sitges mónREVISTA DEL CONSELL MUNICIPAL DE COOPERACIÓ, SOLIDARITAT I PAU DE SITGES

N Ú M . 6 - h I V E R N - 2 0 0 9 / 2 0 1 0

projecte: amics de kamba beó neré

sitgesmon@sitges.cat

entrevista a john carlinreunió a sitges d’experts sobre drets humans dels indígenes amb el relator de l’onu

ix jornades solidàries

futur per a la lana per rita marzoa

carles qu erol e ns parla de l’exposició de henry bu ckley

Volem l’Alícia, el Roque i l’Albert a casa

Els membres del consellde cooperació, solidaritat i

pau són:

un representant de cada Partit Polític de

l’ajuntament: psc, ciu, nou Horitzó, pp, erc, icv-euia,

Acció per Sitges

un representant de cada Entitat:

ConosudCreu Roja

fadessetem

Sitges Solidariamics de kamba beó neré

Persones a títol individual

descobreix les ong

www.unescocat.org

www.msf.es/

www.greenpeace.org/espana/

http://www.combat-monsanto.org/

www.camisetasolidaria.com

ww

w.t

uri

smo

-res

po

nsa

ble

.org

www.dretshumans.cat/

Volem l’AlíciA, el Roque i l’AlbeRt A cAsA. Tant de bo que quan arribi aquesta publicació a les vostres mans aquest encapçalament hagi quedat obsolet perquè el segrest dels cooperants de la

caravana de Barcelona Acció Solidària s’hagi solucionat amb la tornada, sans i estalvis, de l’Alícia, el Roque i l’Albert. Aquesta acció lamentable ens ha de servir al conjunt dels ciutadans per valorar la tasca, el compromís i la dedicació dels centenars de cooperants que treballen per corregir situacions de desigualtats, arriscant sovint la seva vida per assumir com a pròpies les dificultats i injustícies alienes. Certament, el recorregut i l’acció de la caravana solidària no semblava de les més perilloses. A moltes regions del món els i les cooperants treballen en condicions a priori molt més agressives per a la seva seguretat amenaçada per interessos econòmics o de poder. Aquest fet ens ha de sensibilitzar encara més de què, darrera de les desigualtats i de moltes situacions d’emergència humanitària, hi han grups organitzats que se n’aprofiten, instrumentalitzen o directament s’oposen a iniciatives reparadores de la injustícia. Sovint sentim discursos que frivolitzen amb les activitats de les Organitzacions no Governamentals de Desenvolupament. Episodis com aquests ens mostren la part més crua de les conseqüències que poden patir les persones que es posen al servei d’una acció compromesa, generosa, solidària, rigorosa i transparent. El nostre reconeixement a totes elles.

editorial

3editaAjuntament de Sitges

consell de RedaccióGabi SerranoJosé Luís CarolCarla JordàLita Imaz

Fotografia PortadaCaravana Solidària amb l’Àfrica OccidentalBarcelona Acció Solidària

FotografiesJoaquim Costa

Disseny i maquetacióVideoPressMedia.com

impressióGràfiques DelfosDipòsit legalB-21387-20 07

consell municipal de cooperació, solidaritat i PauL’EscorxadorC/ Carrer Joan Maragall, 3608870 SitgesTel. 93 811 22 32sitgesmon@sitges.catwww.sitges.cat

Impresa en paper ecològic

Amb el suport de:

Gabi serrano, regidor de cooperació, solidaritat i Pau

4

ajuts atorgats en matèria de cooperació al desenvolupament

el Ple De l’AjuntAment VA APRoVAR PeR unAnimitAt les PRoPostes D’Ajuts A PRojectes en mAtÈRiA De cooPeRAciÓ Al DesenVoluPAment i De cAmPAnYes De sensibilitZAciÓ A les entitAts De sitGes.

projectes 2009

2009Projectes de cooperació al desenvolupament

construcció d’un molí per moldre cereals al poble e Goabga a ouagadougou (burkina Faso)Entitat que va l’any passat va demanar subvenció a l’Ajuntament per primera vegada. Enguany es tracta d’un altre projecte. Es valora amb 72 punts sobre un total de 100. Tot i que l’entitat no té molta experiència en projectes de cooperació al desenvolupament, s’ha tingut en compte la seva participació activa al Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau. La contrapart és de total confiança i han assolit els objectius pels qual se’ls hi va atorgar la subvenció l’any passat. Pel que fa als criteris geogràfics i els de suport a l’economia social, tenen la màxima puntuació, segons els barems establerts a les bases. Tanmateix, el projecte incideix en els sectors més desfavorits de la població de la comunitat beneficiaria: respecta el medi natural, té en compte la participació dels implicats i té incidència en la consolidació de processos de pau, sistemes democràtics i participatius.

AssociAciÓ D’Amics De KAmbA beÓ neRÉ Import destinat: 2.500 €

Vale verde Fashion. outra economia acontece.El projecte que presenta aquesta entitat ja rutlla. De fet, l’any passat va rebre subvencions de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat del Vallés i Canyelles. Aquesta entitat participa activament en les campanyes de sensibilització que es fan a la nostra vila. També té experiència en projectes de desenvolupament i col·labora amb d’altres entitats ciutadanes. Participa activament en el Consell Municipal de Cooperació i la contrapart està completament consolidada (Unisol Brasil). ha obtingut una puntuació de 86 punts sobre un total de 100. Té la màxima puntuació pel que fa als criteris geogràfics, als projectes de suport a l’economia social, que respectin el medi natural i la cultura de la comunitat beneficiària. Amb caràcter de permanència té en compte la participació dels implicats i la incidència en la consolidació de processos de pau i de sistemes democràtics i participatius.

Assoc. De cooPeRAciÓ int. noRD-suD (conosuD) Import destinat: 10.000 €

Potabilització, canalització d’aigua i aprofitament agrícola. Poblament de boca de Yumurí (cuba)Aquesta entitat enguany ha presentat dos projectes. Pel que fa al primer: Potabilització i canalització d’aigua al poblament de Boca de Yumurí i aprofitament agrícola. Es tracta d’un projecte amb el qual l’Ajuntament de Sitges ja fa dos anys que hi col·labora. Així doncs, es considera convenient donar-li continuïtat i més tenint en compte que amb l’aportació d’enguany el projecte es donarà per finalitzat. Aquesta entitat participa activament en les campanyes de sensibilització que es fan a la nostra vila, també té experiència en projectes de desenvolu-pament i col·labora amb d’altres entitats ciutadanes. Participa activament en el Consell Municipal de Cooperació i periòdicament realitzen viatges de seguiment per fer un seguiment in situ del projecte. ha obtingut una pun-tuació de 75 punts sobre un total de 100. Pel que fa als criteris geogràfics i els de suport a l’economia social tenen la màxima puntuació, segons els barems establerts a les bases. Tanmateix, el projecte incideix en els sectors més desfavorits de la població de la comunitat beneficiaria, respecta el medi natural, té en compte la participació dels implicats i té incidència en la consolidació de processos de pau i sistemes democràtics i participatius.

Assoc. Foment i AjuDA Al DesenVoluPAment econòmic i sociAl (FADes) Import destinat: 6.800 €

camp anyes de sensibilitzaciósitGes soliDARi Import destinat: 2.800 €

Cicle de Primavera de les VIIIes Jornades SolidàriesDrets humans i ciutadania global: ELS DRETS hUMANS A LA TEVA MÀ.

sitGes soliDARi Import destinat: 7.500 €Cicle de Tardor de les IXes Jornades SolidàriesPer una cultura de la no violència i la pau: PASSA’T A LA PAU. TRENCA AMB LA VIOLèCIA

5

PrOJEcTe 2009 consell de cooperació, solidaritat i pau

PRoJEcte del 2009Amics De Kbn es VA FunDAR A sitGes A PRinciPis Del 2008, encARA que AlGuns Dels seus membRes jA FeiA FoRçA temPs que ReAlitZAVen PRojectes. PRinciPAlment el seu secRetARi que És AlhoRA PResiDent De KAmbA beÓ neRÉ A buRKinA FAso. en DibAnGo, com el coneix tothom, És un buRKinAbÉs que Viu A cAtAlunYA PeRò que no obliDA el seu PAís.

