el pèsol negre núm. 5

REVISTA LLIBERTRIA DEL BERGUEDINFORMACI, CRTICA, PENSAMENT, HUMOR, DENNCIA, CREACI

poca II Nm. 5 Juny-Juliol de 2001 Difusi gratuta

8 revista llibertria del Bergued 1

revista llibertria delbergued 1

8ZRFWNIJYNYZQFWX9LGXUHPSUHVDPRGHOContractes illegals, alienaci laboral, terrenys

cedits, interessos amagats...(Pg 9-10)

Aunque la mona se vis-ta de seda...

El patronat de la patum s una farsa disfressada dinstituci justa. (Pg 5)

Cultura i poltica cul-tural al Bergued Tot poder necessita i sassegura UNA cultura, que el legitimi. En aquest sentit s interessant veure la creaci en aquesta lnia- dun Pa-tronat de la Cultura i qui hi forma part.( Pg 3-4)

Soc Bergued, o no?El programa de la Patum denguany porta un text feixista del senyor Ar-mengou, no podem tolerar una cosa aix.. (Pg 4)

Entrevista als ajos porros band, cinema, poesia, histria etc...

E l P s o l N e g r e e s m a n if e s ta a tr a v sd e le d ito r ia l . L a r e s ta d a r t ic l e s io p in io n s s n r e s p o n s a b ili ta t d e lss e u s a u t o r s .

LGHMXQ\WRWVHVD%DUQDLa conferencia sha sosps, per les mobilit-zacions segueixen, s hora de demostrar que no cal que ens diguin el dia ells per manifes-tarnos! (pg 6-7)5HJLRPHQWLGHUVDos joves son criminalitzats pel diari (Pg 5)

I tamb...

*).947.&1

8 revista llibertria delbergued 2

Contents de trencar la periodicitat bimensual del Psol, aquest juny traiem aquest nmero especial-ment dedicat a la crtica i la discussi entorn el sistema capitalista. Finalment, sembla que el banc mundial no es reunir fsicament a Barcelona, tanmateix ens ne-guem a anar a remolc de ning i volem aprofitar igual-ment aquesta conjuntura per dedicar aquest Psol a re-flexionar entorn lesmentat sistema, basat en lexplota-ci de la persona per la persona. Daltra banda, volem informar-vos que hem augmentat

la tirada de Psols, passant de 300 a 500 exemplars. Pel que fa al finanament tema sempre complicat- cal dir que la venda de bons dajuda ha estat satisfactria, tan-mateix no s suficient. El Psol segueix sent gratut. Per tant, hem incorporat algunes novetats: la possibilitat de rebre collaboracions econmiques per via dingressos al nostre nmero de compte, i la incorporaci dalguns anunciants a les nostres pgines. Pels que filen ms

prim, direm que estem segurs que els esmentats anunci-ants no representen lavantguarda del capitalisme ni de fet tampoc suposen la base de finanament de la nostra revista. A ms, des del nmero anterior podeu veure puntualment, levoluci del nostre estat de comptes.Una altra novetat s la possibilitat que donem als nos-tres lectors assidus de rebre a casa la nostra revista per mitj de subscripcions anuals. De totes maneres, no deixar destar, com a mnim, als llocs habituals. En augmentar la tirada, volem respondre a lelevada de-

manda. Des de que tr-iem la revista que amb 300 exemplars fem curt, a ms volem augmentar la nostra presencia a tots els municipis de la comarca.

Al Bergued, evident-ment, els explotadors i petits tirans segueixen campant al seu aire. Tanmateix el psol se-gueix sent un meg-fon cada cop ms po-tent- per a la denncia de les injustcies i un espai tranquil per a la reflexi i el debat.Contents per la prxima obertura de nous espais

llibertaris i tristos per les noticies que ens arriben des de lAteneu Llibertari que ens informen que han patit un robatori, ens comprometem en el manteniment i lamillora del nostre pesolet.B doncs, amb la rauxa patumaire i la rauxa anti-capitalista, esperem que la present lectura agradi als qui ha dagradar i desagradi als qui dels altres spiga llegir. Salut i revoluci!/HVGLIHUHQWVHPSUHVHVDVRWDDQXQFLDGHVQRWHQHQSHUTXqFRPSDUWLUODLGHRORJLDGHODUHYLVWD


&(9:&1.9&9CULTURA I POLTICA CULTURAL

AL BERGUED

A mb el present text, pretenc iniciar una srie dar-ticles per tal de valorar crticament tant les inici-atives culturals de la comarca privades i pbliques-, com explcitament la poltica cultural dels ajunta-ments bsicament-. Aquest article s per anar fent bo-ca. Dentrada, cal dir que de cap manera la cultura no s res asptic ni independent de la societat on sorgeix i evidentment, en absolut s autnoma respecte de la po-ltica. Aquestes evidncies cal tenir-les permanentment en compte. No fa massa, podem llegir a la premsa que lEx-cellentssim Ajuntament de Berga seguiria pagant el lloguer del pis on fins fa poc estaven les installacions de lArxiu Histric de Berga. El motiu era que lesmen-tat espai ara seria ocupat per una entitat privada: lm-bit de Recerques del Bergued. Pel que fa a les despe-ses de llum i aigua, hem penso que corrien a crrec del Consell Comarcal que suposem que tamb deu ser ex-cellent-. En llegir la noticia, dentrada un no pot evitar sorpren-dres i alegrar-se. Ja que lmbit fa ja molts anys que treballa seriosament en el terreny de la cultura de la co-marca. A ms, sempre shavien pagat el lloguer i no havien rebut massa suport de lajuntament. Sembla que no sentenien massa amb algunes persones casi vitalci-es a les institucions berguedanes. Per tant, que menys, per part dun ajuntament, que oferir locals a les entitats privades que duen a terme activitats que lajuntament deixa de fer o no ha fet mai-. Daltra banda, a lAjun-tament no li falten locals de propietat, una altra cosa es que els tingui runosos. B doncs, fins aqu normal. La grcia de la qesti, s un fet que pocs coneixen. El Centre dEstudis Josep Ester Borrs, per poder dur a terme la seva tasca de recopilaci documental referida sobretot al moviment obrer al Bergued i poder rebre el llegat den Josep Ester Borrs dincalculable valor-, necessitava un local. Des de 1998 va comenar a nego-ciar amb lExcellentssim Ajuntament de Berga entre daltres institucions- per tal daconseguir un local: cedit o pagant una part del lloguer...De seguida que es va co-menar la negociaci, lanterior alcalde i el regidor de cultura, es van comprometre a cedirnos el pis on encara hi havia lArxiu Histric de la Ciutat i que havia de ser traslladat.

