sumari - de0a18 › pdf › p13.pdf · protagonistes,ja nº 13 3 sumari núm. 13 juliol - agost -...

3Protagonistes, ja nº 13

S UM A R I Núm. 13 juliol - agost - setembre 2002

Membre de:

Editorial __________________________________________________________________________ 4EL DRET A LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓFerran Casas

Tema obert ______________________________________________________________________ 5SUPORT A LA INFÀNCIA I LES FAMÍLIESCristina Brullet i Laura Torrabadella

Amb nois, noies, xics, xiques, al·lots, al·lotes, xiquets, xiquetes, nins nines... ______ 8CANTATA DEL PETIT ALÍAlbert Obrero, Educador Social i coordinador del C. Obert Inf@nts, Regidoria Benestar Social Ajuntament Sant Feliu de Codines

Educació ________________________________________________________________________ 10SEMINARI DE MESTRES A TUZLADavid Vilalta, mestre de Primària i membre de Mestres per Bòsnia

Educació ________________________________________________________________________ 11INTERCULTURALITAT, IMMIGRACIÓ I ESCOLAJavier Marsà Valdovinos, Director de l’IES Joan Coromines d’Hostafrancs

L’opinió dels protagonistes ____________________________________________________ 12PARTICIPANTS A L’EUROSCOLA OPINEN SOBRE EL CONCURS

D’altres parts del món __________________________________________________________ 14“SOLS NENS”, FOTOGRAFIES DE SIL OMEDES

Salut ____________________________________________________________________________ 15PROMOCIÓ DE LA SALUT A L’ESCOLAPaloma Herrera

Iniciatives cíviques ______________________________________________________________ 16EL CLUB, CENTRE EDUCATIU EXTRAESCOLAR

Iniciatives cíviques ______________________________________________________________ 17LA INFÀNCIA EN RISC, A DEBAT EN UN FÒRUM

Navegant per la xarxa __________________________________________________________ 18LA PAERIA TAMBÉ PER ALS INFANTSPaloma Herrera

Espais d’Acció __________________________________________________________________ 19EDUCAR EN VACANCES?Jordi Quera

L’imaginari ______________________________________________________________________ 20MAFALDAAnabel Herrera

Informacions ____________________________________________________________________ 21

Eines culturals __________________________________________________________________ 22

Director:

Josep M. Villena

Assessorament

Ferran Casas

Col·laboracions:

Cristina Brullet, Laura Torrabadella,

Albert Obrero, David Vilalta, Javier Marsà,

Escola Bergantí d’El Masnou, El Club,

FEDAIA, Jordi Quera, Anabel Herrera

Redacció:

M. Pilar Moreno

Paloma Herrera

València:

Jesús Martí

Francesc Guillem

Balears:

Manel Cruz

Perpinyà:

Nicolàs Caudeville

Administració:

Lídia Marimon

Fotografia:

Patrícia Esteve, Mestres per Bòsnia,

Sil Omedes, El Club, FEDAIA, Jordi Quera

Subscripcions:

Maria Jesús de la Viuda

Correcció:

Vita Retes

Edita:

Associació DIOMIRA

Redacció, administració,

publicitat i subscripcions:

Mare de Déu del Pilar 24, 1r 2a

08003 BARCELONA

Tel-Fax: 93 310 33 67

http://www.diomira.org

http://www.de0a18.net

E-mail: [email protected]

Fotocomposició i impressió:

ARGRA Trading, s.l.

Tordera 38 - 08012 Barcelona

D. L.: B-27825-2000

Protagonistes, ja!

no es responsabilitza de les opinions

expressades als articles firmats

Foto portada: El Club

Disseny portada: ARGRA Trading, s.l.

Imprès sobre paper ecològic

En conveni amb:

Àrea de Benestar Social

Amb la col·laboració de:

E DI TOR I A L

4 Protagonistes, ja nº 13

El Dret a la llibertat d'expressió

...pe

r què

hi h

a en

cara

tant

s ad

ults

que

hor

es d

’ara

tene

n ta

ntes

pre

venc

ions

o ta

nta

por

a se

ntir

la ll

iure

exp

ress

ió d

els

més

jove

s? � � � �Ben aviat, el 20 de novembre, celebrarem un cop més el Dia Internacional dels Drets dels Infants,data que es fa coincidir amb la de l'aprovació, per part de l'Assemblea General de les Nacions Unides,de la Convenció sobre Drets de l'Infant.

Hi ha molts drets humans que resulten indiscutibles. Tothom hi està d'acord. Simplement caldria que"en la pràctica" es respectessin realment per a tothom, gran o menut. No entenem per què no esrespecten, i sovint ens indignem amb els organismes internacionals quan veiem que no aconsegueix-en de cap manera que milions d'infants del planeta gaudeixin d'aquests drets de debò: dret a la vida,dret a uns serveis sanitaris bàsics, dret a ser proveïts amb medecines bàsiques, dret a no ser mal-tractats físicament, dret a no ser explotats a través de la prostitució, etc. Són els drets a la Provisió i ala Protecció.

Hi ha un altre grup de drets que, bo i formant part dels drets humans més "antics", els anomenats de"primera generació", reconeguts en les constitucions americana i francesa ja en el segle XVIII, enscosta entendre que "també" els han de tenir els més joves, per la simple raó que són drets de tots elséssers humans. Són els anomenats drets civils, d'entre els que voldria destacar els drets a la llibertatde pensament i a la llibertat d'expressió. Sovint se'ls considera dins del conjunt de drets inclosos a unatercera "p", els drets a la Participació.

Doncs bé, potser en la imminència del 20-N dels infants caldria retornar a aquesta reflexió. Podempensar que els infants i adolescents "no haurien de pensar qualsevol cosa", "que no poden dir qual-sevol cosa", "que no ens han de dir qualsevol cosa". Estem parlant de drets? Volem coartar un dret? Osimplement, expressem una aspiració a que siguin més primmirats, respectuosos o assenyats amb elque pensen o diuen? Si el que volem és "controlar" l'exercici d'un dret (que sempre és una temptaciódes de llocs de més poder que el que tenen d'altres), estem fent un flac favor a la història dels dretshumans. Si el que volem és "educar", la nostra incomoditat davant del que expressen alguns o moltsinfants, adolescents o joves, potser reflecteixen un cert fracàs educatiu de tota una generació adultavers una altra generació més jove. Un "cert" fracàs, perquè potser no s'ha de magnificar, però cal queels adults assumim que existeix.

Recentment hem pogut analitzar els resultats d'una recerca que ens convida a pensar en algunescoses de les que estem assenyalant una mica més en concret, malgrat potser no siguin les més essen-cials. Es va consultar a una mostra de progenitors i mestres catalans i a una altra mostra d'italians, dela regió de Il Molise, si havien participat en activitats sobre els drets dels infants, i vam poder constatarque un 29,3% de progenitors i un 34,4% de mestres catalans responien afirmativament, mentre que elspercentatges dels italians encara eren pitjors: 10,3% i 31%. I els demés? Potser aquests resultats nosorprenguin a molts lectors. Però també vam preguntar a uns i altres si consideraven que els nois inoies entre 10 i 13 anys tenen sempre dret a expressar lliurement el que pensen. Un 66,8% delsprogenitors catalans i un 61,1% dels italians d'aquesta mostra van estar totalment d'acord. La restanomés parcialment d'acord o en relatiu desacord. I fins i tot un 1,8% de progenitors catalans i un 5,5%dels italians es van manifestar totalment en desacord amb aquesta asseveració. Entre els mestres, un50,8% dels catalans i un 60% dels italians es van manifestar totalment d'acord, i un 6,3% i un 3,1%respectivament, totalment en desacord. A Il Molise observem molta similitud en les respostes delsadults, siguin progenitors o mestres, mentre que a Catalunya trobem força menys mestres que paresa favor que els més joves expressin el que pensen.

La pregunta que deixem en suspens és: per què hi ha hores d’ara tants adults que encara tenentantes prevencions o tanta por a sentir la lliure expressió dels més joves? On és el problema de fons?

Ferran Casas

T E M A OB E R T


Les polítiques de suport a la infància i les polítiquesfamiliars tenen una forta tradició a la majoria de païsosde la Unió Europea. L’estudi comparat d’aquestes polí-tiques mostra que tant les finalitats com les mesuresconcretes són diferents d’uns a altres països. A Cata-lunya estem just en els inicis del debat polític sobrequines serien les polítiques familiars necessàries en elcontext actual de les nostres relacions familiars i labo-rals. El que segueix vol ser una contribució més al de-bat actual, aportant algunes idees sobre la necessitatque aquestes polítiques siguin abordades a diferentsnivells de l’administració perquè puguin contribuir demanera eficient a millorar la realitat de la vida quotidia-na dels infants i les famílies. No pretenem en cap casfer propostes sobre el que “cal fer” en concret enaquest camp, sinó aportar algunes reflexions generalsen base a les dades d’aquest informe (Infants i Famí-lies. Situacions i Condicions de Vida, a l’informe Lainfància i les famílies als inicis del segle XXI, elaboratper l’Institut d’Infància i Món Urbà, CIIMU) i en base atreballs anteriors de les autores sobre les polítiques fa-miliars a Catalunya i Europa.

Hem mostrat una posició crítica a l’alternativa deconsiderar la família i els infants com un assumpte ex-clusivament privat, i hem mostrat també una posició benclara a favor de polítiques o mesures que propiciïn unamajor equitat social entre dones i homes. Les dadesque hem aportat sobre les desigualtats familiars i lescarències econòmiques o culturals que viuen alguns in-fants, per raó de les situacions laborals, culturals idomèstiques dels seus pares i mares, porta a afirmar lanecessitat d’augmentar l’equitat en les seves condicionsde vida. A Catalunya és del tot necessari començar apensar en mesures d’aplicació general per a totes lesfamílies, que s’haurien de dirigir cap a quatre objectius:

1.- Conciliar la salarització de la força de treball demares i pares amb la seva presència dins la llar, en de-terminades etapes del seu cicle de vida, a través depolítiques familiars i laborals adequades.

2.- Recuperar i transmetre, tant per part dels parescom de les mares, el valor dels sabers pràctics-fami-liars i de la cura a través del reconeixement d’aquestsper l’escola i la comunitat.