L’Associació KAMBA BEÓ NERÉ, que en llengua more vol dir: per un mi-llor futur dels infants, desenvolupa la seva ac-tivitat al barri de Larlé, a Ouagadogou, la capi-tal, i a diferents pobles

de Burkina Faso. L’Associació es va fundar al 2004 davant la necessitat, visualitzada i viscuda pels joves i adults del barri, de crear unes condicions que mi-lloressin la situació de vida dels infants del seu barri: pobresa extrema, malalties endèmiques amb manca de recursos materials i econòmics per afrontar-les, emigració dels progenitors als països veïns i manca o inacabament de l’escolarització. L’AKBN va promoure un espai de trobada dels menors que patien les si-tuacions abans descrites i van potenciar principal-ment l’escolarització i la formació laboral d’aquests menors, cobrint els dèficits familiars i donat suport als progenitors vers aquestes obligacions educati-ves. Actualment compta amb uns 250 socis. Atenen en diversos projectes a un centenar d’infants.

Anys després es va fundar Amics de KBN que va ini-ciar les seves activitats buscant ajudes per escola-ritzar nens i nenes del barri de Larlé. El primer any van escolaritzar-ne uns trenta amb el suport del Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i As-sistents Socials. L’any passat trenta més amb el su-port de l’Ajuntament de Sitges. Enguany, el projecte és la millora en la qualitat de vida de dones i nenes amb un moli de farina, que els permetrà moldre de manera automàtica els cereals a la població de Goabga i voltants. El molí també millorarà en gene-ral la salut de les dones, ja que la tasca de moldre a mà o amb morter les desgasta molt físicament i el seu benestar físic no serà tant precari. A més facili-tarà la dedicació de les dones a altres tasques que ajudin al propi desenvolupament i el del poble on viuen. Contacte: info@kambabeonere.org

Voluntaris de la contrapart amb els nenes i nenes que van rebre la subvenció de Sitges l’any 2008.

A la inauguració van assistir un gran nombre de dones que van organitzar una festa a l’exterior de la caseta del molí.

Inauguració del molí el dissabte 19 de desembre de 2009.

6

entrevista a John Carlin autor del llibre “El factor humà”

entrevista

John Carlin va néixer a Londres en 1956, de pare escocès i mare espanyola. Va estudiar Llengua i Literatura Anglesa a la Universitat de Oxford, però la seva vocació professional ha estat el periodisme. Al 1981 va començar a exercir com periodista pel Buenos Aires he-rald. Després va ser co-rresponsal per la BBC,

The Times i The Inde-pendent, en països com Mèxic, El Salvador, Sud-àfrica i Estats Units. L’any 2000 va guanyar el Premi Ortega i Gasset de Periodisme. Entre els seus llibres destaca “heroica terra cruel” (Seix Barral, 2004), que reuneix les seves cròniques i reportatges com corresponsal a Sud-àfrica des de 1989 i “El factor humà” que ha es-tat publicat en quinze països. El llibre s’ha situat tant a Estats Units com a Anglaterra en la llista dels llibres més venuts, segons The New York Times.

Ara, “El factor humà” s’ha traslladat al cine amb ‘In-victus’, una pel·lícula de la Warner Bros. La protago-nitza en Morgan Freeman (Nelson Mandela), Matt Damon (capità de la selecció sud-africana François Pienaar) i Scott Eastwood. Dirigida per Clint Eastwood, es va estrenar als Estats Units i Sud-àfrica el passat 11 de desembre de 2009, i a Espanya està previst que la puguem veure a partir del 29 de gener de 2010. John Carlin al 1998 va fixar la seva residència a Sitges. Treballa per al diari El País i és col·laborador habitual de l’Observer i The New York Times.

quant de temps va estar a sud-Àfrica? Del 89 fins el 95, amb base en Johanesburgo, treballant pel The London Independent i, del 95 fins el 98, vaig ser co-lumnista setmanal del Sunday Independent de Sud-àfrica. Vaig viure l’últim any del apartheid pur i dur i la seva caiguda, l’alliberament de Nelson Mandela,

l’extrema violència que es va desfermar durant el procés de negociacions constitucionals i les prime-res eleccions democràtiques en la història d’aquell país. Vaig veure sovint a Mandela. Durant la meva darrera setmana a Sud-àfrica, Mandela em va convi-dar a un menjar i va donar un petit discurs sobre mi. Mai m’he sentit més orgullós.

És cert que mandela era un líder sense rostre? A Mandela no el coneixia gairebé ningú, no hi havia fotos i, si les havia, no es publicaven. Durant l’apartheid no es permetien visites a la presó, era un símbol viu que nin-gú coneixia. Per exemple, en el llibre es mostra la pri-mera foto que li van fer després de 15 anys de presó.

com va començar tot? Dos anys després de deixar la presidència, l’agost del 2001, vaig visitar a Nelson Mandela i li vaig proposar la idea d’escriure aquest llibre, que tracta de la pacífica transferència de po-der de la minoria blanca a la majoria negra, el pas de l’apartheid a la democràcia. Van ser deu anys, des de 1985, quan Mandela encara a la presó, va iniciar el seu primer contacte polític amb el govern. Llavors ja par-lava del “genocidi moral” que va suposar l’apartheid. Sense camps de la mort, però amb el cruel extermini del respecte d’un poble per sí mateix. El meu llibre se-ria un relat que mostrés el seu geni polític i el talent que va desplegar per tal de guanyar-se la gent per a la causa, tant blancs com negres, apel·lant a les seves millors qualitats. Mandela va fer una autentica revo-lució. Va donar al món una lliçó d’intel·ligència i de capacitat de perdonar. Va negociar la revolució.

què té nelson mandela per captivar a tots? Man-dela Màgic. hi ha una alguna cosa en ell, un aura, que provoca aquest efecte emocional en la gent. Un impuls cap a la bondat, la humanitat i la noblesa.

entrevistajohn cARlin És un ReconeGut PeRioDistA inteRnAcionAl i escRiPtoR que Amb lA seVA últimA obRA “el FActoR humÀ”, ens mostRA PAs A PAs com nelson mAnDelA VA AnAR conquistAnt el coR De totA lA PoblAciÓ De suD-ÀFRicA. ARA RetoRnA De l’estRenA De “inVictus”, unA Pel·lículA bAsADA en el seu llibRe i que s’AnunciA com A obRA mestRA.

