revista es juny 2010

esnúm 118 :: juny 2009

Escola Pia de Sarrià|

29è Dia de la Família“Per què ells no?”

“Projecte: Llars d’infants

a Sokone i Karang a la zona de Niombató”

Dissabte, 9 de maig del 2009

maqueta_juny2009.qxp:escola_sarria 8/6/09 13:25 Página 1

EDITORIAL Carta de la presidenta de l’AMPACarta del Director

ACTUALITAT

COMPARTIR VALORS

L’ASSOCIACIÓ I TUTertúlies educatives: AdolescentsCaminada per Collserola

NOTÍCIES DE LES ETAPESEducació Infantil i Cicle Inicial de PrimàriaCicle Mitjà i Superior de PrimàriaSecundàriaBatxillerat

RACÓ DEL CES

L'ENTREVISTA: EN SINGULARAndreu Medina

SUMARI

Associació de Pares d’alumnes de l’Escola Pia de SarriàAnna Carmona, Miquel Garcia, Joan Guitart, Xavier Garcia Sanchón,M. Luz Celaya i Anna PérezEscola Pia de SarriàImmaculada 25-35 | 08017 Barcelona | T. 932 120 908 Fax 932 112 704Dragunet d.signSPRINT COPYRosa M. Roca

Xavier OcañaGemma FerrerIvan MontesinosB-41.015-19681.800

EdicióConsell de Redacció

Redacció i Producció Editorial

Disseny gràficImpressió

Responsable d’educació infantil i cicle inicial de primàriaResponsable de primària

Responsable de secundàriaResponsable del Ces

Dipòsit LegalNombre d’exemplars

Febrer 2009 | núm. 117

3

5

11

14

19

46

47

Les opinions expressades pels col·laboradors són exclusives dels autors. ES i l’Escola Pia de Sarrià poden no compartir-les.

2

es


EDITORIAL

Anna Carmona :: Presidenta de l’Ampa

Construint comunitat eduquem els nostres fills

es3


EDITORIAL

UN MOTIU DE SATISFACCIÓ I UN MOTIU

DE PREOCUPACIÓ

El passat dia 26 de maig celebràvem el comiat de la 112 promoció de l’Escola. El númerode promoció impressionava però el fet rellevant va ser l’alegria dels nois i noies que esgraduaven i la satisfacció de les seves famílies.Aquesta és una de les festes més emotives que es celebren al llarg del curs. És una festad’iniciació, la festa del pas del món escolar al món adult. Més de cent nois i noies, benelegants, somrients, agraïts, divertits.. abandonen amb nostàlgia ben manifesta laseguretat de les quatre parets de l’Escola per endinsar-se a la incertesa dels campusuniversitaris, dels passadissos de les escoles tècniques superiors o de la disciplina laboralperò ho fan amb la il·lusió de l’aventurer el dia que desamarra el seu vaixell del port desortida.Pares i mares aprofiten l’oportunitat per saludar als professors, felicitar-los i agrair-los ladedicació. Aquesta és una altra escena bonica, però la més entranyable és la de contemplarcom els ja els antics alumnes es dirigeixen als professors amb una barreja de respecte i defamiliaritat. Els joves, involuntàriament es fan conscients aquesta nit que, malgrat ladiferència, ja estan més propers a aquells que han dirigit la seva formació. No s’escapa queel professorat també viu amb emoció aquest moment de la “volada” dels que fins ara erenels seus “pupils”. Aquest dia es viu amb intensitat l’Escola.

L’altra cara de moneda. El passat 25 de març, l’O.C.U. va presentar el seu informe “Alcoholy menores” en el que constatava que Barcelona és la segona ciutat d’Espanya enpermissivitat respecte a la dispensació d’alcohol,cervesa i whisky, a menors d’edat.Concretament a Barcelona, en el 93% de les vegades es va dispensar cervesa i un 88%whisky, a adolescents que tenien entre 15 i 16 anys. En cap cas se’ls va sol·licitar el D.N.I.!Les primeres que haurien d’enrogir davant d’aquesta evidència haurien de ser les autoritatsperò, lamentablement, també ho haurien de fer les famílies d’aquests menors: perquè hopermeten o perquè descuiden les seves obligacions. Els pares haurien de saber que elsmenors accedeixen fàcilment a locals prohibits (discoteques i concerts majoritàriament)utilitzant el D.N.I. d’altres persones (cometent un delicte tant el que el deixa com el quel’utilitza). Però el més trist és saber que alguns dels menors ho fan amb el coneixement delspares que cedeixen davant la pressió del fill o de la filla perquè acaben pensant que “noserà l’únic que s’ho perdi” o “jo també vaig ser jove” o “es quedarà sense amistats com lisegueixi prohibint” etc...Els pares han fer la seva feina de principals educadors dels fills,marcant límits, exercint la seva autoritat moral, sent coherents amb la seva manera depensar i exigint a la resta de la societat les seves obligacions vers als seus fills.

Que tingueu un feliç i descansat estiu, ple de satisfaccions personals i familiars. Fins elcurs vinent!

Miquel Garcia :: Director

La cara i la creu

4

es


ACTUALITAT

es5

Abans de parlar del dia en sí, vull parlar-vos dels mesosanteriors a aquesta diada. El mes de febrer es va constituirla 29 Comissió del Dia de la Família (DF), formada perMontse Segura, Umbelina Bonet, Sion Galceran, SusanaBria, Imma Coronas, Antoni Pelegrín i Marcel Massa. Vullagrair públicament l’esforç i dedicació de la Comissió,sense aquestes persones, no haguéssim gaudit d’un Dia dela Família com el viscut el 9 de maig. El DF ja forma partdel patrimoni de l’Escola, per antiguitat i convicció. Podemafirmar que el DF va aprovar amb nota molt alta; lesenquestes de satisfacció contestades per les famílies aixího han expressat. Els nostres fills, els alumnes i també lesmares, pares, avis, i moltes altres persones, van participard’un dia de joc i convivència, alhora compromès amb lamissió escolàpia al Senegal, a les poblacions de Karang iSokone. Ja sabeu que tot el benefici econòmic del DF eslliura al projecte escollit, enguany les “Llars d’infants”d’aquetes poblacions, per afavorir l’escolarització delsnens i nenes més petits com a inici del seu procésd’aprenentatge. El lema de la diada era “Per què ells no ?”,doncs, ja podem afirmar: “Ells també !”. La tómbola vaesgotar els 2.500 números de premi directe, les paradetesde dolç, salat, cafès, llaminadures, begudes, artesania fetapels alumnes, el berenar, tot es va esgotar. Un èxit ! i abenefici d’una causa tant noble. Però, el DF és molt més,també hem d’agrair a les 45 persones que van fer donaciód’una mica de la seva vida, perquè altres persones puguinviure. Els responsables del Bang de teixits i donants desang de la Generalitat de Catalunya ens va felicitar, perquèen 4 hores, 45 donacions representen una ocupació totaldel servei. Tampoc podem oblidar les “paradetessolidàries”, les d’artesania, de compatir valors, lamediambiental, la haima del projecte d’acollimentd’infants marroquins en època d’estiu. Detallar la quantitatd’activitat que hi va haver el DF ens portaria a fer un textmolt extens, i probablement ens deixaríem coses. Els queho vareu viure, què us puc afegir que no sapigueu, i els queno heu vingut, només dir-vos que si ho proveu, repetireu !

EMPRESES COL·LABORADORES

ABACUSAGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUAAIGUES DE BCNAIGUES VERIALMAR CRESPOALTRANAMPARIO VESTURIOANTALISAÑIL JOIERIAARAMARKARCASAARTESANIA DE CATALUNYAASCENSORES ERSCEAUTOCARS VERÍSIMOBABBI GELATSBAYARD REVISTESBEST QUALITY KIDS SOL´SBETTER S.A.BIMBOCAFÉ UNIÓN

29è Dia de la Família, 9 de Maig del 2009

Quin goig veure l’Escola tant viva, en moviment, potser enalgun moment trepidant, però, això forma part del joc,d’un joc que compartim, el d’ajudar a fer créixer persones,les persones que més estimem.Per tot això: Visca el Dia de la Família ! L’any que ve serà el 30è aniversari ! No acabar sense fer esment de les col·laboracions,aportacions, obsequis que han fet moltes empreses ipersones per a la tómbola, o en forma d’aportació dineràriaal Projecte. A tots, MOLTES GRÀCIES, de part dels nens inenes de Karang i Sokone.A continuació relacionem les empreses col·laboradores.

Signat: un Sarrianenc anònim


ACTUALITAT

6

es

CAFÈS TUPINAMACAIXA CATALUNYACARNS ROMEUCATALANA OCCIDENTECEBADO PELUQUERIACENTRAL BORNECHUPA CHUPSCIRCULO DE LECTORESCLARET LLIBRERIACOCA-COLACOMERCIAL ERLISOCOMERCIAL GALLOCOMERCIAL VALIRACRESPO & CASTAÑERA S.L.CRITERIA LOYALTYCRM3DANIEL ROSASDANONEDILOGRAFDISCER S.A. DAMMDISET S.A.DISFRUTA & VERDURADISTRIBUCIONES GAHERDIVERMÀGICELK SPORT DISTRIBUCIONES S.L.ESTUDI CALA D'ARTFIATC ASSEGURANCESFONTVELLAFRUTAS Y VERDURAS ANTONIOFUNDACIÓ EDUCACIÓ SOLIDÀRIAFUNDACIÓ PRIVADA HOSPITAL DE MOLLETGAS NATURALGO CASUAL-NICE THINGSGRUP ANAYAHOSP. ST. JOAN DE DÉU. SERVEIS DE SALUT MENTALHENKEL IBÉRICAJ. DOMINGO FERRER S.L.LA CAIXALA VANGUARDIALIDERSATMAAM (MIGUEL ANGEL ALONSO MARTÍNEZ)MARGARITA LARRAÑA GARRIGAMATUTANOMETROPOLITAN SPORT & SPAMOBILL PARC -FESTES INFANTILOPTICA TURÓPANRICOPASTISSERIA BALLARÀPASTISSERIA TÍVOLIPOBLE ESPANYOLPORT AVENTURAPROLIMSAPROMOCIONES Y REGALOS PARIS 56,S.L.PROVEEDORA ESCOLARQIMOVIL S.A.

RANDOM HOUSE MONDADORIREPROGRAFIA INDUSTRIAL DE CATALUNYAROCHESANOFI PASTEURSANTILLANASECRETARIA GRAL. DE L'ESPORTSONY PLAY STATIONSPORT BALL S.A.STREET SURFERSUMINISTROS CRTECNITOYS JUGUETES (SCALÈXTRIC)TOSHIBAVICENS VIVES

Agraïment especial a l’empresa NESTLÉI TOTES LES FAMÍLIES QUE TAMBÉ HAN COL·LABORATGENEROSAMENT, A TOTHOM, EL NOSTRE RECONEIXEMENT IAGRAIMENT.

LA COMISSIÓ DEL 29è DIA DE LA FAMÍLIA


ACTUALITAT

es7

Les famílies acollidores de British Columbia seleccionadesper a aquest programa es caracteritzen pel seu desigd’acollir a l’alumne com a un membre més i compartir ambell/ella el dia a dia i la seva cultura. Per aquest mateixmotiu, i per tal d’aprofitar al màxim l’estada, l’estudiantha de fer l’esforç d’integrar-se en la familia i respectar lesnormes de convivencia.

El Programa està dissenyat per a que els alumnes estudiïna un High School com qualsevol jove canadenc, on se liassignaran assignatures en funció de la seva edat iinteressos. L’alumne català, igual que qualsevol alumnecanadenc, s’adhereix al pla d’estudis establert pel Ministerid’Educació dins del seu nivell. Els nostres alumnes tambépoden participar en actvitats esportives, excursions i visitesculturals amb la resta d’estudiants internacionals.

Aquest programa implica un esforç per part de l’alumne, nonomés per adaptar-se a la nova cultura i entorn, sinó tambéa l’hora de recuperar la dinàmica normal del seu cursescolar en tornar a Barcelona. Tanmateix, l’experiènciad’enguany ens ha demostrat que l’esforç té recompensa:els alumnes participants en el primer Programad’Integració han aconseguit, a més d’un notable nivelld’anglès, una més gran autonomia i un visió del món mésàmplia.

Si voleu rebre més informació sobre el Programad’Integració al Canadà 2009-2010, adreceu-vos al Depar -tament de Programes Internacionals de la nostra Escola.

RESUM ECONÒMIC

PROGRAMA D’INTEGRACIÓ AL CANADÀ

El curs passat la nostra Escola, en col.laboració ambl’empresa Red Leaf, va iniciar una experiència anomenadaPrograma d’Integració al Canadà. Aquest Programaconsisteix en una estada de 10 setmanes a British Columbiadurant les quals els alumnes d’ESO assisteixen a classes aun institut públic i s’allotgen amb famílies canadenques.L’objectiu del programa és oferir al nostre alumnat lapossibilitat de conèixer una altra cultura i millorar el seunivell d’anglès, tot convivint en un entorn totalmentanglòfon.

El programa d’integració no només persegueix quel’alumnat es formi des del punt de vista de l’aprenentatgeo millora de la llengua anglesa sinó també que adquireixihàbits de responsabilitat i maduresa. Tant la familiaacollidora com els companys d’institut són els responsablesd’integrar l’alumnat català en la seva vida quotidiana icostums, cosa que els permet conèixer de primera mà lacultura canadenca.


ACTUALITAT

8

es

de Primària que van cantar magníficament unes cançonsprecioses, divertides i inclús emocionants.

Les que vam cantar junts van sortir molt bé i ( aquest és elsublim significat de la música) en dos assajos ens vamentendre sense cap problema.

