sitges món

creació del consell municipalde cooperació, solidaritat i pau

REVISTA DEL CONSELL MUNICIPAL DE COOPERACIÓ, SOLIDARITAT I PAU DE SITGES

N Ú M . 1 - D E S E M B R E 2 0 0 6

amics del nepal reforça les bases del futur. desenvolupament rural a bhimphedi

la dona, motor de futur

comerç just, una altre manera

de fer regals és possibleshopping solidari a sitges món

www.amnistiacatalunya.org

consell municipal de cooperació solidaritat i pau

>Regidoria de Cooperació, Soli-daritat i Pau

>Regidoria d’Educació

>Regidoria de Polítiques d’Immigració

>Regidoria de Benestar Social

>Sitges Solidari

>SETEM

>Amics del Nepal

Amb representant a títol invidi-vidual:>Intermón Oxfam>Tale-Tálamo>ACSUR-Las Segovias

Ciutadans a títol invidividual

www.sitges-solidari.org

www. ideas.coop

www.intermonoxfam.org

www.setem.org

www. fundase.com

descobreix les ong’s

www. centreperlapau.net

La inèrcia de la pròpia societat capitalista pot enterbolir la visió d’un món diferent, més just i solidari amb els qui ho necessiten. Però, aquesta és una percepció errònia: el món es pot canviar, amb la constància i el treball conjunt de tothom. Seguint aquesta creença

des de l’Ajuntament de Sitges es va aprovar la creació del Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau, un òrgan integrat tant per l’administració com per les entitats solidàries de la vila i també per aquells ciutadans i ciutadanes que a títol individual volguin participar en l’experiència. Tots i totes integrem aquest Consell que, a banda de servir com a eina assessora de la regidoria i gestora de més del 5% del pressupost de la mateixa, pretén esdevenir un motor social per a que els sitgetans i les sitgetanes es mobilitzin per fer possible un món més solidari. Un món que s’apropa, mitjançant la cooperació, a projectes externs promoguts per diferents ONG’s i el Fons Català per al Desenvolupament, sense oblidar les propostes rebudes per les entitats locals. Aquest butlletí vol ser l’altaveu i el vehicle d’un dels principals objectius del CMCSiP, el sensibilitzar i apropar a la ciutadania envers aquells temes relacionats amb la cooperació al desenvolupament, i l’ajut a les persones més desfavorides, entre d’altres temes que ens preocupen i ens mouen en la nostra feina diària.Així dons, volem engrescar i alhora fer participar a tots els ciutadans i ciutadanes a fer possible un món millor, i un Sitges més sensible a les necessitats del nostre temps.Defensem la cooperació, la solidaritat i la pau i ho fem amb la seguretat que seran moltes les persones que ens seguiran en aquesta tasca.

Gabi Serrano, regidor de Cooperació, Solidaritat i Pau

EDITORIAL

3BENVINGUDA

Com a alcalde de Sitges, tinc la satisfacció de presentar-vos el primer número de la revista Sitges Món, editada pel Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau.La voluntat d’aquesta revista gratuïta de periodicitat

trimestral és informar als sitgetans i a les sitgetanes de les accions que es desenvolupen en l’àmbit de la cooperació i la solidaritat des de la vila, en el marc de la política del govern municipal d’aportar anualment l’1% del pressupost per col·laborar en aquestes tasques solidàries. Al marge de l’aportació econòmica, la realització d’aquestes accions humanitàries és possible per la col·laboració de diverses entitats no governamentals i per la tasca desinteressada de ciutadans a títol individual que treballen, des d’aquest òrgan participatiu, en projectes solidaris en el Tercer Món.Animo a tots els ciutadans de la vila a interessar-se per aquests projectes que es desenvolupen des de Sitges i a participar en el Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau.

