Bòsnia i Hercegovina

L’assignatura pendent d’Europa

Font de la imatge: Viabalkans.com

Catalina Mir Jaume

Geografia d’Europa (grup 1)

Professors: Antoni Luna i Mireia Boya

Grau en Humanitats. Curs 2015-2016

2

Índex

1) Introducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.3

2) Importància del país en relació a la regió treballada en el projecte de grup. pàg. 4

3) Història política del país i organització territorial. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg.6

4) Relació amb la Unió Europea. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 12

5) Demografia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 14

6) Principals sectors o regions econòmiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .pàg. 17

7) Transport, infraestructures i comunicacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 20

8) Conclusions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 23

9) Bibliografia citada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 24

3

1) Introducció

Dins la regió treballada en equip al llarg del curs, l’Europa musulmana, el país que

estudiaré amb detall és Bòsnia i Hercegovina ─Босна и Херцеговина, en serbi

ciríl·lic─, al qual, al llarg del treball, em referiré senzillament com a “Bòsnia”. Bòsnia,

un país balcànic del sud-est d’Europa, independitzat el 1991 per referèndum, formava

part fins llavors de l’antiga Iugoslàvia, juntament a Sèrbia, Eslovènia, Croàcia,

Montenegro i Macedònia; més les regions de Kosovo i Vojvodina. Un any més tard de

la seva constitució com estat independent, esclatava la guerra, que s’allargaria tres anys

i mig.

Font: luventicus.org

Els Balcans conformen un territori que, al llarg de la història, ha delimitat l’Europa

occidental de l’oriental, i que des de fa diverses dècades s’associa a la tensió i el

conflicte. Dins d’aquest grup, Bòsnia, més que l’excepció, ha sigut l’exemple

paradigmàtic, fins a tal punt que alguns estudiosos, com Mark Pinson, han criticat el fet

que “most of the current media coverage of Bosnia has focused on political and military

aspects and the human tragedy of the war”1.

Tanmateix, més enllà d’aquesta percepció dels Balcans com a zona inestable, la regió ha

experimentat en els últims temps un ràpid creixement que ha inclòs la democratització

política i la transformació econòmica i social. És aquesta naturalesa ambigua, a cavall

entre la complexitat territorial i la gradual normalització, precisament, la que fa de

Bòsnia un dels països més difícils de definir i d’integrar dins la realitat europea.

1 PINSON, Mark (ed.). The Muslims of Bosnia-Herzegovina: their historic development from the Middle

Ages to the dissolution of Yugoslavia, Cambridge, Massachusetts: Centre d’Estudis de l’Orient Mitjà de la Universitat de Harvard, Harvard University Press, 1993, pàg. 9.

4

2) Importància del país en relació a la regió treballada en

el projecte de grup

A la Bòsnia i Hercegovina actual, els musulmans no constitueixen una majoria clara.

Representen un 40% del conjunt, al costat d’un 31% de població ortodoxa, un 15% de

catòlics i un 4% de protestants (el 10% restant practica altres religions o es declara no

creient), segons les dades de la CIA World Factbook de 2015. És, doncs, dels tres països

estudiats a la regió de l’Europa musulmana –Bòsnia i Hercegovina, Albània i

Azerbaidjan─, el que presenta un percentatge inferior de població musulmana.

No obstant això, si fem la vista enrere i prestem atenció a la distribució estadística de la

religió dels habitants de l’antiga Iugoslàvia, les xifres de musulmans bosnians eren molt

més significatives: un 88% dels catòlics romans es concentraven a l’actual Croàcia, un

99% dels cristians ortodoxos, a Sèrbia, i un 90% dels musulmans de tot el territori, a

Bòsnia. Bòsnia i Hercegovina és, per tant, dels països que integraven l’antiga

Iugoslàvia, aquell que presenta la xifra més alta de població musulmana, encara avui.

De fet, el gentilici que s’empra per fer referència als individus musulmans del poble

eslau no és altre que ‘bosníac’ (diferent de bosnià, que s’aplica a l’individu el país

d’origen del qual és Bòsnia, i que no té perquè ser musulmà). El següent mapa il·lustra

quines regions del territori bosnià concentren una majoria bosníaca:

Font: BosniaksToday.svg.

5

Quan ens remetem a la història del país, com farem en el següent apartat, veurem amb

més claredat fins quin punt la religió islàmica ha estat crucial a l’hora de configurar la

realitat actual de Bòsnia. I és que, com explica Mark Pinson, “the overwhelming

majority of the Muslims in Bosnia-Herzegovina are South Slavs who have lived in this

area as long as the other Slavic peoples of the Balkans”2. No obstant això, és curiós

com, a nivell europeu, encara són percebuts com “spiritual and “ethnic” outsiders”3.

Fins i tot entre els islamòlegs, es dóna el fet que “Islam in the Balkans has been a small,

largely overlooked area of study that barely surfaces in courses on Islamic history”4.

