entrevistes a moreso

27
Índex d’entrevistes “No contemplamos perder la carrera de Humanidades” (El Pais, 14 de maig 2005) “Les universitats hem d’apostar pels postgraus i la recerca” (L’Ebre, 20 maig 2005) “Hay que apostar por la universidad si queremos sobrevivir a la globalización” (La Vanguardia, 22 maig 2005) “El decreto del catalán no debe impedir que lleguen profesores de fuera” (ABC, 22 maig 2005) “La convergència europea pot ser una oportunitat per a la UPF de créixer en els estudis de postgrau” (Avui, 23 maig 2005) “El procés d’adaptar les universitats a l’espai europeu ha començat de mala manera” (El Punt, 29 maig 2005) “Els nous rectors” (Medicampus, maig 2005) “La supresión de titulaciones tiene que ver con el fondo católico de algunas rectorías” (La Razón, 4 juny 2005) “Les humanitats han estat víctimes de baralles gremials” (L’Hiperbòlic, 21 juny 2005) “Llevamos retraso en la convergencia europea” (La Gaceta de los Negocios, 4 gener 2006) “La esencia de una universidad pública” (entrevista indirecta) (La Vanguardia, 15 gener 2006) “Cualquier reforma debe respetar la autonomía de las universidades” (Muface, març-maig 2006) “PRBB is without a doubt a cutting-edge scientific facility” (Catalonia Today, 18 maig 2006) “Posgrados a la medida” (Clarin, 4 juny 2006) “La Universidad necesita una ley más ambiciosa. No se debería aplazar mucho más el debate sobre la financiación de la educación superior” (El Mundo, 7 juny 2006) “La meva aspiració és que la UPF sigui a Barcelona el que la NYU és a Nova York” (Món Empresarial, maig 2007) “El que realment ens preocupa és la manca de polítiques clares” (LaMalla.net, 24 maig 2007)

Upload: jjmoreso

Post on 29-Nov-2014

1.005 views

Category:

Education


1 download

DESCRIPTION

 

TRANSCRIPT

Page 1: Entrevistes A Moreso

Índex d’entrevistes • “No contemplamos perder la carrera de Humanidades” (El Pais, 14 de

maig 2005) • “Les universitats hem d’apostar pels postgraus i la recerca” (L’Ebre, 20

maig 2005) • “Hay que apostar por la universidad si queremos sobrevivir a la

globalización” (La Vanguardia, 22 maig 2005) • “El decreto del catalán no debe impedir que lleguen profesores de fuera”

(ABC, 22 maig 2005) • “La convergència europea pot ser una oportunitat per a la UPF de créixer

en els estudis de postgrau” (Avui, 23 maig 2005) • “El procés d’adaptar les universitats a l’espai europeu ha començat de

mala manera” (El Punt, 29 maig 2005) • “Els nous rectors” (Medicampus, maig 2005) • “La supresión de titulaciones tiene que ver con el fondo católico de

algunas rectorías” (La Razón, 4 juny 2005) • “Les humanitats han estat víctimes de baralles gremials” (L’Hiperbòlic,

21 juny 2005) • “Llevamos retraso en la convergencia europea” (La Gaceta de los

Negocios, 4 gener 2006) • “La esencia de una universidad pública” (entrevista indirecta) (La

Vanguardia, 15 gener 2006) • “Cualquier reforma debe respetar la autonomía de las universidades”

(Muface, març-maig 2006) • “PRBB is without a doubt a cutting-edge scientific facility” (Catalonia

Today, 18 maig 2006) • “Posgrados a la medida” (Clarin, 4 juny 2006) • “La Universidad necesita una ley más ambiciosa. No se debería aplazar

mucho más el debate sobre la financiación de la educación superior” (El Mundo, 7 juny 2006)

• “La meva aspiració és que la UPF sigui a Barcelona el que la NYU és a

Nova York” (Món Empresarial, maig 2007) • “El que realment ens preocupa és la manca de polítiques clares”

(LaMalla.net, 24 maig 2007)

Page 2: Entrevistes A Moreso

• “La polémica sobre el catalán no afecta a nuestra adaptación a Europa”

(El Mundo – Campus, 15 octubre 2008) • “Una bona oferta de postgraus atrauria talent cap a Barcelona”

(iBarcelona, octubre 2008)

Page 3: Entrevistes A Moreso

0. UN

IVE

RS

ITA

T P

OM

PE

U F

AB

RA

Page 4: Entrevistes A Moreso
Page 5: Entrevistes A Moreso
Page 6: Entrevistes A Moreso
Page 7: Entrevistes A Moreso

