t1 es 2015

T1. Perspectives sociològiques: models d’anàlisi

ESTRUCTURA SOCIAL I EDUCACIÓ

2

La educació al mon actual La educació = activitat bàsica en les societats actuals: Transmissió de cultura ► reproducció i progrés social Rellevància econòmica (€ i Capital Humà). Rellevància política (prioritat per a tots els partits però no

de la mateixa forma). Rellevància creixent a la vida de les persones (temps). Diversificació (ocupacional, majors, reciclatge) Cap a una societat encara més del coneixement i de la

informació.

3

Què és sociologia?

4

El terme sociologia (1) Tant A. Quételet (1796-1874, Bèlgica) com Saint-Simon

(1760-1825, França) parlaven de física social en tant que A. Compte (1798-1857, França) va introduir el

terme sociologia

5

El terme sociologia (2)

Del llatí: socius

«soci» «company» «semblant» i del grec:

logos «discurs» «raó»

= Sociologia

6

Què és sociologia? (1)

La sociologia es una de les ciències socials que es dedica a l’estudi empíric i teòric de la conducta social, de les formacions socials i dels processos socials.

Es pot considerar una ciència fonamental per que el seu

objecte d’investigació es el conjunt de la convivència humana, i no tan sols algú dels seus aspectes o àmbits com ara la política o l’economia.

7

Què és sociologia? (2) Segons l’orientació ideològica, científica i metodològica i tal

com es plantegen els problemes i es delimita l’objecte, la sociologia pot ser entesa i definida com:

8

Què és sociologia? (3) Ciència objectiva, no normativa, axiològicament neutra,

merament empírica, (ciència experimental). Especialitat científica teòrico-sistèmica. Ciència reflexiva, orientada a la solució de problemes i que

actua sobre la societat de forma crítica i alliberadora, (ciència emancipadora).

Ciència revolucionaria, de la planificació i de l’ordenació. Ciència de la conducta social o de la acció social. Ciència de les estructures y processos socials. Teoria de la societat o disciplina de caràcter històric.

9

Què és sociologia? (4) (la més estesa) Ciència empírica orientada a la investigació, axiològicament lo més neutra possible, basada en la interacció constant entre lo empíric i lo metodològic. (no hem d’oblidar que som part implicada).

La sociologia es per tant coneixement científic, es deixar els

llocs comuns i els prejudicis per tractar d’anar un poc mes lluny de la ignorància i les opinions amb la finalitat de produir un saber objectiu de la realitat i desemmascarar la societat que no és mes que «un gran complex de relacions humanes».

10

De què és preocupa? (1)

Els principals problemes per a la sociologia: 1. Com és possible l’ordre social? 2. El problema de la desigualtat social. 3. El canvi social (esp. com a predicció) 4. L’explicació de la conducta o acció social.

(1-3 macrosociologia; 4 microsociologia)

11

De què és preocupa? (2) A l’àmbit que ens pertoca, tracta qüestions molt rellevants per a

tota la societat perquè afecten les dinàmiques socials però, particularment, al professorat, alumnat, famílies i polítics.

Relació entre educació i igualtat social: com afecta a la mobilitat social?

Relació entre educació i treball: es de veres que es necessiten més qualificacions?

Escola i formació d’identitats: currículum ocult vs. funció emancipadora.

Dialèctica entre els actors (subjecte) i l’estructura.

12

De què és preocupa? (3) I d’altres: Xarxa publica vs. xarxa privada. Violència a les escoles. Les constants reformes educatives. Finalitats i possibilitats del sistema educatiu per atendre les

demandes socials. Quin tipus de coneixement ha de transmetre? Quina relació hi ha entre formació adquirida i ocupació? Com son i/o han de ser els professors? Quin tipus d’escola necessita la societat?

13

Com s’articula? Sociologia general (historia, conceptes bàsics, hipòtesis generals

i teories sociològiques). Sociologies especials (de la família, de la economia, de l’art, de

l’educació, ...). Investigació social empírica (testen les hipòtesis i teories de la

sociologia general, de l’especial o d’altres C.S.). Sociologia pràctica o aplicada (a la vida quotidiana, educació,

àmbit laboral i professional, responsabilitat moral i social dels sociòlegs, etc.

14

Amb qui es relaciona?