J. CarlinC by Gisele Wulfsohn “el somni que el VA mAnteniR Viu A lA PResÓ,

VA estAR el mAteix que VA teniR mARtin lutheR

KinG jR, que un DiA lA Gent Del seu PAís seRiA

jutjADA, no Pel coloR De lA seVA Pell, sinÓ Pel

seu cARÀcteR” nelson mAnDelA

7

Com Mandela va salvar una nació gràcies a l’esport

entrevistaentrevistaMandela aconsegueix guanyar-se fins i tot als ene-mics acèrrims, els que haguessin volgut veure’l mort. ‘És el meu president’, cridaven enfervorits els afrikà-ners ex pateanegros i ressentits a l’estadi. En contac-te amb ell et sents millor persona. La seva capacitat d’empatitzar és gairebé sobrenatural. En bona part, amb aquest llibre he volgut comunicar, transmetre a la gent el geni i la grandesa de Mandela. hi ha un consens en el món que Mandela és un gran home, però molta gent ignora perquè. Aspiro que llegint “El factor humà”, s’entengui.

mandela volia unir al país mitjançant l’esport.Sí, ho tenia tot pensat i va anar donant els passos ade-quats en cada oportunitat que se li presentava. Man-dela sabia que l’esport té la capacitat de transformar el món, d’inspirar, d’unir a la gent com poques altres coses. L’esport té més capacitat que els governs de poder derrocar barreres racials. Em va reconèixer que a Barcelona al 92 es va adonar de les emocions que desperta l’esport. Llavors va pensar en utilitzar-les per reconciliar a blancs i negres en una pau du-radora. Tota l’energia de Mandela es va concentrar

en un objectiu “la final de la Copa del Món de Rugby el 1995”. Aquest seria el punt culminant del llibre i Mandela em va donar la seva benedicció.

què eren els springboks per a la població negra? Els negres odiaven als afrikàners i els seus equips de rugby i sempre donaven suport a l’equip visitant o el contrari. Els Springboks reunien tots els símbols de la repressió dels afrikàners, el seu himne, la seva bandera, els seus jugadors, el capità de la selecció sud-africana, François Pienaar, fill de l’apartheid, el gegantesc Morné du Plessis, manager de l’equip. En-cara que va ser aquest qui va tenir la idea d’ensenyar als Springbooks a cantar el Nkosi Sikelele, la part ne-gra del nou himne nacional. Mandela i ell tenien una mateixa missió impossible: convèncer als negres perquè fessin una tomb històric i donessin suport als “boks”, el complement ideal a les iniciatives de Mandela: “un equip, un país”. L’efecte dels jugadors blancs cantant l’himne revolucionari de protesta i alliberament dels negres va trastocar la idea con-vencional que tenien els negres dels jugadors blancs que cantaven cançons racistes i violentes. Els blancs

John Carlin autor del llibre “El factor humà”

8 entrevistaentrevistahavien d’aprendre l’himne en “xhosa” i, dels 24 juga-dors, només dos parlaven en aquesta llengua.

mandela sabia molt bé el que es feia? Sí. El dia abans de la final va visitar a l’equip de la selecció de rugby i el jugador hennie le Roux li va regalar la gorra verda de l’equip i va agrair-li que hagués vin-gut a donar-los ànims. Mandela es va posar aquella gorra a la cerimònia d’inauguració del torneig. Però també va posar-se-la quan va anar a visitar el barri més pobre dels zulus, que es seguien matant els uns als altres, duent al cap el símbol dels afrikàners, el que més odiaven els negres. Els va demanar als lí-ders que tinguessin afecte als Springbok. “Vegeu aquesta gorra que duc -va dir- és en honor als nos-tres nois, que juguen contra França demà a la tarda”. El van esbroncar, però Mandela els va dir, “no sigueu curts de mires, no us deixeu dur per les emocions. Cal pagar un preu, igual que els blancs han de pagar. Ells tindran que obrir els esports als negres”. Al final va aconseguir que els líders propaguessin la idea.

Però l’equip de sud-Àfrica no era el favorit del mundial? No, però tampoc ningú hagués apostat per ell anys enrere i ara era el presi-dent del país. Que els Springboks guanyessin el mundial també era demanar molt. No obstant això, els guardaespatlles negres de Mande-la, després de les dues primeres vic-tòries, van començar a interessar-se per l’equip i preguntaven sobre el joc a altres com-panys blancs, fins que el rugby es va convertir en tema de conversa. Mandela va sortir i els va animar a guanyar contra tot pronòstic. Amb el seu carisma va aconseguir guanyar-se el de tots. I que el seu equip guanyés el mundial.

i ara l’estrena de la pel·lícula que ha sortit poc després del llibre. Sí, la història va anar de la se-güent manera: abans d’escriure el llibre, vaig enviar una sinopsi perquè circulés pel mundillo del cine-ma. Els agents d’hollywood l’anaven distribuint. Poc després, “El País” em va enviar a Clarksdale (Missis-sippi), un recòndit lloc del profund Sud d’USA. Allà el destí em tenia preparada una sorpresa. Jo hi vaig

anar per escriure un article sobre la pobresa extrema d’aquella població surenya que es dedicava al cultiu del cotó, i m’acompanyava com cicerone Bill Luckett, advocat i home important de la regió. Luckett em va convidar a conèixer a Morgan Freeman i ens vam dirigir a l’aeroport a rebre’l.

Ell va arribar pilotant el seu propi jet. Era una calorosa nit de juny de 2006 i els tres ens vam anar al restau-rant Madidi (www.madidres.com) propietat compar-tida entre Luckett i Freeman. Mentre Luckett va anar a buscar vi, Freeman, que és molt reservat, romania ab-sent fullejant un periòdic. Jo intentava atreure la seva atenció i no se’m va ocórrer altra cosa que dir: “avui és el seu dia de sort, tinc una pel·lícula per a vostè”. Free-

man va respondre estranyat: Què m’està dient? Doncs, que tinc una història sobre Mandela -vaig res-pondre-. Va resultar que Freeman coneixia la història i l’havia llegit. El que jo no sabia és que Morgan Freeman feia temps que buscava un bon guió per interpretar a Man-dela, un personatge que admira de forma profunda. A partir d’aquell moment tota la maquinària es va engegar i li vaig anar explicant la idea i la història. Morgan Freeman va quedar tant convençut que va parlar amb Clint Eastwood, perquè la dirigís. Per això hi ha tan poca di-ferència entre la sortida del llibre i la pel·lícula. Estic molt satisfet amb la interpretació de Morgan Free-

man, que té una sorprenent semblança amb Mandela i broda el seu paper.

i ja per acabar. com és que va escollir sitges com lloc de residència? Vaig conèixer Sitges realitzant una entrevista al llavors entrenador del Barça, Boby Robson. Em va enviar el Wasington Post i la meva visita va ser molt agradable. Boby era un enamorat de Sitges, em va fer de guia, em va dur per tot arreu, i em va transmetre l’amor per aquest poble, la seva arquitectura, la seva gastronomia, la seva cultura, la seva gent i les seves festes... Poc després em va arri-bar l’oferta de treballar pel diari El País i no m’ho vaig pensar dues vegades. Vaig escollir Sitges com la ciu-tat ideal per viure a Espanya. Per això sóc aquí.

Pòster promocional de la pel· licula.

9notícies del mónnotícies

Una resolució del Parlament Europeu emesa el passat mes de setembre, pretén que el FMI desenvolupi i apliqui una normativa per poder cobrar una taxa mundial sobre les transaccions financeres, seguint el model de l’anomenada taxa Tobin. El impost serviria per frenar l’especulació dels mercats i omplir les arques públiques dels estats, buides en part per la sortida d’ajudes al sector bancari per estabilitzar l’economia. L’objectiu seria renovar el contracte econòmic i social entre les entitats financeres i les diferents societats, i així poder generar beneficis públics i que els estats es protegeixin dels possibles riscos, recaptant més en els bons temps.

El que no es diu en aquest acord de la UE és quin gravamen hauria d’aplicar-se a les operacions. Es remet l’encàrrec al FMI. La iniciativa només es con-sidera viable si s’aplica a escala global -per evitar fugides de capitals- i ve apadrinada pel primer ministre Gordon Brown, qui va demanar als països del G-20 que adoptin una taxa d’aquest tipus.

