2.8 sostenibilitat en la urbanitzaciÓ i l’edificaciÓ2).pdf · anuals referents a la producció...

REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 61

(3) Contenidors en superfície

A més a més del sistema de recollida, Esparreguera compta amb una deixalleria al polígon industrial de Can Comelles, i a l’ISA preliminar es menciona la voluntat de posar en marxa una deixalleria mòbil.

L’evolució en la generació de residus al municipi es pot veure a la següent taula on s’observa una davallada constant a nivell municipal en el percentatge de selectiva respecte el total i petites fluctuacions en la generació total i per càpita:

Taula 20: Recollida selectiva i generació de residus. Font: ARC.

Any Àmbit % Re.Sel.(s/total) Ge. Total (tn) Kg/hab/dia

2016 Esparreguera 44,45 9.362,39 1,18 Baix Llobregat 42,71 51.015,38 1,23




2.8 SOSTENIBILITAT EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ

CONSUM ENERGÈTIC

Feta la consulta a l’ICAEN no ha estat possible obtenir les dades del consum energètic a Esparreguera.

PRODUCCIÓ ENERGÈTICA

S’han consultat, al lloc web de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), les dades anuals referents a la producció d’energia elèctrica en règim ordinari, règim especial, contracte privat i instal·lacions aïllades a Esparreguera, classificada per tipus d’instal·lació. Aquesta informació fa referència al balanç elèctric de les instal·lacions, incloent l’autoconsum i les vendes d’energia a la xarxa elèctrica.

Es disposa de la informació de les instal·lacions de l’antic règim ordinari fins l’any 2014, de les instal·lacions de l’antic règim especial, contracte privat i aïllades fins l’any 2013, a excepció de les instal·lacions fotovoltaiques per les quals s’inclou la informació fins l’any 2010.

D’acord amb les dades de l’ICAEN, el municipi d’Esparreguera, no compta amb cap instal·lació de producció d’energia de servei públic en règim ordinari.

Pel que fa a les instal·lacions en règim especial, Esparreguera compta amb producció fotovoltaica amb dades del 2004 al 2010, hidràulica amb dades disponibles del 2005 al 2013 i Cogeneració i grups electrògens el 2004. El nombre d’instal·lacions fotovoltaiques es oscil·la entre 1 i 0 amb una potència màxima de 1 kW, i la hidràulica es manté sempre a 2 instal·lacions amb una potència de 2.560 kW.

DOCUMENT AMBIENTAL ESTRATÈGIC - MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOU DE REGULACIÓ DELS USOS ADMESOS EN EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE -ESPARREGUERA

62 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS

Taula 21: Producció d’energia a Esparreguerea. Font: ICAEN. Any Instal·lació Inst Pot PB CP PN Aut VX DP QREC 2013 Hidràulica 2 2.560 -- -- -- -- -- -- -- SE

2012 Hidràulica 2 2.560 -- -- -- -- -- -- -- SE

2011 Hidràulica 2 2.560 -- -- -- -- -- -- -- SE

2010 Fotovoltaica 1 1,0 -- -- -- -- -- -- -- SE

2010 Hidràulica 2 2.560 -- -- -- -- -- -- -- SE

2009 Hidràulica 2 2.560 -- -- -- -- -- -- -- SE

2008 Fotovoltaica 0 0 -- -- -- -- -- -- -- SE

2008 Hidràulica 2 2.560 -- -- -- -- -- -- -- SE

2007 Hidràulica 2 2.560 -- -- -- -- -- -- -- SE

2006 Fotovoltaica 0 0 -- -- -- -- -- -- -- SE

2006 Hidràulica 2 2.560 -- -- -- -- -- -- -- SE

2005 Fotovoltaica 1 1,0 -- -- -- -- -- -- -- SE

2005 Hidràulica 2 2.560 -- -- -- -- -- -- -- SE

2004 Fotovoltaica 1 1,0 -- -- -- -- -- -- -- SE

2004 Cogeneració

i grups electrògens

0 0 -- -- -- -- -- -- -- SE7

ENERGIES RENOVABLES

Pel que fa a l’energia solar, l’energia generada –tant si parlem d’instal·lacions fotovoltaiques com de solars tèrmiques- depèn, entre d’altres coses, de la radiació solar que rebin.

Il·lustració 19: Irradiació global diària (mitjana anual, MJ/m2). Font: DTeS.

A Esparreguera, la mitjana anual de la radiació solar incident (irradiació global diària que incideix sobre superfície horitzontal) en tot el territori municipal es situa en un rang mitjà entre els 14 i els 15,5 MJ/m2, suficient per a garantir el bon funcionament de qualsevol instal·lació d’energia solar.

Pel que fa a l’energia eòlica, cal tenir en compte el mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica. El mapa és un annex del decret regulador de la implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya. El mapa defineix 3 zones:

7 SE Secret estadístic


a) Zona incompatible (23% del territori); b) Zona d’implantació condicionada a la Declaració d'Impacte Ambiental (16,6% del territori); c) Zona compatible prèvia autorització ambiental.

Esparreguera es troba a la zona © exceptuant les zones protegides pel PEIN de Montserrat i del Llobregat que queda dins la zona (a).

S’entén que per tal que la producció d’energia a partir del vent sigui viable s’ha de garantir una velocitat mitjana del vent superior a 5 m/s a 10 m d’alçada. D’acord amb el mapa de recursos eòlics de Catalunya, Esparreguera es troba fora de les zones amb vents forts durant tot l’any segons dades del Centro nacional de energías renovables.

2.9 BIODIVERSITAT TERRITORIAL, PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL

HÀBITATS I VEGETACIÓ

Els hàbitats tenen un interès especial des de la perspectiva de l’ecologia ja que defineixen territorialment una característica abiòtica i biòtica de cada espai que porta associada una qualitat d’interpretació ecològica del lloc.

Actualment al T.M. d’Esparreguera predominen les brolles de romaní com a hàbitat natural amb 640,9 Ha, seguit per àrees urbanes i industrials (503,7 Ha i amb menys presència hàbitats naturals i agrícoles. Cal destacar la superfície ocupada per la vinya de 142,33 Ha. Les superfícies ocupades per cadascun dels hàbitats es pot veure a la taula següent:

Taula 22: Relació d’hàbitats presents al municipi i la seva superfície. Font: DTeS. Àrea Hàbitat

0,02 Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis, -i timonedes associades- calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa

4,38 Bosquines dominades per matabou (Bupleurum fruticosum), sovint fent el mantell marginal d'alzinars, de terra baixa

5,23 Matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa

6,85 Terrers calcaris, generalment margosos o bé guixencs, amb vegetació molt esparsa o quasi nus

7,90 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé, d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge submontà

12,64 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius)..., de terra baixa (i de l'estatge montà)

13,01 Ginestars de ginesta vera (Spartium junceum), de les contrades mediterrànies (sobretot les marítimes)

18,02 Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes

22,80 Fruiterars, principalment de regadiu: sobretot conreus de pomeres (Pyrus malus), de presseguers (Prunus persica), de pereres (Pyrus communis) i d'altres rosàcies

22,91 Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa

41,79 Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la muntanya mitjana)

41,79 Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la muntanya mitjana)

44,52 Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses

46,99 Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les contrades marítimes

47,89 Pedreres, explotacions d'àrids i runam 55,58 Canyars de vores d'aigua 58,11 Cingles i penyals calcaris de les contrades mediterrànies càlides



66,07 Arboçars (formacions d'Arbutus unedo), calcícoles, de terra baixa i de les muntanyes mediterrànies

70,15 Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 70,47 Conreus abandonats 142,89 Vinyes 149,33 Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues 195,54 Conreus herbacis extensius de secà

219,06 Fruiterars alts, predominantment de secà: conreus d'oliveres (Olea europaea), d'ametllers (Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia siliqua)

503,70 Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada

640,94 Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria)..., calcícoles de terra baixa

Il·lustració 20: Hàbitats. Font. DTeS i Equip redactor.


Pel que fa a les edificacions catalogables, es situen sobre una diversitat important d’aquests hàbitats, amb predominança pels conreus herbacis extensius de regadiu, com es pot veure a continuació:

Taula 23: Edificacions catalogables i hàbitats. Font: DTeS i Equip redactor. Edificacions Hàbitat Total

6- Can Castells 7- La Font Rosada 8- Can Rubió

12- Can Ramon 26- Can Munné

28- Can Cardús Nou 33- Antic Escorxador Can Sedó

Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal

associada 7

4- Balneari de la Puda Canyars de vores d'aigua 1 30- Can Parent Nou 32- La Casa Nova Conreus abandonats 2

13- La Miranda 14- Can Clopis 15- Can Cordelles 16- El Molí

17- Cal Figueres 18- L'Hospital Vell 19- Cal Mates

20- Ca l'Andrés 21- Torre de la Senyora 22- La Sínia

Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades

molt plujoses 10

5- Can Paloma 24- Ca n'Astruc de la Riera 27- Can Golart Conreus herbacis extensius

de secà 5 9- Ca n'Àngel 25- El Maset

1- Can Tovella 2- Ca n'Astruc Nou

3- Ca n'Astruc Vell 10- La Vinya Vella

29- Can Treco

Fruiterars alts, predominantment de secà:

conreus d'oliveres (Olea europaea), d'ametllers

(Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia siliqua)

5

23- Can Claramunt Pedreres, explotacions d'àrids i runam 1

11- La Casa Blanca 31- Can Febrer

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de

màquies o garrigues 2



FAUNA

La diversitat d’hàbitats i l’orografia d’Esparreguera fa que es puguin diferenciar 5 ambients en la distribució de la fauna:

(1) Fluvial. A l’entorn del Llobregat i de les rieres i torrents, on les espècies destacades són el bernat pescaire, el martinet blanc, la granota verda i el barb comú, entre d’altres.

(2) Matollars. És l’ambient més abundant degut a la predominança d’arbustos i matollars al T.M. Les espècies associades són entre d’altres el conill, la fagina, el falciot negre i el gripau corredor.

(3) Forestal. Cal destacar que l’ambient forestal del municipi es troba fragmentat amb poques extensions continuades que superin les 50 Ha. En aquest ambients s’hi troben el senglar, l’esquirol, el teixó, el cucut i la serp blanca entre d’altres.

(4) Rocallós. Les especies predominants en aquest ambient són la fagina, el mussol comú, el dragó i el llangardaix.

(5) Agrícola. És l’ambient amb menys presència al T.M. però també conté espècies representatives com el conill, el ratolí de bosc, l’esparver, el mussol comú, i algunes espècies de gripau i granotes.

ÀREES D’INTERÈS FAUNÍSTIC I FLORÍSTIC

El Departament d’Agricultura defineix un seguit d’Àrees d’interès faunístic i florístic (AIFF) a partir de la suma de les àrees més crítiques de totes les espècies de fauna i flora amenaçades de les quals es té una informació especialment detallada i més precisa que la publicada en els diferents llibres i atles de distribució de les espècies a tot el territori català.

Aproximadament tres quartes parts del T.M d’Esparreguera estan delimitats com a àrees incloses a les AIFF degut a la presència de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). L’àrea delimitada com a AIFF es pot veure a la il·lustració 23, espais naturals. A la taula següent es poden observar les edificacions afectades:

Taula 24: Edificacions dins de la zona delimitada com a AIFF. Font:DARPA i Equip redactor. AIFF Edificacions Total Edificacions

Àrea d'interès faunístic i florístic

1- Can Tovella 6- Can Castells 27- Can Golart

15 2- Ca n'Astruc Nou 7- La Font Rosada 28- Can Cardús Nou 3- Ca n'Astruc Vell 8- Can Rubió 29- Can Treco 4- Balneari de la Puda 9- Ca n'Àngel 30- Can Parent Nou 5- Can Paloma 10- La Vinya Vella 31- Can Febrer

HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI

Els hàbitats d’interès comunitari (HICs), llistats a l’annex I de la Directiva 97/62/CEE, són una selecció dels hàbitats naturals presents a la UE dels quals cal conservar mostres representatives que en garanteixin la conservació dins el territori de la UE.

Esparreguera compta amb una bona representació d’hàbitats d’interès comunitari, que ocupen, conjuntament, prop del 46% del territori municipal. El


total d’HIC diferents dins el T.M és de 11, però la seva distribució no és excloent i es troben ocupant la mateixa superfície en varies zones, sobretot els hàbitats associats a ambients fluvials. Per aquest motiu, el càlcul de superfícies per cada hàbitat resultarà major a la superfície existent, ja que no s’ha pogut distingir la superfície real de cadascun en aquelles àrees de coexistència de dos o més HIC. Amb poc més del 17% del total del T.M. les pinedes mediterrànies (9540) són l’HIC més representat. Pel que fa als HICs categoritzats com de protecció prioritària a Esparreguera s’hi troba l’hàbitat de prats mediterranis (6220) que ocupa una superfície del 3,6% del total del T.M.

El detall dels HICs presents al municipi es pot consultar a la següent taula:

Taula 25: Hàbitats d’interès comunitari a la zona d’influència. Font: DTeS. Codi Àrea (ha) Descripció Estat 9540 475,4 Pinedes mediterrànies No Prioritari 9340 298,5 Alzinars i carrascars No Prioritari 8210 202,9 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola No Prioritari

6220 98,6 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) Prioritari

92A0 71,2 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera No Prioritari

3280 55,4 Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes No Prioritari

3270 32,5 Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri p.p. i del Bidention p.p. No Prioritari

3250 18,2 Rius mediterranis amb vegetació del Glaucion flavi No Prioritari

6430 11,9 Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta muntanya No Prioritari

92D0 11,9 Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea) No Prioritari

3290 1,3 Rius mediterranis intermitents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion No Prioritari

Pel que fa a les edificacions catalogables, només dues es situen directament sobre terreny delimitat com a HIC: La Casa Blanca (11) i Can Febrer (31) que es situen dins de l’HIC 9540 pinedes mediterrànies.

Il·lustració 21: Edificacions La Casa Blanca (esquerra) i Can Febrer (dreta) i situació respecte els HICs. Font: DTeS i Equip redactor..



