sumari - bcnroc.ajuntament.barcelona.cat2 sumari barcelona verda, nÚm. 93 abril 2004 publicació...

C M Y CM MY CY CMY K

ABRIL 2004 93

2

S U M A R I

BARCELONA VERDA, NÚM. 93 ABRIL 2004

Publicació bimestralNúm. 92 febrer del 2004

PresidentaImma Mayol i Beltran

VicepresidentaMarina Subirats i Martori

EditaPARCS I JARDINS DE BARCELONAINSTITUT MUNICIPALTarragona, 17308014 Barcelonatel.: 93 413 24 00fax: 93 413 24 24e-mail: [email protected]/parcsijardins

DirectorJordi Campillo Gámez

CoordinacióGabriel Arranz

Cap de redaccióMaria Rosa Salvadó

Consell de redaccióAntonia BarbaTeresa FranquesaDani GarcíaIzaskun MartíColoma Rull

Consell assessorDesenvolupament de Parcs i Jardinsde Barcelona, Institut Municipal:Joan Andreu VerdaguerEscola Tècnica Superior d’Arquitectura: Miquel VidalFoment de les Arts Decoratives (FAD):Xavier RoviraInstitut Municipal d’Educació deBarcelona: Antònia HernándezDiputació de Barcelona: Manuel CanesEscola d’Agricultura de Barcelona(UPC): Xavier FàbregasDirecció de Serveis de VigilànciaAmbiental de Barcelona: Margarida ParésEl Tinter, S.A.L.: Àngel Panyella

Gestió, producció editorial i impressióEl Tinter, S.A.L. (empresa certificada ISO 14001 i EMAS)tel.: 93 357 00 50

Col·laboradors d’aquest númeroHelena Encinas, Jordi Oliveras, Al-bert Punsola, Maria Josep Udina

Disseny i maquetacióManuel Reyes

Assessor lingüísticMarià Pou Nadal

FotografiaDani García, Alonso José Fernández,Manel Raya, Neus Oliveres

Foto portadaDani García

Publicitat i patrocinis José Luis Almudí

Secretaria i subscripcionsNúria Ugena

Tiratge10.000 exemplars

Barcelona Verda no comparteix necessària-ment les opinions expressades pels autors delsarticles publicats.

Paper reciclatCyclus òfsetTorras de 115 i 170 g

Copyright: Reproducció autoritzada ambindicació de la font. Se'n sol·licita còpia.

20

La portada

EDITORIAL.........................................................3Un Fòrum de pau i de diàleg, verd i sostenible

NOTÍCIES ..........................................................4

AGENDA 21 DE BARCELONA ...........................12El firmants del ‘Compromís’ inicienl’elaboració dels Plans d’Acció 21

EL PERSONATGE .............................................14Joan Clos, alcalde de Barcelona

VERDA .....................................................16

PARCS DE CIUTAT ...........................................20Els parcs del Fòrum: mirant al mar

L’OPINIÓ .........................................................25Fòrum Barcelona 2004: una cita per a lespersones que volen un món millor, per JordiOliveras, director general del FòrumBarcelona 2004

PAISATGISME..................................................26El Viver Urbà Vertical:un nou concepte de jardí en l’espai públic

EDUQUEM PER A LA SOSTENIBILITAT ............28El programa l’Escola al Fòrum

FULLS TÈCNICS .............................................30Punts de sutura

MOLT CAMP PER CÓRRER .............................34

DIRECTORI VERD ............................................38

La portada

26CELEBRAR LA PRIMAVERA

Cada any, quan arriba la primavera, Parcs iJardins convoca els escolars de Barcelonaperquè participin en la millora del verd dela ciutat fent de jardiners per un dia. Aquestés el principal objectiu de la Festa de la Pri-mavera, una imatge de la qual il·lustra laportada d’aquest número de Barcelona Ver-da. Amb l’ajuda dels professionals, els nens inenes aprenen l’art de la jardineria i, cosaque encara és més important, aprenen a es-timar i respectar aquests espais, que ens per-meten gaudir de la natura a dins de la ciutat.

01 BCN verda / SUMARI-EDITO/93 2/9/04 12:26 Página 2

BARCELONA VERDA, NÚM. 93 ABRIL 2004 3

Editorial

Ja fa molt temps que els esdeveniments quese celebren a Barcelona i que impliquengrans renovacions urbanístiques sempre van

acompanyats de la creació de nous espais verds.Així, al costat de la pau, el diàleg i el respectea la diversitat, l’altre aspecte per destacar delFòrum 2004 és l’ambiental, amb l’augment delnombre de parcs i el foment de la cultura de lasostenibilitat com a eix vertebrador del modelde vida que s’està impulsant a la ciutat i quetindrà en el Fòrum el millor dels aparadors. Unesdeveniment que es desenvoluparà en un es-pai que ha estat objecte d’una important recu-peració: el delta del Besòs. A tot plegat, hi de-diquem un ampli espai en aquest número deBarcelona Verda, que, excepcionalment, –el Fò-rum, sens dubte, s’ho mereix– ha modificat lesseves seccions habituals.

Quan llegiu aquest editorial ja haurem entratde ple en l’estació de la renaixença de la natu-ra en tota la seva esplendor: la primavera. Comja és tradició, l’Ajuntament de Barcelona ho hacelebrat amb la festa que ja fa molts anys or-ganitza Parcs i Jardins, i en què han participat

ciutadans i ciutadanes de totes les edats. L’ar-ribada de la primavera també ha representatl’inici de les actuacions incloses en el Progra-ma d’Acció Municipal (PAM) 2003-07, del qualoferim els trets més importants en aquest nú-mero de Barcelona Verda i que inclou tot un se-guit d’actuacions quetenen com a finalitatl’increment i el man-teniment del patrimo-ni verd de la ciutat.Un altre aspecte perdestacar, amb l’arriba-da de la segona estacióde l’any, és el co-mençament del Plaper a la Promoció delCivisme, una iniciati-va de l’ajuntamentque té com a objectiuuna acció continuadaque consolidi i millo-ri el nivell de civismede la ciutat i en garan-teixi la cohesió social.

Hi ha, finalment, un darrer tema per resse-nyar: el nomenament d’un nou equip directiua Parcs i Jardins, que tinc l’honor d’encapçalarcom a director gerent i que es posa a la vostradisposició amb el desig que el treball que desenvolupi signifiqui un nou pas endavant pelque fa a la qualitat del verd de Barcelona. ■

Jordi Campillo Gámezdirector gerent de Parcs i Jardins

Un Fòrum de pau i de diàleg,verd i sostenible

01 BCN verda / SUMARI-EDITO/93 2/9/04 12:26 Página 3

El Fòrum 2004 ha estat, des dels inicis,un esdeveniment de participació. Així,l’elecció dels tres eixos que centraran les

diferents activitats va ser aprovada, per una-nimitat, pels 186 estats membres de la Unes-co (organisme sota els auspicis del qual se ce-lebra el Fòrum) en la conferència general delnovembre del 1997. La proposta es va for-mular perquè aquests temes recullen els gransreptes que es planteja la humanitat als inicisdel segle XXI.

L’eix de la diversitat cultural s’orienta cap ala necessitat de conèixer altres cultures per es-tablir un diàleg constructiu entre els pobles.Aquest coneixement implica reflexionar sobreel que comparteixen els éssers humans i tam-

bé el que els diferencia. En la mesura que la di-versitat sigui considerada com a riquesa i pa-trimoni comú serà més fàcil reduir les tensionsi convertir-les en una força positiva.

El desenvolupament sostenible té a veure tantamb els aspectes ecològics com amb la creacióde les condicions necessàries per a la con-vivència i el diàleg al món. La continuïtat deldesenvolupament econòmic i social s’ha demantenir per evitar un camí que condueixi al’exhauriment dels recursos del planeta i a l’in-crement dels desequilibris mundials. Per tant,cal trobar formes de creixement que permetinadministrar correctament i respectar aquestsrecursos.

En certa manera, les condicions per a la pauconstitueixen un corol·lari dels altres dos te-mes, ja que en la mesura que es trobin modelsde desenvolupament sostenible i que s’esten-guin ponts de diàleg entre diferents culturesserà possible avançar cap a aquest objectiu. Lapau no es planteja com una absència de con-flictes, sinó com un marc on aquests conflicteses puguin canalitzar per mitjans com els ques’utilitzen en la democràcia.

Tots tres eixos tenen una estreta relació ambla Declaració Universal dels Drets Humans iamb els principis programàtics de les NacionsUnides. A partir d’aquest conjunt es va elabo-rar l’Agenda de Principis i Valors, que serà elcodi ètic i inspirador de totes les actuacions delFòrum. Els punts que recull aquesta agenda

4

N O T Í C I E S


Diversitat, sostenibilitat i pau,grans temes del Fòrum 2004

El 9 de maig obrirà les portes el Fòrum Mundialde les Cultures Barcelona 2004, que té com aprincipal objectiu la reflexió i el diàleg al voltantde tres eixos temàtics: la diversitat cultural, eldesenvolupament sostenible i les condicions dela pau. Des de les grans exposicions i Diàlegsfins als espectacles de tota mena, passant pelsmercats i pels jocs, tots els elements queconstituiran aquesta gran trobada estaranrelacionats en alguna mesura amb aqueststemes, dels quals depenen tant el present com elfutur del món en què vivim.

Els tres eixos delFòrum 2004

tenen unaestreta relació

amb laDeclaració

Universal delsDrets Humans i

amb elsprincipis

programàtics deles Nacions

Unides

L’alcalde de Barcelona,Joan Clos, amb Mikhaïl

Gorbatxov, en una de lessessions dels Diàlegs dela Terra, el febrer passat

Foto

: A

gust

í Arg

elic

h

02 BCN verda /NOTICIES/93 2/9/04 12:23 Página 4


són: els valors democràtics, els drets i llibertatsindividuals, el respecte per totes les ètnies i perles identitats culturals, el foment del diàleginterreligiós, el reconeixement de la diversitatlingüística, l’estímul de la creativitat, la defen-sa de la biodiversitat, la responsabilitat social iel desenvolupament sostenible.

CRITERIS DE FUNCIONAMENTA més d’aquests principis i valors, el Fòrums’ha dotat també d’un codi de conducta que enregirà totes les actuacions. Els criteris que l’in-tegren són: el fet que és un esdeveniment multi-cultural i multilingüe, l’atenció als col·lectiusmés vulnerables, els criteris de sostenibilitat, larecerca d’un avenç intel·lectual, la promocióde noves aliances entre sectors diversos i elcompromís ètic, social i ambiental.

De la mateixa manera que aquests principisi criteris tenen relació amb els tres eixos temà-tics principals, tot el conjunt d’actuacions i ac-tivitats del Fòrum també hi està vinculat, ja desde la construcció de les infraestructures. Així,per exemple, la sostenibilitat ha estat un crite-ri bàsic en l’elecció de materials, en la planifi-

cació i en les fórmules constructives. L’elementmés destacat en aquest sentit és el fet que laplaça del Fòrum, el nucli central de l’esdeve-niment, amb una superfície de 30 hectàrees,constitueix en part la cobertura de la nova de-puradora del Besòs.

LES ACTIVITATSLa programació del Fòrum és molt diversa, i,en conseqüència, també ho és la relació de lesdiferents activitats amb els grans temes. Algu-nes hi estan directament enfocades, com la ce-rimònia d’inauguració, que girarà al voltant dela necessitat de parlar per resoldre els conflic-tes del món, o com els Diàlegs, els grans con-gressos internacionals,articulats en blocscom Llibertat, segure-tat i pau, Globalitza-ció i desenvolupamenteconòmic, La paraulao Ciència, coneixe-ment i desenvolupa-ment sostenible, entred’altres.

Les cinc grans ex-posicions del Fòrumcombinen diferentsvessants de la sosteni-bilitat, la diversitat i lapau. Veus tracta de lacomunicació i la di-versitat lingüística;Ciutats-Cantonades,de la ciutat com apunt de trobada; Ha-bitar el món, de la sos-tenibilitat; Els guerrersde Xi’an, de la volun-tat humana –comunaa molts pobles en el temps i en l’espai– de trans-cendir la mort, i La condició humana –l’únicade les cinc que estarà emplaçada fora del re-cinte del Fòrum–, de la consciència humana através de la imatge en diferents cultures i civi-litzacions.