0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Page 8: Entrevistes A Moreso

0. UN

IVE

RS

ITA

T P

OM

PE

U F

AB

RA

Page 9: Entrevistes A Moreso
Page 10: Entrevistes A Moreso
Page 11: Entrevistes A Moreso

0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Page 12: Entrevistes A Moreso
Page 13: Entrevistes A Moreso

0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Page 14: Entrevistes A Moreso
Page 15: Entrevistes A Moreso

muface 202 marzo, abril, mayo 200634

¿Qué valoración hace del borrador de refor-ma de la LOU?Me parece adecuado que, en las circunstanciasactuales, se haya planteado una reforma parcialde la LOU y que se modifiquen los aspectos quehabían causado más insatisfacción entre las uni-versidades. No tiene sentido abrir de nuevo unproceso constituyente y de reforma de los estatu-tos, como el que nos vimos obligados a hacer enel pasado todas las universidades.

¿Sobre qué aspectos debe fundamentarseesta nueva reforma universitaria?Cualquier modificación o reforma parcial de lalegislación vigente debería respetar, esencial-mente, la autonomía de las universidades.Esto significa diseñar las políticas desde la con-fianza en las universidades, tanto en la selec-ción del profesorado, como en el diseño de los

“Cualquier reforma debe res petar la autonomía de las universidades”

Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra

Este catedrático de Filosofía del Derecho va a cumplir unaño al frente de una de las más prestigiosas universida-des, donde ha ejercido también como vicerrector deProfesorado y del Espacio Europeo de Educación Superior.Autor de numerosos libros, además de haber realizadoestancias de investigación en diferentes universidadesespañolas y extranjeras, piensa que cualquier reformadebe pasar por diseñar políticas desde la confianza en lasuniversidades y que el nuevo sistema docente debe basar-se en “la consecución de competencias del estudiante yno exclusivamente, como hasta ahora, en la transmisión odominio de conocimientos”.

Las universidadesespañolas han

dado en losúltimos años un

saltoespectacular enlo que se refiere

a la investigación

planes de estudio, etcétera. Conceder autono-mía y libertad a las universidades y, después,exigirles responsablemente resultados, previaevaluación, de agencias independientes.

¿Cómo afronta la Pompeu Fabra el procesode transformación al Espacio Europeo?El Proceso de Bolonia es una oportunidad mag-nífica para la universidad española y, en particu-lar, para la UPF, porque uno de los grandescambios será convertir la formación de postgrado–que actualmente se basa en titulaciones propias,no oficiales y a precios privados– en una ofertasólida y articulada para captar nuevos estudian-tes. El postgrado representará para nosotrosnuestra vía natural de crecimiento en los próxi-mos años. Esperamos hacer una oferta de calidady a precio público para atraer a estudiantes defuera de Cataluña.

¿Cree posible una convergencia con Europateniendo en cuenta la amplia diversidad demodelos y sistemas educativos en la UE?No sólo la creo posible, sino que la consideroimprescindible. La convergencia de modelos edu-cativos facilitará la movilidad de los estudiantespor toda Europa, que es el espíritu del proceso.

¿Es partidario de acortar las carreras comopropone el MEC?Sí. De hecho, en la UPF siempre hemos sido par-tidarios de la estructura del 3+2. Es decir, de unprimer ciclo o grado, de tres años, de concepcióngeneralista, seguido de un postgrado, de dos años,que serviría para obtener el título de máster y quetendría una orientación más acentuada hacia laespecialización profesional o investigadora. ¿A qué se debe que las universidades públi-cas estén perdiendo alumnos en los últimosaños?Hay dos motivos principales. Por un lado, el eviden-te descenso de la curva demográfica de los nacidos a

Page 16: Entrevistes A Moreso

¿Qué opina sobre la polémica de la enseñan-za del castellano en Cataluña?Es razonable que a un profesor de fuera se le exija,al cabo de un tiempo, un nivel de catalán quegarantice los derechos de los alumnos a aprenderen esta lengua. Dicho esto, abogo por un sistema,similar al que ya se aplica en los países escandina-vos, que no exija el conocimiento del catalán en elmomento de la incorporación, sino después de unplazo de unos dos años, es decir, a posteriori. Así,podemos captar a profesores de valía de fuera, yaque debemos evitar que el catalán se convierta enun obstáculo para la atracción de talento. La UPFes un buen ejemplo, ya que el 33 por ciento delprofesorado es de fuera de Cataluña y enel departamento de Economía yEmpresa, una cuarta parte defuera de España. Al poco tiem-po, todos ellos entienden elcatalán oral y escrito. MM..SS..

a dos bandas

mediados de los años ochenta. Del otro, el aumentode la oferta debido al incremento de centros públicos,privados y de la Iglesia, que en quince años ha hechoduplicar el número de universidades en España. Sinembargo, deseo señalar que en la UPF la demandaen primera preferencia es muy superior a la oferta yque en ninguna de nuestras titulaciones el número deestudiantes ha descendido.

