sumari - de0a18 · 2015. 2. 26. · tordera 38 - 08012 barcelona d. l.: b-27825-2000 protagonistes,...

S UM A R I Núm. 14 octubre - novembre 2002

Membre de:En conveni amb:

Àrea de Benestar Social

Amb la col·laboració de:

3Protagonistes,ja nº 14

Editorial __________________________________________________________________________ 4COMUNICACIÓ A PROP DELS INFANTSJosep M. Villena

Tema obert ______________________________________________________________________ 5MENORS MAGRIBINS NO ACOMPANYATSPilar Moreno

Amb nois, noies, xics, xiques, al·lots, al·lotes, xiquets, xiquetes, nins nines... ______ 8ANÀLISI DELS CENTRES OBERTSIsabel Sierra Navarro, directora Programes Infància i Família Servei d’Acció SocialDiputació de Barcelona

Educació ________________________________________________________________________ 10COMUNICAR I EDUCAR

Violació dels drets ______________________________________________________________ 11JOCS TRENCATS, MENORS A CEUTA I MELILLALidia Manrique, realitzadora i guionista. Autora del documental “Jocs trencats”

L’opinió dels protagonistes ____________________________________________________ 12LA MOBILITAT, TEMA A DEBAT PELS INFANTS I JOVES A L’AUDIÈNCIAPÚBLICA DE BARCELONA

Iniciatives cíviques ______________________________________________________________ 14LECTURES EN VEU ALTA, LA MÀGIA DEL LLIBREPilar Moreno

D’altres parts del món __________________________________________________________ 15G8: PARAULES SÍ, COMPROMISOS NOPilar Moreno

Medi Ambient____________________________________________________________________ 16UN AULA DE NATURA A L’INSTITUTJuan Manuel Marco i Mercedes Candelas, IES Valle de Elda

Navegant per la xarxa __________________________________________________________ 18APRENDRE FILOSOFIA A TRAVÉS D’INTERNETPaloma Herrera

Espais d’Acció __________________________________________________________________ 19EL FUTUR DELS INFANTS I L’ESPECIALITZACIÓJordi Quera

L’imaginari ______________________________________________________________________ 20PETITS I EIXERITS

Informacions ____________________________________________________________________ 21

Eines culturals __________________________________________________________________ 22

Director:

Josep M. Villena

Assessorament

Ferran Casas

Col·laboracions:

Isabel Sierra, Oficina del Projecte Educatiu

de Ciutat de Barcelona, Lidia Manrique,

Grup local d’Amnistia Internacional

de València, CEIP Joan Miró, Cambra

del Llibre de Catalunya, Juan Manuel Marco,

Mercedes Candelas, Glòria Pallejà,

Jordi Quera

Redacció:

M. Pilar Moreno

Paloma Herrera

València:

Jesús Martí

Francesc Guillem

Balears:

Manel Cruz

Perpinyà:

Nicolàs Caudeville

Administració:

Lídia Marimon

Fotografia:

Síndic de Greuges de Catalunya,

Patrícia Esteve, Grup Local d’Aministia

Internacional de València, Cambra del Llibre

de Catalunya, Txema Yeste, IES Valle

de Elda, Jordi Quera, Equipo Singular

http://www.xtec.es/ gpalleja/raco/index.htm,

Subscripcions:

Maria Jesús de la Viuda

Correcció:

Vita Retes

Edita:

Associació DIOMIRA

Redacció, administració,

publicitat i subscripcions:

Mare de Déu del Pilar 24, 1r 2a

08003 BARCELONA

Tel-Fax: 93 310 33 67

http://www.diomira.org

http://www.de0a18.net

E-mail: [email protected]

Fotocomposició i impressió:

ARGRA Trading, s.l.

Tordera 38 - 08012 Barcelona

D. L.: B-27825-2000

Protagonistes, ja!

no es responsabilitza de les opinions

expressades als articles firmats

Foto portada:

Patrícia Esteve

Disseny portada: ARGRA Trading, s.l.

Imprès sobre paper ecològic

E DI TOR I A L

4 Protagonistes,ja nº 14

.. ve

ure,

dis

cern

ir, d

iscr

epar

" � � � �La societat del coneixement, la influència dels mitjans de comunicació i el poder de la tecnologia sóntemes indiscutibles de debat en qualsevol taula rodona, ponència, congrés o seminari que faci re-ferència a qüestions socials i/o pedagògiques. Les reflexions i anàlisis fruit d'aquests debats ens apro-pen a conèixer quina és la nostra responsabilitat en l'educació d'aquests aspectes tan fonamentals enla formació dels nois i noies. El mateix sentit de proximitat, però aquest cop manipulant les necessitatsd'uns menors àvids de novetats i de viure aventures, és utilitzat per empresaris i productors que perraons molts diferents, evidentment econòmiques, promouen entre ells i elles l'ús de tota classe de pro-grames televisius, de videojocs, de telèfons mòbils, en un moment en què per donada la seva edat ésmés fàcil adquirir hàbits i addicions relacionades amb el consum o el joc violent, per posar tan solsuns exemples.

El món dels adults encara està molt lluny del coneixement de les tecnologies de la comunicació i enrealitat l'analfabetisme digital és considerable i bastant preocupant. Mentre, els infants d'aquestes ma-teixes famílies estan avesats ja a l'ús del correu electrònic i d'Internet; de rebre i trametre missatgesconstantment amb el mòbil, de xatejar amb tota classe de personatges sense rostre i d'establir novesrelacions amb l'ús d'aquestes tecnologies, això si, sense un aprenentatge que afavoreixi el seu poten-cial educatiu. La majoria d'ells no poden entendre una societat sense ordinadors, televisions i mòbils.Aquesta diferència tan evident entre dues generacions no predisposarà en un futur proper ni a la sevacomunicació ni la capacitat d'entesa.

No hem reeixit en educar els infants en qüestions tan fonamentals en els nostres dies com són la in-formació i la comunicació. Ha estat aquesta una assignatura oblidada. No hem progressat adequada-ment. Podem buscar excuses, això si, però els protagonistes d'avui ens qualificaran demà, sens capmena de dubte, amb un suspens: en coneixement de la matèria, en comprensió de la importància delfet i en l'actitud per resoldre el repte.

Cal cercar fórmules per crear i desenvolupar formes de comprensió de la comunicació de proximi-tat: tradicional o virtual, que facilitin la participació dels nois i noies i que els ajudin a interpretar els co-dis dels petits i grans mitjans de comunicació, a saber-los analitzar amb un esperit crític. En una cultu-ra basada en la comunicació i la imatge, per aprendre a viure cal aprendre a veure, saber discernir ipoder discrepar.

Són poques les institucions i pocs els professionals que assumeixen aquests reptes, i pocs els re-cursos que s'hi dediquen. La velocitat en què avança la societat digital exigeix adaptar accelerada-ment mesures per evadir la seva implantació exclusivament consumista, eludir la manipulació mediàti-ca i saber aprofitar amb escreix les immenses capacitats educatives que les noves tecnologies de lacomunicació ens ofereixen.

Josep M. Villena

Comunicació a prop dels infants

T E M A OB E R T


Menors magribins no acompanyatsL’interès superior de l’Infant i el dret a la no discriminació, drets de tot infant

acurada descripció de la situació amb què es trobenaquests nens en el reportatge “Rescatados de la Calle”,de David Dusster i Kim Manresa, publicat al MagazineLa Vanguardia del 16 de desembre de 2001, mereixe-dor del Premi del Consell Municipal de Benestar Socialque atorga l’Ajuntament de Barcelona. Un nen que vavenir sol fins Catalunya explica als dos periodistes queun amic li va assegurar que “arribaria a Espanya i po-dria comprar un cotxe, que hi havia molt de treball i quees vivia molt bé”. El nen, que treballava en un bar, d’unaciutat marroquina propera a Ceuta, va parlar amb els

seus pares i van decidir deixar-lo ‘creuar l’estret’. “No hetreballat des d’aleshores”, li explica el nen a Dusster,“dels papers no en sabia res. Estic penedit d’haver vin-gut, però no tornaré”. “Truco a casa un cop al mes -li ex-plica a Dusster un altre petit- i [els pares] em diuen que‘ja que aguanten ells allà, que aguanti jo aquí”.

El cert és que aquests nens arriben a les nostresciutats sense família; es troben enmig d’una societataliena, amb una escala de valors diferent a la seva;amb uns carrers xocants i desconcertants a molts ni-vells, aparentment ‘molt rics’, però que transcorren sen-se immutar-se davant la seva presència. Fan front aunes lleis que els declaren ‘infants’, però que tampocels ofereix clarament cap alternativa per sobreviuremés enllà de tornar-los al seu país. Una solució tempo-ral, doncs les persones tenen dret a viure, i a cercarfer-ho en les millors condicions possibles. Cerca que haportat el progrés a la gran família humana.

La lluita d’algunes entitatsDes de fa dos anys, diverses entitats han denunciat

els incompliments legals i la transgressió ètica que su-posen determinats aspectes del dispositiu d’acollida iprotecció dels menors magribins no acompanyats quehan organitzat les administracions.

“Aquests nois, sigui quina sigui la seva situació legal, i els seus

problemes personals, i àdhuc la sevaactitud de resistència al nostre

sistema de protecció, tenen dret auna acollida que cobreixi les seves

necessitats com a infants que encara són i, en tot cas, infants

per davant d’immigrants”

Síndic de Greuges de Catalunya

Alguns menors magribins no acompanyats segueixen vivint en condicionsdeplorables. El Síndic ha demanat que l’Administració n’assumeixi la tute-la sense dilacions

CEDIDA PEL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

La Convenció de les Nacions Unides sobre els dretsde l'Infant (1989), signada pel nostre país i 190 estatsmés, forma part del Dret Internacional jurídicament vin-culant a l’Estat Espanyol i Catalunya. Tot i que molts denosaltres coneixem bé la Convenció, volem fer mencióespecial d’alguns dels seus articles.