De cara a l’estudi dels musulmans de la regió, un aspecte que Pinson considera

imprescindible és la consciència que no constitueixen, de cap manera, una massa

homogènia5. I, tanmateix, es pregunta (i, amb ell, nosaltres): “What is the cuttof point

for legitimacy? How many years of residence does one need to be considered

indigenous? The Bosnian Muslims are Slavs for whom Turkey (or any other Muslim

country) is not home. Any cry of “let the Muslims go home” is meaningless; the

Bosnian Muslims are home where they are”6.

En últim lloc, crec important fer referència, encara que sigui de passada, al fet que

Bòsnia és l’únic dels tres països de l’Europa musulmana que té un sistema federal i una

presidència coral, en els quals ens detindrem en el proper apartat. D’altra banda, a nivell

històric, enlloc com a Bòsnia s’ha viscut un conflicte ètnic i religiós amb conseqüències

tan catastròfiques. El país és encara avui, com diuen Ashdown i Holbrooke, un “barril

de pólvora”7, i això el fa un cas especial no només a l’Europa musulmana, sinó també a

Europa en tot el seu conjunt.

2 PINSON, Mark (ed.). The Muslims of Bosnia-Herzegovina: their historic development from the Middle Ages to the dissolution of Yugoslavia, Cambridge, Massachusetts: Centre d’Estudis de l’Orient Mitjà de la Universitat de Harvard, Harvard University Press, 1993, pàg. 7. 3 Ibid., pàg. 8. 4 Ibid., pàg. 9. 5 Ibid., pàg. 10. 6 Ibid. 7 ASHDOWN, Paddy; HOLBROOKE, Richard. “A Bosnian powder keg”, a The Guardian, 22 d’octubre de

2008. Consultable a: http://www.theguardian.com/commentisfree/2008/oct/22/ashdown-holbrooke-bosnia-balkan-dayton

6

3) Història política del país i organització territorial

La història política de Bòsnia fins avui

Al llarg de la seva història, malgrat l’enorme interacció amb els veïns serbis i croats i el

fet que quasi sempre ha estat sota el domini d’algun altre estat, Bòsnia ha preservat una

cultura i entitat pròpies, lligades, això sí, a la coexistència de diferents religions i grups

socials –en els darrers temps anomenats “ètnies”– en el mateix territori.

Els eslaus es van instal·lar a Bòsnia (i a Croàcia, Sèrbia i Montenegro) entre finals del

segle sisè i principis del segle setè. Cap al segle X, Bòsnia va passar a formar part de

l’estat serbi de Caslav, la major part del qual va ser incorporat a l’estat croata de

Kresimir II cap el 960, quan Caslav morí. És en aquesta època, de fet, on podem

identificar el germen de la situació de la Bòsnia actual, habitada per tres grups ètnics o

nacionalitats que, tanmateix, parlen el mateix idioma i comparteixen un mateix passat

històric. L’única diferència, adverteix Pinson, és la cultura religiosa de la que

provenen8, però que, a través de la secularització de l’estat de Iugoslàvia, en molts casos

ni tan sols es practica.

Tornant, però, a la història bosniana, cal dir que des del segle IX els missioners cristians

es van endinsar en els Balcans. Roma féu seva Croàcia i la major part de Dalmàcia, els

ortodoxos triomfaren a Bulgària, Macedònia i bona part de Sèrbia. I Bòsnia, enmig de

tot aquest panorama, es començà a considerar el lloc de trobada (o de separació) entre

est i oest, una província de frontera. Degut al seu terreny muntanyós i a les males

comunicacions era, més que res, una terra de ningú enmig de dos mons, una línia

divisòria entre croats i serbis. Aquesta característica geofísica té molt a veure,

precisament, amb la configuració de la vida política i econòmica de Bòsnia, en tant que

propicia el localisme i la divisió regional, que va de la mà de la divisió religiosa.

En aquella Bòsnia medieval, diferents religions dominaren diferents àrees –els catòlics

el nord-oest, els ortodoxos el sud-est i els bosnians el centre– fins la conquesta de

l’Imperi Otomà el 1463. Aquesta conquesta va comportar canvis religiosos, essent el

més important, naturalment, el gran nombre de conversos a l’islam. Alhora, la

8 PINSON, Mark (ed.). The Muslims of Bosnia-Herzegovina: their historic development from the Middle Ages to the dissolution of Yugoslavia, Cambridge, Massachusetts: Centre d’Estudis de l’Orient Mitjà de la Universitat de Harvard, Harvard University Press, 1993, pàg. 2.

7

islamització va anar lligada d’un significant creixement urbà. A mes, és amb la

conquesta otomana que es consolida l’associació serbi-ortodox, croata-catòlic i bosnià-

musulmana que ha perviscut fins avui, tot i les poques diferències, assenyala Mark

Pinson, que això suposava en els costums domèstics i el dia a dia dels creients9.

Mesquita a la ciutat de Trebinje, Bòsnia, setembre de 2014. Fotografia pròpia.

