revista el gestor maig-juny 2010

24
TRIBUNA DELS GESTORS ADMINISTRATIUS MAIG | JUNY | 2010 ENTREVISTA CELESTINO CORBACHO MINISTRE DE TREBALL I IMMIGRACIÓ ENTREVISTA 6 RAMÓN LEDESMA, DE LA DGT LA REFORMA DE LA LLEI DE TRÀNSIT CONVENIS 13 CARPETA PROFESSIONAL NOU ACORD AMB L’INSTITUT MUNICIPAL D’HISENDA FORMACIÓ 15 NOVA EDICIÓ DEL MÀSTER OFICIAL GA MÉS OPCIONS PER AMPLIAR CONEIXEMENTS

Upload: rosa-fernandez

Post on 26-Mar-2016

240 views

Category:

Documents


17 download

DESCRIPTION

Revista corresponent als mesos de maig i juny de 2010

TRANSCRIPT

Page 1: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

TRIBUNA DELS GESTORS ADMINISTRATIUS MAIG | JUNY | 2010

ENTREVISTA

CELESTINO CORBACHOMINISTRE DE TREBALL I IMMIGRACIÓ

ENTREVISTA

6 RAMÓN LEDESMA, DE LA DGTLA REFORMA DE LA LLEI DE TRÀNSIT

CONVENIS

13 CARPETA PROFESSIONALNOU ACORD AMB L’INSTITUT MUNICIPAL D’HISENDA

FORMACIÓ

15 NOVA EDICIÓ DEL MÀSTER OFICIAL GAMÉS OPCIONS PER AMPLIAR CONEIXEMENTS

Page 2: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAGemma Martí

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauConcha FortezaMarc GiménezJosette-Thérèse LauroBruno PardoMarina RocabrunaSantiago SastreFrancisco TorresJosep Teixidor

COL·LABORADORSNeus Bergua

FOTOGRAFIESManuel CanettiPhotoAltoBit Comunicación

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Ofi cial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 [email protected]

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicació[email protected]

DEP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a EL GESTOR ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

Col·legi de Gestors Administratius de [email protected]

PER GENTILESA DEL SEU GESTOR ADMINISTRATIU

EDITORIALAFLORAMENT DEL DINER OCULT

SUMARI2 EDITORIAL

Afl orament del diner ocult

3 ENTREVISTA Celestino Corbacho,

ministre de Treball i Immigració

6 RAMÓN LEDESMA Subdirector

general de Normativa de la DGT.

Entra en vigor la nova Llei de

Trànsit

8 OPINIÓ Manel Pérez Cobos,

gerent de la Fundació Tribunal

Laboral de Catalunya

10 LÍNIES ICO 2010

El millor fnançament per a les

empreses

11 DELEGACIONS Activitats de la

Delegació de Girona i de Lleida

12 GESTORIES A CATALUNYA Bosch

Consulting; Morera Assessoria i

Gestoria SL

13 ACTIVITATS COL·LEGIALS

16 SERVEIS

21 CONVENIS

22 COMENTARI LINGÜÍSTIC

El punt volat, el guió llarg i les

cometes baixes; ‘Composar’ o

‘compondre’?

Des de fa mesos, el Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya recomana a l’Administració “facilitar” l’afl orament dels diners ocults per disminuir l’impacte de l’ajust econòmic que estan vivint empreses, particulars i les mateixes administracions.

En la darrera roda de premsa sobre Renda, que va tenir lloc el dia 27 de maig passat i on es van donar a conèixer els canvis i els aspectes que generen més errors de la Renda 2009, es va tornar a exposar la posició del Col·legi pel que fa a aquest tema, una iniciativa que ja va ser impulsada pel Govern de Felipe González a inici de la dècada dels 90.

La proposta del Col·legi de Gestors de Catalunya passa per una emissió de deute públic dirigida exclusivament als estalvis no declarats, que s’estimen en uns 240.000 milions d’euros a l’Estat espanyol. Amb un tipus d’interès del 2% i un termini de quatre anys i un dia, l’emissió suposaria un tipus impositiu efectiu d’entre el 14% i el 18% en quatre anys, però permetria legalitzar el capital.

Fa unes setmanes Portugal, com altres països de la Unió Europea, ha posat en marxa mesures per “facilitar” l’afl orament del diner ocult fruit de l’evasió fi scal. Des del Col·legi es considera que una mesura d’aquestes característiques, que hauria de suposar un cost per als defraudadors, serviria per injectar liquiditat al sistema fi nan-cer i per disminuir el dèfi cit per la via de més ingressos fi scals.

3

6

8

13

14

Page 3: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

elg

esto

r

32

EL MINISTRE CELESTINO CORBACHO ÉS ENTREVISTAT PEL COL·LEGI

DE GESTORS ADMINISTRATIUS I DÓNA RESPOSTA A ALGUNS DELS

TEMES QUE PREOCUPEN ALS GESTORS CATALANS.

El dia a dia que es viu a les gestories no és encoratjador: autònoms que es donen de baixa, empreses amb molts anys d’antiguitat que es declaren insolvents... Quines mesures immediates estan previstes perquè no tanquin més comerços ni petites empreses industrials?Des que va començar la crisi, el 2008, el Govern ha pres més d’un centenar de mesures per evitar que es perdin llocs de treball i minimitzar el deteriorament del teixit productiu, cosa fonamental per fer front amb millors condicions la recuperació. El darrer paquet de mesures que el Govern va enviar al Congrés conté propostes com la reducció de l’IVA en la rehabilitació d’habitatges o la línia de crèdit directe de l’Institut de Crèdit Ofi cial (ICO) per a pimes i autònoms, destinada a projectes de fi ns a 200.000 euros, a més d’altres actuacions de suport a les pimes, com el segon Fons d’Inversió Local, dotat amb 5.000 milions per a aquest any. Pretenem amb aquestes mesures reforçar, de manera immediata, les bases per a la reactivació econòmica en sectors estratègics, donant suport a la sostenibilitat ambiental i la liquiditat de les pimes i autònoms.

La percepció dels gestors és que la crisi va per davant del Govern. Aquesta ha desbordat les prediccions del Govern?La intensitat i la ràpida evolució de la crisi en els seus primers moments va sorprendre tots els analistes. Ningú, ni governs ni experts, va preveure l’evolució dels indicadors econòmics que vam veure. Davant la difi cultat d’aquesta crisi, la més greu des de la Segona Guerra Mundial, la preocupació del Govern espanyol, des del primer moment, ha estat actuar amb rapidesa per pal·liar els efectes negatius sobre les famílies, sobre les empreses i, especialment, sobre els treballadors, aplicant mesures urgents i garantint en tot moment la protecció per desocupació.

Les últimes dades, que constaten un lleu creixement del PIB per primera vegada en set trimestres, demostren que Espanya ha estat fent bé els deures i, tot i que hem d’esperar a conèixer l’evolució dels propers mesos per poder afi nar millor els pronòstics, tot indica que anirem veient cada vegada més indicadors positius, si bé combinats encara amb dades negatives. L’ocupació es crearà quan torni a haver un bon ritme de creixement.

“PRETENEM REFORÇAR, DE MANERA IMMEDIATA, LES BASES PER A LA REACTIVACIÓ ECONÒMICA EN SECTORS ESTRATÈGICS”

ENTREVISTA

CELESTINO CORBACHOMINISTRE DE TREBALL I IMMIGRACIÓ

“LA CLAU PER SUPERAR LA CRISI ESTÀ EN EL CANVI DEL PATRÓ PRODUCTIU I DEL MODEL DE CREIXEMENT”

ELS DARRERS QUATRE ANYS ESTEM INTRODUINT IMPORTANTS MILLORES EN LA REGULACIÓ DELS TREBALLADORS AUTÒNOMS, EQUIPARANT PROGRESSIVAMENT LA PROTECCIÓ A LA DELS TREBALLADORS ASSALARIATS

Page 4: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

ENTR

EVIS

TA

Des del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya propo-sem la possibilitat de crear un contracte temporal, que podria denominar-se “contracte de crisi”, a l’estil dels creats durant el govern de Felipe González, amb una durada de 2 o 3 anys, i una vegada fi nalitzat, si es transformés en fi x, estaria subvencionat d’alguna manera, i crear una mena d’”excedència per crisi” on els treballadors estarien un o dos anys a l’atur amb el compro-mís de tornar a l’empresa, i si no és factible, aleshores l’empresa pagaria la indemnització (garantida pel FGS). Considera viables aquestes propostes?Qualsevol proposta relativa a canvis en les fi gures contractuals haurà necessàriament de ser discutida i acordada en la taula de diàleg social amb els interlocutors socials, empresaris i sindicats. Les reformes que obtenen millors resultats són les que es duen a terme amb un major grau de consens.

Fins a la data s’han destruït més d’1.600.000 llocs de treball. Quines eines té previst utilitzar el Govern central per construir ocupació?Cal deixar clar que el Govern no pot generar ocupació per decret, perquè el que genera ocupació és l’activitat econòmica. Per això, les nostres eines són facilitar el crèdit als autònoms, impulsar la rehabilitació amb estímuls fi scals i continuar apostant per un model econòmic alternatiu el qual ha predominat a Espanya en els últims anys. Són mesures a curt, mitjà i llarg termini que contribueixen a la creació d’ocupació mentre que generen activitat econòmica.

Fins a quin punt una reforma laboral, que incrementi la fl exibilitat laboral, pot ajudar a sortir de la crisi?La clau per superar la crisi està en el canvi del nostre patró productiu i del nostre model de creixement. I és possible que aquests canvis en el sistema productiu hagin d’anar acompanyats de canvis en algunes fi gures de l’actual marc laboral. Però en qualsevol cas, els canvis que es puguin plantejar s’han de fer sempre amb el màxim consens polític i social possible i, per descomptat, per avançar i no per retrocedir. S’ha de procurar la fl exibilitat necessària que tota empresa necessita, però sense minva dels drets dels treballadors.

La fl exibilitat en un món globalitzat i canviant és necessària, però entenent la fl exibilitat com a capacitat d’adaptació als canvis socials i tecnològics que repercuteixen en el mercat laboral, sempre des del respecte als drets i la seguretat del treballador que hem aconseguit després de molts anys de treball a favor de l’estat del benestar.

Quins són els sectors de futur en els que cal apostar com a possibles generadors d’ocupació?Si volem sortir d’aquesta crisi reforçats i emprendre un camí de

creixement econòmic sòlid i estable hem d’apostar per un patró productiu basat en la innovació, el desenvolupament tecnològic, la formació i el coneixement, com recull el projecte de Llei d’Economia Sostenible.

Considero necessari impulsar aquells sectors que contribueixin a enfortir el nostre teixit productiu, com els lligats a la innovació, a la recerca i al desenvolupament, les noves tecnologies, les energies renovables, enginyeria i infraestructures. Això requereix invertir més en capital humà, en formació, però estic convençut que serà una inversió rendible que, sens dubte, contribuirà a millorar la competitivitat de les nostres empreses.

