sitges mónREVISTA DEL CONSELL MUNICIPAL DE COOPERACIÓ, SOLIDARITAT I PAU DE SITGES

N Ú M . 7 - A N Y - 2 0 1 0 / 1 1

conosud: acolhida nos quilombos

sitgesmon@sitges.cat

desè aniversari deles jornades solidàries

entrevista a miQuel Àngel essomba, director d’unescocat

5a setmana garrafper la pau

festa del comerç just

Els membres del consellde cooperació, solidaritat i

pau són:

un representant de cada Partit Polític de

l’ajuntament: psc, ciu, nou Horitzó, pp, erc, icv-euia,

Acció per Sitges

un representant de cada Entitat:

ConosudCreu Roja

fadessetem

Sitges Solidariamics de kamba beó neré

Persones a títol individual

descobreix les ong

www.casadeltibetbcn.org

htt

p:/

/es.

wfp

.org

/

Editorial, pàgina 3

Ajuts a projectes cooperació 2010, pàgina 4

Projecte presentat per CONOSUD, pàgina 5Entrevista a M. A. Essomba, pàgina 7

X Jornades Solidàries, pàgina 9

Notícies, pàgina 13

Festa del Comerç Just, pàgina 14

Setmana Garraf per la Pau, pàgina 16

Entrevista a Susan George, pàgina 17

Cuines del Món, pàgina 19

Agenda, pàgina 19

suma

ri

www.economiasolidaria.org

www.farmaceuticosmundi.org/

www.africafundacion.org/

editorial 3EditaAjuntament de Sitges

Consell de RedaccióGabi SerranoJosé Luís CarolLita ImazCol·laboren: Sol Ortega i Anna Argemí

Fotografia PortadaFira d’Entitats de les X Jornades Solidàries Joaquim Costa

FotografiesJoaquim Costa, CAPA i Carme Gallego

Disseny i MaquetacióVideoPressMedia.com

ImpressióL’Eco de Sitges, S. L. Dipòsit legalB-21387-20 07

Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i PauCarrer de Sant Joan, 108870 SitgesTel. 93 811 42 40sitgesmon@sitges.catwww.sitges.cat

Impresa en paper ecològic i reciclat

2010 l’ANy DE lA SOlIDARItAt qüEStIONADA

L’any 2010 ha estat un any difícil pel man-teniment dels projectes de cooperació al desenvolupament, de les estratègies de

les institucions en matèria de solidaritat i per les entitats que treballen sobre el terreny intentant col·laborar en la construcció d’un futur digne per a les persones i regions excloses dels nivells mínims de benestar i justícia.

La crisi i l’excusa del dèficit fiscal han contribuït a generar discursos contra la despesa en solidaritat i cooperació. Compartim l’opinió de la Coordinadora d’ONG catalanes quan diuen que atendre la crisi a casa nostra és perfectament compatible amb el compliment dels compromisos en matèria de solidaritat internacional i demanen que no facin un ús demagògic de la política de cooperació internacional, i que no donin a entendre que és un “luxe” que no ens podem permetre. Aquest discurs és fals i oportunista, i fomenta la irresponsabilitat, la insolidaritat i la xenofòbia.

Òbviament, els recursos no són els mateixos i malauradament això ha de repercutir en la despesa possible. Malgrat tot, cal mantenir l’aposta des del convenciment de la necessitat de que les polítiques de cooperació al desenvolupament són un actiu que beneficia al conjunt de la humanitat.

Gabi Serrano, regidor de Cooperació, Solidaritat i Pau

AlCAlDES PER lA PAU

Aconseguir un món en pau és un dels grans reptes de la societat actual i dels líders mundials. Un objectiu no gens fàcil d’assolir sobretot per aquells que hi treballem amb

petites aportacions que representen una suma d’intencions. Considerem que podem viure en un món millor, que sigui més harmoniós i en pau i aquesta és la nostra voluntat.

En aquest sentit, des de fa cinc anys l’Ajuntament de Sitges es va adherir a la Xarxa d’Alcaldes per la Pau formada per més de 4.400 municipis de 150 països. La iniciativa neix el 1982 per promoure la solidaritat entre ciutats per a l’abolició de les armes nuclears. Això ve després que, el 1945, una bomba atòmica reduís les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki. Seixanta-cinc anys després de la tragèdia són encara milers les persones que pateixen els devastadors efectes de la radiació.

A Sitges ens comprometem amb aquest i amb altres aspectes solidaris perquè estem profundament convençuts que la convivència en pau és possible.

Jordi Baijet, alcalde de Sitges

4

ajuts atorgats en matèria de cooperació al desenvolupament

projectes 2010

2010Projectes de cooperació al desenvolupament

Suport a l’escolarització en el departament d’Oussouye (Senegal). Facilitar i promoure l’escolarització en els cicles de primària i secundària de més de 900 nois i noies a la zona rural del departament d’Oussouye al Senegal.

FUNDACIó EDUCACIó SOlIDàRIA ESCOlA PIA Import destinat: 2.170 €

ACOlhIDA NOS qUIlOMBOS: REPARtINDO CUltURA E CONhECIMENtO tRADICIONAl (BRASIl).Contribuir a la generació de renda mitjançant la creació de vies de turisme ètnic. Inclusió de les dones i la joventut en les activitats. Promoure la interacció pedagògica i el diàleg de sabers i de models de desenvolupament alternatius.

ASSOC. DE COOPERACIó INt. NORD-SUD (CONOSUD) Import destinat: 2.400 €

DEFENSA DEl DREt DE lES DONES PAlEStINES A UNA VIDA SENSE VIOlèNCIA. Reducció de la violència de gènere al Territori Palestí ocupat. Defensa del dret de les dones palestines a viure sense violència. Suport psico-lògic a dones, joves, nens i nenes víctimes de la violència de gènere.

ACSUR-lAS SEGOVIAS Import destinat: 2.340 €

AMPlIACIó PROJECtE RECUPERACIó CACAU CRIOll A NICARAGUA. El projecte s’inicià al 2008 i el seu ob-jectiu és augmentar les possibilitats de millora socioeconòmica dels productors, al mateix temps de preservar l’equilibri mediambiental i el patrimoni ecològic i cultural de la zona. Construcció d’un viver.