Molts segles més tard, a principis del XIX, Bòsnia s’havia convertit en una de les

províncies autònomes menys desenvolupades de l’Imperi Otomà, només comparable a

Albània. Com Albània o Montenegro, Bòsnia era un territori difícil de governar per les

condicions muntanyoses (l’altitud mitjana de les 14 muntanyes del país és de 2000

metres), i gaudia de força autonomia. Els bosnians s’identificaven amb l’estat otomà,

però eren plenament conscients que no eren de l’Anatòlia: “In the Ottoman days

Bosnian Muslims called themselves either Turci, as opposed to Turkuse (Anatolian

Turks), or Bosnjaci (Bosnians) and wrote it both in Arabic script or in Bosancica (the

Bosnian or Croatian recension of Cyrillic script”10, explica Pinson. Hersek

(Hercegovina), originalment una província separada, passà a formar part de Bòsnia el

1833

9 PINSON, Mark (ed.). The Muslims of Bosnia-Herzegovina: their historic development from the Middle Ages to the dissolution of Yugoslavia, Cambridge, Massachusetts: Centre d’Estudis de l’Orient Mitjà de la Universitat de Harvard, Harvard University Press, 1993, pàg. 3. 10 Ibid., pàg. 133.

8

Finalment, amb l’ocupació austríaca, que va començar el 1878, el nacionalisme va

irrompre amb força en escena, generant la gran contradicció que recalca Mark Pinson:

“Though many Bosnian families have lived in Bosnia for centuries, their development

into Serbs and Croats [degut a l’església de la que formessin part] is a nineteenth-

century phenomenon, an entirely new identity taken on then”11.

Per als bosnians musulmans, la religió dels quals es debilità, sorgí, doncs, la necessitat

d’autodefinir-se d’alguna manera, un problema que no tenien grecs, croats, txecs o

búlgars: tots tenien una història estatal a la que remuntar-se. A diferència dels bosnians,

“the dominant group [de cada un d’aquest països] could look back to a Golden age in

history and had a national language, so that politicians, and others could find a basis

for the creation of a national culture, literature, and church. The Bosnian Muslims had

no such institutional or period in their collective memory”12. A més, tampoc no hi havia

una clara majoria religiosa, com tampoc no hi és avui en dia.

Per tant, per esquematitzar-ho, podem dividir la història política en tres grans períodes:

1463-1800: Bòsnia sota l’imperi otomà

1800-1878: Bòsnia com a província autònoma dins l’imperi otomà

1878-1918: Els musulmans de Bòsnia-Hercegovina sota domini austrohongarès

La secularització dels bosnians musulmans continuaria amb els Habsburg i el període de

Iugoslàvia, establerta l’any 1918, permetent l’augment de la rivalitat serbo-croata pel

territori i l’intent de convèncer els musulmans que no constituïen cap grup nacional

separat, i que per progressar havien de triar entre la identitat sèrbia o la croata. La

majoria de musulmans refusaren fer-ho: no se sentien ni una cosa ni altra. Entre els anys

1940 i 1960, amb el predomini serbi a Bòsnia-Hercegovina, es produí una important

persecució de l’islam.

Cap el 1980, amb la mort de Tito, el pilar que unia la República Federal Socialista de

Iugoslàvia s’esmicolà i afloraren les tensions nacionalistes entre els diferents territoris.

Croàcia i Eslovènia declararen la seva independència el 25 de juny de 1991. A Bòsnia i

11 PINSON, Mark (ed.). The Muslims of Bosnia-Herzegovina: their historic development from the Middle

Ages to the dissolution of Yugoslavia, Cambridge, Massachusetts: Centre d’Estudis de l’Orient Mitjà de la

Universitat de Harvard, Harvard University Press, 1993, pàg. 20. 12 Ibid., pàg. 90.

9

Hercegovina, que s’independitzava el mateix any, hi tindria lloc un dels episodis més

sagnants i violents de la península balcànica: la Guerra de Bòsnia entre bosnians i

serbis. No finalitzà fins el 1995, amb la intervenció dels Estats Units i l’establiment de

la Pau de Dayton, de la qual deriva l’organització territorial actual.

L’organització territorial

Bòsnia, un país independent des de fa relativament poc –poc més de 20 anys–, compta

avui amb un sistema polític federal, també anomenat “sistema d’entitats”, que no ha

aconseguit apaivagar les perilloses tensions nacionals del territori i que fou, més que

consensuat, imposat amb la Pau de Dayton el 1995. Tot i que la solució ha estat

criticada i, en termes de convivència, sembla inoperant, la comunitat europea es mostra

distreta.

Bòsnia i Hercegovina és una república federal democràtica i parlamentària amb capital a

Sarajevo, i es considera un país políticament descentralitzat. Es compon de dues entitats

de govern diferents, la Federació de Bòsnia i Hercegovina (amb 26.110 km2) i la

República Srpska (que manté el nom en serbi per tal que no es confongui amb la

mateixa Sèrbia i que engloba 24.526 km2). El 2000, a més, es va crear el Districte de

Brčko, amb 493 km2 i territori d’ambdues entitats. Oficialment pertany a les dues, però

en realitat es governa autònomament. La Federació de Bòsnia i Hercegovina reuneix

2.849.306 d’habitants, la República Srpska 1.439.673, i el Districte de Brčko, 78.863.