¿Qué opinión le merece el papel que desem-peñan las universidades privadas?Es difícil generalizar. Hay universidades privadasque han centrado una atención preferente a ladocencia, aunque no tanto a la investigación.Por otro lado, hay otras que creo que no hanaportado nada relevante al sistema universitarioespañol.

¿No cree que la función investigadora estáescasamente desarrollada en nuestra uni-versidad?Las universidades españolas, en general, handado en los últimos años un salto espectacular enlo que se refiere a la investigación. No debemosolvidar que es en la universidad donde se lleva acabo la mayoría de los proyectos de investigaciónaplicada del país. Ahora bien, este esfuerzo debeacompañarse de mayores recursos públicos y pri-vados para fomentar la investigación, el desarro-llo y la innovación. En este sentido, valoro posi-tivamente la promesa del Gobierno de incremen-tar el presupuesto destinado a I+D+I y los prime-ros pasos ya realizados para cumplirla.

¿Qué principios orientan su universidad?El compromiso permanente de la UPF es ofreceruna enseñanza y una investigación de calidaddesde el respeto escrupuloso a los valores de la uni-versidad pública, es decir, a la libertad de pensa-miento y a la crítica y, obviamente, a la igualdadreal de oportunidades.

petar la autonomía de

El postgrado representará

paranosotros

nuestra víanatural de

crecimientoen los próximos

años

Page 17: Entrevistes A Moreso

0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Page 18: Entrevistes A Moreso
Page 19: Entrevistes A Moreso

0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Page 20: Entrevistes A Moreso
Page 21: Entrevistes A Moreso

El Referent / FORMACIÓ DIRECTIVA - 43MÓN EMPRESARIAL / MAIg 2007

esforç i ha augmentat la par-ticipació del PIB en recerca. Això ha permès augmentar el nombre d’investigadors però el sector privat encara està enrere. Les grans empreses se n’han adonat d’això i han creat departaments de R+D molt potents (amb relació amb la universitat) però les petites empreses tenen més dificultat. I ja sabem que un 80% dels treballadors estan en petites i mitjanes em-preses, per tant això és una mica dificultós. Crec que si fem les coses bé també se-rem capaços de donar el salt en aquest tema.

Com creu que s’haurien de fer les coses?Jo seria partidari de fer un gran pacte per l’ensenyament superior, la recerca i la inno-vació. Recerca i innovació van lligades per dues vies al sistema universitari i perquè aquesta sigui potent cal que siguem capaços de formar millors professionals a les universitats. A més, no hem d’oblidar que la cantera de la recerca està a la universitat i no n’hi ha una altra. És un element clau.

Però, per què és tan impor-tant la necessitat d’un pacte?Tots estem d’acord que u n i v e r s i t a t , r e c e r c a i innovació són estratègics pel país. Si hi hagués un pacte d’aquesta naturalesa, aquests tres punts clau pel futur quedarien una mica més aïllats dels vaivens polítics que darrerament han representat moltes d i f i c u l t a t s e n l ’ à m b i t universitari i aquest tema és prou important com perquè el govern lideri clarament un projecte. Caldria ajuntar tot el que tenim en recerca per crear un pol d’atracció de talent al sud d’Europa, amb els millors investigadors. Sinó, no ho aconseguirem. E ls l locs on les coses funcionen és perquè la massa crítica és enorme.

Formació directiva

Mònica VillanueVa

Fa alguns dies que l’àmbit de la universitat és portada als diaris. Tots els rectors coincideixen en què la Conselleria no acaba de funcionar.Ara que ja han passat uns mesos, tocaria que el govern definís més clarament els ob-jectius que pensa assolir. D’una banda, tenim una millora del fi-nançament però encara no sa-bem com es distribuirà. D’altra banda, la partida pressupos-tària per inversions del 2007 és molt més baixa de l’esperada i la política de recerca està sen-se definir. Més de 50 centres de recerca a Catalunya encara no saben la seva articulació.

