el pèsol negre núm. 35

!BerguedàOrdenança de civisme imultes a Berga/pàg 18

Las serradoras: empresasmodelo de otra època/pàg 11

!BagesValldaura: coneixent unbarri per les seves mobilitzacions veïnals/pàg 17

Abús de poder aBalsareny/pàg 20

!ArreuComunitatsmineres a Amèrica delSud/pàg 22-23

Publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener

Inseguretat ciutadanai estratègies de control social

GRATIS6.000 exemplarsII època núm. 35

octubre-novembre del 2007

El líder de la formació a Manresa, Xavier Arcas, preteniaabandonar la seva plaça com a regidor. Això implicariaque el reconegut ex-fuerzanuevista Emili Utges ocupésel seu lloc, cosa que segons sembla no agrada al partit,per què corrobora les veus que els assenyalen com unaformació d�extrema dreta.

Arcas conclogué que abandonaria el seu seient a la ciu-tat sempre i quan el tercer de la llista, Aaron ArgudoPalacios, ocupés el seu lloc. Però resulta que aquestúltim ha estat durant anys el cap regional de la falangea Catalunya.

Tot això no fa més que evidenciar el clar caràcter d�ex-trema dreta d�aquest partit

Descobrim les màfiesespeculatives del

casc antic de Berga

Plataforma per Catalunyapartit d�extrema dreta

""El Casc antic de Berga: un barri destrossat. "".Repàs històric de l'especu-lació al barri vell de Berga. ""vLes màfies especulatives d�avui: Level inver-sions 25 SL i companyia.""Level inversions 25 SL i els Garrós, la mateixamàfia?""La responsabilitat de polítics i administracions. /pàg 3-8

Dos dels rius més importants deCatalunya, el Llobregat i elCardener, es salinitzen cada diamés. Fins quan haurem d�aguantaraquest crim ecològic?

Com permetre i deixar créixer uncrim ecològic amb total impunitat

/pàg 19

/pàg 10La paranoia de la inseguretat ciutadana propiciada perla maximització mediàtica de casos Tous, ha portat ales veïnes de Pinedade Bages a reu-nir-se amb elsmossos per exi-gir mesures decontrol ciutadà.

Tan sols falta un any per a què la futura presó dels Lledoners situa-da a la comarca del Bages estigui enllestida. Una presó que llunyd�alliberar-nos, ens encadenarà una mica més. La carcerització de lasocietat heretada de les polítiques de tolerància zero nord-ameri-canes s�expandeixen irremediablement. La megamàquina que moula indústria carcelària (recolzada moltes vegades pel negoci especu-latiu) ha apostat fort a l�estat espanyol de la mà d�empreses com�Ferrovial�, que no dubten a enriquir-se a costa de les misèries i laexclusió de les desviades de la societat. L�augment continu de novesinfraestructures dedicades al control social evidencien les veus queauguren que la societat actual no te raó de ser. Els empresonats nosón merament els què viuen entre reixes, moltes de nosaltres vivimen un quart grau encadenats a treballs precaris i amb la por cons-tant a ser castigades per la nostra desviació. El negoci de l�empre-sonament s�estén al mateix temps que s�estén el negoci de la por.Una por que les classes benestants han aconseguit traslladar a lasocietat. Una por que grups amb un rerefons feixista comPlataforma per Catalunya han sabut aprofitar per aconseguir uncert protagonisme social.

Mentre la indústria mediàtica ens desvia l�atenció cap a petitesfoteses sense importància la indústria especulativa es frega les mansveient les oportunitats que té fer negoci amb un dret com el de lavivenda. Els barris històrics van perdent mica en mica el seu encantper deixar pas a la ciutat aparador que pretén atreure als consu-mistes. Una ciutat aparador que es vol veure a si mateixa com amodèlica i esvelta però que amaga darrere el maquillatge de la pro-paganda, l�anorèxia i la malaltia.

La democràcia acaba on comença l�empresa. Mentre els partits polí-tics no paren de repetir-nos una i altra vegada que totes i totstenim molt a dir sobre el nostre futur, la doctrina laboral imposaunes condicions asfixiants a les persones que es veuen immerses enles cadenes del treball. La violència de gènere apareix multiplicadaen aquest àmbit, ja que la dona es veu obligada a dur a terme unadoble jornada laboral (a casa i a la feina). En �el millor dels mónspossibles�, la dolça llar pot arribar a esdevenir el dur infern.

Per sort tota agressió pot venir acompanyada d�una resposta (tots�ha de dir, no de l�embargadura que voldríem). Contra la bunque-rització i empresonament de la societat hi ha propostes com lesmúltiples jornades contra la societat-presó o contra les penes dellarga durada. Contra els grups d�extrema-dreta, apareixen nouscol·lectius anti-feixistes que es paren a estudiar, a conèixer i si cala enfrontar-se a aquesta plaga. Per fer front a la indústria mediàti-ca, es creen eines de contra-informació. Contra l�especulació, sem-pre ens queda l�okupació. Per fer front a la doctrina laboral, l�ex-propiació, la combativitat a la feina o la �ganduleria�. Per a lluitarcontra la violència de gènere, els col·lectius de dones (i en menysnombre d�homes) que es reuneixen per conspirar contra les estruc-tures patriarcals.

I de tant en tant tambè tenim alguna alegria, des del dia 9 d�agostel Juan està al carrer després de 8 mesos de presó, per acabar com-plint la resta de la condemna amb la prohibició d�entrar a la pro-víncia de Trento. Però per totes aquelles que encara estant tanca-des a les presons dels diferents estats continuarem donant guerra.

El cercle del capitalisme té mil cares. Com mil cares tenen les llui-tes per fer-li front.

Nou web de el pèsol negre

Al web trobaràs en PDF els diversosnúmeros de la revista que han aparegut(tant de la primera com de la segonaèpoca) a part de les darreres notícies iinformacions respecte aquesta publicacióllibertària.

Pàgina 3: · Anàlisi del sector de l�habitatge al berguedà.

Pàgina 4: · El casc antic de Berga: barri destrossat.

Pàgina 5-7:· Repàs històric de l�especulació al barri vell de Berga.

Pàgina 8: · Responsabilitat de polítics i administracions.

Pàgina 9: · Els runams salins.· Tapar les vergonyes.

Pàgina 10:· Per a la nostra seguretat: enmurallem Pineda.· Canvi de noms als carrers de Berga.

Pàgina 11:· Las serradoras: empresas modelo de otra época.

Pàgina 12:· Descobrint les trinxeras del front anarquista del Pallars.

Pàgina 13-16:DOSSIER CENTRAL: Presons

Pàgina 17:· Valdaura: coneixent un barri per les seves mobilitzacions veïnals.

Pàgina 18: Juli Gendrau o �la puta i la Ramoneta�.

Pàgina 19:· El tercer de Plataforma per Catalunya a Manresa és un reconegutfalangista.

Pàgina 20:· Un altre cop: abús de poder.· Manifest sobre els fets de Patum 2005.

Pàgina 21:· Presó i sistema sanitari.

Pàgina 22-23:· Comunitats mineres a l�Amèrica del Sud.

Pàgina 24:· La divisió sexual del treball: un dels pilars bàsics de la societat patriar-cal.

Pàgina 25:· En terra d�esclaus trobareu amos.· Còmic: Passionària postmoderna.

Pàgina 26-27:· Ressenyes· Agenda

Pàgina 28: · Entrevista

SumariEditorial

*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos,

Berga 08600. Adreça electrònica: ateneullibertari@berguedalliber-

tari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu

difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4

baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: [email protected]

www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris

berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social

de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça elec-

trònica: [email protected] Pèsol Negre (publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener): pesolne-

[email protected] *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació

núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica:

[email protected] La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26,

Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. [email protected] *MONISTROL DE MONTSER-

RAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica:

[email protected]. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: [email protected]. Masia okupada Ca n'Escaiola:

[email protected]. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica:

[email protected], CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93

837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: [email protected]. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA:

L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surial-

ternat.tk Adreça electrònica: [email protected]

Directori

www.berrguedalliiberrtarrii.orrg/pesolnou

[email protected]

Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el por-taveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu Pèsol Negreés obert i canviant i no representa a ningú, solament a quien forma part a cada moment. D'altra banda, com a col·lec-tiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de

la publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.

Tancament d'aquesta edició: 27/09/2007 a les 20:00.

En aquest Pèsol Negre han participat: Burrikada, Centre d'estudis Josep Ester Borràs,CGT correus Manresa, Col·lectiu editordel www.berguedallibertari.org, Plataforma Prou Sal!, Un tufu, Girasol, Hiram Gascoigne, Un anarcosindicalista, Brigada MixtaCatalunya Central, Estem a l�agüait, Maria, Pep i Tu, Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat, Assemblea AntipresonsManresa, Roger, Columna Clitoriana, Second, Lola, Gerard i Eulàlia, Greace Kelly i Vandelpal, Liendre.

Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres articles de denuncia,pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència.

I recorda...

egons el Regió 7 del dia8 de setembre el sectorimmobiliari al Berguedàestà en crisis. Es podriaconcloure que els preus

dels pisos ara ja són assequi-bles per la majoria i que trobarun lloc per viure ja no repre-senta hipotecar-se per la restade la vida. Res mes lluny de laveritat. El que realment ensestà dient aquest diari és queles immobiliàries no guanyentant com fa uns mesos. I és quesi analitzem el tema de l�habi-tatge a les nostres comarquesn�hi ha per estirar-se delscabells. Mentre alguns es fand�or amb el negoci del totxouna altres no poden accedir aun habitatge digne.

Entrant ja en matèria el preumitjà del metre quadrat útild�un pis a Berga a data de prin-cipis del 2007 era de 3.076euros, és a dir, que un pis de70 metres quadrats costava al�entorn de 215.000 euros (uns36 milions de pessetes). Elspreus dels pisos en pocs anyshan crescut com l�escuma. Aixínomés en un termini de tres

anys els habitatges han doblatel preu. Però si ens remuntem acinc anys endarrere, hi ha quel'han triplicat. Així segons elRegió 7 de finals de 2006 unhabitatge que l�any 2001 cos-tés 100.000 euros l'any 2004hauria costat 204.000 euros ien l�actualitat estaria a la vendaper 345.000 euros.

Paradoxalment els preus hanpujat moltíssim però també elnombre d�habitatges cons-truïts, així al 2004 es vancomençar a construir alBerguedà 807 habitatges, entotal, mes que els anys 2002 i2003 junts. I al 2005 la cons-trucció va continuar creixent almateix ritme frenètic. Fins a diad�avui la febre constructora noha parat. I es preveu que enpropers anys es superi la xifrade 500 habitatges nous. Entreles urbanitzacions previstes hiha la zona sud del passegi delsAbeuradors, els QuarantaPilars, la zona de l'antiga fàbri-ca Mabsa i la Rasa dels molinsentre d�altres. En total estemparlant de que el 12 per centdel Sòl del municipi ja estàurbanitzat i un 6 per cent mésja és urbanitzable. Així demoment un 82 per cent del sòl

està lliure de màquines excava-dores i grues faraòniques.

Noms com Pirineu 2000, Clau21, Promocions Prat serra,Construccions i promocionsQueralt, finques ciutat, entred�altres, són coneguts per totsels berguedans. Promotores iimmobiliàries que conjunta-ment amb els bancs acaparenel negoci del totxo al berguedà.No son pocs els carrers onpodem trobar-hi pancartes d�a-quests intermediaris que solenanar acompanyades d�obres igrues. El resultat serà sensdubte el d�uns habitatges ambpreus prohibitius per la majoriamentre uns pocs no paren d�en-riquir-se.

Aquesta situació de boomimmobiliari va començar ara fauns tres anys i ara sembla ques�ha relaxat una mica. SegonsRegió 7 de principis de setem-bre les vendes del sector immo-biliari del Berguedà han caigutentre un 30 i un 50 per cent.Els habitatges costen cadavegada més de vendre i elspreus podrien no pujar com hohan estat fent fins ara, peròtampoc baixen. Tot i així, eldret a un habitatge digne esta

molt lluny de ser dret per tot-hom.

També recalcar que elBerguedà s�està convertint enuna comarca de cap de setma-na. Així tot i que no figura encap estadística actual moltspisos són habitats nomésdurant els cap de setmana.L�arribada de la nova carreteraha comportat que molta gentde fora que s�ho pot permetreadquireixi un habitatge desegona residència a les nostrescontrades. Així un 40 per centdels habitatges que es venenactualment es fa a gent de fora.

Mentre les grues van plagant elpaisatge berguedà, la realitates que centenars d�habitatgess�omplen de rates perquè elsseus propietaris no els interes-sa que els habiti ningú. Lesimmobiliàries, tot i que inver-teixen en edificis deshabitatsaposten per urbanitzacionsnoves perquè encara resultenmés beneficioses. Però depisos vells per habitar no enfalten. Gairebé un de cada cinchabitatges del Berguedà estàdesocupat. Al novembre del2005 concretament estavenbuits el 18,28 per cent dels

pisos de la comarca. La xifrasupera de llarg la mitjana cata-lana. En el conjunt del país, elspisos deshabitats representenun 13,67 per cent del total.Segons el cens d'habitatges del�Institut d�Estadística deCatalunya del 2001, alBerguedà hi ha 3.844 pisosbuits. 14.177 estan plens dedilluns a diumenge, i 2920 sonhabitatges de segona residèn-cia. A Catalunya, hi ha 453.000pisos deshabitats. La majoria,307.859, són a la demarcacióde Barcelona, que és la zona detot l�Estat amb més pisos tan-cats, davant de Madrid.

Els municipis de l�alt Berguedàregistren xifres molt altes dedesocupació. Tant altes quearriben a doblar la mitjanacatalana. A Cercs el 29,14 delspisos estan deshabitats, a laPobla el percentatge es del28,46 i a Guardiola del 26,80.

Pel que fa al baix BerguedàGironella és el municipi que témés habitatges buits: en té516, es a dir el 21,15 del total.A Casserres hi ha 19,59 percent de pisos tancats; a Avià el19,02 i a Puig-reig, el 16,21 percent.

Si ens centrem a Berga a l�any2001 dels 7.804 pisos que hihavia construïts 1.265 estavenbuits. Això significa el 16, 21per cent del total. De tots elspisos buits de Berga, gairebé lameitat es concentren al barrivell. Aquí es calcula que uns500 habitatges estan deshabi-tats, una xifra que representael 31,77 per cent del total de lazona.

Molts d'aquests habitatges des-habitats estan en mans d'em-preses especuladores, sensecap mena d�interès en ven-dre�ls o llogar-los a particulars.Prefereixen vendre�ls a altresempreses que a la vegada elsrevendran a unes altres mentreel preu no para de pujar. Totplegat ho anirem veient en elssegüents articles d�aquestreportatge.

Així doncs el mercat de l�habi-tatge està controlat per unspocs que s�enriqueixen a costad�un dret fonamental. Mentreles capes desfavorides nopoden accedir a un habitatgedigne i les classes mitjaness�hipotequen pel resta de laseva vida aquests pocs obtenenuns beneficis astronòmicsespeculant i a costa de la suorde la resta de la població.

Berga, setembre de 2007

Barrikada

S

Anàlisis del sector del'habitatge al Berguedà

Actualitat /Agressions al territori

// 3


// 4

rrel de la llei de Barrisl'anterior govern socia-lista va elaborar unprojecte que analitza-va la situació actual

del casc antic a tots els nivells.Estem parlant del Projecte d'in-tervenció integral que data del'abril d'ara fa dos anys. Si bémes endavant analitzarem lesconseqüències del famós pla debarris ara analitzarem l'estatactual del barri vell de la ciutatde Berga centrant-nos sobretoten les conclusions elaboradespel mateix Ajuntament de Berga.Si bé aquest projecte ens infor-ma del "què" nosaltres en elssegüents articles intentaremexplicar el "perquè".

El nucli antic de Berga es fàcil-ment diferenciable de la restadel municipi. Tant a nivell urba-nístic com a tots els altresnivells. La delimitació coincideixamb el traçat de les antiguesmuralles. El casc antic té unaextensió de 11,83 Ha i es calcu-la que hi ha un total de 1492habitatges, repartirs en un totalde 466 edificis. Aquests edificissolen respondre a edificacionsen planta baixa més 4 pisos queocupen el 100% de la parcel·la.Dels 466 edificis es calcula queuns 50 estan en molt mal estat oestat ruïnós. A més, segons elmateix estudi de l'ajuntament deBerga, es calcula que unes 30finques van ser objecte d'unaestafa immobiliària ara fa unsanys i actualment són propieta-ris d'empreses inexistents.Sobre aquest tema també enparlarem més endavant. Així elbarri ha estat patint un procésde degradació de l'edificació iuna procés de regressió urbanís-tica.

Per altra banda el valor dels edi-ficis de l'àrea es un 73,4 per centinferior amb el de la mitjana delmunicipi i si el total d'edificis ruï-nosos a Catalunya representa lamitjana d'un 2,65 per cent deltotal al barri antic aquesta mitja-na es dispara fins al 11,55 percent. Una altra dada interessant ique ens pot fer pensar es que el31,77 per cent dels habitatgesestan deshabitats. Si bé com jahe comentat en anterioritat unsquants habitatges si que van serobjecte d'una estafa immobilià-ria i actualment molt estan des-

habitats aquests no representenla totalitat d'edificis abandonats.Així aquests edificis o bé son departiculars que decideixen noinvertir-hi o bé estan en mansd'immobiliàries i empreses queels utilitzen per especular. Moltsd'aquests edificis han estatabandonats des de fa mes de setanys. Però no han parat de can-viar de mans. Així múltiplesempreses però propietat depoques persones han comprat ivenut les mateixes edificacions ad'altres empreses que a la vega-da han fet el mateix. Sense arri-bar mai a rehabilitar-los perquèes poguessin habitar. Utilitzantles edificacions per treure'nbenefici econòmic immediat, endefinitiva: especulant.

El cas més destacat és el que vasaltar a la premsa fa uns anys. Estractava de l'estafa immobiliàriade la família Garrós. Aquestafamília tenia un conglomeratd'empreses dedicada exclusiva-ment a la compra i venta d'edifi-cis. Compraven l'edifici sencer,en feien particions horitzontals iels venien a altres empreses.Però la cobdícia de la família que

intentà estafar a bancs i caixesamb l�impagament de les hipote-ques el portà als tribunals. Tot iaixí en l'actualitat, molts pisosque un dia van ser dels Garrósara mateix estan en mans deLevel Inversions 25 S.L. Unaempresa barcelonina quesegueix comprant i venent casesbuides impunement al casc anticde Berga. Mentre aquests juguenal monopoli al nucli antic ber-guedà i obtenen beneficis sensetreballar uns altres veiem comels preus dels habitatges noparen de pujar. Així es el siste-ma econòmic actual.

Per altra banda segons les fontsconsultades costa molt determi-nar qui és el propietari desegons quins edificis del cascantic, tot i que al registre de pro-pietat surtin empreses amb apo-derats amb noms i cognoms (esel cas de Level Inversions) doncsformen un conglomerat d'em-preses molt difícil de desxifrar...

Però si bé l�estafa immobiliàriadels Garrós va sortir a la llumpublica no ha passat el mateixamb la resta d'especuladors del

casc antic. Moltes empreses ber-guedanes �al igual que elsGarrós i companyia� també hancontribuït a destrossar el barrivell de Berga mentre les admi-nistracions públiques miravenper una altra banda. Estem par-lant lògicament dels especula-dors legals. Dels que tenen totsels permisos en regla i paguenreligiosament a bancs i caixesperò que actuen de la mateixamanera i que contribueixen dela mateixa manera a que el barrivell estigui plagat de cases bui-des sense cap mena d'intencióde que les pugui habitar algúalgun dia. De la màfia il·legaldels Garrós i de les altres màfieslegals en parlaré més endavant.

