relacionades amb els procediments · 2014. 10. 14. · nofc relacionades amb els procediments 3 b....

NOFC RELACIONADES AMB ELS PROCEDIMENTS

1

NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE

CENTRE

RELACIONADES AMB ELS PROCEDIMENTS


2

B. RELACIONADES AMB ELS PROCEDIMENTS B1. Formulació, aprovació, revisió i actualització del PEC. B2. Rendició de comptes al consell escolar amb rela ció a la gestió del Projecte Educatiu. B3. L’aplicació dels acords de coresponsabilitat (s i s’escau). B4. Procediment per cobrir les vacants del Consell Escolar. B5. Intervenció del claustre en la formulació de le s NOFC.

B6. Funcionament general del centre.

B6.1. Entrades i sortides. B6.2. Entrevistes amb les famílies. B6.3. Activitats complementàries (sortides i colònies). B6.4. Activitats extraescolars. B6.5. Torns de vigilància de l’esbarjo. B6.6. Absències i retards.

B6.6.1. Dels mestres. B6.6.2. Del l’alumnat.

B6.7. Horaris del centre. B6.8. Material de treball a classe. B6.9. Admissió d’alumnes malalts i tractament d’accidents. B6.10. Reclamacions de qualificacions. B6.11. Actuacions en el supòsit de retards en la recollida de l’alumnat a la sortida del centre. B6.12. Actuacions en cas de queixes sobre la prestació de servei que qüestionin l’exercici professional del personal docent. B6.13. El menjador escolar. B6.14. Quota de material escolar i activitats complementàries.

B7. De les reformes de les normes d’organització i funcionament. B8. Dels contractes amb empreses de serveis. B9. Ús social dels centres públics. B10. Gestió del personal d’administració i serveis i de suport socioeducatiu del centre C LA DOCUMENTACIÓ ACADÈMICA.


3

B. RELACIONADES AMB ELS PROCEDIMENTS

B1. Formulació, aprovació, revisió i actualització del PEC La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (article 91) estableix que tots els centres vinculats al Servei d'Educació de Catalunya han de disposar de projecte educatiu. Els centres del sistema educatiu català han de recollir els principis rectors del sistema educatiu establerts a l'article 2 de la Llei 12/2009. A més, els centres de titularitat pública han d'incloure els principis específics que s'estableixen a l'article 93 de la Llei 12/2009. El projecte educatiu, que és la màxima expressió de l'autonomia dels centres, recull la identitat del centre, n'explicita els objectius, n'orienta l'activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu. En aquest sentit, el projecte educatiu de centre és el document estratègic marc de la institució escolar que concreta, interpreta i aplica les previsions de la normativa vigent als trets característics del centre, d'acord amb les necessitats educatives dels alumnes i els objectius del centre. L'organització i la gestió dels centres han d'orientar-se a l'assoliment d'aquests objectius. La normativa que regula el contingut, l'elaboració, la difusió i la implicació dels diferents agents de la comunitat escolar en el PEC és la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (articles 91-95). La legislació bàsica estatal sobre el PEC es troba als articles 120 i 121 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació. El projecte de direcció, com estableix l'article 23 del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent, ha d'ordenar el desplegament i l'aplicació del PEC durant el seu període de vigència. En els centres públics l'elaboració i la modificació del PEC corresponen al claustre de professors amb la participació dels professionals d'atenció educativa, a iniciativa del director del centre, el qual formula una proposta inicial de PEC i de les modificacions i adaptacions corresponents. El consell escolar del centre té la competència decisòria d'aprovar el PEC per una majoria de tres cinquenes parts dels seus membres. El procediment d'aprovació, revisió i actualització del PEC ha d'estar recollit a les Normes d'organització i funcionament del centre. Es proposa revisar i actualitzar el PEC cada vegada que entri en vigor un nou projecte de direcció o bé la continuïtat del projecte existent, de manera que s’aprovi, si s’escau, al següent curs escolar. L’aprovació ha de ser primer pel claustre de professors i finalment pel consell escolar per garantir la seva validesa. El director o el titular del centre ha de preveure els mecanismes oportuns per adequar el PEC a l'ordenament jurídic vigent i, alhora, les actuacions necessàries per donar a conèixer el seu contingut als sectors de la comunitat


4

escolar: personal, alumnes i famílies. El PEC orienta i vincula les actuacions de tots els membres de la comunitat escolar, que l'han de respectar. Participació de la comunitat educativa El consell escolar i el claustre són els òrgans col·legiats de participació de la comunitat escolar en el govern i la gestió del centre. En els centres del Servei d'Educació de Catalunya, els membres de la comunitat escolar estan representats en el consell escolar, la composició i el funcionament del qual s'estableixen en les normes d'organització i funcionament del centre. La direcció del centre ha d'impulsar estratègies per dinamitzar la participació dels diferents sectors de la comunitat escolar, adaptades a les seves característiques i particularitats.

B2. Rendició de comptes al consell escolar amb rela ció a la gestió del Projecte Educatiu

Des de la direcció del centre s’ha de facilitar la informació per tal que el consell escolar garanteixi l’aplicació del PEC en els diferents àmbits de funcionament de l’escola: àmbit pedagògic, àmbit d’organització i gestió, àmbit de relació amb les famílies, àmbit econòmic.... Un dels mecanismes per rendir comptes al consell escolar sobre aquesta aplicació serà la memòria anual, document on la direcció del centre recull els objectius dissenyats per un curs escolar en els diferents àmbits, els quals han de seguir la línia d’escola marcada pel PEC. Aquesta memòria s’ha de presentar al consell escolar per fer arribar a la comunitat educativa el compliment dels objectius marcats i com aquesta valoració orientarà el disseny i el funcionament del curs posterior. Un altre mecanisme molt més específic per avaluar el PEC serà la valoració directa del document des dels diferents sectors de la comunitat educativa: pares/mares, mestres i altre personal del centre. Aquesta valoració es portarà a terme sempre que hi hagi una proposta de direcció nova o de continuïtat per veure si cal continuar i/o modificar aspectes ja recollits en el document o bé incloure de nous a proposta dels nous projectes de direcció.


5

B3. L’aplicació dels acords de coresponsabilitat (s i s’escau)

El projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius públics (PMQCE) té com a finalitat millorar els resultats educatius, reduir l'abandó escolar prematur i potenciar la cohesió social en els centres educatius públics. D'acord amb el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, a mesura que els PMQCE o plans d'autonomia de centre finalitzen la seva vigència, el Departament d'Ensenyament impulsa i prioritza acords de coresponsabilitat amb centres educatius per a l'aplicació del projecte educatiu d'acord amb el projecte de direcció, a fi que es desenvolupin estratègies orientades a assegurar l'equitat i a millorar els resultats educatius en entorns de característiques sòcio-econòmiques i culturals especialment desfavorides o singulars, o projectes d'excel·lència educativa que aportin experiències de qualitat al sistema educatiu. Els equips directius dels centres participants en PMQCE, plans d'autonomia o acords de coresponsabilitat formalitzen amb el Departament d'Ensenyament un acord quadriennal i elaboren i apliquen, en el marc del seu projecte educatiu, d'acord amb el projecte de direcció que n'ordena el desplegament i la seva aplicació, un pla estratègic d'actuacions on defineixen els objectius, les estratègies i les activitats per aconseguir-los. La concreció anual d'aquest pla estratègic d'acord amb el projecte de direcció és, per a l'equip directiu d'aquests centres, l'element de referència fonamental per elaborar la programació general anual i s'avaluarà el grau d'assoliment dels objectius fixats per la rendició de comptes a la comunitat escolar mitjançant la memòria anual, i a l'Administració educativa, en els termes establerts en l'acord.

B4. Procediment per cobrir les vacants del Consell Escolar

La renovació de les persones membres del consell escolar està regulada per l’article 28 del decret d’autonomia : 1. Les persones membres del consell escolar, representants electes dels diferents sectors, ho són per un període de quatre anys, sens perjudici del que s’estableix la disposició addicional tercera. 2. Els consells escolars es renoven per meitats de les persones representants electes de cada sector cada dos anys, en el primer trimestre del curs escolar. El consell escolar renovat s’ha de constituir abans de finalitzar el període lectiu del mes de desembre. Les eleccions per a la constitució o renovació de les persones membres del consell escolar les convoca el director o directora del centre públic i la persona titular del centre privat concertat amb quinze dies


6

d’antelació, dins les dates que a aquest respecte fixi amb caràcter general el Departament d’Educació. 3. Si es produeix una vacant en el consell escolar, aquesta s’ha d’ocupar pel procediment establert a les normes d’organització i funcionament del centre. Si aquestes no ho preveuen, la vacant s’ha d’ocupar per la següent candidatura més votada en les darreres eleccions, sempre que mantingui els requisits que la van fer ser elegible com a representant. Si no hi ha més candidats o candidates per cobrir-la, la vacant roman sense cobrir fins a la propera renovació del consell escolar. La nova persona membre s’ha de nomenar pel temps que restava del mandat a la persona representant que ha causat la vacant. 4. La condició de membre del consell escolar es perd quan es cessa en el càrrec que comporta ser-ne membre, quan es deixa de complir algun dels requisits per ser elegible o quan l’òrgan que l’ha designat en revoca la designació. 5. Els processos electius es desenvolupen en el centre d’acord amb les normes que aprovi el consell escolar a proposta de la direcció del centre públic o de la persona titular del centre privat concertat. En tot cas, aquestes normes han de garantir la publicitat dels respectius censos electorals i de les diverses candidatures, han de determinar la composició de les meses, que seran presidides pel director o directora, o persona de l’equip directiu en qui delegui, i han d’establir un període no inferior a deu dies entre la convocatòria de les eleccions d’un sector i el dia de les votacions.

B5. Intervenció del claustre en la formulació de le s NOFC

Correspon al director del centre impulsar l’elaboració i aprovació de les NOFC i dirigir-ne l’aplicació. Però aquesta funció l’haurà d’exercir tenint en compte l’anàlisi i valoració dels funcionament general del centre fet pel claustre de professors.

Una vegada estigui elaborada la proposta de les NOFC, es farà arribar al claustre i s’explicaran els apartats per tal que aquest pugui fer les esmenes que consideri oportunes. A partir d’aquestes esmenes, la direcció del centre redactarà el nou document que es farà arribar de nou al claustre per tal que pugui ser aprovat en un claustre específicament convocat per aquest fet.

A partir de la seva aprovació, correspon al claustre de professors informar de les normes d’organització i funcionament del centre.


7

B6. Funcionament general del centre

B6.1. Entrades i sortides Ja sabem que les entrades i sortides del centre són moments complicats ja que es concentren molts alumnes i familiars en espais petits i limitats pel que fa al moviment de tothom. És per aquest motiu que l’equip de mestres demana a les famílies que siguin pacients a l’hora de portar i recollir els seus fills ja que entre tots podem aconseguir fer-ho de manera tranquil·la i sense perill pels nens/es, ensenyant-los a fer-ho correctament. Les entrades i sortides del centre al migdia i a la tarda es faran de la següent manera:

Entrades

ALUMNES D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA: entraran per la porta d’accés del Carrer Maresme

- Els alumnes de cicle inicial pujaran a les aules per l’accés amb escales que estan situades al final del pati de sorra, al costat de l’escola bressol.

- Els alumnes de cicle mitjà i superior entraran pel passadís situat al costat del menjador i pujaran a les aules per les escales situades al costat de la zona de despatxos (entrant a l’esquerre)

ALUMNES D’EDUCACIÓ INFANTIL: entraran per la porta d’accés del Carrer Concili de Trento

- Els alumnes de P3 entraran amb les famílies fins el mes d’Octubre. Després, faran una fila al vestíbul només durant el 1r trimestre. A partir del 2n trimestre entren sols a les aules.

- Els alumnes de P4 i P5 entren sols a les aules.


8

Sortides

- Les famílies dels alumnes de P4 i P5 podran entrar al vestíbul a recollir els nens/es per la porta del Carrer Concili de Trento.

- Les famílies dels alumnes de P3 els recolliran a l’aula de motricitat.

- Tots els alumnes de primària sortiran per la porta del C/Maresme. Les famílies dels alumnes de cicle inicial podran entrar fins el pati de sorra al costat de l’escola bressol. Les famílies de cicle mitjà i superior podran recollir als alumnes al porxo del C/ Maresme.

Un cop les famílies hagin recollit el seu fill/a, han de sortir cap el carrer per facilitar l’accés d’altres famílies i tenir més espai al vestíbul i porxo de l’escola.

