La crisi de l'Antic Règim

Download La crisi de l'Antic Règim

Post on 16-Jan-2015

2.932 views

Category:

Education

4 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

TRANSCRIPT

  • 1. IES BENIGASL1.- Cronologia i etapes1788 180818141833 Carles IIICarles IVFerran VII Invasi napolenica Despotisme illustratJosep Bonaparte Absolutisme La Guerra del Francs 1820-23 Trienni liberalCadis: primeraexperincia liberal1

2. IES BENIGASL 2.- LAntic Rgim i la Illustraci (Liberalisme) conceptesLAntic RgimRgim senyorialMonarquia absolutistaNoblesa Societat estamental- Concentraci de poder en el reiPropietat terra- Origen divPoder econmicPoder poltic Privilegiats Noblesa i clergat No privilegiats Burgesia i les classes mitjanes Classes baixes2 3. IES BENIGASL 2.- LAntic Rgim i la Illustraci (Liberalisme) conceptes Montesquieu, Rousseau...LiberalismeEs caracteritza per elaborar unaConstituciAquesta determina Rousseau VoltaireMontesquieu Drets i deures SobiraniaDivisi de podersdels ciutadansEl poder del poblees manifesta en Fa els ciutadansLegislatiuJudicialExecutiuCrea les lleisLliures i iguals Eleccions Per constituir una Assemblea Nacional 3 4. IES BENIGASL3.- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)Despotisme IllustratEs caracteritza per la presncia deManuel de Godoy (1792 - 1807)Els principalsLa Gran Guerra(1793-1795) contra Frana fets histrics Daquest perodeTractat de San Ildefonso (1796) amb els francesos Guerra contra Gran Bretanya i derrota de Trafalgar (1805)provocaCrisi econmica Malestar social i rebuig a GodoyTractat de Fontainebleau (1807) amb els francesos4 5. La Guerra Gran (1793-1795) CausesManuel Godoy, cap del governpor a les idees revolucionriesfrancesesfre a les reformes anteriorsexecuci de Llus XVI Conseqnciesprdues materials i demogrfiquesevidencia la crisi del model absolutista 6. IES BENIGASL 4.- La Guerra del Francs (1808 - 1814)A causa del Tractat de Fontainebleau provoca Locupaci francesa dEspanyaLa reacci popular desencadena Mot dAranjuezI l Abdicaci de Carles IV aconsegueixIntervenci de Napole Capitulacions de Baiona Renuncia de Carles i Ferran al tro espanyol Amb la Coronaci de Josep ISuport de nobles i afrancesatsProvoca lesRevoltes populars del 2 de maig a MadridprovocaLa resistncia I la guerra del francsSorganitzen Les juntes Juntes locals Junta Suprema Central Governativa 5 7. El mot dAranjuez (1808) Conseqncies dimissi de Godoy abdicaci de Carles IV a favor de Ferran Les actituds davant locupaci Poble sense ideologiaLluiten contra linvasor estranger patriotes Burgesos, liberals Volen un sistema parlamentari liberal Illustrats Volen Ferran VII, per amb unprograma de reformes Noblesa, EsglsiaVolen tornar a lAntic Rgim ambFerran VIIAfrancesats:Intellectuals Creien en les reformes del nou rgim Alts funcionaris Part de la noblesa 8. IES BENIGASL 4.- La Guerra del Francs (1808 - 1814)Fases deA) Juny - novembre de 1808 la guerraxits de la resistncia (Bailn) B) Novembre 1808 - juny 1812 Domini francs amb larribada deNapole (menys a Cadis)La resistnciaGuerra de guerrilles i la resistncia popular dels espanyols sorganitza a Exrcit regular amb la Junta Suprema travs deC) Juny 1812 - desembre 1813Ofensiva aliada (Wellington) (Arapiles) Derrota francesa iTractat de Valenay, 1813 6 9. IES BENIGASL4.- La Guerra del Francs (1808 - 1814) El desenvolupament de la guerra Arapiles Girona BrucSaragossa Bailen 7 10. IES BENIGASL4.