MISTERI DE DUManuals: Assumeix que tenim la Bblia, el CEC i els documents del CV II. Hi ha dos moments en el CV II que es parla de la Trinitat: Al captol primer de LG (2-4) que porta per ttol el misteri de lEsglsia. Al Decret Ad Gentes (2-4).

El professor recomana dos manuals: el de Rovira Belloso (una mica dispers); el de Ladaria, El Dios vivo y verdadero (s el manual que aconsella ms el professor); el Kasper (s el gran manual, tot i que s difcil dentendre); el de Vives sexplica duna manera molt entenedora.Valoraci: Treball sobre un dels temes proposats pel professor i que es concretar en una exposici de mxim 10 minuts sobre lobra llegida. Caldr presentar un resum de 3 pgines. El meu treball ser a partir de Kasper, W., Bases de la doctrina trinitria, en El Dios de Jesucristo, Salamanca 267-300. Lexposici ser al final del Captol VIII.

Un treball individual sobre un captol del programa. Consisteix en fer una reelaboraci dels apunts, estudiant-lo amb ms profunditat a partir dels manuals aconsellats. 10 pgines. Exmens: Cinc primers captols (primera part, Part Bblica) del programa es valoraran amb una breu prova oral. La segona part (histrica) temes VI al IX es valorar amb un comentari de text dun dels textos del Enchiridion. Al professor linteressa la comprensi. La tercera part (sistemtica) temes X al XVI, ser un examen de dues preguntes a final de curs sobre aquest tema. INTRODUCCI GENERALTema 1: Qestions preliminars:Segn Santo Toms es necesaria la doctrina fundada en la revelacin, para que pudieran ser conocidas por el hombre aquellas cosas que exceden la razn y que se refieren a su fin ltimo. Todava por un segundo motivo puesto que incluso aquellas verdades sobre Dios que el hombre puede conocer por la luz de la razn son difciles, requieren mucha investigacin, no estn al alcance de todos.

La necesidad del conocimiento de Dios fundada en la revelacin se basa en que l es el nico fin del hombre, al que el ser humano tiende aun sin conocerlo y que es el nico que puede calmar la inquietud de su corazn.

El conocimiento viene de la revelacin que el hombre acepta por la fe, que aun en su diferencia de las dems disciplinas humanas, merece el nombre de ciencia. Y esta ciencia especial (teologa) tiene a Dios como objeto. El objeto de esta ciencia es ayudar al hombre a la consecucin de su fin, que es slo Dios.

Nos ocuparemos del Dios revelado en Cristo. 1.1. Parlar de Du des del ms profund del misteri de lhome.1.1.1. La qesti dels sentit de lexistncia

Parlar de Du no ens pot deixar neutres: o b ens afecta o b com quelcom que no ens toca. Quan parlem seriosament de Du no pot romandre neutre en nosaltres, malgrat hi ha qui parla de Du com quelcom cientfic que no els afecta, com quelcom que queda separat dells.

La paraula creure ve del llat (credere) que s una paraula composta: Cor cordis: cor Do das dare: donarPer tant, creure vol dir donar el cor. I, per tant, vol dir una adhesi. Parlar de Du implica creure. Newman deia que el meravellava que els telegs no fossin sants i que els sants no fossin telegs, ja que parlar de Du ha de incidir en la persona, en la seva vida.

Si anem als grans telegs (Agust, Toms, etc) veiem que varen amarar la seva reflexi amb la seva vida i pregaria personal. La seva teologia era abrandada de fe i esperana i, per tant, no se separava de la realitat personal viscuda. Certament que Du pot ser observat com un fenomen, una dada sociolgica o un fet histric, per aix no es fer teologia. Entrar en el misteri de Du no s noms aix.

En el fons noms el creient pot parlar veritablement de Du i estar en disposici de trobar i reconixer a Du. Estar en disposici de trobar a Du aquell qui dna el cor i per tant parlarem de Du duna altra manera.

J. Verne t una obra que porta per ttol la Illa Misteriosa. s un viatge duns que van en globus i que tenen una tempesta i sn llenats a una illa del pacfic. A lilla misteriosa es troben que es aparentment deserta. Els protagonistes sn 4 i abandonats als seus propis recursos. Descriu molt b la situaci de lhome en el mn on sembla que estem en una illa deserta abandonats als nostres propis recursos.

Quan necessiten coses troben els recursos. Necessiten una cabana i troben una caixa deines, etc. Tots aquests fets es poden explicar duna forma ms o menys natural. Verne descriu lactitud dels protagonistes, uns no es plantegen el perqu han trobat les coses, no es fan cap pregunta, no es plantegen res i es limiten a aprofitar-se daquests fets. En canvi al protagonista sel veu constantment preguntar-se sobre lorigen daquest misteri, es pregunta sobre el que hi ha al darrera, es deixa sorprendre pel misteri, vol conixer el misteri que hi ha a la illa. En la novella el causant daquest misteri s el capit Nemo.

Igualment nosaltres, lhome modern, t la sensaci de ser com un nufrag per arriben ajuts no se sap don i a la sorra de la platja hi ha vestigis de vida anterior. Tamb hi ha lactitud dels indiferents o que no es plantegen res o que diuen que s natural que succeeixi aix (la vida s natural) i s limiten a viure aprofitant-se dels regals sense plantejar-se sobre el seu origen. I si ms no, la diversi omet tot plantejament.

B. Pascal al s. XVII denuncia que des de la cort del rei de Frana se locupa perqu soblidi de pensar sobre si mateix. Noms cerquen divertir-lo perqu no es plantegi les coses. Des de la infantessa es carrega a les persones amb la defensa del seu honor, amics, etc. Recull una lactitud dels indiferents. s la temptaci docupar excessivament al nostre jovent. Un estudi recent afirma que els nens no dormen prou hores perqu van excessivament carregats i aix provoca un dficit datenci i rendiment a lescola.

En lobra de Verne hi ha una altra actitud, la dun personatge que troba per a tot els esdeveniments un rpida explicaci natural i emprica. El nufrag que redueix el misteri a dades aparentment naturals. Es plantegen la pregunta per arriben rpidament a una resposta emprica sense voler mirar ms enll. Tenim el cas de Sartre o Camus que critiquen lactitud cristiana. Afirmen que els cristians sn aquells que es neguen afrontar virilment la condici humana. No volen acceptar que lhome es troba radicalment sol.

La fascinaci per la cincia positiva constitueix una temptaci constant de lesperit. Hi ha hagut una fascinaci exagerada per lempirisme. El moment ms lgid seria el de lEscola de Viena a Wittgenstein: dall que no podem demostrar no en podem parlar. El nostre mn est profundament marcat per aquesta mentalitat.

Marx, davant el fet religis, afirma que la fe s una ideologia sense eficcia, s una alienaci. El marxisme concep la religi com una privaci del desenvolupament de lhome i, per tant s una alienaci.

Freud dir que s una illusi, una projecci de la teva mentalitat. Arribar a dir que pot ser que sigui veritat (no hi ha un ateisme militant com en el marxisme). La fe seria una neurosi collectiva, una projecci de la desempara infantil.

Wittgenstein, en el marc del Cercle de Viena dels anys 30, dir que el llenguatge sobre Du s un llenguatge no significatiu, contradictori, que no t sentit. Del que no podem parlar, s millor fer silenci. Alfaro el criticar dient-li, si hem de fer silenci, per qu en parles.

Davant de tots aquests camins cal fer una opci personal. La nostra opci personal no s gratuta ni arbitraria. Hi haur qui, deixant al marge lactitud dindiferncia, creur que no pot sortir de la obscura ignorncia. Hi haur qui afirmar la ms absoluta absurditat de tot (personatges sartrians que afirmen que la vida no t sentit). Finalment hi haur qui afirmar lexistncia dun principi primer, Du o sentit ltim de les coses.

Podem llegir el text de Maurici Serrahima (238) -1902 a 1979- que va ser poltic i escriptor amb conviccions cristianes. Quan parla de la fe afirma que lacceptaci duna causa i un origen misteris t ms sentit que labsncia duna causa o la indiferncia. Ell sentronca amb el personalisme de Mounier. Fa una opci pel misteri.

Lacceptaci duna causa i dun origen misteriosos resulta per a mi ms raonable i em satisf ms que no pas ladmissi duna misteriosa absncia de causa i dorigen, o que lafirmaci, igualment misteriosa, duna necessria i insuperable ignorncia de qualsevol causa i de qualsevol origen.

Afirmar Du no implica negar lhome i el mn, sin afirmar que lhome i el mn tenen un sentit. Llegim el text de Rahner (240) en el que destaca que la pregunta sobre Du se la fa lhome en el context de la recerca pel sentit del mn i de la vida. s interessant ja que aborda la pregunta de Du que s fa lhome. I aquesta pregunta la tenim al si de la nostra persona, malgrat parlar de Du s parlar de quelcom que en supera.

J. Alfaro en la seva obra, De la cuestin del hombre a la cuestin de Dios (1988), Ed. Sgueme. Anem ara al text de J. Alfaro (242). En el primer pargraf subratlla que la pregunta per Du afecta essencialment al sentit de la nostra vida i per tant la qesti de Du neix lligada a la qesti pel sentit de la nostra vida.

En el segon passatge, lhome es fa la pregunta per Du i la resposta, ve a dir Alfaro, que no se la fabrica lhome (per la via exclusivament filosfica o especulativa). En lactitud descolta davant la pregunta per Du estem obrint la possibilitat a lautorevelaci de Du. No ens fabriquem un Du a la nostra imatge, sin que s Du qui per prpia grcia sens revela i comunica. No s el du dels filsofs, o el que nosaltres desitjarem o ens fem a la nostra imatge.

Lestructura ontolgica fa que en lhome hi hagi la pregunta pel sentit de la vida i la pregunta per Du. Sorgeix la gran pregunta de com arriba lhome a Du? Podem conixer a Du pels signes. La fe no s irracional, demana signes, com per exemple, la creaci, la manifestaci de Du en la histria que culmina en Crist. No es fa un salt al buit. Per aquests signes no em demostren, sin que cal tamb el do. Pel do que Du em dna puc veure els signes amb uns altres ulls que s la mirada de la fe.

La manifestaci de Du en la histria sinicia en la creaci, s una revelaci progressiva, que culmina en Crist i que s comunicada des de llavors per mitj de lEsglsia. Crist s la plenitud de la revelaci perqu s la encarnaci de Du, la Paraula de Du fet home. El cor del misteri cristi s el misteri de lencarnaci. En aquest punt es diferencia el cristianisme de les altres religions. s lnica en la que Du s fa home, en la que la revelaci es fa carn.

Du sha anat manifestant en la histria. No es una revelaci abstracte, sin que s en la histria, en una histria dhomes. No trobem definicions, sin que trobem les gestes i les accions de Du en la histria. Tota aquesta revelaci que culmina en Crist la trobem fet vida en la vida de lEsglsia.

Tots aquests sn els signes que fan creble la fe. Per per aquests signes no arribo a la fe per s sols. Sin que s per la grcia (llum) de Du que jo contemplo aquests signes amb uns altres ulls i que em fan veure que val la pena donar la vida.

En la comunitat eclesial trobo tot aquest missatge i aquests signes fets vida. La pregunta per Du.

En diem Paraula de Du perqu lApocalipsi acaba identificant Jess com la Paraula de Du. Per no s una paraula abstracta, s una paraula en la histria, no s un dogma o doctrina abstracta. Du parla amb la vida.

La vida cristiana s donar el cor a aquesta paraula encarnada i viure com Ell visqu. La vida cristiana no fer una srie de coses taxades (complir el llibre) sin que va ms enll: donant el cor a Crist, viure ntimament unit a Crist i viure com Ell. s acompanyar-lo i fent cam amb Ell en la vida trobarem les respostes que anhelem.

