avaluaciÓ de les activitats relacionades amb …ca.sabadell.cat/educacioambiental/d/avaluacio ea...

AVALUACI DE LES ACTIVITATS RELACIONADES AMB L'EDUCACI

AMBIENTAL QUE ES PROMOCIONEN DES DE LAJUNTAMENT DE SABADELL

Neus Sanmart i Alba Castelltort

Maig 2003

Informe: Avaluaci activitats dEducaci Ambiental

3

NDEX

INTRODUCCI .............................................................................................................. 5

1. CONTEXTUALITZACI ............................................................................................. 7

2. ANLISI DE LA DISTRIBUCI PER TEMTIQUES I EDATS................................... 8

3. AVALUACI DE LES ACTIVITATS.......................................................................... 17 3.1 INTRODUCCI................................................................................................................. 17 3.2. METODOLOGIA .............................................................................................................. 17 3.3. RESULTATS.................................................................................................................... 19 3.4 ANLISI DELS RESULTATS OBTINGUTS DE LAPLICACI DELS CRITERIS DAVALUACI PER AL CONJUNT DE LES ACTIVITATS .................................................... 24

3.4.1. SOBRE ELS OBJECTIUS........................................................................................ 24 3.4.2. SOBRE ELS CONTINGUTS .................................................................................... 25 3.4.3. SOBRE ELS MTODES PEDAGGICS ................................................................. 26 3.4.4. EL CONTEXT ........................................................................................................... 27

4. RECOMANACIONS GLOBALS................................................................................ 29 4.1 INTRODUCCI................................................................................................................. 29 4.2 ELS OBJECTIUS .............................................................................................................. 29 4.3 ELS CONTINGUTS .......................................................................................................... 30 4.4 ELS MTODES PEDAGGICS ....................................................................................... 31

4.4.1. EL DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT........................................................... 31 4.4.2. MATERIALS DIDCTICS......................................................................................... 33

4.5 MATERIALS DE SUPORT PEL PROFESSORAT ........................................................... 34 4.6 LAVALUACI DE LACTIVITAT ...................................................................................... 35 4.7 ALTRES RECOMANACIONS........................................................................................... 36

4.7.1. CONTACTE PREVI .................................................................................................. 36 4.7.2. VISITES PRVIES A LESCOLA ............................................................................. 37

4.8 REFLEXIONS FINALS...................................................................................................... 37

ANNEX 1: CRITERIS DAVALUACI DE LES ACTIVITATS ....................................... 39

ANNEX 2 : ANLISI PER ACTIVITAT I SUGGERIMENTS DE MILLORA................... 43

BIBLIOGRAFIA............................................................................................................. 97


5

INTRODUCCI

El present informe t com a principal finalitat donar criteris per avaluar les activitats del programa Ciutat i escola adreades a centres educatius de Sabadell que tenen finalitats relacionades amb lEducaci Ambiental.

Hem prets que lavaluaci realitzada fos til tant pel Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, el dEducaci de lAjuntament de Sabadell com daltres departaments, per revisar globalment loferta i identificar cap on reorientar-la, com a les mateixes entitats organitzadores, per millorar la qualitat de les activitats que duen a terme. No s per tant una avaluaci qualificadora de bones o no tan bones activitats, sin orientadora dels aspectes que es podrien millorar.

Lanlisi sha centrat, duna banda, en caracterstiques de loferta global, tant en relaci a la distribuci per nivells educatius com a les temtiques que es tracten. Duna altra, en les caracterstiques de les activitats que es duen a terme, que shan avaluat en funci dels escrits generats per lentitat organitzadora per informar sobre elles i per realitzar-la, i dentrevistes realitzades a persones que les han dissenyat o les apliquen.

Creiem que linstrument utilitzat per a lanlisi pot ser til no noms per a les finalitats daquest treball, sin tamb per orientar el disseny de noves ofertes i per autoavaluar i regular la ja existent.

Voldrem agrair al Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat per haver confiat en nosaltres per a la realitzaci del treball i, molt especialment, la collaboraci de la Mireia Canyelles i lAnna Bar que ens han ajudat en tot el que ha fet falta.

Neus Sanmart i Alba Castelltort

Bellaterra, maig 2003


7

1. CONTEXTUALITZACI

El programa Ciutat i escola del curs 2002-2003 ha recollit 131 activitats adreades als centres educatius de Sabadell. El present informe davaluaci sha centrat en aquelles activitats que treballen aspectes relacionats amb lEducaci Ambiental. En total, shan seleccionat 48 activitats de les quals 41 han pogut ser avaluades i sn les que han estat analitzades.

En el segent grfic es pot observar com ha estat la distribuci de les activitats dEducaci Ambiental durant el curs 2002-2003 i en relaci els diferents nivells educatius:

Com es pot comprovar, les activitats que shan ofert estan dirigides fonamentalment als alumnes de Cicle Superior de Primria i als alumnes de lEnsenyament Secundari. En canvi, loferta dactivitats dirigides a Educaci Infantil s especialment reduda juntament amb loferta destinada a Cicle Inicial i Mitj de Primria. Aquesta observaci ja shavia detectat en linforme Anlisi de les activitats educatives dmbit ciutat a Sabadell, el Valls Occidental i Catalunya de lany 2002, on sespecificava que a la oferta general ...manquen activitats per Educaci Infantil i Cicle Inicial de Primria. Alguns centres consideren que cal ampliar el ventall de possibilitats en aquestes franges dedat....

Loferta educativa destinada a Cicles Formatius i a la Formaci dAdults tamb s molt reduda, sent en el primer cas tant sols una activitat la que sofereix. Aquest aspecte tamb havia estat detectat en linforme anteriorment esmentat on sespecificava ...cal buscar activitats a mida per a lalumnat dels centres dadults, que s molt heterogeni. Demanen activitats adients per a cada grup....

Daltre banda, sha detectat que algunes de les activitats destinades a secundria no sha especificat els nivells tal i com es realitza a primria- i per aix sha considerat que aquestes activitats es destinen tant als alumnes de primer i de segon cicle dESO com els de batxillerat tot i que, probablement, el nombre dactivitats destinades a batxillerat s molt inferior a la que ens mostra el grfic.

Distribuci de l'oferta educativa per nivells

05

1015202530

EI1 EI2 EP1

EP2

EP3

ESO1

ESO2

BATX CF AD

.

Nivells

N a

ct.

8

2. ANLISI DE LA DISTRIBUCI PER TEMTIQUES I EDATS

En aquest captol, primerament sexposa quina s la distribuci de loferta dactivitats dEducaci Ambiental agrupades per temtiques ambientals - aigua, aire, residus, energia, mobilitat, medi urb i medi rural, medi natural i el rodal-. Sha optat per aquesta organitzaci perqu permet agrupar duna banda, les activitats que treballen vectors ambientals concrets aigua, residus, energia, mobilitat i soroll-, i de laltre, aquelles activitats que treballen ms especficament el coneixement del medi, sigui el natural que acostumen a referir-se a aspectes parcials-, el del rodal que posen lmfasi tant en aspectes histrics i culturals com naturals-, o el del medi urb o del medi rural, la majoria de les quals tenen un enfoc ms global.

Aquesta classificaci sha realitzat amb la finalitat de facilitar-ne un posterior anlisi sobre la distribuci de cada temtica i els alumnes a qui est dirigida. s en aquest anlisi on shi ha incls lapartat dactivitats vinculades, s a dir, sha especificat les possibles relacions de complementarietat que sestableixen entre algunes de les activitats que treballen una mateixa temtica. En aquest sentit, lapartat dactivitats vinculades pot esdevenir una eina til per elaborar crdits de sntesi i tamb, per complementar la formaci dels alumnes respecte una temtica concreta.

En el segent grfic es pot observar com ha estat la distribuci de les temtiques ambientals treballades en les 48 activitats dEducaci Ambiental seleccionades en el curs 2002-2003:

Oferta d'activitats per temtiques ambientals

02468

101214

AIGU

A

RESID

US

ENER

GIA

MED

IU

RB/R

UR

AL

MO

BILITAT

MED

IN

ATUR

AL

EL RO

DAL

Temes

Na

ct.

Tem tiquesd Educaci Ambiental

Medis

Vectorsambientals

Relacionadesamb

Relacionadesamb

AiguaAireResidusEnergiaMobilitat

NaturalRodalUrbRural

Soroll


9

Com es pot observar en el grfic, hi ha un cert equilibri entre les activitats que treballen ms especficament vectors ambientals i activitats que es centren en el coneixement dalgun medi.

En relaci als vectors, no nhi ha cap que treballi laire, tot i que fa uns anys si que se nhavien ofert. El vector soroll, noms es treballa en una de les activitats de coneixement de la ciutat i aquesta ha estat inclosa en lapartat de medi urb. Les activitats relacionades amb mobilitat tamb incorporen les dEducaci Viria. Pel que fa a les activitats classificades com a medi natural, hi predominen les que estan relacionades amb el reconeixement despcies sobretot espcies vegetals- i no sempre es planteja un coneixement interrelacionat amb el medi on es troben.

A continuaci, sexposa un anlisi de la distribuci de les activitats que sofereixen agrupades per les anteriors temtiques ambientals.

2.1. Activitats relacionades amb l'aigua

Caracterstiques

- L'oferta per Educaci Infantil i Primria s molt reduda on s'ofereixen una i tres activitats respectivament- i s a lEnsenyament Secundari on es concentren la majoria de les activitats que treballen aspectes relacionats amb laigua.

- Existeix un buit de loferta educativa entorn el tema de l'aigua per Primer Cicle dEducaci Infantil i Cicle Mitj de Primria. En aquests darrer cas, s especialment important revisar-ho ja que el currculum dels alumnes acostuma a incloure aprenentatges sobre aquesta temtica.

- Aquesta oferta educativa treballa els segents aspectes relacionats amb laigua: abastament i tractament de laigua a Sabadell (8.1); histria de labastament daigua a Sabadell (8.2); estalvi daigua (8.3); gesti de laigua al Parc Catalunya (8.4); aprofitament histric dels recursos hdrics a Sabadell (9.12.2) i la qualitat dels rius (9.7 i 9.12.6).

- Lactivitat destinada a lEducaci Infantil i Cicle Inicial de Primria, s lnica activitat que treballa especficament el tema de lestalvi de laigua.

Aigua

02468

EI1

EI2

EP1

EP2

EP3

ESO

1

ESO

2

BATX C

F

AD.

Nivells

NAc

t.

