PORTADA 54

ÍNDEX

EDITORIAL Camins de records 3 Visita del conseller d’educacio Ernest Maragall 4 TEMES D’ESCOLA . LES FOTOS DELS CURSOS QUE ACABEN 4t ESO, 2n Batxiller i Cicles Formatius 5 ENTREVISTES Lorena Dalmau, d’alumna del Severo a profe, per Elena 14 Escola de pares 17 Laura Fernandez, batxillera i taewkondista, per Marina 18 Còmic. Xavier Sabaté 20 CONCURS LITERARI DE SANT JORDI

Recull de textos 21

Les activitats de Sant Jordi 31

CULTURA Oceano al Sol. Anna Quintín 33 Quadern de Bitàcora. Carme Lamata 35 Intercanvi amb alumnes d’Hamburg 37 Picasso a Esplugues. Josep Mora 38 Dibuix d’estiu. Xavier Sabaté 39

OCHOA, ESPLUGUES DE LLOBREGAT Portada: Foto tractada amb dibuixos deXavier Sabaté. Un agraïment especial a Andreu Belsunces per fer les fotos dels cursos que acaben de la tarda Equip de redacció: Ricard Fernández, Xavier Sabaté, Elena Vicioso. Redactor en cap: Josep Mora Ochoa-13 digital: Elena Vicioso

Juny 2009, número 54. OCHO-A 13 Per consultar-la per internet www.ies-severo-ochoa.es

Correu electrònic: severo8a13@hotmail.com

Editorial. Camins de records Som a final de curs. La calor i els últims exàmens es troben per avisar a l’alumnat i el professorat que ha de fer l’últim esforç: el curs s’acaba. Com a acabament d’una etapa –d’un final d’any o d’un final de cursa-, l’alumnat, el professorat, el PND, passen per un període de ritme frenètic. Són els últim dies de curs i s’han de tancar tots el temes administratius, com ara les avaluacions, les actes que cada dia augmenten més, i els acomiadaments dels alumnes que acaben. Aquests ja lliguen els records i tanquen la maleta per al nou viatge, on seguiran diferents camins amb el record d’haver conviscut en aquest Institut. Aquest fet el professorat l’anem repetint any rere any i cada any ens passa el mateix: després d’uns dies de calma, ens ve la nostàlgia. Les escales de l’Institut ens confessaven que a elles també els passa, amb la tranquil·litat, els ve una fase d’enyorament. Aquest fet anual ens ha fet recordar un poema de Teresa Bertran, on si considerem l’Institut com a casa, i l’alumnat com els fills, hi trobem un clar símil. En el menjador de la meva casa quan arriba el vespre, sento enyorança d’un temps que ha passat i que corre massa. No oblido els records que en el cor em parlen, els fills que han volat d’un niu d’esperances. El jorn és mes curt però la nit és llarga. Un vent serè fort d’uns núvols que passen, obre els porticons de la meva casa.

Oh nit, que amb els somnis i en desesperança, és nit silenciosa que costa passar-la. Veig un clar de lluna i em dóna esperança, ha fugit el vent la lluna s’amaga, veig una claror de la matinada. Sento una joia esperant que vingui una claror viva a la meva casa.

Durant l’estiu no deixeu els hàbits propis de qualsevol persona i sobretot de l’estudiant: l’interès per conèixer. Per tant, sigueu on sigueu, si seguiu aquest lema, aprendreu tot i essent de vacances. Bon estiu.

La visita del conseller d’Educació, Ernest Maragall al Severo

Dimecres dia 27, vàrem rebre la visita la visita d’Ernest Maragall, conseller d’Educació, de Maria Badia, cap de llista del PSC a les eleccions europees i membre de la comissió d’educació, de Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues, de Teresa Badesa, representant de l’AMPA, i de Juan Fernández, regidor d’ensenyament del municipi, entre d’altres.

La visita al Centre va tenir tres parts. La primera es va dedicar a parlar de temes del’Institut.

Durant la segona es va visitar una aula de cicles formatius, on es va parlar amb l’alumnat de la

problemàtica del jovent i del canvi d’estudi que suposa el procés de Polònia, i on van poder presenciar l’exposició d’un crèdit de síntesi.

La tercera part es va dedicar a campanya electoral, i es va desenvolupar al pati del costat sud.

En marxar, el conseller va intercanviar idees i impressions amb alumnes d’ESO i va assegurar que hi tornaria a començaments de curs.

L E S F O T O S D E L S C U R S O S Q U E A C A B E N

4t-A ESO

4t-B ESO

4t-B ESO

2 Batxiller tecnològic

2n Batxillerat humanístic

CFGM Gestió Administrativa A

CFGM Gestió Administrativa B

CFGM ELO

CFGS 2 EDUCACIÓ INFANTIL B

CFGS ELO 2

CFGS ELO 1

CFGS ADM 1

AFGS ADM2

2CFGS FARMÀCIA

2 CFGS QUIMICA

Farmàcia

Educació infantil 2B

2 CFGS ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

ANIMACIÓ SÒCIOCULTURAL-2

Lorena Dalmau Gómez. Professora del Departament de Serveis Socioculturals i

a la Comunitat i ex-alumna del Severo

-De què fas classe i en quins grups: Sóc professora especialista de cicles formatius. Faig classes als grups d’Integració Social i Atenció Sociosanitària. - Què és això de professora especialista? Jo sóc logopeda i faig classes de la meva especialitat entre d’altres, en faig dues de logopèdia: Pautes bàsiques i Sistemes Alternatius de Comunicació (SAAC) per a 2on d’Integració Social i Comunicació Alternativa per a Atenció Sociosanitària. -Com és que vas començar a fer classe a l’institut? Ja vaig començar fa quatre quan curiosament vaig cobrir una baixa per maternitat d’una professora meva de cicles. Quan vaig acabar, vaig continuar la meva feina de logopèdia i tres anys després em van trucar dient-me que hi havia una plaça i aquí estic. -Des de quan? Sent professora titular de la plaça en porto des de setembre. -Per cert (i si es pot preguntar), quants anys tens? Encara que no ho sembli, en tinc 26.