- La Guerra del Francs (1808 - 1814) La revoluci liberal de CadisDavant locupaci dels francesos Al 1808 es creen 13 Juntes Sota la direcci de Junta Suprema Central Governativa del Regne aquesta (Gaspar Melchor de Jovellanos) proclamaAssumeix la Regncia Convocatria deleccions (1 diputat per 50.000 electors)Al 1810es creen les184 diputats (Liberals i absolutistes) Corts Generals a CadisDirigides perRamon Lltzer de Dou Elaboren unaIgualtat davant la lleiConstituci de 1812 Religi catlica i nicaAssemblea NacionalEl 19 de mar de 1812 Divisi de podersPoder legislatiuMonarquia parlamentriaReformes socials i econmiquesSufragi indirecte censatarillibertat de premsa Dret de vot dels homes de ms de 25 anysAbolici de la Inquisici Declaraci dels Drets de lHomeLiberalisme econmicReconeixement de les llibertats poltiques(associaci, expressi, participaci...)Llibertat comercialAbolici dels gremis i del rgim senyorialModerada desamortitzaci de bns eclesisticsArticles de la Constituci 9 11. IES BENIGASL5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833) Sinicia amb El Manifest dels persesPetici a Ferran VII Coincideix amb Retorn de lAbsolutisme (Retornar a lAntic Rgim)a tota Europa Ferran anulla la Constituci de 1812 ProvocaCom el del Aixecaments militars liberalsComandant Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla)Trienni liberal (1820 - 23) Que dna lloc alConsisteix en unRetorn al constitucionalisme (Constituci de 1812) Per...-Debilitat dels liberals -Oposici absolutista i dels pagesos -Intervenci de la Santa AlianaEls Cent Mil Fills de Sant Llus Provoca la (Duc dAngulema) Dcada ominosa (1823 - 1833) Retorn a labsolutisme 10 12. IES BENIGASL 5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833) Dcada ominosa (1823 - 1833) Es caracteritza per Repressi i depuraci poltica contra els liberals (Riego, Mariana Pineda ...)Tamb intenta Reformisme illustratprovocaLa Guerra dels Malcontents (Catalunya, 1827) Per...(Reialistes, absolutistes radicals)Neix Isabel iProclama laQue anulla laFeran VIIPragmtica sanciLlei SlicaA finals del seu regnat es passa de la repressi al pacte amb els liberals per trobar un suport poltic per a la seva filla Isabel en contra del seu germ Carles (absolutista)11 13. IES BENIGASL5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)La independncia de les colnies americanes (1810 - 1824)Les colnies americanesVan prendreConscincia didentitat prpiaA causa de Marginaci dels criollsCorrupci dels funcionaris espanyolsIntegraci dels criolls i indgenes a lexrcitMonopoli comercial espanyolAquesta conscincia didentitat, lexemple de la independncia americana i lajuda britnica (interessos comercials) provoquen constants insurreccions Etapes de la independncia1810 - 1814Juntes de governInsurreccions 1815 - 1818 Insurreccions ofegades per Ferran VII1818 - 1824Campanyes a gran escala(Jos de San Martn, Simn de Bolvar...) Lany 1824 La batalla dAyacucho suposa la derrota definitiva dels espanyols12 14. IES BENIGASL5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833) La independncia de les colnies americanes (1810 - 1824)Conseqncies per a la Corona Espanyola Prdues econmiquesMercats colonials Matries primeres Prdua de prestigi mundial Prdua dinfluncia internacional 13 15. 5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833) La independncia de les colnies americanes (1810 - 1824) 14 16. ANNIM: Al Rey Jos I. Diario Mercantil de Cdiz. 18 de Marzo de 1812. Cdiz: Sense datar. Comentari:Poema que devia contribuir a la fama que tenia Jos I o Pepe Botella dagardar-li el vi. Era unamanera tamb de desacreditar a linvasor. Al nclito Seor Pepe, rey (en deseo) de lasEspaas, y (en visin) de las IndiasSalud, gran rey de la rebelde gente;salud, salud Pepillo diligente,protector del cultivo de las uvasy catador experto de las cubas;hoy te celebra mi insurgente manodesde el grandioso emporio gaditano;y sin quebrarme mucho la cabezaal momento tropezarami pluma con tus raras cualidades;no llenar el papel de las variedades,como hacen a tu ladonecios aduladoresde tu persona y denigrado trono,que te dexan corrido como un mono,celebrando virtudes que no tienes,y coronan tus sienescon laureles de Marte, o bien de Apolo,cuando al tyrso de Baco aspiras solo. 15 