bbiibblliiooppoolliinnyyààC/ Canonge Hernandis 4, 46688 Polinyà de Xúquer

telf. 962973727, bibliopolinya@hotmail.comnnuumm.. 00, mmaaiigg 22001100

BBIIBBLLIIOOTTEECCAA DDEE PPAARREESS

LL''AAUUTTOORRAA ÉÉSS............ IISSAABBEELL CCLLAARRAA SSIIMMÓÓ

Passapàgina

Dins la secció d'infanti l anem a dedicar un espai a l l ibres per a pares imares. Una selecció de material que pensem poden ser úti l . Podemopinar sobre ells, proposar temes per a buscar i comprar l l ibres oproposar directament un l l ibre que considere interessant. No vol dirque comprem tot el que ens proposen, els recursos són els que són,pero tindrem en compte tot el que ens diguen.

En principi hem fet una selecció que esperem els resulte interessant ique els presentem a les ful les interiors.- 50 consejos para calmar el l lanto de tu bebé- El transtorn del nen consentit. Manual per a pares i mestres

LLLLLLIIBBRREESS NNOOUUSSUltimament estan eixint moltes novetats al mercat editorial i noresulta fàcil triar entre tanta cosa allò que comprem i incorporem ala Bibl ioteca. A les ful les interiors vos presenten el que entra de noua les prestatgeries. Hem intentat seleccionar un poc per a tots elsgustos. Si de cas reiterar que estem oberts a propostes i opinions,que ens agradaria que ens fereu aplegar, per a pròximes compres.

José Rodríguez Dos Santos , El CódiceMaria Dueñas, El tiempo entre CosturasEmil io Calderon, La bailarina y el inglés

Asa Larsson, Aurora borealAsa Larsson, Sangre derramada

Eduardo Mendosa, El asombroso viaje de Pomponio Flato.

Portem intenció d'anar presentant-vos els autor que tenen ll ibresa la Bibl ioteca. Parlar-vos un poc d'el ls, recomanar-vos algunesobres seues, etc. Uns serà per que acaba de publicar algunacosa, altres perquè la seua qualitat mereix que el recordem, eltema de les seues obres es d'actual itat, . . . . Esta vegada l'autoraes Isabel Clara Simó.Nascuda a Alcoi, periodista i escriptora compta amb una prouextensa obra des que publicà en 1 983 Júl ia.Ara és noticia per tindre a les l l ibreries una novetat: Homens.Sobre ell , i el l l ibre que li fa parel la, Dones, publicaten 1 999parlarem a les pàgines interiors, a més d'altres obres que podeutrobar a les prestatgeris de la Bibl io

ppaagg ii nnaa1

Newsletter

BBIIBBLLIIOOTTEECCAA DDEE PPAARREESSRRAABBII EETTAASS,, PPAATTAALLEETTAASS YYMMAALLOOSS MMOODDAALLEESS..Molt xiquets amb una "rabieta"consegueixen eixir amb laseua. El fet que aislat pot serno tinga importància a la l largacomporta problemes cadavegada majors. Al l l ibres'analitzen estos comportamenti altres semblant, perquèpassen i que podem fer.

TTÉÉCCNN IICCAASS BBÁÁSSIICCAASSPPAARRAA EEDDUUCCAARRQue és educar? quinestécniques hi ha?. I moltespreguntes mes es responende forma senzil la i ambexemples. Com escoltar oconseguir que t'escolte,quant elogiar-los, com iquant premiar-los, . . . .

EELL SSUUEEÑÑOO IINNFFAANNTTII LLFer dormir un xiquet sovint noresulta fàcil i normalment essegueix la dinàmica de lacriatura. Quins hàbits hemd'inculcar-los? quinestècniques ?. Tots no sónigual. Com altres titols de lacolecció s'explica ambllenguatge comprensible i pled'exemples on es poder vorereflectits.

TTÈÈCCNN IICCAASS BBÀÀSSIICCAASS DDEEDDII SSCCII PPLLII NNAASempre han dit que l 'arbre demenut es quan s'adreça. Comacostumar a una discipl ina,quin tipus de discipl ina, comconseguir que s'acostume.Tècniques, exemples,explicacions, . . . .