FUNDACIó KAB K’Uh Import destinat: 2.093 €

SUPORt A lA INStAl·lACIó DE BIODIGEStORS PER A lA REDUCCIó D’EMISSIó DE GASOS CONtAMINANtS A l’AtMóSFERA EN àREES DE CRIANçA ANIMAl A lA PROVíNCIA DE l’hAVANA (CUBA). Construcció de 92 biodigestors per reduir les emissions de gasos contaminants en àrees de criança animal.

CASAl DE l’AMIStAt CUBA-GARRAF Import destinat: 2.207 €

CONStRUCCIó D’UN MOlí PER MOlDRE CEREAlS Al BARRI DE lARlé A lA CIUtAt D’OUAGADOUGOU (BURKINA FASO). Construcció d’un molí per moldre cereals al barri de Larlé a la ciutat d’Ouagadougou (Burkina Faso), per a moldre cereals, mill, blat..., productes bàsics en l’alimentació de la població d’aquest país.

ASSOCIACIó D’AMICS DE KAMBA BéO NERé Import destinat: 2.359 €

REhABIlItACIó DE lA llAR MAtERNA “FlORENCIA NAthINGUEl” A SIBANICú (CAMAGüEy – CUBA). Re-habilitació de l’estructura i canalitzacions de la llar materna, equipament de les sales dels pacients i equipament dels serveis (cuina, oficines i sala comuna).

FADES Import destinat: 3.082 €

IMPlEMENtACIó INFORMàtICA DE lA INStItUCIó EDUCAtIVA NúM. 20263 D’ANAICA – COllO (PERú). Implementar el centre educatiu d’Anaica-Collo de recursos tecnològics (com pissara digital a l’aula, PC portàtils per alumnes i docents i connexió a internet) i de la formació necessària per a l’ús d’aquests.

ASSOCIACIó DE MéDICOS PERUANOS DE BARCElONA Import destinat: 1.370 €

FINAlItzACIó DE lA CONStRUCCIó DEl CENtRE SOCIOSANItARI I EDUCAtIU A MAIJUBAhAl, KAtMANDú (NEPAl). Construcció de la segona planta d’un edifici destinat a usos educatius i de formació, com per exemple el programa d’alfabetització de dones.

ASSOCIACIó AMICS DEl NEPAl Import destinat: 1.979 €

campanyes d’emergènciaFONS CAtAlà DE COOPERACIÓ Al DEsEnvOluPAmEnt Import destinat: 5.000 €

RESPOStA AlS EFECtES DEl tERRAtRèMOl A hAItí: FASE DE RECONStRUCCIó. El Fons Català va posar en marxa una campanya d’emergència dins la filosofia de reconstrucció postemergent, per tal de donar suport als esforços que el propi país ha dut a terme amb el suport de la cooperació internacional.

5

PrOJEcTe 2010 - consell de cooperació, solidaritat i pau

PRoJEcte del 2010

LA COMUNITAT qUILOMBOLA TREBALLA EN LA CONSTRUCCIÓ DE MODELS DE DESENVOLUPAMENT ALTERNATIUS A BRASIL

Els quilombolas son una ètnia

tradicionalment oprimida del

Brasil, que pretenen mostrar

la seva realitat mitjançant

un projecte d’ecoturisme. El

seu origen prové dels antics

esclaus africans que fugien

de les plantacions i restaven

en llocs de difícil accessibilitat

on els seus antics amos no els

poguessin localitzar.

Vivenda quilombola.

Conosud, una jove i activa ONG amb delegació al Garraf, va néixer el novembre del 2006, amb una força i empenta que moltes altres ONG voldrien per sí mateixes. En aquest moment tenen més de cent socis, que financen les campanyes de sensibilització i les despeses de gestió. La comarca del Garraf té un pes important en aquesta ONG, ja que suma la setena part dels socis de Catalunya.

Conosud participa en el Consell de Cooperació de Sitges on presenta els seus projectes. Tots els membres són voluntaris i amb experiència en d’altres ONG.

Els seus principis són: ser i fer ciutadania crítica -estan en desacord amb molts aspectes del fun-cionament econòmic, social i polític d’aquest món- i creuen que és necessari fer un treball de sensibilització perquè canviïn les coses. El seu àmbit de treball és l’Amèrica Llatina. Conosud té contraparts a l’Argentina, el Uruguai i el Bra-

sil. Els projectes són principalment de reinserció o inserció laboral i generació de renda. El projecte que rebrà la subvenció està adreçat a la comuni-tat quilombola dels municipis de Canguçu i São Lourenço do Sul (al sud de l’Estat de Rio Grande do Sul-Brasil). És tracta d’una població nombrosa i desatesa, fruit de la història del territori, que viu en condicions d’abandó. Els nuclis poblacionals els formen des de tres, fins a cent famílies, que viuen en llocs de difícil accés i amb problemes no molt diferents dels seus avantpassats que varen fugir de l’esclavatge. Desenvolupen una agricul-tura de subsistència. Treballen com a mà d’obra eventual produint artesanat tradicional i eines per a les feines agrícoles.

El projecte “Acolhida nos quilombos: repartin-do cultura e conhecimento tradicional” pretén contri-buir a la generació de renda de quatre d’aquestes comunitats a través de la creació de vies de turis-me étnic de base comunitària en el mitjà rural.

6l’Associació de Cooperació Internacional Nord-Sud (CONOSUD) és una organització sense ànim de lucre que, des de la seva identitat de ciutadania crítica amb un compromís cívic i solidari, treballa per a la promoció del desenvolupament humà integral (amb els seus components socials, de gènere, culturals, econòmics, ecològics i personals).

MISSIóEn l’àmbit de la cooperació al desenvolupament realitzem ajuda i cooperació tècnica i econòmica amb les persones i organitzacions socials del Sud. Volem sensibilitzar la ciutadania del Nord sobre els desequilibris de les relacions polítiques i econòmiques, entre el Nord i el Sud, causants de la pobresa i la marginalitat de milions de persones. Potenciem una base social activa e informada, que exerceixi aquest compromís cívic i solidari en el món globalitzat i que formuli propostes d’intervenció al Sud i al Nord.

