universitat pompeu fabra ciències polítiques i de l ... · efectes en la comptabilitat nacional....

Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l’Administració

Introducció a l’Economia Lídia Andrés 1r Curs 3r trimestre Grup 1

Sílvia Caufapé Hostench

Introducció a l’Administració Pública Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 2

Guió de l’Assignatura

Tema 1. Principis bàsics d’economia L'economia de l'escassetat i l'enfocament econòmic.

Decisions i cost d'oportunitat. Interacció entre agents econòmics, el mercat i les seves fallades. L'economia en el seu conjunt. Models explicatius: el diagrama del flux circular i la frontera de possibilitats de

producció.

Tema 2. La demanda i l’oferta Els mercats i la competència. Els conceptes de demanda i oferta. L'equilibri de mercat. Canvis en l'equilibri.

Tema 3. Les empreses dels mercats competitius El significat de la competència. Els ingressos a l'empresa competitiva. La maximització de beneficis i la corba d'oferta. Entrada i sortida al mercat competitiu. La corba d'oferta segons l'horitzó temporal.

Tema 4. Monopoli i altres mercats no competitius Característiques dels mercats no competitius.

Ingressos mitjans i marginals. L'equilibri al monopoli.

L'oligopoli i altres mercats no competitius.



Tema 5. Les dades macroeconòmiques Renda i despesa a l'economia. Components del PIB i la seva medició. PIB real i PIB nominal. Deflactor del PIB.

Medició del cost de la vida. La inflació i els seus costos.

La correcció de les variables econòmiques segons la inflació.

Tema 6. L’estalvi, la inversió i el sistema financer Les institucions financeres.

L'estalvi i la inversió. Efectes en la comptabilitat nacional. El mercat de fons prestables: el paper del tipus d'interès.

Tema 7. El sistema monetari El diner: concepte, funcions i tipus. El paper dels Bancs Centrals. El Banc Central Europeu.

El paper dels Bancs Comercials. Efectes del sistema bancari a l'oferta monetària.

El control de l'oferta monetària.

Tema 8. La demanda i l’oferta agregades. Les fluctuacions

econòmiques El model d'oferta i demanda agregada per a explicar les fluctuacions

econòmiques a curt termini. La corba d'oferta agregada. La corba de demanda agregada. L'equilibri macroeconòmic. Desplaçaments de les corbes i crisis econòmiques.



Avaluació Seminaris: 30% de la nota Examen final: 70% de la nota



Tema 1. Principis bàsics d’economia Introducció

• Microeconomia: estudi del funcionament dels mercats. A partir de l’estudi

d’Adam Schmidt

• Mercat: situació en la que es determina el preu d’un bé o servei i la quantitat que s’ha de produir. El mercat ens dóna informació sobre aquest bé.

- Des del desenvolupament del capitalisme el preu de la major part dels bens i matèries produïdes les determina el mercat: hi haurà tants mercats com bens i serveis existeixin.

• Ens fixarem en el comportament de: - Consumidors - Productors - Estat

- → agents de l’economia que determinen el preu i la quantitat del mercat

• Estat: regula els mercats a través de la legislació - Ex: farmàcies; taxi; casinos; dret a contaminar; mercat agrícola

• Macroeconomia: apareix aproximadament al 1930 amb Keynes, el que es considerat el seu pare.

- Keynes va escriure un llibre per intentar solucionar la crisis provocarà per la caiguda de la borsa d’EUA de 1929; s’intenta donar-hi resposta a partir de la següent idea:

- Es creia que les economies i els mercats havien començat a funcionar de

forma erràtica i Keynes es proposà estudiar el perquè i el com.



• Zona geogràfica: Quan parlem d’economia ens referim a una zona geogràfica; implica unes delimitacions geogràfiques

• Com detectem que hi ha problemes en una economia? - Ens fixem en el PIB: sorgeix un problema si aquest és inferior a l’any

anterior. - La idea que encara perdura es la següent: com major sigui el PIB, major és

el benestar de la ciutadania. Si hi ha més bens i serveis, hi ha més benestar social.

- Si aquest decreix, el benestar minva.

• Anys 70: - Crisis del petroli 1973 i 1979:

o Els preus del petroli es disparen i creixen ràpidament (es multipliquen per 10)

o Conseqüències: va decréixer el PIB i els preus dels bens i serveis es van disparar

o → Inflació

- Mentre la teoria de Keynes va resoldre els problemes de la caiguda de la Borsa d’EUA l’any 1929, aquestes mateixes polítiques no van servir per a solucionar la crisi del petroli.

• Relació entre PIB i ocupació: Major PIB = major ocupació

La ciència econòmica com a ciència empírica

• Ciències naturals: tenen la possibilitat de realitzar experiments controlats que permeten progressar en l’àmbit empíric a partir dels avenços que s’hagin obtingut en l’àmbit teòric-analític



• Ciències socials: estudien el comportament de l’home en societat, la qual cosa dificulta la realització d’experiments controlats per l’investigador. La

pràctica és prèvia a la teoria. - L’economia és una ciència social perquè:

o L’investigador forma part de l’objecte d’estudi (la societat), per la qual cosa compta amb l’avantatge de la comprensió intuïtiva de la matèria

d’objecte d’anàlisi o Tot i que compta amb l’inconvenient de la impossibilitat de dur a terme

una anàlisi controlada

• L’economia diferencia:

- Teoria positiva: consisteix en descriure la realitat de manera objectiva i sense implicar la meva opinió personal. Exemple: La taxa d’atur és del 25%

- Teoria normativa: consisteix en expressar la meva opinió sobre com hauria de ser la realitat. Duu a terme judicis de valor. Exemple: La taxa d’atur hauria de ser del 10%.

• Què és la teoria econòmica?

- Lionel Robbins: “La ciència econòmica estudia la conducta humana com a una relació entre fins i mitjans escassos aplicables a usos alternatius”.

- Característiques: o Economia com a ciència social o Escassetat de mitjans o recursos

o L’opció d’aplicar-los a usos alternatius diferents o La varietat de fins i desitjos humans. La necessitat d’escollir entre ells

segons les preferències

o L’escassetat com a un dels punts centrals de l’economia, ja que aquesta es considera l’origen de l’economia

• L’escassetat: - L’economia existeix perquè hi ha escassetat



- Escassetat: falta o limitació de: o Béns i serveis, o

o Recursos productius: matèries primeres, maquinària i persones - Les nostres decisions es basen en l’escassetat

- La microeconomia estudia les nostres decisions entre uns béns i uns altres - Es basa en el cost d’oportunitat: és allò a què renunciem en prendre una

decisió - El cost d’oportunitat sovint s’expressa amb un valor monetari

• Criteris que pot seguir l’economia: eficiència o equitat

- Eficiència: pretén aconseguir la màxima producció amb els mínims recursos. És el criteri escollit per l’economia ortodoxa, la qual serà la que

seguirem nosaltres. Utilitza la teoria positiva, objectiva. - Eficàcia: no és el mateix que l’eficiència. Pretén, amb uns recursos

concrets, aconseguir la màxima producció. - Equitat: és sinònim de justícia. Justícia en:

o La distribució de la riquesa i o La distribució dels recursos productius originals o Utilitza judicis de valor i la teoria normativa o Existeixen moltes teories econòmiques basades en l’equitat, segons la

seva idea de justícia

• Teoria marginal: - Té en compte el cost marginal a l’hora de prendre una decisió - El cost marginal és la variació entre els costos totals i els beneficis totals.

