AGRICULTURA I RAMADERIA '43

Les races animals relacionades amb l'etnologiade Catalunya

(Discurs de recepció de M. Rossell i Vila a l'Acadèmia de Ciències)

'i el número anterior)

III. — I .es races animals

a) Els cavalls. — La població cavallina actualde Catalunya no té cap relació amb la raça au-tòctona, fis una població mestissa en la qual hanparticipat nombroses races. Fins a la meitat delsegle passat, la raça cavallina catalana es man-tingué pura. A part'r d'questa data i pel dobleefecte de les idees generals i del factor economic-es començà introduir a Catalunya sementals exò-tics. En aquest sentit, l'acció de l'Estat espa-nyol es manifesta en 1852 amb l'establiment aPuigcerdà d'una parada de sementals. Simultà-niament els particulars adquireixen exemplarsde races estrangeres amb objecte d'augmentar elvolum de les eugues o poltres de més amplada,producció reclamada per les indústries de trans-port.

Del cavall anterior a la població mestissa ac-tual, no en posseïm cap descripció. Però sabemd'una manera certa que 1a població actual dife-reix en absolut de la població precedent. Nosal-tres hem conegut ramaders i tractants que enshan desrit els caràcters dels cavalls de la pobla-ció existent abans del mestissatge i ens han mos-trat alguns subjectes com semblants o idènticsa l'antic cavall. Personalment han pogut apre-ciar en una masia, Son Fangar, prop a Felanitx(Mallorca), una eugassada dotada de caràcterspropis (i), diferents dels. caràcters de les racesveïnes, considerada pels mallorquins com repre-sentant de la raça antiga i pròpia del país. Tso-ladament a Catalunya i en comarques arrecona-des del Pireneu francès, hem observat diversossubjectes atàvics portadors d'anàlegs caràcters.

Davant d'aquests fets, es pot preguntar si lapoblació cavallina precedent a la població actualmestissa constituïa una raça, i en cas afirmatiu,quin era el seu origen i la seva àrea geogràfica.

Aquesta investigació és fàcil en els pobles 011la continuïtat històrica constitueix la norma. Pe-rò a Catalunya la labor és més difícil per quantla seva història cultural s'interromp bruscamenten el moment que deixa d'ésser un Estat. Lesnostres investigacions sespecte la població cava-

(1) M. Rossell i Vila: «La Uamadnrlit de Mallorca. Menorcai KIVI ut". Memòria escrita por encàrrec do la Mancomunitatili- Catalunya, 1918.

llina dels segles XIX al XVI han estat comple-tament infructuoses. Pel contrari, l'Kdat mitja-na ens ofereix documents de molta vàlua, Elsde caràcter artístic qón proporcionats per l'ivs-cola de pintura catalana, anomenada quatrecen-t'.sta, i l'obra de Manuel Díez titulada l.'likrc deMatwscalia, constitueix un monument científic.

L'examen de les pintures quatrecentistes mos-tra, per regla general, cl tipus del cavall tal comens ha estat descrit verbalment per vells rama-ders i tal com nosaltres l'hem pogut apreu.ir ensubjectes atàvics i tal com l'Hem admirat en l'al-ludida eugassada mallorquina. Kntrc les pintu-res quatrecentistes representant cavalls, duesd'elles ressalten de totes les altres per la sevatècnica i valor artístic. Ambdues obres es trobenen el Museu d'Art i Arqueologia d'aquesta capi-tal, proce'dents una de Granollers, retaule delsegle XV, obra de Vergós, i l'altra també retau-le, de l'Església parroquial de Sarrià. El cavallque existeix a cada un d'aquests dos retaules res-pon a la perfecció als caràcters dels cavalls quepresumim de raça catalana. La resta de les pin-tures quatrecentistes que coneixem 110 assolei-xen de bon tros el realisme que posse'xen elscavalls dels retaules de Granollers i de Sarrià.En la pintura número 16 del Museu Episcopalde Vic, el cavall de pelatge obscur s'assemblaforça amb el tipus ideal de la raça catalana Al-guns parescuts té també amb aquest tipus el ca-vall negre del retaule del col·legi de les EscolesPies d'aquesta ciutat. Els calvaris del Museu deVic, assenyalats ?unb els números 262, 264, 266i 2ÓQ, com igualment el cavall de Sant Jordi d'Os(Pallarsi i el de l'Església parroquial d'Inca (Ma-llorca), són bastant estilitznts per a qué puguinservir a una diagnosi. En canvi, l'estàtua enbronze de l'Església de Sant. Martí de València,obra del segle XV, representa força bé la raçacatalana, principalment el cap i cos, però notnnt l'esquelet apendicular.