3.- Assegurar, per part dels progenitors i la parente-la, unes relacions beneficioses amb els menors en casde ruptura de la parella conjugal, a través de les soli-daritats intrafamiliars però també amb el suport de po-lítiques de suport a les famílies en procés de transició.

4.- Assegurar que els infants i les seves famíliesdisposin dels recursos econòmics i culturals necessa-ris per viure de manera digna i integrada a la nostrasocietat democràtica.

Suport a la infància i les famíliesRecomanacions que recull l’informe 2002 de l’Institut d’Infància i MónUrbà (CIIMU) en relació a les polítiques en suport als infants i les famílies

PATRÍCIA ESTEVE

S’han de desenvolupar polítiques laborals que permetin a pares i mares“alliberar” temps de treball pagat per ocupar-lo en les feines de criança icura dels infants

Aquests són, al nostre entendre, els quatre princi-pals objectius que les polítiques de suport a les famí-lies haurien de perseguir a Catalunya amb què millora-rien substancialment la qualitat de vida de la infància idels progenitors o tutors que en tenen cura. Són objec-tius de signe progressista i democràtic, que apostenper considerar els infants com un bé social a protegirper dret propi, per la defensa del dret de les mares apoder escollir com conciliar la seva dedicació a la curade la família i la seva activitat laboral, i també per con-siderar els drets i responsabilitats del pare a ocupar-sedel treball familiar i dels seus fills i filles. En el marc d’a-questes finalitats i objectius es poden desenvolupar ungran ventall de mesures de suport a infants i famílies.

Subsidis per fills a càrrecAl llarg dels anys noranta, els subsidis universals

per fills a càrrec han experimentat modificacions diver-ses a Europa, en alguns casos a la baixa, però méssovint per dirigir-les únicament a les famílies ambmenys recursos i més desvalgudes econòmicament.Els subsidis per fills a càrrec tenen molta tradició aFrança -i altres països del centre europeu- on desprésd’una curta etapa en què el govern de Jospin va desti-nar-los a les famílies més pobres sota condició de re-cursos, van retornar al seu caràcter universal amb lavoluntat que tinguessin efectes redistributius verticals,és a dir, que les famílies amb més recursos no quedes-sin més beneficiades que les famílies amb pocs recur-sos. Els estudis posteriors confirmen que aquests sub-sidis són positius en el cas de les famílies nombroses ide les famílies monoparentals amb fills menors a cà-rrec (Polítiques famíliales et redistribution, 1998). Per

T E M A OB E R T


tant, una de les mesures importants al nostre país seriaaugmentar de manera substancial els subsidis per fillsa càrrec que avui són irrisoris i es donen sota condicióde recursos, cosa que beneficia a les rendes mitges.

Els subsidis universals per fills a càrrec es comple-menten en alguns països amb altres menes de suportseconòmics sota condició de recursos. Aquests comple-ments familiars asseguren en tot cas que els ingressosfamiliars mai es trobin per sota de la renda mínima so-cial. Cal dir que, en general, l’anàlisi dels efectes d’a-quests subsidis sobre les condicions de vida dels me-nors mostra la seva bondat. Però poden mostrar algu-nes contradiccions en relació a la cerca d’equitat entresexes i a la promoció o reforçament del paper del pareen la criança. En tot cas, el que volem assenyalar ésque les mesures en suport als infants i les seves famí-lies sempre impliquen eleccions difícils entre els dretsdels infants a ser atesos en les millors condicions pos-sibles, i els drets de mares i pares a fer treball remune-rat. L’estudi comparat ens permet en tot cas comentarque els subsidis substancials per fills a càrrec, senseuna bona xarxa de serveis d’atenció pública a la petitainfància, acaben reforçant les formes familiars més tra-dicionals en què la mare renuncia a la seva carreraprofessional i als drets socials que se’n deriven.

Permisos laborals per atendre els fills i filles més petits

Les polítiques familiars han d’anar en consonànciaamb polítiques laborals que permetin a pares i mares“alliberar” temps de treball pagat per ocupar-lo en lesfeines de criança i cura de les seves criatures. Els per-misos laborals poden ser de tres tipus: els permís per

maternitat, el permís per paternitat i els permisos demés o menys llarga durada per tenir cura dels infants alllarg del primer i segon any de vida. El permís laboralper maternitat a Espanya manté unes condicions simi-lars als de la majoria de països del centre i Sud d’Euro-pa. Però són els països nòrdics els capdavanters enconsiderar la necessitat de temps de mares i pares peratendre els seus fills i procurant permisos molt genero-sos en temps i recursos econòmics. El que més es tro-ba a faltar en la regulació espanyola és l’existència d’unpermís específic per paternitat de manera que el parepugui demanar-lo amb independència del permís labo-ral de la mare. Caldria també ampliar el temps de dispo-sició per la criança del fill o filla el primer i segon any devida de l’infant, possibilitat que caldria poder combinaramb l’ús d’escoles bressol de qualitat o altre tipus de

serveis dirigits a la petita infància. Un altre problema im-portant, que caldria revisar amb urgència, és que la pre-carietat laboral de molts pares i mares joves els impe-deix accedir als beneficis d’aquests permisos, perquèno compleixen els requisits mínims de permanència enel mercat de treball i de cotitzacions a la Seguretat So-cial. Finalment, caldria generalitzar que pares i marestreballadors poguessin fer ús d’una major flexibilitat d’-horaris laborals en funció de les seves necessitats fami-liars, especialment davant les dificultats que presentaconciliar els horaris escolars i els horaris de treball.

Promoció de serveis diversificats Apostar perquè la cura de les persones dependents

es reparteixi de manera més equitativa entre dones i ho-mes implica necessàriament que cal estendre els ser-veis convencionals d’atenció a la petita infància (escolesbressol). Però també són necessaris altres serveis poli-valents o específics d’atenció als infants. Les administra-cions autonòmiques i locals són les més adients per de-senvolupar aquestes polítiques que demanen un bonconeixement del territori i de la població que l’habita. Eldebat sobre la necessitat d’una bona xarxa d’escolesbressol ja s’ha dut a terme a Catalunya, de manera queavui la majoria de partits polítics catalans ja han assumitla necessitat del seu desenvolupament. Però els serveisd’atenció a la petita infància no s’esgoten amb les esco-les bressol. Els serveis per a la primera infància, espe-cialment entre els 0 i 6 anys, es poden desenvoluparamb la finalitat que tinguin cura dels infants quan els pa-res i mares treballen fora de casa forces hores al dia (elcas de les escoles bressol) o amb la intenció de facilitarespais específics de comunicació i diàleg entre famílies,criatures i educadors. Aquests darrers espais podenadoptar formes molt diverses i adaptades a cada comu-nitat: ludoteques o espais de joc per a petits infants, bi-blioteques infantils amb activitats regulars, “Espais Fami-liars”, “Casa dels infants”. Són espais que permeten enun ambient relativament informal -no escolar, encaraque han d’estar a càrrec de professionals que poden re-bre el suport de pares o mares, d’estudiants o altrespersones voluntàries- la interacció entre diferents proge-nitors i la transmissió compartida del sabers de criançaentre pares i mares de diferents edats, experiència i cul-tures. També és interessant pensar que en aquests es-pais compartits per famílies, criatures i educadors, hi po-den participar avis i àvies o persones jubilades queaporten els seus coneixements i sabers a la comunitat.En definitiva, calen propostes noves i més imaginaciósocial per donar resposta a les noves problemàtiques fa-miliars en una societat que és cada vegada més com-plexa i on els sabers de criança estan perdent els seuscanals tradicionals de transmissió i difusió.

Reorganització dels temps socials i horaris delsserveis públics

Una de les batalles principals dins les llars, quan pa-re i mare treballen, és com resoldre les gestions quoti-dianes del dia a dia i un dels principals problemes és el

Les polítiques en suport a la infància i les polítiques familiars han de ser

abordades a diferents nivells de l’administració perquè puguin

contribuir de manera eficient a millorar la realitat de la vida quotidiana

dels infants i les famílies

T E M A OB E R T


desfasament entre elshoraris escolars i els ho-raris laborals dels proge-nitors. Alguns d’aquestsproblemes es resolenamb les solidaritats inter-generacionals o veïnals,que els anomenats“Bancs del temps” procu-ren valorar i promocionar.Però aquestes solidari-tats, que val la pena valo-rar molt positives sola-ment poden oferir solu-cions provisionals. De fet,els horaris quotidians i elritme anual es continuenorganitzant a la nostrasocietat sota un model

implícit que suposa que alguna dona està sempre dis-ponible per la cura de la llar i dels fills. A banda del des-fasament horari entre les escoles i la majoria de llocs detreball, altres obstacles per resoldre al vida quotidianaes deriva de la organització dels horaris dels serveis pú-blics (de salut, administratius, mercats, escoles bressol)i comercials. Per tant, cal veure en cada territori comoferir nous horaris dels serveis, o serveis nous, de ma-nera que les famílies puguin realitzar les seves activitatsbàsiques sense haver de forçar estratègies individualsque acaben sovint penalitzant els menors i les dones.

Implementació de Serveis de Mediació familiar L’augment de les ruptures conjugals, de la complexitat

d’algunes formes familiars així com l’augment de famíliesimmigrades, ens porta a pensar en la necessitat de co-mençar a implementar a Catalunya serveis de MediacióFamiliar. Molt recentment el Parlament de Catalunya haaprovat la Llei de Mediació Familiar que, tot i ésser ben-vinguda, s’ha considerat massa restrictiva perquè redueixles problemàtiques a tractar a les derivades en exclusivade les ruptures de parella. Les administracions locals po-den prendre compromisos en aquest sentit, fent una bo-na labor d’informació dels serveis existents i procurantque la seva població en disposi de propers.

