1

Entrevistem!

Alumnes de 3r C i 3r D, curs 2010-11 Llengua i literatura catalanes IES Lluís Companys

Ripollet

2

Passar temps amb aquestes persones m'omple molt i fa que cada dia

pugui sortir-ne amb un sommirure. Maria, treballadora del Centre de Dia de Ripollet Irina Clemente, Irene Casaled

Avui estem amb la Maria,una jove de 20 anys, de Cerdanyola. Com ella ens ha

dit, porta aproximadament 2 anys treballant al centre, encara que no li ha estat cosa fàcil perquè ha hagut de compaginar-ho amb els seus estudis i encara més difícil, els moments en què els seus pares no van donar una aprovació al fet que treballés jove, per si perjudicava els estudis. Però la Maria se'n sap en sortir d'aquestes situacions. És una noia molt aplicada i responsable. Doncs bé comencem l' entrevista!

Bona tarda Maria,com estàs? Molt bé, espero que vosaltres estigueu bé, perquè jo a més estic nerviosíssima! Suposem que serà normal,nosaltres també n'estem una mica,a tu mai t'havien fet una entrevista? Doncs la veritat és que no, però em fa molta il·lusió que hàgiu pensat a fer-la sobre algú que treballa al centre, poca gent sap per a què serveix. Doncs si et sembla bé, començarem parlant sobre el Centre i el teu dia a dia. Explican's una mica quan es va obrir i amb quin objectiu? Crec recordar que el centre porta obert uns cinc anys, encara que jo només n'hi porto dos. L'objectiu era crear un espai on la nostra gent de tercera edat pogués passar temps amb altres persones. Però,sobretot està dirigit a aquestes persones que no es poden fer càrrec d'ells durant el dia i aquí els poden deixar fins les vuit del vespre i és molt millor per a tots. Tu creus que fer aquest projecte era una bona proposta o no? Jo crec que sí, perquè per aquelles persones que ho necessiten és molt pràctic i ho agraeixen molt.

3

El centre és només per la gent del poble o també poden ser d'altres, com per exemple Cerdanyola,Montcada..? Doncs òbviament és un servei obert a tothom, aquí vénen gent de Ripollet com de Sant Cugat per dir-te, a més tenim un cotxe habilitat per a ells, que els pot portar a casa. Si et sembla, ara ens agradaria parlar sobre el que es fa al centre. Quines activitats feu durant el dia? Aquesta pregunta és complicada, la veritat. Fem moltes coses, vuit hores donen per a molt. Doncs al matí si no han esmorzat els podem donar alguna peça de fruita o sucs, depèn del que puguin menjar i al migdia mengen tots junts en una sala que tenim molt àmplia. D'activitats, doncs a les dones els agrada molt els tallers que fem de davantals, costura, ganxet, treballs manuals..i els homes es decanten més per jugar al dòmino, cartes...però també n'hi ha que els agraden a tots per igual,com les sessions de cine o quan fem gimnàstica,els agrada molt i s'ho passen molt bé tots junts. Pel que fa a les activitats, hi ha alguna diferència segons l'edat o malaltia? Clar que sí, en un principi totes les activitats les podrien fer tots, però n'hi ha per exemple que tenen més mobilitat que d'altres o que alguns els costa entendre més les coses encara que ho aconsegueixen fent. Però ningú es queda sense fer res, excepte els que dormen (riu). A més de totes les coses que feu, els porteu d'excursions o feu sortides? Alguna vegada han fet algun grup, de gent entre 50-70 anys i han anat a menjar al camp o surten de passeig. Però no tots poden fer-ho. I et sembla que totes les activitats que feu són beneficioses per a ells? No totes. És a dir, algunes són perquè passin l'estona, com veure pel·lícules, escoltar música, fer tallers...d'altres com la gimnàstica sí, perquè aconseguim que fasin esport de forma divertida. Ells poden creure que estan jugant, però segons quins exercicis els posem, doncs els va bé per les cames,espatlla i d'altres. Respecte al centre, a l'hora de contractar algú, creus que aquesta feina podria fer-la qualsevol persona? Em sembla que no. Perquè per treballar aquí t'ha d'agradar molt el contacte

4

amb els avis i més que res, és per vocació. A la persona que no li agrada no pot treballar aquí. Aquesta pregunta es una mica complexa.A tu et sembla que aquesta feina pot agradar a la gent jove com tu? Teniu raó, sí que és una mica complicada.A mi em sembla que no agrada, és molta responsabilitat i pot semblar avorrit des de fora. Però, jo treballo aquí perquè m'agrada, no té més. LLavors, si en tinguessis l’oportunitat, no canviaries de feina? No, aquesta m'agrada molt. A més tinc molt d'afecte als avis, perquè jo fa temps vaig perdre alguns dels meus i passar temps amb aquestes persones m'omple molt i fa que cada dia pugui sortir-ne amb un sommirure. Segons tu, tenir cura dels avis és "bufar i fer ampolles"? Depèn del moment, a l'hora de fer activitats no hi ha cap problema, perquè els agraden molt. Però,de vegades poden no voler menjar-se el que toca, no tots per això. I quan hem de netejar-los no els agrada molt, pot ser els fa vergonya llavors sí que són moments una mica més tensos. Com ens has dit, hi ha moments tensos, tant a l'hora de menjar com per netejar-los, en alguns casos. Tu alguna vegada t'has trobat en una situcació així i els nervis t'han pogut? Potser alguna vegada, sí.Que jo recordi va ser una, que després del moment em vaig sentir molt malament i vaig anar cap a l'avi a abraçar-lo.Però en el moment, que estàs en calent, suposo que els nervis et poden i jo aquella vegada vaig cridar i no ho vaig poder evitar. Abans d'acabar l'entrevista, ens agradaria parlar una mica sobre la teva vida fora del Centre. Si no és molt demanar. Tu a més de treballar aquí, estudies. És molt difícil compaginar-ho tot? Jo crec que això és cosa de la persona. Jo al matí vaig a classe fins al migdia i a la tarda vinc aquí a treballar. LLavors he d’organitzar-me a l'hora d'estudiar, etc. Però no m'ha estat pas difícil. Ara estudies per ser cuidadora infantil,per exemple en guarderies, no? Sí, sembla que tot estigui lligat, m'agrada molt cuidar dels altres, ara estic amb