Lajuntament va canviar, les negociaci-ons van haver de reiniciar-se i les reu-nions es repetiren. Aquesta vegada els representants de lajuntament eren en Badia i en Xoi, del que pensvem que seria ms receptiu als nostres planteja-ments i necessitats. Per ens equivocvem. Sens va dir que de pagar un lloguer ens oblidssim i que en tot cas, ja veurem si potser algun local que tinguessin en propi-etat, com el dalguna de les llavors dues teles quan su-nifiquessin, etc. s a dir, ens donaven llargues a cada reuni i es desentenien del tema.Finalment el Centre dEstudis Josep Ester Borrs, amb esforos i en aquest sentit sense ajuda de cap instituci, ha llogat un local. A lmbit lexcellentssim li paga el lloguer que no ens podia pagar a nosaltres, i el conflic-te entre PODER local i CULTURA local sha acabat. Hom podria dir que qui te llogat el cul no seu on vol, per sequivocaria perqu no es tracta dun pacte inc-mode sin de la resoluci, lgica i feli, dun aquells amors que el dest determina i les conjuntures dificul-ten. Tot poder necessita i sassegura UNA cultura, que el legitimi. En aquest sentit s interessant veure la crea-ci en aquesta lnia- dun Patronat de la Cultura i qui hi forma part.s trist que no shagi posat cap inters per part de lesinstitucions pbliques en ajudar a uns ciutadans i estu-diosos berguedans a recuperar un important llegat pel poble bergued. Per ja se sap, ens dediquem a la hist-ria dels obrers que van lluitar per la llibertat i van per-dre la guerra, dels que han estat fets fora de la histria, de la catalanitat i com no, tamb de Berga. Josep Ester Borrs era anarquista i hi ha coses que s millor obli-dar, oi? Convergents, republicans, Farguells, Badies, Xois...tant s; els poltics sn un mal que ens ha tocat patir. Ja ho sabem, i amb bona fe, hem intentat sempre negociar. Santa innocncia. La cultura els importa ben poc i el poc que els importa fa referncia a: el romnic, els car-lins, la Patum versi oficial-, els rovellons, concursos de piano, algun capell reconvertit o no- i un grapat de museus tant aparatosos com intils salvant dignes ex-cepcions-. Per sort, i malgrat lAjuntament, a Berga, lactivitat cultural de les entitats i associacions s molt rica i inte-ressant: les xerrades i la recuperaci darxius del Centre dEstudis Josep Ester Borrs; xerrades i sobretot cine-

&(9:&1.9&9


ma a lAteneu Llibertari sempre al marge de les insti-tucions-; xerrades i contes a la Biblioteca; algunes actu-acions a la General; activitats diverses al Casal Mora-gues i al Casal Panxo aquest darrer, de moment, sens dubte ms actiu-; jazz de la Berguedana incansables per sort-; cine i msica al Niu, etc. I en una altra lnia els de la Penya Boletaire i els de la Farsa segurament aquests amb ms ajudes-.Tot i que les institucions pbliques ens donin lesquena,

la nostra tasca no saturar. El proble-ma seria si ho fessin les persones, el poble i aix, per sort, no passa. Ens despedim havent fet s del dret a la pataleta que com deia Sant Josep O-brer al passat nmero del Psol, s l-nic que tenim els exclosos de la histria i els derrotats.

Pep Cara.

SOC BERGUED, O NO?

La Patum mai deixar de sorprendrem. Cada any s igual per cada any s diferent. En ledici denguany noms em queda pensar que els membres del nostre estimat Ajuntament no es llegeixen el que publiquen, mexplicar: al text escrit per Mossn Ar-mengou que pretn ser simptic, jo li atribuiria el quali-ficatiu de feixista i segurament em quedaria curt. s del tot maniqueu el joc que fa amb la Histria, des daqu li enviaria un missatge, suposo que amb unes bones ulle-res el podr llegir des dall dalt perqu, s clar, ell s dels que segur que est all dalt- Jo soc historiador i mai entrar a una missa per dir-los que tot el que sest dient all s mentida, o com a mnim no s ms verdic que el que es resa a la mesquita de dos carrers ms en-ll aquelles que fan tanta por a la nostra estimada Marta Ferrusola- per favor senyors capellans, si nosal-tres no ens posem en la seva feina, deixeu-nos fer la nostra, no em valen les paraules en boca dun tros de guix i fustes, encara que aquest tingui cent o mil anys. Jo tamb soc antropleg, i mindigna el tracte que es mostra envers els gitanos que fan ballar ls el fla-menc estrident i el falset mexic, el tracte no s menys denigrant envers els rabs No ens heu mirat b. Tenim laire de moros per els moros estan entre vosal-tres, cristians descreguts. Davant aix noms em que-da sorprendrem, per la Patum, la nostra Patum, no s millor que el folklore mexic o andals, no ho s. Nos-altres no som millors que els rabs o els gitanos, no ho som. I els cristians no son millors que els budistes, els musulmans o les persones que rendeixen culte al Sol. En boca de la geganta sona simptic, per s molt peri-lls, perqu potser alg sho creu i en nom de la tan ci-tada, fins a lextenuaci, Ptria, ja shan coms massa bestieses. Per favor senyors de lAjuntament, dissimu-lin una mica ms, que com diuen els gitanos que fan

ballar ls o els que canten en flamenc estrident, sels veu el plumero, o com dirien els de la Ptria de Hail Armengou, sels veu el llaut.

Tinc molt clar don soc, per llegint segons qu, de vegades preferiria no ser-ho.

Marc Pons.

Ser gobernado es ser vigilado, inspeccionado, espiado,dirigido, legislado, reglamentado, encasillado,adoctrinado, sermoneado, fiscalizado, estimado,apreciado, censurado, mandado por seres que no

tienen ni ttulo, ni ciencia, ni virtud. Ser gobernadosignifica, en cada operacin, en cada transaccin, seranotado, registrado, censado, tarifado, timbrado,tallado, cotizado, patentado, licenciado, autorizado,apostillado, amonestado, contenido, reformado,

enmendado, corregido. Es, bajo pretexto de utilidadpblica y en nombre del inters general, ser expuesto acontribucin ejercido, desollado, explotadomonopolizado, depredado, mistificado, robado; luego a

la menor resistencia, a la primera palabra de queja,reprimido multado, vilipendiado, vejado, acosado,maltratado, aporreado, desarmado agarrotado,

encarcelado, fusilado, ametrallado, juzgado,condenado, deportado, sacrificado, vendido,traicionado y, para colmo, burlado, ridiculizado,ultrajado, deshonrado. He aqu el gobierno, he aqu sumoralidad, he aqu su justicia!

P.J. Proudhon, Idea general de la revolucinen el siglo XIX.


&(9:&1.9&9AUNQUE LA MONA SE VISTA DE SE-DA....

J a tornem a tenir les festes de la Patum aqu, per aquest any sens presenta una novetat: el desitjat Patronat, lentitat que ha de regir la nostra estimada festa, que ha de vetllar pel bon funcionament daquesta. Tots plegats ens hem de congratular per aquest magn-fic aconteixement perqu finalment la Patum sens ha tornat ms democrtica i participativa.

Shan acabat els privilegis, tothom qui vulgui participar duna comparsa ho podr fer sense cap mena de proble-

ma i no tindran preferncia els que sempre nhan tingut. Els patumaires que no siguin de Berga tindran el ma-teix tracte que els de la nostra ciutat. Deixaran de remenar les cireres els qui sempre les han manegat.

No em vull fer pesat, per tot aix i moltes ms coses ho hem dagrar al nostre estimat Patronat de la Pa-tum, per aix unim les nostres veus tot clamant: GR-CIES PATRONAT !!!

UNA MONA PATUMAIRE.

REGI7 MENTEIX I MANIPULA

E l passat 23 de mar, dos joves berguedans vrem ser detinguts durant 16 hores a la comissaria dels mossos desquadra, acusats de la realitzaci dunes pin-tades reivindicatives als voltants del prking de St. Francesc.

