secció de mun-tanya amb les seves sortidescada mes, el sopador popular,el �trueke�, el racó de la @ (espaide lectura i debat) de l�AteneuLa Sembra, i el hacklab, quedonà llum a la web del CSO(http://www.csolaimremta.org)i la del propi hacklab(http://www.altctrlsupr.net) a

més de connexió directa i gra-tuïta a internet des del CSO.

Amb aquest desallotjament s�hadonat cobertura legal al propie-tari de l�immoble que ha estatespeculant amb un espai que éspatrimoni històric de la ciutatamb la passivitat de l�Ajunta-ment de Terrassa durant elsmés de 20 anys que la Imprem-ta havia estat en desús.

El mateix dimarts 12 a les 20hdel vespre es va convocar unaconcentració davant de l�ajunta-ment com a resposta al desa-llotjament. La concentració vaesdevenir un cercavila per laciutat. Durant el transcurs d�a-quest es van assenyalar immo-biliàries, bancs i caixes ambpintades i cartells denunciantl�agressió i l�opressió constantd�aquests agents sobre les nos-tres vides. Cridant consignescontra l�especulació i les políti-ques permissives i còmplices del�ajuntament, es va anaravançant pels carrers de Terras-sa fins arribar a �La Impremta�,després es va penjar una pan-carta a la façana i es va llegir uncomunicat de denúncia.

LA IMPREMTA HA SIGUT DESA-LLOTJADA, PERÒ NO LES NOS-TRES IDEES.

Citen a declarar el Joveagredit i detingut durant la

fira mediterrània

Desallotgen el CSO �LaImpremta� de Terrassa

Manresa, desembre 2006

Stop repressió!

EManresa, desembre 2006

Alertàrics

A


Ràtzia

D

No tots patim pels�Tous�

! Per què no volemque una vegada més,els què exerceixen laviolència major i quo-tidiana siguin pre-sentats com les víc-times d�una violènciasempre menor i pun-tual. Els què viuenamb por que no elsentrin a robar a lesnits són aquells quetenen molts diners aperdre.

mitjans del novembrepassat la Diputació deBarcelona va decidiriniciar la construcció

de la polèmica carretera del Colld�Estenalles al Pont de Vilomara,per Mata-rodona. Concretament,uns operaris van iniciar la talad�alzines amb moto-serres imaquinària pesada a la zona dela Coma d�en Vila. El projecteconsisteix en una pista �ambcaracterístiques de carretera demuntanya� de gairebé 2 km pelmig de la serra de l�Obac, entrela Coma d�en Vila i Mata-rodona,passant pel Coll de Boix, amb undesnivell de més de 200m. ElServei de Parcs Naturals preténconstruir la carretera en unazona de màxima protecció delparc natural (declarada com azona d�Alt Interès Ecològic iPaisatgístic), preveient la utilitza-ció d�explosius per obrir pas enla roca, i menystenint la desapa-rició de més de 2000 alzines, aixícom de plantes i animals prote-gits. Durant els últims anys laDiputació de Barcelona ha anatexecutant al Parc Natural de SantLlorenç varis projectes similars.Uns exemples en serien la carre-tera de Coll de Lligabosses o elvial asfaltat per a persones ambmobilitat reduïda de la Casa Vellade l�obac, amb la promesa iniciald�unes dimensions reduïdes quefinalment no es van complir.

El projecte de la carretera ja for-mava part del Pla de Prevenciód�Incendis del 1987, el qual pre-veia una extensa xarxa viària queliteralment quadriculava el parc abase de pistes i carreteres. Tot il�oposició al pla, el 1991 el Serveide Parcs Naturals de la Diputacióva presentar l�estudi d�impacteambiental. Després dels incendisdel 1994 el projecte tornà areviure, però quedà aturat nova-ment quan el Departament deMedi Ambient de la Generalitatdenegà la seva aprovació degut auna ferma oposició ciutadana. Esrecolliren més de 4000 signatu-res de persones comprometent-se a posar-se davant les màqui-nes excavadores en cas de que lacarretera es tirés endavant. No vaser fins a la tardor del 2002 que

el Servei de Parcs Naturals de laDiputació torna a revifar el pro-jecte, presentant-lo com un pro-jecte tancat i previst en el capítold�obres a executar durant el pri-mer semestre del 2003.L�oposició de moltes entitats dela Comissió Consultiva i lesentrevistes amb el diputat de l�à-rea van tenir com a resultat quees refés part del projecte.

La Coordinadora per laSalvaguarda del Massís de SantLlorenç del Munt i serra de l�Obacintegra diverses entitats excur-sionistes i ecologistes de lacomarca que treballen conjunta-ment per la conservació i l�ússostenible del Parc Natural. LaCoordinadora ha proposat diver-ses alternatives al seu suposatpaper en la prevenció i extinciód�incendis, ha realitzat diversesmobilitzacions d�oposició (comla del passat diumenge 1 d�octu-bre, amb més de 1.000 personesal Coll d�Estenalles protestantcontra el projecte), i ha entregatmés de 3.000 signatures contrala carretera el passat mes desetembre. Darrerament, el 19 denovembre es va organitzar unaconcentració al lloc de les obres iel 22 del mateix més van entre-gar un lliurament de troncs talatsa la mateixa seu de la Diputacióde Barcelona. Així doncs, des-prés d�una llarga història de 17anys de lluita contra aquestacarretera, la Diputació deBarcelona ha decidit engegar les

obres sense donar cap mena deresposta a les entitats contrariesal projecte.

L�oposició a la carretera es fona-ment en els següents motius:

1. La carretera de gairebé 2 kmsuposaria una greu destrucciódel patrimoni biològic al cor delParc Natural, una àrea qualifica-da de màxima protecció.

2. El Servei de Parcs de laDiputació ha elaborat un estudid�impacte ambiental que única-ment intenta justificar una obraja decidida prèviament, descar-tant alternatives i presentanterror metodològics molt grollers.

3. El projecte és fruit d�una ges-tió totalment centralitzada i poceficient, destinada a comunicaramb la màxima comoditat diver-ses finques de la Diputació iposant com a excusa els incendisforestals.

4. És evident que els incendis sónuna amenaça important pel Parc.Per això des de la Coordinadoraes recolza un autèntic Pla dePrevenció d�Incendis (no solsd�extinció), tenint en comptel�augment del risc d�incendis queprovoca la creació de nous acces-sos, amb l�afluència de gent azones fins ara poc freqüentades.

5. L�alternativa proposada esbasa, a grans trets, en la preven-ció d�incendis descentralitzada:potenciant la comunicació entreells sectors del Pont de Vilomara,Sant Vicenç de Castellet iRellinars, organitzant l�extinciód�incendis d�aquesta part de laserra i donant el màxim paper ala Masia de Mata-rodona, propie-tat de la Diputació.

Acció de protesta peraturar la construcció de

la carreteraAl cor del Parc Natural de SantLlorenç del Munt, divendres 17

de novembre, un grup d�activis-tes de la Coordinadora es vanencadenar davant d�una excava-dora per impedir la continuaciódels treballs d�explanació de lacarretera del Coll d�Estenalles alPont de ViIomara per Mata-rodo-na. La tala d�arbres ja ha suposatla destrucció d�alzines en unarasa d�uns 800 metres de longi-tud i 5 m d�amplada. Des de feiauna dies, els operaris d�unaempresa subcontractada havienestat treballant amb moto-serresi maquinària pesada a la zona dela Coma d�en Vila i coll de Boix.L�acció es va iniciar a les 10:45hdel matí i va finalitzar a les15:30h quan 14 agents delsmossos d�esquadra van acabarde tallar les cadenes dels activis-tes que els lligaven a l�excavado-ra, impedint així el pas. Els acti-vistes oferien l�opció d�abando-nar l�acció, si l�excavadora esretirava també de la zona d�o-bres. La resposta va ser la nega-tiva. Seguidament el grup de per-sones van ser desallotjades de lazona i la màquina va reprendreels treballs d�excavació.

Judici als onze activistesque s�encadenaren a

una excavadora per atu-rar la construcció de la

carreteraDijous 14 de desembre a les 11hdel matí, al jutjat d�instrucciónúm.1 de la Baixada de la Seu deManresa, va tenir lloc el judici defaltes contra els 11 activistes ques�encadenaren. Les acusacionssón d�amenaces i coacció.Davant la seu dels jutjats es vareunir una concentració d�unatrentena de persones en solidari-tat amb les encausades. Abansd�iniciar el judici les personesconcentrades van desplegar unapancarta i van llegir un comuni-cat informant del projecte decarretera i explicant els motiusde l�oposició a aquest. Es podienobservar varis cartells i bandero-les de protesta, mentre en unataula s�oferia material informatiui una mica d�esmorzar. Amb unaforta escridassada, van serrebuts els membres de laDiputació al entrar i sortir de laseu judicial. El cas queda doncs,a l�espera de sentència.

Bages i Valles, desembre

2006

Alarmada!

A

El Parc Natural de Sant Llorenç delMunt i Serra de l�Obac amenaçat pel

projecte d�una carretera

Actualitat /Agressions al territori

// 9

La especulació urbanística alPort del Comte, una amenaçamés pel futur del Prepirineu

n aquesta ocasió, li hatocat al Solsonès, i perextensió, al Prepirineu,

ser la víctima de la devoracióhumana sense escrúpols, tra-duint-se en forma de segonesresidències humanes al costatde l�ampliació de les pistes del�estació d�esquí del Port delComte. Tot va començar quanuna constructora anomenadaGuimaru sl, dirigida pel sr.Majoral (de Solsona) van adqui-rir la estació d�esquí desprésque l�antic propietari, el sr.Montanyà, hagués fet durantanys, centenars de desperfectesa la muntanya per tal de treure�nrendiment econòmic, però que,finalment, amb l�ajuda de lamanca de neu, i els pocs benefi-cis que li aportava, es va veureobligat a traspassar la estació, icom no, el destinatari havia deser una constructora! i es quel�esqui per ell mateix no és ren-dible, en canvi, fer xalets a 1600metres d�altura sembla que hoés molt! Així que, dit i fet, poc

temps després ja estaven elabo-rant un pla especial i un pla par-cial urbanístics per dur a termeuna gran acció �per al desenvo-lupament i el futur del municipii la comarca�.

Les normes subsidiàries delmunicipi de la Coma i la Pedra(on està la estació d�esquí)diuen que per tal de poder urba-nitzar la zona de Prat Berlà, onaniran els 405 xalets, cal abansdur a terme un Pla Especiald�ampliació i millora de l�esta-ció; millora que ha de garantir lacapacitat d�absorció de 5000esquiadors diaris (i això no s�hocreuen ni els imbècils promo-tors). L�aprovació d�aquest PlaEspecial, que ja ha estat aprovatfa uns mesos, permet tirar enda-vant i amb èxit un Pla Parcial pertal de fotre tonelades i tonela-des de formigó a la zona. Pertant, la finalitat principal no és lade millorar els serveis de l�esta-ció, sinó la d�utilitzar la permis-sivitat de les lleis i la corrupcióde les administracions local inacional per tal d�urbanitzar onsigui, com sigui i a qualsevol

preu sempre i quan sigui rendi-ble.

Així que ja veieu com està elpanorama, l�ampliació de lespistes i la nova urbanització jaestan aprovades. Quan hi hadiners entremig i a tots els polí-tics se�ls hi fot una �bona suca-da� és igual si entremig hi ha elPort del Comte i tota la sevariquesa natural o si hi ha el seuputo pare. I mentrestant com aresistència a aquesta tramanomés queda un contenciósadministratiu que entitats ecolo-gistes del Solsonès i de Lleidaestan tirant endavant.

És per tot això que us escrivimdes de la nostra Comunitat, lade les Gallinàcies Feres, ja quenosaltres som una de les que ensortim més afectades de totaaquesta destrossa. Nosaltresvivim en boscos de pi negre iavet, des dels 1600 als 2100metres, sobretot al Pirineu peròtambé al Prepirineu. De fet lesque vivim als boscos de Port delComte i als de la Serra de Busa,som de les poblacions més

meridionals d�aquest tros deterra que vosaltres anomeneuEuropa, i sense aquests boscosens extingim. Les estacionsd�esquí són fatídiques per anosaltres, ens suposen autèn-tics obstacles per a poder seguirexistint, ja que destrueixen mol-tíssimes hectàrees de bosc i asobre s�hi construeixen viven-des humanes que ens contami-nen la terra i l�aigua, i a més per-torben la nostra tranquil·litatper a poder-nos reproduir.

Així doncs, us demanem avosaltres, que sou humans querespecteu la vida i defenseu laterra, que utilitzeu totes leseines que tingueu al vostreabast per tal d'aturar totesaquestes agressions que venaviat acabaran amb la nostraComunitat, i que en un futur nogaire llunyà també acabaranamb la vostra.

Gràcies per la vostra lluita, siguanyem, el paradís seguiràexistint.

EBòfia, desembre 2006

Comunitat de gallinàcies

Actualitat /Agressions al territori

// 10

La construcció d'una nova urbanització de 405xalets a la Serra de Port del Comte i l'ampliació deles pistes d'esquí suposen una fosca trama immo-biliària sense precedents en tota la comarca delSolsonès, que segella així una condemna quehipotecarà l'equilibri d'aquest territori, que pos-seeix una riquesa natural i una identitat històrica

inavaluables i que serà destruïda pel banal afany dediners per part dels promotors i per l'estupidesad'uns polítics que fins la seva mort continuarananclats a les foses franquistes d'on prové la sevainconsciència. Es pot considerar la destrucció delPort del Comte com el major ecocidi del Solsonèsjunt amb la presa de la Llosa del Cavall.

erga i les sevescomarques plo-ren, diuen quevolen que Berga

sigui turística, però on sónles flors berguedanes?

On són els treballs prome-sos mai realitzats pels ciu-tadans joves de totBerguedà?

Quina tristesa, turisme,diuen, pels �pixapins� decap de setmana, per lagent gran de fora que javol estar tranquil·la. Hanfet Patrimoni Municipal laPatum, festa dels bergue-dans i no per la gent defora. No miren que els ber-guedans cultivem les nos-tres costums, ni les nos-tres cultures, només volendiners, pels quatre mafio-sos que viuen d'això i vancol·locant els seus filletsen bons llocs.

I els nostres protectorsque només paren la màper poder trepitjar a per-sones innocents i manipu-lar documents a favor delculpable i no de la víctima.Aquestes persones quetots els ciutadans estempagant amb els impostos,són tant mafiosos com lamajoria de la gent queestant escampats perBerga disfressats ambcares innocents i dient quemiraran perquè Berga vagimillor, tot són paraules, imentides embolcalladesde bones maneres i educa-cions fases.

Berga plora perquè elspocs berguedans que que-den són el vellets que jano poden marxar en lloc,les flors tenen que marxara estudiar a fora i buscarfeina en d'altres terres ideixa la seva estimada.

Com diu en el refrany decasa vingueren i de foraens tragueren!!!! Visca els berguedans ivisca Catalunya, que enca-ra hi ha gent que segueixlluitant!!!!! Visca!!!!

El Berguedàplora


Poetista

B

Algunes notes posteriors sobre l�acciódel COAC-Delegació de l�Alt Llobregat i

Cardener a Navarcleses del COAC-Delegació de l�AltLlobregat i Cardenervolem fer algunes

reflexions sobre el desenvolu-pament de l�acció realitzada al�octubre a Navarcles. Des d�unprincipi aquella acció va serplantejada com un procés, demanera que no va acabar-sejust immediatament després derelocalitzar-se les fotografiespremiades en l�edifici en obres.Com en altres experiènciesanti-artístiques és molt interes-sant observar les reaccions pro-

vocades per tal acció.

Des d�un principi l�acció i, enespecial, les raons que van con-duir a realitzar-la i la crítica queamb ella es va fer va ser ama-gada i silenciada per part del�Ajuntament de Navarcles i elspartits polítics (a excepció de laCup que en va parlar en la sevarevista), per evidents raons.Una de les principals crítiquesfetes era l�actuació d�aquestajuntament i els polítics en prode l�especulació immobiliària.S�ha sabut per fonts interiorsde l�Ajuntament que l�alcaldes-sa, Carme Alós, va demanar ala policia local (l�encarregada

de tornar les fotografies a l�ex-posició) que no comentessinamb ningú el que havia passat.Paral·lelament la regidora decultura, Sheila Manchado, tot icomentar obertament l�acciódesenvolupada, la informacióque donava era parcialmentfalsa (va mentir sobre l�edificien el que es va relocalitzar lesfotografies), a part d�amagarque s�havia deixat un manifestescrit tant en l�exposició comen l�edifici en qüestió.

En aquest mateix sentit hanactuat els membres delGrupart, els organitzadors del�exposició juntament amb

l�Ajuntament de Navarcles iCaixa Manresa. Com aquellesinstitucions, han amagat isilenciat l�acció. Em fer-hos�han posicionat clarament afavor de la utilització de l�artper part de les classes dirigentsi de la destrucció del patrimoniarquitectònic.

Un segon aspecte a comentarés com la informació sobreaquesta acció ha anat manipu-lant-se i distorsionant-se amesura que passava de boca enboca i que passava el temps.Així, existeixen diverses ver-sions; totes elles, però, nomésfan referència a la relocalitza-

ció de les fotografies i en capcas a la crítica que es feia al�Ajuntament de Navarcles, alspartits polítics, Caixa Manresa,les immobiliàries i al Grupart.D�aquesta manera, per uns lesfotografies van ser penjades enles oficines de la immobiliàriaFont o per d�altres a laFerreteria Vila. La primera enca-ra la podem entendre, però lasegona...

És ben curiós en com l�acció delCOAC-Delegació de l�Alt Llobre-gat i Cardener s�ha convertit enuna llegenda urbana navarcli-na.