La comunitat universitària catalana està d’acord en què la universitat és poc operativa per culpa de l’abús de controls existents. Més autonomia seria la solució?Sí. El sistema universitari està fonamentat amb el principi de desconfiança inicial i això es tradueix amb molts controls previs però, cap a posteriori. Algú controla com funcio-nen les titulacions?, quina és la inserció professional? No. Hauríem de canviar cap a un sistema de confiança en el sis-tema universitari, avaluar la qualitat i finalment concedir finançament d’acord amb els resultats obtinguts. La reforma de la LOU s’hi acosta tímida-ment amb la desaparició del catàleg de titulacions i això permetrà oferir titulacions que siguin més atractives.

Parlant del catàleg de titu-lacions, el sistema universitari català està molt saturat?El problema no és tant que hi hagi massa titulacions, sinó que les tenim mal distribuïdes. Per exemple, Oxford fa les carreres que té tothom, però, a més, sense afegir-hi recursos, també té carreres mixtes com matemàtiques i filosofia. El model seria fer una oferta més atractiva amb els recursos humans i materials que tenim, més que inventar-nos

titulacions. A més, d’aquesta manera potser atraure’m més gent de fora ja que tindrem opcions més imaginatives que els altres no fan.

Fa poc llegíem a la premsa que d’aquí uns anys faltaran metges. Està previst que la UPF tingui la titulació de Medicina?Des que vam començar els es-tudis de biologia, tenim un pro-jecte interessant i ambiciós. Però, per raons diverses, fins ara no ha sortit. Podríem fer alguna cosa conjunta amb la UAB i l’hospital del Mar, apro-fitant els recursos en l’àmbit biomèdic que nosaltres tenim a Biologia. Seria una oferta do-cent diferenciada, interessant, que tindria més en compte la formació mèdica en assistèn-cia primària. Estem en dispo-sició de fer-ho i ho hem dit als diversos responsables.

Segueix pensant que no som capaços de construir un discurs de qualitat respecte a una institu-ció pública, però sí a una privada? Molta gent segueix pensant que la UPF és una universitat privada.Que tenim dificultats per tal que s’associï la qualitat al servei públic és veritat. Tot i que, no

en tots els àmbits, ara tothom sap que els millors hospitals de Barcelona són públics i de gran qualitat. Però, és veritat que ens ha costat una mica, és un repte pendent i hem de ser capaços de mostrar-ho. De totes maneres, en l’àmbit uni-versitari, Oxford, Cambridge i la Universitat de Califòrnia són públiques i estan dins les deu primeres del món. Crec que depèn d’altres coses com el fi-nançament, el model, la selec-ció del professorat, el sistema de govern...

Digui’m tres elements bàsics per fer una universitat pública millor:Primer: atreure els millors es-tudiants. Segon: la selecció del professorat. La Pompeu, és la universitat amb diferència que té més professors estrangers (un 12%). Però si contéssim els professors que han llegit la tesis doctoral fora d’Espanya, arribaríem al 33%. Tercer: el go-vern de les universitats. Actual-ment és molt feixuc i està poc adaptat per ser una institució moderna ja que hi ha masses departaments i centres de de-cisió . En aquest sentit, Euro-pa ja ha millorat molt.

“La meva aspiració és que la UPF sigui a Barcelona el que la NYU és a Nova York”

ENTREVISTA A jOSEP jOAN MORESO, RECTOR DE LA UNIVERSITAT POMPEU FAbRA

aquest mes farà dos anys que Josep Joan Moreso va ocupar el càrrec de Rector a la uPF, sent la universitat de l’estat amb més presèn-cia de professors estrangers. És conscient de les deficiències del nostre sistema universitari, per això defensa un model exigent amb l’alumnat i un sistema flexible i amb més autonomia que permeti adaptar les titulacions segons la demanda.

I com hauria de ser el finança-ment?A Europa s’ha discutit mols so-bre això i hi ha un acord bastant gran que el sistema actual molt equitatiu no és. Espanya està molt lluny de la mitja europea per això hauria de començar a millorar les beques i crear un bon model de préstecs univer-sitaris. Aleshores, les aporta-cions podrien ser més grans i, automàticament, l’exigència també. Un exemple seria que la segona o tercera matrícula es pagués a cost real ja que una persona no pot tenir oportuni-tats indefinides.

Quin seria el seu exemple europeu o mundial pel que fa la manera d’entendre la Universitat?L’aspiració que voldria és que la Pompeu Fabra fos a Barcelona el que la New York University és a Nova York. Totes dues te-nim una ubicació molt urbana, al centre de la ciutat. No es po-den comparar les ciutat però ho dic sobretot per l’estil, la forma de fer.