Jordi Baijet i Vidal, alcalde de Sitges

EditaAjuntament de Sitges

Consell de RedaccióGabi SerranoJoan-Pere GuzmánCarla JordàLita ImazEva MartínRegidoria de Comunicaciói Imatge

Disseny i MaquetacióVideoPressMedia.com

ImpressióGràfiques Delfos

Dipòsit legalB-55262-2006

Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i PauEdifici MiramarC/. Davallada, 12 - SitgesTel. 93 894 99 90sitgesmon@sitges.catwww.sitges.cat

Impresa en paper ecològic

En l’actualitat cada cop són més els que es mobi-litzen davant la necessitat d’apropar-se a un món més just. La construcció de societats solidàries co-rrespon a tots i, en aquest sentit, les administracio-ns locals juguen un paper cabdal que requereix de forma indispensable de la ciutadania organitzada en les entitats solidàries. Una necessitat recípro-ca que ha de permetre un treball concertat per fer possible els canvis socials, polítics i econòmics que consolidin les bases d’unes noves relacions més justes entre els països i les persones. El 20 de juliol de 2006 va tenir lloc la sessió constituent del Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau (CMCSiP) amb la finalitat de mate-rialitzar aquesta unió entre l’administració i les entitats, i encetar el treball de gestió dels diferents recursos de su-port i ajuda. Per fer-ho, la regidoria de Cooperació, Solidaritat i Pau compta amb l’1% dels ingressos municipals, per finançar, entre d’altres, projectes d’ajut al desenvolupament als pobles del Tercer Món. De fet, la regidoria ja va disposar de la pri-mera aportació per a projectes el 2004, quan es van recolzar propostes com el Comboi Humanitari organitzat per Metges Solidaris de Catalunya per realitzar diferents actuacions a la República Islàmi-ca de Mauritània, la República de Gàmbia, la Repú-blica del Senegal i la República de Guinea- Bissau. Del pressupost que obté la regidoria, el 5% és ges-tionat íntegrament pel Consell, convertint-lo en el primer ens mixt capaç d’autogestionar part del seu pressupost. Aquesta partida es destina a projectes d’entitats que no tenen seu social a Sitges, sense oblidar les iniciatives que es promouen a nivell lo-cal, com per exemple les Jornades Solidàries.

A banda de la funció com a òrgan consultiu i as-sessor de l’Ajuntament en matèria de Cooperació, Pau i Solidaritat, el Consell participa en el segui-

4

creació del consell de cooperació, solidaritat i pau

Primers passos del Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau: apropar-se a un món més just i construir societats solidàries ens correspon a tots.

EL CONSELL ESTà fORMAT PER REPRESENTANTS MUNICIPALS, PER ENTI-TATS I CIUTADANS A TíTOL INDIVIDUAL

creació del con

sell

ment, control, supervisió i avaluació de l’eficàcia amb què han estat utilitzats els recursos assignats a cada finalitat i promou la participació de les en-titats ciutadanes tant a les campanyes i accions de solidaritat i cultura de la pau, com per a l’aportació de fons econòmics i altres recursos destinats a projectes de cooperació al desenvolupament. El Consell compta també amb una Comissió Perma-nent encarregada de les campanyes d’emergència i manté una estreta col·laboració amb el Fons Ca-talà de Cooperació al Desenvolupament, del qual l’Ajuntament n’és soci.

Les trobades del CMCSiP són trimestrals i enguany s’han destinat, per a projectes de cooperació i cam-panyes de sensibilització, més de 100.000€. D’entre un total de 12 propostes, i després de seguir els criteris de selecció marcats pel Consell, l’aportació econòmica es repartirà en projectes impulsats per la Fundació Vicente Ferrer a l’Índia, Tale-Tálamo a Senegal, ACSUR- Las Segovias a Brasil i la Fundació Ulls del Món a Bolívia. També es destinaran prop de 17.500€ a projectes impulsats pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, com un centre d’acollida i formació per a Paysans sans frontières a Bingo (Burkina Faso) o la reparació dels sostres de 50 habitatges a Sta. Rosa del Peñón (Nicaragua).

relació d’ajuts atorgats perla regidoria de cooperació, solidaritat i pau

creació del consell de cooperació, solidaritat i pau

5relació d’ajuts atorgats perla regidoria de cooperació, solidaritat i pau

projectes 2006ENTITATS QUE TENEN LA SEU SOCIAL A SITGES

VI Jornades Solidàries: La dona al Sud, motor de futur 7.500,00€Compra d’un terreny a El Alto, Bolívia 15.000,00€

1.2.