Les múltiples activitats que es faran al recin-te (espectacles, exposicions, mercats, tallers,jocs, trobades) estan pensades per acostar elstemes del Fòrum, de manera molt participati-va, a un públic el màxim d’ampli possible. Ju-gar, conèixer bones pràctiques per millorar elmedi ambient, tastar menges de diferents paï-sos, participar en instal·lacions interactives oveure l’actuació d’artistes d’arreu del món sónnomés una petita part de les moltes possibili-

A més deBarcelona,diferentsmunicipis deCatalunya id’Espanya hanaportatactivitatsrelacionadesamb valors delFòrum

Foto

: A

gust

í Arg

elic

h

Foto

: ar

xiu

Fòru

m

Foto

: U

nesc

o

A l’esquerra, guerrer deXi’an. A la dreta, a dalt,grup d’alcaldes durant

l’acte de firma delconveni de col·laboració

entre el Fòrum i elsajuntaments de

Catalunya, el febrer del2003. A baix, la nena

escrivint expressa demanera gràfica la granimportància de l’accés

a la cultura per a laconsecució de la

igualtat de gèneres


6

N O T Í C I E S


JULIVERT MEU per Joma

tats que el visitant del Fòrum tindrà al seu abast.La programació d’espectacles i exposicions

que sota l’epígraf Fòrum a la ciutat es desen-voluparà per tot Barcelona serà també una for-ma d’il·lustrar la sostenibilitat, la diversitat i lapau des de múltiples perspectives. Algunes ac-tivitats tindran lloc en espais tancats (sales d’ex-posicions o d’espectacles), mentre que d’altress’escamparan per carrers i places o fins i tot,amb el Festival del Mar, per l’aigua. A més deBarcelona, diferents municipis de Catalunya id’Espanya han aportat activitats relacionades

amb valors del Fòrum i que han estat incor-porades al programa com a actes associats. Totplegat per aconseguir que, durant més de qua-tre mesos, el diàleg sobre la diversitat cultural,el desenvolupament sostenible i les condicionsde la pau sigui el gran protagonista d’un esde-veniment on tothom serà benvingut. ■

Les activitatsque es faran al

recinte estanpensades per

acostar elstemes delFòrum, de

manera moltparticipativa, a

un públic elmàxim d’ampli

possible

Les cinc gransexposicions del

Fòrum combinendiferents

vessants de lasostenibilitat, la

diversitat i lapau


El 24 de març, més de 3.500 escolarsvan celebrar a tots els districtes deBarcelona la Festa de la Primavera.

Aquest any, els espais verds que han acollitla festa són el Parc de la Barceloneta, a Ciu-tat Vella; el Parc de l’Estació del Nord, al’Eixample; els Jardins Joan Brossa, a Sants-Montjuïc; el Parc de Cervantes, a les Corts;el Turó Park, a Sarrià-Sant Gervasi; el Parcde la Creueta del Coll, a Gràcia; els Jardinsde Rosa Luxemburg, a Horta-Guinardó; elParc del Turó de la Peira, a Nou Barris; el Parc de la Pegaso, a Sant Andreu, i el Parcdel Poblenou, a Sant Martí.

Per a Parcs i Jardins, la celebració d’a-questa festa s’ha convertit en una tradició,que comparteix amb totes les escoles. Elsnens i nenes de les escoles de Barcelona vanser els primers, ja fa més de deu anys, a par-ticipar-hi. Aquest any, la festa ha acostat alsescolars un dels eixos que marquen la prò-xima celebració del Fòrum de les CulturesBarcelona 2004, la diversitat, i ho ha fet apartir de la varietat d’espècies vegetals quehi ha a la natura i, sobretot, de les que per-tanyen a les diferents zones climàtiques me-diterrànies.

Els escolars van dedicar una bona part delmatí a fer noves plantacions als espais verdsque aquest any han acollit la Festa de la Pri-

mavera fent de jardiners per un dia amb l’a-juda del personal de Parcs i Jardins. Una al-tra de les activitats va consistir en l’expli-cació de l’origen d’algunes de les espèciesque es poden trobar en les zones verdes deBarcelona. ■


Barcelona dóna la benvinguda a la primavera

Els escolars van dedicaruna bona part del matí a

fer noves plantacionsamb l’ajuda del

personal de Parcs iJardins

Imma Mayol i Marina Subirats fent de jardineres amb elsnens i nenes


8

N O T Í C I E S


Ja fa més de dues dècades que Barcelonaes distingeix per la incorporació delsespais verds com un dels elements fona-

mentals en la configuració de la trama ur-bana: des dels grans parcs i jardins cons-truïts als terrenys que estaven ocupats perinstal·lacions obsoletes o en desús fins alspetits enjardinaments situats als barris queencara conserven una estructura que és lamemòria viva del que ha estat urbanística-ment la ciutat al llarg dels segles. D’altrabanda, en els últims anys s’ha anat avançanten l’establiment de nous criteris partint dela realitat climàtica de la ciutat, de la neces-sitat d’evitar el malbaratament de recursosnaturals tan importants com l’aigua i d’a-costar al màxim el verd als ciutadans i ciu-tadanes.

La incorporació de criteris sostenibilistes enla gestió del verd de Barcelona també s’ha ma-terialitzat, entre altres aspectes, en l’elecciód’espècies autòctones en els enjardinaments,el desenvolupament de la xarxa de reg auto-matitzat, l’ús de les aigües del subsòl per almanteniment del verd i la reintroducció de lafauna als parcs i jardins. Tot plegat ha permèsque l’aplicació de l’Agenda 21 de Barcelonaen la gestió del verd s’estigui fent d’una mane-ra natural, i que s’avanci en un model ja ence-tat i ara molt més ben configurat, perquè defi-neix com volem que sigui la Barcelona del futur i quins són els passos que s’han de ferper arribar-hi sobre la base dels deu grans ob-jectius de l’A21 de la ciutat, molts dels qualsestan directament vinculats amb el verd urbà ila seva gestió. ■

El verd de la Barcelona de l’Agenda 21El 26 de febrer passat, a la Sala Lluís Companys de l’Ajuntament de Barcelona, es vanpresentar els aspectes del Pla d’Acció Municipal (PAM) 2003-07 relacionats amb el verdurbà, que disposaran d’un pressupost de 40 milions d’euros. L’acte va ser presidit perl’alcalde de la ciutat, Joan Clos, acompanyat per la tercera tinenta d’alcalde i presidentade Parcs i Jardins, Imma Mayol. D’aquest document, que recull les línies d’actuaciómunicipal per als pròxims quatre anys, destaquen de manera important les accionsdestinades a millorar l’espai públic i a incrementar els espais verds a la ciutat.

En els últimsanys s’ha anatavançant enl’establiment denous criterissostenibilistesde gestió delverd urbàpartint de larealitatclimàtica de laciutat

En els deu gransobjectius del’Agenda 21 deBarcelona hi hamolts aspectesdirectamentvinculats amb elverd urbà i laseva gestió



N O T Í C I E S

• Rehabilitació integral i gran manteniment de dotzeparcs: Joan Miró, Laberint d’Horta, Turó de la Peira,Guinardó, Monterols, Ciutadella, Palau de Pedralbes,Costa i Llobera, Mossèn Cinto Verdaguer, Pegaso, lesAigües i Güell.

• Quaranta noves hectàrees de verd: Jardins Sepu, IllaPhilips, Parc de Bederrida, Torre Vilana, enjardinamentde les Cotxeres d’Horta, Parc Lineal AVE, García Fariai Parc dels Auditoris, com a projectes més rellevants.

• Corredors verds: creixement de la “taca verda” que con-necta els espais verds urbans amb els periurbans per fa-cilitar la mobilitat de les espècies i la millora de les con-dicions ambientals de la ciutat i el seu entorn. Una deles actuacions que farà possible l’existència d’aquestsespais és la recuperació de la llera del Besòs.

• Xarxa de reg: noves instal·lacions de reg, condiciona-ment i programació de les ja existents, instal·lació d’higròmetres per al control del consum i augment pro-gressiu de la utilització d’aigua del subsòl.

• Millora de l’accessibilitat en onze parcs i jardins: eli-minació de les barreres arquitectòniques. D’acord ambles prioritats elaborades pel CRID, els parcs on s’ac-tuarà són els de l’Estació del Nord, Bosquet dels En-cants, Espanya Industrial, Palau de Pedralbes, Vil·la Amè-lia, Castell de l’Oreneta, Ca n’Altimira, Creueta del Coll,Jardins de Rosa Luxemburg, Pegaso i Sant Martí.

• Renovació de la senyalització: instal·lació de noves “clú-nies” i senyals informatius dissenyats amb uns criterismés pedagògics i visuals.

• Noves àrees d’esbarjo per a gossos: dues àrees més perdistricte, situades en zones d’especial demanda i quereuneixin les condicions adequades.

• Nous espais de compostatge: se situaran al costat delsminipunts verds o els horts urbans, per afavorir l’in-crement de l’ús. Simultàniament es programaran ac-cions de dinamització per impulsar la cultura del reci-clatge.

• Horts urbans: augment d’aquests espais amb l’objectiuque n’hi hagi com a mínim un per districte.

• Activitats esportives al parc: promoció d’aquestes acti-vitats mitjançant l’establiment de recorreguts senyalit-zats i equipats als parcs de l’Oreneta, Guinardó i CanDragó.

• Jocs infantils: potenciació d’una nova concepció del joc,

per afavorir la participació i la integració social. Durantels pròxims quatre anys, totes aquestes àrees s’aniranadaptant a la normativa europea i se’n crearan deu denoves.

• Pla de gestió de l’arbrat: ocupació de tots els escocells isubstituciód’un 20% dels arbres envellits o en mal estat,plantació de 15.000 arbres nous; catalogació de l’arbratd’interès local; pla de transformació de l’arbrat viari;gestió cromàtica: arbres de flor de l’Eixample; regulacióde les distàncies de plantació de l’arbrat viari.

• Pla integral del litoral: preveurà tots els aspectes rela-cionats amb la platja: els qualitatius (banderes blaves,certificacions ISO), els de seguretat, la gestió del patri-moni i les infraestructures, i la promoció d’activitatsambientals, educatives i de lleure. Renovació del mo-biliari i de les infraestructures i augment dels serveis.

• Promoció de l’educació ambiental: adopció d’un parcper una escola (1x1), acostament dels parcs als centreseducatius, recuperació dels jardins escolars, foment del’Agenda 21 Escolar, educació ambiental a la platja i dis-seny per part dels nois i noies d’una zona verda per districte.

• Naturalització d’espais: amb la col·laboració d’entitatsi usuaris, introducció d’espècies animals i regeneracióde la fauna aquàtica als espais verds per transformar-los en ecosistemes. Aquest programa es desenvoluparàals parcs de Diagonal Mar, Ciutadella i Central de NouBarris. També es treballarà en la creació de colònies con-trolades de gats domèstics i en la introducció d’esqui-rols a les zones forestals urbanes.

• Promoció de la participació ciutadana: creació del Con-sell del Verd dintre del Consell de Medi Ambient i Sos-tenibilitat de Barcelona, promoció de l’associacionismed’amics dels parcs i jardins de la ciutat i creació d’unacomissió d’assessors de jardins històrics i temàtics.

• Millora del bosc urbà: desenvolupament d’activitats demanteniment de les zones forestals dels parcs de la ciu-tat i de les zones de transició entre els barris i la franjade Collserola.

• Protecció de Collserola: disseny i desenvolupament deplans d’intervenció i manteniment de les zones verdesi espais contigus al bosc de forma coordinada amb laresta d’operadors.

• Millora de les infraestructures, instal·lacions i serveisdels espais verds: paviment, enllumenat, voreres, llam-bordes, etc.

LÍNIES D’ACTUACIÓ I PROJECTES


10

N O T Í C I E S


La pau: un desig queavui pren més rellevànciaque mai, que ha deperdurar en el temps ique ha de permetreconsolidar ponts dediàleg i de fraternitat.

Sota el lema A Llavaneres, reduïm els residus!, s’ha po-sat en marxa en aquesta vila del Maresme una cam-panya per a la reducció dels residus al municipi. La

campanya està inclosa en el programa europeu Re.Re, quees porta a terme de manera conjunta amb l’Ajuntament deSavigliano (Itàlia) i la mancomunitat d’Isle-sur-le-Sorgue(França), i està adherida al conveni per a la prevenció delsresidus del Centre Català de Reciclatge, de l’Agència Ca-talana de Residus (Generalitat de Catalunya). L’objectiu ésconscienciar els diferents sectors de la població de la ne-cessitat de treballar en la reducció de residus com un pasimportant per resoldre els problemes que hi van associats.

A hores d’ara ja s’hi han adherit 65 establiments comer-cials de Sant Andreu de Llavaneres, que s’han compromès

a dur a terme un mínim de quatre propostes de reducciódels residus. Perquè puguin ser identificats, aquests co-merços llueixen a l’aparador el logotip A Llavaneres, re-duïm els residus!, i els ciutadans i ciutadanes reben, junta-ment amb material informatiu de la campanya, una llistadels establiments que hi participen.

En el marc d’aquesta campanya, l’Ajuntament de SantAndreu de Llavaneres també vol potenciar el compostat-ge casolà. La mesura és de tipus fiscal, ja que tots els veïnsi veïnes que compostin les seves restes orgàniques domès-tiques tindran una reducció del 10% sobre la taxa de resi-dus. Per a les persones interessades es farà un curset teorico-pràctic en què es donaran les nocions bàsiques sobre elcompostatge casolà. ■

L’ECOSEMÀFOR •••

Sant Andreu de Llavaneres aposta per la reducció dels residus


C-25

C-26

C-26

C-1

6

C-55

C-26

C-26

C-37

C-15

C-51

C-31

N-340

N-II

C-37

C-25

C-32

C-32

C-32C-60

C-3

3

A-7

A-2

A-7

A-7

A-2

A-7

N-II

C-17

C-61

C-55

C-3

1

N-II

C-59

C-55

C-58C

-16

C-16

C-1

6

C-25

C-1

7

N-152

C-1

4

C-16

N-I

I

N-260


12

A G E N D A 2 1 D E B A R C E L O N A


L’any 2003, divuit de les organitzacionsfirmants del Compromís Ciutadà perla Sosteniblitat van lliurar a la Secre-

taria Tècnica de l’Agenda 21 la fitxa resumdel seu pla d’acció perquè es facin públiquesles accions concretes que configuren la sevacontribució a la consecució dels objectiusde l’A21 de Barcelona. En aquests primersplans d’acció, hi estan representats els dife-rents sectors que han firmat el Compromís:empreses, universitats, organitzacions sin-dicals, ONG, associacions i entitats de l’ad-ministració pública.