La veritable sorpresa estava, per, per arribar. Dimarts dia vint-i-set, el diari comarcal Regi7 publica en les seves pgines la notcia, mentre que a Radio Ber-ga es dedica tota la jornada a bombardejar contnua-ment als oients berguedans amb els fets esmentats. La nostra indignaci no ve do-nada pel fet que els dos mitjans locals fessin ress de la notcia, sin de la ma-nera com aquesta va ser tergiversada per una publi-caci que presumeix de professionalitat i rigorositat periodstica.

Mentre que el diari afirma que els dos detin-guts van ser sorpresos fent diverses pintades en faanes dedificis del carrer Torre de les Hores o que van decidir escorcollar els dos jo-ves i el vehicle en qu viatjaven, en el qual van trobar sprays de pintura negra"; nosaltres us assegurem que en cap moment els mossos ens van veure realitzant cap mena de pintada i que si ens van registrar el cotxe

(aparcat a ms de 100 metres del lloc de la detenci) va ser per voluntat prpia, que els vam acompanyar, per tal dagilitzar les tasques didentificaci, ja que tenemla documentaci all i volem anar a dormir.

Al cotxe, s cert, ens van trobar un spray de co-lor negre, per, infructuosament, vam advertir als a-gents que el spray feia ms de sis mesos que no sutilit-zava, que estava sec, i que en les nostres mans no hi havia cap senyal de pintura. Els nostres arguments no es van tenir en compte, i els energmens de blau van

procedir a la nostra de-tenci acusant-nos de responsables i autors materials de la majoria de pintades de la zona.

No es pot esperar menys daquests lacais convergents, si en canvi d u n a p u b l i c a c i progressista com ara Regi7 que en comptes de fomentar un periodis-me rigors i democrtic, al servei de la gent, es dedica a augmentar la confusi, a criminalitzar

uns joves innocents, i el que es pitjor, materialitzar en les seves pgines els atestats policacs sense el mnim inters per confrontar-les amb la versi de les persones afectades.

Botiflers death


&(9:&1.9&9RESPOSTES SOBRE LA GLOBALIT-

ZACI I LES SEVES PRINCIPALS INSTITUCIONS

E l Banc Mundial s una instituci pblica interna-cional, en mans de les grans potncies, al servei de les empreses transnacionals i del capital financer, pagada pels impostos del Nord i pels interessos abusius del deute del Sud.

Sens ven el BM com una instituci que t com a mis-si finanar carreteres, envasaments, aeroports, centrals elctriques i tot all que es consideri necessari per pro-moure el que anomenem desenvolupament, per a la prctica tots els projectes duts a terme no serveixen per millo-rar la situaci dels pasos po-bres, sin que van encaminats a afavorir les multinacionals, i per tant lluny de solucionar la pobresa.

A ms a ms, el BM conjunta-ment amb LOrganitzaci per a la Cooperaci el Desenvolupa-ment (OCDE) i lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC), impulsen poltiques ultralibe-rals com privatitzacions i des-trucci de serveis pblics, substituci de cultius necessa-ris per altres de luxe per rics, en benefici despeculadors i empreses transnacionals, que reben enormes subvencions, sl industrial gratut i altres avantatges dels estats.

Al BM hi pertanyen 151 pasos, cadascun dells amb una capacitat de decisi en funci de la seva fora eco-nmica. Per tant segons la lgica que t ms poder qui ms aporta, els pasos que decideixen dins del BM tor-nen a ser els pasos enriquits, que posseeixen ms del 60% de les quotes de participaci.

El BM, juntament amb el FMI donen crdits als pasos

subdesenvolupats, per aquests crdits depenen dunes condicions. Els pasos que els reben han de seguir unes pau-tes, unes recomanacions de carcter li-beral que porten, com hem dit mes a-munt a un seguit de mesures no gens favorables pels pasos pobres. Aquestes recomanacions sanomenen plans dajust estructural (PAE)

El gran poder del BM i del FMI es deu en bona part a que altres institucions i governs neguen sistemtica-ment el crdit als pasos que no han complert amb les

exigncies daquestes insti-tucions.

Per els crdits concebuts mica a mica no es van po-der tornar, es van anar acu-mulant. Als anys 70 quan els Bancs estaven plens de Petrodlars diners gua-nyats grcies a laugment dels preus del petroli-, per donar rendibilitat a aquests diners, es van comenar a donar crdits als pasos po-bres. Els diners per van ser malgastats a favor dempre-ses multinacionals, o en la compra darmament.

Al 1982 shavia acumulat un gran deure, tant que els pasos creditors van orga-nitzar-se per fer front als pasos que no podien pagar.Per evitar el que amenaava

en convertir-se en una crisi financera internacional, el FMI i el BM van intervenir renegociant aquests deutes, imposant per poltiques neoliberals i els PAE.

Les conseqncies daquestes poltiques sn ben evi-dents. A nivell social disminueixen els pressupostos en educaci, salut, ajuda alimentria, etc.. tot augmentant els pressupostos destinats en armament i defensa, sent les dones les mes afectades, fins al punt que el 70% de les persones pobres del mn sn dones. A nivell medi-ambiental acceleren el canvi climtic, destrueixen els


&(9:&1.9&9pulmons verds del planeta o dilapiden els recursos h-drics i el desertitzen. A nivell de salut creen riscos gra-vssims amb una agricultura i una ramaderia desnatura-litzades i monopolis sobre la vida mateixa, mitjanant patents sobre frmacs, llavors i dades del genoma. Ja no hi ha lmits pel negoci!

Si els mitjans de comunicaci, ens venen la globalitza-ci del poder econmic com a fenomen inevitable, a-quests interessos sotmeten la llibertat de les persones i els pobles, mitjanant lexplotaci i el xantatge, la fam, la violncia, les epidmies que es cobren milions de vi-des cada any en els pobles del Sud i latur, la precarie-tat i la pobresa de creixents sectors de la poblaci del

Nord, augmentant les desigualtats i reduint els drets la-borals i la protecci social, a tot arreu.

A la Uni Europea mateix, el capitalisme ha general actualment una situaci ms de 35 milions de pobres i al voltant de 18 milions de persones en atur, margina-des, explotades o estigmatitzades. A lestat espanyol, el nombre de pobres sapropa als 8 milions, mentre que els nivells de precarietat laboral que pateix la societat a conseqncia de les mesures de competitivitat i flexibi-litzaci recomanades pel FMI i imposades pels governs sn sagnants. Aix durant els anys 90, els contractes temporals creixi-en contnuament, a la vegada que es redua la seva du-rada mitjana. La sinistralitat laboral representa una crua realitat per a moltes famlies.

Tot i que els estats destinen menys re-cursos a les necessitats socials, aug-menta el nombre de policies al carrer, la seguretat privada sha convertit en un gran negoci la despesa militar no para de crixer, i el nombre de presos i preses sha mul-tiplicat, criminalitzant la pobresa.

Som conscients que el veritable problema aqu es el ca-pitalisme, i no creiem en maquillatges que el facin mes atractiu, doncs aquest sistema sempre saguantar sobre la propietat privada i per tant sobre larrel de lexplota-ci de lhome per lhome. s per aix que no creiem en

reformes, volem leradicaci total del sistema i la substituci per una nova societat on les persones siguin tractades com a tals i no com a mer-caderies.