Pel que fa a les pensions, en quina direcció s’han de fer les refor-mes per garantir la sostenibilitat del sistema a llarg termini?El Govern ha fet una proposta que conté una sèrie de recomanacions perquè siguin debatudes en el Pacte de Toledo i serà el resultat d’aquest debat amb la resta dels grups parlamentaris i la consulta amb els agents socials, el que determini en quina direcció s’han de fer les reformes per garantir la sostenibilitat futura del sistema no a curt, sinó a llarg termini, perquè en aquest moment el sistema gaudeix de molt bona salut.

“CAL INVERTIR EN CAPITAL HUMÀ, UNA INVERSIÓ RENDIBLE QUE CONTRIBUIRÀ A MILLORAR LA COMPETITIVITAT DE LES EMPRESES”

SI VOLEM SORTIR D’AQUESTA CRISI REFORÇATS I EMPRENDRE UN CAMÍ DE CREIXEMENT ECONÒMIC SÒLID I ESTABLE HEM D’APOSTAR PER UN PATRÓ PRODUCTIU BASAT EN LA INNOVACIÓ, EL DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC, LA FORMACIÓ I EL CONEIXEMENT

EL COL·LECTIU DE GESTORS ADMINISTRATIUS PRESTA UN SERVEI A LA SOCIETAT A TRAVÉS DE LA SEVA GESTIÓ QUE FACILITA L’ENTENIMENT I LES RELACIONS ENTRE LES EMPRESES, TREBALLADORS I CIUTADANS EN GENERAL AMB L’ADMINISTRACIÓ EN DIFERENTS MATÈRIES

Page 5: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

ENTR

EVIS

TA

elg

esto

r

54

L’ACTUAL MINISTRE DE TREBALL I IMMIGRACIÓ VA NÉIXER A VALVERDE DE LEGANÉS (BADAJOZ) EL 14 DE NOVEMBRE DE 1949. PROFESSIONAL DEL COMERÇ, VA INGRESSAR AL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC) L’ANY 1976. AQUEST ÉS EL PUNT DE PARTIDA D’UNA INTENSA VIDA POLÍTICA QUE EL PORTA A FORMAR PART DE DIVERSES LLISTES ELECTORALS, FINS QUE L’ANY 1983 VA SER ELEGIT REGIDOR DE L’AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET.

A partir de 1983 va desenvolupar diverses tasques de responsabilitat en el consistori i el 13 de maig de 1994 va ser nomenat alcalde de la ciutat. Durant aquest període, va compaginar les obligacions munici-pals amb l’acta de diputat provincial de la Diputació de Barcelona.

El maig de 1995 va encapçalar la candidatura socialista per l’Alcaldia

CELESTINO CORBACHOMINISTRE DE TREBALL I IMMIGRACIÓ

de l’Hospitalet i va ser elegit alcalde per majoria absoluta, fet que es repetirà en les eleccions municipals de juny de 1999, de maig de 2003 i de 2007.

Entre els anys 1992 i 1999, Celestino Corbacho fa compatible la políti-ca municipal amb un escó al Parlament de Catalunya.

Compromès amb el municipalisme i els seus reptes, va desenvolupar un paper rellevant en la direcció de la Federació de Municipis de Catalunya (1995-2004), organisme del qual va ser vicepresident (1999-2001).

Entre 1999 i 2003, Corbacho va presidir l’Entitat Metropolitana del Transport i va ser vicepresident segon de l’Autoritat del Transport Me-tropolità. Aquesta activitat en l’àmbit municipal es va veure comple-mentada amb la presidència de la Comissió de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i amb la seva designació com a vocal de la comissió executiva el gener de 2004.

Des de maig de 2006, és membre permanent de la Comissió Instituci-onal del Congrés d’Autoritats Locals i Regionals del Consell d’Europa i portaveu del Grup Socialista actualment a la FEMP.

L’1 de juliol de 2003 es va incorporar de nou a la Diputació de Barcelona com a vicepresident primer i diputat delegat de Relacions Internacio-nals i Participació Ciutadana. El 22 abril 2004 va prendre possessió del càrrec de president d’aquesta institució.

Actualment és president de la Federació del Partit dels Socialistes de Catalunya de l’Hospitalet. La seva trajectòria política l’ha dut a ocupar diversos càrrecs dins del PSC: primer secretari de la Federació de L’Hospitalet i portaveu del Grup Socialista a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (1995-1999); membre de l’Executiva nacional del PSC, i se-cretari de política municipal fi ns 2008. En l’actualitat és membre nat de l’Executiva com a ministre de Treball

Durant l’any 2000 també va formar part de la comissió política del PSOE fi ns a la realització el mes de juliol de 35 Congrés Federal del PSOE, en què va ser elegit membre del Comitè Federal.

L’abril de 2008 va ser nomenat ministre de Treball i Immigració.

Aquest debat es planteja a partir de les projeccions demogràfi ques que ens adverteixen que caldrà fer reformes perquè la salut econòmica de les nostres pensions continuï sent l’any 2030 tan robusta com ho és ara. Amb la diferència que aleshores la població de més de 65 anys serà molt superior a l’actual.

El 2030 hi haurà 4 milions més de pensionistes, amb menys gent treballant que la que hi ha actualment. Hi haurà un moment en què caldrà que la gent es mantingui més temps activa.

Per què els autònoms no poden triar lliurement la seva base de cotització a partir dels 50 anys? És com si als 49 anys haguessin de fer-se una fotografi a fi xa i inamovible per a la jubilació, sense que es tinguin en compte els canvis que poden produir-se en el món empresarial...El col·lectiu de treballadors autònoms és l’únic que pot triar lliurement la seva base de cotització entre un mínim i un màxim en funció dels ingressos que percep. El límit d’edat a la lliure elecció de base per als autònoms es va decidir per evitar que algunes persones concentrin en els anys immediatament anteriors a la jubilació les millores de base de cotització, després d’haver cotitzat pel mínim la resta de la vida laboral.

Cal destacar que en els últims quatre anys estem introduint importants millores en la regulació dels treballadors autònoms, equiparant progressivament la protecció a la dels treballadors assalariats. Entre aquestes, la constitució d’una prestació per cessament d’activitat, vinculada a la base de cotització, contribuirà al fet que el sistema de cotitzacions i prestacions vagi guanyant en transparència i efi càcia. És un procés llarg, però fi ns ara ha comptat amb el consens i el suport de les principals organitzacions de treballadors autònoms.

Com valora la fi gura del gestor administratiu i el paper que desenvolupa en la societat actual?El col·lectiu de gestors administratius, com a professionals especialitzats i amb un alt grau de coneixement de l’Administració pública i de les seves normatives, presta un servei a la societat a través de la seva gestió que, sens dubte, facilita l’enteniment i les relacions entre les empreses, treballadors i ciutadans en general amb l’Administració en diferents matèries. Des d’aquí vull expressar la meva especial consideració a la seva tasca professional.

En què poden contribuir a aquest canvi de model?Doncs transmetent a la societat els valors d’economia sostenible, de responsabilitat social, d’esforç comú i solidari.

Page 6: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

El 25 de maig passat va entrar en vigor la Llei 18/2009, de 23 de novembre, per la qual es modifi ca el text articulat de la Llei sobre tràn-sit, circulació de vehicles de motor i segure-tat viària, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 339/1990, de 2 de març, en matèria sanciona-dora. La Llei 18/2009 ha originat una sèrie de modifi cacions importants en el règim sancio-nador per infraccions a la normativa de trànsit, que afecten tots els conductors en general.Per parlar d’aquest tema, el dimecres 19 de maig, el Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya va convidar Ramón Ledesma, sub-director general de Normativa de la Direcció General de Trànsit, i creador de la norma, a im-partir la conferència “La gestió de la potestat sancionadora. La Reforma del Procediment Sancionador de Trànsit: La Llei 18/09. El Cen-tro Estrada” a la Universitat Abat Oliba CEU.José Andrés Rozas, vicerector d’Ordenació Acadèmica de la Universitat Abat Oliba, va donar la benvinguda als assistents, entre els quals hi havia representants de l’Administra-ció, de gremis i d’altres entitats. Alfonso Llu-zar, president del Col·legi Ofi cial de Gestors Administratius de Catalunya, va ser l’encarre-gat de presentar el conferenciant, i l’acte de cloenda va anar a càrrec de Venanci Blanch, president del Consell General de Col·legis de Gestors Administratius de Catalunya. Durant l’acte, al qual van assistir un centenar de persones, el conferenciant va explicar la darrera gran norma en matèria de trànsit. Primer de tot es va centrar en la gestió de la potestat sancio-

nadora de la DGT i va remarcar que tota sanció ha de ser justa (acord amb la infracció); ràpida (minimitzar el temps entre infracció, notifi cació i sanció); ha de facilitar el seu compliment i ha de ser comprensible (ha de ser “assumida” com a justa per part del ciutadà).A continuació va explicar les àrees de treball de la DGT i com aquesta aposta per la Prefec-tura Virtual. “Avui, el 20% dels pagaments de sancions es fan per Internet”, va destacar Ledesma, qui també va fer un balanç de la gestió sancionadora de 2009. “El balanç és positiu, encara que també hi ha aspectes a millorar”, va apuntar.Ramón Ledesma va fer especial èmfasi en la necessitat i conveniència de gestionar millor totes les denúncies, fet que redundaria en be-nefi ci de la societat.El segon tema a tractar va ser la Llei 18/2009: el nou procediment sancionador en matèria de trànsit, que té com a objectius atendre el ca-ràcter massiu dels procediments; minimitzar el temps d’infracció-sanció; reduir la ligitiositat per motius de forma, no de fons; introduir el con-cepte de “prescripció ètica” de les infraccions i que les administracions notifi quin al més aviat possible; i desterrar la sensació d’impunitat en el procediment sancionador de trànsit.Seguidament Ledesma va explicar els prin-cipis generals de la reforma i les novetats de la Llei pel que fa a infraccions, sancions, subjectes responsables, procediments, noti-fi cacions, recursos, mesures cautelars i exe-cució de les sancions.

El darrer punt va ser el Centro Estrada (Centro Estatal de Tramitación de Denuncias Automa-tizadas de Tráfi co) creat per agilitzar el tracta-ment de les denúncies. En aquest centre, situ-at a la província de León, es tramiten de forma automatitzada i centralitzada les denúncies, la qual cosa redueix els temps de tramitació.Tal com va destacar Ramón Ledesma, el ges-tor administratiu tindrà un paper important en el bon funcionament de tot allò relacionat amb la nova Llei. “Ens necessitem mútuament, es-pecialment a partir del 25 de novembre amb els canvis en la gestió de la matriculació de vehicles”, va remarcar.La relació dels gestors administratius i la Di-recció General de Trànsit està en constant evolució i, en aquests moments, gràcies a la telematització, els gestors s’han convertit en els seus millors socis. Un exemple n’és la ma-triculació telemàtica, impulsada pel Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya.Gràcies a la seva sòlida formació i a l’ampli ventall de serveis que ofereixen, els gestors administratius són professionals especialit-zats en la defensa dels interessos fi scals, ad-ministratius, empresarials i laborals dels ciuta-dans i les empreses. Actualment, els gestors administratius són una de les professions que gestiona més impostos i realitza tota mena de tràmits de forma telemàtica, gràcies al pro-cés que s’està impulsant des del Col·legi per adaptar-se a la nova realitat telemàtica.