Desenvolupament rural. Projecte integrat de suport a l’economia, l’educació i l’ecologia de Bhimphedi, Nepal. 10.000,00€

FUNDACIó AmICS DEL NEpAL

SITGES SOLIDARI

Clínica a País Bassari, Senegal. 7.000,00€

Accés a un habitatge digne per a 28 famílies dàlits del poble de B.K. Samudram, India. 6.000,00€TALE-TALAmO

Construcció d’una nau per a la transformació industrial de fruites, gestionades per una coopera-tiva de dones i joves (COPAIMT). Petrolina (Estat de Pernambuco), Brasil. 10.911,80€

Atenció en salut oftalmològica al municipi de El Alto, La Paz, Bolívia. 20.000,00€

Centre d’Acollida i Formació per a Paysans Sans Frontières a Bingó, Burkina Faso. 12.000,00€Reparació del sostres de 50 habitatges a Santa Rosa del Peñón, Nicaragua. 5.403,20€

1.2.

ENTITATS QUE no TENEN LA SEU SOCIAL A SITGES FUNDACIó VICENTE FERRER

ACSUR-LAS SEGOVIAS

FUNDACIó ULLS DEL móN

FONS CATALà DE COOpERACIó

Resposta davant les inundacions als campaments de refugiats Sahrauís a la regió algeria-na de Tindouf 12.000,00€Per portar a terme accions humanitàries i evitar el col·lapse en la provisió de serveis bàsics a les poblacions de Palestina i el Líban. 6.000,00€

1.

2.

campanyes d’emergència FONS CATALà DE COOpERACIó

Construcció de 48 pous d’aigua amb bomba manual cadascun, o construcció d’un dipòsit, per proveir aigua potable als refugiats sudanesos establerts als deserts del Txad. 7.000,00€

ACNUR

La finalitat del Consell no es limita només a tasques consultives i de gestió, sinó que també pretén fer un treball de camp amb la ciutadania per millorar la conscienciació davant els reptes del mil·lenni i motivar que la nostra societat sigui més soli-dària i cooperant.

Actualment el Consell està format per representants municipals, per entitats i per ciutadans que a títol indi-vidual, amb veu però sense vot, han volgut afegir-se a aquesta iniciativa. Els membres del CMCSiP es renoven cada quatre anys coincidint amb la constitució de les corporacions municipals després de les eleccions.

6

A la ciutat de El Alto a Bolívia, l’ONG Amics de FUNDASE treballa en el Centre Infantil Madre Piedad. Amb més de

12 anys d’antiguitat i un bon estat de conservació, una de les necessitats del recinte era poder cobrir el patí El tinglado, com ho anomenen allà.

L’Ajuntament de Sitges va col·laborar amb la iniciativa i l’any 2004 es va poder cobrir el pati del Centre Infantil Madre Piedad, on s’atenen 160 nens i nenes d’entre sis mesos i sis anys. El centre treballa des de les 8.30 del matí fins les 17 hores i, en aquest horari, a banda de l’educació i la formació, s’encarreguen de la correcta alimentació dels infants.

La cobertura del pati ha suposat, per exemple, que els infants poguin sortir a l’esbarjo en època de pluges i desenvolupar activitats d’educació física. La millora ha permès que l’espai esdevingui també un centre de reunions familiars i festes de l’escola. Gràcies a aquesta funcionalitat social ha nas-cut l’Escola de Pares, on s’hi desenvolupen xerrades formatives dirigides principalment a l’educació i cura dels menuts, ja que existeix un alt grau de des-informació.

prOJEcTe 2004 consell de cooperació, solidaritat i paupRoJEcie

del 2004

TAN SENZILL COM UN SOSTRE PER PODER SORTIR AL PATI A JUGAR

El princep Felip el dia de l’inauguració

Amics de fUNDASE, abans Amics de Jesús Obrero, neix amb la intenció d’ajudar direc-tament als projectes socio-educatius i sani-taris creats inicialment per la Parròquia de Jesús Obrero, a la ciutat de El Alto a Bolívia.