5

els avis, espero que en un futur sigui amb nens també. Està clar que ets una noia molt ocupada, el teu temps lliure quan i com és? Doncs el meu temps lliure bàsicament són els caps de setmana, llavors aprofito per quedar amb les meves amigues i aprofito per sortir. Encara que més d'una vegada quedo entre setmana, perquè m'agrada molt passar-mo bé i hi ha vegades que les ganes em poden (riu). Però crec que com qualsevol noia de la meva edat, tampoc és això de sortir cada dia, no ho crec molt convenient si vols treurat un títol i a més treballes. Encara que les coses semblen que t'han anat molbé, vas tenir una etapa una mica difícil a nivell familiar: Sí, va ser quan vaig dir als meus pares que treballaria al centre i tot això. Ells al principis'hi van opossar, suposo que no creien que podria combinar-ho tot, però ara estan veient que sí i aposten per mi en totes les coses que faig. Doncs per últim et diem que es nota que tens les coses molt clares i esperem que tot et vagi molt bé. Sobretot gràcies per haver-nos dedicat aquest temps i esperem que t'hagis sentit comoda. Jo també espero que us vagi moltbé i arribeu fins on vosaltres us proposeu. I gràcies a vosaltres per fer la entrevista sobre aquest tema, m’he sentit molt còmoda i estic molt contenta!

6

Era president del Club Tennis Taula Ripollet.A més a més em van

nomenar president d’amics del teatre i vaig fundar Ripollet Ràdio. Ramon Argenté

Sonia Cubí, Alex Perez, Raquel Rubio i Queralt Bustos Avui entrevistarem en Ramon Argenté que va néixer l’1 de juliol del 1944 a la Rambla Sant Jordi de Ripollet. Ell va ser fundador del Club Tennis Ripollet, penya Barcelonista de Ripollet i Ripollet Ràdio.

Porta trenta-tres anys al tennis taula i actualment n’és el president. Fa quaranta anys que és membre d’amics del teatre com a actor i president. Actualment té tres programes a Ripollet Ràdio, un que es diu “revivals”, i dos d’esports. Donem pas a les preguntes. Com vol que el tractem de tu o de vostè? De tu, em fa sentir més jove. T’han fet cap cop una entrevista? Sí, a Tv3 i al canal 2 de la televisió espanyola. Quins estudis tens? No vaig arribar al batxillerat, estudis primaris i prou. No és com vosaltres que esteu fins als vint anys, jo als catorze anys ja vaig començar a treballar. Eres bon estudiant? No gaire, no gaire, estudiant per al teatre sí però per al col·legi no. De petit què pensaves que volies ser de gran? Sempre havia somiat que a la zona residencial dels pinetons hi hagués una emissora de ràdio, on fes un programa de música romàntica de nit, amb una altra dona. De petit jo sempre havia tingut aquest somni. Quan vas començar a dedicar-te al món del teatre? Doncs l’any 1956

7

vaig fer la meva primera obra de teatre, una peça, d’una mitja hora. Feia un paper de tartamut, em deia Lluís, i a partir del 56 vaig estar fent sis obres l’any, fins el 2000 que ho vaig deixar. A més a més, em deien l’home comodí perquè feia tot tipus de papers. Quin paper de teatre dels que has fet ha estat el més difícil per a tu? No sé si coneixeu l’obra d’Àngel Guimerà Terrabaixa, era una obra d’aquelles de fa molts anys de pagesos de la muntanya que cuiden cabres, era difícil. Què ho fa que siguis president de tantes institucions? No, home jo vaig sortir escollit president del Club Tennis Ripollet però després vaig renunciar-hi perquè jo ja era president del Club Tennis Taula Ripollet, i a més a més em van nombrar president d’amics del teatre i vaig fundar Ripollet Ràdio. Per què vas decidir practicar tantes coses? A la meva època, tots els esports es feien al centre parroquial, només n’hi havia quatre, el Club Bàsquet Ripollet, el Club Ciclista de Ripollet, el Club Tennis Ripollet i amics del teatre. Aleshores la gent no tenia res a fer, al col·legi, treballar i al centre parroquial. I com que la meva germana feia teatre, un dia que necessitaven a un nen petit, que jugués a pilota, i em van escollir a mi, em va agradar i vaig seguir. Com aconsegueixes dur tantes coses a terme? Jo sóc una persona soltera, llavors quan començo una cosa ara el mateix dia ja ho tinc acabat. No m’agrada deixar les coses per demà. Sóc constant amb la ràdio, el teatre, el tennis taula i m’agrada ser-ho. Algun membre de la teva família practica cap de les coses que tu fas? El meu pare havia cantat sarsuela, i la meva germana teatre, i doncs he agafat una mica de cadascú, i el meu germà era aficionat a la cançó. Com que ets de la penya Barcelonista de Ripollet, assisteixes a tots els partits que es juguen al Camp Nou? Abans sí que hi assistia, però ara ja no, perquè estic a la secció d’esports de la ràdio i he d’estar pels partits que es juguen aquí i llavors no puc. T’agrada la teva feina a la ràdio? Molt. Quantes hores diàries passes a Ripollet Ràdio? Començo a les 10:00h fins a la 13:00h del migdia, amb el programa musical. Quan acaba el programa em quedo aquí a dinar per preparar el programa d’esports a la tarda.

8

La ràdio Ripollet sempre ha estat igual, o ara té més tecnologies, està canviada de lloc…? És que és diferent, ara com que hi ha ràdio a través d’internet i això, doncs l’altre dia ens escoltàven fins i tot a Mèxic. Abans estava al carrer Calvari la ràdio, i ara aquí al centre cultural. Explican’s què fas en la secció “REVIVALS”. El que estava dient, jo sóc aficionat al rock i vaig estar 24 hores, posant música rock, dinant, berenant, sopant... i parlant i posant més música rock. Llavors al “revivals” combino música dels anys 60, i no poso tant rock perquè hi ha diferent gent que m’escolta i combino música de diferents tipus. No et cansa dur sempre al dia tots els partits de tots els diferents esports? No, el que fa es avorrir-me, hi ha partits que es passa fred, que no estan gens interessants perquè queden 0-0... doncs això, m’avorreix. Mai has pensat de fer canal de televisió a Ripollet? S’estava fent, això és el futur, però jo potser ja no hi seré, m’hauré retirat. Vas jugar de jove a tennis o tennis taula professionalment? Professionalment no, però vaig estar jugant a bàsquet, jugava de base però em vaig lesionar i un cop recuperat, vaig començar a fer tennis taula. Has guanyat cap premi? Amb el tennis taula molts premis, tinc més que premis, tinc homentages de moltes institucions. Quants? Si véns a casa meva, veuràs que hi ha com unes quinze o vint plaques, i de medalles i copes, un fotimer. El tennis és el teu esport preferit? El tennis taula, el tennis. Vaig ser un dels fundadors, vaig estar-hi jugant, però em vaig dedicar més al tennis taula. Coneixes algú famós a través del teatre, la ràdio o qualsevol altre lloc? Sí, de la televisió, companys que he tingut a la ràdio, no sé si coneixeu el Xavier Bonastre de Tv3 de la secció dels esports i el corresponsal del Barça. Estàs acostumat a fer moltes coses alhora. Quan et jubilis com creus que serà la teva vida? No ho sé, per això ja m’hauria d’haver jubilat però no ho he fet perquè em fa por estar-me a casa sense fer res.