Pel que fa a la població segonsles dades del Padró Municipal aabril de 2005 al casc antic hivivien un total de 2.286 perso-nes, és a dir un 14% del total dela població Berguedana. Suposemque el nombre de persones queavui en dia hi resideix ha pogutaugmentar considerablementdoncs l'arribada de nouvingutsque escullen el barri vell deBerga no ha cessat. A data d'a-

quest estudi un 28,34 per centde les persones que estan empa-dronades al nucli antic sónestrangers. El barri s'ha convertiten una zona de primer acollidapels nous immigrants degutsobretot als inferiors preus del'habitatge a la zona i a la durasituació de discriminació en l'ac-cés a l'habitatge que afronten.

Pel que fa al grup de veïns ambDNI de l'estat espanyol aquestses caracteritzen per un impor-tant grau d�envelliment i feminit-zació.

També tenim una taxa d'aturbastant preocupant que ronda el12 per cent, tot i que l'atur feme-ní al barri arriba fins al 17 percent.

A la vegada el barri també acullun important nombre de famí-lies pobres. Com a indicador espot destacar que al barri hi viuenun 65 per cent de les personesque cobren una renta mínimad'inserció.


Barrikada

A

El casc antic de Berga: un barridestrossat

om he anat comen-tant l�estat del barrivell de Berga és elresultat d�anys d�es-peculació immobilià-

ria mentre les administracionsmiraven cap a una altra banda. Ala primera part d'aquest articletractaré sobre les màfies definals dels 90 i principis del2000, tant la màfia il·legal delsGarrós com d�altres màfieslegals que també van interveniren aquest procés especulatiu.

A finals dels anys 90 un seguitd�empreses comencen a com-prar un munt de finques al cascantic de Berga. En total forenmés de 50 els pisos, magatzemsi horts comprats per aquestesempreses immobiliàries. Lametodologia fou sempre lamateixa: es comprava la casasencera, es feien divisions horit-zontals i es venien separada-ment al poc temps de ser com-prades. Així havent dividit lafinca el profit que se�n treia de lavenda era molt mes elevat. Tot ila diversitat de noms que pre-nien aquestes empreses totestenien relació entre elles. Toteseren de la família Garrós.

Jaume Garrós Boatella era ohavia sigut apoderat de lessegüents empreses relacionadesamb l'especulació al barri vell:Kinmell consultancy Sl,Columbia Park SL, Nipton 3000SL, Montjuich park SL, JaumeGarrós SL i promocions BergaUrbana SL. La Filla Maria TeresaGarros Mendez també haviasigut apoderada de Berkeley 98.També la dona de Jaume Garrós,Maria Ruiz Lopez havia sigutapoderada en alguna momentde la majoria d�empreses ja cita-des. Sebastià Garrós Boatellasegueix sent apoderat de l'em-presa Coll de Port SL que encaraté desenes de propietats al cascantic. Menys en un primermoment totes les empresesforen domicialiades a Barcelona.

La propietat de les finques aniràcanviant d'empreses al llarg deltemps. Els Garrós venien finquesa empreses de fora com perexemple Fotocromegara SL,

empresa domiciliada a Terrassadedicada en teoria a lainstal·lació y explotació d�unaindústria fotomecànica però quea la pràctica comprava i veniapisos. Aquesta empresa compra-va les finques i les revenia almateix dia amb un preu que eravaries vegades el preu de com-pra. Inautex SA domiciliada aBarcelona també va comprar i vavendre pisos que havien sigutdels Garrós en un primermoment. Aquesta empresa enteoria és una empresa que esdedica al comerç de maquinaria,equip industrial, embarcacions iaeronaus propietat de JuanZahonero Alonso, que també téLevel inversions 25 SL, de la queparlarem mes endavant.

Tot i que legalment els pisosanaven canviant de mans sem-pre acabaven en mans d'algunsempresa dels Garrós. Així foufins que la moltes de les propie-tats acabaren en mans de Levelinversions 25 SL que encara lesté avui en dia.

La conclusió que es pot treure

de tot aquest entramat d�empre-ses, noms estranys i transac-cions és que el preu de les pro-pietats ha anat pujant en moltpocs anys mentre la majoria d�a-questes cases s�omplien de ratesi uns pocs s�enriquien amb ladestrucció del barri vell deBerga.

Com veurem més avall la famíliaGarrós es saltà en nombrosesocasions la legalitat vigent cosaque feu que aquesta situació sal-tés a la premsa i acabés als tri-bunals. Així al març del 2001l�Ajuntament de Berga va precin-tar set cases del barri vell on esfeien obres sense permís. Toteseren de l�empresa Montjuichpark de Jaume Garrós. Al mateixtemps que això passava es cons-tituïa una associació de veïns albarri per tal de denunciar lasituació que es vivia amb l�arri-bada dels especuladors. Aquestaassociació fou la que impulsàtotes les denúncies publiques ila que lluità més fermament con-tra la màfia immobiliària al barri.Seguint amb la cronologia delsfets Montjuic park també obte-

nia la llum a traves de conne-xions il·legals, cosa que portàels veïns a denunciar la situació.Davant de totes irregularitats l�ú-nic que havien de fer aquestesempreses era demanar els per-misos corresponents i ja podienseguir destrossant el barri.Algunes d'aquestes cases on s'hifeien obres eren llogades, sobre-tot a immigrants, tot i que mol-tes ni tan sols tenien la cèdulad�habitabilitat. Per altra bandal'ajuntament de CiU feia casomís a les peticions dels veïnsque volien que no es tragués l�ullde sobre a aquestes empreses.

Però el punt d'inflexió va arribarel dilluns 16 de setembre del2002. A les 10 de la nit la partposterior dels habitatges 3 i 5del carrer agricultura es vanesfondrar. Era el resultat detanta especulació immobiliària.Les cases deshabitades erenmolt mes fàcils de comprar ivendre, no causaven tants pro-blemes i els beneficis eren moltmés sucosos a costa del dret al�habitatge per tothom. Peròaquest cop la cobdícia havia

trencat el sac.

Tots els propietaris de les casesesfondrades foren localitzatsmenys un. Joan Casòliva propie-tari de l�immobiliària Casòlivaque era propietat de la fincanumero 7 del carrer Agriculturaes personava al lloc del succés.Les declaracions que aquest per-sonatge feu a Regió 7 al 18 desetembre del 2002 eren moltreveladores: �Tenim molts pisosi no tenia clar quin edifici és elque vam comprar fa un any�.

Així no només els Garrós espe-culaven al casc antic de Berga.També altres màfies, amb domi-cili a la ciutat de Berga s�enri-quien sense treballar. Eren i sónels lladres legals. Els que s�enri-queixen sense treballar noméscomprant i venent pisos mentreuns altres s�han d'hipotecar pertota la vida per tenir un lloc onviure. Negoci en diuen ells, esta-fa i robatori en diem nosaltres.

També es curiós que la premsano es va fer gens de ressò delsespeculadors legals al casc antic.


// 5


Barrikada

C

Repàs històric de l'especulació al barri vell de Berga

Les màfies especulatives d�ahir: Garrós i companyia


// 6

Es van gastar litres i litres detinta carregant contra la màfiadels Garrós perquè es va saltar ala torera la legalitat (com veuremtot seguit) però dels especula-dors legals l�activitat dels qualssuposa el mateix impacte per lasocietat i pel barri que elsil·legals no se n'ha parlat mai.

Arrel de l�esfondrament escomença a investigar qui era elpropietari del número 3 delcarrer agricultura. Tot i que erapropietat d'una empresa (rela-cionada amb els Garrós) el pro-pietari estava il·localitzable.

Mentrestant els veïns haviendenunciat que podien existirpresumptes irregularitats en elpreu de venda, de compra i elpreu hipotecari de tots aquestsedificis propietats dels Garrós.La fiscalia a dia 5 d�octubre del2002 començarà a investigar eltema arrel de la denuncia inter-posada per l�Ajuntament deBerga. Finalment a dia 25 demarç del 2003 els Garrós forendescoberts. En una operaciópolicíaca es posaren a disposiciójudicial a 77 persones pels delic-tes d'estafa i falsedat en docu-mentació mercantil per un valorde 4,2 milions d�euros. Set ber-guedans van ser posats a dispo-sició judicial. Jaume Garrós, laseva dona Maria Ruiz López; elsseus fills, Maria Teresa GarrósMendez, Jaume Garrós Mendez iel seu Nebot Marcos Garros iRamon RV amb domicili aCasserres. Aquests berguedansfalsificaven els perits per tal deque els seus edificis fossintaxats molt per sobre del preureal i demanaven un crèdit hipo-tecari inflat que no pagaven.

Amb tot alguns edificis van serembargats pels bancs que elsposarien a subhasta però moltsd�altres seguirien en mans delsmateixos Garrós o acabarien enmans de Level inversions 25 SL.Aquesta empresa es convertiriaen la hereva de la màfia Garrós.Els Garrós van ser imputats,però el negoci ja l'havien fet i elresultat de tot plegat fou la des-trucció del barri mentre els polí-tics i administracions que l�ha-vien tingut abandonat durantanys miraven cap una altrebanda.

L�especulació denunciada provo-caria també problemàtiquessocials que afectaven a personesamb pocs recursos. Es vandenunciar casos de gent alsquals s�havia llogat cases que noeren propietat de la immobiliàriaque els havia fet el contracte,que estaven embargades perbancs i caixes que en van recla-mar la titularitat. A causa d�aixòforen desnonades.

Les màfies especulatives d�avui: Levelinversions 25 SL i companyia

Level inversions 25 SL en unprimer moment es va compro-metre a arreglar els edificis quefins llavors eren propietat delsGarrós però el temps passava iels edificis segueixen en lesmateixes condicions o pitjor.En total Level Inversions 25 SLhavia �heretat� més de 40immobles la majoria dels qualsencara ostenta a l�actualitat.Aquesta empresa amb domicilisocial a Barcelona fou consti-tuïda al febrer del 2000 i esdedica a la compravenda iarrendament no financer d�im-mobles. En el darrer numero deEl pèsol negre deiem que elpropietari de Level inversions25 S.L. es en marcelino Curell,membre d�honor de la APPI,però no és així sinó que aquestés l�agent que el representa enel registre de la propietatindustrial. El titular real és JuanZahonero Alonso. Es tractad'una empresa petita, ambnomés tres assalariats peròque segons l�últim informepublicat ingressà més de 4milions d�euros en ventes d�im-mobles. Aquesta empresa nonomés negocia amb immoblesde Berga sinó que es mou permoltes altres poblacions cata-lanes. El seu apoderat tambété càrrecs en moltes altresempreses relacionades amb lamàfia immobiliària. Algunsexemples són: Tarrega habitat2007 Sl, Tornado ImmobiliarioSl, Promotrading Plans Sl, AreaBarna Edificaciones SL, Ro quima 2002 SL, Level Habitat SAetcetere. Com ja he dit abanstambé és apoderat de InautexSA empresa que comprà cases ivengué finques durant la�època Garrós�. Inautex es unaempresa dedicada a la compra-venda de maquinaria i agafantel que diuen ells mateixos en laseva web: "Nuestro ambito deactuación no tiene fronteras.Adquirimos las máquinas bási-camente en Europa, y lasexportamos a cualquier partedel mundo, a través de nues-tros agentes, o bien tratandodirectamente con los usuariosfinales."

Les fons oficials diuen, quetant les finques de Level inver-sions 25 SL, com les de lamàfia Garrós tenen �un propietaridesconegut�. L�aiguabarreigd�empreses i la connexió de lesunes amb les altres forma unconglomerat difícil d�aclarir. Esveu que tot i que al registre depropietat si que hi figuren

noms i cognoms darreraaquestes empreses a la hora dela veritat localitzar el propieta-ri real es una missió quasiimpossible. Això es el que espot llegir al projecte d'interven-ció integral elaborat per l'ajun-tament de Berga a l'abril del2005. I es precisament la con-nexió Garrós-Level el queintentarem esbrinar en els prò-xims articles d�aquest reportat-ge.

Seguint amb el tema al llarg del2005 es presenta el projecte depla de Barris. Aquest projectedotat amb un pressupost glo-bal de 19.765.300 euros preve-nia la regeneració del cascantic de Berga. Les accions pre-vistes incloïen la millora del�espai públic i la dotació d�es-pais verds, la rehabilitació i l�e-quipament dels elementscol·lectius dels edificis, la pro-visió d�equipaments per a l�úscol·lectiu, l'accessibilitat i lasupressió de les barreres arqui-tectòniques etcètera.

L�impacte que tindrà aquestprojecte al barri serà enorme.Les expectatives de regenera-ció del nucli antic que va gene-rar la llei de barris estant fentdisparar els preus de la zona.Els gestors immobiliaris comen-cen a veure possible vendre�salgunes cases a petits propieta-ris perquè les habitin ja que elsbeneficis que ara en poden

treure són molt suculents. PepGrau, de finques ciutats no estallava ni un pel en declara-cions a Regio7 al novembre del2005: �Fa un parell de setma-nes, jo mateix vaig oferir unpreu molt bo per comprar duesfinques al barri vell i unaempresa de la competència emva superar la oferta�. Si abansels gestors immobiliaris deixa-ven podrir-se les cases al barrivell perquè sortia molt mésbeneficiós i apostaven a lavegada per la construcció denoves urbanitzacions ara, arrelde la llei de barris, el casc anticofereix una possibilitat denegoci molt gran.

Level inversions 25 SL tambécomençara ara a despendre�sd�algunes cases. Aquestaempresa que les va comprarper pocs diners les està venentper moltíssimes vegades elpreu de compra a altres empre-ses que les estan arreglant. Toti així la majoria de cases deLevel segueixen abandonades.La pressió immobiliària noajuda gens a la regeneració delbarri vell. Ara que els preushan pujat els propietaris llo-guen pisos en condicions míni-mes d�habitabilitat sense gas-tar-se ni un euro i obtenintunes rentes que no es podienimaginar fa uns anys.

Al novembre del 2006l�Ajuntament de Berga es va

assegurar el dret preferent detempteig i retracte per podercomprar les anomenades casesfantasmes del barri vell. Tot ique no hi havia intenció decomprar-ne cap l�ajuntamentestaria informat dels movi-ments que es produïssin enaquests habitatges. Al butlletóOficial de la Província deBarcelona es publicava aquestdocument que conté mes de200 finques les quals el propie-tari era il·localitzable. Lesempreses amb més nombre definques són Coll de port SL(empresa de Sebastià Garrós) iLevel Inversions 25 SL. Peròtambé hi ha moltes altresempreses que "heretaren"cases dels Garrós, de fet lamajoria d'aquestes 200 finquesque publica aquest documentestan en mans d'empreses. Aramateix, com he comentat, lamajoria d�aquestes casessegueixen abandonades i enmans d'aquests especuladorsque segons les declaracionsdels veïns �encara corren pelbarri per mirar de vendre-se-lesun altre cop i treure'n profit�,com Level Inversions 25 SL oels mateixos Garrós.

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Centred�EstudisJosepEster iBorràs

Ateneu difussor de les ideesanarquistes

C./ del Balç, 4 baixosesquerra.

Berga.

Distri de material alternatiuLlibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga


// 77

Level inversions 25 SL i els Garrós, la mateixa màfia?Com hem pogut saber existei-xen bastants indicis de la con-nexió entre les empreses delsGarrós i Level inversions 25 SL.Si bé cap personatge entorn dela família Garrós no pertany aLevel inversions ni a les empre-ses del seu entorn si quepodem trobar connexió en rela-ció a la ubicació dels respectiusdomicilis socials de les dife-rents empreses. Com ja publi-cava l�anterior número (34) deel pèsol negre Level inversions(propietat de Juan ZahoneroAlonsoi) fins el març de l�anypassat tenia el domicili social aBarcelona, concretament alcarrer Provença número 363. Elque és sospitós es queMontjuich Park, Nipton 3000SL, Berkeley 98 SL, Kinmell con-sultancy (totes de la famíliaGarrós) i reformes i solucionsSL (que té totes les finquesembargades) també han tinguto segueixen tenint el domicilisocial al mateix número delcarrer Provença.

Un altre indici es que els Garróstambé tenen empreses relacio-nades amb la indústriaaeronàutica, com per exempleSitemas Nauticos AvanzadosSociedad Limitada. Però és queJuan Zahonero Alonso (apode-rat de Level) també té inver-sions en empreses del mateixsector, com és el cas d'Inautex,empresa que també participàdes d'un principi en la compra-venda d'edificis al casc antic deBerga.

Així tot i que no existeixen con-nexions legals entre aquestesempreses hi ha bastants indiciscom per pensar que la màfiaGarrós i la màfia Level no sóndues coses independents unade l'altre.

Sigui com sigui, el mercatimmobiliari està en mans depocs especuladors, moltsmenys dels que ens pensem,guanya un i perdem tots.

Distribució de la propietat al casc antic avui:Finques de Level inversios 25 Sl.

c/ pujada del castell num 4 PBc/ pujada del castell, porció d'hort 414 metres qua-dratsc/ pujada del castell num 4 Semisotanc/ pujada del castell num 4 1ac/ pujada del castell num 4B magatzemc/ pujada del castell num 4B 1ac/ pujada del castell num 4B 2ac/ buxadé num 13 3ac/ buxadé num 13 2ac/ buxadé num 13 1ac/ Armonia num 10 2,2ac/ buxadé num 22 (magatzem PB)c/ buxadé num 22 (magatzem Semisotan)c/ buxadé num 22 2ac/ buxadé num 22 PBc/ buxadé num 25 2ac/ buxadé num 25 4ac/ buxadé num 25 3ac/ buxadé num 25 1ac/ buxadé num 7 (duplex 2a i 3a planta)

c/ buxadé num 7 (duplex pb i 1a planta)c/ cardona num 7 3ac/ cardona num 7 (magatzem PB)c/ cardona num 7 (magatzem Semisotan)c/ carme num 18 i c/ buxadé num 17 (magatzemsemisotan)c/ armonia num 1 bis 4ac/ armonia num 1 bis 3ac/ armonia num 1 bis 2ac/ armonua num 1 bis (magatzem en PB)c/ buxadé num 12 (golfas)c/ buxadé num 12 (magatzem en PB i semisotan)c/ armonia num 10 1 2ac/ armonia num 10 1 1ac/ armonia num 10 PB

Finques venudes per Level en l'ultim anyc/ armonia num 10 2 1ac/ mossen huch num 6 1ac/ mossen huch num 6 2ac/ mossen huch num 6 3ac/ mossen huch num 6 4a

c/ mossen huch num 6 PB

Finques de Coll de Port S.L. a data de6/02/2007 (de Sebastià Garrós Boatella)c/ cardona num 4 PBc/ cardona num 4 1ac/ cardona num 4 2 1ac/ cardona num 4 2 2ac/ cardona num 4 3 1ac/ cardona num 4 3 2ac/ cardona num 4 3 3ac/ cardona num 4 3 4ac/ pietat num 11 baixos 1ac/ pietat num 11 1 2ac/ pietat num 11 2 1ac/ pietat num 11 2 3ac/ pietat num 11 3 1ac/ pietat num 11 3 2ac/ vilada num 1 Baixos 1ac/ vilada num 1 1 1a

# Seu social de la mafia especulativa al c/Provença a Barcelona

La responsabilitat de polítics iadministracions


// 8

ls diferents ajunta-ments de Berga que hananat vivint aquest pro-cés especulatiu i de

destrucció del barri vell poc ores han fet per evitar-lo.