CONFERÈNCIA “LA GESTIÓ DE LA POTESTAT SANCIONADORA. LA REFORMA DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR DE TRÀNSIT: LA LLEI 18/09. EL CENTRO ESTRADA”

TRÀNSITENTRA EN VIGOR LA NOVA LLEI DE TRÀNSIT

EL COL·LEGI DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA COL·LABORA AMB LA DIRECCIÓ GENERAL DE TRÀNSIT PER AL BON FUNCIONAMENT DE TOTES LES GESTIONS

Page 7: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

TRÀ

NSI

T

elg

esto

r

7

EL 90% DE LES MATRICULACIONS ES REALITZEN A TRAVÉS DELS GESTORS ADMINISTRATIUS

6

ENTREVISTA A RAMÓN LEDESMA

A grans trets, quins canvis comporta la modifi cació de la Llei sobre trànsit, circula-ció de vehicles a motor i seguretat viària? Es tracta de la tercera i última de les lleis re-ferents a la seguretat viària. En seguretat vià-ria, una cosa porta a la següent. Després de la posada en marxa del permís per punts, es va fer necessària una reforma del Codi Penal per tancar el cercle amb aquells que conduï-en sense punts. El Codi Penal i el permís per punts són els que ens han dit ara que calia reformar tot l’iter procedimental d’una sanció. L’objecte és simplifi car tot el procés d’imposi-ció de sancions en matèria de trànsit. No és coherent que des que comets una infracció fi ns que et treuen els punts passin dos anys.

Com afecta els ciutadans? Podríem distingir dos grans grups de ciuta-dans als quals va destinada la llei: a) Els que compleixen amb les normes de tràn-sit, i de tant en tant cometen alguna infracció (un aparcament indegut, un petit excés de ve-locitat...). Són, som, el 90% dels conductors. En aquest cas la imposició de sancions és més simple, més senzilla, i en la majoria de les oca-sions, fi ns més barata. El 90% de les sancions dels radars fi xos són petits excessos de veloci-tat que fi ns ara eren sancionats amb 100 euros (amb reducció del 30%, 70 euros), i possible suspensió del permís de conducció. Amb la nova llei, simplement serà una multa de 100

euros (amb reducció del 50%, 50 euros).b) Els que viuen al marge de la llei (el 10%), que són els que decideixen multiinfringir, no pagar les multes... Per a aquests tot es com-plica encara més. Així, Hisenda podrà perse-guir-los fi ns a quatre anys (ara el termini era d’1 any) i no podran vendre el vehicle si tenen quatre o més sancions greus o molt greus fer-mes sense pagar.

I el col·lectiu de gestors administratius? Com sempre ha estat així, aquesta vegada també seran una ajuda inestimable per a la posada en marxa de la llei. Cal explicar als ciutadans, a les pimes, a les grans empreses els canvis que la nova llei suposa. Els gestors ajudaran tant en l’explicació com en la posada en marxa.

A partir del 25 de novembre, quin serà el seu paper en la matriculació de vehicles?El 25 de novembre no es podrà matricular un vehicle a nom d’una persona jurídica si no està donat d’alta a la Direcció Electrònica Viària (DEV), tant en concepte de titular com d’arrendatari a llarg termini. Els gestors ens ajudaran a implementar aquesta Direcció elec-trònica vial.

En quines altres accions conjuntes està prevista la participació del gestor? Són molts i en camps molt diversos els que treballem amb els gestors administratius. I ho continuarem fent: el 90% de les matriculaci-ons es realitzen a través de gestors adminis-tratius. Alguna cosa saben del tema, no?

Com valora el paper dels gestors adminis-tratius en la seva relació amb la DGT? De total col·laboració. L’ajuda és mútua i re-cíproca. A tots dos ens interessa continuar treballant en aquesta línia.

ELS GESTORS ADMINISTRATIUS ENS AJUDARAN A IMPLEMENTAR LA DIRECCIÓ ELECTRÒNICA VIÀRIA (DEV)

RAMÓN LEDESMA

Page 8: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

El Tribunal Laboral de Catalunya va ser inaugurat i va entrar en funcionament el dia 12 de maig de 1992. En l’actualitat la seva seu central està situada al carrer de Roger de Llúria, 7, de Barcelona. El Tribunal Laboral de Catalunya disposa de tres delegacions: Girona, Tarragona i Lleida.La idea potencial de la creació del TLC és aconseguir la solució dels confl ictes per a les mateixes parts enfrontades, a través d’un procediment presidit per les organitzacions sindicals i patronal catalanes, que es regeix pels principis de rapidesa, audiència de les parts, independència, imparcialitat, oralitat, igualtat, contradicció i gratuïtat.El TLC té competència plena com a òrgan de Conciliació, Mediació i Arbitratge, en confl ictes col·lectius i plurals, i en determinats confl ictes individuals. És comesa essencial del Tribunal Laboral promoure, facilitar i proporcionar els sistemes, els mecanismes i les pràctiques de solució voluntària dels confl ictes laborals, plurals o col·lectius, tant els d’aplicació i interpretació de norma com els d’interessos, en qualsevol de les seves modalitats, així com els confl ictes individuals amb les limitacions contingudes en la disposició addicional primera del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, la qual estableix que en relació amb els confl ictes que afectin un treballador de forma individual no es podran instar

expedients que versin sobre règim disciplinari (acomiadaments i sancions); reclamacions de quantitat i demandes de tutela del dret de llibertat sindical.

SUBMISSIÓ ALS PROCEDIMENTS DEL

TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA

Submissió al procediment de conciliació:

Els confl ictes laborals, tant col·lectius, plurals com individuals, bé siguin d’interès o jurídics,

amb les excepcions que estableix la Disposició Addicional Primera del Reglament de Funcionament del TLC, poden ser sotmesos al Tribunal Laboral a efectes d’intent de solució per la via de la conciliació.Per això és requisit imprescindible la lliure i expressa voluntat de submissió de treballadors i empresaris en cada cas. L’esmentat consentiment s’entén atorgat quan, després de la sol·licitud inicial d’una de les parts, compareix l’altra davant de la citació del Tribunal Laboral i accedeix a la realització del tràmit de conciliació.La submissió prèvia i voluntària de treballadors i empresaris afectats per un confl icte laboral als procediments de conciliació previstos en el Reglament de Funcionament del TLC, es considera atorgada, sense necessitat d’expressa submissió, quan en el conveni col·lectiu aplicable a Catalunya, o acord sufi cient, inclou una clàusula en què les parts negociadores, en representació dels treballadors i empresaris inclosos en l’àmbit personal del conveni esmentat, se sotmeten expressament i col·lectivament als procediments de conciliació regulats en el Reglament esmentat.

Submissió al tràmit de mediació:

Els confl ictes laborals, tant col·lectius, plurals, com els individuals amb les excepcions establertes en la Disposició Addicional Primera del Reglament de Funcionament del TLC, bé

MANEL PÉREZ COBOS

OPINIÓTRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA: LA SOLUCIÓ ALS CONFLICTES LABORALS

GERENT DE LA FUNDACIÓ TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA

MANEL PÉREZ COBOS

EL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, CREAT SEGONS EL QUE DISPOSA L’ACORD INTERPROFESSIONAL

DE CATALUNYA, ACORD PUBLICAT EN EL DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA DE DATA 23 DE

GENER DE 1991, ÉS UN SISTEMA EXTRAJUDICIAL I EXTRAADMINISTRATIU DE SOLUCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT

LABORAL, CONFIGURAT COM UN INSTRUMENT DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES DE TREBALL LA FINALITAT

DEL QUAL ÉS OBJECTIVITZAR AL MÀXIM EL CONFLICTE LABORAL, CERCANT LA PROPORCIÓ DE LA RAÓ

DE LES POSICIONS DE LES PARTS I OFERINT SOLUCIONS RÀPIDES I EFICACES.

EL TLC TÉ COMPETÈN-CIA PLENA COM A ÒR-GAN DE CONCILIACIÓ, MEDIACIÓ I ARBITRAT-GE, EN CONFLICTES COL·LECTIUS I PLU-RALS, I EN DETER-MINATS CONFLICTES INDIVIDUALS

Page 9: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

OPI

NIÓ

elg

esto

r

98

de 130.000 empreses i a més de 2.600.000 treballadors. Ha fi nalitzat en un 55% de les tramitacions efectives de conciliació/mediació amb acord entre les parts.

Cal destacar l’alt nombre d’intervencions del TLC en el seu procediment d’arbitratge (469). El TLC és, amb molt, l’organisme de solució extrajudicial de confl ictes laborals de l’Estat espanyol que més arbitratges ha dictat. Això és motivat per l’alt grau de maduresa dels agents socials catalans, que han vist en aquest procediment com un sistema equilibrat i ràpid de donar solucions a segons quin tipus de confl ictes laborals.

Aquestes xifres de procediments tramitats posen de manifest que el Tribunal Laboral de Catalunya ha assumit un protagonisme de les relacions laborals, entenent-se pels agents socials i econòmics de Catalunya com un dinamitzador del diàleg social que, a través d’un mitjà ràpid i efi caç, posa a disposició d’empreses i treballadors mecanismes que ajuden a resoldre els confl ictes que puguin aparèixer en les seves relacions laborals.

siguin d’interès o jurídics, poden ser sotmesos al Tribunal Laboral a efectes d’intent de solució dels mateixos confl ictes per la via de la mediació davant la Comissió de Mediació del Tribunal Laboral de Catalunya.La submissió expressa a la Comissió de Mediació del Tribunal Laboral de Catalunya ha de ser voluntària i consensuada per ambdues representacions, ja sigui una vegada fi nalitzat l’acte de conciliació previ o mitjançant la sol·licitud directa d’ambdues representacions al tràmit de mediació de l’organisme esmentat, o tàcita mitjançant inclusió de clàusula genèrica de submissió al tràmit de mediació en conveni col·lectiu o pacte d’empresa.

Submissió al tràmit d’arbitratge:

Mitjançant l’arbitratge, els subjectes titulars del contracte de treball, els òrgans de representació dels treballadors de l’empresa, els empresaris, els sindicats de treballadors i les associacions empresarials, en els termes de legitimació per postular previstos en la Llei rituària laboral i el TRET, poden sotmetre a la decisió d’un o diversos àrbitres o del propi Tribunal les qüestions litigioses sorgides o que puguin

sorgir en matèria de la seva lliure disposició, tant en confl ictes d’interessos com jurídics, bé siguin de caràcter col·lectiu o individual, amb les excepcions contingudes en la Disposició Addicional Primera del TLC, conforme a dret o equitat, amb previ atorgament de submissió expressa a l’arbitratge per subscripció del conveni arbitral ad hoc.Finalitzat el tràmit de conciliació o mediació sense acord entre les parts, el Tribunal Laboral ofereix a treballadors i a empresaris la possibilitat de sotmetre’s al procediment d’arbitratge, facilitant, a aquest efecte, la llista d’àrbitres que conformen el cos d’àrbitres laborals o possibilitant l’arbitratge de la Delegació corresponent o de la Comissió de Mediació del Tribunal Laboral de Catalunya que hagi intervingut en el procediment de conciliació o mediació, respectivament.

