revista b30 nº38, juny 2011

EXPORTAR COM A ANTÍDOT A LA CRISI /// 34

B30N. 38 // 3.06.2011 // 2 €La revista econòmica del Vallès

Joan Majó, empresari i membre del CAREC/// 6

Especial Premis Cambra

PATROCINA

COPATROCINA

COL·LABOREN

PROMOU

sOM

Agenda juny 2011 ESDEVENIMENTS D’INTERÈS EMPRESARIAL

www.santcugatribuna.cat

Dilluns 6 i dimecres 8 de junyJornada “Dones emprenedores d’èxit: líders competents”Organitza: Ajuntament de Sant CugatCol·labora: Diputació de Barcelona i INDRAPonents: Marta Zaragoza, consultora Fundació Privada SurtHora i lloc: 9.30 a 12.30 h, Ajuntament Sant Cugat (pl. Vila, 1)Inscripcions gratuïtes: [email protected] , [email protected] 93 565 70 00 Dilluns 6 de juny Jornada “Business Game: joc de simulació empresarial”Organitza: Ajuntament de Sant CugatCol·labora: Diputació de Barcelona i INDRAPonents: Antoni Díaz i Carles Illa, consultors Àgora Team TeachHora i lloc: 16 h a 21 h, Casa de Cultura Sant Cugat (jardins del Monestir, s/n)Inscripcions gratuïtes: [email protected] , [email protected] 93 565 70 00 Dimarts 7 de junyJornada “La política d’RSE com a avantatge competitiu, fons de beneficis i incrementadora de la reputació empresarial”Organitza: Parc Tecnològic VallèsPonents: Agustí de Uribe-Salazar, president, i Jordi Pascual, consultor sènior de Gabinet UribeHora i lloc: 17 h a 19 h, Parc Tecnològic del VallèsInscripcions gratuïtes: http://www.clipmedia.net/galera/PTV/Dilluns/2011/041211_RSE/formulari0.asp Dijous 9 de junyTrobada empresarial UAB30 “Innovació en alimentació i packaging”Organitza: Parc de Recerca UAB i Parc Tecnològic VallèsCol·labora: CITHora i lloc: 9.30 a 13 h, Hotel Campus UAB

Inscripcions gratuïtes: http://parc.uab.cat 93 482 72 46 (data límit inscripció, 30 de maig) Dilluns 20 de junyJornada “Business Game: joc de simulació empresarial”Organitza: Ajuntament de Sant CugatCol·labora: Diputació de Barcelona i INDRAPonents: Antoni Díaz i Carles Illa, consultors Àgora Team TeachHora i lloc: 9.30 a 14.30 h, Casa de Cultura Sant Cugat (jardins del Monestir, s/n)Inscripcions gratuïtes: [email protected] , [email protected] 565 70 00 Dimarts 21 de junyJornada “Decisions empresarials en temps de crisi. Com interpretar la premsa econòmica per preveure el futur”Ponents: Albert Vila Giner, soci director d’EDE BusinessOrganitza: Parc Tecnològic del VallèsHora i lloc: de 17 h a 19 h al Parc Tecnològic del Vallès (Cerdanyola) Inscripcions gratuïtes: http://www.clipmedia.net/galera/PTV/Dilluns/2011/052311_ede/formulari0.asp ALTRES INFORMACIONS D’INTERÈS Crèdit per a la formació bonificada 2011: A partir d’ara podrà consultar l’import real del crèdit de què la seva empresa disposa per a accions formatives el 2011.Per fer aquesta consulta poden accedir directament a www.fundaciontripartita.org i consultar les dades de la seva empresa. Aquesta consulta també la poden fer a través de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. Oferta formativa de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa: http://www.cambraterrassa.es/ct/formacio:PortadaSeccio

3B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011 KM ZERO

3.06.2011CAMBRA DE TERRASSA, PER MOLTS ANyS

La Cambra de Comerç de Terrassa commemora els 125 anys de la seva fundació immersa de ple en el debat sobre el futur de la institució, després de l’anunci de la supressió de les quotes camerals obligatòries per part del govern Zapatero. La Cambra de Terrassa és un exemple de les virtuts que reclama Miquel Valls, president del Consell General de Cambres de Catalunya, a les cambres territorials –autosuficient, eficient i productiva– i ho demostra amb la seva agenda d’aniversari. Un dels actes centrals de la celebració seran els Premis Cambra 2011, a més de l’organització d’una missió inversa destinada a establir contactes amb quatre mercats internacionals. Els premis són una fórmula per donar visibilitat i estimular el sector empresarial, que neda contracorrent des de fa molts mesos i que ara, més que mai, necessita que l’empenyin per seguir endavant. La missió inversa, la més important que s’ha fet fins ara, dóna sentit i arguments als qui qüestionen la utilitat de les cambres, ja que és un instrument per catapultar les empreses locals cap a mercats exteriors, que és sense cap mena de dubte l’arma més eficaç per fer front al virus de la crisi.

““Els governs locals han de considerar les empreses com uns ciutadans més””

JOAN MAJó /// PoLíTiC, EMPREsARi i MEMbRE dEL CAREC

CONTRA L’IMMOBILISMEDANIEL ORTIZ I LLARguéS /// PRofEssoR AssoCiAT d’EsAdE (URL)

ELS MERCATS EXTERIORS COM A vIA DE CREIXEMENT

POSTgRAu EN vEhICLES ELèCTRICS

Ora(tòria) et labora

ENTREvISTA

6ROTONDA

32

gAS A FONS

34 gPS

38

ÀREA DE DESCANS

40ESTACIó DE SERvEI

44“Aquest és un sector pràcticament addictiu”

ALBERT vENTuRA /// diRECToR GENERAL iMC ToYs

B30 EDITA: Premsa Local Grup de Comunicació /// PRESIDENT: Ramon Grau /// DIRECCIó: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// DIRECTORA EDITORIAL:

Carmen S. Larraburu /// CAP DE REDACCIó: Víctor Solvas /// REDACCIó: Laia Corbella, Xavier Orri, Víctor Solvas, Kaitlyn Venezia /// PROJECTE gRÀFIC:

eixida.cat /// IL·LuSTRACIó PORTADA: Ivanòvitx /// FOTOgRAFIA: David Fernández /// COORDINACIó DE PRODuCCIó: Maribel Pinillos /// MAquETACIó:

Sergi Felip /// ASSESSORAMENT LINgüÍSTIC: Miriam Olives /// ADMINISTRACIó: Anna Comella /// IMPRESSIó: Gráficas de Prensa Diaria /// PREMSA LOCAL

SANT CugAT, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · [email protected] /// REDACCIó: [email protected] /// MÀRquETINg:

Cristina Puertas /// ADMINISTRACIó COMERCIAL: Susanna Carmona /// DIPòSIT LEgAL: B-9826-2008 /// DISTRIBuCIó EMPRESARIAL: FUnDACIó

CECOT FORMACIó /// PuBLICITAT: 93 590 86 00 - [email protected] /// COL·LABORADORS DE LA ‘B30’: AJUnTAMEnT DE SAnT CUGAT DEL VALLèS · AXA

ASSEGURAnCES · BAnC SABADELL · BOEhRInGER InGELhEIM · CAIXA LAIETAnA · CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA · CECOT · CIT · EnDESA · GRUP CATALAnA OCCIDEnT · LA CAIXA · PIMEC

30.000 EXEMPLARS MENSuALS

EnCARTADA AL ‘DIARI DE SAnT CUGAT’ I

A L’‘AVUI’ DEL VALLèS OCCIDEnTAL

MéS DE 3.000 PUnTS DE DISTRIBUCIó A

EMPRESES I InSTITUCIOnS DEL VALLèS

SUBSCRIPCIOnS I PUBLICITAT:

[email protected] / 93 590 86 00

RADAR

5B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011 RADAR

RÀNquINg D’EXPORTACIó

CAdA MEs LA REVisTA ‘B30’ PREsENTA UN RàNqUiNG dE LEs 10 EMPREsEs dE LA dEMARCACió dE LA CAMbRA dE CoMERç i iNdúsTRiA dE TERRAssA qUE hAN TRAMiTAT Més CERTifiCATs d’ExPoRTACió foRA dE LA UNió EURoPEA A TRAVés dE L’ENTiTAT.

MAiGEuROFRAgANCE

B. BRaUN SURgIcaL

DELtaLaB

coopER cRoUSE-HINDS

INDcRE

MoEHS cataLaNa

top-caBLE

FERRER INtERNacIoNaL

BaSF poL. IBERIa

cHEMIpoL

RUBí

RUBí

RUBí

TERRASSA

TERRASSA

RUBí

RUBí

SAnT CUGAT

RUBí

TERRASSA

Matadepera

Barberà

Bellaterra

Sant Quirze

Sant cugat

castellbisbal

parets

Montcada

Sabadell

cerdanyola

terrassa

Rubí

El papiol

3

2

1

RADAR b30

L’INDICADOR

han estat els establiments i empreses que aquest any han participat en la mostra sant Cugat Actiu. El primer balanç fet per l’alcaldessa de la ciutat, Mercè Conesa, i el gerent de la federació de Comerciants de sant Cugat, Jesús Car-ballo, és més que positiu, ja que s’ha superat les 50.000

visites que s’esperaven. L’esdeveniment, pensat com una mostra del potencial del comerç i de l’activitat econòmica de la ciutat, va treure la població al carrer i va animar di-versos establiments a obrir en diumenge, aprofitant l’aflu-ència de púbic. /// Foto: cEDIDa

200

Terrassa uneix forces per a la reactivació econòmica de la ciutat

Els principals agents polítics, econò-mics, sindicals i socials de Terrassa han signat un document en què es recullen els acords de totes les parts implicades sobre quines han de ser les línies d’ac-tuació que la ciutat ha de seguir per su-perar l’actual crisi econòmica i encarar un període de recuperació i creixement. La Declaració de Terrassa per a la Re-activació Econòmica i l’Ocupació deixa testimoni escrit dels pactes consensu-ats durant la reunió celebrada el passat 21 de febrer i que va reunir les parts sig-nants. El document apunta a la potencia-ció de l’esperit emprenedor, el treball en conjunt i l’aposta per projectes innova-dors –com el parc Orbital 40– i el creixe-ment del campus universitari de la ciutat com a elements clau per avançar. L’alcal-de terrassenc, Pere navarro, ha destacat el consens aconseguit entre “col·lectius amb interessos diversos i que han de-mostrat la seva capacitat per remar en la mateixa direcció quan es tracta de bus-car el bé de la ciutat”.

Matadepera uneix el Consolat barceloní amb empresaris vallesans

Les instal·lacions del golf municipal de Matadepera van ser, el passat 28 de maig, el lloc de reunió entre els membres del Cos Consular de Barcelona i diferents representants d’institucions empresa-rials vallesanes, en el que es va organit-zar com la reorientació del cicle “Cuines del món”. Aquesta proposta cultural, que va iniciar el seu camí ara fa dos anys, ha agafat aquest any un nou gir, en què s’ha complementat l’experiència gastronò-mica amb la presentació d’una iniciati-va en comú entre l’Ajuntament de la ciu-tat vallesana i el Cos Consular barcelo-ní, format per més de 90 països i que té com a objectiu potenciar el comerç i les oportunitats de negoci del teixit produc-tiu català amb el mercat exterior. L’ac-te va estar presidit pel conseller d’Em-presa i Ocupació, Francesc-Xavier Mena, i hi van participar representants de les Cambres de Comerç de Sabadell i de Ter-rassa, el Gremi de Fabricants i el Centre Metal·lúrgic de Sabadell, l’Institut Indus-trial i la patronal terrassenca Cecot.

barberà posa l’accent en la comunicació empresarial per superar la crisi

El Centre de negocis nodus Barberà va acollir la sessió de cloenda de les Jor-nades de Formació del Pla d’acció anti-crisi per a pimes i professionals, amb la presència del periodista i president de l’Instituto de Comunicación Empresari-al, Manuel Campo Vidal. La jornada, diri-gida a petites i mitjanes empreses, autò-noms i professionals, va posar en relleu el treball que les empreses han de fer en la seva comunicació i en el seu posiciona-ment. Vidal va destacar el treball que les empreses han de fer per potenciar la ven-da a l’exterior, i va assegurar que el pro-cés d’internacionalització al país “es tro-ba en inferioritat pels seus dèficits en la comunicació”. Tot i això, va recalcar que gràcies a l’impuls de les tecnologies de la informació i la comunicació, les empreses “estan millorant”. En la sessió també van participar el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barberà, Xavier Garcés; el president de PIMEC Va-llès Occidental, Martí Puig, i l’alcadessa de la ciutat, Ana del Frago.

21 3

6 ENTREvISTA B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

a Barcelona. La Route 128 de Massachu-setts tothom sap que és Boston. La B30 s’ha d’aprofitar dels seus grans equipa-ments per vincular-se a Barcelona.

Com el sincrotró.Efectivament. El Sincrotró serà un cen-tre d’atracció d’investigadors de tot el sud d’Europa. Al sud de París només hi ha un Sincrotró que és el de Trieste i té molta demanda. Amb el nou Sincro-tró, Barcelona aconsegueix ser un pol d’atracció de talent. Molts investigadors s’acabaran instal·lant aquí i això és una oportunitat evident. L’altre dimensió és que facilita a les empreses espanyoles i catalanes una eina que els pot ajudar a ser més competitives. I aquí hi ha caliu de sectors com la biotecnologia i la far-màcia que es beneficiaran del Sincrotró.