Ampliant la zona d’influència de les construccions a 30 metres, el nombre d’edificacions que poden tenir una afectació a un HIC augmenta a 11, llistades a continuació:

Taula 26: Edificacions (30 metres al voltant de les mateixes) i situació d’acord amb el Mapa d’HICs. Font: DTeS i Equip redactor.

Edificació Codi HIC Prioritari Total 3- Ca n'Astruc Vell 5- Can Palima 31- Can Febrer

9340 Alzinars i carrascars No Prioritari 3

4- La Puda 3270 Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri p.p. i del Bidention p.p.

No Prioritari 1

4- La Puda 3280 Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes

No Prioritari 1

4- La Puda 6430 Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta muntanya

No Prioritari 1

4- La Puda 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) Prioritari 1

4- La Puda 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera No Prioritari 1

4- La Puda 92D0 Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea)

No Prioritari 1

11- La Casa Blanca 12- Can Ramon 21- Torre de la Senyora 27- Can Golart 29- Can Treco 31- Can Febrer 33- Antic Escorxador

9540 Pinedes mediterrànies No Prioritari 7

L’HIC més present al municipi són les pinedes mediterrànies i en concordança és el que té més edificacions a menys de 30 metres, amb un total de 7. El Balneari de la Puda (4) es troba molt a prop de diferents hàbitats pel motiu esmentat anteriorment, que els HIC d’ambients fluvials acostumen a trobar-se conjuntament en una mateixa superfície. Finalment, tot i ser un HIC amb menys presència, els alzinars i carrascars també tenen 3 edificacions a menys de 30 metres.

Val a dir que l’escala de treball del mapa d’HICs (1:50.000) situa a algunes edificacions en zones d’HIC quan en realitat l’àmbit de l’edificació i al seu entorn més immediat no s’hi desenvolupen els HICs cartografiats.

Per tant, en les edificacions que es situen en espais on hi ha HICs o propers a ells els caldrà que en qualsevol actuació que realitzin a l’edificació no alterin els HICs presents a l’entorn.

Amb tot, la distribució espacial dels hàbitats a Esparreguera es pot veure a la següent il·lustració:


Il·lustració 22: Hàbitats d’interès comunitari. Font: DTeS i Equip redactor.

ZONES PROTEGIDES O DE VALOR RECONEGUT

Esparreguera es troba al peu del parc natural de Montserrat, que queda a l’extrem nord-oest del límit municipal i tot i que la delimitació de parc natural queda just fora del municipi, l’àrea de protecció del mateix afecta bona part del T.M.



A més de la zona de protecció del parc natural, també hi ha el PEIN de Montserrat (que coincideix amb la delimitació de la Xarxa Natura 2000), que superposa part de la seva delimitació amb aquesta zona, i el PEIN del Llobregat que ressegueix una franja estreta a l’entorn del riu.

Les edificacions que queden dins de les delimitacions de les diferents figures de protecció es poden veure a continuació:

Taula 27: Edificacions i protecció del medi natural. Font: DTeS i Equip redactor.

Figura de protecció Edificacions Total

Zona de protecció PN de Montserrat

1- Can Tovella 3- Ca n'Astruc Vell 4 2- Ca n'Astruc Nou 8- Can Rubió

PEIN Montserrat 1- Can Tovella 4- Balneari de la Puda 9- Ca n'Àngel 5 3- Ca n'Astruc Vell 8- Can Rubió

Aquestes edificacions hauran de parar especial atenció alhora de realitzar les seves activitats per tal d’evitar qualsevol afectació sobre el medi natural.

Pel que fa a les edificacions situades dins l’entorn de protecció del Parc Natural de Montserrat cal referir-se a la normativa del Pla Especial del Parc Natural de La Muntanya de Montserrat, aprovat definitivament l’any 1988.

El Pla Especial de Montserrat defineix diferents àmbits de regulació que inclouen l'àmbit del Monestir, el Parc Natural i l'entorn de protecció o tutela del Parc. Tal i com s'especifica a l’article 2n de la normativa, Esparreguera forma part de l'entorn de protecció. Tal com es detalla a la memòria de la MP avaluada en aquest document:

Un cop analitzada la normativa del Pla Especial, i pel cas que ens ocupa en el marc de la Modificació de planejament que es proposa, es desprenen les següents consideracions:

1. El Pla té entre les seves finalitats mantenir les edificacions existents de caràcter tradicionals com poden ser masies i cases rurals.

2. La regulació específica de l'entorn de protecció pretén la preservació de l'entorn natural no admetent noves edificacions a excepció:

Dels habitatges vinculats a l'explotació agrícola, ramadera o forestal pels sòls rústics i forestals.

Granges pels sòls rústics. Ampliacions d'edificis existents pels sòls rústics protegits de valor agrícola

3. Els terrenys no podran ser dedicats a usos que impliquin transformació dels actualment existents o lesionin el valor específic que es protegeix.

4. Els usos i activitats no admeses de forma expressa per a cada subzona queden prohibits.

D’altra banda, també s’ha de tenir en compte l’àrea anteriorment esmentada d’AIFF. Tot plegat es pot veure al mapa següent:


Il·lustració 23: Espais naturals. Font: DTeS, DARPA i Equip redactor.

D’altra banda al municipi existeix també una bassa, la Bassa de Can Cardús, que es situa prop dels sòls urbans del Mas d’en Gall i allunyada de les edificacions susceptibles de ser avaluades i que forma part de l’inventari de zones humides de Catalunya.

En aquest punt cal esmentar que entre els anys 2005 i 2009, es va tramitar un projecte d’ampliació del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i de l’àmbit del PEIN corresponent a aquest espai natural protegit.

Finalment, però l’expedient no va avançar i va quedar arxivat el 2016. De totes maneres i tenint en compte que si finalment es tirés endavant els límits no tenen perquè ser els mateixos, l’ampliació proposada es pot observar a continuació:



Il·lustració 24: Comparativa entre l’estat actual i la proposta d’ampliació (no aprovada) del parc natural i el PEIN de Montserrat. Font: DMAH, DTeS i Equip redactor.

CONNECTIVITAT ECOLÒGICA

Actualment és sabut i contrastat que per garantir la conservació de la biodiversitat és bàsic preservar no només els espais més valuosos des del punt de vista natural sinó que també cal garantir els principals fluxos ecològics entre aquests.

El grau de permeabilitat territorial del municipi d’Esparreguera és elevat al nord del T.M. i el parc natural i el PEIN de Montserrat troben continuïtat de nord-oest a sud est seguint un arc per fora del T.M. Però decreix de seguida al topar amb la zona urbana, on la connectivitat queda amenaçada pels nuclis d’Esparraguera, Olesa i Abrera.

L’espai fluvial del Llobregat connecta més avall amb varis afluents, però cap de les rieres ni torrents del T.M. estan considerats pel PTMB com a connector fluvial. Aquest fet es deu a la poca presència de boscos de ribera en el curs d’aquests afluents, i al fet que molts d’ells travessen espais urbans.


Il·lustració 25: Eixos connectors locals i territorials. Font: SITXell, PTMB, Equip redactor, ACC 2018.

La MP no suposarà la implantació de noves infraestructures (efecte barrera) ni noves àrees de continuïtat urbana (efecte fragmentador) no es preveu una afecció significativa sobre la connectivitat derivada de les propostes de la MP.

2.10 QUALITAT DEL PAISATGE

La zona estudiada s’emmarca en l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona d’acord amb la zonificació dels catàlegs del paisatge. Com s’ha dit en apartats anteriors d’aquest mateix document, l’àmbit estudiat pertany a la 4 unitats de paisatge diferents (1) Sant Llorenç del Munt i L’Obac – El Cairat. (2) Montserrat. (3) El Pla de Montserrat. (4) Valls de l’Anoia. Es repassa a continuació els principals trets de l’anàlisi DAFO elaborada pel catàleg del paisatge per a cada una de les quatre unitats:

SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC – EL CAIRAT

Debilitats

El fet que Sant Llorenç de Munt sigui el parc natural de referència per al Vallès occidental i també per a bona part de la població de la Regió



Metropolitana de Barcelona suposa una gran pressió de freqüentació sobre l’espai, amb els riscos directes i indirectes que aquest fet implica.

L’escassa extensió del sòl agrícola i la dificultat de manteniment de l’activitat per manca d’atractiu i de relleu generacional, per les fluctuacions del mercat i per les expectatives de disminució de les ajudes de la PAC (cas dels cereals i farratges).

Les activitats extractives de la perifèria de la unitat, que resten atractiu al seu apreciat paisatge natural.

L’escassa gestió forestal, directament lligada a la poca rendibilitat d’aquesta activitat.

Les nombroses urbanitzacions que ocupen el vessant sud i pressionen l’àrea del Parc natural, especialment perquè la major part de l’afluència al parc prové precisament d’aquesta direcció.

Amenaces

Si no s’aconsegueix mantenir un rendiment atractiu de l’explotació agrícola, aquesta pot desaparèixer o esdevenir totalment testimonial.

Homogeneïtzació del paisatge per disminució de la gestió primària (ramaderia, sector forestal, agricultura), amb una coberta forestal d’alzinar i roureda als vessants nord i est i amb zones de sòl profund i pineda a la resta.

Pèrdua del patrimoni arquitectònic i cultural associat als masos, conreus, ermites i construccions diverses poc accessibles i/o no transformades vers els usos turístics.

El risc d’incendi elevat, que pot implicar empobriment del sòl i, en determinats indrets, que la successió vegetal no vagi més enllà d’uns matollars incipients; risc agreujat per les sequeres inherents al canvi climàtic.

El risc que el territori esdevingui un parc temàtic i es perdin els referents propis que relligaven la població amb el territori i els seus usos.

Fortaleses

El fet que la major part del territori es trobi sota figures de protecció assegura una pervivència dels elements naturals i una gestió respectuosa amb l’entorn i és un clar fre a les activitats que puguin ser incompatibles amb els valors protegits.

L’elevat coneixement que es té de l’espai, tant des del punt de vista natural com des del punt de vista historicoarqueològic, del patrimoni cultural, dels aprofitaments primaris, etc., facilita les actuacions de recuperació i gestió adients per mantenir els principals valors.

L’elevat grau de coneixement i valoració social de l’espai rendibilitza recursos destinats des de l’òrgan gestor a actuacions de conservació i millora del medi i el paisatge.

Al tractar-se d’un espai forestal amb molts pocs nuclis de rellevància en el seu interior, cap d’ells amb estratègia de creixement remarcable, no es


preveuen tensions a mig termini per necessitats de desenvolupament urbanístic.

Oportunitats

Disponibilitat de fons econòmics i de recursos per a la gestió específicament orientats a la preservació del medi i de les activitats tradicionals i/o compatibles amb la preservació dels seus valors, lligats a l’estatus de protecció de l’espai i al seu caràcter de territori de muntanya, especialment reconegut per la Llei d’alta muntanya.

Possibilitat d’ampliar novament el Parc natural de Sant Llorenç de Munt arrel de propostes com les del POUM de Terrassa, que volen garantir la preservació de la corona nord per sobre del Quart cinturó (just al límit sud de la unitat), corona ocupada per espais agrícoles de secà d’interès estratègic dins de la unitat.

MONTSERRAT

Debilitats

El fet que Montserrat sigui un indret emblemàtic a escala metropolitana i catalana provoca una important pressió de freqüentació sobre determinats indrets, amb riscos directes i indirectes associats.

Les dificultats d’accés i la limitació en l’ús de maquinària per fer treballs de millora i gestió forestal degudes al risc d’erosió compliquen actuacions de millora de les comunitats botàniques i de gestió preventiva davant del risc d’incendi.

La baixa productivitat agrícola dels terrenys i el context global de disminució d’ajuts al cereal de secà, conreu majoritari a l’àmbit, auguren un futur difícil al ja migrat sector primari de l’espai.

Amenaces

L’augment de popularitat d’aquesta destinació turística (molt localitzada a l’entorn del Monestir) pot desvirtuar l’entorn natural de la muntanya i la seva àrea d’influència.

La inestabilitat geològica de la muntanya fa que sigui un indret de risc que en pot condicionar els usos futurs, sobretot entorn del Monestir.

El risc d’incendi es manté elevat per l’abundància de brolles i matollars altament inflamables, que trigaran temps en evolucionar vers formacions arbrades, així com per la dificultat d’accedir amb equips d’extinció a molts punts de l’àmbit.

Un altre impacte important és la transformació del piemont de la muntanya pel desenvolupament de polígons logístics i/o industrials a les vores de la N-II, entre el Bruc i Esparreguera. La situació estratègica, a les portes de la conurbació barcelonina i la disponibilitat de sòl són factors molt atractius. Aquesta transformació s’ha anat produint durant els darrers quinze anys.



Fortaleses

El fet que la major part de la unitat es trobi emparada sota figures de protecció assegura la pervivència dels elements naturals i una gestió curosa amb l’entorn i és un fre a les activitats incompatibles amb els valors protegits.

L’abrupta i complexa estructura geològica de la muntanya li confereix –i li ha conferit històricament- una autoprotecció notable davant de les alteracions antròpiques.

El gran coneixement que es té de l’espai, tant des del punt de vista del patrimoni natural com de l’històric, arquitectònic i religiós, facilita mesures de gestió destinades a la recuperació i el manteniment dels principals valors.

La gran estimació que es té per aquesta muntanya, pels seus valors naturals, paisatgístics, simbòlics i espirituals facilita l’acceptació de mesures destinades a la protecció i millora del seu patrimoni natural o cultural i n’augmenta la rendibilitat social, per l’elevat nombre d’usuaris i admiradors de la muntanya.

Pel fet de tractar-se d’un espai eminentment forestal (més o menys arbrat), amb pocs nuclis habitats –i situats a la perifèria- no són de preveure tensions per la urbanització del medi.

L’escassetat de sòl planer i l’elevat risc geològic i d’inundació davant qualsevol intervenció d’ampliació limita les possibilitats de construir més al sector del monestir.

Oportunitats

Disponibilitat de fons econòmics i recursos per a la gestió orientada a la preservació del medi i de les activitats tradicionals i/o compatibles amb els seus valors, tant pel caràcter de territori de muntanya, reconegut a la Llei d’alta muntanya com per l’elevada vulnerabilitat del massís.