17. Esquema- resum La crisi de lAntic Rgim (1788-1833)1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808) i 2. La Guerra dIndependncia o del Francs (1788-1814)labsolutista Carles IV davantLa Guerra del Francs (de lael radicalisme de la R. F Independencia) (1808-14) precedida perdestacadeclarada perla Guerra Gran (de la Convencin) (1793-95) -2-V-1808: alament del poble de Madrid, que sescampaacaba ambper tot el pas-constituci de Juntes populars (locals, provincials i Pau de Basilea (VII-1795):regionals) per coordinar les actuacions defensivas reconeix el predomini francs-primeres victries (Bruc, Bailn), per arriba N i estabilitza la presncia francesa divideixlaliana amb F contra -resistncia popular: guerrilles i setges (Girona, porta a A: Tractat de Sant Saragossa, Lleida, Tarragona) Ildefons (1796)-annexi de Catalunya a lImperi francs (I-1812) la poblaci -canvi del curs de la guerra amb lajut dAnglaterraespanyola-XII-1813: Tractat de Valenay; V-1814: aband total la derrota de Trafalgar (1805)dEspanya per part dels francesosagreujament crisi econmica i hisendstica segons Tractat de acordaFontainebleau (1807)afrancesats (altsaprofitar les possibilitatsfuncionaris, intellectuals, reformistes del nou rgim -consentiment per a qu les tropes franceses part noblesa) travessin Espanya fins a Portugal (aliada dA)pretenen-conquesta i repartiment de P entre F i Etornar a la vellapatriotes tradicionals -un principat per a Godoy (primer ministre)monarquia, defendre la (part clergat i noblesa)tradici i la religi seguit demot a Aranjuez (III-1808)aprofitar la situaci patriotes liberals revolucionria per (burgesia, intellectuals transformar Espanya en-destituci de Godoy i abdicaci de Carles IV en Ferran illustrats, sectors-queixa a Napole, anada a Baiona i abdicaci dambds en lEmp. un rgim liberal-liberals)parlamentari-nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona 18. 3. Les Corts de Cadis i la Constituci de 1812 La Junta Suprema Centraldiputats de tots els territoris espanyols (una 20 de catalans, tant de liberals com dabsolutistes; Antoni de Capmany) convoca formades per Corts a Cadis (sobren el IX-1810) aproven Constitucipretenendiverses lleis (19-III-1812)eliminar les traves de lAntic Rgim i ordenar lEstat com un rgim liberal: destaca -supressi senyories jurisdiccionals -llibertat de treball-anullaci dels gremisdrets del ciutad: llibertats unitat jurddica del pas i sobirania -unificaci del mercat dimpremta, pensament i opini,nacional exercida mitjanant sufragi -abolici de la Inquisiciigualtat davant la llei, inviolabilitatuniversal, mascul (>25anys) i indirecte -inici de la reforma agrria i la del domicili, dret de petici, (elegits: segons renda) desamortitzaci de terres comunalsllibertat civil, dret de propietatorganitzaci del poder: monarquia limitadabasada en la divisi de poders: altres: reorganitzaci de ladministraci -poder legislatiu: cambra unicameral (elaboraci de (provncies i Diput. provincials), reformalleis, tractats internacionals, aprovaci dedels impostos, creaci dun exrcitpressupostos, comandament de lexrcit) nacional, obligatorietat del servei militar,-poder executiu: monarca (direcci del govern, vetcreaci Milcia Nacional, implantaci dun suspensiu durant dos anys) ensenyament primari pblic i obligatori,-poder judicial: administraci de justcia (codisconfessionalitat catlica de lEstat, etc.nics en matria civil, criminal i comercial, garanties en els processos, ...) 19. 