Josep Peiróhttp://cat.bloctum.com/plerat2/

Contingut

Primers textos

Poesia: els trobadors

Ramon Llull, creador del català literari

Prosa historiogràfica: les Quatre Cròniques

El segle XV . Ausiàs March i Tirant lo Blanch

Els orígens d’una llengua.

"Històries de Catalunya" és una sèrie documental dirigida a tots els públics. TV3 Fragment de 9:27 s

Els trobadors

• Sorgeix a les corts occitanes al segleXII.

• Gaudí de gran prestigi i s'estengué per tota la Romània.

• Els primers poetes catalans adoptaren la llengua i tradició trobadoresques.

•  Els poemes eren composats per ser cantats

• Es seguien les normes de l’amor cortès.

Ramon Llull

• Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316) fou un rellevant escriptor, filòsof, poeta i teòleg. Considerat el primer gran escriptor en català, també va escriure en àrab, occità, i llatí.

És el creador de la prosa catalana culta. Introductor d’un lèxic extensíssim i de gran diversitat, autor d’una sintaxi rígida i àmplia.

Les Quatre Cròniques

Finalitats de les cròniques: 

• Justificar determinats fets o actituds del rei.

• Explicar al poble accions polítiques del rei.

• Deixar constància per escrit d'uns fets que per la mentalitat medieval tenen un valor didàctic.

• Escrites amb un to heroic. Intenció d'exaltar el rei.

• Intenció patriòtica, de cohesionar el país.

Aparició de la impremta

• El primer llibre imprès a la capital valenciana: Les obres o trobes dauall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria, de 1474 .

• L'arribada de la impremta a València, poc després d'haver-se introduït a Itàlia (1465), França (1470) i Holanda (1473), prova l'alt nivell cultural de la ciutat i la seva importància econòmica i mercantil.

El Segle d’Or. S. XV

• Cronologia dels autors més destacats• Francesc Eiximenis (c. 1328/32 - 1409)• Sant Vicent Ferrer (1350 - 1419)• Antoni Canals (1352 - 1419)• Jordi de Sant Jordi (1394/1400 - 1424)• L’autor anònim de Curial e Güelfa (mitjans segle XV)• Ausiàs March (1400 - 1459)• Joanot Martorell (1405/10 - 1468) i el Tirant lo Blanch• Jaume Roig (c. 1400 - 1478)• sor Isabel de Villena (1430 - 1490)• Joan Roís de Corella (1433/43 - 1497)

Ausiàs March

CXIV[...]Jo só aquest, que em dic Ausiàs March.

A Déu suplic que el viure no m'allargo meta en mi aquest propòsit fermque, mon voler, envers Ell lo refermperquè anant a Ell no trobe embarg.

Ausiàs MarchVeles e vents han mos desigs complir(Ausiàs March - Raimon)• Veles e vents han mos desigs complir,

faent camins dubtosos per la mar.Mestre i ponent contra d'ells veig armar;xaloc, llevant, los deuen subvenirab llurs amics lo grec e lo migjorn,fent humils precs al vent tramuntanalque en son bufar los sia parciale que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,mudant color e l'estat natural,e mostrarà voler tota res malque sobre si atur un punt al jorn.Grans e pocs peixs a recors correrane cercaran amagatalls secrets:fugint al mar, on són nodrits e fets,per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,de què la part pitjor me'n romandrà;e de vós sap lo qui sens vós està.A joc de daus vos acompararé.

Joan Roís de Corella (València, 1435 - 1497)

«Del mal que pas no puc guarir si no em mirau ab los ulls tals que puga dir que ja no us plau que jo per vós haja morir.

Si muir per vós, llavors creureu l’amor que us port, e no es pot fer que no ploreu la trista mort d’aquell que ara no voleu.

Joan Roís de Corella (València, 1435 - 1497)

LOS QUI AMAU, PRENEU AQUESTA CENDRA...

