IES BENIGASLÓ

Invasió napoleònicaCarles IV

1.- Cronologia i etapes

1788 1808 1814 1833

Carles III Ferran VII

Josep Bonaparte

La Guerra del Francès

Cadis: primera experiència liberal

Despotisme il·lustrat Absolutisme

1820-23Trienni liberal

1

2.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme)conceptes

L’Antic Règim

PrivilegiatsNoblesa i clergat

No privilegiatsBurgesia i les classes mitjanesClasses baixes

- Concentració de poder en el rei- Origen diví

NoblesaPropietat terraPoder econòmicPoder polític

Règim senyorial

Societat estamental

Monarquia absolutista

2

IES BENIGASLÓ

2.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme)conceptes

Liberalisme

Montesquieu, Rousseau...

Constitució

Drets i deuresdels ciutadans

Sobirania Divisió de poders

Assemblea Nacional

Lliures i iguals Eleccions

Es caracteritza per elaborar una

Aquesta determina

Fa els ciutadans

El poder del poblees manifesta en

Legislatiu Judicial Executiu

Crea les lleis

Montesquieu VoltaireRousseau

3

Per constituir una

IES BENIGASLÓ

3.- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)

Es caracteritzaper la presència de

Els principals fets històricsD’aquest període

“La Gran Guerra”(1793-1795) contra França

Tractat de San Ildefonso (1796) amb els francesosGuerra contra Gran Bretanya iderrota de Trafalgar (1805)

Tractat de Fontainebleau (1807) amb els francesos

provoca

Crisi econòmicaMalestar social i rebuig a Godoy

Manuel de Godoy (1792 - 1807)

Despotisme Il·lustrat

4

IES BENIGASLÓ

Causes

Manuel Godoy, cap del govern por a les idees revolucionàries

francesesfre a les reformes anteriorsexecució de Lluís XVI

Conseqüències

pèrdues materials i demogràfiquesevidencia la crisi del model

absolutistaPau de Basilea (1795)subordinació a França

La Guerra Gran (1793-1795)

4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)

Tractat de Fontainebleau L’ocupació francesa d’Espanya

Motí d’Aranjuez Abdicació de Carles IV

Intervenció de Napoleó

Revoltes populars del 2 de maig a Madrid

Capitulacions de Baiona

La resistència I la guerra del francès

Juntes localsJunta Suprema Central Governativa

La reacció popular desencadena

I l’

5

A causa del provoca

aconsegueix

Renuncia de Carles i Ferran al tro espanyol

Coronació de Josep I Amb la

Suport de nobles i afrancesats

Les juntes

Provoca les

S’organitzen

provoca

IES BENIGASLÓ

El motí d’Aranjuez (1808)Conseqüències• dimissió de Godoy• abdicació de Carles IV a favor de Ferran

• Poble sense ideologia Lluiten contra l’invasor estranger

• Burgesos, liberals Volen un sistema parlamentari liberal

• Il·lustrats Volen Ferran VII, però amb un programa de reformes

• Noblesa, Església Volen tornar a l’Antic Règim amb Ferran VII

Les actituds davant l’ocupaciópatriotes

Afrancesats: Intel·lectuals Creien en les reformes del nou règim

Alts funcionaris

Part de la noblesa

4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)

“Guerra de guerrilles” i la resistència popular

Exèrcit regular amb la Junta Suprema

La resistència dels espanyols s’organitza a través de

Fases de la guerra

A) Juny - novembre de 1808

B) Novembre 1808 - juny 1812

C) Juny 1812 - desembre 1813Ofensiva aliada (Wellington) (Arapiles)

6

Èxits de la resistència (Bailén)

Domini francès amb l’arribada de Napoleó (menys a Cadis)

Tractat de Valençay, 1813Derrota francesa i

IES BENIGASLÓ

4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) El desenvolupament de la guerra

7

Bailen

BrucSaragossa

GironaArapiles

IES BENIGASLÓ

Reconeixement de les llibertats polítiques(associació, expressió, participació...)