Difusió de la cultura parental democràtica i promo-ció de l’associacionisme familiar

S’han de desenvolupar canals de trobada entre lesfamílies, l’escola i la ciutat. Des de l’administració locales poden promoure espais específics de formació delspares i mares en les principals problemàtiques de lacriança dels fills. Una de les vies possibles és oferir re-cursos per reforçar l’associacionisme familiar. En con-cret, caldria donar més valor i escoltar a les famíliesagrupades en les Associacions de Mares i Pares de lesescoles primàries i secundàries, per tal de facilitar la co-ordinació de famílies i escoles en la transmissió i expe-riències dels valors cívics comuns. Cal planificar recur-sos adequats i suficients (espais, subvencions econòmi-

ques o altres) perquè aquesta interacció no hagi de serresultat únic d’esforços unilaterals i personals que s’a-caben esgotant a curt termini, justament perquè uns ialtres disposen de poc temps per aquestes feines co-munitàries. El marc comunitari és l’adequat perquè esplantegin debats sobre diverses problemàtiques queafecten les famílies a Occident: l’autoritat paternal, ladefinició dels serveis que necessiten les famílies, el llocdels nois i noies en les feines domèstiques, la difusiódels drets i responsabilitats dels pares i fills, el reconei-xement del treball domèstic-familiar, la violència domès-tica i la seva prevenció, etc. Els centres cívics podrienassumir una part d’aquests debats i la seva divulgaciód’acord amb els centres escolars públics o privats. Tam-bé en els centres cívics es podrien oferir cursos pràcticsd’autonomia domèstica pels homes-pares, cursos d’a-prenentatge de tàctiques de negociació entre pares,mares i fills/es, cursos de negociació per un repartimentmés equitatiu de les tasques d’organització i funciona-ment quotidià de la família, cursos de tècniques pel re-forçament de l’autoritat parental democràtica, etc. Lesadministracions locals poden crear aquestes noves si-tuacions i recursos perquè famílies i escoles compren-guin millor les situacions recíproques en relació a l’edu-cació dels infants, de manera que el diàleg es pugui co-mençar fugint de culpabilitzacions mútues davant lamanca de normes de convivència que mostren algunsinfants i adolescents. Les administracions locals tenen,al nostre entendre, un paper fonamental en aquest sen-tit i per garantir el compliment dels drets individuals i deciutadania de totes les persones del grup familiar, siguiquina sigui la seva forma i estructura.

Necessitat de continuar investigant Són necessaris estudis sobre les situacions de vida

de les famílies amb fills menors, tant a escala general,per exemple a partir de noves enquestes i del cens de2001, com a escala local, impulsant estudis específicssobre les dinàmiques familiars i les noves necessitats acada territori. Justament, un dels objectius de la políticafamiliar ha de ser la d’acompanyar les evolucions de lasocietat i no la d’imposar una concepció normativa de lafamília. Donat que la noció de la família és avui plural, lapolítica familiar ha de ser també plural, el que significa lanecessitat d’adaptar i diversificar les formes i maneresd’intervenció. A escala més general, fóra convenient quel’Institut d’Estadística de Catalunya disposés de com-petències per tal d’endegar les seves pròpies enquestesd’àmbit català, a més d’explotar les dades provinentsd’organismes estatals. Tenint en compte que a casa nos-tra el procés d’individuació de les relacions socials estàmés avançat que a altres indrets de l’Estat espanyol,també resulta més necessari un coneixement de les no-ves problemàtiques i necessitats que aquest procés d’in-dividuació comporta.

Cristina Brullet i Laura TorrabadellaExtracte de les conclusions de l’estudi “Infants i famílies. Situacions i

condicions de vida”, a l’informe “La infància i les famílies als inicisdel segle XXI”, editat per l’Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU)

L’informe “La infància i les famílies alsinicis del segle XX” és el resultat delsestudis i reflexions de professionalsde disciplines diverses

AMB NOIS, NOIES, XICS, XIQUES, NINS, NINES,


A finals de l’any 2000 el Centre Obert Inf@nts deSant Feliu de Codines tenia la seva seu provisional aun espai del C. Cívic la Fonteta de la nostra població.També tenia, i encara té, la seva seu l’Escola de músi-ca del poble -depenent d’una associació de pares. Enaquell moment la directora de l’escola de música vaproposar-me treballar plegats per crear una Cantata In-fantil (amb l’objectiu de ser estrenada a la II Trobadade Corals de Sant Feliu al mes de maig). No tenia unaidea gaire clara, havia pensat alguns temes i proposa-va que els infants del centre col·laboressin en la crea-ció de la lletra.

Després de més d’un cafè, la bogeria de la cantatahavia anat prenent cos. Per part del Centre Obert joem vaig comprometre a escriure la història i les lletresde les cançons (aprofitant el treball de construcció dela mateixa amb els infants) i la directora de l’escola aposar-hi la música.

El tema escollit per la cantata va estar la immigra-ció. Volíem que aquella història fos un instrument per-què els infants de les escoles de música que havien departicipar a la trobada i les seves famílies descobríssima les persones què hi ha darrera l’etiqueta d’immigrant.Descobrir als altres per poder entendre als altres, en-tendre als altres per poder entendre’ns a nosaltres, re-cordar la pèrdua a través dels ulls de la seva pèrdua...veure al persona per damunt de l’usuari.

Així doncs, al gener de 2001 vam començar a tre-ballar en la part que podríem dir creativa i al mateixtemps va començar a créixer l’acció comunitària. Podrí-em dir que vam imitar el sistema de treball dels guio-nistes de les sèries televisives. Nosaltres teníem un te-ma i una història central. A partir d’aquí vam començar

a interactuar amb els diferents agents que anàvem im-plicant.

Els infants del Centre Obert eren els primers enconèixer la part d’història i la cançó que l’acompanya-va, i a partir dels seus suggeriments i opinions conti-nuaven construint la història. També a partir dels co-mentaris i idees dels infants de les escoles de música,els professors, els pares i els altres agents que vananar-se incorporant, es va anar definint i concretantl’argument i les lletres de les cançons. Paral·lelament aaquesta feina treballaven conjuntament en la part mu-sical i més endavant vam incorporar un nou elementamb la inclusió dels arranjaments.

Així va estar al llarg dels mesos de gener a maigde 2001, es va viure una experiència d’acció comu-nitària, on els ciutadans/es eren els protagonistes d’a-questa experiència. Una construcció de teixit social,de reflexió, de pressa de consciència de l’existènciade l’altre.

Recordo un comentari amb una mare d’una nenade l’escola de música un dia després d’un assaig.M’explicava que una tarda mentre dutxava la seva fillaaquesta li havia estat cantant les cançons del Petit Alí.Després, més tard, la nena li havia preguntat que si totallò que li passava a l’Alí li podia passar a ella. Arrande la conversa amb la seva filla, havia començat aqüestionar-se allò que es diu dels immigrants. Com po-deu veure, a aquelles alçades l’acció comunitària esta-va assolint els resultats que ens havien establert.

Llavors vam començar a pensar que allò no es po-dia quedar allà. Que potser podíem fer quelcom per-què arribés més enllà del nostre radi d’acció de la datade l’estrena. Vam pensar d’enregistrar en directe l’es-trena de l’obra, per després editar un CD. També es vapensar en realitzar uns materials pedagògics que re-collissin propostes musicals i socials per poder treba-llar l’obra a centres educatius.

Bé, va arribar la data de la trobada i la festa va serun èxit. Aquelles darreres setmanes encara es va invo-lucrar l’IES del poble i els alumnes de 4t. d’ESO vanrealitzar propostes de còmic per donar vida als perso-natges de la cantata. Els monitors/es de l’Esplai vancol·laborar en la logística el dia de la trobada. I una ar-tista local va realitzar uns gravats i els cartells de latrobada.

Com podeu veure, aquella petita idea que havia tretel nas per la porta al final va acabant fent-se realitat.Involucrant i convertint en protagonistes els ciuta-dans/es. Després de la trobada en què es va fer l’enre-gistrament vam posar tots els esforços en trobar els di-ners per poder editar aquell enregistrament en formatCD i editar els materials de suport.

Cantata del petit AlíExperiència de treball comunitari desenvolupada a Sant Feliu de Codinesi presentada a la 4a. Fira de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona

“Els dos bojos que vam iniciaraquesta utopia hem volgut que

fos un instrument de descoberta de l’altre.

Obrir la porta a la descoberta de l’essència del que ens uneix i la força del que ens fa únics.

El futur dels éssers humans transita pel camí de la humanitat compartida

i varietat cultural”Carme Trobalon i Albert Obrero,

creadors del projecte

AL·LOTS, AL·LOTES, XIQUETS, XIQUETES...


La realitat aquí va ser molt més dura, no vam acon-seguir suport per fer front a les despeses que allò com-portava. Finalment l’associació de pares que gestional’escola de música de Sant Feliu es va fer càrrec de lesdespeses d’editar el CD i una estudiant de disseny varealitzar el disseny del compacte com a col·laboració.Pel que fa als materials de suport pedagògic es vanquedar al calaix. Però com ja he dit abans... vés a sa-ber si encara és viu...

Vaig rebre una trucada d’una coneguda a la qual lihavien regalat el CD per Nadal. Aquesta coneguda éscol·laboradora de l’ONG SOS Racisme, i ens proposa-ven portar la nostra experiència a l’escenari de la Fes-ta de la Diversitat d’enguany. Així doncs, al cap demés d’un any hem tornat a fer córrer la Cantata delPetit Alí.

Per finalitzar voldria parlar de la persona que vaposar veu al narrador de la història. Aquella veu vaser la d’un dels nens del Centre Obert, el Wissam. Livaig proposar perquè té una veu molt greu. Però novaig pensar què podria suposar per ell aquella expe-riència. Prenent una xocolata de màquina amb la di-rectora de la seva escola va explicar-me una del Wis-sam. En un exercici de llengua havien d’escriure elscinc moments més importants de la seva vida. Per alWissam fer de narrador de la Cantata va estar un d’a-quells moments. Sense proposar-m’ho havia treballatindividualment amb el Wissam les seves pors i la sevabaixa autoestima.

Ara que estic al final d’aquestes pàgines no tinc clarsi he estat capaç de comunicar allò que volia. Des delsserveis socials, i en general des de l’administració,moltes vegades no sabem com encarar l’acció comu-nitària. Altres vegades, ens queixem que no hi ha re-cursos. Altres no sabem com entrar-hi. I d’altres, cal feruna mica d’autocrítica, preferint no fer-ho per la quanti-tat de feina que suposa i la dificultat per veure resul-tats. Com a tècnic d’educació social i membre d’un petitEBASP (el nostre municipi té 4.800 habitants) en quèels recursos humans i materials gairebé no existeixenhe pogut comprovar com és possible fer acció comu-nitària a partir de la mateixa comunitat i com aquestaés molt més efectiva i duradora.