DNavarcles, desembre 2006

COAC

Actualitat// 11

er autor d�un delicte dedanys, és una de lesacusacions a les quèhem de fer front sovint

persones vinculades als movi-ments socials. Però en què con-sisteix aquest delicte? Entenemcom a �danys� la destrucció,total o parcial, o el deteriora-ment de béns materials. Totobjecte material susceptible derebre una valoració econòmicaté la condició de bé material. LaJurisprudència ha definit elsdanys com �l�acció de causarun menyscabament en unacosa en relació amb el seu estatanterior, que determina un per-judici econòmic i que exigeix,si és possible, una intervencióper aconseguir-ne la reparacióo restauració�. No hi ha menys-cabament quan el valor del bématerial no ha minvat (p.ex.desinflar les rodes d�un cotxe)o quan el bé material pot recu-perar tot sol el seu estat ante-rior. Els documents mercantils,

lletres, xecs,... poden serobjecte d�un delicte de danys.Però per què existeixi aquesttipus de delicte hi ha d�haver�dol�. Això significa que hi had�haver consciència i voluntatde la realització de la conductaantijurídica. La presència dedol eventual, que es produeixquan �la persona ha actuat ambmenyspreu conscient pel béjurídic, amb indiferència de sihi comet algun tipus de menys-cabament�, és suficient.

Per causar danys, la destruccióo detriment avaluable econòmi-cament ha de ser de més de400 euros.

Es pot condemnar algú perhaver comès un delicte dedanys encara que no hagiobtingut un benefici econòmicde l�acció. A més a més, eldelicte de danys és un delictede resultat, i per tan, es potcondemnar algú per temptativade danys o per execució imper-fecta. La pena a imposardependrà de la finalitat perse-

guida, dels mitjans o modesd�execució del delicte, de lanaturalesa del objecte, de lacondició econòmica de la vícti-ma i del perjudici causat.La persona que cometi un delic-te de danys haurà de fer front,segons l�article 263 del CodiPenal, a un pena de multa desis a 24 mesos. Tot i així, exis-teixen un seguit de casos quecomportaran la imposiciód�una pena superior (pena depresó de un a tres anys i penade multa de dotze a 24 mesos)establerts en l�article 264. Elsdanys per �impedir el lliureexercici de l�autoritat o en ven-jança de les seves determina-cions� o els �danys informà-tics�, estarien en aquesta últi-ma disposició. Els �danys mili-tars� suposen un agreujamentde la pena encara més elevat.

Per últim mencionar, que lapersona que cometi un delictede danys mitjançant incendi,provocant explosions o utilit-zant qualsevol altre mitjà desimilar potència destructiva, o

posant en perill la vida i la inte-gritat de les persones, seràcondemnat amb la pena depresó de un a 3 anys si cometl�acció d�acord amb l�article263 del Codi Penal o amb unapena de 3 a 5 anys de presó imulta de dotze a vint-i-quatre

mesos si comet els danys d�a-cord amb el què diu l�article264. En cas de danys per incen-di, la persona també podrà seracusada per un delicte d�incen-di que està descrit en l�article351 del Codi Penal.

SBerga, desembre 2006

Mr. Danys

A l�aguait

El delicte de danys

a societat actual ensempeny al treballcondicionant lesnostres formes de

vida, ja sigui per la culturaconsumista o pel sistemacapitalista. El treball esdevéuna eina de control socialtan important que impedeixmoltes vegades reclamaruns drets que són dels tre-balladors, per la por a per-dre aquest.

L�atur o la feina són un delsinstruments de pressió iopressió d�aquesta societat;hem oblidat el sentit degaudir del temps; de la lli-bertat, el respecte per unmateix; venent la força detreball sigui quina sigui i dela manera que sigui a canvide diners, prostitució labo-ral; venent les nostres vides(per hipoteques a més de 50anys, generacionals), i un�sinfín�.

Qualsevol semblança amb larealitat és pura coincidènciao il·lusió.

Segons l�estatut dels treba-lladors:

Temps de treball(Art. 34 a 38)Jornada màxima de 40hores setmanalsDecans mínim entre jorna-da i jornada de 12 horesDescans mínim setmanalacumulable en període de14 dies i mig, 36 horesSempre que la durada de lajornada diària continuadapassi de 6 hores, s�ha d�es-tablir un període de descansno inferior a 15 minuts queha de ser considerat com atemps de treball efectiu siho assenyala el conveni ocontracte laboralNo es poden fer més de 9hores diàries normals detreball per conveni o peracord de l�empresaJornada nocturnaEs considera treball nocturnel treball realitzat entre les10 hores i les 6 del matí

La jornada de treball noc-turn no pot passar de 8hores diàries de mitjanaEls treballadors no podenfer hores extraordinàriesEls treballadors menors de18 anys no poden fer jorna-da nocturnaCalendari LaboralL�empresa haurà de fercada any un calendari labo-ral en el que s�ha de tenir encompte:Les hores anuals que cal tre-ballarL�horari de treballEls dies laborals i festiusEls descansos setmanals oentre setmanes, ponts ialtres dies no laborablesLes vacancesLa durada mínima devacances és de 30 dies natu-rals , i és obligatori fer-les.El temps de vacances no espot canviar per salari. Eltemps de vacances no es potreduir en el cas que l�em-presari hagi imposat unasanció.

Quan no hi ha acord ambl�empresari sobre el temps

de gaudir de les vacances, eltreballador té vint dies determini des de la data enque se li comuniquin perpresentar la corresponentdemanda davant del JutjatSocial.

Etcètera, etcètera.

Les nostres situacions labo-rals ens fan trobar en con-flictes constants al nostreàmbit de treball. Si les enca-rem o no dependrà de lesconseqüències, actualmentfer fora un treballador ésmolt senzill. Em de decidirsi volem exigir uns dretselementals o acceptem l�o-pressió de l�empresari

A vegades tu pots decidirreclamar els teus drets i perdesgràcia l�empresa tambédecideix per tu quan elsreclames.

Gràcies Instal·ladora GinjolerS.L. de Manresa, com tantesaltres empreses, per garan-tir aquests drets als teustreballadors.

fectivament, tal i comsona. En comptes dedonar exemple delegalitat i vetllar pels

drets laborals dels treballa-dors des de l�Ajuntament deBerga es practica i fomenta lacontractació irregular permitjà d�empreses subcontrac-tades que fan tota mena defraus i il·legalitats als seustreballadors, com per exem-ple contractes en frau de lleio acomiadaments improce-dents que volen ser passatsper finalització d�obra.

Un exemple clar és la con-tractació irregular per redac-tar els continguts de la revis-ta Cultura de l�InstitutMunicipal de Cultura inventat

pel regidor d�aquesta regido-ria i segon tinent d�alcaldeper Esquerra Republicana deCatalunya el senyor JosepXoy. La jugada és típica: uncontracte d�obra i servei per auna feina temporal fictícia,quan en realitat s�està fent untreball de categoria superioral que consta al contracte ique no respon a un tempsdeterminat sinó que es tractad�una feina continuada �nopuntual ni de durada deter-minada�. Aquesta flagrantil·legalitat la practica laempresa X, amb consenti-ment o no del consistori iaixò és el de menys, ja queles institucions públiqueshan de donar exemple decontractació i transparència.

I aquest és el mitjà pel quales redacten els continguts de

la revista Cultura del�Ajuntament de Berga. Quinavergonya. Si el senyor Xoy fosd�esquerres i republicà comdiu o tingués un mínim d�in-terès real per la cultura nopermetria ni fomentaria laconstrucció cultural sobre lesbases de l�explotació laboral.Però bé, de fet en aquest castampoc fomentaria les mul-tes per fer cultura al carrer.

L�esmentada empresa ValldanDisc SL, està darrera els con-tinguts almenys de Cultura,Clac Berguedà i el webwww.bergueda.com. Aquestaempresa i l�ajuntament que lacontracta, es passen pel forroels drets laborals dels treba-lladors que elaboren els con-tinguts practicant la contrac-tació en frau de llei i exercintl�acomiadament improcedent

camuflat de final d�obra.Igualment es passen pel forrol�autoria dels textos.

Estem massa acostumats enaquestes pràctiques abusivesque ni tants sols respectenels migrats drets laboralsreconeguts legalment des-prés de tanta i tanta reformaantiobrera, tanmateix nodeixa de sorprendre�ns quesigui el pròpia àrea de cultu-ra de l�Ajuntament de Bergala que fomenti per activa oper passiva aquestes pràcti-ques.

Felicitats senyor Xoy, felici-tats empresa Valldan Disc SL.Recordin que qui sembramisèria recull ràbia. Salut ianarcosindicalisme!

Laboral

Pabajo el trabajo

El regidor de cultura JosepXoy fomenta la

contractació il·legal

// 12

�Els nostres enemics organ-itzen les seves forces per mitjàdel poder dels diners i de l�au-toritat de l�Estat.

Nosaltres nomès podemorganitzar les nostres forcesper mitjà de la convicció i de lapassió�

M. Bakunin: Carta a Pau 1872

�La política és la ciència de lallibertat: el gobern de l�homeper l�home, sigui quin sigui elnom amb el qual es difresa, ésl�opressió; la més elevada per-fecció de la societat es trobaen la unió de l�ordre i l�anar-quia�

J. Proudhon: Que és la propi-etat? 1840

LManresa, desembre 2006

M de burro

EBerga, desembre 2006

Pep i Tu

Les institucions públiques haurien de garantir que els productes o serveis que contracten siguin totalment respectuoso amb els drets laborals

A ran de la redacció iaprovació de l�ordenança decivisme de Barcelona vaobrir-se la veda a altresajuntaments per a queaprovessin les respectivesordenances als seus muni-cipis. Entre aquestes altreslocalitats cal comptar Berga,aprofitant l�excusa, i a ningúse li escapa, que oferia l�as-sassinat del company PepIsanta. En molts casos, laredacció i aprovació d�aque-stes ordenances de civismehan generat debats a nivellpolític i social. En la majorpart dels casos aquestdebat no ha estat prou pro-fund, ni ha estat tingut encompte (evidentment) per laclasse política ni ha tran-scendit suficientment entrela població. A aquestamanca d�interès hi ha ajudatmolt el discurs elaborat pelspropis polítics, els primersinteressats en que es dis-cutís el mínim possible la

qüestió del civisme. En bonamesura els impulsors d�a-questes ordenances (elspartits polítics sigui quinsigui el seu color; només calrecordar que els governs deBarcelona i Berga estanregentats per partits d�es-querra) han reduït i conduïtel debat cap a posicionsd�enfrontaments entre �bons�i �dolents�. De fet, els defen-sors d�aquestes normativesel que han fet ha estat reo-brir un vell debat filosòfic: ésl�ésser humà bo o dolent pernaturalesa?. En aquest cass�ha tendit a associar elcivisme amb els �bons� ciu-tadans, mentre que l�in-civisme amb els �dolents�,fins a l�extrem d�argumentarla defensa de les orde-nances de civisme en ter-mes tan simplistes com quea ningú li agrada que se lipixin a la porta de casa.

S�ha acceptat que el debat

es regeixi en funció dels ter-mes que plantegen elspropis governs municipals, iel fet d�haver-ho estat perpart dels seus opositors haestat un error fatal que haconduït directament alfracàs d�aquests.

Simplement es tracta d�unapràctica de desviament del�atenció i d�establir lesnormes del joc de formaprèvia; pràctica que és con-tínuament utilitzada per partde les institucions autoritàries.Així doncs, en discutir si lespersones són cíviques oincíviques per naturalesa elque s�està fent és deixar debanda el que realment importa: el qüestionament de lesordenances de civisme.D�aquesta manera, en forcesocasions s�ha pogut sentitcom els seus defensorsargumenten clarament queles persones de per si nosón cíviques i que, per tant,

cal un conjunt de normesque l�afavoreixin i penalitzinles pràctiques contràries.Pel contrari els opositorshan caigut al parany d�aque-sta dualitat, i han defensatque l�ésser humà és bo (éscívic) i que per tant que nocal aquesta normativa. Si béamb aquest argument esrebutja l�ordenança, noméses fa en quant que les per-sones són cíviques i que,per tant, no calen aquellesnormes. Però en cap cas esqüestiona el què és elcivisme, el seu caràcterautoritari o la seva utilitzacióper part de les classes dom-inats com a mecanisme decontrol de la resta de lapoblació.

L�elit progressista i elsintel·lectuals d�esquerra, enels casos que no han defen-sat les ordenances decivisme, sovint han cregutestar per sobre d�aquest

!El civisme quedefensa la classepolítica són aque-lles pràctiques queells i les classesbenestants i opu-lentes realitzen i,per contraposició,l�incivisme és elque practiquen lesclasses desafa-vorides, els joves,els contraris al sis-tema, els immi-grants... En moltesocasions les pràc-tiques que titllend�incíviques noméssón el resultat deles desigualtatssocials provocadespel propi sistemaque defensen

El civisme: feixisme pel dia a dia

DOSSIER CENTRALORDENANCES DE CIVISME

debat bo-dolent i no havercaigut en aquell parany.Estic d�acord amb ellxs enque aquest debat no potreduir-se a una oposicióentre �bons� i �dolents�, i queel què s�ha de discutir éssobre qui defineix allò queés cívic i incívic. El civismeque defensa la classe políti-ca són aquelles pràctiquesque ells i les classes benes-tants i opulentes realitzen i,per contraposició, l�in-civisme és el que practiquenles classes desafavorides,els joves, els contraris al sis-tema, els immigrants... Enmoltes ocasions les pràc-tiques que titllen d�incíviquesnomés són el resultat de lesdesigualtats socials provo-cades pel propi sistema quedefensen, com és el cas dela penalització de la indigèn-cia; de la manca d�espaisd�ús social i equipamentspúblics en front de la pri-vatització d�aquests. L�elitprogressista, doncs, consid-era que la definició del quèés civisme i incivisme no potdeixar-se a les mans delspolítics, governants i empre-saris, sinó que hauria derecaure sobre totes les per-sones (el que moltes veg-ades significa en els repre-sentants d�aquestes). Peròcentrar el debat en quidefineix el què és i no és elcivisme és caure en unparany possiblement moltpitjor que l�anterior, en quantque el que es posa enqüestió no és l�ordenançacom a mecanisme de con-trol sinó simplement el ques�ordena. És a dir, en accep-

tar discutir qui defineix elcivisme s�accepta implícita-ment que d�una manera ouna altra és necessària i jus-tificable una normativa quecontroli i ordeni les pràc-tiques en l�espai públic.

Des d�una perspectiva anar-quista, o com a mínim anti-autoritària, cal anar mésenllà i rebutjar el debat aixíplantejat. Tal i com mostrenels fets ocorreguts a Berga,el civisme té un marcatcaràcter autoritari i una fun-ció d�ordenació i control deles persones i de les sevespràctiques individuals icol·lectives en l�espai públic;i l�ordenança (com qualsevolaltre llei) és el mecanismelegal utilitzat per la classedominant per exercir aquestordre i control en contra dela resta de persones.

A això cal afegir que elcivisme no només és unaconjunt de �bones pràc-tiques i bon govern� i unanormativa que legitima elpoder arbitrari exercit per laclasse dominant, sinó que

també s�està constituint comun mecanisme moral decontrol; en el mateix sentitque actua per exemple lamoral religiosa. De maneraque de forma quotidiana lamoral cívica, transmesa desde l�escola o els mitjanscomunicació (i la �Regió 7�al Bages i al Berguedà és l�ex-emple paradigmàtic), actuasense necessitat de posaren pràctica la normativa,d�alinear a la població enfunció de la ideologia domi-nant.

El caràcter autoritari delcivisme es fa palès enestablir que certes pràc-tiques són acceptables id�altres no a partir d�uns cri-teris esbiaixats per raonsideològiques i imposades alconjunt de persones, inde-pendentment de si s�estàd�acord o no amb aquestadistinció. I en imposar aque-stes bones pràctiques, elcivisme adquireix una funcióde control sobre les person-es i col·lectius que s�oposena les classes dominats o, enla major part dels casos, queaquestes consideren unaamenaça a l�ordre i la moralimposada. En aquest sentit,i en relació als fets deBerga, l�Ajuntament d�aque-sta ciutat no és que no vul-gui que es desenvolupinactivitats a l�espai públicsinó que el que no vol és,d�una banda, que aquestesactivitats siguin desenvolu-pades de forma autoges-tionada i independent perpart d�altres col·lectius queno sigui l�Ajuntament mateix;

i, de l�altra, que ho siguin percol·lectius que considera noacceptables pel simple fetde tenir una ideologia i unespràctiques contraposades,com els col·lectius llibertaris.

Així doncs, el civisme vamés enllà del control de lespràctiques en si mateixes,per ser també un control ide-ològic, amagat sota elparaigües de la moralitatque ofereix l�alineació.

Acceptar el civisme implicaque l�espai públic, i les pràc-tiques que en aquest s�hidesenvolupen, sigui domi-nat de forma totalitària per laclasse governant. D�aquestamanera els carrers, lesplaces i els parcs es con-verteixen, d�una banda, en

l�aparador de la seva ideolo-gia, en un medi més (junta-ment amb d�altres com l�ad-ministració pública, l�escola,els mitjans de comuni-cació...) pel qual es trans-met i s�imposa un conjunt denormes que només afavor-eixen els seus interessos.De l�altra, es converteixtambé en un espai vigilat icontrolat (com la policiapresent a Berga), en el queningú és lliure i tothom potser reprimit, i en el que esnega l�oposició i lesdesigualtats socials i cultur-als provocades pel propi sis-tema.