Al primer article, la Convenció declara “infant” “qual-sevol ésser humà que tingui menys de 18 anys, llevatque les lleis fonamentals del país on es trobi recone-guin una altra edat per la majoria d’edat”. I si així ho fanles lleis del país, aquest haurà de respectar igualmentl’esperit de la Convenció.

El segon article parla de discriminació: “Els Estatshan de garantir els drets d’aquesta Convenció a tot in-fant, sense excepció; i hauran de prendre les mesuresque calguin per protegir els infants de tota classe dediscriminació”.

El tercer article declara que “Totes les mesures res-pecte un infant han d’estar basades en la seva consi-deració i el seu interès. Correspon a l’Estat asseguraruna protecció i cura adequades quan els pares o altrespersones no tinguin capacitat per a fer-ho”.

Recordem l’article sis: “Tot infant té el dret intrínseca la vida, i és obligació de l’Estat de garantir la seva su-pervivència i el seu desenvolupament”.

A la llum de la ConvencióDurant els darrers anys, el nostre país ha experi-

mentat un fenomen relativament nou -al menys pel quefa al lloc d’origen i d’arribada del subjecte. Els fluxos mi-gratoris no van de l’Estat espanyol a Alemanya, Suïssao França. El flux d’immigració parteix -com abans- deles zones més empobrides cap a les més riques.

Els nens magribins no acompanyatsEntre les persones que viatgen fins les nostres viles

també hi ha nens. Alguns, sense cap familiar que elsacompanyi. Sense paternalismes, podem veure una

T E M A OB E R T


L’octubre del 2002, la Plataforma Ciutadana en De-fensa dels menors Immigrats Desemparats (PCDMID),Human Rights Watch i Save the Children insistien que“en molts casos, aquests nens acaben sent repatriatsen condicions inhumanes”, moltes vegades sense ha-ver localitzat la seva família i lloc de procedència. End’altres casos, continuen explicant, els menors “podenpassar fins a 25 mesos esperant la tramitació del seucas” de manera que les administracions “triguen tant de

temps, que els nens arriben a l’edat adulta i passen aser considerats immigants il·legals”, informa David deMiguel, de Save the Children.

Les entitats denuncien un sistema “d’acolliment”amb característiques penitenciàries, format per centresde dia i centres de nit entre els que es fa voltar elsnens, que a més a més han d’anar a demanar autorit-zació diària per poder gaudir d’aquests sostres. Les en-titats destaquen algunes de les característiques de l’a-tenció infanto-juvenil:

* Centres de dia mal equipats, que obren a partir deles 10.30 hores;

* Esmorzars i dinars minsos en opinió dels nens i jo-ves; manca de centres que proporcionin un àpat durantel cap de setmana;

* Manca d’educadors/es, de monitors/es, de mate-rial per activitats programades, d’activitats educatives...;

* Hora de tancament a les vuit de la tarda, senseplaça garantida per l’endemà;

* No assistència a cap centre escolar;* Centres de nit amb més guardes de seguretat que

monitors;* Obligació d’abandonar els centres de nit a dos

quarts de nou del matí sense deixar cap objecte o robapersonal en ells, llevat de roba bruta, que sí renta elservei de bugaderia... Haver d’esperar fins dos quartsde deu del vespre per poder entrar de nou en un centrede dia...

“Si el cap de setmana no ens donen de dinar i notenim diners, com volen que no anem a robar?” -con-fessa un nen en el reportatge de David Dusster i KimManresa “on està l’escola? On hi ha cursos a fer?, elsdiu un altre. “Jo vaig venir aquí a treballar -inquireix untercer- i no a anar de centre en centre”.

Els departaments de les administracions responsa-bles dels menors argumenten que els fan falta mésmitjans i augmentar les seves partides pressupostà-ries per atendre els petits. La manca de claredat entreels límits competencials de les administracions tam-poc ajuda a resoldre amb rapidesa els greuges delsistema.

La intervenció del Síndic de Greuges L’any 1998 el Síndic de Greuges de Catalunya va

iniciar l’actuació d’ofici 2940/98 per comprovar l’accióde les administracions en els casos de menors magri-bins no acompanyats. Al seu informe de l’any 2001, enfer el seguiment de la queixa, el Síndic informa que “laquasi totalitat dels suggeriments” que va plantejar enels informes anuals no havien estat acceptats pel de-partament competent.

Tornar els nens al seu lloc d'origen no és la solució, doncs en bona part intentaran creuar de nou la frontera fins que aconsegueixin quedar-se. Les dades del grà-fic mostren l’evolució del número d'habitants nascuts al Marroc que han fixat la seva residència a Catalunya des de 1992. Destaca el creixement a partir de 1996.

FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE LES DADES QUE EL MINISTERI DE L’INTERIOR HA COMUNICAT AL INE SOBRE CATALUNYA

...uns nens que es troben en plenaetapa evolutiva i d’educació.

Quina impressió, quina experièncias’enduen aquests nens de la nostra

societat, de la nostra cultura,de les nostres idees i ètica,

de la nostra tan lloada democràcia?,de nosaltres mateixos?

T E M A OB E R T


La visita als centres

Així, confirmà el desfasament horari entre els cen-tres d’acollida diürns i nocturns: trobà preocupant “queels nois quedin al carrer a les 9.00 del matí, que no hihagi espai per a activitats lúdiques, que hagin d’anar abuscar autorització cada dia, que no pugin guardar lescoses d’un dia per l’altre (..) que hi hagi molt pes de lacontenció física, però poca acció educativa i una detec-table manca de dinàmica... Entre d’altres, el Síndicdestaca com a temes urgents: a) La necessitat d’assu-mir la tutela automàtica dels nois tan bon punt arribenal nostre país; b) Una major agilització en l’obtenció dela seva documentació personal; c) El disseny d’un mo-

del específic d’atenció a aquests nois amb la previsióde més places en centres residencials d’acció educati-va, especialment en els d’educació intensiva; d) La cre-ació de centres com albergs “amb normativa flexibleperò amb un règim intern que comporti una intenciona-litat educativa, i dotat del personal necessari i preparatper complir el seu objectiu”.

El tractament dels nois magribins no acompanyats,tot i haver rebut més recursos de les Administracionsdurant aquest any 2001, segueix patint mancances im-portants, informa el Síndic en el seu darrer informe. Esfaria un pas molt important si s’aconseguís eliminar elretard en l’assumpció de la tutela administrativa perpart de la DGAM -cal fer-la amb la declaració de de-semparament-, que comporta la tutela automàtica(veure Llei 37/1991, de 30 de desembre del Parlamentde Catalunya i l’article 172 del Codi Civil), i que s’had’assumir “sens perjudici que simultàniament s’estiguinfent gestions per localitzar els pares”.

L’interès superior de l’infant ha de prevaldre per da-vant de qualsevol altre dret. En molts casos que arribenal Síndic de Greuges es produeix una pugna d’interes-sos, però sempre ha de prevaldre l’interès de l’infant.Així ho defensa el Síndic en tots els casos. I aquest nopot ser diferent.

El Síndic recorda que dins el Dret a la vida s’inclouel dret al desenvolupament de totes les potencialitatsde l’ésser humà, i és responsabilitat de les administra-cions garantir l’accés dels petits als recursos que elshan de portar a aquest desenvolupament integral.Aquesta responsabilitat inclou l’admissió a les escolesespecials que, segons els coneixements tècnics i cien-tífics més rigorosos de què es disposi en el moment deprendre decisions, resultin de més benefici per l’infant.

Dins del dret a la no discriminació s’inclou la tan repeti-da asseveració que la condició de nen/a ha de preval-dre per sobre de qualsevol altre, com immigrat, dismi-nucions o problemes amb la justícia. L’acolliment en fa-mílies sempre és més recomanable que l’adscripció acentres residencials.

L’avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 37/1991A més abundament, l’avantprojecte de Llei de modi-

ficació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobremesures de protecció dels menors desemparats i del’adopció i de regulació de l’atenció especial als ado-lescents en conflicte social “pot bloquejar altres ac-cions més normalitzadores sense haver esgotat els al-tres mitjans d’abordatge d’aquesta situació”, afirma elSíndic, qui ha recordat que “no hi ha buits legals” quejustifiquin aquesta nova llei, ja que “si es tracta de me-nors infractors, entra dins l’àmbit d’aplicació de la Lleiestatal 5/2000, de 12 de gener i de la ja aprovada LleiCatalana de Justícia Juvenil. El projecte de llei “no con-té prou garanties en el supòsit d’aplicació de san-cions”.

Una oportunitat per a les persones nascudes aCatalunya

Davant d’aquests escenaris, quina és la impressió,quina l’experiència que s’enduen els nens magribins dela nostra societat, de la nostra cultura, de les nostresidees i de la nostra ètica? Quina interpretació faranquan els parlem de la nostra benvolguda democràcia?,de la idea de justícia?... De nosaltres mateixos?

Sent molt egoistes en el nostre pensament, ens calassabentar-nos que els estudis i les estadístiques so-ciològiques apunten un increment sostingut de la po-blació espanyola d’origen magribí en el futur, així comla ferma intenció de quedar-s’hi per part d’aquest grupimmigrat. Del tracte que rebin ara aquests nens de-pendrà el tracte que rebrem d’ells nosaltres el dia dedemà.

Estem parlant de nens i joves en plena edat evoluti-va i d’aprenentatge. Si “els nens i les nenes són l’espe-rança del món”, per què no veiem aquests nens comuna oportunitat immillorable d’enteniment entre duescultures veïnes, com una oportunitat d’enriquir-nos cul-turalment, i com una garantia de pau i benaventuran-ces en el futur?

Pilar MorenoProtagonistes, ja!

Els nens i les nenes són l’esperança del món.