Per acabar, una última pregunta; com t’has sentit durant l’entrevista? Bé, bé. A gust, incòmode… No, no, molt bé, molt bé.

9

Fins aquí la nostra entrevista, gràcies per haver-nos atès tan amablement. A vosaltres, ja ho sabeu. De quin col·legi sou? Del Lluís Companys (dialoguem) (ens explica coses sobre la ràdio). I t’agraden els beatles? Sí. És que aquí tenim una fan dels beatles. L’Elvis i els Beatles per a mi són els que millor música han fet. A mí un dia m’agradaria fer un especial amb els millors monstres de la música, beatles, Elvis i Frank Sinatra. Que són els que han venut més discs de la història. I vosaltres què escolteu? Nosaltres de tot. Hi ha molta gent jove que li agrada música d’abans. I ara escoltes moltes cançons canviades que són dels anys 60. A més a més abans la música se sentia, d’amor i coses així, i ara escoltes barbaritats a les lletres de cançons. Això sí que és veritat. Bé doncs ja està no? Sí, molt bé.

10

La veritat és que la majoria de gent, quan els explico que estudio logopèdia, no

saben gaire en què consisteix i sempre els n’haig de fer cinc cèntims.

Marina Paredes, estudiant de logopèdia

Josep M. Paredes, Francisco Padial, Jonathan Morales Bon dia, avui estem amb la Marina Paredes, una noi que està estudiant logopèdia a la Universitat Ramon Llull. Ella ens farà un petit resum sobrè què és la logopèdia i quines són les seves sensacion al fer la seva carrera.

Marina Paredes, Bon dia Marian, per què vas triar la carrera de logopeda? Doncs, vaig estar un temps pensant què faria, perquè jo tenia pensat en un

primer moment fer magisteri, però no vaig poder entrar i després em van parlar

molt bé de la carrera de logopedia i em va agradar força la idea, i em vaig

decidir a fer-la.

Ens podries dir en què es basa la logopèdia?

Doncs, la logopedia es basa, en l’avaluació, el diagnòstic, la prevenció i sobretot

el tractament dels trastorns de la comunicació, tant en nens com en adults. Els

logopedes han d’intentar trobar solucions per a que els seus pacients puguin

arribar a comunicar-se de la millor manera possible.

Es veu bastant difícil el que ens expliques.

Creus que tothom sap quina és la tasca d’un logopeda?

Doncs, no... La veritat és que la majoria de gent, quan els explico que estudio

logopèdia, no saben gaire en què consisteix i sempre els n’haig de fer cinc

cèntims.

Trobes molt complicats els teus estudis ?

Sí, una mica.

Per què ?

11

Doncs, realment penso que és una carrera força complicada, ja que toca diverses

branques que cal estudiar com per exemple, la psicología, la lingüística, la

biologia i també la pedagogia.

L’any passat va ser molt parlat el pla Bolonya. La teva carrera s’ha vist

afectada per aquest nou pla?

Per ara no. Potser estem tenint més treballs per aquest motiu durant el curs,

però en general no, crec que al ser l’última promoció abans d’aquest pla, doncs

no ens estem gaire afectats.

Anem més a fons.

Has pogut tenir algún primer contacte amb nens o amb alguna escola? Quina ha

sigut la teva experiencia?

Doncs, sí. L’he tingut aquest any, durant les pràctiques que he començat en un

centre d’educació especial, a Sabadell. Hi vaig durant dos dies a la setmana, i tot

i que el primer dia, al ser un centre d’educació especial, impressiona una mica,

la veritat és que cada cop m’agrada més, i m’agrada veure que podem ajudar

tots aquests nens a tenir una millor qualitat de vida.

T’agrada el que vas veient fins ara?

Sí, sí. Com ara us deia, cada vegada vaig endinsant més en aquest món, i em

satisfà bastant.

Està bè.I amb la crisi que hi ha fins ara...Quines sortides té aquesta

professió ?

Doncs, quan acabi podré treballar en tres àmbits, el d’educació, sanitat o

benestar social. I desprès decantar-me per si privat o públic.

12

Ens podries dir alguns exemples?

Sí, per exemple a escoles, hospitals, centres penitenciaris, gavinets privats, a la

televisió i també per exemple en la rehabilitació de locutors de ràdio.

Creus que es una professió amb molta demanda?

Doncs sí, la veritat és que per desgracia cada cop hi ha més nens que neixen

amb problemes, com també adults, que necessiten tractament i per tant, es

demanden logopedes.

Doncs, ja veig que està molt sol·licitada.I per acabar una última pregunta.

T’agradaria treballar en una escola com a logopeda o en un gabinet privat?

La veritat és que encara no ho tinc gaire clar, però si pogués estaria bé

compaginar totes dues coses, al matí en una escola i a la tarda, un gabinet

privat, seria una bona proposta.

Veig que tens les coses clares.Ens podries dir per què?

Doncs, suposo que perquè m’agradaria veure tots dos àmbits, una mica l’escola

i una mica, un servei més privat.

Doncs fins aquí la nostra entrevista, moltes gràcies per voler compartir amb

nosaltres la teva experiència.

13

En aquells moments tenia només 7 anys i no teníem transports per

anar-nos des de la província de Terol fins a Barcelona, així doncs la

meva mare, les meves germanes i jo anàvem caminant, de vegades

algun camió militar ens portava en part del trajecte. Enric Gómez

Marc Pinyero, Jose Carmona, Jazmín Ceballos, Alexander Ruiz

Hola estem aquí per entrevistar l’Enric Gómez. Ell és un home de 79 anys i actualment està jubilat. A continuació explicarem trets de la seva vida, quan era un noi va haver emigrar a Barcelona per culpa de la guerra civil. A la seva joventut va haver de treballar molt per fundar una fàbrica tèxtil que al cap del temps va haver de tancar-la. Tot seguit començarem amb l’entrevista.