En conclusi podrem dir que els rics cada dia sn mes rics i ms nombro-sos i els pobres mes pobres. Si se-guim amb aquesta dinmica totes les victries i millores aconseguides per la classe obrera al llarg danys de lluita es veuran redudes al no res. El model que sest implantant s un model que noms afavoreix als rics, un model de liberalitzaci que aca-bar si no reaccionem amb con-

tundncia amb lestat del benestar, i amb els pocs drets que t actualment la classe obrera, i amb lempit-jorament de la situaci dels pasos subdesenvolupats.

22, 23 I 24 DE JUNY, BACELONA ANTI-CAPITALISTA!!

Andreu Vilardell.

Los que hacen la poltica y sus proveedores de informacin de masas promueven sistemticamente el pensamiento unidi-mensional. Su universo de discurso est poblado de hiptesis que se autovalidan y que, repetidas incesante y monopolsti-camente, se tornan en definiciones hipnticas o dictados.H. Marcuse


&(9:&1.9&9PRESES POLTIQUES?

T an sols el 1,4% de la poblaci de lestat espanyol sn dones gitanes, i en canvi, el 25% de les dones recluses, sn gitanes. El 82% daquestes dones van del jutjat de gurdia a la pres, cosa que no succeeix amb la resta de recluses.

Les condemnes imposades per trfic de drogues o de delictes contra la propietat sn molt ms llargues que per a la resta de preses, amb una condemna mitjana de 6,7 anys.

Totes aquestes proves demostren la clara discriminaci que pateixen a tots nivells, tant en el penal com a ni-vell policac, ja que la policia vigila ms a aquesta poblaci i la det molt ms. Tot plegat, demostra la clara xenofbia que exis-teix en laparell legislatiu. A ms a ms, a lhora de tro-bar treball tampoc ho tenen gens fcil, cosa que obliga a robar i trapitgejar.

Maria.

EL MOVIMENT OKUPA

Diu l'article 47 de la Constituci Espanyola de 1978 que "tots els espanyols tenen dret a disfrutar d'una vivenda digna i adeqada"; i que "els poders pblics pro-mourn les condicions necessries i establirn les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant l'utilitzaci del sl d'acord amb l'inters general per impedir l'especu-laci."

Malgrat que Espanya va b i que a la Constituci -tan invo-cada pel govern- es menciona un dret a la vivenda, una part important de la poblaci no ens podem permetre aquest "dret" que per molts s'est convertint en utopia.Aix doncs, la realitat s'imposa i el moviment okupa creix constantment, legitimat ,dia rera dia, per l'injustcia social que pateix el pas. La precarie-tat laboral present avui al nostre pas impedeix a molta gent accedir a una vivenda, mentre uns pocs tenen pisos i cases abandonats, esperant que sincrementi el seu valor. Algunes agncies es fan amb el monopoli del lloguer de pisos, especulant amb la informaci dels pisos disponibles (falsa moltes vegades). Aquesta situaci es fa patent, d'al-tra banda, en l'ampli sector de joves que viuen a casa dels pares, mostra irrefutable de com l'emancipaci s'ha anat convertint en un impossible per milers de joves. Tot i aix, el problema ja no s noms dels joves sin que afecta i

afectar cada cop ms gent.

Una resposta a aquesta situaci inconstitucional de veu-re's negat el dret a la vivenda ha estat el moviment okupa, amb tots els avantatges que ha comportat en l'entorn social de les cases okupades (associacions, activitats culturals...).

Per des del govern d'Espanya s'ha procedit durament co-ntra aquests collectius, sobretot a partir de l'entrada en vigor del nou Codi Penal el 1996, i, concretament a Bar-

celona que havia de ser seu de la prxima Conferncia del Banc Mundial-, s'ha intensifi-cat durament des de principis d'any. En aquests pocs mesos s'han desallotjat una quarta part del centenar de cases okupades de la ciutat. Darrera d'aquests desallotjaments hi ha la volun-tat del govern d'evitar que des d'aquests centres es promoguin actes alternatius a la Globalit-zaci del capitalisme.

Per ha quedat patent que loposici al Capitalisme Glo-bal s inevitable i que Barcelona shauria abocat de ple a les campanyes anti-globalitzaci com va passar a Praga, Nia, etc.-. Igualment dinevtiable s lokupaci que se-guir present fins que es resolgui la necessitat -i dret legi-timat per la Constituci- d'un lloc digne on viure. Les ca-ses okupades potser no sern sempre les mateixes; se'n desallotjarn i se'n okuparn de noves, per l'okupaci continuar mentre el problema segueixi sense resoldre's.

R. Massana.


1&'47&1VIDUUUUUUR

Laltre dia fullejant la premsa una noticia em crida latenci. Aquesta informava de que lempresa Vidur, havia installat una altre fabrica a Manresa. Im-mediatament vaig recordar, quant Tarrida va aterrar al Bergued. El meu estimat amic Joan, havia format part durant un temps de la plantilla de Vidur. Vaig anar a veurel amb la intenci de que mexpliqus, el seu pas per aquesta empresa. Desprs de les salutacions perti-nents, ens vam asseure i em va explicar el segent: Jo per aquells temps treballava de picapedrer que ara ni diuen escultor.La feina de picapedrer, era i s molt creativa, per per mi resultava esgotadora. La jornada laboral era de 10 hores diries, de dilluns a divendres, i el seu sou de 8 hores. En una tpica reuni familiar, la meva cunyada em va fer saber que es bus-cava personal molt qualifi-cat per treballar en el cen-tre que Tarrida estava construint a Berga.Desprs dalgunes investi-gacions, em vaig assaben-tar que la oficina de Inem de Berga, feia el paper dintermediari entre Tarri-da i els aspirants, amb lob-jectiu de fer una selecci de personal. Em van fer varies entrevistes de carcter eliminatori i al final em van escollir. La meva satisfacci va ser indescriptible, em vaig sentir com una estrella del futbol que defensa-ria els colors del seu pas davant dun gran rival. Vaig a arribar a cantar el ardor guerreroUn cop apuntats a la llista dels escollits, ens van fer as-sistir a un curs accelerat al CFI, per poder plantar cara als reptes que ens tocaria afrontar al haver escollit el cam que Tarrida ens brindava, desprs daquelles in-terminables proves de selecci.Al acabar el curs el Cap de Personal de Tarrida ens va felicitar efusivament i desprs va afegir: Adelante muchachos el futuro es vuestro, sois los mejores entre mas de mil aspirantes. Vam sortir dall cantant Viva el ReyEl dilluns segent, ens vam posar en cam cap a la fa-

brica Mare. Durant el trajecte, el meu Ego senorgullia del meu gran talent, demostrat en la selecci de personal, em convertiria en un futur molt proper en un comandament intermedi de Tar-rida.Durant ms dun mes la nostra jornada laboral comen-ava a les 5 del mat i acabava a les 8 del vespre. A-questes 13 hores estaven repartides de la segent mane-ra: 8 hores de treball, 1 hora de dinar, 2 hores del curset i dos hores mes de desplaament.En aquest nou curset del que vam obtenir un diploma que encara guardo- sens insistia contnuament els ele-ments bsics del bon operari: productivitat, perfil ade-quat, cultura dempresa, motivaci etc.... En resum, moltes obligacions i pocs drets. Vaig sortir dall fet un