-Quins estudis has fet? Vaig fer Integració Social, Logopèdia, vaig fer un postgrau de Rehabilitació Cognitiva, vaig començar Magisteri d’Educació Especial (que qui sap quan l’acabaré!) i actualment m’estic formant per especialitzar-me de lo meu. -Quins estudis vas fer al Severo? Al Severo porto ja uns quants anys, vaig fer la ESO, Batx. i cicles!. -Quins records en tens? Recordo moltes coses bones, m’he emportat bons amics i també professors que ara són companys i amics. De la ESO, Recordo a l’Alberto Bergés i a la Àngels que em feien classe de ciències. Al Pepe i al Pozuelo que em donaven tecnologia. Recordo que vaig agafar un crèdit variable a la ESO de tecnologia, no entenia ni fava! Amb el nom us ho dic tot: Automatismes Pneumàtics, no m’assabentava de res!. Del Batxillerat, també recordo al Xavi Nadal que em feia classes d’Història de l’art, m’encantava aquesta assignatura. I recordo moltíssim la Virgínia Mola, Montse Tarín, i d’altres que ja no hi són. I de cicles m’emporto els millors records, aquells dos anys van ser increïbles. Ara hi tornaria a ser alumne una altra vegada. Cada dia aprenia un munt de coses bones. I el que més vaig aprendre és a com ser millor persona. -Creiem que ets de la primera promoció de batxillerat de l’institut. Com ho vas viure? La primera promoció del Batxillerat, i la primera promoció de la ESO. Érem conillets d’índies. Va ser un canvi important passar de la ESO a Batxillerat, era un moment en que el que havies d’escollir el teu futur. No sé si érem prou conscients de la importància que això suposava. Jo vaig escollir Humanitats, el que abans eren lletres pures. Les matemàtiques i jo no ens aveníem massa. No sé com hagués estat el meu futur si hagués escollit el Batxillerat científic. Però crec que vaig fer una bona el·lecció. -Vas fer la selectivitat? Què pensaves estudiar? Vaig fer la selectivitat, dues vegades! I a cap ni una vaig aconseguir la nota per entrar al que jo volia estudiar, que en aquella època era Psicologia. Quan vaig

tornar-la a fer al setembre vaig treure pitjor nota que al juny i quan ens havíem de prematricular per a la universitat ja no quedaven places per res del que ens agradava. I jo tenia clar que volia fer alguna cosa, i que després ja em passaria a Psicologia, així que vaig escollir Dret, mare meva on em vaig ficar!!! Vaig durar 3 mesos!

-Per què vas escollir fer el cicle d’Integració Social? Com la carrera de Dret no m’agradava, tampoc no volia quedar-me penjada. Tenia una amiga que havia començat el cicle d’integració i sempre explicava que estava encantada. Així que amb mediació de la meva amiga vaig aconseguir matricular-me a cicles. Això ja era al febrer, m’havia perdut moltíssimes coses ja. -Vas treballar en el camp de la integració social? En què consisteix la feina d’una integradora social? No, sóc Tècnica en Integració Social però de fet mai he treballat com a tal. Just vaig acabar i ja vaig fer logopèdia, i estudiant vaig agafar una altra feina que no tenia res a veure amb la Integració Social. -Després vas estudiar Logopèdia. Ens en pots fer cinc cèntims? La diplomatura de logopèdia em va agradar molt, però també em va decepcionar molt. Quan vaig acabar ens varem quedar tots amb aquell sabor de boca de: bé i ara què?. No sabíem agafar un pacient i elaborar un tractament adequat. Vam fer molta teoria, però no ens van donar estratègies ni recursos per rehabilitar. Per això la majoria ens vam haver de

buscar la vida llegint llibres, fent altres cursos de formació més específics, etc. -Has estudiat Reorganització Neurofuncional segons el mètode Padovan En què consisteix? És una mica llarg d’explicar, però molt interessant. Començo, encara no he acabat la formació, em queda 1 any. Des de que vaig ficar la poteta al món laboral, sempre he treballat amb gent amb discapacitat, sobretot amb gent amb Paràlisi Cerebral i pluridiscapa-citat. I com a logopeda, em vaig adonar que el que sabia era molt poc i que amb segons quins nois no ho podia aplicar. Buscava alguna cosa més holística que treballés “el tot” de la persona, no només la part de la comunicació. I amb aquest mètode, puc treballar emocions, atenció, equilibri, masticació, deglució, succió, parla, memòria, etc. El mètode treballa a partir d’uns moviments que ja són innats en l’ésser humà, són moviments que fem des de que estem en pla horitzontal fins a que ens fiquem dempeus. Aquests moviments s’han de fer seguint un ordre, l’ordre d’aparició és cronològic. Cadascun de nosaltres em passat per aquests moviments, i quan no hi hem passat és que ha fallat alguna cosa, el nostre sistema nerviós no s’ha format correctament. Per exemple, és curiós que el 95 % de les persones amb dislèxia no hagin gatejat. Com veieu aquestes persones s’han passat un moviment evolutiu en la seva vida molt important. Aquests exercicis van acompanyats d’un ritme i d’un poema o una cançó amb vocabulari ben ric, així al mateix temps que es fa el moviment es va treballant l’oïda i la imaginació. Explicat així, és difícil d’entendre, però com millor es pot demostrar és a la pràctica. Així que si hi ha algun voluntari per oferir-se en fer la teràpia... jajaja -Els estudis que has fet han cobert les teves expectatives? La veritat és que sí, m’hagués agradat canviar algunes coses, però clar no adaptaran una carrera al gust de cadascú. Per això ara m’estic formant i continuaré formant-me per aprendre coses noves. -Què vols (o què voldries) continuar fent?

A mí sempre m’ha agradat estar “en el campo de batalla” com dic jo, la feina de profe realment no és lo meu. M’agrada, perquè cada dia et sorprens, veus com evolucionen els alumnes i sempre t’estàs formant, però a mi el que m’agrada de veritat és el món de la rehabilitació. No dic amb això que compagini les dues feines. També és d’hora per dir el que m’agradaria fer, sóc un “culo de mal asiento” i m’agrada provar coses noves, conèixer nova gent i viure noves experiències. -Com es viu el pas d’alumna a professora? En què canvia la relació alumna-profes; profa-profes? És dur, és dur. Ara valores a tots aquells professors que tenies, s’han de tenir molt ben posats per posar-se davant de 30 persones. Recordo que el primer trimestre anava de Valerianes tot el dia, estava dels nervis. La por escènica no la perdré mai. Quan em van oferir la feina, em vaig plantejar que donaria l’assignatura com m’hagués agradat que me la donessin. Crec que no he oblidat ni oblidaré mai que fa poc vaig ser alumne. S’ha de tenir un respecte molt gran als alumnes. Hi ha vegades que m’encantaria cantar-me a les seves taules i fer d’alumne de cop. -Què és el que més t’agrada de la teva tasca com a professora? I el que menys? El que més m’agrada és que se’m fiqui el cabell de punta quan veig que els hi arriba el que els hi explico i m’estan escoltant. I el que menys m’agrada és que suposa molta feina, al menys aquest any que m’ha vingut tot de nou i partia de cero, molta feina, molt que preparar, molt que estudiar, molt que corregir. A casa no sé com m’han aguantat, treballs per aquí, alumnes per allà.... -L’alumnat que tens és diferent de vosaltres quan éreu alumnes? Molt diferent, sobretot els d’atenció Sociosanitària, no té res a veure. Recordo que aquesta edat no havíem viscut tantes experiències com els meus alumnes. A alguns d’ells mostren una desmotivació envers els estudis i els hi costa, de vegades, reflexionar i donar una opinió crítica sobre els estudis que estan cursant.