Activitats sobre laigua 8.1. Laigua: el cicle de laigua a la ciutat 8.2. El Museu de lAigua (CASSA) 8.3. Introducci dels bons hbits per alestalvi daigua 8.4. Laigua: el llac del parc de Catalunya 9.7.Tallers deducaci ambiental: lEstatecolgic del riu Ripoll 9.12.2 Itineraris pel Rodal: Can Deu-Ribatallada (secundria)

10

Residus

02468

EI1

EI2

EP1

EP2

EP3

ESO

1

ESO

2

BATX C

F

AD.

Nivells

N A

ct.

Activitats sobre residus 8.8. Residus: recollida selectiva del supermercatde Calaf al Punt Blau 8.9. Residus: recollida selectiva de medicines. 8.10. Els residus: Recollida selectiva de roba 8.11. Els residus: reciclatge del vidre 8.12. Tractament a labocador de Coll Cards 8.13. La indstria dacabats txtils 16.5. Reciclatge de paper i oli

Activitats vinculades Hi ha activitats que poden ser interessants a realitzar conjuntament degut a la seva complementarietat. A continuaci, sexposen les activitats vinculades entorn el vector ambiental aigua per a secundria:

- La visita al Museu de l'Aigua (8.2) exposici on sexplica levoluci histrica del sistema abastament daigua a la ciutat- es pot complementar amb lItinerari pel Rodal: Can Deu- Ribatallada (9.12) on es visiten diferents formes daprofitament dels recursos hdrics: fonts, mina, pant, pou de gla i dipsit-.

- Lactivitat Laigua: el cicle de laigua a la ciutat(8.1) on es fa una visita als dipsits i a la depuradora i que t una orientaci ms global- es podria complementar amb les activitats de determinaci de la qualitat de laigua dels rius Itineraris pel rodal: Torrent de Colobrers ( 9.12.6) i Tallers deducaci ambiental: lestat ecolgic del riu Ripoll(9.7).

Observacions

Hi ha activitats que es poden realitzar en qualsevol moment de laprenentatge per nhi ha que sn ms especfiques, com per exemple les activitats danlisi daigua, i per aquest motiu seria recomanable sollicitar al professorat una preparaci prvia.

2.2. Activitats relacionades amb els residus

Caracterstiques

- Loferta educativa en relaci als residus va dirigida sobretot al Cicle Superior de Primria i a Secundaria. Loferta dirigida als alumnes de Cicle Inicial i Mitj s molt petita i no hi ha cap activitat destinada als alumnes dEducaci Infantil.

- Seria recomanable ampliar loferta educativa destinada al Cicle Mitj de Primria ja que el reciclatge dels residus forma part del currculum.

- Les niques activitats que es proposen per Cicle Inicial i Mitj de Primria sn la recollida de roba i el reciclatge del vidre aquest darrer, noms a Cicle Mitj-.


11

Activitats vinculades Degut a la presncia dactivitats de caire ms global i daltres de ms especfiques sha detectat les segents relacions de complementarietat:

- La visita del Punt Blau (8.8) s una activitat que fa una aproximaci a la problemtica dels residus des dun punt de vista global, i que es pot complementar amb daltres com per exemple, les visites a la fbrica del vidre (8.11), labocador de Coll Cards (8.12), i els tallers de paper reciclat i sab (16.5), Emas (8.10) i Farmacutics Mundi (8.9). Daquesta manera els alumnes poden tenir una visi ms complerta sobre la recollida selectiva dels residus, el seu corresponent tractament i sobretot, la importncia de reduir els residus mitjanant una compra responsable.

- Seria recomanable que aquelles escoles que visitin labocador de Coll Cards tamb visitessin el Punt Blau.

- Les activitats que sofereixen des dEmas (8.10) i Farmacutics Mundi (8.9) tamb es poden complementar ja que ambdues fan especial mfasi en aspectes socials a part dels aspectes ambientals relacionats amb la generaci de residus (roba i medicaments).

- La visita a LARESA (8.13) podria complementar-se amb qualsevol de les activitats relacionades amb la generaci de residus domstics ja que permet tenir una altre perspectiva sobre els residus i de la importncia de que la indstria tamb adopti les mesures pertinents.

Observacions

- Manquen activitats relacionades amb la recollida selectiva de les deixalles. Lavaluaci feta de les competncies bsiques a 2on Cicle de Primria posa de manifest la manca de coneixement dalguns alumnes respecte com dur a terme la recollida selectiva.

- Caldria preveure en un futur incorporar alguna activitat relacionada amb el compostatge per quan simplementi la recollida selectiva de matria orgnica a la ciutat.

12

2.3. Activitats relacionades amb lenergia

Caracterstiques

Hi ha poca oferta educativa relacionada amb lenergia ja que per secundria sofereixen dues activitats i per primria sen ofereix una. Tanmateix aquestes activitats tenen un carcter fora global sobretot, les que es realitzen des del Parc Central del Valls activitats 8.5. i 8.6.-.

Activitats vinculades

En el cas de Secundaria, es recomana que aquells centres que visitin lEspai FECSA (8.7) complementin la seva formaci amb lactivitat Segueix el corrent (8.6) que es realitza des del Parc Central del Valls sobre energies renovables. Daquesta manera els alumnes podran tenir una visi ms complerta sobre el tema de les energies ja que a lespai Fecsa, no es treballen les energies renovables aix com tampoc es treballen aspectes ambientals com els relacionats amb lestalvi energtic o els costos ambientals de les fonts energtiques actuals.

Energia

0

1

2

3

EI1

EI2

EP1

EP2

EP3

ESO

1

ESO

2

BATX C

F

AD.

Nivells

NA

ct.

Activitats sobre energia 8.5. Segueix el corrent: energiesrenovables al Parc Central del Valls 8.6. Dia a dia amb lenergia: tallersdenergies renovables al Parc Centraldel Valls 8.7. Dia a dia amb lenergia: lenergiaelctrica. Lespai FECSA


13

2.4. Activitats relacionades amb la mobilitat

Caracterstiques

Les activitats sobre mobilitat tenen una presncia a tots els nivells educatius, sent a primria on es concentra ms loferta educativa.


Com activitats que es poden realitzar en qualsevol moment del cicle daprenentatge degut al seu carcter ms integrador es recomanen les activitats del Mou-te per Sabadell (13.3) i Exposici sobre mobilitat sostenible (8.16) ja que sn activitats que permeten tenir un coneixement ms ampli entorn el concepte de mobilitat i sostenibilitat.

Aquestes activitats, tamb es poden complementar amb la visita a installacions concretes com s el cas de laeroport de Sabadell (13.1) i el trenet del Parc Catalunya (13.2), en el cas de Segon Cicle dEducaci Infantil i Cicle Inicial de Primria. Tot i que en aquesta darrera activitat tamb sintrodueixen els diferents mitjans de transport.

Mobilita

012345

EI1

EI2

EP1

EP2

EP3

ESO

1

ESO

2

BATX C

F

AD.

Nivell

Activitats sobre mobilitat 8.16. Exposici: la mobilitat segura isostenible 10.5. Educaci viria 13.1. Laeroport de Sabadell 13.2. El trenet del Parc Catalunya 13.3. Mou-te per Sabadell: coneguemels Transports Urbans de Sabadell(TUS)

14

2.5. Activitats relacionades amb el medi urb /rural

Caracterstiques

Les activitats que fan referncia al funcionament del medi urb sn tres i les dues restants fan referncia al medi rural. Les activitats de la ciutat on vius (8.14 i 8.15) tenen un carcter fora global ja que treballen aspectes relacionats amb el funcionament de la ciutat. Lactivitat de Can Deu (9.12.3) tamb presenta aquest carcter ms global per aplicat al mn rural. Lactivitat de lhort de la figuera no sha pogut analitzar el seu contingut i per tant, no sha tingut en compte en la present avaluaci.


Les propostes dactivitats que es presenten des de La ciutat on vius (8.15) es poden complementar amb totes aquelles activitats que treballen una temtica ambiental ms concreta de la ciutat residus, aigua, energia i mobilitat- ja que s una activitat que permet introduir com funciona la ciutat a partir de la identificaci de tots els seus components. Algunes de les activitats que poden complementar-se amb la ciutat on vius sn les segents: Laigua: el cicle de laigua a la ciutat (8.1), Segueix el corrent (8.5) i Dia a dia amb lenergia (8.6), Els residus: recollida selectiva del supermercat de Calaf al Punt Blau (8.8).

Observacions

- Anem als mercats municipals (14.3) s una activitat que permet conixer el funcionament del mercat i qu shi pot trobar per no contempla treballar aspectes de carcter ambiental en el seu plantejament. Considerem que la visita als mercats si incorpors la reflexi entorn aspectes com els residus, la qualitat dels productes o el seu origen i destinaci, seria una activitat interessant a complementar amb la ciutat on vius (8.15) o tamb amb lactivitat del supermercat de Calaf al Punt Blau (8.8).

Medi urb/rural

01234

EI1

EI2

EP1

EP2

EP3

ESO

1

ESO

2

BATX C

F

AD.

Nivells

NA

ct.

Activitats sobre medi urb/rural 8.14. La ciutat on vius: itinerari urb amb activitats ldiques per als ms petits 8.15. La ciutat on vius: Itinerari per conixer el medi urb de Sabadell. 8.18. Lhort de la Figuera: un passeig entremeliat entre hortalisses i verdures. 9.12.3 Masia de Can Deu 14.3. Anem als mercats municipals


15

2.6. Activitats relacionades amb el medi natural

Caracterstiques

Loferta educativa t una presncia fora homognia per Cicle Mitj i Superior de Primria i lEnsenyament Secundari per en canvi, per Cicle Inicial loferta disminueix i per Educaci Infantil s totalment reduda.

Les activitats relacionades amb el medi natural hi destaquen activitats destudi del medi com a sistema (sistemes fluvials, camps i boscos, incendis forestals) i activitats destinades al coneixement de la biodiversitat (fongs, ocells, vegetaci, cavalls). Les activitats relacionades amb la geologia i astronomia tamb hi sn presents per en un nombre ms redut.


Establir les relacions de complementarietat entre les activitats sobre el medi natural no ha estat possible degut a que les temtiques que es treballen sn fora diferents entre elles. Tanmateix lactivitat que podria realitzar una funci complementaria a la resta dactivitats proposades seria les lactivitat xerrades de natura (9.4) ja que poden permetre una introducci de cadascun dels temes proposats degut a la seva adaptabilitat de continguts en funci de les necessitats dels centres educatius.