Com i per què vas haver de venir a Barcelona?Era temps de guerra, i quan estava guanyant el bàndol nacional, i per evitar represàlies, ens en vàrem anar del nostre petit poble natal. En aquells moments tenia només 7 anys i no teníem transports per anar-nos des de la província de Terol fins a Barcelona, així doncs la meva mare, les meves germanes i jo anàvem caminant, de vegades algun camió militar ens portava en part del trajecte, enrere el meu pare i les cosines ens seguien, venint en les petites possessions que teníem, un burro, gallines i 2 cabres.

Amb qui vas venir? Tota la família va marxar, el meu pare i mare les meves germanes i cosines la meva àvia i jo.

Quan vas haver de venir a Barcelona? Recordo que era entre 1937-1938

Com et vas sentir quan vas haver de deixar el teu poble?Jo era petit i tinc pocs records, sé que eren moments molt dolents per la complicada situació que passava el país però jo no em sentia trist ja que varem marxar tots junts.

Què vas fer durant la guerra? Van viure a casa dels oncles de Barcelona, jo anava a col·legi, i després meves cosines i jo anàvem a fer cues per buscar menjar.

Varen tenir molta sort i no varem passar molta gana, el meu oncle d’Argentina ens va enviar en tres ocasions paquets amb menjar, l’altre oncle tenia una panificadora i aconseguia pa i el meu pare treballava a la terra.

14

Quan es va acabar la guerra el meu pare va marxar sol cap al poble, ho havien perdut tot, i va d’haver de començar de nou, quan va veure que ja es podia viure va fer tornat la família poc a poc.

Amb quants anys vas deixar d’estudiar? Amb 14 anys quan em vaig quedar a Barcelona definitivament amb el meu cunyat, estudiava a l’escola nocturna.

Com vas fundar la fàbrica?Treballava fent de contramestre a empreses tèxtil, després de teixidor, vaig anar a varies empreses per poder conèixer millor l’ofici i els teixits especials vaig haver d’estudiar la teoria i tecnologia.

En una cassa un company de feina li va sortir una plaça de treball al Perú, ell tenia en possessió dos tallers per teixir i jo li vaig oferir per poder-los explotar i a canvi de diners. A les hores treballava pels matins en una empresa i per las tardes teixia les tovalloles que després venia. Quan va tornar el meu company jo li vaig comprar el negoci.

De què treballaves abans de fundar la fàbrica?

En una carboneria i al camp

Per què la vas haver de tancar?

La competència xinesa i portuguesa va fer molt mal a les empreses tèxtil a Catalunya. Com estava arribant a l’edat de jubilació vaig haver d’avançar-la tot i que això representés una retallada molt important en la percepció econòmica.

Què fabricàveu a la teva fàbrica?Bàsicament tovalloles, draps de cuina i teixit amb peça per la fabricació de robes de ris com els barnussos

De què vas treballar després de tancar la fàbrica?Fent informes comercials, després ajudava a la meva dona en una tenda de merceria de la nostra propietat. Actualment faig de pagues com el meu pare en les mateixes terres que ell tenia i em va deixar amb herència.

T’imaginaves que la tecnologia avançaria tant?Ni pesar-hi al final de la meva època de empresari vaig comprar maquinaria moderna però la vaig haver de vendre. La tecnologia va fer que les petites empreses anessin a la ruïna ja que no podien assolir la despesa de la compra de maquinaria moderna i en aquells temps els crèdits tenien un interès molt elevat

15

Quines són les teves aficions? El futbol, vaig tenir fins hi tot un carnet de soci del Barça. Però no podia gaudir-hi com hauria volgut perquè treballava un mínim de 14 hores i després de treballar estudiava.

Moltes gràcies per haver estat aquesta estona amb nosaltres i contestar-nos aquestes preguntes.

16

Va arribar la crisi, però, no em pensava que es afectaria, però de

sobte en vaig adonar que les coses no funcionaven i es va produir la

fallida. Andreu Castellví Garcia Guillermo Salvador, Alex muñoz, Daniel Del Retiro Hola, bon dia. La persona a qui entrevistarem es diu Andreu Castellví García. Va ser al cap d’una empresa de construcció, que va fer fallida per culpa dels deutes i de la crisis,a l’empresa treballava tota la família i a conseqüència d’això va deixar tota la família a l’atur. Ara passarem a entrevistar-lo perquè ens expliqui de primera mà com ha estat la seva situació

tantsobtada.

Com vas començar a crear la teva empresa? La vaig crear fa quaranta-quatre anys. En què consistia? En la promoció d’edificis de construcció de vivendes, de locals i de subvendes. Des de quan tenies pensat fer-la? Des que tenia vint-i-cinc anys quan vaig acabar els meus estudis Quanta gent treballava? Hi treballaven vuitanta persones. Al pas dels anys va augmentar o va disminuir la gent? No, al principi eren menys i de mica en mica va anar augmentant. Quan temps vas estar a l’ empresa? Vaig estar des de que va començar. Vas estar-ne al cap durant el primer dia? Sí, vaig ser l’administrador i el gerent de l’empresa. Quina va ser la causa principal que va fer que es produeix la fallida a l’empresa? Doncs, la causa financera que va arribar al Juny del 2008. Perquè no es venia res i s’havien d’anar pagant les coses. Hi havia alguna altra causa indirecta? Sí doncs que eren nou empreses i havien prestat avals, i, en aquell moment teníem obres per fer, i va arribar la crisi, però, no em pensava que es afectaria, però de sobte en vaig adonar que les coses no funcionaven i es va produir la fallida. Quan vas començar a tenir deutes pendents? Quan tens una empresa i compres i vens vas creant deutes i cada vegada la cosa va a més. Per què no els