VISIóles persones que constituïm CONOSUD volem ser reconegudes com a una ONG :• que pertany als moviments socials que treballen per tal que sigui possible un altre món, per una altra economia mundial.• que decidim els nostres objectius i prioritats amb independència de qualsevol poder extern.• que construïm les relacions polítiques i socials entre el Nord i el Sud basades en el aprenentatge mutu, en l’intercanvi d’experiències i mitjans que ajudin a la construcció d’un món basat en relacions cooperatives, solidàries i equitatives.• que pretenem tenir fortalesa social i institucional per aconseguir incidència política i social en el nostre àmbit d’actuació.• Amb persones corresponsables i compromeses amb el projecte comú, que participem en el funcionament de l’Associació, des d’una actitud crítica i constructiva, per i per a l’emancipació humana.

VAlORS• la justícia per retornar a les persones la capacitat de decisió sobre la seva pròpia vida i el seu propi desenvolupament.• l’equitat per eliminar les desigualtats econòmiques i socials entre pobles, comunitats, col·lectius i persones i permetre el desenvolupament humà integral.•la solidaritat entre els col·lectius humans en la seva lluita per un món millor i més just, especialment en els moments difícils.•la transparència en la gestió de l’organització i en les nostres relacions amb el Sud.•la responsabilitat en el judici que mereixin els nostres actes davant la societat.•la implicació individual i col·lectiva en les tasques de l’Associació.

http://www.conosud.org

Família quilombola.

Afavoreix també la inclusió de les dones i el jovent en totes les activitats i promou la inte-racció pedagògica, el coneixement del medi i el contacte humà i cultural amb el benefi-ci mutu del turista i del resident. Els benefi-ciaris directes són 64 i els indirectes 328. La contrapart local és la “Instituição Sinodal de Assistência, Educação e Cultura – Centro de Apoio ao Pequeno Agricultor – ISAEC/CAPA”. www.capa.org.br

Sectors que treballa el projecte:

• Intercanvi i promoció cultural

• Formació i generació d’ingressos i inclusió digital.

• Generació de treball mitjançant el turisme.

• Inserció de dones en el món laboral.

En el projecte també participen els Ajunta-ments de Calafell, Canyelles, Sant Pere de Ri-bes i Vilanova i la Geltrú. La data d’inici va ser a l’agost del 2010 i té prevista la finalització el 15 d’agost del 2011. El pressupost global és de 77.048,22 euros.

Camperol llaurant

7

amb miQuel àngel essomba, director del centre unescocat

CENtRE UNESCO DE CAtAlUNyA: “CONStRUïM PONtS, tRENqUEM FRONtERES”

entrevistaentrevista

Miquel àngel Essomba, doctor en pedagogia i professor del De-partament de Pedagogia Aplica-da de la Universitat Autònoma de Barcelona, és el director del

Centre UNESCO de Catalunya (Unescocat), des de març de 2008. En el 25è aniversari de la xarxa hem parlat amb ell per a apropar-nos a les solucions i ac-tivitats proposades des de l’associació.

què és Unescocat? Unescocat és una associació independent, tant política com econòmicament, en la que no hi participen ni els ajuntaments, ni la Generalitat. Un dels seus objectius és la defensa dels drets humans i la lluita contra la xe-nofòbia, buscant compartir ideals, com són el progrés sostenible, el respecte a les llibertats de les persones i el diàleg i la participació, com a eines per a la cons-trucció democràtica. Som independents, però això no

vol dir que siguem neutres. Unescocat és una organi-tzació no governamental, autònoma i sense ànim de lucre. Jurídicament som una associació i un dels pocs centres que manté relació oficial amb la UNESCO, qui ens reconeix com a soci preferent i ens permet partici-par en els seus actes, amb veu, però sense vot.

Per tant formeu part de la UNESCO i alhora sou independents?La UNESCO forma part de les Nacions Unides. Per tant, la presa de decisions està en mans dels estats. Això fa que les nacions sense estat, com és Catalunya, no podran tenir una representació oficial. És paradoxal, com un petit país com Lientchestein té representació oficial i dret a vot com qualsevol altre país, però en canvi Catalunya, amb més de set milions i mig d’habitants, amb la seva fortalesa econòmica, social i cultural, pel fet d’estar integrada dins l’Estat Espanyol, s’ha de representar a través d’ell.

amb miQuel àngel essomba director del centre unescocat

8 entrevistaentrevistaLa UNESCO és l’única agència que dóna la possibi-litat de que la societat civil sigui representada amb les seves estructures. Malgrat que tot el treball es fa des dels estats i en nom dels estats, s’hi troben una sèrie d’estructures civils que també tenen el reco-neixement de la UNESCO i s’integren en el complex entramat d’aquesta agència. Em refereixo al Centre Unesco, a les Càtedres Universitàries UNESCO i a les biblioteques, escoles, clubs i associacions UNESCO. Constel·lacions de persones i associacions, que no pertanyen orgànicament al secretariat de la UNES-CO. Per formar part del projecte s’ha de signar un contracte o compromís que estableix una relació oficial reconeguda, com és el cas d’Unescocat.

Com funciona el vostre finançament?Com una associació no lucrativa sense afany de lu-cre. De l’àmbit públic rebem entre el 60 i 70% del nostre pressupost i del privat la part restant. Amb la crisi econòmica tenim menys aportació privada. Catalunya, per a la UNESCO, és un territori singular. Entenen Catalunya com un territori amb una vida pròpia i autònoma. És el territori on la presència de vida Unesco és més gran, en relació amb el nombre de població. Per exemple, els Països Baixos, amb 17 milions d’habitants, tenen quatre escoles associa-des. A Catalunya, amb 7’5 milions d’habitants en te-nim 61, mentre que, a la resta d’Espanya, Andalusia i Madrid són les que tenen més, amb 15 i 18 escoles respectivament. Si mirem les biblioteques associa-des, més de 20 són a Catalunya mentre que a la resta d’Espanya n’hi ha 10. De les 40 càtedres Unesco, 21 són a Catalunya. També va néixer aquí la primera de les 700 biblioteques de la UNESCO que hi ha a tot el món, concretament a la UPC.

Centres UNESCO com el nostre només m’hi ha 10 a tot el món. El de Catalunya és el que genera més volum d’activitat, més projecció i una relació privilegiada amb la direcció mundial de París. La nostra missió és ser am-baixadors de Catalunya a la UNESCO i a l’inrevés.