Els cavalls de les millors p'ntures quatrecen-tistes i el bron/e de València corresponen a ladescripció que del cavall fa Manuel Díez en elLlibre de Manescalia, obra escrita en català enel segle XV, per encàrrec d'Alfons IV de Cata-lunya (V d'Aragó). L'aparició d'aquesta obra

t44 AGRICULTURA I RAMADERIA

coincideix amb el període àlgid de l'imperialis-me català. El cavall, clement de guerra, no po-din ésser oblidat, Per aquesta raó els reis cata-lans, el mateix en la seva pàtria que en els seusdominis procuraren sempre la millora de l'espè-cie lavallina. Jaume 1 imposà obligacions als ter-ratinents de Mallorca respecte la cria cavallina ;Pere li manté parades de sementals pel .seu comp-te, corn ho prova un document, que és la facturade la civada consumida per dits animals, exis-tent en l'arxiu del municipi d'Ilix (Cerdanyafrancesa). A«més, «la legislació catalana prohi-bia, sota cap pretext, que es poguessin embargarels cavalls» (i). Durant el domini català aNàpols, aquesta ciutat fou la primera d'Huropaen equitació. El Llibre d# Manescolia fou el mes-tre de veterinaris durant més de dos segles, ésa dir, fins que en diversos països europeus apa-reixereu obres similars, sense que les primeresavantatgessin a aquella. L'obra de Manuel Díezno fou, però, la primera escrita en català. Laprimera obra d'aquests nuna fou escrita per Cor-retger en cl segle XIII i es titula Cirurgia decavalls. l'A manuscrit es troba a la BibliotecaNacional de París (?). És a dir, en l'Edat mit-jana existia a Catalunya una tradició d'ilipòlígsi de veterinaris.

Iva descripció que del cavall fa Manuel Díezés com segueix :

«Dlí I,A BELLÉA QUBl CAUALI. PEU HAÜER. — Locauall deu hàuer lo cap molt sech e descarnat :e lo front ample : e los ulls grans c eixitsen fo-ra : c les selles planes e no gens grosses ¡ e losobreull inflat e rebotit per a fora : les orellescurtes e agudes e dretes e no gens penjades : lesbarres primes e molt feses a gran freu de unaa altra : en les galtes poca enrn ; les narils moltamples e que dins li veja hom vermellor : la bocaben fesa e lo morro dejus mes larcli que lo dedessus e ab poca carn : lo coll deu ésser prim elarch e voltat per amunt ample en vers les espat-les e ques raja aprimant fins al cap e quant siaal cap que sia molt prim ; los dins no molt larchsni spi.'ssos e que sien blaus e prims : e que tingales espatlles amples e largues e ben fornides decarn ; e los pits amples c eixits per a fora e re-

U) Brntaijg: «Popululona roralea iln Bonaaillon au moyon:¡Kí': DMa. 25-27.

(2í ïttspooto '•Oininrin do cavall* •, vegi'a i'l noitro article ¡tla mvihlji AOlUcIJI/nilíA, mim. 10. any 1925

dons ab una canal per mig del goles ample de-mostrant departí mente de les cspatles : e lo ce-llar e lo dos curt e pla e no sia voltat per amuntni per avall : e que tinga lo lom pla e ample eacaíialat: e que haja les costelles amples e lar-gues : lo costat redó y embotit, lo ventre redó egran pero amagat dintre les costelles amesurada-ment : les yllacles grans e amples e les anquesplanes e amples però ab un petit de caiguda euna canal per lo mitg e gran tret del un nuu alaltre : Ics cuixes grosses e largues e ab innltacarn baix dins e de fora : la eolia baixa e fermaab gros mascle c prou cavells larchs fins a terrac que per nenguues esperonades que li donen tnoga la coha c que la part estreta dins les cuixes :lo ses haja exit per afora : les garres largues,dretes e ampies : los braços sien am grossos bra-hons : c los genolls amples e descarnáis e plans :les canyelles dretes e amples e sens ninguna carnmostrant tots los nirvis y venes: lo trabadormolt curt e ab molts cabells detrás. Iv los bralloses menester que quant lo cauall está junt síaumolt mes amples de la hu a laltre al envers losbrahons que no del genoll avall envers Ics mans.Les corones planes primes e peloses : Ics manslises negres grans c redoncs e de part de dinsmolt fondes e descarnades : lo taló ample e pla.»