És per tot això que elcivisme no és res més queun mecanisme feixista. Nofa falta que els polítics apal-lissin a marroquins i punks,portin banderes nazis o fran-quistes, duu el cap rapat...per ser fatxes. Per moltdemòcrates que s�autoquali-fiquin, en establir el què espot fer i el que no i atorgar-se a si mateixos el podersobre qui pot fer i qui no,esdevenen feixistes. No hiha cap diferència entre lesordenances de civisme i leslleis de control socialestablertes pels règims feix-istes �clàssics�. I no és queelxs demòcrates s�haginconvertit al feixisme, sinóque simplement mai hanestat demòcrates; i lademocràcia que defensenno és res més que un estattotalitari.

HIRAM GASCOIGNE

! en acceptar discu-tir qui defineix elcivisme s�acceptaimplícitament qued�una manera ouna altra ésnecessària i justifi-cable una normati-va que controli iordeni les pràc-tiques en l�espaipúblic.

!el civismeadquireix una fun-ció de control sobreles persones icol·lectius que s�o-posen a les classesdominats o, en lamajor part delscasos, que aquestesconsideren unaamenaça a l�ordre ila moral imposada. (...) Així doncs, elcivisme va mésenllà del control deles pràctiques en simateixes, per sertambé un controlideològic, amagatsota el paraigües dela moralitat queofereix l�alineació.

" Aquestes 4 fotos corresponen al dia de l�ocupació de la plaça de les Fonts. En la primera començant per l�es-querra es poden veure un parell de músics de jazz, a la segona el nou nom que adquirí la plaça de les fontsdesprés de ser dignificada, en la tercera veiem com estava la plaça ben entrada la tarda i finalment a la quartajocs per la canalla.

LA ordenança analitzada des de lesseves propies lleis

Hem viscut des de fa propmés d�un any, l�augmentimportant de formes de con-trol a nivell local que s�hanmaterialitzat en allò que esconeix com a �Ordenancescíviques, de convivència, debon govern...�. Malgrat queaquestes han existit des dela promulgació de la Llei deBases de Règim Local l�any1985, no ha estat fins a benentrat el 2005, que s�haposat èmfasi a aquest tipusd�ordenaments, que ambl�excusa de regular l�espaipúblic i fomentar el civismeen totes les seves formesdins la ciutat, ha permès quehagin estat normativitzatscerts aspectes de la vidaquotidiana de les persones,fins al punt de retallar la llib-ertat personal, individual icol·lectiva d�alguns sectorssocials més desafavorits perla seva situació, directamentderivada de les mancancesque el sistema ens ofereix.La filosofia d�aquest tipusd�ordenaments és teòrica-ment el foment de conductescíviques en els espaispúblics de la ciutat. A la pràc-tica, es converteix tan sols,en un reglament que permeta les anomenades �autoritatsmunicipals� i a l�Administració,la seva intervenció en elsafers d�alguns col·lectius depersones determinats, d�oncaldria destacar per unabanda les persones que són

susceptibles per la simplecondició de què disposen, iper altra banda, la massaconscient i crítica amb elpoder.

La creixent utilització delterme �incívic�, directamentassociat a les persones qued�una manera o altra pateix-en els esculls del sistema,ha vingut donat en gran partpels mitjans de comunicaciódel poder, que han tractat lesproblemàtiques socials i lesseves reivindicacions com aquelcom que dóna una malaimatge a la ciutat, allò que noes vol veure, allò que no hade ser i que per tant, s�ha desilenciar i amagar. Alhorahan contribuït a l�adopció dediferents rols per part de laciutadania. Hem arribat a unpunt on es fa pràcticamentimpossible dissociar la paraulaincivisme d�altres termescom indigència, prostitució,pobresa, ocupació, mendici-tat, grups antisistema...Aquest foment de perjudicissobre persones, neix de lavoluntat del poder d�amagarallò que desestructura i fatrontollar el sistema, doncs siuna part important de lapoblació viu en aquestescondicions, és un fet directa-ment derivat que quelcom nofunciona, i el poder intentaevitar-ho des de tots elsseus mitjans; així, localmenttrobem mètodes com les

ordenances municipals, quetendeixen a castigar aque-stes masses de població. Encontradicció directe trobem,ordres, reglaments i lleissuperiors que desacreditenles ordenances municipals ila potestat dels ens locals deretallar els drets i les lliber-tats de la ciutadania. Si ensbasem per exemple, en laCarta Europea de Salvaguar-da dels Drets Humans a laCiutat, ens adonarem, queen el seu article primer, fareferència als drets a la ciu-tat i aquesta diu textualment:

�La ciutat és un espai col·lec-tiu que pertany a tots elsseus habitants que tenen dreta trobar-hi les condicions pera la seva realització política,social, ecològica, cosa quecomporta assumir tambédeures de solidaritat�.

En referència als col·lectiusmés vulnerables i la sevaprotecció, trobem:

�Els col·lectius i ciutadans iciutadanes més vulnerablestenen el dret a gaudir demesures específiques de pro-tecció�. Fet que no es remar-ca precisament en aquesttipus d�ordenaments locals,sinó que accentua que aque-sts continuïn existint, en tantque no dóna cap solució a lesproblemàtiques d�aquestscol·lectius, però sí els casti-ga, per mitjà de sancions.

L�ambigüitat que presentenaquest tipus d�ordenamentsfa que les disposicions quecontenen siguin d�una ampli-tud interpretativa molt eleva-da, alhora doncs, que deixenen mans d�aquells qui tenenla potestat per a sancionar(en aquest cas, Policia Locali Mossos d�Esquadra) ladecisió de si un fet és consti-tutiu d�infracció o no.

Cal mencionar també, que abanda dels cossos policíacs,també té potestat segons laLlei de Bases de RègimLocal per a sancionar elmateix alcalde. Alhora que lapròpia ordenança municipalpot també donar potestat acertes persones per a san-cionar mitjançant denúnciaels fets constitutius d�infrac-ció de la present ordenança.L�exemple el trobem en l�arti-cle 33.2 on els vigilants deparcs i jardins podran execu-tar aquesta capacitat mit-

jançant un breu informe ones recullin el fets ocorregutsdetalladament.

En aquest aspecte, cal men-cionar la discrecionalitat dequè disposa en aquest casl�aparell policíac. A moded�exemple, l�article 17.3 del�Ordenança Municipal deBerga, de difícil aplicació:

�Ningú no pot, amb el seucomportament, menystenirels drets de les altres per-sones ni la seva llibertatd�acció, ofendre les convic-cions de les altres ni violarles pautes de respecte mutu,tolerància, llibertat i conser-vació de l�entorn, per la qualcosa, s�abstindran particular-ment de realitzar pràctiquesabusives, arbitràries o dis-criminatòries o que com-portin violència física omoral�.

Aquest punt anterior, fareferència a allò que estàreconegut com a drets perals ciutadans i ciutadanes.Un dret teòric, que a la pràc-tica només es converteix enparaules sobre paper mullat.El fet que s�aprovi i s�apliquiuna ordenança municipalque presenta errors de base,falta de legitimació popular iuna ambigüitat tan elevada,fan que aquesta no pugui servàlida, doncs punts com l�an-terior permet que es pugui

! trobem, ordres,reglaments i lleissuperiors que desa-crediten les orde-nances municipals ila potestat dels enslocals de retallar elsdrets i les llibertatsde la ciutadania

Tombarem l� ordenança!!

Concentració dissabte 30 de desembre a les 18:00 h a la plaça desant pere de Berga

sancionar per �menystenirels drets i les llibertats delsaltres� quan en realitat ésl�aplicació d�aquesta orde-nança la que menysté elsdrets i llibertats de la ciu-tadania.

A Berga, el procés s�ende-ga el maig del 2005.L�ordenança apareix publi-cada definitivament alButlletí Oficial de laProvíncia de Barcelona elJuliol del mateix any, sotael títol �Ordenança deConvivència Ciutadana iBon Govern�. Desprésd�un procés d�exclusivitat ino participatiu a l�hora deprendre decisions queimpliquen a tota la poblacióberguedana, l�Ajuntamentde Berga aprova unilateral-ment aquesta ordenança.

Des d�un primer momentcol·lectius de joves s�o-posaren directament al�aplicació d�aquesta norma.

Destaquem d�aquesta orde-nança la institucionalitzacióde l�espai públic, a travésd�articles on es determinaestrictament el seu ús.

Des de la seva aparició,val a dir que l�Ajuntamentde Berga no ha disposatmai dels mitjans neces-saris per a la seva apli-cació, i aquesta li ha estatimpossible.

Davant d�aquest fet, quedaencara més clar, el margeque dóna a poder-laaplicar només a aquellespersones, sectors i com-portaments que puguin sermolestos, partint dels inter-essos institucionals.

Aquesta ordenança, i perextensió, totes aquellesque s�han elaborat i escontinuen elaborant arreude Catalunya, es caracter-itzen bàsicament per laseva capacitat san-cionadora. Capacitat queés donada als ens locals através de la LBRL. Es cas-tiga per mitjà de multes,aquelles accions que sóncatalogades com a �peril-loses�, i que responen a lavoluntat de silenciar col·lec-tius i en general, aquell qui

suposi una molèstia; san-cionant actituds individu-als que en cap cas, s�em-marquen en el concepteentès com a civisme.

Aquestes actituds consid-erades infraccions sónsancionades amb multesque poden arribar als3000�. Aquesta voluntatde sancionar abandonatotalment la disposició del�Administració a solu-cionar qüestions que sónd�interès general, i a rele-gar-les en un segon o ter-cer terme, i tractar dedeixar opaques les neces-sitats reals de la majoria.

La Llei de Bases deRègim Local, en el seuarticle 140 tipifica i classifi-ca les infraccions quecomprenen les orde-nances municipals. Lesinfraccions és classifiquenen molt greus, greus illeus, i, aquestes en quali-tat de sanció vénen deter-minades per multes defins a 3000e, 1500,01e, i750,01e respectivament.

Trobem però, que en l�or-denança de Berga, aixícom també en altres, lestipificacions de les infrac-cions no s�emmarquen enallò que l�article 140 de laLBRL posa de relleu per ala seva classificació.

Cal destacar el fet que essanciona amb contundèn-cia les marginalitats i, llunyde treballar per eradicar-les, el què en el fons espretén és de no fer-les vis-ibles i amagar-les. Fet quepot conduir directament ala creació de nous con-flictes ciutadans.

Existeixen alhora, les

anomenades sancionsaccessòries, que s�intro-dueixen en l�article 90 del�Ordenança referent a lessancions generals.

Aquestes, seran regu-lades per normativa local,sense prejudici del què lalegislació sectorial oestatal estableixi per acada cas.

Alguns exemples d�aque-stes sancions accessòriessón: tancament o clausurade locals i establiments,suspensió de llicències,permisos, activitat.

Cal fer especial esmentals articles 95 i 96 de l�or-denança. Són aquells enquè es fa referència a lesobligacions de reposició irestauració i a la reparacióde danys i execució sub-sidiària. D�aquesta man-era, en l�article 95, s�obligaals �responsables� d�in-fraccions a �la reposició irestauració de la realitatfísica alterada i a l�estat enque es trobava amb anteri-oritat a la comissió de lainfracció�. Així com l�article96, on es cita textualment:� L�ajuntament podrà real-itzar subsidiàriament elstreballs que, segons aque-sta ordenança, hagin d�e-fectuar els responsables,amb càrrec a aquests deles despeses originadespels esmentats treballs,degudament justificats,sense prejudici de laimposició de sancions cor-responents�.

Davant la promiscuïtat deles infraccions, veiem ambevidència la capacitat limi-tadora i intervencionistaque adquireix el consis-tori.

El mateix règim san-cionador de l�ordenançaconsidera responsablesdirectes de les infraccionsa totes aquelles personesque siguin titulars de llicèn-cies i autoritzacions munic-ipals, titulars d�establi-ments, organitzadors d�e-spectacles.. Alhora quedetermina quins seran elsrequisits per a l�organ-ització de cada tipus d�ac-

! Després d�unprocés d�exclusivi-tat i no partici-patiu a l�hora deprendre decisionsque impliquen atota la poblacióberguedana,l�Ajuntament deBerga aprova uni-lateralment aques-ta ordenança

" Pancartes i cartells col·locats alsdomicilis de l�alcalde i primer tinent d�alcalde de Berga.

tivitats; ens trobem davantel fet que certs col·lectiuspopulars no puguin dur aterme activitats, i per altrabanda en canvi, l�espaipúblic quedi directamentvinculat a les necessitats deles institucions, limitant, permitjà de normes regres-sives, l�activitat de l�asso-ciacionisme a la ciutat.

Si analitzem detingudamentallò que és d�interès general,de seguida ens adonarem,que els últims anys no s�hancaracteritzat precisamentper demandes en la línia enquè s�orienten les orde-nances municipals, sinó alcontrari; les principalsreivindicacions que s�hananat esdevenint, vénendonades per necessitatscol·lectives, d�una partàmplia de la població, compodrien ser la precarietatlaboral i les polítiques perl�habitatge digne.

Un altre factor a destacar, eltrobem en el càstig a la per-illositat, ja que no es fareferència al dany causat,sinó al perill de dany que espugui ocasionar de la real-ització d�una activitat deter-minada. El perill, en tantque abstracte, pot compor-

tar interpretacions comple-tament subjectives de lesdiferents activitats san-cionades o consideradesinfracció. D�aquesta man-era, si unim interpretacionssubjectives i règim san-cionador executat policial-ment, trobarem que con-dueix directament a la pràc-tica habitual de l�arbitrari-etat; fet que no destaca perla seva novetat, sinó perl�emparament, mitjançantlleis, d�aquestes pràctiquesque atempten contra la llib-ertat individual i col·lectiva. En el cas berguedà, enstrobem amb una ordenançaque en cap cas respon a lesnecessitats reals de pobla-ció. Segons la pròpia dis-posició general de l�orde-nança el seu propòsit és�l�establiment de clima decivisme, convivència sociali respecte mutu que fomen-ti les relacions solidaries,tolerants, respectuoses en-tre els ciutadans i ciu-tadanes, establint mecan-ismes per corregir, i, sis�escau sancionar les acti-tuds incíviques, negligents iirresponsables que deteri-oren la qualitat de vida�. Sitenim en compte els prob-lemes patits per la ciutat enels darrers anys, aquests obé es circumscriuen enl�àmbit de les lleis penals obé formen part de deman-des col·lectives relaciona-des amb la millora d�e-quipaments i serveis so-cials. En cap cas, però, espot parlar d�un clima deconfrontació i problemàticasocial generalitzat, malgrat

que algunes veus aïllades,preses de la seva pròpiaparanoia, ho hagin prego-nat fins a la sacietat.

Pel què fa a l�ús de la via iels espais públics, a travésde l�ordenament municipal,es mostra una clara actitudprohibicionista i autoritària.L�espai públic i el lliure exer-cici d�activitats en ell, quedareduïda només a aquellsafers dels qui es poden per-metre el pagament defiances al consistori,assumir responsabilitatsque es puguin derivar deles activitats realitzades...S�intenta que els ciutadansassumeixin responsabilitatsque en cap cas els corre-sponen, doncs s�introdueixla figura del �veí policia�. Cal destacar alguns puntsconcrets de l�articulat del�ordenança, aquells quesón més rellevants per laseva inversemblança.

Destaquem els següentsarticles:

Drets que són reconegutsconstitucionalment, com arael dret de manifestació, sónvulnerats a través de lapresent ordenança. Un clarexemple el trobem en elseu article 27, on es diu lit-eralment: �L�autoritat munic-ipal facilitarà, amb els mit-jans al seu abast, el lliureexercici dels drets dels ciu-tadans i ciutadanes recone-guts a la legislació vigent, ien especial, el de mani-festació, expressió i partici-pació en l�àmbit delmunicipi, sempre que esrealitzi per mitjans lícits iamb autorització de l�ad-ministració competent, res-pectant l�organització pac-tada en referència ahoraris, itineraris i condi-cions específiques�. Així, sifem la comparació amb allòque la Constitució espany-ola assenyala sobre elsdrets fonamentals i les llib-ertats públiques en el seuarticle 21.2 trobem: �En loscasos de reuniones enlugares de tránsito público ymanifestaciones se darácomunicación previa a laautoridad, que sólo podráprohibirlas cuando existanrazones fundadas dealteracions del orden públi-co, con peligro para per-sonas y bienes�.

És clara la diferència entredemanar autorització al�Administració competent,com ho anomena l�orde-

nança municipal, i comu-nicar-ho a l�autoritat.

Aquesta diferència, permeta l�Ajuntament i a l�Autoritatmunicipal vulnerar un dretfonamental de la maneraque més li convingui.

En el seu article 18.5, enreferència a l�ordre públic ila tranquil·litat ciutadana,trobem: �Tothom haurà decomplir puntualment lesdisposicions de les autori-tats i els bans de l�Alcaldiasobre conducta del veïnat is�observarà les prohibicionsespecials que s�estableixinsi s�escau�.

És important també remar-car l�article 18.1 on �quedaprohibit alterar l�ordre i latranquil·litat pública ambescàndols, baralles, tumultsi altres actituds molestes�. Com a exemple que l�orde-nança no és general pertothom i va dirigida a sec-tors molt concrets, trobemels anteriors articles. Enaquests es fa referència aallò que com a ciutadanss�exigeix, però en cap casfa esment de les necessi-tats d�aquesta, alhora quesanciona fets que con-duiran directament a nousconflictes i a condemnarreiteradament sectors de laciutadania.

L�article 18 en generalnomés considera alterar latranquil·litat ciutadana nosotmetre�s a les normes idisposicions que l�autoritatmunicipal promulga.

! Drets que sónreconeguts consti-tucionalment, comara el dret de man-ifestació, són vul-nerats a través dela present orde-nança.

!Hi ha una impor-tant violació a l�as-sociacionisme,doncs no li són per-meses la realitzaciód�activitats directa-ment derivades perla impossibilitatd�assumir els pre-ceptes de la pres-ent ordenança.D�aquesta manera,l�activitat de lesdiferents entitatspopulars, quedadirectament supedi-tada als interessosinstitucionals.

