Hi havia una vegada un llop que tenia molta gana i, caminant, caminant pel bosc es va trobar un nen que es deia Patufet. -Mmmmm! Quina gana que tinc! - va dir el llop. I se’l va menjar. La mama del Patufet el buscava molt preocupada perquè no sabia on era, i anava cridant: -Patufet, on ets? I en Patufet des de la panxa del llop contestava: -Aquí, aquí, mama, a la panxa del llop! Al final la mama el va sentir i es va posar a plorar. -Ai, fillet meu, com et puc treure d’aquí dins? -No ploris mama! - va dir en Patufet. En Patufet, que era un nen molt espavilat, tenia una màquina màgica que es deia “DONVOX”, amb aquesta màquina ell podia fer tot el que volia.

En Patufet li va dir a la seva mama: -Mama, ves a casa a buscar el “DONVOX”. La mare va porta la màquina, que era com una aspiradora gegant amb molts botons de colors, que tenia també una porta i un micròfon. -Patufet- va dir la mare- jo no la sé fer servir, no sé com funciona! -Tranquil·la, mama, jo t’ho explicaré. Toca el botó verd i la màquina xuclarà el llop. La mare va tocar el botó verd i... dit i fet, el “DONVOX” va xuclar el llop. -Però ara què faré? – va dir la mare- en Patufet està dins de la màquina! Però va pensar, agafaré el micròfon i parlaré amb ell. -Patufet, ara què faig? -Toca el botó vermell, va contestar el nen. La mare va tocar el botó vermell, es va obrir la porta de la màquina i va sortir en Patufet. La mama el va abraçar molt contenta i li va donar molts petons, però de sobte van sentir que algú picava dins de la màquina. -Què és això? -Aaaah! És el llop que encarà està atrapat dins del “DONVOX”. Què podem fer? Van pensar una bona estona, fins que en Patufet va recordar... -Mama, la màquina té un botó de color rosa que converteix en bo a tothom! Van tocar el botó rosa i el llop va sortir de la màquina convertit en un llop bo que no menjava nens, sinó que només menjava verdura. I tots van viure feliços i van menjar anissos.

Els nens i les nenes de P3

Hi havia una vegada un drac que es deia Verdós perquè era de color verd. Al drac Verdós li agradaria molt volar però no podia doncs tenia les ales molt petites. Un dia anava caminant pel bosc pensant en què podria fer per tenir les ales més grans i fortes i poder volar per tot el món quan, de cop i volta, es va trobar amb la Fada del Bosc: -Bon dia, drac. -Va saludar la fada. -Bon dia... -Què et passa que estàs tan trist? -És que tinc les ales petites i no puc volar. -Va queixar-se en Verdós. -Ai, com m’agradaria ajudar-te... Si trobés la meva vareta màgica, jo podria fer-te créixer les ales! –va dir la Fada. El drac es va posar més content i li va dir a la fada que l’ajudaria a trobar la vareta. -Ón has perdut la vareta? –li va preguntar en Verdós a la fada. -La tenia guardada a dins d’una caixa i no sé on l’he deixat. Els dracs tenen molt bon olfacte i en Verdós va començar a ensumar; va anar a la ciutat però allà no hi havia bones olors i no la va trobar; després va anar cap a la muntanya i va pujar i baixar, pujar i baixar, caminant i ensumant amb les seves narius, però res; no trobava res. Les muntanyes estaven plenes de neu i el drac no trobava res. El drac va pensar que, potser, la vareta estava perduda sota la neu i va començar a bufar molt fort perquè marxés la neu, I, allà sota la neu, va trobar un forat amb una capsa dins. El drac va agafar la capsa, la va obrir i, allà dins hi havia una vareta molt brillant!! Va agafar la capsa amb molt de compte i, caminant, caminant, va tornar al bosc on la Fada del Bosc l’esperava. La fada vivia dalt d’un arbre i el drac va arribar fins la porta. Toc, toc,... -Fada del Bosc, he trobat la teva vareta màgica! La fada, molt contenta, va agafar la seva vareta, la va sacsejar una mica i va dir: -Ja que has trobat la meva vareta màgica, et concediré un desig. -Vull unes ales fortes i grans per poder volar. –Va desitjar el drac. Llavors, la Fada del Bosc va dir la frase màgica:

CLIN, CLIN, CLANCLIN, CLIN, CLANCLIN, CLIN, CLANCLIN, CLIN, CLAN UNES ALES GRANS TINDRÀS.UNES ALES GRANS TINDRÀS.UNES ALES GRANS TINDRÀS.UNES ALES GRANS TINDRÀS.