“M’agradaria dir als uns,per començar: com més us

impregneu de la cultura del paísd’acollida, més podreu impregnar-lo

de la vostra; i després, als altres:com més un immigrant senti

respectada la seva cultura d’origen,més s’obrirà a la cultura

del país d’acollida”Amin Maalouf, “Les identitats que maten”

Cartell promocional de la II Trobada de Corals Infantils de Sant Feliu de Codines

Pel que fa a l’àmbit específic de la immigració crecque tenim molt difícil poder competir, ni tan sols ferombra, a la poderosa maquinària creadora de cons-ciència social -o millor dit destructora- que en la nostrasocietat occidental s’han convertit els mitjans de co-municació.

Per a mi, l’opció és deixar de tractar, nosaltres elsprimers, la immigració com una problemàtica i co-mençar a veure les cares, les persones, les històries vi-tals d’aquests ciutadans/es. Si no podem anar a la des-coberta de l’altre potser arribarem tard a saber qui somnosaltres com a individus i com a comunitat.

Albert Obrero i CusidóEducador Social i coordinador del C. Obert Inf@nts

Regidoria Benestar Social Ajuntament de Sant Feliu de Codines

E DUC A C I Ó


Ésser solidàries o cooperar amb societats marca-des per l'ultratge i la ignomínia és complex. Mestresper Bòsnia intenta donar un cop de mà fomentant es-pais i moments de comunicació i reconciliació. Així, elpassats 4 i 5 de juliol es va celebrar a Tuzla (Bòsnia iHerzegovina), el tercer seminari de debat i intercanvientre mestres de la Federació de Bòsnia i Herzegovi-na, de la Republika Srpska i de Catalunya i Balears.

Al seminari, titulat “El diàleg com a eina de comuni-cació a l’aula. Diàleg amb el saber, diàleg amb les per-sones i diàleg amb l’entorn” van participar al voltantd’un centenar de mestres de primària i de primer cicled’ESO. Als diferents tallers i ponències, els mestresvan tractar el tema de la comunicació com a eina d’in-tervenció a l’aula. Una de les idees claus que es va vo-ler destacar va ser la importància que els mestres es-coltin amb atenció els alumnes.

En el marc del seminari, també es van presentar lesconclusions elaborades conjuntament per un grupd’onze mestres de la Federació de Bòsnia i Herzegovi-na i de la Republika Srpska que al febrer passat vanfer una estada a cinc escoles de Catalunya. En les

avaluacions, tothom va coincidir que l’experiència vaser molt positiva, perquè havien vist i viscut aspectesmolt interessants des del punt de vista educatiu, alhoraque es van estretar força les relacions entre les duesentitats de Bòsnia i Herzegovina, cosa que ha generatmoltes expectatives en aquesta àrea.

L'Antiga Iugoslàvia, després de la mort de J. BrozTito i la caiguda del mur de Berlín, havia de fer unatransició vers la democràcia i es va trobar en una gue-rra fraticida. Molt possiblement qui es va endur la pitjorpart va ser la gent de Bòsnia i Herzegovina. Els acordsde Dayton van consolidar una sola nació, però ambdues administracions independents a la pràctica: LaFederació Croato Musulmana i la Republika Srpska.En aquests moments, la comunitat internacional, a tra-vés de l'alt representant de la Nacions Unides, i algu-nes ONG que continuen treballant estan fent una gran idifícil tasca. La situació econòmica és precària per amolta gent, no hi ha encara un grau òptim d'estabilitatpolítica, el frau, la corrupció i/o la desídia formen partde la vida quotidiana d'aquell país.

En aquest context, a Mestres per Bòsnia treballemamb les persones directament. Fa un parell d'anys, dos

Seminari de Mestres x Bòsnia a TuzlaEl tercer seminari de debat i intercanvi entre mestres bosnians i catalanss’ha centrat en la comunicació com a eina d’intervenció a l’aula

David Vilalta i MurilloMestre de primària i membre de MxB

MESTRESXBÒSNIA

La trobada va reunir al voltant d’un centenar de mestres de la Federació deBòsnia i Herzegovina, de la Republika Srpska i de Catalunya i Balears

Una de les idees clau que s’ha volgut destacar en aquesta trobadaés la importància que els mestres escoltin amb atenció els alumnes

mestres refugiats ens van demanar si els podíem aju-dar a posar-se en contacte amb els seus antics com-panys. Aquesta demanda ens va encantar, possible-ment l'estavem esperant. En aquests dos anys hem co-negut molta gent, hem estat a les cases i a les escolesde les persones que van haver de patir la política ge-nocida de Karadzic des del seu bàndol. Hem pogutconfirmar que el món no es divideix entre els bons i elsdolents, hem respirat la necessitat de justícia i del Tri-bunal Penal Internacional, hem trepitjat les cases i es-coles que van ser i ara no són. També hem vist perso-nes retrobar-se després de 10 anys i abraçar-se, i riu-re. Hem compartit la por, el neguit d'aquells mestresque anys després d'haver fugit de la mort al capvespre,tornaven al seu poble per participar en un seminari queorganitzàvem... Sobretot, penso que hem aprés a notallar mai la comunicació.

En aquests moments, els seminaris i altres activi-tats de formació i intercanvi de mestres, que realitzemde forma coordinada amb les institucions, escoles imestres de Bòsnia, han aixecat un gran expectació.Entre d'altres coses deuen de ser com glopades d'airefresc que ajuden a suportar la xafogor d'una societatsense futur a curt termini. En aquests moments Bòsniaja no està de moda. Malauradament hi ha massa llocsal món on anar a cooperar i solidaritzar-se.

Mestres per BòsniaCentre cultural La Farinera

Gran Via CC 837, 08018 BarcelonaTel. i fax: 93 436 28 13

[email protected]

E DUC A C I Ó


L’IES Joan Coromines de Barcelona és un centre edu-catiu de Secundària de la Generalitat de Catalunya. Peltarannà obert i per la seva consciència de servei públic,des del començament de la nova Reforma, la comunitatgitana del barri d’Hostafrancs va confiar-li l’educació delsseus fills de tal manera que actualment són al voltant de46 els nois i noies d’aquesta població matriculats al cen-tre. A la vegada, la creixent concentració d’immigrants a lazona de Sants, Poble Sec i Zona Franca ha fet que el cen-tre hagi arribat a tenir més de 150 estudiants estrangersque pertanyen a 26 països.

Gràcies a la col·laboració de diverses institucions pú-bliques i privades (Generalitat de Catalunya, Ajuntamentde Barcelona, Fundació Paulino Torras, SEDEC, EAP iTAE de Sants-Montjuïc, AMPA Ensenyament Compensa-tori i Serveis Socials) un gran i immillorable equip de pro-fessors/es ha fet una sorprenent tasca d’integració quedestaca per un alumnat educat i format dins la llibertatpròpia d’un centre públic, un comportament i disciplinaadequat i uns bons resultats a la Selectivitat Universitària.

Al centre, tot l’alumnat cursa anglès al batxillerat coma primera llengua estrangera, oferint també com a tercerai quarta llengua l’alemany, el francès o el portuguès (úniccentre de Catalunya que ofereix aquest idioma). La matè-ria optativa d’Estada a l’Empresa ofereix la possibilitat al’alumnat de segon de Batxillerat de col·laborar amb elprofessorat especialitzat d’AQD (Atenció Qualificada a laDiversitat) en la formació i lectura personalitzada de l’a-lumnat del primer nivell d’ESO, de tal manera que l’alum-ne xinès, rus, dominicà o marroquí pot aprendre a llegiren català amb un “tutor personalitzat”.

Convençuts que l’alumnat aprèn del professorat i a lavegada de cadascun dels seus companys, el centre apos-ta clarament per la integració de tot l’alumnat normalitzat,evitant qualsevol tipus de discriminació i, per això, a la pri-mera etapa de l’Ensenyament Secundari Obligatori l’alum-nat no s’agrupa mai per la seva capacitat, i a la vegada

Interculturalitat, immigració i escolaExperiència presentada a les IV Jornades L’Educació de l’Art Avui,organitzades pel Centre Cívic Sant Andreu de Barcelona

que es fan les matèries instrumentals (castellà, català,ciències socials i matemàtiques) sempre s’organitzen dosgrups més per l’alumnat que necessita el reforçamentdels seus coneixements o hàbits. A la segona etapa, escontinua amb el caire integrador als dos grups de reforç ies presta especial interès a l’orientació de l’alumnat al fi-nalitzar aquesta etapa. De fet, totes les matèries de quartestan desdoblades de tal manera que gairebé mai hi ha acada classe més de 15 alumnes, la qual cosa permet unensenyament de més qualitat.

Gràcies a l’elevat prestigi del centre i a l’aplicació de laseva pedagogia, l’administració ha aprovat un Pla estratè-gic específic de gran interès, amb alguns mitjans humans

especials: el centre compta des de fa anys amb una aulad’autoaprenentatge i més recentment amb un curs d’im-mersió a la llengua catalana per a noies i nois llatinoame-ricans nouvinguts, a més de classes de conversa engrups reduïts.

Amb la col·laboració i el finançament de l’AMPA i laFundació Paulino Torras Domènec, s’han fet cursos d’a-prenentatge de català i castellà i un programa estiuencanomenat “Diver-Estiu” (colònies durant el mes de juliolper a la integració de més de cinquanta alumnes immi-grants), i durant el curs, amb la col·laboració de l’ajunta-ment de la ciutat i de la mateixa fundació, es fa un tallerespecialitzat de tutoria del professorat de primer nivelld’ESO i el programa anomenat “Ludo-Deures” que, ambla col·laboració de 10 exalumnes del centre, dóna reforçcada tarda a alumnes amb dificultats per a l’aprenentatge,amb la utilització també de propostes lúdiques, informàti-ques, esportives i d’idiomes. En aquest projecte, partici-pen més de 60 nois i noies d’aquest centre i dels CEIPFrancesc Macià, Gayarre i Miquel Bleach.

Per tot això, en l’actualitat el centre és visitat freqüent-ment per professionals de la pedagogia que tracten detrobar models per a la integració d’alumnat divers (21 pro-fessors xilens convidats per la Universitat Pompeu Fabra),mitjans de comunicació, polítics... i altres persones vincu-lades i/o preocupades per afavorir el sistema educatiu iadequar-lo al nostre temps.