Sovint ens preguntem si el nostre país està preparat per un Sincrotró?És l’ou o la gallina. En les converses ini-cials amb el President Pujol comentà-vem que el Sincrotró ens permetia fer un salt endavant molts anys. Per tant en aquests moments el país no el necessita. Però sovint l’eina crea la necessitat. Pos-siblement acabarà tenint més valor pel profit que en treguin empreses i inves-tigadors de fora que no pas els d’aquí. Però són aquestes dinàmiques fan créi-xer l’entron.

quin és el paper que cal reclamar als actors polítics i econòmics de la B30 al voltant d’infraestructures

L’empresari i exministre Joan Majó, defensa que hi ha llum al final del túnel i exposa les potencialitats de la b30 TEXT: F. caStaNYER /// fOTOs: D. FERNaNDEZ

hi vaig viure una temporada, hi havia la Route 128 que és un cas similar: una bar-reja d’empreses i organitzacions empre-sarials amb universitats i centres de re-cerca. He estat molt directament vin-culat amb moltes iniciatives d’aquest territori, com el propi Sincrotró. Quan passo en cotxe per aquí m’hi sento coma casa.

Com s’ha de reivindicar el potencial de la B30?Hauria de pactar al màxim amb Barce-lona. No pot ser un element alternatiu

a mà perquè hi guarda les seves últimes reflexions sobre l’estat de la qüestió.

El túnel és molt llarg?És llarg, però s’hi veu la llum. Això vol dir que hi ha un final i que per arribar-hi hem de seguir en línia recta.

Com observa aquest eix empresarial de la B30.No sóc neutral perquè en l’època que era ministre vaig negociar la localització a la B30 de moltes de les empreses que avui hi estan instal·lades. A Boston, on

des del seu despatx del carrer Calvet, Joan Majó parla de la crisi. “La gent em pregunta quan s’aca-barà ? Doncs les crisis no s’acaben. De les crisis

se’n surt. En el fons depèn molt de l’ac-ció individual de cadascú”. Interromp la conversa un parell de vegades per aten-dre el telèfon. I torna al sofà reprenent el discurs just allà on l’havia deixat. A la taula de la saleta, al costat d’un Financi-al Times del dia, hi ha el seu últim llibre ‘Luz al final del túnel’ (RBA, 2011). El té

“Els governs locals han de considerar les empreses com uns ciutadans més”

Joan Majó /// Polític, empresari i membre del CAREC

Doctor enginyer industrial per la UPC, Joan Majó (Mataró, 1939) té un braç polític i un braç empresarial que ha sapigut manegar amb la destresa d’un director d’orquestra. home de consens, va convertir-se en el primer alcalde de Mataró de la represa democràtica i en Ministre d’Indústria del segon govern de Felipe González. En la vessant professional, té el mèrit d’haver estat el primer empresari a dissenyar i fabricar ordinadors a Espanya el 1963. Considerat un dels més prestigiosos experts europeus en el camp de les noves tecnologies, va ser Director General de la Corporació Catalana de Televisió i actualment és membre del Grup de Reflexió d’Alt nivell sobre el futur de la UE. El passat febrer va ser cridat a formar part del ‘Consell de savis’ que assessora Artur Mas. Presideix l’empresa terrassenca Baolab. El seu últim llibre és ‘Luz al final del túnel’ (RBA, 2011).

EL PERFIL

L’empresari que va dur l’ordinador a Espanya

7B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011 ENTREvISTA

com aquesta?Cal que facin un paper d’acompanya-ment creant l’entorn adequat per-què el talent que vingui aquí s’hi pugui instal·lar.

Les empreses també haurien de tenir més atenció per part de les administracions locals. que els diria als nous alcaldes?Que considerin les empreses com uns ciutadans més. En el fons són entitats jurídiques que tenen unes necessitats pròpies. I els ajuntaments no només les han de satisfer, sinó que les han de pro-moure, de la mateixa manera que es co-breixen les necessitats dels ciutadans amb escoles o de centres d’atenció pri-mària. Des de la política sempre m’he mirat l’empresa com un element de vida pròpia del municipi que genera una gran quantitat de valor afegit. I han de facili-tar aquells elements que poden millorar la competitivitat, com són les infraes-tructures o la formació. Això hi ha alcal-des que ho han entès molt bé.

gairebé tot passa per les infraestructures. L’obligació d’invertir davant la necessitat d’estalviar. Com es fa?A tots els nivells ens hem de resistir a una política d’excessiva contenció, mal-grat que fins ara, hem estirat més el braç que la màniga, tant les administracions públiques com els ciutadans. Per enten-dre això hem de veure què ha passat els últims vint anys.

quin és el seu diagnòstic?Espanya va tenir un creixement molt su-perior al d’altres països com a conse-qüència de l’abaratiment del diner. L’en-trada de l’euro va ser una meravella , el problema és que nosaltres ens vàrem dedicar a comprar pisos. En paral·lel, Europa va decretar la llibertat de movi-ment de capitals i això sense una fisca-litat harmonitzada va conduir a la lluita per l’atracció del capital. La conseqüèn-cia és que alguns països van rebaixar els impostos sobre el capital i altres el van suprimir. Aquest procés que ha anat re-presentant una reducció d’ingressos im-portant per a les administracions pú-bliques, va quedar camuflat per la bom-bolla immobiliària que donava uns ingressos absolutament conjunturals. I els ajuntaments, les comunitats autòno-mes i el govern central han seguit aug-mentant i millorant els serveis. Per què? Perquè tenien diners. Però quan s’han acabat els ingressos extraordinaris del sector immobiliari, ens trobem nusos amb una pressió fiscal 10 punts per sota de la mitja europea, amb un serveis si-milars. Què podem fer?

és la pregunta.Ens hem d’endeutar. No ens queden més nassos. Ens hi han obligat! Però per en-deutar-te algú t’ha de deixar els diners i durant aquests anys Espanya ha col-locat el seu deute a fora, al contrari d’Ità-lia, per exemple, que tot i ser una econo-mia més dèbil que Espanya, no està sota sospita perquè la majoria del deute Italià

el compren els italians. Per tant ens hem d’endeutar amb diner interior.

Emissions de bons...Les he defensat totes, des de les que va emetre el President Pujol. Igual que vaig ser absolutament solidari quan el conse-ller Mas-Colell va respondre a l’Estat que no no podia retallar el 20% del pressu-post. Els catalans no volem retallades.

Però l’estat del benestar també es pot rebaixar.Es pot abaratir per dos camins. Rebaixant el nivell i rebaixant l’àmbit. Què vull dir? Hi ha serveis de l’estat del benestar que no tenen per què ser gratuïts a tots els nivells de la renda. No estic dient que els rics paguin la sanitat, per posar un exem-ple. La sanitat ha de ser per tothom i de qualitat, però hi pot haver gent que la tin-gui parcialment gratuïta en funció dels nivells de renda. Sóc partidari del copa-gament progressiu. Per què he d’anar als autobusos de franc, jo? Estem pagant al-guns serveis a gent que s’ho podria pagar perfectament. En definitiva, alguns hem de pagar ara allò que no hem pagat d’im-postos fins avui. I al mateix temps, l’ad-ministració ha de procurar no reduir la inversió productiva i els serveis però ha d’eliminar costos no justificats.

Com podem reactivar l’economia?No és suficient una reactivació. Ens hem d’inventar 1 milió de llocs de tre-ball nous, que són els que s’han perdut en el sector de la construcció. La nostra

La b30 s’ha d’aprofitar dels seus grans equipaments per vincular-se a barcelonaEl serveis a la gent gran, l’energia alternativa o les xarxes socials són sectors emergents i de futur

crisi és diferent de l’europea i encara no l’hem tractat amb els medicaments ade-quats. Perquè fins a finals del 2009 no teníem un bon diagnòstic.

I quins són els sectors alternatius al de la construcció?En primer lloc, els propers anys es cre-arà molt de treball en projectes de ge-neració d’energia alterntiva o eficièn-cia de l’ús de l’energia. Segon, es crea-rà un mercat impressionant de serveis a la gent gran. Jo mateix tinc molts amics a Brusel·les que la seva gran il·lusió és passar els últims 15 anys a Espanya. Or-ganitzem aquest mercat, carai! També crearà llocs de treball el ‘cloud compu-ting’ que és un nou model de prestació de serveis de computació a través d’in-ternet i finalment el gran negoci que es crearà a través de les xarxes socials.

utilitza facebook, twitter?Tinc twitter perquè és un mitjà que controles tu. Emets o llegeixes missat-ges sens haver de gestionar-ho.

Les empreses com se’n poden beneficiar?Promovent els seus productes, però no de forma directe. La gent es creu més un consell d’un tercer que els missat-ges de la pròpia marca. Hi ha desafec-ció cap a la comunicació organitzada. A través de les xarxes hem recuperat la petita comunitat física de la gent que es reunia i parlava Ara és en format digital.

D. La gran debilitat de la zona són les infraestructures. La b30 hauria d’estar comple-mentada amb la f30, és a dir, una línia ferroviària sòlida. Aquesta és una de les seves principals febleses, segons el meu coneixement del territori. A. L’amenaça és que, proba-blement, en el moment en què la b30 va agafar empenta, hi havia una part molt important de deslocalització d’altres llocs d’Europa cap aquí en operacions d’ensamblatge de productes, que està clar que en uns anys acabarien marxant, com ara està passant. El trasllat de la producció a altres estats hauria d’anar acompanyat de la consolidació de centres de desenvolupament i innovació, que en alguns casos s’està do-

nant i en d’altres, no. F. sense cap tipus de dubte, la principal fortalesa de la b30 és el grau de concentració i barreja d’elements empresarials i no empresarials que creen un context favorable a la creació de riquesa. O. A curt termini, cal tenir en compte que la sortida de la crisi d’Espanya els propers tres anys no podrà ve-nir pel consum interior, perquè les famílies s’han de desendeu-tar, ni tampoc per una elevada inversió pública. L’única via possible en aquest context és l’exportació, i la b30 és una de les grans zones de concentra-ció d’exportació catalana. A més, l’exportació serà en un clima favorable, perquè la recu-peració de l’economia europea vindrà abans que l’espanyola.

En la seva etapa política, Joan Majó va participar en acords empre-sarials vinculats amb la b30. Atesa la seva experiència, va acceptar aportar la seva anàlisi del territori en el format dAfo, fix en la sec-ció “Rotonda” de la b30.

DEbiLiTATs AMENACEs FoRTALEsEs OPoRTUNiTATs...

EL DAFO DE LA B30

8 RADAR B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

Municipals /// Vallès

Els alcaldes de les principals ciutats del Vallès occidental han resistit l’onada de canvi polític i podran donar continuïtat als seus projectes durant quatre anys més PER: VIctoR SoLVaS /// fOTOs: cEDIDES

Llum verda als programes empresarials dels nous alcaldes

que les eleccions del passat 22 de maig replantejarien el mapa polític de l’estat i serien el preludi del que vindrà amb els comicis ge-nerals de l’any que ve era

una evidència, però cap pronòstic feia pre-veure un canvi polític que pintés el mapa polític d’un blau tan aclaparador. La pujada de les dretes ha fet caure alcaldies socia-listes que semblaven inamovibles, com les de Barcelona i Girona. A les principals ciu-tats vallesanes aquesta onada s’ha quedat a mig camí i, tot i que no ha portat canvis de govern, sí que ha suposat un toc d’aten-ció per als consistoris que fins ara governa-ven amb majories clares.

L’aMBIcIÓ DEL paRc oRBItaL’40

A punt de complir una dècada a l’alcal-dia, Pere Navarro estarà quatre anys més al front del Govern de Terrassa. Tot i això, aquesta legislatura es presenta més mogu-da que l’anterior per la gran pujada de CiU, que se situa a només dos regidors dels so-cialistes, i per la desaparició del consisto-ri d’un dels seus socis de govern, ERC. Amb aquest context haurà de treballar Navarro per tirar endavant els seus projectes elec-torals. El mateix programa del PSC mar-cava com un dels objectius de la legisla-tura aprofitar el potencial de l’estructura universitària present a la ciutat per crear projectes que puguin generar activitat eco-nòmica, ja sigui a través de la col·laboració amb el món empresarial o fomentant l’em-prenedoria. Però el gran cavall de bata-lla per a Terrassa en matèria econòmica serà establir el futur del Parc Científic Or-bital ‘40. Qualificat com a “llast” econò-mic per l’oposició, que demana una refor-mulació del projecte, el Govern de Navarro continuarà apostant per impulsar la inves-tigació i la recerca des d’aquesta infraes-tructura i convertir-la en un pol d’atracció econòmica.

pRoXIMItat aMB LES pIMES

Qui sembla no haver notat el desgast en la imatge dels socialistes és l’alcalde de Saba-dell, Manel Bustos, que renova els tretze re-gidors i manté l’oposició a una distància més que suficient per governar quatre anys més sense grans sobresalts. El Govern del

nou alcalde sabadellenc s’ha marcat com a objectiu fomentar l’emprenedoria entre els menors de trenta anys establint deduc-cions en les tasques municipals per als lo-cals i buscant fórmules per facilitar i reduir el temps per a la creació d’empreses. L’altre gran focus d’atenció en matèria econòmi-ca de Bustos se centra en les pimes, amb les quals s’ha compromès a crear un pacte fis-cal municipal. Les pimes també són part central del projecte educatiu de l’Ajunta-ment, que promourà adaptar la formació a les demandes de les empreses.

coNESa MILLoRa REcoDER

Agafar el relleu de l’ara conseller Lluís Re-coder, un dels alcaldes més ben valorats en els últims anys, és tot un repte, però de moment Mercè Conesa ja ha estat capaç de superar-lo a les urnes ampliant la majoria absoluta de CiU a Sant Cugat en la seva pri-mera oportunitat.