geni: en cultura dempresa, en economia neoliberal, en competitivitat, vivia noms per Tarrida. Desprs dun ms dapre-nentatge va arribar lltim dia. Al acabar la jornada laboral, sens va convidar a una gran festa. Vam pujar al despatx del cap de perso-nal i aquest ens va rebre amb un discurs en el que ens va dir: us perdono la vida, perqu no heu donat la talla, lempresa s gene-

rosa i sus renovar el contracte per tres mesos mes, tanmateix, dues persones no compleixen els requisits exigits, i la direcci de lempresa, sentint-ho molt, es veu obligada a no renovarl-si el contracte. Amb aques-tes paraules va acabar la gran festa.El dilluns segent a primera hora, em vaig dirigir cap al meu nou centre de treball, ubicat al polgon industrial de Berga. El centre de treball era una nau en construc-ci, no hi faltava de res: menjador, lavabos.. etc. Els primers dies el temps passava rpidament, tot eres som-riures i copets a lesquena. Quan la producci va comenar a caure i van comenar a aparixer els ndex estadstics de producci les cares van comenar a canviar, la feina es va convertir molt mes montona, menys atractiva, per sobretot alienant. Poc a poc una nova estrella sanava es donava a coni-

1&'47&1


xer: la tijeraDies abans de que els afortunats del Bergued ens in-corporssim al nou centre de Berga. Els executius de Tarrida, van celebrar un gran dinar a Queralt. All van decidir estimular a la flor i nata del Bergued, la lleva del 92. Entre copeta i copeta i algun pet, van prendre la decisi de retallar , retallar, retallar.... Les decisions que van prendre aquests peregrins culturals al principi no semblaven transcendentals. Primer es van anular totes les coses que se li havien proms de paraula al respec-table Bergued. Les dues mudes van quedar amb una. Els dos parells de botes especials van quedar amb un parell. La raci daigua, pactada en conveni, va quedar en no res , i en el seu lloc ens van collocar una maqui-na que funcionava amb monedes. Per encara ens que-dava lesperana darribar a convertir-nos en comanda-ments intermedis de Tarrida. Nosaltres com a homes de la montanya, vam continuar amb ganes de cavalcar al costat de Tarrida.Al cap dun temps, lempresa va portar del seu centre mare a alguns lacais dlit, i els va collocar als coman-daments intermedis. Ja per aquella poca vaig comen-ar a sospitar que estaria molt temps com a pe.Als dos mesos, Vidur, va comenar a fotre fora a gent del grup del carrer, aquesta situaci va produir un cert grau dalarma entre nosaltres. Vidur ens deixava compuestos y sin novia. La pluja dacomiadaments no havia fet res mes que comenar. Passats alguns me-sos em va arribar el torn.El ritual que VIDUR utilitzava per comunicar-te la pe-nosa decisi consistia en convocar-te al despatx del cap de personal lltim minut de lltim dia del contracte de pe. All em recordava lpoca del Bara i els famosos penalts.El cap em va comunicar no das el perfil muchacho, aunque eres un buen xico i encotraras otro trabajo.Em podria haver posat a plorar, per la meva reacci va ser pica i gallarda, tornar.... Vaig sortir dall amb

la intenci de ficar el nas en el rerafons de Tarrida. Vaig descobrir el segent:1 els cursets als quals ens avien fet

assistir els van pagar els pressupos-tos generals de lestat

2 Tots els trmits i permisos els van sortir de gratis

3 Els terrenys a on es va installar la fbrica van ser donats per lajuntament de forma indefinida.

A ms els contractes de pe amb que Tarrida ens havia contractat des del primer dia, eren illegals i els van te-nir que modificar depressa i corrents per uns altres de sis mesos per poder cobrar la subvenci milionria que els poders pblics els havien proms. La qesti dels contractes es pattica, ens contractaven de pe, tot i que la llei exigia que el contracte fos en practiques. Aix quan va sollicitar la subvenci, des de Barcelona els van comunicar que la forma de contracte que duien a terme no complia amb els requisits que la llei preveia, i per tant eren illegals ja que la normativa preveu que els contractes de prctiques son per treballadors qualificats i no per peons. Aquesta illegalitat va passar desaperce-buda en loficina de LInem de Berga. I pel que es veu, casi cola a Barcelona si no hagus sigut per la quantitat que es sollicitava.Tarrida no va complir cap de les seves promeses. Lem-presa sha installat a Berga sense gastar-se ni un duro i a canvi les contrapartides que ha ofert han quedat en res. El treball que Tarrida ofereix el podem qualificar de bueno, bonito, barato, i jo em pregunto: quina pa-res de la ptria han sortit beneficiats daquesta opera-ci?

Des daquestes lnies animo a la gent que tingui alguna cosa que explicar sobre Tarrida, que lenvi a la revista, o b al apartat de correus N 16 de Berga

Matias

ALS EMPRESARIS DEL BERGUEDEs que no volen treballar! Diuen quatre ignorants, reproduint el que senten i sense saber el perqu daquestes paraules. El que dir s una evidncia, per en els temps que corren val la pena insistir-hi. De fet, jo personalment no. Preferiria no haver de treballar i que uns quants parsits socials deixessin de viure dels rendiments que els hi dona la meva fora de treball que estic obligat a vendre-.Tanmateix, aquest no s tot el problema. La qesti s que quant sutilitza la tpica frase abans esmentada, soblida interessadament les caracterstiques que ha de tenir el treball que garanteix la cons-tituci-. No es que la llei en aquest sentit sigui justa, ja que de fet consagra

injustcies i protegeix i legitima els lladres de fora de treball, alta-ment dits empresaris o explotadors. Tanmateix, noms que prengussim com a referncia aquesta legali-tat que preveu que la feina ofertada hagi de ser digna, resultaria que de feina no nhi hauria gens. De fet, el que hi ha s molta demanda desclaus per part dels empre-saris. Per, en cap cas es pot parlar de feina en referir-se a la major part del que avui es sol.licita.Senyors empresaris: el que no es pot, s tenir la dona borratxa i el vi al porr, ja fa massa anys que us funciona aix, primer grcies al vostre estimat Franco, que us va enriquir, i ara grcies als seus fills els mateixos gossos amb diferents collars-. Ah, i no us oblideu que: Quien siembra vientos, recoge tempestades. Pep i tu

8-.897.&


Perspectiva histrica sobre el conflicte basc

Q uan parlem dETA, ens trobem davant dun dels fenmens socials de ms rellevncia a lEstat Es-panyol durant els darrers 40 anys.

El Pas Basc sha caracteritzat al llarg de la seva histria per exercir una rigorosa defensa de la seva pr-pia personalitat, davant els intents duniformitzaci procedents de Madrid i Pars. Aquesta defensa ha estat algunes vegades de carcter pacfic, cultural i poltic, i daltres de carcter armat.