17

vas solucionar en el seu temps? Impossible perquè em va agafar de cop, em vaig posar malalt i no em pensava el que em va pasar. Els deutes involucraven tota l’empresa o només a tu? Involucraven l’empresa, a mi i amb els de la meva família. Vas demanar consell sobre els deutes? Sí, teníem advocats i coses, però, no es podien transformar en diners. Com et vas sentir quan vas haver de tancar la teva empresa? Molt malament. T’ho esperaves? No m’ho esperava perquè pensava què eren molt forts i ho podrien solucionar, però no va poder ser. Quan això va passar, quin tipus de suport et va donar la teva família? En principi estàvem junts, però, desprès van venir els cops i hi va haver disgustos per tots els costats. Vas buscar feina després de la fallida? No, perquè ja tenia seixanta-sis anys i estava jubilat. Tu que ets un dels molts afectats per la crisi, creus que podrem sortir-ne aviat? No ho crec perquè cada vegada va a més i nose si ho podem resistir Tu, als teus anys, ja no pot fer gaire cosa, però, els seus familiars tenen pensat fer alguna cosa? Les meves filles segueixen la seva carrera empresarial i l’altra d’infermera. Quants familiars teus hi havia a l’empresa? Érem dues famílies, és a dir, tenia 8 o 9 familiars. Tenim una curiositat, és veritat que la gent et deia “VOLS PA”? Això és una cosa que es va inventar la meva neboda Alba. Per què t’ho deien? No això...que et vols què et digui. Per últim, li ha agradat? Sí. Moltes gràcies per la seva generositat i atenció, esperem que d’aquí endavant tingui sort en les seves coses. Adéu.

18

A vegades crec que és millor no conèixer alguns dels teus grans

ídols, perquè et pots emportar una desil·lusió.Luís Miguel Rodríguez

Arrabal

Alba Ruiz , Laura Expósito

Luis Miguel va néixer a Montcada Bifurcació. Va treballar durant

vint anys a una empresa de vernissos i després cinc a MAPFRE. Al

2000, va entrar a l’empresa Bahia de representació de jugadors on

va estar-hi dos anys. Actualment, està a una altra empresa

anomenada Prisma.

Sabem que abans d’acabar treballant com a

representant, vas treballar d’altres coses durant molts

anys. Com et vas endinsar en aquesta feina? Doncs a l’estiu de l’any 1999, jo

treballava en el torn de nit, ja que combinava aquest treball amb el de MAPFRE.

Aleshores escoltàvem la ràdio esportiva, a aquelles hores no parlaven de coses

interessants ni de novetats, però un dia van fer una entrevista a un jugador

d’Unicaja que deixava de jugar i es ficava en el món de la representació.

Llavors, vaig pensar que també jo em podia dedicar a aquesta feina.

A l’empresa Bahia vas conèixer a la germana d’un dels jugadors més

importants d’Espanya, Fernando Torres. Quina relació tenies amb ella? Era la

nostra secretaria, em portava molt bé amb ella, però tota la relació era per feina.

Ens podries dir amb quins jugadors de bàsquet has parlat algun cop o has

mantingut contacte amb ells? Amb molts, conec molt els germans Gasol, Ricky

Rubio, Juan Carlos Navarro, Rudy Fernández...

19

A quins jugadors i entrenadors representes actualment? A la meva empresa

portem a una cartera de jugadors molt joves, i d’entrenadors, a en Xavi Pascual,

Sito Alonso, Diego Campo...

Principalment representes jugadors i entrenadors de bàsquet. Has pensat en

representar jugadors o entrenadors d’algun altre esport?

Sí, porto dos jugadors de futbol, un juga al Lleida i l’altre a la Real Societat.

Porten amb mi 5 anys. És curiós però la relació amb ella prové del bàsquet.

D’aquí a poc representaré uns jugadors holandesos.

Molta gent por pensar que ser representant és molt fàcil i que no suposa

molta feina. Tu que en penses?

Que no és cert, suposa un sacrifici molt gran a nivell de despeses, d’horari, t’has

de desplaçar moltes vegades al cap de l’any a molts llocs d’Espanya i si no tens

jugadors molt bons no surt rentable aquesta feina.

Costa molt arribar a ser una representant de gent molt important? Per què? Si,

és molt difícil, hi ha molta competència, ja que hi ja gent que porta molts anys i

és molt difícil treure’ls la posició.

Què t’agrada més i què és més difícil, representar jugadors o entrenadors? Per

què? Entrenadors, perquè a cada equip només n’hi ha un, i quan un està a l’atur

és molt difícil trobar-li equip.

L’entrenador és més intel·ligent i és més difícil “enganyar-los”, però és més fàcil

tenir una bona relació amb ells.

T’agradaria representar algun deportista en especial? Quin? No, però hi ha

tres o quatre jugadors amb qui com a persones m’agradaria tenir una relació

més estreta.

20

Al llarg d’aquesta feina, has conegut a molta gent. Alguna t’ha agradat

conèixer-la en especial? Per què? Si, tinc molt bona relació amb Aito perquè

sempre l’he vist molt llunyà i sense buscar-lo he pogut tenir una relació amb ell.

A vegades crec que és millor no conèixer alguns dels teus grans ídols, perquè et

pots emportar una desil·lusió.

Quin és el major record que t’emportes d’aquesta feina? No és el millor

record, però si una de les coses que més m’agrada, que quan parlen de mi sense

jo estar present, sempre diuen que sóc molt bona persona i un encant. En canvi,

de l’altra gent diuen altres coses.

Ens podríes explicar alguna anècdota que t’hagi passat amb algun jugador o

entrenador? En tinc moltes, per exemple: quan treballava a Bahia, que era una

empresa molt gran on treballava gent molt coneguda. Un dia vaig entrar tard a

una reunió i anava molt de pressa sense mirar molt bé per on anava, i quan

estava arribant a la porta, la van obrir de cop i va xocar amb mi, em va trencar

el nas i resulta que era Luís Aragonès que sortia molt enfadat de la sala.

Ara mateix, tens algun cas especial o alguna complicació en el teu treball?

Quin?

Moltes com sempre, però ara tinc un jugador que l’han fet fora del seu equip

perquè beu, fuma i a més a més, han penjat un vídeo seu al youtube on sortia

bevent...

Nosaltres l’hem deixat de representar.

Coneixes representants de grans esportistes? De qui? Sí, de molts. El meu cap

és el Sergio Escariolo, l’entrenador de la selecció espanyola de bàsquet, també el

de Joaquin del València, el de Fernando Torres, Pau Gasol...

21

Et dediques a alguna cosa més? Quina? Sí, porto una marca de roba de bàsquet

pel nord-est d’Espanya. És la marca Vive que porten els àrbitres i el Granada.

Quina feina t’agrada més de les dues? Per què? Representar. Perquè és una

feina que enganxa. Perquè no vens res, el que vens es confiança.

