Referents de la renovació pedagògica del segle XX

Adolphe Ferrière1989-1960

Un dels fundadors del moviment de les escolesnoves. Autor dels “30 principis de l’escola nova” (1913), obra de referència de la pedagogia activa. Ferrière defensa un nou model d’escola, basat en el treballindividual i cooperatiu, els aprenentatges a partir de l’experiència, els tallers i treballs manuals (granja, horta…), els treballs creatius i d’ampliació, la música, el pensament crític,el reforç positiu… trencant amb el model de pedagogia tradicional.

Ovide Decroly1871-1932

Proposa els centres d’interés com a metodologiaper tal de motivar als infants a partir de la seva curiositat, treballant de manera global, en contraposició al’estructuració per disciplines o assignatures. Destaca la importància d’aprendre a partir d’estimular els sentits, lacapacitat d’observació. Aporta el concepte de “república escolar”,on els alumnes tenen assignats uns càrrecs, una responsabilitatenvers al grup que són valorats i poden ser criticats pels companys.

Maria Montessori1870-1952

Les seves aportacions es consideren l’inici dela biología de l’educació. De formació metgessa,Montessori defensà la naturalesa del desenvolupament humà,gradual i progressiu que es manifesta en la infància. Destaca laimportància de les rutines per treballar els hàbits, l’experimentació,el desenvolupament sensorial i psicomotriu, el desenvolupamentpersonal en grups d’edats diferents, el paper d’observador que hade prendre el mestre dins del patró evolutiu de cada infant,esperant el moment adient perquè es produeixin els aprenentatges,creant les condicions i facilitant els recursos necessaris.

William-Heart Kilpatrick1871-1965

Proposa la metodologia de treball per projectes.Considera que els aprenentatges han de basar-seen experiències significatives, per tal que l’alumneprengui la iniciativa. El professor ha d’ajudar i guiar a l’alumne en totes les etapes del procés: proposta, planificació, elaboraciói avaluació. El mètode de projectes segueix l’esquema generaldel mètode científic aplicat a l’ensenyament.

Hellen Parkhurst1987-1973

Dissenya un pla de treball individualitzat, on cada alumne es compromet, signant un contracte,a treballar per tal d’assolir unes fites d’aprenentatge concretes, amb un mes de vigència. Les aules es transformen en espaisespecialitzats i preparats amb els recursos que corresponen altreball de cada matèria. Els alumnes avancen seguint el seu plamensual personalitzat sota el suport i la tutorització dels

diversosmestres. Es contemplen activitats grupals i de col·laboració. D’aquesta manera l’alumne pren consciència del seu procésd’aprenentatge i se’n fa el principal responsable.

Carleton-Wosley Washburn1889-1971

Com a superintendent de les escoles deWinnetka posa en marxa un programa doble.El primer és de mínims, intentant assegurar l’aprenentatge d’unsconeixements bàsics i funcionals. El segon programa preténdesenvolupar el talent, les capacitats creatives i l’èxit escolar, enactivitats individuals i de grup. Defensa quatre principis: dret adesenvolupar aptituds i a adquirir coneixements; dret a viureuna vida plena i alegre; el progrés de la humanitat depèn deldesenvolupament dels individus; el bé de la societat depèn de laintensa consciència social individual.

Peter Petersen1884-1952

Defensa “l’escola de vida”. Els alumnes s’agrupenper franjes de tres edats diferents. Aprenen a conviure, col·laborar i compartir. La seva pedagogia es basa en lavida comunitària. Les activitats són assignades setmanalment ies fan en petits grups naturals, configurats pel propis alumnes.

Roger Cousinet1881-1973

Aporta el mètode de treball lliure per a grups.El mestre proposa la feina i aporta els recursos,però són els alumnes qui s’agrupen lliurement, elaboren el seupla de treball, defineixen càrrecs i responsabilitats. Dóna valor ala vida social a l’escola, mitjançant el paper actiu i responsabledels alumnes a través de càrrecs rotatius. Atorga importància aljoc com activitat de desenvolupament i d’aprenentatge. Introdueixel concepte d’aprendre a aprendre, integrant l’aprenentatge de coneixements i procediments amb el creixement personal i social.

Rudolf Steiner1861-1925

Filòsof humanista. Creador de les escoles Waldorf,caracteritzades per fomentar un principis filosòficsbasats en el naturalisme, l'espiritualitat sense caure en credosreligiosos, donant molta importància a l’educació artística iestètica. La seva pedagogia està fonamentada en l’Escola Activa.

Célestin Freinet1896-1966

Va fer grans aportacions en tècniques i instruments, de planificació d’activitats dintred’un mètode autònom. Molt proper a les classes populars, basavala seva pedagogia en la intuïció amb una sòlida fonamentacióteòrica. L’escola s’ha de comprometre amb la infància i la societat,ha de tenir una organització flexible que permeti la incorporacióde noves eines (impremta, radio, tallers, ordinadors,...), lesactivitats han de tenir caràcter pràctic, elabora mètodes concrets per a treballar la lectura, el càlcul, la ortografia... Les seves aportacions són nombroses i de gran valor. L’escola es configura comun sistema obert, en constant interacció amb l’entorn.

Movimento di Cooperazione Educativa

Aquest és un moviment d’innovació pedagògicaque es va produir a la Itàlia de postguerra, entre els anys 1951-1980. Entre els seus seguidors hi trobem: Tamagini,Pettini, Codignola,Ciari, Lodi, Alfieri, Rodari i Tonucci (Frato).Defensen la creació d’un projecte educatiu que transmeti cultura,valors i impulsi els nois i noies a la creació i a la llibertat d’expressió.A partir de les tècniques de Freinet, proposen orientacions pedagògi-ques com treballar el pensament crític, el mètode científic, el diàleg, la resolució de problemes socials i potenciar l’expressió artística iliterària. Molt compromesos amb la societat i la transformació social.

La ciutat educadora (UNESCO)1972

Aquest informe de la Comissió Internacional per al Desenvolupament de la UNESCO aplega tots els avenços voluntaristes per canviar l’escola tradicional. Tot i ser undocument molt complert no ha tingut el ressò que s’esperava i encara, avui dia, s’està molt lluny d’assolir les seves propostes.Proposa la idea de la ciutat educadora, on tots els recursos de laciutat i totes les persones poden intervenir de manera positivaen l’educació dels infants. Metodologia d’aprenentatge i servei.