Medi natural

0

2

4

6

8

10

EI1

EI2

EP1

EP2

EP3

ESO

1

ESO

2

BATX CF

AD.

Nivells

NA

ct.

Activitats sobre el medi natural 9.1. Mostra de Bolets 9.2. Coneguem els nostres parcs: SantLloren del Munt 9.3. Vegetaci al Parc Catalunya 9.4. Xerrades sobre natura 9.5. Tallers dEA: El medi natural delValls 9.6. Tallers dEA: Els incendis forestals 9.8. Tallers dEA: Els sistemes fluvials 9.9. Tallers dEA: Camps i boscos 9.10.Tallers dEA: Els ocells 9.11.Taller de contacte amb el mn delcavall 9.12.8 Itineraris pel rodal: geologia delRipoll 9.13.1 Observaci astres amb telescopi 9.13.2.Descripci de lUnivers iobservaci astres amb telescopi

16

2.7. Activitats relacionades amb el rodal

Caracterstiques

Les activitats del rodal shan diferenciat de les activitats de coneixement del medi natural perqu combinen tant lestudi de la natura i com lestudi del patrimoni histric. Com es pot observar, loferta noms es concentra a primria.


Les activitats que es proposen com a Itineraris pel rodal poden complementar-se amb les activitats que sofereixen de coneixement del medi natural per secundria. s a dir, a primria es poden introduir determinats aspectes de coneixement del medi que es poden complementar a secundria amb activitats ms especfiques.

Per exemple:

- Litinerari de Can Deu-Ribatallada (9.12.1), treballa els sistemes forestals a primria activitat que pot ser complementada a secundria amb lestudi els incendis forestals (9.6) o les activitats relacionades de medi natural del Valls (9.5) i camps i boscos (9.9), aquesta darrera noms s per primria.

- Litinerari de Sant Nicolau-La Salut (9.12.5) pot ser complementat a secundria amb sistemes fluvials (9.8) o amb les activitats danlisi de la qualitat ecolgica dels rius (9.7. i 9.12.6).

Rodal

00,5

11,5

22,5

33,5

EI1

EI2

EP1

EP2

EP3

ESO

1

ESO

2

BATX C

F

AD.

Nivells

Activitats sobre el rodal 9.12.1. Itineraris pel rodal: Can Deu-Ribatallada (primria) 9.12.4. Itineraris pel rodal: riu Tort-Togores 9.12.5. Itineraris pel rodal: SantNicolau-la Salut 9.12.7. Itineraris pel rodal: La roureda-Mas Canals


17

3. AVALUACI DE LES ACTIVITATS

3.1 INTRODUCCI

Les activitats dEducaci Ambiental que sofereixen a Ciutat i escola representen un 30% del total de loferta educativa. Laugment de loferta dactivitats en els darrers anys aix com, laugment dels seus sollicitants han fet evident la necessitat de realitzar-ne una avaluaci que tal com es defineix en el Pla dAcci Local de Sosteniblitat de Sabadell de lA21 permeti la redacci, validaci i implementaci duns criteris de qualitat comuns a totes les activitats.....

Lavaluaci que tot seguit es presenta pretn determinar quins sn els objectius que es plantegen les activitats en relaci amb lEducaci Ambiental, quins sn els continguts que es treballen, quins sn els mtodes pedaggics ms utilitzats i finalment, determinar si es desenvolupen en un context apropiat. A partir dels resultats de lavaluaci, shan establert una srie de recomanacions per tal de facilitar una millora de la qualitat de loferta educativa.

3.2. METODOLOGIA

La metodologia utilitzada en aquest treball sha basat en la selecci de criteris davaluaci de les activitats relacionats tant amb la qualitat dels continguts dEducaci Ambiental que es tracten, com amb la metodologia didctica (veure annex 1). Aquests criteris shan aplicat a lanlisi de totes les 41 activitats del programa Ciutat i escola que treballen aspectes dEducaci Ambiental.

Les dades shan extret dels escrits i materials generats per cada entitat organitzadora, ja sigui per informar a les escoles, ja sigui per dur a terme lactivitat, i dentrevistes realitzades a persones que les han dissenyat o les apliquen, que han perms complementar la informaci dels escrits. Shan entrevistat un total de 15 responsables o educadors, que han representat el 95% de les activitats dEducaci Ambiental analitzades.

Per completar lavaluaci shauria de veure com es duen a la prctica, ja que sn dades que poden fer canviar la valoraci dalguna de les activitats.

Els criteris davaluaci seleccionats han estat agrupats en quatre apartats -objectius, continguts, mtodes pedaggics i context-:

Els relacionats amb els objectius pretenen identificar quin sn els procediments que es tendeixen a treballar, si els coneixements que es transmeten faciliten ladquisici de sabers que permetin estudiar o analitzar el medi ambient i identificar quines sn les actituds i els valors que es pretenen fomentar al llarg de lactivitat.

18

Els criteris establerts sobre els continguts pretenen identificar com es treballen els continguts relacionats amb leducaci ambiental, el seu grau dadaptaci a lalumnat i la qualitat del contingut escrit.

Pel qu fa els mtodes pedaggics, shan seleccionat criteris relacionats amb el desenvolupament de lactivitat i la qualitat del material didctic que es facilita a lalumnat.

Els criteris sobre el context dutilitzaci, fan referncia a la preparaci prvia o treball posterior, lambient fsic on es desenvolupen i si es realitzen avaluacions.

A cada criteri se li ha assignat un dels valors segents:

valor 0, quan aquell criteri no es compleix.

valor 1, quan es compleix poc i indirectament per tant, el seu significat dependr de cada criteri.

valor 2, quan el criteri es compleix totalment.

en blanc, quan no sha pogut determinar


19

3.3. RESULTATS

Els resultats obtinguts de laplicaci dels criteris de qualitat sn els segents:

TAULA DE RESULTATS DE L'APLICACI CRITERIS D'AVALUACI

I. SOBRE ELS OBJECTIUS total

0

total

1

total

2

total

- total

I.1. En relaci als procediments (aprendre a saber fer)

1. Posen mfasis en els aspectes intellectuals de lalumne ( capacitat d'observar, identificar, recollir dades, dordenar-les, analitzar-les, modelitzar-les; capacitat de relacionar diferents fenmens o elements duna situaci)?

0 24 17 0 41

2. Posen mfasis en els aspectes tcnics (capacitat de construir o utilitzar un aparell, de representar les idees principals en forma dimatge, esquema, grfic...)?

21 15 5 0 41

3. Posen mfasis en els aspectes socials (capacdexpressar-se oralment o per escrit, de comunicdescoltar-se, de consensuar)?

16 11 14 0 41

I.2 En relaci als coneixements (aprendre a saber)

1.Faciliten ladquisici de sabers necessaris per analitzar/estudiar les situacions o problemes de l'ambient?

0 16 25 0 41

I.3 En relaci a les actituds i els valors (aprendre a saber escollir i actuar), es mira d'afavorir actituds i valors com:

1. Lequitat, la solidaritat (cooperaci amb el grup, actituds solidaries envers el grup i lentorn,...), la tolerncia (acceptaci i valoritzaci diferncies, comprensi altres punts vista,...) o lautonomia (capacitat descollir per un mateix)?

32 3 6 0 41

2. La responsabilitat? (respectar l'entorn proper, adoptar pautes de comportament responsables per disminuir l'impacte ambiental de les nostres accions).

11 13 17 0 41

3. La presa de conscienciaci (sensibilitzaci envers la temtica estudiada i estima per l'entorn proper)? 11 18 12 0 41

20

II. SOBRE ELS CONTINGUTS total

0

total

1

total

2

total- total

II.1. En relaci a lEducaci Ambiental

1. Es dna una visi complexa de la temtica ambiental estudiada?(visi sistmica, multicausalitat, pensament crtic)

2 24 15 0 41

2. Sofereix oportunitats que els/les alumnes analitzin les temtiques des de diferents perspectives (interessos dels actors implicats, ventall d'opcions,...)?

25 5 11 0 41

3. Es promou una visi de les relacions de les temtiques o problemtiques estudiades a nivell local amb un mbit ms global?

28 6 7 0 41

4. Safavoreix als/les alumnes laprenentatge de:

4.1...processos o sistemes naturals o altres aspectes relacionats amb el coneixement de la natura? 20 5 16 0 41

4.2...factors que provoquen problemes ambientals? 22 9 10 0 41

4.3...com depenen les persones de lambient? 28 11 2 0 41

4.4...limpacte de les activitats humanes en lambient? 15 13 13 0 41

4.5...importncia de les accions individuals i collectives per protegir i gestionar lambient? 13 10 18 0 41

II.2. En relaci a ladaptaci del contingut al nivell dels alumnes

1. Els continguts sn adequats al nivell dels alumnes a qui van dirigits? 0 0 41 0 41

2. Les activitats/informacions utilitzen un llenguatge adaptat als alumnes? 0 2 36 3 41

3. Els continguts tenen en compte la diversitat descoles? 5 29 2 5 41

II.3. En relaci a la qualitat del contingut escrit

1. Es dna una visi vlida/ cientificament correcte dels fets que sestudien? 0 0 30 11 41

2. Les relacions entre els diferents continguts sn explicades? 1 12 18 10 41

3. Les informacions sn expressades amb un llenguatge entenedor? 0 1 30 10 41

4. Els textos sn correctes des dun punt de vista sintctic i ortogrfic? 0 0 31 10 41


21

5. Les informacions i les dades estan actualitzades? 1 4 10 26 41

6. Leina cont taules, grfics, mapes i/o fotografies? 2 3 26 10 41

7. Leina cont un glossari que reculli les definicions dels conceptes nous? 29 0 2 10 41

III. SOBRE ELS MTODES PEDAGGICS total

0

total

1

total

2

total

- total

III.1. En relaci al desenvolupament de l'activitat

1. Es parteix de lestudi de temtiques ambientals properes? 0 8 32 1 41

2. Els objectius de les activitats es fan explcits i es busca compartir-los amb els alumnes (estimular, proposar reptes)?

6 21 9 5 41

3. Sintenta conixer qu saben els/les alumnes sobre la temtica tractada? (exploraci dels coneixements previs) 10 8 19 4 41

4. S'utilitzen estratgies de pedagogia activa o laprenent s un actor de la seva formaci (safavoreix un treball en equip, els debats, la presa de decisi, la presa de responsabilitat,...)?