Davant la pregunta de lhome per Du, tenim la revelaci de Du en la histria. I veiem com aquesta revelaci de Du en la histria t sentit i s la illuminaci de Du que em fa veure aquests signes amb els ulls de la fe.

Un cop feta la pregunta per Du, la gran temptaci es fer-nos un Du a la carta. I veiem com Du en lAT va corregint al seu poble sobre la imatge que es fa dEll. 1.1.2. Del llenguatge simblic a les identificacions massa rpides de Du.El smbol ens serveix per significar el que prpiament no podem expressar. Per expressar all que prpiament no podem descriure empricament ho expressem simblicament.

El fonament del smbol ve a raure en el fet que cap realitat no sesgota en s mateixa. Podem expressar la seva semblana i dissemblana amb una altra realitat. En tot esquema simblic samaga una afirmaci i una negaci. A la realitat Du podem anar posant atributs. Apliquem a Du termes que savenen a la nostra experincia. Per quan apliquem a Du aquests predicats ho fem en certa manera de manera diferent a com ho fem per a les realitats humanes.

El smbol s un mitj per a referir-nos a lincognoscible i per parlar de quelcom que no podem expressar amb un llenguatge descriptiu.

Quan dic Du s bondat i s amor, hi ha una relaci dimmanncia (tinc un cert coneixement de la bondat, de la llum) i transcendncia (per al referir-ho a Du vull dir quelcom ms, ja que vull explicar una realitat que em sobrepassa. Quan em fabrico Du a la meva manera llavors no estic articulant correctament aquesta relaci entre immanncia i transcendncia. Sant Agust ens diu Si ho has ents no s Du.

Llegim el text nm. 225 on el Concili Laterans IV es refereix a telegs molt segurs del seu coneixement de Du. Ens diu que no hem de romandre en el silenci. Podem emprar el llenguatge simblic tenint present que podem expressar quelcom de Du per sabent que Du ser sempre molt ms. s molt ms el que no sabem que el que sabem. Sant Toms desprs dhaver escrit la seva obra considera que s noms palla. Per aix no vol dir que no en podem parlar, sin que hem de ser conscient que el que puguem dir ser molt limitat ja que el misteri ens supera totalment. Sant Agust dedica gaireb 15 anys la seva vida per escriure el seu tractat De Trinitate. Els telegs que aborden el tema del misteri de la Trinitat acabem amb una pregria reconeixen que malgrat estudiar molt veuen que s poqussim el que saben.

Veiem que quan ens avancem al misteri succeeixen dues coses: (a) duna banda ens adonem que coneixem una mica ms; (b) i de laltre ens adonem que aquest misteri s encara ms gran del que ens podem pensar. El gran misteri a creure s el misteri de lEncarnaci. Si creus que Du es pot encarnar, el fet de la resurrecci es fa ms fcil de creure.

Els grans mstics tamb han parlat daix. Llegim el text 229 de Sant Joan de la Creu: s un saber no sabiendo, toda ciencia transcendiendo. O el text 230 amb la Pujada al Mont Carmel.

Per tant podem parlar de Du per tenint sempre present que s un misteri que ens ultrapassa. Ja que si no fem aix podem caure fcilment en la idolatria, en el desig de fer un Du a la nostra mesura.

Acabem llegint el nm. 244 de Vives, on ens recorda que cal guardar-se de tota mena didolatria, s a dir, de la temptaci de fer una Du a la mesura humana. A vegades en la nostra manera de fer deixem de banda a persones pietoses considerant-les com a supersticioses perqu pensem que nosaltres s que sabem com Du s. Quan considerem que quelcom s una superstici podem estar incorrent en un supsit didolatria, pensant-nos que nosaltres coneixem qui s Du. s la revelaci la que ens permet endinsar-nos en el coneixement real de Du.

En conclusi s que el criteri ltim per poder parlar de Du noms pot ser la realitat prpia de Du que noms podem acollir per revelaci i per fe.

1.1.3. El llenguatge de lanalogia a lhora de parlar de Du. El llenguatge de lanalogia (com una de les formes de llenguatge simblic) s el que ms emprem per parlar de Du. Ja que lhome noms pot expressar a Du amb les formes i paraules humanes.

Llegim Sv 13,1-5 (que inspira Rm 1,20-23). Aquest text posa de relleu com a travs de les realitats del mn (coses creades) podem tenir un cert coneixement de Du. s a dir, la creaci de Du com a via per al coneixement de Du, que ser sempre un coneixement limitat:

Sn frvols de mena tots els qui desconeixen Du: a partir dels bns visibles, no han estat capaos de conixer aquell qui s; tot i contemplar les obres, no n'han reconegut l'autor. 2Han pres per dus els qui regeixen el curs del mn: el foc, el vent, l'aire lleuger, el cicle dels astres i l'aigua impetuosa, el sol, la lluna i els altres llumeners del cel. 3Si, fascinats per la bellesa d'aquestes coses, les han considerades dus, havien d'adonar-se com el seu sobir les supera immensament, ja que foren creades per ell, que s origen de tota bellesa. 4I si la fora i el poder d'aquelles coses els tenien astorats, havien de comprendre que s molt ms fort el qui les va formar. 5La grandesa i bellesa de les criatures porta, de manera proporcional, a contemplar el seu creador.

La bellesa del mn, les coses creades, la llum, el firmament ens porta per analogia (de manera proporcional) a contemplar el seu creador. A no quedar-nos noms en el sol, sin que ens cal fer el pas.

Aix ens porta a parlar del tema de lanalogia a lhora de parlar de Du. Lanalogia s el llenguatge simblic que es pot fer de manera proporcional, veient les coses del mn i de manera proporcional latribum a Du.

La dissemblana s molt ms gran que la semblana com ens recorda Lateranense IV.

Podrem parlar de dues menes danalogia:

a) Lanalogia de proporci o atribuci: s quan un determinat terme pertany a varies realitats, per sempre s el mateix terme aplicat a dos o ms realitats diverses. Ex: el terme sa lapliquem a lhome, o a laliment, o b el medicament. Podem aplicar el terme sa a diverses realitats diferents.

b) Lanalogia de proporcionalitat: A es correspon a B, com C es correspon a D. Parlem de realitats diferents per en les que hi ha una relaci de proporcionalitat. Ex:

La posta del sol s al dia, com la vellesa es correspon a la vida. Al capvespre de la teva vida et jutjaran sobre lamor. La criatura humana s a lesser (esser hum), com labsolut s a lEsser en majscula (en essncia).

Tant una com laltre la podem aplicar a Du, tot i que la segona ens hi ajuda una mica ms i ens estalvia ms en el risc de caure en la idolatria.

Llegim un text de Sant Toms (227). El text ens diu que el finit i linfinit poden ser proporcionats, per no proporci.

En lanalogia sobre Du hem de ser molt prudents. Quan diem que Du s llum hem de tenir present que s una comparana que ens remet al misteri. Ja que sin hi ha el perill de reduir Du a aquestes a les coses creades.

Karl Barth i els protestants sn reacis a arribar des de les coses creades a Du. Barth critica molt lanalogia de lsser. Duna manera contundent negava tot vestigi de la trinitat en la creaci. s a dir, a partir de les coses creades, de la realitat del mn contingent s impossible remetrens a Du.

Llegim el text nm. 235 sn unes paraules molt fortes contra lanalogia de lesser. s la negaci de tot vestigi o rastre de la trinitat en la creaci. A partir dels essers creats no podem arribar a la trinitat. Ja que seria considerar que hi ha una semblana entre les coses creades i el creador. Afirma que el motiu fonamental pel qual no es fa catlic s perqu no accepta lanalogia ja que afirma que no hi ha semblana entre el creat i el creador. Substitueix lanalogia de lesser per lanalogia de la fe (som salvats per pura fe). s en la fe que lhome pot reconixer a Du com Du es reconeix en les seves paraules. Per la fe les Paraules que emprem a lhora de parlar de Du son seves i no nostres.

Barth no ha acabat dentendre el tema de lanalogia en el camp catlic. La posici catlica no s un simple intent dabarcar Du amb categories humanes. Lanalogia de lesser afirma que en les coses creades per Du tenim un cert coneixement de Du perqu han estat creades per Du, i no s un coneixement de com s Du, sin que Du ha fet i ha creat. I aquestes coses creades culminen en Jesucrist que s el cimal. Du s revela en la creaci, es revela en la histria i aquesta revelaci culmina en Crist. I per tant el verb de Du ens s el revelador de Du en plenitud. I en Crist descobrim que Du pot revelar-se en la creaci i en la histria. El misteri de Crist ens confirma que Du s revela en la creaci i en la histria. Per tant lanalogia de lesser recobra la seva la llum en la fe (analogia de la fe) i en el misteri de Crist que s la plenitud de la revelaci. Per ell foren creades totes les coses i totes les coses troben la seva plenitud en ell.

En Crist descobrim que Du s revela en la creaci i en la histria, perqu Crist s la plenitud daquesta revelaci, perqu s el Du-home i lhome-Du. La dignitat de lhome la tenim en Crist. Per tant contemplant lhome i la creaci a la llum de la fe podem tenir un coneixement de Du.

s a la llum de la fe que llegim la presencia de Du en la creaci. El text dels deixebles dEmas, Jess es presenta en mig dells i els obria el sentit de les Escriptures i els anava preparant fins el moment que sels obriren els ulls i el reconegueren. s a dir, tot duna aquells signes els llegeixen amb uns ulls nous.

Du ha creat el mn i, a ms a ms, sha fet present en la histria humana mitjanant lencarnaci del Verb. Per tant Du sens revela en la creaci (a partir de la creaci podem arribar a saber coses de Du) malgrat sabem que tot el que podem arribar a conixer s sempre molt menys del que no coneixem. Per tant, podem aplicar lanalogia de lsser. En Crist, les seves accions i les seves paraules sens revela Du. Per s amb els ulls de la fe (analogia de la fe) que podem veure amb molta ms profunditat el contingut de la revelaci expressat en la creaci i en JC. [Comentari personal].

En les coses creades per Du, en la histria, aquesta visi lineal progressiva que culmina en Crist, amb la llum de la fe podem tenir un coneixement de Du en les coses creades. Ho podem dir a partir de lamor que observem entre les persones. Per el misteri de Du s molt ms que all que podem imaginar. Amb la creaci i a la llum de la ra podem arribar a la conclusi de que hi ha un creador. Ara b, per poder parlar de com s aquest Du necessitem la llum de la fe i de la revelaci que ens diu que Du s bo i desprs ho contrastem en la bellesa de les coses. El Crist dona sentit a lanalogia de sentit entesa en el marc de lanalogia de la fe. En Crist constatem que lhome s capa de Du, per sempre amb els ulls i la mirada illuminada per la revelaci de la fe.

Llegim el text 222 de Dions lAeropagita: La tenebra divina s aquella llum inaccessible en la qual hom diu que du habita. s invisible precisament perqu s sobreeminentment clara: s incomprehensible a caua de lexcs de resplendor de la seva llum que ho sobrepassa tot. En aquella tenebra sha denfonsar tothom qui vulgui conixer o veure Du. Els qui ho facin, precisament perqu no veuen ni coneixen, arriben veritablement a copsar el qui s sobre tota visi i sobre tot coneixement. Aquest s un text que es fa veure que el va escriure Dions el primer bisbe dAtenes en un text del s. V i VI.

Llegim tamb els textos de San Joan de la Creu 228 i segents.

Els jueus alhora de parlar de Du volen prodigis i grans gestes (aix s lAT, les gestes de Du en la histria). I els grecs volen saviesa, s a dir, com s Du. I nosaltres un messies crucificat que escndol pels jueus i niciesa pels grecs.