El fet que un català com Mayor zaragoza hagi estat director general de la UNESCO té a veure amb tot això?Absolutament, Federico Mayor Zaragoza va dirigir la UNESCO durant dos mandats (1987-1999), i seva va ser la iniciativa de les Càtedres Universitàries.

Com veieu que a les darreres eleccions hi hagin participat forces polítiques que proposen mesu-res d’atac a la convivència i, en alguns casos, ra-cisme institucional d’inspiració feixista?Amb preocupació, doncs del total de 3.135.764 catalans que van exercir el seu dret al sufragi, 565.167 (és a dir, el 18,02%, gairebé un de cada cinc), han votat a formacions polítiques que defensen un model de convivència cultural i lingüística que en alguns punts del seu programa és mostren contràries als drets humans. Si aquestes formacions prosperèssin, posarien en perill la construcció d’una autèntica cultura de pau a la societat catalana.

I què podem fer?Des de la societat civil hem d’aixecar-nos dempeus i treballar de valent perquè aquesta tendència no sols no es consolidi, sinó que vagi a la baixa. L’objectiu és facilitar que aquestes formacions polítiques recuperin i/o incorporin propostes polítiques mínimament coherents amb els valors i els principis dels drets humans més elementals, i això només serà possible si veuen que aquesta línia és la que l’electorat reclama. Hem de sortir dels despatxos, deixar l’activisme de saló i anar al carrer, parlar, discutir, qüestionar, avançar en el discurs. Per explicar, per raonar, per contrastar, per construir lligams i vincles que permetin fer un tomb. Els drets, llibertats protegides jurídicament, necessiten per existir la protecció social que activament construeixi la ciutadania en el dia a dia.

Més informació http://www.unescocat.org/ca/

ElS DREtS, llIBERtAtS PROtEGIDES JURíDICAMENt, NECESSItEN PER EXIStIR l A PROtECCIó SOCIAl

9

Sota el lema “El dret a ser infant: infància robada o infància vis-cuda?” les Jornades Solidàries tenen l’objectiu principal de fer-nos reflexionar sobre els drets in-fants, coincidint amb el 20è ani-versari de la ratificació per part de l’Estat espanyol de la Conven-ció sobre als Drets dels Infants, que es va fer l’ONU l’any 1989.

Tal i com va dir Ann M. Veneman, directora Executiva d’UNICEF, en la presentació de l’informe Progrés per a la infància: un balanç sobre la protecció de la infantessa, “les proves i testimonis dels constants danys i abusos que pateix la infàn-cia haurien d’impulsar el món a re-doblar els esforços per garantir la vigència dels drets de tots els nens i nenes a tot el món”.

Els drets dels infants, lluny de ser una fita assolida, tenen molt camí

per fer: molts nens d’arreu del món no poden assistir a l’escola, alguns es veuen separats dels seus pares per culpa de la guerra i són captats per grups armats que els empen-yen a lluitar; d’altres són venuts com a esclaus o com a objectes sexuals; molts nens han de tre-ballar per pagar deutes dels seus pares o simplement per ajudar a l’economia familiar. I al nostre món molts nens que passen hores da-vant del televisor o fent mil activi-tats perquè el par e i la mare estan molt ocupats. Com va dir Sílvia Hernández, re-presentant de Save the Children, assistent a l’acte de presentació

de les Jornades “creiem que el respecte als drets humans comença per la infància. Per això, lluitem perquè ser menor d’edat no signifiqui

ser menor en drets, tant dins com fora de les nostres fronteres”. Aquestes reflexions són les que es volen fer arribar a la ciutadania per que prengui cons-ciència i faci petits gestos que aju-din a anar canviant les coses.

En el decurs d’aquesta presenta-ció és va lliurar el material didàctic per tal que les escoles d’infantil i primària i els centres de secun-dària de Sitges puguin treballar el tema amb els seus alumnes.

El treball realitzat en els centres es podrà veure exposat l’abril de l’any vinent a través de la participació en el Concurs de Dibuix. Com és habitual aquestes Jornades tenen dos cicles, el primer dels quals ha estat el de tardor, que es va fer el passat mes d’octubre quan la Fira d’Entitats i ONG.

Enguany l’artista convidada a fer el cartell de les Jornades ha estat la pintoria i il·lustradora Alicia Ginebreda

el dret a ser infant. infància robada o infància viscuda?x jornades solid

àries

els drets dels infants protagonitzen el desè aniversari de les jornadessolidàries

La Fira d’entitats i ONG, primer acte de les Jornades, va ser tot un èxit malgrat el canvi de darrera hora en la seva ubicació habitual. Es va allargar durant tot el dia i hi van participar entitats i ONG com: Sit-ges Solidari, Amics de Kamba Beó Neré, ConoSud, Setem-Catalunya, Intermón-Oxfam, Creu Roja Sitges, Save the Children, Fundació Esco-la Solidària-Escola Pia, Fundación Visión i Gestión, OikoCrèdit, Ma-chacamarca i Destino Etiòpia. To-tes aquestes entitats van donar a conèixer i explicar els seus projec-tes en relació a la infància. També van oferir a la ciutadania produc-tes interculturals i de comerç just.

El Regidor de Cooperació, So-lidaritat i Pau, Gabi Serrano, va inaugurar la Fira i, a continua-

ció, la cantant Lucrecia va llegir el manifest elaborat per les entitats organitzadores. Lucrecia va recor-dar-nos que “molts nens i nenes d’arreu del món no poden assistir a l’escola, alguns es veuen separats dels seus pares per culpa de la gue-rra i són captats per grups armats

que els empenyen a lluitar; altres són venuts com a esclaus o com a objectes sexuals; molts nens han de treballar per pagar els deutes dels seus pares o, simplement, per ajudar a l’economia familiar” i que “hem de cridar ben fort i alhora hem de treballar tots junts perquè les injustícies i la manca de drets que pateixen milions de nenes i nens al món desaparegui”.

Després, les diferents entitats i ONG van presentar al públic assis-tent les seves activitats i projectes. El seu treball, aquí, a casa nostra (sensibilització) i el seu treball als països del Sud (projectes de coo-peració).