El secretari del Tresor, Tim Geithner, va adver-tir llavors que Estats Units no hi donarà suport, encara que comparteix l’objectiu de protegir els contribuents de nous i costosos rescats banca-ris. Però Brown, que compta amb el suport de la Unió Europea, es resisteix a llençar la tovallola.

Aquests ingressos podrien dedicar-se, per exem-ple, a finançar ajudes pel desenvolupament dels països més pobres. Una partida que s’està veient afectada per la disminució pressupostària dels estats. Els Vint-i-set han encarregat a la Comissió Europea que estudiï noves “mesures innovado-res” per limitar els riscos i protegir als ciutadans de noves crisis. Al FMI se li demana que estudiï, a més d’aquesta taxa sobre les transaccions, “tota la gamma d’opcions”, especialment “les taxes d’assegurances i els fons de resolució”, un esque-ma similar al fons de garantia vigent a Espanya finançat per bancs i caixes.

lA ue PRessionA Al Fons monetARi inteRnAcionAl (Fmi) PeR GRAVAR les oPeRAcions FinAnceRes.

en soliDARitAt Amb el cooPeRAnts cAtAlAns seGRestAts A mAuRitÀniA.

Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI), ha reconegut tenir segrestats des del 29 de novembre als cooperants catalans Alicia Gómez, Roque Pas-cual i Albert Vilalta. Membres de

l’ONG Barcelona Acció Solidària que va organitzar la Caravana Solidària amb l’Àfrica Occidental, de la qual formen part. El dimecres 9 de desembre van arribar a Barcelona els altres 48 membres integrants de l’expedició, després de realitzar la feina de trans-port i entrega de material, motiu del seu viatge.

Al seu blog http://www.caravana-solidaria.blogspot.com/ hem pogut llegir: ”Tot suportant, cadascú al seu ritme, l’esgotament físic i anímic al que ens ha portat el malaurat incident, voldríem demanar-vos que us mantingueu ferms i esperançats en el retorn dels nostres estimats; que participeu activament en els actes col·lectius que s’organitzin per a mantenir viva l’exigència del seu alliberament i que feu servir el blog, a mena de fòrum, per a comunicar-se entre nosaltres, donar ànims, suggerir idees, accions, crítiques,... El que sigui, menys tancar-se a casa i deixar passivament que els esdeveniments facin el seu curs”.

Des de la redacció de Sitges Món volem fer-vos arribar la nostra solidaritat i suport.

més informació www.caravanasolidaria.org

Pujant al ferry.

passa’t a la pau. trenca amb la violència

10

Un cop més, les Jornades Solidàries s’han presentat com un projecte ampli i les activitats es realitzaran en dos cicles: tardor 2009 i primavera 2010. S’han incorporat a l’organització les entitats Amics de Kamba Beó Neré i FADES i han comptat amb la participació de la Societat recreativa El Retiro, els IES Joan Ramon Benaprès i Vinyet i l’Escola Pia. hi col·laboren també un grup de joves sitgetans encapçalats per en Dani Tree. El cartell ha estat realitzat a partit d’un gravat creat per en Jaume Aldabó, artista i professor de la nostra vila. “Passa’t a la Pau. Trenca amb la violència” és el lema d’enguany amb el qual els organitzadors volen fer una crida a tothom a comprometre’s amb la pau i per la pau, a fer del nostre món un lloc més habitable on els conflictes es resolguin d’una manera dialogada.

El cicle de Tardor de les IX Jornades Solidàries es va iniciar amb un ple absolut a La Fragata. Els organit-zadors calculen que quasi un miler de persones van assistir a la Fira d’Entitats i Comerç Just, on hi partici-paren diverses ONG de Sitges i de la comarca. Aquest ple, però, va ser gràcies a la massiva assistència de públic jove al concurs de graffiti, organitzat amb la

col·laboració de l’IES Joan Ramón Benaprès i el suport l’IES Vinyet i l’Escola Pia. hi van participar vuit nois i una noia que en taulons van pintar obres relaciona-des amb el lema de les Jornades. L’elecció del guan-yadors es va fer mitjançant votació popular. Els pre-miats van ser: Guillem Rodríguez Noguera, 1r premi; Daniel Lucas Pastor, 2n premi i 3r premi ex aequo per Carlota de la Guardia i Francisco Morales de la Coba. Aquest joves disposaran el proper Sant Jordi d’una gran paret a l’IES Joan Ramon Benaprès per pintar els seus dibuixos. Desprès, joves i no tant joves van poder escoltar als MC Beteta i Rost, que amb les seves lletres provocadores i inconformistes, es van sumar en un hip hop per la pau.

La tarda va començar amb una presentació d’en Pep Callau que, amb un to reflexiu, ens va apropar a les diverses situacions de violència que es donen en el nostre món. A continuació en Pep i els Pepsicolen van realitzar varies actuacions amb la participació activa dels nombrosos nens i nenes que hi eren presents. Com sempre, van haver tallers relacionats amb el contingut de les Jornades, una xocolatada de

ix jornades solidàr

ies

les joRnADes soliDÀRies sÓn un esPAi De ReFlexiÓ Al VoltAnt Del que PAssA en el nostRe mÓn. enGuAnY PRomouen els VAloRs De lA no ViolÈnciA i lA PAu, Amb l’objectiu D’AFAVoRiR el cReixement D’unA consciÈnciA cíVicA que PRessioni DemocRÀticAment A FAVoR De lA PAu.

En Pep Callau i els Pepsicolen amb un to lúdic van animar al public alhora que els feien reflexionar sobre la pau.

11

passa’t a la pau. trenca amb la violència

comerç just, acompanyada enguany d’uns melindros, obsequi dels alumnes de l’Escola de Restauració de l’IES Joan Ramon Benaprès, i una exposició d’Intermón Oxfam sobre les “Dones refugiades als camps del Txad”. La periodista sitgetana Rita Marzoa, presentadora i directora del programa “Solidaris” a Catalunya Ràdio, recentment guardonat amb el premi Catalunya Social 2009 de la Generalitat de Catalunya, va llegir el manifest de les Jornades Solidàries. El manifest remarcava la necessitat de lluitar per la pau i ajudar a unir els pobles tradicionalment enfrontats com el palestí i l’israelià.

A finals de novembre va tenir lloc un cinefòrum al voltant del poder, els mitjans de comunicació i la violència. Es va projectar la pel·lícula “La cortina de humo” (Wag the Dog) dirigida per en Barry Levinson, amb guió de David Mamet, basada en la novel·la de Larry Beinhart i protagonitzada per Dustin hoffman i Robert De Niro. L’acte va comptar amb la participació Eduard Sanjuán, director del programa de TV3 “30 minuts”.

La primera quinzena de desembre es va poder veure, al Cafè de l’ Art del Retiro, l’exposició de denúncia sobre el conflicte de Txetxènia, organitzada per la Lliga dels Drets dels Pobles i subvencionada per l’Agència Cata-lana de Cooperació al Desenvolupament. L’exposició feia palès, a través de les fotografies, la dura situació que pateix la població txetxena, víctima d’un conflicte silenciat. El conflicte de Txetxènia està encara actiu, tot i que se’n parla poc. Es calcula que, des del 1994, entre una quarta i una cinquena part de la població que hi havia a Txetxènia abans de la guerra ha perdut la vida. Avui la guerra a Txetxènia segueix provocant morts, refugiats, desplaçats i víctimes de tortures i violacions dels drets humans tots els dies. La comunitat interna-cional, i especialment els Estats Units i la Unió Euro-pea, còmplices d’aquest silenci, han decidit estrènyer la mà a Rússia per donar prioritat als seus interessos econòmics i estratègics, i girar l’esquena a Txetxènia i a la seva població. L’objectiu d’aquesta exposició és trencar el silenci sobre el conflicte i denunciar la passi-vitat internacional davant de les constants violacions de drets humans que pateix la població civil.