Mentre els Garrós anaven com-prant i venent cases l'ajunta-ment mirava cap a una altrebanda i només han actuat tími-dament arrel de les denúnciespúbliques dels veïns. Si al marçdel 2001 amb CiU a l'alcaldia esprecintaven set cases deMontjuich park on s'hi feienobres sense permís era perquèels veïns ho havien anat denun-ciant repetidament. Tot i així alcap de pocs dies ja tenien elpertinent permís d'obres. Elmateix va passar quan obte-nien electricitat de manerail·legal, FECSA hi enviava unoperari i es normalitzava lasituació. Ja en aquest cas els veïnsvan denunciar "l'Ajuntament haanat a remolc de les sevesdenúncies i que no els fa cas".

Un cop regularitzada la situaciól'alcalde d'aleshores JosepMaria Badia es prenia el temacom a solucionat i desviava l'a-tenció atribuint les queixesdels veïns a un suposat racismecap als nouvinguts que anavenpoblant el barri.

Però arrel de l'esfondrament deles cases del carrer agricultura(denunciades al pèsol negrenúmero 12) va quedar més queaccentuada la desídia de lesadministracions davant de lestrames especulatives que esta-ven destrossant el casc antic dela ciutat. Josep Xoy, regidor d'o-bres durant aquest període estreia part de la culpa responsa-bilitzant únicament als propie-taris de la situació generada.Tot i així els veïns ja havien

alertat al consistori que al cascantic hi havia al voltat d'unesquaranta cases que corrien elperill de caure.

A partir d'aquest moment l'a-juntament redactarà una orde-nança per que els propietarisd'immobles antic certifiquin elbon estat exterior. És per aixòque moltes cases del casc anticestan pintades d'un color ocreper fora i destrossades per

dins. També arrel de l'esfondra-ment Josep Maria Badia presen-tarà un dossier a fiscalia per-què investigués el suposat fraudels Garrós.

També arrel de l'esfondramentes decideix arreglar la teuladadel carrer harmonia número 1de Berga amb perill d'esfondra-ment. Com que no es va trobarel propietari l'ajuntament l'arre-gla pel seu compte amb la

intenció de passar la factura altitular de l'immoble però el pro-pietari resulta il·localitzable il'ajuntament ja ha pagat lareparació de la casa.

Poc després d'això la policiadeté als integrants de la màfiaGarrós per estafar a bancs i cai-xes. Aquests però ja s'hauranvenut els pisos a altres empre-ses especuladores. Amb tot lescases seguiran canviant de

mans mentre el seu preu nopara d'augmentar i no sonhabitades per ningú. Ja ambRamon Camps a l'alcaldia s'a-prova el pla de Barris. Els espe-culadors es fregaran les mansveien com el projecte fa pujarel preu dels seus habitatgescom l'escuma. Poc després del'aprovació de la nova llei l'exe-cutiu de Berga s'assegura eldret de compra de les "casesfantasmes" del barri vell. Peròl'ajuntament ja va declarar quede moment no en comprariacap.

Amb CiU un altre cop a l'alcal-dia de Berga, la majoria decases d'aquests especuladorssegueixen deshabitades ialguns d'ells encara corren pelbarri mirant de vendre-se-lesun altre cop i treure'n encaramés profit.

És a dir els politics berguedansno han fet res ni estan fent resper evitar l�especulació al cascantic. S�han mogut tímidamentdavant del cas dels Garrós i aremolc dels veins. Però es queel sistema ecònomic neloliberalque ens ha tocat viure beneeixla especulació immobiliària.Deixar podrir una casa durantanys perquè pugi de preu ipoder vendre�la més endavantes totalment legal. Que pocspropietaris amb centenars decases fagin això mentres laresta de gent ha de treballartota una vida per tenir un llocen viure en propietat també éslegal. Es la lògica capitalista.Pot ser ens hauriem decomençar a qüestionar la lega-litat neoliberal, prendre con-ciencia que els polítics mai enssolucionarán res i començar aexpropiar i autogestionarespais.


Burrikada

E


C./ Clos, 5. 1r pis.08605 Sallenttel. 938370724

SINDICAT DE MINERIASINDICAT D�ACTIVITATS

DIVERSESSALLENT

c/ de l�Església, 2208670 NAVÀSTel. 93 839 00 04

ALIMENTACIÓ NATURALHERBORISERIA

// 9Actualitat /Agressions al territori

ls anys 30� s�iniciàl�explotació minerade potassa aCardona, Súria,Sallent i Balsareny,

esdevenint una activitateconòmica important al Plade Bages des d�aleshores. Enun principi, aquesta activitatpràcticament no generavaresidus, ja que la produccióera molt més baixa que l�ac-tual, el procés de separaciódel mineral potàssic i elsobrant molt més precisa i esduia a terme a dins mateixde la mina. És a partir delsanys 80 quan aquesta explo-tació es fa de manera mésintensiva i comencen a for-mar-se i a créixer desmesura-dament runams com el delFusteret, a Súria, o el delCogulló, a Sallent (Bages).Avui, segueixen augmentanta un ritme d� 1,4 milions detones anuals, unes 10.000tones de residus nous cadadia, que ja han generat unvolum d�uns 75 milions detones. Aquests, bàsicamentestan compostos per clorursòdic, és a dir, sal comuna,en un 83% i han esdevingutmuntanyes gegantines deresidus ben visibles des degran part de la nostra comar-ca i d�altres punts del territo-ri.Potasas del Llobregat i SúriaK en foren les empreses pro-pietàries fins el 1998, any enque fou comprada perIberpotash, part de la multi-nacional jueva Dead SeaWorks. Aquesta, propietàriaactual, té el monopoli inter-nacional d�extracció de salpotàssica i es dedica sobre-tot a la producció de fertilit-zants que ven a tot el món.Iberpotash, igual que lesanteriors empreses, ha optatper l�abocament incontrolatde residus salins a l�aire lliu-re dient-nos que és la únicavia per tal de poder seguiramb l�activitat minera.

Sistemàticament s�ha dedi-cat a ignorar les possiblesalternatives com la reintro-ducció de part del residu adins les mines, el transport almar o la venda del material,mostrant-nos així la sevaúnica prioritat: ni respecte almedi ambient ni condicionsdignes pels treballadors,sinó màxima rentabilitat iincrement dels beneficis pri-vats, a costa del que sigui.Bàsicament, els directiusd�Iberpotash utilitzen dosarguments que, de cara a lagaleria, els justifica i els legi-tima:1. Els runams són un dipòsito magatzem i la sal és unrecurs que posteriormentpodrem vendre. La realitatactual ens mostra com estracta d�un abocador incon-trolat que no reuneix les con-dicions més mínimes d�im-permeabilització, provocantaixí greus i irreversibles afec-tacions al medi natural i a lesaigües. La sal perd valor i ésun residu en el moment enque no hi ha mercat suficientper comercialitzar-ne talquantitat.2. Molts treballadors viuende la mina i si aquesta no ésrentable haurem de tancar laplanta i deixar-los sensefeina. Això també es pot ano-menar �xantatge empresa-rial�. Mentre des de l�any2000 mor un miner cada anyi l�empresa manté unes con-dicions de seguretat pèssi-mes, encara afirma que espreocupa pels treballadors.La lògica indica, per contra,que són la moneda de canviper poder seguir impune-ment amb la seva irregularactivitat.El runam del Cogulló, actual-ment el de més volum i crei-xement, està ubicat al termede Sallent i a prop de la prò-pia instal·lació minera detractament de la potassa.L�escombrera està situada asobre de la falla del Guix, fetque agreuja enormement lesfiltracions de sal.

Des de la seva creació ha sali-nitzat nombrosos torrents iaqüífers, així com diversesfonts del terme i el propi riuLlobregat. Amb el temps,s�han anat descobrintsurgències salades cadavegada més lluny, ampliant-se el perímetre d�afectacióde manera alarmant. Elsmateixos pous d�abastamentd�aigua potable de Sallentvan ser salinitzats fa unsanys, obligant així a agafarl�aigua de riu amunt.Finalment es construí unapotabilitzadora al poble can-viant la captació d�aiguapagada amb diner públic.Igualment, en les poblacionsque, riu avall, capten aiguadel Llobregat, tenen seriososproblemes amb la potabilitatde l�abastament públic. ASant Vicenç de Castellet, perexemple, l�aigua no és pota-ble des del 2005.Però el preu que hem hagutde pagar no s�acaba aquí. Lapotabilitzadora d�Abrera,degut als alts nivells de sali-nitat del Llobregat, es veuobligada des de fa anys abarrejar aigua del Ter per talde mantenir-se en funciona-ment. Així, per tal que l�ai-gua del Llobregat pugui arri-bar a Barcelona en mínimescondicions, s�han hagut deconstruir dessalinitzadores adiversos municipis riu avall.I, mentre Iberpotash n�és laresponsable, ho seguimpagant entre tots i totes. I ésque l�actitud de les adminis-tracions (municipal, autonò-mica i estatal) ha estat i ésactualment la de no exigir elcompliment de les lleisambientals, per una banda, ila d�assumir amb dinerspúblics la reparació delsdanys ecològics i socials, perl�altra. Obviant l�arrel de laqüestió, s�han dedicat aposar pedaços i a tolerar, peracció o per omissió, un pro-blema que no para d�aug-mentar. Ho paguem tots,mentre ells hi guanyen.

El 2003, a instàncies de laPlataforma Montsalat, elFiscal de Medi Ambient delTribunal Superior de Justíciade Catalunya presenta unadenúncia contra alguns diri-gents d�Iberpotash per delic-te ecològic. A més, desprésd�un estudi, estableix com amesura cautelar la paralitza-ció d�abocaments salins alrunam del Cogulló. Els jutjatsde Manresa encara no hantramitat aquesta denúnciatot i que ja han passat 4 anysi la mina segueix abocantsal. L�empresa mai ha reconegutcap responsabilitat sobre l�a-fectació a les aigües i al medini ha dut a terme mesuresque realment evitin la crei-xent salinització.El 1988 la Generalitat construíun tub anomenat col·lectorde salmorres, que recullaigua salinitzada i l�envia finsal mar. Aquest, però, noméspot assumir una petita pro-porció de sal, a més de lesfugues que es troben esporà-dicament al llarg del recorre-gut. Un exemple d�això és eltrencament del col·lector al�alçada d�Olesa, que ara fauns dies va obligar a tallar lacarretera i la via del tren enaquesta població. L�altramesura �aquesta presa perl�empresa a instàncies deMedi Ambient- va ser la cons-trucció d�una rasa perimetralimpermeable el 2005 perrecollir les aigües superfi-cials que baixen pel vessantde la muntanya de sal quanplou. Però la millora no ésvisible en l�afectació de lesaigües, que segueix empitjo-rant, sinó més aviat en laimatge de l�empresa, que araes neteja la cara amb unaridícula mesura per legiti-mar-se. Com veieu no falten argu-ments per lluitar activamentcontra aquest greu delicte.Dos dels rius més importantsde Catalunya, el Llobregat iel Cardener, se salinitzencada dia més. Fins quan hau-rem d�aguantar aquest crim

ecològic?

Els runams salins�o com permetre i deixar créixer un crim ecològic amb total impunitat�

a no és cap secret: Incapaç dedonar cap altra solució, l�ACA(Agència Catalana de l�Aigua)depenent de la Departament deMedi Ambient i Habitatge de la

Generalitat de Catalunya, ha obert unconcurs públic per �reducció de l�im-pacte ambiental del runam inactiu deVilafruns�. (Aquest runam no és propie-tat d� Iberpotash) Concurs dotat amb...9 milions d�euros! (Tot el pressupostanual de l�Ajuntament de Sallent del�any passat era de 10 milions)

D�on venen aquests diners? Qui se�lsemportarà? Què en farà? Quatre milionsd�euros ja estaven previstos en els pres-supostos de l�estat central (provenende una part dels que s�han estalviat enno fer el transvasament de l�Ebre) i elsaltres els posarà la Generalitat, potseramb alguna ajuda europea.

Qui se�ls emportarà ho suposem a par-tir dels diaris: L�empresa �GrupSolucions�, aliada amb una part delscomponents de l�antiga plataformaMontsalat té preparat un projecte amida: vestir el runam de Vilafruns ambteles asfàltiques cosides, posar-hi a daltunes plaques solars i recollir l�aigua depluja en un llac artificial... que bonic!¿?

Ho faran com �una �prova pilot�, diuen(si tapen així tots els runams ens costa-ria 90 milions d�euros!). Primer reduir elpendent i tapar-lo amb tres tipus delàmines, després recollir l�aigua ques�escolaria i en darrer lloc, posar sobrela superfície plaques solars.

Tot això sense discussió en els nostrespobles, permetent que Iberpotash con-tinuï abocant més de 6.000 tones dià-ries al runam del Cogulló, cosa quesuposa un creixement anual estimatd�uns 2Mm3, (semblant al que ocupaavui dia el runam de Vilafruns !!!) Elsbeneficis declarats d�un any deIberpotash són més petits que el queens costa tapar els disbarats que pro-voca! Per què no l�obliguem a tornar elmaterial a dintre? Per què, si no és ren-table, no la tanquem d�un cop? De quitenim por?

Tapar lesvergonyes

Sallent, setembre 2007

Plataforma Prou Sal!

ASallent, setembre de 2007

Plataforma Prou Sal!

J

Actualitat /Control social

// 10

a paranoia de la insegu-retat ciutadana propicia-da per la maximitzaciómediàtica de casos Tous,sembla que està tenint

els seus efectes sobre algunsveïns i veïnes benestants de lesnostres contrades. La preocupa-ció pels robatoris ha arribat finsa tal punt que l�Associació deVeïns de Pineda de Bages va exi-gir reunir-se amb responsablesdels Mossos d�Esquadra per ferfront als possibles delictes quepuguin sorgir. Per aquelles queno ho sàpiguen Pineda és unad�aquelles urbanitzacionsbenestants, on van a parar lesèlits -sobretot econòmiques- deManresa i rodalies. La solucióper acabar amb les possiblesexpropiacions presentada pelsMossos d�Esquadra resultasignificativa. Passaria nimés ni menysper posar con-trols privats atotes les entra-des i sortides dela urbanització,les vint-i-qua-tre hores al dia.Tothom qui vol-gués entrar-hi hauriad�identificar-se.

Aquells que s�o-posaven ara fauns mesos a laconstrucció de lanova presó al costatde casa seva per lapor, se�ls hi ha plan-tejat la possibilitat deviure en una urba-ni tzació- forta lesaallunyada dels perills

de la vida real. La posada enpràctica d�aquesta proposta noseria més que la visualitzaciómanifesta de què hi ha unesdiferències considerables entreles persones que viuen a Pineda(i semblants) i la resta de mor-tals.

Les estratègies de control socialplantejades per les societatsoccidentals per frenar els con-flictes socials són múltiples idiversificades. Les més vistosesvenen acompanyades de mesu-res com la monotorització ambvideocàmares de comerços iedificis governamentals o elconstant augment d�efectiuspolicials. Les més subtils pas-sen per la gentrificació de lesbarriades populars o per l�apos-ta per unes mesures com la del�espai defensable que pretenentransformar mitjançant l�arqui-tectura els espais conflictius deles ciutats perquè esdevinguin

zones de control. L�aposta perla bunquerització d�urbanitza-cions pot ser el pas previ per ala promoció de futures mesurescom les �community police�nord-americanes (patrulles ciu-tadanes).

A aquelles persones que osten-ten el poder sempre els hiqueda la recurrent excusa de lainseguretat ciutadana per aug-mentar les mesures de controlsocial. Els conflictes socialsintermitents que apareixen enforma de �delinqüència comu-na� no són més que l�alarmaconstant de què no tothom potviure com voldria.

Per la nostra seguretat... emmu-rallem pineda. Si senten l�en-torn hostil serà per alguna cosa.Que s�asfixiïn en les sevesriqueses. Que no escapin delsseus búnkers presó!

illuns 10 desetembre vanaparèixer canviatsels noms d�alguns

carrers i places de la ciutat deBerga. El carrer de MossènHuch pel del maqui Josep LuisFacerias, la plaça de les Fontsper Josep Bertobillo, la plaçade Mossèn Josep Armengouper Joan Vilella i el carrer deMossèn Espel per JosepPuertas. Aquest tres darrerscanvis coincideixen amb partde la proposta que el Centred�Estudis Josep Ester Borràspresentava al consistori i alsmitjans la setmana abans d�a-quests sobtats canvis. A més,

a la façana de l�antiga casernade la Guàrdia Civil de Berga, ala plaça de les Fonts o JosepBertobillo, han aparegut trespintades recordant que allàvan ser torturats els minersJosep Bertobillo i JosepPuertas i el masover JoanVilella. Aquestes tres perso-nes després de tres dies detortures van ser assassinatsper la Guàrida Civil el novem-bre de 1949 en aplicació de lallei de fugues. Quan escrivimaixò desconeixem les reac-cions en aquests fets qued�entrada ningú s�ha atribuït.

Font: Indymedia Barcelona iBerguedà Llibertari.


Berguedallibertari.org

D

Per a la nostraseguretat:

emmurallem Pineda

Canvi de noms alscarrers de Berga

c/ de la sabateria(Manresa)

casal els carlins cuina vegetarian

a


C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor

Manresa, setembre de 2007

Un tofu

L

// 11

esde hace muchotiempo las empresasde éste país tienengrandes beneficiosque se reparten

jugosamente y sin rechistar. Enla comarca del Berguedà ocurrealgo parecido al resto del país.La única diferencia que se apre-cia a simple vista y oido es queen ésta nuestra comarca no haytapujos para decirlo por susprotagonistas en bares y luga-res de alterne y ocio a bombo yplatillo.

Las serradoras comarcales sonun exponente prágmatico ysurrealista de esta practica. Susolidez reside en no saber naday en no contestar nada cuandoalgún efímero aventajado lespregunta ¿cuanto ganan uste-des y cuanto dedican al sueldode sus empleados? ¿es verdadque los tratais como si fueranganado a sueldo a sus emplea-dos? ¿es verdad que los trataiscomo si fueran ganado vacuno,retribuyendolos en la relacióndel binomio mucho a unospocos y la familia y poco a losmás y extraños?

Las serradoras asentadas ennuestra comarca obtienen susganacias en el mercado delcompadreo: muchos derechosy pocas obligaciones.Contratan a sus productorespor medio de empresas de tra-bajo temporal, contratistas,prestamistas por cuenta ajenae incluso por medio de los ofi-cios a algun lider religioso. Sealimentan del desconcierto delmercado, especialimente deemigrantes y pagadores dehipotecas. En la mayoria deellas no hay representación sin-dical y si existe, se encuentrabailando al son que la direcciónanota. Si algun sindicalista dis-traido, cae en la tentación, dereclamar el mínimo exigiblepor la normativa laboral, loponen de patas en la calle conlas botas puestas y con unletrero identificativo de "perso-na de dudosa moral social".