La tarda va començar amb l’actuació de la companyia Alaigua que van representar “La història de la Ikram”, un conte creat juntament amb Save the Children i dirigit als infants i a les seves famílies, sobre la temàtica de l’explotació labo-ral infantil, en concret, les nenes treballadores al servei domèstic. Tot seguit, el cantant i animador

el dret a ser infant. infàNcia robada o infància viscuda?

10

x jornades solidàri

es

El regidor de Cooperació Gabi Serrano i la cantant Lucrecia durant la lectura del manifest de les X Jornades Solidàries

Aquest any les carpes de la Fira van ser instal·lades al passeig de la Ribera

Rah-mon Roma feu cantar i ballar els infants i les seves famílies amb l’espectacle “Ballaruques d’arreu del món” amb cançons i danses de diverses cultures del planeta.

També, en Dibango, artista i ballarí de l’ONG sitgetana Amics de Kamba Beó Neré va posar-se la màscara de lleó i va ensenyar als assistents unes passes de la dansa tradicional Dodo, originaria del seu país de naixement: Burkina Faso. Com a cloenda va tenir lloc, com ja és habitual, la tradicional xocolatada de Comerç Just.

11

el dret a ser infant. infàcia robada o infància viscuda?

Durant l’actuació de Rah-mon Roma “Ballaruques d’arreu del món” cançons i danses de diverses cultures del planeta, Dibango, l’artista i ballarí de l’ONG sitgetana Amics de Kamba Beó Neré, va posar-se la màscara de lleó i va ensenyar als infants assistents unes passes de dansa Dodo, originària del seu país de naixement: Burkina Faso

lES JORNADES SOlIDàRIES

SóN UN ESPAI DE REFlEXIó

Al VOltANt DEl qUE PASSA

EN El NOStRE MóN.

x jornades solidàries

Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista; Gabi Serrano, Regidor de Cooperació, Pau i Solidaritat i Carme Gallego, vicepresidenta de Sitges Solidari i especialista en cinema, durant la presentació del Cinefòrum

El Cicle de Tardor va finalitzar el més de novembre amb el cine-fòrum que va tenir lloc a l’Auditori de l’Edifici Miramar. Amb una sala quasi plena, l’acte va començar amb unes paraules del Regidor de Cooperació, que va presen-tar al ponent, Jaume Funes, psi-còleg, educador i periodista; i a la vicepresidenta de Sitges Solidari i especialista en cinema, Carme Gallego. Abans del visionat de la pel·lícula, Jaume Funes va adreçar unes paraules als presents, expo-sant la situació actual de la infància i de l’adolescència al nostre país, fent crítica a la recentment aprova-da Llei d’Educació que, segons va dir, “seria una llei que estaria força bé pels anys 70 del segle passat”.També va remarcar la necessitat de donar oportunitats als joves i va fer esment a la responsabilitat dels adults, tant de les famílies com dels educadors, en aquest tema.

12

La companyia Alaigua va representar “La història de la Ikram”, un conte sobre la temàtica de l’explotació laboral infantil, creat conjuntament amb Save the Children i dirigit als infants i a les seves famílies

el dret a ser infant. infnàcia robada o infància viscuda?x jornades solidàri

es

Voluntaris de l’ONG Destino Etiòpia

A continuació, Carme Gallego va presentar la pel·lícula escollida: “Machuca” del director xilè Andrés Wood, en la que dos nens de dife-rents classes socials protagonitzen una mena d’experiment social. Nens amb pocs recursos econò-mics són enviats a un col·legi pri-vat, amb el fi de donar-los una

millor educació. Amb la innocèn-cia de la infantesa, desproveïda de prejudicis de classe o racials, aquests dos nens es fan amics.

La pel·lícula està ambientada a l’any 73 a Xile i com va dir el seu director “és una pel·lícula que no vol quedar bé amb ningú, només

amb els nens”. Acabada la projec-ció, com és habitual, es va iniciar un interessant debat.

Les Jornades Solidàries reprenen les seves activitats a la primavera amb el Concurs Infantil de Dibuix, que enguany celebrarà la seva no-vena edició.

13

sàhara occidental i drets humans

Sitges va acollir una taula rodona sobre el conflicte i la situació dels drets humans al Sàhara Occidental, amb un protagonis-ta d’excepció, el jove sahrauí El Bekay, que

va participar a la intifada del maig del 2005. Aprofitant que hi havia una visita d’observadors internacionals als territoris ocupats, la població sahrauí, de forma pacífica, va sortir al carrer amb banderes de la República Àrab Sahrauí Democràtica i cridant a favor del referèndum d’autodeterminació i d’un Sàhara lliure. El Bekay, junta-ment amb d’altres joves, va ser detingut i cruelment tor-turat, obligant-lo a exiliar-se. En el mateix acte hi va parti-cipar Cristina Navarro, jurista i observadora internacional en els judicis, el procés legal, la tutela judicial o la admi-nistració de justícia del Marroc contra la població sahrauí o els defensors dels drets humans. També és experta en la situació dels drets humans i les llibertats fonamentals al Sàhara Occidental ocupat. El tercer participant va ser Antoni Guirao, president de Resistència Sahrauí, membre d’ACAPS i de la comissió permanent de CEAS-Sàhara.

El Sàhara Occidental és legalment un Territori No Au-tònom i està pendent d’un procés d’autodeterminació. En aquest context, l’ocupació del territori per part del Marroc i l’explotació de les riqueses naturals del país, va en contra de la legalitat internacional i hi ha múltiples

informes d’organismes i d’associacions internacionals de drets humans que mostren una gran preocupació per la sistemàtica vulneració dels drets per part del go-vern marroquí al Sàhara Occidental. La població sahrauí viu immersa en un constant clima de terror i de violèn-cia repressiva, com va ser el darrer episodi que es va produir a l’Aaiún, un vil atemptat als drets d’un poble que únicament exigeix llibertat i benestar.

notícies del mónsitges

SItGES PElS DREtS hUMANS Al SàhARA OCCIDENtAl

Antoni Guirao, president de Resistència Sahrauí, membre d’ACAPS i de la comissió permanent de CEAS-Sàhara, i l’activista pro Drets Hu-mans, El Bekay, durant la taula rodona

exposició “mercat fam: obert 24 hores” al mercat municipalL’exposició, creada per l’ONG “Acció contra la Fam”, simula un supermercat i mostra un reco-rregut que explica el camí des de la falta d’accés als aliments, fins a la desnutrició aguda, posant rostre a la fam. L’escenari és una de les regions més afectades per aquest fenomen: el Sahel, on cada any moren de fam un milió de nens i nenes menors de cinc anys.