7 12 21 1 41

5. Les activitats promouen l'aprenentatge dels "perqus" ms que tan sols la transmissi d'informaci? 8 24 8 1 41

6. Es proposen activitats motivadores? 0 18 22 1 41

7. Sobserva la realitat ambiental i sen extreuen dades? 6 20 14 1 41

8. Sanalitzen les dades? 24 6 10 1 41

9. Es fa un anlisi sobre les conseqncies o incidncia a la vida quotidiana dels resultats obtinguts i es proposen solucions?

27 6 6 2 41

10. Es proposen activitats de sntesi de tot all que han aprs amb lactivitat? 22 6 10 3 41

11. Es proposen activitats per aplicar all aprs en altres contextos o situacions? 30 1 7 3 41

12. Es disposa de material de suport variat per lactivitat (diapositives, mapes, transparncies, audivisual,...)? 15 7 17 2 41

III.2. En relaci els materials didctics per lalumne

22

1. La qualitat esttica de leina educativa s bona? 0 3 21 17 41

2. Leina presenta certs elements a valorar de la sevapresentaci (originalitat, color, s de paper reciclat...)? 0 8 16 17 41

3. Els textos presenten un estil viu i dinmic (estil directe, personal, que es plantegi qestions, frases curtes,...)? 0 8 16 17 41

4. Les informacions i les activitats es desenvolupen duna manera ordenada ? 0 8 16 17 41

5. Les activitats utilitzen estratgies daprenentatge variades, com ara:

5.1 la lectura i la interpretaci d'informacions (textos, grfics) 3 10 11 17 41

5.2... respondre preguntes del qestionari o del gui de treball 3 3 18 17 41

5.3 realitzar una activitat prctica (prendre mesures de la vegetaci, analitzar qualitat de laigua, observar animals o ocells,...)

6 2 16 17 41

5.4 realitzar illustracions 10 2 12 17 41

5.5 la combinaci del treball en grup i del treball individual 16 1 5 19 41

5.6 argumentar sobre les temtiques ambientals (expressar opinions i punts de vista) 12 5 7 17 41

6. Les illustracions que sinclouen ajuden a...:

6.1 ...comprendre all que s nou o a concretar les informacions? 4 1 18 18 41

6.2...identificar/reconixer aspectes de la realitat? 1 0 22 18 41

6.3... motivar els alumnes? 6 2 15 18 41

IV. SOBRE UN CONTEXT D'UTILITZACI APROPIAT total

0

total

1

total

2

total

- total

IV.1 Aspectes generals

1. Les activitats que es proposen estan relacionades amb el currculum escolar dels alumnes a qui es dirigeixen? 0 3 37 1 41

2. La temtica tractada s rellevant des de la ciutat de Sabadell? 0 9 32 0 41

3. L'ambient fsic on es realitza l'activitat s apropiat per l'aprenentatge? 0 8 33 0 41


23

IV.2 En relaci al treball previ i posterior

1. Es realitzen activitats prvies monitoritzades per l'entitat organitzadora? 33 0 8 0 41

2. Es plantegen activitats prvies o posteriors a l'activitat que ofereix el programa? 19 3 18 1 41

3. Es contempla la possibilitat d'un treball o contacte previ amb l'escola que realitzar l'activitat? 7 27 3 4 41

4. Es facilita un dossier amb informacions complementaries pel professorat? 16 10 14 1 41

IV.3 En relaci a l'avaluaci

1. L'activitat proposa estratgies de valoraci per part dels professors? 3 0 37 1 41

2. L'activitat proposa estratgies de valoraci per part dels alumnes? 31 2 4 4 41

3. L'activitat contempla realitzar una avaluaci de l'activitat? 25 2 8 6 41

24

3.4 ANLISI DELS RESULTATS OBTINGUTS DE LAPLICACI DELS CRITERIS DAVALUACI PER AL CONJUNT DE LES ACTIVITATS

3.4.1. SOBRE ELS OBJECTIUS

Aprendre a saber fer (procediments)

- Ms de la meitat de les activitats proposades posen mfasi en aspectes relacionats amb processos, especialment amb lobservaci. Una tercera part proposen que els alumnes, a ms dobservar la realitat, lanalitzin.

- La meitat de les activitats treballen procediments relacionats amb la utilitzaci daparells per prendre mesures i/o la representaci de dades. I 5/41 activitats, es plantegen construir algun aparell o fer una experimentaci.

- Respecte els objectius relacionats amb laprenentatge dhabilitats de tipus social (debatre, consensuar opinions), en la majoria de casos no sexpliciten en les intencions. Ha estat a travs de les entrevistes on sha constatat que bsicament es posa mfasi en desenvolupar la capacitat de lalumnat per expressar les seves idees oralment.

Aprendre a saber (coneixements)

- Totes les activitats sorienten a laprenentatge de nous coneixements, especialment relacionats amb fets i idees concretes. Sn menys les relacionades amb laprenentatge de models interpretatius de la realitat ms generals i transferibles a daltres situacions.

- Tot i aix no sempre hi ha correlaci entre all que sespecifica que es vol que els alumnes aprenguin i les estratgies densenyament utilitzades. En molts casos sembla que es pensi que noms explicant oralment un concepte o donant informaci ja saprn.

Aprendre a saber escollir i actuar (actituds i valors)

- La gran majoria dactivitats es plantegen sensibilitzar, fomentar lestima per..., conscienciar i respectar lentorn per en molts casos, sn objectius que sescriuen per que no es concreten en les activitats plantejades. Sembla que es consideri que sassoleixen de manera indirecta o al mateix temps que es proporciona informaci.

- Les actituds relacionades amb ladopci de pautes de comportament responsables tamb han estat explicitades en moltes de les activitats i en aquest cas, si que es tendeix a treballar-les (17/41), encara que generalment noms a travs dexplicacions.

- Molt poques activitats (6/41) treballen actituds i valors relacionats amb aspectes com la cooperaci, la solidaritat o lautonomia.


25

3.4.2. SOBRE ELS CONTINGUTS

LEducaci Ambiental

- Ms de la meitat de les activitats tendeixen a donar una visi fora complexa de la realitat que bsicament es concreta en presentar-la des duna perspectiva de sistema on interacten diferents elements (sovint, per, la presncia humana en queda al marge). Sn poques les activitats (15/41) que a ms a ms, inclouen un pensament crtic i una interpretaci de la realitat des de diferents perspectives. Aquestes darreres sn activitats que tamb es plantegen treballar aspectes ms socials.

- Les activitats estudien lentorn proper escala local- per sn molt poques (7/41) les activitats que el relacionen amb daltres a una escala ms global.

- Les activitats no tendeixen a identificar i reflexionar sobre aquells factors que produeixen problemtiques ambientals. Les activitats que ms ho fan (en total 19/41) sn les relacionades amb lenergia, els residus, laigua i algunes sobre la ciutat i els transports. Les activitats relacionades amb la natura no acostumen a estudiar-ho des daquesta perspectiva i noms ho fan en el cas de lestudi de la qualitat ecolgica dels rius.

- La idea de dependncia de les persones respecte lambient no es treballa en quasi b cap de les activitats plantejades (2/41). Per en canvi, si que es tendeix a integrar la persona en el moment de buscar solucions o de reflexionar sobre pautes de comportament. s a dir, sacostuma a dir les noves conductes que shaurien daplicar i no tant a realitzar una anlisi prvia sobre els perqus, a travs de la qual es faci evident la dependncia de les persones respecte lambient i limpacte sobre el medi de les nostres actuacions i, per tant, la necessitat de canviar conductes.

Adaptaci del contingut

- Globalment, els continguts que treballen les activitats sn adequats al nivell dels alumnes a qui va dirigits i sutilitza un llenguatge adaptat a ells. De totes maneres, en els comentaris detallats de cada activitat sespecifiquen ms les possibles dissonncies en aspectes concrets de cadascuna delles, especialment en el cas daquelles activitats que no adapten els seus materials didctics als diferents nivells educatius (sobretot als diferents nivells de primria).

- A travs de les entrevistes, sha detectat que davant la diversitat descoles i de lalumnat, generalment es planteja adaptar-ne les explicacions orals (29/41) i no tant lactivitat globalment (2/41).

Contingut escrit

- Els continguts escrits donen una visi vlida i cientficament correcte dall que sestudia.

- Les relacions entre els diferents continguts sn explicades per sovint duna manera molt sinttica. En algunes activitats, caldria tenir en compte

26

que si els alumnes no tenen ja uns coneixements previs ser difcil que les puguin comprendre.

- En general el llenguatge utilitzat s entenedor i els textos sn correctes des dun punt de vista sintctic i ortogrfic.

- Es tendeix a facilitar materials que inclouen informacions per tamb fotografies, mapes i en algun cas, taules o grfics amb dades. Tot i aix, en general, no sacostumen a facilitar dades concretes sobre all que sestudia, cosa que seria una aportaci important ja que les entitats organitzadores sn les que les tenen (i no les escoles i els mestres).

- No es facilita un glossari amb el vocabulari especfic que en alguns casos seria una bona ajuda, especialment per a letapa de primria.

3.4.3. SOBRE ELS MTODES PEDAGGICS

El desenvolupament de lactivitat

- Prcticament totes les activitats parteixen de lestudi de temtiques o situacions de lentorn proper o properes a lalumnat.

- Es tendeix a presentar lactivitat a linici o a exposar-ne els objectius, per en pocs casos (9/41) es busca comprovar si es comparteixen amb els alumnes i si ells es representen adequadament qu van a fer i perqu.

- Normalment es pretn conixer qu sap lalumnat a partir de preguntes proposades en els materials didctics o b, en la majoria de casos, a partir de la formulaci oral dalgunes delles al conjunt del grup dalumnes a linici de lactivitat.

- La meitat de les activitats utilitzen estratgies de pedagogia activa (21/41), a travs de les quals es fomenta la participaci dels alumnes en la seva realitzaci. Per tamb es detecta que hi ha la tendncia de transmetre moltes informacions i, en canvi, sincideix poc (8/41) en laprenentatge dels perqus. Incls en algunes activitats que es promou la interpretaci dels resultats, tampoc es fa referncia als perqus.

- Tot i que no es tenen dades generalitzades sobre laplicaci de les activitats tamb sha pogut constatar que en alguns casos, tot i que es preveu que els alumnes participin activament, a la prctica acaben omplint els fulls reproduint les indicacions que sels hi donen. Les causes poden ser el temps sovint es volen fer massa coses en poc temps- o, senzillament, la tendncia a pensar qui si lalumne escriu la paraula o la frase correcta i omple el full vol dir que ja ho ha ents.