Per què no veure els nens magribinsque han vingut al nostre país

com una esperança d’enteniment i convivència futura

entre les nostres cultures?

Sent egoistes en el nostrepensament, ens cal saber

que del tracte que rebin ara aquests nens dependrà el tracte

que rebrem d’ells nosaltres i els nostres fills el dia de demà

AMB NOIS, NOIES, XICS, XIQUES, NINS, NINES,


Aquest escrit usvoldria aproximar a larealitat d'uns serveisadreçats a infants iadolescents que sónde titularitat municipali estan emmarcats enla Llei de Serveis So-cials actual: els Cen-tres Oberts. El Decret

284/1996 de 23 de Juliol de regulació del Sistema Ca-talà de Serveis Socials identifica els centres oberts com“serveis diürns que realitzen una tasca preventiva, forade l'horari escolar, que donen suport, estimulen i poten-cien l'estructuració i el desenvolupament de la personali-tat, la socialització, l'adquisició d'hàbits d'aprenentatgebàsics i l'esbarjo, i compensen les deficiències socioe-ducatives dels infants i adolescents atesos".

Es tracta, per tant, de serveis específics adreçats alcol·lectiu d'infants i adolescents, dins els serveis socialsd'atenció primària. Les seves funcions genèriques sónl'acolliment i la convivència, l'atenció individual i en grup,la coordinació i treball conjunt amb altres agents involu-crats en la vida dels infants. Els models de centresoberts que hi ha als municipis és divers, ja que algunstenen una presència molt majoritària d'infants detectatsdes dels serveis socials i que presenten problemàtiquesfamiliars, socials i personals, i altres són més oberts capa la població infantil general.

La seva trajectòria ja té uns 12 o 15 anys de duradai, malgrat les dificultats econòmiques, organitzatives i dedesenvolupament diari de la tasca, han aconseguit man-tenir la seva especificitat dins el sistema de serveis so-cials i també dins el conjunt de recursos dels municipisadreçats a la infància.

Durant moments diferents, la Diputació ha acompa-nyat i donat suport als professionals que treballen en elsCentres Oberts, facilitant l'organització de Jornades so-bre centres diürns al 1986, realitzant dos Seminaris, enels anys 1994 i 1996 per intercanviar experiències i mi-llorar la capacitat de resposta davant les problemàtiquesdels infants i adolescents, i oferint formació específicaper aquestes problemàtiques al 1998 amb cursos sobreimmigració i atenció socioeducativa, sobre treball ambles famílies i sobre planificació educativa del projecte decentre. Enguany hem volgut realitzar una acció una micadiferent en relació a aquest tipus de serveis, per analit-zar els aspectes comuns i les divergències d'un tipusd'intervenció que, no ho hem d'oblidar, és la única defini-da com específica dins una Llei en relació a l'atencióprimària de serveis socials. Amb la col·laboració de laFundació Pere Tarrés hem desenvolupat un estudi, elsresultats del qual ara us comuniquem.

Des de diferents sectors, professionals i tècnics, peròtambé des de nivells de direcció de serveis públics, s'ob-serva darrerament una certa "amenaça" respecte les ac-tuacions preventives. Atendre als infants i adolescentsen el seu territori, sense separar-los de la família per si-tuacions de desatenció no greus, sembla encara un ob-jectiu a assolir. La funció essencial dels centres obertsno és exclusivament aquesta, però no l’hem d'obviar, es-pecialment si volem reconèixer el paper de les adminis-tracions locals en aquesta funció de contenció i recon-ducció de les dificultats socials que afecten els infants.També hi ha una funció principal que és la socioeducati-va, afavorir el desenvolupament personal i la integraciósocial. Comparteixen aquesta funció amb les famílies iles escoles i poden ser, en moltes ocasions, equilibra-dors de dèficits d'unes o altres. Quines característiquespresenten, de forma general, aquests serveis a la pro-víncia de Barcelona? Han participat en l'estudi 23 cen-tres (13 de gestió municipal i 10 de gestió privada).

Perfil dels centresLa majoria dels centres s'adrecen a infants entre 3 i

12 anys, encara que alguns realitzen activitats per nois inoies entre 13 i 18 anys. El nombre de places oscil·laentre 20 i 40. Les activitats i serveis són de lleure (a 22centres), de reforç escolar (a 21), tallers específics (a18), serveis d'higiene personal (a 12), servei de menja-dor (a 7). Els horaris solen ser de dilluns a divendres,des de les 15h a les 21 h, amb una dedicació aproxima-da de 3 o 4 hores diàries. Alguns realitzen activitatscomplementàries, com ara serveis de despertador de 8a 9 del matí, aules obertes al matí (de 9 a 13h) o serveiintensiu de 9 a 21 hores. Només cinc centres realitzenactivitats els caps de setmana.

Respecte els professionals i col·laboradors, la figuramajoritària és l'educador/a social, present a 19 dels 23centres estudiats, monitors/es (a 13 centres), treballa-dor/a social a temps parcial (a 11), pedagog/a de suport(a 5), psicòleg/a (a 5) i mestre de taller (a 3). A la majo-ria de centres hi ha estudiants en pràctiques.

Perfil dels infants i adolescentsEl total d'infants atesos és de 867 entre 3 i 11 anys i

304 adolescents a partir de 12 anys. El 54% dels cen-tres tenen més d'un 50% de nens/nois, amb un rang to-tal que va del 50 al 75% d'infants del gènere masculí.Respecte al lloc de procedència, el 68% son nascuts aCatalunya. Un terç dels centres diuen tenir infants proce-dents de països no comunitaris entre un 25 i 50% del to-tal d'infants atesos. Només hi ha entre un 3% d'infantsque pateixen alguna malaltia orgànica o disminució.

Quant a la situació escolar, a la majoria de centresels infants presenten fracàs escolar en un 50% de ca-

Anàlisi dels Centres ObertsAproximació a la realitat d’aquests serveis municipals per a infants i adolescents a la província de Barcelona

Els models de centres oberts que hi ha alsmunicipis és divers, en tant a les caracte-rístiques dels infants atesos

AL·LOTS, AL·LOTES, XIQUETS, XIQUETES...


sos. L'absentisme escolar es dóna entre un 25% d'in-fants aproximadament i la desescolarització augmentaen els casos de més de 12 anys. Segons opinió delsprofessionals, més del 50% dels infants requereixen re-forç escolar especialitzat. Els majors de 15 anys desen-volupen activitat laboral a temps parcial en un proporciódel 25%. Un terç dels infants i adolescents participentambé en altres activitats del municipi: associacions es-portives, culturals, de lleure, etc.).

La via d'accés principal són els Serveis Socials d'A-tenció Primària (més del 50% del total d'ingressos). Lasegona via d'accés és la directa, pel coneixement de lesfamílies i el barri. Des del sistema d'ensenyament es de-riva un percentatge entre el 25 i el 35%. Respecte el ni-vell d'assistència a les activitats del centre, és molt ele-vat. Menys del 25% són els infants i adolescents que noassisteixen habitualment al centre. Aquest descens del'assistència és major en els caps de setmana.

Perfil de les famíliesEn quant al lloc de naixement dels pares, destaquen

els nascuts en altres comunitats autònomes de l'Es-tat Espanyol, seguides de les nascudes en païsosno comunitaris. En relació a la estructura fami-liar, destaquen les famílies nuclears amb fills(més del 50% a la majoria de centres), se-guides de les formades per mare solaamb fills (entre el 25 i 50%) i final-ment les formades per la mareamb els fills i altre adult (menysdel 25%). El nivell d'instrucciódels pares/mares és baix (es-tudis primaris i analfabets). Lasituació laboral és precària, amb contractes eventuals oa l'atur. Més del 50% de les famílies són usuàries deServeis Socials, amb diferents nivells d'intervenció.

Problemàtica i aspectes generals de la intervencióDerivat de l'anàlisi realitzat en els seminaris oberts i

les activitats formatives, es van extreure unes conclu-sions que a l'estudi actual hem volgut validar o refusar.Les principals són aquestes:

- En relació als infants, es manifesta un gran acord enaquests aspectes: els infants accepten les normes i pro-postes del centre, especialment si han participat en laseva definició. La problemàtica que afecta els infants jano és només conductual, sinó que cada cop més es do-nen problemes de salut mental: la resposta "educativa"és clarament insuficient davant aquesta particularitat.

- Pel que fa als adolescents, cal replantejar la inter-venció des dels municipis, amb accions específiques adesenvolupar des d'aquests centres o altres específicsper joves. Cal comptar i compartir l'actuació amb elsmestres i tutors per ser efectiu. Hi ha una tendència so-cial a deixar de banda els adolescents i als prejudiciscontra ells. Costa trobar recolzament social i institucionalper donar resposta a les seves problemàtiques.

- En relació a les famílies: per garantir el treball inte-grat cal millorar la especificitat professional en els cen-tres. S'han d'incorporar tècniques de treball amb les fa-

Isabel Sierra NavarroDirectora Programes Infància i Família Servei d’Acció Social

Diputació de Barcelona

mílies per fer realment efectiva la intervenció amb l'in-fant. El centre ha de treballar amb la perspectiva d'aju-dar també a la família, per facilitar la desvinculació pro-gressiva del centre.

- En relació a la comunitat (xarxa social): hi ha undesconeixement bastant estès del centre obert entre elsserveis dels municipis. Si es coneix no es té prou clar elseu projecte educatiu i les activitats que es fan. Hi hapoca coordinació d'intervencions en benefici de l'infant.Cal un acord interinstitucional, a nivell de territori, per talde facilitar aquesta coordinació. El centre també ha detreballar per integrar l'infant en activitats més normalit-zades.