Una sensibilitat elevada per part de la població local envers el seu paisatge. És una tendència que pot estimular iniciatives socials, com la creació de l’entitat Salvem Montserrat, per a promoure la conservació del paisatge davant de potencials actuacions que el poguessin posar en perill.

Activitats lligades amb l’espiritualitat del paisatge de Montserrat (com el primer seminari de la Iniciativa Delos celebrat el novembre de 2006 al Monestir de Montserrat i que tractava el paper dels valors culturals i espirituals en àrees protegides), poden contribuir a una nova valorització d’aquests espais, propiciant la cooperació entre els responsables del patrimoni natural i els responsables del patrimoni cultural i l’espiritual.

EL PLA DE MONTSERRAT

Debilitats

Una part de l’agricultura es pot considerar pràcticament desapareguda, en especial els cereals i les vinyes, de manera que es presenten problemes força greus de gestió dels espais agraris.


Fotografies 9: Vinyes a Ca n’Astruc de la Riera. Punt: 16. Font: ACC 2018.

Manca d’una visió de conjunt de la unitat, que dificulta la presa de decisions. Alt risc d’inundació de determinats entorns. Degradació de les àrees fluvials.

Fotografies 10: Zona de les tres rieres. Aiguabarreig amb pertorbacions (manca de bosc de ribera, camins rodats pel mig de la llera). Punt: 21. Font: ACC 2018.

La concentració d’infraestructures i polígons industrials condiciona la percepció que es té de la unitat.

Existència de paisatges periurbans on proliferen usos marginals i es desdibuixen els límits entre espai urbà i espai rural, mancats de criteris d’ordenació i integració paisatgística.



Fotografies 11: Vistes de l’espai periurbà del municipi d’Olesa de Monsterrat. Punt: 14. Font: ACC 2018.

Amenaces

La condició de cruïlla a escala metropolitana i catalana del continu urbà de Martorell, Abrera i Sant Esteve Sesrovires, al sud de la unitat, fa que sigui un territori força tensionat. En aquest sentit pot contribuir a ordenar-lo el pla director urbanístic que cal redactar en desenvolupament del planejament territorial, que proposa per a aquest conjunt una estratègia d’àrea urbana de desenvolupament nodal.

Aquesta posició de territori de ròtula també comporta la construcció de noves infraestructures de transport, en especial ferroviàries, que hauran d’adoptar les mesures necessàries per no afectar de forma severa el paisatge.

Fortaleses

La muntanya de Montserrat com a fons escènic dota la unitat de paisatge d’un referent visual i identitari de primer ordre. Aquest horitzó és utilitzat molt sovint per l’expressió artística del paisatge.

Profunditat de les conques visuals. Presència d’un patrimoni cultural i natural força rellevant en el context

metropolità. El pas dels diversos senders de gran recorregut (GR-5, GR-6, GR-6-1, GR-

97, GR-172), romeus de Montserrat, que provoquen el pas d’un gran nombre de visitants per la unitat.

El pes cultural i simbòlic de les Passions d’Esparreguera i d’Olesa de Montserrat.

Oportunitats

La iniciativa del Parc rural del Montserrat, que possibilita una ordenació coherent, integral i protectora dels espais oberts de la unitat.


Progressiu increment de consciència social per la conservació del paisatge, com posen de manifest les reivindicacions produïdes al voltant de la iniciativa del Parc rural del Montserrat que ha assolit un notable ressò social.

La presència de Montserrat, més enllà de ser una fortalesa que dota la unitat de paisatge d’una alta qualitat formal, és una oportunitat, en la mesura que «irradia» qualitats positives a la plana. El mateix procés de creació i extensió del topònim de Pla de Montserrat a partir de la muntanya, explica fins a quin punt el paisatge de la plana es pot beneficiar de la muntanya de Montserrat. De fet, els darrers anys ha vinculat eficaçment la hipotètica instal·lació d’un polígon a Collbató al pla del piemont amb una afectació al paisatge de la muntanya, símptoma evident que el vincle entre plana i muntanya es pot aprofitar de forma estratègica i creativa.

L’actual crisi del sector immobiliari representa una menor pressió de la construcció i per tant pot ser una bona oportunitat per reorientar les dinàmiques paisatgístiques imperants els darrers decennis al Pla de Montserrat.

Presència d’un conreu característic com l’olivera, que potencialment podria ser el catalitzador d’un projecte paisatgístic per a la zona basat en les seves qualitats intrínseques i en el seu valor identitari.

La possibilitat que ofereixen els nombrosos elements del patrimoni cultural, industrial, geològic, etc, d’impulsar la creació de nous itineraris que els donin a conèixer i que contribueixin a reforçar la sensibilització i la identitat d’aquesta unitat de paisatge.

VALLS DE L’ANOIA

Debilitats

Desvirtuació del caràcter rural del medi i el paisatge, fruit de les urbanitzacions i les construccions aïllades en sòl no urbanitzable, que amenacen el manteniment dels valors culturals associats als espais rurals.

La sobreexplotació de l’aqüífer Carme-Capellades posa en risc el manteniment de les comunitats riberenques i de les activitats industrials tradicionals.

L’ocupació de les rieres i llurs marges per infraestructures i creixements urbans, juntament amb l’existència de rescloses, determina la pèrdua de les formacions de ribera i l’empobriment faunístic dels rius.

Amenaces

Els incendis recurrents amenacen les comunitats forestals de major interès i afecten tant la biodiversitat vegetal i animal com el paisatge.

La valoració del cava i l’augment de la demanda ha fet augmentar el pes del conreu de la vinya i, sobretot, l’extensió de les feixes, comportant a vegades moviments de terres i pèrdua de vegetació natural, amb efectes perjudicials sobre el paisatge i la biodiversitat.

L’augment de la superfície urbanitzada i la pressió en la zona oest, més propera al Llobregat, a la vall de l’Anoia i al rodal de Sant Sadurní, està



conduint a una pèrdua dels conreus i a una banalització del paisatge rural, que cada cop adopta una imatge més periurbana.

L’entorn fluvial, amb els horts i el bosc de ribera, està amenaçat pels creixements urbans.

Risc de pèrdua del patrimoni històric lligat a la primera industrialització de l’àmbit, per la modernització i transformació de les instal·lacions productives.

Fortaleses

La Carta del paisatge de l’Alt Penedès que promou el manteniment del paisatge i l’articulació agrícola d’aquest territori.

Les característiques agràries i rurals de la unitat afavoreixen la descoberta del territori mitjançant itineraris i miradors d’observació i gaudi del paisatge.

L’elevat valor productiu dels paisatges de la vinya de les Valls de l’Anoia. Els distintius de qualitat agroalimentària i les denominacions d’origen que

acrediten els productes de la regió. Elements arquitectònics de primer nivell com les caves Codorniu, són un

patrimoni valorat pel conjunt de la població catalana.

Oportunitats

Afavorir la restauració dels boscos amb espècies forestals autòctones, alzines i roures, menys inflamables i amb capacitat de rebrot.

Ordenar els límits de les urbanitzacions i el viari associat i procurar millorar-ne la integració paisatgística.

El Pla d’ordenació de les extraccions endegat per l’Agència Catalana de l’Aigua i la constitució d’una comunitat d’usuaris ha de revertir el procés de degradació creixent de l’aqüífer de Carme-Capellades.

Fer un pla de valorització del patrimoni cultural, més enllà de l’interès vitivinícola, que permeti recuperar i potenciar el ric patrimoni històric i cultural, sobretot a la vall del Bitlles.

La tradició vitivinícola, el patrimoni agrari i els paisatges rurals són un reclam interessant per fomentar el turisme rural i una oportunitat per fer repercutir aquesta activitat en la conservació i millora del paisatge.

La implementació de forma continuada de la Carta del paisatge de l’Alt Penedès contribueix a l’increment de la sensibilitat paisatgística de les administracions locals i de la població en general.

D’altra banda pel que fa a les visibilitats, cal destacar que, en general, sense considerar les pantalles visuals (vegetació, edificacions, etc.), les edificacions susceptibles d’ésser catalogades son força visibles especialment a la zona central i més planera del T.M. Tal com es pot veure a la següent il·lustració:


Il·lustració 26: Visibilitats de les edificacions. Font: ICGC.

2.11 RISC AMBIENTAL

Es considera el risc ambiental com aquelles contingències desfavorables tant pel que fa als efectes sobre les persones com a la resta de l’entorn. Aquestes poden ser derivades de l’acció contundent dels riscos d’esfondraments i d’inestabilitat de vessants, de les inundacions fluvials, i també les que són de caire sísmic. A la vegada, s’ha considerat la sequera i els incendis forestals, a més de l’exposició als riscos tecnològic-industrials.



2.11.1 PERILLOSITAT GEOLÒGICA

S'ha consultat el Mapa per a la prevenció dels riscos geològics (mapa informatiu), que indica com a zones de perillositat alta els sòls més al nord, a l'entorn de Montserrat.

Il·lustració 27: Perillositat geològica. Font: ICGC.


Pel que fa a les edificacions n’hi ha quatre que es situen en zones de perillositat geològica baixa o mitjana. Són les que es presenten a la següent taula:

Taula 28: Edificacions afectades per perillositat geològica segons geotreballs. Font: ICGC. ID Edificacions Risc Perillositat Total Edificacions 4- Balneari de la Puda

Esllavissades Baixa 3 12- Can Ramon 33- Antic Escorxador Can Sedó 1- Can Tovella Despreniments Baixa 1 4- La Puda Despreniments Mitjana 1

Si parem atenció a les edificacions que es situen a menys de 30 metres de zones amb risc geològic, obtenim que n’hi ha 8 que es troben en aquesta situació:

Taula 29: Edificacions a 30 metres de perillositat geològica geotreballs. Font: ICGC.

ID Edificacions Risc Perillositat Total

edificacions 12- Can Ramon 29- Can Treco

Esllavissades Baixa 6

13- La Miranda 31- Can Febrer 18- L'Hospital Vell

33- Antic Escorxador Can Sedó

1- Can Tovella 18- L'Hospital Vell Despreniments Baixa 3 13- La Miranda

4- La Puda Esllavissades Mitjana 1 4- La Puda Despreniments Mitjana 1

En tot cas, caldrà valorar cas per cas, en l’obtenció de la llicència d’obres, si aquestes edificacions han de prendre mesures extra enfront aquest risc geològic identificat.

2.11.2 RISC D’INUNDACIONS

Les zones inundables són aquells indrets on les inundacions tenen lloc de manera recurrent i amb magnituds diverses.

D'acord amb les seves competències, l’ACA elabora estudis hidrològics i hidràulics per posar-los a disposició dels organismes competents en la planificació del territori i en el disseny i l’establiment de les mesures de protecció de les persones i els seus béns.

L'ACA ha desenvolupat i desenvolupa tot un seguit de treballs de diferent grau de precisió, contingut i àmbit territorial, entre els quals destaca la planificació dels espais fluvials (PEF) de les conques catalanes.

En la següent il·lustració podem veure la inundabilitat definida per l’ACA segons els diferents documents disponibles:



Il·lustració 28: Zones inundables. Font: ACA.

Només hi ha una edificació que estigui en zones inundables. Es tracta de l’antic Balneari de La Puda que es situa a l’àmbit de retorn dels 50, els 100 i els 500 anys.

Taula 30: Edifiacions catalogables en zona inundable. Font: ACA i Equip redactor. Retorn Edificacions Total 50 anys 4- Balneari de la Puda 1 100 anys 4- Balneari de la Puda 1 500 anys 4- Balneari de la Puda 1

D’altra banda, si per precaució, estudiem les edificacions que es situen a menys de 30 metres de les zones inundables comprovem que els resultats són molt similars i amb la perillositat més destacable a l’entorn de l’antic Balneari de La Puda tot i que apareixen dues edificacions situades a menys de 30 metres de zones geomorfològicament inundables.


Taula 31: Edificacions catalogables a menys de 30 metres de zones inundables. Font: ACA i Equip redactor.

Retorn Edificacions Total 10 anys 4- Balneari de la Puda 1 50 any 4- Balneari de la Puda 1

500 anys 4- Balneari de la Puda 1

Inundabilitat geomorfològica 31- La Casa Nova 2 32- Antic Escorxador Can Sedó

Complementàriament també es disposa de l’Estudi de planificació de l'espai fluvial del Torrent Mal i la Riera de Magarola a Esparreguera (2001). La zonificació de les zones inundables delimitades a l’estudi suara citat es poden veure a la següent il·lustració:

Il·lustració 29: Zones inundables. Font: Ajuntament d’Esparreguera i Equip redactor.



En aquest cas no hi ha cap edificació catalogable als diversos àmbits inundables. Si parem atenció a les edificacions que es situen a menys de 30 metres de zones inundables podem comprovar que l’entorn de Can Munné (26) es situa a l’àmbit inundable per diversos períodes de retorn:

Taula 32: Edificacions catalogables a menys de 30 metres de zones inundables. Font: Ajuntament d’Esparreguera i Equip redactor.

Retorn Edificacions Total 100 anys 26- Can Munné 1 500 anys 26- Can Munné 1

2.11.3 RISC SÍSMIC

El Sismicat8 defineix diverses zones segons la seva perillositat a patir sismes i les característiques de cada lloc. Les actuacions d’un municipi davant d’una emergència sísmica queden reflectides en el Pla d’Actuació Municipal (PAM). També hi consten, a més, les actuacions encaminades a garantir l’operativitat dels mitjans humans i materials de què disposa.

Han d’elaborar el corresponent Pla d’Actuació Municipal:

Els municipis que tinguin una intensitat sísmica prevista igual o superior a VII en un període de retorn associat de 500 anys segons el mapa de Perillositat Sísmica presentat al punt 2.1. del SISMICAT.

Els municipis pels que s’ha calculat que es superaria el llindar de dany de referència9 en el parc d’edificis d’habitatge en cas que es produeixi el màxim sisme esperat en l’esmentat període de 500 anys, segons els estudis de risc elaborats per a la redacció d’aquest pla [SISMICAT].