EELL TTRRAASSTTOORRNN DDEELL NNEENN CCOONNSSEENNTTII TT..MMaannuuaall ppeerr aa ppaarreess ii mmeessttrreess ddeessoorrii eenn ttaattss..Un l l ibre sobre educació de nens normals i difíci ls per a pares imares, mestres i professors. L’autora es fa ressó de la granpreocupació dels adults davant de l’augment de conductespertorbadores, confl ictes i trastorns de comportament i ladesorientació sobre la manera d’educar correctament –i per aixòsovint consenteixen massa. Presenta, de forma amena unenfocament de prevenció i intervenció per aquest tipus de situació,que tots els adults que tracten amb nens poden aprendre i uti l i tzar.

5500 CCOONNSSEEJJOOSS PPAARRAA CCAALLMMAARR EELL LLLLAANNTTOODDEE TTUU BBEEBBEEQuan són menuts plorar és una forma de manifestar unanecessitat, un estat d'anim. De vegades no sabem massa béidentificar el perquè i més sovint encara ignorem com actuar dela mil lor forma. Un ll ibre amb molta foto, exercicis, tècniques. . . . .

ppaagg ii nnaa2

Page 3Issue 1

NNOOVVEETTAATTSS nnoovveettaattss NNOOVVEETTAATTSS nnoovveettaattss NNOOVVEETTAATTSSAASSAA LLAARRSSSSOONN

Una de les mil lors autores dela l iteratura escandinavaactual i de les mil lors del mónpel que fa a novel· la negra.De les seues obres s'han ditautèntiques meralles. Elmil lor és comprobar-ho si l iagrada aquest gènere i teganes de quedar-seenganxat a les pàginesd'un l l ibre.

AAuurroorraa BBoorreeaall ..El cos del predicadormés famós de Suèciaapareix muti lat a unaamagada església; lagermana, que ha trobat elcadaver es la sospitosa iha de demanar ajuda auna amiga abogada,Rebecka Martinsson, quecompta amb l'ajuda d'unapeculiar policia embaraçada.Al poble molta gent té cosesamagades i la neu de l'hiverno tarda en tintar-se de sang.

Sangre derramadaEsta vegada es estiu, quanbri l la el sol de la mitja nit aSuècia. Han assassinat unasacerdotisa luterana desprésde torturar-la. Passa el tempssense que la policia averigüeres i han de demanar ajuda al'advocada RebeckaMartinsson. Hi ha de nouamb bons ulls que una dona

EEMMII LLIIOO CCAALLDDEERRÓÓNNLLaa bbaaii ll aarrii nnaa ii ee ll ii nngg ll ééss

Final iste del premi planeta2009. L'aventura d'unaanglés a la Índia durant laSegona Guerra Mundial. Unanovel· la plena d'intrigues itraicions que de tant en tant

MMAARRIIAA DDUUEEÑÑAASSEEll ttii eemmppoo eenn ttrree ccoossttuu rraassUna novel. la d'amor i

espionatge en l 'exotismecolonial d'Àfrica. La jovemodista abandona Madrid elsmesos previs a l 'AlçamentNacional amb un home queconeix ben poc. Unanovel· la que ens acosta al 'època colonial espanyola,poc difundida i sobre la ques'ha escrit ben poc. A mésl'autora ens aproxima al'època amb algunspersonatges real, com elprimer ministre d'exteriorsdel govern de Franco, Juan

JJOOSSÉÉ RROODDRRÍÍGGUUEEZZ DDOOSSSSAANNTTOOSS

EEll ccóódd ii ccee 663322Tomás Noroña, professord'Historia de la Universtat deLisboa especial ista encriptología i l lengües antigueses contracta per descifrar unanota misteriosa. La imaginaciói els seus conexement el durana entropessar amb un secretguardat durant segle: lavertadera identidad deCristoball Colón. Basada endocuments històrics autènticsens transporta en el temps auna aventura plena de mites,enigmnes i secretes; falsesapariències i fets amagats queens porta a pensar que , devegades, la història oficial esconstrueix fonamentada enfets provisionalment verídicspero que l'anàl isis i lainvestigació demostrarien quesón falsos.

EEDDUUAARRDDOO MMEENNDDOOZZAAEEll aassoommbbrroossoo vvii aa jj ee ddeePPoommppoonn ii oo FFll aattooAl segle de la nostra eraPomponio apareix enNazaret mentre busca unesaigües miraculosos. Allí vana ajusticiar a un fuster acusatd'assasinat, el fi l l del qualestà convencut de la seuainocència. Pero eixe homepacífic té un gran secretque. . . . .Una mescla de novel· lapolicíaca, paròdia i novel· lahistòrica. Una obra dins lalínia del autor: una trama dedetectius plena d'ironia isàtira.Una novel· la que té ja untemps però de la que nodisposavem a la Bibl io.