També és anomenat cost “addicional”

• La teoria econòmica es basa en un supòsit: els individus racionals pensen en termes marginals per prendre decisions

- No és veritat perquè la majoria de vegades som irracionals



• Supòsit: els individus responen a incentius - Incentiu: cost o benefici d’una alternativa

- Pot modificar el comportament dels individus

• Interacció i intercanvi:

- El comerç beneficia a totes les parts que hi participen - Els mercats són el mecanisme més utilitzat per organitzar l’activitat

econòmica

• Com funcionen les economies? - Economia autoritària: una institució determina el funcionament:

o Què s’ha de produir o Per a qui s’ha de produir, qui els pot consumir o Quin preu s’ha de pagar o Exemple: Corea del Nord. És l’únic sistema autoritari que existeix avui

en dia - Economia de mercat: els mercats funcionen lliurement, prenen les

decisions lliurement. Determinen el preu del producte i la quantitat del producte. o No existeix cap economia que sigui plenament economia de mercat

- Economia mixta: funciona el lliure mercat i a la vegada l’Estat intervé en

l’economia quan el mercat falla. El mercat funciona de manera correcta quan funciona eficientment. o Des del punt de vista de l’economia, l’Estat existeix per intervenir en

l’economia i arreglar els seus errors

Àrees de la ciència econòmica: Microeconomia

• L’economia va començar essent únicament economia.

• Adam Smith (s.XVIII) amb La riquesa de les nacions:



• Ens explica el funcionament dels mercats. Es fixa en com es fixen els preus dels béns i serveis i com es produeix.

• Analitza el comportament econòmic dels agents econòmics individuals.

• Estudia la forma en que es prenen les decisions a les llars i les empreses i com interactuen els mercats.

• Quan consumim: - Productor: maximitzar els beneficis - Consumidor: maximitzar el propi benestar

• Agents econòmics: productors, consumidors i Estat. Nosaltres només ens fixarem en els dos primers.

• Estructures de mercat: - Competència perfecta:

o Garanteix l’eficiència; funciona de forma idònia o El preu i la quantitat de béns produïts seran ideals. Produïm al màxim

amb els mínims recursos. o Hi ha d’haver diversitat de productors i consumidors o Producte homogeni o La competència perfecta no existeix en la vida real

o Esdevé un model al que hem d’intentar apropar-nos - Monopoli:

o Model antagònic al de la competència perfecta o És l’estructura de mercat més ineficient o Hi ha només un productor (fet que trenca amb el model de

competència perfecta) o Com a productor m’agradaria assolir un monopoli, però des del punt

de vista del conjunt de la societat, hi sortim tots perdent, tant la resta

de productors com el consumidor.



- Oligopoli: o Pocs productors

o S’apropa al monopoli però grau menor d’ineficiència - Competència monopolística: Producte heterogeni

• Aquests models s’estableixen en base al poder del mercat. En un model de competència perfecta no hi ha poder de mercat mentre que en un monopoli sí

C. perfecta – C. Monopolísitca – Oligopoli – Monopoli

+ Eficiència - Eficiència

Àrees de la ciència econòmica: Macroeconomia

• Analitza els fenòmens que afecten al conjunt de l’economia

• Creixement dels nivells de vida, inflació, atur

• Estudi de com interactuen els mercats a nivell nacional

• Suma de tots els mercats de béns i serveis

• Puc parlar de “macroeconomia” a diversos nivells.

• He de delimitar unes fronteres: (macroeconomia d’Europa, macroeconomia d’Espanya, de Catalunya, de Gràcia...)

• Establir una unitat monetària i després sumes. Sumes a través del PIB (indicador producció)

• El PIB recull tot allò que es produeix dins d’una economia.



• A major PIB, major benestar. Associem adquisició de béns i serveis amb benestar i felicitat à capitalisme

• A major PIB, major Ocupació.

• Preus: tenim dos indicadors de nivell de preus: - IPC (Índex de preus al consum) - Deflactor del PIB

• Tant si els preus decreixen (Deflació) o creixent (inflació) en excés, és negatiu.

Problema de la inflació

• Els preus són bàsics per al funcionament dels mercats.

• La moneda perd valor.

• Apareixen altres elements com el bescanvi i altres monedes com l’or i la plata

• Actualment: Veneçuela

Problema de la deflació

• Si sabem que un producte serà més barat passada una setmana, ningú comprarà

• Si no hi ha venda, no hi ha producció i, per tant, no hi ha necessitat de contractar treballadors.

• Actualment: Japó



El sector exterior

• Exportacions i importacions

• Exportació major a importació à superàvit comercial

• L’exportació igual a importació à equilibri comercial

• Importació major a exportació à dèficit comercial

• Objectiu: superàvit o equilibri comercial

• Totes aquestes dades i indicadors ens donaran xifres per determinar quin és l’Estat de la suma dels mercats que ens disposem a estudiar.

• Per millorar i resoldre els possibles problemes que s’hagin pogut detectar →

Polítiques macroeconòmiques: - Política fiscal (impostos, despesa pública)

o L’aplica el govern de cada país - Política monetària (tipus interès; preu del diner)

o L’aplica el BCE

- Política de rendes (ex: salari mínim interprofessional) - Política exterior



Models econòmics

• El diagrama del flux circular de la renda:

- Factors de producció:

o Capital o Treball o Terra



• Frontera de possibilitats de producció:

- En qualsevol punt de la línia som eficients. - Pendent negatiu = cost d’oportunitat - Tall de la corba amb x = cost d’oportunitat menor - B: punt ineficient - Tots els països del món es troben al punt B



• Un canvi en la FPP

- Hi ha hagut una millora tecnològica a partir de la qual s’ha pogut

incrementar la quantitat de producció

Tècniques tecnològiques

• Ex: hem de fer un forat a terra amb un diàmetre de 20metres i una fondària de 40m.

• Tecnologia de treball intensiva: contractem personal que faci el forat; mà

d’obra - Més habitual en països subdesenvolupats on la mà d’obra és barata.

• Tecnologia de treball capital intensiva: contractem dos operaris i una màquina

- Més habitual en països desenvolupats on la mà d’obra és cara.



Tema 2. La demanda i l’oferta

Agents de l’economia

• Consumidors: comportament dels consumidors explicat a partir de: - Corba de la demanda (representació gràfica) - Taula de demanda (informació en dades)

p

(preu)

q (quantitat de

demanda)

0 0

9 35

8 70

7 105

- Relació negativa entre preu i quantitat demandada à Llei de la demanda

• Productors: corba de l’oferta - Recull el comportament dels productors

La demanda

• Quantitat demandada: quantitat d’un bé que els consumidors estan disposats a comprar, és a dir, que desitgen i poden comprar donat un preu.

• Llei de la demanda: la llei de la demanda estableix que, mantenint la resta de factors constants, la quantitat demandada d’un bé disminueix quan el preu d’aquest bé augmenta.



• Relació entre demanda del producte i preu: relació negativa, quan el preu puja la demanda baixa

Demanda de mercat vs. Demanda individual

• La demanda de mercat és la suma e totes les demandes individuals

• La corba de la demanda de mercat mostra com varia la quantitat total demandada d’un bé quan varia el seu preu, mentre la resta de factors es mantenen constants.

• Gràficament, la corba de demanda de mercat s’obté sumant horitzontalment les corbes de demanda individuals

• Exemple:

Preu p Elsa Q1

Xavier Q2

Mercat QM

1 12 4 16 2 6 1 7



Desplaçament al llarg de la corba de la demanda

• El factor que determina si entrem o no en un mercat com a consumidors són

els nostres gustos i preferències així com la renda.

• Com més alta sigui la renda mitjana de la població, més alta serà la corba de la demanda.

• Un altre factor: Preu dels béns relacionats, que es divideix en

- Béns complementaris: quan puja el preu d’un dels béns disminueix la demanda de l’altre bé.

- Béns substitutius: quan puja el preu d’un dels béns augmenta la demanda de l’altre bé.