Javier Marsà, Anna Rodríguez i Agustí RubioDirector, Coordinadora d’ESO i Cap d’Estudis, respectivament,

de l’IES Joan Coromines d’Hostafrancs

El Centre Cívic Sant Andreu i l’associació Experimentem amb l’Artorganitzen aquestes jornades, que mostren projectes educatiusdesenvolupats des de diferents agents del món de l’art i l’educació. A lafoto, alumnes de l’IES Joan Coromines

L’IES Joan Coromines d’Hostafrancsha arribat a tenir més de 150

alumnes procedents de 26 països.El centre s’ha convertit en un

referent pel que fa al seu modeld’integració de l’alumnat divers

L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S


Si comparem aquest concurs amb el que es va fer fa tresanys, en què a l’escola van fer un vídeo i van pintar lapista, crec que aquest és més divertit i més lúdic. Jopenso que el concurs s’hauria d’enfocar més a aprendrei no tant sols a contestar. Ha estat divertit de participar-hi perquè hem fet pinya amb els companys.

EEllooii RReevvuueellttaa

El joc euroscola s’ha fet aquest any perprimera vegada a través d’Internet, de la pàgina web www.euro-scola.com. Consisteix a assolir diferents proves com a equip, hiha jocs individuals i col·lectius. Són jocs relacionats amb la UnióEuropea i que aquest any han tingut com a tema l’euro. Constade tres etapes i en cada etapa s’ha de resoldre un euroenigma.Després d’haver-lo fet, crec que tenim més coneixements queabans, més nocions generals de la Unió Europea, però crec quesi les proves no fossin amb temps haurien après més. El fet quesigui per Internet està bé perquè és més innovador.

Pol Maruny

Crec que el que falla del concurs és que les provess’han de fer amb temps, per això els concursos sónestressants i és molt monòton. Durant la primerasetmana aprens molt, però després se t’oblida.D’altra banda, és una experiència bona perquè co-neixes millor els teus companys, ja que saps comreaccionen davant situacions estressants.

AAnnnnaa RReeiixxaacchh

ELOI REVUELTA

POL MARUNY

ANNA REIXACH

Són joves estudiants de l’Escola Bergantí del anualment per l’Oficina del Parlament Europeu acicle d’ESO, Batxillerat i Formació Professional alumnes de l’Escola Bergantí han destacat ambsotmeten a examen aquest concurs sobre coneixd’Internet.

Participants a l’Euroscola

L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S


Penso que el con-curs no serveix pera molt, perquè comque les proves vanamb temps vasràpid a buscar laresposta i no t’hiquedes gaire ambtantes dades.

MMaarrttaa GGiillaabbeerrttee

FOTOS: PATRÍCIA ESTEVE

En fer el concurs agafes una idea general detot, però no et quedes amb tots els detalls,aprens alguna cosa, però no com per fer uncontrol de tot. A mi m’ha agradat de fer-lo i tor-naria a participar l’any que ve.

AAddrriiàà PPaaddrroossaa

ADRIÀ PADROSA

Crec que el concurs euroscola és important,perquè t’amplia els coneixements, però pensoque s’hauria d’aprofundir més, perquè des-prés s’oblida el que has après.

Anna Cartes

ANNA CARTES

El concurs consta demoltes proves, comconèixer personatgesde la Unió Europea,puzzles, memoritzardiferents monedes ibitllets d’euro, l’euro-marató, el preu just,trencaclosques, etc.Crec que la infor-mació que aporta elconcurs no és moltgran, les dades noes podien retenir.

GGuuiilllleemm RReeiittgg

GUILLEM REITG

MARTA GILABERTE

Masnou (Maresme) que han participat al concurs escolar Euroscola 2002, organitzata Espanya. Hi participen, en equips de 10 estudiants d’entre 13 i 18 anys, alumnes de 2nl de grau mitjà. Enguany, han participat 113 equips de tot Catalunya, entre els que els

b una de les millors classificacions, tal i com van fer companys seus ara fa dos anys. Ellsxements generals de la Unió Europea, que per primera vegada s’ha desenvolupat a través

a opinen sobre el concurs

D ’ A LT R E S PA R T S DE L M Ó N


Gràcies a experiències com aquesta que els haofert la Creu Roja d’Igualada, aquests infants han po-gut viure per primera vegada unes vacances en con-tacte amb el mar, amb el joc, i amb d’altres nens i ne-nes que pateixen la mateixa situació.

A l’estància a Igualada, aquests nens i nenes con-viuen plegats amb cooperants bosnis refugiats a Cata-lunya en una escola pública adaptada per a ells. Dor-men en lliteres, juguen a pilota, fan excursions al zoo,al Tibidabo, a la platja... Aprenen a allunyar la por i so-bretot a ser nens i nenes una altra vegada.

L’exposició “Sols nens” s’ha pogut visitar durant laprimera quinzena de setembre al Teatre Municipal dePerpinyà, en el marc del certamen de FotoperiodismeOff, paral·lel al prestigiós festival “Visa pour la image”.La mostra de Silvia Omedes es podrà veure tanmateixal Centre Cultural Cal Blè d’Igualada del 7 al 13 d’octu-bre de 2002. L’exposició compta amb el suport de laSecretaria General de Joventut, Creu Roja Igualada il’Associació Behar.

La jove fotògrafa catalana Sílvia Omedes presentaen aquesta exposició un reportatge de seguiment d’11nens i nenes bosnis orfes durant la seva estància aIgualada amb la Creu Roja el juliol de 2001 i en un ca-sal d’estiu a Travnik, Bòsnia, el maig de 2002. La mos-tra es composa d’una quarantena d’instantànies enblanc i negre, que capten diferents moments del lleured’aquests infants.

Són l’Alisa, l’Armin 1, la Semina, l’Armina, l’Inel, l’Ir-ma, la Behisa, l’Armin 2, la Selma, l’Armin 3 i l’Abdou-lah. Nens i nenes que tenen al voltant de 10 anys i quenomés han conegut la guerra. Orfes de pare i algunstambé de mare, aquests infants han crescut a campa-ments de refugiats o a refugis anti bombes a les ciutatsdel voltant de Travnik.

RedaccióProtagonistes, ja!

“Sols nens”, fotografies de Sil OmedesLa fotògrafa capta moments de les vacances d’un grup d’infants bosnisdurant una estància que van fer a Igualada i en un casal d’estiu a Bòsnia

SIL OMEDES

SIL OMEDES

Alisa, órfena de pare i mare, al mar que ha vist per primera vegada

SIL OMEDES

L’Armina fent una tombarella a les escoles d’Igualada

L’Inel a l’aeroport de Barcelona a punt de tornar a Sarajevo

Gràcies a experiències com aquesta aquests

infants han pogut viure per primera vegada

unes vacances

SALUT


Promoció de la salut a l’escolaL’Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona col·labora amb lesescoles amb una oferta definida de programes relacionats amb la salut

borats en els treballs de grup. L’activitat fa disminuir laprevalença del consum problemàtic d’alcohol i de totconsum de drogues il·legals.

Programes relatius a sexualitatPrevenir les relacions sexuals no protegides és l’objec-

tiu dels dos programes que s’ofereixen en relació a sexua-litat per a alumnes de secundària. “PRESSEC”, per a 4t.curs d’ESO, s’articula entorn a coneixements sobre la Si-da, la percepció de risc de contagi de MTS o d’embaràsprecoç i habilitats de negociació amb la parella. El progra-ma suposa l’augment de la proporció de joves que tenenrelacions sexuals per primera vegada de forma protegida.

Així mateix, el programa “PARLEM CLAR”, pensatper a cicles formatius i batxillerat, pretén prevenir lesrelacions sexuals no protegides a partir de la formacióprovinent de companys educadors i mesures de l’en-

torn. Els continguts de l’activitat contemplen coneixe-ments sobre recursos preventius, les habilitats de ne-gociació amb la parella i la selecció d’iguals (com-panys) com a educadors. El programa es complementaamb la visita a centres d’atenció en salut sexual i ambla disponibilitat de preservatius.

Alimentació i nutrició saludablesFinalment, el programa “CANVIS”, que s’aplica a

alumnes de 2n curs d’ESO, vol promoure una alimenta-ció saludable i prevenir transtorns alimentaris. Entre elscontinguts contempla els canvis puberals, la piràmide ali-mentària, el reforç de la satisfacció personal i les habili-tats per triar aliments saludables. El resultat és l’augmententre els adolescents de l’elecció d’aliments saludables.

A més d’aquests programes, la promoció de la saluta l’escola es complementa amb altres activitats, com aravacunacions, fluoracions, control dels menús escolars oexàmens en salut, integrades en l’anomenat “eix trans-versal de salut”. Més informació al Servei de Promocióde la Salut, telèfon 93 238 45 62, [email protected]. Lainscripció als programes es pot fer a través de la webwww.bcn.es/imeb/program.htm o dels Equips de SalutTerritorial.

L’Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona, através del Servei de Promoció de la Salut, dels Equipsde Salut Territorial i del Pla d’Acció sobre drogues,col·labora amb les escoles amb una oferta definida deprogrames d’educació per a la salut, activitats per de-senvolupar durant les tutories setmanals. Aquests pro-grames parteixen de la identificació inicial del problema,l’anàlisi de la realitat, l’elaboració d’un pla d’actuació, laposada en marxa del mateix, el control del seu curs i re-sultats, la interpretació dels esdeveniments i l’avaluació.

Prevenció de DrogodependènciesBona part dels Programes d’Educació per a la Salut

tenen per objectiu la prevenció de les drogodependèn-cies als diferents cicles escolars. A primària, el progra-ma “TORI” pretén promoure hàbits sans quan a la saluten general i alternatives als hàbits tòxics. Així, l’activitattracta els hàbits higiènics, l’hàbit d’esmorzar, el consumde tabac a l’entorn, el consum de llaminadures i begu-des estimulants i les habilitats socials. El programa mi-llora la freqüència i el rendiment dels hàbits higiènics,alimentaris i saludables, d’acord amb l’edat.