Amb l’exposició ha finalitzat el cicle de Tardor de les Jornades Solidàries, que tindrà continuïtat la propera primavera amb altres activitats de sensibilització, entre elles el concurs infantil de dibuix.

Obra del guanyador del primer premi del concurs de graffiti, en Guillem Ródriguez.

ix jornades solidàries

Gabi Serrano, regidor de Cooperació; Eduard Eduard Sanjuán, director del programa de TV3 “30 minuts” i Carme Gallego, vicepresidenta de Sitges Solidari a la presentació del cinefòrum.

Antoni Sella, president del Retiro; Marta Ter, representant de la Lliga dels Drets dels Pobles, Gabi Serrano, regidor de Cooperació; Jordi Baijet, alcalde de Sitges i Lita Imaz, en representació de les entitats organitzadores, durant l’acte d’inauguració de l’exposició sobre Txetxènia.

12

reunió internacional a sitges sobre els drets humans

El professor James Anaya, reconegut des de fa molts anys com expert en lleis i destacats defensors dels drets humans del món, va ser escollit l’any passat com a Relator Especial de les Nacions Unides sobre la Situació dels Drets humans i Llibertats Fonamentals dels Pobles Indígenes. La seva tasca és investigar les violacions dels drets humans realitzades contra els pobles indígenes i efectuar recomanacions al Consell dels Drets humans de l’ONU i als Governs de tot el món, a fi de millorar la situació d’aquests pobles.

Va ser a petició del professor Anaya que el Centre UNES-CO de Catalunya i Kreddha (Consell Int. per a la Pau dels Estats, dels Pobles i de les Mi-nories) van organitzar una re-unió a Sitges, on es van aple-gar una vintena d’experts, representants de comunitats indígenes, d’organitzacions internacionals i d’assessors independents per ana-litzar, a porta tancada, les maneres de reconduir els problemes i conflictes que es produeixen com a re-sultat dels principals projectes d’extracció de recursos (minerals, petroli, gas, etc.) en terres indígenes o re-clamades per les comunitats indígenes.

Aprofitant la seva estada a Sitges vam entrevistar al professor Anaya.

ens pot explicar quina és la feina d’un relator? En el meu cas vetllar pels drets dels pobles indígenes, rebre informació sobre violacions, investigar-les, fer recomanacions per posar-hi remei i corregir les situa-

cions. Intercanvio informació amb els governs i estudio les situacions dintre dels països. No tinc potestat de vincular a ningú, el meu treball consisteix a realitzar recomanacions, nor-malment els governs responen, encara que, si no queden més opcions, pot haver un assenya-lament, puc cridar l’atenció i després donar les explicacions al Consell. El que tenim d’especial i que no tenen altres mecanis-mes, és l’autoritat per investigar casos específics i assenyalar-los.

en l’any i mig que duu en el càrrec ha realitzat moltes recomanacions. Sí, per exemple, el passat mes de juny durant els enfrontaments que van haver a Perú entre indígenes i policies, amb el resultat de 31 morts (9 d’ells policies). Vaig visitar el lloc en estat d’emergència i em vaig reunir amb representants del govern, ministres

de relacions socials, interior, defensa, comerç. Vaig visitar el congrés i vaig escoltar a la gent, desplaçant-me al lloc del fets. Finalment, vaig realitzar una sèrie de recomanacions i, a partir d’aquest moment, diguem que es van calmar els ànims.

Un altre cas recent ha estat el d’una comunitat indígena a Panamà, afectada per la construcció d’una represa en una àrea del seu assentament. Al meu despatx va arribar la denúncia de les comunitats i vaig anar a investigar, vaig parlar

relator especial de l’onu

les nacions unides promouen i protegeixen els drets humans de diverses maneres. una d’elles és amb els Relators especials/experts independents els quals poden ser específics per a determinats països, o bé, tenir caràcter temàtic. en total són uns 30 diferents per a diversos temes i gairebé tots responen davant del consell de Drets humans, un cos intergovernamental. són 47 els estats membres en aquest consell de Drets humans, que és l’entitat màxima responsable dintre del sistema per vetllar pels Drets humans.

James Anaya, relator especial de les Nacions Unides sobre la situació dels drets humans i les llibertats fonamentals dels pobles indígenes.

13

dels pobles indígenes presidit pel relator especial de l’onu

relator especial de l’onureunió internacional a sitges sobre els drets humans

D’esquerra a dreta: Xavier Badia, director de la l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets humans; Michael van Walt van Praga, president executiu de Kreddha International; Onno Seroo, responsable de relacions institucionals del Centre UNESCO de Catalunya; el professor Anaya, relator especial de les Nacions Unides sobre la situació dels drets humans i les llibertats fonamentals dels pobles indígenes i Gabi Serrano, regidor de Cooperació. A la clausura del seminari també va assistir Andreu Felip director de la Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

amb els representants del govern i de la comunitat. Vaig assenyalar uns errors molt greus, com perquè no es va fer una consulta adequada als indígenes, ni es van respectar els drets territorials, etc. Fa poc vaig presentar el meu informe a Ginebra i en conseqüència el Govern de Panamà ha tingut que explicar el que estava fent d’acord amb les meves recomanacions. També realitzo avaluacions de països, per exemple Austràlia, on vaig estar quinze dies per tot el país i vaig treure’n les conclusions en un informe global.

Després d’emetre un informe i les recomanacions, què succeïx? Depèn. Normalment fem el seguiment i deixem passar un temps prudencial. En moltes ocasions recomano canviar o modificar lleis. Per exemple, a Xile, el meu antecessor Rodolfo Stavenhagen en el seu informe, va recomanar una reforma constitucional per incloure els Drets dels Pobles Indígenes. Al cap d’un temps em van arribar queixes dels indígenes i vaig visitar Xile per veure com anaven les coses. Vaig haver fer una sèrie de suggeriments consensuats amb els indígenes.

qui i com es pot sol·licitar la col·laboració del relator en un conflicte? Quan ens arriba una queixa avaluem si és una queixa d’un grup que està sent marginat o és discriminat, i si tenen una cultura diferent als dominants. Si m’arriba un assumpte

internacional centrat en els indígenes, ens en ocupem. Puc rebre informació de qualsevol part implicada, però prefereixo tractar directament amb els propis indígenes i els seus líders. Després contrasto la informació i, si tot quadra, redacto una carta i sol·licito informació del govern en qüestió. Quan rebo la resposta, acostumo a reunir-me amb les parts a Nova York o Ginebra. També poden convidar-me, com va passar a Panamà, o jo puc sol·licitar realitzar una visita a la zona afectada i comprovar les diferents versions de les parts implicades.

quins pobles indígenes estan ben organitzats i han aconseguit que es respectin els seus drets? Pocs estan reconeguts, però ben organitzats hi ha molts. A EUA, Mèxic, Canadà, Perú hi ha comunitats ben organitzades. Les definicions de grups indígenes varien segons els països. Per exemple, la posició de Xina és que no hi ha pobles indígenes, només són grups ètnics menors de 50.000 persones. En canvi, a Rússia, on aniré a fer una avaluació, hi ha diversos grups que són considerats indígenes.

Per finalitzar què opina dels arrendaments de grans extensions de terres entre governs? Estem avaluant aquest problema a Àfrica, perquè són grups marginats que estan sent desposseïts de les seves terres tradicionals.