La normativa vigente no la res-petan ni por asomo. Obliganpor medio de un decreto clan-destino a sus trabajadores atener que trabajar unas jorna-das laborales de diez horas

como mínimo, aunque lo nor-mal es hacer doce horas o más.La retribución de éstas horases satisfecha por medio dedinero negro y por debajo de loque estipula el convenio.Ahorrandose la cotización a laseguridad social y el resto de lacantidad que le falta a la horaextra para nivelasrse con loestipulado en convenio. De loque se deduce que este tipo deempresas llevan dos contabili-dades, la que declararn y lafraudulenta. También poseenla agudeza mental de no respe-tar las categorias laborales,obligando al personal a desem-peñar trabajos que no sonnaturales a sus categoria y quecorresponden a categoriassuperiores a la suya. Los ritmosde trabajo se los inventansegun su sabiduria. Exigen pro-ducción por pieza o metrocúbico y pagan a jornal. En loque respeta a la antiguedad estacontingencia está desaparedica¿quien sabe donde?

Suele dividir al personal entrediferentes grupos con el objeti-vo pedagógico de integrar a losgandules y premiar a los labo-riosos.

El chascarrillo "coge la puerta ylargate con lo puesto, es la res-puesta inlectual con que res-ponden, cuando algun paria desu ejemplar empresa les pre-guntan por sus derechos labo-rales.

Los propietarios-directivos deestas empresas asisten a reu-niones o actos de cofrades,donde el único requisito

imprescindible para cruzar lapuerta del salón es saber decarretilla que para ganar dinerono es necesario haber ido a laescuela y que para subirse alcarro de los vendedores no hayque presentar ninguna libretade urbanidad.

En otro orden de cosas lospoderes públicos presumen decrear puestos de trabajo peroninguno de ellos trabaja en unaserradora. La famosa ley deriesgos laborales se encuentraen un proceso de oferta ydemanda en el ambiente serre-ril. Las omilias que se sienten yque los voceadores oficiales dela empresa gritan es que aquíse vienen a trabajar mucho ycobrar poco y no a mariconear._Y que la puerta esta abiertapara los ociosos o indecisos

¡Ya que estamos enun país democráti-

co en alguna ocasión aparecenescritos no identificados queexpresan sentimientos como"lacayo, chinga y deja chingar.Kacho carnes!

La normatica del convenio de lamadera-serradora se encuentraesculpida en el Valle de losCaidos y por tanto no se cum-ple nunca, es cosa divina. Losamos siempre te repiten "Dioste envio a la serradora a sufriry cobrar poco y menos y a mime probo para tener mucho ymás; quien ira antes al cielo?"Las medidas de seguridad quetoman las serradoras para pro-

teger la salud de sus obreroses la que sigue: quien lasobserva es un gandul, quien nolas observa es un trabajadoraplicado y cumplidor. Ellosbendicen a los justos, es decir,ver, oir y callar.

Estas empresas reciben sub-venciones de todo tipo que sir-ven para que los propietariosse paseen por los centros detrabajo luciendo sus ejempla-res automovilisticos, sus mar-cas sustanciosas para diferen-ciarse de la chusma y tambiénpara presumir de su vocaciónde espavilao.

Estas subvenciones les sondonadas como derechos legíti-mos a sus mercedes al contra-tar a un imigrante con patera osin ella, a un prejuvilado, a unusuario de la hipoteca, a unjoven sin oficio ni beneficio.Los amos de las serradorastambién poseen perros, en elbuen sentido de la palabra,para mostrarlos en sus recintosy enseñarlos a sus vasallos.¿No se si reciben subvencioo-nes por los perros?Su marca "la serradora para

todos y todopara mi. No

se si en lamarca seincluye tam-

bién el dere-cho de pernada?"

La falta de escrupulospor parte de la patronal es

simplemente injustificada. Lamuchedumbre que decide tra-

bajar en estas empresasestán desprovistos de siste-

mas que ejercite su capaci-dad para organizarse al estardesbloqueados del sistema

operativo de la autoorganiza-ción y estar conectados a laweb "pies juntillas". Nos cree-mos todo lo que recibimos deldirsuso mandril i dentrífico delos emprendedores de serrado-res. Esta muchedumbre a secasestà mas pendiente del maru-jeo futbolero que de compro-bar cuantos dedos le quedanen la mano.

En este tipo de empresas lasorganizciones sindicales vitalesno tienen futuro ya que el espí-ritu reinante entre la masa devasallos, desheredados y pocasluces se traduce en jugar atener y decir: "Yo sé más que

tú, mi coche está más limpioque el tuyo y el otro dia meeché encima de una nena".

En las serradoras los propieta-rios las dirigen como si se tra-tase de una tripa de cagaman-durrias. Des de su prosicióndominante, emiten ordenes ala lisma velocidad que las delos puercos ibericos comiendobellotas cuando tienen ham-bre. Su formación se basa úni-camente en la heréncia y en lapropiedad. Cuando la empresapadece alguna crisis organizanuna cena de fraternidad. Susbagajes formativos de empren-dedor-empresario-heredero esla cartilla de escolaridad de pri-maria y su capacidad intelec-tual se mide por el coeficientede dividir las veces que van alwater por las veces que van allavabo. Con esto último loúnico que quiero demostrar esque estos señores tienen todoel derecho del mundo a conser-var su propiedad, pero no adirigirla ni a gestionarla por lasimple razón de que no sabenni quieren saber.

Emprendedores-empresarios-herederos si estais en vuestrosano juicio absteneros decomandar el timón de vuestraherencia y dedicaros a jugar algolf y a la vista de estableci-mientos de ocio. Señores esaes vuestra misión el señor os lorecompensara en el paraíso.

Soluciones para el anarcosindi-calismo en éste panorama deletraos y esbirros: Exigir siem-pre a los poderes públicos elcontrol de la bolsa de trabajo yde la inspección de trabajopara las partes (empresarios,obreros) y dejar para el Estadolas multas de trafico. Todo lodemás al canal de los recuer-dos o al gasto de los cohetesde feria. Sólo controlando labolsa de trabajo y la inspecciónde trabajo los anarcosindicalesdispondremos de un espaciopara progresar y crecer en elmundo del trabajo y obligar ala patronal a formarse comopersonas racionales y no comodepredadores. Para terminar lainspección de trabajo ni asomani se le ve por las serradoras ysu entorno! ¿Existe la inspec-ción de trabajo? !O vegetancomo el botijo en la serrania!

Actualitat /Laboral


Un anarcosindicalista

D

Las serradoras: empresas modelo deotra época

// 12

Actualitat

ins de la programa-ció d'activitats de laMarxa 2007, hi tro-bem un acte detemàtica poc habi-

tual que no tracta concreta-ment de la resistència antifran-quista de la post-guerra, peròque rememora la nostra histò-ria recent i la històrica lluita lli-bertària. El passat diumenge 23de setembre es va realitzar unaexcursió per descobrir les trin-xeres del front anarquista a lazona del Montsec de l'any1938. L'acte va ser organitzatper gent de l'Ateneu d'Igualadai de la Zona TemporalmentAlliberada Banzai de Manresa.

UNA MICA D'HISTÒRIAPer contextualizar, cal dir quel'any 1938 es trenca el frontd'Aragó i els feixistes entrenpel pont de Montanyana. Tot ila possibilitat per part de l'exèr-cit feixista d'una rápida invasió,l'estratègia militar decididaopta per allargar la guerra i aixídebilitar física i psicològica-ment al poble català. Fruit d'a-questa estratègia Francoordena l'alto a la zonad'Hostal Roig, on

s'instal·la un comandamentfeixista, i l'exèrcit republicàaprofita per reorganitzar-se iatrinxerar-se a la Vall Ferrera i aMequinensa. La zona visitadadoncs, és el que s'anomena uncap de pont, és a dir, una fran-

ja del front anarquista dinsde territori feixista. Allí hi vaestar lluitant la 26ª divisió(Columna Durruti) durant 8mesos, els compresos entremaig i desembre. El 23 dedesembre del 1938 els feixis-tes obren una ofensiva per totsels punts; trenquen el front perFonllonga i per la Roca Alta. El26 cau Vilanova de Meià idurant els primers diesde gener, Artesa deSegre.

LA MARXAA les 10h del matí ens vamreunir al poble de Vilanova deMeià unes 25 persones percomençar el matí amb una micad'esmorzar. Seguidament, vamanar cap al punt d'inici propd'Hostal Roig. Just abans d'a-rribar a la carena vam poder

contemplar la trinxera ques'estén al llarg de 2 km fins

a la Roca Alta. Tot cara-nejant trobàrem

varies cabanes,algunes servienper magatzemde materialbèl·lic i altresera on sojor-naven els mili-cians. Un trammés endavant ibaixant per un

caminet vamvisitar un dipòsit

d'aigua amb una inscripcióde l'època on s'hi podia lle-

gir "26 División 120 BrigadaMixta. Ingenieros. CNT 1938FAI". Prestant atenció i cercantuna mica vam trobar al llarg delrecorregut alguns dels bún-quers o nius d'ametralladoressituats estratègicament per unabona visibilitat del front ene-mic. La majoria presenten elsostre destrossat degut al pas

del temps i a la limitada quali-tat del material de construccióperò just davant del dipòsit,cap al nord, se'n pot veure un

en molt bon estat. A la RocaAlta a l'alçada de 1435m hihavia situat el comandament iés per aquest punt on els fei-xistes van trencar el front.Bales, granades i algun obústrobats pel camí ens recordenel camp de batalla que va seren el seu moment.

ELS MAQUIS AL MONTSECPosteriorment a la guerra, con-cretament a partir del 1944, elMontsec va ser de nou terrenyestratègic per la lluita antifran-quista. Els Maquis comunistesvan travessar els Pirieus fentun cop d'efecte, amb l'espe-rança de fer trontollar el règim.El maig del 1949 aquest mateixindret va ser punt de pas delsmaquis anarquistes LorenzoLòpez Nogueira i SebastiánCebolla Barcos. Amb l'objectiud'atemptar contra Franco iaprofitant la inauguració deltren Balaguer-Tremp, van tra-vessar la frontera per Andorra.Tant l'atemptat com els dosatracaments planejats a bancsde la zona van ser frustrats. Elsdos lluitadors van ser empreso-nats a Lleida. Al 1956 Lorenzova escapar del presidi i caiguéassassinat pel sotmetent aVilanova de Sal. Cebolla va serexecutat al garrot vil en com-memoració del 20è aniversaride "l'alzamiento" feixista.

El Montsec, setembre 2007

Brigada Mixta Cat. Central

D

Descobrint les trinxeres del frontanarquista del Pallars

"Allí hi va estar llui-tant la 26ª divisió(Columna Durruti)durant 8 mesos, elscompresos entremaig i desembre.

Enguany es celebra el desè aniversari de la Marxa-homenatge als Maquis, iniciativa engegada l'any 1998 entre gent de Berga, Sallent,l'Hospitalet i Barcelona amb l'objectiu de fer reviure en la memòria col·lectiva a aquelles persones que amb les seves vides i batalleslliurades van defensar l'ideal llibertari. Recordem també que enguany fa 50 anys de l'assassinat de Facerias (Barcelona 1920-1957)destacat lluitador anarquista, voluntari al front d'Aragó i posteriorment lluitador actiu de la resistència antifranquista.

"Posteriorment a laguerra, concretamenta partir del 1944, elMontsec va ser de nouterreny estratègic perla lluita antifran-quista.

# Moment de la marxa a les trinxeres del Pallars.

Les successives reformes del Codi Penal (CP), de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i de la Llei Orgànica GeneralPenitenciaria (LOGP) ens han portat a un panorama punitiu basat en el càstig i la repressió en total contradicció amb elsseus drets humans universals. Aquest nivell basat en la �tolerància zero� i l�excepcionalitat penal ha estat comparat ambles èpoques nacionalsocialistes i ni tan sols vist en les èpoques més dures i fosques de la dictadura franquista. Aquestesreformes suposen un maquillatge democràtic de la cadena perpètua i de l�estructura estatal totalitària.

Maquillatge democràtic

L�Espurna.

Segons l�estudi �populismepunitiu� realitzat perl�Observatori del Sistema Penal iels Drets Humans a l�abril de2005, les majors reformes i con-trareformes van ser realitzadesen el període de 1995 -2005.Una de les primeres reformes vaser la del Reial Decret 190/1996que integrava un nou reglamentpenitenciari. Sense explicitar-hoformalment, aquesta reforma vaser motivada per la creació delsmacrocentres (dissenyats per amés de 1500 preses que en laseva pràctica són moltes més)els quals necessitaven unagestió diferent a la vigent i perla regulació dels Fitxers Internsd�Especial Seguiment (FIES)que actualment continua restantal·legal. Més endavant apareixla llei 38/2002 que introduïa unasèrie de modificacions proces-sals per aconseguir l�aplicacióefectiva dels judicis ràpids(obliga a les ciutadanes adeclarar-se culpables, a realitzar�transaccions� judicials i a evitarjudicis, a canvi de remunera-cions punitives) amb un pressu-post de quasi 30 milions d�eu-ros.

El �Pla de Lluita contrala delinqüència� delGovern Popular

Al 2003 el Govern d�Aznar vadesplegar el seu �Pla de Lluitacontra la Delinqüència� consen-suada, en gran part, pel PartitSocialista.La llei orgànica 5/2003 va intro-duir uns nous Jutjats Centralsde Vigilància Penitenciària encoordinació amb L�Audiència

Nacional, mostrant així descon-fiança cap al principi judiciald�independència. Al juny de 2003 va ser reforma-da la LOGP en referència a l�ar-ticle 56 que estipula la regulaciódels estudis universitaris de lespreses. Aquesta llei (fetaexplícitament pel col·lectiu depreses polítiques basques)implica l�obligatorietat de cursarels estudis universitaris a laUNED Madrid, restringint aixíl�accés a centres de les comuni-tats autònomes i estudiar en lallengua materna de la personapresa. Al mateix temps hi ha lareforma penal pel complimentíntegre i efectiu de les penesprivatives de llibertat (LO7/2003). Suposà la introducciódel �període de seguretat�(inspirat en la tendència politi-co-criminal nord-americana), enel qual la condemnada a penasuperior a 5 anys no pot accediral tercer grau de tractamentpenitenciari fins que hagi com-plert la meitat de la penaimposada .S�augmenta el límit màxim decompliment de la pena privativade llibertat i es restringeix elsbeneficis penitenciaris. Aquestfet implica la pena de llargadurada, la qual es pot arribar acomplir íntegrament 40 anys depresó, amb la única exigència deque la persona hagi estat con-demnada per dos o més delictesi algun d�ells superi un penasuperior a 20 anys. Els beneficispenitenciaris, els permisos desortida o el tercer grau s�hand�acordar de forma quasi oblig-atòria sobre la �totalitat de lespenes imposades en les sentèn-cies�. A més a més, s�endureix-en les condicions perquè espugui concedir la llibertat condi-

cional a les persones amb malal-tia terminal.Pel que fa a les condemnes perdelicte de banda armada, l�arti-cle 78 del CP estipula que peraccedir al tercer grau s�haurà decomplir una cinquena part delcompliment de la condemna iper accedir a la llibertat condi-cional s�haurà de complir unavuitena part del límit màxim decompliment de la condemna. Enaquest últim punt les exigènciesrecauen en la satisfacció de laresponsabilitat civil derivada dedelicte i per altra banda, que lacondemnada mostri �signesinequívocs� d�haver abandonatels fins i medis de l�activitat ter-rorista i col·labori activamentper impedir altres delictes ter-roristes. Aquest últim punt fareferència a la figura del�penedit� (inspirada en l�excep-cionalitat penal italiana) que vaser incorporada amb la reformadel CP de 1988. Aquesta últimaexigència està dirigida exclusi-vament a aquest col·lectiu, jaque en cap altre delicte s�exigeixaquesta obligatorietat.La reforma de la LO 7/2003introduïda a la LOPJ, introdueixla suspensió de la llibertatcondicional. Amb aquesta refor-ma s�impedeix la llibertat finsque hi hagi una resolució delrecurs, en total contradiccióamb la Constitució i el TribunalConstitucional.La Llei d�Enjudiciament Criminalva ser modificada perquè hi hagil�exigència de previ pagamentde les responsabilitats civils pera l�obtenció del tercer grau (rec-ollida en la LO 7/2003) i llibertatcondicional (en l�art.90 del CP).Això introdueix la desigualtatper raó econòmica, ja que lallibertat va en funció de la renda

i capacitat patrimonial de la con-demnada.La retroactivitat de la reformaes va fer efectiva amb l�anome-nada �doctrina Parot� (sentenciadel Tribunal Suprem del febrerde 2006 contra Henri Parotactivista de la banda armadaETA), la qual obliga a complir lesesmentades reformes a totes lespenes imputades pel antic CodiPenal de 1973. Aquesta doctrinava afectar a més de 1000 per-sones preses (sense comptarCatalunya), que van veureincrementats, d�un dia per altre,els anys d�imputació i la invali-dació dels beneficis penitencia-ris.

Efectes de les penes dellarga durada

Són molts els col·lectius i insti-tucions que consideren (i així hoexpliciten diverses convencions iacords) inhumà i degradant pera la persona qualsevol estança apresó per un temps superior als15 anys. Els efectes negatiussón múltiples, des de la destruc-ció de la personalitat a la inca-pacitació de relació social, pas-sant per l�aniquilació de les veusdissidents exemplificant el pati-ment. Totes les mesures anteri-orment anunciades estanbasades en el càstig i no en laseva fal·làcia democràticaanomenada �reinserció social�.Iel que és més greu, la introduc-ció encoberta de la cadena per-pètua a l�estat espanyol ha pas-sat desapercebuda amb unaquasi inexistent crítica social .

Les successives reformes del codi

penal i penitenciari, encara que

s'hagin dut a terme sota el pretext

de democratitzar el sistema punitiu,

demostren que noméshan conduït a

la contínua legitimació de més

repressió i més càstig dintre i fora

de les presons.

Les noves normes, entre altres

coses, han eliminat les redemp-

cions pel treball i / o estudis i altres

activitats (música, teatre,

esports�) i han limitat l'accésal ter-

cer grau. A tot això, cal sumar-li

l'acumulació de condemnes gener-

adesdintre de la pròpia presó, la

refundició arbitrària de les penes

per a anar sempre a la pena màxi-

ma, l'agreujant de la reincidència,

la massificació, lanegació de per-

misos, la no assistència d'advo-

cats/es, l'etern segon grau sense-

possibilitat de permisos ni sortida,

les malalties cròniques, les dro-

godependències induïdes pel sis-

tema, tant legal com il�legalment,

l'eternaespera dels processos judi-

cials, abusant de la presó preventi-

va i ignorant lapresumpció d'in-

nocència, el que desemboca en el

compliment íntegre de les con-

demnes, etc. Aquesta acumulació

de factors, provoca que hi hagi per-

sones perles que l'estada a la presó

sigui eterna, sense cap possibilitat

de sortidadoncs estan abocades a

una mort segura en les pitjors

condicions imaginables per a qual-

sevol ésser humà.

Com a resultat de la lògica de totes

aquestes reformes normatives,

s'haaugmentat el temps de compli-

ment màxim que, encara que limi-

tat sobre el paper a 20-25-30 o 40

anys, de fet i en la realitat pot molt

fàcilment no tenir fi.

Tota condemna de privació de llib-

ertat és inhumana ja en si mateixa,

però si amés és de llarga durada,

passa a ser degradant i destructiva

per a la persona iper al seu entorn,

i per descomptat, la hipotètica rein-

serció i reeducació, que es vanen

de defensar, es fa impossible.