Des de les millores tecnològiques i els can-vis d’hàbits fins als compromisos socio-econòmics i l’adopció de mesures de con-trol ambiental, els divuit plans d’acció presentats inclouen un ampli ventall d’ac-tuacions que poden servir d’exemple i d’ins-

piració a totes les organitzacions que vul-guin contribuir a aconseguir una Barcelonacada cop més sostenible. Així, en els plansque han estat elaborats per empreses, hi tro-

A partir de l’adopció del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, el juliol del 2002, elprocés de l’Agenda 21 de Barcelona va donar pas al període d’Acció 21, amb l’objectiuque els compromisos es materialitzessin en actuacions concretes. Amb aquesta finalitat,cada organització firmant ha d’elaborar el seu pla d’acció per contribuir a aconseguir elsobjectius compartits. Durant l’any 2003, les entitats firmants del Compromís vancomençar a presentar el seu Pla d’Acció 21 al Consell Municipal de Medi Ambient iSostenibilitat.

PLANS D’ACCIÓ 21 (2003)

Associació Centre d’Iniciatives de l’Eco-nomia Social-CIESServei de Prevenció, Extinció d’Incendisi Salvament de Barcelona (Bombers deBarcelona)Camí AmicCentre d’Anàlisis i Programes Sanitaris-CAPSConsell de la Joventut de BarcelonaDivisió de Ciències de la Salut de la Uni-versitat de BarcelonaFoment de Ciutat VellaGalanthus Associació i Thalassia EstudisAmbientals, S. L.Grup General Cable Sistemas, S. A.Missatgers Trèvol, S. C. C. L.Qualitat Kultura, S. C. C. L.Secció Sindical UGT Hotel Princesa SofiaSetem CatalunyaSocietat General d’Aigües de Barcelona, S. A.Tradia, Difusió Digital Societat de Tele-comunicacions, S. A.Unió General de Treballadors, UGTUniversitat Politècnica de Catalunya (Plade Medi Ambient)Xarxa de Consum Solidari

El firmants del ‘Compromís’inicien l’elaboració dels Plansd’Acció 21

En aquestsprimers plans

d’acció, hi estanrepresentats els

diferentssectors que han

firmat elCompromís

Els Bombers deBarcelona són una de

les organitzacionsfirmants del Compromísque ja han fet el seu Pla

d’Acció 21

03 BCN verda /A21BCN/93 2/9/04 12:21 Página 12

bem, entre altres aspectes, el compromísd’una bona gestió ambiental sobre la basedels criteris establerts per les certificacionsde qualitat, l’elaboració d’un codi ètic ambnormes de comportament respectuoses ambles persones i amb el medi ambient, la pro-moció de projectes de recerca en coopera-ció amb les universitats per millorar els pro-cessos industrials i fer-los més sostenibles,la divulgació dels coneixements ambientalsentre els treballadors i treballadores i elsclients, i la progressiva substitució de les ba-teries de níquel cadmi per bateries de gel deplom, que no són contaminants.

En l’àmbit universitari, les propostes in-closes en els plans d’acció preveuen la incor-poració del pensament sostenibilista en elsplans d’estudis, la construcció de nous edifi-cis amb criteris ambientals, la creació d’unaflota de bicicletes per als estudiants, la gestióintegral dels residus i la substitució de leslàmpares convencionals per les de baix con-sum. Pel que fa als plans d’acció presentatsper associacions ciutadanes, incorporen, en-tre altres objectius, la promoció del volunta-riat ambiental i el foment del transport públic i del comerç just.

Aquests plans d’acció es poden consultaren format PDF a la web de l’Agenda 21 iben aviat també estaran disponibles en una

base de dades, cosa que en facilitarà la con-sulta per objectius i tipus d’entitat, entred’altres. A més, aquesta primavera està pre-vist fer una sèrie d’esmorzars de treball du-rant els quals les organitzacions podran pre-sentar els seus plans d’acció, fomentar-nel’elaboració i compartir experiències entreels firmants del Compromís. ■


ELS PLANS D’ACCIÓ DELS CENTRES EDUCATIUS: L’AGENDA 21 ESCOLAR

Des de l’any 2001, en el programa Agenda 21 Escolar, hi han participat136 centres de totes les etapes educatives, que han desenvolupat un ampliventall d’iniciatives de millora del propi entorn, com són la racionalitza-ció del consum d’aigua i d’energia, la millora dels hàbits de consum i detransport, la reducció de deixalles o procurar entendre millor les causes i conseqüències deles accions que les persones fem sobre el medi. L’Agenda 21 de cada escola es concreta en allòque la mateixa escola decideix, però té en comú amb totes les altres el fet de ser un procésparticipatiu de revisió dels plantejaments i les pràctiques educatives que es compromet a por-tar a terme algunes accions de millora en relació amb el medi ambient i la sostenibilitat. Du-rant tot el curs s’ofereix al professorat assessorament personalitzat i oportunitats de forma-ció. A més, a través del butlletí electrònic quinzenal Notícies de l’Agenda 21 Escolar i, moltespecialment, en la cloenda del mes de juny, tots els participants comparteixen experiències iaprenentatges. Aquest any s’obre una altra convocatòria perquè nous centres puguin adhe-rir-se el curs vinent a aquest engrescador projecte col·lectiu.

PER SABER-NE MÉSPlans d’acció 21: www.bcn.es/agen-da21/A21 PlaAccio.htm Agenda 21 Escolar: www.bcn.es/agen-da21/A21 ESCOLAR [email protected].

SECRETARIA TÈCNICA DE L’AGENDA 21 DE BARCELONA: Nil Fabra, 20 08012 Barcelonatel.: 93 237 47 43, fax: 93 237 08 94, a. e.: [email protected]/agenda21

Està previst feruna sèried’esmorzars detreball durant elsquals lesorganitzacionspodran presentarels seus plansd’acció

Els plansd’acciópresentatsinclouen unampli ventalld’actuacionsque podenservir d’exemplei d’inspiració aaltresorganitzacions

Sala de bateries de gelde plom de Tradia,Difusió Digital Societatde Telecomunicacions,S. A., a la Torre deCollserola.

03 BCN verda /A21BCN/93 2/9/04 12:21 Página 13

14

E L P E R S O N A T G E


Quan, el 9 de maig, obri les portes el Fòrum2004, Barcelona es tornarà a convertir en unreferent a escala internacional. En aquestaocasió, per a la pau, el diàleg i lasostenibilitat. Al darrere d’aquestesdeveniment, la convicció de tot un equip,encapçalat per Joan Clos, que no ha dubtatmai de la necessitat, l’oportunitat i lespossibilitats d’aquesta trobada, que va néixeramb la vocació de “moure el món”.

“Estarem orgullososd’haver fet el I Fòrum deles Cultures”

Joan Clos, alcalde de Barcelona

ha per a menys, perquè la gent ha entès queel Fòrum és un esdeveniment atrevit, tantpels continguts com per la forma, i pel quees viurà cada dia a la plaça, de manera gai-rebé emocional, tangible. La gran troballadel Fòrum és combinar quatre elements in-substituïbles: els Diàlegs, les exposicions, elFestival de les Arts i la vivència quotidianade la plaça. Són quatre aproximacions dife-rents a un mateix contingut: la construccióde la pau, el respecte per la diversitat i el de-senvolupament sostenible.

- Aquests tres eixos temàtics, en certa ma-nera, defineixen els deures pendents per al se-gle XXI. No és així?

Exactament. La lliçó és que no es podenabordar els problemes del segle XXI ambels mètodes i les idees del segle XX, que sónels que fan tan difícil la pau al món. Fins araens hem mogut per la prepotència, per der-rotar l’enemic, per fer callar el discrepant,per separar el diferent. Tot això comença acanviar, almenys a Europa, després de la Se-gona Guerra Mundial, que marca l’inicid’una nova manera d’entendre les relacionsentre persones, entre estats, entre religions.En això, la vella Europa és capdavantera,perquè hem viscut molts més conflictes in-terns i tenim un bagatge d’experiències ambmoltes cicatrius. El segle XXI serà el seglede les noves convivències, o no hi haurà se-

- Els terribles fets de l’11 de març, afectend’alguna manera el Fòrum?

L’atemptat de Madrid demostra que el Fò-rum és necessari. El 1997, quan vam co-mençar a pensar en el Fòrum, no ens podí-em imaginar que estaria tan dramàticamentd’actualitat. Però els fets ens demostren queno podem perdre més temps, que hem d’en-cetar una reflexió profunda sobre l’estat delmón, sobre la construcció de la pau –que ésextensió de la justícia–, sobre el paper delsorganismes internacionals i de cadascun delsciutadans en aquest procés. Després de l’11de març, experts d’arreu del món s’han po-sat en contacte amb nosaltres per assegurarque vindran al Fòrum. Troben gairebé mi-raculós que existeixi de manera tan opor-tuna un lloc de trobada on gent de prime-ríssim nivell podran parlar d’aquests temesentre ells i amb representants de la ciutada-nia d’arreu del món. Podem dir que el Fò-rum és avui més necessari que mai.

- Ha crescut l’expectació de la gent pel Fò-rum, ara que està a punt d’inaugurar-se?

L’expectació ha anat creixent des de fa me-sos. Només cal veure la quantitat d’entra-des venudes i l’elevat nombre de personesque s’han acostat al Mirador a veure el re-cinte. La primera impressió plàstica la tin-drem el cap de setmana de portes obertes,que se celebrarà aquest mes d’abril. I no n’hi

“Podem dir queel Fòrum és avui

més necessarique mai”

“El Fòrum ensdeixarà un pòsitde reflexió quehaurem ofert almón i unaexperiènciaenriquidora idivertida, queno és poc”

04 BCN verda /PERSONATGE/93 2/9/04 12:20 Página 14

són dos edificis magnífics que la ciutat tro-bava a faltar.

En aquest indret hi ha, com és lògic, ho-tels i oficines, just en el punt on la Diago-nal arriba al mar, com volia Ildefons Cerdàun segle enrere. Cal dir, finalment, queaquest projecte té abast metropolità, per-què Sant Adrià hi ha guanyat el seu port es-portiu, que servirà per popularitzar la velai la immersió, i, last but not least, hememprès la transformació de la Mina. I tam-bé hi ha, simbòlicament, el monument d’homenatge als assassinats al Camp de laBóta, un record de la barbàrie i la injustíciaque el Fòrum vol contribuir a evitar. Noméspuc dir que tot això s’ha de veure per en-tendre-ho.

- Els barcelonins i barcelonines tornaran aser bons amfitrions?

N’estic segur. El Fòrum té un programade voluntariat per atendre les necessitats es-pecífiques que es plantegin en el recinte,però, com sempre, el veritable escenari seràBarcelona. L’entusiasme de la ciutat és elque, en definitiva, els estrangers recorden.Com que el Fòrum dura prop de cinc me-sos, l’experiència serà més assossegada quedurant els Jocs Olímpics, però jo vull que tot-hom recordi Barcelona com la ciutat de laconvivència, la ciutat del civisme, la ciutatacollidora que és. Viurem més diversitat quemai i serà un bon aprenentatge per a tot-hom. Estic segur que després del Fòrum se-rem col·lectivament millors, perquè en sor-tirem impregnats dels valors que marquenla convivència, que són el respecte per l’al-tre i la tolerància davant la diferència.

- Això és el que ens deixarà el Fòrum?El Fòrum ens deixarà un pòsit de refle-

xió que haurem ofert al món i una expe-riència enriquidora i divertida, que no éspoc. Espero que ens deixi també algunamena d’organisme, un observatori, per con-tinuar debatent els problemes del món i lessolucions que puguem anar elaborant desde Barcelona. I ens deixarà l’orgull d’havercreat un tipus d’esdeveniment que es repe-tirà en el futur en altres ciutats. Amb elsanys estarem orgullosos d’haver fet el I Fò-rum Universal de les Cultures. I el fòrumens deixarà la regeneració de la Mina i delBesòs, i ens recordarà el dolor, la injustíciai la mort del Camp de la Bóta. La memò-ria és dignitat. ■


gle XXII. Hem de pensar en un món glo-bal, interrelacionat, on la gent i les cultureses barregen, on apareixen noves regles dejoc, nous organismes de representació.Aquesta és la reflexió que el Fòrum potaportar. I també sobre la sostenibilitat, per-què, igualment, hem de conviure amb el pla-neta si volem tenir planeta en el pròxim se-gle.

- Tot això no és molt difícil per a la gentcorrent, que no està al cas de la política in-ternacional?

La gent pot no estar al cas de la política,però es va abocar al carrer per protestarcontra una guerra que va percebre com ainjusta. No és cert que la gent corrent noentengui els problemes del món. Un pre-cepte clàssic de la sostenibilitat diu que l’ai-gua és un recurs escàs: això ho entenem deseguida, només cal veure l’oposició al PlaHidrològic Nacional. El Fòrum també s’or-ganitza per nivells. Uns voldran assistir alsDiàlegs, però el Fòrum ofereix altres caminsde coneixement, com ara les exposicions,escampades per tot Barcelona, o les activi-tats de la gran plaça, on es barrejarà infor-mació amb vivència. La plaça serà molt divertida, perquè plantejarà els temes pen-dents d’aquest mil·lenni enmig de jocs, mer-cats, circ, petits espectacles, passejades, cer-caviles, tallers..., tot molt viu, molt intens.I el Festival de les Arts és prou variat peratreure tothom.

- El recinte del Fòrum és en si mateix es-pectacle?