- En relació a l'equip tècnic: és molt necessària la su-pervisió i formació continuada per donar resposta a pro-blemàtiques canviants que afecten els infants. La pro-gressiva tendència a l’externalització de serveis pot difi-cultar un projecte de treball a mig termini amb l'infant i laseva família. És necessària la participació d'altres figu-res professionals (pedagog/a, psicòleg/, etc.) per la rea-

lització d'algunes activitats.En base a l'anàlisi de situació dels Centres

Oberts, amb aquesta mostra reduïda però signifi-cativa a nivell de la província de Barcelona, s'-

ha facilitat la possibilitat de realitzar propos-tes de millora, que podem agrupar en

aquestes cinc línies: Adequar les líniesd'actuació del centre a les noves ne-

cessitats: major flexibilitat, poten-ciació del treball amb les famí-

lies, creació de nous projec-tes. Augmentar la participacióde professionals i el personal i

material disponibles. Millorar l'organització interna i lagestió i distribució dels recursos. Impulsar la coordinacióamb altres entitats, optimització de recursos al territori iel treball amb la comunitat. Millorar la qualitat de la inter-venció professional mitjançant la supervisió i la formacióespecialitzada.

Malgrat la exhaustivitat de la informació, hem consi-derat interessant compartir-la en aquest moment en quèel treball social i educatiu vers els infants i adolescentsrequereix un vot de confiança. Pensem que, des d'a-quests equipaments i també des de altres projectes d'a-bast local, s'està realitzant un treball seriós i continuaten relació a aquest col·lectiu. Voldríem prendre aquestanàlisi i les propostes que ha generat en un futur imme-diat, les administracions tant locals com autonòmiques,les entitats d'iniciativa social, les associacions de pares imares i els propis infants i adolescents, per tal d'impul-sar una acció local que segurament requereix una injec-ció que ajudi a millorar la qualitat i l'abast de la seva in-tervenció, però que en tot cas ha significat en els da-rrers anys i encara ho significa en el present unaalternativa a l'abandó i desatenció de molts infants iadolescents dels nostres municipis.

Els centres oberts són serveis específics adreçats al col·lectiu d’in-fants i adolescents, dins dels serveis socials d’atenció primària

E DUC A C I Ó


Comunicar i educarLes III Jornades Tècniques del Projecte Educatiu de Ciutat van feruna diagnosi de la realitat educativa en matèria de comunicació

mediàtic és una font de desigualtats. Malgrat això il’augment del seu consum, el currículum escolar gaire-bé no els integra. Mentre el repte continua sent propo-sar activitats didàctiques per a la producció de mitjans il’anàlisi crítica dels missatges, la realitat de les aulesevidencia que els instruments que la legislació educati-va estableix per abordar els mitjans no són suficients niprou eficaços.

Les Jornades del PEC han fet una diagnosi de larealitat educativa en matèria de comunicació i s’ha pro-vat de donar resposta a alguns interrogants bàsics enreferència a aquest tema:- És present l’educació en els mitjans de comunicació:quan, com i per què?- Quina influència tenen els mitjans de comunicació enla transmissió de valors educatius a la ciutadania?- Quines experiències educatives tenim a l’abast enmatèria de mitjans de comunicació? I què vol dir edu-car en comunicació?- Quin paper han de tenir les tecnologies de la informa-ció i la comunicació en l’educació?

Per la seva capacitat de crear estats d’opinió, elsmitjans de comunicació són un dels principals respon-sables de l’educació de la ciutadania i dels seus valors,essencials per a la convivència i la cultura cívica i de-mocràtica. Però si coneixem els mitjans, com estanconformats econòmica i socialment, i com produeixenels seus discursos, podem generar la prevenció ne-cessària per enfrontar-nos a la seva capacitat, per res-guardar la nostra llibertat davant el caràcter cada copmés concentrat i monopolista de la seva gestió i delflux ininterromput d’informació política i de referènciesculturals que canalitzen.

Conscient de la importància del paper dels mitjansde comunicació en el procés de desenvolupament i enla participació dels ciutadans i ciutadanes en la socie-tat, la Unesco recomanava als anys 80 organitzar i do-nar suport a programes integrals d’educació relativa alsmitjans de comunicació des del nivell preescolar fins al’universitari i la formació d’adults, per tal de desenvolu-par coneixements, tècniques i actituds que permetinafavorir la creació d’una conciència crítica i d’una com-petència més gran entre els usuaris i usuàries dels mit-jans de comunicació electrònics i impresos. Aquestsprogrames, deia, han d’incloure des de l’anàlisi delscontinguts dels mitjans fins a l’ús d’eines d’expressiócreadora, sense oblidar l’ús dels canals de comunica-ció disponibles des de la participació activa.

Amb el títol “Comunicar i educar”, les III JornadesTècniques del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), quees van realitzar del 5 al 7 de novembre passat, vantractar d’analitzar quins programes educatius s’estanduent a terme en matèria de comunicació i fins a quinpunt s’han assolit aquestes recomanacions de la Unes-co. Les Jornades les organitza l’Oficina del ProjecteEducatiu de Ciutat de Barcelona, amb el suport delCol·legi de Periodistes de Catalunya, l’INCOM Institutde la Comunicació, Mitjas Xarxa d’Educadors i Comu-nicadors, el CAC Consell de l’Audiovisual de Catalunyai la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.

El debat va partir de dues premisses: la considera-ció de l’educació com un dels instruments més impor-tants utilitzats per qualsevol societat per transmetre el

model de comunitat que es vol i que es defensa, talcom es contempla en el Projecte Educatiu de Ciutat; ila constatació de la gran influència que exerceixen elsmitjans de comunicació, des de la premsa escrita, laràdio i la televisió fins a les noves tecnologies d’infor-mació, com a transmissors de valors en tots els àmbitsi nivells de la societat, la qual cosa implica que estiguinsotmesos a constants pressions a fi de controlar-los.

Avui dia la importància social dels mitjans de comu-nicació és tan gran que es fa necessari entendre el seufuncionament per comprendre el món, i l’analfabetisme

PATRÍCIA ESTEVE

S’ha tractat de donar resposta a interrogrants com el paper que han detenir en l’educació les tecnologies de la informació i la comunicació

Per la seva capacitat de crear estatsd’opinió, els mitjans de comunicaciósón un dels principals responsables

de l’educació de la ciutadaniai dels seus valors, essencials

per a la convivència i la culturacívica i democràtica

Redacció Protagonistes, ja! (Amb informació del’Oficina del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona)

V IOL A C I Ó DE L S DR E T S


Jocs trencats, menors a Ceuta i MelillaEditat un documental que denuncia l’actuació de l’administració davantla situació dels menors marroquins no acompanyats a Ceuta i Melilla

Alguns dels centres d’acollida on se’ls interna sóninsalubres i amb unes regles disciplinàries difícils d’as-sumir per un menor. El racisme impedeix veure aquestsmenors sota l’empara i la tutela que dicta la llei.

En molts casos els menors compleixen la seva ma-joria d’edat, i són expulsats al carrer, sense haver rebutels papers reglamentaris, tot i havent superat en moltsmesos d’estada el que defensa la llei del menor per laseva regularització legal a territori espanyol.

El fet que els menors hagin estat repatriats al Mar-roc, tant a Ceuta com a Melilla, i se’ls hagi lliurat a lapolicia, com declara el Delegat del Govern de Melilla,recolza les denúncies sobre l’incompliment de la Lleidel Menor, que obliga a lliurar el menor als seus fami-liars, en el seu país d’origen, només en cas que l’in-terès superior del nen o la nena no quedi en entredit.

Segons la Llei del Menor, els nens i les nenes hande rebre assistència letrada, i en cap cas ha estat així.

Defensors dels Drets Humans en front a l’administracióEs presenta el documental amb l’únic recolzament

dels diàlegs dels propis rols, que venen impregnats percada personalitat dels que defensen la seva postura,en front dels qui discrepen, sense veu en off.

Ells exposen els pros i els contres, la Consejera deBienestar social en front a Prodein (Pro defensa de laInfancia), els treballadors socials dels infants del carreren front al Delegat del Govern, en definitiva els defen-sors dels drets humans en front a l’administració, quediu acatar les lleis internacionals.

No hem d’oblidar les denúncies del Defensor delPueblo, o d’organismes com l’ONU, Human RightsWatch, o Amnistia Internacional davant el complicatsignificat que per la Consejeria de Bienestar Socialsembla tenir la paraula "Repatriació", i que en moltscasos origina en els menors situacions d’abandona-ment que no semblen dignes de ser imposades per unpaís civilitzat.

Imatge de la caràtula del documental “Jocs trencats”AMNISTIA INTERNACIONAL VALÈNCIA

El tracte que venen rebent elsmenors marroquins no acompanyats

a ciutats frontereres com Ceuta iMelilla discrepa bastant en qualitat

humana respecte el que descriu la Llei del Menor, que Espanya

va signar i diu defensar

Lidia ManriqueRealitzadora i guionista. Autora del documental “Jocs trencats”

El Grup Local d’Amnistia Internacional de Valènciaha recolzat la presentació d’un documental en què esdenuncia l’actuació de l’administració respecte la situa-ció dels menors marroquins no acompanyats que viuenals carrers de Ceuta i Melilla. A la presentació d’aquesttreball, realitzat per Lidia Manrique, van assistir tambéSamir Zegrari, president de l’Associació Marroquí “AlAmal” (L’Esperança), i Raquel Aragón, de l’AssociacióValenciana d’Ajuda al Refugiat (AVAR), representantdel Grup Local d’Amnistia Internacional de València. Elreportatge “Jocs Trencats” s’ha presentat per recolzarla campanya “Ponteensupiel.org”, contra els maltracta-ments per motius racistes. En aquest article, l’autoradel vídeo, Lidia Manrique, ens parla de la situació quees denuncia en aquest document.

Els menors marroquins no acompanyats a Ceuta iMelilla

La problemàtica dels menors marroquins no acom-panyats a ciutats frontereres com Ceuta i Melilla presen-ta un greu conflicte per l’administració espanyola, sobre-tot en trobar-se amb què el tracte que venen rebentaquests joves, a més de no ser molt encertat, discrepabastant en qualitat humana respecte el que descriu a laLlei del Menor, que Espanya va signar i diu defensar.