- Encara que les activitats es presenten de forma motivadora, ho sn ms les que contemplen laplicaci destratgies i recursos diversos (22/41), ja que poden donar ms resposta a la diversitat dinteressos i motivacions de lalumnat tot trencant la monotonia.


27

- Hi ha una tendncia fora generalitzada a promoure lobservaci de la realitat (20/41) i en menys proporci a extreuren dades (14/41). Daquesta fracci que nextreu dades, sn 10/41 les activitats que dediquen un temps a analitzar-les. I noms 6/41 sn les que a part dobservar i extreure dades, les analitzen i les relacionen amb situacions de la vida quotidiana dels alumnes i en proposen solucions.

- En la majoria de casos, no es realitza una sntesi al finalitzar lactivitat. Per tant, els alumnes escolten i fan coses, per es difcil que arribin a representar-se globalment la temtica tractada.

- En molt poques activitats (en total 8/41) es proposa aplicar all aprs en altres contextos, tot i que nhi ha que ho suggereixen en el dossier del professorat.

- Es tendeix a realitzar les activitats, ja sigui en el moment de transmetre informacions o de recollir les dades u opinions, amb els suport de recursos i/o materials addicionals (diapositives, lmines, vdeos, instruments de mesura...)

Els materials didctics

- Poc ms de la meitat de les activitats (24/41) es desenvolupen amb el suport de materials didctics per a lalumnat.

- En general, la qualitat esttica dels materials didctics s bona i acostumen a tenir certs elements -grafisme, disseny personalitzat segons entitats organitzadores, fotocpies a doble cara - que fan valorar la seva presentaci. Molts daquests materials didctics utilitzen paper reciclat, cosa que els fa coherents alhora de definir-se com activitats dEducaci Ambiental.

- En general els textos presenten un estil fora dinmic, escrits amb frases curtes i en alguns casos, que faciliten informacions concretes de Sabadell. Sha detectat que manquen informacions que facilitin dades ms concretes sobre all que sestudia. Normalment els materials van acompanyats dillustracions que ajuden a lalumnat a reconixer aspectes de la realitat o a comprendre all que s nou.

- En relaci a aquests materials, bsicament es demana a lalumnat de respondre preguntes molt concretes, llegir alguna informaci que sovint est relacionada amb la resposta a alguna pregunta-, realitzar alguna petita illustraci o realitzar alguna manipulaci de caire prctic. Poques vegades (7/41) es proposen que els alumnes argumentin en base a evidncies observades o analitzades, aix com tampoc es planteja una combinaci de moments de treball en gran grup amb daltres en petit grup (5/41).

3.4.4. EL CONTEXT

- La majoria dactivitats que es proposen estan relacionades amb el currculum dels alumnes.

28

- Les temtiques tractades sn rellevants dins el context de Sabadell ja que parteixen de lobservaci de medis relacionats amb lentorn proper de lalumnat o de vectors ambientals que afecten a la seva vida diria.

- Normalment lambient fsic s adequat per a laprenentatge. En algunes activitats cas de les xerrades o activitats que es realitzen als centres educatius- el medi no sha considerat rellevant per a lanlisi, tot i que sens dubte, un medi fsic adequat a laula ser un factor que afavorir el bon desenvolupament de lactivitat.

- Menys de la meitat de les activitats (18/41) proposen activitats prvies i posteriors a la que sofereix al programa. A travs de les entrevistes, sha constatat que la majoria dels professors no prepararen prviament lactivitat per aquelles que ho fan, han perms un millor desenvolupament de la mateixa perqu els alumnes estan ms receptius i ms participatius. Daltre banda, no hi ha un seguiment posterior per tal de determinar si els professors han continuat treballant el tema destudi mitjanant la proposta dactivitats posteriors.

- No sacostumen a realitzar activitats prvies al centre monitoritzades per lentitat o instituci que organitza la sortida (noms ho fa una entitat en quasi b totes les seves activitats i una instituci).

- Normalment es contempla un contacte telefnic previ amb les escoles que realitzaran lactivitat. En una minoria (3/41) es contempla una reuni prvia a linici de curs: en un cas van els monitors a lescola i en laltre s a linversa. La finalitat s assegurar-ne una bona preparaci prvia de lactivitat i afavorir-ne la seva integraci en el currculum de lalumnat. Les entrevistes mostren que sovint qui concerta lactivitat no s la persona que lha de realitzar i aix condiciona molt la seva integraci en la programaci de curs i la seva preparaci prvia perqu la informaci no arriba al seu destinatari.

- Una tercera part de les activitats (14/41) faciliten un dossier pel professorat -on sespecifiquen objectius, continguts, activitats, bibliografia- i 10/41 faciliten informacions en forma de trptics, dossiers o fulletons, i la resta (16/41) no faciliten cap mena de material sobre all que es treballa amb lactivitat.

- La majoria dactivitats contemplen que en finalitzar, el professorat realitzi una valoraci, per sn molt poques les que tamb contemplen una valoraci per part de lalumnat o que es proposen recollir qu han copsat (o aprs) els alumnes (4/41). A travs de les entrevistes sha copsat que sn poques les institucions o entitats (8/42) que es proposen realitzar una avaluaci de la seva proposta educativa.

Per una anlisi ms detallada activitat per activitat veure lannex 2


29

4. RECOMANACIONS GLOBALS

4.1 INTRODUCCI

Una ciutat com Sabadell, s un font de recursos pedaggics que permet complementar laprenentatge dels alumnes en el marc de leducaci formal. s en aquest context on semmarca el programa Ciutat i escola ja que pretn facilitar aquest acostament entre lescola i la ciutat. Per per a qu aquest esfor sigui realment efectiu, cal que les entitats o institucions organitzadores facilitin un programa de qualitat per tamb, s necessari que el professorat que el sollicita assumeixi un comproms per integrar-ho plenament en la seva programaci escolar evitant aix, que lactivitat sigui un fet allat, puntual i desvinculat del coneixement escolar.

A continuaci sexposen algunes recomanacions -dirigides a les entitats o institucions i al professorat- que shan establert a partir de lanlisi de les activitats i de la informaci obtinguda en les entrevistes realitzades als seus responsables.

4.2 ELS OBJECTIUS

Reflexionar sobre els objectius, s una tasca important a realitzar perqu tot aprenentatge est orientat per uns motius i uns objectius. Normalment, aquests sn implcits per cal explicitar-los per tal de prendre conscincia del possible grau dinters educatiu de lactivitat proposada i cal compartir-los debatre i pactar- amb daltres educadors. Daquesta manera, quan savalua una activitat concreta, sestar avaluant si els objectius proposats sassoleixen i en conseqncia, permetr regular lactivitat.

En lanlisi de les activitats, sha detectat que sovint els objectius redactats no sn coherents amb all que realment es treballa a lactivitat. En daltres casos, sha detectat que no eren objectius daprenentatge sin objectius que es plantejava lentitat o instituci organitzadora. I tamb, sha detectat una tendncia a utilitzar certs verbs de carcter genric com conixer, entendre, comprendre, respectar,... .

s per aquest motiu que es recomana revisar els objectius que es descriuen a Ciutat i escola tenint en compte les recomanacions que sexposen a continuaci:

- Cal formular els objectius des del punt de vista de les persones que aprenen. Per exemple, Al finalitzar lactivitat els alumnnes haurien de.... Els objectius daprenentatge, sn els relacionats amb el desenvolupament de les capacitats per tant, estan relacionats amb el saber (construcci de coneixements culturals), saber fer (estratgies, habilitats, tcniques...) i saber escollir i actuar (valors, actituds i normes).

30

- Cal plantejar els objectius com un desenvolupament de les seves capacitats. Per exemple, Al finalitzar lactivitat els alumnes haurien dhaver desenvolupat la seva capacitat de....

- Cal especificar lacci que es pretn que els alumnes aprenguin a fer. Per exemple, Al finalitzar lactivitat els alumnes haurien dhaver desenvolupat la seva capacitat danalitzar....

- Cal evitar la utilitzaci de verbs genrics com saber, comprendre, conixer, respectar, ...ja que no sn massa vlids. Alguns verbs que es poden utilitzar sn els segents:

- ms descriptius: descriure, identificar, distingir,...

- ms complexos: justificar, predir, comparar...

- relacionats amb procediments: aplicar, utilitzar, resoldre...

- relacionats amb la sntesi: analitzar, planificar, resumir...

- relacionats amb actituds i valors: deduir, criticar, posar en dubte, revisar, prendre conscincia, prendre decisions, ser tolerant, cooperar, consensuar...

- Cal especificar el contingut. Per exemple, Al finalitzar lactivitat els alumnes haurien dhaver desenvolupat la seva capacitat danalitzar tal idea, procediment o actitud,,, les causes i conseqncies de impacte de les persones....

- Cal especificar el context en el qual els alumnes haurien de demostrar qu han aprs. Per exemple, Al finalitzar lactivitat lalumnat hauria dhaver desenvolupat la seva capacitat danalitzar les causes i conseqncies de limpacte de les persones en el medi de....

4.3 ELS CONTINGUTS

LEducaci Ambiental es mou fonamentalment entre tres pols coneixements, actituds i comportaments- entre els quals no hi ha una relaci de causa-efecte sin una relaci dinfluncies mtues. Aix voldr dir, que el fet dadquirir nous coneixements no implicar automticament un canvi en les actituds i en els comportaments de les persones que aprenen. Per aquest motiu, caldr que les activitats tamb incorporin continguts relacionades amb les actituds i comportaments (per tal que, per ajudar al seu desenvolupament, es planifiquin subactivitats especfiques en el marc de lactivitat global).

Exemples de continguts importants a incloure en activitats que es plantegin treballar aspectes dEducaci Ambiental sn:

- Visi complexa de la temtica ambiental que sestudia (visi sistmica, la multicausalitat, el pensament crtic...).

- Visi local i global dall que sestudia i relacions entre elles.


31

- Anlisi de les temtiques ambientals des de diferents perspectives (interessos dels diferents actors, ventall dopcions...)

- Reflexi sobre la dependncia de les persones en relaci al medi on viuen.

- Anlisi dels comportament quotidians que contribueixen a la preservaci del medi.

- Capacitaci per actuar i comprometres amb el futur.