Considera que les empreses espanyoles saben gestionar el seu coneixement?El sector públic ha fet un

Josep Joan Moreso al terrat del Rectorat la Universitat Pompeu Fabra. / DIANA DURÁN

“Més que inventar-nos titulacions, cal fer una oferta més atractiva amb els recursos que ja tenim”

“El sector privat espanyol encara està enrere en inversió en R+D“

“Caldria ajuntar tot el que tenim en recerca i crear un pol d’atracció de talent”

ME122
ME122
ME122
Page 22: Entrevistes A Moreso

Dijous, 24 de maig de 2007 

Canal municipi: Escriu el municipi per veure les not

Canals Participació Usuaris Multim èdia La teva carpeta

Infolocal Catalunya Espanya Internacional Digitàlia Cultura Castellers Educació Notícies Opinió

Esports Medi ambient Drets humans Turisme Joves Dona Gent gran Salut Mèdia Economia El Temps La Petita Malla

Cercador:

cerca avançada

Agenda Fotos del dia Vídeos del dia Especials Enllaços Webs amics

El teu correu:

Contrasenya:

He oblidat la contrasenya

Vull un correu de laMalla.net

Almanac

Avui és: Sant Vicenç de Lerín, Santa Ester

Tal dia com avui: 1844 - Morse transmet el primer missatge telegràfic.

Correu

Portada > Educació > Notícies

Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra

"El que realment ens preocupa és la manca de políclares"

Nuria Mahamud (laMalla.net)

Durant les últimes setmanes, els rectors de les universitats catalanes no han ocultat el seu malestar amb la conselleria de Josep Huguet. La situació sembla passar ara per ara per un moment de calma i els rectors han pres la iniciativa organitzant-se en comissions per analitzar els problemes i proposar solucions. D'aquesta i altres qüestions com el futur marc de Bolonya parlem amb el rector de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso.

"Els pressupostos de 2007 han defraudat les expectatives i els compromisos d'inversions de les universitats"

Les relacions dels rectors amb el conseller d'Universitats, Josep Huguet, han estat "una mica" tenses últimament. Tenen la sensació que les universitats han quedat desemparades per aquesta macroconselleria o aquest xoc té més a veure amb l'estil personal del conseller? Bé, dir exactament el perquè és una mica difícil. El tema es va disparar quan el Govern va aprovar els pressupostos de 2007 i les universitats ens trobem amb menys diners dels que esperàvem, un fet que defrauda les expectatives, i en molts casos els compromisos, d'inversions per aquest any i que va unir-se a la dimissió,

Sumari:

veure informaci

"Els pressupostos de 2007 han defraudat les expectatives i els compromisos d'inversions de les universitats"

"Bolonya no supossa cap procés privatitzador de les universitats i permetrà formar millors professionals"

"El rendiment docent de la Pompeu Fabra dobla el percentatge d'èxit de la mitjanacatalana"

Josep Moreso, al despatx del rectorat de la UPF

Set comissions per solucionar els dèficits de les(26/04/2007)

Notícies relacionades 

Página 1 de 4laMalla.net - "El que realment ens preocupa és la manca de polítiques clares"

24/05/2007http://www.lamalla.net/canal/educacio/noticies/article?id=169306&did=all

Page 23: Entrevistes A Moreso

Per reflexionar: Només l'home que res espera és vertaderament lliure. - Edward Young

pràcticament la mateixa setmana, dels dos directors generals. Respecte si una conselleria com aquesta és la més adequada, jo crec que l'estructura del govern la decideix el govern, les universitats no ens hem de ficar en això. El que realment ens preocupa és la manca de polítiques clares.

Són els rectors qui es comprometen a presentar a la conselleria una sèrie de propostes, i no a l'inrevés, com seria habitual... Per què s'ha arribat a aquest punt? Potser perquè això sí mostra una mica la manca de propostes per part del conseller... Els grups de treball s'han constituït per fer una agenda clara dels problemes i de les prioritats per ordre d'importància i urgència. Diuen que un problema ben plantejat acostuma a ser mitja solució. Pel que fa al pla plurianual d'inversions, estem en condicions de dir que es tancarà ben aviat d'una manera, espero, raonablement satisfact òria. Altres qüestions [les infraestructures, la política de personal, el nou mapa de titulacions...] estan més obertes. Els grups s'han fet de manera que les universitats participen en totes les comissions. En concret, jo estic com a rector a la comissió de personal, però el vice-rector i el gerent participen en altres comissions.

El president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, Antoni Giró, es sorprenia, en unes declaracions al diari AVUI, de la inèdita sintonia existent entre els rectors de les universitats públiques. Realment, les postures són tan coincidents? Hi ha la voluntat de crear lligams. A Europa es treballa més en xarxa i a Catalunya voldríem articular un sistema com aquest. La competitivitat és necessària, però només és intel·ligible sobre un background de cooperació.