Aquesta descripció és copiada de l'exemplarde Llibre de MancscaUa que posseeix cl doctorSerra i Vilaró, del Museu Diocesà de Solsona.Es troben altres exemplars en català en la Bi-blioteca Universitària de València i un fragmenten la Biblioteca de la Diputació de Palma. Aques-ta obra fou traduïda en castellà i en aquesta llen-gua se'n coneixen nombroses edicions.

De l'Edat moderna s'ignora l'existència de do-cuments que es refereixin a la població cavallinacatalana. Com excepció s'ha de consignar que elcavall de l'estàtua de Sant. Jordi, obra de Vall-mitjana, que guarneix l'edifici de l'Arxiu de laCorona d'Aragó, es de la mateixa raça que elrepresentat en les pintures quatrecentistes i deldescrit en Llibre de Manescalia. Keliu Rües (0data l'escultura de Vallmitjana en 1859. Aquestadata correspon precisament a l'instant en quècomencen els creuaments de la població cavallinacatalana.

li) Pelfti l í l ies : .L 'Useu I t i n a c u t a l a u u«Kl» a r t i s t e s» . B a t v H o n » , 1928.

Kleru»». Vol.

LA MILLOR TUBERÍA PER ACONDUCCIONS A PRESSIÓ

AGRICULTURA I RAMADERIA

Per Ics proves adduïdes, i malgrat la discon-tinuïtat que existeix a Catalunya des del se-gle XVI fins.els nostres, dies, creiem que en elnostre paía luí hagut d'existir una raça de ca-valls. Aquesta creença es vegé confirmada des-prés de l'estudi que en l'Escola Superior d'Agri-cultura practicaren en una calavera procedent delMonestir fie les Fuelles, de Sarrià, edifici delsegle XV. Aquest crani junt amb altres cinquan-ta, feia l'ofici de carquinyoli en les voltes de cütMonestir. Els altres cranis, excepte un que anaa parar a casa d'un artista, foren destruïts, I/es-tudi morfològic del crani de l'Escoda revela quepertanyia a un animal dels mateixos caràctersque els representats en les obres dels quatrecen-tistes i a més concordava amb la testa dels ani-mis comparant l'eugassada mallorquina. Perconsegüent eu endavant, ni un sol dubte res-pecte l'existència a Catalunya d'una raça eava-llina, puix que es posseïen documents vnriats icneordants i principalment el més segur de tots,que és un crani.

Aquesta persuado ens obligà a indagar els orí-gens de la raça. Els orígens de les races solen co-mençar on acaben els estudis històrics. D'aques-ta regla nosaltres mateixos, ¡gual que tots elsautors zootèciiics, no n'hem pogut ésser excep-ció, puix que en treballs anteriors crèiem que laraça catalana sols tenia un origen històric. Peròla impulsió que la Mancomunitat donà a la cièn-cies prehistòrques, obrí nous horitzons als estu-dis de la raça de la qual tractem.. En un treballpresentat a la Societat catalana de Biologia i pu-blicat per la mateixa, intentàrem mostrar coml'art rupestre amb el seu realisme i riquesa detigures animals, especialment cavalls, podia cons-tituir un mètode per a l'estudi de l'origen i clas-sificació de races (i). Nosaltres fórem els pri-mers en establir la diagnosi racial en l'art ru-pestre. Després altres autors han seguit el ïna-teix mètode.