La intensitat sísmica a Esparreguera és VI i no supera el llindar de dany de referència i per tant el municipi no ha de tenir el Pla d’Actuació Municipal.

2.11.4 RISC D’INCENDI

Els incendis forestals estan íntimament lligats al règim climàtic mediterrani. L’eixut estival, unit a les altes temperatures estableixen les condicions òptimes per a l’extensió del foc. Però si l’aparició d’incendis espontanis és un fenomen rar – tot i que periòdic en el temps -, l’acció antròpica tendeix a incrementar el nombre de successos, que poden ser devastadors en les condicions climàtiques esmentades.

La zona nord del municipi va patir un important incendi forestal l’any 1994, tal com es pot veure a la següent il·lustració:

8 Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya 9 Dany sofert per un municipi consistent en més de 50 edificis inhabitables o més d’un 10% del total d’edificis del municipi inhabitables.


Il·lustració 30: Superficie cremada l’incendi de 1994. Font: DTeS.

D’acord amb al Mapa de Protecció Civil de Catalunya (MPCC), el municipi de d’Esparreguera presenta un Perill Alt i una Vulnerabilitat Molt Alta enfront als incendis.

El mapa de risc d’incendi (estàtic) mostra que el risc és molt alt o alt a les zones boscoses, especialment al terç nord del municipi, però també a la zona sud del mateix. En canvi el risc és baix a la zona central on s’ubica el nucli urbà. A més cal destacar que la meitat nord del T.M. es situa dins l’àmbit de dos perímetres de protecció prioritària contra incendis, són els PPP de Montserrat i el de Sant Llorenç de Munt i Cingles de Bertí.



Il·lustració 31: Mapa del risc estàtic d’incendi. Font: DTeS.

Pel que f a les edificacions susceptibles de ser catalogades, 18 es situen en zona de risc baix, 12 en zones de risc alt i 3 en zones de risc molt alt. Tal com es pot veure amb detall a la següent taula:

Taula 33: Edificacions i situació d’acord amb el risc d’incendi (estàtic). Font: MPCC Risc Edificacions afectades Total

Baix

5- Can Paloma 18- L'Hospital Vell 25- El Maset

18

9- Ca n'Àngel 19- Cal Mates 26- Can Munné 10- La Vinya Vella 20- Ca l'Andrés 28- Can Cardús Nou 13- La Miranda 21- Torre de la Senyora 29- Can Treco 14- Can Clopis 23- Can Claramunt 31- Can Febrer 17- Cal Figueres 24- Ca n'Astruc de la Riera 32- La Casa Nova

Alt

1- Can Tovella 6- Can Castells 16- El Molí

12 2- Ca n'Astruc Nou 7- La Font Rosada 22- La Sínia 3- Ca n'Astruc Vell 12- Can Ramon 27- Can Golart 4- Balneari de la Puda 15- Can Cordelles 33- Antic Escorxador Can Sedó

Molt Alt 8- Can Rubió 11- La Casa Blanca 30- Can Parent Nou 3


2.11.5 RISCOS TECNOLÒGIC-INDUSTRIALS - RISC QUÍMIC I TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES

Dins el municipi no s’ubica cap establiment inclòs dins el Plaseqcat, no obstant, està afectat per dos establiments de risc alt inclosos al Pla:

Kao Corporation, SA: Indústria emplaçada a Olesa de Montserrat. Part del municipi d’Esparreguera es troba dins la zona d’intervenció d’aquest establiment i tot el terme es troba en zona d’alerta en un escenari d’accident de categoria 3.

SOLVIN SPAIN SL (abans complex Solvay Martorell format per Hispavic i Vinilis, SA). Indústria emplaçada a Martorell. Esparreguera està afectat per la zona d’alerta en un escenari d’accident de categoria 3B.

En relació a les infraestructures de transport d’Esparreguera cal parar especial atenció a la problemàtica existent en relació a la B-231 a l’alçada del barri de Can Rial. Aquesta carretera acull una gran circulació de vehicles pesants, procedents del Baix Llobregat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que transporten els residus de rebuig i matèria orgànica fins al dipòsit controlat de Can Mata i l’Ecoparc-4, ambdues instal∙lacions situades a Hostalets de Pierola. Aquest elevat pas de camions genera un impacte sever sobre la població de Can Rial, degut al soroll del trànsit pesat, les pudors, els accidents que es produeixen sobre aquesta via i la pèrdua regular de residus.

De la a informació obtinguda de la consulta del Mapa de Protecció Civil de Catalunya s’obté el següent risc en relació al transport de mercaderies perilloses a Esparreguera:

Risc important a l’A-2 i risc baix a la C-55 i a la B-231 degut al nivell de flux de la xarxa viaria.

Nivell de perill alt per transport viari de mercaderies perilloses.



2.12 SÍNTESI I CONCLUSIONS

Es presenten en aquest apartat, de forma resumida, les principals característiques del perfil ambiental del sòl no urbanitzable del municipi d’Esparreguera amb l’objectiu de facilitar que la proposta de la MP aquí avaluada les tingui en compte a l’hora de definir una proposta que integri la perspectiva ambiental:

A Esparreguera, és vigent la revisió del programa d'actuació i modificacions del Pla General d'Ordenació Urbana (1994/002246/B) aprovades el 14 de febrer de 1996 i publicades el 15 de febrer del mateix any. Les edificacions susceptibles de ser catalogades es troben, totes elles, a l’àmbit del sòl no urbanitzable. Es situen majoritàriament a les claus 14, 15, 16 i 17 del sòl no urbanitzable tot i que hi ha dues edificacions (12- Can Ramon, 33-Antic Escorxador Can Sedò) que es situen a l’àmbit dels sistemes en sòl no urbanitzable.

Esparreguera, es troba dins de l’àmbit del Pla Territorial Metropolità de Barcelona. La major part d’edificacions (25) es situen en sòl de protecció especial. 6 edificacions es situen en sòl de protecció especial de la vinya i 2 edificacions es situen dins el sistema d’assentaments, dins una àrea especialitzada residencial. Cal destacar que bona part del sòl no urbanitzable presenta zones d’interès per la flora i la fauna lligats als espais oberts, els boscos i les zones fluvials.

El T.M. d’Esparreguera es situa, geològicament parlant, sobre la depressió central catalana, i té com a elements destacats el massís de Montserrat al nord-oest, fora del T.M. i les terrasses fluvials del Llobregat a l’entorn del riu. La geologia d’Esparreguera és molt complexa i variada ja que comprèn períodes que van des del Cambrià fins al Neogen, principalment de materials sedimentaris calcaris i carbonatats del Quaternari.

S’han identificat dos espais d’interès geològic dins el T.M. d’Esparreguera cap dels quals afecta directament a cap de les edificacions catalogables:

Geozona 327. Discordances progressives terciàries de l’àrea de Montserrat-Sant Salvador de les Espases.

Geozona 330. Falles de la fossa del Vallès.

Geomorfològicament, el municipi d’Esparreguera es troba al peu del massís de Montserrat i del massís de Sant Llorenç de Munt, per la qual cosa la part nord del municipi és més muntanyosa que la del sud, que forma part de la depressió prelitoral. Això fa que el rang d’alçades del municipi sigui considerable, comprenen valors entre el 517 metres a les zones més elevades del nord del T.M. i els 48 metres a les zones més baixes de l’entorn del Llobregat. Els pendents més destacats es situen al nord del T.M. més muntanyós, i seguint el curs de les rieres més cap al sud. Considerant una distància de 30 metres al voltant de les edificacions catalogables, 22 d’elles es situen en zones amb pendents superiors al 20%.


A Esparreguera, les dues cobertes principals del sòl són matollars (30%) i boscos densos (26%). Coincideix que la distribució d’aquestes dues cobertures és majoritària al nord del T.M. a la zona més muntanyosa, tot i que els matollars es distribueixen àmpliament al llarg de tot el municipi. La part sud és un mosaic més complex on predominen usos urbans i industrials amb petites franges d’altres usos intercalats en una matriu discontinua de matollars. Si s’observa l’evolució dels usos del sòl al municipi, prenent com a base la capa de cobertes i usos del sòl de 1956, es pot veure que: (1) La superfície de conreus ha disminuït un 32%. La davallada més destacada és en els conreus llenyosos (no vinyes). La coberta dels boscos es manté pràcticament igual. Els matollars en canvi han doblat la superfície i les zones urbanes han passat d’ocupar el 2,4% el 1956 al 17% en l’actualitat.

Esparreguera es situa a l’àmbit de la conca del Llobregat. Aquest creua el T.M. pel nord i segueix el límit municipal per l’est, fent de frontera natural entre Esparreguera i Olesa de Montserrat. Altres torrents i rieres d’importància al municipi són el Torrent Mal i el Torrent de la Fàbrega, que transcorren paral·lels de nord a sud, el primer travessant el nucli urbà. La Riera de Pierola i la Riera de Masquefa són tributàries del Torrent de la Fàbrega poc abans que aquest s’ajunti amb el Torrent Mal, que al seu torn tributa al Llobregat al vèrtex sud-est del T.M. Al municipi d’Esparreguera, el Llobregat i el Torrent Mal tenen delimitada la zona de domini públic hidràulic (DPH). De les edificacions catalogables cap es troba directament dins de la zona del DPH. Esparreguera queda parcialment inclòs en la Delimitació dels aqüífers de la Cubeta d'Abrera (10) dels aqüífers protegits (decret 328/88).

Pel que fa al risc geològic hi ha quatre edifiacions que es situen en zones de perillositat geològica baixa o mitjana.

Bona part de les edificacions es situen en zones amb risc d’incendi elevat.

L’Ajuntament d’Esparreguera disposa de mapes de capacitat acústica elaborats l’any 2005. S’estima que les edificacions catalogades pertanyen, d’acord amb la informació presentada en aquest apartat, a la categoria (A3) Habitatges en medi rural que forma part de les zones de sensibilitat acústica alta.

D’acord amb el mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa les edificacions catalogables es situen totes excepte una a les zones E2 de protecció alta i E1 protecció màxima. Es recomana que, sempre que sigui possible, s’adoptin els criteris de làmpades i llums establerts per a les zones de protecció màxima (E1).

Pal que fa als hàbitats, al T.M. d’Esparreguera predominen les brolles de romaní com a hàbitat natural amb 640,9 Ha, seguit per àrees urbanes i industrials (503,7 Ha i amb menys presència hàbitats naturals i agrícoles. Cal destacar la superfície ocupada per la vinya de 142,33 Ha. Les edificacions catalogables es situen majoritàriament (10) en zones de “Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses”. En segon lloc 7 edifiacions



es situen en l’hàbitat “Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada”.

Aproximadament tres quartes parts del T.M d’Esparreguera estan delimitats com a àrees incloses a les AIFF degut a la presència de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) i 15 edificacions es troben dins els límits d’aquesta AIFF.

Esparreguera compta amb una bona representació d’hàbitats d’interès comunitari, que ocupen, conjuntament, prop del 46% del territori municipal. Amb poc més del 17% del total del T.M. les pinedes mediterrànies (9540) són l’HIC més representat. Pel que fa als HICs categoritzats com de protecció prioritària a Esparreguera s’hi troba l’hàbitat de prats mediterranis (6220) que ocupa una superfície del 3,6% del total del T.M. Pel que fa a les edificacions inventariades, només dues es situen directament sobre terreny delimitat com a HIC: La Casa Blanca (11) i Can Febrer (31) que es situen dins de l’HIC 9540 pinedes mediterrànies.

El grau de permeabilitat territorial del municipi d’Esparreguera és elevat al nord del T.M. i el parc natural i el PEIN de Montserrat troben continuïtat de nord-oest a sud est seguint un arc per fora del T.M. Però decreix de seguida al topar amb la zona urbana, on la connectivitat queda amenaçada pels nuclis d’Esparraguera, Olesa i Abrera.

L’espai fluvial del Llobregat connecta més avall amb varis afluents, però cap de les rieres ni torrents del T.M. estan considerats pel PTMB com a connector fluvial. Aquest fet es deu a la poca presència de boscos de ribera en el curs d’aquests afluents, i al fet que molts d’ells travessen espais urbans.

Esparreguera es troba al peu del Parc Natural de Montserrat, que queda a l’extrem nord-oest del límit municipal i tot i que la delimitació de parc natural queda just fora del municipi, l’àrea de protecció del mateix afecta bona part del T.M. A més de la zona de protecció del parc natural, també hi ha el PEIN de Montserrat, que superposa part de la seva delimitació amb aquesta zona, i el PEIN del Llobregat que ressegueix una franja estreta a l’entorn del riu. Un total de 4 edificacions es situen a l’àmbit del PEIN de Montserrat i 4 edificacions es situen a la zona de protecció del PN de Montserrat.

CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS 93

3 CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS En aquest apartat es sintetitzen aquells objectius, criteris i obligacions normatives de protecció ambiental fixats a l'àmbit internacional, comunitari europeu, estatal, autonòmic o local que tinguin relació amb el pla.

Amb caràcter general, pel fet de tractar-se aquest d’un pla de tipus urbanístic, es considera que caldrà tenir especial consideració el fet que la Llei d’Urbanisme estableix com un objectiu bàsic de planificació urbanística l’assoliment d’un model de desenvolupament urbanístic sostenible tal i com queda recollit en el seu article 3. Els criteris per a un desenvolupament sostenible s’han recollit a l’apartat 1.2 d’aquest document.

Cal considerar també de manera especial que la Generalitat va aprovar els Criteris per al planejament territorial a Catalunya. El document presenta 15 criteris per al planejament territorial que en bona part són igualment aplicables al planejament urbanístic. Per la seva implicació ambiental directa se'n destaquen els següents:

Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.

Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori.

Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. Moderar el consum de sòl. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les

àrees urbanes. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i

racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residencia. Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements. Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels

sistemes d’assentaments.

Per altra banda, existeixen tot un seguit d’altres figures normatives, acords, convenis, plans, estratègies, etc. que estableixen obligacions o criteris que s’haurien de tenir en compte a nivell general pel planejament urbanístic. La següent taula resumeix, sense ànim d’exhaustivitat, aquests instruments directors:


94 CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS

Taula 34: Plans, acords i instruments amb efecte sobre les polítiques territorials. Font: ACC 2018.