En aquests moments tots els projectes es-tan gestionats directament per la fUNDASE (fundación Sembrando Esperanza) que es va crear l’abril de 2004 amb la intenció que fos la continuadora de tota la feina endega-da per la parròquia.

El mes de juny de 2004 es va inaugurar el Centre de Salut Jesús Obrero i des d’aleshores tots els nens gaudeixen de revisions mèdiques periòdiques i com-pleixen el calendari de vacunació infantil.La FUNDASE té sota la seva responsabilitat tres cen-tres infantils més: Sagrado Corazón amb 460 alumnes, Virgen de la Fuensanta amb 180 alumnes i el Centre Kurmi amb 100 nens i nenes d’entre 8 i 12 anys pro-cedents de famílies desestructurades.

l’onG

7

Amics del Nepal recolza des de fa anys un cen-tre d’acollida per a nens sense família a la zona de Bhimphedi, un poble del Nepal rural a mig camí a la ruta que unia Delhi amb Kathmandú. Darrerament, Amics del Nepal ha iniciat a la zona el desenvolu-pament del projecte Triple E, que agrupa projectes ecològics, educatius i econòmics.

Es tracta de microeconomia, un sistema de funcio-nament que requereix de la col·laboració dels ha-bitants, per a que s’impliquin i es conscienciïn de les problemàtiques de la comunitat i que participin en la millora de la qualitat de vida de la mateixa. Els microcrèdits es materialitzen en búfales llete-res que es reparteixen entre 50 famílies. Cada una d’elles retorna els diners durant dos anys a partir d’aportacions setmanals que aconsegueixen dels ingressos produïts per la venda de llet i d’altres de-rivats làctics. Els diners retornats son recollits i ges-tionats per la cooperativa de dones de la zona i es reinverteixen en l’escola del poble. De la iniciativa se n’obté també un benefici ecològic, perquè per

prOJEcTe 2006 consell de cooperació, solidaritat i pau

evitar la tala d’arbres, les cuines de llenya es substi-tueixen per cuines de biogàs, el qual s’aconsegueix dels fems de les búfales convertits en llum i gas per cuinar. La vessant educativa del projecte arriba amb el compromís de les famílies beneficiàries dels ajuts, las quals han d’enviar a tots els seus fills a l’escola sense distinció de gènere.

De manera paral·lela el projecte Triple E reforesta la zona amb arbres fruiters autòctons, en una tasca coordinada pel personal d’Amics del Nepal Kath-mandú amb treballadors del mateix poble.

El projecte intenta cobrir les necessitats bàsiques de la població i al mateix temps establir unes bases de funcionament entre la població local que assegurin la continuïtat del projecte en el futur.

Aquest projecte ha estat recolzat per l’Ajuntament de Sitges amb una aportació de 10.000 euros.

pRoJEcie del 2006AMICS DEL NEPAL REfORÇA LES BASES DEL fUTUR. DESENVOLUPAMENT RURAL A BHIMPHEDI qUE AGRUPA PROJECTES ECOLòGICS, EDUCATIUS I ECONòMICS

prOJEcTe 2004 consell de cooperació, solidaritat i pau

shopping solidar

i

SETEM 1. Cava9. Joc de Te12. Nina14. Collar

1.cava

3.espècies

per nadal, quan consumeixis, pensa-t’ho dues vegades

8

4.guans i bufandes

5.bosses

2.roibos

INTERMóN OxFAM2. Roibos 3. Espècies 4. Guans i Bufandes5. Bosses6. Fulars7. Decoració11. Joguines13. Bijuteria

6.fulars

IDEAS 8.Tasses10. Ceràmica

per nadal, quan consumeixis, pensa-t’ho dues vegades

9

intenta practicar un consum responsable

tria amb criteri

11.joguines

9.joc de te

12.nina

14.collar

10.ceràmica

7.decoració

8.tasses

ALTERNATIVA3 - Tel. 937 869 379 - www.alternativa3.comIDEAS - Tel. 957 429 080 - www. ideas.coop

INTERMóN OxFAM - Tel. 938 930 351 - www.intermonoxfam.org/tiendaSETEM - Tel. 934 415 335 - www.setem.org

13.bijuteria

ifest

10

Van néixer amb l’objectiu de ser un motor per a la reflexió i la sensibilització de les realitats actuals del món, i continuen enfrontant-se a aquest repte amb resultats més que favorables. Les Jornades Solidàries es consoliden aquest 2006 amb dos cicles diferenciats, el de tardor i el de primavera de 2007, i es presenten com un projecte de curs per abordar el tercer Objectiu del Mil·lenni: Promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia per a les dones. Per aquesta raó les Jorna-des Solidàries es centren en la dona com a motor de futur, en el seu paper positiu i al mateix temps volen denunciar les injustícies de gènere que pateixen.