La ciutat, que juntament amb Cerdanyola i Rubí forma part del Catalonia Innovation Triangle, s’ha convertit en un pol d’atrac-ció per a la indústria, la formació i la inno-vació, i l’objectiu és potenciar aquests va-lors. Una de les fórmules que millor ha fun-cionat a Sant Cugat per fomentar l’activitat econòmica ha estat l’impuls dels vivers empresarials, que es continuarà donant en aquesta legislatura, amb la creació de nous. Però el repte és continuar captant empre-ses de l’exterior, amb capacitat d’aportar projectes amb valor afegit i que situïn Sant Cugat com a ciutat de referència empresa-rial a escala europea.

MANEL bUsTos diRiGEix PART dEL sEU PRoJECTE A LEs PiMEs, LEs qUALs VoL iNCLoURE EN LA CREACió d’UN PLA fisCAL MUNiCiPAL

sANT CUGAT Té EL REPTE dE sEGUiR CAPTANT EMPREsEs qUE LA CoNsoLidiN CoM A CiUTAT EMPREsARiAL dE REfERèNCiA

VotS DE cÀStIg

Potser les ciutats del Vallès Occidental que més han notat el canvi de tendència electo-ral han estat Rubí i Cerdanyola, on les alcal-dies socialistes han passat de tenir governs estables i còmodes a haver de tenir un ull pendent dels pactes entre partits per man-tenir la seva posició.

Especialment delicada és la situació de la socialista Carme García a l’Ajuntament ru-binenc, on un pacte entre PP i CiU la podria desplaçar de l’alcaldia. Tot i això, la presèn-cia de partits d’esquerra amb els quals pot pactar pràcticament li garanteix la conti-nuïtat. És en aquest context que García ha de treballar per fomentar l’àmbit empre-sarial de la zona. Primer, evitant la fugida d’empreses estratègiques de la ciutat, com ha passat en els últims anys. I segon, gene-rant dinàmiques promotores d’activitat, un dels grans dèficits de Rubí, creant vivers o establint incentius per a la implantació de noves companyies en l’àmplia estructu-ra de polígons municipals existents.

Les forces progressistes també han patit una important caiguda a Cerdanyola, però això no impedirà que Carme Carmona repeteixi a l’alcaldia. Tal com ja va avançar durant la campanya, l’objectiu del seu Govern serà continuar potenciant la relació entre la Universitat Autònoma i el Parc de l’Alba, i crear un Consell Econòmic Social en què participarien representants del món polític i empresarial per dissenyar conjuntament les polítiques econòmiques que han de guiar la ciutat en els propers quatre anys. Aquest és el temps marcat perquè aquestes propostes revifin l’economia del Vallès

1 /// pERE NaVaRRo MAnTInDRà L’ALCAL-DIA MALGRAT PERDRE REGIDORS

2 /// MaNEL BUStoS hA RESISTIT LA CAIGU-DA DEL PSC

3 /// MERcè coNESaEn LES SEVES PRIME-

RES ELECCIOnS hA AM-PLIAT LA MAJORIA AB-SOLUTA DE CIU

4 /// caRME gaRcIaCOnVIURà AMB UnA OPOSICIó EnFORTIDA

5 /// caRME caRMoNa. VOL REFORÇAR CERDA-nyOLA COM A CEnTRE D’InnOVACIó

1 ///

2 ///

3 ///

4 ///

5 ///


La connexió entre els vallesos ja no passarà per Barcelona

a partir del proper 26 de juny, viatjar de Rubí a Granollers amb Renfe ja no

implicarà fer tot el rosari de parades de la ciutat de Barcelona. Segons va anunciar el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder, la R8, la línia de Rodalies que connectarà el Vallès Occidental i l’Oriental d’una manera més directa, esta-rà plenament activa el pròxim mes de juli-ol. La línia, amb principi a Martorell i final a Granollers, tindrà parades a Sant Cugat, Rubí, Cerdanyola Universitat, Mollet-Sant Fost i Montmeló, segons Europa Press.

La iniciativa, possible després del traspàs en la gestió de Rodalies a la Generalitat, suposa una millora en els desplaçaments, ja que estalvia temps de trajecte als nom-brosos usuaris que per motius laborals o acadèmics havien de desplaçar-se en-tre els dos Vallesos i, alhora, descongesti-onarà línies com la R1, la R2 i la R4. Segons va assenyalar el mateix Recoder, els trens tindran una freqüència de pas d’una hora.

OBRES PARADES. No totes les notícies re-lacionades amb Renfe durant el mes de maig han estat positives. La manca d’inver-

sió de Foment en les obres previstes i el ser-vei proporcionat per Adif ha provocat l’enuig del conseller, que va denunciar en el Parlament que “l’Estat només ha invertit 306 dels 4.000 milions d’euros comprome-sos fins al 2015”. El retard en les inversions manté aturades obres estratègiques, com l’accés a l’aeroport del Prat, sense data pre-vista. La situació també afecta els accessos al Vallès. El pla d’inversions preveu la cons-trucció del túnel de Montcada, que suposa-ria el primer accés de Renfe per Collserola, però el projecte continua sense estudi in-formatiu. /// VICTOR SOLVAS

El dia 26 s’inaugurarà la R8 /// ARTUR RIBERA

INFRAESTRuCTuRES /// VALLès

S’obre l’accés pel parc empresarial de Sant Pau a Sabadell Sud

D es del mes de maig, els cotxes que vul-guin entrar a Sabadell Sud ho han de

fer a través del parc empresarial de Sant Pau de Riu-sec. L’obertura al trànsit dels vi-als del polígon ha coincidit en el temps amb el tancament dels antics accessos, i es pre-veu que siguin l’única via d’accés a la zona fins a la inauguració de la rotonda elevada sobre la C-58, que centralitzarà el nus viari de la ciutat a partir de l’any que ve. Aquest nou accés suposa una millora notable per a Badia del Vallès, ja que inaugura una via d’entrada directa a la ciutat a través de la C-58 i evita la fins ara obligatòria arribada a la Gran Via de Sabadell per després aga-far la carretera fins a la població. En l’acte inaugural, els alcaldes de Sabadell i Badia, Manel Bustos i Eva Menor, es van felicitar per les obres i per l’obertura “d’un accés que permetrà descobrir la importància del futur parc empresarial en la intervenció ur-banística”. En aquest mateix sentit es va manifestar el president de l’empresa pro-motora del polígon, Ricard Torras, que va anunciar un pròxim acord amb la primera empresa del parc. /// REDACCIó

INFRAESTRuCTuRES /// sAbAdELL

L’ampliació de les línies S1 i S2 inflen el deute de Ferrocarrils

F errocarrils de la Generalitat de Cata-lunya (FGC) va acabar el 2010 amb

unes pèrdues de 67 milions d’euros, i un deute acumulat de 417 milions. Bona part d’aquesta xifra s’explica per una de les obres estratègiques que s’està fent al Va-llès, com és l’ampliació de les línies de Ter-rassa i Sabadell, i que representa el 86 per cent d’aquest deute.

Malgrat les dades negatives, l’empresa va tancar el curs anterior amb un superàvit de 19,25 milions d’euros, gràcies a l’obtenció de subvencions per valor de 62,2 milions.

D’altra banda, segons el president de la companyia, Enric Ticó, FGC es postularà com a alternativa en l’explotació del ser-vei de trens Regionals, fins ara en mans de Renfe.

Aquesta possibilitat coincideix amb un mo-ment de dubtes i crítiques dirigides a la ma-teixa Renfe i a Adif. Segons Ticó, FGC podria començar a operar a partir del 2012 . ///

REDACCIó

INFRAESTRuCTuRES /// VALLès

Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 6.500 professionals i 21 centres a prop teu

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,líder en gestió i assistència sanitària

Acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediàtriques, 24 hores, 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos


El programa Reinicia’t s’activa atenent quaranta persones

E l programa Reinicia’t, de suport a em-presaris i autònoms en situació de fra-

càs laboral, ha complert el seu primer mes d’activitat i ho ha fet atenent quaranta per-sones. En la presentació de la iniciativa a Terrassa, el president de la Cecot, Antoni Abad, va desgranar el perfil dels empresa-ris que s’han acollit a aquest projecte. Se-gons va explicar, un 35 per cent dels casos estan relacionats amb empreses que han hagut d’aturar la seva activitat, un 20 per cent estan en procés de tancament, i sobre el 18 per cent es troben en circumstàncies especialment delicades.

A més del president de la Cecot, en la pre-sentació també van participar la resta d’ins-titucions implicades en el programa, com ho són la patronal Pimec i els dos sindicats Ctac-UGT i Trade-CCOO. Els ponents van remarcar que Reinicia’t pretén iniciar un

canvi cultural, en què es deixi d’estigmatit-zar el fracàs. “En altres cultures es valora el fracàs i es considera necessari per arri-bar a l’èxit”, va remarcar Abad.

Tant els representants patronals com els sindicats van destacar el treball de col-laboració entre els dos mons que i recull aquest programa, i l’ajut que representa per als més de cent mil autònoms que cada any es donen de baixa a Catalunya.

L’objectiu del programa Reinicia’t va més enllà de la primera fase d’atenció i acompa-nyament als autònoms i empresaris que s’hi acullin. Entre les seves finalitats hi ha donar difusió als casos d’èxit que es produ-eixin per trobar suports pressupostaris en institucions públiques i privades que pu-guin fer-se seva la metodologia i aplicar-la com a servei propi. /// VICTOR SOLVAS

La iniciativa, promoguda per Cecot, Pimec, Ctac-UGT i Trade-CCoo, compleix el seu primer mes ajudant els empresaris i els autònoms a tornar a arrencar projectes

Els ponents, durant la presentació /// CEDIDA

PATRONALS /// VALLès

Cecot prescriu Avalis com a eina per trobar finançament

L a patronal Cecot va reunir els seus re-presentants amb interlocutors d’Ava-

lis i vint-i-cinc caps de zona i responsables d’entitats financeres situades al Vallès amb l’objectiu de donar a conèixer el funciona-ment d’aquesta nova eina financera. Ava-lis pretén reduir les dificultats que tenen les empreses per aconseguir crèdit en con-text de crisi econòmica, i actua com a fian-çadora d’una part o de la totalitat del prés-tec bancari, fet que minimitza el risc que ha d’assumir l’entitat financera. La inici-ativa s’uneix a altres projectes, com l’ICF, que treballen en comú per actuar com a di-namitzadors del finançament empresari-al a Catalunya.

MISSATgE A LES ENTITATS. El president de la Cecot, Antoni Abad, va voler aprofitar l’alta presència de representants d’entitats financeres per demanar que, a més dels cri-teris financers, es valorin millor els projec-tes que es presenten i, sobretot, les perso-nes implicades a l’hora de sospesar el risc d’una operació.

Els presents en el debat i la trobada van valorar positivament la iniciativa, i es van

mostrar convençuts que Avalis pot ser una eina adequada per trobar solucions finan-ceres per a les empreses.

La patronal Cecot pretén que aquest tipus de trobades tinguin certa continuïtat, i el seu Club Financer i Fiscal organitzarà du-rant aquest mes de juny una jornada desti-nada a les empreses, on es donin a conèi-xer de primera mà les diferents opcions de finançament, des de la banca pública a la privada, i opcions alternatives, com poden ser el family office, els business angels o el capital risc. /// REDACCIó

Avalis vol dinamitzar el finançament /// CEDIDA

PATRONALS /// TERRAssA

La Cambra inaugura el cicle de seminaris del pla genera

E l programa Genera, liderat per la Cam-bra de Terrassa i amb la participació

de Cecot, la Fundació Eduard Soler, Redes-sa i el Consell General de Cambres de Cata-lunya, ha començat els seus passos. La seu de la patronal terrassenca va ser el marc on es va celebrar el primer seminari, a càr-rec del director de l’empresa TopGrowth, Ignacio Schmidt, i amb el títol “10 formes d’accelerar el creixement”. En aquesta ses-sió, l’expert va donar les claus per expan-dir i emprendre dins la pròpia empresa a partir de casos pràctics d’èxit experimen-tats en els seus més de 20 anys de trajec-tòria en multinacionals europees i llatino-americanes.

RENOvACIó CONSTANT. El discurs de Sch-midt va seguir les línies mestres del que pretén ser el programa; un promotor del discurs de l’emprenedoria, no només desti-nat a la generació de noves empreses, sinó sobretot a les companyies catalanes exis-tents per contribuir al seu enfortiment i consolidació en el teixit empresarial, així com en la creació d’ocupació i oportuni-tats. El Genera es marca com a objectiu afa-vorir la identificació i desenvolupament de

noves línies de negoci en les empreses en funcionament per fomentar-ne el creixe-ment i l’expansió.

