15.1- ESPANYA A ESCALA MUNDIAL

POSICIÓ RELATIVA D’ESPANYA AL MÓN

Anàlisi d’Espanya a partir de:

L’extensió: el primer lloc l’ocupen països amb extensió de 7 milions de km2

, la segona d’1 milió de km2. Espanya ocupa el lloc 51 del rànquing mundial, és un territori relativament gran.

La població: Espanya es pot considerar un país poblat. En primers llocs hi ha Xina, Índia. Espanya està situada dins el grup de països de volum considerable de població.

La riquesa: acostuma a mesurar-se segons el PIB (el valor de tota la producció d’un any / nº d’habitants). Espanya és un país desenvolupat dins el món, com a membre de la UE està inclosa dins els països econòmicament poderosos del planeta.

El desenvolupament: es compara per l’IDH (indicador que es calcula a partir de l’esperança de vida, escolarització i PIB per habitant, es puntua de 0 a 1). Espanya està al 0,949, que afirma que gaudim de condicions de vida favorables. Hi ha un bon nivell de benestar.

PROJECCIÓ CULTURAL D’ESPANYA AL MÓN

L’idioma és l’expressió més directa de la cultura. Espanya és multilingüe, cosa que fa que hi hagi més riquesa cultural.

El castellà està present arreu del món i hi ha diferents modalitats. Es parla a Hispanoamèrica i com a segona llengua a EEUU (pel nº d’immigrants). Llengua oficial de l’ONU i cooficial de UE.

ESPANYA EN ELS ORGANISMES INTERNACIONALS

Espanya a causa de la Guerra Civil i la dictadura franquista va viure aïllada en l’àmbit internacional durant 20 anys. La posició d’Espanya en el mediterrani va interessar als EEUU durant la guerra freda, cosa que va facilitar l’entrada d’Espanya a l’ONU el 1955. Des d’aleshores Espanya continua desenvolupant-se económic i socialment.

Organitzacions defensives per a la seguretat internacional

OTAN (organització del Tractat Atlàntic Nord): fundada l’any 1949 per plantar cara al bloc comunista. Organització de defensa politicomilitar, d’objectiu ajudar mutuament, mantenir la pau, la seguretat i el benestar de les potències exteriors. Espanya s’hi va incorporar l’any 1986.

UEO (unió europea occidental), ens defensiu i de seguretat d’àmbit europeu. OSCE (organització per la seguretat i la cooperació europea) s’ocupa de qüestions de segurett, control d’armaments, drets humans, protecció de minories, aspectes econòmics i mediambientals...

Organitzacions econòmiques

OCDE (organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmic), fundada l’any 1960 com a objectiu de coordinar les polítiques econòmiques i socials dels estats membres. Espanya hi va ingressar 1961.

FMI (fons monetari internacional), de caràcter financer i OMC (organització mundial del comerç) de tipus comercial.

15.2 ESPANYA EN EL CONTEXT DELS PAISOS DE LA UE

SUPERFÍCIE I POBLACIÓ

Superfície extensió 505.990 km2, ocupa el segon lloc després de França. I és el 5è país més poblat rere Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia.

La distribució de la densitat i les seves conseqüències

Densitat espanyola és intermèdia dins la UE, un 92 h./km2 . És inferior a França, Itàlia, Portugal. De les comunitats autònomes destaca la Comunitat de Madrid mentre Castella-La Manxa és molt inferior. Hi ha gran diversitat, especifitats i singularitats.

Mentre en alguns llocs hi ha un creixement demogràfic constant i necessitat de renovació de les infraestructures, altres llocs estan despoblats i amb prou feines hi ha activitat econòmica. En ambdós casos el govern ha d’assegurar l’existència i manteniment de serveis públics, infraestructures, equipaments i evitar desigualtats econòmiques i injustícies socials.

Els indicadors demogràfics

Espanya té un augment molt gran dins la UE. La taxa de creixement vegetatiu és alt, i la taxa de natalitat considerable, hi ha llarga esperança de vida (83 dona – 75 home i 80 de promig). A més té un saldo migratori positiu.

ACTIVITAT ECONÒMICA ~

Els índex dels sectors d’activitat mesuren i comparen desigualtats existents. A Europa es generen índex amplis de disparitat per les diferències climàtiques, demogràfiques, culturals, històriques...).

UEO (unió europea occidental), ens defensiu i de seguretat d’àmbit europeu. OSCE (organització per la seguretat i la cooperació europea) s’ocupa de qüestions de segurett, control d’armaments, drets humans, protecció de minories, aspectes econòmics i mediambientals...

A Europa es localitzen empreses i institucions amb index més alts de deesenvolupament tecnològic i avenços científics. S’utilitzen tècniques modernes i gaudeixen de condicions climàtiques òptimes.

EL PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB)

És la suma de la riquesa produïda per un país en un any. Cap a 1997 i després de pertànyer 10 anys a la UE i de rebre un gran fons pel seu desenvolupament econòmic, Espanya encara està per sota la mitjana Europea del PIB. Encara que 2008 aconseguís superar la mitjana europea. La incorporació a la UE comporta una millora de benestar i desenvolupament.