• Moviments al llarg de la corba de demanda: causats per un canvi de preu del

bé → Canvi en la quantitat demandada

• La renda:

- Si la renda puja, i la demanda puja → bé normal

- Si la renda puja i la demanda baixa → bé inferior (cas puntual i extrem)

o Es constata que succeeix per primer cop al s.XVIII.

• Un altre factor: el número de compradors i la mida del mercat

• Expectatives del consumidor de com serà el preu en el futur. Ex: hi ha hagut una mala collita, el preu augmentarà; reaccionem comprant abans que pugi el preu.



L’oferta

• Quantitat d’oferta: quantitat d’un bé que els productors estan disposats a vendre, és a dir, que desitgen i poden vendre donat un preu.



• Llei de l’oferta: La llei de l’oferta estableix que, mantenint la resta de factors constants, la quantitat d’oferta d’un bé augmenta quan el seu preu augmenta.

• Pendent positiu

Factors que influeixen i desplacen la corba de l’oferta

• Preu dels factors

• Tecnologia: determina els costos de producció; si la tecnologia empitjora la corba empitjora (ex: un terratrèmol)

• Costos de producció (augmenten els preus de les matèries rimes o els salaris dels treballadors; a majors costos, menor oferta)

• Número de productors, competència i número de empreses que hi ha al mercat.

• Expectatives de venda per part dels productors. • Preu dels béns relacionats

- Béns complementaris

- Béns substitutius



Oferta de mercat vs. Oferta individual

• L’oferta de mercat és la suma de totes les ofertes individuals.

• La corba de l’oferta de mercat mostra com varia la quantitat total d’oferta d’un bé quan varia el seu preu, mentre es mantinguin constants la resta de factors.

• Gràficament, la corba d’oferta de mercat s’obté sumant horitzontalment les

corbes d’oferta individuals.

L’equilibri de mercat

• Equilibri de mercat: situació en la qual el preu ha arribat a un nivell en el qual la qualitat oferta i la quantitat demandada s’igualen



• Preu d’equilibri: el preu que fa coincidir (que equilibra) la quantitat oferta i la quantitat demandada

• Quantitat d’equilibri: quantitat oferta i demandada al preu d’equilibri

• Excés d’oferta: el preu és superior al preu d’equilibri, i per tant la quantitat

oferta és superior a la demandada. Els oferidors baixaran el preu per augmentar les ventes, i per tant s’aproximaran a l’equilibri



• Excés de demanda: el preu és inferior al preu d’equilibri, i per tant la quantitat demandada és superior a l’oferta. Els oferidors augmentaran el preu i per tant

s’aproximaran a l’equilibri

Canvis en l’equilibri

• Desplaçament de la corba de la demanda



• Desplaçament de la corba de l’oferta

• Excedent del consumidor i del productor: - L’excedent total mesura l’eficiència del mercat - Es mesura sumant l’excedent del consumidor i del productor: T = EC + EP



Tema 3. Les empreses dels mercats competitius

Conceptes introductoris: la funció de producció

• Característiques que s’han de donar per parlar d’un mercat competitiu:

- Molts productors i molts consumidors → les empreses són preu-

acceptants - Productes homogenis, idèntics

- Lliure entrada i sortida de mercat: no hi ha un cost fix - Informació perfecta: el client coneix el producte i el venedor

- Mercats complets: tenim les expectatives assegurades. Coneixença de les imprevisions i possibles problemes, per tant tenim previsió i podem

anticipar la resposta a cada acció possible.

- → Característiques no possibles totalment en el món real. L’Estat pot

intentar acostar-se a la competència (debat sobre el paper de l’Estat)

• Producció: la quantitat produïda depèn del capital (K) i del treball (L), ens oblidem de la terra - Funció de producció: Y = F(K,L) - F és la tecnologia, la combinació dels factors productius - El factor capital (K) és fix i el factor treball (L) és variable: per variar el nivell

de producció, només podem modificar el nombre de treballadors



• Funció de producció:

• Producte marginal: augment que experimenta la producció amb una unitat més del factor productiu. És decreixent

- → Llei dels rendiments decreixents, a causa del capital fix (K)

- El producte marginal és decreixent, disminueix conforme augmenta el nombre de treballadors utilitzats, mantenint-se fixe el factor capital

Conceptes introductoris: els costos

• Costos fixes: no depenen de la quantitat produïda (CF)

• Costos variables: sí que depenen de la quantitat produïda (CV)

• → Sumats donen els Costos Totals (CT): CT = CF + CV



• CTMe (Cost Total Mitjà): - És la divisó dels CT entre la quantitat produïda - Mostra per cada unitat produïda quin és el seu cost - Té forma de U, ja que el CTMe reflecteix la forma tant del CFmitjà (que

sempre disminueix) com del CVmitjà (que augmenta amb el nivell de producció)

- Fórmula:

𝐶𝑇𝑀𝑒 =𝐶𝑇𝑌

- CTMe = CFMe + CVMe

• CMa (Cost Marginal):

- És la derivada dels costos totals en relació a la producció - Mostra la variació dels costos en funció de la quantitat produïda

- Només recull els costos variables, no té en compte el cost fixe - El producte marginal creixent sempre produeix un CMa creixent, ja que

aquest va en funció dels treballadors i aquests tenen un cost - Fórmula:

𝐶𝑀𝑎 =𝛿𝐶𝑇𝛿𝑌 =

∆𝐶𝑇∆𝑌



• El punt on es creuen el CMa i el CTMe representa el punt de màxima eficiència, ja que estem produint el màxim d’oportunitats al mínim cost

possible → És l’escala eficient de producció

- Podem calcular l’escala eficient de producció calculant el CTMe mínim, o

buscant on el CTMe = CMa

- CTMe > CMa → El CTMe és decreixent

- CTMe < CMa → El CTMe és creixent

L’ingrés d’una empresa competitiva

• L’objectiu d’una empresa és maximitzar beneficis

- Benefici: ingressos – costos → B = IT – CT

- IT = p·q

- Una empresa en competència perfecta és petita en comparació al mercat, per tant el preu depèn del mercat. El preu no depèn de la quantitat que l’empresa produeii i vengui.

- IMe (Ingrés Mitjà): ingrés mitjà per unitat produïda

𝐼𝑀𝑒 =𝐼𝑇𝑌

- IM (Ingrés Marginal): variació que experimenta l’ingrés total dividit per la variació que experimenta la quantitat produïda

𝐼𝑀 =Δ𝐼𝑇ΔY



• En competència perfecta, preu i ingrés mitjà són iguals

- p = IMe = IMa → Això és la corba de demanda de l’empresa productiva.

Això vol dir que la demanda del producte no depèn de l’empresa competitiva.

- La corba de la demanada de l’empresa competitiva és horitzontal perquè

és preu acceptant. El preu del producte és el mateix independentment de la quantitat que es decideixi produir



• L’empresa maximitza beneficis produint la quantitat en la qual el cost marginal és igual a l’ingrés marginal

𝐵 = 𝐼𝑇 − 𝐶𝑇

𝐵 = 𝐼𝑇 − 𝐶𝑇 ∗ 𝑌

𝐵 =𝐼𝑇 − 𝐶𝑇

𝑌 ∗ 𝑌

𝐵 =𝐼𝑇𝑌 −

𝐶𝑇𝑌 ∗ 𝑌

𝐵 = 𝐼𝑀𝑒 − 𝐶𝑇𝑀𝑒 ∗ 𝑄

𝐵 = 𝑝 − 𝐶𝑇𝑀𝑒 ∗ 𝑞

• Això ens permet representar gràficament el benefici:

• Escala eficient de producció: CTMe mínim = CMa



• També podem representar les pèrdues, quan els costos mitjans són més grans que el preu

La corba de l’oferta d’un mercat competitiu. Els conceptes de curt i llarg

termini

• Augment de la demanda → més quantitat demandada → nou preu

• La corba d’oferta ens diu com es relaciona el preu amb la quantitat produïda - Ens ho indica el Cost Marginal

- No tota la corba de Cost Marginal és corba d’oferta

• La corba d’oferta d’un mercat és la suma de les corbes d’oferta de les diferents empreses

- Recull els costos marginals de producció de les empreses

- Els costos de producció de les empreses són la corba d’oferta



La decisió a curt termini de tancar

• Distingim entre:

- Tancament: a curt termini, decisió de no produir res durant un determinat període de temps

- Sortida: a llarg termini, abandonament del mercat

• La diferència radica en que amb un tancament a curt termini, l’empresa segueix assumint els seus CF, mentre que a llarg termini no.