Si mai s´havia sentit cantar tan bé les corals petites comaquest any el que va sorprendre sobremanera va ser la sevadisciplina. Al veure tants escolars junts i tant apretatsvarem pensar:” mare meva, quin guirigaisórganitzarà...!”. Doncs, no. Els moviments i les espereses van fer en un sorprenent ordre i encara més sorprenentsilenci. Felicitats Susana i Ricard...!

I per últim, només una petita reflexió pels qui llegiu aquestarticle i no vareu poder asistir al concert: Al escenari hierem nets, netes i avis…hi faltaven …PARES…Els avis vàremfer un pas enrera per dejar-vos-hi lloc…

JOSEP Mª ALMARCHA FACoral Harmonia

Un concert diferent

Enguany el concert del Dia de la Família ha estat diferent.Hem pogut compartir-lo amb una coral de “veterans”!!! Japer Nadal vam estar molt contents que la Coral Harmoniapensés amb nosaltres per celebrar els seus 25 anysd’història dins de la nostra escola. Ha estat un concert ontots hem pogut cantar els nostres repertoris, en una mostrade músiques diferents, divertides i interessants.El relleu generacional sembla assegurat dins de la Coral queens representa, tot i que, segons els nens, han cantat ambuna “coral d’avis” val a dir que està oberta a totes lesgeneracions. Tant de bò en properes col.laboracionspoguem cantar amb tres generacions plegades! Per als nenspensem que aquesta experiència ha estat molt enriquidora(per molts motius,tant musicals com de valors personals),per tant, només ens queda donar les gràcies per aquestaoportunitat que hem gaudit com a corals infantils. Fins lapropera Coral Harmonia!!!Susana Agustín, en nom de les corals infantils de l’escola

ENFILALL DE CANÇONS

Concert de celebració del 25é aniversari dela Coral Harmonia

En el parlament, necessariament curt, que va fer el nostrePresident-Vitalici ( vitalici perquè ho és des del principi i nocrec que ningú li disputi el càrrec) En Jordi Sistac va fer unpetit resum de la trajectoria de la “Coral de Pares de lesEscoles Pies de Sarriá “ (aquest era el nom que vam donar-li al petit grup de cantaires format per pares i mares delsalumnes que estudiàven al Col-legi).

El va fer en mig del concert que es va celebrar, com totssabeu , el passat dia 9 de maig a les 10,30 a la SalaPolivalent aprofitant el “Dia de la Familia” i celebrant el 25é. aniversari de la seva fundació.

Va ser un acte molt bonic perquè varem cantar junts elsgrans i els petits i varem omplir léscenari de cantairesunint el present-passat amb el present-futur. Tot un símboldésperança de continuitat.

Aquests 25 anys déxistència s´han viscut amb dificultatsesdevingudes només per una realitat constant : Durant 25anys de ininterrumputs dies dássajos només s´hanincoporat a la Coral UN PARE i UNA MARE... !

Perquè el Col.legi, cal dir-ho tot seguit, ha donat sempretota classe de facilitats per dotar-nos de locals dássig, deconcerts i ajudes de tot tipus i dels que encara en seguimgaudint i gràcies a quest recolzament i a la incorporaciódels cantaires de la « Coral Enric dÓssó » del Col.legi deles Teresianes que constituiexen més de la meitat delscomponents de la nostra coral actual, que ara denominem« Coral Harmonia », com tots sabeu, formen un grupsuficient per poder actuar amb un mínim de sonoritat iqualitat.

Centran-nos en el concert propiament dit va ésser unaagradabilísima sorpresa tenir devant nostre fins a un totalde…80……nens i nenes dels cecles Inicial , Mitjà i Superior


ACTUALITAT

es9

UNA NOVA PROMOCIÓ D’ALUMNESDIU ADÉU A L’ESCOLA

La “Festa del Comiat” dels alumnes de segon de batxillerat

El dimarts dia 26 de maig es va celebrar la “Festa deComiat” de la nova promoció d’alumnes de l’Escola Pia deSarrià-Calassanç que acaba els seus estudis de batxillerat.Atesa la llarga història del Centre, aquesta promoció és laque fa 112 d’ençà que va obrir les seves portes en un llunyà1884.Primer, a la capella de l’Escola, va haver-hi una celebracióeucarística amb una molt nodrida assistència. La presidí elP. Josep A. Ripollés, que malgrat que, per raó d’edat, hadeixat de ser professor de l’Escola, tingué interès a ser-neell el celebrant.

A les 8 del vespre començà a la Sala d’Actes la sessió decomiat. Una breu presentació de l’acte per part delCoordinador de Batxillerat, Sr. Miquel Puig donà pas a unaprimera intervenció musical a la guitarra elèctrica a càrrecde l’alumne Jonathan Gebbia. Després dos representantsdels pares, la Sra. Julia Escalante, i el Sr. Alfons Vilarrasa,es dirigiren a tots els alumnes rememorant els motius quehavien portat les famílies a triar aquest col·legi per a laseva educació, així com alguns consells de cara a la notaetapa que ara emprendran. A això seguí un audiovisual demitja hora de durada, amb imatges d’anys passats al’Escola, i amb breus missatges de salutació d’alguns

professors de parvulari, primària, l’ESO i els seus tutors debatxillerat, així com també del personal de secretaria i dela mitja pensió. Vingueren a continuació els parlaments deles associacions vinculades a l’Escola: el Sr. Robert Ortegaen nom de l’Associació d’Antics Alumnes, el Sr. TelesforoMartínez pel CES, i la Sra. Anna Carmona com a presidentade l’AMPA de l’Escola Pia de Sarrià. Va presentar-se “l’arbrede la promoció”, un arbre que es plantarà a l’entrada delParvulari en record d’aquesta promoció, i hi hagué unasegona intervenció musical, en aquest cas al piano, acàrrec de l’alumne Marc Pané. Finalment es dirigiren alsalumnes el Sr. Josep M. Arbusí, director acadèmic, enrepresentació del Claustre de Professors, i el Sr. MiquelGarcia, director gerent, en nom de l’entitat titular, l’EscolaPia. I finalment la part més emotiva de l’acte, quan elsalumnes anaren pujant pausadament a l’entarimat perrebre l’orla i la beca de la promoció, dirigint la paraula alsassistents, en nom seu, els quatre delegats de cada un delsgrups de segon de batxillerat, els alumnes Roger Gil, ClaraGómez, Anna Escribano i Lara Sebastian.Finalment es passà als menjadors de l’Escola, on els més detres-cents participants en la festa de comiat, entrealumnes, pares i personal de l’Escola, compartírem taulafins ben bé la mitjanit. Els alumnes, de forma organitzadaper ells mateixos, encara allargaren una mica més la diadaen una sala de festes de la ciutat.

P. R.

Comiat promoció Batxillerat Juny 2009

Aquesta nit és una nit que viviu plena d’emocions, vosaltresalumnes perquè sou els protagonistes d’aquest comiat,però també les vostres famílies i els professors que us hanacompanyat al llarg de tot aquest camí.Avui és un dia especial, esteu més receptius, més propers,sou conscients que deixeu endarrere una etapa que haestat molt important en la vostra vida.

Al llarg de molts anys, heu vist passar la vida a través del’escola, de la tardor a l’estiu, el pas de les estacions en els9 mesos del curs ha marcat cadascuna de les vostres vides,ha marcat el ritme necessari per aprendre.


ACTUALITAT

10

es

Alguna vegada heu comptat quants trajectes heu fet desde l’escola a casa i des de casa a l’escola? Recordem-hoper uns instants: primer, segurament, de la mà dels vostrespares, acompanyats fins l’aula, fins i tot ajudant-vos acordar la bata escolàpia, amb l’agenda que portaveu totben apuntat, després ja una mica més autònoms i finalmentamb la llibertat dels joves que ara sou.Són milers les vegades que heu pujat les escales del’escola, que us heu assegut a les cadires de les vostresaules…quants records que guarden aquestes parets. No éscert?

I, com cada any arriba el final de curs, i ens diem bon estiu,però, si avui estem aquí és perquè aquest 2009 és curs bendiferent.No estem tristos, estem melancòlics, però feliços perquèaquest moment d’avui havia d’arribar i és signe d’èxit elfet que arribi. Amb alegria i alhora emocionats podem dir que acabeu elvostre camí aquí a l’Escola Pia de Sarrià.

L’aprenentatge és un procés vital de coneixement i educarés un acte d’amor per això, com a representant de lesfamílies, vull en primer lloc agrair la dedicació vocacionaldels vostres professors, des del primer mestre que us vaensenyar a llegir i a escriure fins el que us donarà la darrerade les classes en aquesta escola.També voldria reconèixer la tasca de totes les persones quehan estat amb i per vosaltres, aquells que eduquen i no sónmestres però que us han ajudat a créixer, són el personald’administració i serveis.L’educació és el millor regal que us hem donat les Famíliesi l’Escola per ajudar-vos a ser el que avui sou.

I ara, m’agradaria dir-vos unes paraules que fan referènciaa dos verbs, SER I TENIR i fer-ho en nom de les famílies ales que represento com a Presidenta de l’Ampa d’aquestaestimada escola.

SER i TENIR, dos verbs que han estat conjugats multitud devegades a l’escola, que heu aprés en diferents llengües,que han omplert innombrables quaderns i pissarres.De ben segur que, els vostres mestres, us han preguntat

com es conjuguen, quines són les seves irregularitats peròheu pensat en la diferència substancial que tenen aquestsdos verbs?

Penseu per un moment:Jo sóc, tu ets, ell és...Jo tinc, tu tens, ell té...

Recordeu veritat? Doncs la reflexió és per dir-vos que a lavida és molt més important el verb SER que el verb TENIR. El verb SER, no us el podran treure mai, el verb tenir, encanvi, és circumstancial. Qui més te no és qui més és.

Intentaré en poques paraules explicar-vos alguna cosa quehaureu sentit prou vegades dels vostres pares i també delsvostres mestres:Tots estem segurs que teniu a les vostres mans les eines, leshabilitats, cadascú de vosaltres té diferents talents, és adir, capacitats que heu anat desenvolupant i que uspermetran amb esforç estudiar, treballar, tenir parella,formar una família... aquests talents us permetran SERPERSONES.La combinació d’aquests talents us fa únics. Així doncs,accepteu les vostres característiques personals i treballeu-les, però cal que sigueu vosaltres mateixos. La dificultatno resideix en TENIR el número U, sinó en SER un mateix. Sigues tu mateix, treu el millor de tu, només així seràsautèntic i únic, no hi haurà ningú igual a tu.


ACTUALITAT

es11

Teniu idees i conviccions, no les imposeu, sigueu personesamb capacitat de diàleg.Heu experimentat l’èxit i també heu comés errades, feuservir aquestes per aprendre, no hi ha aprenentatge sialguna vegada no hem experimentat el fracàs.Us hem intentat educar des del respecte, ara sereuvosaltres els que us haureu de guanyar ser homes i donesrespectables.Us hem mostrat la Natura, l’Univers, sigueu persones quesentiu admiració davant la immensitat del món.Us hem intentat fer viure una dimensió espiritual,descobriu a poc a poc el sentit de la vida i sigueu profundsen el vostre pensament.Teniu autonomia personal, exerciu ara una llibertatresponsable, doneu les vostres opinions, sigueu crítics iactueu amb honestedat.Heu tingut l’Amor incondicional de les vostres famílies, araus adonareu que estimar significa generositat i lliuramenta l’altre i que haureu de viure l’Amor des del verb ser i nodes del tenir.

Us hem mostrat camins, ara us toca ser caminants. Des del’Escola i des de la Família hem intentat donar-vos allò queés necessari: orientació, valor, coratge, resistència...aragaudiu dels camins, no defalliu davant les dificultats i feupas a pas la ruta per la vida.

Com ens diu Lluís Llach en la cançó “Tinc un clavell per tu”

Au! Vinga, amunt, amunt.Obre els teus ulls i amunt.Puja a la barca amb el teu bagatgei recorda que la vida és teva.

Pugeu a la barca, amb els ulls ben oberts, estigueutranquils perquè aneu ben plens de bagatge però, recordeusempre que la vida és vostra, sigueu actors de la vostrapròpia vida, no espectadors.

Descobrireu nous camins, nova gent, noves emocions, endefinitiva, nova vida que us convida a trobar el veritablesentit de l’existència perquè ara la vida és vostra!

Recordeu sempre aquesta Escola, manteniu els seus valorsque ara ja són vostres i trobeu el camí per seguir-los ambconsciència, mantenint ferms els ideals.

Esperem que algun dia ens puguem retrobar amb lamateixa il·lusió que la que ens ha portat avui fins aquíperquè els llaços que ens uneixen són perdurables.

Bona sort!Anna Carmona Alcolea


COMPARTIR VALORS

12

es

Es un canvi de perspectiva que transforma, que genera unamodificació profunda en la vida mateixa, i ens permet ser,de debò, éssers humans.

Cal trobar-la; i per trobar, cal buscar. Buscar per fer pos-sible que la setena direcció es converteixi en l'eix de l'exis-tir.

Buscar la setena direcció és:• conrear la capacitat d'atenció sostinguda, d'observació,

d'escolta, de silenciament: l'atenció que ens permetràfer néixer l'interès pel que hi ha i existeix, per sí mateix.

• esperonar la interrogació, la capacitat de meravella.Fugir de les respostes tancades, de les etiquetes fàcils,de les receptes.

• mirar perquè s'ho val, jugar perquè s'ho val, estimar per-què s'ho val... viure perquè s'ho val

• fer espai a la gratuïtat, de cor, de ment i d'acció.

• afavorir l'autonomia personal, gràcies a la reflexió, com-partida i individual.

• valorar els intents i l'ànim de repte, més que la perfec-ció d'uns resultats.

• transmetre que el veritable èxit és la constància. I alhoraaprendre a reconèixer la grandesa de la puça.