" Protesta al Teatre municipal al dia del lliurament dels premis de cultura ciutat de Berga

Centrant-nos ara en el dret ala lliure expressió, calremarcar també alguns arti-cles que posen de manifestla retallada de llibertats querepresenta l�ordenança.Destaquem allò que des delpoder anomenen �contami-nació visual�, així doncs:

�La col·locació de cartells,pancartes, banderoles, adhesius o qualsevol altra formade propaganda, amb finspublicitaris o no, haurà d�e-fectuar-se únicament en elsllocs autoritzats o habilitatsamb aquest efecte perl�Ajuntament...�, així com: �serà prohibit expressamentcol·locar cartells, pancartes,adhesius o qualsevol altraforma de propaganda o pub-licitat, en edificis i instal·la-cions municipals, en els ele-ments del paisatge, en elmobiliari urbà i en generalen tots aquells elements quesituats a la via o els espais

públics, estiguin destinats aprestar serveis específics ala ciutadania...� d�importantesment també trobem:

�quan el cartell, la pancartao similar s�instal·li en un béprivat però volant sobre lavia pública, serà necessària,a més a més del permís deltitular de l�esmentat bé, l�au-torització expressa del�Ajuntament�.

Aquesta norma però, noobliga a l�Ajuntament ainstal·lar un mínim d�espaispúblics per a l�expressió ciu-tadana. És per això queseguint amb l�aspecte arbi-trari deixa en mans del�Ajuntament determinar elgrau i nombre de llibertatd�expressió dels ciutadansde Berga

En aquell àmbit relacionatamb l�associacionisme tro-bem el següent:

L�article 20, en referència ales conductes en festes pop-ulars, balls, concerts... �lescelebracions de les festespopulars, balls, concerts itotes aquelles activitats oactes que impliquin o puguinimplicar molèsties als habi-tants de Berga, seranautoritzades per l�alcaldiaprèvia petició per escrit delsinteressats...� Reiterem denou la buidesa de contingutque aporten aquests articlesi també l�arbitrarietat de quèpot arribar a disposar.

Existeix una important vul-neració del dret a la llibertatd�expressió, doncs les activ-itats queden reduïdes a allòque el poder estableixi per acada col·lectiu de persones.Hi ha una important violacióa l�associacionisme, doncsno li són permeses la real-ització d�activitats directa-ment derivades per laimpossibilitat d�assumir elspreceptes de la present

ordenança. D�aquesta man-era, l�activitat de les diferentsentitats populars, quedadirectament supeditada alsinteressos institucionals.

Aquest recull d�articles,només representa una petitapart de tot allò quel�Ordenança Municipal deBerga preveu per al civisme

i la convivència al poble.

En conclusió, ens trobemdavant d�una ordenança queprimerament no ha estatrealitzada partint de la par-ticipació ciutadana, permetl�actuació subjectiva delscossos policíacs, conté unaamplitud d�interpretacionsque tendeixen a l�arbitrari-etat. Aquesta ordenança vadirigida només contra aque-lls sectors marginats o bésectors crítics amb l�actualmodel social. Infringeix lleissuperiors tot retallant drets illibertats reconeguts peraquestes i augmenta lacapacitat sancionadora delsAjuntaments. És per aixòque des del respecte a lesllibertats individuals i col·lec-tives l�única postura coher-ent és oposar-se a l�apli-cació d�aquesta normaregressiva.

LA INCÍVICA

DOSSIER CENTRAL! Aquesta orde-nança va dirigidanomés contraaquells sectorsmarginats o bésectors crítics ambl�actual modelsocial. Infringeixlleis superiors totretallant drets illibertatsreconeguts peraquestes i augmen-ta la capacitat san-cionadora delsAjuntaments

// 21

Història

l tant buscat tresor de laFederació AnarquistaIbèrica (FAI) que tantspocavergonyes cercaven

ha sigut trobat per l�arxiverMiquel Mir. Amb el temps i unacanya, diu l�arxiver, que ensdonarà a conèixer la veritablehistòria de l�espoli portat aterme pels anarquistes i elsdolents catalans del patrimoniartístic de Catalunya. Aquestesdeclaracions van ser fetes enuna roda de premsa multitudinà-ria i festiva. La famosa teoria queargumenta que els de la CNT-FAI�ho maten tot, ho roben tot, hoviolen tot, es mengen els nensamb patates i s�ho van menjartot� va ser difosa per el mecenesCambó a finals de 1936. Moltsanys després, exactament al1999, l�historiador més conde-corat de Catalunya, JosepTermes, va dir que durant el mesde juliol de 1936 dos-cents pis-tolers de la CNT-FAI es van ferels amos de Catalunya. I ara elgenial arxiver senyor Mir ha des-cobert a un pis de Londres el tre-sor de la FAI segons el senyorMir, aquest va ser robat per l�a-narquista Josep S. i un amic seui el xicot del seu fillol, ells tresvan requisar totes les obres d�artde Catalunya incloses les de lesesglésies i establiments religio-sos.

Considero necessari respondreal senyor Miquel Mir, per mitjàde la raó. Al seu llibre de ciènciaficció Entre el Roig i el Negre a lapàgina 8-9 l�arxiver diu que lasoli justificava i animava lacrema d�esglésies i de convents.Senyor Mir, si vol pot comprovarcom durant la guerra civil aCatalunya la majoria d�establi-ments religiosos van ser utilit-zats per les organitzacions obre-res, especialment per la CNT-FAI, com locals socials, magat-zems, centres culturals, etcète-ra. D�altra banda, la majoriad�esglésies i convents cremats,van ser cremats per creients irri-tats amb la jerarquia de l�esglé-sia.

A la pàgina 17 diu per boca deMaurici: �Creu-me Miquel, elsanarquistes érem homes decaràcter fort amb aspiracionsmés aviat romàntiques de rege-nerar la societat. Una transfor-mació que per a molts malaura-dament passava per exterminarfísicament els que no compar-tien la seva ideologia i perconvèncer els ignorants de la

bondat de la seva revolució�. Elsenyor Mir s�oblida d�afegir queels anarquistes catalans violavenvelletes i es menjaven els nens.

A la pàgina 35, el senyor Mir ensdiu (a través d�en Maurici) que elpadrí �odiava la raça humana�.Aquesta definició està en con-sonància amb les teories deLambroso, sobre el perfil delsdelinqüents tant de moda alsmitjans feixistes, eclesiàstics inacionalistes de l�època.

A la pàgina 45 el senyor Mir, afir-ma que la CNT va ser fundadal�any 1911, un any després de laseva veritable fundació, mos-trant-nos la seva destresa comarxiver. A la pàgina 45 i 46 elsenyor Mir ens descriu als anar-quistes com uns puteros i unsviciosos i afegeix que anaven aprovocar als pistolers del lliureals seus locals. Es sabut per tot-hom que el Lliure, junt ambfoment, el sometent i el governcivil de Barcelona, durant elsanys 1919 i 1923 van planejar iexecutar fins a 350 assassinatsde sindicalistes quan sortien dela feina o de casa o a la via públi-ca, o els aplicaven la llei defugues.

A la pàgina 61 el senyor Mir ensdiu que amb la mort del Noi delSucre, Durruti i els seus homesprenien el poder al sindicat. Alanys 20 el grup de Durruti teniaaltres projectes que no pas fer-

se amb la CNT, lluny d�això esta-va organitzant un grup revolu-cionari amb infraestructures icapacitat. Hauria de llegir elsinformes policials sobre els ene-mics del Noi del Sucre dins laCNT i veuria com Durruti no hiera.

A la pàgina 72 el senyor Mir diuque la mort dels germans Badiava ser obra de la FAI, quan avuies pot saber que van ser elsfalangistes de Girón de Velasco.Estat Català el partit dels Badiahavia rebut el benefici deMussolini ja que el Duce consi-derava a Estat Català com el par-tit feixista més importantd�Espanya degut a la sevainfluència al govern de laGeneralitat i això no ho podiaconsentir el falangisme de JoséAntonio Primo de Rivera que vafer que Girón s�ocupés del tema.

A la pàgina 97 diu que els colorsde la CNT eren iguals que els deFalange. Vostè hauria de saberque Falange va copiar els colorsde la CNT. Aquests colors tenenl�origen a principis de segle aBarcelona amb la fusió delsgrups obrers de bandera negra ibandera roja, és a dir que el roigi negre el creen els obrers cata-lans en contraposició a les sen-yeres burgeses de les quatrebarres.

A la pàgina 102 el senyor Mirens diu que Durruti fou detingut

a Fígols el 1932 i deportat aFuerteventura. Durruti durant lavaga general de gener de 1932fou detingut al Bar laTranquil·litat del paral·lel deBarcelona i deportat a Guinea.Documenti�s senyor Mir!

A les pàgines 105 i 106 ens diuque els anarquistes eren perso-nal poc instruït i mancat de cul-tura. Al llarg del llibre Mir mostraque el seu coneixement de lahistòria de Catalunya es basa enla lectura de pamflets de laparròquia. Caldria que Mir anésa les hemeroteques i s�adonariaque els anarquistes no eren tanrucs com ell els pinta.

A la pàgina 111 Mir afirma queels revolucionaris catalans del36: �bevien molt i tenien les gal-tes vermelles i els ulls ebris de vii de revolució�. Al llarg del tempsha tingut la sort d�entrevistarmolts llibertaris catalans i lamajoria sobre tot els més joveseren naturistes, vegetarians ipoc donats a la taverna.Tanmateix, cal que sàpiga que lacultura catalana té com a pilarfonamental de la seva gastrono-mia el vi.

El senyor Mir després d�una llar-ga fartanera de mentides, a lapàgina 115 i 117 deixa anarexpressions com aquesta:�D�aquesta set de matar i robaren diuen revolució�, aquestesfrases són extretes literalment

de les declaracions dels bisbes ala Causa General instruïda perles autoritats franquistes.

El patrimoni requisat durant larevolució va ser tornat per lesautoritats franquistes durant elsanys 40 per mig d�una llei fetapel cas. També es va incautar el1939 el patrimoni sindical i es varepartir entre els organismes ofi-cials del règim i a particulars icom vostè deu saber encara s�hade tornar.

A la pàgina 128 parla dePuigcerdà i Antoni Martin. El sen-yor Mir es creu la versió dels fetsque explica Josep Maria Solé iSabaté sense contrarestar aques-ta versió. Martín junt amb altresdirigents de la CNT-FAI va serassassinat a l�interior del Bellverper elements d�Estat Català i ésque cal contrastar les fonts. Lafrontera de Puigcerdà estavacontrolada per forces catalanes ia mitjans de març els ministresde hisenda del govern de Madriddel senyor Negrín decideixenjuntament amb els comunistes iamb la col·laboració d�EstatCatalà, UGT, PSUC i ERC prendreel poder a Catalunya. Inicien l�o-fensiva prenent la frontera. Elque diu el senyor Mir és puraciència ficció.

A la pàgina 149 Mir comentaque al front faltaven fusells i a lareraguarda en sobraven. Cal quesàpiga que la primera columnaque surt al front d�Aragó va serla Columna Durruti, després lad�Ortiz i aquest és queixava queno coneixia ningú, i es que lamajoria dels militants van sortiramb la de Durruti i amb lad�Ortiz hi anaven molts militantsrurals i joves voluntaris. La pre-gunta és: Qui es va quedar a lareraguarda? La resposta és fàcil,tot el PSUC, la UGT, Esquerra i lacinquena columna... La CNT vahaver d�organitzar la indústria,els transports i l�activitat econò-mica simplement perquè erenels únics que hi entenien d�a-questes qüestions. Qui tenia totel temps del món per assassinari robar patrimoni? Doncs els queno van anar al front: PSUC, UGT,ERC i Estat Català.

Per acabar només citar la novaversió sobre l�or de Moscou quea la pàgina 154 el senyor Mir ensexplica. Vostè tracta als lectorsd�estúpids. Senyor Mir és vostèun impresentable i quan vulguifem un debat públic sobre eltema.


Un republicà feredal

E

El tresor de la FAI

PINTURES I DECORACIÓPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTPRODUCTES DE RESTAURACIÓAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSPRODUCTES QUÍMICSAATENCIÓ PERSONALITZADATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d�Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.comE-mail: [email protected]


C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46Manresa

tel. 93873 13 50

Actualitat/ internacional// 22

Context i antecedentsaxaca és un Estat deMèxic situat al suddel país, tocant al�oceà Pacífic, aixícom és també el

nom de la capital del mateix. Escaracteritza per ser un delsestats amb major riquesa natu-ral i cultural, amb uns 570 muni-cipis i fins a 16 ètnies indígenesdiferents. Tot i això, presenta unagut endarreriment en educaciói un alt índex d�emigració, onunes 200.000 persones fugenanualment de la misèria i la difí-cil situació de Oaxaca cap alnord del país o als EUA. Així,després de segles d�opressió icontrol per part de cacics, comtambé una explotació exhausti-va dels recursos naturals queencara conserven els poblesindígenes, la situació s�ha man-tingut i adaptat als nous temps.Ara conviuen vells cacics amb lesnoves transnacionals i empresespropietat de familiars o directa-ment de membres del governpriista de l�Estat. On el Pla"Puebla-Panamá" o el "Corredortransítsmic" són marcs i projec-tes ideals per tal de permetre ifomentar la militarització, expo-liació i extermini de les comuni-tats en nom del progrés.

Ens trobem doncs en un delsestats més rics en recursos i onmés persones pobres hi ha, onles grans disparitats econòmi-ques segueixen augmentant.Ens trobem amb un dels estatsamb més alt percentatge depoblació indígena i, on lluny derespectar i recolzar aquestariquesa, es beneficien econòmi-cament d�aquesta multiculturali-tat a través del turisme. UlisesRuiz, governador del PRI (PartidoRevolucionario Institucional,conegut pels grans casos decorrupció estatal en els últimsanys), expressava així les sevesintencions: �En Oaxaca, el desa-rrollo tendrá dos pilares: el turis-mo y la cultura�. Així, milersd�indígenes es veuen abocats asubsistir manufacturant artesa-

nia i venent-la a intermediarisque en monopolitzen els com-pradors i es fan d�or, o en pinto-rescos mercats on centenars deturistes busquen l�oferta i lafigureta o la camisa autèntica-ment indígena. Constituint uncínic atractiu, en una ciutat ambuna cara neta, o maquillada,quan passeges pels carrers, peròamb una misèria latent que, alrascar una mica, surt claramententre grans façanes i edificiscolonials i històrics pintats decolors.

Ulises Ruiz va arribar d�unamanera molt qüestionada alpoder, perseguint posteriormental seu adversari electoral, a quiintentà empresonar. En un supo-sat apropament a la societat civilapresà a diversos líders socials,així com continuà l�agressió con-tra el diari Noticias, ja iniciadaper l�anterior governador del�Estat. Des que és al poder, hainiciat impunement un seguitd�obres per tal de "cambiarle laimagen a Oaxaca", entre elles,modificant el Zócalo o centre dela ciutat sense consulta; o con-vertint el Palau de Govern en unmuseu, i deixant així als habi-

tants de les comunitats sense unlloc a on pressionar i gestionarels seus assumptes. A més, enles grans construccions a totl�estat, és per tots conegut quela constructora que en treu elssucosos beneficis és propietatdel germà del governador. En lamateixa línea, i citant algun delsmolts exemples, la Secretaria deTurisme té restaurants i hotels ila família de la Secretaria deCultura és propietària d�una deles escoles particulars més caresde la ciutat. A més, Ulises Ruizha incrementat sense clara justi-ficació els impostos i ha provo-cat també un clar deterioramentambiental de la ciutat.

Però des de fa molts anys, milsde dones i homes lluiten orga-nitzats a les comunitats contra larepressió, l'autoritarisme, lacorrupció i la supèrbia delsgovernants servents dels gransempresaris de Oaxaca. L�actualrebel·lió de Oaxaca, i sobretotles formes de resistència, auto-defensa i solidaritat, serien inex-plicables sense la tradiciómil·lenària de l' AssembleaIndígena, una forma d�organitza-ció popular, autònoma i lliure

per prendre les decisions queincumbeixen a tota la comunitat.

Els fetsOaxaca ha vingut afrontant unacrisi social i política que es vaaguditzar a partir del maig del2006. En aquestes dates es vadur a terme com cada any un�plantón� de mestres a la plazadel Zócalo per reclamar milloressalarials i majors prestacionsaixí com l�anomenada rezonifi-cación. Gairebé uns 60 mil mes-tres van fer presència al campa-ment instal·lat a la plaza delZócalo de Oaxaca. Degut a lanegativa del govern davant lesreclamacions, l�acampada s�ana-va prolongant mentre paral·lela-ment les eleccions s�acostaven.Davant la situació incòmode elgovern va decidir desallotjar laprotesta per la força. Policia,gasos lacrimògens i gas mostas-sa, un helicòpter i cops a tort i adret no van poder amb els mani-festants. L�agressiva intervenciópolicial va indignar a una bonapart de la població oaxaquenya.Uns dies després les forces poli-cials van destruir l�estació de�Radio Platón�. Després d�a-

quests fets al col·lectiu de mes-tres si sumen altres organitza-cions, moviments i individuali-tats que ja estaven solidaritzats iactius amb la lluita, conformantaixí l�anomenada AsambleaPopular de los Pueblos deOaxaca (APPO). D�aquesta mane-ra el moviment va esdevenirampli i divers agrupant a varissectors de la població oaxaquen-ya i expressant així un descon-tent social que ja venia de lluny.

Des d�aquests fets i durant elsmesos següents la conflictivitatha estat una constant als carrersde Oaxaca. Les intervencionspolicials, la persecució a lapoblació dissident, les deten-cions arbitraries així com elscontinus atacs a ràdios i centresde contrainformació no hancesat. No s�ha aturat tampoc lacontesta i la resistència per partde població en lluita que conti-nua amb la mateixa força iniciali amb la idea i convicció d�arribarfins al final.