La Fira d’Entitats Solidàries i de Comerç Just va do-nar el tret de sortida a les VI Jornades Solidàries, amb

jornades solidàries una emergent celebració popular

Anna Barrachina durant la lectura del manifest

En la seva sisena edició les Jornades Solidàries estan emmarcades en el tercer dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni: “Promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia per a les dones” i amb el lema “La Dona, motor de futur” volen ser un punt de reflexió, alhora que una veu que es suma per recordar a la nostra socie-tat la problemàtica de les dones arreu del mon. Com diu un Poema setswana:Vam ser nosaltres les que vam començar a llaurar la terra. Nosaltres fèiem el menjar. Nosaltres tenim cura dels homes quan són nens, quan són joves i quan són vells i estan a punt de morir. Nosaltres hi som sempre. Però només som dones i ningú no ens veu.

Les dones, les grans invisibles i en canvi el motor de l’existència Recol·lectores, treballado- r e s de la terra, mares, amants, cui- d a d o r e s , sempre les gran oblidades.

La història l’han escrita els homes, pels homes, sobre els fets que a ells els han interessat: les guerres, les conquestes, els mecanismes de poder i dominació. El menyspreu contra els que no són persones: els esclaus, els estran-gers, les dones.

man

Presentació de les VI Jornades Solidàries. D’esquerra a dreta Conxi Montoya (Intermón Oxfam); Alfons Desider, president de Creu Roja a SItges; Gabi Serrano, regidor de Cooperació, Solidaritat i Pau; Carme Gallego (Sitges Solidari) i Joan Pere Guzmán (SETEM).

Enguany, les Jornades volen ser un pro-jecte de curs i les activitats es realitzaran en 2 cicles: tardor 2006 i primavera 2007.

la dona motor de futur

jornades solidà

ries

11

Taula rodona “La dona com a agent de pau’”. D’esquerra a dre-ta, Eva Martín, periodista i moderadora; Laia Herrera, Justícia i Pau; Marta E. Giraldo, Ruta Pacífica de les Dones Colombianes i l’historiador Fabrizzio Dogliotti.

Conferència “La dona al Sud com a motor econòmic”. D’esquerra a dreta Joan Pere Guzmán, de SETEM i Sitges Solidari; Remei Sipi, Ass. de Dones Africanes E’Waiso Ipola i Mercè Espada, re-gidora per a la Igualtat de Gènere.

El cartell de les Jornades dissenyat per Enric Delpueblo.

activitats lúdiques, culturals i estands informatius sobre el treball de diferents ONG’s. Però les propos-tes han arribat més enllà. Les Jornades fins el mes de març seran presents als centres educatius amb el material d’Intermón- Oxfam pel treball de gènere. D’altra banda, s’han organitzat diferents actes per apropar al públic a la realitat de la dona al món, com, xerrades sobre els horrors de la postguerra a Bòsnia i Hercegovina, exposicions, un cinefòrum i la taula rodona sobre la dona com a agent de pau en con-flictes com el palestí o el colombià. El testimoni del periodista especialitzat en la defensa dels drets hu-mans, Jesús Garcia, va cloure les Jornades el passat 25 de novembre. Ara comença un temps de pausa fins l’inici del cicle de primavera que reunirà activi-tats com el Vè Concurs de Dibuix “A la recerca de la Igualtat” i l’exposició de Creu Roja “La dona com a víctima en els conflictes armats.”