En el Principat l'única estació rupestre ambanimals és Cogul, on el cavall no s'hi troba re-presentat, com tampoc en les pintures de la re-gió de València. En l'art quaternari del Migdiade França abunden els cavalls, i en la zona can-tàbrica espanyola, els èquids s'hi troben més omenys figurats. Els cavalls de raça catalana estroben gravats profusament en la cova de LesCombarelles, a Ezyes (Dordonya). En Ics plan-xes publicades en l'obra Les ComburAlcg, perCapitán, Breuil i Peyrony, assenyalem com ani-mals,, de raça catalana les figures 17, 29, 30, 38,66> 71, 73, S4, 85 i 105. En la cova de Font de

(I) M. RÜKK«U i Vila: ~l,a elíptica eti etnologia, animal".Treballa de la Societat iU- Biologia, Barcelona, 1916.

Gawne, veïna de l'anterior, com igualment cula de Mantespan, apareixen també alguns cavallsd'aquesta raça, com igualment en altres covesde menys importància. Totes Ics figures al·ludi-des són gravats. En pintura DO hi ha ni un solcavall de raça catalana. Alguns dels relleus deCap Blanc, figuren així mateix la raça que cusocupa. Les representacions cavallines niés prò-ximes als Pireneus, com el cavall de vori de lacova d'Espèlugues (Lourdes), i cl can de cavallcu banya de ren del Mas d'Azil (Ariège), sónveritables t'pus de raça catalana (j). Es conve-nient observar que eL verteut mediterrani fran-cès es troba quasi totalment desproveït d'art ru-pestre. Com és sabut, l'art quaternari pertanyal període magdalcuià, de manera que llavorsexistía amb tota seguretat la raça cavallina cata-lana. Però aquesta raça és encara tnés antiga :es remunta a l'aurignacia.

Bn les coves de Grimaldi, M.r. Boulc descobrí,entre altres peces osteorològiques, un crani enterde cavall, del qual escrigué un notable treball (.:).Bonle fundant-se en un estudi comparatiu ambel crani de la Grenellc, igualment quaternari, clqual Sansón reconeixé com un passat de l'actualraça perxerona, i per altra part comparant-loamb els tres tipus fonamentals de Cossar-Ewart, cregué que el podia classificar com perta-nyent a la raça perxerona. La descripció de lacalavera de Grimaldi, segons Boulc, és com se-gueix : frontals amples i quasi plans ; òrbites iarcs zigomàtics llisos i de volum mitjà ; Ics òr-bites tenen una forma quasi circular ; els llagr-mals no presenten depressió ; la superfície del:.nasals es perllonga regularment, però aquestsossos tenen, des de son origen, una depressióque es continua al llarg de la sutura del nasfins al nivell de l'intermaxilar, on els ossos sóntrencats ; els nasals són netament encorváis ensentit transversal.

Aplicant a la calavera de Grimaldi l'índex deCossar-Ewart resulta :

Longitud de la cara x 100

Longitud total del crani

Amplada de la cara x 100

Longitud fle la cara

Amplada de la caixa cerebral

Longitud de la caixa cerebral- = 67

(1) I.:I p r i m e r a d'uíiuo*ten fi>• *<rr• no ¿t pròpiament un cavull. KÍiió u n a HUj;a.

<- •.f.·mi·iíu ïííiiiM-: i* • grnitoif do GrlmaldH, vuit. 175.

146 AGRICULTURA I RAMADERIA

del cavall era de clos anys i inig.Comparant el Crani estudiat per Boule arnb el

del Monestir de les Pueriles hi trobem una sem-blança superior als cranis de les altres races. Latesta Je) Monestir da les Puclles marca tretzeanys i la seva morfologia i conexiona òsseessón : perfil recte ; braquicèfalia, frontals plans ;forat orbitari gros i quasi circular, apoíïsi orbi-taria mitjanament pronunciada ; ílagrimals sen-se depressió, amb el tubèrcol molt desenrotllat ;els nasals continuen la superfície plana dels fron-tals fins a la meitat de !a seva longitud, on ad-quireixen una depressió en sentit longitudinal iambdós nasals es troben units en arc ojival ; launió dels nasals amb els maxilars es realitza mit-jançant una depressió. Entre aquest crani i elde Grimaldi existeix un parescut sorprenent.