Els nens i nenes marroquins que passen Ceuta iMelilla s’escapolen per la frontera eludint els controlspolicials, sense la companyia d’una persona adulta, isense la documentació apropiada.

L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S


En marx

El tema tca als nocia al pmental i celona.fomentarciutat, uciutat i urbanístintel·lectucapacitasocial. Dbrarà el p

Ens movem per Barcelona. Com veiem la mobilitat a la Barcelona. A més dels valors cívics i participatius implícciutat la participació en la reflexió sobre l’ús social deescolars, i temes relacionats amb la prevenció del rismillorar la ciutat. Protagonistes, ja! ha parlat amb un gJoan Miró que han fet un interessant proposta pel rerecuperar amb l’ampliació de les voreres i la instal·laciquè els nois i noies de 10 a 17 anys fan propostes a jovent les presenten en una audiència pública presidid

La mobilitat, tema a debat a la VI

Crec que s’hauria de tenir més en compte el quepensem els nois i noies. Per exemple, quan es dis-senyen els jardins, si es vol posar algun tobogan, elsnois i noies l’haurien de dissenyar. És bo donar lesopinions, si les expresses potser serveix per algunacosa, però si no les expresses, llavors no serveixen.

Marina Grau, 12 anys

Per participar a l’Audiència vam fer tres grups: mobilitat, bici i transportpúblic i anar a peu. Nosaltres vam fer algunes propostes per millorar eltransport públic. La gent que va fora a treballar podria anar en tren i espodria ampliar els serveis del transport públic. També es podria posartanques als carrils bici per estar més segurs. Vam proposar també posarmés carrils bici, altres escoles van proposar d’anar més en bus... Lanostra escola proposem de canviar el xamfrà que hi ha a l’entrada alcol·legi. Volem treure els cotxes que estan aparcats al xamfrà i posarbancs i arbres perquè no estigui tot tan atapeït. Penso que l’Audiènciaestà molt bé per poder expressar les nostres opinions sobre els movi-ments que fem a la ciutat, amb el transport públic, per veure com ensmovem.

Christian Bono, 12 anys

Amb aquesta experiència hem après a expressarles nostres opinions. Penso que una de les cosesque es pot fer per millorar la mobilitat és fer elcarril bici més gran. Per exemple, a la Gran Via elcarril bici és molt petit i espanta una mica que es-tigui tant a prop de la carretera.

Pablo Torres, 12 anys

Marina Grau

Christian Bono

Pablo Torres

L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S


xa la VIII Audiència Pública

triat per a la VIII Audiència Públi-ois i noies de la ciutat fa referèn-patrimoni arquitectònic i monu-a la viabilitat urbanística de Bar-L’activitat té com a finalitat

r en els nois i noies l’estima de lana aproximació profunda a laal seu procés de planificació

tica i promoure un treballual de respecte als altres i la

at de transformar la realitatesprés del treball als centres, l’Audiència se cele-proper mes de maig a l’Ajuntament de Barcelona.

Hi ha diferents opinions sobre la mo-bilitat a la ciutat segons les edats. Ala gent gran no l’importa que no hihagi aparcaments per a bicicletes,per exemple. Crec que els gransens diuen el que hem de fer per mi-llorar, però segur que ells no ho fan.Quan veig un embús, per exemple,m’hi fixo i en cada cotxe va nomésuna persona. Si tots anessin en transport públic no hihauria embussos. També es podrien posar més parades de bus permillorar el transport públic. L’Audiència està bé perquè hem conegutles propostes d’altres escoles per canviar la mobilitat a la ciutat.

Ariadna Goñi, 11 anys

a ciutat? Aquest ha estat el lema de la VII Audiència Pública als nois i noies decits en aquesta activitat, s’ha proposat al jovent de les entitats educatives de lae la via pública, el transport públic, la mobilitat sostenible, els desplaçamentsisc en els desplaçaments. D’aquest debat han sorgit algunes propostes pergrups de nois i noies que han participat a l’Audiència. Són alumnes del CEIPedisseny del xamfrà on està situada l’entrada al centre, un espai que volenió de fonts, bancs i arbres. L’Audiència Pública és una forma de participació enl’Administració. Després d’un procés col·lectiu de reflexió, les conclusions delda per l’alcalde

I Audiència Pública de Barcelona

FOTOS: PATRÍCIA ESTEVE

Jo crec que també haurien de par-lar els nens i nenes més petits. Almeu grup sempre parlen elsgrans i els més petits tambévolem dir les nostres opinions.Volem que se’ns escolti més i quetambé es pensi en nosaltres.

Pau Pla-Giribert, 11 anys

Pau Pla-GiribertPenso que el transport públic està fet per a lagent gran més que no pas per a nosaltres. Tam-poc es pensa en la gent que té dificultats. Perprovar la mobilitat vam provar de anar en cadirade rodes i amb crosses i no es pot fer bé. El re-corregut en bici tampoc no es pot fer pel carrilbici per tota la ciutat, perquè no n’hi ha prou d’a-quests carrils. A més hi passen molts vianantspel carril bici.

Gemma Domínguez, 11 anysGemma Domínguez

Ariadna Goñi

I N IC I AT I V E S C Í V IQ U E S


En un món ple d’imatges, on els mitjans àudiovi-suals semblen omnipresents, resulta molt importantmostrar als nens que la lectura també és un plaer, i unpou ple de sorpreses, emocions, llum i color.

Amb l’objectiu de descobrir aquests secrets als nensi apropar-los al text escrit, la Cambra del Llibre de Cata-lunya ha endegat el programa “Lectures en veu alta”,dissenyat per l’entitat “Cal Llibre” i adreçat especialmenta infants de nou anys endavant. El projecte es porta aterme sota la direcció de Lola Casas i d’Oriol Colomer.

El programa ha estat ben valorat per nens, profes-sors dels Centres de Primària i de Secundària i respon-sables de biblioteques i llibreries, on s’ha desenvolupatel projecte. El disseny és molt senzill i econòmic i cons-ta de dues parts clau. D’una banda, una selecció demés de 100 llibres, triats segons l’edat dels infants, es-collint-se especialment interessants i engrescadorspels nens, i també pels professors/es.

Lectures en veu alta, la màgia del llibreUna iniciativa de la Cambra del Llibre de Catalunya per estimular la imaginació i els hàbits lectors entre els petits

La selecció va ser un èxit. Alguns grups de nensvan demanar als seus professors/res de canviar el lli-bre obligatori del curs, van voler continuar llegint el lli-bre pel seu compte o van preguntar per més títols es-crits de l’autor o autora.

I aquest èxit es deu també al segon element clauque conforma el programa. Les veus que llegien elstextos. “Cal Llibre” es va esforçar a triar les personesque llegien els llibres. Havien de saber llegir de maneralúdica, amb una “veu adequada però no emfasitzada”,que captés l’atenció dels infants. Per això es va buscarentre locutors/es o actors i actrius. Vam trobar duespersones amb una capacitat especial “per transmetreel particular sentiment que porta implícit cada text”, ex-plica la Cambra. Eren la Sara Rosa i l’Annabel Alonso,que junt amb l’Oriol Colomer van preparar i dissenyarles sessions de lectures.

Les escoles han valorat de forma molt positiva lafeina desenvolupada per aquest equip, que presentavales sessions d’una manera molt personal i lligant leslectures a vivències personals.

Els petits, a través d’aquestes veus, aprenen a esti-mar la lectura, però també a escoltar, a trobar “modelsde bon llegir”, a descobrir nous autors i autores, nousllibres. Objectius també molt importants d’aquest Pla.

Un cop finalitzat l’any lectiu, les escoles i bi-blioteques on es va desenvolupar el Pla el vanavaluar. Els nens i les nenes també van donarla seva opinió, i donada la bona acollida, s’hadecidit repetir la iniciativa aquest curs, ampliantel nombre d’escoles, biblioteques i llibreries ones fan les sessions. Les “Lectures en veu alta”començaran de nou a partir de gener de 2003, icomptaran amb el suport econòmic de l’InstitutCatalà de les Indústries Culturals (ICIC) de laGeneralitat de Catalunya.


Desenvolupar amb promptitud hàbits lectors i el coneixement

del que aporta la literatura és bàsicpel futur intel·lectual dels infants

El Pla és un element pràctic i engrescador tant per a

alumnes com per als mestres,i ajuda a fer estimar

i comprendre la lectura.Ha estat avaluat positivament

pels professionals dels centresadscrits a l’experiència

IL·LUSTRACIÓ: CESC FÀBREGAS

D ’ A LT R E S PA R T S DE L M Ó N


G-8: paraules sí, compromisos no Els vuit països més poderosos del món i la UE han evitat concretar les seves promeses d’ajuda pel foment de l’educació als països pobres

El Grup dels 8 països més desenvolupats del mónhan defraudat en concloure la cimera celebrada a Ka-nanaskis (Canadà), el juny del 2002, on havien d’adop-tar una estratègia per aconseguir avançar en l’educaciódels infants al món.

Un any abans, durant la -tristament famosa- cimerade Gènova de juliol de 2001, el Grup dels 7 i la UnióEuropea es van adherir a les fites establertes per la co-munitat internacional en el Fòrum Mundial d’Educacióde Dakar (2000), i van crear un grup de treball [taskforce] per estudiar la millor estratègia per assolir les fi-tes. Els experts havien de presentar el resultat del seutreball durant la cimera del 2002.

I així ho van fer. Les dades eren preocupants: “mésde 100 milions d’infants no van a l’escola, el 60 % delsquals son nenes”; més de 30 països del món s’allunyend’aconseguir un accés universal a l’educació primàriade tots els infants el 2015”; “al menys 90 països delmón no aconseguiran el mínim nivell educatiu que per-meti contar i escriure”; i, al menys 35 països no acon-seguiran eradicar les desigualtats de gènere a l’escolaprimària el 2005” (1).