En tots tres territoris bosnià, croat i serbi són idiomes oficials.

Font de la imatge: ikuska.com

10

Cada entitat està, al seu torn, subdividida territorialment. La República Srpska, amb

majoria sèrbia, es divideix en regions. La Federació de Bòsnia i Hercegovina, en 10

cantons (cinc de majoria bosniana, tres de majoria croata i dos mixtos). Els cantons es

divideixen, al seu torn, en municipalitats. Cada cantó té el seu propi govern amb un

gabinet liderat per un primer ministre, i compta amb diverses agències i serveis oficials.

Cada entitat té un Tribunal Suprem i altres tribunals de nivell inferior. Hi ha 10

tribunals cantonals a la Federació, a més dels municipals. La República Srpska té cinc

tribunals municipals.

Cantons de la Federació de Bòsnia-Hercegovina. Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Cantones_de_la_Federaci%C3%B3n_de_Bosnia_y_Herzegovina

11

Municipalitats de Bòsnia i Hercegovina i distribució ètnica de la població. Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Cantones_de_la_Federaci%C3%B3n_de_Bosnia_y_Herzegovina

A diferència de la resta de països de la regió balcànica, que han pres la forma de

república parlamentària, Bòsnia-Hercegovina, com Romania, és una república

semipresidencialista. Segons l’article V de la Constitució, la presidència del país es

composa de tres membres: un bosnià i un croata elegits per la Federació i un serbi elegit

per la República Srpska. El mandat conjunt dels tres té una durada de quatre anys. En

les darreres eleccions, que van tenir lloc l’any 2014, els membres elegits van ser el

candidat croata Dragan Čović, el serbi Mladen Ivanić i el bosni Bakir Izetbegović.

Aquest sistema polític, com la divisió territorial, ha estat fortament criticat. El 2006,

Dragoljub Petrovic assenyalava: “(…) throughout its history Bosnia was never divided.

The heterogeneous nature of its population gave no grounds for its division”13. I Soeren

Keil també advertia, uns anys més tard, que “(...) it is important to highlight that Bosnia

did not become a federal state because Bosnian political elites thought this would be the

best political organisation to accommodate the multinational character of the country

whilst still preserving its territorial integrity. In fact, the Bosnian leaders could not

agree on territorial decentralisation after the first free elections in 1990”14. És més:

“even during the Dayton negotiations there was no Bosnian party that particularly

favoured a federal state organisation”15. “It was the international community and, in

13 PETROVIC, Dragoljub (2006). “Bosnia: a single country or an apple of discord?”, Bosnian Institute. Consultable a: http://www.bosnia.org.uk/news/news_body.cfm?newsid=2202 14 KEIL, Soeren. Multinational federalism in Bosnia and Herzegovina, Farnham: Ashgate, 2013, pàg. 3. 15 Ibid., pàg. 4.

12

particular, American politicians and civil servants that “imposed” a federal system on

Bosnia and Herzegovina”16, conclou.

Altres autors, com Ashdown i Holbrooke, tot i defensar la divisió territorial imposada

internacionalment el 1995, es mostren conscients de la fragilitat que suposa per al país, i

fan una crida a la intervenció europea: “(...) Bosnia has always been the bigger and

more dangerous challenge [d’Europa]. The country’s decline can still be arrested,

provided the EU wakes up, the new US administration gets engaged, and both renew

their commitment to Bosnia’s survival as a state, by maintaining an effective troop

presence and beginning the process of strengthening the international community

approach long-term, including finding ways to untie Bosnia’s constitutional knot17.

Per als dos experts, el gran repte territorial actual, per molt idíl·lic que pugui semblar, és

restaurar una Bòsnia unida, poblada per gent de diferents ètnies i religions; un repte en

el qual Europa, fins ara, no ha sabut com contribuir, i que fa de Bòsnia la seva

assignatura pendent.

4) Relació amb la Unió Europea

La regió balcànica ha estat, sovint, vista com una perifèria europea, pobra i relativament

intranscendent per al projecte continental. Ostergren i Rice, al primer capítol de The

Europeans. A Geography of People, Culture and Environment, titulat “Europe as a

culture realm”, parlaven dels Balcans, i de l’Europa central-oriental en general, com

“the poorest region”18 del continent.

Efectivament, si ho analitzem en termes de xifres, Bòsnia no destaca en cap sentit. Pel

que fa a la superfície, ocupa la trentena posició dels 40 estats europeus, i en població, la

28. No empra l’euro, sinó el marc, i tampoc no és membre de la UE, tot i que sigui

candidat potencial a formar-ne part. És membre, això sí, del Consell d’Europa des

del 24 d’abril de 2002 i membre fundador de la Unió per la Mediterrània des de la seva

creació el 13 de juliol de 2008. Així mateix, és l’únic país d’Europa membre del G-77.