• desenvolupar les eines que ens permeten assaborir el lle-gat de saviesa de tantes generacions - familiaritzar-nosamb el llenguatge simbòlic de la poesia i de la recerca es-piritual, de l'art i de la música- que ens obren camins perindagar el seu valor.

• aquella orientació que ens permet adonar-nos del valorde tot el que existeix, i fent-ho genera reconeixement,gratitud, un gest interior que eixampla els cors i trans-forma les mirades. És, veritablement, la direcció de lasaviesa.

XerradaAfavorir el creixement interior: Unanecessitat i un repte

“Dicen los indios lakotas que cuando Wakan Tanka ya habíafijado las seis direcciones (Norte, Sur, Este, Oeste, arriba yabajo) vio que necesitaba una más. Wakan Tanka sabía quela séptima dirección sería la más poderosa. Por ello pro-curó que no fuera muy fácil dar con ella. Wakan Tanka eli-gió el último lugar en el que buscan los seres humanos: elinterior, el corazón de cada uno. Desde entonces, esa es la dirección de la sabiduría.”

Les coautores del llibre “La setena direcció”, Teresa Guar-dans i Maria Fradera ens varen fer una xerrada que en pa-raules planeres volien definir la importància que s’ha dedonar des de ben petits al món de d’interiorització.

Aquest món no es gens complicat, el tenim al nostre abastcada dia, i encara més, cada instant. El que és importantes saber-ne fer ús. Una qualitat que s’adquireix en un canvien el nostre fer de cada dia.

Es cert que la societat d’avui, sembla que això no ens hopot permetre, però no és gens cert, posar-ho a la pràctica,molts cops, serà qüestió d’uns minuts.

Això és educar en aquesta 7ª direcció, com ens expliquenles coautores:

Sis són les direccions de la necessitat. La setena, la de lagratuïtat. Sis direccions ens faciliten tot allò que necessitem per so-breviure. La setena és tota una altra cosa. És com un con-vit, com una porta oberta.

Des del mateix instant de néixer desenvolupem l'art de pro-veïr-nos per a satisfer les necessitats. Cada una de les nos-tres facultats pot quedar totalment ocupada i limitada enprocurar-nos provisions... Mirar per..., estudiar per..., es-timar per..., donar per...

Hi ha, però, més possibilitats. Desplaçant el punt de vista,tot fent veure que no necessitem res, mirant com qui no volres... passen coses ben sorprenents!

Com quan canviem el punt d'enfocament de la cambra fo-togràfica i allò que només era un fons borrós passa a mos-trar-se nítid. Tot d'una, cada cosa compta, i tot adquireixdimensions insospitades.

Tractar amb la vida posant entre parèntesis el nostre joc denecessitats, equivaldrà a "deixar ser" a la realitat. Un "dei-xar ser" que alimenta l'admiració profunda, la interrogació,la veneració.

Parlar-ne en termes d'una nova "direcció" és una imatgeprou encertada: és la setena direcció, la de la saviesa per-què genera interès sincer, no supeditat a unes expectati-ves. I des de l'interès sincer, la realitat mostra el seu rostreinefable, absolut. L'interès sincer és sincer amor, i l'amor éscorresponsabilitat.


COMPARTIR VALORS

es13

Crec que tots els que hi vàrem poder anar, ens va ser molt enriquidor, poder comprovar que tenim tan al nos-tre abast aquesta setena direcció ..., sense que ens costi rés però que sigui tant gratificant per el nostre esperit iper tots aquells que ens envolten.

Traslladat al món dels nostres fill, des de ben petits els hem d’acostumar a:

“PARAR-SE”; “VEURE”, “ESCOLTAR”, GAUDIR”. De ben segur que ens ho agraÏran, com també nosaltres agraÏremaquell moment o instant de PAUSA.

Aquesta “PAUSA” que no és altre cosa que reflexió, no ha de ser obligada, però si que és molt fàcil de trobar-la:

... A casa, al sortir al balcó, finestra o terrassa, mirar per un moment el cel, i amb silenci, deixar que les nostresemocions sortin a la llum;

... Anar a fer un passeig per la muntanya, veure un ocell, o una flor o la descoberta d’un cau de formigues...

Quan nosaltres vàrem ser educats, tot el què ens envoltava ens feia patent aquella "realitat", ara és fàcil que si noeduquem en ella l’oblidem.

I per a educar en "ella" primer és necessari educar en altres coses, com ara el silenci, l’ordre, el saber disfrutar depetits moments o coses que semblen sense importància........

Esperem continuar aprenent a conrear l’interior el curs Vinent!

Comissió Compartir Valors

Pasqua JoveEl cap de setmana del 24 al 26 d’abril, 30 companys i com-panyes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat, acompanyats per laNúria Saladrigues i el Jordi Vilar, ens vam desplaçar finsMoià per a celebrar la Pasqua Jove. Allí vam conèixer altresjoves de les escoles pies de Balmes, Granollers, Mataró iSabadell.

Només arribar vam haver de passar per un rigorós controlde passaports on havíem d’adoptar identitats falses i, finsi tot, registrar les petjades dactilars dels peus. Després delcontrol d’equipatges vam poder accedir a les habitacionsd’una casa magnífica del s.XII.

Un dinàmic joc de nit va seguir el sopar i,en acabat, ensvan explicar el joc de “la Boira” (el dolent de la pel·lícula),que duraria fins diumenge. A continuació començava unavetllada de cançons, jocs i tertúlia que s’allargaria fins lamatinada.

El títol de la trobada era “GR 33”; els “GR” són les gransrutes que travessen paisatges i territoris sense importar lí-mits ni fronteres. El “GR 33”, però, és una ruta diferent, jaque no té fi. El 33 és l’edat en què Jesús va ser crucificat,però la seva tasca no s’acabà aquí. Ell, igual que el seu mis-satge, segueixen vius. Nosaltres estem a punt d’empren-dre també una gran ruta, un camí sense fi. L’objectiu no ésarribar enlloc, sinó caminar seguint els passos de Jesús,sense por, pas a pas, gaudint de cada moment i convidanttots aquells que vulguin acompanyar-nos.

Ha estat un cap de setmana molt intens amb un munt d’ac-tivitats, jocs, gimcanes i poques hores de son. Hem tornat

rebentats! També hi ha hagut temps per a la reflexió, perparlar dels que ens interessa i per a celebrar que SOMJOVES i tenim molt a dir i a fer!

L’equip de redactors del PUNT I COMA


COMPARTIR VALORS

14

es

Comunions

Confirmació22 de maig, 6 de la tarda, 38 joves (35 de Sarrià i 3 de Bal-mes), i la capella de l’escola plena de gom a gom. Les con-firmacions d’enguany han estat més especials que mai. Enprimer lloc, pel nombre de nois i noies de la nostra escolaque rebien aquest sagrament; i, en segon lloc, perquè lacerimònia va provocar somriures, llàgrimes i nombrososaplaudiments. El bisbe emèrit Joan Godayol fou l’encarre-gat de confirmar els nostres joves en el camí de Jesús. Totsells van renovar el compromís de viure i treballar pels al-tres; seguint els valors de la pau, la tolerància, la solidari-tat i l’amor; i ho van fer amb il·lusió i alegria. Ells van serels protagonistes i, alhora, els artífexs d’una celebracióque tots els assistents recordarem amb emoció durant moltde temps. Una vegada més, les noves generacions han de-mostrat que tenen molt a dir i a fer.

L’ equip de redactors del PUNT I COMA


es15

COMPARTIR VALORS

Història dels Cachiveranos

Els Cachiveranos són una experiència lúdico-pedagógica

que neix l’any 1997 com a oferta pel mes de vacances

estivals.

Els primers, amb el nom de Verano Feliz, es realitzaren a

Tijuana, l’any 1996, impulsats pels escolapis catalans

Sadurní Tudela, Manel Bagunyà i Ferran Mateos, ajudats per

grups de joves monitors catalans provinents d’escoles de

Catalunya.

L’any 1998 s’engegà la primera experiència a Tijuana

experiència que ha anat creixent amb la bona col·laboració

de monitors catalans, de Los Ángeles, i cada cop més amb

presència de monitors de la pròpia zona que s’han format

en el Curs de Monitors de Temps de Lleure que se celebra,

amb la col·laboració de Colònies Jordi Turull, des de fa 4

estius i que ha estat una

bona pedrera de monitors i

responsables de les

activitats d’estiu tant a a

Tijuana, com Mexicali i

Ensenada.

Objectius dels Cachiveranos

Els Cachiveranos són una oferta de formació i

entreteniment adreçada a tots els nois i noies de la zona ,

així com també un espai de realització per a nois i noies

joves de les nostres comunitats on poden descobrir el sentit

del servei.

Els Cachiveranos busquen ajudar al desenvolupament de

totes les dimensions de la persona i les activitats i cerquen

potenciar els àmbits personal, interpersonal, social,

relacional amb l’entorn i transcendent a partir de les

diferents activitats que es realitzen al llarg de l’estada.

Activitats d’estiu a Tijuana

Activitats dels Cachiveranos

Les activitats es despleguen al llarg de la durada de cada

Cachiverano, unes tres setmanes, en tandes de matí o de

tarda (cal tenir ben present les condicions climatològiques

on es realitzen, amb temperatures per sobre dels 40 graus)

.

Es proposa anualment un centre d’interès per a tot el

Cachiverano (El circ, Unes olimpíades, El món antic...) i es

pensen activitats en les que es puguin treballar diferents

habilitats i matèries: manualitats, música, danses,

cançons, esports, excursions, sortides, representacions

teatrals....

Cal tenir ben present que moltes d’aquestes activitats els

nois i les noies sols les poden fer en aquest temps, ja que

habitualment no tenen la possibilitat de sortir del seu espai

més proper, anar d’excursió, poder-se banyar a una

“alberca” (piscina)... conèixer altres realitats i maneres de

fer diferents, en un nou espai i amb unes noves relacions

amb companys i companyes.

Projecte de beques per colònies

Donada la situació econòmica de moltes de les famílies dels

nois i noies, els resulta complicat poder atendre el cost de

les activitats d’estiu. Es busca que hi hagi un compromís

mínim de contribuir amb una petita quantitat, però la

major part del cost de les activitats van a càrrec de la

organització. Les despeses inclouen els materials que es

fan servir en els centres d’interés, el lloguer d’autocars per

desplaçamernt, entrades per les “albercas” –piscines....

que suposa un cost global d’uns 6.000 euros per poder

atendre al voltat d’uns 300 nois i noies


L’AMPA

L’ASSOCIACIÓ I TU

16

es

“L’educació de l’afectivitat i la sexualitat a l’adolescèn-cia: una aventura engrescadora” va ser el títol de la tertú-lia del 24 de febrer duta a terme per dos professors desecundària i especialistes en el tema, la Mercè Lajara il’Antoni Serra. El format de la xerrada va combinar lesseves intervencions amb clips de dues pel·lícules per exem-plificar les idees que anaven donant i amb les preguntesdels assistents. També se’ns va proporcionar una bibliogra-fia comentada i adreces web, que els pares van trobar moltinteressant.

TERTÚLIES EDUCATIVES: ADOLESCENTS

La caminada per Collserola va ser tot un èxit, no només perla convocatòria si no per la elecció del circuit feta per l’Al-bert Roig i la dedicació tant de l’Albert com dels 2 tècnicsde l’escola de muntanya que ens van acompanyar.

El dia va ser fantàstic i el bosc estava esplèndid (degut a lespluges d’aquest any); la caminada va durar aproximada-ment 3 hores i mitja i va transcórrer per les dues cares dela muntanya. Vàrem fer dues parades per esmorzar i beure;la més important, amb un bon entrepà a les mans, a la Fontde la Bulladera, amb vistes al Tibidabo i a Montserrat, gau-dint del Parc de Collserola. Els nens van aguantar de valentel ritme dels grans i, de ben segur que voldran repetir enproperes edicions.

Carlos León

Caminada per Collserola

El contingut de la tertúlia estava dividit en tres apartatsprincipals: 1. El que hi ha en el fons, amb l’anàlisi de dostextos sobre el tema; 2. Afectivitat, amb punts claus comara “estimem comunicant-nos”, “estimar és més que estarenamorat” i “l’amor i la sexualitat van units”; 3. Com espot educar en el tema, al voltant de la idea de la comuni-cació amb els fills i l’establiment de normes clares des dela flexibilitat.


Educació infantil i C.I. de Primària

es17

NOTÍCIES DE LES ETAPES

Projecte “Comènius Nature” al Parvulari i Cicle inicial

Després de dos anys de viure amb intensitat el projecte Comènius, hemarribat al final aquest mes de juny. Els nostres companys de viatge hanestat Itàlia, Hongria i Finlàndia i tots els nens i nenes i mestres que hancol·laborat perquè aquesta experiència fos possible.

Per tal de tots els que hem viscut el Comènius podem conèixer amb mésprofunditat més coses dels nostres països amics, hem elaborat un llibreconjuntament. En aquest llibre, els nens i nenes de cada una de les escolessòcies, ens explicaran com és la terra on viuen.

Ens parlaran en primer lloc del seu país, on és, quina és la seva bandera,la seva llengua, la capital, etc….

En segon lloc coneixerem com és la ciutat a on viuen i quins són elsmonuments, museus, festivitats típiques, i tot allò que ens podria agradarvisitar.

En tercer lloc, també ens explicaran com és la seva escola, quinesinstal·lacions tenen i quin és el seu espai preferit.Per acabar, ens ensenyaran a cantar cançons en la seva llengua maternai, a més a més, ens explicaran fil per randa, com s’elaboren alguns delsseus plats més típics.

Tot això quedarà recolliten un llibre editat perl’escola. Totes lesfamílies dels nens inenes del Parvulari i delCicle Inicial en rebran unexemplar que s’endurana casa per tal de podergaudir-lo en família.