Dies després de que el senatdona recolzament a Ulises Ruiz,helicòpters de la marina sobre-volen Oaxaca per preparar la


Machete en mano!!!

O

La Revolta de Oaxaca

Fortaleza, nord est delBrasil, milers de nens inenes es veuen obli-gats a viure i treballar

al carrer per tal de poder sobre-viure. Aquí la cola i el crack esbarregen amb prostitució infantil,turisme sexual i violacions sis-temàtiques dels drets humansper part de les autoritats policialsi cossos de seguretat, que tractenels habitants de l�asfalt com aanimals.

Tot apunta que la mala reparticióde la riquesa (Brasil és un delspaïsos més desequilibrats enaquest sentit), la falta d�educació,l�abandó, la constant migraciócap a les ciutats, els altíssimsíndexs d�impunitat judicial i lapotenciació d�un turisme agres-siu són les principals causes delproblema.

A la favela d�Oit~ao Preto, una deles més desafavorides de la ciu-tat, un pot trobar vivint en sismetres quadrats sis personesmenors d�edat tutelats per ningú,fills de la desesperació, de cerclesviciosos impossibles de trencar.Recents nascuts acompanyats tansols per mares de tretze anys víc-times d�embarassos prematurscausats per la falta d�educaciósexual, la prostitució infantil, o laviolació.

Quan cau la nit, al barri d�Iracemas�omple de turistes vinguts majo-ritàriament d�arreu d�Europa encombois turístics. Italians, espan-yols i holandesos estan al capda-vant. Festa i sexe es dilueixenamb els habitants i treballadorsinfantils del carrer. De nit, silue-tes negres surten de cacera col-pejant aquells qui donen malaimatge a la ciutat, aquells quesobren, els que viuen sobre l�as-falt. Són les botes dels cossospolicials.


C./ Clos, 5. 1r pis.08605 Sallenttel. 938370724

SINDICAT DE MINERIASINDICAT D�ACTIVITATS

DIVERSESSALLENT

Actualitat/ internacional// 23

Reportatge: Brasilocupació policiacomilitar. I és a partirdel 29 d�octubre que la policia fede-ral (PFP) entra a la ciutat i comença larepressió més brutal i agressiva queha conduit a la situació actual. La PFParrasa amb les barricades aixecadesper la resistència popular per evitarl�ocupació i avança amb tanquetesd�aigua i helicòpters, fins a prendreel centre de la capital on s�instal·lade manera indefinida. Tot i així,sense aconseguir el control de lapoblació que es reagrupa i torna ainstal·lar barricades a la ciutat.

Arrel de la ocupació policial i militars�organitza la setena megamarxa el25 de novembre on dotzenes demilers de persones participen exigintla renúncia del governador i la retira-da de la PFP. La marxa es reprimidadurament amb porres, gas lacrimo-gen, llançagranades i fins i tot armade foc que tirotegen sobre la pobla-ció. Davant de la resposta popular esdesencadena un segon dispositiu ondetenen indiscriminadament perso-nes pels carrers, destrueixen, saque-gen i incendien edificis públics perculpar a la APPO, assalten vivendesen busca de dissidents, ataquen elsllocs de socors mèdic i amenacen aorganitzacions de drets humans.Inclús es té constància de que algunsdetinguts han estat llençats des d�he-licòpters, s�han practicat fustiga-ments i violacions sexuals. Hi harumors de que l�exèrcit mexicàentrarà a la ciutat. El resultat de laràtzia repressiva des dels inicis delconflicte És aproximadament de uns300 desapareguts (molts dels qualsexiliats), centenars de detinguts,actualment 203, i 16 personesassassinades durant la repressió.

Mentre les corporacions mediàtiquesTelevisa i TV Azteca criminalitzen larebel·lió i porten la desinformació al�extrem, varies ràdios i mitjans lliu-res han estat assaltats i destruïts.L�últim és el cas de RadioUniversidad, principal mitjà lliure ipunt d�enllaç i element vertebradordel moviment que duia un any fun-cionant.

Per a més informació, podeu consul-tar:http://www.asambleapopulardeoa-xaca.comhttp://www.kehuelga.orghttp://www.vientos.info/cmlhttp://mexico.indymedia.org

Brasil

ObjectiuSubjectiu

A! Un dels nensde carrer colpejatel dia anteriorper la policia, estreu la samarretaper ensenyar lesferides als edu-cadors.

! Nens trebal-lant de nit alBarri d�Iracema,Fortaleza.

! Malgrat laduresa de les cir-cumstàncies, hiha molta humani-tat als carrers delBrasil.

l grup INDITEX és unatransnacional d�origengallec que ocupa el ter-cer lloc en el rànquing

mundial de confecció i venta deroba, amb uns enormes benefi-cis que augmenten anualment.

INDITEX agrupa les conegudesfirmes Zara, Pull & Bear, Bershka,Stradivarius, Oisho, MassimoDutti, Kiddy�s class i Bretos entrealtres. El principal accionista ifundador d�aquest imperi tèxtilés Amancio Ortega, actualment ides de fa uns anys, l�home mésric de l�Estat Espanyol.

INDITEX és present arreu delterritori: a Europa té obertes1718 botigues; a EEUU 174; aÀsia-Pacífic 18 botigues i a laresta del món 90. Tot i així elseu objectiu és ampliar aquestesxifres a Europa i al sud-est asià-tic abans del 2008.

L�enorme èxit d�INDITEX s�habasat en models de producciócom és el just in time; filosofiaeconòmica basada en la premis-sa que la producció es desenvo-lupa en relació a la demanda iper tant s�ha de començar a pro-duir en el moment en que es repl�ordre, utilitzant així de formaapropiada el volum i el temps deproducció. L�objectiu principald�aquest mètode és abaratir elmàxim els costos de l�empresa,però la contrapartida recausobre les treballadores en ritmesde producció molt accelerats iamb jornades inacabables. Elsector empresarial alaba a A.Ortega i al seu grup per aquestsalt a la fama en un temps tanreduït, però aquest miraclesense precedents no haguésestat possible sense recórrer al�economia submergida (tanapreciada en el sector tèxtil) i al

treball en condicions altamentprecàries que trobem en tallers,fàbriques i cooperatives subcon-tractades. Espais on es violengreument l�integritat física i elsdrets laborals de les personesque hi treballen, servint-se aixíde la precarietat i l�explotació.Un altre sistema utilitzat és el dela deslocalització; desplaçant laproducció a països amb menysrestriccions legals, amb l�objec-tiu d�abaratir costos i buscarcondicions que afavoreixin ladocilitat i la flexibilitat laboral,en perjudici de les treballadores.

Un clar exemple d�aquests mèto-des és el de la ciutat de Tànger (Marroc), en aquesta ciutat el 60%dels tallers que contracten treba-lladores en condicions de màxi-ma precarietat produeixen permarques espanyoles conegudes.Dins d�aquest gruix el 25% vaper la marca ZARA (INDITEX), unaltre 25% per MAYORAL i un altre25% per EL CORTE INGLÉS.

Els abusos i violacions dels dretslaborals són constants. La rela-ció laboral es sol començarsense transparència en quan ales condicions, els sous nocorresponen a les hores treballa-des que solen ser d�una mitja de10 hores diàries (i d�entre 12 i16 hores en temporades altes,quan des d�Espanya es demanenterminis d�entrega menors de 6dies degut als canvis d�apara-dors de botigues). El treballinfantil està generalitzat, trobemnenes d�entre 12 i 16 anys ocu-pant llocs d�última categoria.Algunes treballen amb màqui-nes de cosir abans dels 15 anys,les jornades i el ritme de treballequivalen al dels adults peròamb un sou menor. Hi haconstància de maltractamentsfísics i assetjament sexual. Perdescomptat, qualsevol protestao reivindicació que puguin dur aterme les treballadores es resol

amb l�acomiadament. En casd�embaràs perden el lloc de tre-ball i se�ls hi descompten elsdies no treballats per malaltia.Per si això no fos suficient, elsdescompten despeses per pres-tacions socials que no existeixen(ja que cap obrera dels tallersestà afiliada a la seguretatsocial), tot i que són freqüentsels accidents laborals degut al�antiguitat de la maquinària i ales condicions de falta de venti-lació i de llum natural. En conse-qüència, davant d�un accidentlaboral les despeses dels medi-caments van a càrrec de l�obrerai no cobra pels dies no treba-llats.

Davant de les crítiques en l�àm-bit públic a aquestes pràctiquesmiserables el conseller delegatd�INDITEX, J.M Castellano es jus-tifica declarant sense escrúpols:�en algunos paises es malo qui-tar a las niñas de trabajar, por-qué pueden acabar en la prosti-tución�.

Però aquesta situació d�econo-mia submergida la trobem endiversos països. Dins l�EstatEspanyol mateix existeixen varistallers subcontractats on perso-nes immigrades (generalmentprocedents de Xina) treballenfins a 16 hores diàries menjant idormint en el mateix taller.

L�actitud agressiva del grupINDITEX no recau tan sols en laseva condició de transnacional ien les seves pràctiques d�explo-tació laboral capitalista. Amb elsseus dissenys, talles i publicitatconfeccionen un model de donabasat en una estandarditzacióde la bellesa associada als cos-sos extremadament prims, ficti-cis en relació a les formes reals idiverses dels cossos femenins.Amb aquest model s�imposatambé una eternització de lajoventut, restringint el concepte

de bellesa i negant l�existènciad�aquesta en qualsevol altra edatde la vida de la dona.

Un clar exemple dels valors del�empresa el trobem en les polí-tiques adreçades a les seves tre-balladores en l�àrea de venta.Aquestes han d�encaixar en elmateix perfil de l�ideal de donafomentat per l�empresa, és a dirqui ven el producte ha de donarexemple. Així es donen casoscom el de noies que són acomia-dades pel fet d�haver augmentatde pes.

Les talles que s�ofereixen enaquests �temples de bellesa� sónirreals per a la gran majoria de lapoblació. Encarades a cossosincreïblement prims i desnatura-litzats, fomenten així l�obsessióconstant per aprimar-se.Potenciant així l�entrada d�a-questes noies en l�espiral de die-tes, consum de fàrmacs, cosmè-tica, desequilibris alimentaris(anorèxia, bulímia...) i altres,amb les conseqüents frustra-cions, depressions i malestarspsicològics i físics que genera elfet de no encaixar en el tandesitjat ideal femení.

Les diverses firmes que confor-men aquest �gegant de lamoda�, ofereixen un fals ventallde productes encarats a lesdiverses edats i estils, creant aixíla sensació de diversitat mentreen realitat amaguen la unifor-mització i la imposició d�un únicconcepte de bellesa al servei delseu creixement empresarial idels beneficis econòmics.

La denuncia activa ha estat visi-bilitzada en vàries ciutats on latransnacional explotadora hi téestabliments (Santiago deCompostela, Zaragoza, Granada,Bizcaia, Manresa, etc.). En el casde Galícia, fa uns anys, elcol·lectiu de dones Mulheres

Transgredindo van realitzar unaacció davant d�una botiga Zara,en el que una filera de donessimulaven un taller de producciótèxtil. Cada dona portava un car-tell on es podien llegir frasescom: �Inditex=esclavitud�, �11hores diàries = 100 euros almes� o �Dona embaraçada, donaacomiadada�. Alhora repartienoctavetes denunciant les pràcti-ques de l�empresa. Creiem queles denuncies i les accions dirigi-des a desemmascarar i assenya-lar les responsables de tantamisèria i explotació són de relle-vant importància i urgència.

Ens diuen què és atractiu, què ésagradable als nostres ulls, ambquina roba ens hem de sentirmaques i desitjades. Hem arribata l�extrem de valorar a la gentdel nostre entorn per allò queconsumeixen i de condicionar lanostra autoestima a la imatgefísica que creiem donar. Novolem donar a entendre que lanostre denúncia reclama tallesmés grans o un mercat capitalis-ta més �humanitari�. Som cons-cients que les motivacions d�a-questes empreses no passen perconsiderar el benestar de cappersona. És per això que la nos-tra lluita va més enllà sent par-tidària d�una crítica d�arrel i del�acció contra l�entramat capita-lista-patriarcal.

El nostre cos ens ha deixat depertànyer i ha esdevingut fontd�ingressos d�aquells que escreuen amb el poder de modelari manipular els nostres cossos iles nostres vides segons lesregles del mercat.

Veiem un cop més com capitalis-me i patriarcat caminen agafatsde la mà, retroalimentant-se ienfortint-se mútuament, dei-xant-nos així ben clar que la llui-ta contra l�un ha de ser la lluitacontra l�altre.


Columna clitoriana

E

Inditex, la tèxtil esclavistaCaminant pels carrers comercials de les nostres ciutats és fàcil trobar botigues com Zara, Pull & Bear,Bershka o Stradivarius.Darrerad�aquestes hi ha el grup transnacional INDITEX, un dels més poderosos del mercat tèxtil a nivell mundial.

// 24

Antipatriarcal

! Acció de mulheres transgrediendo davant d�un Zara

n la història més recent,pocs moviments contra-culturals han causatmés revulsiu que el

punk que sorgí a Anglaterra afinals dels anys 70. The Clash,una de les bandes claus d�a-quest període, ens deixaren unimportant llegat d�actitud,resistència, compromís i cons-ciència política i social en formade música. "De seguida me'nvaig adonar, o et feies fort ot'esclafaven" The Clash

"En aquella època, a Anglate-rra, sentíem que la societat s'es-tava fent miques (...) la situacióera prerrevolucionària, valia lapena implicar-se, que el canviestava a l'abast de la mà. Avuidia, la situació és diferent. Eldiner compra la política, és la'dòlar-democràcia'. Els políticses mofen dels nostres proble-mes, per això el 60% de la gentno vota." Joe Strummer

A mitjans dels 70's, debilitadaper la crisi econòmica i social,Anglaterra estava a punt d�ex-plotar. L�elevat nivell d�atur, lesrevoltes racials i juvenils, l�acti-vitat de la IRA i la creixent sen-sació de caos, portaven el paíscap a un clima de crispació.Aquesta situació sumada a totauna generació de joves desen-cantats i rebotats amb la socie-tat que els havia vist créixer,propicià l�adveniment del pon.

Enmig d�un fort bullici contra-cultural, naixerà el punk aAnglaterra plena de noves ban-des buscant un nou so, peròseran bàsicament dues les queacapararan l�atenció delmoment: Els Sex Pistols i TheClash. Els primers duien unalínea més provocadora i trans-gressora a primera vista, d�acti-tud més nihilista i de trencaramb tabus i esclafar així lamoral tradicional. Els Clash, notan escandalosos des d�un prin-cipi, tot i que mantenint un fortesperit punk, buscaven un mis-satge més polític i de conscièn-cia, de sentir que "podiem can-viar el món", com diu un segui-dor en el disc "From Here toEternity".

A nivell pràctic, la banda s�origi-na a través del nou movimentokupa que sorgeix a Anglaterraals anys 70's. Enmig de la crisis,les cases buides en desús elspermetrà tan tenir un lloc perviure com per assajar. Però lahistòria comença quan JohnMellor (Joe Strummer), formaels 101ers, amb un cert èxitperò de poca durada, ja queMick Jones (guitarra) i Paul

Simonon (baixista), li proposa-ran, al conèixer-lo, unir-se alnou projecte. Mick és un fanàticdels New York Dolls, pioners enl�actitud transgressora i imatgeprovocadora, i a més s�ha que-dat sol després que els seusantics companys l�abandonenper formar els Damned, bandaclau també en el panoramapunk. També els nordameri-cans Ramones impressionen iinflueixen la nova banda. Així,un temps després de firmar perla CBS, graben el primer disc"The Clash", punk ple d�energiai actitud. Però al finalitzar elbateria els abandona perdiferències ideològiques. A par-tir d�aquí aniran creixent men-tre busquen un bateria que elsconvenci, quan finalment el tro-ben després de provar-ne mésde 200, és en Topper Headon.Amb ell queda complerta la for-mació que integrarà els millorsanys dels Clash.

En el segon disc, "Give'emenough rope" aniran més cap aun estil rock dur, i entraran almercat nord-americà.

L�evolució a partir d�aquí elsportarà al que per molts és con-siderat el millor treball: "LondonCalling" (1979), que fou un èxitmundial, i compost d�estilsmolt variats com punk, reggae,swing, rock'n'roll, disco, soul...inclassificable en definitiva.Això, per un cantó, desconcer-tarà el públic, però per l�altrasuposarà una innovació senseprecedents en el punk i el pano-rama del moment. El disc ésconsiderat dels millors de lahistòria del rock, inclús la revis-ta Rolling Stone el qualificà comel millor dels 80's. PeròStrummer no es mostrarà maidòcil en aquests tipus de reco-neixements, dient, quan lasocietat de compositors deLondres els premia fa pocs anysper la contribució a la músicacantada en anglès: "Van tardarvint anys a adonar-se'n. Abansse'ns emportaven presos pelmateix"

A partir dels 80's, amb la puja-da de Margaret Teatcher alpoder i amb la nova situaciómundial, els compromisos polí-

tics de la banda s�endureixen,destacant la postura de Joe, itreuen el disc "Sandinista", untriple LP que en un principihavia de ser doble, i que venena un preu baixíssim per tal defer-lo accessible a tothom tot ino generar beneficis. Amb lapròpia banda com a productorsi un concepte molt obert tan dela música, com del món, realit-zen una important denúncia iuna defensa de la justícia sociala nivell mundial. "Estàvem inte-ressats en qualsevol cosa queels diaris no expliquessin. Éremmolt curiosos (...)Vem volerexplicar-ho als joves angle-sos..."