ÀMBIT TEMÀTIC ÀMBIT TERRITORIAL INSTRUMENT

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Internacional Declaració de Rio sobre medi ambient i desenvolupament (1992)

Comunitari Estratègia europea de desenvolupament sostenible VII Programa de medi ambient de la Unió Europea Estratègia europea de desenvolupament sostenible

Estatal Estratègia espanyola de desenvolupament sostenible

Autonòmic Estratègia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya

BIODIVERSITAT I CONNECTIVITAT ECOLÒGICA

Internacional

Estratègia global per a la conservació de la biodiversitat (1992) Convenció de Rio sobre la diversitat biològica (1992) i Declaració sobre els boscos i masses forestals Estratègia Paneuropea per a la Diversitat Ecològica i Paisatgística (1995) Convenció RAMSAR

Comunitari Estratègia de la Unió Europea per a la biodiversitat (1998)

Estatal

Estrategia española para la conservación y el uso sostenible de la diversidad biológica Plan Estratégico Español para la Conservación y Uso Racional de los Humedales Estrategia Forestal Española

Autonòmic

Estratègia catalana per a la conservació i l'ús sostenible de la diversitat biològica

Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya

AIGUA I COSTES

Internacional Convenció Ramsar de zones humides Comunitari Directiva Marc de l'Aigua (DMA) Estatal Estrategia Común de Implementación de la DMA

Autonòmic

Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (2016 – 2021)

Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya

MEDI ATMOSFÈRIC

Internacional

Comunitari Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient

Estatal Estrategia Española de Calidad del Aire Autonòmic

SÒL

Internacional Conveni de Nacions Unides de lluita contra la desertificació

Comunitari Estratègia temàtica per a la protecció del sòl (2006)

Estatal Programa de Acción Nacional contra la Desertificación (PAND)

Autonòmic

CANVI CLIMÀTIC Internacional

22ª Conferència de les Parts (COP22) de la Convenció marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (UNFCCC). Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic Objectiu: l'estabilització de les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera a un nivell que eviti interferències antropogèniques perilloses en el sistema climàtic. Segon període de compromís del Protocol de Kyoto


Comunitari

Directiva 2003/87/CE per la qual s’estableix un règim per al comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle Paquet legislatiu energia i clima; conté mesures per lluitar contra el canvi climàtic i promoure les energies renovables. Entre elles, estableix els esforços que haurà de fer cada estat membre per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en sectors com el transport, agricultura o residus. Estratègia Europa 2020. Una estratègia per un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Un dels objectius és aconseguir la fita “20/20/20” en matèria de clima i energia. COM (2013) 216 Estratègia Europea d’Adaptació al Canvi Climàtic

Estatal

Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático (PNACC) Estrategia Española de Cambio Climático y Energía Limpia 2007 - 2012 - 2020 Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle

Autonòmic

Estratègia catalana sobre el canvi climàtic 2013 -2020 Tercer Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya Nova Agenda Urbana 2030 Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic* Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic 2012 - 2020

PAISATGE

Internacional Comunitari Conveni europeu del paisatge Estatal

Autonòmic Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció i gestió del paisatge Catàlegs del paisatge

MOBILITAT

Internacional

Comunitari Estratègia Transport 2050 del Llibre Blanc de la Unió Europea

Estatal Estratègia espanyola de mobilitat sostenible

Autonòmic

Pla estratègic d’infraestructures de transport Directrius nacionals de mobilitat Llei 9/2003, de la mobilitat Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya

RISCOS

Internacional Marc de Sendai per a la Reducció del Risc de Desastres (2015-2030)

Comunitari Directives Seveso I i II Directiva relativa a l’avaluació i gestió dels riscos d’inundació

Estatal

Autonòmic Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya

A continuació s’exposa una relació de normes ambientals vigents per a diferents vectors ambientals no citades en els apartats anteriors que, en qualsevol cas, el planejament ha de respectar, integrar i vetllar pel seu compliment i que, per tant, també constitueixen obligacions ambientals predeterminades. Es detallen, entre d’altres:

Reglament de Domini Públic Hidràulic, tenint en compte el RD 606/2003 de 23 de maig pel qual es modifica el RDPH, i el RD 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües.

Llei de protecció i ús sostenible del litoral (Ley 2/2013, de 29 de mayo).



Llei de costes (Ley 22/1988, de 28 de julio). Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (Real Decreto

1008/2015, de 6 de noviembre). Revisió del Pla Hidrològic de la demarcació hidrogràfica de l‘Ebre (Real

Decreto 1/2016, de 8 de enero). Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana (Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de

octubre). La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. Pla d’espais d’interès natural (PEIN) (Decret 191/2015, de 25 d'agost i

Decret 328/1992, de 14 de desembre). Pla de gestió dels espais naturals de protecció especial de Catalunya 2015-

2020 (Acord GOV/21/2015, de 17 de febrer). La Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Ley de Montes (Ley 21/2015, de 20 de julio que modifica la Ley 43/2003, de

21 de noviembre) Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (Ley 33/2015, de 21 de

septiembre que modifica la Ley 42/2007, de 13 de diciembre). Pla de gestió dels espais naturals de protecció especial de Catalunya

2015-2020 (Acord GOV/21/2015, de 17 de febrer). Llei de Parcs Nacionals (Ley 30/2014, de 3 de diciembre). El Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de

la Llei de protecció dels animals. El Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris

ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. El Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el qual se establece la relación

de actividades potencialmente contaminantes del suelo y los crietrios y estándares para la declaración de suelos contaminados.

Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats, modificada per la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica i per la Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i allò establert a la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

Els paràmetres del Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07 (en especial la IT-EA-03).

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció de la contaminació acústica. Decret 206/2005, de 27 de setembre, de modificació del Decret 64/1995, de

7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. la Llei 5/2003, de prevenció d’incendis forestals en urbanitzacions, nuclis de

població, edificacions i instal·lacions en terrenys forestals i la seva modificació per la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.


Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora dels residus i Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador d’enderrocs i altres residus de la construcció.

Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el reglament i se’n adapten els annexos de la Llei 16/2002.

Document Bàsic d’Estalvi d’Energia (DB HE) del Codi Tècnic de l’Edificació, aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març.

Resolució IRP/971/2010, de 31 de març, per la qual es dona publicitat als criteris per a l’elaboració dels informes referents al control de la implantació de nous elements vulnerables compatibles amb la gestió dels riscos de protecció civil.

3.1 PRINCIPIS DEL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE

Els principis generals per a un desenvolupament urbanístic sostenible són:

1. Compactació i optimització del sòl urbà existent.

És important que es prioritzi un creixement urbà agrupat, un creixement urbà que vagi en detriment de l’expansió urbana de forma extensiva, és a dir, es tracta de propiciar un entorn urbà compacte i amb una bona diversitat d’usos.

És important potenciar la renovació i rehabilitació d’àrees urbanes obsoletes i la dotació d’equipaments en el sòl urbà consolidat.

Cal adoptar densitats raonablement elevades que, sense caure en la congestió, permetin tipologies urbanes més eficients i fomentin una riquesa i diversitat més grans en les relacions socials i econòmiques.

2. Cohesió social i millora de les condicions de vida de la població.

La previsió de nous creixements urbans i la millora dels existents, junt amb la millora dels equipaments i espais públics han de garantir assolir el llindar de qualitat de vida i fomentar la cohesió social enfront del risc de segregació social, davant la separació dels ciutadans sobre el territori en funció de la seva capacitat d’accés a l’habitatge o davant els perills de la formació de “guetos”.

3. Cercar fórmules que permetin la flexibilitat i la mixticitat dels usos del sòl.

Potenciar, sempre que sigui compatible, la mixticitat i la barreja de sòl residencial, activitats econòmiques i equipaments i serveis, amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat dels ciutadans i ciutadanes als serveis bàsics de la ciutat.

4. Foment de la construcció sostenible que fomenti l’estalvi i l’ús eficient dels recursos naturals.

Dotar les noves àrees urbanitzables amb els sistemes adients d’urbanització (xarxes separatives de clavegueram, soterrament de bona part dels serveis i infraestructures, dotació de xarxa de fibra òptica i de gas, l’enllumenat públic



amb sistemes d’estalvi energètic o la utilització de sistemes ecològicament sostenibles).

De manera complementària caldria disposar dels instruments normatius per tal d’afavorir la construcció sostenible, així com l’ús d’energies alternatives, sistemes passius,..., pels habitatges, tant de nova promoció com en la remodelació dels existents.

5. Prevenció de riscos naturals i tecnològics

Considerar les àrees de risc en l’assignació dels usos del sòl (zones inundables, inestables, amb risc d’incendi,...) i regular de forma acurada la implantació d’activitats de risc.

6. Reducció i valorització dels residus.

Fomentar la reutilització i reduir l’abocament de residus mitjançant la promoció de la deixalleria i els sistemes de recollida selectiva.

Contemplar les millors alternatives de contenidorització selectiva (àrees de vorera i àrees d’aportació) considerant el soterrament de contenidors i la informatització de la recollida. Preveure la generació i la gestió de residus de la construcció i la demolició, tant restes d’obra com terres d’excavació.

Aquest residus s’hauran de tractar correctament mitjançant gestors autoritzats, ja siguin plantes de reciclatge o dipòsits controlats de runes, excepte aquells materials (terres) que es puguin utilitzar en altres obres (rebliment de carreteres...), tot això seguint les directrius establertes per la legislació vigent.

7. Prevenció i correcció de totes les formes de contaminació.

Establir, o proposar, normatives encaminades a reduir la contaminació produïda per les activitats, siguin industrials i del sector terciari, com també i especialment de les activitats ramaderes.

8. Millora de la mobilitat

Afavorir les condicions objectives per incentivar l’autocontenció i l’autosuficiència, tot disminuint els recorreguts de mobilitat obligada.

Amb això és important garantir la mobilitat, amb especial atenció a les persones amb mobilitat reduïda, fonamentada en el transport públic mitjançant un correcte disseny dels sistemes d’assentaments i una correcta integració dels espais de transport i de la logística en la matriu territorial i urbana que minimitzi l’impacte ambiental per fragmentació i/o ocupació del sòl.

9. Permeabilització i desfragmentació del territori

És important mantenir la permeabilitat ecològica del territori i en conseqüència la connectivitat dels espais lliures, evitar la formació de barreres i prevenir els processos de fragmentació de teixits i paisatges rurals.

10. Conservació de la biodiversitat i el patrimoni en general


És important garantir la conservació en xarxes d’espais d’interès natural, de mostres suficients i ecològicament viables d’ecosistemes, hàbitats i espècies i els àmbits de connexió per a la dispersió d’espècies i altres elements del patrimoni natural d’interès geològic, paisatgístic, ... així com el patrimoni cultural civil i religiós. També és important introduir el concepte de biodiversitat en la planificació i el tractament dels espais lliures urbans.

11. Manteniment i millora de la identitat i qualitat paisatgística dels ambients rurals i Urbans

Cal fixar objectius de qualitat paisatgística per a tots els tipus de paisatge presents en el territori i protegir les unitats més excepcionals i que donen identitat al municipi.

3.2 OBJECTIUS AMBIENTALS DE LA MP

Considerant, per una banda els objectius ambientals fixats en l’àmbit internacional, europeu, estatal, nacional i local i els principis per al desenvolupament urbanístic sostenible, i per l’altra els principals aspectes ambientals detectats en aquest mateix document, s’estableixen els objectius ambientals específics per al desenvolupament de la MP avaluada en el present document.

Cal remarcar, com no pot ser d’altra manera, que aquests objectius fan referència únicament a l’àmbit estricte de la MP d’acord amb la proposta avaluada. Amb tot, estan plantejats amb visió integradora de manera que, encara que formalment s’apliquin a l’àmbit objecte de la MP, a la pràctica tenen com a objectiu millorar globalment els aspectes ambientals del conjunt del territori.

Es presenten a continuació per a cada element definidor del perfil ambiental municipal els criteris globals i els objectius ambientals que els desenvolupen.

OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL, MOBILITAT

A: Model d’ocupació i ordenació del sòl: minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb un model urbanístic globalment eficient i atent als condicionants ambientals existents.

A-1 Preservar de l’ocupació permanent el màxim de superfície possible del SNU, permetent només aquelles ampliacions necessàries per a acollir satisfactòriament els nous usos previstos. (Prioritari).

A-2 Tenir en compte els requeriments ambientals recollits en aquest document a l’hora de fer una proposta de condicions reguladores de l’edificació i els usos admesos tot fent-la compatible amb la minimització de l’impacte ambiental i paisatgístic de les edificacions. (Prioritari).

A-3 Prioritzar la recuperació del sector agrícola i forestal, la ramaderia extensiva i les activitats vinculades al territori compatibles amb l’activitat agrícola i forestal existent. (Prioritari).



CICLE DE L’AIGUA

B. Cicle de l’aigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model urbanístic globalment eficient.

B-1 Preveure, en cas d’adequació de l’entorn de les edificacions, la plantació d’espècies vegetals autòctones i de baix requeriment hídric (xerojardineria). (Prioritari). B-2 Protegir, no alterar i evitar la sobre explotació i la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. (Prioritari).

B-3 Fomentar l’estalvi i la reutilització d’aigua. (Prioritari).

ATMOSFERA

C. Ambient atmosfèric: minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions de substàncies contaminants. Prevenir i corregir la contaminació acústica, lluminosa i electromagnètica.

C-1 Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar-ne els fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius emprant les recomanacions pel que fa a aquestes instal·lacions presentades en aquest mateix document. (Secundari).

RESIDUS I MATERIALS

D. Gestió de residus: fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o contenidorització. Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi ambient en general.

D-1 Gestió planificada i correcta de la gestió dels residus d’obra actuacions i activitats que es realitzin a les edificacions. (Secundari).

BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI

E. Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni en general: considerar la biodiversitat de l’entorn estudiat en l’ordenació. Amb l’objectiu de facilitar la integració de les zones amb elements naturals del sòl urbà i urbanitzable amb el context ecològic en que s’emmarca.