-Què opines de la Formació Professional? Hi veus futur? Doncs sí, però penso que no és per quedar-se només amb això. Si desprès vas a la universitat, tens molt més guanyat que algú que ha fet el Batxillerat, tenen una formació específica que els altres no han rebut i una experiència pràctica molt gran. I a més la gent que faci la carrera venint de cicles, és la primera que contracten, perquè ja tenen un rodatge i una experiència.

-Donem fe que ets una cuinera excel·lent. Què t’atreu de la cuina? N’has fet algun curs? De la cuina m’atrau tot, sobretot m’encanta la cuina basca, en especial “els pintxos”, és una meravella com en un mós es poden combinar tantes coses. A la cuina em desestresso i aprofito per fer les barreges més estranyes, espremo la imaginació. Vaig fer un curs en pla hobbie, de vegades hi continuo anant per aprendre coses noves. Però sóc més autodidacta, m’agrada innovar i provar coses noves. -Si ens convides a sopar. Què ens faries?. ? Explica’ns una recepta bona, senzilla i barata, si us plau. Uns pinxos de primer, per obrir boca un segon no gaire contundent i un bon postre. Un dels pinxos seria donar-vos a provar embotit casolà que faig a casa. És boníssim i facilíssim de fer. Triga uns dies, però el resultat bé s’ho mereix. LLOM CURAT A CASA: (millor dit a un pis, ho pot fer qualsevol)

Necessitarem: 400 gr de llom de porc , 230 gr de sucre, 170 gr de sal gruixuda, farigola, orenga, romaní i pebre de colors. Com ho farem: Primer de tot, hem d’escollir un tupper que ens hi càpiga el llom (millor si és de vidre).Desprès barrejarem part del sucre i part de la sal i ho posarem al tupper (fent-li un llitet al llom). Tot seguit posarem el llom a sobre i el cobrirem amb una altra part de sal i sucre. Per finalitzar tapem el tupper i cap a la nevera 2 dies. Passat 2 dies, treiem el llom de la nevera i el rentem a sota l’aixeta i l’assecarem amb paper. Per altra banda en un morter, picarem totes les espècies i arrebossarem el llom amb elles. Embolicarem el llom amb una gassa i ho tornarem a ficar a la nevera 4 o 5 dies. Ho deixarem a la nevera o penjat d’un fil 4, 5 dies o fins arribar al punt que ens agradi més. -Quin és el teu plat preferit? No tinc plats preferits, sinó ingredients preferits. Per exemple, les carxofes m’encanten fetes de la manera que sigui. Però si he d’escollir un plat seria el risotto de ceps. -Ens pots recomanar un llibre i una pel·lícula? Un llibre: Los pilares de la tierra de Ken Follet Una pel·lícula: Bailar en la oscuridad de Lars von Trier - Fas esport? Sí, dansa del ventre. -Què prefereixes platja o muntanya? Les dues coses. -On t’agradaria viure? A Catalunya o al País Basc, en una caseta a la muntanya. -Un color. Verd. -Una peça de roba. Unes sandàlies. -Un complement. Les ulleres de sol. -Un animal. Gos -Tres coses que et portaries a una illa deserta. Una canya de pescar. Una hamaca. El meu company.

L’escola de pares

Aquest curs s’han realitzat a l’Institut quatres conferències on el públic eren les famílies. A petició dels pares i mares del consell escolar, s´han fet les següents xerrades: -Internet segura, per Toñi Moreno, mosso d’esquadra. -L’ús de la intrenet de l’Institut, per Pepe Garcia i Enric Perez -Autoestima en l’adolescència, per Carme Vila. -Prevenció d’addiccions, per Lluís Camino. La bona participació de públic i l’interès dels pares en el col·loqui, ben segur que farà que aquesta experiència tingui continuïtat.

Entrevista a Laura Fernandez Barroso, alumna de batxiller i teekwondista Marina López -Quan vas començar en el món del taekwondo? Tenia sis anys. Abans feia ballet perquè li agradava a la meva mare. Aviat m’hi avorria i em vaig interessar pel taekwondo. -De quin color és el cinturó que portes? Vermell-...-negre. Els cinturons es classifiquen en blanc, blanc-groc, groc, groc-taronja,taronja, taronja-verd, verd, verd-blau, blau-marró, marró, marró-negre, negre. Si es menor d’edat negre-vermell (entres en 1r punt?),i si ets major d’edat,negre i optes al 1r Dan. -Què van dir el teus pares pel fet que et dediquis a un esport dur? A la meva mare no li agradava massa, però el meu pare va posar-se de part meva i va convèncer la meva mare. -En quin campionats has participat? En campionats de free-style, de tècnica i de lluita de Catalunya. -Qui consideres el teu rival més fort? Penso que tothom que s’ho proposi pot arribar a ser un rival difícil. -Quina ha estat la teva màxima satisfacció en relació al teakwondo? En la meva vida té un paper: emserveix de teràpia i es una forma de descarregar energia. -Com ho compagines amb els estudis?

Entreno els dilluns,dimecres, divendres i dissabtes. Ho porta bé, puc compaginar aquest esport amb l’estudi. M’agradaria dedicar-m’hi professionalment.

-Tens alguna superstició abans de lluitar sobre el tatami. Tinc la mania de portar la mateixa roba interior. -Has lesionat greument a alguna contrincant? A alguna. Una vegada vaig fer una fisura a les costelles i es va quedar un moment sense respiració. -Quins premis has rebut? Vaig ser la 1a classificada del campionat de Catalunya de tècnica, de free-style i combat. -Es pot fer amistat amb les contrincants? Sí, he competit amb companyes del meu equip i amb noies que feia poc que havia conegut d’altres equips i hem quedat ben amigues. -Com funciona una competició? M’aixeco al voltant de les 6 h. del mati. Esmorzo un batut i una torrada. A les 8 h. comença el pesatge. A les 9 h. el combats ja estan organitzats i llestos per començar. Al voltant de les 16 h. clouen les competicions i es reparteixen les medalles i copes.