DADES ESTADÍSTIQUES

Des de la data de la seva posada en funcionament (12 de maig 1992) fi ns al 31 de desembre del 2009, aquest ha intervingut en 9.776 procediments (9.307 conciliacions/mediacions i 469 arbitratges), i ha afectat més

Page 10: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

En aquest exercici, destaca de manera espe-cial la línia ICO Economia Sostenible 2010, centrada en el fi nançament d’inversions en els sectors mediambiental, del coneixement i la innovació, i social. Per primera vegada, l’ICO ofereix a través d’aquesta línia fi nan-çament a autònoms, empreses i entitats públiques o privades, i també a particulars i comunitats de propietaris (només per a reha-bilitació sostenible d’habitatges).

Autònoms, pimes i la resta d’empreses po-den fi nançar els seus projectes d’inversió a tot el territori nacional a través de la línia ICO Inversió 2010, amb terminis que van dels 3 als 12 anys, i amb la possibilitat d’incloure un període de carència.

La línia ICO Liquiditat 2010 té per objectiu cobrir necessitats de circulant, amb uns terminis a escollir entre 1, 3 o 5 anys, amb possibilitat d’incloure període de carència.

Per la seva banda, ICO Emprenedors 2010 es presenta com la línia per donar suport fi nancer a la generació de noves empreses i activitats professionals, i també ofereix una bonifi cació per part de l’ICO en el tipus d’interès. També es poden fi nançar els projectes d’inver-

sió a l’exterior, a través de la línia ICO Internaci-onal 2010, amb terminis entre 3 i 12 anys, amb la possibilitat d’incloure període de carència.

Així mateix, hi ha disponibles les línies de fi nançament sectorials, com ara ICO Millora de la Competitivitat 2010 (adreçada al sector manufacturer tèxtil, calçat, moble, joguina, adobat, marroquineria i fusta), ICO FuturE 2010 (per a inversions sostenibles i ecoefi ci-ents del sector turístic), ICO Viu Autobusos 2010 (per incentivar la substitució d’autobu-sos i autocars d’una antiguitat de més de 10 anys per altres de nous) i ICO Pla Avança (per promoure l’accés i impulsar la incorpo-ració de les tecnologies de la informació).

Si es vol benefi ciar de fi nançament prefe-rent, adreci’s a qualsevol ofi cina del grup Banc Sabadell, truqui al 902 383 666 o con-sulti www.sabadellatlantico.com, on l’aten-drem amb la professionalitat que es mereix.

BENEFICIÏ’S DE TOTS ELS AVANTATGES A BANC SABADELL

LÍNIES ICO 2010EL MILLOR FINANÇAMENT PER A LES EMPRESES

BANC SABADELL POSA A DISPOSICIÓ D’AUTÒNOMS I EMPRESES LA MILLOR SOLUCIÓ PER FINANÇAR LES SEVES INVERSIONS: LES LÍNIES ICO 2010.

ICO EMPRENEDORS 2010 ES PRESENTA COM LA LÍNIA PER DONAR SUPORT FINANCER A LA GENERACIÓ DE NOVES EMPRESES I ACTIVITATS PROFESSIONALS

AQUESTES LÍNIES INCORPOREN REQUISITS MÉS FLEXIBLES QUE

EN ANYS ANTERIORS, PERMETEN L’ACCÉS A UN MAJOR NOMBRE

DE BENEFICIARIS I OFEREIXEN UNA SOLUCIÓ PER A TOTES LES

EMPRESES, INDEPENDENTMENT DE LA SEVA DIMENSIÓ. TIPUS

D’INTERÈS PREFERENTS I AMPLIACIÓ DE TERMINIS D’AMORTITZACIÓ

FAN ESPECIALMENT ATRACTIU EL FINANÇAMENT PER LES LÍNIES

ICO. LES PRINCIPALS NOVETATS D’AQUEST ANY SÓN:

• Finançament de fi ns al 100% del projecte d’inversió, IVA inclòs.

• Adquisició d’actius fi xos productius: nous i de segona mà.

• Adquisició de turismes de fi ns a 24.000 euros, IVA inclòs.

• Adquisició d’empreses.

Page 11: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

elg

esto

r

1110

DELEGACIONSDELEGACIÓ DE GIRONA

DELEGACIÓ DE LLEIDA

NOU WEB DELS SERVEIS PÚBLICS D’OCUPACIÓ

JORNADA FORMATIVA SOBRE RENDA

LA RENDA I NOVETATS FISCALS DEL 2009

COL·LOQUI SOBRE RENDA I FISCALITAT

El 27 d’abril, a l’Hotel Carlemany, es va realitzar la jornada de “Renda – Exercici 2009” que, com cada any, va tenir un gran èxit d’assistència.El ponent va ser el Sr. Juan Robleda Cabezas, cap d’Informació de l’AEAT de Girona.

21 D’ABRIL

27 D’ABRIL

UNA NOVA EINA TELEMÀTICA: LA CARPETA EMPRESA

El Parc Científi c i Tecnològic Agroalimentari de Lleida va acollir, el 24 de maig, una sessió formativa sobre la Carpeta Empresa, impulsada i dirigida per l’Ajun-tament de Lleida. La Carpeta Empresa és una nova eina telemàtica de comunicació entre les empreses, entitats, associacions i professionals de la gestió de Lleida que es va posar en marxa el 28 d’abril pas-sat. El seu objectiu és facilitar i coordinar, a través d’Internet, les gestions dels empresaris amb l’Admi-nistració municipal i donar suport als emprenedors. Aquesta nova eina ha de permetre a les empreses guanyar temps, efi ciència, i agilitar, per a una major productivitat i competitivitat.

L’Ajuntament de Lleida ha estat pioner en la implan-tació d’aquesta eina telemàtica i és la primera ad-ministració local a implantar el servei de “Registre d’Apoderament Electrònic”, servei que permet a les empreses resoldre íntegrament on-line les seves gestions amb l’Ajuntament.

La presentació la va efectuar la regidora de Noves Tecnologies de l’Ajuntament de Lleida, Montse Mínguez, i va desenvolupar la xerrada la Sra. Laura Suñol, coordinadora d’eAdministració de l’Institut Municipal d’Informàtica.

El dia 21 d’abril passat va tenir lloc a la Fontana d’Or una conferència informativa sobre el nou web dels serveis públics d’ocupació de l’Estat:

[email protected]

Aquesta conferència va anar a càrrec del Sr. Javier Herrero Vinuesa, director provincial del Servicio Pú-blico de Empleo Estatal, i del Sr. Francisco Suárez Mulero, director de l’Ofi cina Virtual.

24 DE MAIGELS DIES 27 I 28 D’ABRIL VA TENIR LLOC UNA JORNADA SOBRE LA RENDA I LES NOVETATS FISCALS DEL 2009.

Organitzada i presidida per la cap de la Dependència de la Gestió Tributària, Sra. Meritxell Calvet Roca, hi va intervenir com a ponent el Sr. Antonio Pueyo Ibarz, cap adjunt de la Dependència de la Gestió Tributària, així com el Sr. José Manuel Lavín Badia,

cap de Servei de la Gestió Tributària. Hi van assistir una seixantena de gestors i els ponents van tractar temes com la gestió de l’impost, les exempcions, els rendiments del treball, del capital immobiliari, d’activitats econòmiques, els guanys i les pèrdues patrimonials, les reduccions a la base imposable, la fi scalitat de l’estalvi i la integració, i la compensació de rendes, entre d’altres.

Al llarg de cinc dijous, dels mesos de maig i juny, té lloc a la seu col·legial un col·loqui obert per a consultes puntuals de la Renda i Fiscalitat. El moderador, el Sr. José Manuel Lavín Bedia, cap de Servei de la Gestió Tributària, dóna resposta als dubtes i les inquietuds dels assistents sobre la Renda i altres temes fi scals.

27 I 28 D’ABRIL

MAIG I JUNY

Page 12: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

GESTORIESL’EXPERIÈNCIA DELS GESTORS

Perquè la teva experiència interessa a tothom i tots tenim alguna cosa a dir, participa en aquest fòrum del gestor explicant-nos la teva coneixença de la professió. Posa’t en contacte amb el Col·legi al telèfon 93 317 06 86 o bé al correu electrònic [email protected]

Bosch Consulting compta amb David Bosch Amorós com a gestor col·legiat número 2.802. Situada al carrer Segrià 3, baixos, 25006 de Lleida, el seu telèfon és el 973 22 90 16 i el fax 973 22 90 17. L’adreça de correu electrònic [email protected] i la pàgina web (en construcció) www.boschconsulting.com.

Morera Assessoria i Gestoria SL està dirigida pel gestor Ramon Morera Parera, que té el número de col·legiació 1.004. La gestoria està situada a la Muralla de Sant Domènec, 7, 08241 Manresa (Barcelona). El seu telèfon és el 93 872 60 33, el fax 93 875 14 03, el correu electrònic: [email protected] i la pàgina web: www.moreragestio.com.

Des dels seus orígens, Bosch Consulting ha estat sempre una empresa familiar. Des de la seva creació l’any 2003 i fi ns avui, l’equip humà ha estat integrat majoritàriament per membres d’una mateixa família, va iniciar l’activitat amb dos treballadors i actualment en són cinc. Durant els primers mesos de l’activitat es va desenvolupar majoritàriament la tasca de cor-redoria d’assegurances, però la necessitat d’oferir als seus clients un servei més complet i professional els va conduir en pocs mesos a la professió de Ges-tors Administratius.Des de principi de l’any 2004 i fi ns a l’actualitat, a

Bosch Consulting ofereixen tots els serveis propis d’una gestoria administrativa (assessorament labo-ral, fi scal i comptable, gestions de trànsit, creació d’empreses, tràmits d’estrangeria, entre molts d’al-tres), complementats amb el serveis de corredoria d’assegurances i d’administració de fi nques, “i sem-pre amb la garantia de la col·legiació professional”, destaca el seu gestor col·legiat, David Bosch.“Les nostres expectatives de futur són continuar oferint el millor i més complet servei als nostres cli-ents, i així poder continuar desenvolupant i gaudint de la nostra professió”, conclou el Sr. Bosch.

L’activitat la va iniciar l’actual titular, el Sr. Ramon Mo-rera Parera, l’any 1965, en obtenir el títol de Gestor Administratiu sobre la base dels coneixements i títol de Professor Mercantil que havia obtingut l’any 1956.En un inici es va dedicar a l’especialitat de trànsit i transports. Aquesta especialitat es va ampliar amb l’assessorament comptable i fi scal, i també en la ges-tió laboral i social, en incorporar al despatx excel·lents professionals.També va suposar un pas qualitatiu el fet d’iniciar l’ac-tivitat d’auditoria de comptes, com a membre de l’Ins-titut de Comptabilitat i Auditoria.