Mª José Bellsolà Especialista d’anglès




18

es

P3. EXCURSIÓ AL POBLE ESPANYOL

Aquest darrer trimeste els nens i nenes de P-3 hem anatd’excursió al poble espanyol. Allà hem fet un taller sobreel paper.

Primer de tot ens van explicar la història del paper, que va ser in-ventat pels xinesos! Ens ho vam pasar molt bé perquè ens van ex-plicar el conte mentre corriem pel poble espanyol!

Després vam fer una fulla de paper. En unes galledes hi havia aiguai trocets de paper que ja haviem fet servir abans. Amb uns cola-dors quadrats vam agafar aquesta pasta. Un per un amb una es-ponja vam assecar l’aigua i finalment, vam posar tots els papersjunts i els vam posar sota una màquina per no que no hi quedésni una gota d’aigua!

Després de tant treballar…vam anar a dinar i després vampoder jugar una estona! Vam arribar molt cansats però ensho vam pasar molt bé!!!

P4. TOUR

Durant el segon trimestre els Dofins, els Esquirols i elsÀnecs hem gaudit d’un gran nombre de sortides, de les queen guardem un molt bon record.

Vàrem passant-s’ho d’allò més bé veient saltar els dofins, imitantels goril.les i les foques, perseguint els galls d’indi… fins que lapluja va fer que sortíssim cames ajudeu-me del zoo.

Ens vam disfressar d’exploradors al museu de la música ivàrem descobrir un munt d’instruments d’allò méscuriosos; el Sarangui, la Sarinda, la Balalaica, el Garamut...vàrem disfrutar moltíssim tot ballant i fent-los sonar.

També hem tingut la sort de poder visitar un museu de“nens i nenes” grans. Vàrem anar a la Fundació Joan Miróper poder observar els quadres i les diferents esculturesque va fer aquest famós pintor nascut a Barcelona. Hemgaudit observant les formes, els colors i les curiosesmaneres de pintar d’aquest geni, del qual hem realitzat unprojecte durant aquest trimestre.

Finalment ens hem endolcit visitant el museu de laxocolata. Tot imitant els pastissers vàrem fer una casetade xocolata, un dibuix amb un mànec de pastisser i,sobretot, vàrem menjar i tastar molta xocolata.

Com podeu veure el nostre “Tour” ha estat d’allò mésvariat i divertit, del qual ens hem emportat molt bonsmoments i algunes fotografies d’allò més divertides comles que veureu a continuació...

Dofins, Esquirols i Ànecs.


es19

NOTÍCIES DE LES ETAPESEducació infantil i C.I. de Primària

Els nens i nenes dels elefants, balenes i girafes hem anat deconvivències a la Farga, al Montseny.

Ens ho hem passat “super bé”: cuidant als animals, fent pa,ens hem fet uns perfums de moltes olors, hem passejatmolt per la natura veient diferents tipus d'arbres i caus,hem fet de pagès cuidant l'hort,... i sabeu a qui van veureen el seu castell...... al Bernat, el drac del Montseny.

Van passar dues nits emocionants amb les llanternes idormint dins del sac en lliteres.

Tots volem repetir...... fins la propera !

Elefants, balenes i girafes.

P5. CONVIVÈNCIES A “LA FARGA” (FOGARS DE MONTCLÚS)

A partir de l’assistència a una sessió de formació,organitzada per l’Agenda 21 Escolar, sobre la creació d’unjardí de papallones i de la visita al Jardí de Can Miravitges,Escola de Natura Angeleta Ferrer de Badalona, onl’organització Cistus hi realitza tasques de plantació iexperimentació de les plantes i la seva relació amb lespapallones, ens va semblar molt interessant el projecte dedisseny i creació d’un jardí de papallones a la nostra escola.

Aquest tipus de jardí té la funció de preservar labiodiversitat, representa un refugi per diferents espèciesd’insectes al mateix temps que ens proporciona una einaeducativa de contacte directe amb el medi natural. Lespapallones són fàcils d’observar, resulten atractives pelsalumnes alhora que són unes bones bioindicadores, ensdonen informació de la salut ambiental del nostre entorn.

1R DE PRIMÀRIAPRESENTACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA: “AULA DE NATURA — JARDÍ DE PAPALLONES

Descripció:Es tracta de organitzar una activitat que apropi l’alumnat ala natura aprofitant l’entorn natural de l’Escola que jadisposa de l’hort i d’una zona de bosc. Amb el disseny icreació d’un jardí de papallones s’han portat a termeexperiències amb la fauna i flora que ens envolta.




20

es

Aquesta activitat es desenvolupa en diferents espais : AULA EXTERIOR - pati de dalt del parvulari que inclouel jardí de papallones, espai de sota el bosc, hort ijardinet.

Objectius:• Disposar d’un refugi (130 m2) per a diferents

espècies d’insectes, entre ells les papallonesdiürnes, que contribueixi a preservar la biodiversitati que tingui una funció educativa. Les papallones sónfàcils d’observar i tenen un caràcter bioindicador.

• Dissenyar i construir el jardí, escollir les plantessegons l’espècie de papallona que nodreixen,agrupades per colors i mides.

• Fer un seguiment de les papallones que visiten eljardí, identificació i recompte de freqüències de lesdiferents espècies.

• Realitzar tallers per infantil i primària, els alumnesde Batxillerat seran els monitors d’aquests tallers,dissenyant i porten a terme les diferents activitatsde l’aula de natura.

Procés:Els alumnes de batxillerat que han incorporat aquestaacció dins el seu projecte de recerca han fet undisseny del jardí escollint les plantes més adientsseguint els criteris de l’Associació d’amics dels jardinsde papallones i insectes (CISTUS), en concret elFernando Carceller que ens ha orientat en la selecciói distribució de les espècies vegetals:

• S’han distribuït les plantes en funció de les sevesalçades per tal de que no es facin ombra, agrupadesper colors i mides, plantant junts varis exemplars decada espècie.

• Les plantes aromàtiques també s’han situat juntes,en una zona on el reg és més escàs.

• S’han prioritzat les espècies autòctones mésadaptades al clima i les plantes que serveixen pernodrir les diferents fases del cicle biològic de lespapallones.

• També s’ha deixat espai buit pel creixement deplantes ruderals (cards, fonoll...)

• La proximitat de l’hort amb les cols, pastanagues iles cebes i del bosc amb aladerns, alzines, esbarzers,heures,... també ens assegura les espèciesnecessàries per algunes erugues i papallonesadultes.

• S’han seleccionat les espècies per tal d’assegurar lapresència de flors durant tot l’any.

• S’ha preparat el terreny organitzant els parterresamb bordures de fusta, incorporant adobs i terra.

• Les plantes s’han adquirit al Garden Ca l’Agustí i

algunes a partir de l’oferta de Parcs i Jardins del viverMunicipal que també ens ha proporcionat el compost i elmulching a través del programa Agenda 21 escolar.

• També s’hi ha incorporat una petita bassa amb peixos, elpunt d’aigua humidifica l’ambient i atrau diferents espèciesde papallones.

• S’ha realitzat la plantació. • S’ha confeccionat un PowerPoint amb les imatges del

seguiment del procés de disseny i creació del jardí.

Activitats:S’hi estant portant a terme 4 treballs de recerca debatxillerat:

• Estudi del vol de les papallones L’escalfor del sol és essencial pel vol de les papallones, estracta d’estudiar l’activitat de termoregulació que condicionales hores de vol, i els diferents estils: aproximació ireconeixement, persecucions acrobàtiques entre mascles, volondulat,…

• El comportament de les papallonesLes diferents espècies de papallones s’han especialitzat en diferents plantes nutrícies, es tractad’investigar aquesta especialització i la relació entre el colori la mida de la flor i els de la papallona.

• Els colors de les papallonesLa combinació de colors dóna com a resultat diferentsdibuixos alars, es tracta d’estudiar els diferents colors,relacionar-los amb la mida del cos i el sexe.



es21


• El paper de les papallones en els ecosistemesLes papallones s’integren dins dels ecosistemes iestableixen moltes interaccions amb altres organismes(animals i plantes), es tracta d’estudiar aquestacomplexitat

També està previst que aquest juny s’hi portin a termeactivitats de APS ( Aprenentatge – servei ) i gestió de l’Aulade Natura:

Els alumnes de batxillerat, estant preparant activitatsexperimentals (tallers) per als alumnes d'EI i CI guiats pelsseus mestres.

Tallers de papallones per E. Infantil i Cicle Inicial dePrimària:- Captura, observació anatòmica i alliberament.- Identificació d’espècies: mides i colors.- Descobrir com s’alimenten.- Conèixer el cicle vital d’una papallona.- Les papallones: personatges de contes infantils en

diverses cultures.

Pels propers cursos hi ha previst:- Dissenyar i instal·lar-hi plafons didàctics.- Fer un atles de papallones del jardí de l’Escola- Es podrà fer un seguiment de papallones diürnes amb la

metodologia del BMS (Butterfly Monitoring Scheme) queconsisteix en fer comptatges visuals d’exemplars adultsal llarg d’un recorregut fixat, per detectar espèciesdiferents i les seves freqüències.

- Continuar portant a terme diferents activitats educativesamb alumnes de parvulari i educació primària (tallers

d’observació, identificació...).- Projectes d’investigació relacionat amb aquests insectes

(biologia i comportament)- Construcció i seguiment de refugis per insectes

(identificació d’insectes)- Cria de papallones i altres insectes (seguiment de cicles

vitals)

2N DE PRIMÀRIA

Del 28 al 30 d'abril els nens de 2n de Primària vam anar deconvivències a Can Sans de Fellines, al municipi de Vilade-sens, i tot i que ens va ploure una mica, vam poder disfru-tar al màxim de totes les activitats i de l'entorn de la casa.Ens ho vam passar molt bé!!!




22

es



Cicle Mitjà i Superior de Primària

es23

JOCS FLORALSCom cada any, el dia de Sant Jordi, els alumnes dels ciclesmitjà i superior de primària celebrem els Jocs Florals, ons'hi veu el fruit de la feina i l'esforç dels nostres alumnesque realitzen obres, tant literàries com tecnològiques


24

es



DIBUIXOS I ESCRITS

Carlota Vilà, 3r D

Maria Rocamora, 3r D Arnau Font, 3r A


es25



David Rius, 3r DDani Alonso, 3r A

CONVIVÈNCIES 4TEls alumnes de 4t de Primària van anar de convivèn-cies a Cal Gort (La Pobla de Cèrvoles) del 15 al 17d'abril.




26

es


es27

Secundària


Polònia

Dzen Dobre! Així ens dèiem bon dia a Polònia. Durant 4 dies(del 7 al 10 de maig), 3 alumnes de 4t d’ESO i 2 professorsvam participar en la trobada anual del projecte mediam-biental Rainbow. La nostra escola hi pren part des de fa unsanys, juntament amb dues escoles italianes, una de fran-cesa, una holandesa, una altra finlandesa i l’escola polo-nesa que ens va acollir. Els estudiants es van allotjar ambfamílies poloneses, així van tenir l’oportunitat d’apropar-se a la seva cultura i gastronomia. Per la seva banda, elsprofessors van tenir l’oportunitat de posar en comú lesseves experiències i la feina feta durant el curs. El diven-dres va ser el dia més important: després d’unes paraulesde l’alcalde de Konstancin (la població de l’escola, a pocskm de Varsòvia), cada escola va presentar el seu projecte.L’Helena Ramon, l’Adrià Fontrodona i l’Albert Alcàcer vanexplicar amb un perfecte anglès en què ha consistit el crè-dit de recerca en el qual han participat, juntament amb 16companys més. A la tarda, els mateixos alumnes van pre-sentar, aquesta vegada davant dels pares, els seus respec-tius països. Els catalans foren els últims. La seva exposiciófou la més interessant i aplaudida. De ben segur que aquestestiu tindrem un munt de turistes polonesos a casa nostra!A més dels actes oficials, també vam fer turisme: el palaude Wilanow i la ciutat de Varsòvia. El temps ens va acom-panyar, malgrat que les previsions apuntaven pluja i fred.Res més lluny de la realitat: sol de ple estiu i 30 graus detemperatura! Do Wizenia! (A reveure!)



28

es

Secundària


CASTRIES

Un any més, 30 alumnes de 2n d’ESO de la nostra escolahan fet un intercanvi amb els joves de l’escola francesa deCastries, a pocs kilòmetres de Montpeller. Malgrat les pre-visions de pluja pels 3 dies que ha durat l’intercanvi a laCamarga francesa, els núvols han contingut els xàfecs i hanpermès fer totes les activitats programades. Només arri-bar, vam descobrir l’imponent castell de Castries i el fabu-lós aqüeducte de més de 7 km que es construí fa més de200 anys per a dur-hi l’aigua. A Aigües Mortes visitàrem partde les fortificacions de la ciutat, ens van explicar tots elssecrets de la Torre de Constance i vam seguir el camí deronda. Un joc de pistes ens féu recórrer els carrers i placesd’aquesta població emmurallada; i, des de dalt de la torremés alta, ens van sorprendre les immenses salines de colorrosat que, durant segles, han constituït la principal riquesade la zona. En acabat, vam fer un viatge pels fons marinsdins del gran aquari de la ciutat, on vam riure amb les pe-ripècies de les foques i aprenguérem un munt de cosessobre els taurons. El divendres, abans de marxar, vampoder visitar el Museu Fabre de Montpeller i fer l’últim pas-seig abans de dir “Au revoir”.



es29

Secundària


BALTIMORE

CRÒNICA DE L’INTERCANVI AMBL’ESCOLA GREENMOUNT SCHOOLOF BALTIMORE ( 7 -16 DE MAIG’09)

Les dues professores que vam acompanyar els 11 alumnesde l’Escola Pia de Sarrià enviàvem als pares i comunitateducativa, uns quants e-mails, tipus diari, sobre les expe-riències viscudes a USA. Aquí en teniu una adaptació.