Amb el cinquè àlbum "CombatRock", tornen als orígens punkrock, la línea inicial del grup,tornant a crear potents temesamb molt d�èxit. Després d�aquíel grup s�anirà desgastant ràpi-dament, per problemes delbateria amb l�heroïna i d�altresdisputes internes. El 1986 esdesintegren i cadascú s�embar-ca en projectes en solitari.

Pel què fa a d�implicació políti-ca, s�ha de dir que als concertssovint lluïen samarretes de lesRAF, grup armat alemany anti-capitalista i de tendència comu-nista. Tot i que no es volguerenencasillar mai com a anarquis-tes o marxistes, fa pocs anysStrummer comentava: "Volíemcanviar el món, i la única alter-nativa que podíem oferir era elsocialisme". També participarenactivament en uns disturbis queprotagonitzaren negres contrala policia, tot i que ells erenblancs. D�aquí en sortí la cançóWhite Riot (Revolta Blanca)

Joe Strummer, principal ideòlegdel grup i cantant, passà elsanys següents embarcat enaltres projectes, però mai perdél�actitud combativa. Així, faalguns anys defensà a un grupde joves que havien devastatAmsterdam, qualificant lesluxoses vitrines d�aquesta ciu-tat com una "provocació".Igualment, l�octubre del 1999declarava a un periodista, senseescapar-se-li el riure, que ell noera una celebritat, sinó una lle-genda. "Llegendari significa quetothom coneix el que has fet,però que estàs acabat; mentreque cèlebre vol dir que tothomconeix el que has fet, però que amés ets ric"

Malauradament i lamentat per amolts, Joe Strummer morí ara fa4 anys, el 22 de desembre del2002 a Anglaterra. Així parlavaun antic ídol dels clash, ambveu emocionada "Saben quèrepresenten The Clash? va diri-gir a tota una generació, l�e-ducà musical i políticament. Vacanviar la nostra vida"

Les influències posteriors de labanda han estat moltes i varia-des, però per esmentar-ne algu-na que ens toca més d�aproptenim els Kortatu, que al princi-pi van sortir pràcticament comuns Clash bascos, en quan aestètica, actitud, lletres, missat-ge i música, inclús versionantalgun tema com Jimmy Jazz,així com els posteriors NeguGorriak. També en Mano Negratrobem moltes similituds coml'enfoc obert de barrejar estilsmusicals molt distants, en laposada en escena, com envàries versions als concerts.Finalment, La Fúria, una bandasorgida a partir de gent deManiàtica i Banda Jachís, quetocaven exclusivament temesdels Clash traduïts al castellà,"Por algo más que por gusto" ésel nom del disc.


All i Oli (greatest hits)

E

The Clash

// 25Contracultura /Música i moviments socials

Revolta blanca, jo vull disturbis / revolta blanca, el meu propi disturbi!La gent negre té molts problemes / però ells no es preocupen llançant el totxo

La gent blanca va a l'escola / on els ensenyen com ser estúpidsI tohom fa el que els diuen que facin / i ningú vol anar a la presó!

Tot el poder està en mans / de la gent lo suficientment rica com per comprar-loMentre caminem pels carrers / molt covardament per intentar-ho

Et fas amb el control de la situació / o acates ordres?Estàs anant cap endarrere / o vas cap endavant?

white riot (revolta blanca)

questes tecnologiesde vigilància cons-ten de dos eixosbàsics: d�una banda

tenim les tecnologies d�infor-mació i comunicació (TIC) basa-da, com ja s�ha dit, en la cons-tant creació d�arxius (policial,institucional, mèdic, biblioteca-ri). I de l�altre, tenim les tecno-logies de vigilància, que podrí-em �per tal de simplificar unamica- dividir entre la vigilànciaconcreta i la vigilància virtual.

Els arxius electrònicsCom ja hem assenyalat, l�elabo-ració constant d�arxius en lanostra vida quotidiana va dei-xant un rastre enorme del quenosaltres fem. Constantmentanem deixant �empremtes digi-tals� arreu on anem. En primerlloc existeix l�arxiu bancari.Tots els nostres moviments desque obrim un compte quedenemmagatzemats. Això implicatots el impostos, les quotes, lessubscripcions, les feines i elsous, els crèdits, l�economiapersonal i tantes més. Per des-comptat, si emprem targeta decrèdit, la quantitat d�informa-ció que anem deixant es multi-plica : viatges (si traiem dinersa l�estranger, paguem benzinao peatges), tendències de con-sum (tendències culturals,tendències alimentàries, nivellde vida)� Només en l�arxiubancari donem una informacióenorme de la nostra vida i lesnostres preferències. Tambéexisteixen els arxius institucio-nals (antecedents laborals,antecedents judicials, estudis,lloc de naixement, lloc deresidència, vehicles, etc.).Afegim-hi les bases de dadesdels arxius sanitaris (accidents,

malalties físiques, informespsiquiàtrics, al·lèrgies, medi-cacions�) i els arxius bibliote-caris, per exemple (des delmoment que les bibliotequesmantenen arxius informàticsdels moviments).

I cal fer un esment especial alsarxius policials. Els arxius esnodreixen de tres fonts bàsi-ques d�informació; les de lesbrigades d�informació dels cos-sos policials, el recull de lesidentificacions, sancions, ante-cedents policials, faltes, con-demnes i delictes i d�altresinformacions aconseguides perinfiltrats o xivatos.

En aquest punt és importantassenyalar tres fets. En primerlloc, que és aquí on començal�elaboració d�un perfil socio-polític de la persona. És certque les empreses i els partitspolítics empren dades per ela-borar perfils �de consumidorso votants potencial als que s�had�anar a seduir�, però nomésels policies i els serveis secretstenen una carta de presentacióo una clau d�accés privilegiadaper tenir accés a tots els bancsde dades. I el creuament detotes aquestes dades podendonar una idea molt encertada,propera, del que som, perquètotes les nostres empremtesdigitals van disseminant mol-tíssima informació sobre el quefem. A aquesta imatge electrò-nica que deixem, se l�ha ano-menat �dataimatge�, i és unanova personalitat -electrònica-que viatja per la xarxa senseque nosaltres hi tinguem res adir. Amb tanta informació dis-ponible, és senzill passar deconèixer allò què fem a el quèsom o el què pensem. En defi-nitiva ens definim a través delsnostres actes.

Finalment hi ha el tema de lestecnologies de seguiment.Aquestes tecnologies empra-des pel seguiment de personesen concret han estat enorme-ment desenvolupades. Hanarribat a un punt que espanta.Des de la clàssica punxada deltelèfon a l�existència delGoogleheart han canviat moltles coses. Existeixen zoomsenormes, micros direccionalscapaços de captar converses demés d�un quilòmetre de distàn-cia tot i aïllant el so; càmeresque graven infrarojos, d�altresque capturen a distància panta-lles d�ordinador reproduint-lesen un altre ordinador; rastreja-dors GPS que permeten seguirsobre un radar els movimentsd�un vehicle o d�una persona,(de fet tot mòbil funciona comun GPS). La tecnologia deseguiment està tan desenvolu-pada que les coses que s�arri-ben a llegir al respecte delsprogressos esgarrifen. Es potreconèixer una persona per lafotografia d�una cara, per lafotografia d�un iris, d�una cuixaamb pantalons arrapats o d�unfloc de cabells. Per l�ADN quequeda en una cigarreta, enunes ulleres o en simple cabell.De fet ja s�estan establint basesde dades d�ADN, i recentment,es comença a proposar la crea-ció d�una base de dades deregistres d�ADN centralitzada al�estat espanyol. A Europa jas�han començat �proves pilot�.A França, per exemple, s�esta-bleixen des de ja fa mes d�unany bases de dades amb elsADN de tots els presos. AAnglaterra s�ha proposat crearun document d�identitat ambuna sèrie indentificatòria rela-cionada amb l�ADN de la perso-na. A més, i des de ja fa molt detemps, al País Basc, hi ha hagutidentificacions arran de l�ADNd�un militant obtinguda a tra-

vés d�una colilla recollida en unbar de nit. La saliva, sabeu.

A tota aquesta tecnologia de laidentificació, que va des de lamesura d�una petjada al terra ala colilla recollida en un bar, sel�anomena �biometria�. Ésdoncs la mesura del cos per talde poder establir bases dedades complertes i augmentarla capacitat d�identificar lespersones perimetrades. Si labase de dades es complerta, laimatge congelada d�un floc decabells que surt de la gorra,una foto de l�iris o una pestan-ya poden delatar, designar iidentificar.

Davant el fet que el problemareal que té el poder no és eld�aconseguir informació sinó elde processar-la hem de fer-hialguna reflexió. Hi ha d�haveralgú que analitzi les dades igeneri perfils de cada persona.Caldria un equip humà innume-rable per a processar tota lainformació, fins i tot només perllegir la d�una persona. Si bépoden emmagamatzemar-seuna infinitat de dades, cal unapersona que les contrasti. Peròmalgrat això, que és ben cert,la gravetat està en que poten-cialment, hi ha qui té accés atota aquesta informació.Només ha de desitjar-la.

Per tecnologies de vigilànciaconcreta entendrem les tecno-logies que permeten la identifi-cació de persones. Una ciutatés, avui en dia, un munt deciment travessat per una xarxad�ulls i nervis cablejats. A cadacarrer on hi ha un caixerautomàtic, hi ha una càmeraque grava la porta, i amb això,tot allò que passa per davant.En les artèries principals de laxarxa viària la proliferació decàmeres de trànsit ha estat

espectacular. També ho haestat el desenvolupamentd�una xarxa de videovigilànciaal metro, estacions de tren iaeroports. Sempre legitimadesentorn la idea de seguretat,aquestes xarxes controlen, enrealitat, els moviments. També,encara que de manera mésesporàdica (de moment, totarribarà) també s�han col·locatcàmeres de seguretat ciutada-na (Plaça George Orwell deBarcelona o carrer Major deBerga).

Un altre cop es podrà dir queno existeixen suficients funcio-naris per processar totes lesimatges; però altre cop, el fetde tenir accés a les imatges encas de necessitat és significatiud�un perill que encara està perdesenvolupar-se plenament(encara que ja ha començat).Tampoc podem oblidar elsefectes de la disciplina -descritsper Foucault- que genera: n�hiha prou en saber que s�estàvigilat per contenir els movi-ments. Aquesta és, per exem-ple, la lògica del radars a lescarreteres que eviten que anemmassa ràpid per la possibilitatque el radar estigui present enalgun lloc ocult.

La vigilància virtualPer vigilància virtual entendremtotes les que es fan a la xarxa:Les �cookies� o galetes de ras-trejament, deixades en el nos-tre ordinador quan té accés adeterminades webs i que per-meten posteriorment a deter-minades persones seguir el ras-tre del nostre ordinador per laxarxa. Els �trojans�, que per-meten a una altre personaentrar en nostre ordinadorquan està connectat a la xarxa.Les portes del darrera en els

Tecnologies de vigilància

ADel món, desembre 2006

G.

Control social// 26

c/ de la sabateria(Manresa)

casal els carlins cuina vegetarian

a


C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor Estació, 16 - Telf 837 08 02 08650 Sallent

DESAYUNOSTAPAS VARIADASPLATOS COMBINADOS

En aquesta sèrie d�articles sobre el control social s�ha dit que elnivell del discurs és massa teòric. Per tal de resumir i aclarir unamica tot plegat, així com amb la intenció de fer una aportació més

pragmàtica, voldríem ara descriure un xic les tecnologies de quedisposen els sistemes de vigilància i centrar-nos sobre la vigilànciaque s�exerceix sobre les persones de manera individualitzada.

correus electrònics, que perme-ten a d�altres persones accediral nostre correu. Els documentsescrits en �word� des d�un ordi-nador tenen la seva empremta,podent-se rastrejar l�ordinadoron va escriure�s aquell text.

L�encarregat d�informàtica d�unaempresa que far servir conne-xions a internet té accés amolta més informació dels tre-balladors que el propi director,des dels seus moviments a laxarxa en hores de treball fins laclau del seus correus electrò-nics. Però quan és la pròpiadirecció la que planeja el con-trol dels treballadors a travésde mecanismes informàtics, lacosa esdevé malaltissa.

Treballadors del sector delsoperadors telefònics handenunciat que, a través de lesTIC, poden controlar el tempsde descans entre trucada i tru-cada (que ha de ser inferior a 8segons, per exemple), podentescoltar, en qualsevol moment,qualsevol conversa i establirpatrons de comportament.

Como lamentava John Grace,un dels antics membres de lacomissió de protecció de dadesdel Canadà, �l�ús invasiu i indis-criminat de l�ordinador en larecopilació, emmagatzemant icomparació de dades personalsper a propòsits benignes omalignes redueix als individusa mercaderies, subordina elsvalors humans a la mera eficà-cia�.

La centralització dedades

Ara ha començat una creuada afavor de la centralització dedades. Ens prometen unDocument d�Identitat electrò-nic, per exemple, que ens faci-litarà els moviments, o la cen-tralització de les dades institu-cionals per evitar-nos les amar-gues derives burocràtiques.Però darrera de tant paternalis-me, ¿Quins perills existeixen? ¿Per què no existeix un debatsobre les centralitzacions deles dades? ¿A tothom li sembla

inofensiu? ¿Per què no formapart de cap debat públic pràcti-cament enlloc? A Europa hi hahagut debats, conquerint laminsa terra de poder teniraccés a aquest banc de dadesper tal de poder-hi corregirerrors. S�han detectat moltesirregularitats i actuacions enfunció de perfils creats a travésde la unificació de dades quehan estat tractats d�anticonsti-tucionals o liberticides, perquèels funcionaris actuen de mane-ra discriminatòria en funció deles dades que tenen.

D�altra banda caldria pregun-tar-se: ¿quines transformacionsestem patint des d�un punt devista personal, antropològicinclús, en saber que els nostresactes son vigilats d�una maneraquasi constant? ¿Com es modi-fica el comportament humà?¿Quines conseqüències psicolò-giques pot tenir? ¿quines reper-cussions sobre la subjectivitat?¿Quina relació mantenen exac-tament vigilància i llibertat,seguretat i llibertat?

El sistema informàtic Shengenva proposar la unificació delcontrol de les dades bancàries,

de comunicacions, de trans-ports (moviments) i de dadessanitàries en una mateixa basede dades. Aquestes dades soncreuades amb les dades delsserveis secrets i és una ideaproposada debatuda i decididaper especialistes en seguretatde la Comunitat Europea. Elspolicies de sempre. I com jas�ha dit, els governs canvien,els policies no.

I finalment, és clar, s�ha de feruna reflexió sobre els serveissecrets. Hi ha un grup de per-sones que té accés a tota la tec-nologia, a tots els arxius ambles seves les dades i a tots elsregistres d�imatges. ¿És pru-dent que un grup de personestingui una clau d�accés a totesles informacions dites nomi-nals? ¿Quin poder real osten-ten? ¿I si formessin, desprésd�una previsible fase de corrup-ció (la temptació del poderabsolut), una corporació, unclan, una secta, una màfia?...En definitiva ¿Qui vigila elsvigilants?

Davant de tanta paranoia fetacarn, sembla que només hi hagitres camins. Un, la claudicació

a la por i el sotmetiment a l�ins-tint gregari del ramat. El segon,mantenir l�esperit i l�actitud crí-tica amb transparència. Jo sócaquest o aquesta, penso així iho dic, assumint totes les con-seqüències; ja que no es potevitar el control, avançar-seamb ell i dir el que es pensa ifer el que es diu. Té l�avantatgede mantenir una postura èticaen un temps de deriva postmo-derna on la senzilla posturaètica és una postura derebel·lió i combat. El tercer, ésclar, és informar-se bé i serprudents, molt prudents,malaltissament prudents, per-què d�escollir aquesta terceraopció, només la prudència ensmantindrà lliures.

El perill lliberticida resideix enquè es disparen els mecanis-mes de l�anomenada �sospitacategorial� (una reflexió entornaquest fet ha estat publicadaen el número 20 d�aquestamateixa publicació). Les dadesacaben configurant etiquetesque degeneren fàcilment en unmecanisme de sospita obsessi-va, insana, però el que és mésgreu; alegal. La determinacióde la perillositat d�una persona

en funció de la seva �dataimat-ge� i l�adaptació de l�actuació oresposta a donar en funció d�a-questes dades ens situa a lespersones en un marc desigualdavant la intervenció policial.És una avantsala de les políti-ques de perillositat, de lesactuacions preventives, en lesque les persones perimetradesho són en funció de les sevescostums, i el tracte desiguald�aquestes persones en funcióde la seva dataimatge trenca elprincipi d�igualtat davant la llei.

De totes maneres, l�apropa-ment d�interessos ocults quedalatent en un informe del conselleuropeu de novembre del2001. �El millor control de lespersones entrant a la zonaSchengen conduirà a millorar laseguretat interior�, però nosense afegir que �les personespotencialment perilloses a lesquals les reunions en reagrupa-ments internacionals ha de serevitada�.

Malgrat tot, el que cal recordarde manera insistent, és que lalògica del control social es basaen una estratègia doble, i lestecnologies de la vigilància vanunides per necessitat als meca-nismes de legitimitat. El que ésalarmant és l�absència total depreocupació de la ciutadania dela línea orweliana en les nos-tres societats contemporànies.La passivitat total enfront unavenç imparable cap a la unifi-cació dels bancs de dades, elpassaport o el document d�i-dentitat electrònic.

Ens ha de fer por, no el que esfa avui en dia amb les tecnolo-gies de la vigilància i lesestratègies de control social,sinó en el que pot arribar a pas-sar. El perill rau en què s�estàinstal·lant un dispositiu devigilància i control que pot arri-bar a desencadenar conseqüèn-cies preocupants i difícilmentcalculables, hores d�ara. I calque, en la societat civil, escomenci a percebre el perill.Només això pot suposar unavanç considerable.


Control social// 277

Circ músical deambulantContacte: 692 76 22 19.