14

Henry Buckley, la guerra civil i Sitges

bucKleY es VA cAsAR Amb unA sitGetAnA en PlenA GueRRA ciVil. FA uns AnYs lA seVA netA VA tRobAR FotoGRAFies inÈDites De lA GueRRA. mAteRiAl que ARA s’hA utilitZAt PeR ReAlitZAR unA exPosiciÓ FotoGRÀFicA Recentment clAusuRADA, PeRò tAmbÉ hA estAt un Reconeixement Públic A lA PeRsonA i lA seVA tAscA en DeFensA De lA DemocRÀciA.

Carles Querol i Rovira (Sant Sadurní d’Anoia,1946), llicenciat en història moderna per la Universitat de Barcelona i comissari de l’exposició henry Buckley a l’edifici Miramar, ens explica que en la recuperació de la Memòria històrica molts nets, fan el que no han fet els seus pares: busquen i troben documentació (car-tes, fotos, documents,...) que són de gran valor i utilitat per reconstruir la història. Tal com ha succeït a Sitges quan, setanta anys després de la Guerra Civil, Patrícia Buckley ha recuperat fins a 200 fotografies que han permès crear un fons fotogràfic inèdit del seu avi com a corresponsal de guerra.

Les fotos, trobades a unes golfes del carrer Major de Sitges, mostren el treball de un fotògraf ocasional. Ell era un bon periodista, que va aprofitar aquells mo-ments històrics per emportar-se algun record visual. Aquells records s’han convertit en documents his-tòrics, dipositats per voluntat de tota la família Barc-kley al Arxiu històric de Sitges i a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès de la Generalitat de Catalunya. Tal com va dir Ramón Buckley, fill d’en henry, a la inauguració de l’exposició “hem recuperant l’anima, i l’esperit de Buckley. El que el meu pare va representar en vida és el que es mostra l’exposició organitzada a Sitges”.

Querol ens explica que, quant va finalitzar la guerra, Buckley va recollir la informació dels darrers deu anys 1929-1939 i va escriure el llibre “Vida i Mort de la Re-pública Espanyola”, amb l’objectiu d’alertar als seus

compatriotes del que havia passat. Volia obrir els seus ulls sobre el feixisme que se’ls venia a sobre. El llibre es va publicar a Londres el 1939, però, per desgràcia, l’edició va ser destruïda gairebé en la seva totalitat per una bomba incendiària alemanya. Van quedar, com a molt, cent exemplars. Fins el 2004 el llibre no es va publicar a Espanya i ara, coincidint amb la mostra, l’Ajuntament de Sitges ha col·laborat en la primera edició en català de les seves memòries (Edicions i Pro-postes Culturals Andana, SL). Els especialistes consi-deren l’obra com un dels testimonis més significatius d’aquella etapa històrica.

Les imatges fotogràfiques de Buckley no s’havien exhibit fins ara i només algunes s’havien publicat a la premsa comarcal del Penedès. Es tracta, per tant, d’un material inèdit de gran valor històric. A més, Car-les Querol ha demostrat que moltes d’aquestes fotos les va fer el mateix dia, instant i lloc que altres fetes per Robert Capa. Mentre Capa era un reporter gràfic professional, Buckley les prenia com un record privat. Lo seu era l’escriptura, el periodisme. L’obra de Buc-kley va ser, un al·legat contra el feixisme i també una dura crítica al poble anglès i als seus dirigents, que es van desentendre del que succeïa a Espanya, donant l’esquena a la causa republicana.

henry Buckley. Fons henry Buckley. Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès de la Generalitat de Catalunya (ACAPGC).

La població civil de Terol fugint de la ciutat a causa dels bom-bardejos de l’aviació franquista. Foto inèdita de henry Buckley. Fons henry Buckley (ACAPGC).

17notícies del mónlA cooPeRAciÓ cAtAlAnA APostA PeR RePlAntejAR les ActuAls Polítiques AlimentÀRies.

El primer dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de Nacions Unides és reduir a la meitat el percentatge de persones que pateixen fam abans de l’any 2015. És per aquest motiu que és necessari replantejar les actuals polítiques alimentàries que, en gran mesura, expliquen perquè hi ha fam al món. Enguany, segons les dades de l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) de Nacions Unides, la malnutrició afecta a més de 2.000 milions de persones i, per primera vegada, la població que pateix fam i subalimentació supera els 1.000 milions.

Davant d’aquestes xifres i per invertir aquesta situació, des de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i Acció humanitària (DGCDAh) de la Generalitat es vol posar l’accent en la necessitat d’abordar estructuralment les causes de la fam al món i incidir, sobretot, en l’actual producció, comerç i consum agroalimentaris. Es creu que cal replantejar-se les actuals polítiques alimentàries i promoure obertament el dret a la sobirania alimentària dels pobles del Sud, contribuint a la millora de l’accés i control dels recursos productius per part dels petits productors i tambbé recuperant un teixit productiu bàsic que enforteixi l’agricultura familiar. Cal un comerç local, nacional i internacional basat en l’equitat.

El director general de Cooperació al Desenvolupa-ment i Acció humanitària de la Generalitat, David Mi-noves, ha explicat que “davant de la crisi alimentària al Sud, la cooperació internacional sol respondre en-viant ajut alimentari d’emergència. Però, si realment volem incidir en la transformació de les causes de la subalimentació, la cooperació al desenvolupament ha d’apostar per un model que afavoreixi la sobirania alimentària, entesa com el dret dels pobles a definir la seva política agrària i de producció d’aliments. No hem d’oblidar que aquestes polítiques han de donar resposta a un dret, el de l’alimentació, considerat un dret humà fonamental per Nacions Unides”.

iecAh i msF PResenten l’inFoRme “l’AcciÓ humAnitÀRiA en 2008-2009: l’AjuDA Resisteix A lA cRisi” .

L’Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció hu-manitària (IECAh) va presentar el pasat 15 de desembre l’informe “L’Acció humanitària en 2008-2009: l’ajuda resisteix a la crisi”. Editat amb la col·laboració de Metges Sense Fronte-res (MSF) té com a finalitat analitzar l’evolució del sistema internacional i espanyol d’ajuda humanitària.

Entre les seves conclusions, destaca que el finançament internacional de l’ajuda d’emergència es va mantenir a pesar de la cri-si, és una bona notícia que, no obstant això, es va veure entelada per la persistència de de-sastres complexos, oblidats pels donants i per les creixents amenaces contra el treball de les organitzacions humanitàries. Des del punt de vista financer, els fons destinats a Ajuda huma-nitària van arribar als 18.000 milions de dòlars en 2008 (un 20% més que l’any anterior), dels quals, 10.000 milions, provenien de fons pú-blics procedents dels països donants del Comi-tè d’Ajuda al Desenvolupament de l’OCDE .

“Malgrat els dolents presagis que l’impacte de la crisi econòmica podia tenir, aquestes dades aporten cert optimisme, però no podem obli-dar que les debilitats de fons persisteixen any rere any i que limiten l’eficàcia de la resposta a desastres naturals i conflictes”, explica Francisco Rei, codirector del IECAh. Segons l’informe, els patrons de distribució d’aquests fons han can-viat poc, de manera que un any més aquests van tornar a concentrar-se majoritàriament en una desena part dels països en crisi essencial-ment: Sudan, Territoris Palestins, República De-mocràtica del Congo, Afganistan i l’Iraq. Això en detriment d’uns altres, a pesar d’haver-se pro-duït més de 35 desastres complexos en tot el món i que segueixen pendents de solució de-safiaments com la desnutrició infantil (cada mi-nut moren 9 nens menors de 5 anys per aquesta causa), o l’accés a la salut més bàsica.

notícies 15

16

RitA mARZoA, PeRioDistA sitGetAnA hA DesenVoluPAt lA mAjoR PARt De lA seVA ViDA PRoFessionAl Al GRuP D’emissoRes De cAtAlunYA RÀDio i ActuAlment És Al cAPDAVAnt De l’equiP Del PRoGRAmA “soliDARis”. conViDADA PeR l’onG cultuRA, PAu i soliDARitAt, VA PARticiPAR el PAssAt mes D’octubRe Al ViAtGe oRGAnitZAt PeR AquestA onG Als cAmPs De ReGuGiAts PAlestins Al líbAn i síRiA i li hem DemAnAt que ens FAci ARRibAR les seVes imPRessions.