La Cambra de Terrassa preveu que un total de 40.000 empreses participin de forma di-recta en el pla Genera, a través de les acti-vitats, seminaris i cursos previstos. En aquesta primera sessió ja van participar els primers 80 empresaris, que van poder compartir els seus coneixements sobre la consolidació dels seus negocis i van inter-canviar consells i contactes per trobar no-ves vies de negoci. /// REDACCIó

Ignacio Schmidt va exercir d’orador/// CEDIDA

PATRONALS /// TERRAssA

La comissió vallès Sud de PIMEC crea el full de ruta per als propers anys

pimec Vallès Sud ha marcat el seu full de ruta per als propers quatre anys, des-

prés d’una trobada entre Josep González, president de la institució, i tots el presidents territorials, comissions i sectorials. El pla estratègic és compartit per tot el territori català, però té condicionants establertes per a l’adaptació a cada àrea. A més de l’ob-jectiu prioritari d’atenció a les pimes i als autònoms per augmentar la seva competi-tivitat, la comissió de Vallès Sud es proposa buscar solucions a la manca de finançament i apostar per la formació professional com a fonament competitiu i buscant la partici-pació de les empreses. A més, la institució vol continuar posant l’accent a establir es-tratègies d’internacionalització per als seus afiliats signant acords estatals i internacio-nals entre empreses, i també potenciar les comissions de la patronal afavorint l’espe-cialització en una temàtica empresarial concreta. L’activitat de Pimec Vallès Sud en aquest darrer mes també ha inclòs la reno-vació de la seva Comissió Executiva, forma-da majoritàriament (un 57,7%) per empre-ses de serveis. /// REDACCIó

PATRONALS /// VALLès


Bankia obté un benefici de 195 milions en el primer trimestre

La fusió de set caixes operativa amb el nom comercial de Bankia ha tancat el

primer trimestre del 2011 amb uns resul-tats per sobre de les previsions. Fins al mes de març, l’entitat bancària va obtenir uns guanys de 195 milions d’euros, cosa que su-posa un creixement del 15,6% respecte a les dades de l’any anterior. Les xifres han permès a Bankia augmentar les seves pro-visions genèriques en 129 milions d’euros, i arriben així als 1.688 milions. El cost dels interessos dels recursos del Fons de Rees-tructuració Ordenada Bancària (Frob), que arriben als 4.465 milions, ha reduït el mar-ge d’interessos un 34,2%, fins als 577 mili-ons. Sense comptar amb els recursos des-tinats al Frob, la baixada es quedaria al 24%. D’altra banda, els ingressos d’aquest primer període de l’any s’han destinat a re-forçar els nivells de solvència i previsions. Pel que fa a l’estructura del finançament de Bankia, el banc té dipòsits de clients amb capacitat per finançar el 83% del crèdit, la qual cosa, comparada amb els resultats de l’últim curs, representa un creixement de sis punts. /// REDACCIó

ENTITATS D’ESTALvI /// bANKiA

unnim arriba al març amb uns beneficis de 10,2 milions

Unnim ha tancat el primer trimestre del 2011 amb una reducció del 39%

en els beneficis obtinguts respecte als re-sultats de l’any anterior de les tres cai-xes fusionades. En total, l’entitat ha ge-nerat uns resultats nets atribuïts de 10,2 milions d’euros. Aquests beneficis recu-llen l’impacte del cost de la reestructura-ció del banc, que ha suposat unes despe-ses extraordinàries per valor de 21,5 mi-lions d’euros, necessàries per complir el Pla d’integració de la fusió. En aquest pri-mer trimestre, Unnim ha reduït la seva xarxa en 44 oficines i la seva plantilla en 143 empleats, fruit de l’aplicació de l’ex-pedient regulador pactat entre l’entitat i els sindicats. Aquest aprimament ha dei-xat la caixa amb 624 oficines operatives i 3.429 treballadors.

MENyS CRèDIT. Els efectes de la crisi eco-nòmica i, en especial, de l’estancament de la construcció segueixen sent un obs-tacle en la concessió de crèdit. El saldo de la inversió creditícia d’Unnim a finals del primer trimestre ha estat de poc més de 20 mil milions d’euros, un 4% menys respecte al mateix període del 2010. Tot i

això, l’entitat ha tancat préstecs i crèdits per valor de 455 milions d’euros, la major part dirigits al sector empresarial. En con-cret, 322 milions d’euros han estat dirigits al finançament d’empreses, amb progra-mes com l’Unnim Empresa, préstecs de conveni amb les administracions i a sin-dicats, entre d’altres.

Pel que fa a la resta del crèdit, 100 milions s’han destinat a la compra d’habitatges, set milions més a la promoció i 28 milions per finançar el consum de les famílies. /// REDACCIó

Els resultats mostren el cost de la fusió /// CEDIDA

ENTITATS D’ESTALvI /// UNNiM

Catalunya Caixa amplia el seu pla de baixes incentivades

catalunya Caixa ha fet un pas més en el compliment del seu pla de baixes

incentivades, després que el mes pas-sat pactés amb els sindicats l’ampliació d’aquest, que s’aplicarà a 330 treballa-dors. La mesura suposa que els acomi-adaments passaran dels 1.300 llocs de treball previstos en la fase inicial de les negociacions als 1.630. Fins al moment, l’entitat ha retallat la plantilla en poc més de 1.000 treballadors, i l’aplicació total del pla suposarà l’aprimament del cos de treballadors fins als 7.600, aproximada-ment.

Els treballadors que poden acollir-se a les prejubilacions o baixes incentivades són aquells afectats per la fusió entre Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa en situa-cions com el tancament d’oficines (300 en els darrers 10 mesos). Els treballadors que s’acullin al pla de baixes incentivades rebran indemnitzacions equivalents a 12 o 30 mesos de sou, depenent de la seva antiguitat dins de l’entitat d’estalvis de la qual provenen. /// REDACCIó

ENTITATS D’ESTALvI /// CAT. CAixA

La junta d’accionistes de Criteria avala CaixaBankLa junta d’accionistes “més històrica i transcendental” de Criteria, segons el pre-sident de La Caixa, Isidre Fainé, va culmi-nar amb l’aprovació del naixement de Cai-xaBank, el banc canalitzador de l’activitat financera de l’entitat d’estalvis, que co-mençarà a operar a partir del proper 1 de juliol. El banc resultant va comptar amb el 97,8% de vots favorables entre els ac-cionistes, i començarà l’activitat una ve-gada acabi el procés de traspàs d’actius entre el hòlding inversor i La Caixa. Fainé va remarcar la “vocació de lideratge” amb què neix CaixaBank, i va pronosticar un creixement “tant a Espanya com a l’exte-rior” que porti a la duplicació del núme-ro d’accionistes “sense grans complica-cions”, i que superi el mig milió d’accio-nistes els propers anys. El primer pas per assolir els objectius marcats ja s’ha pro-duït, amb l’emissió de 1.500 milions d’eu-ros en bons, que revertiran en accions.

El president de La Caixa ha situat l’any 2014 com a horitzó per augmentar un 50 per cent la quota de mercat de la nova entitat, amb una previsió de creixement a Espanya del 10 per cent actual al 15%.

El vicepresident de Criteria, Joan Maria Nin, va assegurar que el nou banc mantin-drà l’estratègia corporativa de La Caixa, la qual cosa significa que les operacions de futur continuaran efectuant-se mitjançant l’absorció d’altres entitats.

La junta general d’accionistes de l’entitat va reunir més d’un miler de persones, amb la representació del 91,8% del total del capital, i va servir també per aprovar els comptes presentats referents al curs 2010 i la incorporació de nous membres al Consell de l’entitat. /// REDACCIó

ENTITATS D’ESTALvI /// LA CAixA

1.500 MD’EuROSés l’emissió de bons que Caixabank ha llançat per sumar nous accionis-tes abans de sortir a borsa el pro-per mes de juliol. Aquests bons re-verteixen en accions de l’entitat, que aspira a arribar al mig milió d’accionistes a curt termini.

La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació.

www.boehringer-ingelheim.es

www.twitter.com/boehringer

www.youtube.com/user/boehringeringelheim

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones

Aportar valor a través de la innovació


Training days

Nowadays, having a job and more impor-tantly holding on to it is a luxury – unfor-

tunately. As we know all too well, unemploy-ment is one of the most serious, if not the most serious, problems facing the economy and society. To further complicate matters, searching for a job is not an easy task and can prove to be demoralizing if it takes you a long time to find one. In the meantime, it’s vital to do something to improve your chances of getting a job and this is where training comes in. Based on my own experience I’ve seen plenty of people who have been made redun-dant deciding not to waste the valuable time they now have and undertake some form of training. Language learning, in particular English, is a popular choice and is an area I work in. Luckily, I’ve been able to help people with their English and it’s made me realize how important it is in the current job market. Knowledge of a foreign language was a plus in the past, now it is a must. It’s a skill that can make all the difference when it comes to get-ting that job you really want. The essential thing is to remain active, learn new skills or improve already existing ones and training is a valuable way of doing that.

ThE ARTICLE///Peter Lindsey

La Cambra facilita vies de negoci als països d’OrientEn la missió es van obrir 370 contactes entre empreses catalanes i locals

INTERNACIONALITZACIó /// àsiA

La Cambra de Terrassa, juntament amb la Cambra de Barcelona, ha organit-

zat dues missions comercials: amb destí a l’Orient Mitjà, la primera, i a l’Àsia Cental i el Caucas, la segona. En l’expedició, en què van participar empreses com la sant-cugatenca GLG Distribuzioni, Sati Grupo Téxtil i Mediclínics, s’han facilitat un to-tal de 370 contactes entre empresaris lo-cals i catalans. AJuSTAMENT DE PREuS . 170 d’aquests contactes es van fer durant el viatge a l’Àsica Central i el Caucas, en què van participar dotze empreses que van tenir l’oportunitat de conèixer i connectar amb els mercats de Kazakhstan, Uzbekistan i Azerbaidjan. El país amb més opcions co-mercials d’aquest grup és el Kazakhstan. sobretot en els sectors de les telecomuni-cacions, l’agroindústria i la indústria ex-tractiva. En els últims anys s’ha accentu-at la tendència consumista al país, però

els empresaris locals són exigents en les negociacions, i reclamen un fort ajusta-ment en el preu.

L’EFECTE MuNDIAL. La missió comercial a l’Orient Mitjà va reunir 10 empreses ca-talanes, que van visitar Qatar, Aràbia Sau-dita i els Emirats Àrabs Units. A més de la puixança econòmica experimentada en els últims anys, la zona es troba a l’expec-

Participants en la missió a qatar, després d’una trobada amb empresaris locals /// CEDIDA

tativa d’un gran creixement arran de la celebració del mundial de futbol a Qatar, l’any 2022. La necessitat prevista d’inver-sió en infraestructura i serveis de cara a la propera dècada fa que el país estigui es-pecialment obert al capital europeu espe-cialitzat en sectors deficitaris al país, com actualment ho són la indústria de béns d’equipament, industrials i de consum. /// V.S.

Texfor busca crear oficines de la patronal al Marroc

La Confederació de la Indústria Tèxtil (Texfor), de nova creació i amb seu

a Sabadell, pretén facilitar el diàleg dels empresaris del sector amb els seus ho-mòlegs dels mercats exteriors, i ha co-mençat a treballar amb les vistes posades en un dels països veïns i amb el que més relacions comercials s’estableix, el Mar-roc. En una entrevista a Europa Press, el president de Texfor, Alejandro Laquidain, ha explicat que l’associació vol implantar oficines comercials al país africà per in-tensificar el contacte entre els fabricants tèxtils espanyols i els confeccionistes lo-cals, i, alhora, per crear plataformes co-mercials que permetin fabricar articles amb teixits espanyols preparats per ven-dre’s a Europa.

Laquidain ha remarcat el potencial del mercat marroquí i ha assegurat que el país pot convertir-se en un dels princi-pals proveïdors del sector tèxtil a escala mundial. “Al nord d’Àfrica es repetirà el procés que ja s’ha produït a la Xina, però en un mercat més pròxim, més conegut i que facilitarà el creixement de la indús-tria espanyola”, ha assegurat.

BARRERES. Laquidain, però, no ha defugit parlar sobre les dificultats que representa l’entrada a un país amb autoritats “massa proteccionistes”, i ha explicat que els direc-tius de l’entitat han iniciat converses amb ministres i directors generals de duanes per analitzar les dificultats que això pot su-posar per a les exportacions de la indústria nacional. El president de la patronal també ha mirat cap al futur, i ha assenyalat el mer-cat xinès com un dels punts estratègics dels propers anys, atesa la creixent demanda entre “la gent amb més poder adquisitiu i que busca productes europeus”. /// V.S.

Alejandro Laquidain, de Texfor /// CEDIDA

INTERNACIONALITZACIó /// MARRoC

Pregunta als nostres mediadors. 902 013 012 www.axa.es

Nova Assegurança

AutoFlexibleTria i paga només per

les cobertures que realment necessites.

Ni més, ni menys.

Amb l’assegurança del cotxe,vas més protegit del compte?


FUNDacIÓ: 1982

FactURacIÓ: 12 MiLioNs tREBaLLaDoRS: 21 cIUtat: TERRAssA

EuRO-SAIME

AEuro-Saime està de cele-bració. Des d’aquest mes de juny, la família Tort tor-na a ser 100% propietà-ria de l’empresa comer-cialitzadora d’electrodo-

mèstics que va fundar Josep Tort el 1982. La trajectòria d’Euro-Saime va fer un salt de gegant quan als anys 90 es va associ-ar amb l’italià Antonio Merloni SpA, un dels grups industrials més grans d’Europa en el mercat d’electrodomèstics i que fins ara subministrava el 80% del seu produc-te. “Aquesta acció ens va permetre tenir una gamma blanca perfectament estruc-turada, formada per rentadores, frigorí-fics, rentaplats i assecadores, i traslladar les oficines de Barcelona a l’actual nau de Terrassa”, comenta Carme Tort, filla del fundador i actual administradora de l’em-presa del Vallès.