El recinte és una declaració de principis.Barcelona havia d’endreçar aquell triangledesolat, colonitzat per les grans infra-estructures de serveis, la tèrmica, la depu-radora i la incineradora. I ho fa de maneraradical: incorporant aquests artefactes a latrama urbana. La plaça del Fòrum és la co-bertura de la depuradora. Domesticaraquests elements és una aposta per la sostenibilitat, però, a més, hi ha la recupe-ració del Besòs i del front marítim, unacentral fotovoltaica que ja funciona, l’ex-tensió del transport públic, un assaig denoves tipologies d’habitatge en un petitbarri, el campus universitari... El 90% ésespai públic que la ciutat guanyarà, un es-pai diferent, molt atractiu. I la resta és unpol d’activitat econòmica, amb l’edificiFòrum i el Centre de Convencions, que

“No és cert quela gent correntno entengui elsproblemes delmón”

“No es podenabordar elsproblemes delsegle XXI ambels mètodes i lesidees del segleXX, que són elsque fan tandifícil la pau almón”

04 BCN verda /PERSONATGE/93 2/9/04 12:20 Página 15

CIUT

AT VE

LLA

16

V E R D A


vINTERIORS D’ILLAA l’interior d’illa Montserrat Roig, situat entre els c. Rosselló, Cartagena iDos de Maig, s’han plantat enfiladisses –heures (Hedera helix)– i arbustos–arboços (Arbutus unedo) i baladres (Nerium oleander) recuperats de la GranVia i pitòspors (Pittosporum tobira)–. A l’interior d’illa Paulina Òdena, al c. Sardenya, 170, s’han fet feines generals de restauració, en les quals ha col·la-borat el districte. Els treballs han consistit en la renovació de les terres de plan-tació, la col·locació de drenatge en els parterres i la renovació de la instal·la-ció de reg automàtic. Pel que fa a l’enjardinament, s’han plantat lledoners (Celtis australis), heures i pitòspors i s’han sembrat els parterres amb gespa.

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANESkEn els trams compresos entre el pg. de Sant Joan i el pg. de Gràcia,d’una banda, i el pg. de Gràcia i el c. Roger de Llúria, de l’altra, s’haplantat una segona filera de pitòs-pors (Pittosporum tobira) i s’ha eli-minat la gespa en mal estat.

vPARC DE LA CIUTADELLALes últimes feines de manteniment que s’han fet en aquestparc han consistit a escampar sauló pels camins i a plan-tar ciclàmens de Pèrsia (Cyclamen persicum), cintes(Ophiopogon jaburan) i heures (Hedera helix) a l’Um-bracle. S’han sembrat tots els parterres dels voltants ambgespa i s’ha pintat l’Hivernacle, on també s’han plantatciclàmens de Pèrsia.

JARDINS DE SANT PAU DEL CAMPxAmb la col·laboració del districte s’ha reparat el pavimenti els murets, s’ha fet la posada a punt del reg programat is’han ressembrat tots els parterres de gespa del jardí.

EIXA

MPL

E

PLAÇA LETAMENDIS’han canviat les espècies de les jardineres que hi ha en aquesta plaça. Lesnoves plantacions s’han fet amb margallons (Chamaerops humilis), unapalmera autòctona molt ornamental i resistent.

05 BCN verda /B VERDA/93 2/9/04 12:05 Página 16

LES C

ORTS

SARR

IÀ - S

ANT G

ERVA

SISA

NTS-

MON

TJUÏ

C


vJARDINS CLARA CAMPOAMORAl parterre que hi ha al final d’aquesta plaça, per reforçar la vegetació exis-tent i millorar l’aspecte general deljardí, s’hi han plantat arbustos: abè-lies (Abelia floribunda), Ligustrum te-xanum, arboços (Arbutus unedo) imurtres (Myrtus communis).

PASSATGE PINTOR TAPIRÓkEls últims treballs de millora han con-

sistit en la remodelació d’aquest espai verd, la construcció d’un camí de pe-dra i la plantació de llorers (Laurus nobilis), cintes (Ophiopogon jaburan)i Nephrolepis cordifolia.

xJARDINS DE LA VIL·LA AMÈLIAAls parterres situats a sota de l’arbratmés frondós, la gespa ha estat substi-tuïda per arbustos i espècies vivaces:arboços (Arbutus unedo), Viburnumodoratissimum, Ligustrum texanum,marfulls (Viburnum tinus), Teucriumfruticans, romanins (Rosmarinus offi-cinalis) i cintetes (Ophiopogon japo-nicus).

JARDINS BRUSIkAmb l’objectiu de millorar elsparterres d’aquests jardins, situats ala confluència dels c. Brusi i Copèr-nic, i protegir-los del vandalisme,s’hi han plantat arbustos: Ligustrumtexanum, arboços (Arbutus unedo),Eleagnus pungens i marfulls (Vibur-num tinus).

PLAÇA CARLES BUÏGAS El manteniment del verd s’ha millorat amb la instal·lacióde reg per aspersió, que ben aviat s’automatitzarà.

xJARDINS JOAN MARAGALL Els xiprers (Cupressus sempervirens) dels voltants del tea-tre que s’han fet malbé s’han arrabassat i, al seu lloc, s’hihan plantat nous exemplars d’aquesta espècie. Les gramí-nies que hi havia en alguns parterres han estat substituïdesper margarides (Chrysanthemum frutescens), i l’heura, perDichondra micrantha. També s’han plantat grups de floramb boixacs (Calendula officinalis) i pensaments grocs

(Viola tricolor). A la plaça quehi ha al centredels jardins,s’hi han tras-plantat heures(Hedera helix)que hi haviaen altres zonesi s’hi han im-plantat pansde gespa.

hJARDINS JOAN AMARGÓSAquests jardins són la porta d’entrada del TeatreGrec. Els últims treballs de millora que s’hi han fethan consistit en el canvi del substrat de 22 parter-res; la remodelació dels dos parterres que hi ha al’accés principal, per poder-hi aportar més terra iaugmentar la capacitat de retenció de l’aigua de reg,i la millora en general de tot el sòl del jardí. Tambés’hi han fet noves plantacions amb 300 rosers pro-cedents del Roserar de Cervantes –rosa ‘Charles DeGaulle’– i caps d’ase (Lavandula stoechas), clívia(Clivia nobilis) i lligabosc (Lonicera nitida).

PLAÇA CARDONAPer recuperar els parterres fets malbé pels gossos que els propietaris porten des-lligats quan els passegen s’han hagut de plantar gairebé 200 arbustos nous. Lesespècies triades han estat l’arboç (Arbutus unedo), Viburnum odoratissimum,Ligustrum texanum, el marfull (Viburnum tinus) i Acacia sellowiana, que, amés de recuperar aquests parterres, han permès naturalitzar-los.


NOU

BARR

IS

AVINGUDA AIGUABLAVA kEn els enjardinaments elevats que ornamenten aquesta via, s’hihan fet feines de condicionament i posada a punt, que han con-sistit en la millora de la terra de tot l’espai verd, la poda de lesespècies arbustives –llessamí blau (Plumbago auriculata) i Se-necio macroglossum– i la plantació de noves espècies en els es-pais buits de vegetació: Hebe salicifolia, romaní (Rosmarinusofficinalis), pitòspor (Pittosporum tobira), Teucrium fruticans,llentiscle (Pistacia lentiscus), tamariu (Tamarix gallica), Ligus-trum texanum, Euryops virgineus, Raphiolepis indica, esparre-guera (Asparagus sprengeri), Aptenia cordifolia i heura (Hederahelix). També s’hi ha instal·lat reg per degoteig.

ESTALVI D’AIGUAAmb l’objectiu de reduir al mínim imprescindible el consum d’aigua per al reg i millorar l’estat vegetatiu de la gespa s’hainstal·lat reg programat per aspersió als parterres que hi ha davant del número 32-34 de la rbla. del Caçador i del nú-mero 24 del c. Castor, i als parterres situats a la part d’aquest carrer que limita amb el Parc de la Guineueta.

18 BARCELONA VERDA, NÚM. 93 ABRIL 2004

GRÀC

IAHO

RTA-

GUIN

ARDÓ

V E R D A

PLAÇA JOSEP PALLACHkLes últimes intervencions que s’han fet en l’arbrat d’aquesta plaçahan estat feines de poda de manteniment de 57 moreres (Morusalba) i de poda de realçament de 59 pins pinyers (Pinus pinea).

vPOSADA A PUNT DEPARTERRESAquesta és la tipologia deverd més fràgil, perquè ésla que està més a prop de lagent. Això obliga a fer-hifreqüents treballs de millo-ra i manteniment. Al districte d’Horta-Guinardó s’han fet feines de re-encebat i ressembrat als més de 6.000 m2 de parterres dels Jardins de Pedro Muñoz Seca i als parterres que ornamenten la pl. Palestina, els c. Lle-doner i Sinaí i la Casa Groga.

PLAÇA GAL·LA PLACÍDIAkEn aquesta plaça també s’han hagut de fer novesplantacions per recuperar els parterres fets malbépels gossos que els propietaris deixen córrer des-lligats. Les espècies triades han estat l’esparregue-ra de jardí (Asparagus densiflorus), Viburnum odoratissimum, l’aràlia del Japó (Fat-sia japonica) i el pitòspor nan (Pittosporum tobira nana).

vPLAÇA DEL SOLEls arbres constitueixen un dels ele-ments més destacats del verd de Barce-lona, i això és possible gràcies als cons-tants treballs de manteniment i millora.Així, a la pl. del Sol, els plàtans (Plata-nus x hispanica) han estat substituïts peruna espècie més resistent i molt orna-mental, tant per les fulles com per la flo-ració: la magnòlia (Magnolia grandiflo-ra), ja existent a la resta de la plaça.

MILLORA DEL VERDLes jardineres són un element que per-met multiplicar el verd de la ciutat enqualsevol espai. A les que hi ha a la pl.Rius i Taulet, s’hi han plantat marga-llons (Chamaerops humilis), i també s’haplantat aquesta palmera autòctona a les23 jardineres que ornamenten el c. Tor-rent de l’Olla.


20

P A R C S D E C I U T A T


L’horitzó litoral de Barcelona hacanviat. Amb la inauguració delFòrum Universal de les Cultu-res, el 9 de maig, la ciutat mira

encara més al mar. La creació de tres nousespais verds (el passeig de García Faria,el Parc dels Auditoris i el Parc LitoralNord-est del Besòs) i d’una zona de banyspermetrà als barcelonins no tan sols gau-dir del paisatge i ensumar l’olor marina,sinó també descobrir una nova zona de laciutat.

Des de començaments de la dècada delsvuitanta, Barcelona ha experimentat unimportant procés de transformació urba-na del territori. Entre les diferents fasesd’aquesta evolució destaca la recuperaciódel front litoral de la ciutat, que va tenirun impuls transcendental amb motiu dela celebració dels Jocs Olímpics del 92.La reordenació urbanística del front lito-ral del Besòs, que està situat al sud de la

desembocadura del riu, és la nova etapa.L’abast d’aquest projecte afecta 214 hectà-rees, una superfície cinc vegades més granque la Vila Olímpica.

La recuperació urbana de l’àrea situada alstermes municipals de Barcelona i Sant Adriàde Besòs al sud de la desembocadura del rius’està desenvolupant en el marc del Projec-te Urbanístic del Front Litoral Besòs Barce-lona 2004, un dels objectius del qual és ga-rantir la qualitat ambiental i un nivell òptimd’accessibilitat de les diferents actuacions.La creació dels tres nous parcs i de la zonade banys té com a finalitat transformaraquesta part de la ciutat en un nou espai d’úspúblic i incorporar-la paisatgísticament enl’entorn natural, en aquest cas, a la vora delmar. Des del punt de vista del verd, s’ha re-cuperat una idea d’unitat i de continuïtat en-tre les superfícies més urbanes i els parcs. Elresultat és, doncs, un collage que s’integraamb la resta de la ciutat.

19BARCELONA VERDA, NÚM. 93 ABRIL 2004

La creació de tres nous parcs i d’una zona de banyspermetrà als barcelonins gaudir del paisatge i

descobrir un nou espai de la ciutat

Text: Helena Encinas

Els parcs del Fòrum: mirant al mar

Imatge virtual del Parc dels Auditoris

SANT

ANDR

EUSA

NT M

ARTÍ

PLAÇA FERRAN REYES I ENTORNkEn aquesta plaça s’ha fet una ac-tuació integral de millora del verd,que també s’ha fet extensiva a totl’entorn. Els treballs han consistiten la poda de formació dels arbus-tos, la poda de realçament i netejade l’arbrat, la preparació del sòl ila sembra de gespa, la plantaciód’arbrat i arbustos –mirabolaners(Prunus cerasifera), pins pinyers (Pinus pinea), pollancres gavatxos(Populus nigra italica), pitòspors(Pittosporum tobira), Pyracanthaangustifolia, baladres (Nerium ole-ander) i Juniperus horizontalis–, l’a-portació de sauló al paviment tou iel condicionament del mobiliariurbà. Al c. Biscaia, entre el c. Palèn-cia i l’av. Meridiana, s’ha hagut deremodelar una jardinera, molt afectada pel mal ús, que ha estatsubstituïda per paviment dur i tresescocells on s’han plantat tres wa-shingtònies (Washingtonia filifera),i s’ha fet la poda de neteja, aclari-da i realçament de l’arbrat, tant enaquest carrer com al c. Bofarull, en-tre Navas de Tolosa i Biscaia. A lapl. Islàndia, el mal ús de la gespa haobligat a col·locar rocalla en elsparterres i a plantar-hi arbustos: sa-vines (Juniperus sabina) i tamarius(Tamarix gallica). També s’ha fetuna poda de neteja, aclarida i re-alçament de l’arbrat.