Sota aquestes condicions només

podem pensar que l'entramat

carcerari té comúnica finalitat la de

castigar, aïllar i apartar a les per-

sones incòmodes i noadaptades per

al sistema, allargant la seva estada

al màxim dintre de la presó per a

eliminar així tot un seguit de con-

flictes que aquesta societat no sap

nivol resoldre.

Davant aquestes realitats, hem

decidit iniciar una campanya contra

les cadenesperpètues encobertes

que, de moment, té com primers

objectius denunciar, informar i con-

scienciar que existeixen moltes per-

sones a les presons espanyolesen

aquesta situació.

Volem saber qui són i on estan.

Volem que s'escoltin les seves veus

i unir-les ales nostres per a procla-

mar:

"NO A LES CADENESPERPÈTUES. NO A LESMORTS A LA PRESÓ.NO A L'AÏLLAMENT.NO A LA TORTURA!".

La presó no és la solució, la presó

solament embruta, aïlla, destruïx,

cega,embogeix, mata�Si vols, pots

unir-te a aquesta campanya. Si

tens alguna cosa que dir, no esperis

que uns altres ho diguin per tu.

Comenta i difon, tant dintre com

fora i entre totes ho assolirem.

Per més info:

contrapenaslargaduracion.blogspot

.com

[email protected]

PENES DE LLARGA DURADA:AÏLLAMENT, TORTURA I MORT

Existeixen diverses realitatsocultes avui dia dintre de lespresons però detotes elles,probablement, unes de les méssagnants siguin les de lescadenes perpètues i les con-demnes a mort. Realitats encobertes en la societat, per l'autoproclamatsistema democràtic i per laseva forma de fer justícia.

DONA PRESA DOBLE CONDEMNA

Lola

La situació actual de les presons de dones al'estat espanyol s�ha d�emmarcar en el contextmés general de la situació penitenciària delpaís. Humiliacions, pallisses, vexacions,cel·les d'aïllament, intervenció de la corre-spondència... són mètodes habituals que s'u-tilitzen a totes les presons. Tot i això, aquestsestabliments presenten una sèrie de carac-terístiques específiques que s�han de remarcar,ja que impliquen diferències importants enquant a les condicions de compliments de lapena privativa de llibertat entre dones ihomes.

Les dones preses es distribueixen en trestipus de dependències penitenciaries moltdiverses entre elles: petits mòduls, unitats odepartaments situats a l�interior de les presonsd�homes, petites presons de dones dintre degrans complexos penitenciaris d�homes -lesdenominades �macropresons�- o en centrespenitenciaris exclusivament femenins.

Les condicions de vida de les dones empres-onades així com la política penitenciària quese�ls aplica són molt diferents segons el tipusde centre en el que les dones estan recloses.Els centres ubicats a l�interior de presonsd�homes, ja siguin mòduls/departaments ambpoques places o centres més grans, tenendesavantatges afegits. Com el fet que elsdepartaments de dones estan situats en cen-tres inicialment concebuts per a recluir a

homes.Aquests �acomodatsd�ocasió� ocupen unespai molt reduït detota l�estructura prin-cipal de la presó i, enconseqüència, tenenunes condicionsd�habitabilitat moltpitjors que els espaisdestinats a acollir alshomes. Certament,això es molt greu,perquè en aquestsrecintes resideixentambé, en moltesocasions, les fillesmenors de lesinternes. Al ser lesinstal·lacions moltprecàries i deficients,es disposa de moltsmenys espais per arealitzar activitats oprogrames específicsde tractament. Els departaments dedones dintre de lespresons d�homes oles petites presonsde dones a l�interiorde macropresonsd�homes són gover-nats indistintamentper un sol director,que marca la políticapenitenciària tant pera la població reclosa

masculina com per a la femenina. Com que lamasculina es la majoritària, la política que esporta a terme sempre acaba prioritzant lesnecessitats d�aquests col·lectiu per sobre delfemení, molt més minoritari. D�aquesta forma,es destinen molts menys recursos econòmics,materials i personals per a les dones preses,cosa que comporta menys possibilitats detractament, menys tallers productius, menysactivitats culturals i recreatives, menys possi-bilitats educatives, etc. A la vegada, al ser cen-tres segregats d�una presó d�homes. Lesdones tenen accés més restringit, si es que noestan excloses, a les instal·lacions comuns dela presó (polisportiu, biblioteca, sales d�actes,etc.). S�ha de senyalar que algunes presonsde dones ubicades a macropresons d�homes,com la de Brians o Topas, tenen la seva pròpiadirecció, encara que està supeditada a la direc-ció central de tot el complex penitenciari; i lesiniciatives que es prenen sempre depenen delque es decideix des de l�equip que regeix elconjunt de la presó.Aquests centres de dones estan ubicats a

presons fetes i pensades per allotjar a homes,i per aquest motiu no s�adapten a les necessi-tats i especificacions que puguin tenir lesdones, particularment si són mares o tenen lesseves filles amb elles a la presó. Així es quemolts dels departaments de dones no tenenels espais suficients per a que les preses quesón mares puguin rebre, si ho desitgen, a lesseves filles els dies de visita. Tampoc tenensuficients espais per a les que vulguin �o

puguin- conviure amb elles a la presó. De fet,existeixen alguns departaments de dones queno admeten, , ja d�entrada, la possibilitat d�al-lotjar les filles de les preses. En el cas delsdepartaments que sí que acullen a mares pre-ses amb les seves filles, aquests no disposen,en molts casos, d�uns serveis específics per aelles.

La situació actual de les presonsde dones a l'estat espanyol s�had�emmarcar en el context mésgeneral de la situació peniten-

ciària del país. Humiliacions, pal-lisses, vexacions, cel·les d'aïlla-ment, intervenció de la corre-

spondència...

A les presons de dones existeix, en general,una menor oferta de programes rehabilita-dors. La majoría de programes educatius, for-matius, laborals o les activitats culturals orecreatives que s'organitzen a les presons dedones reforcen el paper tradicional de la donaa la societat. Es tendeix a reproduir elsestereotips socials de gènere, reafirmant i ret-ribuint a les dones en els seus rols domestics.D'aquesta manera la presó pasa a ser el llocprivilegiat per a recordar i ensenyar a lesdones que són i han de seguir sent bones filles,esposes o mares.Els tallers reproductius per a les dones acostu-men a ser els més durs, els pitjor pagats i elsque han estat rebutjats a les presons d'homes.

Les pautes de comportament de les donespreses són en general menys tolerades pelfuncionariat, aquest fet fa que tinguin méssancions disciplinaries. L'ideologia i les pràc-tiques socials discriminatories que predominena les presons de dones exigeixen unsestandars de comportament més elevats per ales dones que per als homes. La violència i latensió són més grans a les presons de dones,perquè les preses tenen més responsabilitatsfamiliars i domestiques que els seus homòlegsmasculins i, en aquest sentit, el seu empres-onament els imposa una pena més dura.

En el tractament penitenciari de les dones pre-domina un enfocament psicoterapèutic persobre del resocialitzador. Per aquest motiu, elnivell de prescripció de tranquilitzants, antide-presius i sedants que es faciliten a les dones,es molt més gran que en el cas dels homes.

Aquestes particularitats de les presonsfemenines provoquen situacions molt discrim-inatòries cap a les dones i, en conseqüència,una pena de presó molt més dura en com-paració amb la que compleixen els homes. I japer acabar, dir que podria afirmar-se que undel objectius principals dels programes reha-bilitadors a les presons de dones es, en reali-tat, la �feminització� de les dones empreson-ades

Davant de tot això el silenci mai esla resposta i crido: la presó no es lasolució sinó part del problema!

Rakel Escurriol

Aquest estudi es va començar a gestar el2004 des d�una de les àrees d�investigacióde l�OSPDH (Obstervatori del Sistema Penali Drets Humans), grup de recerca consoli-dada de la Universitat de Barcelona. Desd�aquest organisme es preten poder ser unull observador del que passa dins i entorndels centres de privació de llibertat per talde posar-ho en coneixement tant dins elsentorns més acadèmics com a la societat engeneral.

Les familiars es trobensovint amb un món

desconegut que al contraride facilitar la relació amb

el pres la dificulten

Al llarg de moltes investigacions rela-cionades amb el sistema carcelari es vaanar fent palesa la necessitat d�aprofundirsobre un aspecte que molts cops és poc vis-ible de cara a la societat civil i molt oblidatde cara a l�Administració... les i els familiarsde pres@s.

Així, un grup de l�OSPDH vam iniciar larecerca bilbiogràfica corresponent per apoder dissenyar uns guions que ens perme-tessin copsar al màxim les diferents reali-tats d�aquestes dones... dones, sí. Aquestava ser una decisió arrel del que vam anartrobant, ja que sobretot eren visibles lesveus de les mares, companyes, germanes...i és el que vam voler subratllar ja que solsfa falta passar-se un dia de visites per algu-na presó tipus la Model per veure la quanti-tat de dones que esperen per comunicar.Les trobades amb elles crec que és el quemés ens ha omplert, poder compartir lesseves experiències i ser testimonis d�unarealitat que passa sovint inadvertida i ésfreqüentment estigmatitzada. D�aquestesentrevistes vam elaborar un llistat de lesprincipals problemàtiques amb que estrobaven els familiars de pres@s i quedesprés ens va permetre elaborar algunesde les principals necessitats d�aquestcol.lectiu.

A través d�un dia que ens podria descriurequalsevol familiar de pres/a ens podem feruna idea de tot allò que han de patir, tantdones com homes, acompanyants d�algúprivat de llibertat i que es complica segonsla realitat de cada pres: on està reclòs, enquin grau, quant temps, quines condicions,estat de salut, possibilitats econòmiques,lloc de procedència, i un llarg eccetera quedibuixarà no únicament la seva reclusió sinotambé la dels seus familiars. Unes de lesconseqüències que més anomenen elsfamiliars és el patiment per la personapresa, ja que aquí juguen molts factors encontra, des de la desinformació que pateix-

en per part del�Administració, sobreqüestions que afecten ala quotidianitat del i lafamiliar empresonada,la desinformació demolts dels advocatsque els �defensen� i elsentiment d�indefensióque se�n deriva, comles condicions de lapresó que s�agreugensegons del grau dereclusió del queestiguem parlant, l�es-tat de salut del pres icom es tracta (si és quees tracta) dins la presó,la possibilitat de trebal-lar... hem pogut com-probar com aquestpatiment és totalmentpalpable en les famil-iars amb conseqüènciestant en el seu estat desalut físic com psicològ-ic-emocional. I és total-ment lògic, ja que apart de soportar aquesta constant angoixasobre el que està passant i passarà, moltesd�aquestes dones tenen la sobrecàrregaafegida de ser l�únic suport de la presa/presi molts cops havent d�assumir la soletat entota aquesta creuada ja que és freqüenttrobar-se amb l�estigma per ser familiard�algú penat i per tant no tenir suport enl�entorn més proper i inmediat.

Una altra de les conseqüències que mésanomenen les familiars és l�empobrimenteconòmic que suposa l�empresonamentd�un fill, parella, germana... molts cops unafont d�ingresos a la família que passa a seruna font de despeses (advocats, peculi,viatges fins la presó...). Si el pres o presatenen la �sort� de poder treballar dins lapresó, serà amb un sou indigne que noarribarà més que per a poder costejar-se laseva manutenció, però en cap cas per apoder ajudar a una família que es quedasense un membre actiu per sufragar tots elsgastos.

les conseqüències que mésanomenen les familiars ésl�empobriment econòmicque suposa l�empreso-

nament d�un fill, parella,germana...

Aquestes i altres problemàtiques estancondicionades per la relació que té el famil-iar amb la presó, relació sovint hostil peltracte que reben, ja que com diu una de lesmares �El familiar no está condenado perose le trata como si lo estuviese. Los famil-iares vamos nerviosos, alterados... ¿es nor-

mal?�. Les familiars es troben sovint ambun món desconegut que al contrari de facil-itar la relació amb el pres la dificulten, nooblidem que un dels principals objectius dela presó és la reinserció i per això és neces-sari el contacte amb l�entorn familiar isocial. Es queixen de falta d�informació, difi-cultats per a les comunicacions tant enquantitat i qualitat de temps com en lescondicions en que es fan aquestes comuni-cacions, dificultats en l�entrega de diners ide paquets i molts cops un tracte molt pocdigne per part del personal penitenciari quesovint es tradueix en vulneracions delsdrets dels familiars.

Davant aquestes realitats la nostra intencióha estat poder plasmar-les en un estudi pertal de visibilitzar-les, ja que, si bé moltesd�aquestes problemàtiques són inherents alsistema penal, moltes altres es podriensolucionar amb voluntat política. La nostraposició és totalment anticarcelària, nocreiem que algunes reformes puguin solu-cionar el problema però sí que és necessarique els responsables de totes les conse-qüències derivades de l�empresonamentd�algun familiar se�n facin responsables pera mitigar part del patiment i dificultats quehan de suportar dia a dia cada cop més per-sones.

Per a més informació l�estudi es pot consul-tar a la pàgina web de l�Observatori delSistema Penal i Drets Humans de laUniversitat de Barcelona www.ub.es/ospdh/

La presó a l�entorn familiar

a uns mesos que visc albarri de Valldaura, iabans de traslladar-m�hisabia que el seu origenes trobava en un dels

principals ravals medievals, alllarg del camí que conduïa cap aLleida, i que bàsicament el seudesenvolupament urbà es pro-duí arran de la localització fàbri-ques i habitatges per a obrers,als ss XIX i XX. El resultat d�a-questa història és ben visible enel seu paisatge, com he pogutcomprovar durant aquest temps.Poca cosa més en sabia, a partde suposar-me que els seushabitants tenien els mateixosproblemes que els d�altres barrisindustrials en crisi.

Poc abans de les eleccions muni-cipals un grup de veïns delcarrer Moragues van iniciar unacampanya contra la instal·laciód�un bar musical en aquestcarrer (que al final no s�hi haobert). Poc després, al juny,l�Associació de Veïns deValldaura va convocar a tot albarri a una assemblea per discu-tir sobre el soroll produït, direc-ta o indirectament, pels localsd�oci: la Carpa del Riu, el ChaCha Cha, La Botellita, el 411... Elresultat d�aquella assemblea haacabat amb una campanya dedenúncia durant aquest estiu.L�atenció rebuda a aquesta haestat bàsicament sensacionalis-ta, duta a terme per la Regió 7;mentre que la resposta del�Ajuntament de Manresa ha con-sistit bàsicament en fer circularmés pels carrers la policia local,radicats, de fet, en aquestmateix barri (a la Florinda).

Com a veí puc confirmar quealgunes nits de divendres i dis-sabte hi ha soroll al carrer, peròindependentment del grau demerder, i de si l�Associació deVeïns exagera o no, el cas és quetant l�Associació, Regió 7 il�Ajuntament han aprofitat per acriminalitzar més la joventut i elseu comportament, alhora queintensificar el control de l�espaipúblic i les persones per part dela policia. Les notícies de Regió

7, per exemple, (que hi va dedi-car la portada i dues pàgines el13 d�agost) posaven èmfasi endos aspectes: mostrar la mancade respecte dels joves i lesmolèsties que pateixen elsveïns. Pot resultar paradoxal quedes d�institucions de poder escriminalitzi un comportamentsocial que, de fet, es promoucom a forma de socialització enla societat del consum. Però elcert és que ambdós processos,la capitalització del lleure i la cri-minalització de les seves conse-qüències, són part del mateixmecanisme de control de lapoblació explotada i dominada. El segon succés que vull desta-car és el fet que l�Ajuntament deManresa, i tenint en compte quehi ha hagut eleccions municipalsha inaugurat dues línies d�auto-bús urbà que tenen parada a l�in-terior del barri (la 8, abans d�e-leccions, i la 4 a l�agost). El fetsignificatiu d�això és que fins ala posada en marxa d�aquestesno n�hi havia cap que travessésel barri; fins ara eren tangencialsi les parades estaven als seuslímits (a la plaça del Puerto Rico�Valldaura� o la carretera deCardona). Però més significatiuencara és que aquesta era unade les demandes que els veïnsfeien a l�Ajuntament des de fa30 anys.

A aquesta manca de transport

públic cal afegir que per aquestbarri hi passava la línia de trendels Catalans que unia l�estacióde Manresa-Baixador amb laRenfe, i que va ser retirada a mit-jans dels anys 60, amb el pretextque la seva existència comporta-va problemes de mobilitat alsveïns i frenava el desenvolupa-ment de Manresa. El fet curiós ésque ara l�Ajuntament està treba-llant amb un projecte per allar-gar la via dels Catalans i podertornar a unir les dues línies, ambel mateix argument amb el queles van treure: millorar la mobili-tat i el desenvolupar de la ciutat.Però, i a diferència de l�anteriorlínia, aquesta no passaria perValldaura.

Ambdós successos exemplifi-quen molt bé quina és la situaciód�aquest barri. És la perifèria onel poder econòmic i polític hasituat una bona part dels serveisde consum per a tot Manresa i elBages, en una proporció moltsuperior a la d�altres barris isuburbis: a més dels locals d�ocinocturn, hi ha diverses gasoline-res, grans establiments comer-cials (Aldi, Tainco, Cofac...),alguns dels quals associats aactivitats industrials, i les seusdel control i la repressió socials(la Policia Local i la GuàrdiaCivil); així com també, és on esconstrueixen nous grans blocsd�habitatges sobre els solars que

deixen l�enderroc dels anticsrecintes industrials (com els polí-gons d�habitatges dels Panyos).A això s�hi uneix la desatencióen qüestió de serveis públics perals habitants del barri: a més, dela fins recentment manca detransport públic, no hi ha capcentre d�atenció mèdica, capguarderia... De forma simple espot dir que Valldaura és el barrion s�hi localitzen serveis pensatsper gent que no hi viu, i on man-quen serveis per la gent que síque ho fa. És allò que deienalguns dels veïns més vells ja fauns anys: �Tenim caserna, tenimla urbana, tenim col·legi privat,però no tenim cap parada debus�; exceptuant el bus, la situa-ció no ha canviat.

Aquesta política urbanística téuna important conseqüènciasobre la mobilitat de la població:pràcticament s�obliga a usar eltransport motoritzat i privat,tant als veïns del barri per satis-fer les seves necessitats enbarris on sí existeixen els serveisque manquen aquí, com a lapoblació de la resta de Manresa ila comarca per venir aquí a con-sumir i treballar. El resultat ésque la circulació d�automòbils il�estacionament d�aquests enl�espai públic és considerable(durant el dia, per part dels tre-balladors de les diverses empre-ses; durant algunes nits, pels

consumidors d�oci). I aquí espresenta el tercer fet succeït: aprincipis d�aquest estiu, un grupde veïns de la part baixa delbarri iniciaren una campanyaqueixant-se del fet que els cot-xes eren sovint aparcats sobreles voreres (com passa en algunstrams del carrer Moragues), difi-cultant el pas dels vianants, ireclamant que l�Ajuntamenthabilités un espai per a aparca-ment, com podria esdevenir elsolar lliure que hi ha al costat dela Policia Local.

