Nazisme 4t ESO

Download Nazisme 4t ESO

Post on 12-Jul-2015

3.105 views

Category:

Documents

1 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>Nazisme</p></li><li><p>Declaraci Universal dels Drets HumansArticle 1: Tots els ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Sn dotats de ra i de conscincia, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.Article 2: Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaraci proclama, sense cap distinci de raa, de color, de sexe, de llengua, de religi, d'opini pblica o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. (...)Article 5: Cap persona no ser sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.I tot aix perqu calia?</p></li><li><p>Arran de les atrocitats portades a terme durant la II Guerra Mundial1945 creaci de l'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU) (precedent: Societat de Nacions)</p><p>1948 La Declaraci Universal dels Drets Humans</p><p>Holocaust; experiments mdics...</p></li><li><p>Per.... Com comena tot aix?</p><p>Feixisme i el nazisme: un possible inici</p></li><li><p>Memries de Melita Maschmann, una afiliada a les Juventuts Hitlerianes.La meva mare ens explicava que Alemanya havia perdut la guerra encara que els seus soldats havien estat els ms valents, i que una pau infame havia portat la desfeta del pas. L'economia nacional s'havia esfondrat a causa de les indemnitzacions de guerra, el pagament de les quals els nostres enemics no paraven de reclamar [...] Es veia com els adults s'indignaven davant les picabaralles que tenien lloc al Parlament i no es comprenia que aquest desordre fos provocat pels partits que dividien els alemanys [...] Algunes dames de bons costums deien: En temps de l'Imperi els alemanys no s'enfrontaven els uns als altres. Es podia estar orgulls de ser alemany. A ms a ms, enmig d'aquestes misries de les quals es planyien els adults, hi havia l'atur [...] .Els promotors del nacionalsocialisme van prometre suprimir l'atur i la misria de sis milions d'habitants i jo els vaig creure. Vaig creure que durien a terme la uni poltica del poble alemany i que remuntarien les dificultats del Tractat de Versalles.</p><p>Vegezzi, A., i altres: Lineamenti di storia. L'et industriale</p></li><li><p>Condicions principals per a que sorgeixi un estat feixista</p><p>Desordre social</p><p>Crisis econmica</p><p>Atur</p><p>Trets dels discursos feixistes:Nacionalisme tnic i ProteccionismeEliminarem la crisi, l'atur i el desordre social</p><p>Cap de turc</p><p>Intolerncia envers la diversitat</p><p>Necessitat d'idees clares, d'un lder </p></li><li><p>El 1918, a punt dacabar la Primera Guerra Mundial, el kiser Guillem II va abdicar del seu crrec i es va proclamar la Repblica, que va establir la seva capital a Weimar. Alemanya va assumir la derrota militar i va haver dacceptar les dures condicions de pau imposades pels vencedors. Molts alemanys varen considerar humiliant el Tractat de Versalles.Els anys de postguerra varen ser per a Alemanya de crisi econmica, misria i atur.La Repblica de Weimar, dirigida per democratacristians i socialistes, va haver de fer front a aquesta dura situaci. 6.1. La Repblica de Weimar</p></li><li><p>Anton Drexler va fundar el 1919 el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors dAlemanya, i Hitler sen va erigir lder el 1921.La seva ideologia expressava el seu menyspreu per la democrcia parlamentria i el seu odi al bolxevisme. Defensava lantisemitisme, la superioritat de la raa ria i la necessitat de forjar un gran imperi (Reich) que uns els pobles de parla alemanya. Hitler va fer servir la demaggia per captivar les classes treballadores.Les milcies nazis (SS) es varen oposar violentament a la repblica i varen protagonitzar diversos intents insurreccionals. </p><p>6.2. Hitler i el partit nazi</p></li><li><p>6.3 El nazisme al poderDe 1924-1929 millora relativa de les condicions econmiques i destabilitat social (Pla Dawes)Les conseqncies de la crisi de 1929 varen resultar dures a Alemanya La retirada del capital americ va arrossegar bancs a la fallida, i aix va provocar el tancament de fbriques, atur i descontentament social.El malestar social va decantar una bona part de la poblaci cap a les propostes dels partits extremistes.A les eleccions de 1932, el partit nazi va aconseguir molts vots i el 1933 es va nomenar Hitler canceller.El 1934, Hitler es va proclamar Fhrer i Canceller del III Reich.</p></li><li><p>L'xit dels nazis a les eleccions del 1932Van tenir suport de:- classes mitjanes i camperols arrunats- obrers desesperats davant l'atur i la misria.