Passapàginappaagg ii nnaa33

IISSAABBEELL CCLLAARRAA SSIIMMÓÓBBiiooggrraaffii aa

Isabel-Clara Simó (Alcoi,comarca de l'Alcoià, 1 943).Escriptora i periodista.Ll icenciada en Filosofia i enPeriodisme i doctorada enFilologia romànica. Com aperiodista, va ser directora delsetmanari «Canigó» i col· laborahabitualment en diversos mitjansde comunicació. Ha creat en elsseus contes i novel· les unspersonatges complexos quemantenen relacions confl ictives,com La Nati (1 991 ), Raquel(1 992), els d'Històries perverses(1 992) o els de T'imagines lavida sense ell? (2000).

Ha estat guardonada, entred'altres, amb el premi Sant Jordi1 993, per La salvatge. Va serdelegada del Ll ibre delDepartament de Cultura de laGeneral itat de Catalunya. El1 999 és distingida amb la Creude Sant Jordi, per la sevatrajectòria. El recul l de relatsDones (1 997) ha estat objected'una adaptació cinematogràfica,l 'any 2000. De publicació mésrecent són l l ibres com L'homeque volava en el trapezi (2002) ola seva recopilació dels articlesal diari Avui, amb el títol d'Enlegítima defensa. També s'ha deparlar de l 'èxit de crítica i públicde l 'obra teatral Còmplices,portada a l'escena per PepCortès.

L'any 2001 l i és atorgat el premiAndròmina de narrativa pel l l ibreHum.. . Rita! : L'home queensumava dones i el 2004 elPremi de la Crítica delsEscriptors Valencians en la sevamodalitat d'assaig, per Enlegítima defensa.

JJUULLIIAAEn plena Revolució del Petrol i , Júl ia es deixa la pell alstelers alcoians. Lluny de conformar-se amb la vida d'obreraque li ha tocat, aprofita la primera ocasió que se li presentaper a canviar d'estatus i esdevenir una senyora. No obstantaixò, el seu passat la persegueix: Júl ia, però, no deixaràque res ni ningú posen fi al seu somni.

TT''EESSTTIIMMOO MMAARRTTAALídia i Ferràn són un matrimoni; les coses els van bé i laseua relació es normal. Pero el naixement de Marta, laseua primera fi l la, trenca la estabil itat de la parel la. Ferran

LLAA IINNNNOOCCEENNTTA Miquel, un atípic funcionari de Benestar Social, l i canviala vida quan una de les seues clientes, El isa, l i demanaajuda per aclarir l 'acusació d'assassinat que recau sobre unveí. Miquel es veu inmers en una peri l losa i absorventactivitat de detectiu.

HHOOMMEESSArrogants, però també dominats; violents,però també violentats; triomfadors, peròtambé derrotats. Entre els homes, diu Isabel-Clara Simó, «n’hi ha de tot». Aquestaescriptora de referència ens mostra unesinstantànies de l’univers masculí amb unabona dosi d’ ironia i enginy, però alhora també ameradesd’estima i tendresa.

JJOOEELLVan morir el mateix dia, la meva mare i el meugos. La mare va morir del cor. El gos va serenvestit per un camió quan sortia de casa. Jotenia dotze anys. Al cap d'un temps vaig estar apunt de morir. Durant tres anys, però, vaig haverde fer l l it. Tota la meva adolescència prostrat enun ll it. Però, ara, no em sap mal perquè. . . . . . . .

DDOONNEESSÉs tan necessari creure que les dones no estancapacitades per a determinades feines compensar que totes són tendres, sensibles iintuïtives. Cada dona és un individu, no ésl 'espècie". Amb aquestes paraules, Isabel-ClaraSimó s'encara a les narracions que conformenaquest volum, en el qual predomina la diversitat. En efecte:hi trobem dones tendres i dones múrries, dones passives idones agressives, dones fortes i dones febles, donesvíctimes i dones victimàries. . .

TTAAMMBBÉÉ . . . . . Raquel . . . . . .Bresca. . . . . .Angelets. . . . . .Adeusuau. . . . Dora diu que no. . . . SS''hhaa aaccaabbaatt