• L’empresa tanca si l’ingrés que obtindria produint no cobreix els seus costos variables de producció o si el preu del bé no cobreix els costos variables per unitat - Tancar si IT < CV - Tancar si P < CVMe - Els CF no entren en consideració perquè s’han d’assumir tant si es tanca

com si no



Tema 4. Monopoli i altres mercats no competitius

Característiques dels mercats no competitius

• El monopoli té un únic productor, no té competidors

• Aquesta empresa té poder de mercat, ja que fixa el preu del producte i la

quantitat que li maximitza beneficis

• No hi ha competència perquè existeixen barreres d’entrada: - El cas més important de barreres d’entrada són costos fixos molt elevats,

que poden portar al monopoli natural - Un altre cas és quan el propi estat decideix concedir a una única empresa

el dret exclusiu a produir un bé o servei - Un altre cas és quan un recurs clau és propietat d’una única empresa

• Exemples de monopoli: Apple, Monsanto, Endesa (fins als anys 80). Avui en dia queden molt pocs monopolis, ja que l’avenç en tecnologia ha transformat monopolis en oligopolis

• Monopoli natural: - És l’únic cas en que una empresa no té CTMe en forma de U, decreix

indefinidament

- Si tot el mercat és abastit per una única empresa, aquesta empresa pot assolir CTMe petits

- És preferible que existeixi una sol empresa en comptes de més d’una, ja

que els costos augmentarien, els preus també, i les persones no podrien accedir al producte

- Es dóna en economies d’escala - Exemple: clavegueram



- Els monopolis naturals poden ajudar a justificar que l’Estat tingui control sobre un producte o servei

- La fixació del preu d’un monopoli natural es basa en el cost marginal, que és inferior al cost mitjà, i per tant tindrem sempre pèrdues. Un monopoli natural mai no pot tenir beneficis, s’ha de compensar. La solució que proposa l’Estat és fixar al preu al cost total mitjà (P = CTMe). Cobra una tarifa bàsica i després cobra el CMa.



Com prenen els monopolis les seves decisions de producció i de preus?

• En un mercat competitiu, el preu és fixat pel mercat. Com que l’empresa és

preu-acceptant, es troba una corba de demanda horitzontal

• En un monopoli una empresa és la única productora en el mercat, la línia de demanda és la corba de demanda del mercat. La corba de demanda del

monopoli té pendent negativa.

• La corba de demanda del mercat limita la capacitat d’un monopoli per a beneficiar-se del seu poder de mercat.

Ingressos mitjans i marginals

• La corba de demanda del mercat descriu les combinacions de preu i quantitat que pot escollir una empresa monopolista.

• Pot escollir al llarg de la corba major preu a costa de vendre menor quantitat, però no pot escollir un punt que se situï fora de la corba de demanda

• En competència perfecta, es donava que P = IM



• En el cas del monopoli, veiem que IM < P. Això és debut a que el monopoli s’enfronta a una corba de demanda amb pendent negativa

• Pot donar-se un ingrés marginal negatiu, només en monopolis

• Quan un monopoli augmenta la quantitat que ven, produeix dos efectes en el IT = PxQ: - L’efecte producció: es ven més producció, per tant Q augmenta - L’efecte preu: el preu baixa, per tant P és menor - En empreses competitives, l’efecte preu no es dóna

• Representació gràfica:



- La corba de demanda és també la corba d’ingrés mitjà (IMe) - Les dues corbes comencen en el mateix punt

- La quantitat augmenta molt poc en relació amb el preu, que baixa més; per tant els ingressos totals baixen. Concepte que té a veure amb l’elasticitat

- L’IM pot ser inclús negatiu (quan l’efecte preu és major que l’efecte producció)

L’equilibri del monopoli

• Maximització de beneficis: Benefici total = Ingrés total – Cost total - Sempre que l’ingrés marginal sigui superior al cost marginal, m’interessa

produir

- Ingrés Marginal = Cost Marginal → És el punt on el monopolista maximitza

beneficis

- On es creuin IMa = CM ens mostra la quantitat a produir (A), però no el

preu. El preu idoni és la intersecció del IMe amb la línia per on passa el IM

= CM (B)



• La mesura gràfica dels beneficis del monopoli: - Beneficis = IT – CT

- Beneficis = (P – CTMe) x Q

• Aquests beneficis són sostenibles a llarg termini, doncs no hi ha entrada ni sortida d’empreses

• Monopolis amb pèrdues: Metro, FGC, Renfe El cost del monopoli en termes de benestar

• A diferència de l’empresa competitiva, el monopoli fixa uns preus per sobre del cost marginal

• Des del punt de vista del consumidor, el preu més alt fa indesitjable al monopoli

• L’objectiu serà minimitzar costos

• Donat que el monopoli fixa un preu per sobre del cost marginal, crea una escletxa entre la disponibilitat a pagar del consumidor i el cost del productor



• Això causa que la quantitat venuda sigui inferior al òptim social

• El monopolista produeix menys que la quantitat del producte socialment eficient

• Polítiques públiques dirigides al monopoli: - Augment de la competència per mitjà de lleis antimonopoli - Regulació del comportament dels monopolis - Convertir alguns monopolis en empreses públiques

- No fer res

L’oligopoli

• Característiques:

- Pocs venedors oferint productes similars o idèntics (menys de 10 empreses)

- Empreses independents. Les estratègies de les empreses varien en funció de les empreses dels altres

- Risc de col·lusió: el benestar d’un grup d’oligopolistes millora quan cooperen i actuen monopolísticament (produint una quantitat petita i

cobrant un preu superior al CMarginal, decidit entre ells). Això està totalment prohibit

- Les empreses no tenen poder de mercat absolut, poden augmentar o disminuir el preu però no fixar-lo

• Una de les seves característiques fonamentals és la tensió entre la cooperació i l’interès personal

• Les empreses tenen incentius a trencar el pacte oligopòlic, i això s’estudia

mitjançant la teoria de jocs



Cas del duopoli

• Duopoli: dues empreses que actuen com un oligopoli

• CF=0 i CMa=10

• Els costos fixos mai són 0, en aquest cas ho fem per l’exemple (normalment els CF d’entrada són molt grans). El cost marginal no és mai fixe però ho fem aix´per simplificar.



• Equilibri en competència perfecta (color verd): - P=CM=10

- Q=120 - Benefici=0

• Equilibri en monopoli (vermell): - P=40

- Q=60 - Benefici=1800 (màxim benefici)

• En el cas d’oligopoli, les empreses es reparteixen la quantitat i preu del monopoli - Q=30 cada empresa - P=40

- → Situació de col·lusió

- Benefici=900 cada empresa

• Què passa si una empresa trenca l’equilibri del duopoli? - Empresa 1: Q=40 i Empresa 2: Q=30 (manté l’acord) - Empresa 1:

o Q=40

o P=35

o Benefici=40*35-400=1000 (en comptes de 900) - Empresa 2:

o Q=30

o P=35 (perquè la quantitat total augmenta) o Benefici=30*35-300=750 (en comptes de 900)

- Per tant, l’Empresa 1 surt beneficiada i l’Empresa 2 surt perjudicada

• Aleshores, l’Empresa 2 podria pensar com l’Empresa 1. Si les dues empreses trenquen l’acord, què passa?