1.2. La Revelaci de la Paraula divina acollida en la fe, cam daccs al Misteri de Du U i Tri.El coneixement del Du U i Tri el tenim per revelaci. De fet coneixem de Du all que es manifesta en la realitat del mn i que ens ha anat revelant. Per tant el concepte cristi de Du no s fruit delucubraci dels savis, sin que s el que ens ve donat per la revelaci, s el Du de la Paraula. Benet XVI en el num. 8 de la Verbum Domini. El concepte cristi de Du no s quelcom que es fabriqui lhome, sin que s el reconeixement de la revelaci de Du en la histria, s la escolta de la Paraula.

Du en lAT no es presenta com una imatge (o vedell dor) sin que es presenta com una veu de paraules. La Paraula s central en la revelaci. En Gen, al principi Du digu, o en Sant Joan aquesta Paraula sha fet home.

Benet XVI en VD 12 parla de la Cristologia de la Paraula. El Verb, aquesta Paraula que sha anat manifestant al llarg de la histria, sha abreujat (sha fet petita) com per fer-se present en un pessebre. Sha abreujat, sha fet home perqu pugui ser entenedora, perqu hi hagi la mxima proximitat amb la persona humana. Si creiem en lencarnaci, llavors ja ho podem creure tot. Lencarnaci s el punt dinflexi, Du sha fet home perqu la Paraula estigui al nostre abast. La Paraula t rostre i aquest rostre s Crist.

La revelaci no apareix com un cos de veritats o un conjunt de coneixements, sin que apareix com lautocomunicaci de Du en la histria que en Crist t la seva plenitud. Per tant el punt de partena del nostra tractat s el misteri de Jess de Natzaret que s la plenitud de la revelaci. En lexperincia religiosa de Jesucrist descobrim que Du s un i tri. Aquesta experincia de Jess t la seva perllongada en lexperincia de la comunitat.

El coneixement del misteri de Du que intentarem desenvolupar s a partir de la revelaci que t la seva plenitud en Crist. Per tant s a travs de la veritable autocomunicaci de Du en la histria. Du en la histria es revela a ell mateix (DV 6).

El punt de partena s la revelaci, no s lhome i la seva ra, sin que s la revelaci acollida per lhome en la fe. 1.3. Carcter eminentment teolgic del tractat sobre Du.En lestudi del tractat del misteri de Du estem en el centre de la teologia. Ara ja hem acabat el bienni filosfic i ara Misteri de Du i Cristologia sn centrals i partir daqu veurem lantropologia filosfica i leclesiologia. Sant Toms ens recorda la importncia de partir de la revelaci per a entrar en el misteri de Du i dna dues raons (Art 1, Qesti 1; aix comena Sant Toms la Summa Teolgica):

a) perqu puguin ser conegudes per lhome aquelles coses que van ms enll de la ra i que es refereixen al seu fi ltim. Toms uneix revelaci (coneixement del Du revelat en Crist) i salvaci (el misteri de la nostra salvaci). Sant Agust diu que el fill de Du sha fet home perqu lhome esdevingui fill de Du.

b) Perqu aquelles coses sobre Du que lhome pot conixer per la llum de la ra sn difcils, demanen molta investigaci.

La DV 6 subratlla la uni entre revelaci i salvaci. Sant Agust comena les Confessions recordant que ens heu fet per a vos i el nostre cor est inquiet i no reposa fins que es trobi en vos.

Per tant aquest esfor especulatiu no pot separar-se de lactitud descolta de la Paraula i se centrar en el misteri revelat per Crist. Son textos capitals com el Prleg de lEvangeli de Joan, revelaci i salvaci ntimament units. Aquesta paraula sha fet carn per una finalitat, que la salvaci arribi a tothom.

El teleg s un bon creient. Difcilment podem fer teologia sense una actitud de fe. Sense els ulls nous que dna la fe no arribarem a les mateixes conclusions. Aquesta autocomunicaci de Du en la histria que culmina en Crist demana creure (en el sentit de donar el cor). La fe no s simplement acceptar uns continguts sin que s una adhesi s donar el cor, per tant implica aquesta adhesi. Quan dones el cor a alg canvies.

s la confrontaci amb un misteri molt ms gran. JP II en la seva audincia del 25 de setembre de 1985 va dir no hem de pensar que la revelaci ens expliqui el misteri de Du i el seu Esser. s entrar en un misteri ms gran. Crist s la plenitud de la revelaci per malgrat aix ens fa entrar encara en un misteri ms gran. Si creiem lencarnaci podem creure tot (si Du ens ha creat, perqu no pot fer-se home?). El Du dels musulmans no sencarnen. JP II al canvi de millenni va donar moltes voltes sobre el tema de lencarnaci, leternitat que entra en la histria. Per tant no pensem que ens aclarir el misteri, sin que ens mostrar aquest Du inexplicable.

Aquest misteri daquest Du home que per amor (a 1Jo 4, 8 i 16 ens diu que Du s amor, per nosaltres noms podem tenir o no tenir amor). Aqu hi ha la novetat del Du cristi versus el Du dAristtil que s el motor immbil que s estimat per que no estima perqu per ell aix seria ser una imperfecci, donat que estimar s tendncia a posseir. En canvi el Du cristi s el Du que estima, que ho dona tot, s la donaci total.

Per tant el misteri del Du U i Tri que ens revela Jesucrist s el misteri central. El CEC en el nm. 234 ens diu que el misteri de la Santssima Trinitat s el misteri de la fe cristiana, el misteri de Du en ell mateix, s la llum que illumina els altres misteris.... 1.4. Originalitat de la noci cristiana de DuEl cristianisme est en lmbit del monoteisme, per s un Du plural amb Du Pare, Fill i Esperit Sant. Lhome intentar sempre reduir el misteri de Du per tal de fer-ho ms comprensible. Una de les grans dificultats i misteris amb els que sha confrontat el cristianisme s el defensar Du U i Tri. Larrianisme ho soluciona indicant que Jess no s Du. 1.5. La inapetncia per laspecte trinitari de DuEn el mn occidental la predicaci sobre Du U i Tri no ha estat sempre afortunada. La Trinitat sha vist ms com un misteri incomprensible que no pas el principi i el fonament de la nostra salvaci. Rahner lany 50 va escriu un article Advertencias sobre el tratado Dogmtico De Trinitate on considera que els cristians exclusivament monoteistes. Exagera per t ra en el sentit de que moltes vegades agafes un llibre sobre espiritualitat cristiana on el tema est ms fonamentat en Crist i no en la comprensi de la relaci entre Du Pare, Fill i Esperit Sant. Ens hem centrat en Crist com si ho fos tot, deixant una mica de banda la dimensi trinitria de Du.

Com podem descriure el misteri de la Trinitat? Com ho explicitem a la catequesi? Som merament cristolgics o b som trinitaris?

La Comissi Teolgica Internacional (grup nomenat pel Papa format per telegs de prestigi i que debat qestions problemtiques) en un document de 1981 advertia del tema afirmant que no separem cristologia i doctrina trinitria. Llegim doncs el text 215: a vegades amb una teologia neoescolstica no sha tingut prou en compte la trinitat en el marc de la nostra salvaci. Sha fet com una separaci entre revelaci i salvaci, allant-se la Trinitat del misteri cristi, quedant-nos en la mera cristologia. Aquesta revelaci de la trinitat ens porta a unir la soteriologia (tractat teolgic que tracta de la salvaci de lhome) amb la revelaci. Du que es revela que es comunica i les missions de lEsperit de Du i el Fill de Du. Per tant la Comissi ens adverteix de que no podem separar la trinitat dels altres misteris contemplats per la teologia.

Segons reconeix Rovira Belloso, a Occident es creu en la trinitat perqu ho mana lEsglsia per val no pensar-hi massa perqu s un misteri incomprensible. Una de les causes de la inapetncia per la qesti trinitria s quan hem separat la trinitat de la salvaci. Quan Sant Atanasi en resposta a Arri afirma que el fill de Du sha fet home perqu lhome esdevingui fill de Du, aquesta ntima relaci de la humanitat de Du i la salvaci de lhome s molt important.

La inapetncia ha pogut venir pel fet de qu en el tema de la Trinitat ja est tot dit i per tant ja no hi ha esperana de poder dir quelcom ms.

A occident des del camp del pensament ha influt la illustraci. Kant s molt crtic amb una religi fonamentada en la revelaci. Ell vol arribar a Du noms des de la ra. Per amb la ra no arribarem al misteri de la trinitat ja que es tracta duna dada revelada.

La teologia trinitria s all primer que desapareix quan es tracta de cercar un Du i una religi vlids per a tots. En el mateix dileg interreligis, porta a un camp de nocions comuns. Amb lIslam afirmem que tots creiem en el mateix Du (potser saber quelcom ms daquest Du, que s trinitari, que sha fet home).

A partir de larrianisme hi ha una forta accentuaci de la divinitat de lessncia divina. s tot el tema del homouxios (de la mateixa naturalesa del Pare). Tot aix ha portat a una accentuaci de lessncia divina i ha portat ha perdre una mica de vista la rellevncia que tenen totes les 3 persones de la Santssima Trinitat. No podem oblidar que en la revelaci constatem la distinci de les tres persones dintre de la mateixa essncia. 1.6. La unitat de Trinitat immanent i trinitat econmicaEl veritable punt de partena a lhora dabordar la qesti del misteri del Deu cristi no pot ser altre que leconomia (o administraci) de la salvaci, fa referncia a la trinitat tal com sens revela al llarg de la histria. La revelaci o economia s lnic cam per al coneixement de la trinitat. 1.6.1. A partir de laxioma fonamental de K. RahnerA partir daqu Ranher en el seu article a Misterium Salutis Vol 2 on trobem el seu article que porta per ttol Del dios trino como principio i fundamento de la historia de la salvacion. Rahner diu que la trinitat econmica (revelada en la histria de la salvaci) s la trinitat immanent (en si mateixa) i a la inversa (text 191). 1.6.2. Arguments que legitimen laxioma ranheriAquesta afirmaci expressa laxioma principal del misteri del Du cristi. K. Barth (text 188) ja havia abordat aquest tema i per tant no s una afirmaci nova de Rahner. La salvaci de lhome no potser sin Du mateix. El Du que sens revela ha de ser el Du que s. El mode com la trinitat sens revela en la economia de la salvaci ha de revelar el Du que s en s mateix. La realitat de Du que ens surt al pas en la revelaci s la seva mateixa realitat eterna.

Noms el Verb sha encarnat, s el Fill que sha encarnat. Tot i que no hi ha una actuaci diferenciada. La doctrina clssica de lapropiaci ens diu que apliquem a una determinada persona el que s de la totalitat. Quan diem que Du Pare s omnipotent o creador, no neguem que el Fill i lES ho siguin tamb. No tindria sentit que les persones divines actuessin de manera diferent.

Precisament en el misteri de lEncarnaci capim el misteri de la trinitat. Sabem que Du Pare ha enviat al seu Fill al mn i sabem que lES en Maria permet aquesta encarnaci. Veiem una actuaci diferenciada en la economia de la salvaci la que ens permet reconixer el Du trinitari.

Du en leconomia de la salvaci no ens dna simplement dons, sin que sens dna ell mateix (sencarna). El Du cristi es dna ell mateix. Aquesta manera de veure les coses no sextreu dun determinat text de lEscriptura sin que es desprn de la globalitat de lEscriptura. Du sens dna a conixer tal com s en aquesta revelaci en la histria que culmina en JC i s i on descobrim que Du s Pare, Fill i ES. I per tant podem estar dacord amb lafirmaci inicial de Rahner en la que diu que la trinitat econmica s la trinitat immanent. El problema est en linrevs.