A secundària s’hi poden aplicar diferents programesen relació a la prevenció de drogodependències. El pro-grama “PASE.bcn”, que s’aplica a 1r d’ESO, pretén re-duir la freqüència del tabaquisme, oferint informació so-bre el tabac i els seus efectes i habilitats per refusaruna cigarreta. L’impacte quan als resultats és la dismi-nució de prevalença de fumadors habituals en l’ado-lescència. També en relació al tabaquisme, el programa“CLASSE sense FUM”, que es realitza a 2n curs d’E-SO, té per objectiu que tots els alumnes de l’aula esmantinguin sense fumar durant sis mesos, mitjançantuna pressió de grup positiva i l’incentiu de diferents pre-mis. Aquest programa aconsegueix augmentar el man-teniment de no-fumadors entre escolars adolescents.

Saber adoptar la decisió adequada en situacionsd’ús de drogues legals i il·legals és la finalitat del pro-grama “DECIDEIX”, pensat per a 3r curs d’ESO. L’acti-vitat tracta conceptes sobre dependències, situacionsde consum, pressions socials i de grup i presa de deci-sions. L’impacte quan als resultats és la disminució dela prevalença del consum problemàtic d’alcohol i de totconsum de drogues il·legals. En aquesta línia treballatambé el programa “I TU, QUÈ EN PENSES”, destinata alumnes de batxillerat i cicles formatius. La principalfinalitat és disposar d’informació i eines de diàleg per aelaborar decisions adequades en les ofertes de dro-gues. L’activitat tracta temes transversals en el consumde drogues, com ara la vida en grup, el temps lliure, lesrelacions personals, la publicitat i la moda, etc. Com aincentiu hi ha un concurs per a presentar materials ela-

Paloma HerreraProtagonistes, ja!

La prevenció de les drogodependències,les relacions sexuals segures i els hàbitsalimentaris saludables són els principals

eixos de les activitats que organitza el Institut Municipal de Salut Pública

I N IC I AT I V E S C Í V IQ U E S


Si s'hagués de definir amb poques paraules el pro-jecte educatiu del Club de Sant Cugat aquestes po-drien ser pedagogia global. El centre ofereix un segui-ment global de cada nen i nena. Com a paràmetre detreball, se segueix la línia pedagògica iniciada pel teò-ric Decroly, basada en aprofitar la pròpia motivaciódels infants, els seus interessos específics, amb finali-tats educatives.

La intenció és que els infants sentin el centre comun espai propi, com una mena de club social obert ales diferents activitats que hi vulguin desenvolupar, desde fer els deures, jugar o fer activitats diverses. El Clubofereix tot tipus d'activitats dirigides, com ara, manuali-tats, música, pintura, idiomes, expressió corporal, ambespais pel joc educatiu (ludoteca) i aula d'estudi on s'o-fereix suport a nivell escolar. El Club està obert, a mésa més, a tot tipus d'activitats de caire festiu, dintre delsparàmetres educatius del centre. Així, s'hi fan activitatscom coral, teatre, excursions, sortides culturals, activi-tats de psicomotricitat, etc. El centre disposa tambéd'un espai de trobada per als pares i mares, amb lectu-res de suport i agenda familiar per al temps lliure.

La participació en el centre, doncs, pot ser de dife-rents tipus: per hores, en funció de les necessitats con-cretes de cada infant i la seva família; el soci d'estudi osoci de joc, per desenvolupar línies de treball específi-ques, com el treball d'una determinada assignatura opotenciar la integració social...; i el soci del Club prò-piament dit, que té a la seva disposició tots els serveisque ofereix el centre i al qual es fa un seguiment edu-catiu global.

Un equip ampli de professionals de la pedagogiaavala els bons resultats d'aquesta filosofia de treball.Aquest equip està format per una pedagoga del lleure,un educador social, un psicopedagog, una filòloga iuna terapeuta, als quals s'afegeix el suport puntual

El Club, centre educatiu extraescolarUbicat a Sant Cugat del Vallès, es tracta d’un espai pioner en incorpo-rar una visió global del temps extraescolar i del lleure dels infants

d'un psicòleg, una logopeda i altres professionals perles activitats dirigides. El centre compta també ambuna borsa interna de cangurs.

Durant l'horari escolar, el Club elabora i gestiona di-ferents projectes educatius. Així, s'hi fan visites educati-ves guiades i projectes a les escoles per tal de treballarels eixos transversals. Actualment, s'hi organitzen visi-tes culturals guiades a diferents indrets de Catalunyaper treballar temes com "Els romans i el seu temps","El món medieval" i "El modernisme" i posar en pràcticaels coneixements adquirits a l'aula, alhora que es treba-llen actituds i valors de respecte i convivència.

Aquestes activitats es complementen amb la realit-zació de cursos de formació específicics per a educa-dors del lleure, a través de Traç, Escola de formació.

El Club, Centre Educatiu ExtraescolarPl. Sant Francesc, 5. Tel. 93 674 69 97

08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)www.elclubprojecteseducatius.com

RedaccióProtagonistes, ja!

EL CLUB

El Club ofereix als nens i les nenes tot tipus d’activitats dirigides

PATRÍCIA ESTEVE

És important aprofitar la pròpia motivació dels infants amb finalitats educatives

I N IC I AT I V E S C Í V IQ U E S


La Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a laInfància i l’Adolescència (FEDAIA) ha organitzat el fò-rum “El futur de la infància i l’adolescència en risc: Pro-postes per a l’equilibri territorial”, que es realitzarà elsdies 22 i 23 de novembre a l’IES Escola del Treball (c/Comte d’Urgell 187, Barcelona).El fòrum té com a objectius:• Promoure i impulsar el debat social, tècnic i políticperquè les polítiques d’atenció en l’àmbit de la infànciaen risc social siguin prioritàries.• Sensibilitzar als poders polítics, als mitjans de comu-nicació i a la societat en general per tal que aquestcol·lectiu surti de la invisibilitat.• Promoure la descentralització de competències enl’atenció a la infància i l’adolescència per tal d’aconse-guir l’equilibri territorial.• Promoure la participació i la corresponsabilitat de tots

La infància en risc, a debat en un fòrumFEDAIA organitza el 22 i 23 de novembre un fòrum per debatre entorn lainfància i l’adolescència en risc i fer propostes per a l’equilibri territorial

Divendres 22

10 h. Inauguració. Jordi Plana, dtor. Serveis Planificació iRecerca Serveis Personals Aj. de Barcelona; Carme Ortoll,resp. Programa per al Benestar Social de la Infància i l’Ado-lescència en l’Àmbit Familiar Dep. Benestar Social Generali-tat de Catalunya; i Carme Vidal, pta. FEDAIA.

10.30 h. Taula rodona: Corresponsabilitat i territorialitza-ció en l’atenció a la infància i l’adolescència en risc.Carme Panchón, professora Pedagogia UB; Joan Vallvé,secretari Secr. Família Dep. Benestar Social GeneralitatCatalunya; Anna Solé, dtora. gral. Direcció Gral. Atenció alMenor (DGAM) Dep. Justícia Generalitat Catalunya; CristinaPellicer, cap Educació Especial Programes Educatius Dep.Ensenyament Generalitat Catalunya; Calamanda Vila, capServei Organització Centres i Formació Professional Dep.Ensenyament Generalitat Catalunya; i Josep Ballester,gerent Atenció Psiquiàtrica i Salut Mental CatSalut (SCS)Dep. Sanitat i Seguretat Social Generalitat Catalunya.

12.30 h. Taula rodona: Noves competències i equilibriterritorial. Ramon Nicolau, assessor Presidència DiputacióBarcelona; Gemma Perich, tinent d’alcalde Aj. Castellar delVallès; Pilar Porcel, assessora Assoc. Catalana Municipis iComarques; Assumpta Falgueras, técnica Serv. PersonalsConsell Comarcal del Vallès Occidental i membre Grup deTreball d’Infància Federació de Municipis de Catalunya; i PiaBosch, tinent d’alcalde Aj. Girona i membre Grup de Treballd’Infància Fed. de Municipis de Catalunya.

16 -19.30 h. Espais simultanis - Conveni col·laboració Centres de Salut Mental d’Infàn-cia i Joventut i DGAM. Carme Grifoll i Susanna Brignoni,psicòloges-psicoanalistes Fund. Nou Barris de Barcelona.

- Atenció a la infància des del territori. Maria del Mar Sal-vador, coordinadora EAIA Vallès Occidental, i ConchitaLuna, educadora social Aj. Sta. Perpètua de la Mogoda.- El Programa de la DGAM i l’ICAA de la Generalitat deCatalunya. Glòria Torrents, resp. Àrea Centres MunicipalsServei de Centres de la Direcció Gral. d’Atenció al MenorDepartament Justícia Generalitat Catalunya; Dolors Prats,cap Unitat Acoplaments i Famílies Adoptives Institut Catalàd’Adopcions i Acolliments Generalitat Catalunya.- Acolliments preventius. Asunción Moreno, psicòloga.- La inserció sociolaboral de joves immigrants. IsmaelPalacín, cap Àmbit de Formació i Inserció SociolaboralCasal dels Infants del Raval, i Serveis Socials Aj. Sta. Colo-ma de Gramenet.- Elements base de competència social en el desinterna-ment. Josep Maria Bastús, ed. social i assessor pedagògicde Càritas Diocesana de Barcelona, i Carlos Sánchez, edu-cador social Comunitat Infantil de Sant Andreu, DireccióGeneral d’Atenció al Menor.

Dissabte 23

9.30 h. Exposició i debat: Infància i adolescència en risc.El suport d’Europa als territoris. Ana Terrón, portaveuComissió de Llibertats i Drets dels Ciutadans, de Justícia id’Afers d’Interior del PE, diputada al PE pel PSC.

12 h. Conferència plenària. Risc i Frontera. La infància il’adolescència com a trànsits. Manuel Delgado, professorDepartament Antropologia Social UB.