Particularment en les altres ciències socials: Antropologia cultural, psicologia social, ciències

polítiques, pedagogia, economia, dret ... Conseqüentment, la multidisciplinarietat és essencial per a

la sociologia (cooperació però també retroalimentació).

15

Per què la sociologia de l’educació?

16

La sociologia de l’educació (1) És comú trobar una visió individualista (didàctica i psicològica)

pel que fa tant al professorat (responsabilitats i visió molt parcel·lades entre les matèries) com a l’alumnat (intel·ligència, memòria, aptituds, ...).

No es presta atenció a la dimensió social de l’escola, la relació amb la política, el currículum ocult. El treball docent és un instrument de transmissió cultural complex que va més enllà de la didàctica i té els seus orígens en la dinàmica social global, que es pot fer conscient pel docent i reconstruïda.

L’escola no es aliena a les contradiccions i lluites dels grups socials, i quant millor es la nostra comprensió, més adequat, responsable i ètic serà la nostra resposta.

17

La sociologia de l’educació (2)

«Praxis» vs «Poiesis» (Aristòteles) Front a la «Poiesis», la construcció d’alguna cosa (producte o

artefacte) de la qual és té una idea apriorística i que demana un coneixement tècnic («techne»).

Existeix la «Praxis», que es fer alguna cosa (un bé moralment valuós o humanament desitjable) de la que no es té una idea clara del fi, i que demana compromís i reflexió personal («phronesis» o saviesa pràctica).

18

La sociologia de l’educació (3) Actualment la gent considera la pràctica com a poiesis, el que

és simptomàtic de l’abandonament del compromís i reflexió personal adient a la seua naturalesa específicament humana, reflexiva i relacional.

A diferència de la techne, la praxis hauria de fer-se singularitzant l’actuació amb més possibilitats de racionalitat i adequació a la complexitat de cada situació i de cada subjecte en cada circumstancia social i històrica.

D’aquesta manera s'entén que la teoria es intrínseca a qualsevol pràctica humana o social, i per tant a la sociologia de l’educació.

19

El sistema educatiu a la societat Societat Història

Estructura de desigualtats (classe, gènere, ètnia...)

Sistema educatiu

Objectius, pro-cessos, alumnat, professorat, currí-culum, model organitzatiu

Comunitat local, família, barri

Economia Molel de producció,

Qualificació i tecnologia Nova org. del treball, Canvis a l’org. a les

empreses Mercat de treball

Política Molel d’Estat, Estat

del benestar Drets humans i

ciutadania Partits i administració

Parlament i lleis Cultura Cultura dominant i alternatives

Valors i mites Mitjans de comunicació i cultura

de masses, etc.

20

La sociologia de l’educació (4) Els professors han de conèixer el marc sistèmic per què en

aquest hi son les claus bàsiques per a comprendre i definir el treball professional que realitzen en els centres educatius en els alumnes.

Per descomptat que ha de conèixer psicologia (perquè treballen

amb alumnes) i coneixements científics concrets (matemàtiques, llengua, geografia, musica, ...) però els canvis i demandes socials els exigeix mes coneixement i capacitat de reacció de la que han gaudit fins ara.

21

La sociologia de l’educació (5) Però l’escola és una institució social, per això a soles s'entén si

s’entén el que hi ha fora, què hi és i com funciona (Anaya, 1979).

Així, si entenem que la reflexió es essencial a la practica educativa, en tant que hi es pràctica social, la sociologia de l’educació ens serà d’utilitat perquè aporta treballs i reflexions que son referents fonamentals per a:

Crear una nova visió i cultura de l’escola, que l’obriga a les demandes socials de igualtat, justícia i democràcia. (sociologia i pràctica escolar als quadres següents).

22

Coneixement escolar

Model tecnoeficientista dominant

Cultura «universal» («ciència») que allibera

l’individu.

Crítica sociològica Cultura «de classe» que cerca la «dominació» de l’individu.

(Bourdieu-Passeron, Bernstein, Baudelot-Establet)

Pràctiques escolars alternatives

Sabers diversos que es produeixen en el context (en

sentit ample) i que son necessaris per a la inserció en

ell (per tant es consideren «sabers bàsics»).

22

23

La institució escolar


Construcció científictècnica, autònoma o independent i

neutra.