Diversos estudiosos del tema constaten aquest fet i afirmen que sense cap mena de dubte, ETA s una contestaci heretada de respostes armades anteri-ors. La defensa del Regne de Navarra entre els segles XV i XVI, les guerres carlines del segle XIX, els bata-llons bascos durant la guer-ra civil (al 1936) i lactual lluita dETA. Tot i ser situ-acions extraordinriament diferents, sempre tenen un com substrat de defensa dels usos i costums del pas i de la seva prpia sobira-nia. Un exemple ben illustratiu, sobre aquesta qesti, la representa la 1 guerra carlina que a Euska-di va prendre forma din-surrecci popular, en defensa de les seves constitucions i lleis autctones amb lorganitzaci, durant 6 anys, dun estat propi amb un ampli suport popular. Si ha-gus estat noms un problema dinstic o religis, larre-lament carlista hagus estat com a la restat de lestat.

Un fet que cal destacar, que s de vital importn-cia per la majoria dautors, s la coincidncia entre a-quest esmentat territori rebel carl amb la zona ms euskalduna del territori, el que constata que lidioma ofereix als bascos el seu principal sentiment didentitat collectiva. Per ells la llengua, com afirm Vctor Hugo: s una ptria, quasi una religi.

Cal subratllar que ETA sorgeix, el 1959, en una

context de grans canvis en la realitat so-cial i econmica basca (emigraci, gran industrialitzaci, franquisme...), que fan posar en perill lexistncia mateixa del propi poble basc, i del com hem dit, del seu tret ms significatiu: lidioma. A ms, cal esmentar que laparici de lor-ganitzaci es produeix parallelament a laparici del fenomen de les ikastoles (escoles clandestines dapre-nentatge de leuskera) que al 1973 sarribaren a comp-tabilitzar fins a 300 a la provncia de Guipscoa (la pro-vncia basca amb ms s de lidioma). Segons Paul Preston, s entre aquesta gent on es fa ms evident el nexe entre la llengua i lactitud poltica. Aquest mateix autor destaca la importncia que exerc la repressi franquista, en el sorgiment interclassista i levoluci cap a posicions socialistes dETA.

En aquesta lnia destudi, Gurutz Vauregui desta-ca que ETA no s exclusi-vament un producte del franquisme, ja que conti-nua tenint (encara avui) un ampli suport popular, tot i que Franco mor el 1975. Per Vauregui, el principal factor s el subs-trat nacionalista sabini, leix ideolgic fonamental daquest s la considera-ci dEuskadi com un po-ble ocupat, el franquisme

va fer efectiva i real aquesta ocupaci , i la seva repres-si va influir en la radicalitzaci daquests elements i-deolgics i en la configuraci dETA com a organitza-ci armada.

Altres autors, a lhora dexplicar laparici dE-TA, posen de manifest lactitud passiva amb la qual el PNB (referent poltic tradicional del nacionalisme basc) senfrontava al rgim franquista: La seva exclusiva pre-ocupaci per la subsistncia del govern basc a lexili o la incredulitat i passivitat, dels nacionalistes tradicio-nals, desprs de veure com els seus punts de referncia (Vatic i els EUA), en un context poltic de guerra fre-da, legitimessin i sidentifiquessin amb la dictadura franquista.


-.897.&La progressiva identificaci entre proletariat basc

i ETA es va ratificar desprs de la celebraci de la se-gona part de la V assemblea (mar 1967). ETA, segons F. Letamendia Ortzi, es va consolidar com a Movi-ment Socialista dAlliberament Nacional: encuny el concepte de poble treballador basc per a designar el subjecte de lacci revolucionria, degut a la seva doble opressi social i nacional que permetia lexistncia dun marc social apte per lagitaci de les classes popu-lars.

Aquesta evoluci va comportar escissions a lor-ganitzaci, per una banda el fet que hagus una clara ruptura amb les tradicions nacionalistes prvies, provo-c la dimissi dels fundadors (grup Ekin) per conside-rar que ETA perdia la seva essncia nacionalista en favor de les tendncies marxistes-leninistes. Mentre que per laltra banda, cal dir que lad-hesi al nacionalisme com a objectiu primordial mai va ser posada en dubte, com tamb ho fa evident el trencament amb les inclinacions des-q u e r r e s espanyolistes (cllules ro-ges, liquis...). La culminaci de tot aquest procs de construcci duna esquerra abertzale es donar amb el contingut de la carta dels presos processats al Sumars-sim de Burgos al 1970. En aquesta es remarca que no ha de permetres en endavant que la dicotomia establer-ta entre alliberament nacional i social torns a dividir el que era una nica lluita, a partir daqu, en les posteri-ors escissions que es van produir a ETA al cap de pocs anys ja no es plantejar mai ms el problema de lespa-nyolisme, sempre seran des duna perspectiva indepen-dentista i dautodeterminaci.

Com a conclusi, voldria fer una petita reflexi sobre els motius pels quals una organitzaci armada, sorgida fa 42 anys, encara persisteix en la seva activitat bllica en una aparent situaci destabilitat democrti-ca. La resposta la trobem en la transici poltica espa-nyola, de caire clarament continuista, que va donar lloc a una Constituci que consagr la divisi territorial de la part sud entre les anomenades Provincias Vasconga-

das i Navarra (maniobra feta des de Ma-drid pel perill seccesionista que compor-taria un territori cohesionat i fort polti-cament), nega el dret a lautodetermina-ci (art. 2), otorga la responsabilitat de la indivisibilitat territorial espanyola a lexrcit (art. 8) i imposa la suprema-cia de lespanyol sobre les altres llenges estatals (art. 3).

Aquesta constituci, sorgida del xantatge militar, fou rebutjada en referndum (juliol de 1978) de ma-nera contundent, ja que noms un 34% dels ciutadans van votar afirmativament. Quan per desenvolupar a-questa Constituci, democrticament rebutjada, totes les forces poltiques (excepte el conglomerat poltic,

social i cultural que forma len-torn dETA, el Moviment dAlli-berament Nacional Basc) van vo-ler votar afirmativament a un Esta-tut dAutonomia (251x179) noms van aconseguir el 53% dels sufra-gis davant el convincent 84%, que obtingu en lpoca republicana.

A totes aquestes dades cal-dria afegir la sistemtica repressi policaca, tant dels cossos de segu-

retat nacional com autonmics, la creaci de grups pa-ramilitars finanats per lestat (B.V.E., GAL) en la d-cada dels 80 o la no integraci duna comunitat comu-nal i participativa en els rgids esquemes poltics de la democrcia formal, com a factors explicatius de la per-sistncia del contencis poltic que enfronta el poble basc amb lEstat Espanyol.

Bibliografia utilitzada: 1. Nez Astrain. La Ra basca. Txalaparta

96.2. Preston. Espaa en crisis.3. Bruni. ETA: Historia poltica de una lucha

armada. Txalaparta.4. Letamendia. Historia de Euskadi: El nacio-

nalismo vasco y ETA. BCN 1977.5. Revista Aven, n191.6. Bornaetxea. Los conflictos irlands y vas-

co. HIRU 1997.Naxo


2:8.(&*397*;.89&THE AJOS PORROS BAND

The Ajos Porros Band s un grup de gent que fa msica des del 1997. Els components actuals del grup sn en Pixurri (bataca), en Joan (veu), en Roy (baix i coros), en Colilles (guitarra i coros) i com a ltima incorpora-ci en Padrino (guitarra).