Hi ha índex que estàn a molta diferència de la UE: índex salarials i pensions de jubilació.

TAXA D’ACTIVITAT: POBLACIÓ ACTIVA I TAXA D’ATUR

Població activa (nombre de persones adultes que treballen o volen treballar pero no troben feina), està per sota la mitjana europea (20%). Això indica la incorporació lenta de la dona al treball. Per sobre la mitjana estan França, Alemanya i a vegades Espanya. La crisi econòmica fa que la xifra d’aturats es dispari.

La major part d’aturats són joves que són mantinguts pels pares. Es diu que s’arribarà als 5 milions d’aturats.

EDUCACIÓ

L’educació és la clau de l’èxit, és un indicador important del desenvolupament social, cultural, econòmic i polític. Els països escandinaus tenen més recursos a l’educació (Dinamarca, Suècia, Finlàndia). Espanya inverteix molt poc per persona.

ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ (IDH)

És un indicador socioeconòmic del 1990 per l’ONU per veure el grau de desenvolupament, que reuneix ‘esperança de vida en néixer, alfabetització, escolarització, PIB/habitant. Espanya hi ocupa el 13è lloc, a més té unes condicions de vida (entre els 15 millors del món).

PARTIDARIS O ESCÈPTICS?

L’homogeneïtzació proposada per les polítiques de la UE podria permetre nous avenços i més igualtat, sense que desapareguin contrastos i diferències. Exemple: ajudes a l’agricultura espanyola per modernitzar-se i arribar al mercat de consum.

Hi ha un suport de l’opinió pública, però, segons l’Euro baròmetre, la conformitat amb la pertinència a la UE és més baixa als països que han entrat fa relativament poc temps (Àustria, Finlàndia). El suport més alt és de Països Baixos i Luxemburg (d’alt nivell de vida).

15.3 BALANÇ D’ADHESIÓ D’ESPANYA A LA UE

LA INTEGRACIÓESPANYOLA A LA UE

Es va signar l’entrada el 12 de juny de 1985 i es va fer efectiu l’1 de gener de 1986. Espanya ha abandonat definitivament el seu aïllament econòmic i polític i ha assolit la plea integració en tots els àmbits i aspectes del marc europeu fina al punt de situar-se en un lloc relativament important entre els països membres.

Efectes de la integració en l’àmbit econòmic

Es va beneficiar d’ajudes econòmiques comunitàries que li han permès incrementar el nivell de benestar de la població, sobretot les regions més pobres. El desenvolupament econòmic i social que gaudeix Espanya és gran part per la integració a la UE.

Cada any Espanya ha rebut un fons de la UE que han creat molts llocs de treball, s’ha utilitzat també per a restaurar edificis, aeroports, castells... Més d’un 90% de la inversió que Espanya rep de l’exterior prové de la UE.

Efectes de la integració en l’àmbit social

La creació de més benestar i riquesa (ha provocat estabilitat social i política), també la instal·lació d’empreses i serveis perquè veuen Espanya com a mercat pels seus productes. Integració de l’economia espanyola dins Europa, sobretot des de l’ús de l’euro.

Espanya ocupa una posició privilegiada comparat amb països d’ingrés recent.

LA UTILITZACIÓ DE FONS EUROPEUS

FEDER (fons europeu ed desenvolupament regional) per promoure la cohesió econòmica i social per mitjà de la correcció dels principals desequilibris regionals. Exemples: ampliació aeroport de Madrid i BCN, metro de Sevilla, Ciutat de les arts a Valencia, port de Las Palmas.

FSE (fons social europeu) destinat a fomentar les oportunitats de feina i de mobilitat geogràfica i professional dels treballadors i també a facilitar la

Hi ha els qui critiquen la burocràcia excessiva, allunyament de problemàtiques quotidianes i falta de procediments plenament democràtics en el Consell i Comissió Europea.

seva adaptació a les transformacions industrials i als canvis dels sistemes de producció. / hi ha hagut avenços en la promoció de la igualtat home-dona i possibilitats noves a través D’ERASMUS per a joves.

En l’àmbit sanitari, es pot viatjar a qualsevol país per la Targeta Sanitària Europea (assegura tractament mèdic i quirúrgic). En l’àmbit cultural la Comissió Europea a firmat finançar en: la restauració del Patio de los Leones de l’Alambra (Granada), el teatre del Liceu (BCN).

Espanya té un paper impulsor, dinàmic i compromès amb el projecte europeu i hi aposta fort per una Europa forta, unida i solidària.

15.4 PRESÈNCIA DE CATALUNYA EN EL CONTEXT EUROPEU *

CATALUNYA A LA UE

Tres vies de participació a la UE:

- Política comunitària de l’Estat espanyola- Comitè de les Regions, òrgan representatiu de les entitats regionals i

locals de la UE que va entrar en funcionament l’any 1994 gràcies al Tractat de Maastrich. Important perque vetlla per fer sentir la veu regional i local.