L'índex de Cossar-Kw&rt en la calavera delMonastir de les Fuelles dóna :

Longitud de la cara 35*100

Longitud del crani 48

Amplada de la cara TQXIOO

-== 54''28Longitud de la cara 35

Amplitud de la caixa cerebral 10x100= 66'66

Longitud de la caixa cerebral 15

La concordancia d'aquest índexs és quasi ab-soluta, diferint tan sols de decimals el primer il'últim. Iín canvi, el segon, porta una diferènciade prop de 2 enters, diferència obligada, puixque el crani de Grimaldi era de dos anys i migi de tretze el del Monestir de les Puelles, o si-gni que "aquesta diferència és una resultant deles modificacions que experimenten els ossos dela cara abans que els animals arribin a l'edatadulta.

Aquestes mides aplicades a una calavera deraça perxerona de la col·lecció craniològiça del'Escola vSuperior d'Agricultura donaren un re-sultat molt allunyat del obtingut en el "crani deGrimaldi, Si la mètrica del fòssil estudiada perBoule no correspon a la de la raça perxerona,tampoc s'hi avé la morfologia. Els frontals delperxeró no són plans, sinó un poc corvats i clperfil del nas es diferent i diversa la terminaciód'aquest òrgan que en la raça perxerona ésgrossa.

Es compren però, que Boule hagi classificat elcrani de Grimnldi com pertan\'ent a la raça per-xerona (F.quus raballuf sequanius) de Sansón,puix que 110 podia encabir-se en la classificació

de Cossar-Ewart. Aquest autor reparteix l'espè-cie cavallina en, tres tipus fonamentals. El ti-pus de les estepes, representat pel cavall Prje-walskyi, de cap amarranat ; el tipus dels bos-cos, amb perfil, el cap còncau ; i el tipus de lesDieseles, de cap estret i còncau. Si el crani estu-diat per Boule no encaixa amb cap d'aquests ti-pus, troba una perfecta similitud amb el del Mo-nestjr de les Puelles.

Així, doncs, les dades aportades ens permetenafirmar que des de el paleolític fins als nostresdies ha existit una raça, la naturalesa i descrip-ció de la qual acabem de manifestar.

L'àrea geogràfica d'aquesta raça és naturalmentdelimitada per la presència d'altres races. P'lbressol d'aquesta raça pot ésser als Pirineus, desde Navarra a la Mediterrània. La raça fins a lameitat del segle passat, època en la qual comen-çaren els mestissatges, ocuparia les regions deGasconya, Llemosí, Alvèrnia, Llenguadoc, Prin-cipat, Alt Aragó, Mallorca i València. Fora d'a-quest territori la població cavallina quaternàriaés diferent, diferència que subsisteix fins la èpo-ca moderna, en la qual començareu a generalit-zar-se els mestissatges. El noroest, el departa-ment de la Dordonya, amb les, seves grutes ocoves, representa un lloc de confluència de di-verses races, en el qual també s'hi troben tipusde raça actaiana. En l'oest existeixen represen-tacions de cavalls de perfil convex. Al nord, elsdipòsits osífers de Solutrè, amb peces dels qualsToussaint reconstituí un esquelet, que Sansónclassificà del tipus belga i Toussaint, cregué quepertanyia a la raça indígena de la Bresse. Aques-ta raça de la Solutrè, de perfil còncau, hauriabaixat fins a Provença, on deixà alguns repre-sentants convisquents amb el cavall de Grimaldi.Al sud es troba la raça andalusa, molt ben re-oresentada en les pintures en roques a l'aire lliu-re i al sudoest la població castellana, ambduesde perfil niés o menys convex. Els límits de lesraces estrangeres respecte la raça catalana, desde el paleolític fins al segle passat, han estat in-variablement els mateixos.

Acabem de posar al descobert una raça cava-ll iua que des de l'auriguicià fins als nostres diesha existit sense interrupció, ocupant una àreageogràfica netament fixa.

Abans, però, d'acabar el present estudi de laraça cavallina catalana, serà convenient afegirun breu comentari respecte la causa qxie pot ha-ver impedit reconèixer a zootècnics tan experi-mentats, com Magne i Sauson, la raça en qües-tió, essent tant més estrany quan ells descri-gueren tan aciençadament les poblacions cava-11 íTICS del Migdia de França.