CLIN!CLIN!CLIN!CLIN! El drac Verdós se’n va anar a dormir perquè estava molt cansat del viatge i, quan al matí es va despertar, es va trobar que li havien sortit unes ales grans que va començar a estirar i a moure. El drac es va enlairar i va començar a volar; des del cel podia veure la ciutat on el drac havia buscat la vareta; va veure les muntanyes amb el forat on l’havia trobat i va veure el bosc on vivia la fada. El drac estava tan content que es va acomiadar de la fada: -Adéu, Fada del Bosc... I va decidir volar per tot el món i...

VET AQUÍ UN DRAC VET AQUÍ UNA FADA I AQUESTA HISTÒRIA JA ESTÀ ACABADA.

ELS NENS I LES NENES DE P4

Vet aquí que hi havia una vegada un conill que vivia en el camp. Molt a prop hi havia una granja, la granja d’en Pere que estava plena d’animals i tenia un gran hort. El conill quan tenia gana , saltava la tanca i anava a l’hort agafar unes quantes pastanagues i unes pomes, però un bon dia el conill va agafar mal de panxa de tant i tant menjar. En Pere, en veure que feia dies que el conill no s’apropava al seu hort, va pensar que potser li havia passat alguna cosa i va sortir a buscar-lo. El pobre conill estava estiradet queixant-se de la panxa.

En Pere en veure’l li va preguntar: _ Què et passa, conill ? com. és que ja fa dies que no entres al meu hort? _ És que em fa mal de panxa per què he menjat molt i molt de pressa -va explicar el conill. _ No et preocupis , conillet que t’ajudaré a curar-te. Et portaré les pomes i les pastanagues tallades a bocins petitons, com faig amb els conills de la meva granja _li va dir en Pere. En Pere va estar uns dies cuidant del conillet fins que ja es va curar. El conillet va continuar apropant-se a l´ hort quan tenia gana fins que un dia, els conills de la granja li van dir: _ Vine conill; per què no vens a viure amb nosaltres, així no estaràs ni sol ni avorrit i podràs menjar el que ens preparà en Pere. _ M´ encantaria! _Va exclamar el conill. Al matí següent ja estaven tots juntets , feliços i contents i conte explicat , conte acabat.

Les nenes i nens de P-5

Una família d’elefants i Una família d’elefants i Una família d’elefants i Una família d’elefants i un llopun llopun llopun llop

Hi havia una vegada una família d’elefants i un llop. La mare es deia Tara, el pare Tabet i el fill, que era molt petit i de molts colors, es deia Elmer. Vivien a la sabana africana. Tots tres tenien uns grans ullals i unes grosses orelles per escoltar tots els sorolls que els envoltaven.

Un bon dia van anar a un riu a beure aigua. Mentre caminaven es van trobar

un gran manada d’elefants. Allà lluny hi havia un llop que se’ls mirava amb molta gana. El llop es va quedar mirant l’Elmer fixament. S’havia adonat que era diferent a la resta d’elefants. L’Elmer, en veure’l, es va posar a plorar tot espantat. El llop es va apropar tranquil·lament a l’Elmer i li va dir que no li volia fer res. Així va ser com el llop es va fer amic dels elefants i mai més els hi va voler cap mal. I conte contat, ja s’ha acabat.