"Bolonya no supossa cap procés privatitzador de les universitats i permetrformar millors professionals"

Un miler d'estudiants es manifestaven fa uns dies per protestar contra el "procés privatitzador" que suposarà el procés de Bolonya. Hi està d'acord amb aquesta visió? No. En cap sentit. És veritat que al nostre pa ís hi ha un tant per cent dedicat a beques molt menor que a la Unió Europea i que no hi ha una política de préstecs, per tant, perquè els estudiants es puguin dedicar full time a la universitat és necessari que hagi tots aquests medis, sinó no seria equitatiu. Però que quedi clar que les deu universitats més importants d'Europa són públiques; Oxford i Cambridge són públiques. També consideren que s'infravalora els professors no doctors i els alumnes... Els professors són doctors a tot el món, i això ho hem de tenir clar. El nucli de professors permanents són persones amb una acreditada experiència docent i de recerca, i la recerca comença pel doctorat. Això és compatible amb la col·laboració amb la universitat de professionals experts en la seva matèria com a professors associats i amb els estudiants de doctorat en període de formació com a teaching assistants. Els professors permanents són doctors, aquesta és la nostra voluntat i així ho estem fent.

 

Un miler d’estudiants es manifesten a Barcelona contra laLOU (10/05/2007)

Notícies relacionades 

Página 2 de 4laMalla.net - "El que realment ens preocupa és la manca de polítiques clares"

24/05/2007http://www.lamalla.net/canal/educacio/noticies/article?id=169306&did=all

Page 24: Entrevistes A Moreso

Quins són els reptes de Bolonya? Per una banda, que el nostre sistema de grau, màster i postgrau i doctorat permeti formar millors professionals, que és el que la societat europea necessita per conservar el nivell de benestar i igualtat que té Europa; i per una altra, dinamitzar la recerca perquè la universitat sigui un dels motors de la societat del coneixement. Aquests són els objectius i em resulta difícil creure que algú hi pugui estar en contra. Ara els nostres estudiants de grau tenen una formació raonable, però no surten amb una sèrie de competències com dirigir una reunió en anglès o fer un discurs en públic.

La Universitat Pompeu Fabra està preparada per aquests objectius? El 70% dels estudiants de primer curs estan estudiant la carrera amb el mètode de Bolonya, que es concreta en menys lliçons teòriques i més seminaris. Segurament som la universitat que estem fent més esforç.

"El rendiment docent de la Pompeu Fabra dobla el percentatge d'mitjana catalana"

Enguany la UPF es situa per primera vegada entre les tres primeres posicions del rànquing de "50 carreres" que elabora EL MUNDO i set titulacions ocupen la primera posició. Com interpreta aquests bons resultats? La Pompeu Fabra sempre ha tingut molt present l'excel·lència docent. La puntuació del rànquing d'EL MUNDO és com la dels medallers dels Jocs Olímpics. Es compten només les "medalles" d'or i això és el que ens ha beneficiat. A més, s'ha de tenir en compte que la UPF és molt més petita que la resta d'universitats que ocupen les primeres posicions i que la puntuació depèn en un 40% del que opinin professors d'altres universitats. Això vol dir que tenim una política de selecció de personal raonable. Aquesta dada contrasta amb l'alt índex d'abandonament d'alguns estudis. Quina és la causa i que faran per invertir aquesta tendència? Per fortuna, el tenim molt analitzat. Sabem on es concentra el problema i hem treballat en aquest àmbit i hem aconseguit superar-ho. Per descontextualitzar la pregunta cal dir que el nostre rendiment docent segueix tenint el doble de percentatge d'èxit que la mitjana catalana.

Altre dels objectius és millorar la funció docent. Quines mesures es prendran? Perquè el sistema de Bolonya funcioni necessitem tenir grups petits i el curs que ve incorporarem la figura del teaching assistant, que serien estudiants de doctorat becats per fer aquesta col·laboraci ó Tinc molta fe que funcionarà, perquè una de les dificultats de les universitats espanyoles és que tenen un percentatge massa elevat de professors permanents. Estem pensant aplicar una pràctica que tenen també les universitats anglosaxones, que seria contractar professors que encara que hagin fet la tesi a la Pompeu Fabra després hagin estat un temps en altre universitat o centre d'investigació, precisament perquè el procés de selecció no estigui viciat.

