U 1 4t D Eso

Download U 1 4t D Eso

Post on 26-May-2015

2.040 views

Category:

Travel

3 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. U 1. LA HISTRIA DE LA TERRA <ul><li>La Terra i el seu estudi </li></ul></li></ul> <ul><li>Lestructura i composici de la Terra </li></ul> <ul><li>La formaci de la Terra </li></ul> <ul><li>Els fssils </li></ul> <ul><li>Els temps geolgic </li></ul> <p> 2. LaTerra i el seu estudi </p> <ul><li>La Terra s un planeta viu perqu es troba en continu canvi, per aix necessita energia: </li></ul> <ul><li>Fonts denergia interna : calor de formaci i de desintegraci delements radioactius. </li></ul> <ul><li>Fonts denergia externa : rotaci i energia del Sol. </li></ul> <p> 3. Lestudi de la Terra t un gran inters: </p> <ul><li>Inters cientfic : conixer com es va formar, quins materials la formen, manifestacions del seu dinamisme, etc. </li></ul> <ul><li>Inters econmic , per trobar recursos materials i energtics i comercialitzar-los. </li></ul> <ul><li>Lageologias la cincia que estudia la Terra, composici, estructura, dinamisme. </li></ul> <p> 4. Els mtodes destudi de la Terra </p> <ul><li>Els mtodes directes , consisteixen en observar els materials terrestres obtinguts mitjanant sondatges (forats). Aquests arriben a uns 12 km, res comparat amb els 6357 km del radi de la Terra. </li></ul> <p> 5. </p> <ul><li>Els mtodes indirectes , a partir de diversos estudis es dedueix lestructura i la composici de linterior de la terra: </li></ul> <ul><li>Estudi de la densitat . Els materials superficials sn menys densos que els interiors. </li></ul> <ul><li>Estudi de la gravetat , fora amb qu la Terra atrau els cossos que hi ha damunt seu. El valor mitj s de 9,8 m/s2.</li></ul> <ul><li>Estudi dels meteorits , fragments slids que arriben a la superfcie de la Terra. </li></ul> <ul><li>Estudi del magnetismei dels corrents elctrics, hi ha materials magntics com el ferro. </li></ul> <p> 6. </p> <ul><li>Estudi de la temperatura , aquesta augmenta 1 cada 33 m de fondria. </li></ul> <ul><li>El mtode ssmic , basat en lestudi de la propagaci de les ones ssmiques procedents dun terratrmol i que es poden rebre en els observatoris ssmics repartits per la superfcie de la Terra. Aquests estudis permeten deduir el tipus de materials que les ones han travessat i sn els que ms informaci proporcionen sobre lestructura i composici de linterior de la Terra. </li></ul> <p> 7. LESTRUCTURA DE LA TERRA Lestructura interna de la Terra 8. Capes internes de la Terra </p> <ul><li>Escora,capa slida i ms superficial. Es subdivideix en escora continental i escora ocenica. T un gruix duns 10 km als oceans, 30 als continents i pot arribar als 60 a les serralades. </li></ul> <p> 9. </p> <ul><li>Mantell,separat de lescora per la discontinutat de Mohorovicic. Arriba als 2900 km de profunditat i es divideix en mantell superior i mantell inferior. . </li></ul> <ul><li>Nucli,separat del mantell per la discontinutat de Gutenberg. El nucli extern est format per materials semilquids i el nucli intern per materials slids. </li></ul> <p> 10. 11. Lestructura externa de la Terra </p> <ul><li>Litosfera,capa slida de roques formada per lescora i la part ms superficial del mantell, la que es troba damunt lastenosfera. </li></ul> <p> 12. </p> <ul><li>Hidrosfera,conjunt daiges tant lquides (mar, rius, llacs, aiges subterrnies) com slides (neu i gel). </li></ul> <p> 13. </p> <ul><li>Atmosfera,capa de gasos que envolta la Terra. </li></ul> <ul><li>Biosfera,zona habitada pels ssers vius. </li></ul> <p> 14. Composici qmica de la Terra </p> <ul><li>Els elements que componen la Terra sen diuen elements geoqumics. 