4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) La revolució liberal de Cadis

Assemblea NacionalPoder legislatiu

Reformes socials i econòmiquesllibertat de premsaAbolició de la InquisicióLiberalisme econòmic

Llibertat comercialAbolició dels gremis i del règim senyorialModerada desamortització de béns eclesiàstics

Igualtat davant la lleiReligió catòlica i única

9

Constitució de 1812

Elaboren una

Convocatòria d’eleccions (1 diputat per 50.000 electors)

proclamaAssumeix la Regència

aquesta (Gaspar Melchor de Jovellanos)

Corts Generals a Cadis

Al 1810es creen les

184 diputats (Liberals i absolutistes)

Ramon Llàtzer de DouDirigides per

Declaració dels Drets de l’Home

Sufragi indirecte censatari Dret de vot dels homes de més de 25 anys

Divisió de poders

Monarquia parlamentària

Davant l’ocupació dels francesos Al 1808 es creen 13 Juntes

Junta Suprema Central Governativa del Regne

Sota la direcció de

Articles de la Constitució

El 19 de març de 1812

IES BENIGASLÓ

5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)El “Manifest dels perses”

Petició a Ferran VII (Retornar a l’Antic Règim)

Aixecaments militars liberals

Trienni liberal (1820 - 23)

Comandant Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla)

Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812)

Provoca

-Debilitat dels liberals-Oposició absolutista i dels pagesos-Intervenció de la Santa Aliança Els Cent Mil Fills de Sant Lluís

(Duc d’Angulema)

Retorn de l’Absolutisme a tota Europa

10

Coincideix amb

S’inicia amb

Provoca la

Consisteix en unPerò...

Dècada ominosa (1823 - 1833)Retorn a l’absolutisme

Com el del

Que dóna lloc al

Ferran anul·la la Constitució de 1812

IES BENIGASLÓ

5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)

11

Dècada ominosa (1823 - 1833)

Es caracteritza per Repressió i depuració política contra els liberals(Riego, Mariana Pineda ...)

També intenta Reformisme il·lustrat

La Guerra dels Malcontents (Catalunya, 1827)(Reialistes, absolutistes radicals)

provoca

Però...

Neix Isabeli

Feran VII Pragmàtica sanció Llei SàlicaProclama la Que anul·la la

A finals del seu regnat es passa de la repressió al pacte amb els liberals per trobar un suport polític per a la seva filla Isabel en contra del seu germà Carles (absolutista)

IES BENIGASLÓ

Aquesta consciència d’identitat, l’exemple de la independència americana i l’ajuda britànica (interessos comercials) provoquen constants insurreccions

5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)

Les colònies americanes

Marginació dels criollsCorrupció dels funcionaris espanyolsIntegració dels criolls i indígenes a l’exèrcitMonopoli comercial espanyol

A causa de

Consciència d’identitat pròpiaVan prendre

Etapes de la independència

Juntes de govern Insurreccions

Insurreccions ofegades per Ferran VII

(José de San Martín, Simón de Bolívar...)

L’any 1824 La batalla d’Ayacucho suposa la derrota definitiva dels espanyols

12

1810 - 1814

1815 - 1818

Campanyes a gran escala1818 - 1824

IES BENIGASLÓ

5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)

Conseqüències per a la Corona Espanyola

Pèrdues econòmiques Mercats colonialsMatèries primeres

Pèrdua de prestigi mundial Pèrdua d’influència internacional

13

IES BENIGASLÓ

5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)

La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)

14

  ANÒNIM: Al Rey José I. Diario Mercantil de Cádiz. 18 de Marzo de 1812. Cádiz: Sense datar.   Comentari: Poema que devia contribuir a la fama que tenia José I o Pepe Botella d´agardar-li el vi. Era una manera també de desacreditar a l´invasor. 

Al ínclito Señor Pepe, rey (en deseo) de lasEspañas, y (en visión) de las Indias Salud, gran rey de la rebelde gente;salud, salud Pepillo diligente,protector del cultivo de las uvasy catador experto de las cubas;hoy te celebra mi insurgente manodesde el grandioso emporio gaditano;y sin quebrarme mucho la cabezaal momento tropezarami pluma con tus raras cualidades;no llenaré el papel de las variedades,como hacen a tu ladonecios aduladoresde tu persona y denigrado trono,que te dexan corrido como un mono,celebrando virtudes que no tienes,y coronan tus sienescon laureles de Marte, o bien de Apolo,cuando al tyrso de Baco aspiras solo.