Daltre banda, s important que els continguts sadaptin els diferents grups dedat mitjanant la utilitzaci dun llenguatge adequat, ladaptaci el contingut escrit en els materials didctics i considerant estratgies que permetin fer una atenci a la diversitat descoles i dinteressos.

Finalment, cal evitar la redacci dobjectius en aquest apartat, tal i com sha detectat en algunes fitxes de Ciutat i escola.

4.4 ELS MTODES PEDAGGICS

4.4.1. EL DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT

Reflexionar sobre com es desenvolupar una activitat, s una tasca important a realitzar per part dels responsables o educadors de cada activitat. A continuaci, sexposen algunes recomanacions sobre les etapes ms important que caldr tenir en compte en el desenvolupament duna activitat ja que podran contribuir a la millora de la seva eficcia.

a) Explicitar els objectius, compartir-los amb els alumnes i explorar els coneixements previs.

s important que els alumnes reconeguin qu s el que realitzaran al llarg de lactivitat i per a quins motius. Els objectius no noms han de ser presentats sin que tamb han de ser compartits amb els alumnes. Una manera de fer-ho s preguntant qu creuen els alumnes que van a fer o que aprendran amb lactivitat que sels hi proposa, i regular la seva percepci inicial.

Compartir els objectius, permet establir un dileg que permetr acostar les expectatives de lalumnat amb el plantejament de lactivitat. Dedicar un temps a compartir els objectius, permet que els alumnes reconeguin all que realitzaran i all que podran observar o estudiar, per tamb possibilita a leducador ajustar la seva activitat tot recollint els coneixements previs dels alumnes, les seves experincies i el sentiments amb els quals comencen lactivitat.

Saber qu creuen, pensen, fan i senten els alumnes permet a leducador adaptar les seves explicacions i la seva actuaci, aix com facilitar-lis aquelles eines que els permetran revisar les concepcions errnies, les maneres de fer i les emocions.

32

b) Combinar diferents estratgies densenyament-aprenentatge

s recomanable que lactivitat parteixi duna situaci propera o coneguda pels alumnes per posteriorment, anar introduint continguts nous (de tot tipus). De totes maneres, al ser una activitat puntual, no sha de voler ensenyar moltes idees. Millor una i b, que moltes i malament.

s tamb important que lactivitat contempli utilitzar estratgies densenyament-aprenentatge variades que permetin anar introduint i treballant els continguts nous i al mateix temps, permeti donar resposta a la diversitat dinteressos i motivacions.

Una activitat pot incloure jocs o simulacions, activitats de debat; realitzar una observaci o una petita investigaci; recollir dades utilitzant aparells de mesura; expressar els sentiments, treballar amb els sentits, dramatitzar una situaci o all qu simaginen; seguir la pista a algun component duna cadena, material, energia, organisme; planificar una acci; analitzar comportaments; prendre petites responsabilitats; realitzar entrevistes; combinar treball individual i en grup; etc.

Si es realitza una explicaci, algunes estratgies complementries a utilitzar poden ser: plantejar preguntes inicials que siguin reptes, endevinalles o curiositats que facin pensar (i als quals es vol respondre a travs de lexplicaci o activitat); recollir les preguntes dels alumnes; posar exemples senzills o de la vida quotidiana i utilitzar analogies; parlar amb el suport de maquetes, lmines o audiovisuals; mostrar esquemes o dibuixar-ne a la pissarra; no respondre les preguntes dels alumnes rpidament (deixar temps perqu tothom pugui pensar quina seria la seva resposta)

No cal dir que s important que totes aquestes estratgies promoguin la construcci i laprenentatge dels perqus, evitant una excessiva transmissi unidireccional de la informaci.

Daltra banda, quan sobservi i es recullin dades de la realitat, s recomanable que els alumnes realitzin tot el procs duna manera complerta, s a dir, que tamb analitzin les dades obtingudes, que nextreguin conclusions i, si s el cas, que les relacionin amb la seva experincia quotidiana tot reflexionant sobre els hbits i els comportaments i que proposin solucions. Tamb ser interessant incloure estratgies per aplicar all que sha aprs amb lactivitat a daltres contextos.

c) Activitats de sntesi

Realitzar un exercici de sntesi en finalitzar lactivitat, s quelcom que sovint no es fa i que s molt necessari per ajudar als alumnes tant a relacionar tot all que sha anat treballant com per fer-ne una transferncia a la seva vida quotidiana o a daltres contextos, tot incidint en la reflexi sobre la necessitat dun canvi en els comportaments de les persones envers lambient.

Es pot fer un recull de les dades i de les idees ajudats per mitjans grfics o plstics (no noms oralment), o demanar que facin un dibuix, que escriguin 3 frases amb les idees importants que han aprs...


33

d) El paper del professorat

El paper del professorat en el context duna activitat educativa fora de lmbit escolar s molt important per ajudar a que serveixi per a laprenentatge de lalumnat i per vetllar pel seu bon funcionament. Sovint, per, no es preveu quina ser la seva funci ni abans ni desprs de fer lactivitat, i encara menys en lespai de temps que es du a terme. En tot cas, se li dna la funci (moltes vegades no explcita) de controlador de lordre i el comportament dels alumnes, per que caldria negociar quan i com.

Per tant, s necessari:

- Promoure que professorat assumeixi el comproms de preparar-se prviament la visita (informar-se sobre lactivitat, integrar-la plenament en la seva programaci escolar, informar als alumnes, realitzar les activitats prvies proposades si ns el cas- etc...) encara que lactivitat hagi estat escollida per un coordinador. Hi ha un consens fora generalitzat respecte la relaci entre la preparaci prvia i el bon funcionament de lactivitat.

- Preveure la funci que ha de tenir el professorat al llarg del desenvolupament de la visita, que ha de ser actiu en relaci al contingut i/o accions concretes (i no reduir-la a la de mantenir la disciplina). Especialment important pot ser la seva participaci en el moment de fer la sntesi, ja que coneix qu saben els alumnes, amb quines idees poden relacionar all que sha treballat, quines poden ser les dificultats de comprensi, etc.

- Demanar la seva collaboraci en laportaci de suggeriments i observacions que poden contribuir a la millora de lactivitat, ja sigui a travs de converses o de fulls de valoraci que es puguin facilitar. Aix exigeix que posteriorment es retorni alguna opini sobre les propostes rebudes i/o una explicaci sobre com han estat recollides en possibles canvis introduts posteriorment. Noms si es percep que la demanda no s quelcom protocollari o mecanicista, t sentit que el professorat es prengui la tasca seriosament i hi dediqui temps.

4.4.2. MATERIALS DIDCTICS

Els materials didctics constitueixen una eina que pot contribuir positivament a lassoliment dels objectius que es proposi una activitat.

Algunes recomanacions o pistes que poden ajudar a elaborar materials didctics complerts per treballar lEducaci Ambiental en aquests tipus dactivitats sn les segents:

- que la qualitat esttica de leina educativa sigui bona, s a dir, que tingui una bona presentaci, un disseny original, que utilitzi paper reciclat i no sen malgasti, que contingui dibuixos, imatges i informacions etc...

34

- que els textos de leina educativa presentin un estil viu i dinmic (directe, personal, amb frases curtes, que plantegin reptes, poc text...)

- que les informacions i activitats es desenvolupin duna manera ordenada.

- que els textos sigui correctes des del punt de vista ortogrfic i sintctic.

- que es facilitin dades i informacions actualitzades i relacionades amb la ciutat de Sabadell.

- que leina utilitzi estratgies variades: lectura i interpretaci dinformacions, mapes o grfics; respondre preguntes; realitzar una activitat prctica; realitzar illustracions; exercicis que fomentin largumentaci i la reflexi; evitar preguntes de resposta si/no o domplir buits amb paraules; etc...

- que els dibuixos o imatges facilitin als alumnes la identificaci de diferents aspectes de la realitat, que ajudin a concretar informacions, a descobrir all que s nou.

- que es faciliti un glossari amb el vocabulari nou.

- cal evitar que leina tingui noms com fitxa de treball activitat... s millor plantejar com a ttol alguna pregunta on es manifesti lobjectiu de lactivitat, que proposi un repte per lalumnat o que els ajudi a visualitzar el tema destudi.

4.5 MATERIALS DE SUPORT PEL PROFESSORAT

Elaborar materials de suport pel professorat pot ser una bona manera de facilitar que es prepari prviament lactivitat a laula, que la integri en la seva programaci i tamb, pot fomentar el treball posterior a laula.

s important que el material inclogui tant informaci sobre lactivitat -objectius, continguts, seqenciaci- com informaci relacionada amb el tema que es treballa, amb propostes dactivitats prvies i posteriors i amb un recull bibliogrfic i daltres recursos didctics.

Les recomanacions que es proposen per elaborar material pel professorat sn especificades a continuaci:

Incloure una explicaci de lactivitat ofertada (objectius, continguts, seqenciaci de les activitats) ja que s important que el professorat conegui amb profunditat lactivitat.

Recollir quines sn les dificultats habituals de lalumnat en relaci al contingut de lactivitat, quina s la lgica que fa servir i, si s possible, les raons de les dificultats. Tot, per ajudar a prevenir-les i, si es manifesten, poder donar lajuda ms adient. Sha comprovat que s interessant fer-ho a partir de frases dites pels alumnes, dibuixos que han fet, actuacions observades


35

Facilitar informacions complementries a lactivitat sobre el tema que es treballa ja que pot esdevenir un recurs til perqu el professorat pugui integrar lactivitat dins la seva programaci i ampliar-la amb un treball previ o posterior. Daltre banda, tamb s interessant que aquestes informacions estiguin contextualitzades en lmbit de Sabadell o el seu entorn, aix com facilitar dades interessants i actualitzades sobre la temtica en qesti. Al professorat li pot ser molt costs trobar aquesta informaci, mentre que per les persones que han dissenyat lactivitat, expertes en el tema, s molt ms fcil.

Proposar activitats prvies i posterior per tal devitar que lactivitat no sigui noms un fet puntual i desconnectat de la programaci escolar. Les activitats prvies poden ajudar a lalumne a situar als alumnes per a la visita o sortida, poden ajudar a treballar aspectes que no es podran treballar al llarg de la sortida, poden ajudar a aclarir dubtes, poden ajudar a motivar i animar als alumnes,... s a dir, poden esdevenir una pea important per afavorir un aprenentatge ms significatiu. Tanmateix un treball posterior a la sortida tamb s adequat per acabar de treballar aquells aspectes que no noms han quedat introduits a la sortida, per fer una sntesi o per aplicar els coneixements adquirits en daltres contextos.