Si llegim el 214 de la Comissi teolgica. Es doncs molt correcte laxioma fonamental de la teologia: La Trinitat que es manifesta en leconomia de la salvaci s la Trinitat immanent. s la Trinitat immanent qui es comunica lliurement i a ttol gratut en leconomia de la salvaci. 1.6.3. Dificultats per a una acceptaci total de laxioma ranheriPer no succeeix el mateix amb la segona part de laxioma ranheri quan afirma que a la inversa. Es com si Du es fes trinitat quan es revela, quan es manifesta en la histria. Schoonenberg, ens diu que no podem saber si Du en la seva preexistncia abans de la creaci era trinitari. Hi hauria una plena personalitzaci del verb en el moment de lEncarnaci.

En leconomia no sens revela plenament la trinitat (sens revela que Du es trinitari per no sens revela plenament la trinitat). En la economia de la salvaci no sens revela la totalitat del Misteri de Du i la seva trinitat. La Trinitat revelada en lEconomia de la Salvaci no esgota tota la realitat del misteri trinitari de Du. En leconomia de la salvaci no sesgota el misteri de Du sin que mant el seu misteri.

El text 215 segon i tercer pargraf resumeix el que acabem de dir.En la seva forma moderna, la separaci de qu parlem interposa com una pantallaentre els homes i la Trinitat eterna, com si la revelaci cristiana no invits lhomea conixer el Du trinitari i a participar en la seva vida. Aquesta separaci porta auna mena dagnosticisme inacceptable pel que fa a la Trinitat eterna [...].Cal guardar-se igualment de tota confusi immediata entre lesdeveniment deJesucrist i la Trinitat. No s veritat que la Trinitat noms hagi estat constituda enla histria de la salvaci per lEncarnaci, la creu i la resurrecci de Jesucrist,com si Du hagus tingut necessitat dun procs histric per esdevenir trinitari.Cal, doncs, mantenir la distinci entre, duna banda, la Trinitat immanent, en laque la llibertat i la necessitat sn idntiques en lessncia eterna de Du, i, daltrabanda, leconomia trinitria de la salvaci, en la qual Du exerceix absolutamentla seva llibertat, sense experimentar cap necessitat de natura.

La trinitat que es manifesta en lEconomia Salvaci no vol dir que la Trinitat es constitueixi com a tal en aquell moment. Per tampoc vol dir que el fet que Du shagi revelat i shagi encarnat, no vol dir que aix no afecti al seu esser.

Comentem el text 216: La distinci entre Trinitat immanent i Trinitat econmica sacordaamb la identitat real entre luna i laltra [...]. Leconomia de la salvaci manifestaque el Fill etern assumeix en la seva prpia vida lesdeveniment kentic delnaixement, de la vida humana i de la mort en creu. Aquest esdeveniment, en elqual Du es revela i es comunica absolutament i definitivament, afecta dalgunamanera lsser propi de Du Pare [Hic eventus, in quo Deus se absoluteet definitive revelat et comunicat, afficit quodam modo esse proprium Dei Patris]en tant que ell s Du que acompleix aquests misteris i els viu com a seus enuni amb el Fill i lEsperit Sant. No solament, en efecte, en el misteri de Jesucrist,Du el Pare es revela i es comunica a nosaltres lliurement i gratutament pelFill i en lEsperit Sant [Non solum enim in mysterio Iesu Christi Deus Pater libereet gratiose seipsum nobis revelat et communicat per Filium et in Spiritu sancto],sin que encara el Pare, amb el Fill i lEsperit Sant, duu la vida trinitriaduna manera molt profunda i _almenys segons la nostra manera de pensar_ quasi nova [sed etiam Pater cum Filio et Spiritu sancto vitam trinitariam modoprofundissimo et _saltem ut nos intelligimus_ quasi novo gerit], en tant que larelaci del Pare al Fill encarnat en la consumaci del do de lEsperit s la mateixarelaci constitutiva de la Trinitat [inquantum relatio Patris ad Filium incarnatumin Spiritus doni consummatione ipsa relatio constitutiva Trinitatis est]. En lavida interna de Du es troba la condici de possibilitat daquests esdevenimentsque, per efecte de la incomprensible llibertat de Du, trobem en la histria de lasalvaci del Senyor Jesucrist.Aix, els grans esdeveniments de la vida de Jess tradueixen clarament per a nosaltres,provets duna eficcia nova en profit nostre, el dileg de la generaci eternaen la qual el Pare diu al Fill: Tu ets el meu Fill; avui the engendrat (Ps2,7; cf. Ac 13,33; He 1,5; i tamb Lc 3,22)