Tot amb tot, aquesta situació nosembla pas que hagi de canviarvist els projectes urbanístics pre-vistos en el barri. La major partdels interessos es concentren enla construcció de nous blocsd�habitatges, però existeixendos projectes estrella, encaraque a llarg termini, i del qualstots els partits polítics durant lacampanya electoral en parlaven.Un és la construcció d�una novaestació de la Renfe, tot i que al�altra banda del Cardaner, ques�acompanyaria d�un gran apar-cament i d�un parc públic. Undels fets més destacats pels par-tits és que el disseny de l�estacióseguiria les tendència més inno-vadores, com no podia ser!L�altre, és la ja tan anunciadarehabilitació de la fàbrica delsPanyos, que, tot i ser la més anti-ga de Catalunya, està en un altgrau de deteriorament. Des del�Associació de Veïns es reclamaque aquest espai es destini alsserveis socials inexistents albarri; des de l�Ajuntament espreveu que aquest es convertei-xi en el símbol i seu d�una novainstitució de poder, eninstal·lar-s�hi el que haurà deser la diputació veguerial de laCatalunya Central (partint del fetque algun dia es creï aquestavegueria i que la capital en siguiManresa, és clar).

I mentre escric aquestes línies, idavant d�aquest panorama,l�Associació de Veïns ha iniciatuna altra campanya de protesta,aquesta vegada per reclamar unsegon semàfor al carrerMoragues, al qual l�Ajuntaments�havia compromès a instal·larl�any passat.

Valldaura: coneixent un barri per lesseves mobilitzacions veïnals

Recentment al barri de Valldaura (de Manresa) s�han succeït tres mobilitzacions, protagonitzades pels seus veïns (tan des del�Associació de Veïns com al marge d�aquesta) que, a més d�indicar que el moviment veïnal encara existeix, em semblen molt signi-ficatius per conèixer el moviment i el barri: exemplifiquen els problemes socials i les dinàmiques del poder veïnal i de l�Ajuntamentexistents en aquest.

Manresa, agost de 2007

Hiram Gascoigne

F

Actualitat // 177

// 18

Actualitat

a des d'abans de ser l'alcaldede Berga Juli Gendrau anavadient privadament i tambéde manera pública que trau-ria les multes que va posar

l'anterior alcalde, Ramon Camps,perquè ell no les creia justes ni liagradava l'ordenança ni blabla-blabla blabla blablà. Exacte�parole, parole, parole� que diula cançó o �paraula de polític�que dic jo, és a dir res de res.

Recordem que tot es remuntaals actes culturals i reivindicatiusque es van fer a la plaça de lesFonts de Berga el passat 30 desetembre de 2006, ja fa un any.Jocs per la canalla, dinar, poesiai música. El premi de la sergentVizuete i l�Ajuntament de Berga(llavors en mans de RamonCamps i Josep Xoy): 22 multesque finalment van ser fixades en750 euros cadascuna més unaaltra de transit de 200 euros i 4punts, tant surrealista com falsa,al vehicle va portar els estrismínims per a fer els jocs.

Davant d'aquesta alcaldadaàmpliament coneguda per tot-hom a Berga, es va respondrecom també tothom sap amb car-tells, adhesius, denúncia públicaals mitjans locals, protestes alsactes culturals oficials de l'ajun-tament, als plens municipals,amb una penjada amb cordes del'ajuntament, dues manifesta-cions... Al mateix temps es vanpresentar les al·legacions perti-nents (fins a tres) cap d'accepta-da: la primera refusada per laVizuete (se la va llegir? la vaentendre?), la segona per l'il·lus-tríssim (que no il·lustrat) senyorRamon Camps i la darrera tambérefusada per Camps tot i quefora de termini i amb una pota alcarrer (abans de marxar voliatancar el tema no fos cas que elproper alcalde acceptes lesal·legacions: rebequeries d'al-calde).

Tanmateix, el nou alcalde deBerga, el senyor Juli Gendrau(CiU) tot i no parar de dir que sí,que trauria les multes, un copalcalde va oferir a les multadesel mateix que Camps: facilitatsper pagar les multes per mitjàd'actes culturals, fins i tot fets enel passat. Veient la negativa (jaque les multades no estan dis-posades a pagar per una cosaque no és delicte legal ni moral)el senyor Juli ha fet diversosmalabarismes perquè sembli

que sí tot i que sigui que no.Aquestes piruetes van culminara un ple i en unes informacionsdifoses a la premsa on semblavaque CiU junt amb la CUP i laresta de partits haguessin tretl'ordenança de civisme i les mul-tes. Però, l'ordenança no s'hatret i les multes tampoc. Diuenque faran una altra ordenançaprometent obrir un procés parti-cipatiu. Potser es pensen queparticiparem a fer una orde-nança per retallar-nos les lliber-tats, som rucs però no tant. Però

la realitat és que les multadestenen una multa cadascuna i laresta són paraules buides fins aldia d'avui.

Si el senyor alcalde realment noestes d'acord amb les multes leshagués tret ja, per podercomençar de zero i sense carre-gues l'esmentat procés partici-patiu per fer una nova orde-nança. Tanmateix al senyor Juli,tal i com estem veient, l'únic queno li agrada de l'antigaOrdenança és que no la va fer ell

i el que no li agrada de les mul-tes és que el posen en evidènciai l'igualen al senyor Camps. Peròpoc més, cap mena de conviccióo de voluntat de justícia mou enaquest home, tal i com demos-tren els fets.

Durant el mes de juliol i agostles multades han intentat nego-ciar amb el senyor alcalde senseèxit. I per això, a principis desetembre es va fer pública unnota on s'explicava quina era lasituació de les multes en contra-

posició a les falses informacions,escampades pels polítics queafirmaven que les multes havienestat tretes. Igualment, uns car-tells comparant als senyors Juli iRamon han estat enganxats perBerga i sembla que podriendonar el tret de sortida a novesmobilitzacions.

En el terreny legal el passatdimarts 18 de setembre van serpresentada una demanda contral'Ajuntament de Berga davantdel jutjat del contenciós admi-nistratiu de Barcelona, ja que tali com s'ha dit, el Juli es nega atreure les multes i per tant lespersones afectades per aquestasituació creada per l'Ajuntamentde Berga es veu obligada a anarals jutjats de mà del seu advo-cat.

De moment la situació és lasegüent: l'Ajuntament de Bergano treu les multes, però paralit-za el pagament (aquesta és laúnica novetat) ja que de momentno s�ha atrevit a treure-les. Lesmultades porten als jutjats l'es-mentat abús d'autoritat i semblaque comencen a fer algunespetites accions de protesta.Seguirem informant alhora querecolzem des d'aquí obertamenti sense �peròs� a totes les multa-des.

Més informació a: www.bergue-dallibertari.org

Ja gairebé fa un any de l�acte cultural en contra de l�Ordenança de Civisme i per reivindicar l�úsdel carrer que va comportar 23 multes a persones que hi participaven. Tant la senyora Vizuete(cap de la policia local i instructora de les sancions) com el senyor Ramon Camps (ex-alcalde deBerga) van refusar totes les al·legacions presentades per les persones multades. Juli Gendrau(alcalde des del mes de juny) malgrat les bones paraules i intencions mostrades, alhora de la veri-tat manté les multes. S�han demostrat inútils les gestions i reunions amb l�actual alcalde que hemproposat nosaltres i el nostre representant legal.El proper 20 de setembre finalitza el termini per anar al contenciós administratiu al qual porta-rem aquest cas de totalitarisme i arbitrarietat. Ens disposem a tirar endavant aquestes 23 deman-des a l�ajuntament davant la justícia mentre no hi hagi una retirada de les esmentades multes.Les paraules se les emporta el vent, i a hores d�ara les multes segueixen vigents. Diu el senyorGendrau que en el tema de l�Ordenança vol posar el contaquilòmetres a zero. Doncs a què espe-ra? De què o de qui té por? Potser també pensa que allò que vam fer aquell dia mereix represà-lia? Potser esta lligat de mans per la reacció de sempre? Nosaltres ja hem demostrat prou pacièn-cia, no ens hem d�amagar de res i fem públic aquest escrit perquè cadascú pensi i actuï en con-seqüència. Seguirem insistint: als jutjats i al carrer. Perquè el carrer és de totes!Berga, 9 de setembre de 2007

Assemblea d�afectades per les multes de l�Ordenança de Civisme

Juli Gendrau: tot segueix igualBerga, setembre de 2007

Pep i tu

J

Comunicat de l�assemblea

// 19

�estèril debat aparent-ment intern que ha desen-volupat la Plataforma perCatalunya de Manresa

sobre la persona que ha derepresentar el partit al�Ajuntament de la ciutat no ésmés que una farsa per blanque-jar la seva imatge. El líder de laformació a Manresa, XavierArcas, pretenia abandonar laseva plaça com a regidor, supo-sadament per la seva domicilia-ció a Barcelona. Això implicariaque el reconegut ex-fuerzanue-vista Emili Utges ocupés el seulloc, cosa que segons semblano agrada al partit, per què aju-daria a corroborar les veus queassenyalen a la formació com aun partit d�extrema dreta.Arcas conclogué que estariadisposat a abandonar el seuseient a la ciutat sempre i quanel tercer de la llista, AaronArgudo Palacios, ocupés el seulloc.

Tot això seria molt bonic si nofos per què el senyor AaronArgudo Palacios hagués estatdurant els últims anys el Jefeterritorial de Falange aCatalunya. Aquest individu,resident a Manresa, té una llar-ga trajectòria dins dels vestigisde l�extrema dreta tradicional.A les eleccions autonòmiquesde l�any 2006 es presentà coma segon de llista del partit�Españoles Bajo el Separtismo(EBS)� , una coalició formadapel Frente Democrático Españoli Falange Española. L�entradaen una formació comPlataforma per Catalunya, l�haobligat a borrar el seu passatdavant de l�opinió pública. Aixíper exemple, vàries fotografiesque sortien d�ell a internet,com numersos textos signats

amb el seu nom, han desapare-gut de les nombroses pàginesde Falange. El fet que el CodiPostal que ofereix FalangeCatalunya per contectar ambella continuí estant ubicat aManresa, ens fa pensar queAaron Argudo no està (ni moltmenys) desvinculat d�aquestpartit.

Plataforma per Catalunya:partit de la Nova DretaL�estudiador exhaustiu de l�ex-trema dreta, Xavier Casals,situa a la Plataforma Catalunyadintre dels nous populismesque conformarien l�anomenada�Nova Dreta�. Aquesta novadreta vindria caracteritzada perla renúncia a la nostàlgia derègims passats, la fugida delbinomi de partit de dretes oesquerres, o la denúncia explí-cita del monopolisme dels par-tits polítics tradicionals.Aquesta postura, heretadasobretot del Front Nacionalfrancès de Le Pen, els permetriaabarcar un ventall molt mésampli de seguidors. I més sitenim en compte la no pronun-ciació d�aquest partit sobrela llibertat dels poblesde l�estat i la identifica-ció amb un cert nacio-nalisme català (senseentrar a parlar delnacionalisme espan-yol) . De fet, part delseu èxit recau en quèPlataforma perCatalunya articuli elseu discurs entorna poquíssimstemes d�intensaactualitat: asaber, la immi-gració i la segu-retat ciutadana.

Plataforma per Catalunya:partit feixistaEl debat entorn a si Plataformaper Catalunya és o no un partitfeixista segueix obert. És inne-gable els nombrosos lligamsque ha tingut amb l�espectred�extrema dreta, no només perla passada militància dels seusmilitants, sinó per les trobadesque ha desenvolupat amb par-tits com el Front Nacionalfrancès, Democracia Nacional ola Plataforma España-2000.

Alguns analistes apunten lapossibilitat de què molts delsseus membres no siguin mésque oportunistes polítics provi-nents de partits tradicionalsque s�han vist exclosos i queveuen l�ocasió de fer carrera enel buit ideològic que han deixatla resta de formacions. Nosaltres sabem que el quèpretenen realment els impul-sors és guanyar seguidors mit-jançant una nova façana allun-yada de la violència que carac-teritzà el passat feixista quevolen impulsar. Així quedà

demostrat en l�entrevista ocultaque realitzaren periodistes delcanal 9 valencià al líder vigatàJosep Anglada.

La resposta institucional no hasabut respondre a les pregun-tes que partits com Plataformaper Catalunya han plantejat. Defet, les estratègies institucio-nals utilitzades per a frenar l�e-closió del partit xenòfob nohan aconseguit el seu objectiu.

Ni la marginació política,ni la crítica simplista

han servit. La possibilitat dequè els partits de dreta assu-meixin part dels seus discursosper absorbir part del seu elec-

torat significaria una victòriaper aquestes formacions queveurien com part dels seusprecs agafen força i protago-nisme. La única resposta possi-ble ha de venir donada des delcarrer, mitjançant la denúnciapública dels objectius i lespràctiques dels seus elements.El feixisme avança si no se�lcombat! Desemmascarem el

feixisme per organitzar laresposta.

El tercer de Plataforma per CatalunyaManresa és un reconegut falangista

Actualitat

Manresa, setembre 2007

Estem a l�aguait

L

# Aaron Argudo falangista manresà

# Aaron Argudo a la manifestació defalange a Pamplona per la unitat d�Espanya


plaça maragall, 7

c./ Mossèn Huch, 11

(Mercat Municipal) Berga

Tel. 938221334-TTapes variades, esmorzars, entrepansfreds i calents, sucs naturals i gran assortit de tes aromàtics-

P I N T O R S

Actualitat// 20

m disposo a narrar elsfets ocorreguts el dia3 de juliol de 2007 isuccessius, per mos-trar la meva més pro-

funda indignació pel tracteintimidatori i prepotent rebutper part d'un agent delsMossos d'Esquadra cap a lameva persona:

Dimarts 3 dejuliol a mitjanit, al'entrada deBalsareny, va haver-hi un greu accidentde trànsit en elqual una personahi va perdre lavida i dos vanresultar feritsmolt greus. Jo,que conduïa elmeu vehicle,vaig ser el primertestimoni en arribaral lloc dels fets, i vaigser qui va acompanyar unade les víctimes en els seusúltims moments de vida.Primerament van arribar elsbombers, seguidament lesambulàncies del SEM i final-ment els Mossos d'Esquadra.Els agents, al cap d'una esto-na, van demanar-me si podienutilitzar el capó del meu cotxeper deixar-hi les pertinences idocumentació de la difunta.Jo, sense cap problema, elsvaig dir que sí.

Dimecres 4 de juliol, al matí,sota la meva sorpresa, em vaigtrobar la documentació de ladifunta damunt el seient delcopilot del meu cotxe.Immediatament em vaig dirigira l'Ajuntament de Balsarenyper entregar l'esmentadadocumentació a la GuàrdiaUrbana. Aquella tarda, a lafeina, algú va avisar-me queels Mossos d'Esquadra m'esta-ven buscant. Mentrestant, dos

agents del Cos es dirigien acasa meva on van trobar almeu company que no tenia

claus per obrir la porta ja queles tenia jo a la feina. Senseidentificar-se i en tot momentamb to amenaçador ("Vostèm'està posant excuses per noobrir-me la porta i no sé què hifa aquí dins" o "tenim un agentde paisà a baix, si surt del pis

vindrà detingut a comissaria iens explicarà unes quantescoses). A quines "coses" esreferia l'agent? Són normals ohabituals aquestes amenaces?El meu company, sense dub-tar-ho, els va donar l'adreçad'on jo treballava en aquellmoment, on van presentar-seamb força prepotència dema-nant per "la hippie". El serveide seguretat de la empresa elsinforma que s'esperin a l'exte-rior, no a dins. Jo surto de lafeina per parlar amb elsagents. Un cop cara a cara, elsagents segueixen amb la tòni-ca autoritària demanant-meexplicacions i preguntant per-què jo tenia la documentacióde la difunta i què en pensavafer! Ho trobo insultant! Enaquells moments em vaig sen-tir intimidada, insegura iindignada. Van ser els agents

els que es van descuidar elspapers dins el meu vehicle!Seguidament, em demanenpoder registrar "per si hi tro-ben més papers". Jo, atònitapel seu comportament, cedei-xo per no tenir més proble-mes. Evidentment, no hi vantrobar res; això sí, no van evi-tar comentaris sobre suposa-des olors il·legals que despre-nia el cotxe nou de trinca.

Al cap d'uns dies elsMossos em truquen denou per tornar-me a

demanar explicacions.Em citen, per parlar, i

no es presenten a lacita. Més tard em tru-

quen i em demanen dis-culpes, i em tornen acitar. Finalment, elscito jo a la feina peracabar del tot ambaquest malson.

Aquest cop es presen-ten, em prenen declara-

ció i em recomanen queenvii aquesta carta al cap de

la comissaria dels Mossosd'Esquadra de Manresa.

Concloent, la irresponsabilitat,la manca de coordinació, lalentitud i, en definitiva, laincompetència ha estat la tòni-ca en aquest procés on m'hevist involucrada per ser testi-moni d'un trist accident detrànsit, en el qual vaig tenir laduríssima experiència d'acom-panyar una víctima en els seusdarrers moments de vida.

Després del traumàtic fet m'hesentit perseguida, insultada iacusada d'haver robat unadocumentació que els matei-xos agents dels Mossosd'Esquadra van extraviar. Perculpa de la irresponsabilitat,prepotència i abús de poderper part d'un agent delsMossos d'Esquadra, jo, com aciutadana, tardaré temps aconfiar un altre cop en aquestcos.

Balsareny, estiu de 2007

Maria

E

Un altre cop: abús de poder Manifest davant el judicifets de Patum de 2005

PINTURES I DECORACIÓPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTPRODUCTES DE RESTAURACIÓAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSPRODUCTES QUÍMICSAATENCIÓ PERSONALITZADATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d�Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.comE-mail: [email protected]


C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46Manresa

tel. 93873 13 50

�Ateneu Columna Terrai Llibertat i el Centred�Estudis Josep EsterBorràs ens retirem com

acusació particular al judiciper l�assassinat del companyIsanta:

Fa ja més de dos anys de l�as-sassinat del company Pep Isantai de les agressions a altres com-panys en el context del concertde divendres de Patum de 2005.Va ser una agressió indiscrimi-nada, sense sentit ni motiu apa-rent. Nosaltres com anarquistesno confiem en l�aparell judicial iel considerem una eina del�Estat per legitimar i beneir elsseus abusos. Sabem que és moltdifícil que és faci Justícia des dela judicatura, tanmateix en elseu dia també vam apostar peraquesta via �junt amb moltsaltres mitjans� per tal que esconegués el que va passar iintentar que s�esclarissin elsfets. Ja que encara no sabem elsmotius pels quals no existia cappla de seguretat �tal i com indi-ca la llei�, ni tampoc sabemperquè els Mossos d�Esquadravan ometre la seva responsabili-tat i obligació d�auxili �malgratrebre trucades fins a prop demitja hora abans que es produísl�assassinat, just quan comença-ven les agressions�.

Tal i com ja s�ha dit en repetidesocasions, vam presentar-nos enaquest procés judicial com apart agredida per tal que lesadministracions assumeixin laseva responsabilitat. Tanmateixaquesta qüestió ha estat eludidano sense l�ajuda de l�advocat del�acusació popular del�Ajuntament de Berga, que encomptes de representar la veude la ciutat en el procés ha esde-vingut l�advocat defensor del�administració enfront les irre-gularitats que va cometre aquelldivendres de Patum, i això és

vergonyós.

Si ja fèiem servir l'aparell judiciala contracor, l'experiència enaquest procés i la relació ambl'advocat que hem tingut finsara, ens ha convençut de la inu-tilitat total d'aquesta via �com amínim en aquest cas�.Nosaltres no volem diners, nivolem més anys de presó pelsassassins, nosaltres no volemformar part d'aquest circ i és pertot això �i malgrat tenir mésdubtes que seguretats� queabandonem i renunciem a serpart acusadora en el procés judi-cial. De cap manera però, noabandonem la lluita ni renun-ciem a la solidaritat cap als laresta de companys afectatsd'una o altra manera. La nostralluita continuarà però senseentrar als jutjats. Hem deciditcercar la Justícia per vies queconeixem més i que consideremmés d'acord amb els nostressentiments i les nostres idees.