-Com és el lloc on entrenes? Acostumen a utilitzar un gimnàs, entrenem amb un tatami. El material que acostumem utilitzar són : sacs, boxa, paos, manoples, peses, cordes elàstiques, etc. I els llocs on competiu? Ho fem en poliesportius. Es munten 4 o mes tatamis i tenim 4 arbitres, per competició. Cada un es col·loca a un costat, a més dos jutges en una taula, compten el punts que marquen els àrbitres de línea i l’altre esta pendent del cronòmetre. Per últim tenim un àrbitre al mig del tatami que ens va indicant quan comença el combat, el descans, si es fa alguna infracció treuen punts. Els tatamis pels petits son de 10 x 10. Pels adults son de 14 x 14 o de 16 x 16. -Quina durada te un combat? Està dividit en tres parts. Cada part es de tres minuts amb descansos estre elles de 30 segons. Si és petit són dos assalts de dos minuts. En cap moment pot deixar d’haver-hi contada mes de 15 segons si no et baixen un punt “Hong-Young” -Com es divideixen les categories? Fins als 11 anys son babys. Dels 11 als 23 son juniors. Dels 23 als 40 sèniors. Més de 40 són amateurs. -Com us aparellen per fer els combats? Es fan segons el cinturó i el pes. De pes a pes hi ha una diferencia de 5 Kg. Desprès es separa noies de nois. Existeixen combats entre dues persones però també en grups de 3 i2 per cada equip. Quan en cansen o es lesionen o simplement ho marca l’àrbitre cada equip canvia els competidors.

-Has patit alguna lesió dura? Sí, tinc problemes amb els meniscs. Quants tipus de taekwondo hi ha? El taekwondo que faig porta diverses proteccions. I el TIF permet que es poden pegar amb punys a la cara i no porten casc. -Quina es la teva meta M’agradaria arribar als 18 anys amb la mateixa motivació que tinc ara, poder-m’hi dedicar professionalment i ser directiva. -Tens parella? Sí, ell es mè fort que jo, però jo domino més la tècnica. El meu xicot és cantant, toca el baix en un grup que es diu Amenaça Col·lectiva.

-Segueixes una dieta específica No, però si ha de participar a competicions importants faig cas del que em digui el meu entrenador. -Que t’emportaries a una illa deserta? Estris per a poder sobreviure, com un metxero per tenir foc segur, una llança per caçar i una manta, ja que són fredolica.

CONCURS LITERARI DE SANT JORDI 1er premi Rimas, realidades , nimiedades Xavi Urbina García y Ramón Graus Luna. 3 d’ESO Mi vida en rima queda aquí plasmada, una vida entera en catorce versos, omitiré mis vicios y los besos, aunque sin ellos mi vida no es nada. Mi oportunidad desaprovechada, sin riesgo mis días se vuelven sosos, dentro de mí ya sólo quedan huesos, y no se vive de huesos y fachada. La competición como solución, mas no vale ganar con trucos burdos, aquí sólo expongo realidades. Uso la jarana como evasión, catorce versos que suenan absurdos, ya que no cuentan más que nimiedades.

2n premio. Juego del Azar Gustavo Molina Molina. 2B Es la hora, se abre la partida se reparten las cartas, se respira acción sobrecogida. Nadie habla, sólo miran la mano.

La partida transcurre sin cesar, poco a poco se me acaba la mano. Mi mano no es buena, ¿debería abandonar? Tengo miedo, cada uno de los jugadores es un hermano. No sé qué pensar, el riesgo es parte de mi vida ¿ debería jugármelo todo a una? No, aún es pronto para rendirme. No me perdonaría perder esta partida. El jugador de enfrente juega con atención. Me cierra posibilidades, me deja sin opción. No sé si jugará para ganar o para perder, sólo sé que necesitaré póker. Me llaman Fénix por mi forma de jugar movimientos en falso me perjudicarán. Pero modifico para ganar Así es mi forma de jugar. Todo a una, es la hora. Descubren la mano: todos tienen pareja, yo póker, esta vez… gano yo.

Tercer premio Recuerdo Antoni Fotova Badesa. 2n d’ESO Desde el balcón lo veo, veo calles llenas de gente, gente que entra en las tiendas comprando algún recuerdo. Y sin temor lo digo, sí, yo también, también estoy entre esas personas, que compran algún recuerdo. Los hay de toda clase, grandes, pequeños, baratos y caros, pero en el fondo todos son recuerdos. Sin embargo, no hay mejor recuerdo que estar aquí. Vivir ese caos en medio de la ciudad, con las personas a las que quieres, todo son recuerdos. Cada persona siente un recuerdo, el recuerdo al que quiere, no siempre es el mismo, ni siempre es material, a veces el recuerdo es el de alguien especial, con quien desearías compartir ese momento. Y aquí estoy, mirando y recordando recordando cada momento, para no olvidar. Al olvidar se pierde, se pierde un recuerdo, el recuerdo de alguien o el recuerdo de algo. Este es mi recuerdo, espero que alguien guarde uno de mí, para que, cuando ya no esté, siempre exista, en algún recuerdo.

Poemes finalistes La Tortuga D.Perez. 1c La tortuga li diuen poruga, és lenta i menuda La tortuga es llesta i espavilada i de vegades entremaliada.

Adiós Koki C. Martinez. 2ª Todavía hoy recuerdo tus ojitos negros, brillaban como el sol. Todavía hoy recuerdo tus rizos grises, eran todo caracol. Todavía hoy recuerdo tus ladridos agudos, sentada en el balcón. Y quiero seguir así, recordando a mi mejor amiga, a quien tantas noches se durmió a mi lado, a quien tantos peluches siendo niña me robo. Te fuiste de nuestro lado, dejando un profundo dolor. Pero en mi recuerdo, seguirá estando tu olor. Dejaste a tu hija en casa, dignas hijas de tu lealtad Jamás borraré tu recuerdo, a tu lado, empecé a caminar.