Afirma la identitat real entre una i altra, no sn dues trinitats diferents. El que distingeix el cristianisme de les altres religions s lencarnaci. Du en el seu designi inescrutable Du decideix encarnar-se. LEncarnaci afecta duna manera lesser propi de Du. El fet de lEncarnaci implica que en la vida Trinitari es visqui dun manera quasinova. En relaci a leconomia de la salvaci no tenia la categoria de necessitat el fet de lencarnaci per esdevenir trinitari. Per un cop aquest acte lliure de Du ha estat dut a terme afecta a la vida de la trinitat. Per no vol dir que la Trinitat quedi perfeccionada per aquest fet o que li aporti quelcom de fonamental. Ni constitueix el Du Tri o el perfecciona, ni de laltra banda no afecta en res a Du. El fet de lEncarnar-se afecta a lesser mateix de Du, per ni el perfecciona ni aporta quelcom a Du que no tingus abans. Du no es constitueix trinitat en el fet dencarnar-se. Aquest s un extrem, per de laltra no podem dir que el fet de Du no afecti a lesser de Du en res. El fet que Du shagi encarnat s el misteri ms gran. Du fa un pas ms en el seu contacte amb la humanitat, i ja la relaci no ser la mateixa. I nosaltres per la nostra banda en la seva revelaci coneixem que Du doni a conixer la seva Trinitat, quelcom que ja era des del principi. La revelaci no suposa cap canvi ni modificaci fonamental. Per daltra banda, el fet de Du dencarnar-se afecta el seu esser, dna un pas ms en la seva relaci amb els homes. s la eternitat que entra en la histria. Aquesta s la diferncia amb les altres religions. [Ampliar amb la lectura de les pgines 24 a 39 del manual de Ladaria]Slo con la revelacin acaecida en Cristo tenemos acceso al conocimiento del Dios uno y trino. Nuestro punto de partida no puede ser ms que la economa salvfica y en concreto cuanto el NT nos dice sobre Jess que revelndonos al Padre se nos da a conocer como el Hijo, y que despus de su resurreccin nos enva de parte del Padre el ES que ha descendido sobre l en el bautismo y en la fuerza del cual ha cumplido su misin. La economa es, por tanto, el nico camino para el conocimiento de la teologa. La relacin entre la economa y la teologa ha sido muy discutida en la teologa de los ltimos tiempos. Ocasin para ello ha sido la formulacin por parte de Rahner del llamado axioma fundamental de la teologa trinitaria: la Trinidad econmica es la Trinidad inmanente, y viceversa. O dicho con otras palabras, Dios uno y trino se revela en la economa tal como es en su vida inmanente. Slo a partir de la revelacin acaecida en Cristo tiene sentido que hablemos del Dios trino. La Trinidad es una verdad de fe, indeducible a partir de cualquier conocimiento de Dios como lo corrobora Santo Toms. Solamente por fe tenemos acceso a este misterio. Por ms que San Agustn haya intentado encontrar en las realidades creadas huellas de la Trinidad. Dios mismo se nos presenta como salvacin. Conocemos la misteriosa y luminosa realidad del Dios trino por la revelacin salvadora que en Cristo hace de s mismo. De lo contrario la salvacin del hombre no sera Dios mismo, habra que buscarla en otro sitio, o el Dios que se revela y nos salva no es el que es en s mismo; lo cual no es concorde con la fe cristiana. Dado que la Trinidad es objeto de fe, y no puede deducirse de un modo puramente racional sino que slo es cognoscible a la luz de la revelacin, slo por el modo de actuar salvfico de cada persona se puede saber lo que en la vida interna de Dios le corresponde ms directamente. Parece por tanto que el principio de la unidad de operaciones ad extra no puede excluir toda intervencin de las personas en cuanto tales. Existe un caso, adems, en el que sabemos que hay una actuacin hacia afuera en la que las personas actan diferenciadamente: la encarnacin. Slo el Hijo ha asumido hipostticamente la naturaleza humana. No se trata de afirmar que la otras dos personas no han tenido parte en este evento. Ha sido el Padre el que ha enviado al Hijo al mundo, y tambin esto es una actuacin propia de la persona del Padre. Por su parte el Espritu Santo que desciende sobre Mara hace posible la encarnacin. Es precisamente esta actuacin diferenciada lo que nos permite conocerlas. No podemos pensar que la venida de Jess al mundo sea una excepcin en el modo de actuar de Dios respecto de nosotros. Ahora bien, refleja el hecho de la encarnacin del Hijo, enviado por el Padre, algo de la vida interna trinitaria, de lo que las personas son? Cmo nos muestra este hecho, central en la economa salvfica, algo de la vida interna de la Trinidad? Es indiferente que haya sido de hecho as, es decir, podra haber sido de otra manera? O este hecho nos indica algo de lo que es Dios en s mismo?Durante siglos ha sido doctrina comn que cualquiera de las personas divinas podra haberse encarnado, aunque siempre se ha insistido en la conveniencia de la encarnacin del Hijo. Pero an cuando estemos anticipando cuestiones, podemos efectivamente dudar de que el termino persona o hipstasis signifique exactamente lo mismo cuando lo aplicamos al Padre, al Hijo y al Espritu Santo. Se muestra la distincin de las personas en el obrar de Dios con nosotros y a partir de ella llegamos a descubrir las caractersticas propias del Padre, el Hijo y el Espritu en la vida interna de la Trinidad. Dios se nos comunica tal como es en s mismo. El Dios uno y trino es nuestra salvacin y nuestro salvador. El amor de Dios se manifiesta en que nos ha dado al Hijo para la salvacin del mundo. El Padre enva el Espritu del Hijo a nuestros corazones o Jess resucitado nos da el Espritu de parte del Padre (Jn 15,26). Debemos pensar que con este modo de actuar y de comunicarse a s mismo, Dios se nos da a conocer tal como es. El pensar que podra haber hecho las cosas de otra manera es entrar en especulaciones para las que la revelacin no ofrece ninguna base. Hay por tanto una correspondencia entre la Trinidad econmica y la inmanente, son la misma, no se distinguen adecuadamente. En este sentido no hay duda de que el postulado formulado por K. Rahner, al menos en su primera parte, es legtimo y necesario. Esto ha llevado a la Comisin Teolgica Internacional a afirmar:Por ello, el axioma fundamental de la teologa actual se expresa muy bien con las siguientes palabras: la Trinidad que se manifiesta en la economa de la salvacin es la misma Trinidad inmanente, y la misma trinidad inmanente es la que se comunica libre y graciosamente en la economa de la salvacin. Consecuentemente hay que evitar toda separacin entre la cristologa y la doctrina trinitaria. Slo con el trasfondo de la Trinidad puede ser comprensible la cristologa. En Jess Dios se nos muestra como es. En este sentido son inseparables cristologa y doctrina trinitaria. Si la primera parte del axioma de Rahner ha sido aceptado sin dificultad en la teologa catlica, se han visto en seguida las dificultades a que puede dar lugar la interpretacin del viceversa, no libre de toda posibilidad de malentendidos. Porque si es claro que la revelacin de la Trinidad en la economa salvfica se funda en la Trinidad inmanente, esta ltima podra existir sin una manifestacin econmica. Hay que ver, por tanto, lo que este axioma no quiere decir. En primer lugar hay que acentuar que la comunicacin econmica de la Trinidad inmanente es gratuita y libre. Dicho con otras palabras, la identidad no significa que la Trinidad inmanente no exista ms que en la econmica, que Dios se haga trino en la medida en que se comunica a los hombres, o que la trinidad de personas sea fruto de su libre decisin con vistas a esta autocomunicacin. La encarnacin del Verbo como la creacin son actos gratuitos de Dios, Dios no se perfecciona con ella. No necesita no de los hombres ni del mundo. Slo con la diferenciacin entre la Trinidad en s misma y su comunicacin puede salvarse esta libertad divina. Una cierta distincin (no separacin) es inevitable. La Trinidad inmanente no se realiza ni se disuelve en la economa. Tiene en s misma plenitud, independientemente de la creacin y de la obra salvfica. Si no fuera as, nuestra misma salvacin quedara comprometida. Dios no nos podra salvar porque debera llegar tambin a su plenitud, en ltimo trmino a salvarse. Solamente si se garantiza la trascendencia de Dios, aun afirmando su profunda inmanencia en este mundo, puede la economa salvfica ser verdaderamente tal. La Trinidad inmanente es el fundamento transcendente de la economa de la salvacin. Por el contrario Hegel llegar a defender que Dios no es Dios sin el mundo. Considera que pertenece a su esencia ser creador del mundo. Veremos como esta cuestin de la inmanencia de Dios al mundo y la necesidad del mismo para su plena realizacin aparecer en otros telogos ms recientes. El misterio del Dios trino, transcendente a este mundo, se puede conocer solamente a travs de la trinidad econmica, es decir, a travs de la revelacin de Jess. El misterio salvador que es Dios mismo nos es accesible nicamente en virtud de la libre comunicacin divina. Por tanto, podemos afirmar en primer lugar que la identidad entra la Trinidad inmanente y la econmica no pude explicarse en trminos de una realizacin de Dios en la economa.Pero hay que tener presente un segundo aspecto de la cuestin. As como la Trinidad inmanente no se identifica con el desarrollo de la economa de salvacin ni se disuelve en ella, tampoco se agota en la dispensacin salvadora en la que libre y gratuitamente se comunica. Esto quiere decir que en su autocomunicacin salvfica Dios nos hace ver ms de cerca su misterio insondable, no lo elimina. Dios se nos da realmente, pero su ser es infinitamente ms grande de lo que nosotros podemos recibir. Dios no compromete y revela todo su misterio en la autocomunicacin que hace de s mismo. No podemos penetrar todos los misterios de la vida intradivina, de la unidad y de la distincin de las personas, de la generacin del Verbo y de la procesin del ES, etc. Solamente en la consumacin escatolgica Dios se dar a conocer plenamente en su autodonacin total, lo veremos cara a cara, tal cual es. Por otra parte la autocomunicacin que se realiza en la historia comporta un elemento de Kenosis y de cruz, de vaciamiento, que nos obliga a suponer una distincin entre la Trinidad econmica y la inmanente. La forma servi ha sido realmente asumida por Jess; a l pertenece tambin la forma Dei, cuyo contenido no podemos conocer plenamente en nuestra condicin presente. La identidad entre Trinidad econmica y Trinidad inmanente se ha de entender en el sentido de que por una parte Dios se nos da y se nos revela como es en s mismo, pero que lo hace libremente (sin motivo ni condicin alguna), es decir, que su ser no se realiza ni perfecciona en esta autocomunicacin; y que por otra parte en esta revelacin Dios mantiene su misterio, su mayor cercana significa la manifestacin ms directa de su mayor grandeza. La Trinidad econmica aparece realmente como la interpretacin de la Trinidad inmanente que, no obstante, al ser principio fundante de la primera, no puede ser identificada sencillamente con ella. Porque en tal caso la Trinidad inmanente y eterna corre el riesgo de reducirse a la Trinidad econmica; ms claramente, Dios corre el riesgo de ser absorbido en el proceso del mundo y no poder llegar a s mismo ms que a travs de dicho proceso. Dios se ocupa del mundo como Dios ,no por el hecho de tener al mundo como su tu, sin por ser ya en s mismo y por encima del mundo el AMOR. La Comisin Teolgica Internacional en su documento Teologa. Cristologa. Antropologa., nos recuerda:La Trinidad no se ha constituido simplemente en la historia de la salvacin por la encarnacin, la cruz y la resurreccin de JC, como si Dios necesitara un proceso histrico para llegar a ser trino. Hay que mantener por tanto la distincin entre la Trinidad inmanente, en la que la libertad y la necesidad son idnticas en la esencia eterna de Dios, y la economa trinitario de la salvacin, en la que Dios ejercita absolutamente su propia libertad sin necesidad alguna por parte de la naturaleza. Aunque en relacin con la economa salvfica no quepa la categora de la necesidad, aquella, una vez que ha sido libremente decidida por Dios, afecta a la vida divina de la Trinidad inmanente; Dios no ha querido ser sin nosotros. Esto no quiere decir que la Trinidad sea perfeccionada por la economa o que sta le proporcione algo de que careca. La novedad est en que en las relaciones constitutivas de la Trinidad ha entrado el Hijo en cuanto hombre, Jess que ha nacido, ha muerto y ha resucitado. Dios vive los misterios salvficos como propios, no como ajenos. La economa no constituye al Dios trino ni lo perfecciona, pero esto no quiere decir que no signifique nada para l. PRIMERA PART: LA REVELACI DE LA TRINITAT EN LA VIDA DE JESS: ESTUDI BBLIC I TEOLGICTema 2: La preparaci de la revelaci de la Trinitat a lAntic Testament.La manera com Du sens presenta en lAT s una preparaci de la revelaci del Du Trinitari. 2.1.- La revelaci del nom de Du a MoissA Ex 3,14-15 Du digu a Moiss: Jo sc el qui sc. Digues als israelites: "Jo sc" m'envia a vosaltres. Digues als israelites: "El Senyor, el Du dels vostres pares, el Du d'Abraham, el Du d'Isaac i el Du de Jacob, m'envia a vosaltres." Aquest s el meu nom per sempre ms; amb aquest nom m'invocaran totes les generacions.El que s es manifesta als israelites. El que s es comunica i vol salvar el poble. En lAT ms que una definici de du trobem lacci de Du a favor del poble. En lAT veiem com la revelaci del misteri de Du va ntimament unida a la dada de salvaci. En lAT s t conscincia de Du com salvador, que fa gestes a favor del poble. En lAT ms que una definici de Du, tenim les gestes de Du a favor del poble. Du que s el Du que salva, que est amb el poble. Ms que un monoteisme abstracte, tenim un monoteisme prctic. En aquest sentit, recordem la reflexi que fa Pau a larepag dAtenes quan diu que els jueus demanen prodigis. Els grecs demanen la saviesa, com s Du, entendrel, comprendrel.Els jueus no volen arribar a Du per la ra. Ms que parlar de com s Du, parla de les gestes de Du. Ms que un monoteisme abstracte, tenim un monoteisme prctic. En aquest sentit es pot entendre tot el tema de lAliana: si feu aix jo ser el vostre Du i vosaltres sereu el meu poble. I, per tant, exclou altres dus. Aquest monoteisme esdev radical (no hi haur altres dus fora de Mi). s el Du que salva, que acompanya i que vol establir Aliana amb les dues taules la destimar a Du (3 primers manaments) i la destimar els germans (a partir del 4art). Estima Du i estima els altres. Hi ha una connotaci de pacte damor. El llenguatge de lAT s lAliana o pacte damor. El Sina s desprs del Pas del Mar Roig, de lalliberament dEgipte. El poble dIsrael afirma que Du s el seu salvador. Si vosaltres compliu els manaments jo ser el vostre Du i vosaltres sereu el meu poble. 2.2.- Figures mitjanceres de la presncia de Du a lAntic TestamentEn lAT trobem algunes figures que fan de mitjanceres daquest Du actuant. Aquestes figures han estat emprades posteriorment com a vestigis de la trinitat de Du. Aquestes figures mitjanceres dalguna manera es relacionen amb Du. El NT sha servit daquestes figures mitjanceres per introduir la novetat de que Du s Pare, Fill i Esperit Sant. 1. Lngel del SenyorApareix a lAT un munt de vegades. Com el que ajuda i guia Israel en la sortida dEgipte, en la seva peregrinaci pel desert. De vegades s jutge i castigador davant el pecat i la impietat del poble. Gn 31,11 i ss: Comena parlant lngel i desprs acaba afirmant que jo sc el Du dels vostre Pares. No sidentifica del tot amb Du per tampoc es distingeix totalment.

2. La Paraula de Du El concepte paraula de Du en lAT, s la PdD que s dirigida per exemple als profetes i el profetes en fan de portantveus daquesta paraula (Aix parla el Senyor o Oracle del Senyor). El profetes simplement s mitjancer, per s la PdD. A ms de ser paraula proftica s una paraula que ensenya, implica un ensenyament de Du i, per tant, s reveladora de la voluntat de Du. Per aquesta paraula de Du el poble dIsrael ha estat constituit poble de Du (Ex). La Paraula s la que executa la voluntat de Du en lobra de la creaci: Salm 33,6 ; Sv 9,1; Gn quan afirma Du digu. s una paraula que s enviada al mn: Is 55,10 i ss; Salm 145,15; Ez 12,25 i ss. El podem contemplar com una figura mitjancera del Du cristi.

3. La Saviesa divinas una altra figura de lAT que prepara la revelaci del Du cristi U i Tri. Una saviesa que es fa present en la mateixa creaci del mn Jr 10,12. s la Saviesa que ve de Du, no s la merament humana (Prov 21,30) que no t cap valor. A Prov 8 i 9 veiem aquesta saviesa com personificada. Llegim Prov 8,22-31 trobem una personificaci de la saviesa, serveix per subratllar el Verb o b lES-:El Senyor em possea al comenament,abans de les seves obres, des de sempre.Em va formar a l'inici del temps,des de l'origen, des del primer moment de la terra.Em va infantar quan els oceans no existienni brollaven les fonts d'aigua viva.Abans que s'assentessin les muntanyes,abans dels turons, ja m'havia infantat,quan encara no havia fet l'amplria de la terra,el primer grapat de fang dels continents.Jo hi era quan desplegava la volta del celi marcava un horitz a l'oce;quan a dalt penjava els nvolsi contenia les aiges abismals;quan imposava un lmit a la marque les aiges no han de traspassar,i quan senyalava els fonaments de la terra.Jo era al seu costat com un mestre d'obresi feia les seves delcies cada dia,jugant davant d'ell sense parar.Jugava per la terra que ell havia creat,i m'era deliciosa la companyia dels homes.

I Prov 9,1-2, on trobem una acci de la saviesa:

La Saviesa s'ha fet un palauamb set columnes ben tallades,ha matat el bestiar, ha preparat el vii fins ha parat la taula

Al Snode de Bisbes sobre la Paraula de Du es parla de les 4 columnes de lEsglsia: ensenyament apostlic, fracci del pa, pregries i comuni fraterna.