També ha estat candidat a l’adhesió a l’OTAN des d’abril de 2010, quan va rebre un Pla

16 KEIL, Soeren. Multinational federalism in Bosnia and Herzegovina, Farnham: Ashgate, 2013, pàg. 4. 17 ASHDOWN, Paddy; HOLBROOKE, Richard. “A Bosnian powder keg”, a The Guardian, 22 d’octubre de

2008. Consultable a: http://www.theguardian.com/commentisfree/2008/oct/22/ashdown-holbrooke-bosnia-balkan-dayton 18 OSTERGREN, R. C.; RICE, J. G. “Europe as a Cultural Realm”, capítol I de The Europeans. A Geography

of People, Cultura and Environment, New York: The Guilford Press, 2004, pàg 27.

13

d’Acció per a l’Adhesió a la cimera de Tallin. Destaca, per últim, el fet que el 2006 va

introduir i l’IVA i el 2008 va signar l’Acord d’associació de la Unió Europea. També és

membre de l’Acord Centreeuropeu de lliure canvi i de l’Associació per a la Pau, com ho

són Macedònia, Montenegro i Sèrbia.

L’economia l’analitzarem al sisè apartat. El que hem vist fins ara, però, apunta que

Bòsnia s’erigeix com un país amb poc pes dins Europa. Tanmateix, sense ell, la història

d’Europa no s’entendria. Sense necessitar d’anar més lluny, fou a la seva capital,

Sarajevo, que esclatà la Primera Guerra Mundial com a conseqüència de l’assassinat de

Francesc Ferran, hereu del tron d’Àustria-Hongria, i de la seva esposa, per un

nacionalista serbi. A més, des del 2005, Bòsnia ha sigut escenari de canvis importants:

la democràcia i la pau semblen haver-se estabilitzat en tots els ex-membres de

Iugoslàvia, que estan en camí d’integrar-se a la Unió Europea, per molt llarg que aquest

sigui19.

El mateix Soeren Keil adverteix, però, que “whilst Bosnia is in peace, it is far from

being a stable self-sustaining country. The long negotiations to form a government after

the 2010 election, the failed process of political reform and the lack of progress in the

Europeanisation process have also contributed to a sense of Bosnia as an state in

permanent crisis”20. I puntualitza: “Bosnia is considered a successful example of

international intervention by scholars of conflict studies, since we see no large-scale

recurrence of violence after 1995. However, such optimism is no appropriate when it

comes to the assessment of federalisation, state-building, and democratisation. Whilst

there have been major successes, as mentioned above, the latest problems in Bosnia

demonstrate that the country is far from self-sustaining and that its only future is the

eventual integration into European structures”21. “(...) the success of Bosnia will also

be a success for the EU”22, conclou contundent.

19 KEIL, Soeren. Multinational federalism in Bosnia and Herzegovina, Farnham: Ashgate, 2013, pàg. 13. 20 Ibid., pàg. 2. 21 Ibid. 22 Ibid., pàg 3.

14

5) Demografia

Distribució de població

El territori de Bòsnia i Hercegovina, de 51.197 km² i amb capital a Sarajevo, és molt

muntanyós, i per la superfície de què disposa, acull poca població –de fet, es considera

un dels països menys poblats del món– . Segons dades del Banc Mundial, el 2014

Bòsnia tenia 3,8 milions d’habitants. Aquesta xifra, que situa al país en la posició 128

del rànquing mundial de països per població, suposa un decreixement d’unes 7000

persones respecte 2013, una tendència a la baixa que, com veiem en el següent gràfic,

s’ha accentuat des de l’any 2011.

Font: http://www.indexmundi.com/g/g.aspx?c=bk&v=21&l=es

El 2014, la taxa de creixement era de -0,11%, essent en el rànquing mundial de

creixement per països el número 208, i l’únic de la regió musulmana que presentava una

xifra negativa.

Per la seva banda, la densitat de població, el mateix any, era de 76 habitants per km2,

una xifra molt moderada. La densitat de població ha anat augmentant des del 1997, quan

es situava en 69 habitants per km2, la xifra més baixa de la dècada dels 90 (i és cal tenir

present que, entre el 1990 i el 1997, el país no va parar de perdre població degut al

conflicte bèl·lic). El fet que cada vegada hi hagi menys gent però més densitat de

població fa pensar que aquesta s’ha anat concentrant, cada vegada més, a les zones

urbanes. De fet, segons el Banc Mundial de dades, el 2007 s’estimava que quasi un 50%

de la població bosniana vivia a les ciutats.

15

Quant a ètnies o comunitats religioses, s’estima que un 14% de la població és

bosniocroata. Aquest percentatge es troba concentrat a l’oest, Hercegovina, en alguns

punts de Bòsnia central i al cantó de Posavina. Un 37% és població serbobosniana, de

localització més dispersa, però essent majoritària a l’est i al nord del país. Per últim, els

bosnians musulmans predominen a la Bòsnia central. Aquesta distribució, no ho

oblidem, està completament connectada a l’organització territorial del país, que, com

hem explicat anteriorment, està dividida en tres entitats federals diferenciades. El mapa

de la pàgina 10 il·lustra a la perfecció aquesta distribució.