- Promovent activament el moviment regional europeu.

El moviment regional europeu

Institucions que volen fomentar la integració europea mitjançant l’enfortiment d’una Europa de les regions propera als ciutadans i que defensen els interessos de les regions dins la UE:

- Assemblea de Regions d’Europa : 250 regions, treballa per reforçar la representació política de les regions davant les institucions europees i per promoure la regionalització a Europa i la cooperació entre regions.

- Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP): organisme interregional de cooperació transfronterera. Va ser constituïda el 1983 i la formen Andorra, regions franceses d’Aquitània, Llenguadoc-Rosselló i Migdida-Pirineus i els comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, País Basc i Navarra. La seva finalitat és tractar de manera conjunta els problemes que es deriven de la condició pirinenca, com els hiverns rigorosos, marginació, despoblament...

- Els Quatre Motors per a Europa: associació formada per 4 regions d’entre les més dinpamiques del continent que són motors econòmics: Baden-Wüttemberg (Alemanya), Llombardia (Itàlia), Roine-Alps (França) i Catalunya (Espanya).

- Euroregió Pirineus-Mediterrània: cooperació política entre els governs d’Aragó, Catalunya, Illes Balears i els consells regionals de

Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus que té com a objectiu donar suport a projectes proposats pels sectors socials, institucionals i econòmics.

- Catalunya i Escòcia han signat acords preferents de cooperació en: agricultura afers rurals, arquitectura, ensenyament, I+D...

Catalunya volia projectar-se internacionalment a través de l’Institut Ramon Llull (cultura catalana) de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que coopera en projectes de desenvolupament en pobles d la Mediterrània, Amèrica Llatina, Àfrica subsahariana i diverses delegacions de la generalitat a diferents llocs del món.

POLÍTIQUES REGIONALS I FONS DE LA UE

Coordinar les polítiques regionals dels estats membres i reduir les diferències entre les regions europees, donant suport al desenvolupament de les més desfavorides amb ajuts econòmics destinats a millores estructurals. Catalunya s’ha benediciat notablement d’aquests fons:

- Fons estructurals: els que serveixen per finançar les accions que tenen l’objectiu de combatre les arrels estructurals de l’endarreriment social i econòmic.

- Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER): fomenta les infraestructures i el potencial.

- Fons Social Europeu (FSE) i Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER): adaptació dels pagesos i ramaders a les noves formes d’agricultura, així com el desenvolupament de nous sectors econòmics a zones rurals.

- Fons Europeu de Pesca (FEP): garanteix l’aplicació de la Política Pesquera Comuna.

- Fons de Cohesió: afavoreix el creixement econòmic i la convergència de tots aquells països que tenen un PIB per habitant inferior al 90% de la mitjana europea.

15.5 SITUACIÓ DE CATALUNYA EN EL CONTEXT ESPANYOL

Catalunya gaudeix de grans potencialitats que li han permès mantenir una situació notable i durant molts anys, realitzar aportacions solidàries al desenvolupament d’altres comunitats autònomes.

CATALUNA EN EL CONTEXT ESPANYOL

El territori sosté potencialitats. L’arc del Mediterrani, vall de l’Ebre. També té un aeroport de primer ordre (BCN) i dos dels ports principals de la Mediterrània (BCN i Tarragona).

L’economia catalana: el pes de l’ocupació industrial ha reduït, els serveis han augmentat. Catalunya és la primera destinació turística espanyola.

La modernització, activitats tecnològiques importants. La regió metropolitana de BCN amb Madrid encapçalen el sistema urbà espanyol. Comparteixen conurbació central, presenten una població que supera els 100.000 habitants.

Catalunya compta amb un nombre de ciutats mitjanes i petites que articulen tot el territori per la seva funció de centres d’activitat i serveis.

VERS EL REEQUILIBRI TERRITORIAL

Hi ha una sèrie de plans i polítiques de desenvolupament regional.

Catalunya sempre ha contribuït en el Fons de Compensació Interterritorial entre les diverses comunitats autònomes, a través de la qual s’ha procedit a un repartiment solidari de la riquesa recaptada mitjançant els impostos.

Hi ha un volum molt notable d’inversions en construcció, equipaments bàsics...

Catalunya actualment ha experimentat una expansió més lenta i limitada mentre altres comunitats més pobres han tingut un creixement mitjà dels nivells de PIB i IDH (per damunt de la mitjana espanyola).

Ha incrementat el seu nivell de vida, en la qualitat i quantitat d’infraestructures que ha permès trencar moltes inèrcies culturals vinculades al retard i marginació, ha facilitat el reequilibri i la solidaritat entre regions.

Catalunya recuperà el seu govern, ha millorat molt les infraestructures i els serveis urbans: algunes de les intervencions urbanístiques han atret l’atenció internacional fina a esdevenir un model de transformació urbana.