La Carme forma part de l’empresa des dels seus inicis. Llicenciada en economia, quan va acabar la carrera ja tenia clar que

volia treballar al sector industrial. “Vinc d’una tradició familiar dedicada a aquest sector, el meu pare va començar muntant televisors pel seu compte fins que van obrir una botiga d’electrodomèstics a Ter-rassa. La nit que vaig néixer jo, van ven-dre un televisor!”. Actualment, les boti-gues Electrònica Tort les dirigeix el germà petit, mentre que la Carme s’ha decantat cap al món de la indústria i ha agafat les directrius d’Euro-Saime, juntament amb el seu pare.

coMERÇ INDEpENDENt

L’empresa comercialitzadora d’electro-domèstics, especialitzada en la gamma blanca, té dues marques pròpies: Van-guard i Rommer. Es considera una “em-presa petita i familiar”, tenint en compte que forma part d’un sector molt globa-litzat amb marques molt potents. “Som una empresa atípica però que fa molts anys que funciona”, afegeix la Carme. Actualment, Euro-Saime factura 12 mili-ons d’euros i ocupa 21 treballadors. Les

ALs ANYs 90 Es VAN AssoCiAR AMb L’iTALià ANToNio MERLoNi sPA, UN dELs GRUPs iNdUsTRiALs Més GRANs d’EURoPA

LEs MiLLoREs TèCNiqUEs dELs ELECTRodoMèsTiCs sóN UN TEMA PUbLiCiTARi, LEs MiLLoREs REALs EN EL PRodUCTE EsTAN RELACioNAdEs AMb L’EsTALVi ENERGèTiC, d’AiGUA o dE sAbó

Electrodomèstics per al comerç independent

La família Tort recupera les accions de l’empresa comercialitzadora d’electrodomèstics especialitzada en la gamma blanca . PER: LaIa coRBELLa

Empresàries /// Euro-saime

una de les primeres rentadores que van comercialitzar i el pròxim model Combi No Frost /// DAVID FERnÁnDEZ

dues premisses per fer possible aquesta continuïtat són l’exclusivitat i un servei tècnic personalitzat. La clàusula d’ex-clusivitat permet als establiments d’una zona ser els únics que disposen de pro-ductes de les marques Rommer i Van-guard. “Ens dirigim a l’establiment, al comerç independent que necessita dife-renciar-se de les grans superfícies”. Per tal de prendre correctament aquesta de-cisió, la Carme Tort es basa en l’experi-ència dels 23 representants de la mar-ca, repartits pels més de 1.000 punts de venda del territori espanyol. “No te-nim polítiques nacionals de venda, el re-presentant de cada zona és qui coneix els establiments. Per exemple, a Vic no-més distribuïm productes en una botiga mentre que a Figueres i a Girona treba-llem amb dos clients perquè el volum de la ciutat ho permet”. Aquesta línia estra-tègica no vol dir que Euro-Saime s’oposi a les grans superfícies. Havien treballat amb El Corte Inglés, però ara només col-laboren amb Alcampo “perquè els grans clients et dirigeixen la venda i nosaltres ens dirigim al comerç independent”.

Els serveis tècnics s’organitzen amb el mateix criteri de confiança envers el cli-ent final. “Nosaltres no tenim un call cen-ter, tant l’usuari com el botiguer ens po-den trucar directament i tindran una resposta ràpida al problema”, assegu-ra l’administradora d’Euro-Saime, qui re-corda que “és la clau per sobreviure en aquest mercat globalitzat”.

EStRatègIa DE MÀRQUEtINg

L’electrodomèstic no és un producte estacional. Per a la Carme la venda d’aparells no té secret: “És un producte de necessitat, el consumidor el canvia per reposició; amb la crisi ja no es qüestió de disseny, sinó de si l’aparell s’ha fet malbé”. El sector de l’electrodomèstic ha notat la crisi de la construcció. El preu de venda ha baixat i la majoria de compres s’efectuen a partir de Setmana Santa, “sobretot en les zones turístiques, a causa de les segones residències ”. Segons l’administradora d’Euro-Saime, “totes les millores tècni-ques dels electrodomèstics són un tema de publicitat; nosaltres en diem màrque-ting industrial, ja que les funcions continuen sent les mateixes. Les millores reals en el producte estan relacionades amb l’estalvi energètic, d’aigua o de sabó”. És per aquest motiu que Euro-Saime seguirà treballant en els factors que els diferencia: l’exclusivitat de zona i l’atenció al client.

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��


Mirada Exterior /// Circutor

Circutor és present en més de cent països i genera prop del 50 per cent de la facturació a l’exterior, gràcies a la seva capacitat d’adaptació a les necessitats del mercat. PER: VIctoR SoLVaS

Vetllant per l’eficiència energètica en el mercat global

1 ///

1 /// FRaN caRREtERo I RaMÓN coMELLaS, EXPORT MAnAGER I PRESIDEnT DE CIRCU-TOR, RESPECTIVAMEnT /// DAVID FERnÁnDEZ

1 ///

Trobar un catàleg de productes d’una empresa elèctrica en què l’eslògan fos “Sigui més eficient en l’ús de l’energia” no estranyaria ningú el 2011, però resulta que a Circutor ja

aplicaven aquest lema l’any de la seva fun-dació, el 1973. “En aquest temps han passat moltes coses, però no hem canviat de ram”, explica el president de l’empresa, Ramón Comellas. El primer que va passar va ser tenir l’encert de fundar una empresa dedi-cada al desenvolupament de tecnologia per a l’eficiència de l’energia elèctrica el mateix any de la fundació de l’OPEP, “en la primera gran crisi energètica, just quan semblava que s’acabava el petroli”, tal com recorda Comellas. Des d’aquest toc de visió empre-sarial ja han passat gairebé tres dècades, i

gava a la internacionalització de la marca per justificar les despeses”. Els primers con-tactes es van fer el 1984, però el punt de-cisiu va arribar el 1986, quan l’empresa va presentar la seva gamma de serveis a la fira de Hannover. A partir d’aquí es va produir el salt, amb el desenvolupament d’un departa-ment d’exportació i l’obertura de les prime-res oficines a Singapur, França i Alemanya.

Avui, Circutor té filials a 12 països, és pre-sent en un centenar de mercats, i les se-ves vendes a l’exterior representen entre el 45 i el 50 per cent de la facturació total de l’empresa. Malgrat aquesta diversitat, Co-mellas assegura que en l’actualitat “només hi ha un mercat, i hi ets o no hi ets”. Aques-ta visió global no treu que la companyia re-conegui l’avantatge de ser present en di-

la companyia, amb seu a Viladecavalls, ha esdevingut un referent internacional en el sector gràcies a la seva capacitat d’adap-tar-se a les necessitats de cada moment. “En un primer moment tothom basava la qualitat de la xarxa elèctrica en els nivells de tensió, però això ja no preocupa ningú perquè es dóna per suposat; avui embru-tem més que mai el canal i volem que la re-cepció sigui més neta que mai”, argumenta el president de Circutor.

aBocatS aL MERcat EXtERIoR

El creixement de l’empresa està íntima-ment lligat a la seva aposta per la sortida al mercat exterior. Tal com destaca el seu ex-port manager, Fran Carretero, “la inversió que es feia des dels inicis de Circutor en el desenvolupament de nous productes obli-

L’EMPREsA Es VA fUNdAR EL MATEix ANY qUE L’oPEP i qUAN VA EsCLATAR LA PRiMERA CRisi ENERGèTiCA, “qUAN sEMbLAVA qUE s’ACAbAVA EL PETRoLi”, CoM RECoRdA CoMELLAs


2 /// VaRIEtat DE pRoDUctES L’EMPRESA Té En EL SEU CATàLEG MULTI-TUD DE SERVEIS QUE COBREIXEn DES DE L’AnàLISI DE LA XARXA FInS A SISTEMES DE SE-GURETAT I COnTROL

3 /// DIpÒSIt ELèctRIc CIRCUTOR hA DESEnVOLUPAT ESTACIOnS DE SERVEI PER ALS COTXES ELèCTRICS, I PREVEUEn InTRODUIR-LOS En BREU En GRAnS SUPERFíCIES I CIUTATS

4 /// pREDIcaNt aMB L’EXEMpLEAL PàRQUInG DE LA MATEIXA EMPRESA ES POT TROBAR Un PUnT DE CàRREGA DE VEhI-CLES ELèCTRICS/// DAVID FERnÁnDEZ

versos territoris. Carretero ho exemplifica amb un cas molt recent apuntant que “les crisis polítiques de l’Orient Mitjà el 2011 es-tan afectant la nostra presència en aquests mercats i ens estan dificultant la trobada de nous clients, però la presència en altres zones geogràfiques compensa l’aturada en aquest territori”.

Pel tipus de productes oferits, els clients potencials de Circutor es troben en paï-sos amb un nivell empresarial desenvolu-pat. Carretero explica que “indicadors com el PIB industrial i el nivell de vendes que te-nim en un país concret ens serveixen de referència abans d’estudiar l’entrada en territoris de característiques semblants”. L’export manager destaca la capacitat d’adaptació de l’empresa segons les neces-sitats dels seus clients, ja que, segons asse-gura, “a l’Àfrica es demanden comptadors elèctrics que puguin detectar el frau, per l’alt nivell de pèrdues energètiques exis-tents, mentre que a països avançats exigei-xen productes enfocats a l’eficiència i la re-ducció del cost energètic”. A més d’aquesta adaptabilitat, Comellas destaca la “veloci-tat de reacció” de l’empresa davant els can-vis del mercat de l’electrònica. Pel presi-dent de Circutor “hi ha tres maneres d’ad-quirir un tros de mercat: ser el més barat i arruïnar-te, ser el millor sabent que hi ha marques més potents, o ser diferent”. Co-mellas assegura que “tenim facilitat per in-novar perquè som petits i més àgils que la competència”.

aMB VISta aL cotXE ELèctRIc

Estar en un sector com el de l’energia per-met aplicar les tecnologies ja desenvolupa-des a nous nínxols de mercat. Això és el que està succeint a Circutor amb l’encara lent creixement dels vehicles elèctrics. Tot i no poder fer previsions sobre l’explosió del mercat, Comellas assegura que el futur és en el cotxe elèctric, i ho argumenta expli-cant que “els habitants dels països emer-gents voldran tenir la mateixa motorització que nosaltres, i no ens podem permetre po-sar en circulació 3.500 milions de cotxes com els actuals”. Potser el seu consum a ni-vell d’usuari no està implementat, però a Circutor amplien la mirada i dirigeixen el seu negoci també a altres solucions, com poden ser els cotxes de neteja de les ciutats, camions de recollida d’escombraries urba-nes o escúters, “com ja està passant en al-guns països nòrdics”. Mentre el sector des-perta a Catalunya, les pilones recarregables de Circutor ja estan presents en universitats finlandeses i en autopistes europees.

2 ///

4 ///

3 ///

SEctoR: Energia elèctricaUBIcacIÓ: Viladecavalls

FUNDacIÓ: 1973 tREBaLLaDoRS: 800FactURacIÓ: 130 milions d’euros

CIRCuTOR

“TENiM Més fACiLiTAT PER iNNoVAR PERqUè soM Més PETiTs i àGiLs qUE LA NosTRA CoMPETèNCiA”ExPLiCA CoMELLAs

MENTRE EL sECToR dEL CoTxE ELèCTRiC dEsPERTA A EsPANYA, CiRCUToR JA hA iNsTAL·LAT PiLoNEs RECARREGAbLEs A UNiVERsiTATs fiNLANdEsEs i AUToPisTEs EURoPEEs

18 ENTREvISTA B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

El tèxtil porta una dècada de recessió. La sectorial de PiMEC neix per donar suport als que mantenen viu el sector TEXT: VÍctoR SoLVaS /// fOTOs: DaVID FERNÁNDEZ

Joan Arnau /// President de la sectorial PiMEC del Tèxtil i la Moda

te de disseny i de qualitat molt elevada. A més, encara que no hem pogut potenciar la marca Barcelona, Catalunya o Espanya, si és cert que els clients valoren que el producte estigui fet en territori nacional, i no a la Xina, com a garantia de qualitat.

quins són els avantatges competitius de les empreses tèxtils de mercats tradicionals, com el vallesà, en compa-ració amb els nous?Un dels principals valors que venem és fer-ho a casa. Nosaltres tenim un taller propi i controlem tot el procés de produc-ció. Però també és important la capaci-tat d’adaptació a cada mercat. Nosaltres exportem a set països diferents, on hi ha gustos i tendències diferents.

Parlant sobre la sectorial, què pot aportar al sector?El que volem és ajudar i explicar a les em-preses que Pimec ofereix molts serveis a la petita i mitjana empresa i, sobretot, vo-lem donar suport a la internacionalitza-ció. Els membres del comitè executiu te-nim molta experiència en aquest tema, i el pecat durant molts anys ha estat la manca de comunicació. El nou planteja-ment ha de ser compartir contactes que puguin servir.

En el sector també hi ha queixes per la manca de formació i existeix preo-cupació pel relleu generacional. què planteja la sectorial?Els treballadors de la meva empresa tenen entre 45 i 55 anys, i és cert que el relleu és complicat. Dins de Pimec hi ha un depar-tament de formació important amb què haurem de treballar braç a braç per fo-mentar els estudis relacionats amb la gent jove. Un dels projectes fets en aquest pri-mer trimestre ha estat treballar amb les escoles de moda i disseny dins de la sec-torial. Tot just acabem de començar, però un dels objectius és unir aquestes escoles a la patronal.