Vaig al zoo! Adrià Rodríguez. 1A Vaig al zoo, em trobo un lleó vaig al zoo, quina mala olor! Pel passeig del zoo, van molts pares amb els seus infants, mirant uns elefants, a les seves gàbies també hi ha molts vegetals. Quina meravella, quants animals! Després ens trobem un orangutan. M’ho he passat molt bé, amb el meu amic Joan. La paz y la guerra Lídia Castro. 1 d’ESO. Dos estrellas están contentas en el cielo contentas, alegres y en paz otras estrellas están enfadadas, tristes y en guerra. Una niña miró al cielo y sintió pena y tristeza. ¡No! No hagáis la guerra mirad las otras estrellas que brillan en paz y alegría y daos la mano.

Gotes de pluja Lydia Perez 1A Pel carrer vaig caminant. gotes que em freguen la cara, unes gotes que entristeixen sempre la mirada. la pluja va caient, jo seguiexo caminant, i amb el rostre ben mullat, trobo a un nen enamorat.

Soneto Marina Tarrés Mercader Laura Rodríguez Elena Mi corazón sufre por no quererte, mi alma está triste por mi soledad aunque necesito mi libertad, para mí es imprescindible tenerte. Me caen las lágrimas por no verte, siento deseos de felicidad, sé que esto tan sólo es una amistad, mejor no hubiera sido conocerte. Sueño con alcanzar un beso tuyo, sueño con ese abrazo tan sincero, sueño con que me libras de mi infierno. Mi sueño se convierte en un murmullo, Nunca me has dado ese abrazo que quiero, Ya no sueño con ese amor eterno.

Temps Raquel Lendines Torres 4A Tot aquest temps, tot allò viscut, mesos serens, mesos amb tu. Tot se n’ha anat. no és com abans, fem-nos enrere, deixem-ho estar. Ara som lluny, lluny dels records, en tinc un munt, tot no és amor. Em fas fer mal, quan ho eres tot, i ara demanes que et perdoni jo. Altres persones, uns altres temps, altres maneres i sentiment. Miranda Tatiana Campero 2B Tu mirada dice te quiero Pero tu corazón no siente mas que despreció Nuestro amor se rompió Y todo lo que quedaba de nosotros desapareció Tu querías tenerlo todo Pero el viento se llevó todo poco a poco Intentaste ser el mismo de antes Pero no pudiste y te hundiste Los dos intentamos creer en el amor Pero no podíamos porque teníamos mucho dolor.

L’amor Sara Sánchez- Gil Palomares 3A Amant meu , home del meu cor, amant de la meva vida, Per vos donaria jo tot el que tu voldries. El meu cor pateix per no tenir-te al meu costat, i la meva ànima està trista per la meva soledat. Si estiguessis a prop meu, em rendiria als teus peus. tot el meu voltant de color de roses estaria tintat. La teva tristesa és la meva tristesa, si tu cremes, jo cremo, però sobretot, si tu m’oblides, jo moro al teu oblit. Unas palabras de amor Ronnie D. Chiriboga Ceballos 2B Estaba bajo la penumbra de mi corazón roto, Y tú, mi dulce flor de loto, Así me encontraste, Y unas cuantas palabras me dedicaste. De repente un rayo de luz iluminó mi camino, ¿ será, acaso ese mi destino?... Si algún día cierro los ojos te perderé, Pero cuando los abra te encontraré Y siempre te amaré. Pero hoy me dices que te marchas Que para siempre te vas… Pero siempre recordaré esas palabras, en las que me decías que me amabas…

Sin Rumbo Sergi Boix Fernández 2B Aire de abril recorriendo los rincones refleja la brisa que persigue sensaciones Avanza la vida cuidadosa y sincera Es el tiempo sigiloso que nos espera. Oigo la lluvia que aparece por momentos Deleitadas gotas que escondes mis lamentos. Los días amables que yo hice madurar Son frutos de mi vida difíciles de olvidar.

El tiempo Miguel Mañas Pellejero 2B Qué importa si hoy no hago nada si ni siquiera salgo de la cama. Tal vez soñando, viva más que despierto Tal vez despierto, sueñe más que durmiendo. Dicen que todo tiene un precio, Que la recompensa paga el esfuerzo. Puede que tengan razón y sea cierto, Pero nunca perderé mi tiempo de perder el tiempo.

Democracia Yasmina Almató Tomás. 2B La democracia es nuestra forma de gobierno para hacernos felices todo el tiempo entero. Y yo me pregunto: ¿ eso es cierto, si en realidad juegan con nuestro pensamiento? Este gobierno promete prosperar Y en realidad sólo veo sus bolsillos avanzar. Con el nuevo plan Bolonia han convertido en una roña, los estudiantes replican, se quejan mientras los mossos d’esquadra heridas les dejan. Y por no hablar de la realeza que viviendo de nuestros impuestos, arreglan la Zarzuela con poca despresa. Se quejan de acoso mediático pero luego posan desde su barco Británico luciendo sus lujosas prendas y esperando que el pueblo les quiera.

El tiempo de la vida Lorena López Sánchez. 2B La primavera siembra las flores, y el camino se tiñe de colores. el viento susurra por las calles de las grandes ciudades. Y yo, mirando por la ventana, veo la escena cotidiana del gran despertar del alba. El fugaz tiempo viste la vida, y aporta comida y bebida, a este inminente final. Miro hacia atrás, y sólo veo al compás silenciar las notas de nuestro ciclo vital. Siempre nos quedará el recuerdo, de ver la vida desfilar, en el camino hacia la eternidad.

El viento Carlota Marín Córdoba. 4A El viento azota con fuerza no entiende de pueblos ni banderas, El viento azota feroz arrancando mi corazón. ¿Dónde lo ha llevado? ¿Dónde lo ha escondido? Como un rosal sin rosas, como un mundo sin mar, como un cielo sin sol, estoy en mi corazón. ¿Dónde lo ha llevado? ¿Dónde lo ha escondido? -Devuélvemelo, es mi último suspiro.

Poema 1 David vilchez 1A Era un dia ple d’alegria, les fulles verdes dels arbres sortien, le flors amb tots els seus colors naixien, I donaven pas a la primavera que venia. Els ocells cantaven una cançó, els animals del bosc trobaben l’amor els nens petits jugaven al parc amb motivació. La rosa vermella sortia, l’arribada de Sant Jordi anuncia, el cantar del rossinyol s’oïa, i les orenentes volaven amb simpatia.

Vull que la primavera no s’acabi, i que amb ella els entrontament passin. Donem pas a la benviguda pau, que per la continuïtat del mon és la clau.