Entrades i sortides els dies de pluja

En cas de pluja, les entrades es faran igual que la resta de dies. Només canviaran el camí d’entrada a l’escola els alumnes de cicle inicial. Aquests entraran pel mateix passadís que els alumnes de cicle mitjà i superior (al costat del menjador) i pujaran a les aules per l’escala d’accés situada al costat de les aules de P5 (entrant a la dreta). Pel que fa a les sortides, els alumnes de primària sortiran per la porta del C/ Maresme. Però pel que fa als alumnes d’educació infantil, les famílies podran recollir als alumnes al vestíbul entrant i sortint per la porta del C/ Concili de Trento. Com que aquests dies els alumnes porten paraigües, impermeables i botes d’aigua, demanem que aquest material se l’em portin a casa en la mesura que sigui possible ja que a les aules és com plicat de vegades col·locar tot aquest material. També en el cas dels alumnes d’educació infantil, els paraigües i els impermeables acaben m ullant les motxilles, bates o material propi de l’aula. Per aquest motiu hem pensat facilitar l’accés a l’escola de les famílies. Les famílies dels alumnes de primària podran accedir al porxo del C/ Maresme per acompanyar els seus fills i recollir-los més tard. Les famílies dels alumnes d’educació infantil podran accedir al vestíbul del C/ Concili de Trento per portar-los a les 9’00 i les 15’00 hores, així com recollir-los a les 12’30 i 16’30 hores. Si han de col·locar impermeables, botes o altre material de pluja preguem que ho facin al vestíbul ja que l’espai és més ample.


9

B6.2. Entrevistes amb les famílies

L'acció tutorial contribueix al desenvolupament d'una dinàmica positiva en el grup classe i a la implicació de cada alumne en el propi procés educatiu i en la dinàmica del centre. En el seguiment de l'alumne s'ha de vetllar especialment per l'assoliment progressiu de les competències bàsiques, per la detecció de les dificultats de l'alumne en el moment en què es produeixen i per la coordinació (per prendre les mesures necessàries perquè aquest pugui continuar el procés d'aprenentatge) de tots els mestres que incideixen en el mateix alumne. En l'educació primària, una de les hores disponibles per completar l'organització del currículum es pot destinar al desenvolupament d'activitats d'acció tutorial amb el grup classe. El centre ha de preveure en la seva programació general anual la planificació d'entrevistes, reunions col·lectives o d'altres actuacions que consideri oportunes. Aquesta planificació ha de garantir, com a mínim, una entrevista individual al llarg del curs i una col·lectiva durant el primer trimestre de cada curs. És per aquest motiu que la direcció del centre planificarà una reunió col·lectiva amb les famílies a l’inici de cada curs escolar, a la qual assistirà l’equip directiu i l’equip de mestres que facin docència amb els nivell o cicle convocat a la reunió. L’organització de les reunions serà la següent:

- P3 la primera setmana de curs - P4 i P5 - Cicle Inicial - Cicle Mitjà - Cicle Superior

L’estructura d’aquestes reunions serà una primera part comú per totes les famílies on s’explicarà el funcionament general del centre durant el curs. I una segona part on els mestres de cada nivell es reuniran a l’aula amb les famílies per explicar el funcionament de classe i els objectius de treball de les diferents àrees. Pel que fa a les entrevistes individuals, serà el tutor qui convoqui a les famílies o bé aquestes qui demanin una entrevista a través de l’agenda. Cada vegada que es faci una entrevista, s’ha d’arxivar a la carpeta d’aula del mestre. A final de curs, els fulls d’entrevistes s’han de col·locar a l’expedient de cada nen/a, deixant una còpia a la carpeta d’aula per traspassar la informació quan hi hagi canvis a la tutoria d’un curs per l’altre.


10

B6.3. Activitats complementàries (sortides i colòni es)

Al llarg del curs, cada nivell i des de les diferents àrees es programen una sèrie d’activitats complementàries (sortides) per treballar alguns aspectes curriculars o bé fer activitats en espais diferents a la pròpia escola. La relació de sortides i el preu arribarà en el full trimestral on també s’especifica la quota que correspon al material escolar. El preu de cada sortida es calcula en funció del transport, monitors i preu de l’activitat. Als cursos on es programin les colònies, a la quota de les activitats complementàries s’especificarà el preu d’aquestes per fer el pagament corresponent. En el cas que un alumne no pugui assistir a una sortida i hagi fet el pagament de la quota, només es podrà retornar la part que correspon al preu de l’activitat ja que la resta està calculat entre tots els alumnes de la classe. Per poder realitzar les activitats complementàries cal fer prèviament el pagament de la quota trimestral no només de les sortides sinó també del material escolar. Per aquest motiu es demanarà fer el pagament complint les dates límit citades als fulls informatius. Igual que cada curs, per tal que els alumnes puguin realitzar les sortides programades cal que les famílies signin l’autorització que s’adjunta a la part final de la informació d’inici de curs i es lliuri al tutor/a el més aviat possible. Per aquelles sortides que impliquin dormir fora de casa com les colònies, caldrà signar una autorització específica. L’escola també vol treballar continguts relacionats amb la cohesió social dels alumnes i els mestres a través de les colònies. El centre té programades les següents estades:

• P5: 2 dies, 1 nit • 3r: 2 dies, 1 nit (al 1r trimestre) • 6è: 3 dies, 2 nits

El fet de programar aquesta activitat cada tres anys persegueix l’objectiu de que sigui una activitat contínua i sistemàtica durant l’escolaritat dels alumnes al centre. La ràtio d’acompanyament per les sortides i colònies serà la següent: Per als centres públics, la relació màxima d'alumnes/mestres, professors o acompanyants per a les sortides ha de ser la següent:

• Segon cicle d'educació infantil, 10/1 • Cicle inicial i cicle mitjà d'educació primària, 15/1 • Cicle superior d'educació primària i ESO, 20/1


11

En cas que les activitats es prolonguin més d'un dia, les relacions màximes són:

• Segon cicle d'educació infantil, 8/1 • Cicle inicial i cicle mitjà d'educació primària, 12/1 • Cicle superior d'educació primària, 18/1

B6.4. Activitats extraescolars L’organització i seguiment de les activitats extraescolars del centre correspon a l’AMPA de l’escola. Aquest seguiment es farà des de la vocalia d’extraescolars a través de les persones que formen aquesta vocalia. El disseny i funcionament de les activitats correspon a l’empresa encarregada de la seva gestió, la qual serà decidida pel consell escolar una vegada coneguda la proposta d’activitats per cada curs escolar. Aquesta decisió es prendrà a finals de cada curs exposant al Consell Escolar la proposta d’activitats extraescolars que hagi arribat al centre. Aquesta proposta ha d’explicar aspectes com: nom de l’activitat, edat a la que va dirigida, instal·lació on es portarà a terme, objectius de l’activitat, material necessari, quota de l’activitat, durada... i d’altres aspectes que es puguin demanar des de l’escola o l’AMPA del centre. Com a continguts generals, l’empresa que presenta la seva proposta d’extraescolars ha d’explicar aspectes com: substitució de monitors, titulació dels encarregats de fer l’activitat, aportació econòmica al centre en concepte d’us de les instal·lacions i del seu material, reunió inicial amb les famílies per explicar els objectius de l’activitat i presentar els monitors, reunió per explicar la proposta d’activitats extraescolars amb la direcció del centre i l’AMPA de l’escola abans de portar la proposta al consell escolar, període d’inscripció i obertura/tancament de grups..., així com altres punts aportats per l’empresa o demanats pel centre. Les activitats extraescolars seran obertes per tots els alumnes del centre i també pels alumnes d’altres centres, tot i que la quota de l’activitat serà més reduïda per aquells nens/es que pertanyin a l’AMPA de l’escola. Per tant, les empreses hauran de presentar una taula de preus per a cada activitat per si es pertany o no a l’AMPA del centre. Les activitats extraescolars del centre sempre hauran d’estar dissenyades d’acord amb el Projecte Educatiu del centre i el seu funcionament a nivell metodològic. Hauran de tenir en compte objectius com:

- Buscar activitats per afavorir la coeducació. - Oferir activitats amb preus que afavoreixin la igualtat sòcio-econòmica

entre els alumnes. - Dissenyar activitats amb metodologies comuns amb l’enfocament de

l’escola. - Treballar amb els alumnes respectant la seva evolució madurativa. - Introduir activitats de les següents tipologies: esportives, lúdiques i

culturals.


12

- Fomentar la part lúdica i d’oci del temps de lleure en detriment de la part competitiva de les activitats.

A més a més de les activitats extraescolars que es porten a terme durant tot el curs, les activitats puntuals com els Casals també hauran de regir-se pel mateix funcionament que s’explica en aquest apartat.

B6.5. Torns de vigilància de l’esbarjo Funcionament Educació Infantil i Cicle Inicial

• Habitualment els dies de vigilància de pati seran un dia per setmana i el divendres rotatiu. El nombre total estarà en funció dels dies del mes i els festius.

• Cal ser molt puntuals el dia de vigilància per tal que els alumnes no es trobin sols al pati. Es proposa que els mestres que vigilin pati surtin amb els seus alumnes un quants minuts abans que soni el timbre. D’aquesta manera assegurarem que el pati sempre està vigilat.

• Quan un mestre tingui torn de pati hauria de preveure de no tenir cap impediment per sortir puntual i estar tota l’estona al lloc de vigilància: no haver de fer trucades, no tenir alumnes castigats o per acabar feines. També caldrà assegurar-se que totes les persones del torn ja estan al pati per entrar a fer el cafè. El temps ha de ser el mínim i cal avisar al company que es deixa el lloc de vigilància.

• Si un nen es fa mal o té una mica de sang se l’ha d’enviar a la conserge o deixar-lo amb algun altre mestre perquè sigui aquest qui el curi o l’atengui. El lloc de vigilància ha de quedar descobert el mínim temps possible.

• Les persones amb els números 1 i 2 corresponen a Educació Infantil. • Les dues Mestres d’ Educació Infantil estaran al pati de sorra: una a les

escales de pujada a l’edifici nou i la zona de la compostadora i l’altra a la zona del tobogan, la font i la rampa d’accés a l’aula de motricitat.

• Les persones amb els números 3 i 4 corresponen a Cicle Inicial. Una d’elles ha d’estar en la zona dels lavabos vigilant i ajudant als més petits, les rampes d’accés i la pista de ping-pong. L’altra a la pista i a la porta d’entrada a l’escola de CM i CS.

• Els lavabos del pati són els que estan situats a l’exterior de l’escola, els que s’accedeixen per les rampes. Els lavabos que estan situats davant del menjador, al costat de la porta d’accés de CM i CS, només són per l’espai de menjador. La porta sempre haurà d’estar tancada amb clau.

• Els alumnes de P4 poden fer servir el sorral i el porxo. Els alumnes de P5 i CI podran fer servir tots els espais del pati, des de la pista fins al pati de sorra. Al pati de sorra tots els alumnes de CI també podran jugar


13

amb les joguines de sorra, la caseta i el tobogan però no a pilota ni jocs de gran moviment.

• A la pista només es permeten pilotes de plàstic tou. No es poden fer servir les de cuir, les de plàstic dur ni les de bàsquet.

• Els dies de pluja es podrà utilitzar el porxo. La seva capacitat és d’un nivell per tal que els alumnes no estiguin sense espai. L’equip directiu coordinarà de manera rotatòria qui surt. La resta de cursos s’han de quedar a les aules o ocupar espais comuns com l’aula de motricitat d’Educació Infantil o passadissos de Cicle Inicial.

• Si ha plogut, tot i que ja faci sol, l’equip directiu també coordinarà si el pati està en condicions per utilitzar-lo (en funció dels bassals d’aigua i el fang). Si no està en condicions només es farà servir el porxo. També es coordinaran les sortides pel porxo de les 12’30 h i les 16’30 h de Cicle Inicial.

• El grup que utilitzi el porxo farà servir els lavabos del menjador. • Si la pista està molt mullada o té bassals amb força aigua no es podrà

jugar a pilota. Per tant, es recomana que aquell dia els alumnes ja no baixin la pilota. També ho coordinarà l’equip directiu.

• Quan soni el timbre els alumnes d’ Educació Infantil i Cicle Inicial faran files per pujar a les aules. Els mestres d’educació infantil vigilaran l’entrada al lavabo (columna vermella) i davant de la sala de motricitat.

• El mestre que vigila els lavabos quan soni el timbre haurà de situar-se a la zona de la pista de ping-pong i demanar calma als alumnes que corrin en direcció al pati de sorra.

• El mestre que vigila la pista ha de vetllar perquè cap alumne quedi al pati després que hagi sonat el timbre. Els que vigilen el pati de sorra hauran de fer el mateix amb els d’aquella zona.

• Quan una persona estigui malalta no haurà de recuperar el seu torn de pati. Hi haurà un substitut.

• El dia de les excursions cal garantir el mateix nombre de mestres que vigilen pati tot i que la ràtio sigui menor: l’espai a vigilar és el mateix. Hi haurà un substitut.

• Les persones que substitueixen acumularan una vigilància de pati per al següent mes.