- Empresa 1:



o Q=40 o P=30

o Benefici=30*40-400=800 - Empresa 2:

o Q=40 o P=30 o Benefici=30*40-400=800

- Aquest és l’acord de l’oligopoli! És un punt menys que el monopoli, perquè

existeixen incentius molt forts per trencar l’acord de col·lusió i arribem a aquesta situació

• Situació de mercat en l’oligopoli: - El benefici de les empreses és menor - La quantitat oferta és major - El preu és menor - Per tant els consumidors en surten beneficiats

Col·lusió vs. Interès individual

• Ambdues empreses estarien millor si cooperessin arribant a un acord que les dugués a l’equilibri del monopoli. En aquest equilibri maximitzarien els seus beneficis

• Però sense un acord vinculant és improbable que arribin al resultat monopolístic

• Cada empresa té incentius per incomplir l’acord • És difícil per a les empreses oligopolistes formar càrtels i complir acords



L’equilibri de l’oligopoli

• L’equilibri al que s’arriba en l’oligopoli és una típica situació de l’anomenat

“Equilibri de Nash”

• En l’equilibri de Nash, cada empresa escull la seva millor estratègia donada l’estratègia escollida per les altres empreses

• La teoria de jocs és l’estudi del comportament dels individus en situacions

estratègiques

• Situació estratègica: situació en la que cada persona, quan decideix quina acció prendrà, ha de tenir en compte com la resta de persones respondran davant la seva acció

• Estratègia dominant: aquella que es pren independentment del que faci l’altre jugador, té com a objectiu maximitzar el nostre benefici

• La cooperació entre oligipolistes no és desitjable des del punt de vista de la societat perquè porta a un nivell de producció menor i preus més elevats



• Els oligopolistes maximitzen els seus beneficis formant càrtels i actuant com monopolistes

• Si els oligopolistes prenen les seves decisions individualment, el resultat és el d’una quantitat major i d’un preu menor al del cas del monopoli



Tema 5. Les dades macroeconòmiques

Esquema introductori

• Tipus d’indicadors: - Activitat econòmica

o PIB: producció de béns i serveis

- Mercat de treball o Ocupació

- Nivell de preus o IPC

o Deflactor del PIB - Sector exterior

o Saldo de la balança comercial o Tipus de canvi

- Sector públic o Saldo del pressupost

Què és la Macroeconomia?

• La Macroeconomia és una de les àrees de la ciència econòmica que es preocupa per l’evolució d’una economia.

• El seu objectiu és explicar els canvis econòmics que afecten al conjunt de les llars, empreses i mercats.

• Estudia el comportament dels agregats econòmics, com la renda nacional, el PIB, la taxa d'atur, la inflació, el consum i la inversió.



Qüestions macroeconòmiques

• La Macroeconomia intenta respondre les següents qüestions:

- Per què l’ingrés mitjà és alt en alguns països i baix en uns altres? - Per què els preus s'incrementen ràpidament en alguns períodes de temps i

són més estables en uns altres? - Per què la producció i l’ocupació s'expandeixen alguns anys i disminueixen

en uns altres? - Quines polítiques macroeconòmiques hauria d'impulsar el govern per

promoure l’ocupació i el creixement de l'economia en el seu conjunt?

Objectius macroeconòmics

• Producció: alta - Indicadors: Taxa de variació i PIB

• Ocupació: plena - Taxa d’activitat: % de persones en edat de treballar que desitgen treballar

(població activa)

- Taxa d’ocupació: % de persones en edat de treballar que treballen (població ocupada)

- Taxa d’atur: % de persones que desitgen treballar i no ho aconsegueixen

(població aturada) - Fenomen del treballador desanimat: quan un treballador porta molt temps

sense treballar i deixa de buscar, cas de la crisi

- Efecte del treballador addicional: per la incorporació de la dona al mercat laboral, quan hi ha inexistència de llocs de treball

• Preus: estables - Deflactor del PIB - IPC



• Sector exterior: superàvit o equilibri comercial (exportacions > importacions)

• Sector públic: superàvit o equilibri pressupostari públic - Política fiscal: intenta modificar el comportament d’una economia

mitjançant els impostos i la despesa pública

- Política monetària: utilitza el tipus d’interès per alterar l’economia. Modifica la quantitat de diner que hi ha a l’economia. Està en mans del BCE en el

cas espanyol - Política exterior: tipus de canvi, valor d’una moneda en relació a una altra

moneda. La fa el BCE

- Política de rendes: política de redistribució del resultat obtingut (ex: salari

mínim professional). S’encarrega cada país d’aquesta política.

PIB

• És el valor de mercat dels béns i serveis finals generats en una economia en un lloc determinat (país) en un període donat

• En altres paraules, és el valor de producció

• Es pot calcular per 3 vies, i en les 3 ha de donar el mateix resultat

• PIB mètode de la demanda: - Sumant la despesa total en la producció de béns i serveis finals de

l’economia

- Fórmula: PIBDDA = C + I + G + XN

- Consum (C): tot el que compri una llar - Inversió (I): feta per les empreses, és tangible. Són les infraestructures i

màquines

- Despesa pública (G): entra tot excepte les transferències, activitat

econòmica que desenvolupa l’Estat



- C + I + G = Demanda interna d’un país - Demanda externa (XN): saldo de la balança comercial, exportacions –

importacions - Per tant, és Demanda interna + Demanda externa

• PIB mètode de la renda: - Sumant la renda total de tots els factors de producció de l’economia - Fórmula: PIBRenda = W + (EBE + RM) + impostos

- Salaris dels treballadors (W) - Excedent Brut d’Explotació (EBE): el benefici empresarial, factor capital - Rendes mixtes (RM): inclou treball i capital, referent als autònoms - Impostos: no inclosos en la resta

• PIB mètode de l’oferta:

- Sumant el valor de mercat dels béns i serveis generals, mitjançant la tècnica indirecta del valor afegit

- Fórmula (1): PIBOferta = Producció total – Consums intermedis - Fórmula (2): PIBOferta = VABPrimari + VABSecundari + VABTerciari + Impostos - Consums intermedis: productes que es transformen en altres productes,

que serveixen per elaborar altres productes

• Exemple: Economia on només hi ha el producte del pa - Persones: agricultor (sector primari), moliner (sector secundari) i fleca

(sector terciari)

- La producció total de l’agricultor esdevé un consum intermediari del moliner

- VAB: què he generat

- El PIB és el valor del producte final. Per tant, en aquest exemple el PIB és el valor del pa, que és 80



Producció total

(PT)

Consum

intermedi (CI)

Valor Afegit Brut

(VAB)

Agricultor 20 0 20

Moliner 30 20 10

Fleca 80 30 50

Total Suma de tot: 130 Suma de tot: 50 Suma de tot o resta de PT – CI =80

• PIB nominal o corrent: valor de la producció de béns i serveis a preus corrents. És la mesura del PIB en la qual les quantitats produïdes estan valorades segons els preus de l’any corrent

• PIB real o constant o volum: valor de la producció de béns i serveis a preus constants. És una mesura del PIB en la qual les quantitats produïdes estan valorades segons els preus d’un any basi o un any de referència



• Per diferenciar, fem servir el següent exemple:

Any Càlcul del PIB nominal

_________________________________________________________________ 2001 (1€ per llapis x 100 llapis) + (2€ per boli x 50 bolis) = 200€ 2002 (2€ per llapis x 150 llapis) + (3€ per boli x 100 bolis) = 600€ 2003 (3€ per llapis x 200 llapis) + (4€ per boli x 150 bolis) = 1.200€ Any Càlcul del PIB real (any base 2001) _________________________________________________________________ 2001 (1€ per llapis x 100 llapis) + (2€ per boli x 50 bolis) = 200€ 2002 (1€ per llapis x 150 llapis) + (2€ per boli x 100 bolis) = 350€

2003 (1€ per llapis x 200 llapis) + (2€ per boli x 150 bolis) = 500€

𝑇𝑎𝑥𝑎𝑉𝑎𝑟𝑖𝑎𝑐𝑖ó𝑃𝐼𝐵;<= = 𝑃𝐼𝐵>?@A;<= − 𝑃𝐼𝐵>?@B;<=

𝑃𝐼𝐵>?@B;<= · 100 = 3%

• Taxa de variació del PIB nominal: És el creixement de l’economia. No es dóna en valor absolut perquè les unitats dels països o regions tenen economies de

mides diferents, aleshores no podríem comparar-les. Si augmenta o disminueix, pot ser per una variació en el preu o en la quantitat venuda, i per tant no queda del tot clar.