Facilitar un recull bibliogrfic i daltres recursos webs, audivisuals, jocs, etc- que sigui actualitzat i relacionat amb el tema destudi.

4.6 LAVALUACI DE LACTIVITAT

Avaluar una activitat permet detectar-ne els punt forts i els febles, i tamb permet regular i ajustar lactivitat als objectius que es pretenen assolir.

Per tant, una primera condici s que savalu en relaci als objectius formulats i que els instruments utilitzats siguin adients. Al ser una activitat de molt poc temps, no es poden pretendre molts canvis, per se nha de poder identificar algun de significatiu, encara que aparentment sigui molt petit.

Molt sovint, quan es fa alguna avaluaci, es tendeix noms a identificar el grau de satisfacci amb lactivitat, sense anar ms enll. Consegentment, s difcil poder fer cap afirmaci sobre el seu possibles resultats educatius.

Una manera davaluar lactivitat s utilitzar el moment de fer la sntesi, de recollir i organitzar els continguts tractats. Es pot preguntar als alumnes qu creuen que han aprs en acabar lactivitat, per exemple, demanant que escriguin en un paper tres coses que hagin aprs. Si a linici sha preguntat qu creuen que aprendran (o sha demanat al professorat que ho escriguin a lescola, abans de venir) i es comparen els resultats, es poden valorar les diferncies. Si no es pot fer aquesta comparaci, igualment s til recollir la seva percepci del que han aprs. Tamb es poden recollir dibuixos o utilitzar altres fonts dinformaci. Si no es t temps danalitzar totes les dades, es pot treballar a partir duna mostra escollida a latzar, ja que la finalitat no s avaluar lalumnat sin saber si a travs de lactivitat els alumnes aprenen alguna cosa.

36

Daltre banda, tamb s important recollir sentiments que hagi despertat lactivitat, tant per part de lalumnat com el professorat. Es pot fer oralment o per escrit, preguntant si recomanarien a algun amic fer-la i per qu, qu els hi ha agradat ms, qu els hi ha agradat menys, qu han trobat ms difcil, qu canviarien, etc.

A lapartat anterior ja sha parlat sobre les valoracions a demanar al professorat, per caldria remarcar la importncia de que puguin percebre que la informaci ser utilitzada per millorar lactivitat.

Finalment, s imprescindible que els educadors tamb realitzin peridicament una avaluaci de lactivitat, a partir de les seves percepcions i possibles nous coneixements, i molt especialment de la seva actuaci. s molt convenient que de tant en quan es puguin fer observacions mtues de les diferents maneres de conduir lactivitat, tot amb la finalitat de detectar els punts forts i febles i aix poder anar regulant la seva prctica educativa.

4.7 ALTRES RECOMANACIONS

4.7.1. CONTACTE PREVI

La importncia destablir un contacte previ de qualitat entre els educadors i lescola es relaciona directament amb la probabilitat que lactivitat sigui molt ms til per a la formaci de lalumnat i faciliti tant la feina del professorat com la de les persones responsables de dur-la a terme.

En aquest sentit s molt recomanable preveure per part de les entitats organitzadores un pla dacci per estimular que aquest contacte previ no faci referncia noms a aspectes organitzatius, sin que incideixi tamb en els educatius.

s ben cert que en molts casos alguna persona de lescola ja coneix lactivitat per aix no exclou la importncia de:

- Assegurar-se que el professorat que participar amb els seus alumnes conegui de primera m els objectius de lactivitat i les seves caracterstiques. Es pot facilitar el dossier del mestre i un exemplar del dossier de lalumnat amb antelaci, per sovint cal complementar aquests informaci escrita amb un contacte ms personal.

- Conixer en quin context es situar la visita de cada grup-classe i en relaci a quina temtica destudi o possibles interessos. Es poden suggerir activitats prvies a realitzar a lescola i, en general, estimular una bona preparaci.

- Recollir qu sap lalumnat sobre els continguts de la visita i, molt especialment, les seves expectatives i qu creuen que aprendran. Aquesta informaci es pot utilitzar per a lavaluaci (veure apartat 4.6).


37

- Compartir amb el professorat quina pot ser la seva funci al llarg de la visita i possibles maneres de collaborar amb leducador o educadora (veure apartat 4.4.1d).

Aquest contacte previ es pot realitzar a linici de curs mitjanant una reuni personalitzada o conjunta amb tots els professors que han sollicitat lactivitat. Tot i que estadsticament sempre trobarem mestres que no utilitzen aquesta informaci o formaci prvia, tamb s cert que nhi ha daltres que sen beneficiaran, ells i els seus alumnes.

Al mateix temps, s important realitzar un contacte telefnic la setmana abans de realitzar lactivitat, tant per acabar de concretar aspectes de funcionament i coordinaci, com tamb per conixer com ha anat la preparaci prvia, si el professorat t un especial inters per tal que saprofundeixi en uns determinats continguts, etc.

En tots els casos es requereix que la persona que mant el contacte amb les escoles conegui b les activitats i les seves finalitats, i disposi de criteris didctics per orientar al professorat.

4.7.2. VISITES PRVIES A LESCOLA

Hi ha activitats, que realitzen una sessi prvia als centres educatius fet que tamb suposa una srie davantatges: contextualitzar lactivitat; treballar conceptes a laula que a la sortida no seria possible fer-ho; permet conixer als alumnes, veure quins sn els seus coneixements previs i aix poder regular lactivitat en funci del grup; motivar els alumnes etc.

4.8 REFLEXIONS FINALS

Globalment es pot concloure que loferta dactivitats relacionades amb lEducaci Ambiental realitzada en el marc del programa Ciutat i escola de la ciutat de Sabadell abarca temtiques importants i s fora complementria. Aquestes temtiques les hem agrupat al voltant de vectors ambientals i de medis, classificaci que ens sembla pot facilitar la seva relaci amb el treball a lescola i, al mateix temps, destaca les problemtiques ambientals rellevants.

Sha pogut constatar que en relaci a la majoria daquestes temtiques hi ha alguna activitat de caire ms global, que possibilita una anlisi de la problemtica des dun punt de vista ms holstic, i daltres ms particulars, que estan enfocades al coneixement daspectes parcials. Aix possibilita aproximar-se a la realitat des de diferents perspectives i, si lescola ho creu convenient, vincular unes activitats amb daltres sense que es donin repeticions.

Tamb sha comprovat que hi ha una gran concentraci dactivitats per a les edats compreses entre 10-16 anys i, en canvi, molt ms minoritria al primer i

38

segon cicle de primria. Especialment en aquest darrer cas caldria replantejar loferta.

Com ja sha indicat hi ha aspectes millorables tant en relaci a la comunicaci dels objectius com al contingut ambiental prpiament dit i caldria destacar la falta dun treball explcit per promoure noves actituds i comportaments. Tamb s fora millorable la metodologia aplicada en la realitzaci de les activitats, aix com la seva avaluaci ja que poques vegades sha previst com dur-la a terme. En canvi, cal remarcar la qualitat del contingut escrit i dels materials didctics per a lalumnat. Creiem que linstrument utilitzat per a lanlisi de les activitats pot ser til per orientar la seva revisi i millora.

Considerem tamb que seria desitjable unificar la terminologia de les activitats. No hi ha diferncies entre tallers, itineraris o daltres activitats que no porten aquests noms, per la qual cosa no es justifiquen les diverses etiquetes. Tamb podria ser convenient que els ttols es vinculessin a la classificaci temtica proposada, de manera que queds ms clara les relacions entre les diferents ofertes.

Per finalitzar, voldrem posar de relleu lesfor que fa lAjuntament de Sabadell en collaboraci amb entitats i institucions de tot tipus per promoure lEducaci Ambiental entre els nois i noies de la ciutat, cosa que sevidencia en aquest estudi.


39

ANNEX 1: CRITERIS DAVALUACI DE LES ACTIVITATS

I. SOBRE ELS OBJECTIUS

I.1. En relaci als procediments (aprendre a saber fer)

1. Posen mfasis en els aspectes intellectuals de lalumne ( capacitat d'observar, identificar, recollir dades, dordenar-les, analitzar-les, modelitzar-les; capacitat de relacionar diferents fenmens o elements duna situaci)?

2. Posen mfasis en els aspectes tcnics (capacitat de construir o utilitzar un aparell, de representar les idees principals en forma dimatge, esquema, grfic...)?

3. Posen mfasis en els aspectes socials (capacitat dexpressar-se oralment o

per escrit, de comunicar, descoltar-se, de consensuar)?

I.2 En relaci als coneixements (aprendre a saber)

1.Faciliten ladquisici de sabers necessaris per analitzar/estudiar les situacions o problemes de l'ambient?

I.3 En relaci a les actituds i els valors (aprendre a saber escollir i actuar), es mira d'afavorir actituds i valors com:

1. Lequitat, la solidaritat (cooperaci amb el grup, actituds solidaries envers el grup i lentorn,...), la tolerncia (acceptaci i valoritzaci diferncies, comprensi altres punts vista,...) o lautonomia (capacitat descollir per un mateix)?

2. La responsabilitat? (respectar l'entorn proper, adoptar pautes de comportament responsables per disminuir l'impacte ambiental de les nostres accions).

3. La presa de conscienciaci (sensibilitzaci envers la temtica estudiada i estima per l'entorn proper)?

II. SOBRE ELS CONTINGUTS

II.1. En relaci a lEducaci Ambiental

1. Es dna una visi complexa de la temtica ambiental estudiada?(visi sistmica, multicausalitat, pensament crtic)

2. Sofereix oportunitats que els/les alumnes analitzin les temtiques des de diferents perspectives (interessos dels actors implicats, ventall d'opcions,...)?

3. Es promou una visi de les relacions de les temtiques o problemtiques estudiades a nivell local amb un mbit ms global?

4. Safavoreix als/les alumnes laprenentatge de:

40

4.1 ... processos o sistemes naturals o altres aspectes

relacionats amb el coneixement de la natura?

4.2 ... factors que provoquen problemes ambientals?

4.3 ... com depenen les persones de lambient?

4.4 ... limpacte de les activitats humanes en lambient?

4.5 ... importncia de les accions individuals i collectives

per protegir i gestionar lambient?