13 h. Cloenda. Carme Vidal, pta. FEDAIA; ImmaculadaMoraleda, diputada-pta. Àrea Benestar Social Diputació Bar-celona; i Anna Solé, dtra. gral. Direcció Gral. Atenció alMenor (DGAM) Departament Justícia Generalitat Catalunya.

els estaments implicats en el model d’atenció a la infànciai l’adolescència per tal d’aconseguir l’equilibri territorial.• Obrir un espai de debat i reflexió per generar propos-tes que contribueixin a l’equilibri territorial en l’àmbit del’educació de la infància i l’adolescència.• Conèixer les experiències, reflexions, avaluacions, es-tudis i propostes en els diferents àmbits de l’atenció il’educació a la infància i l’adolescència en risc.L’organització preveu l’acreditació universitària (en trà-mit) per la UB, UAB, URV, UDL, UDG i URL amb uncrèdit de lliure elecció. Les inscripcions cal fer-les del21 d’octubre al 8 de novembre a la Secretaria Tècnicadel Fòrum, de 10 a 14 hores, al telèfon 93 336 72 65.El preu és de 75 1 per als socis i de 100 1 per als nosocis. Més informació a FEDAIA (Hotel d’Entitats deBellvitge, c/ Mare de Déu de Bellvitge 20, L’Hospitaletde Llobregat), http://www.fedaia.org.

N AV E G A N T PE R L A X A R X A


l’apartat de medi ambient de la www.paeria.es/infancia.D’altra banda, la Carla és el personatge encarregat,

a la secció d’educació per la salut, d’ensenyar als in-fants com portar uns hàbits de vida saludables en eldia a dia.

Activitats, jocs, xat i enllaços d’interèsLa web ofereix també una completa informació so-

bre les diferents activitats infantils que s’organitzen ala ciutat de Lleida, com ara esportives, de lleure, cultu-rals i lúdiques. Un cercador ens permet trobar les dife-rents activitats per barris, tipus d’activitat o el títol del’activitat.

A “Passeja per Lleida”, la Blanca ens explica com ésla ciutat, el seu patrimoni artístic i històric, els seusequipaments, parcs i places... En aquesta secció, elsinfants poden conèixer millor la seva ciutat, els dife-rents barris, els seus edificis i la seva història.

Els infants també tenen l’oportunitat a través d’a-questa web de fer nous amics a través del xat, una di-vertida manera de comunicar-se.

A la secció “Webs d’interès” s’ofereixen enllaços ambaltres pàgines interessants a Internet, distri-buïdes en cinc apartats: Centres educatius,ONG, Webs dissenyades per infants, Altreswebs d’interès i Entitats per a infants.

Altres entreteniments per als menutssón els jocs i les endevinalles, que fan mésdivertida la visita a www.paeria.es/infancia.

L’Ajuntament deLleida ha creat unacompleta i atractivapàgina web dedicadaals infants de la ciu-tat. Es tracta d’acos-tar als més menutsles noves tecnologiesi oferir-los tot un se-guit de serveis tambéa través de la xarxa.Amb un disseny acu-

rat ple d’intensos colors i de divertits dibuixos, la pàginawww.paeria.es/infancia combina els continguts lú-dics amb els educatius, alhora que dóna a conèixera les nenes i els nens els seus drets com a infants.De la mà de simpàtics personatges com ara elSaïd, el Miquel, la Carla o la Blanca, les nenes i elsnens poden jugar i aprendre, a partir d’un llenguat-ge amè i senzill.

Vetllar per la defensa i promoció dels dretsdels infants

Bona part dels continguts de www.paeria.es/in-fancia es dedica a donar a conèixer als infants elsseus drets. De fet, la Paeria, com a ajuntament dela ciutat de Lleida, ha creat diferents serveis i enti-tats que volen deixar constància d’aquests drets idefensar-los. Així, Lleida compta amb l’oficina dela infància i l’adolescència, el plenari dels infants iadolescents de la ciutat i la Defensora dels Dretsdels infants. A través de la web, els nens i les ne-nes de la ciutat poden conèixer aquests serveis iposar-se en contacte amb la Defensora dels Drets delsInfants, a qui poden expressar les seves opinions, sug-geriments i queixes sobre la ciutat.

Educació en medi ambient i en salutAprendre a utilitzar els diferents contenidors de reci-

clatge, tenir cura de no contaminar la ciutat i conèixeralguns espais naturals de Lleida com l’horta o el Boscde la Mitjana són alguns dels temes que es tracten a

La Paeria també per als infantsLa web www.paeria.es/infancia ofereix un lloc als nens i les nenes deLleida on jugar, xatejar i conèixer la ciutat i els seus drets com a infants

Paloma HerreraProtagonistes, ja!

HTTP://WWW.PAERIA.ES/INFANCIA

Pàgina d’inici de la web de l’Ajuntament de Lleida dedicada a infància

E S PA I S D ’ A CC I Ó


En arribar els voltants de Sant Joan s'acaba per alsnostres infants el curs escolar. Les famílies treballadoreshan passat un període complicat per fer encaixar la dis-ponibilitat dels pares amb el llarg espai de temps de va-cances dels fills, el qual s'acosta als tres mesos. En lamajoria dels casos, les vacances dels pares cobreixenuna tercera part d'aquest temps i ens cal jugar amb totun seguit de combinacions de casals d'estiu, campa-ments, colònies, estades amb familiars i/o amics i/o can-gurs... i -evidentment- s'acostuma donar prioritat a lesagendes per davant de l'anàlisi qualitatiu perquè les op-cions són poques, la majoria de les activitats no garan-teixen cap seguiment pedagògic (i algunes, ni tan solsd'entreteniment!) i el pitjor de tot, que la informació éspoca, dolenta i adulterada.

Provant de desglossar els tipus d'activitats i generalit-zant quan a valors pedagògics, arribem a algunes consi-deracions inicials per a després citar casos concrets.

Les estades amb familiars i amics, si són possibles,permeten als joves "convidats" d'exercir papers diferentsi desenvolupar les capacitats que els exigeix el nou rol.Al marge d'això, les situacions poden ser tan diversesque és agosarat fer més lectures genèriques.

Amb els cangurs (o acompanyants durant la jornadalaboral) passa una mica el mateix quan a la relació per-sonal. La variant principal és que les estades fora de lallar familiar creen més autonomia en els infants però elsacompanyants incideixen menys, ja que no s'interromp lavida familiar.

En al cas dels casals hi ha molt per dir: les ofertes quehi ha s'han professionalitzat fins el punt de prioritzar larendibilitat per davant de l'equilibri dels grups i -fins i tot-depenen tant de les administracions que la legislació i elcontrol dels darrers temps ha aconseguit de convertir-lesen autèntics espais d'alienació. La planificació del tempsés descompensat, la vocació dels responsables limitada,l'exigència institucional i la regulació excessivament irre-gular... Alguns exemples viscuts: els monitors de molts ca-sals d'estiu de centres esportius no tenen cap acreditaciópedagògica (títol de monitor de temps lliure) ja que sónbons instructorsesportius peròno educadorsde lleure. Enmolts centres,per qüestionsde places, esfunciona ambresponsablessense cap expe-riència ni segui-ment. Malgratles teòriques re-

Educar en vacances?Com escollir les activitats dels infants per cobrir amb garanties forma-tives el període de vacances escolars

Jordi QueraProtagonistes, ja!

JORDI QUERA

Les estades fora de la llar familiar creen més autonomia en els infants

JORDI QUERA

Llàstima que es compliqui cada vegada més l'acam-pada i que la professionalització impossible d'algu-nes activitats s'estigui carregant el lleure voluntari

gulacions, segueix havent-hi favoritismes i tràfic d'influèn-cies.

Finalment, els campaments, les colònies i els campsde treball són els que considero -per naturalesa- els méseducatius, especialment els campaments. S'ha de ferperò, un matís clau: No podem posar en el mateix sac elscampaments d'una entitat de lleure amb companys cone-guts i amb el seguiment metodològic continuat (agrupa-ments escoltes i esplais) amb els que organitzen qualse-vol entitat amb l'objectiu de passar uns dies d'estiu. Tot ique aquestes activitats acostumen a tenir millor equip deresponsables (provinents del lleure i titulats) els manca elseguiment per a contextualitzar el projecte, amb tot, però,són de per sí més educatives que els casals.

Normalment, els campaments no duren més de quinzedies ni menys d'una setmana i crec que s'han de valorarcom a importants espais per la formació de l'infant. És ne-cessari que els responsables tinguin l'experiència i el senyadequat (sovint és suficient que l'equip de monitors ocaps hagin participat en campaments des de petits i hi ha-gi el nombre de titulacions exigides). A part d'això, si hi haun mètode, la resta depèn d'organitzar bones activitats icoordinar-les des de les entitats educatives de lleure.

Llàstima que es compliqui cada vegada més l'acam-pada i que la professionalització impossible d'algunes ac-tivitats s'estigui carregant el lleure voluntari. Llàstima,també, que es vulguin confondre o desaprofitar les bonesqualitats formatives de les activitats de lleure en l'estiu.

Ja que vivim amb aquest sistema de vacances, sug-gereixo potenciar els campaments dels grups de lleure, ia ser possible, pensar per altres anys de fer-ne el juliol iel setembre! Per al nucli familiar queden els deures d'es-tiu i el saber compartir tant temps seguit de convivència.Tot un mes!.

I M A G I N A R I


Felipe (19-1-1965): "Fins i tot lesmeves debilitats són més fortes quejo". Despistat, tímid i mandrós, Felipeodia l'escola i és una fanàtic d’"El lla-nero solitario".

Manolito (29-3-1965): "Els xecs delsteus insults no tenen fons al banc delmeu ànim". Ambiciós i materialista,admira a Rockefeller i somia ambobrir una cadena de supermercats.

Susanita (6-6-1965): "Estimo la hu-manitat, el que em rebenta és lagent". Egocèntrica, només pensa encasar-se i tenir molts fills, i no li preo-cupen les injustícies del món.

Miguelito (estiu 1966): "Jo, el quevull que em surti bé és la vida". Mi-guelito vol ser famós, té molta imagi-nació i sempre es qüestiona cosestrivials o absurdes.

Guille (2-6-1968): "¡Pod favod!".Germà petit de Mafalda. La sevaocupació és fer entremaliadures. Re-bel i ingenu, a Guille li encanta la so-pa i és admirador de Brigitte Bardot.

Libertad (15-2-1970): "Per què vostès,els altres, no són simples?". Petita i irò-nica, Libertad és una intel·lectual d'es-querres amant de la cultura, les reivin-dicacions socials i les revolucions.