ANUNCIA�T ALPÈSOL NEGRE!

libertat� quina paraulamés bonica,per mi sig-nifica la inexistènciadel control, que ningú

et digui el que has de fer, comhas de ser i comportar-te.Simplement la possibilitat totald�elecció, de triar el camí quevols seguir,sense barreres nitraves. Sempre i quant noinflueixis en la llibertat delsaltres. Aquesta seria la mevadefinició de llibertat,d�anar-quia.

La qüestió ve quan es començaa sentir, de manera continuadaaquesta paraula de boca de fei-xistes;de tota la dreta i �esque-

rra� més maquillada i podrida,que tenen els collons de venir idemanar llibertat, argumentantque vivim en una democràciaon el dret d�expressió és fona-mental. Sobre això dir duescoses; la primera, si estem enun país en el qual representa, idic representa perquè simple-ment representa, que la gent éslliure és precisament perquè ladictadura franquista es va �aca-bar�,millor dit maquillar. Ellsvan aniquilar tota llibertat ,pertant ara no té cap sentit quedemanin una cosa que semprehan negat al poble. La segona,ells demanen llibertat( perexpressar-se, per actuar�) i lasocietat, si més no en grannombre, oblida el passat i creuque tenen dret a ella, i nosal-

tres els antifeixistes ens car-dem i tenim que continuaravançant sols, sense ajuda, jaque per molt que es digui, enaquest país no ens podemexpressar, no podem dir el quepensem , ja que si estàs encon-tre del poder no tens veu nivot.

En resum ells demanen lliber-tat, i es veu que el pasta noimporta, es veu que hi tenentot el dret del món i nosaltresque mai no hem canviat el dis-curs, que sempre em predicatper la llibertat sens continuanegant, tornem a ser una altrevegada els criminals, els vio-lents�

Per si no fos poc important can-

viar el significat de la paraulallibertat, també o fan amb laparaula feixista, que en elsúltims temps ens l�hem hagutde sentir dir més d�un cop perals veritables feixistes.

Com pot tenir coherència unfatxa que titlla de feixistes alsantifeixistes, llavors segonsells ara em canviat els papers,nosaltres som els fatxes quepriven la llibertat i ells són elsanarquistes que la defensen. Éssimplement patètic. Avui en diaens intenten fer creure que serantifeixista vol dir ser un feixis-ta, ja que si estàs encontrequelcom i li prives la llibertatets un fatxa, però és que serantifeixista vol dir, la unió labarreja entre dues coses:

-tolerància en tots els aspectes.-atac i destrucció de tota menade sistema opressor que neguila llibertat personal

Es a dir, es pot arriba a toleratot, excepte la intolerànciaenvers lo extrany,diferent�

En definitiva, que diràn el quevoldràn, seguiran especulant idifamant, però seguirem estanaquí; pensant, cridant, actuant,boicotejant, molestant al siste-ma, per molt que desprès ensanomenin una cosa tan fastigo-sa com la que són ells

Didàctica

Consumint fins la mort

Què és la llibertat?

uan consumir ésuna de les activitatsque més feliços ensfa és que algunacosa no va bé.

Significa que la nostra vida éstan monòtona i avorrida quenecessita d�allò material per adonar-li un toc diferent.

Ara que s�apropa l�època nada-lenca, consumir productesinnecessaris és una de les pràc-tiques més habituals entre lapoblació occidental. Durantaquests dies, la participaciómés important que tenim elsciutadans és la de passejar latargeta de crèdit per un grancentre comercial. El paper queestem jugant com a consumi-dors està agafant mésimportància que el què al llargde la història havíem jugat coma productors. Ara ja no fa faltaque produïm, per això ja hi ha�els pobrets del tercer món�.

Als grans centres de consum jahi ha preparades les joguinesper a les nenes i per als nens:per a elles una nina, que si fosde mida real vindria a tenir unatalla 34 i es maquillaria peragradar al seu xicot. Per a ellsun súper soldat o policia,defensors de la pau i la justíciaque lluiten contra el terroristadolent.

A tot arreu es celebra durantaquestes dates el naixement�del nostre salvador�. A tot

arreu menys (irònicament) aBetlem, per què les forces d�o-cupació del ideòleg sionistaBen-Gurión està duent a termeun extermini sistemàtic de totun poble davant dels nostresulls. El soldat israelià disparaamb la seva arma, mentre elconsumidor espanyol comprajoguines al seu fill provinentd�aquest estat.

Les ofensives de les campanyesde publicitat intenten que deri-

vem la nostra opció de compracap a les urnes dels veritablesamos del món (les gransempreses multinacionals).Consumint inútilment estemparticipant en aquest circdemocràtic on tot està deciditamb antelació. Les empresesque més mal realitzen, méspublicitat dediquen per a lamillora de la seva imatge. Elssolidaris ja no són els què esjuguen la vida per una causajusta, sinó aquells que utilitzen

un 0,00001% dels seus dinersper a què �els desafavorits�morin d�aquí a dos dies enllocd�avui.

Consumim indistintament per-fums per fer més bona olor,bambes per estar més guapos,cotxes nous per córrer més. Alconsumir ens sentim més vius.Però en realitat contribuïm a lamort en vida d�una societatesquizofrènica que no li impor-ta el què li està passant al seu

veí. És igual si el perfum haestat provat amb la vivisecció;que les bambes hagin estat ela-borades mitjançant l�explotacióinfantil; que el cotxe que enshem comprat sigui de la marcaque finança al senyor Bush enla seva carrera electoral. Tantens fa que consumint aquestsproductes estiguem provantproductes corrosius ambéssers sensibles indefensos,estiguem forçant al nen de 8anys a treballar 12 hores al diai estiguem bombardejant (entrealtres) al poble iraquià. O enaltres paraules: ens és indife-rent que al consumir aquestsproductes estiguem experi-mentant amb en Bobby, explo-tant a l�Edil o violant a laYahira. Perquè el què importaés sentir-nos bé i per això hemde seguir els models de con-sum que ens han imposat.

El fàstic que ens fan aquestesdates prové de l�estupidesad�aquesta societat. El nostremodel de consum és el quèestà acabant amb l�existènciade la humanitat. Nosaltres nonecessitem consumir impulsi-vament per sentir-nos feliços. Iaixò vol dir que com a mínimdonem un sentit a la nostravida, a la nostra lluita, que ensfa diferents a tota la resta. Iaixò vol dir que potser podremcontribuir a què en Bobby siguilliure, a què l�Edil no hagi detreballar i a què la Yahira nosigui violada.

QManresa, desembre 2006

Inconsumible

LBerga, desembre 2006

Klara and Co

// 28

Mitjans de comunicació: al servei de qui?

lguna gent encaracreu que els mitjansde comunicació ofi-cials estan al servei

del ciutadà. Per comprendreperò quin és el veritable paperque juguen a la societat actualhem d�entendre en primer lloc,d�on prové el seu finançament.La imparcialitat informativa quehaurien de defensar pot seràmpliament qüestionada sisabem, per exemple, que elsmitjans de comunicació privats,estan finançats directa o indi-rectament pels sectors ambmés poder econòmic de lasocietat. Els principals canalsde ràdio, televisió i premsacompten amb la participació debancs, grans grups editorials oempreses destinades a tottipus de negoci (Telefonia,Electricitat, Sector Immobilia-ri,...). No és d�estranyar el con-tingut que ofereix Tele5 sisabem que la principal empre-sa accionista (amb un 50,1% departicipació) és Mediaset, unhòlding de televisió privadaque controla a Itàlia 3 cadenesde Televisió (Canal5, Italia1,Retequattro) i que compta ambl�expresident italià SilvioBerlusconni com a un dels

màxims responsables del seuConsell de Direcció. O que elgrup de comunicació Vocento(propietària del diari ABC)compta actualment amb un13% de la seva participació. Oque fins a l�any 2003, elDresdner Bank tenia el 24�7%d�aquesta cadena. Les accionsque fins fa poc tenia el BancoSantander Central Hispano aAntena3, o el BBVA i Telefonicaa Tele-5 ens poden ajudar acorroborar la teoria que el con-tingut dels mitjans de comuni-cació depèn directament delsinteressos de les grans empre-ses. Sabent tot això no és difí-cil entendre quin tractamentrealitzaran d�una pràctica coml�okupació, que qüestiona l�es-peculació i defensa l�accés a unhabitatge digne. Per què elsBancs i Caixes són els princi-pals interessats en el manteni-ment dels preus elevats delspisos, que els permet enriquir-se a costa de les hipoteques dela gent i de les accions quetenen en empreses del sectorde la construcció.

La concentració dels mitjans decomunicació en poques mansés un factor que sense capmena de dubte estimula el pen-sament únic. El Grupo Planetad�en José Manuel Lara per

exemple, té una gran quantitatd�accions al canal de televisióAntena3, a la ràdio Onda 0 oals diaris �La Razón�, �Avui� o�ADN�. Per la seva banda, elgrupo Prisa, amb Jesús dePolanco al capdavant, és pro-pietat de la �Cadena SER� i deldiari �El País� al mateix temps.Més del quaranta per cent de lainformació internacional querealitzen les agències publicità-ries a l�Amèrica Llatina provéde �l�Agencia Efe�. No hi ha lapossibilitat de contrarestar lanotícia per què les fonts resul-ten ser sempre les mateixes (l�Agencia Efe depèn de laSociedad Estatal de Participa-ciones Industriales, igual queRtve i Ràdio Nacional deEspaña).

Els mitjans de comunicaciópúblics no escapen de l�enormeinfluència de les empreses. Perpoder competir amb les empre-ses privades, que comptenmoltes vegades amb un capitalmés elevat, �es veuen obliga-des� a dependre cada cop mésde la seva publicitat. A més amés, deriven gran quantitatdels seus processos productiusd�informació (i per tan delsseus diners) a grups d�empre-ses com �Mediapro�, que tanpoden realitzar estudis d�au-

diències com produccions cine-matogràfiques.

L�enorme poder que s�ha ator-gat als mitjans de comunicacióestà tenint ja no només unaenorme influència sobre el pen-sament dels espectadors iespectadores, sinó tambésobre les decisions polítiques.Alguns dels exemples mésrecents d�aquesta influència espot veure amb l�interès que vandemostrar alguns dels mitjansen l�elaboració de les NovesOrdenances Cíviques de dife-rents ciutats, ressaltant notí-cies irrellevants, sobredimen-sionant conductes puntuals, totdonant la sensació que ciutatscom la de Barcelona estavenimmerses en un enorme caos.Les preocupacions dels ciuta-dans sembla que passin a serllavors els pixats dels jovesborratxos o les pintades a lesparets, enlloc de la manca d�unhabitatge assequible o d�un tre-ball digne.

Tot i així no hem d�oblidar queels mitjans de comunicació i elspolítics comparteixen la majo-ria de vegades objectiuscomuns i que per tan, esdeve-nen l�altaveu del seu discurs. Lanotícia només existeix en bocadel polític, perquè últimament

només sentim les seves decla-racions. Els primers dies de laguerra a l�Iraq en van ser unbon exemple: la sobreinforma-ció que donava el Pentàgon através de discursos totalmentpreparats pels think-thanksestadounidencs sobre el desen-volupament de la guerra, nodeixava temps suficient alperiodisme per contrarestar lesnotícies o per exposar-ne algu-nes més. Semblava que la gue-rra es produïa a les sales deconferències, que les morts noexistien, per què no hi haviatemps per parar-se a comptar.La nena bombardejada no sor-tia, però si el president Bushelevant el poder de la democrà-cia.

Els mitjans de comunicació ofi-cials són elementals pel mante-niment d�aquesta pau socialbasada en les injustícies. Peraixò es fa tan important elabo-rar o donar suport als mitjansde contrainformació existents.Per poder tenir accés a unainformació lliure d�interessoseconòmics i d�acord amb la rea-litat actual. No et creguis lesseves mentides!

AManresa, desembre2006

Norinfo

Didàctica// 29

Senyors, jo no vull pintar pedraforques!Nena però això quet'agrada a tu ja hopots fer sempre, iho pots fer per tu,fes un Pedraforcaben maco que segur

que la iaia te'l compra pel men-jador del tiet que s'està fent unacasa aquí dalt i l'altre dia vaigpassar pel Carrer Major i n'hihavia, i ben cars que eren!�

Si que n'hi havien, i si que erencars, i si que es venien, que bé!A la vegada que continuen gene-rant confusió de conceptes, acasa nostra ( Oh Gran PàtriaBerguedana, poblada de lloga-rrets idíl·lics i de bucòlics pai-satges on el geni pot esperar lamusa que acostuma a presen-tar-se materialitzada en el

mil·lenari pont de Pedret �pri-mavera, estiu, tardor o hivern, aescollir�, en el nostre símbolnatural-celestial Pedraforca o enla sempre popular �entengui'spopular com a "propietat delpoble"- Festa Màxima) continuapatrocinant-se una idea rànciadel mercat de l'Art (ENMAJÚSCULES!) on l'Artista gaire-bé sempre és un senyor moltrespectable, que gairebé sem-pre és el mateix, que gairebésempre fa el mateix �he parlatde les estacions de l'any, quetan joc de llums ens donen?-,que gairebé sempre el patroci-nen els mateixos i que gairebésempre és acceptat pel col·lec-tiu d'artistes municipals (desempre).

No se'm malinterpreti, a títolpersonal no tinc res en contra nidel patrimoni historicocultural,

ni del de la humanitat (quina?).Contra el que tinc moltes cosesa dir, i no crec ser la única, éscontra l'ambigüitat del concepte"art" que es pot tenir visitant elscentres de difusió cultural d'a-questa ciutat. Senyors, tot aixòque vostès, amb tanta pacièn-cia, tècnica i ànim de lucre esdediquen a fer per després sercatalogat públicament "art" noexisteix objectivament com atal, sinó que és (i és un concep-te molt més que respectable, noen dubto gens) artesania �de lames fina en alguns casos-. Elproblema és que el problema jafa molts anys que en el convulsi qüestionable mercat de l'art jaestà superat, i s'ha aconseguitdiferenciar entre "art" i "artesa-nia" de manera que aquestacontinuïtat que la vella escola téaquí està caducadacaducadíssi-ma.

L'altre problema més problemaés l'exclusivitat ( i el domini deconceptes) d'aquesta producció-difusió cultural. Aquí els "artis-tes" són sempre els mateixos, idifícilment es tindrà en conside-ració l'obra de ningú que nodoni el perfil adequat (edatavançada, gènere masculí, posi-ció social privilegiada i un nom�que aquí tothom en té un eh!-)i especialment si se't va acudirnéixer fa pocs anys, dona i ambganes de canviar alguna coseta.I si penses dir que tu no volsvendre el què fas a preus desor-bitats, resulta que et caves latomba per morir-te de gana jaque t�estàs desprestigiant a tumateix@.

No dic que la nostra comarca nohagi generat expectatives artís-tiques més que considerablesen els últims anys, però casual-

ment aquestes desapareixen endirecció a la gran ciutat al capde poc temps, degut a la falta dedifusió d'una "altra" idea dinsd'aquest sistema, on l'art ésigual a cuadre-mimètic-caríssimi on, per tant, només poden arri-bar-hi la gent "de la cultura" i"dels diners" �que no m'acabade quedar clar on és laFrontera�.

Senyors, no vull que s'exclamin,només que sàpiguen que hi hacoses que bullen �sí! En aquestsentit també!- i que hi ha llocper tots, però que s'ha de gene-rar (a poc a poquet, que no ensexaltéssim tan de cop) un canvide mentalitat en molts sentits, iaquest és un d'ells perquè sen-yors, jo no vull haver de pintarpedraforques

-�Berga, desembre 2006

Mar


Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialitat en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI i KAWASAKI

Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de contacte: Pep.e-mail:[email protected]

El metropocentrismeo oblidant Barna i la seva llògica

er metropocentrismeentenc definir una reali-tat penosa d�efectes

perversos per la realitat alter-nativa al model capitalista degestió social d�arreu delsPaïsos Catalans. Podem partird�una premissa agafada de lasociologia, i és que la metròpo-li té dinàmiques i conseqüèn-cies pròpies, inclòs sobre la�vida mental�, ja que �la com-plexitat i l�extensió de l�e-xistència metropolitana impo-sen puntualitat, calculabilitat,exactitud�. Clar i català: nervis,estres i mala llet amb la gentmés propera. Tot i això, val adir que es dona la gran parado-xa, assenyalada per Jacobs, quel�espai urbà, malgrat ser net iendreçadet, esta social i espiri-tualment mort, excepte on lavida és mantinguda, paradoxal-ment, pel soroll, la congestió iel caos.

El metropocentrisme és; en pri-mer lloc; el fet que tot succeei-xi a la metròpoli. Es baixasovint, es puja poc. Quan mésgran sigui el nucli urbá, mésdesplaçaments d)activistes repi menys desplaçaments realit-zen els militants cap a nuclismés petits. Aquesta falta desolidaritat, o millor dit, el fetque la solidaritat sigui, en sen-tit geogràfic, unidireccional,s�hauria d�analitzar algun diaen profunditat. En aquest sentitem sembla perillós el fet que elPèsol Negre vagi derivant fei-nes cap a nuclis amb majordensitats de població. En

aquest sentit, ja s�està veienuna nova orientació al pèsol,amb un increment notable denotícies de Barna. Apareix elperill que una publicació que vanéixer i créixer com a einalocal, sigui engolida per lesnotícies de la metrópoli, milcop repetides ja en diversosmitjans antagonistes. A més,dona la sensació que els fets deBarna siguin més interessants omés importants que els de lesnostres comarques; franca-ment, podem tenir-ne dubtes.Potser no son pas tan especta-culars, o potser l�espectacle espropi de les metròpoli, però alBerguedà s�està fent una bonafeina, una carrera de fons,menys espectacular, però mésinteressant mirat en el seu con-junt. Menys metropolitana en laseva dinàmica, però més madu-ra, sense deixar-se guiar per lapressa i d�immediatesa, fentfeina a llarg ter. L�oblit d�a-questa realitat podria suposarevidenciar el primers símpto-mes de metropocentrisme alPèsol?