• Mensualment es comptabilitzaran els patis que hagi fet cadascú i s’introduiran en una graella per tal d’evitar la descompensació en el total de torns de cada mestre. La podeu consultar a Unitat P/. També es poden consultar els torns dels mesos anterior.

ATENCIÓ Qualsevol incidència als patis comuniqueu-la de seguida per tal de solucionar-la el més ràpid possible. Sobretot si falta alguna persona als pocs minuts de començar el torn.


14

Funcionament del Cicle Mitjà i Superior

• Habitualment els dies de vigilància de pati seran un dia per setmana i el divendres rotatiu. El nombre total estarà en funció dels dies del mes i els festius.

• Cal ser molt puntuals el dia de vigilància per tal que els alumnes no es trobin sols al pati. Es proposa que els mestres que vigilin pati surtin amb els seus alumnes un quants minuts abans que soni el timbre. D’aquesta manera assegurarem que el pati sempre està vigilat.

• Quan un mestre tingui torn de pati hauria de preveure de no tenir cap impediment per sortir puntual i estar tota l’estona al lloc de vigilància: no haver de fer trucades, no tenir alumnes castigats o per acabar feines. També caldrà assegurar-se que totes les persones del torn ja estan al pati per entrar a fer el cafè. El temps ha de ser el mínim i cal avisar al company que es deixa el lloc de vigilància.

• Si un nen es fa mal o té una mica de sang se l’ha d’enviar a la conserge o deixar-lo amb algun altre mestre perquè sigui aquest qui el curi i l’atengui. El lloc de vigilància ha de quedar descobert el mínim temps possible.

• La persona amb el número 1 vigilarà el pati de sorra. En especial que els alumnes no pugin les escales de l’edifici nou i no molestin als veïns. També haurà de vigilar la zona de la font, el tobogan i la rampa d’accés a l’escola per l’aula de motricitat.

• La persona amb el número 2 vigilarà la zona dels lavabos, les dues rampes d’accés i la taula de ping-pong. Els alumnes no poden seure a la taula.

• La persona amb el número 3 vigilarà la pista i la porta d’entrada de CM i CS. Els alumnes no poden entrar a dins l’escola durant el pati.

• Els lavabos del pati són els que estan situats a l’exterior de l’escola, els que s’accedeixen per les rampes. Els lavabos que estan situats davant del menjador, al costat de la porta d’accés de CM i CS, només són per l’espai de menjador. La porta sempre haurà d’estar tancada amb clau.

• Els alumnes de CM i CS no poden jugar amb les joguines de sorra d’EI. • A la pista només es permeten pilotes de plàstic tou. No es poden fer

servir les de cuir, les de plàstic dur ni les de bàsquet. • Els dies de pluja es podrà utilitzar el porxo. La seva capacitat és d’un

nivell per tal que els alumnes no estiguin massa junts. L’equip directiu coordinarà de manera rotatòria qui surt. La resta de cursos s’ha de quedar a les aules.

• Si ha plogut, tot i que ja faci sol, l’equip directiu també coordinarà si el pati està en condicions per utilitzar-lo (en funció dels bassals d’aigua i el fang). Si no està en condicions només es farà servir el porxo.


15

• El grup que utilitzi el porxo farà servir els lavabos del menjador. • Si la pista està molt mullada o té bassals amb força aigua no es podrà

jugar a pilota. Per tant, es recomana que aquell dia els alumnes ja no baixin la pilota. També ho coordinarà l’equip directiu.

• El mestre que vigila la zona dels lavabos quan soni el timbre haurà de situar-se a la porta d’entrada de l’escola i demanar calma per entrar.

• El mestre que vigila la pista ha de vetllar perquè cap alumne es quedi jugant després que hagi sonat el timbre. El que vigila el pati de sorra haurà de fer el mateix amb els alumnes d’aquella zona. Els mestres abans de marxar del pati s’han d’assegurar que no queda ningú ni al pati ni als lavabos.

• Quan una persona estigui malalta no haurà de recuperar el seu torn de pati. Hi haurà un substitut.

• El dia de les excursions cal garantir el mateix nombre de mestres que vigilen pati tot i que la ràtio sigui menor: l’espai a vigilar és el mateix. Hi haurà un substitut.

• Les persones que substitueixen acumularan una vigilància de pati per al següent mes.

• Mensualment es comptabilitzaran els patis que hagi fet cadascú i s’introduiran en una graella per tal d’evitar la descompensació en el total de torns de cada mestre. La podeu consultar a Unitat P/. També es poden consultar els torns de pati dels mesos anterior.

• És necessari vigilar els alumnes a les 9 h? I a les 15 h? A quins llocs? Després d’estar revisant el funcionament del torn de pati de cicle mitjà i superior en el Consell de Direcció i en les reunions de Cicle es conclou que:

• El pati de sorra no és adequat per jugar amb cap tipus pilota.

• Molts alumnes de tots els cursos només opten per jugar a futbol durant el pati sense plantejar-se altres alternatives de joc.

La nova proposta d’organització del pati es concreta en:

• Qualsevol joc d’equip de pilota s’haurà de fer sempre a la pista poliesportiva (futbol, bàsquet...). Al porxo tampoc s’hi podrà jugar.

ATENCIÓ Qualsevol incidència als patis comuniqueu-la de seguida per tal de solucionar-la el més ràpid possible. Sobretot si falta alguna persona als pocs minuts de començar el torn.


16

• Per evitar aglomeracions al camp de futbol de la pista s’organitzaran torns:

o Dilluns i dimecres: ús exclusiu per al cicle mitjà.

o Dimarts i dijous: ús exclusiu per al cicle superior.

o Divendres: rotatiu.

• Quan a un cicle no li toqui utilitzar el camp de futbol podrà baixar a la pista i jugar pel voltant.

• El dia que a un cicle no li toqui utilitzar el camp de futbol no caldrà que baixin les pilotes al pati.

• Es potenciaran alternatives de joc: a més a més de jugar a futbol els alumnes poden jugar a bàsquet i handbol.

• També es promocionarà saltar a la corda i jugar a ping-pong ja sigui amb pales o pilota de plàstic tou.

• En les reunions de cicle caldrà seguir donant propostes per jugar al pati.


17

B6.6. Absències i retards

B6.6.1. Dels mestres La justificació de les absències, faltes de puntualitat o permanència en el lloc de treball per motius de salut, així com les absències del lloc de treball per assistir a consulta mèdica, es portarà a terme d'acord amb el que preveu la Instrucció 5/2012, de 15 d'octubre, de la Secretaria d'Administració i Funció Pública, modificada per la Instrucció 6/2012, de 5 de novembre. El director de cada centre ha d'assegurar-se que el centre disposa d'un sistema de control d'assistència i de puntualitat del personal docent. Aquest sistema ha de formar part de les normes d'organització i funcionament del centre. Ha d'incloure tant les activitats d'horari setmanal fix com les reunions d'horari no fix. El personal docent està obligat a complir l'horari establert al document “Personal docent”, de l'àmbit d'organització del centre, i el calendari d'activitats establert en la programació general anual del centre. També està obligat a assistir als claustres, a les reunions dels àmbits de coordinació que correspongui i a les altres reunions extraordinàries no previstes en la programació general anual del centre que siguin degudament convocades pel director. Les faltes d'assistència són justificades quan hi ha llicència o permís concedits. Registre d'absències Els directors dels centres han de registrar les absències justificades i injustificades del personal adscrit al centre mitjançant l'aplicació informàtica de l'expedient d'absències disponible al portal ATRI (Gestió del temps / Expedients docents). S'ha d'explicitar el motiu de l'absència justificada segons la classificació següent:

• Absència per motius de salut de durada màxima de tres dies • Absència per assistència a consulta mèdica • Absència justificada per concessió de llicència o permís • Encàrrec de serveis • Formació

El director del centre ha d'arxivar i tenir a disposició de les persones afectades, de la Inspecció d'Educació i del consell escolar la documentació interna emprada per fer el control d'absències i els justificants presentats. Tanmateix, en cap cas no podran conservar-se els justificants documentals que continguin dades sobre la salut de les persones (dades sobre diagnòstic, proves mèdiques realitzades...), els quals s'hauran de retornar als interessats. En cas de retorn de la documentació justificativa caldrà deixar constància a l'apartat Observacions que l'absència ha estat correctament justificada mitjançant documentació adequada i suficient. Dins dels deu primers dies del mes en curs


18

s'hauran de trametre als serveis territorials o al Consorci d'Educació de Barcelona mitjançant l'aplicació informàtica abans esmentada les absències justificades i injustificades. En cas d'absència injustificada es seguirà el procediment especificat a l'apartat Supòsits d'absència i d'impuntualitat dels professors. Aplicació de la deducció proporcional de retribucions.

Supòsits d'absència d'un professor

En el supòsit d'absència eventual del professor responsable d'una classe o activitat escolar, l'organització general del centre ha de preveure'n la substitució i l'adopció de mesures d'acord amb la seva pròpia estructura, per tal d'atendre l'absència. Aquestes mesures s'han d'incloure en les normes d'organització i funcionament del centre. El/La cap d’estudis tindrà una graella de substitució elaborada segons els criteris de substitució que marcaran l’ordre per triar el/la mestre encarregat de fer la substitució. S’anotarà el nombre de substitucions de cada docent per intentar repartir de manera equitativa les susbtitucions a fer per part de cada professor. El/La cap d’estudis serà el/la responsable de notificar la substitució al docent que sigui assignat per fer-la. Tots els professors que formen part del claustre han de tenir a l’aula la programació setmanal en un lloc visible, de manera que qualsevol docent que hagi de substituir-lo pot consultar la feina programada per aquell dia. El docent de guàrdia s'encarregarà de facilitar-lo als alumnes, vetllar per la seva realització i recollir-lo en finalitzar la sessió, per tal de tenir-lo en compte en l'avaluació dels alumnes. En el cas d'absència d'un docent prevista amb prou antelació, aquest mateix serà l'encarregat d'elaborar les propostes d'activitats que els alumnes hauran de fer durant les classes que no pugui impartir. El docent farà arribar aquestes activitats al cap d'estudis o al coordinador corresponent, el qual donarà les instruccions adequades als docents de guàrdia per tal que les portin a terme. LLICÈNCIES I PERMISOS DEL PERSONAL DOCENT El director de cada centre ha d'assegurar-se que el centre disposa d'un sistema de control d'assistència i de puntualitat del personal docent. Aquest sistema ha de formar part de les normes d'organització i funcionament del centre. Ha d'incloure tant les activitats d'horari setmanal fix com les reunions d'horari no fix. El personal docent haurà de comunicar per escrit la sol·licitud d’un permís per part de la direcció, tenint en compte els motius pels quals es pot demanar. S’ha de demanar amb prou antelació per garantir la bona organització del centre i la possibilitat de cobrir l’absència amb la resta del personal docent. En el cas que no es comuniqui amb aquesta antelació, la direcció pot denegar el permís per no poder garantir l’organització del centre per aquell dia.


19

En interès del centre, el director pot assignar un encàrrec de serveis a qualsevol docent, sempre que es compleixin les condicions següents:

• Que hi hagi l'acord per escrit del docent afectat. • Que s'organitzi el sistema adequat d'atenció als alumnes durant el

període que duri aquest encàrrec de serveis. Els encàrrecs de serveis s'han de comunicar al claustre i han de quedar registrats a l'aplicació informàtica, a disposició de la Inspecció d'Educació. Els directors dels centres han de registrar les absències justificades i injustificades del personal adscrit al centre mitjançant l'aplicació informàtica de l'expedient d'absències disponible al portal ATRI (Gestió del temps / Expedients docents). S'ha d'explicitar el motiu de l'absència justificada segons la classificació següent:

• Absència per motius de salut de durada màxima de tres dies • Absència per assistència a consulta mèdica • Absència justificada per concessió de llicència o permís • Encàrrec de serveis • Formació

El director del centre ha d'arxivar i tenir a disposició de les persones afectades, de la Inspecció d'Educació i del consell escolar la documentació interna emprada per fer el control d'absències i els justificants presentats.

• Absències per motius de salut de durada màxima de tres dies

Les absències produïdes per motius de salut durant la jornada de treball o abans del seu inici amb una durada màxima de tres dies s'acreditaran mitjançant justificació de presència o document acreditatiu d'atenció mèdica, en la qual ha de constar expressament el nom i cognoms del pacient, la data d'atenció mèdica i les dades identificadores del centre o consulta mèdica o del metge dels serveis de prevenció corresponents. Aquestes absències també es podran acreditar mitjançant declaració responsable de la persona interessada (model "Declaració responsable justificativa d'absència per motius de salut / assistència a consulta mèdica"). El justificant es farà arribar al director del centre el mateix dia de la reincorporació al lloc de treball.