és un sector atractiu per als treballa-dors i els estudiants joves?Durant moltes generacions s’ha venut que el tèxtil és un sector mal pagat. Canviar això és complicat, però s’està fent en col·laboració amb les escoles i la Generalitat, replantejant els salaris mínims, les categories professionals, etc. És un tema prioritari.

Mirant al futur. què han de fer les em-preses que han superat la crisi per mantenir el seu creixement?Encara ens queden un parell d’anys molt difícils, per més que el Govern digui que no. El mercat exterior és tan gran i hi ha tants països que la clau és trobar l’estabilitat a fora per assegurar el manteniment. El mercat és molt gran, i n’hi ha per a tots, sobretot per als que fem productes de nivell mitjà-alt, on no hi ha tanta guerra com entre els productes de qualitat baixa.

te fet aquí. A més, països com la Xina co-mencen a tenir un grup de població amb un nivell de vida elevat i que requereix productes de primera qualitat. El mercat asiàtic sap copiar, però no dissenyar ni in-novar com nosaltres, i és això el que hem d’oferir als nostres clients.

quins han estat els pecats del tèxtil en aquest temps?Hi ha dues qüestions. La primera, de caire institucional, des d’on no han arribat aju-des per al sector, mentre que en àmbits com l’automòbil o d’altres amb grans cor-poracions s’hi han bolcat. El tèxtil a Cata-lunya està format per petita i mitjana em-presa i no s’ha protegit. La segona qüestió és que no hem sabut vendre la marca Bar-celona o Espanya fora. Si comparem amb els italians o els francesos, tothom coneix el seu made in. Nosaltres tenim grans pro-ductes i marques, però no hem trobat la manera de potenciar-les.

I què han fet bé les empreses que s’han mantingut?La selecció tan forta que hi ha hagut ha fet que sobrevisquin aquells que han treba-llat bé el tema de la internacionalització. És la clau actual per mantenir-se. La quota del mercat nacional ha baixat de manera dràstica i només pots créixer venent fora. No és fàcil, perquè s’ha d’invertir molt per recuperar a mitjà i llarg termini.

En aquest sentit, quins són els punts a potenciar per vendre producte propi a l’exterior?Els empresaris que han tingut èxit al mer-cat exterior han sabut vendre un produc-

d’aquesta sectorial. El teixit empresari-al del tèxtil a Catalunya sempre ha estat molt important i Pimec, com una de les patronals més importants del país, havia de tenir aquesta plataforma.

En l’última dècada s’ha destruït el 50% del volum de negoci del sector a Catalunya. El repte és important. El sector ha patit molt a causa de la pres-sió del mercat asiàtic i d’altres països amb mà d’obra barata. Nosaltres no podem competir amb els seus preus, però deno-to que 2011 i 2012 serà l’inici d’un canvi, en què la gent començarà a voler produc-

Joan Arnau forma part de la quarta generació de la saga familiar que ha estat darrere de l’empresa A&C Camiseros. Ara, compatibilitza les seves funcions com a director d’ex-

portació de la companyia amb la direcció de la nova sectorial del tèxtil de Pimec.

Per què neix aquesta nova sectorial?Dins de Pimec estem representades mol-tes empreses del sector tèxtil i de la moda. Uns quants empresaris, juntament amb la patronal, vam decidir ja fa un any i mig, començar a treballar per la creació

hem pecat durant molts anys de manca de comunicació, i el nou plantejament ha de ser compartir contactes útils Tenim grans productes i empreses, però mai hem sabut potenciar la marca barcelona o Espanya

El mercat asiàtic sap copiar, però no innovar ni dissenyar com nosaltres

www.laCaixa.es/empreses

En els negocis,sempre estem al

seu costat

A ”la Caixa” creiem que les empreses

mereixen una atenció especialitzada.

Per això, hem creat CaixaEmpresa.

Una divisió formada per un equip

de profess ionals experts en

gestió d’empreses, que li aportarà

solucions a mida.

Posem a la seva disposició l’oferta

sém sievres i setcudorp ed

completa i innovadora del mercat,

més de 5.200 oficines, 84 centres

de banca d’empresa i oficines

operatives i de representació

situades en 12 països, a més del

servei líder a Espanya de banca per

internet: Línia Oberta.

Parlem?


COM PuC INTRODuIR-ME A LES XARXES SOCIALS SI NO TINC CAP CONEIXEMENT DEL TEMA?

Primer de tot, el que caldrà és que a títol personal us obriu comptes als principals espais. Facebook és la xarxa social per definició i on trobem el 78 % dels usuaris. També es recomana una xarxa de microblogging com Twitter i la introducció del currículum a LinkedIn, així com inscriure’s a algun grup professional. Finalment es pot obrir un bloc personal on anar incorporant articles d’interès relacionats amb l’empresa, i pot estar dirigit al nostre mercat, però també internament als empleats. A la xarxa trobarem moltes guies gratuïtes que expliquen d’una manera pràctica els principals conceptes, com per exemple a la secció de guies de la web d’FCI www.fci.cat.

què hA D’INCLOuRE uN PLA DE COMuNICACIó A LES XARXES SOCIALS?

El pla de comunicació determina quins se-ran els objectius a assolir, quin contingut es publicarà en cada xarxa social i a quin públic aniran adreçats, juntament amb una pla-nificació d’actuacions. Finalment decidirà com es farà el seguiment i la monitorització

dels resultats mitjançant certs indicadors. En aquest procés hi ha d’haver una implica-ció total de la direcció de l’empresa i de tots aquells departaments on es generi el conei-xement i tinguin una comunicació amb cli-ents, potencials clients o proveïdors. Tan-mateix, també serà molt útil externalitzar certes tasques, sempre tenint en compte que el coneixement ha de quedar sota con-trol de l’empresa per no perdre oportunitats de negoci i mesurar òptimament la comuni-cació amb el client i la seva satisfacció.FCI té entre les seves funcions ajudar, amb l’assessorament d’un expert, a la creació del pla de comunicació digital de l’empresa per a l’any següent.

COM PuC MILLORAR LES vENDES DEL MEu COMERç uTILITZANT LES XARXES SOCIALS?

La introducció dels telèfons mòbils intel-ligents, o smartphones, amb connexió a In-ternet han disparat l’activitat a les xarxes socials, fins al punt que el 40% dels usua-ris de la xarxa de microblogging Twitter hi accedeix des del seu dispositiu mòbil. En aquest sentit estan sorgint noves eines per promocionar el negoci a partir de la geolo-calització del client amb eines com Fours-quare, amb la qual un usuari pot cercar els establiments o comerços que hi ha a prop

d’on es troba i consultar els comentaris i recomanacions que altres usuaris han anat introduint. Quant a la promoció, es poden fer campanyes de descomptes o fi-delització per a usuaris que facin check-in en la seva visita.

JA TINC PRESèNCIA A LES XARXES SOCIALS. COM PuC AugMENTAR EL NOMBRE DE SEguIDORS O DE SuBSCRIPTORS?

Per tal d’aprofitar el potencial que ofereixen les xarxes cal utilitzar-les de manera adequada, sempre alineades amb l’estratègia de l’empresa i millorant contínuament segons les tendències del mercat. Mitjançant el servei d’auditoria de xarxes socials proporcionat per FCI, l’empresa podrà valorar la seva presència i l’impacte que aquesta suposa i s’oferiran recomanacions per millorar-la i assolir els objectius que l’estratègia de l’empresa té definits. Un cop aplicades les millores es poden emprendre altres accions, com campanyes de publicitat amb anuncis a les diferents xarxes, publicar contingut d’elevat interès a blocs i xarxes amb molts visitants fomentant el debat i la participació o bé contractant una consultoria externa per a accions puntuals de màrqueting en línia.

PATRONAL CECOT /// XARXES SOCIALS

ASSESSORAMENT EMPRESARIALRaMoN pUJaLS Consultor de projectes a la fundació Cecot innovació

Envieu les vostres preguntes a:[email protected]

La pime ha de canviar de mentalitat per orientar-se a crear relacions

tendència indica un creixement tant d’usu-aris com de volum de transacció de dades i de generació de negoci.

La pime ha de canviar la mentalitat per ori-entar-se a crear relacions, incorporant a la seva estratègia de comunicació les xarxes socials que aportin més valor afegit als seus clients i empleats. Per efectuar aquest can-vi, caldrà aprendre a compartir coneixe-ment, saber escoltar i col·laborar amb la comunitat d’usuaris cercant models inno-vadors per millorar la productivitat i gene-rar noves oportunitats de negoci.

A nivell formal, per tal d’optimitzar el pro-cés d’introducció de l’empresa a les xarxes socials, cal definir un pla de comunicació amb una implicació total de la direcció de

L a percepció que les xarxes socials no són útils per a la pime és un concep-

te encara massa estès entre les empreses. Contràriament, les dades que rebem dels diferents estudis i observatoris a Internet ens demostren que la major part dels cli-ents ja hi són, o bé comencen a introduir-se en aquest món. Segons TCAnalysis.com, amb dades de finals del 2010, el 85% dels usuaris d’Internet participen a les xarxes socials. Tot i que hi ha un cert sector que indica la possible existència d’una bombo-lla de les xarxes socials, la veritat és que la

l’empresa i de tots aquells departaments on es generi el coneixement i existeixi una co-municació amb clients, potencials clients o proveïdors. Aquest procés es pot desen-volupar de la mà d’un proveïdor expert per obtenir millors resultats.

Un aspecte que cal tenir en compte és que tot i que els recursos econòmics que cal de-dicar-hi són baixos quant a les infraestruc-tura, sí que hi ha un cost més elevat cor-

L’EsTRATèGiA A LEs xARxEs soCiALs és A MiTJà TERMiNi, i LA boNA REPUTACió Es CREA AMb CoNTiNGUTs i NoUs UsUARis

RAMON PuJALS /// Consultor de projectes a la Fundació Cecot Innovació

La incorporació a les xarxes socials de les pimes com a vehicle de comunicació aportarà més valor afegit als seus clients i empleats, tot i que requerirà aprenentatge i comunicació amb els usuaris

responent al temps dedicat a consultoria i gestió. Actualment estan sorgint nous per-fils professionals, com pot ser la figura del community manager, responsable de les comunitats i veu de l’empresa a Internet.

L’estratègia a les xarxes socials és en ge-neral a mitjà termini; per tant, no es po-den esperar resultats immediats, sinó que a mesura que es va incorporant contingut i obtenint usuaris interessats en la nostra informació, ens anem creant una bona re-putació digital que acabarà generant nego-ci per a l’empresa.

Des d’FCI, posem a disposició dels lectors més informació sobre aquest i altres temes a les guies tecnològiques publicades a l’apartat Recursos del web www.fci.cat.


Manuel Campo vidal protagonitzarà el tercer Cerdanyola Fòrum

cerdanyola Empresarial celebrarà el proper 16 de juny el seu acte prin-

cipal de cada curs, el “Cerdanyola Fò-rum”, que aplega tota la comunitat em-presarial de la ciutat i bona part de la co-marca al voltant d’una taula i amb un convidat d’excepció. En les dues edici-ons celebrades amb anterioritat, els po-nents van ser l’advocat i expolític Mi-quel Roca i Junyent, i l’economista Xa-vier Sala i Martin. En aquesta tercera convocatòria, que se celebrarà a l’Hotel Serhs de la Universitat Autònoma, l’ac-te estarà presidit pel periodista i expert en comunicació Manuel Campo Vidal. La institució espera reunir unes 350 per-sones, que podran compartir amb Cam-po Vidal la seva anàlisi sobre la situació econòmica del moment i debatre amb ell les claus en matèria de màrqueting i co-municació empresarial que han de per-metre fer créixer les empreses. Campo Vidal tornarà així al recinte uni-versitari on es va llicenciar en Ciènci-es de la Informació. A més d’haver cur-sat Periodisme a la UAB, el comunicador és Enginyer Tècnic Industrial per la UPC i Doctor en Sociologia, en l’especialitat d’Economia Aplicada, per la Universitat Complutense de Madrid. La seva carre-ra davant de les càmeres va començar el

1983, quan va assolir la subdirecció del Teledari 2 de TVE, i el 1992 va fer el salt a l’àmbit privat en fitxar per Antena 3, on va combinar la presentació dels infor-matius amb diferents càrrecs empresari-als. En l’actualitat dirigeix la productora

Lua Multimèdia i exerceix de director de l’Institut de Comunicació Empresarial, dedicat a la formació de portaveus i alts directius en l’àmbit de la comunicació.

Aquest serà el segon acte protagonitzat per Campo Vidal en els darrers mesos al Vallès. El mes passat ja va protagonitzar la sessió de cloenda de les Jornades de Formació del Pla d’Acció Anti-crisi per a Pimes i Professionals, que es va celebrar al Centre de Negocis Nodus de Barberà i on va assegurar que l’empresariat del país es trobava en una posició d’inferioritat de cara a l’exterior “pels seus dèficits en co-municació”. /// VICTOR SOLVAS

El periodista i expert en comunicació serà el convidat en aquest acte que reunirà l’empresariat de la comarca

INFOCIT /// CERdANYoLA

Manuel Campo vidal, en l’acte celebrat al Centre de Negocis Nodus de Barberà /// CEDIDA

SOM CITEL PERiodisTA ANALiTZARà LA siTUACió ECoNòMiCA dEL MoMENT i doNARà LEs CLAUs PER oPTiMiTZAR EL TREbALL EN MàRqUETiNG i CoMUNiCACió

RADAR B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 201122

PuNT DE TROBADAPuNT DE TROBADA125è ANIvERSARI CAMBRA DE TERRASSA

La Cambra va escollir el Museu del Castell de Rubí per presentar el vídeo destinat a les empreses “Una demar-cació oberta al món”, en què es desta-quen les oportunitats empresarials, formatives i de serveis existents al ter-ritori. L’acte, encapçalat pel president

de la institució, Marià Galí, i amb la pre-sència de diferents alcaldes vallesans, també va servir per donar a conèixer el número especial de la revista de la Cambra de Terrassa en commemora-ció del seu 125è aniversari, amb la par-ticipació d’empreses coetànies.