PLAÇA DEL CONGRÉS EUCARÍSTIC-FELIP IIk

S’han remodelat els parterres d’ar-bustos que hi ha en aquesta zona.L’actuació ha consistit en el tras-plantament dels arbres i arbustos aaltres zones de la ciutat i la creaciód’un parterre pla ornamental on s’han implantat pans de gespa, s’hafet una sanefa amb grava gruixudai s’ha instal·lat reg programat.

vPARC DEL POBLENOUA la mitjana que hi ha al c. Llacunas’han plantat arbustos procedents derecuperació d’altres zones de la ciu-tat: abèlies (Abelia floribunda), Vi-burnum odoratissimum i murtres(Myrtus communis). També s’hi hainstal·lat reg programat.

PARC DE DIAGONAL MARkL’Illa del Bosc s’ha enjardinat ambgespa d’ombra i sófores (Sophora ja-ponica) i s’hi ha instal·lat reg per as-persió.

PARC DE SANT MARTÍS’han desbrossat els 3.650 m2 de ta-lussos que hi ha en aquest parc.

06 BCN verda /PARCS CIUdoble/93 2/9/04 12:17 Página 23

Plànol del Parc dels Auditoris

Imatge virtual del pg. García Faria

Zona dels Auditoris

Zona de banys

Imatge virtual aèria de l’espaique ocuparà el Fòrum 2004




Plànol del Parc Litoral Nord-est delBesòs i imatges virtuals del futur parc



GARCÍA FARIA: UN PASSEIG DE LLARG RECORREGUTAquest passeig, que té el punt d’origen alcarrer Bilbao i que acaba al carrer JosepPla, de fet, enllaça el Parc del Poblenou,construït el 1992, i el de Diagonal Mar,que va veure la llum fa dos anys. Al llargdels seus 1.300 metres de llargada i 40d’amplada es pot observar la combinaciód’arquitectura, topografia i vegetació que configura aquesta gran zona verda, queacull prats, sorrals, un passeig mirador i di-ferents equipaments d’oci. Amb la urbanit-zació del passeig de García Faria, els arqui-tectes Joan Pere Ravetllat i Carme Ribashan recuperat l’espai situat sobre l’aparca-ment d’automòbils que hi ha al costat de laRonda Litoral. Un circuit de fitness, zonesde jocs infantils i un biceberg (el primerpàrquing robotitzat subterrani que s’ins-tal·larà a Barcelona, amb capacitat per a 46bicicletes) completen l’oferta d’aquest nouespai verd.

El verd, organitzat en faixes, s’ha creatamb espècies adequades a la situació del

passeig, a primera línia de mar i sense ele-ments construïts que protegeixin la vegeta-ció. Als parterres que s’aboquen cap al pas-seig, s’hi han plantat gramínies de diferentsalçades i tamarius, i als parterres amb do-ble pendent, s’hi ha sembrat gespa al ves-sant abocat cap al mar i una massa de bala-dres al vessant oposat. En algunes zones estratègiques hi ha petits bosquets de mo-reres sobre un tapís d’heura que són


El passeig deGarcía Faria,

amb 1.300 m dellargada i 40

d’amplada,enllaça els

parcs delPoblenou i deDiagonal Mar

22 BARCELONA VERDA, NÚM. 93 ABRIL 200421BARCELONA VERDA, NÚM. 93 ABRIL 2004Passeig de García Faria


àrees d’ombra. Les palmeres s’han plantatcom a arbres singulars, en grups de dos otres. L’enjardinament també inclou marga-llons, mimoses i plantacions d’espígol.

EL PARC QUE AMAGA DOS AUDITORISTot caminant pel passeig de García Fariaarribem a l’Esplanada del Fòrum, el nusque, a través d’una passarel·la, ho lliga tot:l’edifici Fòrum, el centre de convencions i elnou port esportiu amb els parcs, la zona debanys i una part del Parc Litoral Nord-oest.Entre l’Esplanada del Fòrum i el mar, hi tro-bem un espai verd de 4 hectàrees: el Parcdels Auditoris. Alejandro Zaera ha dissenyataquest espai públic a partir de les caracterís-tiques que presenten les dunes costaneres,reproduint un paisatge típic de l’àrea medi-terrània. Les diverses zones del parc es rela-cionen mitjançant rampes diagonals, inspi-rades en les cintes transportadores dels ae-roports, que permeten una suau transicióentre els diferents nivells previstos. A més amés, amagats, hi ha dos auditoris, amb capa-citat per a 8.500 i 3.500 persones, que per-metran el desenvolupament d’espectacles iesdeveniments a l’aire lliure, amb el marcom a teló de fons. Vist des de la ciutat, laimatge que genera el Parc dels Auditoris ésla d’un gran mantell verd, ple de gramíniesde port baix, gespa i una arbreda on l’espè-cie majoritària és la morera.

UNA PISCINA DE MAREl Parc dels Auditoris introdueix el viananta la zona de banys, un projecte de l’arqui-tecta Beth Galí. Aquest espai compta ambinstal·lacions especials relacionades ambels banys d’aigua de mar i ofereix una alter-nativa diferenciada de les possibilitats quebrinden actualment les platges del front li-toral de Barcelona. Així, aquest nou espaidisposa de dues zones de mar controladesde poca profunditat, a les quals s’accedeixa través d’escalinates o rampes, i d’un granespai a recer de l’efecte dels vents, proveït


Els nous parcs ila zona

d’influència delFòrum

s’enjardinaranamb 5.250

arbres ipalmeres i ambgairebé 200.000

plantesarbustives i

entapissants

07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/93 2/9/04 12:15 Página 23



d’equipaments de serveis i vestidors.Aquesta àrea s’ha protegit de l’onatge ambla construcció d’una illa artificial, l’illaPangea, situada a 60 metres de la costa ique acull una platja de sorra artificial a laqual es pot accedir nedant.

L’ÚLTIMA PLATJA DE BARCELONA Amb 11 hectàrees de superfície, l’espai verdmés gran de la zona Fòrum, el Parc LitoralNord-est –encara per batejar–, es connectaamb aquest indret a partir d’una passarel·laque fa de pont entre el Fòrum i el parc. La ur-banització d’aquesta zona verda, que comp-tarà amb espècies vegetals com acàcies, more-res, bellaombres, palmeres i tamarius, faràpossible la regeneració d’un ampli sector si-tuat al costat de la desembocadura del riuBesòs (actualment inaccessible per als ciuta-dans a causa de les instal·lacions industrialspresents) i connectarà els barris existents ambel mar, el futur port esportiu i el parc fluvial.D’altra banda, els arquitectes Iñaki Ábalos iJuan Herreros, responsables del projecte, hanrecuperat la que serà l’última platja de Barce-lona, de 500 metres, al costat del nou port

marítim. El parc comptarà amb diferents es-pais d’ús lúdic, com àrees de descans i puntsde trobada, esplanades de jocs i esports, itine-raris per a vianants i “carrils bici”, i zones ar-brades i protegides del vent.

Ens trobem, doncs, davant de tres nousparcs que no tan sols seran protagonistesimportants al llarg dels 141 dies que du-rarà el Fòrum Universal de les CulturesBarcelona 2004, sinó que, més enllà d’a-quest esdeveniment cultural, quedaran peral futur. En aquest cas, mirant al mar. ■

El Parc delsAuditoris s’ha

dissenyat apartir de les

característiquesque presenten

les dunescostaneres,

reproduint unpaisatge típic de

l’àreamediterrània



O P I N I Ó

El Fòrum Universal de les Cultures Bar-celona 2004 és un nou esdeveniment in-ternacional que convoca persones i

col·lectius perquè busquin a través del diàlegfórmules que ens permetin avançar cap a unmón sense violència, més sostenible i amb mésjustícia social. Tres eixos temàtics (desenvolu-pament sostenible, diversitat cultural i condi-cions per a la pau) estructuren tota la progra-mació de l’esdeveniment, que serà un punt detrobada perquè els ciutadans i ciutadanes esreuneixin, dialoguin i es coneguin els uns alsaltres. Aquest nou esdeveniment se celebra perprimer cop a Barcelona, del 9 de maig al 26de setembre del 2004, i, en endavant, tindràlloc cada quatre anys en una gran ciutat. És unacita per a totes les persones que desitgen unmón millor i que volen celebrar la diversitat ila convivència a través del diàleg, la reflexió,la participació i també la diversió.

Els reptes i les tensions generats per la glo-balització han fet néixer arreu del món unademanda d’instàncies de diàleg per afron-tar aquesta situació des de diferents pers-pectives. El Fòrum vol donar resposta aaquesta demanda i constituir un punt de tro-bada perquè els ciutadans es reuneixin, dia-loguin i es coneguin els uns als altres. Elsfonaments en els quals es basa són la De-claració Universal dels Drets de l’Home iels valors i principis de les Nacions Unides,a partir dels quals s’estableix l’agenda deprincipis i valors del Fòrum.

Al llarg dels 141 dies de durada se celebra-ran congressos, espectacles, festivals, exposi-cions i activitats de tota mena. L’epicentre seràel Recinte del Fòrum, la zona de Barcelona onl’avinguda Diagonal arriba al mar, que ha es-tat objecte d’una profunda reforma urbanísti-ca. A més, les seves activitats s’escamparan pertota la ciutat –en forma d’exposicions, concertsi espectacles– i es podran seguir a tot el móngràcies a les noves tecnologies de la informa-ció i la comunicació.

Tota l’activitat del Fòrum gira al voltant detres grans nuclis temàtics: el desenvolupamentsostenible, la diversitat cultural i les condicionsper a la pau. Els temes han estat escollits per-què recullen els grans reptes que es planteja la

humanitat a l’inici del segle XXI. El primerposa l’accent en els límits dels recursos de laTerra; el segon, en la consciència de les di-ferències com a identitat compartida i patri-moni comú, i el tercer s’orienta cap a la ne-cessitat de canalitzar els conflictes per vies noviolentes.

El Fòrum es proposa transmetre aquestaagenda de principis i valors a un públic mas-siu i heterogeni. Tots els elements que integrenel programa, dels Diàlegs –debats i congressosinternacionals– als jocs infantils, passant perles actuacions, les instal·lacions expositives ola restauració, contenen en alguna mesuraaquests tres temes. L’objectiu és que fins i totel visitant menys conscienciat pugui gaudir du-rant la seva visita i, alhora, rebre estímuls queli facin néixer nous interessos.

Els Diàlegs constitueixen la peça clau del Fò-rum en el terreny de les idees. Hi participaranespecialistes i entitats de tot el món, que po-saran els temes centrals a l’abast dels ciutadansi tractaran qüestions com l’educació, la visióde gènere, les tecnologies o els valors i dretsdel ciutadans. El Recinte del Fòrum serà l’em-plaçament d’aquests Diàlegs i acollirà també elgros de l’oferta destinada al gran públic: ex-posicions, espectacles i activitats de tota mena.Quant a les primeres, n’hi haurà quatre degrans dimensions: Habitar el món (sobre lasostenibilitat), Veus (sobre la comunicació i la diversitat lingüística), Ciutats-Cantonades(sobre les ciutats com a punt de trobada) i Elsguerrers de Xi’an (plantejada a partir d’aquestdescobriment arqueològic, sobre la voluntathumana de transcendir la mort).

Altres ofertes permetran que el visitant co-negui bones pràctiques que funcionen en al-gun lloc del planeta, comprar, menjar i beure,participar en tallers, assistir a espectacles i visitar instal·lacions i exposicions de petit for-mat. La programació d’espectacles inclou artistes vinguts d’arreu del món, amb una mos-tra molt àmplia de tota mena d’arts escèniquesi de música.

Estem ultimant els preparatius d’aquest nouesdeveniment, que reforçarà a escala mundialla imatge de diàleg i tolerància que tenen lanostra ciutat i el nostre país. ■

Jordi Oliverasdirector general delFòrum Barcelona

2004

Tota l’activitatdel Fòrum gira alvoltant de tresgrans nuclistemàtics: eldesenvolupamentsostenible, ladiversitatcultural i lescondicions per ala pau

Fòrum Barcelona 2004: una cita per ales persones que volen un món millor


El racó proposat per fer-hi el Viver UrbàVertical és un espai triangular situat alc. Comtal, molt a prop de la Via Laie-

tana, al districte de Ciutat Vella; un espaiamb problemes de marginalitat, perquè estracta d’una mena de carreró sense sortida,amb una paret mitgera de gran alçada, to-talment cec i desaprofitat en un dels seuscostats. Els autors del projecte, els arqui-tectes Ruben Wodovosoff i Anat Kleinmann,es van plantejar la readaptació d’usos exis-tents, com els vivers i els hivernacles, con-siderant, però, les noves necessitats de la


P A I S A T G I S M E


Aquest projecte, guanyador del primer premi del concurs RaconsPúblics, convocat pel Foment de les Arts Decoratives (FAD) i elDistricte de Ciutat Vella amb motiu de l’Any del Disseny per millorar elcasc antic barceloní, té com a principals característiques els criterisambientals del seu disseny, la consecució de més verd amb menysmanteniment públic i l’originalitat de les seves possibilitats de negoci.