Amb el pas dels anys, l’empresa ha millorat el seu nivell gràcies a l’estimable esforç d’un equip molt qualifi cat i amb la incorporació de la fi lla del fun-dador: Maria Lluïsa Morera Calafell, llicenciada en Economia d’Empreses, auditora de Comptes i ges-tora administrativa, que assumeix les funcions de renovació generacional.Per donar un assessorament imparcial i de qualitat en matèria d’assegurances als clients del grup, es va crear la societat Morera 97-Corredoria d’Assegurances, SL, amb la participació de l’altra fi lla de l’iniciador, Gemma Morera Calafell, la qual

amb la titulació adient porta la gestió tècnica.A banda de l’activitat que normalment realitza una as-sessoria i gestoria, s’han desenvolupat serveis relacio-nats amb el món immobiliari, que han permès adquirir una gran experiència en la gestió global de promoci-ons immobiliàries, ja sigui per promotors o comunitats de propietaris per obtenir habitatges a preu de cost.Finalment cal dir que vinculat al despatx es disposa d’una ofi cina tècnica denominada Areambient a càr-rec de l’enginyera tècnica Eulàlia Cos, que es dedica a la legalització i adaptació d’activitats a la normativa mediambiental.

BOSCH CONSULTING

MORERA ASSESSORIA I GESTORIA SL

Page 13: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

elg

esto

r

13

ACTIVITATS COL·LEGIALS

ACTIVITATS

12

CONVENI

IMHEL COL·LEGI DE GESTORS AMPLIA EL CONVENI SIGNAT AMB L’INSTITUT MUNICIPAL D’HISENDA

L’ADDENDA AL PRIMER CONVENI DE 2005 PERMET INCREMENTAR EL NOMBRE DE TRÀMITS A REALITZAR PER INTERNET SOBRE QÜESTIONS FISCALS

EL COL·LEGI DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA PARTICIPA EN EL PRIMER SALÓ EMPRENEDOR, QUE TÉ LLOC ELS DIES 16 I 17 DE JUNY AL RECINTE DE MONTJUÏC DE FIRA DE BARCELONA.

El Saló, que se celebra en el marc del Dia de l’Em-prenedor –que enguany organitza la seva novena edició–, compta amb més d’un centenar d’es-tands d’institucions i empreses que ofereixen els seus productes i serveis pensats per a persones que es plantegen constituir la seva pròpia empre-sa, i pimes i autònoms que volen impulsar la seva activitat.

El Col·legi de Gestors explica als visitants els ser-veis i les eines que el gestor pot oferir als empre-nedors i empreses, i com els poden ajudar a crear i fer créixer el seu negoci.

EL COL·LEGI AMB ELS EMPRENEDORS

ACTIVITATS

L’11 DE MAIG VA TENIR LLOC L’ACTE DE SIGNA-TURA DE L’ADDENDA AL CONVENI ENTRE EL COL·LEGI DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA I L’INSTITUT MUNICIPAL D’HISEN-DA DE BARCELONA. A L’ACTE, HI VAN ASSISTIR LA REGIDORA D’HISENDA, SRA. MONTSERRAT BALLARÍN, I EL PRESIDENT DEL COL·LEGI DE GESTORS, SR. ALFONSO LLUZAR.

L’acord permet la creació d’una Carpeta Professio-nal per part de l’Ajuntament de Barcelona per faci-litar als professionals l’accés a la informació i efec-tuar tràmits dels clients. Gràcies a aquesta Carpeta Professional, els gestors administratius col·legiats podran –a través del portal de l’Institut Municipal d’Hisenda (www.bcn.cat/hisenda)– accedir, amb prèvia autorització del contribuent, a totes les da-des que té l’Institut Municipal d’Hisenda dels seus clients i realitzar un seguit de tràmits com ara:

• Domiciliar el pagament de tributs• Obtenir documents de pagament de tributs i

multes tant en període voluntari com executiu• Obtenir certifi cats de pagament• Presentar telemàticament sol·licituds de

devolució d’ingressos• Comunicar un canvi d’adreça fi scal

• Presentar telemàticament al·legacions o recursos contra multes

• Presentar telemàticament recursos contra tributs

• Pagar amb targeta o càrrec en compte• Autoliquidar i estimar l’impost de plusvàlua• Comunicar el canvi de titularitat a efecte

de l’IBI.

La majoria dels tràmits es realitzaran de forma instantània, sense haver d’esperar a rebre la docu-mentació per correu postal ordinari o electrònic.Mitjançant aquest conveni, tant l’Ajuntament com el Col·legi de Gestors pretenen agilitar i simplifi -car l’aplicació i la tramitació dels impostos locals. L’objectiu del conveni signat el 2005, i que ahir es va ampliar, té com a objectiu que des del Col·legi de Gestors s’utilitzi Internet com a canal preferent de comunicació amb l’Institut Municipal d’Hisen-da, amb la conseqüent reducció de temps i des-plaçaments. L’acord incrementa també l’accés a la informació sobre la gestió i la interpretació de les normes tributàries, amb l’efecte d’una major seguretat jurídica per a tots els contribuents.La signatura de l’addenda es va fer conjuntament amb els col·legis d’Advocats, Economistes i Admi-nistradors de Finques.

Page 14: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

ACTI

VITA

TSCO

L·LE

GIA

LS

ACTIVITATS

NOU APLICATIU D’APODERAMENTS

El president del Col·legi, Alfonso Lluzar, en la seva presentació va notifi car la posada en funcionament d’un aplicatiu informàtic que permet el ciutadà, sense necessitat de dis-posar d’un certifi cat digital i de manera im-mediata, apoderar un gestor administratiu perquè aquest pugui realitzar per Internet, amb el seu certifi cat electrònic d’usuari, qualsevol dels tràmits i les actuacions en matèria tributària (obtenir dades fi scals, certifi cats…). “El nou aplicatiu del Col·legi referent a apoderaments facilita la feina al ciutadà, als gestors i a l’Administració”, ha destacat Lluzar.

TV3, EL PERIÓDICO, LA CADENA SER, CATALU-NYA RÀDIO, LA COPE, L’AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES I 20 MINUTOS VAN SER ALGUNS DELS MITJANS QUE ELS DIES 27 O EL 28 DE MAIG VAN FER RESSÒ DE LES REIVINDICACIONS I RE-COMANACIONS QUE EL COL·LEGI DE GESTORS ADMINISTRATIUS VA EXPRESSAR EN LA RODA DE PREMSA ORGANITZADA PER PARLAR DE LES NOVETATS DE LA RENDA D’ENGUANY.

A la roda de premsa, hi van participar el president del Col·legi, Sr. Alfonso Lluzar; el ponent de la Comissió Econòmica i Financera, Comptable i Tributària, el Dr. Jordi Altayó, i el Dr. Lluís Alonso, membre de la Co-missió esmentada i que va tractar el tema de les ope-racions vinculades.La presentació va anar a càrrec del Sr. Lluzar, qui va explicar als assistents la posada en funcionament, per part del Col·legi, d’un aplicatiu informàtic d’apo-deraments. A continuació, el Dr. Altayó va destacar el gran nombre de normes que es van aprovar a fi nal de 2009 i inici de 2010, però que fan referència a l’exercici 2009. “Arriba un moment en què, per al ciutadà és

difícil saber què és vigent, què té efectes retroactius i què no”. A continuació va destacat els punts més nous de la renda d’enguany: l’exempció de tributació dels treballadors afectats per un expedient de Regula-ció d’Ocupació (ERO), que passa de 20 a 45 dies per any treballat dependent si l’ERO es va fer a partir del 8 de març de 2009. L’exempció de tributar el 20% dels benefi cis de les pimes que el 2009 van mantenir o in-crementar la seva plantilla; aquesta norma es va publi-car el maig de 2010, en plena campanya de la renda. A la vegada, i a causa que es consideren guanys patri-monials, els ajuts del Pla 2000 E (compra de vehicles) i de la Renda Bàsica d’Emancipació (ajuts per al lloguer) obliguen les persones que els reben a fer la declaració de la renda (quan en molts casos, pels ingressos que tenen, no els caldria fer-la).El Dr. Altayó també va destacar la necessitat de tenir present que l’AEAT ofereix diferents opcions de frac-cionament del pagament de la renda (i no solament el 60% el juny i el 40% el novembre). Es poden demanar més ajornaments i fraccionaments. Si el que cal pagar és inferior a 18.000 euros, no es requereixen avals per sol·licitar aquests ajornaments o fraccionaments.

ELS ESBORRANYSUn tema destacat va ser el dels esborranys que envia l’Agència Tributària. L’experiència dels gairebé 1.000 gestors administratius catalans col·legiats els permet afi rmar que és nombrosa la casuística d’errades con-tingudes en els esborranys que tramet l’Agència Tribu-tària als contribuents. Aquests estan incomplets i les errades més freqüents estan relacionades amb les de-duccions per adquisició d’habitatge, l’estat civil, els fi lls, les subvencions públiques i les deduccions autonòmi-ques. “Encara que les declaracions siguin a tornar, cal revisar-les. El darrer responsable és el contribuent”.Per això, la recomanació que es dóna des de fa anys des del Col·legi de Gestors Administratius de Cata-lunya és que el contribuent revisi amb deteniment l’esborrany abans de la seva confi rmació, el confronti

amb la documentació que té al seu poder i no doni per descomptat que és correcte. Durant la roda de premsa, el Col·legi també ha exposat el seu punt de vista pel que fa a la igualtat tributària, “què signifi ca tractar igual els iguals”, ha remarcat el Dr. Altayó. És per això que es proposa crear trams superiors en els tipus marginals màxims. “La nostra proposta seria posar trams per sobre de l’actual. No pot tributar el mateix qui cobra 53.000 euros que qui en cobra 200.000”.

AFLORAMENT DEL DINER OCULTUna vegada més, el Col·legi de Gestors ha reivindicat la necessitat de fer afl orar capitals o rendes ocults com una mesura més per intentar sortir de la situació actual. “Es tractaria d’una mesura per injectar diners a l’economia”, opina el president del Col·legi.

ELS MITJANS RECULLEN LES REIVINDICACIONS DELS GESTORSEL COL·LEGI DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA TORNA A DEMANAR L’AFLORAMENT DEL CAPITAL OCULT PER INJECTAR DINERS A L’ECONOMIA

Page 15: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

elg

esto

r

ACTI

VITA

TSCO

L·LE

GIA

LS

1514

FORMACIÓMÀSTER EN GESTIÓ ADMINISTRATIVA

ELEVAT GRAU DE SATISFACCIÓ ENTRE LA PRIMERA PROMOCIÓ D’ESTUDIANTS DEL MÀSTER OFICIAL EN GESTIÓ ADMINISTRATIVA, HOMOLOGAT PER BOLONYA; JA S’ESTÀ TREBALLANT EN LA SEGONA EDICIÓ.

LA PRIMERA EDICIÓ DEL MÀSTER UNIVERSITA-RI EN GESTIÓ ADMINISTRATIVA, IMPULSAT PEL COL·LEGI DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA –A TRAVÉS DE L’INSTITUT SUPE-RIOR DE GESTIÓ ADMINISTRATIVA (ISGAC)– A LA UNIVERSITAT ABAT OLIBA–CEU, ES TROBA EN LA SEVA FASE FINAL. DESPRÉS DE REALIT-ZAR TOTA LA PART FORMATIVA, DE CLASSES I TUTORIES, ELS 42 ALUMNES MATRICULATS ES TROBEN ACTUALMENT PREPARANT LA DEFEN-SA DELS TREBALLS DE FINAL DE MÀSTER I EL PRACTICUM.

Les pràctiques, imprescindibles per a l’obtenció del títol, s’han dut a terme en diferents gestories de Catalunya, i serveixin perquè els futurs gestors administratius puguin posar en pràctica els conei-xements teòrics adquirits i, a la vegada, coneguin el dia a dia que es viu en una gestoria.