L’exposició, situada al Mercat Municipal, ha rebut uns 5.000 visitants. Un voluntari es va fer càrrec de les diverses visites guiades.

14

MACO PER FORA I llEIG PER DINS La 11a Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, amb el lema “Maco per fora, lleig per dins”, va tenir lloc el passat mes de maig. Igual que a Sitges, la festa es celebra a més de 800 ciutats de tot el món. A Catalunya compta amb la participació de més de 250 entitats d’arreu. L’objectiu és sensibilitzar la societat catalana, aconseguir la participació de tothom i donar a conèixer les propostes del Comerç Just, de la Banca Ètica i del consum responsable.

La Festa del Comerç Just i la Banca Ètica l’organitzen un any més, en territori català, un con-sorci liderat per SETEM, en el qual participen també Alternativa 3, In-termón-Oxfam, Xarxa de Consum Solidari i FETS, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació de la Generalitat de Catalunya; les diputacions provincials; la Xarxa de Televisions Locals; TV3; El Pe-riódico de Catalunya i COM Ràdio, entre d’altres. D’altra banda, les més de 200 entitats participants també col·laboraran en la festa

que celebri

el seu mu-nicipi, amb el suport dels seus res-pectius ajuntaments.

La lectura del pregó va ser a cà-rrec d’Eva Hidalgo, periodista de la Cadena SER Penedès-Garraf, i Santi Ortiz, que amb l’espectacle “Canta i balla amb una rialla”, va fer gaudir al públic infantil. A més, van haver-hi tot un seguit d’accions participatives. És el cas de “Les 7 diferències del Comerç Just” amb una pancarta que mos-trava què és el comerç just amb els seus diferents aspectes: la no-ex-plotació infantil, la retribució justa pel treball, la igualtat home-dona i el respecte pel medi ambient. També s’hi va fer una exposició sobre el tema amb banderoles d’informació sobre el Comerç Just i la Banca Ètica, per tal de poten-ciar el consum responsable i unes relacions comercials mundials més equitatives.

Una any més es va lliurar una lli-breta d’estalvi als participants, que, com les dels bancs, expli-ca com treballa la banca ètica a l’hora d’invertir els estalvis, la des-tinació i l’ús que en fa dels diners. La banca ètica no té com a objec-tiu obtenir la màxima rendibilitat dels diners, sinó contribuir amb inversions que facin que d’altres persones puguin tenir un futur més digne.

festa del comerç justsitges

Amb motiu de l’exposició “Arte salvado”, organitzada por la Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SECC), el seu comissari Arturo Colorado, professor d’Història i Anàlisi de l’Art Visual de la Facultat de Cièn-cies de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid, va realitzar a Sitges una conferència per donar a conèixer una de les històries més apassionants de la guerra civil: la protecció i evacuació del patrimoni ar-tístic realitzades pel Govern de la República. Va parlar també de la intervenció del Comitè Internacional per al Salvament dels Tresors d’Art Espanyols, que va evitar la seva destrucció i va garantir la seva conservació.

Coronado va explicar que l’exposició, que es va poder veure a la Fragata els mesos de juny i juliol passats, “té un sentit narratiu i explica els avatars i perills que va patir el patrimoni artístic espanyol durant la guerra civil, així com, la tasca de protecció del govern de la República i, posteriorment, la intervenció del Comi-

tè Internacional, en el moment de més perill, quan les forces republicanes estaven sent empeses cap a França per l’avanç i bombardeig de l’aviació franquis-ta i dels seus aliats “.

festa del comerç just i la banca ètica

17notícies del món 15

La periodista Eva Hidalgo llegint el pregó

exposició “arte salvado”

EXTRACTE DEL PREGÓ DE LA FESTA DEL COMERÇ JUST I LA BANCA ÈTICA 2010

És una oportunitat única per unir esforços, treballar en xarxa i mobilitzar persones en un moment en què el context mundial de crisi econòmica i financera ens demana una reflexió sobre els paradigmes actuals en els àmbits financer, comercial i del consum i, alhora, ens exigeix una proposta d’alternatives.

Dades recollides a l’informe 2009 “El comerç just a Espanya: qüestió de gènere”, publicat recentment per la Coordinadora estatal de Comerç Just i SETEM, ens aler-ten, per exemple, una vegada més, sobre la feminització de la pobresa.

Si, d’una banda, el paper que exerceixen les dones a la societat posa de manifest els valors que s’associen més a la solidaritat i que escapen a la lògica econòmica imperant, d’altra banda, es reconeix que, en general, les dones reben menys salari per un treball igual al dels homes.

El professor Colorado durant la conferència al Miramar

16

setmana per la pau al garraf

Amb motiu del desè aniversari de la resolució 1325 sobre dones, pau i seguretat de Nacions Unides, el Consell Comarcal del Garraf va or-ganitzar la 5a Setmana Garraf per la Pau, centrada en el paper de les dones com a constructores de pau.

La Resolució 1325, producte de la incidència política de la societat civil, especialment del moviment feminista, estableix l’augment de la participació formal de les dones en els processos de pau i el reco-neixement del paper que sem-pre han desenvolupat en la seva construcció. A la vegada, significa la protecció de les dones en con-textos de conflicte armat i rehabi-litació postbèl·lica i reconeix final-ment la violència sexual dins els conflictes armats com a crim de

lesa humanitat. També impulsa la introducció de la dimensió de gènere en la capacitació i forma-ció en les operacions de manteni-ment de la pau i en la recollida de dades i sistemes d’informació de les Nacions Unides. Aquesta resolució ha significat un avanç en la legislació sobre dones, pau i seguretat, però la seva aplicació ha estat desigual i insuficient.

Al llarg de la setmana s’han dut a terme activitats als sis municipis de la comarca, especialment als centres educatius, i s’ha analitzat com és la situació de les dones en zones de conflicte i quines accio-nes es poden desenvolupar des de Catalunya per ajudar-les.