Des de que vam rebre les agres-sions i ens van assassinar a l�a-mic Pep hem estat criminalitzatsper les nostres idees per partdels mitjans de comunicació iper la conselleria d�Interior �volent-nos fer passar de vícti-mes a botxins� amb la con-nivència de l�Ajuntament deBerga i dels sectors més feixis-tes de la població. Però no pen-sem afluixar en la nostra lluita.No ens ho podem permetre.

Rebutgem, com sempre hemfet: els abusos de poder, l�endu-riment del codi penal, les pre-sons, la injustícia social que pro-mou l�Estat i el Capital i quegenera assassins irrecuperablescom els que van robar la vida delnostre amic. Malgrat tot �fins itot de la justícia de l�Estat�esperem que aviat es faciJustícia! Què ningú en dubti: nioblit ni perdó!


Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat

Centre d'Estudis Josep Ester Borràs

L

Presons// 21

er fer-nos una idea dequines són les condi-cions sanitàries a lespresons hi ha algunes

dades molt significatives:

Cada 5 dies mor una personapresa per circumstàncies nonaturals (per falta, interrupció oinadequació del tractamentmèdic, suïcidi, sobredosis, bara-lles, retards en l'hospitalitza-ció...).

El 70-80% de la població reclusapateix malalties que requereixenun tractament especialitzat quela institució no dispensa (hepati-tis, tuberculosis, SIDA, drogode-pendències, trastorns psí-quics...). A més a més, a la presóes donen molts casos de depres-sions i altres desequilibris emo-cionals, malalties cardiovascu-lars, privacions sensorials, úlce-res, disfuncions a l'aparell diges-tiu, a la vista, a la pell... i estransmeten amb molta facilitatmalalties contagioses (SIDA,hepatitis...) per falta de preven-ció.

La mateixa Sociedad Españolade Sanidad Penitenciària, òrganencarregat del 80% de la infras-tructura sanitària penitenciària,reconeix que el sistema sanitaria les presons és inviable, anti-quat, i no pot garantir una aten-ció similar a la resta dels ciuta-dans. Aquesta mateixa situacióha estat àmpliament denunciadapels mateixos reclusos i pergrups de solidaritat amb les per-sones preses.

Molts metges de medicina gene-ral tracten malalties que no elspertoquen perquè no hi ha espe-cialistes, i és gairebé impossiblesortir a un hospital a veure'n un.A més, des de fa temps, l'admi-nistració penitenciària, posantper davant l'economia a la salut,distribueix a les presons, pro-ductes que formen part delsexcedents d'empreses far-macèutiques, fins i tot algunscaducats.

LA DROGA Les drogues dins la presó sóntolerades per les institucionspenitenciàries, perquè complei-xen una funció de control de lapoblació reclusa, manté a les

persones preses sedades isobretot poc rebels.

És una substàn-cia necessària

per gran part delspresos, molts d'ells

són consumidors imantenen el seu consum

com a mecanisme d'adaptació isupervivència a la presó.

Segons estadístiquesd ' I n s t i t u c i o n sPenitenciàries del 2002,més del 50% dels pre-sos són consumidors

d'algun tipus dedroga. Qui controlala droga esdevéuna persona ambmolt de poder icapacitat d'in-

fluència sobre qui la

vol consumir. Es creen relacionsque poden ocasionar una sèriede conflictes que augmenten lessancions i la reincidència de quiconsumeix: petits delictes defurts i robatoris per aconseguirla droga, "ajustes de cuentas",delictes comesos sota efectes dela droga, delictes per posses-sió... L'heroïna es segueix tole-rant dins de les presons, onentra "il·legalment" a través delsfuncionaris o de les visites. Amés es distribueix la metadonacom a droga legal (que crea unaaddicció molt forta) i que junta-ment amb els psicofàrmacs(antidepressius i ansiolítics) sónun mitjà de control que manté lapoblació reclusa relaxada i sub-misa.

Fins fa poc, l'administració noreconeixia públicament l'e-xistència de drogues de consumintravenós a la presó, cosa queimpedia la distribució de xerin-gues per evitar contagis. Malgrattot només en algunes presonsde l'Estat s'ha començat a imple-mentar programes de distribu-ció de xeringues, però en lamajoria encara no. Una xeringapot costar 30 euros al mercatnegre de la presó, i els reclusoses veuen obligats a compartir-lesperquè la majoria té poca capa-citat adquisitiva.

LA SIDA Un 25% de la població peniten-ciària és portadora del virus d'i-munodeficiència adquirida, id'aquests, una gran part ha con-tret el virus dins la presó, on escomparteixen xeringues i fullesd'afaitar. Tenint en compte quedins el reglament penitenciari escontempla la possibilitat de l'ex-carceració per malaltia incura-ble, totes aquestes preses hau-rien d'estar al carrer.

Als presos se'ls impedeix escollirel tractament que creuen mésadequat per la seva salut, i en elcas del VIH s'han arribat a inte-rrompre tractaments ocasionant

greus danys sobre el pacient.Recordem que fins i tot s'handistribuït medicament caducatso ja retirats del mercat perquèno funcionaven.

MALTRACTAMENTSA dins dels centres penitenciarises donen sovint maltractamentstant físics com psicològics,sobretot a les persones que esrebel·len per mantenir una micade dignitat entre tantes humilia-cions quotidianes:Des d'insults, pallisses de grupsde funcionaris a un sol pres ambpals, porres, barres de ferro,esprais amb gasos lacrimògens,emmanillar-te despullat durantdies, a vegades en posicionsmolt incòmodes, sense menjar,fent-te les necessitats a sobre, atirar-te galledes d'aigua freda al'hivern al terra de la cel·la per-què l'hagis de recollir escorrent-la amb la teva roba...

En aquestes condicions, la ten-sió pot ser insuportable, fins alpunt d'induir a una persona alsuïcidi o a l'autolesió per serconduït a l'infermeria i així atu-rar les tortures. S'entreveu, detotes aquestes tortures, que mésenllà d'inflingir un dolor físic, elque es busca és eliminar la capa-citat de resistència de l'individu,doblegar, enterrar en l'impotèn-cia i incrementar la sensaciód'humiliació i d'indefensió.

L'escepticisme, la desconfiança ila por a les represàlies fan quesigui molt difícil que s'arribi apresentar una denúncia formal ien molts casos aquestes denún-cies dirigides als jutjats deVigilància Penitenciària nodonen cap mena de resultat oprovoquen una denúncia delsmateixos funcionaris que enmolts casos es tradueix en unaugment de pena.

Els metges i infermers són còm-plices de les tortures, perquèmolt poques vegades denuncienels maltractaments, i es posen al

costat de la institució realitzantinformes de lesions encobrintsempre els carcellers. Algunsdels pocs que han denunciat lestortures dels funcionaris hanperdut la feina.

MORT El percentatge de morts dins deles presons és proporcionalmentmolt més elevat que el de l'exte-rior. Les autoritats intenten detotes maneres que aquestesdades no surtin a la llum públi-ca, amagant informacions, oexcarcerant persones agonit-zants perquè no consti ques'han mort a la presó. Moltes d'a-questes morts a les presons del'estat espanyol no han estatimprevistes, sinó que en moltesocasions es tractava de mortsanunciades amb antelació.Sovint les causes han estatmalalties, la més freqüent laSIDA. Existeix un article delreglament penitenciari (196.2)que permet l'excarceració en casde malaltia incurable. Els tràmitsper sol·licitar-la són molt lents iels permisos arriben semprequan ja és massa tard o justquan la persona està agonitzant.Les morts per suïcidi també sónfreqüents dins les presons,sovint provocades per la pressiópsicològica. Les presons mésmodernes i amb millorsinstal·lacions, no veuen reduïtsel nombre de suïcidis. Altresmorts són a causa de negligèn-cies mèdiques i dels funcionaris:existeixen casos d'ometre critsd'auxili, d'administrar tracta-ments equivocats a personesal·lèrgiques, de no escoltar rei-terades queixes de dolor...Existeixen també casos de mortsper maltractaments físics, tot ique sempre seran encoberts perl'administració i tot l'aparellpenitenciari de metges, funcio-naris...A més a més es donen tambécasos de morts violentes perbaralles entre els interns, i mortsper sobredosis.


Ass antipresons

P

Presó i sistema sanitari

Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialitat en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI i KAWASAKI

Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de contacte: Pep.e-mail:[email protected]

938370920


MATERIAL TÈCNIC DE MUNTANYALA NOVA BOTIGA DE MUNTANYA DE MANRESA

Psg. Pere III 49-51 (Galeries Manresa Centre)Local 15

Tel. 93 874 86 13

Internacional// 22

Comunitats mineres aAmèrica del sud

" Cementiri de la ciutat de Potosí, Bolivia. " Miner a la històrica ciutat de Potosí, Bolivia.

Colòmbia, comunitats de famílies desplaçades històricament per la violència viscuda al país (i incrementada des dels anys 50 fins els nostres dies)sobreviuen gràcies a l�explotació artesanal de l�or. Ells, no tenen res més que pics, pales i restes de maquinària de principi de segle. La seva creu: estarenmig d�una terra rica: una de les reserves auríferes més grans d�Amèrica Llatina. �Estamos montados sobre la riqueza pero somos pobres�, diuen.Viuen a la selvàtica i remota Serranía de San Lucas, i la presència estatal tan sols hi és present en la figura d�un exèrcit agressiu al servei de les gransmultinacionals interessades en explotar, al preu que sigui, les betes d�aquesta muntanya. Degut a aquesta mateixa raó (fomentar la por per desplaçar

els habitants i permetre un lliure accés a les multinacionals de l�or) la zona ha viscut diverses incursions paramilitars amb desenes de víctimes civils a l�esquena.Totes elles han estat tractades amb impunitat per part de les autoritats del país. De fet, cal remarcar, que el mateix president Álvaro Uribe Vélez, és també elpresident d�una de les empreses amb més interessos aurífers de la zona: Mineros de Antioquia. Sobre aquestes famílies recau també el context de guerra debaixa intensitat amb constants assassinats selectius i en forma d�un fort bloqueig econòmic, sanitari i alimentari. Mercaderies, aliments i medicines, arriben ambcomptagotes a la zona i sobreencarits pels costos de desplaçament amb mula i pels altíssims impostos que han de pagar a tots els actors armats de la zona,però bàsicament l�exèrcit i els grups paramilitars. Conjunts de cases sense escola, sense centres de salut, i amb nens i nenes que maduren prematurament pertal d�ajudar a les seves famílies en les tasques laborals o de la llar.


Second

A

" A l�esquerra un treballador artesanal de la mineria de l�or a Colòmbia.

" Abaix un miner dins la mina a Colòmbia.

Recorregut fotogràfic per comunitats mineres d�Amèrica del Sud. Rostres detreballadors plens de dignitat, l�experiència de la lluita quotidiana.

Internacional// 23

Les fotografies de Perú han estat realitzades a la serralada andina, a la Cordillera Blanca, molt a prop de Huaraz. Centenars de treballadors realitzen llargues jornadesde treball a una altura més que considerable per tal d�extreure el carbó de la muntanya. A les fotografies, dos retrats de jornalers, ens deixen intuir la duresa d�aquestafeina, però també la dignitat que els caracteritza. Màquines humanes que treballen artesanalment en un entorn que no els és gens favorable i en una feina marcada perla precarietat laboral i els riscos, que sovint es tradueixen en víctimes mortals i morts prematures a causa dels gasos de les galeries.

Quan un arriba a Potosí (Bolívia) queda impressionat. Impressionat, per la seva alçada, doncs és la segona ciutat més alta del món, però sobretot perquè aquest lloc des-punta una història dura i amarga d�anys de constant explotació iniciada per la colonització espanyola. Amb més de 400 anys d�extracció constant de metalls a l�esque-na, el Cerro Rico de Potosí encara segueix escopint plata, zinc i altres minerals. �Esto vale un Potosí� sentim dir encara. Circula la llegenda de que amb el metall extretd�aquesta muntanya s�hagués pogut construir un pont de plata entre aquesta ciutat i l�Espanya Explotadora. Hi ha qui dubta i considera que això és poc menys que unaexageració però qui coneix bé la crua història de la ciutat no dubta en canvi que s�hagués pogut construir amb la llargada dels ossos de tots aquells que han deixat laseva vida als intestins de la muntanya. Les xifres parlen per si soles: es calcula que uns 6 milions d�indígenes han mort treballant al Cerro en condicions infrahumanes.A aquests cal sumar-hi també els més de 2 milions d�esclaus africans que hi van morir.

Actualment, tot i ser precàries, les condicions han millorat basant a les mines que s�han començat a treballar en petites cooperatives de treballadors que extreuen mine-rals a la muntanya. Per aguantar les condicions laborals i d�alçada, els indígenes, masteguen constantment la sagrada fulla de coca des d�una estona abans de començara treballar. Diuen, els dóna força d�esperit i de treball. Un altre atenuant de la duresa laboral sol ser l�alcohol pur que els ajuda a aguantar el fred i els gasos de l�inte-rior. Sorprèn veure al Cerro gran quantitat de nens i joves que se sumen a els més de 10.000 treballadors. Sorprèn veure com despunta la humil personalitat dels indí-genes. Sorprèn també visitar el cementiri de la ciutat i trobar-hi una frase que fa emocionar-se: Aqui yacen las personas que dejaron sus pulmones en los hondos soca-vones de las minas, por un mañana mejor para la humanidad.

En fi, tres exemples de superació i quotidianitat llatinoamericana. Vides lluny de la comoditat però molt humanes que segueixen i seguiran treballant a canvi de la vidamateixa que es dibuixa previsiblement dia rera dia, explorant els racons foscos i desconeguts del planeta.

" A l�esquerra i sota aquestes línies, treballadorsdel carbó a la serralada andina del Perú.

a diferenciació degènere constitueix unfactor estructurant prin-cipal de la societat en elseu conjunt, i com a tal,

determina també les relacionslaborals. Alhora d�analitzar elmón laboral (estructura, organ-ització, relacions que s�hidonen, etc) és necessari teniren compte la forma com operael gènere.

La divisió sexual del treball ésfruit d�un llarg procés d�inter-acció entre el patriarcat i el cap-italisme. El patriarcat com aestructura bàsica de les nostressocietats, al interactuar ambl�organització capitalista, deter-mina unes relacions de gènerebasades en la subordinació idiscriminació de les dones. Lasegregació dels mercats labo-rals, el control sobre la tecnolo-gia, el simbolisme del treball, ladiferenciació entre treballremunerat i no remunerat,etcètera són formes d�organ-ització patriarcal de les rela-cions laborals capitalistes.

La condició de gènere és unelement que històricament hacondicionat sempre l�estruc-tura, l�organització i el signifi-cat del treball. Ja des de la pre-història es va instaurar unadivisió de tasques a partir de ladistinció de gènere, que s�haanat reproduint, adquirintnoves formes i significats, alllarg de la història. Actualment,tot i que en termes generalss�ha produït una incorporacióprogressiva de la dona al mer-cat de treball, la divisió sexualdel treball continua sent unpilar bàsic del patriarcat, queperjudica greument les donesen tant que treballadores de�segona categoria� que esveuen obligades a suportar unadoble (o triple?) jornada labo-ral: treball productiu, treballdomèstic, cura de fills/es ifamiliars, suport emocional,etc. A més a més, aquesta

divisió afecta també a lesexpectatives i desitjos que unapugui tenir com a treballadora;i en la vida social afecta a laparticipació cultural i política, al�adopció d�uns determinatsestils de vida i d�unes determi-nades formes de relació ambels altres, etcètera.

La divisió sexual del treball ésdeterminada per la construcciósocial de les identitats degènere (identitat femenina iidentitat masculina). En base al�estereotipació d�aquestesidentitats, el què s�associa a lesdones en relació al treball estàmés relacionat amb l�ajuda icomprensió del altres, la no-competitivitat, etc. i el què s�a-tribueix als homes està mésrelacionat amb la força física, lainiciativa i la innovació, l�am-bició, etc. És a partir d�aquícom es produeix el ques�anomena �segregació del

mercat laboral�, que es materi-alitza en una segregació horit-zontal i una segregació vertical.

La segregació horitzontal fareferència a la major presènciad�homes en treballs consider-ats masculins (més propis delsector de la construcció, de lesnoves tecnologies, direcció igestió d�empreses, etc) i en lamajor presència de dones entreballs considerats femenins(més relacionats amb la curacap als altres �mestres, infer-meres,...- , atenció al públic,etc); sovint sent més ben con-siderats socialment aquells tre-balls que s�atribueixen alshomes.

I per altra banda, la segregacióvertical ens indica una menor

presència femenina en les posi-cions més elevades de la jerar-quia laboral, ja que les donesocupen un nombre molt mésreduït de llocs de treball ambresponsabilitats directives acausa del què es coneix com a�sostre de vidre� (tot i queaparentment tothom pot ocu-par els diversos llocs de treballa la pràctica existeix un sostrereal en la jerarquia laboral queles dones no poden sobrepas-sar-lo).

Aquesta segregació existentdins el mercat laboral accentuai reprodueix a la vegada la con-strucció social de la identitatfemenina i la identitat masculi-na.

Quan es va començar a utilitzarel concepte gènere van sorgirdues grans corrents de pensa-

ment feminista: el feminismede la igualtat i el feminismede la diferència. El primer,reivindica la igualtat degènere en tots els àmbits

de la societat en contra deles múltiples discriminacionsque pateixen les dones

en tots els

àmbits. El segon, insisteix en ladiferència de gènere afirmantque hi ha unes característiquesespecífiques de les dones queles diferencien dels homes, imarquen la línia divisòria mésimportant de les diferèncieshumanes. Segons aquest últimcorrent de pensament, unarevalorització d�aquesta difer-ència seria l�estratègia perarribar a l�emancipació delgènere.

El debat sobre la igualtat o ladiferència queda reflectittambé en l�àmbit de les polí-tiques laborals i en l�anàlisi dela situació laboral de la dona.Per una banda, apareix la igual-tat de gènere com a objectiuclau perquè les dones realitzinles mateixes tasques amb lesmateixes responsabilitats i elsmateixos drets que els homes.Per altra banda, el feminismede la diferència defensa difer-ents maneres de treballar ientendre les relacions laborals is�oposen a una adaptació almercat laboral masculí.

Si s�analitzen aquests dos cor-rents de pensament, es veu queal què aspiren és en partambigu, ja que el feminisme dela igualtat pot acabar en unasimple adaptació de les donesa les normes masculines domi-nants, i per altra banda el fem-inisme de la diferència corre elperill de reproduir idealitza-cions tradicionals de materni-tat, altruisme i naturalitat d�allòfemení.

En aquest context, què és elquè volem? Com hauria de serun mercat laboral just i iguali-tari? Ha d�existir una divisiósexual del treball? ... Mmm...realment és necessari el tre-ball?

* Article fet a partir del �Manualde la Sociología del trabajo y delas relaciones laborales� deHolm-Detlev Köhler i AntonioMartín, i de diferents textossobre dona i treball.