Crítica sociològica Model de reproducció i

legitimació de la dominació social capitalista (Bowles-Gintis,

Baudelot-Establet)


Parteix de la dinàmica cultural general de la societat i

implicada en la economia, la política i la vida de la

comunitat (autonomia del centre i obertura al context).

Cultura viva del centre.

23

24

Selecció escolar

Model tecnoeficientista dominant L’escola fa una selecció justa en funció de les capacitats.

Crítica sociològica L’escola selecciona en funció de criteris que estan més prop d’experiències socials i dels

modes de vida de certs grups socials, que resulten

privilegiats, sent injust.


Canvis en els sistemes o mètodes de treball (ple tems,

accelerar) i de avaluació (nous models, pluralitat de criteris i procediments...)

Canvi social.

24

25

Alumnat


Ens «abstracte» amb «disposicions» de base

biològica o «moral».

Crítica sociològica Producte del context concret en processos de socialització en que viuen relacions amb

«altres» y amb realitats culturals.


Reconeixement de la experiència social dels

individus, i del valor de tots ells en una societat

democràtica.

25

26

Aprenentatge escolar


Fenomen abstracte, principalment «intelectual».

Crítica sociològica Experiències concretes que té

la persona total (P. Willis, F. Dubet...).


Escola i vida, escola i context, rellevància dels «sabers

socialment útils»... Assumir el currículum ocult.

26

27

Producte a aconseguir

Model tecnoeficientista dominant Individu autònom, alliberat de

la ignorància i amb criteris propis.

Crítica sociològica

Inculcació ideològica i domesticació.


Desenvolupament personal integral. Educació

intel·lectual: capacitat de anàlisis, expressió y crítica;

socialització en valors democràtics.

Relació pedagògica intensa (p.e. escoles accelerades).

27

28

Sistemes d’autoritat

Model tecnoeficientista dominant Qüestió tècnica i professional.


Relacions de poder i dominació.


Comunitat escolar. Valor de la participació

28

29

Professor


«Expert» en un saber i la seua transmissió.


Agent socialitzador.


«Intel·lectual transformador» (H. Giroux)

29

30

La sociologia de l’educació (6) El professorat no es tan sols el mediador del saber

acadèmic, també ho és de la vida i la societat. Cada vegada és mes insuficient en una societat que creix en complexitat un model d’escola predominantment acadèmic. El professor ha de conèixer la societat en la que viu i els seus problemes, cóm és i que hi és.

L’escola comprensiva va ser la proposta de les socialdemocràcies, en resposta als anàlisis de la sociologia crítica, que pretenia evitar la segregació escolar primerenca de l’alumnat, i mantenir un currículum comú en l’etapa obligatòria (superar l’escola d'elit). Per avançar, més que paquets curriculars es necessita un nou disseny.

31

Tema 1: Perspectives sociològiques Explicar la mirada sociològica crítica sobre l’educació i la noció de praxis.

Pràctica

32

Alguns conceptes bàsics de la sociologia

33

33

33

34

Biologia i cultura Hem tenir en compte que el sers humans som animals socials, un

eslavó evolutiu més. L’evolució genètica i la cultural es varen influenciar mútuament.

El procés d’humanització, la construcció del ser humà a partir de les relacions socials i el aprenentatge cultural, no es pot entendre sense considerar el procés d’hominització que comporta: herència biològica, mutació genètica i selecció natural.

L’adopció de la posició erecta, que alliberà les mans, i el creixement del cervell que es va quadruplicar (i va permetre el llenguatge simbòlic) son dos aspectes fonamentals d’aquest procés.

Altres espècies també han adquirit llenguatges rudimentaris i certs models d’organització.

Bipedalisme [http://atskoolwithmrsjohns.weebly.com/36-human-evolution.html] 35

Desenvolupament cerebral [http://atskoolwithmrsjohns.weebly.com/36-human-evolution.html] 36

37

Societat i cultura (1) Per societat entenem la xarxa de relacions socials entre persones. Per cultura entenem informació que organitza les relacions de les

persones amb el medi natural i amb altres persones, i que adquirim per experiència o instrucció:

• Creences (cóm son les coses) • Sentiments i valors (quines coses son desitjables i quines

no) • Rutines tècniques (cóm comportar-nos amb la natura) • Normes morals i socials (cóm comportar-nos amb altes

persones) La cultura humana es caracteritza per la seua acumulació

(llenguatge oral i productes elaborats com ferramentes o llibres) que els ha permès millorar la seua adaptació i expansió.