Si haguessis de descriure la teva o les teves feines, com les descriuries? Com

un vici. Que t’ocupa mentalment les 24 hores del dia, i a vegades depenent del

tema somies amb ell i tot.

Ens recomanaries a nosaltres els joves, que ens endinséssim en el aquest món

de la representació? Perquè? Per exemple: al meu fill li agrada molt aquesta

feina i vol treballar de representant. Ell viatja molt amb mi. Un cop em va

acompanyar a un torneig on es jugava durant tres dies seguirs sense parar on

acabes molt cansat. En canvi el meu fill aguantava més bé que jo. Ell, la veritat,

és que té molta sort, perquè jo vaig tardar molt a veure un partit de bàsquet

quan era petit. En canvi, ell haurà vist més de 60. En aquesta feina, no tothom

que es dedica a temes de bàsquet fa diners, però emganxa moltíssim. Per poder

viure bé d’aquesta feina, has de tenir molta sort, ja que a vegades en un partit

de bàsquet arriben a haver-hi més representants en el públic que jugadors en el

camp, i si hi ha algun representant que porta molts anys treballant i té molta

fama, és molt difícil treure-li els jugadors o entrenadors que porta.

Doncs Luis, moltes gràcies per la teva col·laboració i per haver intentat que li

féssim l’entrevista a en Clay Tucker, que a l’últim moment no va poder ser.

22

Us diré un gran secret, el més important per ser director és triar un

equip de col·laboradors eficients i, per sort, sempre l’he tingut. Josep M.Samper,director de l’IES Ivette Blashke, Jessica Denis, Marta Yubero T’agrada la feina que fas?Malgrat quan estava estudiant el batxillerat una de les meves preferències era ser arquitecte, al final em vaig decidir per les Matemàtiques per fer de professor doncs era una altra de les professions que també m’agradaven. Després d’uns quants anys vaig entrar en un equip directiu i em sembla que ja porto uns quinze i és que, vaig descobrir que la gestió de centres és una feina que requereix molt de temps, però molt gratificant. Deu ser complicat encarregar-se d’un institut, oi?Com bé dieu, deu ser molt complicat encarregar-se d’un institut i com que això és impossible que ho pugui fer només una persona, us diré un gran secret, el més important per ser director és triar un equip de col·laboradors eficients i, per sort, sempre l’he tingut. Quants anys fa que et dediques a aquesta professió?Intentaré fer un petit resum.Abans d’acabar els estudis universitaris (a la UAB de Bellaterra) vaig treballar donant classes en una acadèmia, a continuació vaig treballar un curs en una escola privada, un altre curs en València fent el servei militar i des de llavors, o sigui uns 30 anys, estic fent classes de Matemàtiques. Per cert, recordo que els 3 o 4 primers cursos vaig haver de fer també classes de Ciències Naturals, Física i Química i malgrat li posava moltes ganes, amb el temps he de reconèixer que no estava gaire preparat. Has guanyat algun premi?Sí, uns tres. Quins?Quan estudiava a l’institut vaig guanyar un de prosa (vaig passar una temporada que m’agradava escriure) i un parell de concursos de resoldre problemes de Matemàtiques. Porto uns 20 anys en aquest institut i en aquests moments recordo que molts alumnes han estat premiats per la feina en la revista Carpe Diem, per treballs de recerca, ... Vas ser el nostre professor de matemàtiques, mai t’has cansat de nosaltres, com a alumnes?Clar que em vaig cansar. Qui és el que mai es cansa en la seva feina?

23

Ens podries dir algun exemple?Per exemple no em cansava quan havia de repetir les coses perquè no les havíeu entès, però em cansava quan ho havia de fer perquè algú s’havia distret, no em cansava quan havia de cridar l’atenció, però si em cansava quan havia de cridar l’atenció sempre als mateixos alumnes, però fins el moment treballar amb gent jove sempre ha compensat qualsevol d’aquests cansaments. Algun familiar teu també és director?No tinc cap familiar que s’hagi dedicat a l’ensenyament i crec que els meus fills de 21 i 24 anys tampoc es dedicaran a aquesta professió.

24

L'època de jugar s'acaba en una certa edat. Pepe, entrenador del cadet B

del FC Ripollet

Gastón Rodríguez i Pedro Castro

Bon dia, avui estem amb l’entrenador del cadet B del F.C.Ripollet, que ja fa un any entrenava un equip en Canovelles.

Hola Pepe, quants anys portes sent entrenador?Tres anys més o menys. T’agrada la teva feina?Sí, molt. En quins equips jugaves de jove?Doncs jugava al Montcada i al Canovelles. Llavors com que ets entrenador suposem que tens el títol oi?És clar, però el segon. Quan te'l vas treure?Ja fa uns tres anys més o menys. Per què no vas continuar jugant de jove?Doncs perquè l’època de jugar s’acaba en una certa edat i jo ja l’he passat aquesta edat, a més a més, tambè has de tenir una mica de sort que t’agafi un bon equip i et facis famós, com per exemple l’Eto’o, que era un jugador Camerunés com qualsevol altre i el F.C.Barcelona el va agafar i ara és un dels millor jugadors del món. I vas tenir alguna lesió greu quan eres jove?No, mai. Quina va ser la teva millor experiència a la teva vida sent jugador o entrenador?La meva millor experiència va ser entrenar uns nanos de sis anys. Com va el teu equip a la lliga? Creus que guanyaran?No aquest any no, aquest any estan aprenent molt, però l’any que ve estic segur que faran una bona temporada. I l’any que ve continuaràs sent entrenador o canviaràs de feina?No, fer d'entrenador és una feina que tinc addicional i com que m’agrada la meva feina i entrenar a nanos suposo que continuaré entrenant. Bé acabem aquesta entrevista et donem les gràcies Pepe per la teva col.laboració. Moltes gràcies Pepe.De res, gràcies a vosaltres. Adeú.

25

Rafa García, un home molt especial en el tema del futbol

Alexis Pillajo, Emerson Rojas i Javi Cano.

Rafa García és un entrenador de futbol, que ara mateix s’encarrega d’entrenar el cadet A del C.F Ripollet i els benjamins del C.F Granollers. És una persona que viu a Montcada i té 40 anys. En la seva carrera futbolística va arribar a ser un molt bon jugador i va jugar en molts equips coneguts.

On vas néixer? Vaig néixer el 24 d’agost a Terrassa.

Què és per a tu el futbol? El futbol és una gran passió que la tinc a les venes des que era molt petit i sempre m’ha agradat molt.