També es va presentar les bases de la nova convocatòria del Premi de Recerca per a la Pau, que la Fun-dació Solidaritat UB i el Consell Co-marcal del Garraf atorguen al millor treball de batxillerat en l’àmbit de la cultura de pau de la comarca. La setmana va cloure amb la jornada formativa “Dones i Pau, 10 anys de vigència de la resolució 1325”.

notícies del mónsitges

Xavier Badia, director de l’Oficina de Promoció de la Pau; Josep Antoni Blanco, president del Consell Comarcal, i David Minoves, director General de Cooperació, en la presentació de la Jornada

María Piedad Espitia, de Cooperacció, fent la xerrada sobre “El paper de les dones en la construcció de la pau a Colòmbia” als alumnes de l’IES Vinyet de Sitges

Les dones i la pau centren les activitats dela 5a Setmana Garraf per la Pau

17

llibre de susan george “sus crisis, nuestras soluciones”

susan georgeentrevista

La politòloga Susan George ha escrit el seu últim llibre perquè està “enfadada i perplexa”. Amb “Sus crisis, nuestras so-luciones” es proposa explicar com s’ha arribat al caos actual, però sobretot bus-ca solucions per contrarestar el poder del neoliberalisme. En aquesta entrevis-ta ens lliura la seva mirada sobre el món actual.

Fa dos anys tothom parlava que la cri-si era l’oportunitat de reformular el sistema, avui aquests mateixos mer-cats, ahir criticats, no han estat casti-gats i és més, pressionen els estats a retallar la seva despesa social. Espe-rava aquesta situació? No m’esperava que la crisi es mogués tan ràpid cap el deute sobirà, és a dir, el dels governs, sinó que aniria primer per altres deutes privats com el del mercat immobiliari (Encara que en realitat, en el cas d’Espanya, el govern s’ha encarregat d’una gran quanti-tat de deute privat després del col·lapse de la bombolla immobiliària. Però Espanya té un deute públic relativa-ment petit, en comparació amb Grècia, per exemple).

També vaig pensar que els pro-blemes del deute sobirà col-pejarien primer als Estats Units que a Europa. Però sí esperava que la crisi continués fins avui -i serà així per un llarg temps- i se-gueixo pensant que podria ser una oportunitat per canviar el sistema, en particular cap a una conversió verda.

Els estats estan retallant la despe-sa social, el que significa que la gent seguirà pagant per una crisi que no van crear. Els estats haurien d’estar exigint una major tributació internacional, un pressupost decent a Europa i reformes reals del G-20, però, en comptes d’això, realitzen aquests petits canvis marginals.

Al mateix temps, els governs de dreta guanyen te-rreny a Europa i avança, a més, l’extrema dreta com a força política. Hi ha un gran perill similar al dels anys 30 del segle passat. És més fàcil per a la gent utilitzar algun boc ex-piatori (en el cas de l’Alemanya nazi van ser els jueus, en el nostre cas, la immigració) i acceptar aquestes figures “miraculoses” com va ser Hitler. Aquest és el moment en què els partits que estan en l’oposició d’aquesta dreta han d’atrevir-se amb propostes va-lentes per evitar aquest perill. En cas contrari, la gent seguirà pagant aquesta crisi i aquesta síndrome s’agreujarà.

Davant d’aquest panorama, creu que la ciutadania té el poder suficient per enfrontar i contrarestar les decisions dels mercats financers?La “societat civil” no és res més que la suma d’un gran nombre de grups i jo diria que el principal desafia-ment d’aquests grups és fer aliances i enfrontar-se als governs amb un programa comú. Els moviments eco-logistes, agrícoles, sindicalistes, les persones jubilades, la majoria de les dones, les comunitats d’immigrants, la petita i mitjana empresa i molts altres grups estan entre els perdedors d’aquesta crisi.

susan george: “EStEM ARRISCANt lA NOStRA CIVIlItzACIó Al NO AtURAR El CANVI ClIMàtIC”

ElS EStAtS EStAN REtAllANt lA DESPESA SOCIAl, El qUE SIGNIFICA qUE lA GENt SEGUIRà PAGANt PER UNA CRISI qUE NO VA CREAR.

Les dones i la pau centren les activitats dela 5a Setmana Garraf per la Pau

18

llibre de susan george “sus crisis, nuestras soluciones”llibres

Aquest guia publicada per l’ONG Grennpeace ens presenta senzilles propostes per millorar el nostre estil de vida i millorar el nostre entorn. Els consells s’han estructurat basant-se en els diferents àmbits en els que realitzem les nostres activitats quotidianes: la casa, el rebost, l’oficina, l’escola, el jardí, la botiga, la carretera, el barri i la platja.

També inclou alguns tallers pràctics per elaborar els nostres propis productes alternatius i adreces d’interès. És, per tant, un conjunt de orientacions pràctiques per millorar el medi ambient i la qualitat de vida de tots els habitants del planeta.

El punt és fer aliances per transmetre aquests progra-mes alternatius i existeixen. Jo proposo diverses en el meu llibre. Hi ha polítiques alternatives, però els governs no les s’aplicaran a menys que siguin obligats, perquè ells bàsicament governen en nom de la indústria finance-ra. El primer que hem de fer és aconseguir que els bancs

estiguin sota el control social.

En el seu llibre diu que Dinamarca és un país ex-traordinari que ha reduït les seves desigualtats. quina és la recepta?Les desigualtats estan creixent en gairebé tots els llocs, fins i tot també pot ser que ara a Dinamarca. Però la re-cepta és òbviament l’Estat de Benestar, la inversió mas-siva en serveis públics, una tasca política que fomenti tant la seguretat com la mobilitat, sindicats forts.... Els danesos i les daneses no volen les lleis de salari mínim d’Europa, perquè estan segurs que un salari mínim de nivell europeu seria molt més baix del que tenen ara sense cap llei. Sempre estan en els primers llocs d’aquests estudis de felicitat, per alguna cosa serà.

també assegura que les civilitzacions són mortals. Creu que el desgast del nostre model anuncia la fi de la nostra civilització?Amb aquesta frase em remetia al que va dir Paul Valéry, després del final de la Primera Guerra Mundial. Perquè és obvi, no? Estem corrent riscos enormes. Estem arris-

cant-nos com a civilització al no aturar el canvi climà-tic. Al no aplicar immediatament un gran programa de conversió verda, que a més crearia un gran nombre de llocs de treball i ens ajudaria a sortir de la crisi.