Poema 2 Albert Martínez Rienda Miro por la ventana veo la lluvia caer entre gota y gota se ilumina la silueta de la persona que me viene a ver Es alegre y simpática como el croar de una rama. Muy lista y astuta, siempre en su rostro tiene la alegría que representa una persona tan bella Sus ojos de color azul representan un mar tranquilo donde los peces, a veces, tienen miedo de moverse con su mirada penetrante no deja de alumbrarme El sol desaparece, la oscuridad llega yo desde mi ventana veo alejarse a la persona amada.

Alardea el recuerdo Lorena Rojas López. Batxiller Tarde de cálida brisa te hayas, bajo el son de tu manta, que me alejas y me enredas en un baile de esperanza. Sonidos que alardean por cantar, yo que en vuestros juegos quiero entrar y no me dejáis respirar. Silencio en el viento es lo que ofrecéis. Mas no lo quiero. Pues deseo con inquietud vuestras voces al unísono, que calmen mi añoranza y me devuelvan la confianza. Una tela de sueños forjados con recuerdos olvidados del pasado y una nueva canción se componía, a la vez que mis lágrimas en luz se convertían. Ecos que me alegraron En una tarde de verano. Pues les escuché susurrar Lo que era el cantar. Poema 3 Pablo Mañas De golpe la noche comenzó y la oscuridad todo absorbió un faro despertó e iluminó y a todos hombres y más enamoró Yo quiero que de ti brote una sonrisa y tus dientes brillen como el sol entre la brisa y que tu cabello liso y suave me dé de tu amor la llave Ahora yo te quiero a ti y espero que tus labios dicten un sí. Cuando tus ojos den la luz al sol y se ilumine todo, alumbraràs al amor.

Poema 4 Valeria ledeño Veliz 1A Por todos esos momentos contigo siempre tendrás mi cariño, sé que en ti puedo confiar que tú conmigo siempre estarás. De mi vida no quiero que te vayas que yo sin ti no valgo nada con tu presencia alegrar mis días amigo, gracias por tu compañía. Alondras Robert C. Mora Ruiz Vuelven sus nidos a posar las alegres alondras de la mañana, cantoras. Ojos brillantes como diamantes, En el aire, sus alas se remontan Y alzan el viento sus almas sonoras. Vuelven las alondras lejanas y distantes Las copas de los almendros coronan, Florida sus ramas con flores rojas, Entre los cánticos gorjeantes, Brillan en la mañana y soleadas, moran. Entre pétalos dorados y color mora Yace su alma, que entre flores ronda.

Poema 5 Miquel Angel Morin Cordoba Camino tras camino, Ciudad tras ciudad, yo voy buscando mi libertad sin límite, que me deje opinar. ¿Crees que algún día la voy a encontrar? ¡Oh libertad perdida! venme a buscar Para que mis pensamientos Puedan volar.

Poema 6 Dafne Gallardo 3B Un gran problema hi havia un drac furiós es menjava totes les “ganades”. Un dia el rei va dir, la meva filla anirà i una noble cavaller la rescataria El cavaller victoriós, va a anar a buscar al drac I una enorme espasa li va donar. De la sang d’aquell drac Una rosa va sortir i el cavaller victoriós i a ella li va dir vols casarte amb mi? Els molinets de paper Elia Pérez sallent 1A Molinets de paper, Gireu i gireu sense saber per què. Algunes vegades us fem girar, però d’altres us fa girar el vent.

Molinets de paper, sembla que tingueu vida, perquè, quan el vent corre i us empaita, gireu amb molta alegria. Molinets de paper, no sou res sense aire, en canvi, amb aire ho sou tot. no us esforceu en volar gaire, perquè amb petits braços n’hi ha prou. La primavera Pep Oriol Lonares 1A El cel està ben tapat, la primavera triga a arribar tant a Badalona com a Esplugues de Llobregat. El bon temps es fa pregar. Tinc ganes d’anar amb xancletes i a la platja anar a nedar sense samarreta i amb el banyador posat. Dos mesos falten per acabar el curs, que de vegades marxo de molt bon gust.

Utopia Andres Matinez 2A Corrent per aquest bosc infinit, el vent em despentina els cabells, i les branques m’estripen el vestit blau amb estampes de clavells. Buscant alguna sortida per lliurar-me d’aquest laberint, esperança per tornar a la vida, esperança per continuar vivint. Els temors em segueixen, les preguntes no tenen resposta paraules que esperen ¿fins quan ha de durar l’aposta? Un món imaginari crea una utopia. Desitjos de poder anar-hi, la realitat escassament es copia. Records que mai s’obliden es mantenen i s’enyoren, imatges que no s’esborren, paisatges sense vida. Aquest laberint sense sortida no em deixa sortida l’esperança fugida només amb ganes de plorar.

Guerra i fam Carlota Marín Córdova 4A Cases ensorrades, nens treballant, guerres que avancen sense parar. Un nen plora ningú l’ha escoltat, el soroll de la guerra l’ha despertat. Pel desert caminen nens desconsolats, van amb armes a aprendre a matar. La fam passeja governament pels carrers, pares i mares no saben què fer. Treballen tot el dia sota el sol esgotador, i a la nit van a la frontera a trobar la solució Cases ensorrades, nens treballant guerres que avancen sense parar. L’amistat Anna varela 1B Si et sents trist, si et sents sol. si tens timidesa, si tens por. Si sents tot això cal que ho solucionis aviat. si ara no busques un remei, potser quan el trobis serà massa tard.

Un bon amic podria ser la medicina. explica-li el que et passa i t’ajudarà de seguida. Un bon amic amb tu sempre estarà. Un amic de veritat mai t’abandonara. Els amics són com l’oxigen. per viure sempre se’n necessiten. Els amics són com la salut: Quan els perds et trobes abatut. És imprescindible trobar l’amistat. tenir un amic és molt important.

Dissabte Adrià Vega 2n A Avui és dissabte i no he d’anar a l’escola Jo em quedo al llit perquè vaig a la meva bola, Em llevo a l’hora de dinar, Tot el dia en pijama, a cap lloc de d’anar. Jugo a l’ordinador, amb tota tranquil·litat, Jo ja he fet els deures, ho tinc tot acabat, A la tarda surto al carrer Afer el que vull fer.

Ja és l’hora de sopar Quan acabi de sopar, la tele em posare a mirar Puc estar fins tard, perquè demà a cap lloc he d’anar, Ja és molt tard, me’n vaig a dormir O potser un còmic em posaré a llegir.

L’estrella Aquesta nit he somiat amb una estrella fugaç era blanca i brillant com un dur diamant. He demanat un desig Ser sempre feliç! Avui al despertar-me tot era diferent, la vida m’ha canviat totalment! El meu desig s’ha acomplert i el meu cor ja és feliç.