4. LEsperits un tema que desenvoluparem en el captol 5 ara no ens hi entretindrem massa. El tema de lEsperit es posa en relaci en lAT amb la fora creadora de Du. s el vent o lal de Du que trobem al Gn 1 i 2 (esperit que aletejava sobre les aiges). s aquell vent que fa separar les aiges del Mar Roig (Ex 14,12 i Ex 15,8). s lEsperit de Du que omple la terra en connexi estreta amb la Saviesa (Sv 1,7). s lEsperit que irromp de forma quasi violenta en determinats personatges de lAT. En Jutges veiem el cas dun Sams o un Gede on lEsperit de Du irromp en aquell personatge i desprs fa el que ha de fer al servei del poble. En canvi, desprs, amb David safirma que lEsperit de Du va reposar en ell, no pas de forma sobtada o puntual. Sin que a partir de David reposa duna forma continuada (1 Samuel 16,13 i ss). El portador de lEsperit ms caracterstic ser el Messies (Is 42 i ss; Is 61). Quan es parla de lAliana nova (Ez 11,19; Ez 37; Jr 24,7) fan referncia a que Du donar un esperit nou que canviar un cor de pedra per un cor de carn. Aqu els cristians veiem lanunci de la revelaci en el NT. 2.3.- El coneixement de Du en els profetesQu vol dir conixer Du en lAT? s un frase que surt molt en els profetes. Sobre aix haurem de fer una distinci entre el que s el pensament hebreu i el pensament grec. El pensament grec seria ms el nostre, en el sentit de que coneixes la seva personalitat, el seu carcter, les seves obres, la seva histria. Per tant hi ha un coneixement objectiu daquella persona independentment de si tu ests dacord amb aquella persona (coneix el pensament de Marx). Aquell coneixement objectiu per separat.En canvi en la mentalitat hebrea i bblica (AT i NT) el coneixement s entrar en la dinmica daquella persona. Establir una comunitat de vida i amor. O sigui s identificar-te amb ella. En la mentalitat hebrea el coneixement no pot prescindir de les relacions personals entre el subjecte i lobjecte, perqu el coneixement implica lacci didentificar-te amb laltre. En Jn si no mha conegut (si no mhan acceptat, si no shan identificat amb m, si no mhan estimat, s entrar en el cor de laltre per fer cam en laltre). s estar estretament unit a JC. Creure per Sant Joan, segons un comentari de Sant Agust:- Credere Deo: reconec que ell s, que existeix (aix tamb ho fan els dimonis) - Credere Deum: reconec i crec els continguts de la fe.- Credere in Deum: per a ms a ms implica tendir i caminar (donar el cor) a Du. Vol dir un moviment cap a laltre. Vol dir donar el cor. Aix s la fe, diu Sant Agust. Portar a la vida i fer meva la forma de vida de Jess. Un coneixement del que fa i diu Du i anar-me deixant fer i transformar pel que diu.El profeta s aquell que fa de mitjancer de la voluntat de Du i que posa el dit a la llaga i que incideix en aquell punt que el poble ha de canviar i ha de millorar en contra dels falsos profetes. Jr 23,9 i ss descriu els falsos profetes: sn lorigen de la impietat que devora el poble. El profeta s fals quan la seva paraula s buida, que no dna fruit, que no sacompleix, que porta al no res. Aquest tema del coneixement de Du t una particularitat en el profeta Osees, on el profeta dIsrael s com una esposa que sha esposat amb Du, per que la dona s infidel. En aquest punt subratlla el coneixement de Du, hi hauria 4 moments:(a) No hi ha coneixement de Du a Israel.Os 4,1: no hi ha fidelitat ni amor (hesed), no hi ha coneixement de Du. El tema del coneixement de Du est lligat al tema de lamor. A Is 5,12-13, ser deportat el poble perqu li manca coneixement (li manca portar a la vida la doctrina de Du). (b) Cal convertir-se de cor i no noms duna manera superficial o ritual.No s suficient una conversi superficial o ritual. Os 6,6: el que jo vull s amor i no sacrificis, coneixement de Du i no pas holocaustos.

(c) Cal refer laliana.Aquesta Aliana que el poble repetidament ha trencat cal refer-la. A Os 8.

(d) Cal la iniciativa de Du que atreu constantment el poble. Aquesta conversi es promoguda pel mateix Du (Os 11,1-4). Du atraur el poble com aquell que toca la lira. Jo els atreia cap a mi amb llaos dafecte i amor.Conixer Du no s limitar-nos a descriure a Du, sin que s estar ntimament unit a Ell, seguir-lo, caminar cap a ell. Ara ens podem detenir llegint Ex 33,12 i ss. Moiss ja ha anat a dalt el Sina, ha baixat amb les taules i es troba que el poble ha fet el vedell. s el moment que Moiss vol deixar-ho crrer i desprs t aquella experincia de Du en la tenda de laplec sagrat. Moiss en aquell moment dabatiment demana que li deixi contemplar la seva gloria, li demana a Du una prova de qu Du hi s amb el poble per seguir endavant. I Du li concedeix. Conixer Du vol dir saber els seus camins (no s veure la cara de Du). Identificaci en conixer Du i seguir els seus camins (noms li veur lesquena). Deixam contemplar la teva glria, dnam experincia de tu. s anar darrera de Du seguint les seves petjades, posar-te en la seva mateixa senda, seguint els seus mateixos camins. s descobrir les seves petjades. Mirar de descobrir el seu pas per la nostra vida, demanar-li que podem veure el seu pas per la nostra vida. Conixer Du s identificar-se amb aquesta acci de Moiss demanant-li el do de poder veure lacci de Du en la histria. s demanar a Du que ens concedeixi el do de fer experincia de Du, de veure el seu pas per la nostra vida, per la nostra histria. Aix s conixer Du. s identificar-nos amb lacci de Moiss.El coneixement de Du necessita un context tic i social. Calen obres damor. Jr ho descriu negativament i positivament a Jr 9,2-5. El coneixement de Du requereix el previ de fer el b. I laspecte positiu el tenim a Jr 9,22-23: noms podeu gloriar-vos dentendrem i conixer-me. El coneixement de Du demana no gloriar-se de les savieses humanes. Conixer Du demana fer el b i tenir com a nic desig i motiu de gloria conixer Du.Jr 22,13-16: Judicava a favor dels humils i dels pobres i tot anava b . Aix vol dir conixer-me!.Conixer Du exigeix tenir un cor nou. La facultat per conixer Du requereix tenir un cor nou, no de pedra: Jr 31,31-34. El cor nou et permetr conixer Du. La nova aliana ja no ser la pedra sin que estar en el cor de lhome, tots el podran conixer sense necessitat dinstrucci. Conixer Du s posar-se en cam, seguin les petjades de Du, s fer obres damor i de caritat.2.4.- Du en el llibre dels SalmsAl Salm, lanalogia i el simbolisme s preponderant a lhora del tractament de Du. Sn pregries sensacionals. En els salms Du resplendeix en els seus atributs. Els atributs divins sn aquelles qualitats (o propietats) que el salmista predica de Du (amb adjectius, genitius, substantius, verbs que indiquen accions de Du). Aquests atributs no sn obra de grans telegs sin que procedeixen del record de lacci de Du en la histria, de la presencia activa de Du en la histria que ha deixat la seva petjada i que homes religiosos han sabut veure, copsar, capir i que ha plasmat en el poema. Es fruit de lexperincia religiosa del poble. Entre els atributs per subratllar la transcendncia de Du: gran , nic, senyor, amo, rei de la glria, omnipotent, just i justicier, perfecte, impecable, incommovible, el que corregeix les nacions, coneix el secrets, el que escruta la intimitat de lhome, inabastable, saga, recte... Presncia de Du en la vida del poble: Du s el terrible, limponent en les altures, lesplendor de la seva potencia, el fort, el poders, el sobir, el qui fa meravelles, el qui cavalca els cels, el fiador, el sever, el gels, etc. Presncia amant: ric en lamor, lleial, fidel, sincer, clement, misericordis, compassiu, bo, benigne i entranyable, lent per al cstig, tendre, piets, el qui perdona, el qui s bell, tard a la ira, pacient, indulgent, etc. El qui acompanya i allibera: s el guardi dIsrael, el qui maguanta, el refugi, la roca, el penyal, alliberador, redemptor, escut, fora de la meva salvaci.

El tema de Du en el llibre dels Salms:1. Els atributs de poder transcendent aix com els qui fan referncia a la seva capacitat damor generen actituds de plena confiana en Du. La dimensi de poder transcendent i damor generen la plena confiana de lhome en Du. Podem resumir-ho en la Casa dIsrael confia en el Senyor (Salm 115,9) i en Du s la roca salvadora. 2. Aquests atributs procedeixen del record de les gestes de Du en la histria del poble, el record de les accions de Du a favor de poble: Du salva, allibera o redimeix, illumina, salva, protegeix la meva vida, s el meu guia, Du escolta i perdona. Omnipotncia damor: com una mare pacient i no pas abassegadora. 3. Aquesta omnipotncia damor fa que es contempli Du com: aquell qui davant el no res, Ell s el qui crea; davant la mort, Ell dna vida; davant el dolor, Ell ofereix amor, companyia, fortalesa, perseverana; davant el pecat, Du perdona.