• Absències per motius de salut de durada superior a tres dies Les absències produïdes per motius de salut de durada superior a tres dies es justificaran mitjançant el corresponent comunicat mèdic de baixa. El personal afectat ha d'adreçar, en el termini màxim de tres dies des de la seva expedició, els comunicats mèdics de baixa o, si escau, els de confirmació, al centre d'adscripció on presta els seus serveis, el qual ha de tramitar-los de manera immediata als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educació. La data de l'alta mèdica queda inclosa en la durada de la incapacitat temporal; per tant, els comunicats d'alta mèdica es presentaran, pel mateix procediment, el dia laborable següent de la seva expedició, és a dir, el


20

mateix dia de la incorporació. En cas que afectin personal substitut, caldrà comunicar-ho telefònicament o per correu electrònic als serveis territorials o al Consorci d'Educació de Barcelona, sens perjudici de la seva tramitació immediatament posterior. Quan els comunicats o incidències es produeixin en períodes d'inactivitat del centre, el personal ha de tramitar-les directament, en els terminis indicats, als serveis territorials o al Consorci d'Educació de Barcelona. Per a l'aplicació de les millores de la prestació econòmica d'incapacitat temporal previstes al Decret Llei 2/2013, de 19 de març, se seguirà el que preveu la Instrucció 1/2013 de la Secretaria d'Administració i Funció Pública. En aquest sentit, les persones afectades tramitaran davant els serveis territorials o el Consorci d'Educació de Barcelona la seva sol·licitud (model "Sol·licitud de millora del complement per incapacitat temporal per circumstàncies excepcionals").

• Absències per assistència a consulta mèdica L'assistència a consulta mèdica ha de concertar-se fora de l'horari de treball i, en els casos en què aquesta circumstància no sigui possible, ha de quedar degudament acreditada mitjançant la declaració responsable de la persona interessada (model "Declaració responsable justificativa d'absència per motius de salut / assistència a consulta mèdica"). L'assistència a consulta mèdica es concedeix pel temps indispensable per acudir i retornar al lloc de treball i s'ha d'acreditar documentalment mitjançant justificant del centre o consulta mèdica, en el qual ha de constar expressament el nom i cognoms del pacient i l'hora d'entrada i sortida del centre o consulta mèdica. El justificant, juntament amb la declaració responsable, s'ha de fer arribar al director del centre el mateix dia de la consulta si es retorna al lloc de treball abans de finalitzar la jornada o, si no és així, el mateix dia de la reincorporació al lloc de treball.

• Absències justificades per concessió de llicència o permís Com a absència justificada els directors dels centres registraran tots els permisos que són competència del director i que estan detallats al document "Llicències i permisos del personal docent".

• Absències per encàrrec de serveis

Les absències per encàrrec de serveis estan justificades quan en la seva concessió s'hagi seguit el procediment establert a l'apartat Encàrrecs de serveis.

• Absències per motius de formació

S'inclouen en aquest supòsit les absències per motius de participació en cursos de formació i altres activitats formatives dins el Pla de formació permanent del professorat justificades amb la conformitat de l'admissió de la persona inscrita.


21

Les absències produïdes per motius de salut de durada superior a un dia es justificaran necessàriament mitjançant el corresponent comunicat mèdic de baixa i seguiran la tramitació corresponent a la situació d'incapacitat temporal. Tan bon punt el treballador tingui coneixement de la seva situació de baixa, ho ha de comunicar al director del centre on està adscrit, i li farà arribar el comunicat de baixa com a molt tard l'endemà de la seva expedició. Supòsits d'aplicació de la deducció proporcional de retribucions La diferència en còmput mensual entre la jornada reglamentària de treball del personal i la realitzada efectivament, sempre que no resulti justificada, comporta la deducció proporcional de retribucions. Aquesta deducció de retribucions no té caràcter sancionador i s'aplica sens perjudici de la sanció disciplinària que pugui correspondre d'acord amb el que s'estableix a l'apartat APLICACIÓ DE LA VIA DISCIPLINÀRIA Procediment per a l'aplicació de la deducció propor cional de retribucions Quan es produeixi una absència o una falta de puntualitat del personal no justificada, el director del centre ho ha de comunicar immediatament a la persona interessada (model "Notificació individual de faltes d'assistència i de puntualitat no justificades del personal"), la qual disposarà d'un termini de cinc dies hàbils des de la seva recepció per justificar-la documentalment o per presentar davant el director les al·legacions que consideri convenient. En el cas que no sigui possible la notificació en el lloc de treball per absència perllongada, s'ha de comunicar en el domicili de la persona interessada. Transcorregut el termini de cinc dies des de la notificació o del seu intent, si l'absència o la falta de puntualitat no ha resultat justificada el director ha de formalitzar la resolució de deducció proporcional de retribucions i notificar-la a la persona afectada pel procediment anteriorment indicat (model "Resolució de la direcció del centre per la qual es dedueixen les retribucions per absències o impuntualitats no justificades (personal funcionari)" o model "Resolució de la direcció del centre per la qual es dedueixen les retribucions per absències o impuntualitats no justificades (personal laboral)"). Dins dels deu primers dies del mes en curs el director ha de trametre als serveis territorials o al Consorci d'Educació de Barcelona la relació del personal amb absències o impuntualitats del mes anterior que no hagin resultat justificades (model "Comunicació d'absències i impuntualitats no justificades als serveis territorials o al Consorci d'Educació de Barcelona als efectes d'aplicar la deducció proporcional de retribucions amb caràcter no sancionador"), acompanyada de còpia de les resolucions emeses i notificades, als efectes d'aplicar la corresponent deducció de retribucions a la nòmina. En tot cas, el director del centre ha de conservar, degudament arxivats, els comunicats i resolucions lliurats a les persones afectades, amb els avisos de recepció, així com les al·legacions i altra documentació que aquelles hagin pogut presentar.


22

Aplicació de la via disciplinària Quan el director del centre educatiu consideri que, segons el que preveuen els articles 115 a 117 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, el personal ha incorregut en una falta disciplinària, ha d'actuar d'acord amb el que segueix: Correspon al director del centre educatiu, d'acord amb el procediment sumari que el Departament ha adaptat al context dels centres educatius públics per l'Ordre EDU/521/2010, de 2 de novembre, la resolució dels expedients disciplinaris pels fets del personal que podrien ser qualificats de presumptes faltes lleus. En aquest sentit, tenen la consideració de faltes lleus, d'acord amb el que preveu l'article 117 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública:

1. el retard, la negligència o el descuit en el compliment de les funcions, 2. la lleugera incorrecció envers el públic o el personal al servei de

l'Administració, 3. la manca d'assistència al treball injustificada d'un dia, 4. l'incompliment de la jornada i l'horari sense causa justificada, si no

constitueix falta greu, 5. les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa

justificada, 6. la negligència en la conservació dels locals, del material i dels

documents del servei, si no causa perjudicis greus, 7. l'incompliment de les normes relatives a incompatibilitats, si no comporta

l'execució de tasques incompatibles o que requereixen la comptabilització prèvia

8. l'incompliment dels deures i les obligacions del funcionari, sempre que no constitueixi falta molt greu o greu.

Per als fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes greus o molt greus, el director del centre ha de fer la proposta pertinent d'incoació d'expedient disciplinari i l'ha de tramitar als serveis territorials d'Ensenyament o al Consorci d'Educació de Barcelona. Personal amb vinculació laboral Per als fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes lleus, greus o molt greus, el director del centre ha de fer la proposta pertinent d'incoació d'expedient disciplinari i l'ha de tramitar als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educació de Barcelona.


23

B6.6.2. Del l’alumnat

L'assistència dels alumnes de tots els nivells educatius al centre és obligatòria [art. 22.1.a) de la Llei d'educació]. El centre ha de disposar de mecanismes efectius de control de l'assistència a classe i de seguiment dels alumnes. En el cas dels alumnes menors d'edat, el centre ha de comunicar periòdicament i de manera sistemàtica a les seves famílies les faltes d'assistència no justificades. En el cas d'absències repetides, dins el marc d'actuacions previst per a aquests casos en el centre, s'ha de procurar en primer lloc la solució del problema amb l'alumne i el pare, mare o tutor legal, i, si cal, s'ha de sol·licitar la col·laboració dels professionals dels serveis educatius i dels serveis socials del municipi. (Vegeu també el document "Actuacions del centre en diversos supòsits"). Les normes d'organització i funcionament del centre concreten l'horari marc del centre i estableixen les hores d'entrada i de sortida dels alumnes d'acord amb la planificació de l'activitat lectiva. Correspon a cada centre determinar, en les seves normes d'organització i funcionament, quins són els marges horaris màxims per permetre l'entrada dels alumnes al centre més enllà de l'hora fixada per a l'inici de l'activitat escolar, fent sempre excepció dels casos en què s'addueixi una raó que el director del centre consideri suficientment justificada. En aquest sentit, l’escola mantindrà les portes obertes aproximadament uns 8-10 minuts des de l’inici de l’activitat dels alumnes. Una vegada hagi passat aquest temps, les famílies hauran d’entrar sempre per la porta principal situada al C/ Concili de Trento, signar el llibre de retards i en cap cas acompanyaran al nen/a a l’aula. Serà el/la conserge qui acompanyi a l’alumne a l’aula. Les modificacions excepcionals del calendari o de l'horari escolar establert amb caràcter general les ha d'autoritzar el Departament d'Ensenyament, d'acord amb el procediment especificat a l'Ordre ENS/76/2013, de 30 d'abril. Des de l’escola es portarà a terme un control dels retards dels alumnes a través d’una graella on s’anotarà el nom de l’alumne, el seu curs, si el retard està justificat i el motiu, i el pare, mare i/o tutor/a legal haurà de signar conforme l’alumne arriba tard. La responsable d’aquesta tasca és la conserge del centre. Pel que fa a les faltes d’assistència, cada aula té una graella on el mestre apunta les faltes d’assistència de matí i/o tarda. Una vegada finalitza el mes, la conserge recull les llistes i les entrega a l’administrativa del centre per fer un seguiment des de direcció d’aquells casos que poden ser susceptibles d’absentisme escolar. L'absentisme pròpiament dit és la no-assistència reiterada i no justificada de l'alumne en edat d'escolarització obligatòria al centre educatiu en què està matriculat, tot i que hi ha altres realitats, que sovint s'inclouen dins aquest terme, com l'abandó, la noescolarització o la desescolarització. Cada centre dissenya i implementa estratègies i actuacions per a la prevenció, la diagnosi i l'actuació precoç contra l'absentisme escolar. Aquestes actuacions es duen a terme coordinadament amb els serveis educatius del Departament


24

d'Ensenyament i els serveis socials del municipi i inclouen mecanismes per a la prevenció i detecció de l'absentisme, anàlisi de factors de risc, protocols d'intervenció, mesures pedagògiques per garantir l'èxit en el retorn dels alumnes absentistes al centre, mesures organitzatives i metodològiques per millorar l'assistència a classe i processos de reflexió sobre els resultats obtinguts. Les orientacions del Departament d'Ensenyament es poden trobar a "Projecte de convivència", web de la XTEC. Quan es detecta un cas d'absentisme escolar, el centre educatiu s'ha de posar en contacte amb el pare, mare o tutor legal per tal d'informar-los de la situació i recordar-los l'obligació de vetllar per l'escolarització correcta dels fills. Si d'aquestes actuacions no en resulta la rectificació del comportament absentista, el director del centre educatiu ha de comunicar per escrit la situació d'absentisme als serveis socials del municipi. D'aquesta comunicació, n'ha de quedar una còpia arxivada al centre, a disposició de la Inspecció d'Educació. Si aquestes actuacions no han resolt de manera efectiva la situació d'absentisme, el director del centre educatiu n'ha d'informar el director dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el gerent del Consorci d'Educació, per tal que, si escau, ho posi en coneixement de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).del Departament de Benestar Social i Família. En el cas d'alumnes il·localitzables que consten com a matriculats al centre educatiu però que no es pot contactar amb la família, el director del centre n'informarà el director dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el gerent del Consorci d'Educació, per comprovar un possible canvi de matrícula no notificat i determinar, si escau, donar de baixa d'ofici l'alumne. El director del centre n'informarà també als serveis socials perquè facin les actuacions oportunes. El procediment detallat d'actuació en situacions d'absentisme de l'alumne s'ha d'explicitar en les normes d'organització i funcionament del centre. A més de les mesures de caràcter estrictament educatiu que tingui determinat cada centre per a l'etapa obligatòria, els casos de no-assistència injustificada en els nivells no obligatoris es consideraran falta en els termes establerts a l'article 37 de la Llei d'educació, sens perjudici del que s'indica en l'apartat Anul·lació de matrícula i matrícula extraordinària en el batxillerat del document "Concreció i desenvolupament del currículum al batxillerat".