Dilluns 11 de maig.Dijous passat vam sortir a l'hora prevista. Tinguérem un voltransoceànic fantàstic de BCN-NY. Unes 8.50h, es diu aviat!sort de les maquinetes individuals al seient de l'avió, men-jar sovintejat, molt de plàstic, of course!. Els alumnesmolt contents i emocionats per l’aventura que els espe-rava. Preguntes i preguntes about la feina a desenvoluparals USA. Els nostres alumnes tenien ja els objectius clarsde l’ intercanvi.

Arribàrem molt bé. Un cop passat els papers d'immigració,buffffff, allò que et diuen si ets bona persona, què hi pen-ses fer a USA, ( el que puguem, ,je,je,je,) etc, i que et de-manen que posis el dit per deixar l’empremta, i que etdemanin que t'acostis a la càmera ( volen reportatge foto-gràfic, sure, aquests yankees!), vam passar a recollir lessuitcases i vàrem anar cap a una altra terminal per agafarel vol cap a Baltimore...

Però, OHHH my God! el vol tenia un retard d'una hora. Jaa la gate 23 se’ns diu que el vol ha estat cancel·lat! Què???tenim a 11 famílies i 2 profes esperant-nos a Baltimore!!! iaquí, els altres 11!!!

I aquí va començar la nostra aventura! Ves darrera una hos-tessa king size que ens porta a un mostrador amb força gental davant i comença la queixa. Ens diuen que ha estat can-cel·lat per fortes tempestes elèctriques. I que fins l'en-demà, divendres a les 12.40 -hora local- no surt el primervol. I que no ens donen cap altra solució que ESPERAR!!! AGGG, què fem??? de moment serenor i preguntar quines

alternatives teníem. A més de trucar 20 vegades a L'Elaine,la profe de Baltimore, que ens estava esperant a l’airport!Ja són les 5 de la tarda! I fins les 12.40 de l’endemà...QUÈFEM ??? Vam xerra amb tot el personal del JFK! I amb busfins Baltimore??? però el primer sortia a les 10.45 del ves-pre de New York ( a 40mi de l' aeroport). Doncs... anem-hii ho intentem? Sí. Els alumnes darrera nostre, agafàrem untren i cap a New York. No estava als plans de viatge! Jaeren quarts de nou... corrents per la 5th ave intentant tro-bar la Penn Station, ells, emocionats, fent fotos corrents (tot contorsionisme i guaitant que no es perdés cap! queamb aquella gentada ...no el trobem mai més...) i ells cadacop més contents i quan arribem a l’estació el darrer busens deixava a les 4 de matí a Baltimore. No ens va semblaradient tot pensant que les famílies americanes estariendormint i no era "bona hora" per anar a buscar a algú a l’es-tació... Són les 10 i fotos a l'Empire State Buliding, preciósi aquest dia de vermell, fotos de Times Square ... i totemoció i que volien sopar, clar i nosaltres! i que anéssim aun Mc Donalds, això sí, de la 7th ave. Doncs vinga, com sires. Ja començàvem a estar cansats...moltes hores, moltsnervis, però tots amb bona cara i un cop haver sopat, vol-teta per la City més espectacular i cap al tren que ens por-taria, de nou, al JFK. L’experiència va ser impressionant! Literalment!

Tornem-hi que no ha estat res...ja hi som, de nou, alJFK...i ARA? ara són les 12 de la nit, que per nosaltres jaeren les 6 del matí... , bufff tenim molta son i busquem una terminal que ens deixin estar. Us imagineula situació? doncs vam trobar un racó per on poder caure aterra, i DORMIRRR. però ens feia una mica de respecte...Finalment dormirem en una entradeta ( més tard vamveure que era sortida d’emergència) i ens vam posar tots aterra i apa! us estireu, tot junts, i que cadascú agafi el quepugui per recolzar el cap , ah i vigileu amb les motxilles,agafa fort el bolso, i a veure qui es dorm primer...! Quinail·lusió ... deien alguns, això és aventura total... I Tant elshi dèiem. Però no t'allunyis...no sigui que desapareguis. I sí,confesso que van dormir. El cansament els va poder, a tots!


weekend. Per alguns hi va haver una segona volta a NewYork, d’altres a Washington... Tot perfecte!

Els alumnes , us estem escrivint des de l'escola, estan fentesports. Aquest matí han fet classes “normals” amb elsamericans. En primer lloc una classe amb dinàmiques degrup, per fer a fons la immersió. Després la plantada del’arbre. Prop del que varen plantar l’any passat.

Classe d’història americana, maths i ciències naturals. Elsprofessors i el personal no docent són molt amables. Totss’esforcen perquè tinguem una bona acollida! Ens comen-ten que l’anglès dels nostres alumnes és força bo!

Demà marxem tots plegats cap a Washington.

Dimarts 12 de maig.HELLO EVERYONE! Avui hem passat el dia a Washington. Hihem anat amb tren ( aprox. una hora de viatge ). l’estaciód'arribada - Union station- ha sortit en un munt de pel·lícu-les americanes. Després d'agafar el metro hem arribat a lacasa Blanca que aquesta casa, la Blanca, també ha sortit enun munt de pel·lícules americanes. I al telenotícies... no? Hem fet 3.765.433 fotos a la façana ( i les reixes) i hem

continuat caminant per fer uns quants memorials: El me-morial Lincoln, que ha sortit en un munt de pel·lículesamericanes, el memorial del Vietnam, que ha sortit en unmunt de pel·lícules americanes too, el memorial Washing-ton, que també ha sortit en un munt de pel·lícules ameri-canes.

A les 5... una sirena sonà i es va acabar la dormida. Érema la sortida d’emergència, en un raconet amb encant ( persortir a les guies de... - Donde dormir con encanto, pormenos de 1 euro-) vam aixecar-nos... l'esquena ens ha des-aparegut, i els cabells fets pols, sense canvi de roba, ni ras-pall de dents, ni res de res... de res!!! ja ens entenem. 30hores per aquest móns del nostre God. Encara ens queda-ven hores i més hores per sortir cap a Baltimore però ja enshavien despertat... la resta de la nit com zombies.

OHHH ja són les 12, i embarquem cap al nostre destí. I...a big surprise l’avió que hem d'agafar era tipus Sarfa o His-pano Igualadina, de només 40 places, amb aquells motors, destapats, que tenen pinta més d'avioneta que de capaltra cosa... amb pilot jove , molt jove, moreno, ambaquells galons a la camisa, i aquella gorra de plat per sotaels ulls , que agafa l’avió com qui porta la moto, amb ganesde derrapar i del tipus... si quieres algo ...te espero encabina... I vam enlairar-nos, i en 40mi ja hi érem...això sí amb ate-rratge tipus peli, como puedas...no comment!Per fi érem a Baltimore!

L’arribada va ser espectacular! Les famílies americanes iels alumnes de l’intercanvi estaven molt emocionats. Es re-trobaven després de dos mesos ( recordeu que els ameri-cans havien estat, a BCN, a finals de març) Tot van serabraçades i bons auguris! Després ens va rebre el “Princi-pal” de la Greenmount i ensenyant-nos, una mica, l’escola,una escola petita, amb un total de 80 alumnes. Les famí-lies americanes s’emportaren els alumnes. Començava el


Secundària

30

es


Dimecres 13 de maig.GUT MOOOOOOOOOOOONIN.... QUE DIUEN ELS D’AQUÍposeu ènfasi americà obrint molt la boca quan pronuncieula o!!!!

Ara estem tots plegats a l'escola. Com cada matí, es fa unaactivitat, fent una rotllana a l’aula, d’expressió oral, tots,els americans i catalans, i avui ha tocat : donem gràciesper... Ha estat molt interessant escoltar que els nostres,han agraït, des de la distància, la sort que tenen amb elsseus pares, i han agraït també , el tracte que reben perpart de les famílies americanes. Nosaltres , les teachers,donem fe que és veritat! Després hem treballat sobre elstemes de les sortides d'aquest dies per parelles de l’inter-canvi. Informació sobre el què haurem de visitar amb totamena de detalls. Afegir que , els nostres alumnes , els ca-talans, estan fent el seu diari de ruta, a més a més. Avui tenim sortida again. Cap a Fells Point, un barri propdel Harbour. És una zona tipus la nostra Ciutat Olímpica.Interessant. Amb galeries d'art, shops, restarurants...Hem fet un recorregut per la City amb un bus que alhoraera un bus amfibi! Primer, recorregut pels carrers de Bal-timore i després se’ns ha tornat vaixell, tal com sona, ihem navegat per la badia de Baltimore. Imagineu les caresdels nostres alumnes!

Ens direu...que no expliquem com és el barri on som? Doncssí, estem en una zona tranquil·la, verda, amb pocs cotxes,amb avingudes immenses... Els carrers plens d’arbres, moltnets, espaiosos. Les cases són baixes, unifamiliars, de duesplantes i jardí privat. Al voltant, la HOPKINS UNIVERSITY, uncampus molt agradable per poder passejar i on els nostresalumnes ens diuen que quina sort si algun dia poguessin es-tudiar en una University d’aquestes característiques!

Bé, continuarem que avui anem al STADIUM DELS ORIOLES,l'equip del Baltimore! Demà reportatge. El tema promet.Sure!

Per cert, estem molt nerviosos, quasi tots, amb el partitdel Barça!!! Kisses

Dijous 14 de maig.Tarari, tarari, tarari, .... MÉS MÚSICA I CRIDANT A TOPE,DIEU: LET'S GO O'S, que aquest és el crit de guerra delsORIOLES! Ahir vam anar a veure un partit de Baseball. Mira que hem anat apartits de futbol, de bàsquet...això no té comparació!


Secundària

es31

Després de dinar hem anat al museu de l’aeronàutica, queno sabem si ha sortit en un munt de pel·lícules america-nes.... Però hem vist de tot, els apol·los, els soyuz ( erensoviètics, no?) l’sperit de St Louis, aquell que va fer la tra-vessa de l’Atlàntic a primers del segle passat... i mils apa-rells voladors més.

De tornada a Baltimore, les famílies s’han emportat alsalumnes cap a l'Aquari que, com ja deveu saber,és un delsmes importants d’USA.Ara, evidentment, estem tots acalorats i cansats, perquèl'home del temps, aquí, a USA també s'equivoca!!! Molina,respira, no estàs sol! i no ha plogut: ha fet un sol propi d'Arizona Desert.

Bye!N.B. Quantes vegades heu llegit l’expressió "ha sortit en unmunt de pel·lícules americanes"? el guanyador assistirà alpassi complert de TOTES les fotos del viatge.



Secundària

32

es

En primer lloc el match dura unes 3 hores i mitja!!! Tens tempsde tot. De mirar el partit, la gent, com criden, com animen i decom juguen aquest ídols del Baltimore! Els alumnes, tots, fanpinya i s’animen uns els altres, i és ara on podem comprovar labona relació que s’ha anat establint durant l’intercanvi.Segon, la gent seu i menja cacauets a lot. I beuen a lot, too. Totking size.

El partit, comença a les 7pm and tota l'estona estan amb elHOME RUN, DOUBLE, etc. I segueixen cridant, i de cop i volta,ens diuen que ens aixequem i que cantem no sé què, i tots ba-llen i ballen, amb coreografia memoritzada perfectament, imés música i apa! Ara dempeus! i corren molt els jugadors i vi-gila que no et vagi la bola al cap... Ah i se la queda el públic...bufff que poc s'assembla a BCN, nosaltres tornem la pilota, lade futbol, sempre al camp, ens diu una alumna nostra! I tant!Els alumnes s’ho estan passant molt bé i ens diuen que hauremde tornar!!!

Avui hem anat a Annapolis, antiga capital dels EEUU i ara és ca-pital de l'estat de Maryland. Hem anat a veure el sr. Montillad'aquí, és a dir el Governador. El d’ aquí, el sir, era típic actoramericà, amb somriure incorporat, cabell enganxadet, ben re-pentinat i amb el suit ben planxa. Ens hem fet fotos que sorti-ran als diaris locals i fàcil de veure'ns perquè anàvem amb unesgreen t-shirts que es veuen de mitja hora lluny ( les que ensvan regalar els americans, amb el logo de la Greenmount) i des-prés hem anat cap al harbour d’Annapolis.

Avui tenim la festa de comiat. Crabs ( crancs pels catalans) acasa d'una mare de l'exchange. Tot molt ben preparat.

Demà marxem. Anirem al Walters Art Museum, on faran un re-corregut per Grècia i Roma i faran treballs conjuntament cata-lans i americans. Hi anirem amb el Bus.

Tots hem guanyat molt! Els nostres alumnes han après més an-glès, han agafat molta soltura amb aquesta llengua, han aprèsa adaptar-se a diferents circumstàncies, han après a valorar elque tenen a casa, s’han sentit privilegiats i un munt de cosesmés i en tot moment, de l’oportunitat que els pares,l’ EscolaPia de Sarrià i la Greenmount els han ofert.

Fins aviat!Merijein Georgina and Merilou Marta. Les teachers barcelonines.



Secundària

es33

Jocs FloralsDe camí a l’escola, cada cantonada ens recordava que el 23 d’abrilés un dia ben especial pels catalans: roses i llibres, llibres i roses...i un solet que feia mesos que enyoràvem. L’escola també s’omplídel vermell-sang de les flors protagonistes de la diada, els alumnesde 1r de Batxillerat en venien per a fer calaix de cara al viatge definal de curs de l’any que ve.

Sant Jordi és la festa dels enamorats i de la cultura. L’amor esrespirava pels passadissos; qui més qui menys, ja tenia clar a qui liregalaria un llibre o una rosa, o bé de qui provindria. Però la culturatambé es va fer present a la diada de l’escola, i ho va fer d’unamanera brillant: una acurada posada en escena va omplir la salapolivalent de música i espectacle durant una hora i mitja amb motiude l’entrega de premis dels Jocs Florals.