Tema 3: Jess ens revela el Pare.Partim de DV 4 on safirma que Jess ens revela Du com a Pare. En lexperincia de Jess de Natzaret sens revela Du com a Pare.3.1.- Les crtiques a la paternitat de DuDon venen aquestes crtiques o don sorgeix el problema de la paternitat de Du?El Credo comena amb Crec en Du Pare tot poders i que resumeix lessencial de la predicaci per part de Jess del Regne de Du. Per aquesta consideraci de Du com a Pare presenta certes dificultats en determinats moments:a) Pel carcter genric de laccepci. No volem dir noms progenitor, sin que va acompanyat dorigen, protector, promotor, causa que motiva dependncia, representa lautoritat, el domini. Dir Pare pot significar molts aspectes. Hi ha un punt que esdev fonamental que s lexperincia que un ha tingut del seu pare. b) Un altre problema pot venir de la psicologia. Tenim el tema del complexe paternal introdut per Freud amb la seva obra El porvenir de una ilusin. Impuls del desig que voldria ser satisfet, la illusi prescindeix de la seva realitat. Considera la religi com una illusi. En el seu llibre El malestar de la cultura on fa referencia a que la religi emana de la nostlgia pel pare i de la desempara infantil. c) El tema del feminisme. En realitat per tant sols Du s Pare, de Pare noms en tenim un que s el del cel i tots els homes som germans i germanes. I davant lobjecci feminista recordem els comentaris de JP I (10 i 12 de setembre de 1978) i JP II on safirma que Du no s noms pare sin que tamb s mare. Aquesta reflexi de JP I, JP II ho aprofundeix a la seva encclica Dives in Misericordia de 30 de novembre de 1980, s una encclica sobre la misericrdia de Du. En el nmero 4 fa un anlisi de la paraula misericrdia a lAT, s la paraula rahamim que textualment vol dir entranya de Mare. Du doncs s Pare i Mare. La misericordia se contrapone en cierto sentido a la justicia divina y se revela en multitud de casos no slo ms poderosa, sino tambin ms profunda que ella. La primaca y la superioridad del amor respecto a la justicia (lo cual es caracterstico de toda la revelacin) se manifiestan precisamente a travs de la misericordia.3.2.- Du com a pare en la histria de les religionss un dels fenmens originaris de les histries de les religions. s doncs extra bblic. Ho tenim tant en religions simples, com en cultures molt avanades. La divinitat en la majoria daquestes religions antigues es considera com a Pare com. A Grcia Zeus s pare dels dus i dels homes. En els cultes mistrics sinvoca du com a pare. En les filosofies estoiques es presenta a Du com a principi i origen. Per darrera aquest llenguatge mtic o filosfic que aborda Du com a pare, podem concloure la presncia dun doble significat:a) Denota la idea de creador que pressuposa una relaci vital entre la divinitat i els homes (el mn, realitat contingent). Per el mite daquest pare ignora el carcter transcendent del Du bblic que no hi s en la majoria de les religions. En el mite Du i els cosmos es barregen i signora el carcter transcendent i lautonomia del mn davant daquest pare. s doncs un panteisme.b) En aquestes religions ls de pare per designar Du prov de la legitimaci del Pater Familias. El concepte s tamb socio-jurdic, s la sacralitzaci del pater familias. El Pare s smbol dall antic.En la histria de les religions la referncia a Du com a pare ens denota la idea dorigen de la qual es depn i la qual dna origen a lexistncia prpia. 3.3.- Du com a Pare a lAntic TestamentA lAT tenim escassament una vintena de textos on Du apareix com a Pare, quan aix era un s corrent en altres religions. No trobem un concepte de Du, ms b tenim les gestes daquest Du. Du es presenta no com un pare sin com lactor principal i fonamental amb altres actors: collectiu Israel i desprs uns actors individuals (Moiss, etc). Du s el que actua, el que obra, el que fa les gestes. I la Bblia s el relat de les gestes de Jahv. I per tant s una narraci de les accions de Du. s un Du que actua i que s salvador. I aquesta concepci de Du salvador s abans de la de Du creador. En aquest moments de lxode entenen Du com lalliberador del poble de les seves opressions. El Du dels patriarques s el Du que promet i acompanya. En lxode Du esdev a ms a ms salvador, en el sentit dalliberador de lopressi dEgipte i larribada a la terra promesa. Ms que Du com a Pare, s el Du dels nostres Pares. El primer apunt sobre la paternitat de Du s quan es fa referncia al Du dels nostres pares (Ex 3,13 i ss). En un pas posterior Du salvador ser tamb Du creador. I la seva concepci com a Pare comenar a sorgir en estadis posteriors quan la reflexi sobre la creaci derivi cap al sentit de paternitat. El relat de la creaci, emana de la reflexi del poble sobre el tema de la creaci, el poble descobreix que el Du alliberador s tamb el Du creador. Posteriorment sanir concebent a Du com a terrisser. A partir de la reflexi de la creaci comena a sortir algun text sobre la paternitat de Du en el sentit de creador (terrisser) que ens ha modelat.A partir de lAliana tenim textos que alludeixen a una paternitat dadopci. En aquest context comena a sorgir la figura de Du com a mare (Is 49,15 i ss). s el poble qui trenca lAliana, Du no trenca mai lAliana. Sorgeix en el context de lAliana la figura dun Du que sempre s fidel com ho es una mare, consola com una mare (Salm 27,10) i (Jr 31,15 i ss). En el temps dels profetes, sanuncia la nova Aliana. Els textos que fan referncia a Du com a Pare estan en el context de la nova aliana. Du ser el pare daquest nou futur proms, daquest restabliment, daquesta nova Aliana: com un pare sapiada dels seus fills el senyor sapiada dels fidels perqu sap de quin fang ens ha format (Salm 103,13). A Jr 3,1-13 trobem fets que ens recorden el fill prdig, que anhela el retorn del seu fill que li ha girat lesquena. A Osees tenim el concepte de fill (Os 2,1).Tenim unes invocacions de Du com a Pare en els Sapiencials. En Si 23,1 Oh Senyor, Pare de la meva vida. s una mera invocaci. En Sv 14,3-4 La teva providncia Oh Pare ns el timoner... A Is 64,7 tenim altres textos dinvocaci Senyor tu ets els nostre Pare. A Jr 3,19 tamb tenim textos dinvocaci, aix com al Salm 89,27.Aqu shan acabat totes les referncies contingudes a lAT de Du com a Pare. No arriba a les 20 vegades. En canvi en el NT amb Jess hi ha un canvi molt significatiu. LAT quan resava no invocava Du com a Pare. Els pocs textos dinvocaci de lAT no s una pregria, s un vocatiu. LAT no invoca Du com a Pare. Aix s una novetat del NT. 3.4.- Du Pare en el Nou TestamentLa novetat s que Jess dna una clara preferncia al terme Pare a lhora de parlar de Du i sobretot a lhora dinvocar-lo per a la pregria. La gran pregaria ensenyada per Jess comena amb Pare Nostre invocant a Du com a Pare. El concepte de Du com a Pare est dins de lanunci del Regne de Deu (que s el nucli de la seva predicaci). En aquest sentit Jess no dna una definici nova de Du. Hi ha una continutat amb lAT. El Du de Jess s el Du de lAT, el Du creador, de lAliana, del poble dIsrael. Jess s enviat per aquest Du que s Pare. Jess amb la seva vida mostra el veritable rostre de Du i mostra la manera de ser de Du. I ens diu sobretot que Du s pare amors i bondads (Lc 15), Du que mostra alegria quan lhome sacull a la seva misericrdia. El Fill prdig s paradigmtic en aquest sentit. El Du de lAT seria la imatge de Du que t el fill gran. Jess mostra la proximitat de Du, mostra la proximitat daquest Du que s amor i ho mostra amb lexpressi Abba, que vol dir pap (o papi) en el sentit dafecte i intimitat-. s un mot infantil sense infantilismes. Implica amor, vida, intimitat. Aquest mot sempre en vocatiu, que ens impulsa a entrar amb la intimitat infinita amb Du. En el NT el terme Pare apareix 413 vegades. 261 es refereix directament a Du. Hem passat de les 18 vegades de tot lAT a les 261 vegades que sempra a tot lNT. 141 vegades en el cos joanenc (Ev Joan -120-, Cartes -16-, Apocalipsi -5-). En els sinptics 65 vegades. Entrem a veure els textos. Veiem que hi ha 3 formes en les que Jess empra el terme Pare:a) Pare o el Pare. Mc 13,32: del dia i de lhora ning no en sap res,... sin tan sols el Pare. O b, Mt 11,25: Us enalteixo Pare... (Lc 10,21-22). Mc 8,38: Si alg savergonyeix de mi .... . Mt 12,50 el qui fa la voluntat del Pare del cel.

b) El meu Pare.Mt 10,33: Per al qui em negui davant els homes, tamb jo el negar davant el meu Pare del cel. Mt 15,13: Tota plantaci que no ha plantat el meu Pare celestial ser arrencada. Mt 16,17. Veiem que aquesta expressi es troba sobretot en lEvangeli de Mateu. Mt 18,10.

c) El vostre Pare o b variants com: Pare nostre, el teu Pare, Pare dells.Al serm de la muntanya, sigueu perfectes com ho es el vostre Pare celestial (Mt 4,45-48). Quan preguis ... prega al teu Pare celestial (Mt 6,6). A Mt 6, 8.14.15.18. Quan pregueu dieu Pare Nostre. Mt 23,9: de Pare noms en teniu un que s el Pare del cel. 3.4.1.- Du, el Pare de JessEl NT ens presenta Du com a Pare de Jess abans de presentar-lo com a Pare nostre. Totes les pregries de Jess que pertanyen a la tradici sinptica sintrodueixin amb Abba o O Pater. Els sinptics recullen una vegada aquest terme original arameu a Mc 14,36. LEvangelista ha conservat loriginal arameu. A Rm 8,15 i Ga 4,6 trobem novament lexpressi de Abba (Pare) on aquesta expressi es posa en llavis del creient.Aquesta expressi Abba expressa en ls corrent el que un fill diu en el seu pare, sentiment dabandonament, proximitat i confiana en el Pare. Quan Jess prega en els evangelis es comena sempre amb aquesta invocaci. Per exemple a Mt 11,25 tenim la pregria dacci de grcies (o b, Lc 10,25). Tenim tamb Mc 14,36. En la seva relaci amb Du trobem quelcom de singular, nou. Podrem dir que el fet que Du s com un Pare ja ho sabia lAT. El NT va ms enll que emprar la paraula Pare. Hi ha quelcom ms. Jess invoca Du no solament com a Pare del poble, sin com a Pare seu personal (i encara no hem citat cap text de Sant Joan). La bona nova no s que Du sigui com un pare, sin que Du s amb tota propietat Pare de Jess. Sense aquesta afirmaci bsica oblidem quelcom essencial del NT. Aquest tema va ser molt tractat per J. Jeremies (exegeta dels 70 i 80s). Ell estudia el terme Abba en el NT i afirma que quan Jess prega mai no sajunta als seus deixebles en un Pare Nostre, en llavis de Jess lexpressi Abb mostra una relaci personal i ntima amb el seu Pare. Per Joan la filiaci adoptiva comena a partir de la resurrecci de Jess quan ens comena anomenar als deixebles com a germans. Jess no s un creient ms que invoca a Du com a Pare. Anem ara a lEvangeli de Joan. Pare s la forma normal per designar Du. I fill s la expressi habitual per designar-se a s mateix. Jn 5, Jn 6... es recull que s el Pare qui ha enviat Jess. Safirma a Jn 8,42 que Jess ha sortit del Pare (o Jn 16,17 i ss). Amb la missi del Fill Du Pare ha mostrat el seu amor (Jn 3,16; 1Jn 4,7-21). Jess coneix el Pare i el Pare coneix Jess (Jn 10,15) i Jess dona a conixer el Pare (Jn 14,8; Jn 17,6.26). Jess obeeix el Pare (Jn 4,34; Jn 5,19; Jn 6,38-40). Jess viu del Pare i daquesta vida en far participants els homes (Jn 5,26; Jn 6,57). Jess torna al Pare un cop realitzada la seva obra que li ha encomanat el Pare (Jn 13,1; Jn 14,28; Jn 20,17; etc.). El Pare ha donat a Jess el poder que t ressuscitar morts, guarir, etc- (Jn 5,19-23). El Pare dna testimoni a favor de Jess (Jn 5,37). A lhora de la glorificaci, s el Pare el qui ha de glorificar el Fill com el Fill lha glorificat amb les seves obres (Jn 17,1-5). El Pare i Jess sn u (Jn 10,30; Jn 17,21 i ss). Ens mostra com el Pare s el punt constant de referncia de Jess. Hi ha entre ells dos una comuni total entre Jess i el seu Pare. Aquesta relaci s nica. A la resta descrits del NT. Sant Pau: diu que de Du Pare ve la iniciativa de la creaci (1Co 8,6), estem en continutat amb lAT, per hi ha la novetat que el Du creador s el Pare de Jess i tot ho ha creat per mitj del Fill (Col 1,15 i ss). Daqu el Pantocrtor que mostra que el Fill es troba en lobra creadora i recapituladora (porta a plenitud). De Du Pare en prov la iniciativa de la missi de Jess en el mon (Ac 3,20; He 1,2-3). Segons Efesis el Du cristi no s sin el Pare de Jess (Ef 1,2-3). Du s el Pare del Senyor ressuscitat (2Co 1,3; Ef 1,17; Filipencs 2,11).Amb tota aquesta documentaci no s estrany que la generaci apostlica va conservar aquest record. I no noms va configurar la seva pregria (Ga 4,6) sin que tamb:1. El ttol de Pare queda incorporat definitivament en la confessi del Du cristi: Credo. El Du cristi s el Pare de nostre Senyor JC.

2. En aquest Abba pronunciat per Jess la comunitat trobar un dels fonaments per subratllar la condici messinica de Jess i la filiaci divina de JC (important per la heretgia arriana que vindr desprs).

3.4.2.- Du, Pare dels homesPer Du tamb esdev Pare Nostre (pare dels homes). Gal 4, 4-6: Per quan va arribar la plenitud del temps, Du envi el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, perqu rescats els qui vivem sota la Llei i rebssim la condici de fills. I la prova que som fills s que Du ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: [Abba], Pare! Per tant, ja no sou esclaus, sin fills, i si sou fills, tamb sou hereus,

En poques paraules ens diu que Du Pare envia el Fill i lEsperit. Aqu tenim condensades les missions divines i tenim condensada la trinitat econmica que sens ha revelat. Du Pare ens ha enviat el Fill per donar a conixer la nostra filiaci. Ha estat enviat el Fill perqu nosaltres rebem la seva filiaci. Ha enviat el Fill perqu rebem la condici de fills. I ha enviat en els nostres cors lEsperit del Seu Fill. LEsperit no s quelcom separat del Fill. Si la missi del fill ha estat en un moment de la histria, lEsperit t una missi de permanncia en els cors dels homes.