// 24

Antipatriarcal


columna clitoriana

L

La divisió sexual del treball: un delspilars bàsics de la societat patriarcal


Circ músical deambulantContacte: 692 76 22 19.

es de ben petit he sentit,d'una banda, una indignaciódavant de la injustícia quecrema per dins i que m'obliga

a actuar, de vegades precipitadament.Crec que això ho senten moltes persones,en diferent mesura i amb diferents mani-festacions, crec que és una expressiónatural i alhora cultural. D'altra banda,

també he notat i observat una mena depor irracional, asfixiant, una mena d'at-mosfera d'arrossegament, d'obediència isubmissió cega, molt contagiosa i que totho empastifa. Pots sentir això mirantorganitzacions socials vives: gent passe-jant pel carrer major de Berga o fins i totestructures físiques deshabitades o ambpoca vida: les colònies industrials (de lacolònia Rosal a Merola i abans i més enllà,baixant cap a Barcelona amb bus perexemple).

L'altre dia em vaig mig discutir amb unaiaia que patia una obediència exageradad'aquestes que us comentava. Una obe-diència catòlica, franquista, irracional,fruit d'una cultura i un adoctrinament con-cret, d'una altra època diria algú. Aquellafe en l'amo i el capellà tant fastigosa comhabitual a l'Alt Llobregat. Una mena desíndrome d'Estocolm com el dels segres-tats. Mentia sobre l'estat d'una plaça des-prés d'una acció on jo havia participat, josabia que era fals, però els seus prejudicisideològics no li permetien veure més enllài fins i tot creia convençuda que havia vistcoses que no havien passat. No la discul-

po perquè les iaies no em mereixen

més respecte que les nenes i perquèconec iaios revolucionaris i joves feixistes(parlo sempre de les pràctiques que jo elsobservo i no del discurs que tenen d'ellsmateixos). Tanmateix era una pobredona, no sé, vull dir que era un cas per-dut, una vida acabant-se, gastada. Ara bé,el problema ve, quan veus i descobreixesclarament el mateix comportament, lamateixa por i obediència cega i irracionalen persones joves, dels anomenats del�rollo� que no només neguen la solidaritatsinó que ataquen qualsevol canvi o avençsocial per por a que se'ls barregi amb totplegat (qui sap què) i per la convicció dequè hi ha coses que no han de canviar per-què sempre han estat així (digui's clero,patronal o ajuntament i l'ordre no ésatzar).

Tot plegat em porta a recordar un delstextos que més em va agradar i sorpren-dre quan fa anys el vaig llegir: el d'Étiennede la Boétie sobre la servitud voluntària itots els textos que l'acompanyen en l'edi-ció de la colecció Acrácia de Tusquets,dels que cal destacar el de Clastres. I ésque la responsabilitat de l'esclavitud és enprimer lloc de l'esclau. Ni amos ni esclaus!Visca l'anarquia!

// 25


Pep i tu

D

En terra d'esclaus trobareu amosDidàctica

Còmics

Amb aquest còmic, lluny de voler-nos enriure de les persones que pateixen malalties tan greus com la fibromiàlgia, volem carregar ambironia contra aquells que amb demagògia barata les utilitzen per treure�n rèdit polític.

ivim en una època en la qual freqüentment surten als mitjans de comunicació casos de violència de gènere escabrosos isensacionalistes: �la mató con 17 puñaladas� o titulars semblants ocupen pantalles de telediaris i pàgines de rotatius.Se'n parla més que mai. Sembla fins i tot que des de l'administració tinguin la patosa intenció de posar fil a l'agulla per

erradicar aquest càncer social a través de diferents polítiques públiques.... Si????? ...Ben lluny de la realitat!

A través de les diferents veus que es llegeixen en aquest recull d'articles desemmascaren alguns dels tòpics que envolten a aquestfenomen social anant a l'arrel de la qüestió. Des de diferents disciplines (psicologia, demografia, antropologia, etc) i parts del pla-neta (Catalunya, Euskadi, Estats Units, etc) es qüestionen preguntes i aixequen catifes en diferents àmbits: en els mitjans audiovi-suals i de comunicació, en les polítiques socials i de població, en els moviments socials, en les institucions totals, en com ens nom-brem, entre altres. Lluny de quedar-se en el lloc comú, molt recurrent, de les quatre parets endins dels domicilis privats.

Partint dels exemples exposats abans: en el llibre s'analitza com els mitjans de comunicació visibilitzant el fenomen amb un deter-minat enfocament estigmatitzen i creen opinió en una direcció que no ajuda a generar autonomia i decisió a aquelles persones queestant patint d'una manera o altra violència de gènere. Simplifiquen el tema centrant-se en els símptoma sense ni mirar l'arrel. Les polítiques socials existents són analitzades com a sostentores de l'ordre heteropatriarcal i productores de violència de gènereen si mateixes, contemplant únicament la violència domèstica i sobretot contra les dones les quals són victimitzades i infantilitza-des.

Amb les quatre pinzellades aquí detalles es pot apreciar com van teixint una analítica que va més lluny de les quatre parets i tambéde la dicotomia de construcció de identitat/gènere basada en el sexe: home-dona, doncs la violència de gènere la poden patir dife-rents persones siguin del sexe que siguin i construeixin la seva identitat com vulguin: gais, lesbianes, transsexuals... Obren molts interrogants que poden suggerir molt de debat en diferents àmbits. També en el si dels moviments socials... qui potafirmar que no hi ha violència de gènere en els diferents col·lectius llibertaris, okupes, autònoms, independentistes? Què estemesperant per afrontar-ho?

uan tenia 21 anys en Patxi Zamoro va ser detingut a mans de la madera, va entrar directament a la presó amb unacondemna d'onze anys a l'esquena. Era el 1979. A partir d'aquell moment la seva vida es va veure troncada, limita-da; va patir càstigs i vexacions. Pel seu tarannà i pensament no es quedava callat i sotmès davant les noves situacionsd'abús de poder que es va anar trobant quotidianament. El seu esperit de lluita sovint es va traduir en �partes� i allar-gaments de condemna, que s'anaven sumant als onze anys inicials. Un dels únics objectius que el mantenia viu i seré

era la possibilitat de fuga més enllà de les parets grises que li limitaven els passos i la vida; observar l'arquitectura de la presó, elshoraris dels carcellers i traçar una estratègia que el duria a cel obert. Ho va intentar un munt de vegades, alguna amb èxit! Tocarla llibertat!.. i tornar a caure a les seves mans..La seva fama entre els carcellers de totes les presons de l'estat va anar agafant força al mateix ritme que l'enduriment dels càstigscontra ell. Però l'esperit de lluita el tenia molt ben aferrat, no el farien callar fàcilment. Intents de fuga i motins s'aniran alternantal seu pas.

Va ser el primer pres de l'Estat Espanyol al qual se li va aplicar el règim dels Fitxers d'Interns d'Especial Seguiment (FIES), i tambédels primers en denunciar l'aberració, l'excés d'aquest tipus de règim. Es trobava aïllat dins l'aïllament, en mans dels carcellers queactuaven amb total impunitat. Però no es va rendir, va continuar lluitant, denunciant.

Finalment va poder sortir al carrer l'any 1997. Les seves ganes de lluitar i denunciar no se les havien acabat. Va ser el punt de par-tida de campanyes contra el règim FIES en particular i de les presons en general, no es podia quedar callat recordant els seus com-panys que encara eren dins, alguns morts. La seva manera d'ajudar-los era explicar com es vivia dins de les presons, a què es tro-baven sotmesos. El van cridar fins i tot des d'Itàlia perquè expliqués la seva experiència.

Amb aquest llibre en Patxi Zamoro ens explica la seva història en primera persona. És la història d'un lluitador incansable contrala injustícia de la presó. És la història de milers de persones que pateixen dia a dia en pròpia pell la presó parets endins, però éstambé el recordatori per les persones que estan a fora: la presó està aquí al teu costat i t'està apuntant. No afecta només a la gentque hi viu a dins, és l'amenaça permanent per les que ens trobem a fora en el �quart grau�. No ens podem quedar callades davant les situacions que ens narra en Patxi

Estado de wonderbra. Entretejiendo narraciones feministas sobre las violencias de genero.Barbara Biglia i Conchi San Martin (coords.).Barcelona, Virus editrial (2007)

A ambos lados del muroPatxi Zamoro Tafalla, Txalaparta (2005)

Rubió, setembre de 2007Illetrada

V

Rubió, setembre de 2007Illetrada

Q

Ressenyes// 26

Ressenyes// 277

ARREU

!Dissabte 6 d�octubre, 17 MANIFESTACIÓ contra el placaufec des del parc Onze de setembre. La pàgina webwww.noalplacaufec.net es va actualitzant poc a poc, peròhi ha tota la informació necessària el correu [email protected] i el telf 685 269 787 són els contactes pertothom que vulgui preguntar alguna cosa relacionada

!Programació del Centre d'Estudis Llibertaris "FrancescSàbat" Ctra. de Montcada 79. 08221-TerrassaTf/Fax. 93-733-97-08Divendres 21 de setembre de 20071898: el desastre colonial i les seves conseqüències aCatalunya. La reorganització de la burgesia catalana, el tan-cament de Caixes i la diversificació industrial.

Divendres 28 de setembre de 20071900-1930: el nou impuls capitalista. Empenta econòmicai transformacions agràries. El comerç i les finances.

Divendres 5 d'octubre de 20071900-1930: demografia, condicions de vida i treball.

Divendres 19 d'octubre de 20071900-1930: burgesia i catalanisme. Classes mitges i repub-licanisme. L'afer del CU-CUT! i la SolidaritatCatalana. Lerroux i el Partit Republicà Radical.

!Programa de Actos del Centenario de SolidaridadObrera. 1907-2007 Del 15 al 31 de Octubrehttp://www.cnt.es/soliobrera/[email protected]://www.cnt.es/

Agenda

oaquim Penina Sucarrats va ser un anarquista i anarcosindi-calista de Gironella, nascut al 1901. Va militar clandestina-ment a la CNT de Gironella durant la dictadura de Primo deRibera i al 1927 va marxar a Rosario, Argentina, amb el

també gironellenc Pau Porta. Allà de seguida es va incorporar alsindicat anarquista de Rosario federat a la FORA. Treballava depaleta i va ser un gran propagandista, distribuïdor de llibres,pamflets i premsa llibertària. Va ser detingut i acusat de ser l'au-tor d'un pamflet contra la dictadura d'Uriburu i va ser assassinatper l�Estat sense cap tipus de judici previ el 10 de setembre de1930 sent el primer afusellat de la dictadura. El 12 de Juliol de1931 es va fer a Gironella un acte en la seva memòria, on parlàPablo Porta, Josep Xena, Tomàs Cano Ruiz i Rosario Dulcet. L�acteva acabar amb la descoberta d�una placa commemorativa alcarrer principal de Gironella, el qual, a partir d�aquell dia i duranttot el període republicà va dur el seu nom. El seu germà Joan,també de la CNT de Gironella, va morir al front de Madrid al1938, després d'haver tingut diverses responsabilitats al ConsellMunicipal de l'Ajuntament de Gironella durant la revolució sociali sent de la comissió de cultura del sindicat ja durant la repúbli-ca.

Sobre la vida de Penina coneixíem la biografia feta pel llibertari argentí Fernando Quesada: Joaquín Penina,el primer fusilado. Rosario 1974 consultable en fotocòpies al Centre d'Estudis Josep Ester Borràs de Berga id�un gran valor (el mateix Aldo Oliva la cita repetidament). Ara gràcies a la feina de la Plataforma ArgentinaContra la Impunidad, la Casa Amèrica Catalunya, el memorial democràtic i el mateix Ajuntament de Gironellapodem conèixer aquest treball d'Aldo Oliva reeditat en català i en castellà per �El Viejo Topo�. De fet tot i seruna reedició és com si fos la primera edició ja que quan el llibre va sortir al 1977 no va arribar a veure lallum degut a una altra dictadura, la de 1976 a 1983. En l�actual edició el text del poeta Aldo Oliva ve pre-cedit per un estudi introductori de Roberto Frutos i Antonio Oliva que presenta a l�autor, l�obra, el text, lasituació de Rosario i Argentina en especial als anys vint i trenta i al mateix Joaquim Penina. El text d�AldoOliva fa un anàlisi del context social de l�Argentina del primer terç del segle xx, un anàlisi breu, des d�unaòptica marxista i una mica massa enrevessat. A continuació coneixem els fets a partir de fins a trenta testi-monis en forma de documents diversos que van teixint la història i les circumstàncies de la vida i la mortdel company Penina a Rosario.

Trobareu aquest llibre al Centre d�Estudis Josep Ester Borràs: c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga.

L'afusellament de PeninaOliva, AldoBarcelona: El Viejo TopoBerga, setembre de 2007Pep i tu

J

HORARIS CNT MANRESA/CSO VALLDAURAC/Jorbetes, 15 Telfs: 686305111 / 686304012

e-mail: [email protected] i Biblioteca

Dijous de 19 a 21h (assessorament jurídic gratuït)Kafeta (amb futbolín i preus populars !!)

Divendres de 19 a 00hDissabte de 19 a 01h

Tallers (gratuïts)Iniciació a la guitarra, dimecres de 20 a 21h

ALTRES HORARISCada divendres a partir de les 22h... Kafeta Tremenda!

Lloc: CSO La Tremenda

Agenda llibertària 2008

a tenim aquí l'agenda llibertaria d'aquest any 2008 amb la gran novetat d'unanova imatge. El que si que continua son els textos, dibuixos, calendari menstrual,directori llibertari (bastant actualitzat), espai per a notes, llistin telefònic, etc.aquí va una petita presentació del col·lectiu editor:Repetir, com sempre, que l'agenda llibertaria es confecciona de forma autoges-tionària, (excepte la impressió i l'enquadernació professional), mitjançant el tre-

ball voluntari i desinteressat del seu equip editor i les aportacions solidaries dels seuscol·laboradors.

També dir que les despeses de composició, distribució i propaganda es cobreixenmitjançant la venda directa de l'agenda, i que els beneficis integres van destinats arecolzar directament al col·lectiu local editor-distribuïdor de la mateixa, i a més, apotenciar projectes llibertaris, així com també als grups distribuïdors, que tenen unmarge aproximat d'una quarta part del preu final de l'agenda.

Els resultats econòmics de l'edició del 2007 de l'agenda ens han permet de continuar finançant gran part de les activi-tats de l'Ateneu Llibertari d'Igualada, així com les principals intervencions de reforma i reforç dels locals històrics de laFederació Obrera d'Igualada...

Agraïm, una vegada més, la col·laboració dels autors originals dels textos e imatges que hem utilitzat per donar con-tingut a aquesta agenda, així com de tots aquells que han col·laborat en la seva confecció i distribució. Anima'n a tot-hom a enviar-nos material per la pròxima agenda llibertaria 2009.Per mes informació, distribució o comentaris sobre l'agenda:Agenda LlibertariaAteneu Llibertari d'Igualada Psg. Verdaguer 122/correu-e: [email protected]

Anoia, setembre de 2007Alli

J

Productes ecològics, artesans iautòctons. Properament al

Mercat Municipal de Berga. 691692245

amon Cunill Armengolés un avi de 84 anys,nascut a ca l�Angladade Malanyeu, un

poble minúscul de l�AltBerguedà per on els maquistenien pas habitual. Miner aFígols i masover de la casa delLlomà, una de les més riquesde la zona. La seva vida haestat arrelada a la mineria i a lavida de pagès. Actualment viua Berga i recorda amb detallalgunes de les situacions pro-tagonitzades per la colla delMassana.

El Ramon ens explica que haviacoincidit més d�una vegada ambel grup del maqui berguedà perles contrades del municipi, a laFont de les Travesses, la FontGran,... però mai va gosarcomentar res sobre les inusualstrobades. El grup del Massanafou un dels més actius a la zona,així un mes d�agost es van pre-sentar un grup d�homes a la casadels amos per preguntar si els hifarien sopar. Eren cap a les 10del vespre i els propietaris elsvan respondre que a aquelleshores no obrien. La casa delLlomà de Malanyeu era d�unafamília benestant addicte alrègim; la família del Ramon coma masovers eren part del perso-nal de la casa gran, a més de laminyona.

No els van obrir perquè era elMassana, no?No,no,no� no ho sabien pas. El

que passa és que els amosja havien tancat la porta.Sempre tenien unatendència a tenir

por. Davant la negativa, un delgrup va comentar que no patis-sin, que ja tornarien un altre diai llavors de ben segur que elsobririen.

I van tornar?Al cap d�uns mesos, l�estiu de1947 vam veure que el noi queguardava el ramat tornava ambel bestiar quan tot just eren les 4de la tarda. El meu germà granse�n va estranyar, però el pastorva comentar-li que uns homesvolien veure els amos. Elsmaquis havien fet baixar el noiamb el ramat i ells amagatsentremig.

Ens van fer entrar a tots a casaels amos, van tancar-nos a la salai ens van registrar -no ens vanpas trobar res, només treballà-vem- i llavors van voler avisarl�amo. Aquell que parlava era elMassana, un home gros i benvermell de cara. Els amos maiens van dir quan els haviendemanat, no ho deien aquestagent, però sí que segur es vanemportar les joies de les duesmosses de la casa i diners1.Llavors buscaven teca, bé busca-ven pa. I anar de menos a casameu se�l feien el pa i el forn eraa casa els amos i feia dos diesque n�havíem fet i van trobar lapastera. La minyona de la casaels va dir que era dels masovers.Llavors en van agafar un i el vanbaixar a baix a ensenyar a la meumare i una meva cunyada perdemanar-los si era veritat queera dels masovers, elles els vancontestar que sí i el grup d�ho-mes els va respondre que si eraaixí només n�agafarien un per-

què eren treballadors com ells.

I llavors ja van marxar?No, quan van tenir això ens vantancar a tots els homes i a lesfilles dels amos al rebost. I mirajo no me�n vaig poder estar i vaigser l�únic que vaig xerrar. Ensvan dir que ens hi havíem d�estarfins les 5 del dematí. Els hi vaigdir: �oh, i a sopar on hi hem d�a-nar?� I ens van dir que ja enspujarien a obrir.

I us van pujar a obrir?Oh va pujar la meu mare, ellshavien passat la clau però l�ha-vien deixat posada i llavors vapujar ella... Vam sortir i clar asopar, però no va pas menjar resningú. La gana ja havia marxat. I van agafar els fusells que hihavia a la casa gran. L�amo eradel sometent local..., i van dirque l�endemà a tal lloc les troba-ríem i va ser veritat, allà on enshavien dit les vam trobar, nomésque havien llançat el fiador i jano servien.

I saps què? Es va escaure que elcapellà del poble era fora, per-què llavors cada poble en teniaun de capellà. El rector deMalanyeu s�estava a casa elsamos i l�endemà quan se�n vaassabentar anava dient que si ellhagués estat allà, no hauria pas-sat res. Pots comptar...

Què va passar després, quinava ser la reacció per part de lesforces repressives?Els amos ho van denunciar i laguàrdia civil és va instal·lar al

poble, però no a casa els amos,sinó a la nostra. L�obligació eradels amos, però ens els vanenviar a nosaltres. Allò va durartres mesos, durant el dia feienguàrdia a la font de lesTravesses, però a la nit dormien

ben plans, van fer fora lameu mare de la seva

habitació. A part,varem haver decarregar amb lagana que porta-ven i alimentar-loscom porcs.

Salut Ramon i un mar de gràcies!

ELS MAQUIS A L�ALT BERGUEDÀ:La història d�una acció a Malanyeu

RBerga, setembre 2007

Gerard i Eulàlia

Entrevista

# Ramon Cunill Armengol

# La casa de la foto és la Casa del Llom, on s va produir l'acció

el pèsol negre núm. 35

Documents