I ser entrenador? Ser entrenador, perquè quan arribes a una edat no pots jugar tan bé com abans i m’agrada sentir el futbol amb l’edat que tinc.

Els estudis t’anaven bé? Donaves més importància a l’esport o als estudis? En els estudis sempre era molt aplicat i se’m donaven molt bé, però si pots arribar lluny amb el futbol li has de donar una mica més d’importància. Però si no pots, has de centrar-te en els estudis.

Vas estudiar alguna carrera? Ens podries dir quina? Sí, vaig estudiar per ser enginyer.

Actualment, a quin equip entrenes? I com ho portes? Actualment porto el cadet A del C.F. Ripollet. Sí, el porto bé, abans anàvem millor però hem baixat.

I per curiositat, has entrenat altres equips? Ens podries dir quins són? Si, mira he entrenat el Moncada, al Bellavista i el Ripollet, actualment.

A quina edat vas començar a jugar a futbol? Amb deu anys.

Quants anys portes entrenant? 25 anys.

Quina època va ser més brillant en la teva carrera com a futbolista? I com a entrenador? En l’època que vaig jugar en el Barcelona. I com a entrenador al Bellavista, però ara crec que al Ripollet puc fer-ho millor.

Des que vas començar a jugar a futbol, per quins equips has passat? He passat per 4 equips: el Barcelona, el Montcada, el Bellavista i el Sabadell.

Has jugat en algun equip conegut? Sí, el Barcelona.

26

En la teva trajectòria com a futbolista has tingut alguna lesió important? Sí, una vegada em vaig trencar el turmell.

Quina és la teva afició més important? La família, el futbol i els amics.

Alguna vegada ha afectat el futbol en la teva vida personal? Encara et veus afectat? No molt, però una miqueta sí, encara que ara mateix no.

Quantes hores t’ocupa dedicar-te al futbol diàriament? Unes 2 hores els dies que no tinc entrenament, però quan en tinc m’ocupa 3,4 o 5, depent.

Què fas en les teves hores lliures? Practiques cap altre esport? Intento estar amb la meva família i per ara no faig cap altre esport.

Tens o tenies algun familiar teu a qui agradés el futbol? Va arribar a ser important en el món futbolístic? Sí, al meu pare li agradava molt, però no va arribar a ser importat.

Algun dels teus fills es dediquen a realitzar aquest esport? En quin club juga? Sí, el meu fill Albert que actualment juga al Ripollet.

Aquí acaba la nostra entrevista sobre Rafa García, un home molt especial en el tema del futbol.

27

A Ripollet hi ha una natura molt més important del que ens pensem. Núria Machuca Alba Petit, Mª Carmen Ruiz i Julia Peral

Quan eres petita, què volies ser de gran? Doncs, volia ser... (pensativa). Quan era petita m’agradava molt jugar a que era mestra, senyoreta... i també de vegades m’agradava a jugar a que era cuinera i servia taules i tenia un restaurant. I en principi quan era molt petita les meves aspiracions eren aquestes. I que et va fer canviar d’opinió? Quan vaig començar a estudiar a l’ institut, al que hi aneu vosaltres, al Lluís Companys, que llavors era l’ institut de BUP, perquè fèiem una cosa que es deia BUP. Quan anava a 1r, vaig tenir una mestra que es deia Paquita Pons, que em feia

les ciències i que em va fer que les ciències em comencessin a agradar molt. Ella era biòloga i tot el que ens explicava m’agradava molt. Llavors a partir d’aquí vaig decidir que encaminaria la meva carrera a estudiar alguna cosa relacionada amb les ciències i em vaig decidir per la biologia. Quins han estat les teves feines anteriors? Doncs vaig estudiar biologia i vaig acabar la

carrera, llavors al principi de tot vaig treballar en una joieria per guanyar-me unes peles, en un Nadal i desprès vaig començar a treballar, un dels treballs més importants que vaig tenir abans d’anar a la Casa Natura, va ser al centre obert de Badia del Vallès, com era monitora, també titulada necessitaven monitors al centre obert .És un centre que hi ha a Badia que fan com un esplai diari i vaig treballar com a monitora. Quin tipus de natura hi ha a Ripollet?

28

Doncs a Ripollet hi ha una natura molt més important del que ens pensem, com que vivim al poble aquest que es com una ciutat i està molt edificada i amb molta indústria, doncs ens pensem que la natura que ens acompanya és molt mínima, però si t’hi fixes o hi ha algú que te l’ensenyi i te la descobreixi que és el que intentem a la casa Natura, podem descobrir que hi ha moltes espècies que ens acompanyen, són espècies que estan acostumades a conviure amb les persones, sobretot hi ha molts arbres típics de la ciutat, hi ha moltes plantes que ens donen l’oxigen que necessitem a la ciutat i que sense elles seria impossible la vida aquí i per exemple hi ha una gran varietat d’ocells, el que passa que de vegades ens fixem en els coloms i els pardals, però realment hi han molts ocells; de fet, l’altre dia a la casa natura se’ns va colar una parella de mussols, que Santa Perpetua. Els mussols són una espècie molt bonica i a més protegida, hi han moltes espècies protegides a Ripollet i hem de vigilar perquè ens continuïn acompanyant. Quins problemes ambientals hi ha a Ripollet? Els problemes ambientals que tenen totes les ciutats avui dia, Ripollet no és res diferent. Sobretot tenim problemes d’emissions, perquè les ciutats són centres d’acumulació d’indústries i de cotxes on s’està emeten una gran quantitat de CO2 i això ens porta problemes atmosfèrics, està associat al canvi climàtic. També tenim un problema de residus on tenim una gran producció molt continuada i això fa que la seva gestió sigui difícil; tenim un problema de contaminació d’aigües perquè tenim un riu, que és el Ripoll, i tot i que ha millorat molt la seva qualitat encara queda molt per fer. Sobretot, el que comentàvem abans, un problema de manteniment de la nostra biodiversitat perquè quan edifiques cada vegada guanyes més terreny, als habitats de les espècies naturals i cada vegada és més difícil la seva supervivència. Què podem fer nosaltres per millorar el medi? Jo crec que, primer de tot saber que és una responsabilitat teva també, intentar veure’t com un actor del medi, és a dir, com tu estàs actuant a sobre del medi. Tu tens una vida que viuràs 90...100 anys en el millor del casos; i aquest espai de terra que estàs ocupant és responsabilitat nostra. hem de ser responsables amb aquesta responsabilitat, acceptar-la i intentar fer que la nostra vida, aquest espai que estem ocupant quedi el màxim d’igual per la següent generació. Intentar informar-se i portar a la pràctica un munt d’hàbits que faran molt més bo el nostre medi.