Però sota aquesta història oficial hi ha una altra de història, la d’aquelles que treballen, que cu-ren la família i l’entorn, aquelles que somriuen, malgrat hi hagi poques coses per a somriure, les que amb el seu esforç tiren endavant, perquè la llar de l’home és el seu present. No el passat gloriós de la batalla, sinó l’esforç continuat per fer cada cop les coses millor. El treball silen-ciós de totes, el que dóna fruits,

l’autèntic, aquell que es basa en la

raó equilibrada pels sentiments.

Potser, si hi hagués més do-nes al poder, no hi hauria tantes

guerres. Nosaltres la guerra la veiem com el que és: cossos desmembrats i mares que ploren.

Més enllà de la crueltat que ens envolta hi ha la mirada dels que volem una realitat diferent, per nosaltres, per les altres dones i nenes, per a tots. Perquè una realitat que ens contempli a tots com individus de dret, també es capaç d’autoconstruir-se com a realitat nova, allà on no serem ja oblidades, ni maltractades, ni viola-des, ni utilitzades. Una realitat on ens puguem mirar de igual a igual, de subjecte a subjecte i potser aquell dia sí que somriurem de veritat.

ifestman

12

L’ajuda també és necessària a casa i a Sitges, sense anar més lluny, el treball dels voluntaris esdevé fo-namental en la vida diària de moltes persones. Per-sones anònimes que treballen desinteressadament amb l’únic objectiu d’ajudar i donar suport a aquells que ho necessiten per assolir un autèntic estat del benestar. Aquesta via de treball social i solidari, que permet millorar les condicions de vida de les per-sones i dels processos de justícia social, ha estat el punt central de la jornada Voluntariat: diferents for-mes de treballar pels altres.

La sessió, celebrada el 13 de desembre a l’auditori de l’Edifici Miramar, va ser una eina per conèixer què és el voluntariat a Catalunya i per apropar-se a dife-rents experiències de voluntariat a Sitges, com la de Càritas Ajuda Fraterna, la de l’Hospital Sant Camil i de la Creu Roja.

Durant 15 anys l’Agrupament Escolta i Guia Nostra Senyora del Vinyet (El Cau) crida a la solidaritat del sit-getans amb la campanya “Una joguina per un somriu-re”, que enguany compta amb la col·laboració de Creu Roja. La iniciativa serveix per recollir joguines, però també material escolar i paper d’embolicar per fer arri-bar els Nadals més màgics a les llars dels que més ho necessiten. Les donacions han de seguir dos requisits, han de ser joguines noves i no poden ser bèl·liques.

La campanya es duu a terme gràcies a una vintena de voluntaris que distribuiexen les joguines entre gairebé 50 famílies. El material es preselecciona prèviament per a que totes les famílies i els germans del mateix conjunt familiar rebin un nombre equi-parat de regals.

notícies de cooperació, solidaritat i pau del mon notícies

del món

Horari de recollida de joguinesDilluns a dijous

de 10 a 13 i de 16 a 19 hores.Divendres

de 9 a 15 horesLloc:

Creu Roja. Plaça de l’Hospital , 5

UNA JOGUINA PER UN SOMRIUREEL VOLUNTARIAT :COM COOPERAR A PROP DE CASA

Si algú està interessat en col·laborar em-bolicant, seleccionant i empaquetant les joguines, només ha d’anar a la seu de l’Agrupament, al costat del Parc de Bombers

els dies :27 i 29 de desembre de 18 a 21 hores

2 i 3 de gener de 16 a 19 hores.

Els campaments de refugiats sahrauís a la regió al-geriana de Tindouf, es van veure afectats per fortes pluges, el passat mes de febrer. La resposta de Sitges davant les inundacions causades per les pluges no es va fer esperar. Els aiguats van afectar quatre wila-yes, especialment les de ”27 de febrer” i “Ausserd,” i el 50% de les cases de tova van ser malmeses o des-trossades. Aproximadament unes 12.000 famílies es van veure afectades, així com escoles, hospitals, cen-tres de salut i d’altres infrastructures governamen-tals van ser el resultat de la inevitable catàstrofe na-tural que, malgrat tot, no va causar víctimes mortals ni persones greument ferides.