B6.7. Horaris del centre

La gestió del temps escolar per part del centre s'ha de fonamentar en criteris pedagògics del projecte educatiu i les prioritats concretades en la programació general anual. Correspon al director del centre la concreció dels horaris, escoltat el claustre i tenint en compte les característiques del centre, les prioritats del projecte educatiu i del projecte de direcció, la normativa vigent i les indicacions de


25

caràcter general que s'inclouen en els documents que s'esmenten. Correspon a cada centre determinar, en les seves normes d'organització i funcionament, quins són els marges horaris màxims per permetre l'entrada dels alumnes al centre més enllà de l'hora fixada per a l'inici de l'activitat escolar, fent sempre excepció dels casos en què s'addueixi una raó que el director del centre consideri suficientment justificada. Fora de l'horari lectiu destinat a l'ensenyament reglat, el centre pot programar activitats complementàries i extraescolars, que han de quedar recollides en la programació general anual. L’horari general del centre és de 9’00 a 12’30 hores pel matí, i de 15’00 a 16’30 hores a la tarda. Pel que fa a la jornada continuada, l’horari del centre és de 9’00 a 13’00 hores i es farà aquells dies segons les instruccions del Consorci d’Educació. La demanda de la jornada continuada es realitza a finals de cada curs.

Horari dels alumnes

En les escoles públiques, el temps dedicat al suport escolar personalitzat s'inclou en l'horari propi del procés d'ensenyament i aprenentatge del currículum establert. A l’educació infantil l’horari del SEP està dins de l’horari lectiu. Pel que fa a l’educació primària, l’horari del SEP és de 8’30 a 9’00 de dilluns a divendres. Tots els cursos fan dues sessions de SEP al llarg de la setmana. El temps d'esbarjo ha de ser tutelat per mestres segons la distribució horària aprobada pel consell escolar.

B6.8. Material de treball a classe

En aquest apartat s’especifica el material que fa servir cada cicle a l’aula, així com també el seu ús. A continuació es presenta la graella que ha d’aplicar el claustre a l’hora de prendre decisions relacionades amb el material escolar.


26

Educació Infantil Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior Material Socialitzat a l’aula Socialitzat a l’aula De l’alumne: bolígrafs,

llapis, goma, maquineta, colors de fusta, retoladors A l’escola: regles, tisores, pegament i material de grup i plàstica

De l’alumne: bolígrafs, llapis, goma, maquineta, colors de fusta, retoladors A l’escola: regles, tisores, pegament i material de grup i plàstica

Llapis Triplus gruixut (P3 i P4) Triplus prim (P5)

Triplus prim (1r) Normal (nº 2HB) (2n) Doble punxa blau/vermell (per mates, tot el cicle)

Normal (nº 2HB) Normal (nº 2HB)

Fulls B4, Din-A3 i Din-A4(esquema corporal) (P3) Dina-A3 i Din-A4 (P4 i P5)

Din-A3 I Dina-A4 (1r I 2n) Fulls amb línies, fulls quadriculats (activitats d’orientació i situació espaial a 2n)

Din-A3 i Din-A4 (34 i 4t) Fulls quadriculats (mates)

Dina-A3 i Din-A4 (5è i 6è)

Llibretes Amb ratlles per català Petita quadriculada(1/2 full) per anglès

Amb quadrícula per mates, català. Petita quadriculada (1/2 full) per anglès

Bolígrafs Bolígraf verd (correcció mestres)

Bolígraf verd (correcció mestres)

Bolígrafs blau (text), vermell (correcció) i verd (correcció mestres) Altres colors (títols)

*bolígraf a partir del 3r trimestre de 3r

Bolígrafs blau (text), vermell (correcció) i verd (correcció mestres) Altres colors (títols)

Retoladors Gruixut (P3) Gruixuts i prims (P4 i P5)

Gruixuts i prims (aula) Prims (1 paquet/nen, aula) Gruixuts (aula)

Prims (1 paquet/nen, aula) Gruixuts (aula)

Llapis de colors Colors de fusta (P4 i P5) Colors de fusta (safates) Colors de fusta (1 paquet/nen, aula)

Colors fusta (1 paquet/nen, aula)

Ceres Ceres toves Ceres (safata amb tots els colors)

Ceres (aula) Ceres (aula)


27

Plastidecors Gruixut triples tou (P3) Normal (P4 i P5)

Normal (puntualment a 1r)

Tisores Amb motlle (P3) Sense motlle (P4 i P5)

Normal (punta rodona) Normal (punxa rodona) Normal (punxa rodona) Tisores per esquerrans

Maquineta

*elèctrica només pel mestre Normal (safates) *elèctrica només pel mestre

Normal (alumne)

Normal (alumne)

Goma d’esborrar Normal (P5) Normal (1 per dos nens) Normal (alumne) Normal (alumne) Carpetes Carpeta del pla lector

(amb gomes i solapa) reutilitzada de P5 a P3

Carpeta viatgera reutilitzada de 1r a 2n.. Folrada amb aironfix

Carpeta viatgera reutilitzada de 3r a 4t

Carpeta viatgera reutilitzada de 5è a 6è

Arxivador S’arxiva en calaixos Arxivador (amb nom i nº de llista)

Arxivador reutilitzat de CI (amb nom i nº de llista)

Arxivador reutilitzat de CI/CM (nom i nº de llista)

Fluorescent Per subratllar el nom de l’alumne pel darrere dels fulls

Només per subratllar algunes paraules com a tècnica d’estudi (aula)



Pegament Material d’aula Material d’aula Material d’aula Material d’aula Regles Regle de 30 cms (aula a

2n) Regle de 20 cm, escaire, cartabó (aula) 3r???

Regle de 20 cm, escaire, cartabó i transportador d’angles (aula)

Compàs Amb roda central (nivell) Calculadora 52 per cicle 52 per cicle

Carpeta de plàstica Carpeta reutilitzada de 1r a 2n

Carpeta reutilitzada de CI per 3r i 4t

Carpeta reutilitzada de CI/CM per 5è i 6è

Estoig Petit (per bolígrafs, llapis, goma i maquineta) (alumne)

Petit (per bolígrafs, llapis, goma i maquineta) (alumne)

Jocs i joguines Les renten les famílies a final de curs i les tornen durant l’última setmana de juny

corda, pilotes de plàstic, pales ping-pong, joc de gomes, Rumikub a l’aula , apalabrados, memory animals, Uno, escacs/dames, parxis, domino


28

- Els alumnes de 6è s’emporten els arxivadors i les carpetes de plàstica a casa una vegada finalitzi el curs.

- A 1r es compraran arxivadors i carpetes de plàstica noves cada curs, que es reutilitzaran fins a 6è (comprats amb diners de material general).

- La carpeta viatgera, només a final de cicle, se l’emporten els alumnes a casa. A 1r, 3r i 5è, al finalitzar el curs, la carpeta ha d’estar a l’escola.

- El material d’aula com bolígraf, llapis, goma i maquineta només es repartirà una vegada cada trimestre (CM/CS). A final de curs s’emporten el material a casa (només a cicle mitjà i superior).

- Els retoladors i llapis de colors es queden a l’aula durant el curs i es reposaran en funció del seu ús. Els alumnes de cicle mitjà i superior s’emporten el material a casa a final de curs.

- A educació infantil i cicle inicial, el material fungible com llapis, retoladors, llapis de colors, plastidecors, goma d’esborrar i maquineta, es quedaran al centre al tractar-se d’un material socialitzat.

- A educació infantil les tovalloles es renten cada divendres.

- A educació infantil els llibres del pla lector els revisaran les tutores per canviar els que estiguin en mal estat. Els responsables de reposar els llibres seran les famílies en el cas de perdre-ho o fer un mal ús.


29

B6.9. Admissió d’alumnes malalts i tractament d’acc idents

Davant dels alumnes que assisteixin al centre en situació de malaltia o bé d’altres que puguin ser perjudicials per la salut de la resta d’alumnes, el centre es posarà en contacte amb el pare/mare o tutor/a legal per avisar del risc que suposa tenir al nen/a al centre. Es recomanarà des del centre que l’alumne marxi a casa fins la seva recuperació total. En el cas d’obtenir una resposta negativa per part de la família, el personal del centre tindrà cura d’aquest alumne i si fos necessari, es trucarà al 112 per demanar assistència sanitària. En cap cas l’alumne serà traslladat a un centre de salut per part del personal del centre. Si l’alumne ha de prendre alguna medicació, només es podrà administrar segons la normativa explicada a l’apartat Administració de medicaments.

Seguretat i salut A cada centre hi ha d'haver una farmaciola en un lloc conegut i visible, preferiblement fresc i sec, a l'abast del personal, tancada –però no amb clau–, no accessible als alumnes i pròxima a un punt d'aigua. També, a prop de cada farmaciola i en un lloc visible hi ha d'haver la fitxa de situacions d'emergència i les instruccions bàsiques de primers auxilis i de contingut de la farmaciola, les quals, de manera orientativa, poden ser les que el Departament d'Ensenyament facilita als centres a "La farmaciola escolar". Administració de medicaments Per poder administrar aquest medicament en els casos exposats en les recomanacions, cal tenir l'autorització dels pares o tutors legals, que el centre educatiu ha de demanar en el moment de la inscripció de l'alumne al centre. Per poder administrar medicaments als alumnes cal que els pares o tutors legals aportin una recepta o informe mèdic on consti el nom de l'alumne, la pauta d'administració i el nom del medicament que ha de prendre. Així mateix, els pares o tutors legals han d'aportar un escrit on es demani i s'autoritzi el personal del centre educatiu a administrar al fill el medicament prescrit, sempre que sigui imprescindible la seva administració en horari lectiu d'acord amb la pauta esmentada. És convenient que el centre mantingui en un únic arxiu les receptes o informes mèdics i els escrits d'autorització i prevegi qui ha d'administrar el medicament i, en absència d'aquesta persona, a qui correspon de fer-ho.

Materials Tots els materials emprats als centres educatius han de reunir els criteris de qualitat i seguretat que estableix la normativa vigent. En particular, els recursos lúdics, les joguines i el material d'ús fungible han d'estar identificats amb el marcatge CE de conformitat.


30

Manipulació d’aliments

L'elaboració d'aliments en un centre per part dels alumnes, les famílies o els professors, com a activitat de la programació anual aprovada pel consell escolar, s'ha de fer tenint en compte les normes bàsiques d'higiene alimentària establertes per l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària a "Quatre normes per preparar aliments segurs". En tot cas, cal evitar les elaboracions amb ou cru o amb nata i, en cas d'alumnes amb al·lèrgies, només es poden usar materials i aliments que no continguin els al·lergògens que cal evitar. Es pot consultar la publicació "Al·lèrgies alimentàries i al làtex. Guia per a l'escola".

Situacions d’emergència Quan en un centre educatiu o en qualsevol activitat que es faci fora del centre (excursions, colònies, viatges…) es produeixi una situació d'emergència (mort, accident greu…) cal trucar al 112 per tal que el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) activi els recursos necessaris per atendre la situació. El director del centre és l'interlocutor del SEM durant la situació d'emergència. Finalitzat el període d'emergència, l'EAP col·laborarà amb el director del centre en la normalització de la vida escolar.

B6.10. Reclamacions de qualificacions Després del lliurament d’informes trimestrals a les famílies amb les qualificacions dels alumnes, aquestes poden presentar una reclamació en el cas de no estar d’acord amb la valoració feta a la Junta d’Avaluació. Aquesta reclamació es farà arribar de manera escrita al cap d’estudis de l’escola i es farà constar: nom de l’alumne i curs, àrea i qualificació en relació a la reclamació i motiu pel qual es presenta la reclamació. Una vegada presentada la reclamació, la Junta d’Avaluació es reunirà novament per repassar els criteris pels quals es va arribar a la qualificació reclamada. Tant si es modifica com si no, la Junta d’Avaluació redactarà una acta on recollirà els acords presos en la revisió de la qualificació de l’alumne, fent arribar una còpia a la família que presenta la reclamació per donar a conèixer la resolució final.

B6.11. Actuacions en el supòsit de retards en la re collida de l’alumnat a la sortida del centre

El centre públic ha d'exposar en un lloc visible l'horari màxim de recollida dels alumnes i ha de determinar la persona o persones que es faran càrrec dels alumnes un cop se superi el temps fixat per a la recollida, ja que en cap cas un alumne no es pot deixar sol. Quan es produeixi un retard fora dels marges raonables en la recollida dels alumnes un cop acabat l'horari escolar, entre 10 i 15 minuts, es procurarà contactar amb els pares o els tutors legals de l'alumne. Un cop esgotats, sense


31

efecte, els intents de comunicació amb els pares o amb els tutors legals, i transcorregut un marge de temps prudencial, la persona de l'escola que fins aquell moment hagi estat a càrrec de l'alumne comunicarà telefònicament la situació a la guàrdia urbana o policia local i hi acordarà la fórmula per lliurar-lo a la seva custòdia. En el cas de produir-se alguna dificultat, la persona a càrrec es posarà en contacte amb la comissaria dels mossos d'esquadra corresponent, que gestionarà la diligència oportuna. La reiteració freqüent d'aquests fets amb una mateixa família, en la mesura que comporti una manca d'assumpció de les responsabilitats de custòdia dels menors que li correspongui, s'ha de tractar de manera similar als supòsits d'absentisme. En darrer terme, el director del centre ha de comunicar per escrit la situació als serveis socials del municipi. D'aquesta comunicació, n'ha de quedar una còpia arxivada al centre, a disposició de la Inspecció d'Educació. A criteri del director del centre, si no s'ha solucionat efectivament la reiteració de recollides tardanes després de la comunicació als serveis socials del municipi, el director del centre n'informarà el director dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el gerent del Consorci d'Educació.