𝑇𝑎𝑥𝑎𝑉𝑎𝑟𝑖𝑎𝑐𝑖ó𝑃𝐼𝐵HIJK = 𝑃𝐼𝐵>?@AHIJK − 𝑃𝐼𝐵>?@BHIJK

𝑃𝐼𝐵>?@BHIJK · 100 = "%

• Taxa de variació del PIB real: elimina l’efecte preus del nominal. Com que els preus són constants, si el PIB varia és per la quantitat produïda

Altres indicadors

• PNB (Producte Nacional Brut) = RNB (Renda Nacional Bruta) = PIB + RRN (Rendes de Residents Nacionals) – RRE (Rendes de Residents Estrangers)

- És la quantitat de béns i serveis finals produïts pels residents de l’economia, pels nacionals

- Renda generada pels habitants d’un país

• RNDB (Renda Nacional Disponible Bruta) = RNB ± TR (Transferències)

- És la renda a disposició dels residents d’un país - Transferència: prestació sense contrapartida - Un cop tinc la renda, o bé consumeixo o bé estalvio (consumir significa un

PIB més alt) → RNDB = C + S

- S = estalvi. L’estalvi és transformat en inversió, en “consum de demà” - Si l’estalvi és petit, insuficient per cobrir una inversió (S<I), l’economia

s’endeutarà

Estalvi

• L’estalvi és una inversió, en el sentit de que una renuncia al consum avui,

comportarà consum més endavant.

• Diferència entre producció total i productivitat que es tracta de la producció aconseguida amb un sol factor productiu.



• La 𝑝𝑟𝑜𝑑𝑢𝑐𝑡𝑖𝑣𝑖𝑡𝑎𝑡 = RSTUVWWXóYTZ[S\U\]S\[^__^UTS`

= 30.000€. Si en una altra economia

ens surt 45.000€ vol dir que l’altra economia té una productivitat més alta, té

un valor afegit més elevat.

• La taxa de variació variable= c[_\dec[_\dfgc[_\dfg

· 100 = %

• Una altra manera de calcular la productivitat seria RSTUVW┘XóhTS\`U\]S\[^__

Nivell de preus

• Els resultats que obtindrem amb un indicador és diferent al que s’obté amb l’altre.

• Deflactor del PIB: - Ens ajuda a mesurar el nivell de preus d’una economia.

𝐷𝑒𝑓𝑙𝑎𝑐𝑡𝑜𝑟𝑃𝐼𝐵] =𝑃𝐼𝐵𝑛𝑜𝑚𝑖𝑛𝑎𝑙]𝑃𝐼𝐵𝑟𝑒𝑎𝑙]

· 100

- El PIB nominal és la quantitat multiplicada pel seu preu, mentre que el PIB real és la quantitat pel preu de l’any base. El nivell de preus en si no dóna informació rellevant, sinó el que interessa és veure l’evolució dels preus, si

hi ha estabilitat o no. - Llavors hem de calcular la taxa de variació del deflactor del PIB:

𝑡. 𝑣. 𝑑𝑒𝑙𝑃𝐼𝐵 =𝑑𝑒𝑓𝑃𝐼𝐵] − 𝑑𝑒𝑓𝑃𝐼𝐵]e@

𝑑𝑒𝑓𝑃𝐼𝐵]e@· 100

- Per saber si hi ha inflació o no, ens ho diu el BCE segons el reglament. Taxa de variació de més del 2% es tracta d’inflació. Si el resultat és negatiu per sota del 0% tindria deflació. Si tinc taxes properes al 2% com ara 1,5% tindríem estabilitat de preus, i quan estem a prop del 0% tindríem risc de

deflació.



• L’Índex de Preus al Consum - Es pot calcular mes a mes (cal esperar-nos anys per calcular el deflactor

del PIB). El que fa és dins dels aliments agafa una sèrie de productes i a una sèrie de botigues determinades mirarà el seu preu, i el mes vinent farà el mateix, i es calcularà com a variat el preu segons la importància ponderada del producte.



Tema 6. L’estalvi, la inversió i el sistema financer Les institucions financeres

• Tant els estalvis com la capacitat de canalitzar aquests estalvis per part d’una economia cap a la inversió productiva depenen del sistema financer

• Sistema financer: format per les institucions d’una economia que ajuden a coordinar els estalvis d’unes persones amb la inversió d’altres - Transfereix recursos des dels estalviadors (gasten menys del que guanyen)

als prestataris (gasten més del que guanyen) - Estalviadors: ofereixen els seus diners amb la finalitat de recuperar-lo amb

interessos en un futur - Prestataris: demanen diners sabent que hauran de tornar-los amb

interessos en un futur • Dues categories d’institucions financeres

- Mercats financers o Mercat d’accions o Mercat de bons

- Intermediaris financers

o Bancs o Fons d’inversió

• Mercats financers: són les institucions a través les quals els estalviadors poden

proveir directament de fons als prestataris - Mercat d’accions:

o Una acció representa una reclamació de la propietat parcial en una empresa i és, per tant, una reclamació dels guanys que l’empresa obté

o Comparades amb els bons, les accions ofereixen major risc però major benefici potencial



- Mercat de bons: o Un bo és un certificat d’endeutament que especifica les obligacions del

prestatari amb respecte al posseïdor del bo o Característiques d’un bo:

§ Termini: interval de temps en el qual el bo expira § Risc: probabilitat que el prestatari no pagui alguns interessos o el

principal del deute § Tractament impositiu: forma en què les lleis tracten l’interès sobre

els bons

• Intermediaris financers: són institucions financeres a través les quals els estalviadors poden indirectament proveir de fons als prestataris

- Bancs: agafen dipòsits de gent que vol estalviar i utilitzen els dipòsits per fer préstecs a la gent que sol·licita fons o Paga als depositaris d’interessos pels seus dipòsits, i carrega amb més

interessos als prestataris o Ajuda a crear un mitjà de canvi en permetre que la gent alliberi els seus

xecs contra els seus dipòsits o Això facilita les compres de béns i serveis

- Fons d’inversió: institució que ven participacions al públic i que utilitza els fons per comprar un portafolis de diversos tipus de estocs, bons o

ambdós. o Permet que la gent amb petits imports de diners pugui diversificar les

seves inversions

- Altres: unions de crèdit, fons de pensions, companyies d’assegurances…

L’estalvi i la inversió

• Inversió: nou capital, acumulació d’existències o compra d’habitatge



• Estalvi (privat): parteix de la renta disponible que queda a les llars després d’efectuar el seu consum i pagar impostos

• Des del punt de vista macroeconòmic, si una persona compra accions o bons d’una empresa, o bé diposita part del seus diners en un banc, està “estalviant”

i no “invertint” - En el llenguatge informal aquests termes a vegades es confonen