Els alumnes han cursat assignatures obligatòries i d’altres d’optatives, que s’han impartit en català, castellà i anglès, amb el suport d’un text d’estudi, test i casos pràctics, facilitat per l’ISGAC, cosa que feia més dinàmica les classes. Aquestes estaven distribuïdes en sis matèries: Fonaments jurídics de la gestió administrativa (I i II); Elements de la gestió administrativa professional; Gestió adminis-trativa d’empresa; Practicum extern, i Treball de fi de màster.

El 28 de juny els alumnes s’han d’examinar de la part teòrica, i els dies 2, 9, 16 i 23 de juliol hauran de fer la defensa dels seus treballs de fi de màster (TFM) davant d’un tribunal de la Universitat.

Tal com apunta la directora del màster, Elisabet Ferran, doctora en Dret i professora de la Universi-tat Abat Oliba–CEU, “tant el professorat com des de la direcció del màster valorem molt positiva-ment l’esforç que han realitzat i estan fent tots els alumnes”.

SEGONA EDICIÓ

Des de l’ISGAC, i en col·laboració amb la Univer-sitat Abat Oliba–CEU, s’està treballant de cara al proper mes d’octubre per iniciar la segona edició del Màster. En uns moments com els actuals, on el que es planteja es la liberalització de les professi-ons, des del Col·legi de Gestors Administratius es considera que el que cal és enfortir-les i dotar els col·legis professionals d’aquelles eines que els per-metin donar valor afegit als col·legiats, la qual cosa ajudarà els gestors a estar ben posicionats.

De cara al curs 2010-2011, es vol consolidar el màs-ter del Col·legi i es preparen novetats perquè sigui més interactiu i adequar-lo al màxim pel que fa a les necessitats d‘alumnes i professors.

Cal destacar que el Col·legi ja es va avançar en el seu moment davant d’altres professions impul-sant aquest màster universitari ofi cial acreditat per l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) i homologat pel Govern espanyol.

El mes de juliol podreu trobar més informació sobre la II edició del màster en Gestió Administrativa al web del Col·legi: www.gestors.cat

NOUS MÀSTERS, NOVES OPORTUNITATS

En la seva línia d’apostar per la formació universitària de qualitat, l’ISGAC posa a l’abast dels gestors administratius per al proper curs 2010-2011 dos màsters univer-sitaris ofi cials amb la Universitat Antonio de Nebrija. Concretament, els nous màs-ters són: Màster universitari en Assessoria Fiscal i Màster universitari en Auditoria i Comptabilitat, cadascun de 60 crèdits i un any de durada.

Els màsters als quals podran accedir tots els diplomats, llicenciats o graduats, es podran cursar de forma semipresencial a través de l’ISGAC, que organitzarà l’atenció tutorial als alumnes de Barcelona.

Cal destacar que el Màster universitari en Auditoria i Comptabilitat és un programa adaptat totalment als requeriments esta-blerts per l’Institut de Comptabilitat i Au-ditoria de Comptes (ICAC), davant el qual s’ha tramitat el reconeixement dels estudis amb la fi nalitat d’eximir de la prova teòrica preceptiva per a l’accés al Registre Ofi cial d’Auditoria de Comptes (ROAC).

Més informació a partir de juliol a:

www.gestors.cat

Page 16: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

SERVEISELS SERVEIS QUE OFEREIX EL COL·LEGI ALS GESTORS ADMINISTRATIUS

El COGAC treballa per oferir formació continuada i un nombre creixent de serveis d’interès als seus col·legiats, vetllantper un exercici professional que s’adeqüi a la normativa, la deontologia i les bones pràctiques, i que respecti els dretsi els interessos de les persones destinatàries de l’actuació professional.

FORMACIÓ

El COGAC aposta per la formació continuada i

especialitzada dels seus professionals col·legiats,

com a fórmula per garantir un exercici responsa-

ble i de qualitat, oferint avantatges especials per

a tots els col·legiats i així facilitar l’accés a aquesta

formació i actualització professional.

Per desenvolupar aquest servei, el COGAC comptaamb un ventall de professors, catedràtics i especia-listes de reconegut prestigi que col·laboren en lapreparació i impartició de la formació de caire conti-nuat així com de jornades específiques.

• Seminaris, jornades i cursos especialitzats• Formació continuada

Preu servei: subvenciona amb un50% del preu inicial a tots elscol·legiats en exercici i alscol·legiats sense exercici,empleats, familiars i col·laboradors.

• Setmanes formatives

DE SUPORT

El COGAC posa tots els seus recursos per tal de

facilitar dia a dia mitjançant serveis amb la col·la-

boració de les administracions públiques, que

permeten al gestor administratiu poder oferir

serveis de qualitat als seus clients, ja sigui mit-

jançant l’establiment de serveis centralitzats a

través del col·legi, ja sigui facilitant i reduint els

diferents tràmits administratius necessaris per

assolir l’encàrrec del nostre client.

• Servei centralitzat de trànsit• Servei centralitzat d’estrangeria• Servei centralitzat de vides laborals• Servei centralitzat d’informació cadastral (PIC)• Servei centralitzat de declaracions cadastrals• Servei d’atenció diferenciada i de compulsa de docu-

ments davant la Direcció General de Ports i Transports• Servei de presentació per via telemàtica i en

nom de tercers de declaracions tributàries• Servei de presentació d’apoderaments davant l’AEAT• Servei de compulsa de documents davant la TGSS• Servei d’assignació d’oficina única de l’OTG• Servei de realització de tràmits en nom de tercers

per mitjans telemàtics davant l’Ajuntamentde Barcelona

• Servei de Punts d'Assessorament i Inici deTramitació (PAIT)

• Servei de presentació i pagament de les declaracionsi autoliquidacions per via telemàtica en nom de tercersdavant l’Agencia Tributària de Catalunya

• Servei de realització de consultes i tràmits en lesoficines presencials de l’ORGT de la Diputació deBarcelona en nom de tercers

• Servei de realització de consultes i tràmits a travésde l’Oficina Virtual de l’ORGT de la Diputació deBarcelona en nom de tercers

• Servei de realització de consultes i tràmits a travésdel Centre d’Atenció Telefònica de l’ORGT de laDiputació de Barcelona en nom de tercers

• Servei de presentació de comptes anuals de lesfundacions per via telemàtica

• Servei d’inscripció en nom de tercers en el Registred’Empreses Acreditades de Catalunya (REA)

• Servei d’obtenció de justificants professionals• Servei d’obtenció de notes simples informatives a

través de fax del Registre de la Propietat de Barcelona• Servei d’obtenció de dades registrals a través de

fax del Registre Mercantil de Barcelona• Servei d’obtenció de certificats de naixement,

defunció i matrimoni del Registre Civil de Barcelona• Servei d’assegurances• Servei de Previsió Social

E-COL·LEGI

El COGAC es caracteritza per la seva aposta

contínua per les noves tecnologies, i és el pioner

entre les corporacions de dret públic de la pro-

fessió de Gestor Administratiu, en la implantació

i l’ús de d’aquestes tecnologies entre els seus

col·legiats i les administracions públiques.

• Servei de certificació digital• Servei TIC• Servei de comptes de correu electrònic

PUBLICACIONSi MARXANDATGE

El COGAC ofereix a tots els seus col·legiats la

possibilitat d’accedir a publicacions i edicions

que són d’interès per a la professió. Des de fa

anys, aquest col·legi publica diferents manuals

tècnics i revistes amb un gran valor informatiu

per al gestor administratiu. També realitza una

important i significativa tasca editorial en col·la-

boració amb universitats públiques i privades i

altres entitats.

• Revista El Gestor• Publicació de barems de valoracions d’automòbils

turismes, tot terreny i motocicletes• Publicació de barems d’embarcacions i motors

marins• Publicació del calendari laboral• Publicació del llibre de visita• Servei de llibreria• Servei de marxandatge

INFORMACIÓ

El COGAC treballa en tot moment per tal de

mantenir informats els nostres col·legiats res-

pecte les novetats legislatives així com tot tipus

de documentació útil per al desenvolupament

de la professió.

• Servei d’informació de les administracions• Servei de novetats legislatives i notícies premsa• Servei d’informació especialitzada• Resums i circular d’Actualitat Normativa• Butlletí mensual de la biblioteca• Resums de convenis col·lectius• Alertes quinzenals de convenis col·lectius• Alertes setmanals del servei de resum de

convenis col·lectius• Reciclatge i perfeccionament de la

normativa tributària• Reciclatge i perfeccionament de la normativa laboral• Servei de consultes ràpides• Servei de consultes complexes en l’àmbit laboral• Servei de consultes complexes en l’àmbit fiscal• Servei de documentació• Servei de consultes, traduccions, supervisió

i correcció de textos

SERVEIS DELLEURE I CULTURA

El COGAC mira pel benestar professional i també

pel personal, i per això ofereix a tots els col·legiats

el servei de lleure i cultura que els permet gaudir

de descomptes especials en activitats culturals

i de lleure arreu de Catalunya, mitjançant

l’establiment de convenis de col·laboració amb

museus, productes, teatres, etc.

DESCOMPTES

Page 17: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

COL.LEGI OFICIALDE GESTORSADMINISTRATIUSDE CATALUNYA

Si voleu més informació, podeu posar-vos en contacte amb el SAC (Servei d’Atenció al Col·legiat): [email protected]

SERVEI D'INFORMACIÓESPECIALITZADA

EL COGAC FACILITA DIA A DIA LA MÀXIMAINFORMACIÓ

El COGAC treballa en tot moment per mantenir

els col·legiats informats pel que fa a les novetats

legislatives, així com tot tipus de documentació

útil per al desenvolupament de la professió:

referències legislatives i normatives, anàlisi

normativa, informes legals , c i rculars

informatives, etc.

Per tal de diferenciar-nos d'altres corporacions, elCOGAC compta amb col·laboradors de reconegutprestigi professional en tots els àmbits per elaboraraquesta documentació.

PER QUÈ EL COGAC RECOMANA

AQUEST SERVEI?

• Proporciona qualitat en les feines.• Adequa al professional a les exigències actuals.

Més informació:

SERVEI D'INFORMACIÓ - COGAC

Tel. 93 317 06 86

A TOTES LES SEUS DEL COGAC

O a www.gestors.cat

EN AQUEST APARTAT US ANIREM AMPLIANT ELS SERVEIS QUE EL COL·LEGI US OFEREIX

1617

elg

esto

r

CONSULTES LIGÜÍSTIQUESDE LLENGUA CATALANA

EL COGAC RESPON LES NECESSITATSLINGÜÍSTIQUES DE CATALÀ DELSCOL·LEGIATS

REALITZACIÓ DE TRÀMITSEN NOM DE TERCERS PERMITJANS TELEMÀTICSDAVANT L'AJUNTAMENT DEBARCELONA

Podeu accedir a totes les dades que té l'Institut

Municipal d'Hisenda dels vostres clients i realitzar

tot un seguit de tràmits com ara domiciliar el

pagament de tributs, obtenir el certificat de pa-

gament, comunicar un canvi d'adreça fiscal, etc.