Un dia tan especial, es mereixia una celebració singular. Per això elprofessorat va preparar l’entrega de premis amb la col·laboraciódels alumnes. L’acte es va dedicar a la Declaració Universal delsDrets Humans; “un conjunt de 25 articles que han estatreiteradament incomplerts per la majoria de països que els vanacordar ara fa 60 anys”, tal com afirmava el personatge que, totsortint de sota l’escenari, introduïa l’acte.

La cerimònia es va estructurar en 5 actes, cadascun dedicat a undret fonamental: el primer va parlar sobre la immigració; el segon,sobre la violència de gènere; el tercer, sobre l’esclavatge infantil;el quart, sobre les guerres; i el cinquè, sobre l’accés a l’aigua.

Els actors van fer una feina impressionant, ens van fer riure i a més d’untambé li va saltar alguna llagrimeta, i això que només havien pogut assajarplegats el dia abans! També es mereix un gran reconeixement el grup demúsica que va amenitzar l’acte amb cançons molt conegudes com“Llença’t” dels Lax ‘n’ Busto o “Tears in heaven” d’Eric Clapton.

Pel que fa al número de participants, s’ha batut un rècord. Ha sorprèsespecialment tant la quantitat com la qualitat dels textos presentats en lacategoria de llengua estrangera al segon cicle de l’ESO. Roger Rovira, undels membres del jurat, explicava que, per a determinar la qualitat textos,es basava en criteris com ara l’estructura, l’ortografia i la qualitatgramatical, a més de la imaginació i originalitat.

Els premis han sigut rebuts amb molt entusiasme per tots elsguanyadors, alguns, fins i tot, han guanyat en diferents categories,com és el cas d’en Bernat Aragó (3 premis), Cristina Martínez, JordiAbadías, Albert Picola, Jordi Pallarés i Marta Baxarias. Tot i això,van quedar desertes algunes categories com ens ha assegurat MartaPrats; tecnologia de C3(Batxillerat) i poesia i prosa francesa enC1(1r Cicle d’ESO).

Felicitats a tots els participants i guanyadors, i també als que han fet possibleque aquesta 41ª edició dels Jocs Florals hagi estat tot un èxit.



Secundària

34

es

SORTIDA DELS ALUMNES DE 1R D’ESOA CARCASSONA

Els alumnes de 1r d’ ESO d’aula europea van marxar elpassat dimecres dia 20 de Maig a Carcassona. Vam marxarpel matí, i vam anar amb l’autocar. Vam fer una parada aMedes, on vam poder esmorzar. Quan vam arribar vamdinar i vam poder anar a comprar refrescs i crepes, desprésvam pujar als cavallets, i ens vam marejar molt! Tot seguitvam anar a visitar el castell de Carcassona, i quan vamacabar vam instal·lar-nos a l’alberg, i vam treballar elcrèdit de síntesis. Per la nit vam tenir estona lliure i vamcomprar crepes. El segon dia, Dijous, vam esmorzar i vamtreballar molt, després vam dinar i vam seguir treballant ivam tenir la oportunitat de fer unes grans compres, i vamtenir dues sorpreses! L’últim dia vam marxar amb l’autocarcap a Barcelona, i vam parar a Cotlliure, allà vam fer unavisita al castell reial de Cotlliure i vam dinar a unrestaurant. Vam continuar al viatge i vam arribar aquí, aBarcelona. Aquesta sortida ha estat una molt granexperiència per tots i hem après moltes coses. L’albergestava molt bé (el menjar, les habitacions...).

Gerard Escaich i Albert Picola1r d’ ESO B

AULA EUROPEAMETZ 2008-2009 DESCOBRIMNOVES EXPERIÈNCIES

Després que els francesos vinguessin a Barcelona, el dia 1de març, els espanyols ens vam dirigir cap a Metz, acom-panyats dels professors Beatrice Beaumont i Roger Rovira.Feia molt de fred, però tot i així vam passar uns dies fan-tàstics al costat dels nostres correspondants, les seves fa-mílies i tots els companys i companyes de l’escola.

Vam visitar diferents llocs de la regió de Lorraine i els seusvoltants, com ara la mateixa ciutat de Metz; en vam conèi-xer la història, i sobretot les dificultats que va tenir a l’hora

de ser francesos o alemanys,així com les guerres que l’handeixat marcada. També vam veure l’Arsenal, la Catedralde Metz i l’estació, d’una gran bellesa arquitectònica. Abanda de Metz, també vam poder visitar Nancy, amb la sevafamosa Place Stanislas i els seus “Macarons”. La sortidamés esperada, finalment era la de Strasbourg. Vam passe-jar pels seus carrers, vam anar a la Catedral i després d’unpasseig amb bateau mouche vam arribar al hall del Parle-ment Europeu, que no vam poder visitar per dins perquèno hi havia sessió parlamentària.

A part, alguns dels alumnes que hi vam anar,vam tenir lasort d’anar a París.Vam passar tot un cap de setmana fan-tàstic a Paris visitant la Torre Eiffel.Els que ens vam quedara Metz,vam fer tota mena d’activitats,per exemple anar aveure un partit de futbol.

Ens agradaria destacar el tracte excel·lent que vam rebrede les famílies d’intercanvi. Els alumnes francesos van sermolt amables amb nosaltres i fins i tot alguns de nosaltresvam rebre regals de part seva. També ens van fer una festade comiat.

Torres de la muralla medieval de Metz

Els canals de Strasbourg


Secundària


es35

En general,els dies que vam passar allà van ser inoblida-bles. Ens van rebre amb molt d’afecte tant els professorscom els alumnes i les famílies. Creiem que és una expe-riència molt bona perquè ens ha obert una porta a una altrellengua i a una altra cultura.

NÎMES, UNA EXPERIENCIAINOLVIDABLE

El passat divendres 13 de març, els alumnes de l’Aula eu-ropea vam arribar, després d’un llarg i cansat viatge en au-tocar, al Lycée Alphonse Daudet de Nîmes. Durant unasetmana, hi vam fer de tot : visites, festes, bolera, sopars,futbol…

El primer dia vam anar al bowling i hi vam iniciar una com-petició amb els francesos que no ens va anar gaire bé, peròhem de tenir en compte que ells jugaven a casa... Enaquest viatge fins hi ha hagut temps perquè sorgís algunamor platònic, que no ens podrem treure del cap durantmolt de temps; c’est l’amour...

Una altra cosa que ens agradaria destacar de la nostra es-tada a Nîmes, és la manera com condueixen els nîmois(quina bogeria!!). Cal anar molt en compte quan creues elcarrer, perquè independentment de les senyals (que sem-

bla que no hi siguin), te’n poden venir de tots costats i sem-pre a unes velocitats vertiginoses que gelen la sang.

És clar que això sí que cal deixar-ho ben clar. Ens ho vampassar pipa!!

N’hi va haver prou a desplaçar-nos a pocs quilòmetres decasa per viure més experiències i anècdotes que en tot elque portàvem de curs. I al final, ai las, només restava diradéu amb el cor compungit i la mirada trista. Després d’unemotiu comiat, vam marxat cap a Barcelona el 17 de marçacabant una de les més inoblidables estades i experiènciesque haguem fet mai.

Foto de grup a l’aeroport

La Maison Carrée era un dels monuments romans més importants

Foto del grup de Nîmes 08/09, a la ciutat d’Avignon

La Maison Carrée era un dels monuments romans més importants



Secundària

36

es

PUNT I COMA



Batxillerat

es37

SETENA NIT DE RECERCA

El passat dijous 19 de març va tenir lloc a l'Escola la SetenaNit de Recerca al Laboratori de Química, on es va presentaruna mostra de Treballs de Recerca realitzats per alumnesde segon de batxillerat de l'Escola. Feu clic aquí per veure'nalgunes fotografies.



Batxillerat

38

es

DIADA DE L’ESPORT

Estimats amics,

ha arribat l’hora d’agrair-vos tot aquest temps que hem passat junts. Hem tingut una miquetade tot, alegries, esforç, patiments... Hem après moltes coses, hem descobert persones que enshan acompanyat en aquest camí. Hem passat moments bons i moments difícils, hem gauditperò sobretot gaudirem.

Això no és un acomiadament, és un ens tornem a veure l’any vinent, com sempre amb pilesrecarregades i amb ganes de millorar.

No volem marxar sense explicar-vos les últimes activitats d’aquest final de temporada quetanquen tot aquest temps amb vosaltres.

Comencem amb “La DIADA DE L’ESPORT”, el passat 6 de juny vam celebrar la nostra XIV Diadaa l’escola. Com sabeu aquesta gran festa serveix de cloenda de les activitats esportivesd’aquest curs, donant-li un caire lúdic i amistós a tot un any de treball.

Tots els nostres esportistes i van participar, va ser tot un èxit. És van fer diferents activitats,tant d’exhibició en el cas de l’esport individual, com partits i triangulars en el cas d’esportsd’equip.

A més a més i com ja va sent habitual, un grup de pares i mares contagiats per les ganes defer esport, i passar-ho bé, van fer partits contra fills i entrenadors, va estar molt renyit. És lanostra gran festa de fi de temporada i va ser un dia molt especial, volem agrair-los a tots ells,pares, mares, jugadors, jugadores, entrenadors i entrenadores, per la seva presència.

Des de l’escola s’organitzen unes estades d’estiu. Els nens i nenes de P3 fins a sisè de primàriapoden gaudir d’activitats esportives, tallers... durant tot el mes de juliol. Un cop a la setmanafan sortides tant culturals com esportives per gaudir tots junts d’un dia d’esbarjo fora del’escola. Per poder potenciar l’anglès, es realitzaran diferents jocs, on a més de treballaraspectes com la col·laboració, iniciativa en decidir actuacions, etc... treballarem aquestallengua que tant de respecte els fa als nostres alumnes, però d’una manera lúdica enconeixeran la seva vessant més amena. Com sabeu aquestes estades estan obertes a tots els alumnes de l’escola, i poden assistir-hid’una a cinc setmanes en horari de matí o de tot el dia.

Els més “futboleros” poden assistir al XVIè Campus de Futbol, una activitat ja consolidada iamb molt bona acceptació per part dels nostres jugadors. Des del 25 de juny fins el 3 de julioles realitzarà un campus de tecnificació i aprofundiment per tot ells. Aquest any estrenen unanova casa de colònies a “el Collell” en terres gironines. Aquesta casa té unes gransinstal·lacions, les podeu veure a www.elcollell.cat

Durant el matí faran entrenaments per grups d’edat, faran una lligueta entre tots els jugadors.Per la nit unes ginkames per reafirmar la cohesió del grup.

Comptarà amb un grup d’entrenadors de la casa, que estaran amb els vostres fills durantaquests nou dies, gaudint tots d’un gran espai per realitzar l’esport que més els agrada a totsells, el futbol.

Racó del Ces



Batxillerat

es39

Una de les novetats d’aquest any és la de realitzar conjuntament amb aquest campus de futbolel I Campus de Bàsquet. Aquesta secció ha crescut molt al nostre club, un munt de nens i nenesde l’escola han estat durant tota aquesta temporada gaudint d’aquest gran esport, és per aixòque ens hem animat a preparar a la mateixa casa de colònies del Collell activitats de bàsquet.El funcionament és el mateix que amb el campus de futbol, al matí entrenaments deperfeccionament i tecnificació, i una lligueta entre tots ells. Per la nit es faran tambéginkames. Els entrenadors del campus també són entrenadors de la casa, per tancar així unagran temporada d’aquest esport amb els jugadors i reforçar els vincles entre nens/es i aquests.

Degut a aquest gran augment de jugadors/res al nostre club i sabent que això de marxar unsdies fora de casa no agrada a tothom, hem apostat per fer dues estades a l’escola, la de futboli la de bàsquet. Aquestes es realitzen a les instal·lacions de l’escola. Duren des del 6 al 24 dejuliol, i es poden apuntar tantes setmanes com desitgin. El funcionament és com un campusperò anant a casa a dormir, als matins entrenaments i per la tarda lligues entre el participants.

Amb això hem volgut fer un petit repàs a tot el que hem fet com a cloenda de totes lesactivitats que hem preparat per aquest estiu. Marxem ja però abans i aprofitant l’avinentesadesitjar-los des del CES un bon estiu i esperant tornar-los a trobar la temporada vinent perseguir formant als vostres fills a la cultura de l’esport.

Atentament,L’equip directiu del CES


L’ENTREVISTA:

Parlem dels teus primer anys a l’escola? Els recordo amb molta emoció, vaig tenir l’oportunitat de ferel que més m’agrada d’aquest món: EDUCAR. Vaig començar aprimària, aleshores no treballàvem amb llibres, sinó amb“fitxes individualitzades” realitzades pels mateixos professors,sempre respectant el procés d’aprenentatge de cada alumne. La il·lusió d’aquells anys ens va empènyer a fer un munt decoses: vam crear, juntament amb dos companys més, el “díadel niño”, que posteriorment es convertiria en el “dia de lafamília”; es van engegar les primeres convivències al “Castelld’Areny” amb el suport incondicional del P. Jordi Maymó; i ambl’ajuda del coordinador, fora d’horari escolar, es va crear unsuport als alumnes amb problemes d’aprenentatge (la ideafonamental era ajudar a tothom a tirar endavant).