B6.12. Actuacions en cas de queixes sobre la presta ció de servei que qüestionin l’exercici professional del p ersonal docent.

Els escrits de queixa sobre l'exercici professional d'una persona que presta serveis en un centre públic del Departament d'Ensenyament han d'adreçar-se al director del centre i han de contenir la identificació de la persona o persones que el presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura, i, sempre que sigui possible, les dades, documents o altres elements acreditatius dels fets, actuacions o omissions a què es fa referència. El director del centre ha de traslladar còpia de la queixa al professor o treballador afectat i, directament o per mitjà d'altres membres de l'equip directiu del centre, obtenir informació sobre els fets exposats. Obtinguda la informació i escoltat l'interessat, el director ha de prendre les decisions que consideri pertinents i comunicar per escrit a la persona o persones que han presentat la queixa la solució adoptada o, si escau, la desestimació motivada, fent constar en l'escrit l'òrgan al qual poden recórrer si no queden satisfets per la resolució adoptada. La documentació generada ha de quedar arxivada a la direcció o a la secretaria del centre. El procediment detallat de tramitació de les queixes sobre la prestació del servei que qüestionin l'exercici professional de personal del centre ha d'explicitar-se en les normes d'organització i funcionament del centre, atenent el que estableix la Resolució de 24 de maig de 2004 (FDAADE 1.006, de maig de 2004).


32

B6.13. El menjador escolar L’escola disposa d’un servei de menjador in situ en el centre, amb cuina pròpia i servei de monitors que dinamitzen i s’encarreguen d’aquest espai. El responsable del menjador escolar serà el coordinador/a de menjador, el qual gestionarà la part administrativa (ajuts de menjador, pagaments, fitxes dels usuaris, recepció d’inscripcions,...) i la part de recursos humans (adscripció de monitors, disseny i programació d’activitats, distribució d’espais, comunicació amb personal de cuina,...). El director del centre i la comissió de menjador seran els òrgans encarregats de supervisar el funcionament del servei de menjador. Aquesta comissió estarà formada pel director del centre, la secretària, un representant/a del sector mestres i del sector pares del Consell escolar, així com un representant/a de la vocalia de menjador de l’AMPA de l’escola. De manera trimestral es faran reunions per revisar el funcionament del servei i establir possibles novetats o modificacions per garantir un servei de qualitat, tot i la possibilitat de convocar reunions en qualsevol moment del curs. A principi de curs es farà una reunió informativa amb les famílies per part de l’empresa o empreses encarregades del servei de cuina i de monitors. L’objectiu d’aquesta reunió serà informar del funcionament del servei durant el curs. Les normes de funcionament del menjador vindran detallades al pla de treball de l’empresa o empreses encarregades del servei, consensuades amb la direcció del centre i la comissió de menjador. L’horari del menjador és de 12’30 a 15’00 hores. Actualment al centre hi ha dos torns de menjador per qüestió d’espai i nombre d’usuaris, d’uns 45 minuts aproximadament. Els alumnes d’educació infantil i cicle inicial formen el 1r torn, mentre que els alumnes de cicle mitjà i cicle superior formen el 2n torn. Els monitors de menjador són els encarregats de recollir als alumnes a les aules una vegada acaba la jornada lectiva i repassar la llista per comprovar els usuaris d’aquell dia. Per aquest motiu han d’arribar al centre amb el temps suficient per agafar el material necessari i estar a l’aula a les 12’30 hores. Una estona abans de l’inici de les classes de la tarda, els acompanyaran fins a les aules fomentant la tornada a la calma per començar la jornada lectiva de manera tranquil·la. El preu del menú pels usuaris fixes es pactarà en concurs públic, sense superar en cap cas el màxim marcat pel Departament d’Ensenyament. S’entén com a usuari fixe aquell que es queda durant tot el curs uns dies determinats de la setmana i sempre els mateixos. També hi haurà la possibilitat de ser usuari del menjador de manera esporàdica amb un preu superior al d’un usuari fixe (tampoc superarà el màxim marcat pel Departament d’Ensenyament). Aquest usuari esporàdic haurà de comprar un tiquet a través del coordinador/a de menjador, el qual haurà de tenir constància del dia en què assistirà al menjador per poder comunicar-ho al monitor encarregat.


33

Davant de les sortides que es puguin fer en el centre, els usuaris de menjador tindran l’opció de demanar un pícnic com a menú d’aquell dia. Aquesta opció s’aplicarà durant tot el curs, sense possibilitat de canviar l’opció triada. En el cas que l’usuari no triï el pícnic, se li descomptarà el preu del menú del dia en qüestió. Davant d’una jornada de vaga, a les famílies dels usuaris que no assisteixin al centre se’ls retornarà l’import de la part d’alimentació del menú. L’empresa encarregada de la gestió administrativa del centre haurà de pagar a l’empresa encarregada del servei de cuina la part proporcional acordada segons el contracte vigent en aquell moment. Els usuaris de menjador que tinguin un ajut econòmic hauran d’assistir de manera fixe tots els dies lectius segons normativa. Aquells que no assisteixin durant 15 dies consecutius perdran l’ajut, el qual serà retornat al Consorci d’Educació.

B6.14. Quota de material escolar i activitats compl ementàries L’escola estableix una quota de material que han de pagar les famílies per tal de comprar aquell material que fan servir diàriament els alumnes. Aquesta quota es proposa al Consell Escolar del centre, la qual ha de ser aprovada per aquest òrgan de govern per fer-se efectiva. Per facilitar el pagament per part de les famílies, la quota total de material es reparteix en els tres trimestres que formen el curs. Cada trimestre es fa arribar a les famílies un full amb la quantitat total a pagar, establint un termini de pagament per ajudar a l’organització i bon funcionament de l’escola. També davant de casos amb dificultats econòmiques, l’escola estableix uns pactes amb les famílies per fer els pagaments de la manera que els hi sigui més còmoda. D’aquests pactes, es faran dues còpies. Una, per la direcció del centre i l’altre per la família. La quota de material està diferenciada en diferents conceptes com:

- Material fungible: aquell que té un únic ús o bé es desgasta per un ús diari del mateix per part dels alumnes (per exemple: cartolines, retoladors, regles, llibretes, bolígrafs, etc.)

- Reprografia: dins d’aquest concepte hem de diferenciar la part de la quota de material usada per cobrir el lloguer de la fotocopiadora del centre i el pagament de les còpies que es fan servir per les activitats d’aula, i un altre part usada per la compra dels fulls que fan servir els alumnes.


34

En el cas d’educació infantil, a més a més d’aquests conceptes també trobem: - Material de motricitat: material de la sala de motricitat que fan servir els

alumnes per l’àrea de motricitat, el qual és comú per tots els alumnes d’educació infantil.

- Material lúdic: és aquell material perquè juguin els alumnes a l’aula i/o al pati de l’escola per realitzar diferents tipus de jocs: simbòlic, de construcció, d’habilitats, de motricitat fina, etc.

A més a més, a P3 trobem un altre concepte a la quota com és:

- Material didàctic: és aquell material imprès que fan servir els alumnes per treballar els continguts d’aula ja que no hi ha cap llibre designat per aquest primer nivell d’educació infantil.

A l’educació primària, trobem altres conceptes específics com són

- Material d’educació física: una part del material es destina a la compra del material que es fa servir a l’àrea d’educació física ja que és un material que fan servir tots els alumnes i que es fa malbé degut a un gran ús d’aquest.

- Aula d’art: part de la quota destinada a comprar el material de l’aula d’art, el qual és d’ús comú per tots els alumnes que passen per l’aula per treballar l’àrea de plàstica.

Pel que fa a la quota de les activitats complementàries, la quantitat a pagar per les famílies dependrà del nombre sortides i del preu de les diferents activitats. Aquesta quantitat es fa arribar a les famílies de manera trimestral, conjuntament amb el full de pagament del material escolar a pagar aquell mateix trimestre. En aquest full també s’informa del dia de la sortida, lloc, durada i preu. Quan una família estableix un pacte econòmic amb l’escola, la quantitat a pagar acordada també inclou una part de les sortides. En els casos on la família manifesti la no assistència a les sortides programades, no s’haurà de fer el pagament de la quota d’activitats complementàries. La quota de material i activitats complementàries (en cas de fer-les) és obligatòria per totes les famílies. En aquells casos on la família tingui deutes en el pagament total de les dues quotes (inclou deutes de cursos anteriors) i no s’hagi adreçat a la direcció del centre per arribar a un acord per fer front al pagament, l’alumne/a no podrà assistir a les activitats complementàries programades pel seu grup-classe ja que el pagament d’aquestes requereix del cobrament anterior del preu (en cas d’assistir i no haver fet el pagament és l’escola qui ha d’assumir el preu de l’activitat). En relació al material escolar, si el deute és d’una quantitat elevada (aproximadament un curs escolar), la direcció farà arribar a la família un llistat amb el material escolar necessari per desenvolupar les activitats d’aula. Aquest material l’haurà de portar el propi alumne/a ja que l’escola no el facilitarà.


35

A més a més, les famílies dels alumnes d’educació infantil i cicle inicial hauran de portar el següent material:

EDUCACIÓ INFANTIL

- Bossa amb roba de recanvi sencera i sabates (segons l’època de l’any): només a P3.

- Bossa pel menjador amb 2 pitets, un llençol amb gomes i una flassada per l’hivern: només per P3.

- 2 pitets pel menjador (P4)

- Tovalloletes humides (2 cops al curs P3 i P4 i 1 cop P5).

- Mocadors de paper (2 cops al curs P3 i P4 i 1 cop P5).

- 1 foto de família (P3).

- Bata amb botons i goma als punys (P3, P4 i P5).

- Bossa d’esmorzar mitjana amb tovalló, got, carmanyola (P3).

- Bossa esmorzar mitjana amb got, carmanyola (P4 I P5).

- Agenda (P3, P4 i P5)

CICLE INICIAL

- Bata amb botons i goma als punys (1r i 2n)

- Bossa esmorzar o motxilla petita sense rodes amb carmanyola i got (1r i 2n).

- A 1r, una tovallola de roba petita amb una veta llarga que no sigui de color clar. A finals de setmana cada nen la porta a casa per rentar-la. Servirà per tot el cicle.

- 1 gerra d’aigua a l’aula i cada nen té el seu got per beure. El porten dilluns i divendres torna a casa per rentar-ho.

- Tovalloletes humides ( 1 cop al curs, 1r i 2n).

- Agenda (1r i 2n)


36

B7. De les reformes de les normes d’organització i funcionament

Les normes d’organització i funcionament de centre seran revisades de manera anual per part de l’equip directiu per tal d’assegurar el seu compliment a l’hora de redactar la Programació General de centre. En el cas que s’hagi de modificar i/o afegir algun dels apartats, es farà a través de les comissions encarregades d’elaborar aquests apartats. Una vegada feta la modificació i/o l’afegit, els passos a seguir són els mateixos que la primera vegada que es va aprovar el document. És a dir, es presentarà i s’aprovarà en claustre, i més endavant caldrà presentar-ho i aprovar-ho en el Consell Escolar del centre.

B8. Dels contractes amb empreses de serveis Orientacions per als centres educatius

Els centres educatius tenen competència per adquirir i contractar béns i serveis, d'acord amb la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, que regula l'autonomia de gestió econòmica dels centres, excepte els subministrats de manera centralitzada pel Departament i el servei escolar de menjador.

Quanties dels contractes i documents del procedimen t

Per determinar el procediment, cal tenir en compte el “valor estimat del contracte” (art. 88 del text refós de la Llei de contractes del sector públic), que estarà format per:

• l’import total, IVA exclòs, i • l’import de les eventuals pròrrogues i possibles modificacions (les quals

s’han de preveure al plec de clàusules administratives particulars) del contracte, IVA exclòs.

Procediment negociat

• Serveis i subministraments (import IVA exclòs): Valor estimat entre 18.000 i 59.999 €.

Procediment obert

• Serveis i subministraments (import IVA exclòs): Valor estimat entre 60.000 € i 199.999 €. A partir de 200.000 € amb publicitat a la Unió Europea.


37

Publicació dels anuncis als diaris oficials Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)

B9. Ús social dels centres públics.