La Lana és la filla d’en Firas. Només té vuit mesos, i com el seu pare, ha nascut en un camp de refugiats palestins al Líban. Al camp de refugiats més perillós i densament poblat d’aquest país àrab, a la perifèria de Saida. La Lana, com el seu pare, no sap si mai sortirà d’aquell camp. Els seus avis materns i paterns van haver de fugir de Palestina l’any 1948, amb els seus besavis, i sort en tenen avui que la fugida fos aleshores, perquè sinó, no tindrien ni tant sols l’estatus de refugiat. Una condició que concedeix l’Unrwa als palestins que van haver de fugir aquell any 48 i els seus descendents, i no pas als milers que van fer-ho en posteriors agressions israelianes. La Lana ha nascut en un camp, com el seu pare, on els palestins no poden sortir-hi ni entrar-hi lliurement. On el seu document d’identitat és de refugiat, i l’estat que els acull no reconeix cap dret. Els palestins dels camps de refugiats, la majoria libanesos de naixement, no poden estudiar a escoles libaneses, no poden ser atesos en hospitals libanesos, no poden treballar en un total de 47 feines, que els estan prohibides, com ara advocats, metges, mes-tres, arquitectes... Sí que poden fer de paletes, electricistes o al servei domèstic. No poden estudiar en escoles públiques, i aquests estudis que els hi facilita l’Unrwa dins els camps, són els bàsics. Una carrera universitària, diplomatura o llicenciatura requereix d’un vi-sat especial, i 10 mil dòlars l’any, cosa que ja els dic que no està a l’abast de la immensa majoria de refugiats palestins al Líban.

Quin és el futur de la Lana? Què és el que en Firas, que va poder estudiar medicina gràcies al su-port d’una ONG i ara treballa al camp on viu, pot oferir a la seva

filla? Mirin de posar-se al lloc d’aquest pare, professional, que viu en una presó a l’aire lliure, des que va nàixer, i ara té més de 30 anys, i té el dret, com qualsevol altra persona, a mirar endavant.

Parlo d’Ain el hiluéh, un camp de refugiats. Ordre dins el caos. Faccions polítiques i militars que recullen tot lo bo i lo dolent que hi ha en territori palestí. Són als camps per mantenir l’ordre social, econòmic, polític i també militar. 80 mil homes, dones i sobretot nens -als camps palestins del Líban més del 50 per cent de la població és menor de 18 anys- superocupen una presó a l’aire lliure, un camp de refugiats envoltat de filferrades, check points, i una actitud no sempre amable, per part del poble libanès. I és que, si bé és cert que la causa palestina és considerada noble i necessària per als libanesos, no és menys cert

futur per a la lanarita marzoa al líban

Rita Marzoa realitzant una entrevista a la periodista Teresa Aranguren, filla de l’històric Aranguren, que té publicats diversos llibres sobre Palestina i el Pròxim Orient, va treballar de corresponsal molts anys a la zona i va ser testimoni de la invasió israeliana del 82 al Líban i de les massacres de Sabra i Xatil·la. Ara és membre de la corporació de TVE.

17

futur per a la lanarita marzoa al líban

que la necessitat de mantenir-la viva respon al fet que la totalitat del gran nombre de faccions polítiques i religioses representades al Parlament d’aquell país està d’acord en una cosa -i potser l’única- és que un palestí refugiat mai no serà un ciutadà libanès.

Nacions Unides, que va crear expressament per als refu-giats palestins la UNRWA, -una agència per als refugiats al marge de l’oficial que és l’ACNUR, per evitar reconèixer el dret de tot refugiat al retorn al lloc d’on va ser injusta-ment expulsat-, només reconeix com a tals aquells que van haver de fugir al 48, i els seus descendents. Imagino que sabran que des d’aleshores la política de terra cre-mada, de colonització amb assentaments, i de guerres, invasions, etc, del govern israelià ha provocat desenes de milers d’altres desplaçats, als quals no se’ls reconeix l’estatus. Això vol dir que l’ONU només garanteix sanitat i educació als oficialment reconeguts. La feina fonamen-tal i mai prou valorada de les ONG la que garanteix que milers de nens i nenes puguin estar escolaritzats, i milers de persones puguin tenir un mínim de cobertura sani-tària, per vergonya de la Societat de Nacions.

Ja em perdonaran que vagi afegint greuges a la indecent situació en que viuen aquestes persones, la majoria de les quals no ha conegut cap altre estatus que la indignitat de ser refugiat. La negligència de l’ONU s’evidencia malgrat això, malgrat Sabra i Xatila, malgrat Nahr el Bahred (de qui els recomano que coneguin la història: un camp que la policia libanesa va destruir, on vivien més de 30 mil palestins, per fer fora un grup saudita pròxim a Al Qaeda que s’hi havia instal·lat i que potser eren unes 50 famílies), un camp amb bidons d’aigua no potable que feien emmalaltir els refugiats, cases de xapa que agreujaven constipats a l’hivern i atacs de calor a l’estiu. Malgrat tot plegat, i fins i tot i malgrat la discriminació que pateixen, la manca d’oportunitats, encara hi ha energia social i intel·lectual per poder conèixer què es cou entre els cervells més lletrats i madurs dins i fora dels Camps, i que reben cada cop més el suport de joves universitaris i líders comunitaris dins dels camps.

Enriquidor com poques converses en aquest viatge, va ser la mantinguda amb el Doctor Jabel Suleiman. És el ideòleg d’una de les teories amb més seguidors entre la gent més jove que als Camps. Treballa per la pau i el seu futur. I no m’ho invento, ho he vist, viscut, i en dono fe, davant les llengües enverinades que només

desacrediten aquest col·lectiu per tal de poder justificat l’actitud fonamentalista de les polítiques colonitzadores i bel·ligerants del veí del sud. Parlen d’un únic estat, laic –en un moment en que la dreta i l’extrema dreta israeliana advoca per l’estat jueu d’Israel- que aculli tots els ciutadans que avui viuen i els que vulguin tornar a territori palestino-israelià (jueus, musulmans i cristians). És una idea moderna, lògica, i realista si no fos que els interessos d’altri –i aquí sumin fonamentalismes- impedeixen la seva realització. El Doctor Suleiman no creu –com tampoc no hi creuen molts dels palestins refugiats- en les converses de pau (un eufemisme molt ben escollit per crear adeptes a nivell internacional). Converses, que com diu Teresa Aranguren, posant en boca del doctor Shafi, un metge de Gaza al seu llibre Palestina, El hilo de la memoria, del que realment serveixen és per a que Israel avanci menjant territori, i els enemics de la pau trobin la justificació perfecta per frenar qualsevol esperança.

Crec en aquests joves, en el suport dels seus ideòlegs, en la força de la pau, de la justícia. Exigeixo futur per la Lana i pel seu pare. I reclamo dels qui s’autoanomenen representants de la legalitat internacional, a tots els nivells (llegeixi’s ONU, UE) i tots els governs que tenen responsabilitats democràtiques que actuïn, que facin acomplir els acords internacionals, i a la societat civil, que reaccioni, i participi per tal de garantir justícia per aquests milers de persones a qui devem la dignitat.