Dinàmiques demogràfiques

Un 46,7% de la població bosniana té entre 25 i 54 anys, de manera que ens trobem

davant una població relativament. Els altres grups d’edat presenten les següents

estadístiques:

0-14 anys: 13,7% (272.812 homes i 256.152 dones)

15-24 anys: 12,7% (255.074 homes i 238.428 dones)

55-64 anys: 13,7% (253.045 homes i 276.769 dones)

65 anys o més: 13,3% (199.515 homes i 313.713 dones)

Tot seguit, es recullen algunes altres dades interessants sobre la població bosniana,

indicant l’any de la publicació d’aquestes:

Esperança de vida en néixer: 75,8 anys (2012)

Mitjana d’anys d’escolaritat: 8,3 (2011)

Anys esperats d’escolaritat: 13,4 (2010)

Taxa de natalitat: 7,6% (2014)

Índex de fecunditat: 1,27% (2013).

Taxa de mortalitat: 9,10% (2014)

Segons les dades del Banc Mundial relatives al 2014, l’IDH (Índex de

Desenvolupament Humà) de Bòsnia i Hercegovina era de 0,71. Al rànquing mundial, el

2012, ocupava la posició 81, emmarcant-se dins el grup de països amb un

desenvolupament humà alt. L’IDH del país, entre 2005 i 2012, poc a poc ha anat

augmentant: 0,724; 0,729; 0,733; 0,734; 0,735. Alhora, la taxa d’incidència de la

pobresa també ha reculat (el 2007 s’estimava en 18,2%, i el 2011 en un 17,9%).

16

Migracions

Històricament, Bòsnia ha sigut una regió amb alt flux migratori, en tant que era la

connexió entre Occident i Orient, però sens dubte l’episodi més important de la història

recent és la diàspora que es va produir durant la guerra, a la dècada dels 90. Com

assenyala

Soeren Keil, “a three and a half year long war massively changed the population

distribution”23. Actualment, segons les dades del ministeri de seguretat de Bòsnia,

s’estima que uns dos milions de bosnians viuen fora del país. Molts dels refugiats

bosnians trobaren asil a Oceania i Europa occidental. També a Catalunya, com recull un

preciós reportatge del 2012 titulat “Els nens de Bòsnia, 20 anys després”, publicat en el

suplement “Cetrencada” del diari El Punt Avui. El text recull el testimoni de sis joves

que, de nens, van fugir de la guerra amb les seves famílies a través de l’ACNUR (Alt

Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats). Ells són Minya Musanovic,

Srecko Pirnat, Nevena Novakovic, Mak Dzinovic, Sara Babic i Sasa Salihbegovic. La

peça es pot llegir en línia a través de l’enllaç que especifico a l’apartat de bibliografia.

Tornant, però, a les migracions, segons l’estadística del 2014 la taxa de migració neta de

Bòsnia era de -0,38 immigrants per cada 1000 habitants. Aquesta taxa, que al país ha

viscut una tendència a la baixa des de l’any 2000 (amb l’excepció del període 2005-

2006), s’ha estabilitzat els darrers anys. Així, el país se situa en la posició 131 del

rànquing mundial de països segons la seva taxa de migració, molt per sota

d’Azerbaidjan (que ocupa la posició 90) però per sobre d’Albània (que ocupa el lloc

183).

23 KEIL, Soeren. Multinational federalism in Bosnia and Herzegovina, Farnham: Ashgate, 2013, pàg. 4.

17

Font de la imatge: http://www.indexmundi.com/g/g.aspx?c=bk&v=27&l=es

Segons dades del Banc Mundial del 2015, els pocs immigrants que rep Bòsnia i

Hercegovina provenen, sobretot, dels següents 10 països: Sèrbia, Montenegro, Croàcia,

Albània, Ucraïna, Eslovènia, l’antiga república iugoslava de Macedònia, Hongria, Itàlia,

la República Txeca i Polònia. Per tant, són emigrants europeus, procedents de països

relativament propers, fins i tot veïns.

Quant als bosnians emigrants, cal dir que les xifres són molt més elevades que en el cas

dels immigrants. El 2005, segons la mateixa font, foren 1.471.594 bosnians (un 37,7%

del total de la població) els que emigraren, i els 10 principals països de destinació foren

Croàcia, Alemanya, Àustria, Estats Units, Eslovènia, Suècia, Suïssa, Canadà, França i

Austràlia. La taxa d’emigració de persones qualificades (amb educació terciària), l’any

2000, era lleugerament inferior, d’un 28,6%. D’entre aquests, hi havia un volum

important de metges formats el país (un 12,7% que es tradueix en 821 metges).