TROBADA PIMEC COMERç vALLèS

La Masia Can Cortès de Palau-Soli-tà va ser l’espai escollit per Pimec per celebrar una jornada en què es van exposar les perspectives de futur del comerç de la comarca. En l’acte van participar més de 90 persones, entre regidors, diputats i representants

d’associacions del Vallès. El director general de Comerç, Josep Maria Recasens, va assegurar que s’està treballant per crear “una nova llei que potenciï el model de comerç actual” i va anunciar mesures per dinamitzar el sector. /// CEDIDA

Fórmules per enfortir el comerç

TROBADA /// Jornada Anual Esade Alumni

Els premis Esade, cap a la innovació i el compromís

Esade va celebrar, durant el passat mes de maig, un dels seus actes més emblemàtics de l’any, com ho és la Jornada Anual de la seva associa-

ció d’antics alumnes. En aquesta XVI edició de l’acte es van reunir més de 2.500 exalumnes al Palau de Congressos de Catalunya i es va fer un reconeixement a les empreses que s’han convertit en un referent per apostar per conceptes com la innovació i el compromís social per afrontar l’actual situació de recessió econòmica i amb resultats remarcables, com són Desigual i Indra. L’escola de negocis també va dedicar un dels seus premis a l’Obra Social de La Caixa per, segons Esade, mantenir les seves altes inversions en projectes socials malgrat estar immers en un procés de bancaritza-ció. El president d’Esade Alumni, Miguel Trias, va exercir d’amfitrió en la trobada, i es va congratular per l’èxit de convocatò-ria, un any més, de l’acte. Durant la seva

intervenció, Trias va remarcar el valor d’Indra com a empresa “impulsora del canvi constant a través de la innovació i la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental”. De la mateixa manera, el president de l’associació d’antics alumnes va aplaudir Desigual per “portar la innovació en el seu ADN, en el disseny, en la política de màrqueting, en la mentalitat i, sobretot, en la gestió que l’ha portat a créixer a nivell internacional en un sector madur i amb uns resultats extraordinaris”. D’altra banda, va ressaltar la voluntat de La Caixa de mantenir la seva Obra Social “com a raó de ser de la organització” durant el seu procés de transformació en entitat bancària. La directora general d’Esade, Eugenia Bieto, va seguir amb el discurs de Trias, i va recordar que “tot i que no hi ha receptes màgiques contra la crisi, el que és segur és que retallar en innovació és retallar contra el futur de l’empresa”. En aquesta línia argumental, va posar en relleu el valor de marques com les

1 ///

PuNT DE TROBADA

B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011 RADAR 23

PuNT DE TROBADA

Els premis Esade, cap a la innovació i el compromís

premiades, “per ser valentes i apostar per la creativitat, la innovació, el talent i la formació constant”. Un dels principals atractius de la jornada va ser la presència del president i fundador de Desigual, Thomas Meyer, en una de les seves primeres aparicions públiques. Meyer va fundar la marca el 1984, però el gran salt de la companyia es va produir el 2003, quan es va aliar amb Manel Adell i va iniciar el procés d’inter-nacionalització, mantenint la seu central a Barcelona. En aquests anys, l’empresa ha convertit els seus dissenys plens de grafisme en un senyal d’identitat, i prova del seu èxit són les xifres obtingudes el passat curs: Desigual va tancar el 2010 amb una facturació de 430 milions d’euros, un augment del 43% respecte als resultats de l’any anterior. El projecte de Meyer, que es va iniciar amb la creació de caçadores fetes de retalls d’una remesa de 3.000 texans, ocupa avui una plantilla de gairebé 3.000 treballadors, amb 200 establiments propis i presència en 7.000 botigues multimarca. /// VICTOR SOLVAS

1 /// FotogRaFIa DE FaMÍLIaLA CAIXA, InDRA I DESI-GUAL hAn PRES EL RE-LLEU D’ALTRES PREMI-ATS COM InTERMón, hEwLETT-PACKARD O TELEFónICA, QUE En EL SEU MOMEnT TAMBé VAn SER RECOnEGUDES PER L’ESCOLA DE nEGO-CI COM A MODELS D’In-nOVACIó I RESPOnSA-BILITAT SOCIAL

2 /// apaRIcIÓ púBLIca. Un DELS PRInCIPALS ATRACTIUS DE L’ACTE VA SER LA PRESènCIA DEL FUnDADOR I PRE-SIDEnT DE DESIGUAL, ThOMAS MEyER, En UnA DE LES SEVES PRI-MERES APARICIOnS Pú-BLIQUES /// CEDIDES

2 ///

MéS quE uNA vISITA

A una setmana vista de la final de la Champions, el president del fC barce-lona, sandro Rosell, va visitar les instal-lacions d’EsAdE a sant Cugat. La jor-nada va servir perquè el mandatari bar-celonista es reunís amb alumnes de l’escola de negocis que han estudiat el

model de gestió del club i la seva estra-tègia en la globalització de la marca. Rosell va destacar que la institució “ha de ser gestionada com una empresa global, però mantenint la identitat ca-talana, que és on resideix la seva essèn-cia i les seves arrels.

RECONEIXEMENT PATRONAL

Pimec ha reconegut el treball en representació de les pimes de l’antic vicepresident de la patronal, Josep Lluís Francesch, i l’antic alt càrrec Enric Querol amb la concessió de la Medalla al Reconeixement Empresa-rial. La institució també els ha

atorgat, juntament amb el seu membre fundador, Josep Ignasi Jordi, la distinció com a Socis d’honor. En la cerimònia va estar present el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, que va felicitar els premiats. /// CEDIDA

pimec distingeix representants de les pimes


queden 3 hores per comprar 12 mangos

La primera plataforma de live shopping espanyola posa en venda tres productes únicament durant 24 hores. PER: XaVIER oRRI

qui és capaç de vendre 2400 mangos en dues hores? Hi ha un parell de candi-dats a Espanya amb pos-sibilitats d’aconseguir-ho. Un és l’amo de Mercado-

na, que necessita de 1.300 supermercats re-partits per tot l’estat. El segon candidat és Luis Krugg, fundador d’Oooferton, la prime-ra plataforma de live shopping espanyola. Krugg ho va aconseguir fa un parell de me-sos. També ha aconseguit col·locar 6.000 batamantes durant l’últim hivern, vendre 1.200 cigarretes electròniques en un dia, o rebre 3.000 sol·licituds de compra d’un te-levisor en menys de sis hores que van re-bentar el servidor del portal. El secret? L’ex-plica Krugg sense amagar-se’n. “Vaig co-piar una web americana, woot.com, que ven un producte d’electrònica al dia i fac-tura 200 milions l’any. Vaig fer el mateix, però amb tres productes: un de moda, un d’oci i un d’electrònica, i els canvio cada 24 hores“. Contravenint la majoria de princi-pis del màrqueting clàssic, Oooferton està

fent fortuna. Les xifres de facturació acom-panyen aquestes pinzellades de bona sa-lut numerades en mangos i televisors: l’em-presa amb seu a Santa Perpètua, nascuda l’any 2009, va tancar el seu primer exerci-ci amb una facturació lleugerament superi-or als 200.000 euros. El segon any, el volum de vendes es multiplicava per deu, i arriba-va als dos milions d’euros. I per finals de de-sembre, les perspectives apunten a un crei-xement del 200%, així que la companyia, de només vuit treballadors fixos, superarà els sis milions.

EStRèS DE coMpRa

“Generem estrès de compra“, explica Krugg. Un rellotge digital presideix la pàgina web que acull els tres productes diaris men-tre els segons van caient. Tens 24 hores per comprar-me. El missatge és clar: queden 3 hores, 26 minuts i 15 segons per poder en-dur-te un trepant que no necessites per 119 euros i que està rebaixat un 51%. “Això és l’estrès de compra, la sensació de per-dre l’oportunitat, perquè realment venem

“GENEREM EsTRès dE CoMPRA, LA sENsACió dE PERdRE UNA oPoRTUNiTAT dE CoMPRA“, ExPLiCA EL fUNdAdoR, LUis KRUGG

ELs iNGREdiENTs dEL sEU èxiT sóN PRodUCTEs REbAixATs ENTRE EL 30 i EL 70% dEL PREU dE VENdA hAbiTUAL i UNA GRAN fEiNA EN xARxEs soCiALs

PIME /// oooferton

Aquest enginyer informàtic és el fundador i director general d’Oooferton.com /// ARXIU

més barat que la resta”, recull aquest engi-nyer informàtic amb orgull i vocació de co-mercial.

Però no només d’ansietat s’alimenten les vendes d’Oooferton. Hi ha un segon factor encara més important: l’avorriment labo-ral. La prova és en el pic de vendes del por-tal: les 9.30 h del matí, quan s’encenen els milers d’ordinadors a les empreses de tot el país en busca de les ofertes, sovint entre el 30 i el 70% més barates del preu de mer-cat, que Krugg ha deixat preparades. “Acon-seguim aquests preus perquè als proveïdors els encanta treballar amb nosaltres quan els sobra estoc i s’estalvien la distribució. Per exemple, a Sony li sobren 400 unitats de cà-meres fotogràfiques, em donen un preu re-bentat i en un dia possiblement s’ho han tret de sobre. Així fem el 60% dels negocis”, il·lustra Krugg abans d’explicar la segona via, més agressiva, per aconseguir aquests preus. “L’alternativa és apostar per un pro-ducte que sé que vendré i esgotar jo les exis-tències al mercat. Recentment vaig com-prar tot el lot de Playstation 3 Slim que hi havia a Espanya. Vaig liquidar el mercat i les vam vendre en poques hores”. El benefici, òbviament, no arriba per marge, que voreja el 18% de mitjana, sinó per volum.

MoVIMENt VIRaL

Preus baixos, bons productes i una web per-fectament dissenyada per a l’ocasió. Els in-gredients essencials són aquests, amanits amb una feina impecable en xarxes soci-als que ha portat 131.000 fans de Facebook que diariament reben i reboten els ooofer-tons del portal vallesà. Per entendre la mag-nitud de la xifra, només cal saber que Pri-valia i BuyVip, amb campanyes milionàri-es als mitjans, amb prou feines superen els 200.000. En el cas d’Oooferton, el seu irriso-ri pressupost de 12.000 euros mensuals en màrqueting es tradueix en un cost de capta-ció per client ridícul, tendint a zero.

D’altra banda, des del febrer han incorporat a la plataforma una web per mòbil que també està donant grans resultats: el 2,5% dels visitants diaris acaba seduït per algun producte d’Oooferton. El secret és la repetició de compra. Dels clients que fins ara han adquirit algun “producte innecessa-ri però desitjat“, en paraules de Krugg, el 60% visita quotidianament la pàgina. “Hem aconseguit que l’usuari sigui fidel sense que ens costi un duro”, es felicita Krugg.

UBIcacIÓ: santa Perpètua

tREBaLLaDoRS: 8

FactURacIÓ 2011: 6 M €

coNtactE: www.oooferton.com

OOOFERTON


on January 1, 1939, two Stanford University gradu-ates, Bill Hewlett and Dave Packard, founded the com-pany in a one-car garage in Palo Alto, California, USA.

With an initial capital investment of only $538, seventy years later HP has achieved net revenue of $126 billion for the 2010 fis-cal year, operating with approximately 324,600 employees worldwide.

HP’s projects are geared to answer a pivotal question: What will technology help us do tomorrow?

MAKINg A DIFFERENCE

HP prides itself in their unique manage-ment style, that later came to be known as ‘The HP way.’

“Our founding fathers, Hewlett and Pack-ard spelled out a set of values,” said Emre Ozguc, worldwide marketing director of HP’s Designjet business. “Part of it is cus-tomer focus first. Making sure that what ever we do has an impact or makes a dif-ference in the world, so even though yes, we need to make a profit, at the end of the day we are here to really help better the world,” said Ozguc, who is responsible for

strategic marketing and current business management.

HP deems the only way to do well as a corporation, is to do good for humani-ty. Being that the company is so large, HP reaches out to people on a daily basis, eve-ry second of the day. With this in mind, employees of HP know with great pow-er comes great responsibility. One of their core responsibilities is helping people, business and communities use technolo-gy to better their businesses and lives.

CONNECTINg ThE wORLD

In 1973, HP extended to Spain, opening first with a sales office in Madrid. HP came to Barcelona in 1985 as a manufacturing cent-er for the European market, while continu-ing to rely on its ‘mother’ company, the hub for printer manufacturing in San Diego.

“HP places a lot of value on being geo-graphically dispersed,” said Ozguc. “It helps to have more of a global perspective on development needs.”

After spending 21 years working for HP in Germany, Italy and the U.S., a few things stuck out in Ozguc’s mind about the business culture in Catalonia.

“I was shocked to see that having meet-ings run ‘til 7 p.m. is totally normal,” said Ozguc. “In the U.S we do that too, when there’s a deadline or crunch time, but here it is more or less normal. People are very dedicated, very committed, hard-working.