E-1 Preservar els elements d’interès ambiental protegits, reconeguts o catalogats pel planejament territorial, urbanístic i sectorial. Amb especial atenció a les zones arbrades (HICs) i els cursos fluvials. (Prioritari).

PAISATGE I PATRIMONI CULTURAL

F. Integrar el paisatge en el procés de planejament urbanístic i garantir-ne la qualitat.

F-1 Preveure la integració paisatgística d’acord amb l’entorn les característiques principals de l’arquitectura rural de la zona en totes les actuacions de millora o ampliació de les edificacions. (Prioritari).


RISCOS

G- Incloure l’anàlisi dels riscos al si del procés de planejament amb l’objectiu de fer front als riscos observats i prendre les mesures pertinents per a minimitzar-ne els efectes.

G-1 Fer compatibles els usos admesos a les edificacions amb els riscos observats, principalment risc d’incendi, riscos geològics i puntualment risc d’inundabilitat. (Prioritari).


102 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA


4.1 ALTERNATIVES CONSIDERADES

4.1.1 ALTERNATIVA 0

Aquesta alternativa suposaria la no tramitació de la MP. Com s’ha vist, aquesta alternativa comporta problemàtiques relacionades amb el tipus d’usos admesos a les construccions susceptibles de formar part del futur Catàleg de Masies i Cases Rurals d’Esparreguera. Bàsicament perquè el planejament actualment vigent no admet bona part dels usos que la legislació urbanística vigent ha detallat com a compatibles i en canvi, s'admeten d'altres no permesos amb la legislació vigent com la implantació de nous habitatges unifamiliars sense cap vinculació amb l'activitat sobre el sòl no urbanitzable.

Aquesta alternativa no permetria que les edificacions poguessin desenvolupar les activitats permeses per la legislació urbanística vigent. En aquest sentit aquesta alternativa no dona resposta a dos dels grans eixos justificadors de l’aprovació i desplegament de la MP:

Protegir, recuperar i valoritzar el patrimoni arquitectònic del SNU del municipi.

Facilitar i fomentar l’activitat econòmica i els usos turístics, d’oci i educatius vinculats a les edificacions existents per evitar l’abandonament i la difícil gestió posterior de les edificacions catalogables.

Vegeu apartat 1.2.1 d’aquest mateix document per veure les principals determinacions sobre les edificacions en SNU del planejament general vigent.

4.1.2 ALTERNATIVA 1

Aquesta alternativa correspon a la proposta de la modificació puntual del planejament. Tal com la memòria de la MP detalla:

Entenent que a dia d'avui ja s'està redactant el nou planejament municipal i que l'objecte de la Modificació de planejament ha de ser concret i acotat, la proposta d'ordenació se centrarà en garantir que en aquelles edificacions existents susceptibles de ser catalogades en la futura redacció del Catàleg de masies i cases rurals s'hi puguin admetre els usos que la legislació urbanística vigent permet.

De manera sintètica, el Text refós de la Llei d'urbanisme permet les següents intervencions en el sòl no urbanitzable:

Rehabilitació i reconstrucció de masies i altres edificacions (Article 47.3)

Usos admesos:

- Habitatge familiar

- Establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d'hotel apartament

DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA 103

- Establiment de turisme rural

- Equipaments o serveis comunitaris

Actuacions d'interès públic (Article 47.4)

- Activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d'educació en el lleure i d'esbarjo a l'aire lliure. Obres i instal·lacions mínimes.

- Equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans

- Serveis tècnics

Intervencions en edificacions existents (Disposició transitòria 15)

1. Edificacions susceptibles de ser catalogades

Als efectes del que estableixen els articles 47.3 i 50.2 per a regular-ne la reconstrucció o la rehabilitació, es poden autoritzar aquestes actuacions per mitjà del procediment que estableix l’article 48, amb vista a destinar-les a algun dels usos admesos, inclòs l’hoteler.

2. Habitatges i altres edificacions preexistents amb usos no admesos pel TRLU

Obres d'ampliació si el planejament vigent anterior a la Llei 2/2002 ho preveu expressament a través de l'article 50.1.

3. Indústries preexistents

Obres d'ampliació a través d'un Pla especial urbanístic tot i que l'ampliació no estigui prevista pel planejament.

La proposta de Modificació per tant, incorpora en la normativa del PGOU l'articulat que permet admetre les actuacions descrites tot suprimint aquelles intervencions o usos admesos actualment pel planejament vigent que no s'adeqüen a la legislació urbanística vigent. La MP només afecta al redactat de la normativa que es pot consultar a la memòria de la MP. A continuació se’n detallen els canvis proposats amb rellevància ambiental:

(1) S’afegeix un nou punt a l’article 80 del PGOU que fa referència al Sistema d’espais lliures (clau P):

Les edificacions existents en els espais lliures en sòl no urbanitzable susceptibles de ser catalogades seran admeses podent mantenir la seva titularitat privada. Seran autoritzables els usos i obres de restauració i rehabilitació d'acord amb el que determina la Disposició transitòria 15a del Text Refós de la Llei d'Urbanisme.

(2) S’afegeix el següent redactat a l’Article 249: Règim Urbanístic. Que fa referència als Sòl no urbanitzable de valor paisatgístic (clau 14):

Seran autoritzables els usos i obres de restauració i rehabilitació de masies, cases rurals o altres edificacions existents susceptibles de ser catalogades d'acord amb el que determina la Disposició transitòria 15a del Text Refós de la Llei d'Urbanisme o legislació vigent en el moment d’aplicació.



(3) S’afegeix el següent redactat a diversos articles que regulen les zones del SNU d’Esparreguera:

Seran autoritzables les obres de restauració i rehabilitació de masies, cases rurals o altres edificacions existents susceptibles de ser catalogades d'acord amb el que determina la Disposició transitòria 15a del Text Refós de la Llei d'Urbanisme o legislació vigent en el moment d’aplicació.

Els articles als que s’afegeix l’anterior paràgraf són:

Article 253: Condicions d'ús. Que fa referència al Sòl no urbanitzable de valor forestal (Clau 15) subzona a i subzona b.

Article 256: Condicions d'ús. Que fa referència al Sòl no urbanitzable de valor agrícola (Clau 16).

Article 259: Condicions d'ús. Que fa referència al Sòl no urbanitzable lliure permanent (Clau 17).

(4) S’afegeix el següent redactat a diversos articles que regulen les zones del SNU d’Esparreguera:

Seran autoritzables els usos en masies, cases rurals o altres edificacions existents susceptibles de ser catalogades d'acord amb el que determina la Disposició transitòria 15a del Text Refós de la Llei d'Urbanisme legislació vigent en el moment d'aplicació.

Els articles als que s’afegeix l’anterior paràgraf són:




S’elimina la possibilitat d’autorització de nous habitatges unifamiliar en sòl no urbanitzable. Els articles on la MP descarta aquesta possibilitat d’implantació de nous habitatges en SNU són els següents:

Article 246: Obres. Que fa referència a les disposicions generals pel conjunt del sòl no urbanitzable.




D’altra banda aquesta alternativa inclou també un nou article a la normativa del PGOU de regulació genèrica de les edificacions en SNU. L’article inclou:

Un llistat de les 33 edificacions susceptibles de ser catalogables (amb caràcter indicatiu i no excloent).


Es preveu la incorporació de noves edificacions existents sempre i quan aquestes justifiquen els valors històrics, arquitectònics, socials , paisatgístics o ambientals que en justifiquin la seva qualitat de ser susceptibles de ser catalogables.

El conjunt format per les edificacions susceptibles de ser catalogades i el seu entorn immediat es regularan segons les condicions específiques de la qualificació dels sòls on s'inclouen.

Per desenvolupar les obres i usos admesos en la regulació específica dels sòls on s'inclouen les edificacions susceptibles de ser catalogades caldrà redactar un Projecte d'Actuació Específica o un Pla Especial en sòl no urbanitzable. Aquest instrument haurà de definir l'àmbit de l'actuació podent incorporar exclusivament l'edificació susceptible de ser catalogada i complementàriament i de manera justificada l'entorn immediat que comprengui els espais i d'altres elements edificats existents necessaris pel correcte funcionament de l'ús admès del conjunt.

L’alternativa 1 proposa, en síntesi:

Augmentar els usos admesos a les edificacions susceptibles de ser catalogables d’acord amb els previsions de la legislació vigent.

Descartar la possibilitat d’implantació de nous habitatges en SNU.

4.2 VALORACIÓ AMBIENTAL

En aquest apartat, es confrontaran les alternatives descrites en el punt anterior amb els objectius ambientals definits en aquest mateix document a partir de la diagnosi ambiental realitzada. Cal també tenir en compte que la valoració de l’alternativa 1 inclou també les mesures ambientals proposades en apartats posteriors d’aquest mateix document.

Aquesta informació es presenta de forma sintètica a la taula que segueix, les estratègies globals de cada alternativa es confronten de forma individual amb tots els objectius definits en apartats anteriors d’aquest mateix document.



Taula 35: Coherència de les alternatives plantejades amb els objectius ambientals definits. Font: ACC 2017. Elements definidors del perfil

ambiental Objectius específics Impactes10 Alt 0 Alt.1


A-1 Preservar de l’ocupació permanent el màxim de superfície possible del SNU, permetent només aquelles ampliacions necessàries per a acollir satisfactòriament els nous usos previstos. (Prioritari). - +


+/- +


+/- +/- +/- +/-

CICLE DE L'AIGUA

B-1 Preveure, en cas d’adequació de l’entorn de les edificacions, la plantació d’espècies vegetals autòctones i de baix requeriment hídric (xerojardineria). (Secundari). - +

B-2 Protegir, no alterar i evitar la sobre explotació i la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. (Prioritari). +/- +/-

B-3 Fomentar l’estalvi i la reutilització d’aigua. (Secundari). +/- +/-

ATMOSFERA C-1 Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar-ne els fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius emprant les recomanacions pel que fa a aquestes instal·lacions presentades en aquest mateix document. (Secundari).

+/- +

RESIDUS I MATERIALS D-1 Gestió planificada i correcta de la gestió dels residus d’obra actuacions i activitats que es realitzin a les edificacions. (Secundari) +/- +

BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I

PATRIMONI NATURAL

E-1 Preservar els elements d’interès ambiental protegits, reconeguts o catalogats pel planejament territorial, urbanístic i sectorial. Amb especial atenció a les zones arbrades (HICs) i els cursos fluvials. (Prioritari). - +


F-1 Preveure la integració paisatgística d’acord amb l’entorn les característiques principals de l’arquitectura rural de la zona en totes les actuacions de millora o ampliació de les edificacions. (Prioritari). - +

RISC AMBIENTAL G-1 Fer compatibles els usos admesos a les edificacions amb els riscos observats, principalment risc d’incendi, riscos geològics i puntualment risc d’inundabilitat. (Prioritari). +/- +

10 [1] Simbologia: + positiu, - negatiu, +/- moderat o neutre, FP sense dades o a valorar en fases posteriors del planejament.


4.3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA

L’alternativa 1, que correspon a la proposta final adoptada pel planejament avaluat, és la que obté millor valoració respecte al compliment dels objectius ambientals per a la majoria d’elements definidors del perfil ambiental. Això és així principalment per dos elements principals:

La MP descarta la possibilitat d’establiment de nous habitatges no vinculats a l’activitat agroramadera en sòl no urbanitzable.

La MP afronta la problemàtica de l’abandonament i progressiu deteriorament d’edificacions amb valor històric, arquitectònic, social, ambiental i paisatgístic amb una estratègia d’admissió de nous usos, en coherència amb la legislació vigent.

Cal destacar des del punt de vista ambiental que l’objectiu d’identificació i regulació de les edificacions en el sòl no urbanitzable del municipi per aconseguir una dinamització del municipi tot potenciant l'activitat turística i de servei com a conseqüència del valor del medi natural en que s'emplaça, és un element que ajuda a la millora ambiental global respecte la situació actual. Aquests aspectes son els que el planejament vigent (alternativa 0) no recull ni contempla en la regulació de les edificacions del SNU.

El despoblament progressiu de les zones rurals té efectes negatius en el manteniment dels valors ecològics, amb una regressió important de les zones obertes, i paisatgístics així com efectes negatius des del punt de vista de la gestió dels riscos. Així, fugint d’un enfocament conservacionista pur, la MP posa damunt la taula la necessària gestió racional de la relació entre el desenvolupament humà i el manteniment i la millora del medi ambient. Així prenent les edificacions amb valor històric, arquitectònic, social, ambiental i paisatgístic com un dels elements estructuradors de l’activitat humana al territori la MP permet la definició d’usos i regulacions específiques que ajudin a la sostenibilitat global (econòmica, social i ambiental) del model territorial. És a dir que l’aprovació i desplegament del la MP ajudarà tant la dinamització econòmica municipal com la millora de la gestió del medi ambient. Millorant així respecte la situació actual. La MP que ara es tramita (alternativa 1) vol estimular l’activitat i sostenibilitat en el medi natural, fomentant que els propietaris i propietàries de les edficacions que es rehabilitin esdevinguin vetlladors del paisatge, camps i boscos del terme municipal. Així doncs, es conclou que l’alternativa 1 assoleix els objectius ambientals de conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural i de manteniment de la identitat i la qualitat paisatgística.

Caldrà, però, incorporar certes mesures correctores, preventives i/o compensatòries per tal de millorar el grau d’assoliment dels objectius ambientals, aquestes mesures es presentaran en apartats posteriors d’aquest mateix document.


108 AVALUACIÓ DE L’IMPACTE AMBIENTAL

5 AVALUACIÓ DE L’IMPACTE AMBIENTAL A continuació es presenta una taula que relaciona els principals elements ambientals observats amb la llista d’edificacions catalogades per a determinar els punts d’atenció que cal considerar per a cada una de les edificacions.