Gràcies a aquest conveni, els gestors administratiusamb exercici adherits i amb prèvia autorització delcontribuent, podeu tramitar les obligacions fiscalsdels vostres clients davant l'Ajuntament de Barcelona.

PER QUÈ EL COGAC RECOMANA

AQUEST SERVEI?

• Facilita als professionals l'accés a la informació.• Simplifica els tràmits amb la reducció de temps

conseqüent.

Més informació:

SERVEI DE TRÀMITS DAVANT L'AJUNTAMENT

DE BARCELONA

Tel. 93 317 06 86

A TOTES LES SEUS DEL COGAC

O a www.gestors.cat

EL COGAC, JUNTAMENT AMB L'INSTITUTMUNICIPAL D'HISENDA DE BARCELONA, USPERMET ACCEDIR A LA INFORMACIÓ SOBRELA GESTIÓ I LA INTERPRETACIÓ DE LESNORMES TRIBUTÀRIES I POSA A LA VOSTRADISPOSICIÓ UN NOU PORTAL APLICATIUANOMENAT CARPETA PROFESSIONAL

Teniu a la vostra disposició una àmplia gamma

de serveis

Rebreu l'assessorament per a l'elaboració de textosd'ús administratiu en català, la revisió i correcció detextos, la resolució de consultes sobre terminologiai fraseologia, la difusió de models de documents ide terminologia usuals a les gestories, l'elaboracióde tríptics divulgatius i l'organització de formació decursos en llengua catalana de diferents nivells.

PER QUÈ EL COGAC RECOMANA

AQUEST SERVEI?

• Per minimitzar errades.• Per millorar la qualitat comunicativa i comercial.

Més informació:

SERVEI LLENGUA CATALANA - COGAC

Tel. 93 317 06 86

A TOTES LES SEUS DEL COGAC

O a www.gestors.cat

Page 18: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

ACTI

VITA

TSCO

L·LE

GIA

LS

LES PROVES PER SER GESTOR

VALORACIÓ DE LES SOL·LICITUDS PRESENTADES PER PARTICIPAR A LA CONVOCATÒRIA DE LES PROVES PER OBTENIR EL TÍTOL DE GESTOR ADMINISTRATIU

FORMACIÓ

PROVES

EL 13 DE MAIG VA FINALITZAR EL PERÍODE DE PRESENTACIÓ DE SOL·LICITUDS PER PARTICIPAR EN LES PROVES PER A L’OBTENCIÓ DEL TÍTOL DE GESTOR ADMINISTRATIU 2010. LA DATA DE PUBLICACIÓ DE LA CONVOCATÒRIA, AL DOGC NÚM. 5.605, VA SER EL 12 D’ABRIL DE 2010.

EN TOTAL, ES VAN PRESENTAR 135 SOL·LICITUDS; EN LA CONVOCATÒRIA ANTERIOR, DE 2008, LA XIFRA VA SER DE 219.

Si desgranem la informació per províncies, trobem que el 63,7% de les persones que van presentar la sol·licitud són de la de Barcelona, el 19,26% de la de Girona, el 7,41% de la de Lleida i el 5,93% de la de Tarragona. La resta, el 3,70% són de fora de Catalunya (concretament de Madrid, Sevilla i Lleó).Per sexes s’observa un equilibri, a diferència de la convocatòria de 2008 on hi havia un petit predomi-ni dels homes (55% davant un 45% de dones). En aquesta ocasió, el 50,37% de les sol·licituds les van presentar homes, i el 49,63% dones.Respecte a la titulació dels futurs gestors adminis-tratius, el 50,37% de les persones que volen pre-

sentar-se a les proves han realitzat estudis d’Econò-miques, el 45,93% de Dret i el 3,70% de Ciències Polítiques. A diferència de la convocatòria de 2008, enguany hi ha més llicenciats en Ciències Econòmi-ques que en Dret. L’any 2008, els percentatges van ser: 54,79% llicenciats en Dret, 40,18% en Econò-miques i 5,02% en Polítiques.

VALORACIÓSegons el Servei d’Atenció al Col·legiat (SAC) del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, enguany la presentació de sol·licituds en un inici va ser molt fl uixa i es va incrementar a mesura que s’apropava el termini de presentació de la docu-mentació. Aquest increment s’atribueix a accions de publicitat i màrqueting realitzades, com ara la presència en premsa, facebook, etc.

Un altre dels motius que s’argumenta és el poc temps transcorregut des de la darrera convocatò-ria, el 2008. “Entre la data de publicació de la llista dels aprovats 2008 i la convocatòria 2010, parlem d’aproximadament un any i mig”, apunta el presi-dent del Col·legi, Alfonso Lluzar. Amb anterioritat el 2008, hi va haver una convocatòria l’any 2005.

COM SUPERAR L’EXAMEN

Com en l’edició anterior, la Fundació Priva-da ISGAC (Institut Superior de Gestió Ad-ministrativa de Catalunya), òrgan tècnic de suport, és l’encarregada d’organitzar el curs de preparació. El curs té per objecte facilitar la comprensió i l’assimilació de les matè-ries del programa, habituar els assistents a la realització de proves similars a les de l’examen, marcar un ritme en la preparació, i fonamentalment, orientar i dirigir la con-vocatòria. Inclou el material didàctic neces-sari: el temari general amb els continguts teòrics, qüestionaris i casos pràctics (primer i segon exercici de les proves), així com les tutories per a la seva resolució.

Durant el curs, que comença el proper 21 de juny i fi nalitza el 27 de setembre, i que s’impartirà els dilluns, dimecres i divendres, de 16 a 20 h, es tractaran temes relacionats amb el Dret constitucional, comunitari, civil, mercantil, penal, administratiu, laboral, fi s-cal i corporatiu.

Page 19: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

elg

esto

r

ACTI

VITA

TSCO

L·LE

GIA

LS

1918

MUTUALIDAD DE GESTORES ADMINISTRATIVOS

EL 28 DE MAIG PASSAT VA TENIR LLOC A TOLE-DO LA NOVENA EDICIÓ DEL CURS DE FORMA-CIÓ DE LA MUTUALIDAD DE GESTORES ADMI-NISTRATIVOS.

La jornada formativa va comptar amb les aportaci-ons de David Martín Soriano, secretari tècnic del

col·legi madrileny, qui va presentar la ponència “Si-tuació actual de la Mutualidad i presentació de les principals novetats”. Seguidament, Alberto Jiménez Cabeza, del Departament d’Atenció al Mutualista va parlar de les “Prestacions: tipus, tramitació i norma-tiva reguladora”. Raúl Serrano Álvarez, coordinador del Departament de Secretaria de l’ICOGAM, es va centrar en la “Informació sobre la Mutualitat per a nous col·legiats”; i en darrer lloc, Carmen Cabezudo Jiménez, directora de Col·lectius Centre de Barclays Bank, va exposar les “Condicions del Conveni Bar-clays Bank-MGA”.

Després del curs, els assistents van poder gaudir de l’arquitectura, la cultura i la gastronomia que els oferia Toledo, coneguda com “La ciutat de les tres cultures”, per haver estat poblada durant segles per cristians, jueus i àrabs, així com “La ciutat imperial”, per haver estat la seu principal de la cort de Carlos I d’Espanya en els regnes hispànics.

FORMACIÓ

TOLEDO

EL COL·LEGI, PRESENT A LA I JORNADA ACCID

FORMACIÓ

ACCID

REFLEXIONAR I DEBATRE SOBRE COM MILLO-RAR LA GESTIÓ PER SORTIR ENFORTITS DE LA CRISI VA SER EL TEMA CENTRAL DE LA I JOR-NADA ACCID, REALITZADA EL 28 DE MAIG A SABADELL A LA QUAL VAN ASSISTIR MÉS DE 380 PROFESSIONALS DE LA COMPTABILITAT I LA DIRECCIÓ.

Una nodrida representació de gestors administra-tius va assistir a la Jornada, on es van tractar te-mes que afecten directament la professió, com les conseqüències de l’aplicació del Nou Pla General de Comptabilitat o la fi scalitat de les operacions vinculades.

Durant la jornada, coorganitzada per l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) i la Fa-cultat d’Economia i Empresa de la Universitat Autò-noma de Barcelona, amb el suport d’institucions, entitats i empreses representatives del Vallès, es van presentar nous desenvolupaments en matèria comptable i de direcció, es va fomentar l’intercanvi d’idees i experiències entre els diferents sectors empresarials professionals, i es va donar a conèixer la investigació que es porta a terme i els diferents grups de recerca existents, per tal d’impulsar-los.

Page 20: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

ACTI

VITA

TSCO

L·LE

GIA

LS

CULTURA

MIQUEL BARCELÓ1983-2009“LA SOLITUDE ORGANISATIVE”

dibuixos, pòsters, llibres i quaderns de viatge. Tot això permetrà subratllar el ritme i la varietat de la seva trajectòria.

L’objectiu de la mostra és que el públic pugui viure l’obra de Barceló com una experiència. Per fer-ho possible, l’artista s’ha implicat directament en la se-lecció d’obres i ha prestat algunes teles de la seva pròpia col·lecció que converteixen l’exposició en un autèntic esdeveniment, i no tant en una retros-pectiva del seu treball. El públic descobrirà la seva resposta enèrgica al món material, la relació amb la tradició, els viatges –físics i mentals, i a través de l’espai i el temps–, l’ús d’elements insòlits i la seva representació del món humà i animal.

Visita comentada gratuïta exclusiva per als

membres del Col·legi Ofi cial de Gestors Admi-

nistratius de Catalunya

I a les 21 h... quedeu-vos al recital poètic:

ELS COLORS INTERIORS

Nou poetes estimats de Miquel Barceló

Recitador: Biel Mesquida, poetaNarradors: Pep Tosar, Rosa Novell, Pepa López, actorsVideojòquei: Pedro Oliver, artista

Josep Carner, Blai Bonet, Miquel Bauçà, Nicole d’Amonville, Pere Gimferrer, Biel Mesquida, Àngel Terron, Andreu Vidal i Joan Vinyoli. Els poetes que llegeix i rellegeix en la seva vida quotidiana el pintor Miquel Barceló. A través del fi l conductor del narra-dor i els recitadors, ens endinsarem en les fetes i els fets de la biografi a, la poètica i l’obra de cadas-cun dels poetes, amb petites digressions sobre els lligams sensibles que hi ha en els seus versos i que es relacionen, o no, amb l’obra i la vida de Barceló.

CAIXAFORUM BARCELONA REPASSARÀ ELS DARRERS 25 ANYS DE TRAJECTÒRIA DE L’AR-TISTA EN UNA GRAN MOSTRA QUE FARÀ VIU-RE A L’ESPECTADOR L’EXPERIÈNCIA PICTÒRI-CA DE BARCELÓ.

L’exposició, organitzada per l’Obra Social ”la Cai-xa”, no només celebrarà els èxits dels darrers 25 anys d’aquest important artista viu, de renom inter-nacional, sinó que, sobretot, oferirà a l’espectador la possibilitat d’entendre el misteri, l’adrenalina i la incertesa personal que implica el procés creatiu de Miquel Barceló (Felanitx, 1957).