Un nou informe d’Oxfam revela que el finançament climàtic s’està dissenyant en forma de préstecs i no donacions als països pobres?No he vist encara aquest informe però, més préstecs són l’última cosa que necessiten el països pobres. En el seu lloc, hauríem de cancel·lar el seu deute a canvi de programes de reforestació o conservació de la biodi-versitat. Els nostres governants del nord semblen irre-mediablement estúpids.

El moviment del decreixement va contra l’estil de vida capitalista. Com podem convèncer a la gent que consumeixi menys o de manera més responsable?Crec que el més important és concentrar-nos en el què consumim i quin és el cost mediambiental del nostre consum. En d’altres paraules: mesurar el rendiment de la nostra economia. Aquesta idea és de l’economista Her-man Daly. Segons el científic, Ernst-Ulrich von Weiszächer, podem obtenir el doble de benestar si gastem menys del doble (el que es coneix com a “factor quatre”). A més moltes coses poden créixer per sempre, com la cultura, la investigació, el coneixement i la amistat.

Crec que el “decreixement” és una paraula per convèn-cer els intel·lectuals, però no les masses de gent del ca-rrer que necessiten termes que no sonin a demandes de sacrificis. Els nostres governs estan demanant sacrificis, però nosaltres podem oferir la plenitud del creixement verd. Hi ha tots els mitjans perquè això es faci realitat ja.

susan george

“actua: consejos para una vida sostenible” publicat per greenpeace

(Actúa)

19

agenda 2011

“DESAPARECIDOS”EXPOSICIó FOtOGRàFICAÉs un projecte fotogràfic del fotoperiodista especialitzat en zones de conflicte Gervasio Sánchez, que tracta el tema de la desaparició forçosa de personatges i que s’ha que ha dut a terme en 11 països diferents.

Lloc : Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, C/ Montalegre 5, 08001 Barcelona - Tel. 93 306 41 00Horari: de dimarts a diumenge de 11 a 20h.Dijous de 11 a 22 h. Tancat dilluns no festius

de l’11 de febrer a l’1 de maig de 2011

CIClE PIRMAVERAX JORNADES SOlIDàRIES

EXPOSICIó IX CONCURS INFANtIl DE DIBUIXDates: del 3 de març al 17 d’abrilLloc : Sala d’exposicions de L’EscorxadorHorari:Dilluns, dimecres i divendres de 17 a 19h. Dissabte de 12 a 14h i de 17 a 19hDiumenge de 12 a 14h.

lliurament de premis: diumenge 10 d’abril a les 12 hores a la sala d’exposicions de L’Escorxador

CINEFòRUMAmb el passi de la pel·lícula “Las tortugas también vuelan” Data: 16 d’abril a les 19 horesLloc : Auditori Edifici MiramarEntrada Gratuita

cuscús amb pollatre, panses d’esmirna i cigrons

Ingredients per a quatre persones:Per al cuscús- 500g de cuscús de gra mitjà- 1 pessic de brins de safrà- 1 cullerada de cafè de cúrcuma- 1 cullerada de cafè de sal- 3 cullarades soperes d’oli d’oliva- 100g de mantega frescaPer al brou- un pollastre de granja

d’1,8 kg tallat a vuitens - 1 ceba ben picada- 200g de cigrons en remull des de la nit anterior, escorreguts i pelats- 1 pessic de brins de safrà- 1 pebrot vermell fresc o sec- 50g de mantega clarificada- 500g de cebes tallades a quarts- 125g de panses d’Esmirna- sal i pebre recent mòlta

cuines del món

Preparació:1 Torra el safrà en una petita paella sense res de greix fins que començi a desprendre aroma. Esmicola’l en un petit bol i cobreix-lo amb 3 cullarades soperes d’aigua calenta. Deixa-ho reposar durant 5 min. Després agre-ga la cúrcuma, la sal i 20 cl d’aigua freda. Remena-ho bé.2 A l’olla de la cusucusera, posa el pollastre, la ceba pi-cada, els cigrons, el safrà, el pebrot, la matega clarifica-da, sal i pebre. Cubreix-lo amb aigua abundant i porta’l a ebullició. Tapeu-lo i deixa’l bullir a foc lent.3 Durant la cocció del brou, posa el cuscús a una font gran, agrega-li l’oli i remena-ho bé. Afegeix-li aigua safranada, deixa-ho reposar 10 min. i desprès frega-ho amb les mans.4 Afegeix a l’olla de la cuscusera les cebes tallades a quarts i les panses. Comença les 3 coccions al vapor del cuscús mentre acaba de coure el pollastre (1 h. en total)5 Afegeix la mantega al cuscús i desprès disposa-ho a una font gran. Fes un forat al centre del mun i ompla’l amb el pollastre, la ceba, les panses i els cigrons. Ruixa-ho amb una mica de brou i serveix la resta a part.

Recepte extreta del lli-bre: “El libro del cuscús” de Sophie Brissaud de la col·lecció Cocinas leja-nas, d’Intermón Oxfam Editorial i que podreu trobar a les seves boti-gues. llengua: castellà

del 3 al 17 d’abril de 2011

EL DRET A SER INFANTINFÀNCIA ROBADA O INFÀNCIA VISCUDA?

CICLE DE PRIMAVERA 2011

ORGANITZAT PER:

Exposició

IX concurs infantil de dibuixamb la participació de les escoles de Sitges

del 3 al 17 d’abril

a la Sala d’exposicions de L’Escorxador

Dilluns, dimecres i divendres de 17 a 19h.

Dissabte de 12 a 14h i de 17 a 19h

Diumenge de 12 a 14h.

Amb el passi de la

pel·lícula

“Las tortugas

también vuelan” 16 d’abril a les 19 h.

Auditori Edifici Miramar

Entrada gratuita

cinefòrumLliurament de premis

IX concurs infantil de dibuix

diumenge 10 d’abril

a les 12 hores

a la Sala d’exposicions de

l’Escorxador