Els nens i les nenes de 1r

Hi havia una vegada una família que vivia a França, que tenia un gos màgic que es deia Sol. El pare, el rei Melcior, era un mag; la mare, la reina Valèria, era molt maca i simpàtica; la filla, la princesa Marta, destacava per ser divertida, presumida i sobretot una mica trapella i el gos, era un animalet que li agradaven les estrelles, ballar i les flors. Un dia, quan la princesa es va llevar del seu llit i va anar a donar-li el petó de bon matí al Sol va descobrir que no era a la seva caseta. El va buscar però no el trobava i molt nerviosa ho va dir als seus pares.

- Pare, pare, el Sol ha marxat...- va dir la Marta, quasi plorant.

- Tranquil·la filleta, és molt intel·ligent i tornarà aviat, ell solet!- va dir el rei Melcior amb un somriure a la boca intentant convèncer a la Marta.

Però la Marta, que era molt trapella, sense dir res als seus pares va marxar de casa a buscar al Sol tota sola. Caminant i caminant va arribar a un bosc i allà va trobar un home, que estava recollint flors. Ella de forma agradable li va preguntar si havia vist un gosset i l’home molt amablement va dir-li que sí, que l’havia vist olorant flors i que anava camí de la ciutat. Van passar unes hores fins que va arribar a la ciutat, però un cop allà Marta va preguntar a un altre home si

havia vist el seu gos, l’home senyalant la Torre Eiffel li va dir que va veure un gos que hi pujava. La princesa va córrer fins arribar a la Torre, i el Sol ja s’havia amagat. Però allà, dalt la Torre, va veure al seu gosset ballant a la llum de les estrelles. Contenta, va pujar i el va abraçar i després d’estar junts un bona estona tots dos va tornar a casa gràcies a la màgia del Sol.

FI

Valeria, Marta, Laura, Lucia i Saray 2n

Hi havia una vegada tres micos que van anar d’excursió. Un es deia Bruno, l’altre Antonella i l’última es deia Pia; tots eren iguals, de color marró i les orelles de color carn, la cua era molt llarga i les extremitats molt fortes. Tots tres vivien amb un home que es deia Matias, a més de cuidar-los era un gran pescador. Estaven d’excursió a la jungla i la Pia va dir si volien jugar a “Fet i amagar” i tots van dir:

- És clar que si! Tots es van amagar dins d’una cova menys en Matias que era el que comptava. Però dins la cova hi havia “un ós” mort de gana a punt de menjar-se’ls. En Matias va sospitar que alguna cosa estranya passava i va entrar corrents a la cova, es va quedar esgarrifat en veure que hi havia un ós! Però per sort com que era un gran pescador i pels matins anava a pescar, portava un cistell ple de peixos que li va llençar a l’ós i mentre aquest se’ls menjava, els micos i en Matias van poder fugir a corre-cuita. Al dia següent, van anar a un llac a banyar-se, després en Matias va fer una cabana per dormir i van estar tot el dia treballant. Quan va acabar era gairebé l’hora de dormir, aquella cabana era de palmeres i no entrava ni una gota d’aigua pel sostre, li va quedar molt bonica. Van portar menjar i van passar un dia molt divertit. Van tornar a casa i li van explicar tot el que havien fet a la mare d’en Matias que es deia Gemma, i des d’aquell dia mai més es van oblidar d’aquella excursió.

Cristina Jiménez 3r A

Hi havia una vegada un animal que es deia Foc, un esquirol molt maco. Un dia va perdre un collaret d’or que portava un estel. Temps després va anar a visitar al seu amic que era un peix de molts colors, que es deia “Manxes”. Ell sabia que el collaret estava dins del mar al fons d’una cova i li va demanar a “Manxes”:

- Podries anar a veure el meu collaret? Però jo també voldria anar.

I ”Manxes” li va contestar: - D’acord. Pots venir.