1

LES ACTIVITATS DE SANT JORDI Com ja és tradicional, per a la diada de Sant Jordi l’alumnat d’ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL ha preparat un seguit d’activitats destinades a l’ESO.

Enguany les activitats que ens han ofert giraven a l’entorn de la celebració del BICENTENARI D’EDGAR ALAN POE. És per això que, a més de les exitoses PARADETES d’elaboració de roses o de punts de llibre, d’escriptura de poemes o d’intercanvi de llibres, aquest any van preparar unes altres relacionades amb la literatura de terror, que també van tenir molt d’èxit.

I això no és tot: l’obra de Poe ens va permetre també recuperar una activitat que, organitzada any rera

any pels alumnes (alguns potser ja pares dels de l’alumnat que ara hi ha participat) de l’antiga Formació Professional durant la Setmana Cultural, havia esdevingut mítica a l’institut: EL TÚNEL DEL TERROR.

Fotos fetes en flasch en el tunel del terror

No es van equivocar: malgrat la cua, el crits i les tremolors, molts van ser els qui van voler tornar a entrar.

Océano de sol

Mi vida es esa canción, amiga de la luna Escrita en el corazón

Para ahuyentar la noche oscura

Si tuve los destinos Entre la razón y el loco desatino

Fue porque conocí juegos prohibidos Para morir viví, muero por estar vivo

A medio camino

El 12 de mayo murió Antonio Vega, caminó tranquilo al encuentro de un invierno frío que, esta vez, no dejó pasar. Se quebró el sitio de mi recreo y me quedé sin el Elixir de mi juventud.

Nunca me gustó mucho Nacha Pop, pero sí él. Sus canciones, su guitarra, su porte, su voz y sobre todo sus letras, lírica en estado puro, me han acompañado desde hace bastantes años. Le seguí de cerca cuando abandonó el grupo y me interesó todo lo que hizo, no en vano ha sido la banda sonora de lo importante y de lo insignificante en mi vida. Estos últimos años me reconcilié con su aspecto enjuto y ensimismado y disfruté de su fragilidad y fuerza, de la humildad y grandeza de sus últimos conciertos, arropado por el cariño y mimo de su banda.

Mi deseo es seguir descubriéndote siempre…

Ana Quintín

Donde nos llevó la imaginación donde con los ojos cerrados se divisan infinitos campos Donde se creó la primera luz germinó la semilla del cielo azul volveré a ese lugar donde nací De sol, espiga y deseo son sus manos en mi pelo De nieve, huracán y abismos el sitio de mi recreo Silencio, brisa y cordura dan aliento a mi locura Hay nieve, hay fuego, hay deseos allí donde me recreo.

El sitio de mi recreo

Y es que hoy, aún quedan ojos que mirar.

No se oiga ni una queja más...

Del elixir de juventud Bebimos juntos prometiéndonos la

vida. ¿Quién nos llamó ? , ¿qué pudo ser ? Nos puso de la mano desde el primer

día.

Elixir de Juventud

DISCOGRAFÍA (www.antoniovega.org) Antonio Vega inició su carrera en solitario tras la despedida del grupo Nacha Pop en 1988. Desde 1991, con No me iré mañana, ha publicado 7 discos que convierten en una referencia única como compositor, guitarrista e intérprete.

No me iré mañana El sitio de mi recreo Océano de sol Anatomía de una ola (1991) (1992) (1994) (1998)

De un lugar perdido Básico Escapadas 3000 noches con Marga (2001) (2002) (2004) (2005)

BIOGRAFÍA ... Y HASTA TU OIDO LLEGUE LA MELODIA SALVAJE…

Antonio Vega Tallés nace en Madrid el 16 de diciembre de 1957. Es el Mediano de una familia de siete hermanos. Su padre es un prestigioso médico especializado en traumatología.

Inicia sus estudios universitarios en 1975, sin demasiado interés. Estuvo matriculado dos años en la Escuela de Arquitectura, otros dos en Sociología y después en la Escuela de Pilotos, pero

ninguna de le interesa, la música absorbe todo su interés.

La sala de conciertos Pentagrama se inaugura en 1976, uno de los lugares favoritos de la nueva ola madrileña. Antonio Vega hace referencia al "Penta" en su canción "Chica de ayer", un himno

de la movida madrileña de los ochenta, considerada la mejor canción del pop español por revistas como Rockdelux o Rolling Stone (ed. española). La compone en 1977 mientras cumple el servicio

militar en Valencia

En 1978 forma Nacha Pop junto a su primo Nacho García Vega, Carlos Brooking y el batería Ñete. Tras presentar sus maquetas por varias discográficas, la firma Hispavox les contrata para publicar su primer álbum, con Teddy bautista como productor. A ese primer álbum le siguieron

otros con títulos como 'Buena disposición', 'Más números, otras letras', 'Una décima de segundo', 'Dibujos animados' y 'El momento'. Pero en 1988 las diferencias entre Antonio Vega y Nacho García Vega hacen que el grupo decida su disolución, no sin antes publicar un doble disco en

concierto, titulado 'Nacha Pop: 80-88', que, sin planteárselo, resulta ser su mayor éxito.

En 1991 Antonio Vega publica su primer trabajo en solitario, una auténtica obra maestra, 'No me iré mañana' y en 1992 el recopilatorio 'El sitio de mi recreo'. En 1993 le rinden un homenaje con el doble álbum 'Ese chico triste y solitario', que incluye sus canciones versionadas por músicos como Gabinete Caligari, Los Secretos, Alaska, Ramoncín, Ketama, Rosendo o Tam Tam Go, entre otros.

En 1994 publica 'Océano de sol', y realiza una gira por toda España, como demostración de que, a pesar de los rumores que circulaban, Antonio Vega se encontraba en perfecto estado de salud.

Los siguientes cuatro años colabora con otros artistas y participa en conciertos de homenaje. En 1996 ofrece un concierto en Madrid en el que colaboran sus antiguos compañeros en Nacha Pop.

En 1998 tras un silencio de cuatro años, publica 'Anatomía de una ola', más acústico y tranquilo que los anteriores; y en 2001 'De un lugar perdido', que le valió para ser nominado para los

Grammys latinos. Sigue a éste en 2004 un disco de colaboraciones, entre otros con Amaral, con los que canta "Cómo hablar"; Jarabe de Palo o Elefantes. Su último trabajo se publica en el 2005,

'3000 noches con Marga', donde rinde homenaje a la que fue su compañera, Margarita del Río, tristemente fallecida.