4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1)es divideix en El regnat de Ferran VII representalinici dun llarg perode denfrontament entre la defensa de labsolutisme i la del liberalisme anulla la Constituci i tota la legislacirecolzat persectors absolutistessexenni absolutistaliberal de les Corts de Cadis (4-V-1814) (Manifest dels Perses)(1814-20)restauraci de lAR gaireb del tot aprofita destaca -dura repressi contra els dirigents liberalsla situaci internacional: derrota de N, -inicis de loposici: burgesia liberal i Congrs de Viena, Sta Aliana classes mitjanes urbanes, part de lapagesia, militars liberals (Pronunciaments: Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, ...)pronunciament de Riego (Cabezas de San -nou govern, amnistia, eleccionsdegut a Juan, Sevilla) seguit daldarulls populars iporta a -acceptaci Constituci per part liberals a les principals ciutats del rei -restaura Constituci de 1812 i bona part de la legislaci: llibertatdindstria, abolici gremis, supressi rgim senyorialdestaca-noves normes: desamortitzaci terres monacals, reforma sistema fiscal, del codi penal i del funcionament de lexrcit, disminuci delme -modernitzaci administrativa (provncies), creaci Milcia Nacional trienni liberal pateix dificultats(1820-23) monarquia: veta lleis, cerca aliananoblesa tradicional i Esglsia (supressi amb potncies europees absolutistes rendes senyorials i delme i venda de bns monacals): organitzen partides absolutistespagesia (el final del rgim senyorial els convertia eni una regncia absoluitsta a la Seuarrendataris que perdien els drets tradicionals ipodien ser expulsats de la terra): aixecaments entre liberals: moderats i exaltats armats contra el liberalisme 20. 4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2)es divideix enEl regnat de Ferran VIIes complica amb intervenci de la Santa Aliana-casament amb Maria Cristina comena -Pragmtica Sanci (1830):la qesti(IV-1823: entrada dels Cent Mil amb deroga Llei Slica successriadcada ominosa Fills de Sant Llus)-neix Isabel (1823-33) restauraci de labsolutisme, repressi contra els liberals, destaca comporta depuraci de ladministraci ipateix lexrcit porta problemesdivisions econmicspoltiques recolzen tantentreMC (regent) a apropar-serestauraci insuficient de als sectors moderatslabsolutisme (no sha reposat la (absolutistes i liberals): nou absolutistes Inquisici, shan dissolt els voluntaris govern reformista, amnistiamoderats reialistes, es permet la presncia dalguns liberals a ladministraci, ...) camp (progressiva introduccidel capitalisme, baixos preusintransigents dels productes agraris)1833: mor Ferran o apostlics contra VII i reafirma el hisenda (despeses descontentstestamentmonarquia, prdua colnies)perno acceptat perafavoreixacceptat per aixecament absolutista agrupats Carles Maria Isidre,apropament al sector moderat(primera guerra al voltantgerm del rei i iniciade la burgesia financera i carlina) i proclamaci de previsible successor industrial de Madrid i Barcelonarebutjat per com a reia partir 1825 (aranzel Guerra dels Malcontents oproteccionista)organitzen Agraviats (1827): sectors nobiliaris,clericals i pagesia (>20.000 homes) 21. 5. La independncia de lAmrica hispnicaEl regnat de Ferran VII-primers focus: virregnat de la Plata (Jos de San Martn:ind. dArgentina, 1810), virregnat de Nova Granada -lexemple dels USA (Simn Bolvar), Mxic (Hidalgo i Morelos) -el suport de GB: volia controlar el mercatviu-batalles: Chacabuco (1817), Boyac (1819) i Carabobo americ i pensava que li seria ms fcil un(1821), Ayacucho (1824) cop independents el procs dindependncia de motivat per destaca lAmrica espanyola (1810-24) desenvolupament duna burgesia criolla degut al creixement econmic del s. XVIII (reactivaci del comer, explotaci de aprofita produeixnombroses plantacions, ...) -lesfondrament de laparell-nombroses guerres entre els nous poltic espanyol degut a lapasos degut als interessos dels granconeixcritica terratinents i les burgesies comercials invasi francesa -la crisi poltica produda pel -aparici de cabdills militars iretorn a labsolutisme reforament dels exrcits les idees de -la manca de diners i tropes la Illustraci-prdua de pes poltic internacional de la...