Aspectes generals Les instal·lacions i els edificis escolars dels centres educatius públics constitueixen un patrimoni públic al servei de la ciutadania. Aquests equipaments es caracteritzen per la seva polivalència, que els fa aptes per ser utilitzats per a activitats de diversa índole. El seu ús més enllà del temps escolar per part d'entitats culturals, artístiques, lúdiques, esportives o altres de caire social representa en molts contextos una interessant oferta d'activitats que afavoreixen la cohesió social i enforteixen el teixit social de l'entorn del centre. El Departament d'Ensenyament i els ajuntaments com a principals titulars de la propietat demanial dels centres públics, col·laboren en la promoció de l'ús social dels espais i les instal·lacions escolars (article 165, Llei 12/2009, d'educació). Els centres del Consorci d'Educació de Barcelona es regeixen per l'Acord del Consell de Direcció, relatiu a l'aprovació de les instruccions per a la gestió de l'ús social de les instal·lacions dels centres públics dependents del Consorci d'Educació de Barcelona de 19 de febrer de 2010. Ús social dels centres públics S'entén com a ús social dels centres la realització d'activitats educatives, cíviques, culturals, esportives, artístiques o altres de caràcter social per part de persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre i no compreses en l'ús propi del centre. L'ús social no suposa l'establiment d'obligacions jurídiques contractuals. Els articles 53 i 54 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, determinen els criteris, procediments i requisits que regulen l'ús social dels edificis i instal·lacions dels centres educatius públics. Les activitats realitzades en l'ús social dels centres tindran la doble condició de no lucratives i no discriminatòries, hauran de ser compatibles amb la finalitat educativa dels centres, amb les activitats d'ús propi previstes en la programació anual i amb les condicions tècniques i estructurals de les seves instal·lacions i es guiaran pels principis de convivència, tolerància, solidaritat i respecte.


38

La tipologia d'aquestes activitats pot ser molt diversa, d'acord amb les necessitats i característiques de les persones físiques o jurídiques que les organitzin (durada, temàtica, públic, etc.). Horari Les activitats escolars ordinàries, extraescolars i complementàries del centre, aprovades pel consell escolar i previstes en la programació general anual tenen sempre caràcter prioritari i el seu desenvolupament no es pot veure alterat per activitats que es facin en el marc de l'ús social del centre. L'ús social es pot autoritzar en un horari diferent de l'horari escolar, que inclou l'horari en què es desenvolupen les activitats lectives, extraescolars i complementàries (laborables fora de l'horari escolar, caps de setmana, festius, vacances, etc.). En condicions excepcionals es pot fer dins de l'horari escolar, sempre que no impedeixi o dificulti les activitats del centre dins la seva jornada escolar. Propietat demanial La titularitat de la propietat demanial del centre educatiu determinarà el procediment a seguir per a l'autorització de l'ús social del centre. Centres públics de propietat demanial municipal. Les persones físiques o jurídiques que pretenguin fer un ús social de les instal·lacions dels centres presentaran la seva sol·licitud a l'Ajuntament, de manera argumentada, amb la prèvia conformitat del director del centre educatiu. L'Ajuntament resoldrà la sol·licitud formulada d'acord amb la regulació establerta pel municipi a tal efecte. Si l'activitat s'ha de fer dintre de l'horari escolar, correspon al director del centre resoldre motivadament sobre l'ús social de les instal·lacions, sens perjudici de l'acord previ de l'Ajuntament, a qui correspon el dret de revocació de l'autorització quan no es respectin les condicions en què va ser atorgada o no se n'apreciï l'ús social. Quan l'activitat requereix, a més, l'ús d'equipaments o material del centre la titularitat del qual és la Generalitat de Catalunya, es requereix la prèvia conformitat expressa del director del centre. L'Ajuntament establirà les condicions per a l'autorització d'ús social dels centres dels quals té la propietat demanial (accés, vigilància, manteniment, seguretat, neteja, etc.) i determinarà, si escau, una compensació econòmica per al centre per les despeses que se'n derivin. Centres educatius públics de propietat demanial de la Generalitat de Catalunya Les persones físiques o jurídiques que pretenguin fer un ús social de les instal·lacions dels centres presentaran la seva sol·licitud, de manera argumentada, davant el director del centre educatiu. Els ens locals gaudiran de preferència a l'hora de sol·licitar l'ús social de les instal·lacions d'un centre


39

educatiu. Correspon al director del centre, d'acord amb els criteris aprovats pel consell escolar, resoldre motivadament sobre l'ús social de les instal·lacions, ja sigui dins o fora de l'horari escolar, i també li correspon el dret de revocació de l'autorització quan no es respectin les condicions en què va ser atorgada o no se n'apreciï l'ús social. Les activitats puntuals podran ser autoritzades per resolució del director del centre. En el cas d'activitats de caràcter continuat, el director del centre pot subscriure convenis amb persones físiques o jurídiques sense afany de lucre. En tot cas, s'hauran d'especificar les condicions en què s'autoritza l'ús (accés, vigilància, manteniment, seguretat, neteja, etc.). En els convenis es farà constar explícitament que la signatura no comporta cap relació de caràcter laboral de les persones físiques o jurídiques signants amb el centre. El model “Conveni per a l'ús social dels centres de propietat demanial de la Generalitat de Catalunya” ofereix als directors dels centres una proposta (en format word) que poden adaptar en funció de les seves necessitats i singularitats. Si l'activitat requereix, a més, l'ús d'equipaments o material del centre, és necessària la prèvia conformitat expressa del director. El director del centre serà qui vetllarà per l'ús social de les instal·lacions i també podrà fixar l'import de la compensació econòmica derivada de l'activitat a desenvolupar, la qual ha de respondre a la finalitat de donar cobertura a tota la despesa generada, tant corrent com de reposició de material i de reparació d'instal·lacions i equipaments eventualment malmesos, d'acord amb els criteris aprovats pel consell escolar, recollits a les normes d'organització i funcionament del centre. L'ús dels centres públics per a activitats distintes a les pròpies del funcionament escolar i de les que es corresponen amb l'ús social dels centres requerirà l'aprovació del consell escolar. Assegurança Les persones físiques o jurídiques autoritzades per a l'ús d'edificis, instal·lacions o serveis dels centres educatius públics han de contractar, en tots els casos, una pòlissa d'assegurances que cobreixi la seva responsabilitat civil i la del personal al seu servei, derivada de l'ús i de l'activitat i pels danys i perjudicis que es puguin ocasionar durant la seva realització, per unes sumes assegurades mínimes de 150.000 euros per víctima individual i d'1.200.000 euros per sinistre, quantitats que el Govern pot actualitzar periòdicament. Compensació econòmica L'exercici de l'autonomia dels centres públics de la Generalitat en matèria de gestió econòmica segons l'article 103 de la Llei 12/2009 i l'article 122 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, així com l'article 51 del Decret 102/2010, preveuen la possibilitat que els centres educatius públics puguin


40

obtenir recursos complementaris i ingressos derivats de l'ús de les instal·lacions, els immobles i el material, amb l'aprovació prèvia del consell escolar, en els termes que estableixin les administracions educatives, dins els límits que la normativa vigent estableix.

B10. Gestió del personal d’administració i serveis i de suport socioeducatiu del centre

Assistència del personal d'administració i serveis i dels professionals d'atenció educativa La jornada i horari de treball dels diferents col·lectius de personal d'administració i serveis i professionals d'atenció educativa adscrit als centres educatius són els que consten al document "Personal d'administració i serveis i professionals d'atenció educativa". La responsabilitat del control de la jornada i de l'horari d'aquest personal correspon al director del centre educatiu. Cada centre ha d'establir un sistema de control d'assistència i de puntualitat i ha d'arxivar i tenir a disposició del consell escolar del centre i dels òrgans que correspongui del departament la documentació interna emprada per fer el control d'absències, i també els justificants presentats, llevat que aquests continguin dades sobre la salut de les persones. En el supòsit que les persones interessades hagin lliurat justificants amb dades mèdiques, s'han de retornar a aquestes i deixar constància a l'expedient, mitjançant diligència, que l'absència ha estat correctament justificada mitjançant document adequat i suficient. El director del centre ha de fer arribar als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educació, les propostes d'horari del personal per a tot el curs escolar, d'acord amb les sol·licituds presentades i les necessitats del servei, als efectes que s'emeti la corresponent resolució d'autorització. Aquesta resolució s'ha de notificar a la persona interessada, la qual signarà una còpia en justificació de la seva recepció, que serà retornada als serveis territorials o al Consorci d'Educació de Barcelona, per al seu arxiu a l'expedient personal. Llicències i permisos Als efectes del gaudi de les llicències i permisos, el personal ha d'atenir-se al que preveu el Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya; el Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de l'Administració de la Generalitat, i la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, en allò que sigui d'aplicació. Respecte al personal laboral, cal tenir en compte també el que s'estableix en el VI Conveni col·lectiu únic. Les sol·licituds de les llicències i permisos s'han de tramitar als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educació, amb una antelació mínima al seu gaudi de set dies. En tots els casos, el gaudi de la


41

llicència o del permís requereix el coneixement previ del director del centre, o el seu vistiplau quan la seva concessió està subjecta a les necessitats del servei. Vacances Les vacances anuals retribuïdes són d'un mes de durada per cada any complet de servei, garantint en tot cas 22 dies hàbils o els que corresponguin proporcionalment si el temps de servei és inferior a l'any. A aquests efectes, no es consideren com a dies hàbils els dissabtes. El període de gaudi està subjecte a les necessitats del servei, i amb caràcter general es farà coincidir amb el període d'inactivitat del centre. Les vacances s'han de gaudir durant l'any natural. No obstant això, si el permís de maternitat, paternitat o d'atenció de fills prematurs coincideix amb el període de vacances, la persona afectada les pot gaudir un cop acabat el permís, fins i tot si s'ha acabat l'any natural; en aquest cas es podran gaudir durant l'any següent en el moment que es reincorpori del permís. També en cas de baixa per incapacitat temporal que impedeixi el gaudi de les vacances durant l'any natural es podran gaudir en el moment de la reincorporació de la baixa, sempre que no hagin transcorregut més de 18 mesos a partir del final de l'any en què s'hagin originat. Absències, faltes de puntualitat o de permanència e n el lloc de treball per motius de salut La justificació de les absències, faltes de puntualitat o permanència en el lloc de treball per motius de salut, així com les absències del lloc de treball per assistir a consulta mèdica, es portarà a terme d'acord amb el que preveu la Instrucció 5/2012, de 15 d'octubre, de la Secretaria d'Administració i Funció Pública, modificada per la Instrucció 6/2012, de 5 de novembre.

Justificació d'absències per motius de salut de durada màxima d'un dia. Les absències produïdes per motius de salut durant la jornada de treball o abans del seu inici amb una durada màxima d'un dia s'acreditaran mitjançant justificació de presència o document acreditatiu d'atenció mèdica, en la qual ha de constar expressament el nom i cognoms del pacient, la data d'atenció mèdica i les dades identificatives del centre o consulta mèdica o del metge dels serveis de prevenció corresponents. Aquestes absències també es podran acreditar mitjançant declaració responsable de la persona interessada (model "Declaració responsable justificativa d'absència per motius de salut / assistència a consulta mèdica"). El justificant es farà arribar al director del centre el mateix dia de la reincorporació al lloc de treball.

Justificació d'absències per motius de salut de durada superior a un dia Les absències produïdes per motius de salut de durada superior a un dia es justificaran mitjançant el corresponent comunicat mèdic de baixa. El personal afectat ha d'adreçar, en el termini màxim de tres dies des de la seva expedició, els comunicats mèdics de baixa o, si escau, els de confirmació, al centre d'adscripció on presta els seus serveis, el qual ha de tramitar-los de manera immediata als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educació. La data de l'alta mèdica queda inclosa en la durada de la incapacitat temporal; per tant, els comunicats d'alta mèdica es presentaran, pel mateix procediment, el dia laborable següent de la seva expedició, és a dir, el


42

mateix dia de la incorporació. En cas que afectin personal substitut, caldrà comunicar-ho telefònicament o per correu electrònic als serveis territorials o al Consorci d'Educació de Barcelona, sens perjudici de la seva tramitació immediatament posterior. Quan els comunicats o incidències es produeixin en períodes d'inactivitat del centre, el personal ha de tramitar-les directament, en els terminis indicats, als serveis territorials o al Consorci d'Educació de Barcelona. Per a l'aplicació de les millores de la prestació econòmica d'incapacitat temporal previstes al Decret Llei 2/2013, de 19 de març, se seguirà el que preveu la Instrucció 1/2013 de la Secretaria d'Administració i Funció Pública. En aquest sentit, les persones afectades tramitaran davant els serveis territorials o el Consorci d'Educació de Barcelona la seva sol·licitud (model "Sol·licitud de millora del complement per incapacitat temporal per circumstàncies excepcionals").