Assagen a Berga tots els dissabtes que no tenen concert, perqu tot i que no tenen res editat no paren de fer concerts per arreu on els solliciten (generalment en cases okupes, festes populars i privades i llocs on els hi agradi sentir una mica de martxeta" musical). El punk i el hard-core sn bsics en les seves canons, en-cara que en els seus concerts es poden veure numerosos estils musicals mesclats.

Avui estem al local dassaig dels Ajos Porros, i els hem preparat una srie de preguntes per veure si po-dem conixer millor com pensen i actuen a-quest grup de gent:

1. Quin s el vostre prxim llanament?Hi ha ofertes de

gravaci, per de mo-ment no hi ha prxims plans en aquest sentit.

2. Els temes de les vostres lletres tenen contingut poltic o social?En primer lloc, sn sempre reivindicatives i en se-

gon lloc sn una apologia sobre les drogues.

3. Cap on aneu musicalment?No ho saben, no contesten. De on venim?

4. Influncies musicalment positives.Animales Muertos, Eskorbuto, Estriko i ms punk, hard-core, hip-hop, reggae, ska.

5. Cinc grups a qui no us agradaria que us compares-sin.Brams, Kartn de vino, Inadaptats, Fermn, Obrint Pas (entre somriures de tot el grup) ...

6. Com qualificareu al moviment pies-negros?

En general, bastant guarrete, per hi ha de tot.

7. A qui va dirigida la vostra msica?A els pies, a les quinzeanyeres que es mastur-ben amb un dit, a els Guns and Roses, i en especial dedicaci als nostres colegues.

8. Quin creieu que s el paper del mnager en un grup de msica?No en tenim, no ho sabem.

9. Quina experincia traieu de les actuacions en direc-te?B... si ten recordes... bona. Bon rotllo amb els altres msics, i una cosa que est clara: no es pot tocar ni molt ser ni molt passat.

10. Us ha afectat la malaltia de les vaques boges?Segur, des de fa temps, de fet v-rem ser nosaltres els culpables; el nostre objectiu era la vaca de Milka, tot i aix la Vaca que re s enrotllada.

11. A qui us agradaria tenir com a taloners a Eskalarre?No creiem en els taloners. Ens ho juguem al 3 en ratlla i als xinos (somriures generals).

12. Cinc papeos que us menja-reu mirant unes altres cinc pellcules de vdeo.Fideua - Perros callejeros (Colilles)Llom - Henry (Padrino)Ajos-Porros Asesinos natos (Joan)Mat Bambi (Pixa)Anxoves Amanece que no es poco (Roy)

13. Y ahora qu?... conmigo tu no vas a poder.... chanquete ha muerto.

Contractaci: Joan: 659602216Pixa: 655765353Roy: 938222130Padrino: 973481166

Tamb fem bodes, batejos i comunions.


5*38&2*398El carcelero es un prisionero mas...

E l carceller, contrriament al que pugui semblar si ho mirem duna manera superficial i gens especi-fica, no presenta gaires diferencies als presos que con-trola negant-els-hi la llibertat que a ell mateix tant li falta. Si ens hi fixem, veurem que el funcionari de pre-sons ( com la majoria de les persones ) s lesclau duns horaris que ha de complir si vol mantenir la feina, dun sistema que ha de seguir sense qestionar-lo si vol con-servar el privilegi de la vida, i de moltes altres obligaci-ons que semblen inofensives, per que dia a dia ajuda-des per un cmplice tan constant i fidel com la monoto-nia sn les que fan ms mal.Magradaria comentar algunes diferencies bastant im-portants entre els presos i les persones que els hi negant la llibertat ms directament, tancant-los entre unes pa-rets que poden privals-hi la llibertat tancant el seus cossos, per que encara que ho intentin tan insistent-ment com ho estant fent ara mai podran amagar, al-menys completament, una cosa tan lliure com les idees de les persones, que seguiran travessant parets i lluitant contra les idees de la gent ms inflexible i tancada.La ment dels presos poltics, encara que hagi rebut mol-tes tortures i danys, est a un nivell molt superior que el cervell dels funcionari de presons, podrem dir, a un nivell inabastable per la ment contaminada pels mitjans de desinformaci ( televisi, premsa, radio,etc.) de qualsevol funcionari de presons, la ment dels presos s molt ms conscient de la seva manca de llibertat, una manca de llibertat fsica que no t el funcionari de pre-sons ( ja que pot anar on vulgui sempre que els seus ho-raris de treball i deures li permetin ), per a aquest li falta una cosa molt ms essencial que la llibertat fsica, la llibertat psquica. Els presos sn persones que han tingut que renunciar a la llibertat fsica, ja que tenen una llibertat psquica massa ben consolidada com per acceptar la seva situaci sense fer res per intentar millo-rar-la, i aix al sistema no li interessa. Aquesta llibertat psquica que han aconseguit els presos poltics la tenen perqu sn capaos de pensar per ells mateixos, sn mentalment autosuficients per tenir una visi diferent de la que els hi ha imposat el sistema, tant a ells com a la resta de la inalterable societat, per ells han estat ca-pacitats per veure duna manera alternativa les coses que les masses ni sen donen compte. A diferencia del funcionari de presons que viu feli sense adonar-se del

que passa, en un mon que creu ( molt er-rniament ) just, per com ja he dit a-bans, amb unes parets que el mantenen inconscientment tan comprimit com al pres, per que no sn visibles amb els ulls, aquestes parets shan dobservar molt ms atentament i duna manera intelligent, ja que no sn unes parets materials que es puguin trencar amb la fora bruta, sin que shan de trencar duna manera molt ms astuta, pensant, utilitzant el cervell per fabri-car la bomba ms efectiva, per crear la millor soluci per a la seva destrucci. Les esmentades parets que ell sha anat creant amb la imprescindible i inestimable ajuda del sistema dominant, sense el qual, no hagus tingut la destresa necessria per construir-les de tal ma-nera que les fes gaireb inexpugnables per una persona qualsevol com ell mateix; aquestes parets shan anat creant a mesura que ell sha mostrat incapa de sortir-ne, les parets al principi de la seva formaci eren tan primes que es podien ensorrar amb el ms frgil esbu-fec de la dona ms vella, per que ara shan enfortit tant que no es podrien tombar ni amb lesfor de mil honestes barres que empresonen al pres sn visibles per la majoria, per les barres que no deixen escapar al fun-cionari de presons i a la majoria de la societat, sin s a canvi de deixar-hi la vida en lintent, noms sn visi-bles per a uns pocs conscients de la seva condici, i de lestret lligam que es mant entre realisme i pessimisme a lhora dopinar sobre qualsevol cosa de la societat que tan rpid evoluciona, el problema s que aquesta evolu-ci no sacabi convertint en una lenta involuci sense retorn, on qualsevol intent darreglar les coses sigui una pura i estpida prdua de temps, que noms serveix-hi per empitjorar les coses si s possible.En definitiva podrem dir que el funcionari de presons ( i la resta de la gent que formem part de les diferents societats dividides en classes socials ) tamb som uns presos, per la nostra pres s immensament ms gran i descontrolada que una de normal, la nostra pres s la societat i globalment el mon.PD: per sort, en aquesta pres a diferencia de les altres, hi ha petits espais diferents de la resta, i on ens podem refugiar quan ja no aguantem ms, quan el sucidi ens sembla una possible soluci, i que estan ms o menys alliberats de la corrupci i de la agressivitat amb les quals el sistema ens agredeix dia rere dia sense pietat.