II.2. En relaci a ladaptaci del contingut al nivell dels alumnes

1. Els continguts sn adequats al nivell dels alumnes a qui van dirigits?

2. Les activitats/informacions utilitzen un llenguatge adaptat als alumnes?

3. Els continguts tenen en compte la diversitat descoles?

II.3. En relaci a la qualitat del contingut escrit

1. Es dna una visi vlida/ cientificament correcte dels fets que sestudien?

2. Les relacions entre els diferents continguts sn explicades?

3. Les informacions sn expressades amb un llenguatge entenedor?

4. Els textos sn correctes des dun punt de vista sintctic i ortogrfic?

5. Les informacions i les dades estan actualitzades?

6. Leina cont taules, grfics, mapes i/o fotografies?

7. Leina cont un glossari que reculli les definicions dels conceptes nous?

III. SOBRE ELS MTODES PEDAGGICS

III.1. En relaci al desenvolupament de l'activitat

1. Es parteix de lestudi de temtiques ambientals properes?

2. Els objectius de les activitats es fan explcits i es busca compartir-los amb els alumnes (estimular, proposar reptes)?

3. Sintenta conixer qu saben els/les alumnes sobre la temtica tractada? (exploraci dels coneixements previs)

4. S'utilitzen estratgies de pedagogia activa o laprenent s un actor de la seva formaci (safavoreix un treball en equip, els debats, la presa de decisi, la presa de responsabilitat,...)?

5. Les activitats promouen l'aprenentatge dels "perqus" ms que tan sols la transmissi d'informaci?


41

6. Es proposen activitats motivadores?

7. Sobserva la realitat ambiental i sen extreuen dades?

8. Sanalitzen les dades?

9. Es fa un anlisi sobre les conseqncies o incidncia a la vida quotidiana dels resultats obtinguts i es proposen solucions?

10. Es proposen activitats de sntesi de tot all que han aprs amb lactivitat?

11. Es proposen activitats per aplicar all aprs en altres contextos o situacions?

12. Es disposa de material de suport variat per lactivitat (diapositives, mapes, transparncies, audivisual,...)?

III.2. En relaci els materials didctics per lalumne

1. La qualitat esttica de leina educativa s bona?

2. Leina presenta certs elements a valorar de la seva presentaci (originalitat, color, s de paper reciclat...)?

3. Els textos presenten un estil viu i dinmic (estil directe, personal, que es plantegi qestions, frases curtes,...)?

4. Les informacions i les activitats es desenvolupen duna manera ordenada ?

5. Les activitats utilitzen estratgies daprenentatge variades, com ara:

5.1 la lectura i la interpretaci d'informacions (textos, grfics)

5.2... respondre preguntes del qestionari o del gui de treball

5.3 realitzar una activitat prctica (prendre mesures de la vegetaci, analitzar qualitat de laigua, observar animals o ocells,...)

5.4 realitzar illustracions

5.5 la combinaci del treball en grup i del treball individual

5.6 argumentar sobre les temtiques ambientals (expressar opinions i punts de vista)

6. Les illustracions que sinclouen ajuden a...:

6.1 ...comprendre all que s nou o a concretar les informacions?

6.2... identificar/reconixer aspectes de la realitat?

42

6.3... motivar els alumnes?

IV. SOBRE UN CONTEXT D'UTILITZACI APROPIAT

IV.1 Aspectes generals

1. Les activitats que es proposen estan relacionades amb el currculum escolar dels alumnes a qui es dirigeixen?

2. La temtica tractada s rellevant des de la ciutat de Sabadell?

3. L'ambient fsic on es realitza l'activitat s apropiat per l'aprenentatge?

IV.2 En relaci al treball previ i posterior

1. Es realitzen activitats previes monitoritzades per l'entitat organitzadora?

2. Es plantegen activitats prvies o posteriors a l'activitat que ofereix el programa?

3. Es contempla la possibilitat d'un treball o contacte previ amb l'escola que realitzar l'activitat?

4. Es facilita un dossier amb informacions complementaries pel professorat?

IV.3 En relaci a l'avaluaci

1. L'activitat proposa estratgies de valoraci per part dels professors?

2. L'activitat proposa estratgies de valoraci per part dels alumnes?

3. L'activitat contempla realitzar una avaluaci de l'activitat?


43

ANNEX 2 : ANLISI PER ACTIVITAT I SUGGERIMENTS DE MILLORA

Activitat 8.1 Laigua: el cicle de laigua a la ciutat

Sobre els objectius

Alguns objectius que es proposen caldria replantejar-los des de la perspectiva de la persona que aprn:

- Donar a conixer el cicle de laigua tenint en compte aspectes de gesti, educaci al consumidor i implicacions ambientals : No s un objectiu daprenentatge ja que no est formulat sin que s un objectiu que es planteja la instituci organitzadora. Daltre banda, el concepte de cicle que es presenta no sacaba de tancar, s a dir, un cop laigua surt de les depuradores van als rius per no sexplica com retorna a les nostres aixetes.

- Fomentar actituds positives i de collaboraci en la preservaci del medi s un objectiu que caldria concretar o contextualitzar en lactivitat. Com per exemple, expressar actituds de collaboraci en lestalvi daigua.

- Adonar-se de limpacte de les aiges residuals sobre el medi i la salut de les persones s un objectiu que podria formular-se duna manera no tant negativa com per exemple, prendre conscincia de lesfor que suposa fer arribar laigua corrent a totes les llars de la ciutat i lesfor que suposa la seva depuraci.

Sobre els continguts

Els continguts que es treballen a lactivitat no han estat definits en el programa dactivitats de Ciutat i escola.

Daltre banda, es considera que els continguts treballats sn adequats per que caldria incloure aquells continguts que permetin tancar la idea de cicle de laigua que es planteja transmetre.

Sobre ladequaci dels mtodes pedaggics

Lactivitat posa mfasi en la transmissi dinformaci i no es plantegen estratgies de pedagogia activa variades. Tanmateix, es valora positivament ls de material de suport (lmines, diapositives) en les seves explicacions.

Lactivitat es podria complementar amb propostes dactivitats prvies (per exemple, veure el consum mensual daigua de cada famlia dels alumnes visitants, analitzar el rebut de laigua etc.) i una activitat de sntesi en finalitzar lactivitat on tamb es tanqui la idea del cicle integral de laigua.

44

Altres observacions

- Com aspecte destacable s que es facilita informaci, tant als mestres com als alumnes, concreta sobre Sabadell, CASSA i la depuradora que est ben documentada i on tamb sinclouen mapes molt entenedors sobre el subministrament de laigua a Sabadell.

- Tamb es valora positivament, que es proposin activitats per treballar posteriorment a laula: un dossier per lalumne (amb diverses activitats per primria i secundria) i propostes amb dexperincies al laboratori pel professorat. Tanmateix, les activitats que es plantegen no faciliten un exercici de sntesi ja que sn exercicis allats sobre els conceptes tractats al llarg de la visita per sense establir-ne relacions.

- El concurs de dibuix s una proposta interessant per estimular el treball posterior a laula i sha constatat que s efectiu degut a la seva elevada participaci.


45

Activitat 8.2 El Museu de lAigua (CASSA)

Sobre els objectius

Els objectius que shan formulat no sn objectius daprenentatge sin els objectius de la instituci organitzadora. Per tant caldria reformular lobjectiu de donar a conixer la histria del provement de laigua de Sabadell utilitzant un verb ms concret. Per exemple, identificar els principals canvis en el consum daigua i les seves conseqncies al llarg del temps i a Sabadell.

Daltre banda, seria interessant que des dun punt de vista de lEducaci Ambiental, es tingus en compte altres aspectes relacionats amb la valoraci daquest recurs natural i el foment del seu estalvi.


Els continguts de lexposici sn interessants perqu parteixen duna temtica molt rellevant en lmbit de la ciutat de Sabadell. Els continguts fan referncia a levoluci histrica del sistema dabastament de laigua a la ciutat de Sabadell en funci de laugment de la poblaci i la industrialitzaci.

Daltre banda i com sha esmentat anteriorment, seria important incloure continguts relacionats amb la valoraci de laigua com a recurs natural escs i la importncia de fer-ne un s racional.


La metodologia utilitzada fa que sigui una activitat poc participativa i centrada bsicament en la transmissi de la informaci i la lectura i/o observaci dels plafons.

El material de divulgaci que es facilita a lalumne t una bona presentaci (fotografies, mapes i informacions sobre lexposici) per els continguts no sn gaire adaptats als alumnes a qui va dirigit (no es plantegen qestions, no es plantegen reptes ni tampoc tracten aspectes que puguin ser motivadors pels alumnes). Aquest material seria ms adequat per adults.

Altres observacions

Per complementar aquesta activitat es podria elaborar un gui per seguir lexposici o b, plantejar una activitat de posterior on es treballs a laula els diferents aspectes tractats al llarg de la visita al Museu de lAigua.


47

Activitat 8.3 Introducci als bons hbits per a lestalvi daigua

Sobre els objectius

Els objectius descrits cal que siguin descrits des del punt de vista de les persones que aprenen i no des del punt de vista de leducador. Per aquest motiu es recomana substituir els objectius especificats pels segents:

- Identificar lorigen i la destinaci de laigua que consumim a les nostres llars.

- Prendre conscincia de la importncia de laigua com a recurs vital

- Identificar bons hbits per estalviar aigua.

- Construir un dispositiu destalvi daigua per la llar.


Lactivitat introdueix el concepte de cicle integral de laigua per posteriorment poder identificar els diferents usos quotidians de laigua i per valorar la necessitat de realitzar un estalvi daquest recurs a les llars.

Es posa mfasi en la identificaci dels usos ms quotidians de laigua mitjanant la confecci de dibuixos que posteriorment, amb la realitzaci dun joc es remarcar la importncia de tancar laixeta.


- Lactivitat est molt ben plantejada perqu utilitza diferents estratgies daprenentatge i totes elles impliquen activament als alumnes. Sinclou una activitat dintroducci sobre laigua i els bons hbits mitjanant el suport dunes lmines amb dibuixos sobre el cicle integral de laigua i els usos de laigua a la llar. Desprs es realitza un joc, on prviament els alumnes han de fer un dibuix sobre qualsevol s de laigua, on es reflexiona sobre els usos que en fem de laigua i sobre la importncia de tancar laigua sempre que es fa servir. Finalment, es construeix un dispositiu per estalviar aigua. Aquest dispositiu inclou unes instruccions

avaluaciÓ de les activitats relacionades amb …ca.sabadell.cat/educacioambiental/d/avaluacio ea...

Documents