El Fons de Cooperació al Desenvolupament en el seu moment va endegar una campanya per alleugerir els efectes de les pluges sobre la vulnerable situació als camps de refugiats. El CMCSiP en una actuació d’emergència va destinar una ajuda de 12.000€ al Fons de Cooperació per reduir els efectes negatius de les inundacions sobre la població i impulsar la reconstrucció de les zones afectades.

RECONSTRUCCIÓ DE CAMPAMENTSDE REfUGIATS SAHRAUíS

notícies de cooperació, solidaritat i pau del mon

13

notícies de cooperació, solidaritat i pau del mon

La Unitat d’Alerta sobre conflictes, drets humans i construcció de pau realitza un seguiment diari i una anàlisi sobre conflictes armats, situacions de tensió, processos de pau, rehabilitació postbèl·lica, crisis humanitàries, militarització i desarmament, drets humans, construcció de pau... D’aquesta anàlisi sor-geixen les publicacions Semàfor (quinzenal), Butlle-tí mensual, Baròmetre (trimestral) i Alerta! (anual). El projecte de la Unitat s’inicia al gener de 2001 amb el suport de la Generalitat de Catalunya, però ja des de l’any 1998 l’Escola de Cultura de Pau realitzava un informe anual , on s’analitzava la situació mundial a partir de l’observació de trenta indicadors derivats dels vuit criteris del Codi de Conducta sobre comerç d’armes aprovat pel Consell de la UE al 1998.

Per a més informació:alerta.escolapau@pangea.org | Tel. 93 581 27 52

UNITAT D’ALERTAESCOLA DE CULTURA DE PAU

notícies del món

El comerç just a l’estat es-panyol ha crescut un 28,4% des de l’any 2000, arribant al 2005, a un total de vendes de 15 milions d’euros. Les perspectives sobre la inci-dència d’aquest tipus de co-merç també són optimistes, i així va quedar palès a les Jornades de Comerç Just i Finances Ètiques que es van celebrar l’1 i 2 de desembre

a Barcelona. Molt més desenvolupat en d’altres països europeus, el comerç just mostra símptomes de con-solidació a Espanya, on per cada 1.000 habitants es registra una despesa mitjana anual de 268,3 euros (entre el 60 i el 70% en època nadalenca), encapça-lant la llista Catalunya, el País Basc i Aragó.

EL COMERÇ JUST ARRIBA AL 2005 A15 MILIONS DE VENDES AL NOSTRE PAIS

14

notícies de cooperació, solidaritat i pau del món

Recepta Suji Ka Halwa, NEPALIngredients: Sèmola de blat – suji ¾ de tassa farina de blat ¼ de tassa Sucre 1 tassa Aigua 3 tasses i ½ Mantega salada 125 grs Llavors de cardamom verd mòlt, 2 cullerades Cardamom verd una peça Safrà uns brins Passes de corinto 10-20 peces Anacards 10-20 peces Preparació:1. Bullir l’aigua amb sucre, les llavors de car-damom mòlt i uns brins de safrà, uns 10 mi-nuts i reservar. 2. En una cassola fondre la mantega, agre-gar el cardamom obert, esperar uns segons i afegir el suji i la farina de blat, remoure cons-tantment uns 5–7 minuts i quan surt l’aroma tirar l’aigua preparada anteriorment amb sucre, cardamomo i safrà, remoure bé i espe-rar uns 5 minuts més. Després deixar a foc molt lent 5 minuts, agregar les passes i els anacards. Servir calent.

receptes del mónAmb la finalitat de donar a conèixer les diferents formes de celebrar el Nadal al món, la regidoria de Polítiques d’Immigració proposa la celebració dels tercers Nadals Multiculturals el dia 22 de desembre a l’Escorxador. Al llarg de tota la tarda s’organitzaran diferents activitats, el públic infantil podrà participar en tallers de manualitats o seguir la representació de Els Pastorets en teatre de titelles. Durant la jorna-da diferents grups i corals interpretaran músiques nadalenques anglosaxones, catalanes i peruanes i s’oferirà una degustació de productes nadalencs de diversos països, principalment sudamericans.