Pepe


(79.6:*8)*(.3*2&PAU I EL SEU GERM. Director: Marc Recha. Intrprets: David Selvas, Marieta O-rozco i Nathalie Boutefeu. 2000. Espanya-Frana. 110 minuts. Estem davant dun dels di-rectors ms innovadors del nou cinema catal, tot i que aquest film seria recomanable per tothom menys aquells que vaguin a passar una estona relaxada, ja que es tracta duna obra complicadssima, prcticament sense dilegs i rodada en la major part amb la camera a lespatlla. Va anar al darrer Festival de cinema de Cannes.

EL ESPINAZO DEL DIABLO: Director: Eduardo del Toro. Intrprets: Fernando Tielve, Eduardo Noriega, Fe-derico Luppi i Marisa Paredes. 2000. Espanya-Mxic. 106 minuts. Es tracta duna versi espanyola de El Sexto sentido, ambientada a la guerra civil, de manera que ens resulta molt ms propera. Tot i que no deixa de caure en certs tpics de la guerra, s recomanable.

BAILAR EN LA OSCURIDAD Director: Lars Von Trier. Intrprets: Bjork, Catherine Deneuve i Peter Stormare. 2000. Dinamarca-Frana-Sucia. 139 minuts. Drama, o millor dit, sper drama musical que explica la histria du-na noia que t una malaltia ocular hereditria incurable i lluita per poder sal-var el seu fill. Relata el drama de la immigraci de lEuropa de lest als Estats Units. Remou de nou la temtica de la pena de mort.

DONES. Directora: Judith Colell. Intrprets: Merc Sanpietro, Eullia Ra-mon i Eva Santolria.2000. Espanya. 94 minuts. Basada en la coneguda obra dIsabel Clara Sim, es tracta de petits relats que mostren les histries quoti-dianes de diverses persones que van des de lexecutiva agressiva a la prostitu-ta de carrer. Interessant ja que dona una visi femenina de la realitat, que bona falta ens fa.

M.P. 7*(42&3&(.438VISCA LA LLIBERTAT de Jaume SISA amb Pas-cal Comelade.Si b, s veritat que molts cantautors sn uns plastes, per sort existeixen els cantautors galctics. Honest, viu, lliure i revolucionari, el disc den Sisa s ms que recomanable. El qui escriu aquestes lnees, lluny de voler ser objectiu us recomana francament tot el disc, per cal destacar: Tornar a cantar, Innocents, la verbena dels desemparats, limne galctic, men vaig en globus, escolto la melodia amb msica de Pascal Comelade, volen els pardals i com no Visca la Lliber-tat un bonic cant a lanarquia. Les quatre que no he citat estan tamb molt b. Lluny dels cantautors oficials, made in transici democrtica, els cantautors galctics com el Sisa, representen un veritable comproms amb la LLIBER-TAT. Pep i t

/HVGLIHUHQWVHPSUHVHVDVRWDDQXQFLDGHVQRWHQHQSHUTXqFRPSDUWLUODLGHRORJLDGHODUHYLVWD


43*3854)*:974'&7.&197*877 22 77 6 6 (( // 6 6 '' ,, / // / 88 11 6 6 $ $ // (( 6 6 ++ / $ 7 ( 1 ( 8 / / , % ( 5 7 $ 5 , ' ( /% ( 5 * 8 ( ' 55 (( $$ // ,,77 == $ $ // $ $ 66 (( 99 $ $$ $ 6 66 6 (( 00 %% // (( $$ 33 (( 11 66 $ $ , , $$ && 77 88 $$ 33 $$ 55 77 ,,&& ,, 33 $$

) ( 5 ( / 3 6 2 / 1 ( * 5 ( & 2 6 7 $ ' ,1 ( 5 6 3 ( 5 4 8 6 ( * 8 ( ,; , 6 2 5 7 ,1 7 ( 1 6 & $ // $ 7 ( 9 $ & 2 / / $ % 2 5 $ & , 3 2 7 6 6 8 6 & 5 ,8 5 ( 7 & 2 0 3 5 $ 5 % 2 1 6 ' $ - 8 ' $ 26 ,0 3 / ( 0 ( 1 7 ) ( 5 8 1 ,1 * 5 6 $ / 1 2 6 7 5 ( 1 0 ( 5 2 ' ( & 2 0 3 7 ( / $ & $ ,; $ ' ( 3 ( 1 6 ,2 1 6 VOLS REBRE EL PSOL NEGRE A CASA TEVA?

DONCS FES UN INGRS DUN MNIM DE 1.500 PESSETES AL NMERO DE COMPTE 2100-0015-68-0104597321 DE LA CAIXA DE PENSIONS. ENVIANS UNA CPIA DEL COMPRO-VANT JUNT AMB LA PRESENT BUTLLETA I REBRS EL PSOL DURANT UN ANY 6 N-MEROS-.NOM....................................................COGNOMS...................................................................................... ADREA...........................................................................................POBLACI........................................PROVINCIA..........................................CODI POSTAL........................TELFON....................................

Finances: despeses i ingresos tinguts en lellaboraci del tercer i quart nmero del psol negre Tercer nmero: 300 exemplars de 16 pgines: 18300 pts Quart nmero: 300 exemplars de 16 pgines: 18000 pts Les despeses en lellaboraci del psol les paguen a mitjes el centre destudis Josep Ester

Borrs i lAteneu llibertri del Bergued, conjuntament amb les aportacions personals. Bons dajuda pro-psol negre: quantitat actual de 22000 pts, invertides en lelaboraci de

camisetes, tamb pro-psol negre. Aportacions personals en aquest nmero: El Justicier enmascarat: 2000 pts

LASSEMBLEA REDACTORA DEL PSOL NEGRE ES REUNEIX ELS DIU-MENGES A LES 18:00 HORES DE LA TARDA, A LATENEU LLIBERTARI

DEL BERGUED.3HUSRVDUWHHQFRQWDFWHDPEQRVDOWUHVSDUWLFLSDUHQHOSqVRORIHUQRVDUULEDUWUHEDOOVSRWVYHQLUDODVVHPEOHDGHO3qVROIHUVHUYLUODSDUWDWGHFRUUHXVGH%HUJDRHQYLDUKRDODWHQHXOOLEHUWDULF3LQVDQLD61WRWLQGLFDQW3qVROQHJUHDOVREUH7DPEpSRWVIHUVHUYLUHOFRUUHXHOHFWUzQLF 3HVROQHJUH#PL[PDLOFRP

&2035$6$0$55(7(6352362/1(*5(%216'$-8'$,02&$5'6'(3$780$/6;,5,1*86'(/$7(1(8,/$662&,$&,&8/785$/&2/801$7(55$,//,%(57$7'(/9$//

LASSAMBLEA DEL CENTRE DESTUDIS JOSEP ESTER BORRS ES DUU A TERME EL DISSABTE A LES 15:30 H. AL SEU LOCAL, UBICAT AL CARRER DEL BAL, JUST AL COSTAT DEL BAR +7. SIGUES LLIURE I CULTURITZAT!

el pèsol negre núm. 5

Documents