38

Societat i cultura (2) L’estructura d’un grup es la xarxa estable de relacions socials

establertes amb els altres i amb l’entorn tenint en compte la posició dels actors en una jerarquia definida pel diferent control dels recursos.

Les posicions o rols s'associen amb expectatives i normes socials que es determinen culturalment i s’aprenen.

El control dels recursos dona poder als diferents rols en tant que posseïdors d’atributs institucionals. Els tres tipus de recursos del poder son:

• Materials: capacitat de disposar de bens o diners que satisfacin necessitats escasses.

• Organitzatius: capacitat d’organització i de coacció de la conducta mediant la violència física (da o priva la llibertat).

• Simbòlics: basada en el prestigi, administra l’estima social (violència simbòlica o de paraula)

39

La socialització La socialització és el procés pel qual interioritzem creences, normes

i valors socials aprenent a ser part de la societat i realitzar els nostres rols en ella.

És un procés que dura tota la vida, si bé es més important a la infància i adolescència perquè desencadena mecanismes hormonals i neurològics que creen estructures al cervell.

Els humans som molt més plàstics que els altres animals i podem ser modelats amb més complexitat perquè gran part de les nostres connexions neuronals son post part.

El patrimoni genètic dels humans és bàsicament idèntic, si be es troben diferències individuals responsables de diferències externes i internes entre individus.

Les diferencies entre les persones i entre els entorns multipliquen les possibilitats de diversitat.

41

La persona social (1) No experimentem que les nostres conductes com plenament

determinades sinó que les vivim com a capacitat de decisió. Aquesta capacitat, producte de l’evolució, fa que sentim les decisions conscients com a pròpies (element valoratiu), però la socialització influeix aquest procés.

La identitat personal requereix el contacte amb la natura i els grups humans. Especialment amb els jocs, els xiquets i xiquetes construeixen el jo conscient, que els permet diferenciar, amb la comprensió dels diferents rols, a ells mateixa dels demés.

És produeix una mediació, realitzada en la socialització, entre les capacitats psíquiques de l’individu i els valors, les normes i pautes de conducta del seu entorn social.

42

La persona social (2)

Els condicionants de l’acció humana: Estructures (que constrenyen): Estructura mental: els hàbits, més o menys fixats

neurològicament de les persones socials. Estructura social: jerarquia de les posicions socials

segons el poder associat als diferents rols. I la agencia individual: Agencia: actua fent ús dels margenes de maniobra de

les constriccions internes i externes.

43

Els tipus de societats Un anàlisis de les societats es pot fer analitzant el conjunt

d’institucions de que disposen per a organitzar els aspectes bàsics que garanteixen la seua reproducció:

• El mode de producció: conjunt institucions que regulen la producció i distribució de bens i serveis (subsistència).

• El mode de coacció: conjunt d’institucions que regulen la presa de decisions que afecten a la col·lectivitat i sancionen les conductes socials (organització).

• El mode de legitimació: conjunt de discursos institucionalitzats que ofereixen explicacions del mon natural i social, que socialitzen i construeixen la identitat de les persones, legitimen l’ordre social i ofereixen criteris de valor o de prestigi.

44

Societats segmentades

Descripció Societats menudes, organitzades pel parentesc i nòmades. (paleolítiques, des de 100.000 anys)

Model de producció Caçador - recol·lector, ferramentes senzilles, mínim excedent.

Model de legitimació Comunicació simbòlica oral, rols individuals de tipus simbòlic (bruixots, mags,...)

Model de coacció Autoritat associada a l’edat i al rol familiar i tribal.

44

45

Societats estamentals

Descripció

Estaments endogàmics coercitius. Sedentarisme (sorgeix la ciutat).

(10.000-5.000 anys)

Model de producció Agrícola i ramader (rev. neolítica). Utilització d’animals com mitjans de producció. Apropiació de l’excedent (jurídic-política)

Model de legitimació L'escriptura revoluciona la transmissió cultural. Religió organitzada en estaments especialitzats.

Model de coacció Apareix l’Estat. Grans imperis i fragmentació per desintegració (feudalisme).

45

46

Societats classistes Descripció

Increment divisió del treball, alta especialització individual i institucional. Classes més obertes sense coerció. (400-200 anys)

Model de producció Industrial, nous fonts d'energia. Excedent apropiat pel mercat (Capitalista) / per l’Estat (Estatista).