La taula inclou les següents categories amb la següent simbologia:

EA Erosionabilitat alta EB Erosionabilitat baixa EM Erosionabilitat Mitjana EI Erosionabilitat Inapreciable RE Risc petits esllavissaments RC Risc caiguda de roques SR Sense risc SNU 14 Valor Paisatgístic SNU 15 Valor Agrícola SNU 16 Valor Forestal SNU 17 Lliure Permanent P Sistema Espais Lliures PE Protecció especial PV Protecció especial de la

vinya AER Àrees especialitzades

residencials ICb Risc incendi baix ICa Risc incendi alt ICma Risc incendi molt alt IA Improductiu Artificial F Forestal C Conreus AC Alzinars i carrascars

RL Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri p.p. i del Bidention p.p.

RM Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes

HH Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta muntanya

PrM Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)

AS Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera

BM Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea)

PM Pinedes mediterrànies E1 Màxima protecció E2 Protecció Alta E3 Protecció moderada

AVALUACIÓ DE L’IMPACTE AMBIENTAL 109

Taula 36: Edificacions susceptibles de ser catalogades i elements ambientals destacats. Font: ACC 2018. ID Nom x y ER RG DPH Q PTMB P IC U HIC PC AIFF 1 Can Tovella 405512 4603197 EA RE SNU 14 PE X ICa IA E1 X 2 Ca n Astruc nou 405083 4602909 EA RE SNU 14 PE ICa IA E1 X 3 Ca n Astruc vell 404834 4602668 EA RE SNU 14 PE X ICa IA AC E1 X 4 La Puda 406238 4602742 EA RE X SNU 15 PV X ICa F RL, RM, HH, PrM, AS, BM E1 X

5 Can Paloma 405922 4602434 EB RC SNU 17 PE X ICb

IA AC E1 X

6 Can Castells 405977 4601685 EI SR SNU 15 PE X ICa IA E1 X 7 La Font Rosada 406093 4601588 EI SR SNU 15 PV X ICa IA E1 X 8 Can Rubió 403981 4601432 EB RC SNU 14 PV ICma IA E1 X

9 Ca n Àngel 404125 4601099 EI SR SNU 17 PV ICb

IA E1 X

10 La Vinya Vella 403874 4600312 EM SR SNU 17 PE X ICb IA E2 X 11 La Casa Blanca 405613 4600858 EA RC SNU 15 PV X ICma F PM E1 12 Can Ramon 405799 4600381 EA RC P AER X ICa IA PM E1 13 La Miranda 406328 4599437 EA RC SNU 16 PE X ICb IA E2 14 Can Clopis 406328 4599350 EA RC SNU 17 PE ICb IA E2 15 Can Cordelles 406282 4599289 EA RC SNU 17 PE X ICa IA E2 16 El Molí 406369 4599285 EA RC SNU 17 PE X ICa IA E2 17 Cal Figueres 406350 4599325 EA RC SNU 17 PE ICa IA E2 18 Hospital Vell 406418 4599370 EA RC SNU 16 PE X ICb F E2 19 Cal Mates 406643 4599302 EA RC SNU 15 PE ICb IA E2 20 Ca l Andrés 406708 4599261 EA RC SNU 17 PE ICb C E2 21 Torre de la Senyora 406719 4599149 EA RC SNU 17 PE X ICb IA PM E2 22 La Sínia 407080 4598964 EA RC X SNU 17 PV ICa IA E2 23 Can Claramunt 407783 4598171 EI SR SNU 16 PE ICb IA E2 24 Ca n Astruc de la Riera 407760 4597800 EI SR SNU 16 PE X ICb IA E2 25 El Maset 407482 4597741 EI SR SNU 17 PE ICb IA E2 26 Can Munné 405092 4598726 EI SR SNU 15 PE X ICa IA E2 27 Can Golart 404486 4598824 EM SR SNU 17 PE X ICa IA PM E2 X 28 Can Cardús Nou 402252 4599143 EM SR SNU 17 PE X ICb F E2 X 29 Can Treco 402605 4598619 EA RE SNU 15 PE X ICma C PM E2 X 30 Can Parent Nou 403297 4597756 EI SR SNU 15 PE X ICma IA E2 X 31 Can Febrer 404571 4597180 EM SR SNU 15 PE X ICa IA AC, PM E2 X 32 La Casa Nova 405543 4597427 EM SR SNU 17 PE X ICa IA E2 33 Antic Escorxador Can Sedó 405869 4600598 EA RC P AER X ICa IA PM E3


110 AVALUACIÓ DE L’IMPACTE AMBIENTAL

5.1 DETERMINACIÓ DELS IMPACTES AMBIENTALS SIGNIFICATIUS

El present apartat pretén sintetitzar aquells vectors ambientals sobre els quals les propostes de la MP podran tenir una incidència positiva o negativa que pugui ser considerada significativa atenent a les dades analitzades en els apartats precedents.

Per tal d’avaluar cada un dels efectes, s’han agrupat en funció del vector al que afecten i per a cada un d’ells s’assenyalen, en primer lloc, aquells que es considera que poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient. Per tal de concretar l’avaluació d’aquest efecte significatiu es detalla a partir del símbol utilitzat si aquest impacte és en sentit positiu (+) o negatiu (×). Sindica també el tipus d’impacte d’acord amb la següent terminologia:

La terminologia utilitzada serà la següent:

COMPATIBLE: la recuperació del medi es preveu immediata un cop finalitzades les activitats, per tant no caldrà adoptar mesures correctores.

MODERAT: la recuperació del medi ambient no requereix mesures preventives o correctores intensives, i en el qual la consecució de les condicions ambientals inicials requereix d’un cert temps.

SEVER: la recuperació de les condicions del medi exigeix adoptar mesures preventives o correctores, amb tot, fins i tot amb aquestes mesures, la recuperació requereix d’un període de temps dilatat.

CRÍTIC: la magnitud de l’efecte és superior al llindar acceptable. Es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense possibilitat de recuperació, fins i tot amb l’adopció de mesures protectores o correctores.

Taula 37: Determinació dels probables efectes significatius sobre el medi ambient. Font: ACC 2018.

Sig

nific

atiu

Observacions

Medi Físic

Geologia, litologia i edafologia

Compactació del terreny × Afeccions puntuals i localitzades. COMPATIBLE

Orografia i geomorfologia

Moviments de terres i modificació del terreny × Afeccions puntuals i localitzades. COMPATIBLE

Modificació del relleu × Afeccions puntuals i localitzades. COMPATIBLE

Cicle de l’aigua

Qualitat atmosfèrica

Qualitat acústica

AVALUACIÓ DE L’IMPACTE AMBIENTAL 111

Contaminació lluminosa

Efectes sobre la contaminació lluminosa +

Si s’adopten les recomanacions establertes en aquest document pel que fa les instal·lacions d’enllumenat exterior es millorarà la situació actual. COMPATIBLE

Exposició a camps electromagnètics

Vegetació

Efectes sobre les espècies protegides × Es pot produir afectació o pèrdua d’HICs però en

superfícies molt petites. COMPATIBLE -MODERAT

Fauna

Paisatge

Efectes sobre la qualitat del paisatge +

Inclusió de criteris paisatgístics, plantejats a l’apartat de mesures ambientals plantejades en aquest document, en la rehabilitació del patrimoni arquitectònic catalogat. COMPATIBLE

Afecció a causa de la possible evolució del paisatge, considerant les dinàmiques naturals del medi, les tendències socioeconòmiques, la legislació vigent o la implementació de les polítiques territorials, urbanístiques i sectorials actuals

×

Usos i ocupacions

Afecció a la cohesió social (desequilibris i polarització social)

+

La MP permetrà desenvolupar usos compatibles amb el manteniment dels valors ambientals i pot, potencialment, millorar el dinamisme econòmic municipal. COMPATIBLE

Patrimoni cultural

Afecció a elements del patrimoni arquitectònic + La MP es limita a les edificacions en SNU amb valors

arquitectònics més destacats. COMPATIBLE

Planejament

Incompatibilitats o incoherències amb prescripcions establertes en altres instruments d’ordenació

+ Les propostes són coherents amb el planejament territorial i sectorial vigent (PTMB, PN de Monsterrat, PEIN i XN2000. COMPATIBLE

Medi socioeconòmic

Efectes sobre la població del municipi i l’entorn pròxim

+

Es pretén facilitar el desenvolupament d’activitats econòmiques a les edificacions ja existents amb l’admissió de nous usos compatibles amb el manteniment dels valors ambientals. COMPATIBLE

Risc d’inundació

Risc d’incendi forestal

Afecció a àrees amb alt risc d’incendi (segons la normativa aplicable)

×

El risc d’incendi és a l’entorn d’algunes edificacions molt elevat i es proposen l’admissió d’usos i activitats en zones properes a grans àrees arbrades. Caldrà vetllar pel compliment de la legislació vigent en aquesta matèria. COMPATIBLE -MODERAT.

Riscos geològics

Afecció d’àrees on s’ha determinat risc geològic moderat o alt

×

Es detecten edificacions situades en zones amb risc geològic potencial. Es proposa com a mesura ambiental a les edificacions properes a zones amb risc que es valori cas per cas en l’obtenció de la llicencia d’obres o d’activitats la necessitat d’emprendre mesures extra per a la prevenció d’aquest i altres riscos. COMPATIBLE-MODERAT


112 MESURES AMBIENTALS PROPOSADES

6 MESURES AMBIENTALS PROPOSADES Es detallen en aquest apartat les mesures ambientals que caldrà tenir en compte i aplicar en el moment de desenvolupar les actuacions i obres necessàries per a desenvolupar activitats a les edificacions susceptibles de ser catalogades.

La implantació dels nous usos ha de suposar com a mínim: o Adequació de l’entorn i els accessos. o Adequació dels serveis, garantint sempre la disponibilitat d’aigua

potable, energia, sanejament d’aigües residuals i tractament de residus.

Les construccions incloses o properes a hàbitats d’interès comunitari, identificades en aquest document, hauran de minimitzar l’afectació d’aquests hàbitats, i prendran les mesures correctores i alternatives adients per protegir i conservar tant el seu valor natural com les espècies vinculades a ells.

Cal prioritzar la recuperació del sector agrícola i forestal, la ramaderia extensiva i les activitats vinculades al territori compatibles amb l’activitat agrícola i forestal existent. Els nous usos així com els seus usuaris, no haurien de suposar un impacte negatiu sobre els usos ramaders i agrícoles definidors del territori, per tant, es recomana que aquests darrers tinguin prioritat sobre els altres.

En l’obtenció de llicencies d’obres i/o activitats caldrà tenir en compte tots els elements ambientals detallats a la taula 36 d’aquest mateix document i elaborar propostes (arquitectòniques, tècniques) coherents amb la preservació d’aquest valors ambientals. A més de considerar els valors ambientals aquesta mesura també va encaminada a valorar l’adequació de les propostes als riscos ambiental detectats i, en cas de ser necessari, a partir d’una valoració cas per cas en els tràmits d’obtenció de llicencies d’obres i/o ambientals, caldrà determinar les mesures de prevenció de riscos que siguin necessàries per assegurar la comptabilitat dels risc amb les actuacions que es duran a terme d’acord amb la legislació vigent.

Caldrà garantir el tractament acurat del recinte de l’edificació i condicionar àrees d’estacionament en condicions adequades d’integració paisatgística. En l’obtenció de la llicència d’obres es determinarà les actuacions mínimes necessàries en matèria d’accés i serveis, si cal, especificant aquells aspectes que cal millorar o adequar. . Es detallen a continuació alguns criteris bàsics que caldrà tenir en compte:

o Determinar les necessitats d’aparcament d’acord amb l’activitat que es desenvolupi a cada edificació amb l’objectiu d’ajustar al màxim els aparcaments previstos a les necessitat reals esperables.

o Preveure, per als nous aparcaments un pavimentat permeable i de colors terrosos.

MESURES AMBIENTALS PROPOSADES 113

o Preveure al plantació d’arbres a les zones d’aparcament per a millorar-ne la seva integració paisatgística. Així com l’enjardinat complementari.

o Si s’opta per implantar algun tipus de coberta als aparcaments exteriors, preveure materials preferentment naturals (per exemple: cobertes de bruc) i amb un cromatisme de colors terrosos.

o Minimitzar els moviments de terres en l’adequació dels accessos, restaurar totes les àrees que puguin quedar denudades en les obres per adequar els accessos. Aprofitar els antics murs de pedra seca existents i altres elements fàcilment integrables com tanques de fusta per a l’adequació dels accessos.

o Evitar sempre que sigui possible els tancaments de les zones no edificables de l’entorn de les edificacions. En cas de ser necessari emprar tanques de fusta o d’altres materials assimilables amb l’entorn i que siguin permeables per la fauna.

o Valorar a l’entorn de les edificacions el soterrament de tots els serveis (aigua, llum).

Preveure als projectes executius mesures d’estalvi i reutilització d’aigua. Es recomana emprar les indicacions de la Guia “Masia sostenible. Guia pràctica per a la rehabilitació i la construcció sostenible”. Alguns elements de caràcter estratègic que cal tenir en compte, desenvolupar i concretar en els projectes executius són:

o Aïllament tèrmic: Una edificació ben aïllada consumeix com a mínim un 35% menys d’energia per ser escalfada. En el cas d’edificacions antigues amb parets de pedra gruixudes la combinació d’aquesta paret amb un material aïllant és clau per a aprofitar la inèrcia tèrmica de les parets. En la tria dels materials aïllants convé optar per materials naturals com el suro, les fibres de fusta, la llana d’ovella, etc.

o Preveure mesures passives d’estalvi energètic: Proteccions solars, sistemes de ventilació natural o forçada.

o Implantar altres sistemes d’estalvi energètic: Electrodomèstics de baix consum, sistemes d’il·luminació de baix consum, etc.

o Preveure la instal·lació de plaques fotovoltaiques i captadors solars tèrmics especialment en edificacions on es prevegi un ús més intens d’aigua calenta sanitària i d’electricitat. Preveien una correcta implantació cap al sud i en zones on sigui factible una bona integració amb l’entorn (preservat tant els valors naturals com els arquitectònics).

o Tenir en compte la biomassa i les instal·lacions d’energia geotèrmica com a font d’energia renovable per a les edificacions. Especialment recomanable per a edificacions que no disposen de sistema de calefacció i les que disposen de calderes de gas o gasoil de més de 15 anys d’antiguitat.