 

Página 3 de 4laMalla.net - "El que realment ens preocupa és la manca de polítiques clares"

24/05/2007http://www.lamalla.net/canal/educacio/noticies/article?id=169306&did=all

Page 25: Entrevistes A Moreso

El Campus de la Comunicació es podrà estrenar el proper curs? I el de la Ciutadella? A la nau de Ca l'Aranyó portarem grups de recerca aquest curs i pel proper (2008-2009) traslladarem els graus que hi ha ara a l'edifici de la Rambla. A la Ciutadella tenim el centre de recerca gairebé acabat i de moment posarem aules prefabricades entre la biblioteca i la caserna de Jaume I per tenir més espai docent. Per al Mercat del Peix tenim un projecte a mig termini per fer un centre de recerca amb incubadores de negocis o bussiness bridge en un espai de més de 30.000 metres quadrats construïbles.

Publicat 23/05/2007 - 06:00h

mida lletra guardar escoltar enviar imprimir

Veure opinions d'altres not

Opinions de la not

 

Vols afegir el teu comentari a la notícia?  

Nom:

NORMES D'ÚS l Les opinions són dels internautes,

no pas de LaMalla.net l Els comentaris han de mantenir

l'educació i el respecte als altres. l No s'admeten comentaris que

vulnerin les lleis espanyoles. l LaMalla.net es reserva el dret a

eliminar comentaris que no s'atenguin a aquestes normes o que no guardin relació amb el tema.

Escriu la teva opinió ..

En general,tenim uns polítics mediocres quan aquests haurien de ser la flor i nata de la societat ipreocupant és que la cosa va a més llevat d'honroses excepcions.Les persones millor preparades...

Anònim - 23/05/2007 17:48

Mapa del web Què és laMalla.net Qui som Fes laMalla.net pàgina d'inici RSS

                         © 2006-2007 Xarxa Audiovisual Local Avís legal [email protected]

Página 4 de 4laMalla.net - "El que realment ens preocupa és la manca de polítiques clares"

24/05/2007http://www.lamalla.net/canal/educacio/noticies/article?id=169306&did=all

Page 26: Entrevistes A Moreso

0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Page 27: Entrevistes A Moreso

OCTUBRE 2008 9Barcelona

“Una bona oferta de postgraus atrauriatalent cap a Barcelona”

Felicia Esquinas

Què s’hi juga la universitat cata-

lana en el procés Bolonya d’a-

daptació al nou espai universita-

ri europeu?

La universitat catalana és raonable-

ment bona. Però si volem fer un salt

endavant de debò, que situï algunes de

les nostres universitats entre les mi-

llors d’Europa, necessitem fer-hi al-

guns canvis en formació i recerca. I l’a-

daptació a l’Espai Europeu d’Educació

Superior és una gran oportunitat.

Què s’hauria de millorar?

Tot i que és bona transmetent coneixe-

ments, la nostra universitat és menys

capaç de transmetre el que ara s’ano-

menen competències i habilitats. Un

exemple: els nostres estudiants de dret

en saben com els estudiants alemanys,

italians o francesos. En canvi, no tenen

formació en competències que un ju-

rista necessita en l’actualitat, com ara

treballar en equip, fer un escrit ben ar-

ticulat, parlar en públic adequadament

o dirigir una reunió en anglès. I això

ens ho diuen les empreses, les admi-

nistracions... Tothom.

I a l’àmbit de la recerca?

La recerca ha millorat molt a Catalunya

els últims 25 anys. Ara hem de ser ca-

paços de capturar investigadors de pri-

mera línia -ja en tenim alguns- i fer un

salt que, si surt bé, repercutirà a mig

termini en la millora del teixit produc-

tiu perquè la nostra societat sigui de

debò una societat del coneixement, per

què la innovació es transformi en ri-

quesa i producció per a tothom.

Quin model d’universitat pro-

mou l’Espai Europeu d’Educació

Superior (EEES)?

Això ha preocupat molt un sector de la

nostra societat i alguns estudiants en

concret. Puc garantir que el model de

l’EEES no canvia l’eix central de la uni-

versitat a Europa, que és una universi-

tat pública, oberta a tothom. Això nin-

gú no ho ha posat en dubte, ni cap de

les grans universitats europees ni cap

dels països que ja han fet més canvis

que nosaltres. A Europa, gairebé totes

les millors universitats (Oxford, Cam-

bridge...) són públiques. Ara bé, si la

universitat europea vol millorar, cal

millorar-ne el finançament. Hem de

dedicar-hi més diners. Com? Pensem-

ho. Una altra cosa a millorar és l’estruc-

tura de govern de les universitats per

fer-les més adequades al present.