En el año 2007 Antonio se reúne con Nacho García Vega y deciden volver como Nacha Pop en una gira por España que culminó en Madrid en un concierto recogido en el disco Tour 80-08.

En abril de 2009 Antonio Vega es hospitalizado debido a una neumonía aguda y suspende varios conciertos. Fallece el 12 de Mayo de 2009 y con él toda una manera de concebir la música

QUADERN DE BITÁCORA Esplugues, Sigean, Cotlliure, Esplugues Avui, 26 de Maig del 2009, hem anat a França. Ha sigut una sortida organitzada pel departament de castellà i el departament de llengües estrangeres i els professors que ens han acompanyat han sigut la Sílvia Hernández, la Teresa Clemente, el Diego Arias i la Carme Lamata, que fa la cronica. Hem hagut de matinar una mica ja que el “rendez-vous” era a les 6:45 a.m., però hem sortit puntuals a les 7:00 am., des de la plaça de la piscina. Jo pensava que el viatge se’m faria molt llarg, però cap a les 9:00 am el conductor s’ha aturat un quart d’hora per què esmorzéssim, una mica abans d’arribar a la frontera. Desprès hem continuat ruta cap a la Reserva de Sigean, on hem arribat a les 10:30 a.m. Allà, una guia ha pujat amb nosaltres al autocar i ens ha estat explicant coses interessants dels animals: que si les girafes tenen 7 vertebres cervicals com nosaltres, que si el lleó mascle porta una melena al voltant del coll, que si els ossos del Tíbet tenen una taca al voltant del coll que sembla que portin un collar, ah! I que els hi encanta els neumàtics dels cotxes i que per això no ens varem poder aturar molt en aquesta part!! Desprès de fer la volta al parc( una hora i quart), hem baixat del autocar i hem pogut visitar la resta dels animals (elefants, chimpancés, dromedaris….i ocells) a peu tot menjant-nos el bocata.

Cap a les 13:30 abandonàvem el parc amb destinació a Cotlliure, que és un petit poble mariner i molt bonic. Mentres baixàvem hem vist que el Canigó era nevat i envoltat de núvols. Semblava que portés un barret!!!

A Cotlliure hem arribat cap a les 15:00 i de seguida hem anat a visitar la tomba d’en Machado i la casa on va viure. La Sílvia ens ha explicat coses interessants d’aquest escriptor espanyol: que era professor de francès a Soria, que es va tindre que exiliar a França per culpa de la Guerra Civil que va haver a Espanya a l’any 36 (que lluny queda tot això, però que important és conèixer la història dels nostres avis per entendre la seva repercussió en la política actual!!!!). Per cert, sabeu que en Joan Manel Serrat canta poemes que va escriure en Machado??

Per últim, a Cotlliure hem fet una activitat que s’ha inventat la Carme. Els que estudiem anglès hem hagut d’anar a la oficina de Turisme i demanar un mapa de la vil·la de Cotlliure. També hem hagut de demanar pels llocs mes interessants (n’hi han molts: el castell, l’església, els carrers…). També hem hagut de demanar pel moviment pictòric anomenat Fauvisme, on un dels principals pintors va ser en Matisse, i també hem hagut de demanar per les escultures d’en Marc André 2 Figueres.

Els que estudiem francès, però hem fet una altre activitat. En el dossier hi havia 15 paraules que no havíem estudiat i hem hagut de demanar a la gent que era i a quina botiga podíem anar a comprar-ho: Pois-chiche, a la botiga de « frutis et légumes » Dentifrice, al « supermarché ».

En realitat el francès i el català s’assemblen molt tot i que canvia una mica la pronunciació!!!!

També hem hagut de demanar que significaven unes quantes paraules en Argot i traduir-les: Un mec----------un homme----------un noi Buff !!!, quantes maneres d’expressar-nos que tenim a les llengües !!!! Cap a les 17 :00 p.m. tornàvem cap a Barcelona Per cert Cotlliure estava preciós, hi havia un sol molt blau i l’aigua era molt blava, semblava una postal amb el castell i la església!!! Esperem repetir l’any que ve!!!!!!

Intercanvi amb alumnes d’Hamburg Les fotos que us oferim són fruit d’una estada a Hamburg. L’alumnat de serveis sòcioculturals i a la comunitat va trobar–se amb un grup d’alumnat alemany.

Picasso a Esplugues Josep Mora

Durant aquesta primavera hem pogut veure una exposició al Casal Robert Brilles sobre el Guernika de Picasso. Va estar Picasso a Esplugues? no Conec cap document que en parli, però si tenim en compte que la carretera per anar a Barcelona passava per Esplugues, podem deduir que hi va passar moltes vegades. Des de l’arribada fins a les sortides d’estiueig cap a Màlaga i després cap a Horta de Sant Joan (Terra Alta). Va néixer a Màlaga el 1881 . El seu pare era professor de dibuix i fou destinat a la Corunya el 1891. I després a Barcelona el 1995, a l’escola de Llotja. On Pau Picasso s’hi va matricular. D’aquest any es conserva a l’arxiu de Llotja una instància on el jove alumne de 14 anys sol·licita permís per copiar obres del Museu fora d’hores de classe. Un document que el pintor arxiver Salvador Moreno em va mostrar i que em va impressionar tenir-lo a les mans pel que representava i per la claredat d’idees d’un noi als 14 anys! A partir de 1904 s’instal·la a París. És l’època rosa El 1936 fou nomenat director honorífic del Museu del Prado.

L’abril de 1937 en plena guerra civil, Guernika es bombardejada per l’aviació, Picasso queda impressionat per la barbàrie i durant dos mesos pinta un gran mural que exposar-lo al pavelló espanyol de París per l’Exposició Universal.

Per la carrega simbòlica que tenia el quadre i pel nou sistema de tècnica de representació, s’anava fotografiant periòdicament l’evolució de la pintura, conscients de la importància que significava. Una part dels dibuixos parcials que servien per confeccionar el mural, han estat en l’exposició d’Esplugues. És sorprenent com els temes d’estudi i de proves son mes i ocupen una superfície més gran que el resultat final. Fet que ha de servir de referent per comprovar que per arribar a un bon resultat, abans cal estudiar-ho i fer proves, ni els virtuosos ho fan a la primera. L’exposició fou visitada per alumnat de l’ESO i han realitzat treballs ben interessant sobre l’artista i la seva obra.