Model de legitimació La tradició perd pes front la ciència, l’impremta, l’escola. Separació Església - Estat, multiplicitat de valors, individualisme (Pluralistes) / Propaganda i imposició coercitiva de valors i normes (Uniformistes)

Model de coerció Per l’Estat i les institucions especialitzades. Drets indiv., llibertats polítiques i sufragi (Democràcies) / no sufragi i llibertats limitades (Autoritaries)

46

47

Societats de xarxes

Descripció Flexibilitat, virtualitat, xarxes d’informació, individualització. L’organització classista més complexa i fragmentada.

(15 anys)

Model de producció Organització en xarxes virtuals del coneixement. Globalització i necessitats de noves regulacions.

Model de legitimació La informàtica i Internet revolucionen la comunicació. Fragmentació i concentració de la difusió cultural. Confusió entre virtual i real.

Model de coerció Pèrdua del Estat front a les supra estatals especialitzades. Dificultats per al exercici de la democràcia.

47

48

La estructura social La població a la nostra societat es distribueix d’acord amb unes

fractures socials associades a diferent nivells de poder (econòmic, polític o simbòlic). Sent les principals el gènere (origen a la família, abans no és considerava), l'ètnia (diferencies en desenvolupament i immigració) i la classe (distribució dels recursos).

La cooperació es dona més fàcilment si es dona igualtat de rol i ha provocat històricament accions defensives i de dominació entre rols (feminisme, revolucions FR o RU) per tal d’alterar el mode de producció, de coacció o de legitimació.

També individualment es traca d'ascendir i millorar la posició a l’estructura mitjançant canvis als seus rols (com ara la professió, el nivell d’estudis, etc).

49

Diferències i desigualtats de gènere Homes i dones son diferents en quant a configuració biològica en

termes de sexe, això afecta particularment als comportaments reproductius però no únicament.

Amés amés, en diferents societats presenten diferencies particulars en altres aspectes perquè el seu rol té associat (per socialització) normes de comportament no necessaris per a la reproducció, això es el que denominem gènere.

Les diferencies es transformen en desigualtats quan els rols (masculí i femení) en tenen associats diferents nivells de poder, i la majoria s’originen en el model patriarcal que té antecedents en l’evolució dels humans per eficàcia reproductiva, però que es consolida i reforça a les societats estamentals.

52

Diferències i desigualtats entre ètnies

Les diferencies entre els humans son causa dels processos adaptatius derivats de les successives emigracions que els han afectat tant genètica com lingüísticament.

Les discriminacions racials han pres el fenotip com a justificació de les desigualtats però l’estudi del genotip mostra que son delimitacions sense base científica.

Per a la sociologia parlar de grups ètnics es sinònim de grups que son percebuts, per ells mateixos o pels altres, amb unes característiques que els diferencien de la resta. A les diferències de llengua, creences, mites o institucions que han desenvolupat històricament, en els temps moderns s’han desenvolupat altres mitologies amb finalitats legitimadores sense fonamentació biològica.

55

Factors dels conflictes ètnics Les desigualtats de classe solen anar juntes amb les diferencies

ètniques, problemes legals i manca de drets. Els prejudicis vinculats a la socialització. El mecanisme psicològic del ‘boc expiatori’. La pròpia identitat i tradició cultural de les minories y les

dificultats de participació pels seus estereotips i costums. Propensió al altruisme familiar, mecanisme heretat per eficàcia

biològica dels grups familiars o tribals més cohesius. Així, les diferències ètniques és fan desigualtats de poder social tant

en el camp econòmic (salaris, vivenda), polític (drets, voto) com en el simbòlic (estudis, prestigi), produint conflictes de integració socials (segmentació i segregació, com a les classes) i individuals.

56

Diferències i desigualtats de classe (1) Al paleolític les diferencies d’autoritat estaven associades a l’edat i al

sexe. Poc després sorgien els líders simbòlics (curanderos, mags) als quals se’ls atribueix prestigi.

La revolució neolítica incrementa la producció i possibilita la propietat individual i el sorgiment de líders econòmics.

Amb la complexitat els líders simbòlics (religiosos) i els econòmics (guerrers) s‘ajunten i s’imposen fent ús de la violència.