Justificació d'absències per assistència a consulta mèdica L'assistència a consulta mèdica ha de concertar-se fora de l'horari de treball i, en els casos en què aquesta circumstància no sigui possible, ha de quedar degudament acreditada mitjançant la declaració responsable de la persona interessada (model "Declaració responsable justificativa d'absència per motius de salut / assistència a consulta mèdica"). L'assistència a consulta mèdica es concedeix pel temps indispensable per acudir i retornar al lloc de treball i s'ha d'acreditar documentalment mitjançant justificant del centre o consulta mèdica, en el qual ha de constar expressament el nom i cognoms del pacient i l'hora d'entrada i sortida del centre o consulta mèdica. El justificant, juntament amb la declaració responsable, s'ha de fer arribar al director del centre el mateix dia de la consulta si es retorna al lloc de treball abans de finalitzar la jornada o, si no és així, el mateix dia de la reincorporació al lloc de treball.

Supòsits d'aplicació de la deducció proporcional de retribucions La diferència en còmput mensual entre la jornada reglamentària de treball del personal i la realitzada efectivament, sempre que no resulti justificada, comporta la deducció proporcional de retribucions. Aquesta deducció de retribucions no té caràcter sancionador i s'aplica sens perjudici de la sanció disciplinària que pugui correspondre d'acord amb el que s'estableix a l'apartat Aplicació de la via disciplinària.

Procediment per a l'aplicació de la deducció proporcional de retribucions Quan es produeixi una absència o una falta de puntualitat del personal no justificada, el director del centre ho ha de comunicar immediatament a la persona interessada (model "Notificació individual de faltes d'assistència i de puntualitat no justificades del personal"), la qual disposarà d'un termini de cinc dies hàbils des de la seva recepció per justificar-la documentalment o per presentar davant el director les al·legacions que consideri convenient. En el cas que no sigui possible la notificació en el lloc de treball per absència perllongada, s'ha de comunicar en el domicili de la persona interessada.


43

Transcorregut el termini de cinc dies des de la notificació o del seu intent, si l'absència o la falta de puntualitat no ha resultat justificada el director ha de formalitzar la resolució de deducció proporcional de retribucions i notificar-la a la persona afectada pel procediment anteriorment indicat (model "Resolució de la direcció del centre per la qual es dedueixen les retribucions per absències o impuntualitats no justificades (personal funcionari)" o model "Resolució de la direcció del centre per la qual es dedueixen les retribucions per absències o impuntualitats no justificades (personal laboral)"). Dins dels deu primers dies del mes en curs el director ha de trametre als serveis territorials o al Consorci d'Educació de Barcelona la relació del personal amb absències o impuntualitats del mes anterior que no hagin resultat justificades (model "Comunicació d'absències i impuntualitats no justificades als serveis territorials o al Consorci d'Educació de Barcelona als efectes d'aplicar la deducció proporcional de retribucions amb caràcter no sancionador"), acompanyada de còpia de les resolucions emeses i notificades, als efectes d'aplicar la corresponent deducció de retribucions a la nòmina. En tot cas, el director del centre ha de conservar, degudament arxivats, els comunicats i resolucions lliurats a les persones afectades, amb els avisos de recepció, així com les al·legacions i altra documentació que aquelles hagin pogut presentar. Aplicació de la via disciplinària Quan el director del centre educatiu consideri que, segons el que preveuen els articles 115 a 117 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, el personal ha incorregut en una falta disciplinària, ha d'actuar d'acord amb el que segueix: Personal amb vinculació administrativa (funcionari i interí) Correspon al director del centre educatiu, d'acord amb el procediment sumari que el Departament ha adaptat al context dels centres educatius públics per l'Ordre EDU/521/2010, de 2 de novembre, la resolució dels expedients disciplinaris pels fets del personal que podrien ser qualificats de presumptes faltes lleus. En aquest sentit, tenen la consideració de faltes lleus, d'acord amb el que preveu l'article 117 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública: a. el retard, la negligència o el descuit en el compliment de les funcions, b. la lleugera incorrecció envers el públic o el personal al servei de l'Administració, c. la manca d'assistència al treball injustificada d'un dia, d. l'incompliment de la jornada i l'horari sense causa justificada, si no constitueix falta greu, e. les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada, f. la negligència en la conservació dels locals, del material i dels documents del servei, si no causa perjudicis greus, g. l'incompliment de les normes relatives a incompatibilitats, si no comporta l'execució de tasques incompatibles o que requereixen la compatibilització prèvia, h. l'incompliment dels deures i les obligacions del funcionari, sempre que no constitueixi falta molt greu o greu,


44

Per als fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes greus o molt greus, el director del centre ha de fer la proposta pertinent d'incoació d'expedient disciplinari i l'ha de tramitar als serveis territorials d'Ensenyament o al Consorci d'Educació de Barcelona. Personal amb vinculació laboral Per als fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes lleus, greus o molt greus, el director del centre ha de fer la proposta pertinent d'incoació d'expedient disciplinari i l'ha de tramitar als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educació de Barcelona. Exercici del dret de vaga En cas de vaga, una vegada aquesta hagi finalitzat, el director ha de fer servir l'aplicació telemàtica d'introducció de dades i de gestió de la vaga. Amb aquesta aplicació ha de confeccionar la llista del personal del centre que ha exercit el dret de vaga, donar-la a conèixer a les persones interessades mitjançant el lliurament dels comunicats corresponents, amb acusament de recepció, i donar-los un termini de cinc dies hàbils per presentar al·legacions, d'acord amb el procediment que s'estableix a les instruccions que, en cas de vaga, es trameten al director del centre. Transcorregut aquest termini, s'han d'arxivar al centre els comunicats lliurats i les al·legacions rebudes. D'acord amb les dades informades a l'aplicació telemàtica, es farà la deducció automàtica de retribucions en la nòmina del personal que ha exercit el dret de vaga en aplicació del que disposa la disposició addicional tercera del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel que fa al personal funcionari, i l'article 45.2 de l'Estatut dels treballadors, per al personal laboral. Serveis extraordinaris Excepcionalment, i només quan l'activitat sigui prèviament autoritzada, el director del centre pot requerir el personal funcionari fora de l'horari establert si hi concorren necessitats del servei com a conseqüència de la seva activitat. En aquest cas el personal té dret a la compensació horària que correspongui. Els criteris de compensació horària són els següents: 1 hora normal (la que es fa com a conseqüència de la prolongació de la jornada del treballador): es compensa amb 1 hora i 30 minuts normals, lliures de servei, 1 hora festiva (la que es fa en un dia de descans): es compensa amb 1 hora i 45 minuts normals, lliures de servei, 1 hora nocturna (la que es fa com a conseqüència de la prolongació de la jornada ordinària entre les 22 i les 6 hores o les que es regulin en el torn nocturn vigent, si escau): es compensa amb 1 hora i 45 minuts normals, lliures de servei. Participació del personal en els centres educatius Els professionals d'atenció educativa i el personal d'administració i serveis d'un centre formen part de la comunitat escolar, tenen el dret i el deure de participar en la vida del centre i han de respectar el projecte educatiu i el caràcter propi del centre. Aquest personal està representat en el consell escolar del centre en els termes establerts a l'article 45 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, i el director del centre pot convocar a les sessions del claustre els professionals d'atenció educativa destinats al centre


45

perquè informin amb relació a l'exercici de les funcions establertes a l'article 146 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. C. LA DOCUMENTACIÓ ACADÈMICA. DOCUMENTACIÓ SECRETARÍA

1. GESTIÓ DIARIA

• REGISTRE ENTRADA. La correspondència que entra a l’ Escola es registrada al programa SAGA amb la següent informació :

- Data d’entrada - Data document - Assumpte - Remitent

( Els documents de publicitat no es registren) Una vegada registrada, s’ arxiva per ordre de número de registre. Aquesta documentació ha de figurar durant 5 anys al centre. ( aquest arxiu es per any natural, no per curs escolar)

• REGISTRE DE SORTIDA. La correspondència que l’ Escola envia es registrada al programa SAGA amb la següent informació:

- Data d’entrada - Data document - Assumpte - Remitent

Una vegada registrada, s’ arxiva per ordre de número de registre. Aquesta documentació ha de figurar durant 5 anys al centre. ( aquest arxiu es per any natural, no per curs escolar).


46

• ALBARANS

Durant el curs es generen albarans corresponents a: - Comanda de material - Revisions ascensors - Revisions extintors - Albarans de transports - Albarans empresa alarmes - Empresa de tractament de plagues - Manteniment contenidors higiènics - Manteniment informàtica, etc. Aquests albarans els arxivem durant dos cursos escolars.

• CERTIFICATS Els certificats que les famílies demanen i entreguem guardem una copia d’ells. Aquest arxiu de certificats el fem per cursos escolars.

• AUTORITZACIONS D’ IMATGE En el moment de la matriculació d’un alumne, el pare/ mare firma un document oficial en el que autoritza la imatge del seu fill a l’ Escola. Aquestes autoritzacions es guarden en un arxiu distribuït per classes on indica a través d’ un llistat qui alumne autoritza imatge i qui no. Amb la corresponent autorització darrera signada per els pares. En el cas que un alumne es doni de baixa, aquesta autorització continua arxivada en el apartat baixes.

• ALUMNES RELIGIÓ

Aquest arxiu consta de un llistat de cada classe on s’ indican els alumnes que fan religió. S’ arxiven juntament amb la declaració de l’opció de religió signada per els pares.

• AJUTS MENJADOR Es guarden a l’ arxiu indicant el curs escolar les sol·licituds presentades per les famílies, juntament amb les resolucions i llistes publicades.


47

• FACTURES

S’arxiven diàriament les factures una vegada es fa efectiu el pagament. Aquestes factures s’ arxiven depenent el centre de cost on estan assignades al programa SAGA

Aquesta documentació es guarden durant 15 any a l’ Escola.

2. ARXIU ACADÈMIC L’ arxiu acadèmic dels alumnes esta distribuït en els alumnes d’ alta i els alumnes de baixa.

� Alumnes d’alta: S’arxiven per grup classe alfabèticament. L’ expedient de l’ alumne s’inicia en el moment de la matrícula amb la documentació corresponent. Seguidament s’ anirà arxivant tota la documentació que els tutors considerin oportuns desar com les entrevistes amb les famílies, etc, resolucions referents a l’alumne del EAP, Consorci... En el casos que l’ alumne prové d’ altre centre, s’ inclourà a l’ expedient la documentació acadèmica facilitada per l’ Escola d’ origen. A l’expedient s’anirà arxivant:

• Al finalitzar l’ Educació Infantil:

o Fitxa de dades bàsiques o Resum d’ escolarització.

• Al finalitzar cada cicle de l’ Educació Primària:

o Expedient acadèmic . Resultats l’ Avaluació. Cicle Inicial o Expedient acadèmic . Resultats l’ Avaluació. Cicle Mitjà o Expedient acadèmic . Resultats l’ Avaluació. Cicle

Superior Dins de cada calaix dels arxivadors dels alumnes de cada curs hi ha les carpetes de les promocions del curs on s’ arxiven documentació com:

• Control de faltes d’ assistència • Fulls seguiment avaluacions • Fulls confirmació plaça • Llistat classe on s’ indica informació de les al·lèrgies i dades d’

interès.


48

� Alumnes de baixa Una vegada l’ alumne es baixa de l’ escola passa a l’ arxiu de baixes. Aquest arxiu està ordenat alfabèticament amb tots els alumnes de baixa de l’ Escola. Quan un alumne finalitza els seus estudis o bé marxa per trasllat de centre, al seu expedient acadèmic restarà només la documentació obligatòria i el seu Expedient Acadèmic i Historial Acadèmic que serà imprès, signat i arxivat al seu expedient.

3. ARXIU HISTÒRIC

• DOCUMENTACIÓ ACADÈMICA EX-ALUMNES. En aquest arxiu ens trobem:

� Llibre de registre de diplomes graduat escolar � Llibres d’ Escolaritat.

ACTES D’ AVALUACIÓ Arxiu històric d’ actes d’ avaluacions juntament amb l’ actual.

• ACTES DE REUNIONS Les actes de les reunions de comissions i cicle s’ arxiven per cicles/ comissions: * Actes Educació Infantil * Actes Cicle Inicial * Actes Cicle Mitjà * Actes Cicle Superior Aquest arxiu es de cursos anterior, ja que fa dos cursos aquest arxiu ja es fa en arxiu pdf

a) Actes Claustre de mestres

Còpia de les actes realitzades durant els cursos anteriors. Actualment s’ arxiven en format pdf.


49

b) Actes Consell Escolar Còpia de les actes realitzades durant els cursos anteriors. Actualment s’ arxiven en format pdf

• ECONOMIA ESCOLA

• INGRESOS I DESPESES MENJADOR ESCOLAR

relacionades amb els procediments · 2014. 10. 14. · nofc relacionades amb els procediments 3 b....

Documents