Els consells explícits: “Els governs dels països envies de desenvolupament han de dedicar part delsseus recursos a l’educació”; aquests governs són res-ponsables dels programes educatius dels seus països ide la transparència dels pressupostos que els hi dedi-quen.

Els països desenvolupats també tenen la seva partde responsabilitat. El grup de treball va insistir que “calaugmentar significativament el recolzament i les ajudesbilaterals als països encaminats a aconseguir l’escola-rització universal. Aquest objectiu resulta d’interès perles economies dels països més avançats.

Tot i aquestes recomanacions, els països del G8van centrar els seus debats en la lluita contra el terro-risme, l’enfortiment del creixement econòmic mundial iel desenvolupament sostenible, informa el noticiarielectrònic Child Labour News, que va seguir el debatsobre l’educació. “els dirigents del G-8 -informa el noti-ciari- no es van inclinar per assegurar el compliment dela promesa anterior d’educar als nens i nenes mit-jançant un Pla coordinat i ben finançat”. “Només sónpromeses, falten les mesures. No hi ha compromisos”,


TXEMA YESTE

Nens filipins treballen cercant peces de cotxes que puguin vendre

Els atacs de l’onze de setembre als Estats Units van produir que esdesviés el debat, que es va enfocar

principalment en la lluita contra el terrorisme

opinava Gene Sperling, director del Centre sobre l’Edu-cació Universal en el Consell de Relacions Exteriors deWashington. El grup de treball no va indicar cap quanti-tat monetària com ajut mínim recomanable, i tampocho van fer els països integrants del G-8. Un fracàs pre-visible segons algunes de les principals organitzacionsimplicades en els drets dels infants.

Els reptes no acomplertsEls reptes acordats a Dakar arrenquen d’un anterior

compromís adoptat el 1990. Són fonamentalment sis:• Millorar el tractament que rep la primera infància i

la seva educació;• Aconseguir que el 2015 tots els nens i nenes del

món tinguin accés a l’educació primària, i que aquestasigui de bona qualitat, gratuïta i obligatòria;

• Aconseguir un accés equitatiu als programes deformació professional [skill programs];

• Aconseguir que al 2015, el 50% de la poblacióadulta sàpiga llegir i escriure;

• Aconseguir que el 2005 hagin quedat eliminadesles desigualtats de gènere en l’educació primària i se-cundària.

• I, de manera general, millorar tots els aspectes dela qualitat de l’educació. De fet, aconseguir l’educacióper a tots els infants (EFA) és un repte que ja es vaaprovar al Fòrum Mundial de Jomtien, el 1990.

(1) El Comunicat final de les cimeres i l’informe del grup de tre-

ball es poden llegir a les adreces:

http://www.g7.utoronto.ca/g7/summit/2001genoa/finalcommunique

.html i http://www.g8.utoronto.ca/g7/summit/2002kananaskis/

education.html

M E DI A M B I E N T


Un aula de natura a l’institutL’IES alacantí Valle de Elda compta amb un aula de natura per als alumnes d’educació secundària

L’Institut d’Educació Secundària "Valle de Elda", si-tuat en un barri perifèric d’aquesta localitat alacantina,és un centre de nova creació -aquest és el quart cursque funciona. Actualment, té grups de 1r a 4t d’ESO,Batxiller d’Humanitats i Ciències Socials, Batxiller deCiències de la Natura i de la Salut, cicles formatius degrau mitjà i superior de Comerç Internacional, Educa-ció infantil i Animació Sociocultural. Però és especial-ment als alumnes d’ESO als quals va dirigit el projec-te de l’Aula de Natura, del qual us parlem aquí.

Aprendre a conèixer i respectar la naturaL’Aula de Natura va sorgir com a necessitat d’un

espai a l’aire lliure on els alumnes puguin realitzar ac-tivitats pràctiques de continguts d’assignatures comCiències de la Natura, Medi Ambient, Ciències So-cials i Tecnologies i on es poden relacionar directa-ment amb la natura, aprenent a conèixer-la i respec-tar-la.

L’Aula de Natura està ubicada al pati del centre, aprop de les pistes esportives i del gimnàs. Té una su-perfície aproximada de 440 m2. Consta de vàries zo-nes d’hort, plantes aromàtiques i medicinals, fruiters iplantes autòctones. Una zona ornitològica, amb tolla imenjadora que permetrà l’observació de les aus co-munes del nostre entorn. Una zona d’astronomia imeteorologia on s’instal·larà un gnomon, un polos, unrellotge solar i la caseta meteorològica, on es podranfer diferents activitats relacionades amb aquestes àre-es, i finalment un aula pròpiament dita, amb taules ibancs on els alumnes podran seguir les explicacionsdel professor i treballar en els seus quaderns.

L’aula també inclourà unes barbacoes, a prop de lazona de taules, on alumnes, pares o professors po-

dran gaudir d’alguna jornada de convivència.Aquest projecte ha estat realitzat pels professors

Juan Manuel Marco Pomares i Mercedes CandelasPérez, del Departament de Ciències Naturals, i grà-cies a la col·laboració de l’A.M.P.A. del centre, la con-selleria de Medi Ambient i especialment la regidoriade Parcs i Jardins de l’Ajuntament d’Elda. Es va posaren marxa a principis del mes de novembre.

Els treballs que s’han realitzat fins ara i en elsquals han participat grups d’alumnes des de 1r a 4tESO són els següents:- Eliminació de la grava existent i anivellament del ter-reny.- Plantada d’alguns arbres de tamany considerable:tres oliveres, un arbre de l’amor i una palmera.- Col·locació de les voreres de fusta per les zones deplantes, col·locació d’un plàstic protector d’aquestesvoreres contra la humitat, així com un tractament anti-fongs.- Aportament d’un substrat adequat en les zones aplantar.- Plantada d’aromàtiques, com romaní, lavanda, pe-brella, camamilla.- Sembrada de cereals, com avena i blat i sembradade fabes.- Plantada de fruiters: alguns cítrics, un nesprer i unametller.- Instal·lació d’una tanca que separa l’aula de les pis-tes esportives.- Plantada d’una bardissa que acompanya la tanca.

Actualment, s’estan posant plàstics en els caminsper evitar la sortida d’herbes, que posteriorment es

Plànol de l’aula de natura de l’IES Valle de EldaIES VALLE DE ELDA

Fins ara, els estudiants d’ESO han realitzat tasques de preparació delterreny i han plantat alguns arbres i plantes

IES VALLE DE ELDA

M E DI A M B I E N T


recobriran de grava, i s’ha començat a realitzar la to-lla. Falta fer la instal·lació del sistema de rec per dego-teig i el temporitzador, la realització de la zona d’astro-nomia i col·locació de la caseta meteorològica i la ubi-cació de les taules de treball. Finalment, s’instal·laranles barbacoes.

Treball adaptat a l’edat dels alumnesEl calendari de treball s’adequarà a les diferents

estacions, desenvolupant en cadascuna d’elles les ac-tivitats que convinguin. També s’adequaran les activi-tats en funció de les edats dels alumnes i dels nivells igrups als quals pertanyin.

Quant a metodologia, distribuïm als alumnes enpetits grups de treball per tal que participin de formaactiva en les diferents activitats programades, prenentnotes en els seus quaderns, presentant finalment lamemòria de tot el treball realitzat. Algunes activitatses realitzaran seguint el mètode científic:

1.- Motivacions.2.- Plantejament del problema o qüestió.

3.-Tormenta d’observacions i respostes entre totsels alumnes.

4.- Rebuig raonat de les respostes no vàlides i deles observacions incorrectes.

5.- Obtenció del concepte bàsic i elaboració deconclusions en comú. Introducció de nova terminolo-gia.

6.- Xerrada o discussió sobre el problema, que potportar a activitats complementàries.

7.-Plantejament de nous problemes.Es podran realitzar fitxes de seguiment d’observa-

ció d’aus, fitxes d’observacions astronòmiques, mete-orològiques, dels cultius de plantes, etc.

Les dades obtingudes s’aniran elaborant, realitzantgràfiques, taules, analitzant resultats i proposant con-clusions.

S’està realitzant un "Diari de l’Aula de la Natura",on s’està reflectint el tipus de feina que s’ha realitzatcada dia i els grups d’alumnes que han participat is’està fent també un seguiment fotogràfic.

D’aquests avanços en la realització del projecte,de les activitats realitzades pels alumnes, dels resul-tats obtinguts en aquestes activitats, etc, es farà al fi-nal de cada trimestre una exposició a l’interior delcentre, acompanyades de fotografies, cartells, gràfi-ques, dibuixos, etc., que il·lustraran tot el que s’haanat treballant a l’Aula de Natura. Es podrà completarel treball de camp a l’Aula amb algun treball al labora-tori i amb alguna xerrada sobre un tema específic.Per l’últim trimestre del curs, està previst de realitzarla II Setmana de la Natura, que ja vam iniciar el cursanterior, i en la qual hauria un espai dedicat a expo-sar tot el material recopilat durant tot l’any de l’Aulade Natura.

Juan Manuel MarcoMercedes Candelas

Departament Ciències Naturals IES Valle de EldaAlguns dels alumnes d’ESO que treballen a l’aula

IES VALLE DE ELDA

IES VALLE DE ELDA

Els alumnes es distribueixen en petits grups de treball per tal que partici-pin de forma activa en les diferents activitats programades

N AV E G A N T PE R L A X A R X A


Aprendre a aprendreLa web http://www.xtec.es/~gpalleja/raco/index.htm

va néixer com a complement de les classes presencialsde Filosofia per als alumnes de 1r. de Batxillerat del’IES Rubió i Ors. El seu principal objectiu és ajudar elsalumnes a “aprendre a aprendre”, es a dir, a desenvolu-par tècniques d’aprenentatge que els hi resultin útilsper a qualsevol tasca acadèmica. Els objectius pedagò-gics són potenciar la reflexió analítica i sintètica per talde possibilitar una més gran comprensió i aprofitamentde les classes presencials, recolzar el procés d’apre-nentatge constructiu de manera individualitzada i pro-moure actituds i habilitats d’estudi pròpies i necessàriesper a l’adaptació a la nova Societat de la Informació.