I després? Començar a treballar amb adolescents fou tot un repte.L’adolescència és l’etapa clau a l’hora de definir i formar lespersones adultes que esdevindran. No és fàcil, però ambpaciència i estimació tot és possible. Acompanyar-los amb lapresència física és molt important; cal fer-te trobadís al pati,pel passadís, l’escala o el menjador; i que sàpiguen quesempre et poden trobar.En aquesta etapa vam organitzar els “grups Aª” (Amics alquadrat). Portats per companys de BUP, els alumnesparticipaven en diverses activitats, algunes fora de l’horariescolar, com ara: teatre, música, sortides de cap de setmanaper a fer reflexió, etc. Per a treballar amb els joves, mai faltenganes.A segon de BUP vam instaurar la festa del “pas de l’Equador”.Les primeres edicions van ser fantàstiques, però van acabardesapareixent perquè els objectius inicials s’havien perdut devista. Els joves canvien i també els sistemes educatius, i així arribàel Batxillerat: una nova direcció en l’acció tutorial per a noustemps i per a joves amb grans potencialitats per adesenvolupar.

En què consisteix l’acció tutorial? Aquesta tasca s’integra en el que anomenem PAT (Pla d’AccióTutorial). Dins d’aquest pla global, la meva funció consisteix enanalitzar la nostra societat, observar els problemes que hand’afrontar el joves, entendre les seves inquietuds i neguits...L’objectiu és garantir que totes les accions que es duguin aterme siguin una realitat viva i optimitzadora pels nostresalumnes. Per aconseguir-ho, hem d’implicar els tutors; elspresentem una sèrie d’activitats com: conferències, visites ales universitats, entre d’altres, perquè ells mateixos escullinles més adients en cada cas.

Quan parles dels teus companys, ho fas amb gran estimació,parlem d’ells? Uff, pensa que alguns d’ells ja no hi són, com per exemple, enJosep Mª Fanlo, amb qui era un plaer treballar; o en Xavier

Ferrer, mestre de mestres, persona discreta que em vaacompanyar durant els meus primers anys de docència a BUP.Tinc la gran sort d’haver fet i seguir fent grans amics al’escola. En aquesta casa plena de grans professionals, heviscut molts moments d’alegria i, és clar, també hem compartitestones en què no veiem res clar, però l’estimació per l’escolai la nostra feina, ens ha fet tirar endavant.

Com veus l’escola actualment?Hi crec plenament, perquè ensenyar, educar i formar personesútils per a la societat és la tasca més digna de totes.Tinc moltes esperances posades en les noves generacions quees formen en una escola que està oberta als nous reptes i queté una gran visió de futur. Els nous docents ens han portat nousaires, els veig molt ben preparats i amb una gran dosi d’il·lusiói iniciativa. Tenim saba nova per molt de temps.Estimo aquesta escola i veig que aquest sentiment també creixen els nous mestres que van arribant. Els escolapis em vamobrir les portes per poder treballar en la meva única vocació:la d’educador. He estimat l’escola, l’estimo i l’estimarésempre.

Parlem de la família.Com diu la Teresa, la meva esposa, “és el millor que s’hainventat”. Visc en un pis de l’Eixample on ens trobem, de tanten tant, fins a quatre generacions. El contacte amb lespersones grans et dóna la perspectiva necessària per donarimportància a les coses que realment en tenen, i els menuts ettransmeten energia i il·lusió. Envoltar-nos de persones mésgrans i més joves ens ajuda a complementar-nos amb allò queens manca, perquè encara no ho hem assolit, i amb allò quehem deixat enrere, perquè ho hem oblidat.

Als pares de la nostra escola, què els diries?Em limitaré a repetir les paraules d’un educador meu que araté vuitanta anys: ”Pares, si el que voleu és vigilar els vostresfills, perdeu el temps; si el que voleu és acompanyar alsvostres fills, tard o d’hora us trobareu amb ells i ells ambvosaltres. I que consti que estar al seu costat vol dir tambéestar físicament amb ells, en els moments adequats.”

I als teus alumnes?La meva gran preocupació aquests anys és ajudar als nois inoies a escollir cap a on volen dirigir-se. Aquesta orientacióels dóna més llibertat, ja que són ells els qui controlen lasituació. Quan et sents perdut, a mercè de la corrent, és quanno controles res. Nois i noies, o controleu el vostre destí o unaltre ho farà per vosaltres.Tinc la trista experiència d’alguns alumnes que no han conegutl’èxit perquè han abandonat massa aviat; els falta la cultura del’esforç, no han sabut confiar en ells mateixos. Nois i noies,aneu a la cerca de persones que us generin confiança, que ésla forma més elevada de la motivació humana.

L’equip de redactors del PUNT I COMA

L’Andreu Medina és fill del barri de la Ribera de Bar-celona. Des del 1972 forma part de la gran famíliade l’Escola Pia de Sarrià. Primer com a mestre i,més endavant, com a professor i orientador, l’An-dreu s’ha convertit en un referent per a alumnes idocents. La porta del seu despatx del segon pis éssempre oberta per a tots aquells que necessitin uncop de mà. Amb un entusiasta “endavant!”, dóna labenvinguda a joves, companys i pares. Entén latasca educativa com un tot que ha d’implicar tant lainstitució escolar com la familiar.


es41


Secundària


42

es


Secundària


es43


Secundària

EL ORFANATO DE SARRIÁ

Hace años y años, el actual colegio de las Escuelas Pías de Sarriá, fue un orfanato donde sólo podían acudir chicos. Eseorfanato no era un orfanato cualquiera, era un sitio donde aparte de que sólo podían acudir niños de clase alta, los niñosque acudían debían tener un coeficiente intelectual alto. Era un lugar donde se aprendía mucho y era precioso, teníagrandes patios donde jugar, caballos, bosques… en fin, tenía de todo con lo que divertirse, pero a la vez se exigía un granrendimiento académico. Todo iba genial hasta que un día se colgó en lo alto del torreón un precioso y antiguo reloj en elque cada hora marcada sonaba la campana con un siniestro sonido: ''ding-dong" Los chicos estaban orgullosos de las mejorasque se estaban haciendo en el orfanato donde dormían. Con ese reloj podían organizarse, saber a qué hora despertarse eir a las clases puntuales, pero por las noches, al tocar las doce, algo pasaba, unos extraños movimientos y ruidos ocurrían.El orfanato constaba de tres plantas: en la primera estaban las clases, en la segunda estaban los dormitorios… pero… ¿y enla tercera? ¿Qué había en la tercera? Lo único que se sabía era que ahí estaba el torreón y dentro, el reloj. Pero nadie nuncahabía osado entrar. ¿Por qué sería?Lo extraño del orfanato es que no había ni un solo espejo donde mirarse, ningún alumno ni profesor sabía el porqué. Perotantos misterios sin resolver preocupaban a la mayoría de los chicos y apareció él, un pequeño y valiente chiquillo llamado''Mike'' dispuesto a descubrir esos terribles misterios.El temor de los niños aumentaba a cada minuto que pasaba. Esa misma noche, al tocar las doce, el pequeño Mike hizo verque iba al lavabo, pero subió. Subió al sitio que se iba a convertir en su pesadilla, subió a la tercera planta.Una vez delante de la puerta de la tercera planta cogió un alfiler que guardaba en su pantalón y abrió la puerta, no le costómucho ya que era un chico muy inteligente. Al entrar se quedó perplejo e inmóvil, no podía hablar, ni gritar, ni correr. "Nopuede ser, no puede ser", se decía interiormente. ¡Ahí estaban todos los espejos del colegio! Una vez reaccionó, se miróen un de ellos y… ¡PUM! La puerta se cerró y algo se movió. Mike, el pequeño valiente, comenzaba a asustarse.Mientras, en la segunda planta donde dormían sus compañeros, se encendieron todas las luces y televisores que había. Loschicos, terriblemente asustados, se pusieron a gritar y rápidamente bajaron a la primera planta, algo extraño estabasucediendo. ¿Quién o qué encendió las luces y los televisores? ¿Y dónde estaba Mike? ¿Dónde?Mike escuchaba voces diciéndole ''vais a morir todos'' ''debéis iros''. Mike miró a otro espejo y vio reflejada su muerte. Y asífue, murió en ese mismo instante después de contemplar ese horrible momento.Los compañeros llamaron a sus profesores y ellos mismos fueron a comprobar que en la tercera planta estaba Mike estiradoen el suelo con los ojos completamente abiertos, en ellos sólo se reflejaba terror.Algo ocurría con ese reloj cuando tocaban las doce, siempre se escuchaban voces y movimientos bruscos, hasta que ya nose aguantó más. Los chicos comenzaban a tener trastornos mentales y cogían insomnio, se sentaban y hacían cosas muyraras como balancearse para delante y para atrás diciendo: ''Vamos a morir''…La policía ordenó que ese orfanato se cerrara y así fue, se cerró, y al cabo de unos años se convirtió en colegio. Los espejosse tiraron y se compraron unos nuevos, pero el reloj no, el reloj seguía ahí en el torreón con ese extraño ruido…El colegio se convirtió en mixto y ya no se hablaba de lo ocurrido y se aceptaban niños con un coeficiente intelectualnormal. Pero nadie nunca supo, ni sabe, ni sabrá qué ocurre a las doce en punto de la noche. Pero recuerda, si algún díavas a ese colegio por la noche por cualquier cosa, recuerda, no mires, no grites, no hables, no camines, no te muevas, nohagas nada, porque a esas horas ellos siempre están ahí, siempre.

lLaura Gutiérrez

EL RELOJ DE LA TORRE

Los últimos rayos de sol atravesaban la ventana cuando decidí volver a casa. El trabajo de literatura me había ocupado todala tarde y ya eran más de las ocho. Caminé rápidamente por aquel pasillo que tantas veces había recorrido, bajé lasescaleras saltando los peldaños de dos en dos y cuando me disponía a continuar con mi camino observé que la puerta dela torre estaba abierta. Me acerqué sigilosamente mientras miraba a lado y lado, nervioso, parecía un niño que iba a comerchocolate sin el permiso de su madre. Primero sólo asomé la cabeza, pero después la curiosidad pudo más que la prudenciay entré.

Aunque había luz era un lugar bastante lúgubre y, frente a mí, encontré una vieja escalera. Mi cuerpo se estremeció y unescalofrío recorrió mi espalda mientras observaba aquel siniestro lugar. Sentí que una fuerza extraña me incitaba a conocer


44

es

lo que hasta ahora había sido todo un misterio para mí. Estaba decidido a proseguir con mi aventura cuando de pronto unafuerte corriente de aire cerró la puerta de golpe. Me giré asustado e intenté abrir la puerta pero para mi sorpresa estabaatascada. Tiré fuertemente del pomo hasta que se quedó en mi mano y me caí al suelo. Al levantarme noté cómo mi rodillase quejaba de un dolor muy fuerte.

De pronto, como si se tratase de un espejismo, aquel lugar que tanto me había fascinado se había convertido en un lugarterrorífico. El ambiente estaba cargado, algo oprimía fuertemente mi pecho y el sentimiento de pánico apareció. Sinpensarlo dos veces empecé a gritar pidiendo ayuda pero todo intento fue en vano. La desesperación me poseyó, me quede inmóvil, no saldría de allí jamás. Recordé todas las historias que mis amigos mehabían contado sobre esa torre y por mucho que pensara que eran mentiras algo dentro de mi decía lo contrario. Recordabaesa vez que había subido a esa misma torre con toda mi familia, iba a entrar en el colegio ese año y estaba emocionado.Me acuerdo que le decía a mi padre: "Espero no tener que subir esto nunca más" y sin embargo no he podido cumplir conmi palabra...

Echaba tanto de menos a mi familia y a mis amigos que me arrepentía de todas esas veces que no les había dicho loimportantes que eran para mí, me arrepentía de todas las veces que les había tratado mal, me arrepentía de no haberestado más tiempo con ellos.Estaba sentado en el suelo, cansado, ¿Cómo lograría salir de allí? Sacudí la cabeza intentando alejar cualquier miedo y melevanté. Mis piernas me temblaban, cada vez me costaba más respirar y el dolor de mi rodilla aumentó considerablemente.El tic-tac del reloj resonaba fuertemente y penetraba en mi cabeza como si fuesen agujas. De pronto noté como algo me acariciaba el hombro y una voz susurraba diciéndome: "ven...ven..." pero al girarme nohabía nadie. Cada vez estaba más y más oscuro, y empecé a dar golpes contra el muro, desesperado, sólo cuando el relojque mi abuela me había regalado se rompió fui capaz de reaccionar. El sonido de las agujas del reloj cada vez era más intenso y me tapé los oídos intentando aislarme de ello, pero al acto melos volví a destapar porque me daba más miedo el silencio que aquel espantoso ruido. Las sombras son las reinas de este lugar, incluso hay veces que he de cerrar y abrir los ojos para no confundirme con unade ellas. Lloraba y a la vez gritaba, la desesperación que en un principio tenía se estaba convirtiendo en una pequeñalocura. Hacia frío mucho frío y una presencia extraña hacia que me estremeciera, el ambiente era tenso y yo ya no eradueño de mi mismo.

Las campanas sonaron diez veces, no lo podía creer. ¡Ya llevaba allí dentro dos horas! ¿Cómo estaría mi familia? ¿Habríanllamado a alguien preocupados? Seguro que lo estaban pasando tan mal como yo. Me mordí el labio inferior con fuerza, yahacía rato que estaba amoratado por el frío, mis manos temblaban y sentía que ya no me quedaban fuerzas. La mochilapesaba demasiado como para seguir llevándola en la espalda, así que decidí dejarla allí, de todos modos, en un lugar comoese no me era imprescindible. Miré al suelo y vi cómo una sombra se movía, me desplacé hacia delante y me arrastré porel suelo. ¿Qué podía ser? ¿Y si era un monstruo? No, el único monstruo estaba en mi cabeza. Cerré los ojos muy fuerte y recordé cuando mi madre me decía: "Cuando tengas miedo cierra los ojos y mira las cosas deotro modo". Al abrirlos ya no vi esa sombra y eso me dio cierta seguridad.