L’esquirol va anar a la seva casa per pensar que podria fer per poder respirar sota l’aigua. Al dia següent va tenir una idea: posar-se un casc d’aire. Quan “Manxes” el va veure li va dir:

- Per què portes el casc? I l’esquirol li va contestar:

- Per anar amb tu al fons del mar. I van anar-se’n al mar on estava la cova. Allà van trobar al tauró que vivia allà. Van decidir despertar-lo posant un peix molt lluny i van poder entrar a la cova. Allà dins van veure el collaret i en “Manxes” va anar corrent i va dir:

- Ja el tinc!!. I se’l va donar a Foc.

Quan van voler sortir de la cova el peix “Manxes” no podia obrir la boca de l’entrada i sortida de la cova. Però Foc va veure un forat amb la forma d’un estel i va ficar el collaret allà. La porta es va obrir. Sabeu qui venia de fora? El tauró que vigilava la seva casa. Els dos amics van poder fugir molt de pressa d’allà i van arribar a la casa d’en “Manxes” amb el collaret. Van fer una gran festa, convidant a tots els seus amics.

Adrià González 3r B

This year, on the 12th of February, the students of the school Mare de Déu de Bellvitge celebrate Carnival. The 4th grade class wore hippie costumes and some mothers and fathers too.

We wore a black hair band with flowers, a purple waistcoat made with a plastic bag and on the plastic bag, and on the plastic bag we painted all kind of flowers. We wore a white shirt, and on the blue jeans we stuck many flowers. And we wore a peace necklace, a wig, and round sunglasses. It was a beautiful and funny costume!

NOELIA- ANA- YONGFENG 4th A

Aquesta nit la Lluna rodona com un formatge es reflecteix a la llacuna i pel cel se’n va de viatge.

Els llunyans estels que pampallugues fan semblen caramels de paper brillant.

Ja s’ha anat el Sol i la lluna ja ha arribat es despertarà el mussol i dormirà el ramat.

Nens i nenes de 4t B

Érase una vez, en las frías aguas del Océano Antártico, un delfín perdido que se había separado de su familia. Estaba muy desorientado porque no conocía aquellas aguas. Al llegar la noche estalló una gran tormenta de viento y nieve. El delfín confuso no sabía donde refugiarse. La corriente lo arrastró hacia una pequeña cueva. La tormenta cada vez era más intensa. De repente un bloque de hielo taponó la salida de la cueva y el delfín quedó atrapado y asustado. Empezó a chillar pero, por la tormenta, nadie le oía. Cuando amainó la tormenta, una foca que pasaba cerca oyó los chillidos del delfín y fue a ver que pasaba. La foca se dio cuenta que ella sola no podía abrir un agujero y fue a buscar a su amiga la ballena. Una vez encontró a la ballena, le explicó la situación y las dos rápidamente fueron hacia la cueva tapada. Al

llegar al lugar empezaron a empujar con fuerza las dos a la vez. Al empujar y empujar consiguieron abrir un hueco lo suficientemente grande para que saliera el delfín. El delfín, muy contento, no sabía como agradecérselo y les juró amistad eterna a sus dos nuevas amigas

Ayuda a quien lo necesite

Alumnos i alumnas de 5è

Hi havia una vegada un gos que es deia Lluís i vivia al carrer. També hi havia una gata que es deia Mixa, que era molt refinada. Un dia van treure a passejar a la Mixa, però es va perdre. Es va trobar amb el gos Lluís i li va preguntar que si la podia ajudar a tornar a casa, en Lluís la va ajudar, però el camió de la gossera va atrapar a la Mixa. En Lluís va seguir al camió i quan va parar va obrir la gàbia i se’n van anar. Van caminar i caminar fins que van arribar a la selva. Allí es van trobar un llop ferotge, van lluitar contra el llop i el gos va mossegar el coll del llop i el va matar. Al Lluís el van anomenar rei de la selva. Un mico li va dir que podia demanar tot el que volgués, però en Lluís només va demanar que ajudessin a la Mixa i a ell a tornar a casa.

Quan van arribar a casa al cap d’uns dies es van enamorar i van tenir gatgossos i els deien així perquè de cintura cap a dalt eren gats i de cintura cap a sota eren gossos, i així van viure feliços tota la vida.

Marcelo, Nastia i Maryam 6è