6) Principals sectors o regions econòmiques

Des del final de la guerra, l’economia de Bòsnia ha estat una de les més dèbils del

continent europeu. I en aquest sentit, al país, que es reconstruí amb 5 bilions de dòlars

americans, la implantació d’una economia de mercat no l’ha ajudat en res. A nivell

mundial, Bòsnia i Hercegovina és l'economia nombre 111 per volum de PIB. El seu

deute públic, el 2014, va ser de 6.119.000 d'euros, un 44,77% del PIB, i el seu deute per

càpita de 1.591€ euros per habitant. Quant al PIB per càpita, el 2014 va ser de 3.554€,

18

de manera que el país ocupa el lloc 108 de la taula mundial de països. Els ciutadans

bosnians tenen, segons aquest paràmetre, un nivell de vida molt baix en relació a la resta

dels 196 països.

Els principals sectors són, per ordre d’importància, els sector de serveis, la indústria i

l’agricultura. Pel que fa a l’agricultura, el clima temperat permet la producció de fruites,

olives, tabac, cereals i patates, entre d’altres. Els principals productes agrícoles són el

tabac i la fruita; la cria de bestiar també és força important, en tant que la meitat de

terrenys agrícoles es troben ocupats per pastures i prades. El bestiar boví, porcí, de llana

i aus de corral són importants fonts d’ingressos i s’estenen per tot el país.

El país disposa d'un milió d’hectàrees de terra agrícola, de la qual el 52,2% està

cultivada (527.00 hectàrees, el 2011). D’aquestes, un 57% correspon a cereals (303.000

ha), 26% de cultius farratgers (138.000 ha), 15% de vegetals (78.000 ha) i un 2% de

cultius industrials. Segons un informe de l’ambaixada espanyola sobre l’estructura

econòmica del país, l’agricultura ha reduït la seva participació en aquests anys per la

falta de millores en el sector.

Quant a la indústria, bona part és de naturalesa extractiva. El sector de la mineria ha

estat sempre un sector important dins el sector industrial. Bòsnia i Hercegovina és rica

en carbó, acer, zinc, bauxita d’alta qualitat, plom, sal i argila. Les reserves de carbó

s’estimen en 3,8 mil milions de tones, de les quals un 60% són lignit. Amb la guerra, la

producció va caure a 3,9 milions de tones, en destruir la major part dels equips i en

haver-se abandonat moltes mines. L’ocupació en el sector està caient, com passa en

l’agricultura. Al desembre de 2009, la mineria ocupava a 19.566 persones o un 2,78%

de l’ocupació total, mentre que el gener de 2011, treballaven en la mineria 19.397

persones o un 2,75% de l’ocupació total. El mateix està passant amb la producció, que

es va reduir un 3,8% el 2010.

19

Quant al sector de serveis, que també ha reduït la seva participació en el PIB, segons les

últimes dades disponibles del Banc Mundial el subsector més important és el comerç,

especialment el comerç exterior. Bòsnia és un dels països balcànics que més exporta,

especialment a Itàlia, Alemanya, Croàcia, Eslovènia i Estats Units. D’altra banda,

importa de Croàcia, Eslovènia, Rússia, Alemanya i Itàlia.

Com mostra la taula, la balança comercial entre 2011 i 2014 fou negativa, ja que les

importacions foren molt més elevades que les exportacions.

Les taules de la següent pàgina mostren els principals productes amb què Bòsnia

comercia:

20

El turisme, per la seva banda, és poc important, degut a la manca de costa, i es

concentra fonamentalment a les ciutats de Mostar-Medjugorje i Sarajevo.

A grans trets, els dos principals desajustos econòmics de Bòsnia segueixen sent l’alt

nivell d'atur (44,6% el 2014) i l’elevat i creixent servei del deute.

7) Transport, infraestructures i comunicacions

La xarxa de transports de Bòsnia i Hercegovina va patir danys seriosos amb la guerra i

la conseqüent divisió del país. Des d’aleshores, segons dades del Banc Central, s’han

realitzat importants esforços en la reparació de 2.400 km de carreteres i 70 ponts,

21

incloent els de la frontera amb Croàcia i el famós pont de Mostar. Posteriorment, i en el

marc del Pacte d'Estabilitat es va aprovar un nou programa d'infraestructures, “Quick

Start”, per millorar la xarxa de carreteres.

Nombre de cotxes per cada 1000 persones (el 2011, 217). Font: Banc Mundial.

Per a la xarxa ferroviària, està en marxa un procés de renovació dels trens per poder

integrar-se al tràfic internacional. La nova Corporació de Ferrocarrils, que inclou a les

dues empreses de ferrocarril de les entitats, està facilitant el treball conjunt per dur a

terme la modernització prevista. Quant al trànsit aeri, la ciutat de Sarajevo, connectada

amb les principals capitals europees, és la que acull més moviment. Hi ha tres aeroports

internacionals més, Mostar, Banja Luka i Tuzla, tot i que reben sobretot vols nacionals.