4 formen els 90% de tot el planeta:ferro, oxigen, silici i magnesi. </li></ul> <ul><li>Els elements geoqumics delnuclisn elferroi elnquel </li></ul> <ul><li>Els elements geoqumics delmantellsn elsilici , elferro,elmagnesii elcalci. </li></ul> <ul><li>Els elements geoqumics delescorasn l oxigen , elsilici , l alumini , elferroi elmagnesi , entre daltres. </li></ul> <p> 15. Propietats de la Terra </p> <ul><li>Alguns fenmens fsics que es manifesten a la superfcie de la Terra sn: </li></ul> <ul><li>La gravetat,fora datracci que exerceixen tots els cossos de lUnivers. Aquesta fora s la responsable del pes dels cossos. </li></ul> <ul><li>El magnetisme . La Terra s comporta com un imant gegant amb els pols magntics molt a prop dels pols geogrfics, per tant genera un camp magntic al voltant del planeta que el protegeix del vent solar, lemissi continua de partcules atmiques per part del Sol. El responsable del magnetisme terrestre s el moviment a gran velocitat dels components del nucli, ferro i nquel principalment. </li></ul> <p> 16. La formaci de la Terra </p> <ul><li>Fa 4.600 milions danys un nvol de gas i pols creix per laddici de ms i ms partcules. Aix augmenta la gravetat, la pressi i la temperatura fins uns 1.600 C, de manera que el planeta s una gran massa fosa. </li></ul> <p> 17. </p> <ul><li>Els diferents components es distribueixen en capes perqu els ms densos senfonsen cap a linterior i els ms lleugers queden en les zones superficials. El planeta va alliberant calor. </li></ul> <p> 18. </p> <ul><li>Fa uns 3.900 milions danys es va formar lescora, quan la superfcie es refreda suficient com per a solidificar-se, per nombrosos volcans expulsen dixid de carboni, vapor daigua i altres gasos que van formant latmosfera. s linici del temps geolgic. </li></ul> <p> 19. </p> <ul><li>Quan la temperatura baixa prou, el vapors es condensen i plou, es formen els primers oceans sota una atmosfera primitiva sense oxigen i amb fortes descrregues elctriques. </li></ul> <p> 20. </p> <ul><li>En aquestes condicions apareixen les primeres molcules orgniques i posteriorment els primer ssers vius. Els fssils ms antics sn de bacteris que van viure fa 3.500 milions danys, els estromatolits. </li></ul> <p> 21. </p> <ul><li>Els ssers vius, poc a poc, van anar modificant latmosfera terrestre fins arribar a lactual, rica en oxigen, aquest prov de la fotosntesi. </li></ul> <p> 22. </p> <ul><li>Els ssers vius continuen en la seva contribuci per formar i modelar el relleu terrestre: </li></ul> <ul><li>Protegeixen i fixen el sl de lacci erosiva del vent i laigua. </li></ul> <ul><li>Meteoritzen roques, fsicament ( arrels, excavacions) i qumicament ( productes metablics) </li></ul> <ul><li>Generen roques per acumulaci de restes animals i vegetals. </li></ul> <ul><li>Generen formes tipogrfiques de relleu, com esculls de corall. </li></ul> <p> 23. Els fssils </p> <ul><li>Snrestes petrificatsdssers vius que van viure a la Terra en temps passats. </li></ul> <ul><li>Lafossilitzacicomporta els segents processos: </li></ul> <ul><li>Dipsit de restesdsser viu o dempremtes sobre un material adient. </li></ul> <ul><li>Soterrament rpidper sediments, com fang i sorra. </li></ul> <ul><li>Les parts toveses descomponeni les dureses mineralitzen , s a dir, alguns elements com el calci sendureixen i daltres sn substituts per slice.</li></ul> <ul><li>s evident que els fssils noms es podem trobar en roques sedimentries. </li></ul> <p> 24. Els fssils </p> <ul><li>Restes petrificats dssers vius </li></ul> <ul><li>Noms es troben en roques sedimentries. </li></ul> <ul><li>Fossilitzaci: </li></ul> <ul><li>Dipsit de les restes </li></ul> <ul><li>Soterrament rpid </li></ul> <ul><li>Descomposici de parts toves i mineralitzaci de les parts dures. </li></ul> <p> 25. 26. </p> <ul><li>Tipus de fssils: </li></ul> <ul><li>Parts duresdorganismes, com closques, ossos. </li></ul> <ul><li>Motlles i buidats , com fssils de plantes o cavitats. </li></ul> <ul><li>Empremtes dactivitats,petjades, excrements. </li></ul> <ul><li>Fssils especials : atrapats en ambre o coberts pel gel. </li></ul> <p> 27. </p>