Així, aquesta mostra serà clau per poder experi-mentar de manera coherent i emocionant l’obra de Barceló a partir de 180 peces, que van de les grans teles creades des de l’any 1983 a les més re-cents, passant per les seves creacions ceràmiques i escultòriques, sense oblidar les aquarel·les i els

DIMECRES 21 de juliol de 2010 a les 20 hCaixaForum Barcelona (Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8, 08038 Barcelona)

Reserva d’invitacions per a la visita comentada + recital poètic al telèfon 93 476 86 30 amb el codi GEST 001Oferta limitada a 30 persones (aforament màxim de la visita guiada)

que conformen els 10 districtes de Barcelona. Hi ha un total de 772 propostes, aplegades en 30 temes com ara Parcs i jardins, Vies públiques, Ciències i tecnologia, Espiritualitat, Cinema, Música i dansa, Arts escèniques, Flamenc, Alimentació, Sobre ro-des, Bcn negra i criminal, Viatgeteca, Tauromaquia o Erotisme i sexualitat. Cada proposta correspon a una plana del llibre, inclou una fi txa tècnica amb la informació pràctica necessària per anar-hi o con-tactar-hi, i inclou el barri on està ubicat i un color determinat en funció del districte al qual pertany. Tanca aquesta guia un índex de localitzacions per districtes i barris de Barcelona.La singularitat d’aquesta guia rau en el seu punt

de partida: l’autora presenta un ventall temàtic de llocs amb trets aparentment sorprenents o poc co-neguts de la ciutat que s’inclouen en tots els barris

PUBLICACIONS

“BARCELONA INSÒLITA, UNA GUIA TEMÀTICA DE BARRIS”Neus Bergua JoanpereImatge i Producció Editorial de l’Ajuntament de Barcelona

LLIBRE

Més informació: www.bcn.cat/publicacions

Page 21: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

elg

esto

r

ACTI

VITA

TSCO

L·LE

GIA

LS

2120

GRÀCIES A L’ACORD AMB LA FUNDACIÓ ROMEA PER A LES ARTS ESCÈNIQUES, PODEU ASSISTIR AMB ELS VOSTRES COL·LABORADORS A LES REPRESENTACIONS DEL TEATRE CONDAL, TE-ATRE ROMEA I LA VILLARROEL, AMB UN PREU EXCLUSIU DEL 50% DE DESCOMPTE.

Procediment: Cal fer reserva prèvia al tel. 93 317 06 86 o per correu electrònic: [email protected], amb una setmana d’antelació. Haureu de recollir les entra-des i fer el pagament directament a la taquilla del tea-tre fi ns a 15 min abans de l’inici de la representació.

AUTOR: Eugène IonescoDIRECCIÓ: Joan Maria GualUna vivaç jove de 18 anys acudeix a un professor per ampliar els seus estudis de batxillerat amb clas-ses d’aritmètica, lingüística i fi lologia. L’acció avança a mida que la relació de poder entre el professor i l’alumna creix en tensió: mentre ella perd la seva vitalitat presa dels nervis, ell va imposant el seu do-mini. Darrere d’ells, la serventa, el tercer personatge d’aquesta obra, la segona que va escriure el mestre del teatre de l’absurd.

AUTOR: Thomas BernhardDIRECCIÓ: Josep Maria MestresLudwig, o Voss, és un fi lòsof que acaba de sortir d’un dels manicomis més coneguts d’Àustria. En arribar a casa seva, el domicili d’una família culta i decadent de la vella Europa, les seves dues germanes, Ritter i Dene, les dues actrius retirades, li organitzen un di-nar de benvinguda. Veritats desconegudes, a vegades sorprenents, seran revelades durant la trobada entre aquests tres personatges, atrapats en les convencions d’una família acomodada.

EL COL·LECTIU DE GESTORS ADMINISTRATIUS FORMA PART DEL CLUB DE GRANS AMICS D’HALCÓN VIAJES.

Us podeu benefi ciar d’importants avantatges exclu-sius i de preus especials com un 3 % de descompte en producte propi, a més d’ofertes especials que mensualment us les fem arribar des del Col·legi.

Tel.: 93 436 67 00. www.halconviajes.com

Els col·legiats poden benefi ciar-se en cada espectacle d’un 25 % de descompte per a dues persones. Cal presentar el carnet col·legial a les taquilles del teatre.

Allada Vermell, 13. 08003 Barcelona

Tel.: 93 310 13 64. www.espaibrossa.com

Del 15 de juliol a l’1 d’agost de 2010Près de vous màgia de prop i de saló de HaussonPreu especial per als gestors administratius: 12 €

Una nova presència de Hausson al Brossa. En aquest cas el mag rebrà com si fos al saló de casa seva i acompanyat d’un pianista als espectadors de Près de vous.Es tracta d’un encontre amb la màgia de prop i de saló de la mà i les mans de Hausson. D’una vetllada ordida a través d’una successió de jocs a través dels quals, cara a cara amb l’espectador, es manté l’alè de la il·lusió d’una manera permanent. Una ocasió única per apropar-nos a la intimitat de la màgia des de la proximitat física i la complicitat emocional. A Près de vous Hausson ofereix doncs una vetllada de màgia de prop i de saló que recupera l’encant de les inoblidables sessions del París de Houdin i de Mèlies.

CONVENICONVENI

CONVENI

FUNDACIÓROMEA

ESPAI ESCÈNIC BROSSA

PROPERES OBRES: Teatre Romea. Hospital, 51. 08001 Barcelona.

La Lección

del 25 de juny al 4

de juliol de 2010

Almuerzo en casa

de los Wittgenstein

(Ritter, Dene, Voss)

del 10 de juliol al 15

d’agost de 2010

AUTOR: Anton P. TxèkhovDIRECCIÓ: David SelvasUn llac. Un jove artista, Kostia, prepara un espectacle transgressor per aconseguir l’aprovació de la seva mare, Arkadina. Ella, una reconeguda actriu, prefe-reix distreure’s amb el seu amant, Trigorin, un es-criptor de best sellers que, a la vegada, fl irteja amb la promesa de Kostia. La jove en qüestió, la Nina, està decidint què fer amb la seva vida; no sap si apostar pel seu somni, arribar a ser una actriu, o complaure als seus pares. La Masha, ella sí, està enamorada del Kostia. El professor, està enamorat de la Masha. La Polina està enamorada del doctor, però el doctor està enamorat d’ell mateix... Woody Allen, Rohmer, Bergman, Cassavetes.

Hem de riure o hem de plorar davant la monstruosa descripció del primer (i únic) amor del protagonis-ta d’aquesta peça? I és que Beckett ens col·loca en aquesta obra, escrita l’any 1946, davant d’una història d’humor tràgic.

Pere Arquillué encarna un ésser torturat, un home ex-pulsat de casa seva en morir el seu pare, que potser s’estima per un moment la prostituta que el sedueix però que, si es lliura a l’amor, és només per poder-se’l treure aviat del cap. Una peça en la qual, com en altres creacions de Beckett, el que escoltem ens mou el riu-re, i el que no se’ns diu... ens omple d’horror.

PROPERES OBRES: La Villarroel. Villarroel, 87. 08011 Barcelona.

La Gavina

del 25 de juny a l’11

de juliol de 2010

Primer Amor

del 15 de juliol a l’1

d’agost de 2010

Més informació: www.fundacioromea.org

Page 22: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010

COMENTARI LINGÜÍSTIC LLENGUA CATALANA

COMENTARI

Font

: Fla

ixos

d’a

ctua

litat

, but

lletí

digi

tal d

’act

ualit

at s

obre

la ll

engu

a ca

tala

naw

ww

.gen

cat.

cat/

llen

gu

a

EL PUNT VOLAT, EL GUIÓ LLARG I LES COMETES BAIXES

de partició de paraula. Per exemple: paral-lel.

El guió llarg. Es fa servir per marcar incisos i diàlegs, entre altres usos. El trobarem pitjant la tecla d’alternativa (Alt), alhora que teclegem els números 0151 del teclat numèric (Alt + 0151).

Les cometes baixes. Es fan servir per marcar cita-cions, el discurs en estil directe, la reproducció d’un diàleg dins un altre diàleg, per indicar capítols de lli-bres, d’articles de revista, etc. N’hi ha unes d’obertura ( « ) i unes altres de tancament ( » ). Les primeres les podem obtenir pitjant la tecla Alt i teclejant el número 0171 (Alt + 0171); per a les segones, hem de prémer la tecla Alt i teclejar el número 0187 (Alt + 0187).

Resumint:- punt volat: Majúscula + 3 (del teclat numèric

superior)- guió llarg: Alt + 0151- cometes baixes o llatines: Alt + 0171 i Alt + 0187

Quan escrivim amb l’ordinador, podem teclejar direc-tament la majoria de caràcters i signes que necessi-tem. Així, a part —òbviament— de les lletres i els números, podem picar directament alguns signes com ara el guionet ( - ) o el signe més ( + ) i, en combinació amb la tecla de majúscula, altres signes com ara els parèntesis (), les cometes altes o angle-ses ( “ ” ), la sotaratlla ( _ ), la barra inclinada ( / ), la dièresi ( ¨ ), etc.

Hi ha altres signes, però, que no són tan evidents o bé demanen una altra combinació de tecles. Parlem del punt volat de la ela geminada ( · ), del guió llarg ( — ) i de les cometes baixes o llatines (« » ). Com els podem fer?

El punt volat. La ela geminada, grafi a pròpia del ca-talà, és una doble ela amb un punt situat enmig i a mig aire (el punt volat). El trobarem teclejant alhora la tecla de majúscula i la tecla del número 3 del teclat numèric superior.

Recordem que són incorrectes les formes paral·lel, paral·lel o paral-lel. A fi nal de ratlla, però, no escriurem el punt volat sinó que hi posarem el guionet habitual

‘COMPOSAR’ O ‘COMPONDRE’?

El verb compondre signifi ca ‘formar, constituir, in-tegrar, combinar’; també ‘crear, elaborar, confeccio-nar, produir’. Per exemple: Beethoven va compon-dre nou simfonies. Sovint, hi ha parlants que per

expressar aquesta idea fan servir, erròniament, el verb composar en lloc de compondre.

El verb composar signifi ca ‘imposar arbitràriament una contribució o una multa’; ‘actuar envers algú im-posant-li la nostra voluntat’; ‘jutjar, sentenciar com a àrbitre’. Per exemple: Composaren els camioners per haver robat mercaderia. Les ocasions en què podríem usar composar, doncs, són força més limitades que no pas aquelles que se’ns presenten per usar com-pondre, que són molt habituals.

Així, direm, per exemple: Es dedica a compondre cançons (i no Es dedica a composar cançons); És un llibre compost de dues parts (i no És un llibre compo-sat de dues parts); Els membres que componen la família (i no Els membres que composen la família); Les peces que componen l’exposició (i no Les peces que composen l’exposició); L’orquestra es compon de gran varietat d’instruments (i no L’orquestra es composa...); Es distreu component poemes (i no Es distreu composant poemes).

Cal advertir, però, que qui compon una obra musical és un compositor i l’obra creada una composició. Així, per exemple, direm Giuseppe Verdi, compositor italià, va compondre unes composicions musicals excel·lents.

El verb compondre es conjuga com respondre.

Page 23: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010
Page 24: Revista EL GESTOR Maig-Juny 2010