NADALS MULTICULTURALS

•La situació geogràfica de les Illes de Tonga al Pacífic les converteix en les primeres en celebrar l’entrada de l’any nou. •El Nadal a Austràlia té el mateix esperit que a Europa però en ple estiu. Santa Claus visita els nens vestit amb barret, samarreta de tirants i uns amplis pantalons curts. •A Itàlia, la nit de Nadal els nens reben la visita del Pare Noël, però el 5 de gener no són els Reis Mags d’Orient els encarregats de portar els regals, sinó la bruixa bona Befana. •Al Japó, amb l’arribada del mes de desembre, netegen les cases i, fins i tot, renoven el vestuari per donar la benvinguda a l’any nou.•El 25 de desembre és festa nacional a l’Índia, però l’Any Nou es celebra el 20 d’abril seguint el calen-dari lunar hindú.

Sabies què…?

15

agenda agenda

UNA JOGUINA PER A UN SOMRIURECAMPANYA DE REIS 2007Recollida de joguines, material escolar, paper d’embolicar i joguines noves, no bèl·liques.Organitza: L’AEG Nostra Senyora del Vinyet i Creu RojaAdreça: Creu Roja, Plaça de l’Hospital, 5 de SitgesHorari: De dilluns a dijous de 10 a 13h i de 16 a 19h Divendres de 9 a 15 hores

fins el 2 de generINSCRIPCIÓ ALS CAMPS DE SOLIDARITAT DE SETEMPer conèixer la realitat dels països del Sud a partir de la pròpia experiència.Més informació a: 93 441 53 35www.setem.cat // camps@setem.org

15 de gener al 17 de febrer

UN REGAL qUE DIU MOLT DE TU

A la Sala Toc exposició-venda de productes de

Começ Just per Nadal.

Organitza: Intermón Oxfam

Adreça: Sant Sebastia, 11 Vilanova i la Geltrú

Tel. 93 893 03 51

fins el 5 de gener

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE Cia Airlines de Marisa Goñi, Maties Vallès i Felipe Armen-dáriz, editorial Debate. Marisa Goñi explicarà com pe-riodistes del Diari de Mallorca van destapar la xarxa de vols secrets de l’agència d’espionatge nordamericana.Organitza: Amnistia ALT PENEDÈSHorari: 20 hores Adreça: biblioteca Popular Torras i Bages, Plaça de l’Oli, 20 de Vilafranca del Penedès

8 de gener

agenda 2007

CICLE PRIMAVERA-VI JORNADES SOLIDàRIES

“LA DONA, MOTOR DE FUTUR”

Activitats per a les escoles

Vè Concurs de Dibuix “A la recerca de la Igualtat”

Exposició de Creu Roja

“La dona com a víctima en els conflictes armats.”

CURS DE METODOLOGIES I ACCIONS PARTI-CIPATIVES, D’àGORA NORD- SUD I SETEMINSCRIPCIÓ A PARTIR DEL 11 DE DESEMBREInformació i inscripcions: Montse López, SETEM Catalunya93 441 53 35 ext. 122 ( de 16:00 a 20:00 hores)mlopez@setem.org // www.setem.cat

25 de gener al 5 de març

L’educació en confLicte,

un camí cap a La convivència

Organitza: Taula Comarcal de Cooperació i Soli-

daritat del Consell Comarcal del Garraf

Inscripció prèvia. Places limitades

Més informació: 93 810 04 00

taulacooperació@ccgarraf.cat

19 / 20 de gener

febrer i març

III CURS DE CONfLICTES I CONVIVèNCIES.GEOPOLíTICA DELS CONfLICTES.Adreça: Edifici Miramar -Sitges

38è POSTGRAU EN AGENTS DE DESENVOLUPAMENT INTERNACIONALINSCRIPCIÓ A PARTIR DEL 4 DE DESEMBREOrganitza: SETEM i la Fundació Politècnica de Catalunya (UPC)Informació i inscripcions: 93 441 53 35 de 16:00 a 20:00 hores / postgrau.master@setem.org

12 de gener al 30 de juny

26 de febrer al 1 de març

consell de cooperació, solidaritat i pau

Escriu-nos a sitgesmon@sitges.cat esperem la teva opinió i col·laboració