El projecte delViver Urbà

Vertical estàsituat al

c. Comtal, molta prop de la Via

Laietana, aldistricte de

Ciutat Vella. Estracta d’un

espai triangularque forma una

mena decarreró sense

sortida

El Viver Urbà Vertical: un nouconcepte de jardí en l’espai públic

S’han readaptatusos existents,com els vivers iels hivernacles,considerant,però, lesnecessitats dela ciutat i dellloc específic

ciutat i del lloc específic, per la qual cosa esva proposar un ús vertical.

Així, doncs, es tracta d’un viver verticaladossat a la paret mitgera existent i que lacobreix amb una estructura molt estreta demetall i vidre d’1,5 m de profunditat per 15m d’alçada i 25 m de llargada. El viver estàformat per una planta baixa més quatre ni-vells, comunicats a través d’escales i munta-càrregues, i amb passarel·les on es conreenplantes i flors que es venen a la planta baixa.D’aquesta manera s’aconsegueix un gran apa-rador vegetal, un jardí vertical que s’explo-

08 BCN verda /PAISATGISME/93 2/9/04 12:07 Página 26

taria comercialment en règim de concessióper crear un espai verd per a la ciutat sense que això representés cap mena de des-pesa de manteniment per a l’ajuntament. Peral reg, el projecte preveu l’ús d’aigua de plu-ja i el degoteig, i l’electricitat es produiria apartir de l’energia solar amb col·lectors.

En aquest projecte es va donar prioritatals criteris sostenibilistes, ja que s’aprofiten

de manera racional els espais disponiblesdesenvolupant-hi usos compatibles i neces-saris, i la concentració d’activitats permetun estalvi en infraestructures, sòl, des-plaçaments i inversions econòmiques. Tam-bé es va voler afavorir la creació de nousprojectes fàcilment autogestionables i auto-mantenibles que no requerissin mante-niment municipal. Un nou concepte de

negoci que reuneix en un mateix es-pai el cultiu, l’exposició i la venda.Una altra de les possibilitats propo-sades pels autors del projecte con-sisteix que el Viver Urbà Vertical si-gui utilitzat com a laboratori per lesescoles d’agronomia i biologia.

El Viver Urbà Vertical és un delsprojectes que van ser exposats alCol·legi d’Arquitectes de Catalunyadurant de la tercera Biennal Europeadel Paisatge de Barcelona, i se’npodrà veure una maqueta en el Fò-rum de les Cultures 2004. ■


En aquestprojecte es va

donar prioritatals criteris

sostenibilistes,ja que

s’aprofiten demanera racional

els espaisdisponibles

desenvolupant-hi usos

compatibles inecessaris

Es tracta d’un granaparador vegetal, unjardí vertical per serexplotat comercialmenten règim de concessióper crear un espai verda la ciutat sense queaixò comporti despesesde mantenimentmunicipals

08 BCN verda /PAISATGISME/93 2/9/04 12:07 Página 27

El desenvolupament sostenible i el diàlegintercultural com a condicions de la pau,eixos a l’entorn dels quals girarà tota l’ac-

tivitat del Fòrum, són temes que l’escola tre-balla, ja que els valors inherents a aquests treseixos són també inherents a l’educació. Calia,doncs, fer convergir aquests objectius comunsa l’escola i al Fòrum de manera que impulses-sin mútuament la reflexió sobre els temes pro-pis de cada un dels eixos.

El Departament d’Ensenyament ha col·la-borat des del primer moment amb el progra-ma, posant a disposició tant la seva xarxa telemàtica com els Centres de Recursos Pe-dagògics, tots dos imprescindibles per arribarde manera correcta a tots els centres.

Va ser a través de les pàgines web del depar-tament i del Fòrum, convenientment enllaça-des, com es va arribar a les escoles i els insti-tuts per oferir-los un conjunt de propostes detreball i demanar-los que enviessin els treballsque haguessin elaborat sobre els eixos del Fò-

rum, tant si els havien fet a partir de les pro-postes del programa com d’altres activitats quecada grup classe hagués considerat. A les pro-postes plantejades al web, s’hi va afegir la tra-mesa de material de cada nivell a tots els cen-tres.

DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMADurant el primer trimestre i part del segon delcurs 2003-04 s’han treballat a l’escola, encaramés que en altres cursos, els valors abans es-mentats, i els nois i noies han fet sentir la sevaveu a través dels treballs fets i han col·laborataixí amb moltes persones que també hi refle-xionen aportant-hi el punt de vista dels mem-bres més joves de la societat. D’altra banda, enaquesta ocasió, el Fòrum ofereix als centreseducatius l’oportunitat, que no es dóna ambfreqüència, de mostrar a la societat en generalallò que s’hi treballa de manera constant, enuna exposició que es fa al recinte del 9 de maigal 18 de juny.

Amb aquest rerefons i amb el lema El mónon visc i el món on m’agradaria viure, l’equipque hem preparat les propostes per a escoles iinstituts hem volgut partir de la feina que mes-tres i professors ja fan, sense donar-los-en més,i recollir-ne els resultats; aconsellar que el tre-ball dels valors es faci partint de l’activitat, ambtots els llenguatges possibles i relacionats en-tre si –oral, escrit, informàtic, audiovisual i ar-tístic (plàstic, teatral, musical, etc.)–, i aprofi-tar al màxim materials i activitats ja existents.També s’han proposat una sèrie d’activitats pera cada nivell d’edat, a través de les pàgines webdel Fòrum i del Departament d’Ensenyamentde la Generalitat convenientment enllaçades;s’ha enviat a tots els centres de Catalunya ma-terial adequat a cada grup d’edat i a les pro-postes de treball fetes, i s’han demanat als grupsclasse i als centres, amb la col·laboració inesti-mable dels Centres de Recursos Pedagògics, elsresultats del treball.

Fruit d’aquesta feina, s’ha inclòs en la reco-llida de resultats tot treball fet al voltant delseixos del Fòrum, fos quina fos l’activitat o elplantejament a partir dels quals s’hagués ela-borat; s’han mostrat a través d’un enllaç desde la pàgina web que conté el programa aque-lles activitats que els centres han creat i realit-zat, sempre que constin al web del mateix cen-

28

ED U QU E M PE R A L A S O S T E N I B I L I TAT


El programa l’Escola al Fòrum

Durant el primertrimestre i part

del segon delcurs 2003-04

s’han treballat al’escola, encara

més que enaltres cursos,els valors del

Fòrum

El setembre del 2002, el conseller delegat del Fòrum,Jaume Pagès, va encarregar a Marta Mata l’impulsde la participació de les escoles en el FòrumBarcelona 2004. A partir de llavors hem treballat enequip per organitzar i dur a terme el programal’Escola al Fòrum.

09 BCN verda /EDUCACIÓ/93 2/9/04 12:06 Página 28


tre i se’ns fes saber, i s’ha pro-posat que, per Sant Jordi, cadacentre celebri una festa ambformat Fòrum ( diàlegs, ex-posicions, representacions,concerts, resultats del treball)i hi convidi les famílies i el veï-nat, de manera que la comu-nitat educativa pugui veure lafeina feta. Finalment, al Fò-rum s’exposaran i es publica-ran en diferents suports, segons cada cas, elsresultats obtinguts, per veure’ls tots junts i mos-trar-los als visitants.

La proposta de treball a Educació Infantil iPrimària es va centrar en contes i cançons, coma activitats que conformen una part fonamen-tal de l’activitat escolar en aquest tram d’edat.Pel que fa a Secundària, es va plantejar el tre-ball en forma de crèdits, i es va enviar mate-rial als centres, a més de proposar un conjuntd’activitats en el web. D’altra banda, es dema-naven als nois i noies enregistraments en vídeoal voltant dels valors esmentats.

COL·LABORACIÓ INSTITUCIONALLa col·laboració de l’Ajuntament de Barcelo-na en el programa l’Escola al Fòrum es con-creta en la coordinació de dues trobades decloenda al recinte del Fòrum. Una està rela-cionada amb el treball de l’Agenda 21 Escolari els temes de sostenibilitat, amb totes les escoles de Catalunya que ho hagin fet i hi vul-guin participar, per posar en comú els resul-tats de la feina feta. El Centre de Recursos Bar-celona Sostenible, de la Regidoria de Medi Ambient, és, concretament, el que coordinaràaquesta trobada. L’altra trobada és la del pro-cés de participació dels nois i noies de totes lesciutats que tinguin un organisme que treballaaquest aspecte i vulguin participar en aquestaposada en comú. La coordinació d’aquesta ac-tivitat anirà a càrrec de la Direcció de ServeisEducatius de l’Institut d’Educació de Barcelo-na.

LA FEINA FETAPel que fa als resultats, fins al 31 de gener de2003 hi va haver temps de lliurar-los. S’han re-collit més d’11.000 textos (d’un màxim de 400paraules cadascun), més de 4.000 dibuixos, alvoltant de 1.300 realitzacions plàstiques, unacinquantena de propostes de representació oconcert al recinte del Fòrum i uns seixanta ví-deos fets per nois i noies de Secundària. La se-lecció d’aquests resultats es va fer el cap de set-mana 14 i 15 de febrer, a la Fundació ÀngelsGarriga, a Saifores, al Baix Penedès, amb un

centenar de mestres i profes-sors voluntaris, als quals el Fò-rum els ha pagat el viatge il’estada i els ha donat una en-trada per tres dies al recinte.

Alguns dels dibuixos i tex-tos s’exposaran al Fòrum, quetambé elaborarà, en CD-ROM i en publicacions con-vencionals, la col·lecció Pa-raules per la pau, vocabulari

de la sostenibilitat, la diversitat i la pau, oncada paraula anirà acompanyada de frases quela continguin, escrites pels nois i noies o ditespels infants. L’exposició dels treballs estarà si-tuada en un espai proper a l’entrada del Fò-rum del 9 de maig al 18 de juny. A més delsnois i noies de les escoles, la podrà visitar, jun-tament amb moltes altres realitzacions que esmostraran al recinte, tothom que vagi al Fò-

rum. La visita dels nois i noies al Fòrum aca-barà d’arrodonir el treball fet, perquè hi po-dran veure exposicions, espectacles i concerts,i participar en cercaviles, tallers i jocs de tot ti-pus. Tot al voltant dels eixos de la sostenibili-tat, la diversitat cultural i la pau.

El Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 ésun nou esdeveniment que tractarà qüestionsque el segle XX ha llegat al XXI i sobre lesquals cal reflexionar i prendre posició per or-denar-les i resoldre-les. Les escoles i institutspoden contribuir d’una manera especial a feraquesta reflexió. ■

Maria Josep Udinade l’equip del programa l’Escola

al Fòrum

S’han recollitmés d’11.000textos, més de4.000 dibuixos,al voltant de1.300realitzacionsplàstiques, unes50 propostes derepresentació alrecinte delFòrum i uns 60vídeos

El Fòrum 2004tractaràqüestions que elsegle XX hallegat al XXI isobre les qualsles escoles iinstituts podencontribuir areflexionard’una maneraespecial

09 BCN verda /EDUCACIÓ/93 2/9/04 12:06 Página 29

L’ambiciosa trans-formació del Sec-tor Litoral Besòs

ha suposat canvis en elPla General Metropolitàvigent, que han fet possi-ble intervenir en un espaide dues-centes hectàrees.La part urbanística esconcreta en l’edificaciód’un barri mixt, residen-cial i terciari; la creació

de nous equipaments i àrees de lleure enterrenys guanyats al mar, i la integració deles infraestructures existents (depuradora,incineradora i tèrmiques) en el paisatgeurbà. Altres actuacions són la prolongacióde la Diagonal fins al nou port de SantAdrià i la connexió de la ciutat de Barcelo-na amb aquest municipi a través d’un pas-seig marítim. Les intervencions ambientalss’orienten a un seguit d’àmbits que fins fapoc presentaven grans deficiències.

MENYS CONTAMINACIÓEn els darrers temps s’ha aconseguit dismi-nuir progressivament el nivell de contami-nació. Això s’ha fet instal·lant dispositius dedepuració de gasos àcids, dioxines i partí-cules en suspensió a la planta de tractamentde residus sòlids urbans fins a ajustar-ne elsnivells d’emissió molt per sota del que mar-ca la normativa establerta. Aquesta mateixaplanta ha estat completament remodeladaper incrementar-ne l’eficiència, i aprofitaràla calor residual produïda per a la climatit-zació de les instal·lacions del Fòrum.

Per altra banda, Gas Natural i Endesahan posat en marxa dues plantes d’energiaelèctrica de cicle combinat, de 400 MW cadascuna, que substituiran una part de les dues centrals tèrmiques convencionalsexistents. Les centrals de cicle combinatutilitzen com a combustible principal el gasnatural, menys contaminant que els deri-vats del petroli, i suposen una reducció im-portant d’alguns contaminants, com els

30 BARCELONA VERDA, NÚM. 92 FEBRER 2004

F U L L S T È C N I C S

El primer pas en la recuperació de la costa barcelonina es va fer amb elsJocs Olímpics. Ara, dotze anys després, la ciutat culmina la conquesta delseu litoral. La intervenció, en el doble vessant urbanístic i ambiental,arrenca allà on havien acabat les obres del 1992 i s’estén fins al municipide Sant Adrià de Besòs. Una combinació de creixement demogràfic,industrialització i urbanització deficient havia deixat ferides obertes enaquesta zona. El resultat: desarticulació del territori, infraestructureshostils al gaudi ciutadà, marginació social i destrucció del medi.