Ya quedaba poco para llegar al final de mi trayecto cuando escuché unos pasos subir rápidamente por las escaleras. Mequedé paralizado, sin poder reaccionar ¿Me habían venido a buscar? Seguro que era alguien de mi familia. Sí, seguro quehabían venido a mi rescate al ver que no había vuelto a casa. Pero como un baso de cristal se rompe al caer contra el suelo,mi esperanza se desvaneció delante de mí al escuchar una risa estremecedora. Las sombras se abalanzaron hacia míintentado retenerme, las paredes parecían hacerse cada vez más estrechas y el viento golpeaba con furia contra la pared.Ya estaba tan cerca... prácticamente no me quedaba nada ¿Ese sería mi final? Quería levantarme pero mi rodilla ya no dabamás de si, fuese lo que fuese cada vez estaba más cerca y yo no podía hacer nada para evitarlo. Me arrastraba usando todaslas fuerzas que me quedaban, los músculos de mi cara se agarrotaron por el miedo, mis ojos lloraban enrojecidos y mismanos se agarraban con tanta fuerza que mi piel se desgarró.

Cuando el reloj marcaba las doce, un grito rompió el silencio de esa tranquila noche y la puerta de la torre se abriólentamente.

"El tic-tac del reloj, ¿sabes qué hora es? " "Son sólo las doce ¿Quieres entrar...tu también?"

María Cortés.


Secundària


es45


Batxillerat

VISITA A UNA CENTRAL TÈRMICA

El passat dia 28 de novembre els alumnes de l'itineraricientífico-tecnològic de primer de batxillerat vàrem fer unasortida cultural. El seu principal objectiu era conèixer ientendre el funcionament d'una central tèrmica. A bandad'això, també vàrem tractar aspectes importants, com arael desenvolupament de les noves fonts d'energia renovable.

Teníem present la central tèrmica de les tres xemeneiesdel Besòs (amb previsió de tancament), però la que vàremvisitar va ser la central tèrmica de cicle combinat, tambéal Besòs. La principal diferència entre les dues és que lacentral de cicle combinat utilitza tant el gas natural apressió com el vapor d'aigua que s'obté a partir de lacombustió d'aquest gas. Aquest sistema fa que el rendimentde la central augmenti en un 20 % aproximadament.Quan es va acabar la visita a la central tèrmica ens vàremdesplaçar al recinte del Fòrum, on ens van informar sobreles noves formes d'energia renovable i tot seguit vàremvisitar la placa fotovoltaica que hi ha. És una de les mésgrans d'Europa, i consta de 4.600 m2 de superfície, queproporciona electricitat a més de 1.000 habitatges.

Durant la visita al parc del Fòrum també vàrem recórreruna exposició sobre l'evolució de l'urbanisme a Barcelona.La visita va ser força interessant, ja que vàrem poder veureen primera persona el que hem estat estudiant a la classe,i vàrem verificar resultats obtinguts en els problemes quehavíem treballat, També ens va semblar molt interessantveure la utilitat real que té el treball que fem a classe.

Víctor Lemus Font i Amaru Ruiz (1r C de batxillerat)

VISITA AL MÓN SANT BENET

Una vegada acabat el taller de cuina, des d'un conceptecreatiu i molt personal dut a terme en grups, vàrem iniciarla visita Modernista al Monestir de Sant Benet de Bages.

La guia que va realitzar l'explicació era una persona moltcordial i amb la seva manera tant propera de dirigir-se alpúblic va aconseguir captar la nostra atenció per complet.Amb el seu parlament vàrem poder conèixer alguns detallsde la vida del prestigiós pintor Ramon Casas, sobre tot, pelque fa a la seva estància en aquest monestir que va adquirirla seva mare l'any 1907. En aquell moment el monestir estrobava en decadència i la família Cases va contractar elfamós arquitecte de l'època Josep Puig i Cadafalch perrestaurar-lo i poder-hi passar els estius.

Aquesta rehabilitació donarà al monestir el cairemodernista que encara podem contemplar en l'actualitat.


46

es


Batxillerat

Cal remarcar que amb la mort de la seva mare, Casas vaheretar el monestir.Les diferents diapositives i explicacions que varem veure irebre eren principalment narrades en primera persona perJúlia Peraire; font d'inspiració del pintor i, al mateix temps,la seva amant i després la seva esposa.D'aquesta manera, el visitant comprèn la influènciatranquil·litzant que el monestir podia proporcionar, endeterminats moments, a un viatger incansable com era enRamon Casas. Per tant, aquest lloc idíl·lic servia a l'artistaper evadir-se de la incomprensió de la societat de l'època.

Núria Garcia, 1r batxillerat A

COL·LABORACIÓ DELS ALUMNES DE FRANCÈS DE BATXILLERAT A LES CLASSES D'ESO

M'agradaria fer-vos saber el treball que hem estat fent d'ajudar d'alguna manera els alumnes de tercer d'ESO de cara al seuintercanvi amb els alumnes de Metz.Vàrem anar a dues classes de francès dels de tercer d'ESO, i hi vàrem fer tres petits grups. Érem dues, i cada una tenia ungrup. Es tractava que practiquessin oralment converses que després haurien de tenir amb els seus companys francesos.La veritat és que al principi a alguns expressar-se els costava més que a d'altres, però van acabar fent-ho d'allò més bé.Els vàrem dir que mantinguessin converses de temes com ara la presentació d'un amic, del que es parla al principi -que ésquan costa més- en el transcurs del trajecte de l'aeroport a casa, ensenyar la casa, etc., és a dir, diferents situacions enles que jo mateixa m'havia trobat en el seu moment, ja que encara que no vulguis, estàs una mica nerviosa i no saps sit'entendrà o no. Crec, personalment, que ha estat una activitat molt encertada, ja que pel fet de ser nosaltres qui els "ensenyàvem"(alumnes que hem passat exactament pel mateix), sabíem el que més els pot preocupar. Això ens ajudava a saber com fer-ho, a base de recordar el que ens havia passat a nosaltres. També crec que els ha servit, encara que a vegades s'esvalotaven,si bé es tot seguit es controlaven. Estaven entussiasmats i tots van participar amb bona actitud. Per la meva part, jo tambévaig aprendre, ja que sempre m'ha agradat fer alguna classe, i ara que ho he provat m'he adonat que no és tan fàcil comem creia. Els alumnes no em van posar cap dificultat, però sempre m'havia imaginat que era molt més fàcil, que no haviesde fer gaire cosa. Però no és així, tot i que no he arribat a fer el treball (ni molt menys) d'algun professor, sí que me'n vaigpoder fer una idea i em va encantar. Per res no hem perdut el temps, sinó que l'activitat ens ha ajudat. Espero que cadaany puguin tenir l'oportunitat de practicar-ho d'aquesta forma els pròxims alumnes de tercer, ja que és una bona manera,lúdica, d'aprendre. Personalment m'ha agradat molt aquesta activitat, i no m'importaria (és més, m'encantaria!) poder-latornar a fer. Per finalitzar m'agradaria agrair al professor Sr. Roger l'haver-nos donat aquesta oportunitat.

Ana Charques (1r batxillerat C, assignatura de Francès)

Durant dos dimarts, en hora de francès, una altra companya i jo vàrem ajudar en les classes de francès dels alumnes de3r d'ESO, ja que la setmana següent feien el seu primer intercanvi amb una escola francesa de la ciutat de Metz.En les dues classes vàrem fer activitats orals. Els alumnes estaven repartits en tres grups. En un hi havia el professor RogerRovira, i en els altres dos la meva companya i jo. Els alumnes estaven una mica excitats, sobretot el segon dia. Suposo queseria a causa que l'intercanvi era més a prop.També he de dir que el meu grup estava molt agraït, i mostrava molt d'interès quan els parlava de la meva experiència.Quan els feia practicar ells s'esforçaven i s'ho prenien seriosament. Els temes que vàrem parlar i practicar van ser labenvinguda a l'aeroport, el camí en cotxe cap a casa, o el primer contacte amb el company francès.Personalment estic molt contenta amb aquesta activitat. Qui millor que els alumnes que ja hem passat per la mateixaexperiència de l'intercanvi per poder tranquil·litzar-los i ensenyar-los. A més, tots ens ho hem passat molt bé, i espero querecordaran moltes coses de les que hem parlat en aquestes classes. M'agradaria també agrair al professor de Francès Sr.Roger la iniciativa, ja que els alumnes, a més d'aprendre i passar-s'ho bé, s'han donat que eren circumstàncies reals, i queno era tan temible com es pensaven. Només cal que s'esforcin per poder parlar el francès.

Georgina Torras (1r batxillerat C, assignatura de Francès)


EDITORIAL

es47

COMIAT

El passat 30 de novembre, en un fatal accident de trànsit,va morir en Nèstor. Moltes vegades associem els joves i elsaccidents de cotxe o moto a la nit, la festa i el consum detòxics. Aquesta vegada no va ser així.En Nèstor va tenir l'accident el migdia d'un diumenge anant a dinar a casaseva, a Igualada.

En Nèstor va ser alumne de l' Escola Pia d' Igualada i desprésde cursar 4t d' ESO va venir a la nostra escola a iniciar unnou projecte, els cicles formatius esportius. El curs 2006-2007 va cursar el CFGM d' activitats físiques i esportives almedi natural; per tant, la BTT, el cavall i el senderismeeren part de la seva vida escolar. Amb l' ajuda del seu tutor,en Pere Lloveras, i la de l' Andreu Medina va tirar endavantaquests estudis. L' any següent, amb la seva tutora, LaiaMestres, va ser la seva prova de foc, un any molt dur, ambmolt poques satisfaccions, durant el curs tot depèn desuperar les proves d' accés culturals als estudis de GrauSuperior, les quals les va passar satisfactòriament. Aquestcurs ja estava en el seu darrer cicle entre nosaltres,pensant en el seu futur professional i acadèmicconjuntament amb l' Ivan Montesinos, el seu tutor. Tot es va trencar, però el seu record no s’esborrarà maid’entre nosaltres.

Nèstor, sempre estaràs present.

Dels teus companys de classe:

“Plasmar en un paper tots els sentiments que tenim enversel Nèstor no és fàcil, igual que no ho és entendre la mortd' un company com ell, amb 20 anys i tota la vida perdavant”.“Aquell diumenge de novembre el destí no et vaacompanyar, sense que nosaltres et poguéssim ajudar idemostrar tot el nostre afecte”.“Ens vam quedar freds, sense paraules, amb les miradesperdudes, desconcertats...”.“No ens vam poder acomiadar d' ell, però si ho haguéssimpogut fer, hagués estat un comiat inacabable. Un comiat‘a lo grande’, tant gran com ho era ell”.

“Podies explicar-li qualsevol anècdota o problema, ellescoltava i intentava donar el millor consell sempreacompanyat del seu somriure”.“En Nèstor sempre alegre i amb un somriure per a tothom”.“Sempre trobava un to humorístic a totes les situacionscomplicades”.

Dels teus companys del CFGS d' Activitats Físiques i Esportives

Comiat a Nèstor Torres

“El coneixíem com ‘el llanero solitario’, a hípica estava en el seu món, ell i el seu cavall”.“Tenia un accent molt peculiar que l’identificava com a gran persona de poble!”.“Gràcies per tots els somriures que ens has provocat i els bons moments que hem passat plegats”.


48

es

RACÓ DEL CES

Des del racó dedicat al CES, farem cinc cèntims del que és la temporada actual i de les novetats que hem incorporat.

La temporada d'activitats extraescolars la vam començar a principis de setembre amb l'inici dels entrenaments de lesseccions de futbol i bàsquet que competeixen en federació; la resta d'activitats van començar el primer dia del curs escolar.

Cal dir que les activitats amb més demanda va ser el bàsquet, sobretot el bàsquet femení, que ha tingut una augmentimportant de jugadores. Una altre activitat molt sol·licitada va ser el multiesport, amb un increment important de lesinscripcions entre els nens i nenes de 2n de primària.La resta d'esports es van mantenir dinsde la normalitat en quant a les noves incorporacions.

A nivell de competicions, aquest any estem competint en el CEEB (Consell de l'Esport Escolar de Barcelona) en categoriesde formació (de 3r fins a 6è de primària) en esports com el futbol, el bàsquet, la natació, la gimnàstica rítmica i l’hoqueipatins. També estem competint a nivell federat en futbol, bàsquet i hoquei línia.

Una competició molt especial on també participem és el cros escolar que organitza el CEEB, i on cada vegada s’hi apuntenmés els nostres alumnes.

Una altra de les novetats del CES ha estat el canvi d'equipaments i de colors dels participants en futbol, bàsquet, hoqueipatins i hoquei línia. En esports com el futbol i l’hoquei patins el color de joc és el carbassa, en el bàsquet el color de jocés el negre amb una franja lateral blanca, i en el d’hoquei línia la samarreta recorda una antiga samarreta d’hoquei gelde la NHL.

Ja que parlem de coses noves, aquesta temporada hem impulsat un nou servei adreçat a socis del CES, pares i maresd’alumnes i personal de l'Escola: es tracta del servei de salut, que està format per un servei d’entrenadors personals, unservei de Pilates i un servei de fisioteràpia.Aquests serveis ja estan funcionant i estan tenint gran acceptació entre la gentels fa servir. Des del CES us animem a que en feu ús.

No ens agradaria acabar aquest article sense citar un tema que està d'actualitat: els valors en l'esport. Cada vegada veiemmés notícies que parlen d'agressions, tant verbals com físiques, a jugadors, àrbitres, etc.... Nosaltres, com a responsablesdel CES, volem que els nostres jugadors/es i pares/mares siguin un exemple modèlic de comportament, d'educació i derespecte per a tothom.

Gràcies per la vostra col·laboració.

Iván Montesinos CrespoGerent del Club Escolapis Sarrià

Novetats des del CES


revista es juny 2010

Documents