AGRICULTURA I RAMADERIA 147

Les idees generals que regnen a cada èpocatenen una influencia niolt notable en tota clas-se de produccions. Aquestes idees respecte la ra-ça, en temps de Magne i Sansón eren les de mo-uogènesi i emigracions. No obstant, s'ha d'ad-vcrtir que Sansón fou el primer deis zootécnicaen reaccionar contra el raonogenisme, no sois perdeclarar-lo tàcitament al parlar del crani de laGrenelle, sinó també perquè asigna per a cadaraça o tipus que estudia el bressol, que segonsell li correspon. Aquests autors i altres en estu-diar les poblacions cavallines del Migdia deFiançà es trobaren en presencia d'animals deperfil recte i de 400 quilos de pes, terme mig.És a dir, el tipus general de les poblacions cava-llines del Migdia de França, s'assemblava al ca-vall arabe, amb la diferència que no estava tanben conformat. En aquell temps no es coneixiaaltra raça que Taraba que sigues de perfil recte,braquicèfala i de pes mitjà. No té, doncs, resd'estrany que els poblacions del Migdia es con-sideressin com árabes o que és el mateix de ti-pus assiàtic. Si la conformació dels cavalls delsud de França 110 era correcte com la del cavallarabe en lloc de constituir aquest element un ca-ràcter diferencial era, pel contrari, una provade què, en virtut de les idees monogeuèsiques,tota població que s'allunyava del centre de crea-ció, tendia a degenerar. Així, la conformació de-fectuosa, era conseqüència de la imposició d'unmedi divers al medi on fou creada l'espècie, la

representació primitiva de la qual fou otorgadaa la raça araba.

.Restava tan sols investigar com i per on lapoblado del Migdia havia arribat. Per més queSansón indiqués la possibilitat de què alguna dedites poblacions tingués el seu origen en unaemigració neolítica, la creencia general era dequè procedia de la cavalleria serraïna desfeta perCharles Martel.

D'aquesta (arma els coneixements zootècnicss'acomodaven als coneixements dominants demitjans i penúltim quart del segle passat.

Pa niés d'un segle que, sens interrupció ac-túen sementals de tipus assiàtic en el Migdiafrancès. A pesar de la constància eliminadoradels caràcters de la raça indígena, la substitu-ció no ha pogut operar-se radicalment. Deixantinclús a part els cassos d'atavisme la poblaciócavalhna del Migdia difereix completament delscaràcters del mitja sang del Nord de França,malgrat ésser els sementals del mateix tipus :IK-siàtic. Aquestes diferències no han passat des-apercebudes a l'ull experimentat del professorDechambre. La resistència de la raça indígenaa fusionar-se amb els caràcters de la raça ¡.Míti-ca constitueix una indicació segura, que els se-mentals de la cavalleria mora gens o mica de-vien influir la raça catalana i aquesta, des delmoment de la introducció sistemàtica dels se-mentals de tipus assiàtic degué conservar-sepura. (Continuarà.)

N O T I C I A R I

EL PBOULEMA DBL VI

La situació difícil per que passa oi nostra pafs la ri-quesa vinícola, no és peeuüar nostra, és general en totsels països productors i, rjui més qui menys, han presllurs mesures per tol de defensar-se de la crisi.

ItMia ha reduït en un 50 per l'X) los tarifes do trans-port de vins.

Iugoslàvia concedeix prima d'exportació de 100 dinarsper hootolitre.

Bulgària suprimeix tota els impostos a l'exportació iesonru per sobre ooncedeix prima.

Austria concedeix prima d'l xeling 2 penics per bec-toíitre.

Hongria reemborsa als exjwrtadors les desposes detransport fins a la frontera dol pafs destinatari.

Grècia <Ss el nostre principal concurrent a conseqüèn-cia de la protecció indirecta que li dóna la sevs llei deviis do l'any litol, en la qual l'article 10 dóna el secretde la imponent protecció. Diu aixf el tal article:

«Art. 16. — Està prohibit larminantment utilitzar pan-ces procedents dol pagament d'impostos en mercaderia,0 bé procedents deix excedents ordinàriament posats ouvenda, per a fabricar VÍUR, místeles i concentrats, excep-tuant el ca» en quo aquests productes siguin dest natsa l'exportació.»

Riííkíifi, llimi"' darrerament lia abocat als mercats d'Eu-ropa vins i «concentrats».

Les Bepúbliques americanes estan assajant d'intro-duir als mercats europeus llurs vins.

Amb això, n'hi ha prou per donar-nos compte do ladificultat amb que topa lo vitivinicultura lumtra per a