Així, les activitats que es proposen estan pensadesper reforçar i afavorir l’aprenentatge de l’assignatura deFilosofia de 1r. de Batxillerat, i es basen, per tant, en eltemari d’aquesta assignatura, tot aplicant les estratè-gies pròpies dels processos d’aprenentatge virtual, pertal que els estudiants enriqueixin el seu procés formatiui descobreixin el potencial de les noves tecnologies.

Aquests exercicis pretenen ser una base per al tre-ball de les diferents unitats a tractar presencialment alllarg del curs. En totes les unitats virtuals es proposenels mateixos blocs d’activitats: un debat sobre duesqüestions, l’una per a introduir i l’altra per a concloureel tema a tractar; i activitats específiques sobre el temaa tractar, que poden consistir en un comentari de text,preguntes concretes a respondre argumentadament,

exercicis de vocabulari, recerquesa Internet sobre alguna qüestió,etc. L’alumne planifica el seu treballi una vegada lliurat l’exercici rep lescorreccions del seu consultor, queli ofereix orientació continuada du-rant tot el curs.

A més d’aquestes activitats, elsestudiants disposen d’un fòrumpensat perquè puguin expressarels seus dubtes u opinions sobrel’assignatura, la web o d’altres as-pectes que considerin interessants.

Tot i que els principals usuarisde la pàgina són els alumnes del’institut Rubió i Ors, la web tambéinclou recursos, documents, infor-macions, fòrums de discussió, etc.en què pot participar qualsevol per-sona que hi estigui interessada.

El Racó de Filosofia, de la professora Glòria Pallejàde l’IES Rubió i Ors de Sant Boi de Llobregat, va resul-tar doblement guardonat als Premis d’ExperiènciesEducatives 2002 que concedeix el Grup Santillana.D’una banda, la web va guanyar en la modalitat demultimèdia, i de l’altra, va rebre el Premi Especial, ques’atorga a la millor proposta d’entre les iniciatives pre-miades a les 10 categories de què consta el guardó.

La idea de crear una web dedicada a l’ensenyamentde la Filosofia se li va ocórrer a la Glòria arran de la se-va pròpia experiència amb l’ensenyament on line com aalumna d’una universitat a distància. “La intenció va seragafar la Filosofia des d’una nova perspectiva, aprofi-tant les possibilitats de les Tecnologies de la Informaciói la Comunicació”, ens explica la professora. “Penso -afegeix- que la Filosofia i la Tecnologia no estan renyi-des en absolut. Internet ofereix vies més reals i mésproperes per tractar els te-mes que d’entrada podensemblar molt abstractes, al-hora que es facilita una rela-ció molt més distesa entrel’alumnat i els professors”.

La bona resposta que haobtingut la web des que es vaposar en funcionament elcurs passat ha fet que l’expe-riència s’estigui portant a d’al-tres centres d’ensenyamentsecundari. Així, els alumnesde l’IES Rubió i Ors de SantBoi fan activitats comunesamb nois i noies d’altres insti-tuts que cursen l’assignaturade Filosofia, activitats que fo-menten l’intercanvi d’opinionsen relació als temes que esplantegen i que contribueixena nodrir la reflexió amb novesperspectives.

Aprendre Filosofia a través d’InternetEl Racó de Filosofia, de la professora de secundària Glòria Pallejà,Premi del Grup Santillana a la millor proposta pedagògia de la xarxa

Paloma HerreraProtagonistes, ja!

HTTP://WWW.XTEC.ES/~GPALLEJA/RACO/ACT_COMPARTIDES/VERITAT/ACTIVITAT1.HTM

“Coincideix la teva percepció de la perspectiva amb el supo-sadament real? Veus on està el parany?”. La web plantejaaquest petit exercici per fer als alumnes reflexionar sobre elvalor del coneixement empíric en la nostra pretensió d’arribaral coneixement de la veritat

HTTP://WWW.XTEC.ES/~GPALLEJA/RACO/INDEX.HTM

E S PA I S D ’ A CC I Ó


prou bé. I tenint en compte -per acabar-ho d'ambientar-la predicció d'un context amb més temps d'oci, dinsd'un món globalitzat, individualista i competitiu.

La reflexió sobre aquest tema, ha d'incloure forço-sament el plantejament de com prendre's el treball. Jaque, si el treball ha de significar una gran especialitza-ció, difícilment es compartirà amb la família i els amics,i per tant, cal donar més importància al lleure -com jaho fem molts, actualment- perquè la realització perso-nal ha d'arribar per ambdues vies: la professional i ladel lleure. Això comporta -segur- l'entendre el lleurecom un espai de realització i no només de consum del'oci. Però, aquest lleure més "ple" no el trobarem percasualitat, l'hem de construir.

Assumir responsabilitats al marge de la feina és -sempre- una experiència molt reconfortant per motiusdiversos (menys pressió, llibertat, compromís personal,convenciment...) els quals no eludeixen el sacrifici i larenúncia a alternatives més lúdiques. Amb tot, facilita elcompartir-ho amb la família i els amics. Aquesta opciós'ha d'explicar i saber transmetre, i -de cara als més jo-ves- s'ha d'educar.

La meva recomanació doncs, per a preparar unsbons treballadors especialistes, que afrontin ambànims un futur laboral de dedicació específica i méstemps lliure, és que també aprenguin a gaudir d'aquesttemps complementari amb activitats que els omplin (l'e-go, l'esperit o l'oci), i així poder acceptar amb estoïcitatel peatge de ser peons únics (mai imprescindibles) enla partida capitalista.

Un company de feina entès en cavalls m'explicava,fa uns dies, que els actuals cavalls de cursa són els mi-llors per a aquesta activitat, però que no serveixen pera res més, i que, en tots els usos que s'ha donat al ca-vall en la història, haurien estat ben inútils. Ni com acavalls de tir, ni de càrrega, ni per aprofitar-ne la carn,ni tan sols com a cavall de sella per a la batalla o elsmissatgers, ja que els cavalls de cursa es tornen es-querps i poc sociables. L'especialització té aquestescoses!.

Com més competitivitat, més cal especialitzar-se. Iles conseqüències ja les podem viure avui dia, sobretoten el sector terciari, perquè, per poca experiència labo-ral que es tingui, és molt difícil de reconvertir-se -fins itot amb el mateix tipus de feina- a un altre mercat, iaconseguir el mateix reconeixement professional obte-nint una remuneració igual o similar. Això, que -sorpre-nentment- ens pot semblar lògic, és injust!. El fet d'es-tar especialitzat ens converteix en esclaus del nostresector i depenem de la seva evolució com els animalsdepenen de l'equilibri biològic... L'animal gran es crus-peix el petit, i tots estem exposats a l'extinció d'espè-cies. És la llei de la jungla!

Si avui l'especialització ja assoleix aquest nivell, po-dem imaginar què passarà amb la feina dels nostres in-fants? No és gens agosarat d'aventurar un futur encaramés dirigit i amb feines -en general- d'una especialitza-ció específica i gairebé exclusiva, en molts dels casos.

L'actual sistema d'ensenyament si que té en compteaquest enfocament laboral des del punt de vista forma-tiu i, ens agradi o no, el sistema de la ESO hi ajudarà.Però, el que no està tan clar, és si pedagògicaments'explica prou aquest esdevenidor -més que probable- isi els nens i joves, futurs treballadors, ho sabran pair

El futur dels infants i l'especialitzacióQuin és el tipus de treball que desenvoluparan el dia de demà els nostres joves? Els estem preparant adequadament?

Jordi QueraProtagonistes, ja!

...No és gens agosarat d'aventurar un futur encara més dirigit i amb feines-en general- d'una especialització específica i gairebé exclusiva...

JORDI QUERA

...la realització personal ha d'arribar per ambdues vies: la professional i ladel lleure. Això comporta -segur- l'entendre el lleure com un espai de rea-lització, i no només de consum de l'oci...

JORDI QUERA

I M A G I N A R I


gat Azrael, vol trobar els Barrufets per fer-se una poció màgica o potser una exqui-sida sopa blava.

44 anys d’històriaHi ha vàries anècdotes al voltant de l’aparició dels

barrufets, començant pel propi mot. Es sabut que el seucreador, en Peyo, es trobava menjant amb n’AndréFranquin, també dibuixant, i li va dir que li passés el“schtroumpf” perquè no li va sortir el mot adequat d’allòque volia. Mesos després, quan en Peyo buscava unnom per a uns personatges secundaris que havien d’a-parèixer a la seva sèrie “Johan et Peewit” va recuperar

aquella estranya paraula.Era l’any 1958. Les aven-tures d’aquests dos perso-natges, que s’han traduïtper “Jan i Trencapins”, ha-vien estat editades a di-verses publicacions, finsque la sèrie, ambientada al’Edat Mitjana, es va esta-bilitzar a la revista “LeJournal de Spirou”.

L’aparició d’aquestspetits éssers blaus va te-nir tant d’èxit que aviatvan tenir una sèrie de mi-nirelats propis, fins quel’any 1960 van protagonit-zar la seva pròpia sèrie,“La flauta dels sis Barru-fets”. Des de llavors han

gaudit d’un gran èxit internacional. Durant els anys 80van aparèixer sèries de televisió, pel·lícules d’animaciói tota mena de mercadeig relacionat amb els Barrufets,i l’any 1989 es crea la “Cartoon Creation”, societat d’e-dició de Peyo. A Catalunya les històries dels Barrufetsles va introduir l’any 1967 la revista infantil “CavallFort”. La traducció del mot “schtroumpf” per “barrufet”,que significa dimoniet, la devem a Albert Jané, tra-ductor de la sèrie.