Punts de suturaLa

transformaciódel Sector

Litoral Besòs hasuposat canvis

en el PlaGeneral

Metropolitàvigent, que han

fet possibleintervenir en un

espai de dues-centes

hectàrees

El Besòs, avui,per primer copdes de fa molttemps, no està

extremamentcontaminat

A la dreta, nova zona de banys

11 BCN verda /MOLT CAMP/93 2/9/04 12:08 Página 30


molt temps, no està extremament contami-nat. La presència incipient d’organismesvius ho confirma de manera inequívoca.

Per completar la recuperació ambiental delBesòs se n’ha millorat la capacitat hidràulica,cosa indispensable en un riu que pot aug-mentar de cabal sobtadament. Igualment, s’han guanyat per a l’ús ciutadà, en condi-cions de seguretat, àmplies zones de l’espaicanalitzat, amb l’emblemàtica retirada de lestorres d’alta tensió, i s’ha recuperat i natura-litzat el tram de la desembocadura, fet que,juntament amb la recuperació de la platja,afavorirà la presència d’aus. Altres realitza-cions en curs són el tractament de les aigüespluvials abans d’arribar al mar i l’incrementde l’aprofitament dels aqüífers per a usos dereg i neteja viària, cosa que implica estalviarcada cop més aigua potable.

EL NOU LITORALEls ecosistemes marins de la costa s’han dete-riorat pels continus vessaments. L’estratègiaha passat per eliminar l’abocament de fangsen el medi marí, tractant-los en una plantad’assecatge, i de les aigües de pluja provinentstant del clavegueram com del mateix Besòs.La recuperació dels fons marins s’afavoriràamb l’enfonsament de 359 esculls artificialsen una àrea de deu quilòmetres quadrats per

òxids de nitrogen, l’òxid de sofre i el diò-xid de carboni, entre d’altres. També tenenun rendiment més elevat que les centralstèrmiques convencionals; això vol dir queper cada unitat d’energia produïda necessi-ten menys combustible.

AIGÜES MÉS NETESLa conca del Besòs ha estat un paradigmade la degradació dels recursos hídrics. Larecuperació d’aquest espai fluvial va co-mençar, en una primera fase, en el tramque va del pont de Montcada al pont delMolinet, i actualment es desenvolupa la se-gona fase, des d’aquest darrer pont fins a ladesembocadura.

Tots aquests treballs han suposat inter-vencions en estacions depuradores d’ai-gües residuals –la situada a prop de la desembocadura ha quedat totalment inte-grada en el subsòl de les instal·lacions delFòrum– i l’establiment d’una planta detractament de fangs. Les millores aconse-guides són remarcables. Pel que fa a la qua-litat fisicoquímica de les aigües, assenyala-da per l’índex ISQA, en una escala de 0 a100 (0 correspon a aigües totalment conta-minades, i 100, a aigües netes), l’any 1990,el valor era de 4 i el 2000 se situava en 59.El Besòs, avui, per primer cop des de fa

S’han posat enmarxa duesplantesd’energiaelèctrica decicle combinat,que acabaransubstituint lesdues centralstèrmiques i quesuposen unareduccióimportant decontaminants

A dalt, central tèrmica,i, a baix,

desembocadura delBesòs. Les intervencionshan permès corregir els

dèficits ambientals de la zona



M O LT C A M P P E R C Ó R R E R

incrementar-hi la presència d’espècies mari-nes, que ajudaran a regenerar els fons.

El nou litoral comporta també un noutraçat de la costa, que ha estat àmpliamentdivulgat per les recents fotografies aèries. Laconstrucció del port esportiu i els terrenysguanyats al mar han afavorit la creació denous parcs, passejos i zones de bany, que elsbarcelonins podran descobrir amb motiudel Fòrum 2004. A tot aquest conjunt, s’hihaurà d’afegir en el futur l’enorme platafor-ma que haurà de rebre el zoo marí.

ENERGIA I RESIDUSA part de les noves centrals de cicle combi-nat ja esmentades, el Sector Litoral Besòscomptarà amb una enorme central fotovol-taica. El seu disseny, de gran impacte, en fauna autèntica escultura urbana i, per les di-mensions, és un nou símbol de la ciutat.Generarà per a la xarxa elèctrica de Barce-lona un total d’1,8 GWh/any i estalviarà

emissions de CO2, que contribueixen a l’es-calfament global. Gràcies a la seva inclina-ció, actuarà com una gran pèrgola sobre laplaça del Fòrum i aconseguirà una climatit-zació natural. Una altra energia renovablepresent a la zona serà el biogàs, resultat dela combustió de la matèria orgànica provi-nent de la planta de tractament integral deresidus municipals o Ecoparc, amb capaci-tat per tractar 400.000 tones de residusl’any. L’Ecoparc els convertirà en energia.Això reduirà la quantitat de residus per in-cinerar, amb el consegüent benefici am-biental. Aprofitant les obres del Fòrum s’haconstruït al Sector Litoral Besòs una xarxade més de 4.000 metres de canonades per ala recollida pneumàtica de residus, que se-ran conduïts a una central soterrada en untalús del nou Parc del Litoral. Una provamés que la convivència entre infraestructu-res i lleure és possible. ■

Albert Punsola

S’ha construïtuna xarxa demés de 4.000

metres decanonades per a

la recollidapneumàtica de

residus

A l’esquerra,enfonsament d’esculls

artificials per a larecuperació dels fons

marins.A la dreta, retirada de

torres d’alta tensió de lallera del Besòs


BARCELONA VERDA, NÚM. 93 ABRIL 2004 33BARCELONA VERDA, NÚM. 93 ABRIL 2004

El Sector LitoralBesòs comptaràamb unaenorme centralfotovoltaica quegenerarà per ala xarxaelèctrica deBarcelona untotal d’1,8GWh/any

LA GESTIÓ AMBIENTAL DEL FÒRUM

El Fòrum 2004 té en la sostenibilitat una de les seves divises, i això es notarà en totsels aspectes del seu desenvolupament. Els productes a la venda, els obsequis promo-cionals i els embalatges estaran fets amb materials naturals i/o reciclables. Tant la Hai-ma que ocuparà la Plaça Central com totes les conduccions subterrànies de serveis s’han construït amb materials lliures de PVC. Els residus es minimitzaran substituintels habituals plats i coberts d’usar i llençar per vaixella ceràmica i de metall. La reco-llida selectiva serà omnipresent, i fins i tot hi haurà una deixalleria. Al Fòrum, tant laneteja com el reg es faran amb aigües freàtiques, i s’instal·laran dispositius de regula-ció de consum d’aigua en aixetes i cisternes. La il·luminació serà possible gràcies a lagran placa fotovoltaica i la climatització de l’edifici Fòrum i del Centre de Congres-sos provindrà del vapor d’aigua generat a la planta incineradora de residus urbans.No costa endevinar que els vehicles del Fòrum seran elèctrics, tot i que els petits trensque circularan pel recinte rodaran gràcies al biodièsel elaborat amb olis de fregir usats.Tot aquest programa de gestió ambiental serà controlat per experts per comprovar-ne el bon funcionament i introduir-hi millores.



M O LT C A M P P E R C Ó R R E RM O LT C A M P P E R C O R R E R

L’11 de febrer, la tercera tinenta d’alcalde de l’Ajun-tament de Barcelona i pre-

sidenta de Parcs i Jardins va presen-tar, a l’Hivernacle del Parc de laCiutadella, el llibre Jardins de Bar-celona, acompanyada per l’autor, eldoctor en Arquitectura Miquel Vi-dal, i pel director de l’editorial Àm-bit, Josep M. Benach. Com s’asse-nyala en la introducció, aquest llibre, de format sobri i elegant, con-

té la crònica de la creació dels es-pais verds de Barcelona, que s’hanfet a desgrat dels inconvenients quehi han posat una orografia difícil,unes condicions climàtiques no deltot favorables i també, durant forçaanys, unes circumstàncies històri-ques singularment adverses. Avui, laciutat pot presumir de ser una de lesmés arbrades d’Europa i de comp-tar amb més de 60 jardins, que ocu-pen una superfície de més de mil

hectàrees. Jardins de Barcelona ensexplica com s’han aconseguit totsaquests èxits, descriu els diferentsparcs de la ciutat i fa inventari deles espècies més singulars que elspoblen. ■

Jardins de Barcelona. Miquel Vidal i Jordi F. Aguilà.Ajuntament de Barcelona, amb lacol·laboració de Parcs i Jardins. Ed.Àmbit, 2004

CertàmensIV Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona

Els dies 13 i 14 del maig vinent se ce-lebrarà, al Roserar del Parc de Cer-vantes, la quarta edició del Concurs

Internacional de Roses Noves de Barce-lona. Simultàniament, del 10 al 13 delmateix mes tindrà lloc la Setmana de lesRoses, i els dies 15 i 16, la Fira de les Ro-ses. Un dels principals objectius d’aquestconcurs i de les activitats que se celebrenamb aquest motiu és popularitzar el mónde les roses i l’estima pel verd urbà. Enaquesta quarta edició del concurs, hi com-petiran un total de 69 varietats de roses,que han estat presentades per obtentorsde nou països. ■

Llibres

Presentació de Jardins de Barcelona, a l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella

Jardins de Barcelona


Més fauna als parcs

Parcs i Jardins de Barcelona continua el seuprojecte de naturalització dels parcs de la ciu-tat. El 22 de març, la tercera tinenta d’alcal-

de i presidenta d’aquest Institut, Imma Mayol, vadeixar anar nous exemplars d’ànec al llac del Parcde Diagonal Mar. L’acció forma part de l’objectiud’anar introduint fauna autòctona als diferentsparcs de Barcelona amb la clara finalitat d’incre-mentar la biodiversitat a les zones verdes i d’esta-blir amb la seva presència uns bons indicadors de qualitat ambiental. La iniciativa es de-senvolupa amb la col·laboració d’Ecoima, Associació per a l’Estudi de l’Ecologia i el MediAmbient, amb la qual s’ha firmat un conveni per fer el seguiment dels exemplars intro-duïts i les posteriors campanyes d’educació ambiental. ■


La catàstrofe del Prestige no és tan solsuna mala notícia colpidora, és, sobre-tot, un cas del qual podem i tenim l’o-

bligació d’aprendre. És per aquest motiuque, entre altres iniciatives, l’Ajuntament deBarcelona ha editat dos recursos educatius:la guia d’educació ambiental Aprendre delPrestige, que pretén contribuir, a través dela informació, a donar orientacions per afavorir un canvi cultural i de model de desenvolupament que aposti perl’estalvi, l’eficiència i les energiesrenovables, i la làmina A natura-leza nas costas galegas, que té coma objectiu acostar-nos a aquest pa-trimoni natural i ser una eina desensibilització sobre les catàstro-fes ecològiques. L’aquarel·la queil·lustra la làmina representa unfragment idealitzat de costa ga-llega, on apareixen algunes de lesespècies animals i vegetals ques’hi poden trobar: mamífers, aus,invertebrats, algues i líquens. Entotes dues publicacions, hi hancol·laborat la Plataforma NuncaMáis de Catalunya, la UniversitatPolitècnica de Catalunya (UPC),la Universitat Autònoma de Bar-celona (UAB), Thalassia, Galan-

thus, l’Ecoinstitut, l’IES NarcísMonturiol, el Consell de la Jo-ventut i la Creu Roja de Barcelo-na. Podeu sol·licitar exemplars dela làmina i de la guia al Centre de Recursos Barcelona Sostenible, c. Nil Fabra, 20 08012 Barcelo-na, tel.: 93 237 47 43. ■

Recursos

Natura

El patrimoni natural de les costes gallegues

Imma Mayol en unmoment de

l’alliberament d’ànecsal Parc de Diagonal Mar



M O LT C A M P P E R C Ó R R E R

Conferències

L’AVENTURA DE LLEGIR: VIURE BÉ SENSE FERMALBÉCicle de xerrades organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona al voltant de la sos-tenibilitat. 3 de juny, a la Biblioteca del Gui-nardó-Mercè Rodoreda: Viure bé sense fermalbé, a càrrec de Teresa Franquesa, respon-sable de l’Agenda 21 de Barcelona. 9 de juny,a la Biblioteca Clarà: Energies renovables?S’acaben les energies?, a càrrec d’Enric Tello,catedràtic d’Història de l’Economia de la UB.10 de juny, a la Biblioteca de Montbau-AlbertPérez Baró: La nova cultura de l’aigua, a càr-rec de Narcís Prat, professor de la UB. 15 dejuny, a la Biblioteca de Collserola-Josep Mira-cle: Consum responsable, consum crític, acàrrec de Montse Peiron, del Centre de Recer-ca i Informació en Consum. 18 de juny, a laBiblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra: Per quèhi ha tantes espècies diferents de plantes ianimals?, a càrrec de Martí Boada. 22 de juny,a la Biblioteca Antoni Julià de Campmany: Mi-nimitzem residus, a càrrec d’Albert Torras, res-ponsable d’educació ambiental de l’AgènciaMetropolitana de Residus.