15

Esquema- resum La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)

1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808) i 2. La Guerra d’Independència o del Francès (1788-1814)

La Guerra del Francès (de la Independencia) (1808-14)

precedida per

la Guerra Gran (de la Convención) (1793-95)

declarada per

l’absolutista Carles IV davant el radicalisme de la R. F

acaba amb

Pau de Basilea (VII-1795): reconeix el predomini francès

l’aliança amb F contra A: Tractat de Sant

Ildefons (1796)porta a

la derrota de Trafalgar (1805)

Tractat de Fontainebleau (1807)acorda

-consentiment per a què les tropes franceses travessin Espanya fins a Portugal (aliada d’A)

-conquesta i repartiment de P entre F i E-un principat per a Godoy (primer ministre)

motí a Aranjuez (III-1808)seguit de

-destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en Ferran-queixa a Napoleó, anada a Baiona i abdicació d’ambdós en l’Emp.-nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona

destaca

-2-V-1808: alçament del poble de Madrid, que s’escampa per tot el país

-constitució de Juntes populars (locals, provincials i regionals) per coordinar les actuacions defensivas-primeres victòries (Bruc, Bailén), però arriba N i

estabilitza la presència francesa-resistència popular: guerrilles i setges (Girona,

Saragossa, Lleida, Tarragona)-annexió de Catalunya a l’Imperi francès (I-1812)

-canvi del curs de la guerra amb l’ajut d’Anglaterra-XII-1813: Tractat de Valençay; V-1814: abandó total

d’Espanya per part dels francesos

divideix

la població espanyola

segons

afrancesats (alts funcionaris, intel·lectuals,

part noblesa)

patriotes tradicionals (part clergat i noblesa)

patriotes liberals (burgesia, intel·lectuals

il·lustrats, sectors liberals)

pretenen

aprofitar les possibilitats reformistes del nou règim

tornar a la vella monarquia, defendre la

tradició i la religió

aprofitar la situació revolucionària per

transformar Espanya en un règim liberal-

parlamentari

agreujament crisi econòmica i hisendística

3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

Corts a Cadis (s’obren el IX-1810)

aproven

Constitució (19-III-1812)

formades per

diputats de tots els territoris espanyols (una 20 de catalans, tant

de liberals com d’absolutistes; Antoni de Capmany)

La Junta Suprema Central

convoca

altres: reorganització de l’administració (províncies i Diput. provincials), reforma

dels impostos, creació d’un exèrcit nacional, obligatorietat del servei militar, creació Milícia Nacional, implantació d’un ensenyament primari públic i obligatori, confessionalitat catòlica de l’Estat, etc.

diverses lleispretenen

eliminar les traves de l’Antic Règim i ordenar l’Estat com un règim liberal:-supressió senyories jurisdiccionals

-llibertat de treball-anul·lació dels gremis-unificació del mercat

-abolició de la Inquisició-inici de la reforma agrària i la

desamortització de terres comunals

destaca

drets del ciutadà: llibertats d’impremta, pensament i opinió, igualtat davant la llei, inviolabilitat

del domicili, dret de petició, llibertat civil, dret de propietat

organització del poder: monarquia limitada basada en la divisió de poders:

-poder legislatiu: cambra unicameral (elaboració de lleis, tractats internacionals, aprovació de pressupostos, comandament de l’exèrcit)

-poder executiu: monarca (direcció del govern, vet suspensiu durant dos anys)

-poder judicial: administració de justícia (codis únics en matèria civil, criminal i comercial,

garanties en els processos, ...)

unitat jurdídica del país i sobirania nacional exercida mitjançant sufragi

universal, masculí (>25anys) i indirecte (elegits: segons renda)

4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1)

El regnat de Ferran VII

degut a

trienni liberal (1820-23)

es divideix en

anul·la la Constitució i tota la legislació liberal de les Corts de Cadis (4-V-1814) recolzat per sectors absolutistes

(Manifest dels Perses)sexenni absolutista (1814-20)

representa l’inici d’un llarg període d’enfrontament entre la defensa de

l’absolutisme i la del liberalisme

restauració de l’AR gairebé del tot aprofita

la situació internacional: derrota de N, Congrés de Viena, Sta Aliança

-dura repressió contra els dirigents liberals-inicis de l’oposició: burgesia liberal i classes mitjanes urbanes, part de la

pagesia, militars liberals (Pronunciaments: Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, ...)