L’entorn de les edificacions objecte de la MP s’ha de preservar per a protegir, no tan sols el cos principal d’edificació, sinó també la unitat visual del conjunt construït, els elements naturals que conformen la unitat i el paisatge. Caldrà adoptar les mesures necessàries per evitar la degradació de la natura i per


114 MESURES AMBIENTALS PROPOSADES

aconseguir la integració total del conjunt construït en el medi garantint en tot moment la conservació dels elements naturals, de la flora, la fauna i el paisatge. Cal tenir en compte el següent:

o Mantenir els arbres de port gran que embelleixen el paisatge. o Mantenir l’entorn de l’edificació en condicions de neteja i endreça

coherents amb el paisatge rural del que forma part. o Evitar la construcció de nous volums o construccions temporals

davant les façanes més exposades visualment. o Ordenar l’espai lliure de l’edificació. o Tenir especial cura a conservar els elements d’enjardinament i

vegetació de l’entorn immediat de l’edifiació, quan existeixin. o Mantenir el caràcter rural de l’entorn de l’edifiació, evitant

enjardinaments de tipus urbà o suburbà i potenciant els espais d’hort.

o Utilitzar espècies autòctones en el cas de nova plantació de vegetació. En cas que s’introdueixin espècies al·lòctones (especialment per a tasques de jardineria), han de ser innòcues en quant a potencial bioinvasor.

o Acabar els brancals o marges amb pedra vista o amb un talús natural.

o Conservar i restaurar els murs de pedra seca. En el cas que calgui reconstruir-los s’utilitzarà la mateixa tècnica constructiva original.

o Evitar les noves pavimentacions de gran extensió. En qualsevol cas, caldrà integrar-les adequadament en el conjunt.

o Utilitzar materials i colors coherents amb el caràcter del conjunt. o Evitar que les intervencions afectin la fauna protegida,

conservant les estructures favorables que facilitin la seva nidificació, cria o refugi, o bé preveure la restauració de llurs característiques inicials, així com garantir que l’execució de les obres que se’n derivin es portin a terme fora dels períodes sensibles (d’hivernació i de reproducció).

o En les possibles intervencions i/o ampliacions en les edificacions situades en terrenys amb pendents elevats, s’haurà d’evitar alterar el seu entorn i adaptar-se a la topografia, evitant els moviments de terres que puguin produir risc d’erosió.

A continuació es detallen les mesures ambientals per implantar en les actuacions a les edificacions:

FASE 1: ACTUACIONS D’ÀMBIT GENERAL DEL REPLANTEIG DE L’OBRA Planificar les necessitats de moviments de terres per minimitzar i reduir al màxim les superfícies de sòl alterades. Les espècies emprades per a la revegetació, seran sempre autòctones i en cas que s’introdueixin espècies al·lòctones (especialment per a tasques de jardineria), han de ser innòcues en quant a potencial bioinvasor. S’identificaran els arbres i/o àrees amb vegetació natural dins del límit de les obres i que no hagin de ser afectats per la mateixa i es protegiran en cas necessari. Especialment en les zones amb HICs

MESURES AMBIENTALS PROPOSADES 115

RESIDUS – ESPECIALS I NO ESPECIALS

Es durà a terme l’emmagatzematge i la gestió dels residus de les obres atenent als requeriments de la legislació sectorial de referència.

FASE 2: EXECUCIÓ DE LES OBRES

EDAFOLOGIA Es decaparà la profunditat de terra vegetal correcta, no barrejar amb horitzons més profunds del sòl, i s’emmagatzemarà en condicions idònies per mantenir les seves característiques per tal de poder ser utilitzada en tasques posteriors de revegetació i enjardinament. En cas de vessaments accidentals de substàncies contaminants sobre el sòl s’ha d’aplicar material absorbent, retirar el sòl i tractar-ho com a residu especial. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA Orientativament els talussos de terra de nova construcció no tindran un pendent superior a 3H:2V. Gestionar correctament i seguint la legalitat vigent els abocadors i els préstecs de terres necessaris per les obres. En totes les intervencions s’ha d’evitar ocupar els terrenys amb major pendent. Quan siguin necessaris anivellaments, es recomana evitar l’aparició de murs de contenció de terres i salvar els desnivells amb desmunts o talussos amb pendents que permetin la revegetació. Per tal de minimitzar l’impacte visual, es proposa esglaonar les edificacions o descomposar-les en diversos elements simples articulats, de manera que s’eviti la creació de grans plataformes horitzontals que acumulin en els seus extrems importants diferències de cota entre el terreny natural i el modificat. HIDROLOGIA No realitzar acopis de materials, terres, substàncies perilloses o altres materials ni realitzar reparacions de maquinaria en la zona d’influència de la xarxa hidrològica. No es modificarà ni s’afectarà en cap cas la xarxa hidrològica existent. En cas de vessaments accidentals de substàncies contaminants a lleres públiques, s’hauran d’aplicar mesures de contenció i avisar el més ràpid possible a l’òrgan competent (Agència Catalana de l’Aigua). VEGETACIÓ Restaurar les àrees denudades i de nova creació. El material vegetal emprat a l’obra haurà de ser no bioinvasor, de baix requeriment hídric i preferentment autòcton, així com disposar de passaport fitosanitari i de la resta de permisos i documentació exigible. FAUNA Les intervencions en els element catalogats evitaran l’afectació de la fauna protegida, conservant les estructures favorables que faciliten la seva nidificació, cria o refugi o bé es preveurà la restauració de les seves característiques inicials. Es preveurà també que l’execució de les obres que se’n derivin es portin a terme fora dels períodes sensibles (d’hivernació i de reproducció). PAISATGE Comprovar que es restauren totes aquelles àrees de nova creació que no està previst enjardinar ni urbanitzar. Evitar l’afecció innecessària a les àrees amb vegetació natural dins el sector o pròximes a aquest i la modificació de la morfologia del terreny innecessàriament. Gestionar les terres inerts i la runa que es generi a les obres d’acord amb les prescripcions normatives vigents i no generar abocadors o préstecs incontrolats que modifiquin la morfologia actual del terreny. Protegir i recuperar elements del patrimoni CONTAMINACIÓ LLUMINOSA Preveure en els projectes i actuacions el compliment de la legislació vigent en matèria de prevenció de la contaminació lluminosa. En específic, caldrà considerar que totes les edificacions del catàleg han de complir amb les especificacions tècniques pel que fa a l’enllumenat, previstes a l’Annex II Decret 190/2015. RESIDUS Recordar que no es pot abocar runa, restes vegetals i restes de capa asfàltica (paviment) als abocadors de terres inerts. Sempre que sigui possible, es reutilitzaran materials sobrants de l’obra i residus generats que es puguin tractar i valoritzar dins la mateixa obra. RISCOS Evitar qualsevol tipus d’actuació a les àrees d’influència de la xarxa hidrològica. No ocupar temporalment àrees on es detecti risc geològic. No realitzar cap actuació que pugui generar un incendi forestal en àrees arbrades i arbustives i en les zones properes. Queda totalment prohibit encendre foc a les obres. Complir la legislació vigent relativa a mesures de prevenció d’incendis forestals.


116 VALORACIÓ GLOBAL DEL PLA

7 VALORACIÓ GLOBAL DEL PLA El desenvolupament de la MP permetrà la recuperació i manteniment de les construccions en desús, tot corregint-ne l'impacte ambiental o paisatgístic negatiu que puguin produir, i mantenir els valors del medi natural per reforçar i promocionar l’activitat turística i de serveis al SNU del municipi, tot evitant la despoblació del medi rural. A més la MP preveu igualment descartar l’admissió de nous habitatges en SNU no vinculats amb els usos propis dels espais oberts.

El desenvolupament del PEM no alterà els valors ambientals del SNU del municipi, ni comportarà un augment significatiu del consum de recursos o producció de residus, així com tampoc es detecten riscos ambientals que puguin derivar del pla.

Tot seguit, es procedeix a valorar l’adequació de la proposta als objectius i criteris ambientals prioritaris determinats en el present document:


A-1 Preservar de l’ocupació permanent el màxim de superfície possible del SNU, permetent només aquelles ampliacions necessàries per a acollir satisfactòriament els nous usos previstos. (Prioritari).

La MP es refereix a edificacions ja existents, amb caràcter general no s’ocuparan sòls amb noves edificacions més enllà de petites ampliacions necessàries per a poder acollir els nous usos previstos.


Els usos admesos per la MP, que han de ser flexibles per a permetre diversos tipus d’activitats, son compatibles amb el manteniment i la millora dels valors ambientals detallats en aquest document d’acord amb la legislació vigent i amb l’aplicació de les mesures ambientals proposades en aquest document.


Els usos admesos no son incompatibles amb el manteniment i la millora dels sectors agrícoles i ramaders de caràcter extensiu. Es proposa una mesura en aquest sentit.

VALORACIÓ GLOBAL DEL PLA 117

CICLE DE L’AIGUA

B-1 Preveure, en cas d’adequació de l’entorn de les edificacions, la plantació d’espècies vegetals autòctones i de baix requeriment hídric (xerojardineria). (Prioritari).

S’ha establert una mesura ambiental en aquest sentit que diu: El material vegetal emprat a l’obra haurà de ser no bioinvasor, de baix requeriment hídric i preferentment autòcton, així com disposar de passaport fitosanitari i de la resta de permisos i documentació exigible.

B-2 Protegir, no alterar i evitar la sobre explotació i la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. (Prioritari).

No es preveu l’admissió d’usos que generin una explotació intensiva de l’aigua. Ni tampoc usos altament contaminants sempre que s’actuï aplicant les mesures ambientals plantejades en aquest document i d’acord amb la legislació vigent en matèria d’aigües i sanejament. Cal parar especial atenció en aquest punt ja que l’àmbit de la MP són edificacions aïllades en SNU que tot sovint necessitaran la implantació de sistemes de depuració d’aigües autònom o altres tractaments vàlids d’acord amb la legislació vigent i amb l’autorització de l’òrgan competent.

B-3 Fomentar l’estalvi i la reutilització d’aigua. (Prioritari).

Es preveu una mesura en aquest sentit: Preveure als projectes executius mesures d’estalvi i reutilització d’aigua. Es recomana emprar les indicacions de la Guia “Masia sostenible. Guia pràctica per a la rehabilitació i la construcció sostenible”. Com s’ha vist Esparreguera es situa en un zona vulnerable al canvi climàtic i en especial pel que fa a la disponibilitat d’aigua, per tant forma part d’una bona estratègia de mitigació -adaptació al canvi climàtic promoure l’estalvi i la reutilització de l’aigua.

BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI

E-1 Preservar els elements d’interès ambiental protegits, reconeguts o catalogats pel planejament territorial, urbanístic i sectorial. Amb especial atenció a les zones arbrades (HICs) i els cursos fluvials. (Prioritari).

S’ha establert una mesura en aquest sentit: Les construccions incloses o properes a hàbitats d’interès comunitari, identificades en aquest document, hauran de minimitzar l’afectació d’aquests hàbitats, i prendran les mesures correctores i alternatives adients per protegir i conservar tant el seu valor natural com les espècies vinculades a ells.


F. Integrar el paisatge en el procés de planejament urbanístic i garantir-ne la qualitat.

F-1 Preveure la integració paisatgística d’acord amb l’entorn les característiques principals de l’arquitectura rural de la zona en totes les actuacions de millora o ampliació de les edificacions. (Prioritari).


118 VALORACIÓ GLOBAL DEL PLA

S’han proposat tot un conjunt de mesures d’integració paisatgística de les edificacions objecte de la MP a l’apartat de mesures d’aquest mateix document.

RISCOS

G- Incloure l’anàlisi dels riscos al si del procés de planejament amb l’objectiu de fer front als riscos observats i prendre les mesures pertinents per a minimitzar-ne els efectes.

G-1 Fer compatibles els usos admesos a les edificacions amb els riscos observats, principalment risc d’incendi, riscos geològics i puntualment risc d’inundabilitat. (Prioritari).

La MP assumeix les mesures de protecció front als riscos que deriven de la legislació vigent. D’altra banda, permetre activitats compatibles amb la preservació dels valors ambientals en una zona on la coberta forestal és cada cop més continua per abandonament de les activitats agro-silvo-forestals tradicionals, ajudarà al manteniment dels boscos i a la disminució del risc d’incendis.

Caldrà valorar cas per cas, en l’obtenció de la llicència d’obres, si les edificacions han de prendre mesures extra enfront el risc geològic i d’inundabilitat.

SEGUIMENT AMBIENTAL 119

8 SEGUIMENT AMBIENTAL La MP en referir-se a edificacions ja existents, no produeix efectes significatius en el medi ambient, en aquest sentit no es preveu un seguiment ambiental del pla.

Tanmateix, cal assenyalar que en el moment en que es desenvolupin projectes concrets a les masies i cases rurals com a conseqüència de l’aplicació de la MP, sí que serà necessari prendre les mesures de seguiment i supervisió necessàries per evitar efectes negatius en el medi ambient. Així mateix, en cas d’aparèixer impactes ambientals no previstos caldrà aplicar les mesures correctores necessàries per fer-hi front.

Així es proposa que es verifiqui el compliment de la normativa i mesures ambientals proposades (apartat 6 d’aquest document) pel desenvolupament del les actuacions derivades dels usos admesos per la MP, i es doni compliment als objectius i criteris ambientals fixats.

Aquesta tasca la pot realitzar l’administració local, quan atorgui les possibles llicències d’obres per reforma, ampliació i/o altres intervencions en les edificacions. A part de verificar la documentació tècnica que es presenti d’acord normativa vigent d’aplicació, també s’haurà de verificar la incorporació de les mesures ambientals i paisatgístiques que es proposen al present document ambiental.

Aquest estudi es signa a Vic el 6 de juny de 2018

Joan Casas Casanovas Ambientòleg - Col. núm.: 628

c. Jaume Munmany, 29 08500 VIC

93 885 72 72 649 17 17 76

[email protected] www.ambientals.com

2.8 sostenibilitat en la urbanitzaciÓ i l’edificaciÓ2).pdf · anuals referents a la producció...

Documents