  Los qui amau, preneu aquesta cendra

sobre lo cap, que no perdau l’arbitre: Amor és tal que, si us obre la porta, tard s’esdevé que pels altres la tanque; la part del mur que el fort enemic trenca mostra camí per on se puga vençre. E som tan folls, los ferits d’esta fleixa, que tots pensam tenir un esmaragde ab tal virtut que ens fa trobar la senda, vedant aprés algun altre no hi passe.

Novel·la cavalleresca

• Els herois tenen virtuts i capacitats normals, exemptes d'elements inexplicables

• Els escenaris on passen els esdeveniments són reals també, són terres conegudes pels lectors i lectores

• El temps narratiu és proper a qui llegeix

• Hi apareixen personatges reals, que tothom coneix o pot identificar

• Hi ha episodis històrics (batalles) que tothom pot recordar.

• No hi ha elements meravellosos ni fantàstics, que donarien un to irreal a la ficció

• En tot aquest interès per la versemblança, la novel·la cavalleresca tindrà com a model les cròniques històriques

TIRANT DECLARA EL SEU AMOR A CARMESINA AMB L'AJUT D'UN ESPILL

-Certament, no hi ha res -digué la princesa-, per estimat que em fos, que, si vós ho volguéssiu saber, jo no us ho digués de bon grat; i vós, a mi, no m'ho voleu dir. Per la qual cosa us torno a pregar que m'ho digueu, per la cosa que més estimeu en aquest món.

-Senyora -digué Tirant-, us suplico per pietat que no em vulgueu fer un conjur tan fort com el que, senyora, m'acabeu de fer, car us diré tot quant sé en aquest món. Senyora, el meu mal ben aviat estarà dit, però jo sé del cert que immediatament arribarà a les orelles del vostre pare i això serà la causa de la meva mort. I si no ho dic, també hauré de morir de dolor i de tristesa. 

-I penseu vós, Tirant -digué la princesa-, que les coses que s'han de tenir en secret jo les volgués anar a dir al senyor mon pare o alguna altra persona? Jo no vaig vestida d'aquest color que us penseu, per tant, no tingueu por de dir-me tot el que us passa, car jo ho tindré tancat dins del meu recambró secret.

TIRANT DECLARA EL SEU AMOR A CARMESINA AMB L'AJUT D'UN ESPILL

-Senyora, ja que l'altesa vostra em força a dir-ho, no puc dir res més sinó que amo.

I no digué res més, sinó que abaixà els ulls cap a les faldes de la princesa.-Digueu-me, Tirant -digué la princesa-, per Déu, que us deixi obtenir el que desitgeu, digueu-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, perquè, si us puc ajudar en res, ho faré de molt bona voluntant, car estic impacient de saber-ho.

Tirant es posà la mà a la mànega i tragué l'espill, i digué:-Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida. Mani-li, vostra altesa que em tingui pietat.

La princesa prengué de seguida l'espill i, amb cuitats passos, entrà a la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però no hi veié res sinó la seva cara. Llavors ella comprengué perfectament que per ella es feia la festa i s'admirà molt que hom pogués requerir d'amors una dama sense parlar.

Guillem de Berguedà

ICansoneta leu e plana,leugereta, ses ufana,farai, e de mon Marquesdel traichor de Mataplana,q'es d'engan farsitz e ples.A, Marques, Marques, Marques,d'engan etz farsitz e ples.

Versió català modern.Cançoneta lleu i plana,lleugereta, sense pretensions,jo faré del meu Marquès,del traïdor de Mataplana,que és d'engany farcit i ple.Ai, Marquès, Marquès, Marquès,d'engany sou farcit i ple.

Un repàs històric.

http://www.accat.cat/

Tractat dels Pirineus 1659

1:27 sEls s.IX i s. X 1:19 s

Decrets deNova Planta s.

XVIII0:57 s

Concurs 1:34 s

Els primers textos escrits

2:17 s

Agraïments als alumnes que fan la veu del present treball

• Catalina Mas

• Martí Suau

• Cristina López

• Verònica Ramírez

Altres materials:

Veles e vents. Raimon

Històries de Catalunya. TV3

Em dic Catalunya i sóc una nació. ACCAT