pronunciament de Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla) seguit d’aldarulls populars i

liberals a les principals ciutatsporta a

-nou govern, amnistia, eleccions-acceptació Constitució per part

del rei

destaca

-restaura Constitució de 1812 i bona part de la legislació: llibertat d’indústria, abolició gremis, supressió règim senyorial

-noves normes: desamortització terres monacals, reforma sistema fiscal, del codi penal i del funcionament de l’exèrcit, disminució delme

-modernització administrativa (províncies), creació Milícia Nacional

destaca

pateix dificultats

monarquia: veta lleis, cerca aliança amb potències europees absolutistes

noblesa tradicional i Església (supressió rendes senyorials i delme i venda de béns

monacals): organitzen partides absolutistes i una regència absoluitsta a la Seupagesia (el final del règim senyorial els convertia en

arrendataris que perdien els drets tradicionals i podien ser expulsats de la terra): aixecaments

armats contra el liberalismeentre liberals: moderats i exaltats

4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2)

El regnat de Ferran VIIes divideix en

dècada ominosa (1823-33)

comença amb

intervenció de la Santa Aliança (IV-1823: entrada dels Cent Mil

Fills de Sant Lluís)

comporta

restauració de l’absolutisme, repressió contra els liberals, depuració de l’administració i

l’exèrcitpateix

divisions polítiques

absolutistes moderats

intransigents o apostòlics

entre

problemes econòmics

tant

camp (progressiva introducció del capitalisme, baixos preus

dels productes agraris)

hisenda (despeses monarquia, pèrdua colònies)

afavoreix

apropament al sector moderat de la burgesia financera i

industrial de Madrid i Barcelona a partir 1825 (aranzel

proteccionista)

acceptat per

rebutjat per

agrupats al voltant

de

Carles Maria Isidre, germà del rei i

previsible successor

organitzenGuerra dels Malcontents o

Agraviats (1827): sectors nobiliaris, clericals i pagesia (>20.000 homes)

descontents per

restauració insuficient de l’absolutisme (no s’ha reposat la

Inquisició, s’han dissolt els voluntaris reialistes, es permet la presència

d’alguns liberals a l’administració, ...)

es complica amb

la qüestió successòria

-casament amb Maria Cristina-Pragmàtica Sanció (1830):

deroga Llei Sàlica-neix Isabel

porta

MC (regent) a apropar-se als sectors moderats

(absolutistes i liberals): nou govern reformista, amnistia

destaca

1833: mor Ferran VII i reafirma el

testament

no acceptat per

recolzen

inicia

aixecament absolutista (primera guerra

carlina) i proclamació com a rei

contra

5. La independència de l’América hispànica

El regnat de Ferran VII

viu

el procés d’independència de l’Amèrica espanyola (1810-24)motivat per

desenvolupament d’una burgesia criolla degut al creixement econòmic del s. XVIII

(reactivació del comerç, explotació de nombroses plantacions, ...)

-l’exemple dels USA-el suport de GB: volia controlar el mercat americà i pensava que li seria més fàcil un

cop independents

coneix

les idees de la Il·lustració

critica

-discriminació respecte als càrrecs-impostos i càrregues-control del comerç

aprofita

-l’esfondrament de l’aparell polític espanyol degut a la

invasió francesa-la crisi política produïda pel

retorn a l’absolutisme-la manca de diners i tropes

de la monarquia

destaca

-primers focus: virregnat de la Plata (José de San Martín: ind. d’Argentina, 1810), virregnat de Nova Granada

(Simón Bolívar), Mèxic (Hidalgo i Morelos)-batalles: Chacabuco (1817), Boyacá (1819) i Carabobo

(1821), Ayacucho (1824)

produeix

-nombroses guerres entre els nous països degut als interessos dels gran terratinents i les burgesies comercials

-aparició de cabdills militars i reforçament dels exèrcits

-pèrdua de pes polític internacional-pèrdues econòmiques per a la

monarquia i la burgesia espanyola

-parálisi del moviment comercial català (destinat després a les Antilles)

-retorn de capitals que impulsaran el desenvolupament econòmic (inversions

en indústria i terres desamortitzades)