Nen palestí en mig d’unes runes al Líban.

18

“anticooperación. interferencias norte-sur” de david llistar llibres

Des De l’obseRVAtoRi Del Deute en lA GlobAlitZAciÓ (oDG) en DAViD lllistAR ens PlAntejA mecAnismes D’AnticooPeRAciÓ PeR suPeRAR el FRAcÀs De l’Ajut inteRnAcionAl en lA lluitA contRA l’emPobRiment.

Guia vermella i verda d’aliments transgènics. 4ª edició

L’èxit de les tres primeres edi-cions la Guia Vermella i Verda d’Aliments Transgènics i la ne-cessitat de conèixer l’evolució de la política de les empreses en matèria de transgènics ha dut a Greenpeace a publicar aquesta quarta edició. Després d’anys de debat públic, la ma-joria de la ciutadania espanyo-

la, igual que la de la resta d’Europa, manté una actitud contrària als transgènics també anomenats Organis-mes Modificats Genèticament (OMG). Aquesta opo-sició ha dut a la major part de les empreses a elimi-

nar els ingredients transgènics dels seus productes, que són fonamentalment algunes varietats de blat de moro i de soia. Per això en aquesta guia figuren solament aliments que continguin almenys un ingre-dient o additiu produït a partir d’aquests cultius i no apareixen aliments frescos ni productes en la com-posició dels quals no intervinguin cap d’aquests dos cultius. A la llista verda surten aquells productes dels quals Greenpeace té constància que els fabricants han garantit que no utilitzen transgènics -ni els seus derivats- en els seus ingredients o additius i a la llista vermella productes que els fabricants no garanteixen. Es pot descarregar el pdf de la guia a http://www.greenpeace.org/espana/reports/gu-a-roja-y-verde.

“¿Quin sentit té l’actual siste-ma d’ajuda internacional davant d’instruments transnacionals molt més potents que generen pobresa, destrueixen ecosistemes o per- meten la violació dels drets hu-mans?”. Aquesta és una de les qüestions que David Llistar, coor-dinador de l’Observatori del Deute en la Globalització, ha volgut res-pondre amb la publicació del llibre “Anticooperación.Interferencias Norte-Sur” editat per Icaria Edi-torial, conjuntament amb l’ODG, Ecologistas en Acción i el Transna-tional Institute.

Com explicar que després de 60 anys de coopera-ció internacional al desenvolupament, el món dels empobrits, en el seu conjunt, no hagi millorat? Per a respondre a aquestes preguntes, aquest llibre pro-posa i desenvolupa el concepte d’«anticooperació». Es refereix al conjunt d’interferències negatives,

desestructurants, activades des del Nord (Global) cap al Sud (Global). En aquest llibre es comparen els fluxos de la cooperació al desenvolupa-ment amb els associats als principals mecanismes d’anticooperació. Així, es sosté que encara que l’ajut inter-nacional fos de qualitat o eficaç, els seus efectes serien globalment in-feriors. L’anticooperació resulta ser més potent en termes econòmics, polítics, culturals i ambientals. Des d’aquesta perspectiva, l’autor reexa-mina àmbits com el deute extern, el comerç internacional, la producció de tecnologia, el canvi climàtic, la selecció migratòria, la guerra, o la

pròpia ajuda, entre uns i altres. Contraposant “co-operació” i “anticooperació”, s’esbossen així reptes per al sector de la cooperació i els moviments socials de justícia global en general, en la seva voluntat de transformació de les relacions desiguals que carac-teritzen a la globalització capitalista.

19

agenda 2010

concuRs De RelAts cuRts “PeR A un comeRç just”En motiu de l’onzena edició de la Festa del Comerç Just i la Banca ètica i poden participar nens i nenes d’escoles, esplais, agrupaments escoltes o d’altres col·lectius d’infants i joves de tota Catalunya, així com qualsevol persona major de 17 anys. hi haurà tres categories diferenciades: Cicle Superior Primària (10 i 11 anys) - Secundària (12 a 16 anys) - Joves i adults majors de 17 anys.

Cada participant pot presentar un màxim d’una obra.

Organitza: setemMés informació: www.setem.cat tel. 93 441 53 35

fins el 8 de març de 2010

3a. eDiciÓ Del conscuRs D’AnimAcions PeR lA PAuPer a aquesta 3a edició del Concurs, les ani-macions hauran de fer referència al tema que es resumeix amb la següent frase: “camins de pau: no violència i diàleg”. Els treballs presentats hauran de ser animacions realit-zades amb qualsevol tècnica d’aquesta disci-plina (dibuix, plastilina, flash, etc.) hi hauran dues modalitats, Spot i Curtmetratge, i dues categories: júnior, per a menors de 18 anys, adreçat especialment a estudiants, alumnes d’ESO, etc. i sènior, per a majors de 18 anys, adreçat a artistes de net.art, professionals de l’animació, realitzadors de webs dinàmiques, aficionats a l’animació flash, i tothom qui ho desitgi.

Organitza: Fundació per la PauMés informació: www.fundacioperlapau.org/concurs/

CuRRy dE CARn AMB PATATES AROMATiTzAT AMB COMí (JEERA AlOO SAlAn) luCknOwingredients per a quatre persones:- 4 patates de la mida d’un ou- 1 cc. (cullaradeta)de garam masala- 2 cc. de cilantro en pols- 1 cc. de comí en pols- 1 cc. de guindilla en pols o de páprika- 65 ml d’oli- ¾ cc. de grans de comí- 200 g de cebes talla-des en rodanxes fines

- 2 fulles de llorer- 2 cardamomos negres- 6 cardamomos verds- 1 tros de macis (nou moscada) de 5 mm- 2 cc. d’all picat- 2 cc. de gingebre fresc picat- 700 g d’anyell per gui-sar + 2 o 3 ous durs tallats- 1 pal de canyella de 5 cm- 6 claus d’olor- 200 g de tomàquet triturat

cuines del món

fins el 30 d’abril de 2010

Preparació:1 Fregar les patates pelades amb sal i esperar 15 mi-nuts. Aclarir-les i assecar-les. Barrejar les espècies en pols amb dues culleradetes d’aigua per obtenir una pasta. Reservar.2 Escalfar l’oli amb els grans de comí en una olla. Afegir les patates i coure-les fins que estiguin dau-rades i cruixents. Treure-les i guardar-les a part. Re-tirar els grans de comí, filtrar l’oli i tornar a posar tres cullerades a l’olla.3 Incorporar les cebes i deixar que es daurin remo-vent de tant en tant. Afegir les fulles de llorer, els cardamomos negres, els verds i el macis. Sofregir fins que la ceba estigui ben daurada, al voltant de 25 minuts en total.4 Tirar la pasta d’espècies i rostir-ho un o dos mi-nuts removent. Després mullar amb dues cullera-des d’aigua. Afegir l’all i el gingebre i deixar al foc 30 segons més.5 Posar la carn amb els ossos i els claus d’olor i salte-jar 5-7 minuts. Afegir els tomàquets i coure fins que deixin anar l’aigua.6 Mullar amb 700 ml d’aigua i ¼ culleradeta de sal, tapar i coure a foc lent 35 minuts. Incorporar les pa-tates saltejades i cuinar fins que la carn estigui ten-dra, amb cura perquè les patates no es passin (8-10 minuts). Retirar els ossos i les fulles de llorer i recti-ficar de sal. Si es vol més quantitat de curry afegir 100 ml d’aigua.

Recepte extreta del llibre: “los 50 mejores currys de la india” de camellia Panjabi, de la col·lecció Cocinas Lejanas, d’intermón oxfam editorial i que podreu trobar a les seves botigues.