Del món idíl·lic dels Barrufets s’han fet inter-pretacions sorprenents, que han arribat a quali-ficar-lo de masclista o de fer apologia del na-

zisme. No obstant, creiem que elpropòsit d’aquesta sèrie infantil i

juvenil, no va més enllàdel pur entreteniment.

Qui no ha gaudit algu-na vegada amb algunesde les enginyoses histò-ries dels Barrufets.Aquests petits folletsblaus, vestits amb panta-lons i barretina blanca,han captivat a vàries ge-neracions de tot el mónamb l’optimisme i bondatque despleguen en totesles seves aventures. I és

que aquests diminuts éssers -amiden tres pomes d’alça-da- surten airosos de qualsevol si-tuació gràcies al seu enginy i alguiatge savi del Gran Barrufet, el lí-der del grup, que amb les seves po-cions màgiques és capaç d’aconse-guir els resultats més sorprenents.

Els Barrufets Presumit, Vanitós,Forçut, Aprenent, Pastisser, Músic,Artista, Rondinaire, Bromista,... sónalguns dels 100 membres d’aques-ta curiosa comunitat, que es carac-teritza per tenir un llenguatge propi,l’“smurf” -parlen utilitzant el verb-comodí “barrufar”. Són eixerits, molttreballadors, excepte el BarrufetMandrós, és clar, i sempre actuenplegats per vèncer les adversitats.L’única noia és la Barrufeta, que toti que en un principi no tenia gairebones intencions -era una espiad’en Gargamel-, les seves accions valentes i decididesl’han feta una més del grup.

Aquests singulars éssers tenen el seu poblat en unlloc molt recòndit del bosc, on viuen en cases que són

bolets de colors. És un llocidoni per refugiar-se deles garres del malvatGargamel, el seuenemic despietat,

que ajudat pel bon ol-facte del seu inseparable

Petits i eixeritsAmb el seu enginy, optimisme i bondat, els Barrufets hancaptivat a vàries generacions d’infants i joves de tot el món

RedaccióProtagonistes, ja!

El pare dels Barrufets

Pierre Culliford (Peyo) va néixer a Brussel·les, Bèl-gica, el 1928. Després de finalitzar els seus estudisa la City´s Fine Arts Academy comença la sevacarrera com a dibuixant el 1947, amb les historie-tes d’un jove personatge, Johan, ambientades al’època medieval. Aviat, el petit Peewit acompanya-ria el Johan en les seves aventures. Aquests serienels seus personatges més coneguts, fins el 1958,en què l’aparició d’uns petits folletsblaus en aquesta sèrie, que s’editava a“Le Journal de Spirou”, els robaria elprotagonisme. El pare delsbarrufets, en Peyo, va morirl’any 1992.Johan i Peewit, protagonistes d’una sèried’ambientació medieval on van aparèixerper primera vegada els barrufets

I N F OR M A C IO N S


Etnobotànica a les Illes, propostacientífica i didàctica a Eivissa

La Fundació “Sa Nostra”, en col·laboració amb l’A-juntament de Sant Antoni i el Gen-Gob Eivissa, realitzaEtnobotànica a les Illes Balears. Els arbres i arbusts alservei de l’home, una exposició que es complementaamb una interessant activitat didàctica. La mostra, queromandrà a Sant Antoni de Portmany fins al 30 de ge-ner de 2003 i intinerarà el mes de febrer a Formentera,dóna a conèixer d’una manera científica i didàctica quèha fet l’ésser humà, al llarg de la seva existència, delsarbres i arbusts que té al seu voltant per solucionar lesseves necessitats. Aquesta exposició es complementaamb visites guiades i altres activitats educatives per aalumnes de segon i tercer cicle d’educació primària,ESO, batxillerat i cicles formatius. Informació i inscrip-cions a Gen-Gob Eivissa, telèfon 971 39 06 74.

“La Locomotora”apropa la poesia polonesa als infants catalans

Amb l’objectiu de familiaritzar els nens i les nenesamb la poesia infantil polonesa, i dins dels actes decelebració de l’Any de Polònia a Catalunya, el Museude la Ciència i la Tècnica de Catalunya, el Centre deCooperació Internacional Institut Adam Mickiewicz iel Consolat General de la República de Polònia aBarcelona han organitzat un seguit d’activitats cultu-rals que giren al voltant del poema infantil “La Loco-motora”. Es tracta d’un poema clàssic polonès, obradel poeta Julian Tuwin, i que s’ha publicat per primeravegada en català amb motiu d’aquesta celebració.

Així, s’ha organitzat un espectacle que té com atema principal una locomotora i consisteix en un jocamb recitals, combinant teatre amb animació i poesiaper als nens. L’espectacle, que es representa a dife-rents museus de Catalunya del 10 de novembre al 14de desembre, va a càrrec de la companyia teatral “ElQue Ma queda de teatre”.

L’exposició “Viatge en locomotora a Wolsztyn”,d’altra banda, és una mostra itinerant de fotografiesde Piotr Skornicki, que s’ha pogut visitar fins al 3 denovembre al Museu de la Ciència i la Tècnica de Ca-talunya. Wolsztyn és un municipi polonès que mantéen funcionament l’últim dipòsit de locomotores de va-por d’Europa.

Finalment s’ha organitzat un concurs que té coma tema “Un viatge imaginari, en tren, per Polònia”. Elconcurs consisteix en fer un dibuix, pels nens i nenesde 6 a 12 anys, o preparar un escrit, pels joves de 13a 16 anys. Es premiaran els millors treballs amb unviatge a Polònia per a tota la família. Per participar,s’ha d’enviar el treball a “La Locomotora”, Museu dela Ciència i la Tècnica de Catalunya (Rambla d’Egara270, 08221 Terrassa). El termini per a la presentacióde treballs finalitza el gener de 2003.

Més informació sobre aquest concurs a la webwww.polonia2002.pl.

Jorge Barudy, I Premi Nacionald’Infància de Catalunya

El doctor Jorge Barudy, psiquiatre i terapeuta fa-miliar, ha guanyat el I Premi Nacional d’Infància deCatalunya, que atorguen l’Associació Catalana per laInfància Maltractada (ACIM) i la Fundació ConcepcióJuvanteny, entitats amb una àmplia trajectòria en elcamp de la infància a Catalunya. Amb aquest guardó,ambdues entitats reconeixen públicament la feinad’una persona “que ha contribuït molt i molt a millorarla nostra tasca diària”. El Premi Nacional d’Infànciade Catalunya neix per reconèixer les persones quetreballen per defensar els drets dels infants i protegir-los dels maltractaments. La intenció és que aquestpremi continuï els propers anys i es converteixi en unguardó de prestigi, plenament reconegut per la socie-tat catalana.

EQUIPO SINGULAR

Tallers de família per a pares i maresde Maó

L’Ajuntament de Maó posa a dis-posició dels pares i mares de la po-blació els tallers de família, llocs detrobada i d’intercanvi d’experiències.Els tallers, que es realitzen una ve-gada cada mes, són espais de co-municació i assessorament ques’organitzen segons les edats delsfills, de 0 a 18 anys. Més informacióals Serveis Socials, c/ Cós de Grà-cia 26, Maó.Telèfon 971 35 67 00.

E I N E S C U LT U R A L S


Teresa Colomer dirigeix aquesta obra, resultat d’un seminari d’intercanvi i inves-tigació sobre els criteris de valoració de les obres infantils, i que ha comptat ambla col·laboració de professionals de diferents àmbits relacionats. El llibre preténésser una ajuda per a la valoració literària dels llibres infantils, “set capítols quemostren els elements essencials que componen les obres literàries per a nens.Set entrades a la literatura infantil que ofereixen instruments d’anàlisi. Set pro-postes per conèixer com la literatura infantil es relaciona amb els seus lectors”.

Siete llaves para valorar las historias infantiles

Fundación Germán Sánchez Ruipérez

Novetats de la sèrie blava, a partir de 12anys, d’Alfaguara. El primer relata la històriad’un nen jueu que ha de sobreviure entre elsboscos i poblets de Polònia durant la SegonaGuerra Mundial. “La Tia Magda” descriu una vi-sió fresca de la vida i deixa entreveure una críti-ca dels tòpics i de les idees preconcebudes.

Des de fa temps passencoses estranyes al desert...La Peggy Sue i el gos blauemprenen un viatge perdesxifrar tot un seguit demisteris i aterren al mónfantàstic dels miratges, ons’esquia sobre els núvols,el mar és de sucre i la neufa olor de menta... Peròmés enllà de la barrerablanca, al jardí de les

meravelles, la màquina dels somnis s’ha desfer-mat. Podrà la Peggy Sue superar les nombrosestrampes engendrades pels malsons d’un preso-ner del son? Nova aventura de la noia de lesulleres màgiques, de la mà de Serge Brussolo,conegut com l’Stephen King francès.

La Peggy Sue - Els somnis del geni

Serge BrussoloAlfaguara Grup Promotor

Diversos títols

Alfaguara - Grup Promotor

La Secretaria de la Família ofereix en aquesta Guia de prestacions familiarsun resum de les ajudes més importants que les administracions destinen a lesfamílies. La publicació tracta informacions útils referents a les prestacions fami-liars en temps, els ajuts econòmics, les desgravacions fiscals, els ajuts per a fa-mílies nombroses i altres prestacions o ajuts. La web www.gencat.net/benes-tar/atencio.htm disposa de la informació actualitzada.

Guia de prestacions Familiars 2002

Departament de Benestar Social Generalitat de Catalunya

sumari - de0a18 · 2015. 2. 26. · tordera 38 - 08012 barcelona d. l.: b-27825-2000 protagonistes,...

Documents