Pel que fa al transport marítim, el principal accés al mar de Bòsnia i Hercegovina és el

corredor de Neum (que divideix el sud de la costa de Croàcia en dos), però hi ha la

possibilitat d’utilitzar el port croat de Ploce per al trànsit de mercaderies. D’acord amb

l’esperit dels Acords de Washington, el 1999 es va signar un acord per a la utilització

d'aquest port, que fins a la data no ha estat ratificat per Croàcia. Hi ha un altre port

fluvial important a Brcko, en el riu Sava, que permet l'accés a la xarxa fluvial del

Danubi.

El sector de les telecomunicacions, que també va resultar molt danyat durant la guerra

en un 65%, es troba operatiu gràcies a la col·laboració del Banc Europeu de

Reconstrucció i Desenvolupament i a la OHR (Alta Oficina de Representació de la UE)

22

que, al setembre de 1998, va imposar l’aprovació d’una llei sobre el sector de les

telecomunicacions que regulava les comunicacions internacionals i entre les entitats. Al

novembre del 2000, el govern va aprovar una nova política per a la liberalització del

sector de les telecomunicacions, en el qual s’incloïen plans per a la futura privatització

de les tres empreses del sector i es creava un únic regulador del sector, l’Agència

Reguladora de les Comunicacions.

En aquests moments no hi ha cap tipus de problema amb les comunicacions, tant amb

mòbils com amb fixos. El 2007, es va privatitzar l'empresa de telecomunicacions de

l’RS: Telekom Srpske (Banja Luka) adquirida per Telekom Srbije. Queden per

privatitzar les dues empreses de telefonia de la Federació de Bòsnia i Hercegovina, BH

Telekom i HT Mostar (el 50% del capital d'aquesta empresa és propietat de la

Federació).

23

8) Conclusions

Probablement no hi hagi cap país europeu que no pugui presumir d’una peculiaritat. La

de Bòsnia i Hercegovina, sens dubte, és el caràcter de regió-pont, de país amb una

enorme pluralitat ètnica, religiosa, cultural o nacional, com se li vulgui dir.

L’heterogeneïtat, però, li ha sortit cara: és, de lluny, la regió més afectada pel conflicte

bèl·lic que va seguir la desintegració de l’antiga Iugoslàvia.

Més de dues dècades després del final de la guerra, Bòsnia i Hercegovina segueix en

una situació ambigua, a mig camí entre la pervivència de les tensions nacionals i la

modernització. La pau de Dayton va congelar la guerra més cruenta que es va lliurar al

continent europeu la dècada dels 90, però a la llarga s’ha posat de manifest que

únicament va servir com a mesura d’emergència, i que no ha aportat solucions

satisfactòries als problemes de Bòsnia i Hercegovina. Cal més treball a tots els nivells.

És per això que, sense cap mena de dubte, el paper de Bòsnia serà clau en el futur

europeu. Europa ha de demostrar la seva efectivitat com a unió política de pau i

integració.

24

9) Bibliografia citada

KEIL, Soeren. Multinational federalism in Bosnia and Herzegovina, Farnham:

Ashgate, 2013.

OSTERGREN, R. C.; RICE, J. G. “Europe as a Cultural Realm”, capítol I de

The Europeans. A Geography of People, Cultura and Environment, New York:

The Guilford Press, 2004, pàgs. 1-32.

PINSON, Mark (ed.). The Muslims of Bosnia-Herzegovina: their historic

development from the Middle Ages to the dissolution of Yugoslavia, Cambridge,

Massachusetts: Centre d’Estudis de l’Orient Mitjà de la Universitat de Harvard,

Harvard University Press, 1993.

Recursos web

AJANOVIC, Allosa; BUJ, Anna. “Els nens de Bòsnia. 20 anys després”

Consultable a: https://issuu.com/cetrencada/docs/cetrencada_10

ASHDOWN, Paddy; HOLBROOKE, Richard. “A Bosnian powder keg”, a The

Guardian, 22 d’octubre de 2008. Consultable a:

http://www.theguardian.com/commentisfree/2008/oct/22/ashdown-holbrooke-

bosnia-balkan-dayton

Banc Mundial de Dades. Bòsnia i Hercegovina. Consultable a:

http://datos.bancomundial.org/pais/bosnia-y-herzegovina

Bosnian Institute. News & Analisis. Consultable a:

http://www.bosnia.org.uk/news/news_list.cfm

Web del Ministeri d’Exteriors del Govern d’Espanya, “Bòsnia i Hercegovina”.

Consultable a:

http://www.exteriores.gob.es/Documents/FichasPais/BOSNIAYHERZEGOVIN

A_FICHA%20PAIS.pdf

PETROVIC, Dragoljub (2006). “Bosnia: a single country or an apple of

discord?”, Bosnian Institute. Consultable a:

http://www.bosnia.org.uk/news/news_body.cfm?newsid=2202

Portal Actualitix. Consultable a: http://es.actualitix.com/pais/bih/estadisticas-

presentacion-bosnia-y-herzegovina.php