29

Com vas començar a la casa natura? Ja t’he dit que jo treballava a Badia, havia acabat la carrera i era una feina de poca cosa a la casa de Natura. A Badia feia quatre hores i anava dedicant el meu temps lliure a la Casa Natura, primer a l’entitat, a l’agrupació Ripollet Natura perquè encara no estàvem a la Casa Natura, però com de mica en mica això va anar creixent va arribar un moment que ja no em podia buscar una feina, jo ja tenia una edat i volia una feina de 8 hores i poder-me dedicar professionalment a alguna cosa, però no podia perquè si trobava feina tota la feina de l’entitat no la podia fer ningú perquè jo ho estava fent dedicant el meu temps lliure. Va arribar el moment en que jo havia de trobar una feina, vam intentar amb el pressupost que teníem si era possible fer-me un contracte i dedicar-me professionalment a l’educació ambiental dins l’entitat. Això va poder ser i vaig començar poques hores, ho compaginava amb la feina de Badia. Mica en mica això va anar creixent i finalment he pogut dedicar-me professionalment a la que es aquest moment la Casa Natura i a la entitat. Quines van ser les primeres activitats de la Casa Natura? La primera activitat que ens demanaven va ser l’itinerari pel riu Ripoll, perquè havíem descobert una ruta molt bonica fins a la capçalera. Era una excursió molt agradable... Però la gent la va odiar molt! Vam començar amb uns pocs instituts del poble que descobríem que el Ripoll tenia una altra cara molt més agradable, que era neta, que tenia peixos, que tenia bosc... Va ser una activitat que va agradar molt. A partir d’aquí se’n van derivar d’altres, però la primera va ser aquesta del riu Ripoll. Quins son els propers projectes que teniu pensats a la Casa de Natura? Aquest any es molt important el gran projecte que volem portar a terme. Hem pensat que els arbres com era una cosa que pertanyia a la ciutat i a la natura de l’ecosistema urbà i que calia destacar molt per ajudar en la seva conservació i en la sensibilització de la gent perquè durin més i perquè ens acompanyin en la nostra vida. Vam fer una proposta que va ser declarar l’any de l’arbre a Ripollet. Llavors aquest any es l’any de l’arbre. Sabeu que de vegades es l’Any Miró, l’any Gaudí, l’any Picasso... Recordeu que de vegades hi ha aquestes celebracions? Doncs aquí a Ripollet, recordeu que l’any passat va ser l’Any Brull? Doncs aquest any serà l’Any de l’Arbre.

30

Volem intentar impregnar al poble amb molts actes que tinguin a veure amb els arbres. Des de la Casa Natura i la regidoria de Medi Ambient hi ha moltes propostes com la festa de l’arbre, que es fan 20 anys del dia de la festa de l’arbre, que per això es va decidir que fos l’any de l’Arbre. Es farà una festa de l’arbre especial, una exposició... Des de la regidoria estan fent diferents actuacions per millorar l’estat d’alguns arbres del poble per arribar a aconseguir conservar alguns exemplars i protegir-los. També estem parlant amb escoles del municipi, amb els esplais, amb tothom que faci algun dia alguna activitat relacionada amb els arbres, encara que no sigui perquè es l’any de l’arbre sinó perquè ja ho feien. Per exemple, una escola que acostuma a dedicar uns dies per treballar els arbres. Voldríem que tothom ens ho comuniqués perquè farem un gran recull de tot el que s’està treballant aquest any. Quin ha estat el projecte més gran en el que us heu ficat? Jo crec que com a entitat, la gestió de la pròpia Casa Natura, perquè es un projecte enorme que involucra molts aspectes, cada vegada més i intentem ficar-nos en diferents vessants al poble per poder arribar sobretot amb la informació als ciutadans i ciutadanes. Porta moltíssima feina, de fet ara som tres persones que estem treballant ja a diari, perquè a més a més tenim molta il·lusió per aquesta feina i quan tens il·lusió no t’importa de fer i fer el projecte cada vegada més gran, i com més gran es el projecte més il·lusió tens, no? El camí en el que estem es aquest i el projecte més gran sens dubte es fer créixer la Casa de Natura com ha crescut. Moltes gràcies per l’entrevista A vosaltres! Adéu Núria! Adéu.

31

Des de petit he fet quasi tota mena d'esports. Máximo Martínez Borja Lozano, Cristian Estepa Hola, bon dia nois i noies de Ripollet! Avui estem amb Màximo Martínez Viera, una persona d'uns 60 anys que es dedica a entrenar joves a jugar a futbol i que va treballar de militant pel PSC!

On vas néixer? A Cartanya , un petit poble de Huelva. On vius actualment? A Catalunya, Ripollet. Per què et vas traslladar a Ripollet a viure? Vaig venir a Ripollet als 16 anys per assumptes de feina. A què et dediques actualment? Ara mateix a rès estic jubilat. Feies una altra feina abans? D'injector de plàstic a la Trilla. Abans de treballar a la "Trilla"... sabem que vas tenir una altra feina, ens podries especificar quina? Vaig ser militant del PSC. Qui et va iniciar a aquesta feina? A Huelva vaig estar pescant en vaixells, després vaig estar 16 anys de xófer autònom, llavors al ser de la UGT,vaig aspirar a militant. En què es basava la teva posició de feina? En posar cartells per fer publicitat del PSC i d'interventor a les escoles. Durant la teva època de feina de militant del PSC segur que vas tenir l’oportunitat de conèixer gent important. En podries destacar algú? Vaig conéixer a Soletura, alcalde de Montcada i a Carles Cuscó alcalde de Ripollet. Pel que fa a les teves aficions...D'on ve la gran afició que tens del futbol? Perquè de petit, al meu poble jugàvem molt a futbol. Com és que malgrat la teva edat encara jugues a futbol? Perquè m'agrada, des de petit he fet quasi tota mena d'esports. D'on ve l'afició de la caça d'ocells amb xarxa? Perquè des de petit vaig veure els amics i em va agradar. Doncs aquí arriba el final de la nostra entrevista, ha estat un plaer estar amb vostè. Tan de bo poguéssim tornar a reunir-nos algun dia. Adéu i gràcies.

32

.