• En el cas d’una llar o una empresa, l’estalvi pot ser major o menor que la inversió; però a nivell macroeconòmic, el total d’estalvi en una economia ha de ser igual al total de la inversió

L’estalvi i la inversió en la Comptabilitat Nacional

• Comprovació que estalvi ha de ser igual a inversió: - PIB (=Y) = C + I + G + XN

o Y: Quantitat produïda o Consum (C): tot el que compri una llar o Inversió (I): feta per les empreses, és tangible. Són les infraestructures i

màquines o Despesa pública (G): entra tot excepte les transferències, activitat

econòmica que desenvolupa l’Estat o C + I + G = Demanda interna d’un país

o Demanda externa (XN): saldo de la balança comercial, exportacions – importacions

- Si suposem una economia tancada, ens queda:

o Y = C + I + G

- Restem C i G en ambdós costats: o Y – C – G = I



- La banda esquerra són els ingressos totals d’una economia després de

pagar pel consum i les compres del govern → S’anomena estalvi nacional

o simplement estalvi (S). Si ho substituïm queda: o S = I

- Per tant, per a la economia en el seu conjunt, l’estalvi ha de ser igual a la inversió

• L’estalvi nacional: és l’ingrés total de l’economia que queda després de pagar el consum, els impostos i les compres governamentals - Components:

o Estalvi privat: conjunt d’ingressos que els queda a les llars després de

pagar els impostos i el consum 𝐸𝑠𝑡𝑎𝑙𝑣𝑖𝑝𝑟𝑖𝑣𝑎𝑡 = (𝑌 − 𝑇 − 𝐶)

o Estalvi públic: conjunt d’ingressos per impostos que li queda al govern després de pagar el seu consum

𝐸𝑠𝑡𝑎𝑙𝑣𝑖𝑝ú𝑏𝑙𝑖𝑐 = (𝑇 − 𝐺)

§ Si T > G → El govern té un superàvit pressupostari, perquè rep més

diners dels que gasta. Representa estalvi públic

§ Si T < G → El govern té un dèficit pressupostari, perquè paga més

diners dels que rep a través d’impostos

• L’estalvi i la taxa d’interès real: - La taxa de rendiment més rellevant per les decisions d’estalvi és el tipus

d’interès real (r).

- El tipus d’interès real és el tipus d’interès al que augmenta el poder adquisitiu real d’un actiu financer amb el pas del temps. Com més elevat r, més estalvi.

𝑇𝑖𝑝𝑢𝑠𝑑u𝑖𝑛𝑡𝑒𝑟è𝑠𝑟𝑒𝑎𝑙 = 𝑡𝑖𝑝𝑢𝑠𝑑u𝑖𝑛𝑡𝑒𝑟è𝑠𝑛𝑜𝑚𝑖𝑛𝑎𝑙 − 𝑖𝑛𝑓𝑙𝑎𝑐𝑖ó

𝑟 = 𝑖 − 𝜋



- Exemple: Ens enfrontem a aquesta disjuntiva: ¿Gastem 1.000€ en restaurants (cada menjar costa 50€) o estalviem aquests diners? Decidim

augmentar l’estalvi aquest any en 1.000€. Els ingressem en un compte d’estalvi en un banc.

o Si el tipus d’interès nominal és del 5%, d’aquí a un any el nostre estalvi permetrà obtenir 1.050€.

o Però si la inflació és del 4%, els menjars ara costen 52€. Si abans amb 1.000€ comprava 20 menjars, ara amb 1.050€ compro 20,2.

o El tipus d’interès real és del 1%.

• La inversió i la formació de capital: - La inversió és l’adquisició de nous béns de capital (necessària per

incrementar la productivitat mitjana del treball) i inclou nou habitatge. - L’estalvi agregat és la font de finançament de la inversió. - Procés d’inversió:

o Les empreses adquireixen maquinària i béns de capital perquè esperen que sigui rentable. Han de comparar-se els costos de la inversió amb els ingressos de la inversió: § Si ingressos producció futura > costos inversió = SÍ inversió. § Si ingressos de producció futura < costos inversió = NO inversió.

- Factors que determinen la decisió d’inversió:

o Tipus d’interès real (cost d’oportunitat). o Cost dels béns de capital a adquirir. o Impostos sobre ingressos futurs.

o Ingressos nets esperats (descomptant despeses de manteniment i

explotació).

o → Els 3 primers afecten negativament, l’últim positivament.



El mercat de fons prestables

• Els mercats financers coordinen els estalvis i inversions de l'economia en el

mercat de fons prestables. Els fons prestables es refereixen a tota renda que la població ha escollit estalviar i prestar, en lloc de utilitzar per al seu propi

consum.

• El mercat de fons prestables és el mercat en el qual aquells que volen estalviar ofereixen fons i aquells que volen demanar prestat per invertir demanen fons.

• L'oferta de fons prestables prové dels individus que tenen un ingrés extra que ho vol estalviar i prestar.

• La demanda de fons prestables prové de les llars i empreses que volen

endeutar-se per realitzar inversions.

• La taxa d'interès és el preu del préstec. Representa l'import que els prestataris han de pagar pels préstecs i l'import que els prestadors reben pels seus estalvis.

• Oferta d'estalvi (S): La quantitat d'oferta d'estalvi està directament relacionada amb el tipus d'interès real r.

• Demanda d'estalvi (I): La quantitat demandada d'estalvi està inversament relacionada amb el tipus d'interès real r.

• Els mercats financers funcionen igual que la resta de mercats de l'economia.

• L'equilibri entre oferta i demanda de fons prestables determina la taxa d'interès real.



Polítiques governamentals que afecten a l’estalvi i la inversió

• Tipus:

- Impostos i estalvi. - Impostos i inversió.

- Dèficits pressupostaris governamentals.

• Els impostos sobre els ingressos per interessos redueixen substancialment el rendiment futur de l'estalvi corrent i, per tant, redueixen l'incentiu a guardar.

- Una disminució d'impostos incrementa l'incentiu a estalviar de les llars a una taxa d'interès donada.

- La corba d'oferta de fons prestables es trasllada cap a la dreta. - La taxa d'interès d'equilibri disminueix. - La quantitat demandada de fons prestables augmenta - Conclusió: Si un canvi en la llei impositiva incentiva l'estalvi, el resultat serà

una menor taxa d'interès i una major inversió.

• Un crèdit impositiu a la inversió incrementa l'incentiu a sol·licitar préstecs. - Incentius a la inversió

o Incrementa la demanda de fons prestables.

o Trasllada la corba de demanda cap a la dreta. o Resultant en una major taxa d'interès i una major quantitat estalviada.

- Conclusió∷ Si un canvi en les lleis impositives enforteixen la inversió, el

resultat serà una major taxa d'interès i un major estalvi.

• Quan el govern gasta més del que rep en ingressos per impostos, s’incorre en un dèficit pressupostari. - L’acumulació de dèficits pressupostaris passats es denomina deute del

govern.

- L’endeutament governamental per finançar els seus dèficits pressupostaris

redueix l’oferta de fons prestables disponibles per finançar la inversió de



llars i empreses. Aquesta caiguda en la inversió de llars i empreses. Aquesta caiguda en la inversió es denomina efecte-expulsió (crowding out).

- Aquest dèficit “expulsa” als deutors privats que tracten de finançar les seves inversions.

- Un dèficit pressupostari disminueix l’oferta de fons prestables: o Desplaça la corba d’oferta cap a l’esquerra. o Incrementa la taxa d’interès d’equilibri. o Redueix la quantitat de fons prestables d’equilibri.