El metropocentirsme és, ensegon lloc, el fet que no hi hagidesplaçaments cap a pobla-cions de comarques quan s�hidonen activitats festives, alter-natives o purament polítiques.Mai hi haurà més dues-centespersones en una manifestació aBerga, perquè quasi bé maipujaran els companys de lametròpoli a participar d�aques-tes activitats, que els hi resul-ten alienes. Amb excepcions,és cert. Però durant la Patumpassada, amb tota la complexi-tat que la seva organitzaciórequeria, les mostres de solida-

ritat van ser més aviat minses.Aquestes maneres de viure larealitat política i social es con-tagia, i si bé es baixa sovint aBarcelona a recolzar determi-nats actes, no ens entra el capconvocar la solidaritat de lagent de la metròpoli. Semblaquasi impensable o disbaratat.Paral·lelament la metròpoli esmostra de vegades més solidà-ria amb fets ocorreguts a Mèxico a l�orient mitjà que amb fetsocorreguts a les comarques veï-nes. Paradoxes de la globalitza-ció que desdibuixa un món onun altre continent queda més aprop que la comarca veïna.Alguns fet recents com concertso concentracions davant delsjutjats de Barcelona, lla falta departicipació en algunes activi-tats de caràcter nacional aBerga, en son una bona prova.Quan més petit i més allunyatde la metròpoli sigui la pobla-ció, menys suport solidari de lamilitància rebrà. Manresamenys que Barna, Berga menysque Manresa, i els petit munici-pis completament oblidats perla solidaritat militant en la sevadiscreta gesta.

El metropocentrisme és, en ter-cer lloc, un problema sociopolí-tic que caldria corregir. Lametròpoli, enlloc de beure de lasana complicitat entre diferentscol·lectius del país, prefereixseguir abduït per les ocultesdirectrius del clavegueram, iperseverar en la lluita fratricidaentre els diferents movimentsantagonistes a las societat demercat. Degut a la alineació quela metròpoli imposa a nivellcomunicatiu, afectiu i relacio-nal, difícilment s�hi donen rela-

cions saludables entre els acti-vistes. Insisteix el sociòleg: a laciutat no hi ha amics ni ene-mics; tots son alhora estanys iveïns. A la ciutat les personesmostren, cada vegada més, unaactitud reservada i hastiada.Pretenen portar la modernitat,la novetat, el no-va-més, peròen realitat només aconseguei-xen distanciar-se de les rela-cions marcadament íntimes dela comunitat. Així els hi va :desenes de col·lectius indepen-dentistes que no poden fer-se,tres anarcosindicats que no tre-ballen junts. Els dissidents de lavida de Brian. Quan a la metrò-poli dos col·lectius de l�EI o delanarcosindicalisme no es podenveure ni per fer unes cervese-tes, a comarques la sintonia solser bona (de moment i que duri,si aconseguim no viciar la dinà-mica en el més pur estil metro-polità). Sembla fins i tot que,amb el temps, s�estan superantde manera definitiva les absur-des diferències del segle passatque ens van dividir per fer-losvèncer. Si bé certs funcionarisno dediquen tanta energia acomarques a fomentar la divi-sió, també ho és que el metro-pocentrisme ha ajudat a aques-ta estratègia exportant unafalsa diferència. La realitat aquíés que, superant models teòricscaducs, un col·lectiu llibertaris�ha aliat amb el col·lectiu del�EI per composar la candidatu-ra de les CUP, en bona con-nivència amb els col·lectiuspurament anarquistes. I és queaquestes categoritzacions ja noreflecteixen ben bé la nova rea-litat social i política. El mateixamb la ràdio, les festes o dife-rents associacions populars

Aquest és el camí. El metropoli-tans podrien prendre exemple,enlloc de contaminar les sevesdinàmiques viciades i contra-produents... Cal exportaraquesta dinàmica de superacióde velles diferències que multi-pliquen el potencial de les llui-tes, i que no responen a caprealitat política i social delsegle XXI. Cal aïllar les lluitesintestines dels metropolitansabduïts per la seva alienaciócomunicacional, tan metropoli-tana.

El metropocentrisme fa creureals metropolitans que no passares més enllà dels seus barris iles pantalles del seus ordina-dors. Per a ells, la realitatmediatitzada està més a propque qualsevol poble de comar-ques; Itoiz els hi queda més aprop que port del conte,Venècia o Càdiz més a propque Manlleu o Sallent. Llàstimaper a ells, que ignoren un paísper descobrir. En quant alshabitants de comarques, lanostra tasca és, si no invertir ladirecció del contagi, com amínim evitar que les dinàmi-ques viciades del metropocen-trisme ens envaeixi l�anima i labona feina social.

Hi ha un despotisme de lesdinàmiques polítiques, i ésaquest metropocentrisme. I calurgentment posar-lo en entre-dit.

PDel món, desembre 2006

Un converç emerita

�La gran ciutat [ens porta a] la desintegració de la societaten individus, cadascú guiat pels seus principis privats iperseguint els seus propis fins�. F. Engels

Didàctica// 30

Aquest CD es una recopilació d�iniciatives sense futur produïda per Daniel Inalambrico,dedicada en aquest cas a l�Honorable President sortint de la Generalitat de Catalunya,suposem des de l�admiració. Al llarg del CD, que té 34 pistes trobem interessants i rup-turistes propostes a través de veus i teclats, bàsicament. Son cançons populars sorgides

de no cantautors, en que la màquina és reivindicada com a part autora (així com els tècnics i obrersque la van programar, sense submissions jeràrquiques a l�homo sapiens (El Ataque de la BasuraRadioactiva, en referència a les màquines CT-655, PT-87 i PT-20 entre d�altres). El productor desta-ca clares influències positives des de Kropotkin a Kraftwerck, Eskorbuto o Salvat-Papasseit, entred�altres. �ABR cree que hay que romper con las divisiones juego, estudio, arte, trabajo, música, ide-ologia, etc. para dar paso a la vida vivida plenamente sin limitaciones estúpidas�. En el joc en qües-tió trobem la lliure expressió de l�amor, la reflexió, o el cabreig per part d�individus i col·lectiusdiversos, d�on sorgeixen les cançons, entre d�altres :�Em fa mal la cresta� versió nostrada deCantautor Català sobre els problemes de ser punkie, �Mata la Música� de S.M.S (2a Generación), ini-ciativa a base de melodies de mòbil, �Las multitudes son un estorbo�, d�ABR, arrel d�una investi-gació sobre la contaminació acústica de Barcelona; pura melancolia per qualsevol neorural de torn,�Me dijiste 15 dias�, de Mr. Propper, que reflexiona sobre els problemes de neteja i convivència acasa o �Odio odiar�, de Metralleta, emotiva cançó sobre el fàstic quotidià.

Basura Total 2. El trobareu a les millors cases okupades i distribuidores alternatives.Esperant que els autors disculpin l�atreviment, fins una altra. Mort als crítics.

Extravies extraradis i cúbits per enèssima vegada. Desconfigures simbòliques de paperde vidre; no endebades, estan deslligades de qualsevol queafer de raó pura, larvada odesvirgada a cops de verga grandiloqüent.

Tergiverses brins de metall i li canvies els ulls a David Bowie. És que no pot ser que tansovint estiguis (en subjuntiu) a favor dels psicotròpics de Càncer o Capricorn, aladaNiva! Recorda que, fugisseres, les tràcies fèmines cabdellen espurnes espúriesd�Empúries i que, malgrat el rebombori d�ivori, avancen vers (blanc) l�ombra allargas-sada, arrabassada (pel Tibidabo), malintencionada i desratitzada �des del 97- de l�ho-me que va poder regnar els crucigrames tenyits de porpra suau.

Lo regidor de Font Ollera

Basura Total 2 AutoproduïtBerga, octubre 2006GbX

A

Ressenyes// 31


BARCELONA!Xª Marxa contra les presons - 31 de Desembre de 2006Prou Presons - Llibertat pres@s

12h. WAD-RAS. Presó Dones.c/Dr. Trueta. L4 Bogatell.Marxa, Vermut, Postals.

17h. ZONA FRANCA.Centre d'Internament d'Inmigrants.Carrer E Zona C. Bus 110 - 109 - 21.Concentració i Batukada.

20h. MODEL. Presó Homes.c/ Entença. L2 Entença.Marxa de Torxes amb l'Orquesta del Metal.

BAGES!Festa amb dj�s

Dia i hora: 31 de desembre a partir de la 01h.Lloc: CNT Manresa-CSO Valldaura (c/Jorbetes, núm. 15, Manresa).

!Kafeta Tremenda

Dia i hora: cada divendres de 20h. a 02h.Lloc: CSO La Tremenda (c/Hospital núm. 24-26, Manresa).

VALLÈS ORIENTAL

Dijous 5 de gener 2006 a les 12 h trobada al cementiri de Sant Celoni enrecord del company Quico Sabaté.

Poesia Agenda

Nominals i gargotes

El Centre d�Estudis Josep Ester Borràs és una entitat cultural i sense ànim de lucre, ded-icada a la recerca, documentació i difusió de la història social de l�Alt Llobregat.Igualment, fomenta el debat sobre història i pensament, en especial l�antiautoritati,alhora que organitzen actes de difusió cultural diversos i ofereim recursos pedagògics.Per poder tirar endavant aquest ampli projecte cal que hi siguem totes.

Jo......................................................................................................................... com atitular del següent número de compte:

Autoritzo el cobrament mensual com a soci del Centre d�Estudis Josep Ester Borràsde la quantitat de:

3e 6e 10e .....�...e (indica quantitat, superior a10 euros)

Carrer��......��....��Número�....��Pis�.Localitat��..............�CP��Província...........................Correu electrònic��

Firma

FES-TE SÒCIA DEL

OMPLE LA BUTLLETA I FES-NOS-LA ARRIBAR A L�APARTAT DE CORREUS 16 DEBERGA 08600.

ns trobem a la seu socialde l�Ateneu ColumnaTerra i Llibertat deBerga, situat al carrer

del balç numero 4 baixos esque-rra, amb membres d�aquestcol·lectiu. Aquest col·lectiutambé ha estat sancionat en apli-cació de la normativa de civismei bon govern.

Què és l�Ateneu ColumnaTerra i Llibertat? L�ateneu és una organitzaciósocial i cultural sense ànim delucre dedicada a la difusió delspensaments i les pràctiquesanarquistes.

Des de quan existiu? Existim des del 2001, tanma-teix aquesta seu social la vaminaugurar al 2003. Abans del2003 compartíem el local ambel Centre d�Estudis Josep EsterBorràs, aquí al costat.

Quines activitats dueu aterme? Fem activitats molt variades.Xerrades, exposicions, cinefò-rums i debats sobre temàtiquesmolt diverses des de l�òptica del�antiautoritarisme, també fo-mentem el debat sobre el pen-sament i les pràctiques anar-quistes. També fem campanyesde difusió de la Idea i de denún-cia de les injustícies d�aquestsistema que ens ha tocat viure.Fem sopars antirepressius ifomentem la creació artística entots els terrenys, en funció delsinteressos dels associats.

Vosaltres també heu estatmultats en aplicació de lanova ordenança de civisme...Si, nosaltres també hem estatvíctimes de l�arbitrarietat muni-cipal i diríem que hem sigut unsdels primers en patir la indefen-sió que aquesta ordenança pro-voca.

I per què us han multat? Realment no sabem de quèse�ns acusa, ja que a la multa noqueda clar i tampoc la data il�hora en què se suposa què esva cometre la infracció cap poli-cia ens va cridar l�atenció perres. Entenem, per tant, la sanciócom una persecució política capa la nostra entitat, a causa de lanostra postura crítica cap a lesactituds autoritàries del consis-tori.

Quina es la vostra opiniósobre aquesta ordenança? Com a anarquistes estem encontra de qualsevol norma queatempti contra la llibertat. Iaquesta ordenança n�és un clarexemple (com tantíssimesaltres lleis) com ha estat provaten la seva aplicació. Aquestanormativa és una coberturalegal per als reiterats abusos depoder de l�Ajuntament de Bergai permet que l�arbitrarietat i elcaciquisme es perpetuïn a lanostra ciutat. Però és que a mésaquesta ordenança, plagiada dela de Barcelona, pretén restrin-gir l�ús de l�espai públic nomésa aquelles activitats que generinbenefici econòmic o que en totcas estiguin sota el control delpolític de torn.

Per tant sempre ha estat així larelació amb l�Ajuntament deBerga? Que quedi clar que som uncol·lectiu totalment autogestio-nari no depenem ni econòmica-ment ni políticament de cap ins-titució ni poder. Es per això queles relacions que hem tingut finsara eren merament relacions perdesenvolupar la nostra activitatde manera independent, nodemanàvem favors, simplementque no ens posessin traves a lahora de fer actes, concerts,xerrades o allò que decidíssimfer. Però des de fa temps i sobre-tot a partir dels tràgics fets de

patum del 2005 se�ns han negatpermisos i posat tota mena depals a les rodes per poder desen-volupar la nostra activitat. Se�nsaplica un tracta totalment discri-minatori ja que els impedimentsque patim no els pateixen lesaltres associacions (servils tot ique moltes s�autodefineixin comapolítiques) que sí que podendesenvolupar la seva activitat iara, a més, s�han dotat d�aques-ta nova ordenança per justificar-se. Volem que ens deixin en pau,no volem ajudes, simplementque no ens posin traves. Comque això sembla ser que no éspossible (la nostra ideologia iconstants denúncies cap a lesinjustícies sembla que molestena l�Ajuntament i en aquelles clas-ses socials i persones a les qualsrepresenta) les relacions amb elconsistori són inexistents. És perdenunciar tot això i per demanarla retirada de la normativa en sí(ja que té molts altres aspectesque donarien per parlar) quealguns integrants del nostrecol·lectiu participaren en l�ocu-pació de la plaça de les Fonts deldia 30 de setembre.

Així doncs alguns dels multatseren del vostre col·lectiu.Sí.

Què va passar el 30 de setem-bre? Crec que es conegut per tots,de fet al pèsol anterior trèieu un

article explicant-ho bastant,però bé, es van dignificar elscarrers (es canviar el nom decarrers amb noms de capellans,enemics de la llibertat i sempreservils als poders i defensors del�alienació social, per obrers lli-bertaris la majoria morts enmans del feixisme i ara oblidatsper la història oficial) jocs pernens, xocolatada i va actuar elComandante Rock, el poetaEnric Cassasses, músics de laberguedana... Però resulta queper la moral �ara plasmada enforma de normativa� del poderaquests actes son incívics.

Quines accions emprendreudavant les sancions i la nor-mativa en general? Pel que fa a la sanció a l�AteneuColumna Terra i Llibertat peruna banda tenim la part legal�al·legació de la multa� i la partde denúncia pública d�aquestfet. Hem fet les al·legacions alscàrrecs que se�ns imputaven iara han invalidat aquests pri-mers càrrecs i ens acusen d�unscàrrecs nous, amb la qual cosase�ns ha creat una indefensiótotal, ja que ells que fan la lleifan la trampa i ha quedatdemostrat que els canals queofereixen perquè et defensisse�ls passen pel forro. És a dirque no respecten ni les sevespròpies lleis. Amb la qual cosaqueda demostrat que per alpoder tot s�hi val. Pel que fa a la

denuncia social formem part del�Assemblea d�afectats per lesmultes del civisme i participemcom a col·lectiu de totes lesprotestes que s�organitzen con-tra les multes i la ordenança.Serà una lluita dura però nopensem defallir.

Heu rebut solidaritat d�altrescol·lectius o persones?No la que un tema tant impor-tant com aquest pensem que esrequereix, en tot cas, ja estemacostumats. També es cert quela solidaritat que hem rebut noha sigut massiva però sí demolta qualitat.

Sobre la última concentració ala porta del teatre, membresde l�Ateneu portaven una pan-carta que deia: �som incívics ipecadors perquè som lliures�ens podríeu explicar el signifi-cat d�aquest lema? Pecat i incivisme són categoriesque serveixen per estigmatitzaren aquelles persones que no essotmeten i tots dos conceptesresponen a la mateixa moralcristiana i a la mateixa lògicadel poder. Nosaltres som cons-cients de tot això i també somconscients que per mitjà d�a-questa normativa o de la quesigui, es seguirà impedint l�au-togestió, des del poder munici-pal i com es sol dir des de �lesforces vives� de Berga.

Tanmateix, nosaltres ens sen-tim lliures, per això som incí-vics, som pecadors i somrebels. Ahir, avui i demà. D�altrabanda, estem acostumats a larepressió de baixa intensitat ala que ens sotmeten l�Ajunta-ment de Berga, la GuàrdiaUrbana i els Mossos d�Esquadrai cal aprendre a desenvolupar lanostra tasca en aquestes condi-cions ja que som conscientsque no es pot esperar cap acti-tud democràtica de l�Ajunta-ment de Berga, governi quigoverni i als fets ens remetem.La qüestió és ben simple, nopensem rendir-nos, nosaltresno juguem als revolucionaris,creiem en el nostre projecte fer-mament i continuarem la lluitafins a les darreres conseqüèn-cies.

No ho dubtem, sort i ànims enla vostra lluita que hauria deser de totes!

Ateneu Columna Terra i Llibertat�Pecat i incivisme són categories que serveixen per estigmatitzar en aquelles persones que no es sotmeten

i tots dos conceptes responen a la mateixa moral cristiana i a la mateixa lògica del poder�.

EBerga, desembre 2006

Pep i Tu, Barrikada

Entrevista

! Protesta al Teatre Municipal

el pèsol. negre nº 31. gener-febrer 2007

News & Politics