Els Beatles haurien de ser elspresidents del món. Almenys aixòés el que pensa Mafalda, la nenamés precoç de l'Argentina. Nomésté sis anys, però viu excessivamentpreocupada pels problemes de lahumanitat (escoltant la ràdio i mi-rant la televisió) i somia amb la pau

mundial i la democràcia. És una petita heroïna que no vol fer-se càrrec d'un univers contaminat pels adults, d'un món ple deguerres, armes nuclears, injustícies i racisme.

El dibuixant argentí Joaquín Salvador Lavado -Quino- vacrear el personatge de Mafalda l'any 1963. L'agència AgnesPublicidad volia promocionar una nova línia d'electrodomèsticsanomenada Mansfield. La intenció era representar la típica fa-mília argentina, amb el pare, la mare i dos fills. Així és com vanéixer el primer dibuix de Mafalda. El nom va sorgir de la ver-sió cinematogràfica de la novel·la "Dar la cara", de l'escriptorDavid Viñas. En una escena de la pel·lícula apareixia un nadóque es deia igual que la nostra heroïna.

Finalment, la campanya publicitària no va veure la llum iQuino va guardar els esborranys en un calaix. El 1964 l'autorels rescata i els reconverteix en tires còmiques per la publica-ció Primera Plana. Aviat Mafalda tindria nous amics - Felipe,Libertad, Susanita, Manolito i Miguelito- i un germà -Guille.L'èxit va ser desbordant. Els llibres de Mafalda han estat edi-tats en 30 idiomes; només a l'Argentina se n'han venut 20 mi-lions d'exemplars. Mafalda es va convertir en un emblema dela lluita per la igualtat social i política, en el mirall de l'inconfor-misme generacional dels joves de la dècada del 1960.

Les historietes de Mafalda es van publicar durant nou anysconsecutius a les pàgines de Primera Plana, El Mundo i SieteDías Ilustrados. Quino va abandonar el personatge per esgo-tament, per la pressió que suposava dibuixar i escriure el guiód'una tira diària sense repetir-se. Ocasionalment, però, dibuixatires de Mafalda amb l'objectiu de promoure campanyes dirigi-des als infants o a la defensa dels drets humans.

Mafalda, una heroïna de sis anysEl dibuixant argentí Quino va crear el personatge per promocionaruna nova marca d'electrodomèstics

Anabel HerreraProtagonistes, ja!

Els amics de la Mafalda

I N F OR M A C IO N S


Alfaguara Infantil i Juvenil celebra elseu 25è aniversari

Enguany, l’editorial Alfaguara Infantil i Juvenil fa 25 anys.Des que va començar a publicar llibres infantils i juvenils el1977, la intenció d’Alfaguara va ser posar en mans dels lectorsmés joves les obres més rellevants de la literatura mundial, cre-ant nous lectors des de les edats més primerenques. L’editorialcompta amb el catàleg més complet de literatura per a nens ijoves. L’aniversari coincideix amb la creació d’un nou projecteeditorial: Próxima Parada Alfaguara.

200 nois i noies participen enguany als V Campaments d’Educacióambiental de Greenpeace

200 nois i noies d’entre 9 i 17 anys han participat aquest estiu en els V Campaments d’Educació Ambiental quedesenvolupa Greenpeace a Alborache (Comunitat Valenciana). Els objectius dels campaments són contribuir a laformació de persones respectuoses i compromeses amb el planeta, potenciar valors com la cooperació i la sociabi-litat, fomentar la comunicació i l’expressió d’idees i sentiments, promoure la igualtat i el respecte, desenvolupar elsentit de la responsabilitat, així com estimular la creativitat. Enguany s’han fet excursions en barca al Parc Naturalde l’Albufera, tasques de neteja al riu Buñol y Juanes i visites a la cova del Turche, entre d’altres activitats. Tambés’han fet tallers, en què els nois i noies han pogut conèixer el cicle de l’aigua, la problemàtica dels residus i les pos-sibilitats de les energies renovables.

Mainada, centre de trobadafamiliar a Sant Sadurní

L’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoiaofereix a Mainada un centre de trobada id’interrelació per l’intercanvi d’experiènciesentorn el que significa tenir a cura nenes inens més petits de tres anys. Mainada neixamb el propòsit de ser un centre dinàmic i,per tant, planteja d’entrada la seva progra-mació oberta a les propostes, suggeriments,dubtes, de les persones que hi participin. Elcentre està ubicat a la plaça Homenatge ala Vellesa s/n, dins del recinte de l’escolaVilarnau. Més informació a la Regidoria deBenestar Social de l’Ajuntament de SantSadurní d’Anoia i al telèfon 93 891 03 25.

Pep Molist i Joan Portell guanyen el Premi Aurora Díaz Plaja

Els crítics literaris Pep Molist i Joan Portell han guanyat la primera edició del “Premi Aurora Díaz Plaja d’arti-cles d’anàlisi i estudi sobre la literatura infantil i juvenil catalana”, pels articles “Observa, compara i tria. Alfabetincomplet de la literatura infantil i juvenil catalana”, publicat al suplement Quadern del diari El País, i “Històries dela Guerra incivil”, publicat a la revista Faristol, respectivament. El premi, convocat conjuntament per la FundacióCaixa Penedès i l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana, va néixer arran el II Congrés de Literatura Infantili Juvenil, celebrat a Vilafranca del Penedès el maig de 2001. El jurat d’aquesta primera edició ha estat integratper Anna Díaz-Plaja, Teresa Duran, Carme Homs, Teresa Manà i Pere Martí. A l’acte de lliurament del guardó,celebrat a Vilafranca del Penedès, van assistir-hi més de 40 personalitats del món literari, entre autors, traduc-tors, crítics i editors. En aquest acte es van presentar les bases per la segona edició del premi, que es lliuraràl’any que ve coincidint amb els actes del 10è aniversari del programa de ràdio “Llegir per sentir”.

Convocats els Premis SGAE de Teatre infantil i juvenil

La Societat General d'Autors i Editors i la Fundació Autorconvoquen el III Premi SGAE de Teatre Infantil i Juvenil 2002,dotat amb 60.00 euros. Així mateix, es fa lliurament d'un accès-sit valorat en 3.000 euros. Les obres premiades es publicaran ala Col·lecció SGAE de Teatre Infantil i Juvenil. El lliurament deles obres participants finalitza el 30 de setembre. Amb aquestsguardons, la SGAE i la Fundació Autor volen impulsar i donarsuport a la creació de nous textos dramàtics que contribueixina l'enriquiment del panorama teatral del país.

E I N E S C U LT U R A L S


“Projecte educatiud’Esplac: mètode pe-dagògic i model de cen-tre” és el resultat del Pri-mer Congrés d’Esplac. Elllibre aglutina les basesideològiques i pedagògi-ques que fonamenten eltreball educatiu dels es-plais de l’entitat. Està di-vidit en tres parts. La pri-

mera exposa els Marcs de Referència d’Es-plac. La segona tracta el Mètode Pedagògic,els preceptes metodològics que guien les ac-tuacions en l’àmbit educatiu de l’entitat. Latercera part és el Model de Centre, les pautesde funcionament característiques de la majo-ria dels esplais de l’entitat. El llibre es concepcom un document obert a les aportacions quepuguin fer-se per millorar la feina de l’entitat.

Novetats infantils de l’Editorial Alfaguara.“En Guillem i la por” és un relat de ChristineNöstlinger, novetat de la sèrie groga, per anens i nenes a partir de sis anys. “La Tona, laTina i jo anem de vacances”, de Maria Enrich,presenta una nova aventura d’aquestes tresgermanes. El llibre, de la sèrie lila, es dirigeixa infants a partir dels 8 anys.

Projecte educatiu d’Esplac

Esplac

Primer d’una sèrie d’informes de periodicitat bia-nual que elabora l’Institut d’infància i món urbà (CII-MU). Realitzat per un ampli equip d’investigadors iinvestigadores de reconegut prestigi en diferents dis-ciplines, l’informe té per finalitat donar a conèixer

com evoluciona la realitat de la infància, l’adolescència iles famílies, descriure tendències emergents i fer aporta-cions per a la millora de les polítiques adreçades a aquestcol·lectiu. L’informe 2002 del CIIMU consta de cinc volums,que desglossen diferents temes relacionats amb la infàn-

cia: “Infants i famílies. Situacions i condicions de vida” i “Polítiques de suport a les famílies”, alprimer volum; “Educació i escola. Entre la qualitat educativa i l’equitat” i “La transició al treball enla minoria d’edat”, al volum 2; “Infància, temps lliure organitzat i participació social”, “La salut delsmenors: vulnerabilitat, dependència i estils de vida” i “Identitats culturals i estils de vida”, al volum3; “Infància i immigració: entre els projectes dels adults i les realitats dels infants”, al quart volum;i finalment “La infància en situació de risc” i “Infància i legislació”, a l’últim volum de l’informe. DelCIIMU formen part l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Universitat de Bar-celona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya.

Institut d’Infància i món urbàObservatori de la infància i la família

Informe 2002. La infància i les famílies als inicis del segle XXI

Diversos títols

Alfaguara Grup Promotor

L'Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona té un interès molt especial en ladifusió dels Drets dels Infants entre els infants, població en general, professionals i polítics delsajuntaments de la província. Per la seva experiència d'anys amb els infants en dificultats socialsi problemes de maltractament, ha volgut posar un èmfasi especial a la prevenció d'aquestaproblemàtica i a la sensibilització de la població i dels propis infants en relació al tema. A mèsde la mostra gràfica, el programa ofereix xerrades, sessions de contes, teatre infantil, grups dediscussió... a l'abast dels ajuntaments per a què aquests desenvolupin un projecte local a cadaciutat i poble on s'aplica el programa.

En més de quatre anys, el programa s'ha desenvolupat a més de 60 municipis, han participatmès de 5.000 infants i adults i s'ha generat una dinàmica d’educació i difusió dels Drets delsInfants a les escoles dels municipis que asseguren una consolidació dels objectius del projecte.

EXPOSICIÓ "NOSALTRES TAMBÉ"

UN PROGRAMA DE DIFUSIÓ I EDUCACIÓ EN DRETS DE LA INFÀNCIA

Àrea de Benestar Social

sumari - de0a18 › pdf › p13.pdf · protagonistes,ja nº 13 3 sumari núm. 13 juliol - agost -...

Documents