Congressos

CONFERÈNCIA INTERNACIONAL “EDUCACIÓPER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE:PREPARACIÓ DE LA DÈCADA DE LES NACIONSUNIDES (CIDES 2004)”x Del 19 al 22 de maig, Braga (Portugal)Informació: Institut d’Educació i Psicologia,Universidade do Minho. U [email protected]@[email protected] 253 604240 /604278 /6042725 ++351 253 678 987

VI CONFERÈNCIAEUROPEA DE LASOCIETATINTERNACIONALD’ARBORICULTURAx Del 9 al 12 dejuny, Maastricht (Ho-landa)U [email protected] www.isa2004.nl

Cursos

CURS DE POSTGRAUIBEROAMERICÀESPECIALITZAT ENFERTILITZANTS I MEDIAMBIENTx Del 25 de maig al 27de juliol, MadridU [email protected] www.fertimedioambiente.com

ENGINYERIA ECOLÒGICA APLICADA A LA RES-TAURACIÓ AMBIENTAL EN ZONES MEDI-TERRÀNIESInstitut Agronòmic del Mediterrani (IAMZ)x Del 7 al 18 de juny, SaragossaU [email protected] www.iamz.ciheam.org

XXXI CONGRÉS DE L’ASSOCIACIÓ ESPA-NYOLA DE PARCS I JARDINS PÚBLICS.PARJAP 2004

Programa: ordenació i planejaments urba-nístics orientats a la sostenibilitat, elementsurbans i oci en zones verdes, i novestendències en el disseny de zones verdes.x De l’1 al 4 de juny, Pozuelo de AlarcónU [email protected] www.aepjp.com/parjap2004.htm

Centre de Fqqormació del Laberint:cursos tècnics especialitzats

Agenda(MAIG-JULIOL 2004)

•Seguretat i risc laboral en els treballs dejardineria: normativa bàsica de prevenció deriscos laborals i específica per al sector de lajardineria. Riscos i mesures correctores en elstreballs de jardineria.

• Avançat d’escalada de grans exemplars:curs de perfeccionament de les tècniques d’ac-cés i desplaçament en els arbres de gran port.Curs pràctic amb demostracions i pràctiques adalt de l’arbre. Cal haver fet el curs bàsic “Pràc-tic d’escalada i desplaçament”.

•Llei de sanitat vegetal i normativa euro-pea: comercialització i ús de productes fitosani-taris. Registre Únic Europeu de Productes Fito-sanitaris. Registre d’establiments i serveis pla-guicides. Passaport fitosanitari. Noves plaguesperilloses en jardineria.

•Avaluació de l’estabilitat de les palmeres:biomecànica i estàtica de les palmeres. Meto-dologies utilitzades. Protocol de diagnosi i ava-luació.

•Realització i manteniment de jardinsaquàtics: jardins aquàtics integrats en els es-

pais verds, solucions constructives. Vegetació ifauna més adequada per un sistema equilibrat.Directrius de manteniment.

•Coneixement de plantes (bàsic): coneixe-ment de 120 espècies ornamentals i els seuscultivars més usuals. Les seves necessitats il’aplicació en els jardins de clima local.

•La gestió del sòl en jardineria: coneixementdels paràmetres més importants en la fertilitatdel sòl. El sòl com una entitat viva. Criteris per ala interpretació de les anàlisis dels sòls. Apre-nentatge de les tècniques més actuals per a lacorrecció de sòls.

•Poda de palmeres: aprenentatge de les tèc-niques de poda de palmeres. Ús de materials iequips específics per a la poda.

•Coneixement de plantes (ampliació): cursd’ampliació de coneixements del curs bàsic.

Centre de Formació del Laberint, c. Germans Desvalls, s/n. Parc del Laberintd’Horta 08035 Barcelona. Tel.: 93 428 25 00, fax: 93 428 61 98, a. e.: [email protected] web: www.bcn.es/parcsijardins



LA LLUNAPlena: 5 d’abril a les 11.03(calma) i 4 de maig a les20.33 (augment de lestemperatures). Minvant:12 d’abril a les 03.46(pluges) i 11 de maig a les11.04 (núvols). Nova: 19d’abril a les 13.21 (ventsfreds) i 19 de maig a les04.52 (xàfecs). Creixent:27 d’abril a les 17.32(serè) i 27 de maig a les07.57 (temperaturessuaus).

EL SOLL’1 d’abril, el sol va sortira les 05.35 i es va pondrea les 18.16, i el 30 d’abrilsortirà a les 04.50 i espondrà a les 18.47. L’1 demaig, el sol sortirà a les04.48 i es pondrà a les18.48, i el 31 de maigsortirà a les 04.20 i espondrà a les 19.17.

PLUJA I TEMPERATURAL’abril del 2003 es vanrecollir a l’ObservatoriFabra de Barcelona 16,5 ld’aigua de pluja per m2, iel mes de maig, 52,9 l. Latemperatura mitjana enaquest observatori va ser,l’abril del 2003, de 14ºC,i el maig, de 18ºC.

JARDINERIADurant l’abril encara espoden sembrar rosesmístiques, coronats,pensaments, margarides,veròniques, jacints i dàlies.Al maig es tallen totamena de flors deprimavera i se sembrenpetúnies, amarants icoronats. Aquest mesconvé lluitar contra elspugons i altres insectesque perjudiquen les flors.

Exposicions

ORQUÍDIES DE LA CALMAFins al 30 de maig, al Museu deGranollers Ciències NaturalsFrancesc Macià, 51 Granollers4 93 870 96 51U [email protected] www.museugranollers.org

Fires

SETMANA VERDA DE GALÍCIAFira ramadera, hortofloral, forestal, de jardineria i de ma-quinària agrícola.x Del 12 al 16 de maig, SilledaU [email protected]

EXPOSICIÓ DE FLORS DECHELSEAx Del 25 al 28 de maig,Chelsea, Londres (Regne Unit)U [email protected] www.rhs.org.uk

XX FIRA DE LA MEDITERRÀNIA-FAME 2004Saló de l’aigua i de la maquinària agrícolax Del 13 al 16 de maig,

Torre PachecoU [email protected] www.ifepa.es

TEM-TECMASaló internacional d’urbanisme i medi ambientx Del 8 a l’11 de juny, MadridU www.tem-tecma.ifema.es

JLEESaló del jardí i dels equipaments exteriorsx Del 21 al 23 de juny, París (França)U [email protected]

Presentacions i xerrades al CRBS: 6 de maig, a les18.30, Planificació territorial: el cas de l’eix Vic-Oloti el túnel de Bracons, a càrrec de Raül Valls, de laPlataforma Salvem les Valls. 14 de maig, de 18.00 a20.00, La importància dels boscos de ribera i elscriteris per preservar-los, a càrrec de Toni Munné,del Departament de Planificació de l’Agència Catala-na de l’Aigua, organitzat per l’Associació Hàbitats-Projecte Rius. 20 de maig, a les 19.30, Principis bà-sics de sistemes sostenibles, presentació del Paperde sostenibilitat núm. 13, organitzat conjuntamentamb l’Associació Ecoconcern-Innovació Social.

Taller: El cant dels ocells, 8 de maig, a les 09.00, acàrrec de Pere Alzina, biòleg.

Per conèixer la ciutat: 22 de maig, a les 11.00, DelBarri Xino al Raval, passeig per la història d’aquest bar-ri i per la seva transformació urbanística (places limita-des: imprescindible inscripció prèvia). 3 de juny, a les

17.30, Aigua sota la ciutat, visita a l’interior dels dipò-sits subterranis de retenció d’aigües pluvials. 5 de juny,a les 11.00, Les places de Gràcia (places limitades:imprescindible inscripció prèvia). 7 de juny, a les 18.00,El Parc de Diagonal Mar, en col·laboració amb el De-partament d’Educació Ambiental de Parcs i Jardins.

Trobades amb l’Agència d’Energia de Barcelona:12 de maig, a les 19.00, taller d’aerogeneradors. 19de maig, a les 18.00, visita a una planta de biodièsel(places limitades: imprescindible inscripció prèvia).2 i 3 de juny, al Centre de Convencions Internacio-nals de Barcelona (CCIB), Diàlegs sobre l’energia.Energia i desenvolupament sostenible.

Centre de Recursos Barcelona Sostenible:Nil Fabra, 20 08012 Barcelonatel.: 93 237 47 43, fax: 93 237 08 94, www.bcn.es/agenda21

Centre de Recursos Barcelona Sostenible

5 de juny: Dia Mundial del Medi Ambient


38 BARCELONA VERDA, NÚM. 92 FEBRER 2004

ADOBS I FERTILITZANTS

ARTS GRÀFIQUES

AUTOMOCIÓVespa Balart Barcelona Còrsega, 20108036 Barcelonatel.: 902 40 49 09fax: 93 419 37 10www.vespabarcelona.com [email protected]

EINES, MAQUINÀRIA I VEHICLES DE JARDINERIA

Aubert, S. A. Av. Barcelona, 63 08970 Sant Joan Despítel.: 93 477 03 30, fax: 93 477 24 38Sant Ferran, 86 08940 Cornellà de Llobregat tel.: 93 474 35 35, fax: 93 434 37 80Carders, 4 08003 Barcelonatel.: 93 319 66 03, fax: 93 319 06 66 [email protected]

CENDRERS DE PLATJA

FITOSANITARIS

LLAVORSNeoplant, S. L. Maria Vidal, 324 08340 Vilassar de Martel.: 90215 22 94, fax: 93 750 00 08 a. e.: neocom@ sefes.es web: www.neoplant.es

MOBILIARI URBÀ

BDU-RICHTERJocs infantils diferentstel.: 93 246 49 04a. e.: [email protected]: www.bdu.es

REG, MATERIAL I INSTAL·LACIONS

SERVEIS DE JARDINERIA, OBRA PÚBLICA

ACYCSA (Antonio Casado y Cía., S. L.)Mas d’en Sol, s/n, Ctra. N-ll, km 751,2 17705 Pont de Molinstel.: 972 52 91 36, fax: 972 52 91 11a. e.: [email protected] web: www.acycsa.es

CESPAPolígon Industrial Zona Franca, carrer B, 16-2208040 Barcelona tel.: 93 413 65 95, fax: 93 413 65 97a. e.: [email protected]

Azahar, Jardinería y RiegosRambla Ribatallada, 6, 4t. 4a.08190 Sant Cugat del Vallès tel: 629 25 42 32 a. e.: barna.azahar@ peleline.es

TERRES I SUBSTRATS

VIVERISTESCentre de Jardineria Sils, S. A.Cruïlla N-ll/Ctra. VidreresAp. de Correus 26 17410 Silstel.: 972 87 52 52, fax: 972 87 51 62 a. e.: [email protected]: www.jardineriasils.com

Vivers Massaneda, SAT 950Ctra. de Sant Hilari, s/n Ap. 13717430 Santa Coloma de Farners tel.: 972 84 08 55, fax: 972 84 09 16a. e.: [email protected]

Comercial Química Massó, S. A.Viladomat, 321, 5è. 08029 Barcelonatel.: 93 495 25 00, fax: 93 495 25 02

a. e.: [email protected]

CLD, Neteja i GestióAmbientalGran Via de Carles lll,98, 3a. planta08028 Barcelonatel.: 93 330 85 18/19,fax: 93 330 85 23

a. e.: [email protected] web: www.grupcld.com

D I R E C T O R I V E R D

Ctra. de Ribes, 103 08520 Les Franqueses delVallès tel.: 93 849 28 22, fax: 93 849 22 67a. e.: [email protected]: www.politractor.com

Ctra. de Navarcles, km 4,8 Pol. Ind. Riu d’Ortel. i fax: 93 827 23 07

08251 Santpedora. e.: [email protected]

Dolors Granés, 3208440 Cardedeu

tel.: 938 462 437, fax: 938 711 767 a. e.: [email protected]

www.santacole.com

La Plana, 8 08032 Barcelonatel.: 93 357 00 50 - 357 06 04

fax: 93 357 02 66a.e.: [email protected]

web: www.eltinter.com

Ignasi Iglesias, 108-11008820 El Prat de Llobregattel. i fax: 93 370 29 [email protected]

Polígon Industrial El Cros, nau 208310 Argentonatel.: 93 741 42 32fax: 93 757 92 41

a. e.: [email protected]: www.sabatergrup.com

Productor d’Hedera sp.Administració: Tarragona, 18

tel.: 938 444 105, fax: 938 444 107Viver: La Pineda, tel i fax: 938 713 588

a. e.: [email protected] Apartat de Correus 206 08440 Cardedeu

Arts gràfiques, edicionsi produccions S.A.L.

DIRECTORI VERD

Barcelona Verda haampliat l’extensió i elscontinguts del seuDirectori Verd.L’objectiu és oferir, tantals professionals com alsaficionats, àmpliainformació sobre lesempreses que formenpart dels diversossubsectors de lajardineria i elpaisatgisme. Així, totesles empreses que esvulguin publicitar a lespàgines del nouDirectori Verd es podenadreçar a Parcs i Jardins,tel.: 93 413 24 70, fax: 93 413 24 24

TERRES, SUBSTRATS I COMPLEMENTS PER A LA JARDINERIA

Camí de les Ràfoles, s/n Apartat 17408830 Sant Boi de Llobregat

tel.: (+34) 93 640 16 08fax: (+34) 93 640 17 02

a.e.: [email protected]: http://www.buressa.com

T.M.A. (Tecnología Medio Ambiental)Grup F. Sánchez, S. L.

Av. Can Fontanals, s/n Ap. de Correus 27608190 Sant Cugat del Vallès

tel.: 93 675 41 11, fax: 93 674 16 52Planta: Ctra. antiga d’Ullastrell, s/n

Finca Can Carreras 08191 Rubítel.: 93 588 25 72, fax: 93 588 46 84

a. e.: [email protected] web: www.tma.es

FARMAGRÍCOLAJ. PIGUILLEM


sumari - bcnroc.ajuntament.barcelona.cat2 sumari barcelona verda, nÚm. 93 abril 2004 publicació...

Documents