Els detractors del procés Bolo-

nya també hi veuen un perill de

mercantilització de la universi-

tat pública, que es posa al servei

dels interessos del mercat. Què

n’opina?

Entenc l’esperit que anima aquestes

crítiques, però crec que no estan justi-

ficades. La mercantilització a vegades

s’entén per part dels estudiants com

el fet, diuen ells, que les empreses pu-

guin condicionar els plans d’estudis i

la recerca que es fa a la universitat. Jo

garanteixo que l’autonomia de les uni-

versitats, i de la UPF en concret, pel

que fa als plans d’estudis és absoluta, i

també l’autonomia dels investigadors.

No hi ha cap perill al respecte. El que

sí ens donen les empreses és informa-

ció sobre allò que caldria als nostres

professionals i no tenen. Però això és

un input adequat.

Com hauria de ser la relació en-

tre universitat i empresa?

De cooperació intensa i de respecte

mutu. Així és als països on funciona

raonablement bé. El problema, al nos-

tre país, és que històricament havíem

viscut una mica d’espatlles. Si som ca-

paços d’incrementar la relació també

ho serem de produir més riquesa i be-

nestar. Això és necessari, i la situació

a poc a poc està canviant.

Quina mena d’universitat vol

ser la Pompeu Fabra?

Una excel·lent universitat europea,

amb un clar biaix al postgrau i a la re-

cerca. D’això, al món anglosaxó en

diuen una research university, una

universitat capaç de tenir grans inves-

tigadors i formar els millors professio-

nals en aquesta línia. Barcelona és

una ciutat amb una qualitat de vida i

una oferta cultural i d’oci molt cone-

guda al món, que en deu anys podria

esdevenir, si fem les coses bé, una

destinació desitjada per a la formació

de postgrau. Això ajudaria molt Bar-

celona, perquè atrauria talent cap a la

ciutat i la ciutat seria capaç de reno-

var-se. Aquesta ciutat ho vol i està en

la bona direcció, i això és el que po-

dem aportar les universitats.

Què suposa l’entrada en funcio-

nament del Campus de la Comu-

nicació a Ca l’Aranyó?

És un projecte entre la UPF i la ciutat,

que ha creat sinergies molt adequades a

l’entorn del 22@, on es troba. Tant

Joan Clos com l’alcalde Jordi Hereu van

comprendre que un districte del conei-

xement i la innovació havia de ser ca-

paç d’atreure presència universitària,

estudiants, formació avançada i recerca.

Un altre element de transforma-

ció de la universitat són les no-

ves tecnologies (TIC). Com està

afectant la seva introducció a

l’estructura universitària?

Les TIC han canviat la manera de fun-

cionar dels estudiants i dels profes-

sors. I tenim molts reptes al davant.

Un dels que estem treballant ara, a

l’UPF, és l’e-administració, la possibili-

tat que els estudiants facin la seva re-

lació amb la universitat electrònica-

ment. Ja n’estem posant les bases. Als

cursos de segon, tercer i quart, més

del 95% dels nostres estudiants es

matriculen per Internet. Una altra ini-

ciativa ha estat la creació d’un espai al

nostre web que dóna accés a molta de

la producció científica de la UPF. Els

reptes de les TIC seguiran i haurem de

estar-hi tots presents.

I els professors, com viuen tots

aquests canvis?

A l’UPF es viuen bé. Només hi ha una

preocupació, i és que la manera d’im-

partir la docència que iniciem ara re-

quereix molt més del professorat i

dels estudiants. Per als professors, el

nou sistema podria suposar que con-

sumissin gran part dels seus recursos

en la docència i no puguin dedicar-se

a la recerca. És una cosa que em preo-

cupa i que estem tractant d’equilibrar.

Hem demanat molt en aquesta adap-

tació a l’espai europeu i les adminis-

tracions no ho han finançat suficient-

ment. Esperem que ara es faci. pPodeu veure un extracte d’aquesta

entrevista en format vídeo al web

www.bcn.cat. Cal introduir el cognom

de l’entrevistat al cercador de notícies.

“Si la universitat europea vol millorar,

cal dedicar-hi més diners”

E N T R E V I S T A

La universitat està vivint una profunda transformació

amb l’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament

Superior (EEES). En parlem amb el rector de la UPF,

capdavantera en l’adaptació a l’EEES i que el gener

inaugura el Campus de la Comunicació

Josep Joan Moreso

Rector de la Universitat Pompeu Fabra

Neix a Tortosa l’any 1959 | És catedràtic de Filosofia del Dret

de la Universitat Pompeu Fabra | Ha estat vicerector de professorat

i de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES)

u16046
Línea