• Tipus d’emissions de deute d’un Estat: diferència en el venciment i la

rendibilitat - Lletres:

o Curt termini: 6, 12 i 18 mesos o Interès baix, tipus d’interès negatiu fa poc

- Bons: o Mig termini: 3 i 5 anys o Interès mitjà, del 2%-3%

- Obligacions: o Llarg termini: 10, 15 i 30 anys o Interès alt, al 5% termini



Tema 7. El sistema monetari



Tema 8. La demanda i l’oferta agregades. Les

fluctuacions econòmiques Polítiques econòmiques

• Política fiscal

• Política monetària

• Tenen efectes a curt termini, i no a llarg termini

• Només afecten a la demanda agregada

• L’evolució del PIB no és lineal; té períodes de bonança i crisis econòmiques. L’economia fluctua

• La política econòmica té com a objectiu augmentar el creixement en períodes de creixement i reduir el decreixement en períodes de decreixement, tant en

temps com en grau

Recessió vs. Depressió

• Recessió: - Taxes de variació del PIB (real) negatives

• Depressió: pitjor

- Recessió que es perllonga en el temps



Model de la oferta i la demanda

• Què veiem del gràfic?

- Quan el PIB augmenta, augmenta l’ocupació - Quan la DA augmenta (i els preus estan controlats), augmenta el PIB, i per

tant això és positiu

• Components de la demanda agregada:

- “Efecte consums”: si els preus augmenten, em sento més pobre →

consumeixo menys

- “Efecte inversió”: si els preus augmenten, l’estalvi es redueix → es redueix

la inversió - RNDB = C + S

o S = I → L’estalvi es transforma en inversió

- Si els productes són més cars, esdevenen menys atractius per aquells que els volen exportar

- Els tres components de la Demanda Agregada tenen una relació negativa amb els preus

- El quart component, la despesa pública (G) no té relació amb el nivell de preus, ja que és una decisió política

- Com que 3 dels 4 elements de la Demanda Agregada tenen relació

negativa amb el nivell de preus, la relació entre la DA i el nivell de preus

serà negativa (Gràfic general ho mostra)

• Components de l’oferta agregada: - PIB Potencial: màxima quantitat de béns i serveis finals que podem produir

sense generar inflació. En aquesta situació (utòpica), s’utilitzen tots els recursos productius). Depèn de: o Maquinària (K): nombre de màquines

o Força de treball (L): nombre de treballadors

o Tecnologia (T)



- Sigui quin sigui el nivell de preus, la quantitat màxima de producció serà la

mateixa, no depèn dels preus → per això en el gràfic el PIB Potencial és

una línia recta - Tenim una relació positiva entre el nivell de preus i l’Oferta Agregada - La gràfica presenta una forma particular. Per què?



- L’Oferta Agregada és una síntesi de dues teories econòmiques sobre ella: o Teoria clàssica:

§ La OA determina el funcionament de l’economia § La DA només afecta al nivell de preus

§ OA = PIB Potencial



o Teoria Keynesiana: § La DA determina el funcionament de l’economia

§ El preu no augmenta, augmenten els béns i serveis i el nivell de vida de les persones

§ Això és cert a curt termini en l’economia § A llarg termini, aquest efecte desapareix i tenim el cas de la teoria

clàssica, l’augment de preus o Per tant, s’agafa el millor de cada teoria i es crea el gràfic de la pàgina

anterior



• Canvi de PIB Potencial: què passa amb l’Oferta Agregada? - Podem incrementar el PIB Potencial per 3 vies, mitjançant polítiques

o Augment de K § Exemple: afavorir la inversió estrangera

o Augment de L § Exemple: afavorir la immigració; polítiques educatives, que afecten a

la quantitat de L i també a la seva qualitat; polítiques sanitàries que afavoreixin les bones condicions dels treballadors

o Augment de T § Exemple: invertir en I+D

- Problema amb les polítiques: s’hi destinen pocs diners. Per què? Perquè els efectes són a mig i a llarg termini, i als polítics això no els interessa

- Una disminució del PIB Potencial vol dir que es destrueix K o L, i això només es dóna en situacions extremes (guerres…)

- Com pot ser que la OA superi el PIB Potencial? o Podem produir per sobre les nostres possibilitats? Sí o Portem al límit la capacitat productiva, i això acaba causant inflació, ja

que no puc produir més o El sistema peta o Es dispara la inflació

- El PIB real és inferior al PIB Potencial perquè no s’utilitzen mai tots els

recursos de l’economia (hi ha atur)



Evolució economia segons el model

• Abans de 1973: es fan polítiques expansives basant-se en els principis

keynesians

• 1973:

- Disminueix la corba de producció → menys ocupació

- Augmenta el nivell de preus → inflació

- Economistes keynesians augmenten la DA

- Per tant es genera encara més inflació → no solucionen el problema

- Però augmenta una mica el PIB

- Per tant aquest model es prova ineficaç per primera vegada

• Qualsevol política enfocada a augmentar la demanda té pros i contres: - Pros:

o Augment ocupació i disminució atur o Augment PIB

- Contres: o Augment de la inflació

- Actualment s’ha prioritzat controlar els preus i per tant l’augment d’ocupació s’ha deixat en un segon terme. No es poden fer les dues coses alhora de manera correcta.

Polítiques per augmentar la demanda agregada

• Política fiscal: - Afecta al Consum (C) i a la Despesa Pública (G)

- Instrument: impostos → afecten al consum

• Política monetària

- Afecta a la Inversió (I)



- Instrument: tipus d’interès → afecta a la inversió

• Política exterior - Afecta a les Exportacions Netes (XN)

- Instrument: tipus de canvi → afecta a les importacions i les exportacions

Polítiques fiscals

• Es duen a terme mitjançant canvis en els impostos

• Té com a objectiu augmentar el PIB i per tant l’ocupació, augmentar el nivell de producció

• Causes i conseqüències: - Els impostos afecten de forma directa al consum, i més indirectament a la

inversió - La DA afecta al PIB real i a l’ocupació

• Mesures expansives: pretenen expandir l’economia - Opció 1: mitjançant els impostos

o Disminució impostos o Augment consum

o Augment DA

o Augment PIB o Efecte colateral: augment del nivell de preus

- Opció 2: mitjançant la despesa pública

o Augment despesa pública

o Augment DA o Augment PIB

o Efecte colateral: augment del nivell de preus o Aquesta opció té més efecte en l’economia que l’opció 1



- Poden no funcionar, com en el cas de la crisi del Petroli

• Mesures contractives o restrictives: pretenen reduir l’activitat econòmica - Procés:

o Augment impostos o Reducció despesa pública

o Reducció consum o Reducció DA

o Reducció PIB o Reducció ocupació

- Per què s’aplica? Es prioritzen els comptes públics - A Espanya es va aplicar el 2011, a causa d’un augment en el dèficit públic

• Per calcular la pressió fiscal:

𝐼𝑛𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑜𝑠𝑃𝐼𝐵

- La pressió fiscal a Espanya és la més petita de la UE

• Dèficit estatal: - L’acumulació del dèficit és el deute públic

- Tenim lletres, bons i obligacions de l’Estat

- Classificació dels títols financers: o Títol de AAA és el màxim o Prima de risc: valor que s’associa a la possibilitat que un Estat torni el

deute. Amb un títol AAA la prima de risc és quasi inexistent o Si el títol d’un Estat disminueix, la prima de risc augmenta i per tant

s’ha d’aplicar un interès més elevat → costa més finançar-se

Política monetària

• La fa el BCE



- El BCE mou la inversió (i una mica el consum) - El BCE va ser creat amb l’objectiu de garantir l’estabilitat del nivell de preus

• Mesures contractives: per reduir la inflació

- Disminució de la inversió - Disminució de la DA

- Disminució dels preus

• Mesures expansives: per reduir la deflació

universitat pompeu fabra ciències polítiques i de l ... · efectes en la comptabilitat nacional....

Documents