El sistema d’estaments o castes es molt estable (poca o nul·la mobilitat) i es fonamenta en una triada: guerrers i sacerdots (dirigint la societat) i treballadors agricultors i artesans (mantenint el sistema).

58

Diferències i desigualtats de classe (2) La crisi del sistema estamental es produeix per els canvis econòmics

(acumulació, progrés tècnic) i les limitacions a la mobilitat de la burgesia.

El mercat: la nova burgesia s’enriqueix comprant matèries primes, mitjans de producció i força de treball a preus de mercat, organitzant i coordinant la producció de mercaderies que ven al mercat (plusvàlua K. Marx).

Així, les fonts principals de renda al sistema capitalista estan en els orígens de les classes econòmiques del capitalisme, i son: terra (aristocràcia terratinent), capital (burgesia) i treball assalariat (els obrers).

Aquestes classes tendeixen a constituir grups socials i, a partir de la consciencia dels seus interessos, sorgeix la necessitat de defensar-los (sindicats i patronals).

Industrial Worker, 1911 (disponible a: http://en.wikipedia.org/wiki/File:Pyramid_of_Capitalist_System.png)

Diferències i desigualtats de classe

59

Life expectancy at birth by social class and sex, 1997-99

60

61

Diferències i desigualtats de classe (3)

Els canvis tecnològics, generats pel propi sistema, ha fomentat la diversificació dels treballadors manuals, l'increment de les tasques administratives i la terciarització.

Les funcions de direcció les fan ara assalariats qualificats i els directius i classes mitjanes-altes participen en el accionariat d’empreses. Limitant-se els capitalistes al control de les empreses.

Totes aquestes transformacions han fet més complexa l’estructura social pel que toca a la distribució dels recursos.

62


La crisi del l’Antic Règim també va suposar canvis a la forma de poder coercitiu. La democratització de les societats capitalistes amb la introducció de l’Estat de Dret i el sufragi universal, aconseguits amb grans lluites socials, va donar pas a les classes polítiques:

Membres electes (legislatiu i part del executiu). Jerarquies burocràtiques, militars, jurídiques, tècniques o

administratives vinculades amb l’Estat (generalment per procediments meritocràtics).

Els ciutadans a partir del dret de sufragi, les capacitats d’organització i els drets polítics (vaga, expresió, manifestació, associació).

63


Per últim, el poder simbòlic ha crescut enormement mantenint-se però la importància del prestigi com a ferramenta de violència simbòlica. Sent els grups d’estatus:

Les jerarquies religioses. Intel·lectuals i científics. Professionals rellevants (metges, advocats, psicòlegs, mestres

o periodistes). La mercantilització de la vida al capitalisme ha professionalitzat la

majoria dels papers socials. Però, al mateix temps, altres ciutadans no professionalitzats poden gaudir de prestigi (ONG’s).

64

El canvi cultural i social Els canvis culturals: son canvis en les llengües, les creences, els

valors, les rutines tècniques i les normes. Procedeixen de altres àmbits o son inventats per persones o grups, i son transmesos per aprenentatge social. S’estabilitzen o desapareixen.

Els canvis socials: son canvis en els rols, augmenten o disminueixen, modifiquen les pràctiques i reestructuren la distribució del poder social. Si es molt significatiu produeix una nova societat (producció, coerció i legitimació).

Un canvi social pot ser conseqüència d’un canvi cultural. El motor del canvi normalment és la lluita per augmentar el poder. L’evolució no és lineal (és imprevisible) però avança cap a la

complexitat i l’autonomia individual.

Bibliografia

Fernández Palomares, F. (2003) El estudio sociológico de la educación. Fernández Palomares, F. (coord.) Sociología de la educación. Pearson, Madrid. Pág. 1-34 (Cap. 1) Masjuan, JM. (2003) ¿Qué es sociología? Algunos conceptos básicos. Fernández Palomares, F. (coord.) Sociología de la educación. Pearson, Madrid. Pág. 35-62 (Cap. 2)

Zebra birth in the Ngorongoro Crater in Tanzania: http://youtu.be/EYYDzjme_VQ

BABIES - Official Trailer : http://youtu.be/N009QUWUy7I

65

http://youtu.be/EYYDzjme_VQ

http://youtu.be/N009QUWUy7I

t1 es 2015

Education