- militars i antics combatents simpatitzants amb el nacionalisme radical- burgesia desitjosa d'un poder fort- Grans empresaris (industria armamentstica i naval)</p></li><li><p>7.1 La dictadura naziEl 1934, els nazis varen transformar Alemanya en una dictadura. Es varen dissoldre els partits i els sindicats, es va clausurar el Parlament: noms va quedar autoritzat el partit naziEs va iniciar la persecuci dels opositors: molta gent va fugir del pas (la meitat de la poblaci jueva va emigrar abans de l'esclat de la guerra).LEstat nazi aspirava a una cohesi total de la societat alemanya, basada en la superioritat de la raa ria i la ideologia nacionalsocialista.El nazisme atorgava a la dona un paper social molt marginal (tres K: Kinder, Kirche, Kche)1933: Els nazis boicotegen els comeros de jueus</p></li><li><p>Per assegurar l'adoctrinament del jovent, es van crear les Juventuts Hitlerianes, encarregades d'orientar l'oci i l'educaci dels joves</p></li><li><p>7.2 Un Regim de terrorLEstat alemany es va convertir en un Estat policac que va imposar el seu rgim mitjanant el terror.Es perseguia qualsevol tipus doposici mitjanant uns cossos policials (les Seccions de Seguretat (SS) i la GESTAPO) El manteniment de la puresa racial de la societat alemanya va comportar la persecuci dels jueus, gitanos, homosexuals i disminuts fsics i psquicsA partir del 1933, es varen crear els camps de concentraci per recloure els opositors i enemics del III Reich.Insgnia d'identificaci de jueus Universitat nazi: experiments, eugensia...Establiment de l'ascendncia racial</p></li><li><p>7.3 Autarquia econmica i rearmamentDes dun punt de vista econmic, el III Reich es va proposar promoure un rellanament que fes dAlemanya una potncia econmica mundial.La poltica econmica nazi responia als projectes militaristes i expansionistes de Hitler.LEstat nazi va exercir un fort dirigisme econmic, que volia aconseguir lautarquia econmica i convertir Alemanya en un Estat autosuficient.Hitler va iniciar una poltica militarista: va reforar lexrcit.Hitler es va sentir preparat per a la construcci dun gran imperi i a la conquesta de lespai vital cap a lest dEuropa</p></li><li><p>Ideologia nazi: resumNacionalisme tnic (o cultural) : pangermanisme...Totalitarisme: el govern interv en tots els ordres de la vida d'un estat. Concentraci de tots els poders (legislatiu, executiu, judicial) en mans d'un grup de persones o un partit. - Antiparlamentarisme: negaci de la democrcia - Anticomunisme: negaci dels moviments obrers: sindicats, vagues... - Oposici al liberalisme: social, poltic o econmic... .Racisme: Antisemitisme...Superioritat de la raa ria: Idea base: darwinisme social... Eugenesia: cal crear una raa ria pura: culmina en el genocidi a gran escala (holocaust)Cal adoctrinar el jovent: Joventuts HitlerianesCreena en el lder (Frer): la massa de gent necessita d'un lder amb les idees clares.Necessitat d'espai vitals necessari l'us de la propaganda com a mitj d'adoctrinament: demaggia... </p></li><li><p>Trets caracterstics dels estats feixistes (resum 2)Nacionalisme tnic o radicalCarcter antiparlamentari i antiliberalNegaci de l'individu, que est subordinat a l'EstatJustificaci del racisme, sobretot a AlemanyaDesconfiana total en la ra i en la intellectualitatFe cega en un lder, que s absolut i indiscutible</p></li><li><p>Annex: Les lleis de NurembergLes lleis van classificar les persones amb quatre avis alemanys com de sang alemany o af, mentre que les persones van ser classificades com jueus si tenien descendents de tres o quatre avis jueus. Una persona amb un o dos avis jueus era un un mests, de sang mesclada. </p><p>Les lleis de Nuremberg van privar els jueus de la nacionalitat alemanya, i els hi van prohibir el matrimoni amb els alemanys, aix com la cohabitaci i relacions sexuals. </p></li><li><p>Annex II: Fer servir les armes de la democrciaDeclaracions de J. Goebbels al diaria Der Ang Riff, 1928</p><p>Vam entrar al Reichstag per proveir-nos d'armes al mateix arsenal de la democrcia. Ens vam presentar a diputats per paralitzar la democrcia de Weimar amb el seu propi ajut. Si la democrcia es tan estpida que ens concedeix dietes i viatges pagats per a la nostra tasca inclement, pitjor per a ella [...].No cal creure que el parlamentarisme sigui la nostra fita [...]. Venim com a enemics! Venim com el llop que ataca al ramat [...]!</p><p>Per pensar: Una cita de Jorge Wagensberg</p><p>Noms hi ha una contradicci ms gran que la de negar la democrcia als antidemcrates, i es la de tolerar que aquests acabin democrticament amb la democrcia.</p></li><li><p>Annex III: La fi del sistema liberalDecret Per a la protecci del poble i de l'Estat, signat per Hinderburg l'endem de l'incendi del Reichstag, el 28 de febrer de 1933</p><p>Sobre la base de l'article 48, pargraf 2, de la Constituci del Reich, nosaltres decretem, per a la defensa contra la violncia comunista, perillosa per a l'Estat, aix que segueix: els articles 114, 15, 117, 118, 123, 124 i 153 de la Constituci del Reich queden suspesos fins a nova ordre.</p><p>Aix mateix, s'autoritzen, fins i tot ms enll dels lmits habitualment fixats per la llei, les restriccions de la llibertat individual, del dret de lliure expressi d'opinions, aix com de la llibertat de premsa, del dret de reuni i d'organitzaci; les violacions del secret de la correspondncia, del telgraf i del telfon; les ordres d'escorcoll i de requisa, com tamb de la propietat.Incendi del Reichstag:</p></li></ul>