Envia el Fill perqu rebem la filiaci. Du que s el Pare de Jess vol ser tamb Pare Nostre. Jess ens introdueix en una relaci filial amb el Pare. I ens ensenya a invocar-lo com a Pare Nostre (Mt 6,9). La pregria que ha quedat com a paradigma de tota pregria cristiana.

En els sinptics surt aquesta referncia Pare Nostre (el vostre Pare, el teu Pare, el seu Pare, Pare dells) 27 vegades. Aquests textos ens indiquen la confiana dipositada en Du. Volen mostrar aquesta total confiana en Du perqu Du s el nostre Pare. A Lc 12,32 diu no tinguis por petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. La confiana en Du que els dona el tresor ms gran.

Aquesta paternitat de Du ha de tenir una conseqncia en els deixebles. El regne shi entr quan es rep el do de la compassi. Sigueu misericordiosos com ho s el vostre Pare (Lc 6,36; Mt 5,48). El que vol Jess s que entrem en la mateixa dinmica del Pare. I aquell que entra en la dinmica del Pare comena a viure el Regne. Concedir el perd passa a ser com un dret i un deure de lhome (Mt 11,25).

Jess ens convida a aquesta confiana absoluta en Du i entrem en el seu Regne quan entrem en la dinmica del Pare, quan intentem ser misericordiosos como ho s el Pare o ser perfecte com ho s el Pare (aix ho diu Jess a tot aquell qui el vulgui seguir). En la dinmica del Regne entrem en el Regne quan tenim les actituds del Pare i fins i tot lactitud de perdonar.

Ara b no podem posar al mateix nivell la filiaci de Jess i la dels deixebles. Mai es troba en el NT un Pare Nostre en el qual Jess sinclogui en paritat de condicions a la resta dels homes. En relaci a nosaltres empra el Pare Vostre, el vostre Pare o Pare Nostre.

En Sant Pau, el vincle que relaciona la filiaci divina i la nostra filiaci adoptiva s lES. La proba que som fills s que ens ha donat lEsperit del Fill i ens fa cridar Abba, ens fa tenir la relaci filial que ja t Jess amb el Pare mitjanant lEsperit que ens fa entrar progressivament en aquesta relaci.

En aquest tema el quart Evangeli sembla que es refereix a la relaci entre el Pare i el Fill. Du s Pare dels homes en lEvangeli de Joan? Tenim: Jn 8,41. La polmica de Jess amb els jueus sobre si Du era el Pare de Jess. Vosaltres noms feu les obres del vostre pare. Li contesten: Nosaltres no som pas bastards. No tenim ms pare que Du. Jess els replic: Si Du fos el vostre pare m'estimareu a mi, perqu jo he sortit de Du i vinc d'ell. No he vingut pas pel meu compte: s ell qui m'ha enviat

Jn 20,17. s el moment immediatament desprs de la resurrecci. Aparici de Jess a Maria Magdalena. Jess li diu: Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare. Vs a trobar els meus germans i digues-los: "Pujo al meu Pare, que s el vostre Pare, al meu Du, que s el vostre Du." Oposa la filiaci adoptiva nostra amb la filiaci natural de Jess. No diu el nostre Pare. Per naturalesa el Pare s del Fill i per grcia s dels deixebles. s lnic text que tenim en Joan. En el conjunt de la doctrina de Joan hem de dir que si b aquesta expressi no surt massa explcitament, si que sextreu del context que incorporats en Jess el Pare ens estima com a fills seus.Tornant al text, podem dir que tradicionalment sha interpretat com Sant Agust oposant la filiaci natural a la filiaci adoptiva. Lestudi daquest passatge posa de relleu un kai que uneix el meu Pare i el vostre Pare. Aquest kai t un valor unitiu, vol unir el meu Du amb el vostre Du, el meu Pare amb el vostre Pare. I aix es diu en el moment de la resurrecci. El kai no redueix la distncia entre la paternitat natural i ladoptiva. Aquest kai que s unitiu en el context de la resurrecci i tenint present que s la primera vegada que es fa referncia als germans. Aix sha dinterpretar que segons Joan s a partir de la resurrecci que comena la nostra filiaci adoptiva i per tant hi ha aquest kai unitiu. I per aix Jess ha pogut comenar a dir als seus deixebles germans. s a partir del misteri pasqual que comena la nostra filiaci adoptiva. La filiaci adoptiva comena en aquell moment.

s un text significatiu. Aporta que som germans de Jess i que per la resurrecci aquesta filiaci adoptiva la tenim plenament. No vol dir que no la tingussim abans, el que passa s ens mostra que ens la dna amb un major grau.

(Ojo, comentaris meus). En Jess Du ens revela el gran regal que des de sempre ha volgut per nosaltres. Ja era volgut i desitjat des de sempre per Du per els homes no rem capaos de copsar-ho. Per Jess ens adonem del veritable amor de Du que ha arribat a enviar al seu Fill per redimir-nos del tot. La creaci arriba a la seva plenitud en JC. El baptisme no s un pur nominalisme sin que hi ha un canvi qualitatiu. El Pares afirmen que la creaci ja implicava lencarnaci independentment del pecat. Amb lEncarnaci Du entra en la historia dels homes i amb la resurrecci obre els homes a participar eternament de la creaci, Jess (cap) eleva a tots els homes a viure al costat de Du. Donat el pecat, Jess ens redimeix del pecat. Tema 4: Jess es revela com a Fill.Podem recuperar el text de Glates 4,4-5 Du envi el seu fill perqu rescats els qui vivem sota la llei perqu nosaltres rebssim la condici de fill.Aquest text resumeix molt b el contingut daquest captol. En el captol anterior sens ha dit que Du s Pare de Jess, doncs tamb hem de trobar textos del Fill en sentit exclusiu i propi. A partir daquesta filiaci divina de Jess vindr aquest fet de la nostra filiaci adoptiva. 4.1. Lexpressi Fill de Du a lAntic TestamentAquesta expressi ja la tenim en lAT. Tenim algun text que designa espordicament els ngels que sn fills de Du (Dt 32,8; Salm 29,1; Job 1,6). Expressi de fill de Du atribuda als ngels.

Es fa referncia a una filiaci adoptiva de tot el poble:

Ex 4,22. Aquest text diu: Digues-li: "Aix diu el Senyor: Israel s el meu fill primognit Vol expressar que tot el poble dIsrael s fill adoptiu de Du. s tot el poble que s el meu fill primognit. Os 11,1: Quan Israel era un noi mel vaig estimar, dEgipte vaig cridar el meu fill. Js 3,14-19, parla de la infidelitat. De la consagraci religiosa de tot Israel com a fill de Du (Dt 14,1 i Sal 73,15).

Aquesta filiaci adoptiva esdevindr un element important de la pietat jueva. Per exemple en Is 63 i 64, la filiaci adoptiva s el fonament en lesperana en la restauraci futura del poble, perqu aquest poble s fill de Du.

En Sv, Job, el tema de la retribuci desprs de la mort apareix tard. Aquesta filiaci adoptiva s el fonament en lesperana desprs de la mort (Sv 2,13.18; Sv 5,5).

Aquest lligam entre monarquia i el futur rei per excellncia que ser el messies. Per hi ha una diferncia fonamental amb els altres pobles. A Egipte el fara era gaireb divinitzat, hi havia una idealitzaci tan sublim del cap que prcticament aquesta figura quedava divinitzada. 2 Sa 7,14 afirma que si el Rei no es porta b Jo li ser pare, i ell ser per a mi un fill. Si obra malament, el corregir amb la vara, com fan els homes, que no planyen el bast, per mai no em desdir del meu amor per ell, com me'n vaig desdir amb Sal, a qui vaig excloure del lloc que ara tu ocupes.

En endavant, a partir de David, aquest ttol monrquic de fill de Jahv esdevindr no noms reial sin que ser un ttol al futur messies, al futur rei per excellncia. Aquest ttol messinic el tenim al Salm 2,7.4.2. Jess, Fill de Du, en els escrits del Nou Testaments el tema dels ttols messinics. El ttol Fill de Du en el NT s associat al de Crist. Mt 16,16 on afirma tu ets el Messies el Fill del Du viu; O Mc 14,61 amb la pregunta del gran sacerdot Tu ets el Messies el Fill del Benet. Per tant tenim aquesta associaci, per hi ha el problema del messianisme de Jess. Les temptacions de Jess al desert sn paradigmtiques, el diable entn el messianisme com el fet de gaudir un poder prodigis o una protecci invulnerable. En canvi per Jess significa no tenir aliment ni recolzament sin en la voluntat de Du. Veiem com Jess refusa el messianisme terrenal i apareix el vincle indissoluble amb la voluntat del Pare del Cel. Aquest tema apareix en la confessi de fe de Pere. Jess desprs que Pere lha reconegut com el Messies, passem de la gran lloana, li diu fuig daqu Satans. Jess preveu lequvoc, el seu ttol no li garanteix una glria terrenal. Els apstols encara no han ents el messianisme de Jess. Passa quelcom similar amb el gran sacerdot, Jess no vol que sentengui el seu messianisme com un messianisme temporal. Fa referncia al fill de lhome i no al fill de Du (Mt 26,64). A vegades en determinats exegetes sha discutit si Jess va dir lexpressi referida a Ell, de qu Ell era Fill de Du. A Joan ho trobem molt. I en els sinptics qu?Malgrat tot hi ha textos que sn clars i que hem de considerar pronunciats pel mateix Jess histric, i aix seguint el criteri de la dissemblana:a) Mc 13,32: D'aquell dia i d'aquella hora, ning no en sap res, ni els ngels del cel ni el Fill, sin tan sols el Pare. Sembla molt difcil pensar que Jess shagus inventat aquesta suposada ignorncia.

b) Vinyaters homicides (Mc 12,1-12): Parla del Fill i el tracta com a profeta mrtir, preveu la seva prpia passi, ell es considera com el propi Fill que mataran.

c) Mt 11,27: Ning no coneix el Fill, fora del Pare, i ning no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar. A partir daquests textos dels sinptics (i els seus parallels), units a la invocaci de Du com Abba que prov de la boca i vida de Jess es pot afirmar que Jess va parlar dEll com del Fill. No podem oblidar en els mateixos sinptics, els episodis del baptisme i la transfiguraci, quan el Pare reconeix que Jess s el seu Fill, tot i que ara lafirmaci la fa el Pare. En la resurrecci els Pares van poder entendre aquesta filiaci que ja veiem en els discursos desprs de Pasqua, ja que la primera afirmaci (Ac 8,37; 9,20) s la de qu Jess s el Fill de Du. En el moment de la resurrecci es veu la plena realitzaci daquesta filiaci divina. Veiem la definitiva entronitzaci com a Senyor. Desprs aquest tema de la filiaci la tenim en Pau. On el ttol Fill de Du mostra la relaci nica existent entre Jess i el Pare. Aquest ttol s el punt de partena duna reflexi teolgica ms avanada a: Gal 4,4-5 (Per quan va arribar la plenitud del temps, Du envi el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, perqu rescats els qui vivem sota la Llei i rebssim la condici de fills); Rm 5,10. La vida cristiana ha de ser una vida de fe en el Fill de Du (Gal 2,20). En Pau es veu ms el ttol de Senyor que el de Fill de Du. Per tant veiem que Jess sens revela com el Fill. En lEvangeli de Joan s una evidncia, no cal citar textos, perqu nhaurem de citar molts. Aquesta relaci filial de Jess amb el Pare s irrepetible. Jess parla en termes clars de la relaci entre el Pare i el Fill. Per a ms a ms de la continua relaci a Jess com el Fill de Du, trobem alguns passatges en el que sarr