A BuZZ IN CATALONIA

Today’s cutting edge technology has taken a toll on the workplace, in some countries leaving it to be rather imper-sonal when compared to earlier years.

“A lot of the work here in Catalonia is face-to-face,” said Ozguc. “HP in the U.S. has become more of a ‘virtual’ work en-vironment. People work a lot from home, doing virtual web phone conferences. There is a lot more energy here, a buzz, I like that a lot,” said Ozguc. “Face-to-face is more productive; being able to read body language in a lot of business rela-tionships is vital.”

HP in Spain has a workforce of 8,000. About 4,000 employees are working for HP in Barcelona, including the recent-ly acquired EDS workers after the 2008 merging of the two companies.

Their Catalonia offices create large format printers that are aimed at architects, en-gineers, constructors, photographers and graphic designers. HP recently launched a new product line of web-connected launch format printers. The printers con-nect directly to a web service that allows architects to store their drawings in a ‘cloud’ and access them at any time. “We have a huge customer base and we talk to them regularly about what we can improve,” said Ozguc.

Recently, HP did a very extensive research shadowing a team of architects for 3 days straight. Watching them, observing them, noticing their frustrations, all to better un-derstand the needs of the customer.

“It’s really based on a customer insight that drives our innovation,” said Ozguc. “That’s something we believe gives us competitive edge, this intimate under-standing of our customers pain points and frustrations. We value customer knowledge, customer intimacy very highly.”

EMRE oZgUc, woRLDwIDE MaRkEtINg DIREc-toR oF Hp’S DESIgNJEt BUSINESS /// D.FERnÁnDEZ

hewlett-Packard Company (hP) is the world’s largest technology company. hP operates in almost every country, serving more than one billion customers in more than 170 countries on six continents. PER: kaItLYN VENEZIa

‘The hP way’

INTER-vIEwS /// Una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès

aNY D’aRRIBaDa: 1985

tREBaLLaDoRS: 8,000

FactURacIÓ gLoBaL: 2.521 M

cIUtat: sANT CUGAT

hEwLETT-PACKARD

1 gEARED:oRiENTAT2 PIvOTAL:foNAMENTAL3 DEEMS: CoNsidERAR4 huB:CENTRE5 STuCK OuT:qUEdAR GRAbAT6 DEADLINE:L’ENTREGA7 CRuNCh TIME:MiNUTs dECisiUs8 CuTTINg EDgE:iNNoVAdoR9 TAKEN A TOLL:TENiR UN EfECTE EN10 vITAL:EssENCiAL 11 wORKFORCE:Mà d’obRA 12 MERgINg:fUsioNARsE13 STORE:GUARdAR14 ShADOwINg:obsERVAR15 INSIghT:PERsPiCàCiA

gLOSSARy


Sharp reactiva la producció a la planta de Sant Cugat

L a situació de Sharp a Sant Cugat con-tinua enredant-se. Després de l’anun-

ci d’un nou expedient regulador, l’empre-sa va aturar la producció durant tot el mes de maig. La companyia atribueix aquesta decisió al descens en la demanda, però ja ha presentat la previsió de producció per a aquest mes de juny i per al juliol. L’activitat, però, s’ha reprès en una sola de les tres líni-es de treball que Sharp tenia obertes abans del continu d’expedients reguladors que s’ha succeït en els darrers dos anys.

El tancament temporal s’ha produït en el context del tercer ERO presentat per l’em-presa, que s’allargarà fins a finals de se-tembre. L’expedient no preveia l’aturada en l’activitat, i no se’n veurà afectat el paga-ment de les vacances d’estiu i setmana san-ta estipulades per als treballadors.

INTERvENCIó DEL gOvERN. En previsió de futurs tancaments, sembla que la Generali-tat ja ha començat a moure’s per evitar que la planta quedi desocupada i es perdin els més de 300 llocs de treball que actualment comporta. Segons les informacions sorgi-des en l’últim mes, la conselleria d’Empre-

sa i Ocupació hauria ofert les instal·lacions a Cirsa. L’empresa vallesana, líder en el sec-tor de l’oci, hauria rebutjat la proposta per la impossibilitat actual d’assumir el gruix de la plantilla de Sharp.

Malgrat no arribar a cap acord amb aques-ta primera aproximació, el Govern manté la seva voluntat de vendre la planta, en una operació que, si es concretar, repetiria el procés de tancament de Sony, a Viladeca-valls. La planta va passar a mans de Ficosa i Comsa Emte, que l’han reactivat amb la fundació d’Idneo. /// VICTOR SOLVAS

La planta va estar aturada al maig /// ARTUR RIBERA

ShARP /// sANT CUGAT

Indo es ven la planta de Tailàndia a vision -Ease

INDO /// sANT CUGAT

Després de tancar els centres de pro-ducció que tenia a Catalunya, el Mar-

roc i la Xina, l’òptica multinacional situ-ada a Sant Cugat ha fet l’últim pas de la seva descomposició amb la venda de la darrera fàbrica que li quedava a la com-panyia americana Vision-Ease.

L’operació, valorada en prop de 4,5 mi-lions de dòlars, s’ha vehiculat a través del grup de capital risc americà Insight Equity, que participa en l’òptica. El trac-te, tanmateix, no inclou la venda de la societat d’Indo a Tailàndia, Indelor Lens, en què també participa la societat públi-ca de capital risc de la Generalitat, Inver-cat. L’acord de venda assegura, per tant, un traspàs de l’activitat –producció de lents– al fabricant nord-americà, ja que en el preu de venda cal comptar-hi l’im-moble, la maquinària i el traspàs de part de la plantilla.

El grup Indo va registrar al tancament del 2010 unes pèrdues lleugerament superiors als 50 milions d’euros i es troba en concurs voluntari de creditors des de juny del 2010.

/// REDACCIó

grifols creix un 10% en el primer trimestre de l’any

El grup especialitzat en producció d’he-moderivats segueix en bones xifres de

cara al 2011. L’empresa ha tancat el primer trimestre amb una facturació de 261,4 mi-lions d’euros, un 10% més que en el ma-teix període de l’any passat. En general, totes les divisions de l’empresa vallesana han seguit la mateixa tendència, vorejant el 10%. En el cas de Bioscience, el creixe-ment va ser de l’10,6%; la divisió de diag-nòstics, un pèl per sota, amb un 9,7%, i la divisió d’hospital va créixer un 10,1%.

En canvi, sí que es manifesten creixe-ments desequilibrats per zones geogràfi-ques. Mentre que a Europa, font del 44% dels ingressos, les vendes només han crescut un 6,4%, la feina i la publicitat que ha rebut Grifols al mercat nord-americà l’ha fet créixer un 24,8% en aquest mer-cat, on ha consolidat una facturació de 88 milions d’euros.

Malgrat aquestes bones dades, l’Ebitda ha caigut un 10,2% respecte al mateix perí-ode de l’any passat arran de les despeses generades pel procés de compra de l’ame-ricana Talecris.

vENDA D’ACTIuS. Precisament de cara a escometre la compra de la companyia americana, confirmada ja des de l’empre-sa que presideix Victor Grifols, el grup es desprendrà d’alguns actius per finançar l’operació i perquè així ho exigeix l’acord al qual ha arribat la companyia amb el tri-bunal de la competència americà. En con-cret, Grifols traspassarà a la italiana Ke-drion una planta de fraccionamient i dos centres d’obtenció de plasma que té als Estats Units, a més del producte i comer-cialització de Factor VIII també al país americà. /// XAVIER ORRI

victor grifols, president de l’empresa /// CEDIDA

gRIFOLS /// PARETs dEL VALLès

Eurofragance presenta els seus productes a Dubai

EuROFRAgANCE /// RUbí

L’empresa de disseny i comerç d’aro-mes Eurofragance continua amb la

seva aposta pel mercat internacional, i ha estat protagonista en l’última fira Beauty World, celebrada a Dubai entre el passat 24 i 26 de maig i que és la principal refe-rència per al sector. Aquest any, la tro-bada ha reunit 800 expositors i prop de 16 mil visitants. La companyia de Rubí és present en zones clau d’Orient Mit-jà, com Síria, Iran, Jordània o el mateix Dubai, i l’assistència a aquesta fira ha es-tat clau en la seva entrada i consolidació en la zona en els darrers quinze anys.

En l’actualitat, el vuitanta-cinc per cent de les vendes de la companyia vénen del mercat exterior, i el mercat asiàtic resul-ta clau atès el volum de territori i de po-blació i pel ritme de creixement de la seva economia, amb taxes anuals properes al dotze per cent.

En l’edició del Beauty World d’aquest any, Eurofragance mostrarà les novetats del seu catàleg, amb una tendència a “homenatjar la noblesa de la fusta” segons expressa l’empresa. /// REDACCIó


yamaha es compromet a revisar l’ERO previst a Palau

E l sector de la fabricació de motocicle-tes es dóna un respir després d’un se-

guit d’informacions negatives. Yamaha ha aturat el tancament de la seva planta a Pa-lau-Solità i Plegamans i revisarà l’expedient regulador presentat a la Generalitat el pas-sat mes de març. La notícia suposa un èxit per als sindicats en la seva negociació per evitar el tancament de l’empresa, però no significa l’assoliment dels objectius. De fet, la companyia ja ha fet saber que la seva in-tenció és ajornar el tancament de la fàbri-ca fins a finals d’aquest mateix any. L’ERO presentat per la firma japonesa s’emmar-cava en l’estratègia de l’empresa per cen-tralitzar la seva producció a França, i afec-tava 388 treballadors entre indemnitzaci-ons, prejubilacions i l’opció per a cent d’ells de traslladar-se al país veí per mantenir la feina. El compromís per revisar la propos-ta es va donar només un dia abans que la conselleria d’Empresa i Ocupació hagués de decidir si l’acceptava o no, i amb la pers-pectiva d’un possible rebuig.

DèFICIT ACuMuLAT. L’empresa japone-sa no es planteja cap alternativa al tan-cament de la planta, ja que, segons argu-

menta, Yamaha Motor España arrossega una situació deficitària des de fa 10 anys, i, malgrat el tancament amb beneficis del 2010, el descens en la xifra de vendes ha repercutit en la situació financera de la companyia.

El previsible tancament no només afectarà els treballadors directament relacionats amb Yamaha, sinó també totes aquelles empreses del sector que funcionaven com a proveïdors i que confiaven bona part dels seu negoci als acords amb la fabricant japo-nesa. /// VICTOR SOLVAS

Planta de yamaha a Palau /// CEDIDA

yAMAhA /// PALAU-soLiTà i PLEGAMANs

Luxiona es rebateja per créixer internacionalment

Luxiona. Amb aquest nou nom i imat-ge corporativa el grup dedicat a la il-

luminació, fins ara anomenat J. Feliu de la Penya, pretén intensificar el seu pro-cés d’internacionalització. Les quatre marques que fins ara s’agrupaven sota el segell nominal del fundador de l’empresa de Canovelles, Troll, Metalarte, Led&Co i Sagalux, quedaran ara sota el paraigües d’aquesta nova marca amb què el grup busca guanyar visibilitat i augmentar les xifres de vendes fins als 100 milions d’eu-ros d’aquí al 2014. L’empresa inclou en el seu book de projectes alguns dels més llo-ats al nostre país i a l’estranger, com la il-luminació de la Sagrada Família o del mu-seu Reina Sofía de Madrid.

Actualment, el grup presidit per Miquel Tey disposa de 630 treballadors repartits per tot el món, dels quals gairebé la meitat són a Espanya. De cara a finals del 2011, les pre-visions de facturació apunten als 60 mili-ons d’euros, majoritàriament provinents dels mercats estrangers. A tall d’exemple, 12 milions del volum facturat corresponen al mercat polonès, 10 milions al mercat me-xicà i 3,5 més provenen del francès.

OBJECTIu, AMèRICA LLATINA. L’objectiu del procés d’internacionalització, del qual el canvi de nom és només el primer pas, serà explorar nous mercats de moment poc treballats a l’Amèrica Llatina i inten-sificar l’activitat en alguns països euro-peus on la presència de Luxiona ara com ara és residual.

El segon eix de creixement serà una reo-rientació de producte cap a la tecnologia LED, i estimen que entre el 40 i el 60% de les vendes d’aquí a una dècada aniran per aquest camí. /// X. O.

LuXIONA /// CANoVELLEs

60 MD’EuROSés la previsió de facturació que l’empresa ha fet de cara al 2011. d’aquest volum, s’espera que prop del 50% arribi gràcies a l’activitat en els mercats exteriors, com Polò-nia, Mèxic o frança.

Copcisa ven el 13% que tenia del centre comercial Puerto venecia

L’ empresa constructora terrassenca Copcisa s’ha desfet del 12,5% que te-

nia en propietat sobre el centre comercial Puerto Venecia de Saragossa. Aquest pa-quet ha passat a mans del fons d’inversió Orion, que amb l’adquisició passa a con-trolar el 50% del centre d’oci i comerç ara-gonès.

Copcisa es va implicar en la promoció del centre comercial en els seus primers pas-sos, el 2002, però va començar a desfer-se de la seva inversió abans de la inaugu-ració, el 2008. Ja el 2006, l’empresa amb seu a Terrassa va vendre el 12,5% de les se-ves participacions al grup promotor brità-nic British Land. Amb aquests dos movi-ments, el parc comercial ha quedat en pro-pietat repartida de British Land i Orion.

La projecció de futur del centre comercial preveu que Puerto Venecia es converteixi en un dels llocs d’oci més grans d’Europa, amb més de 200 mil metres quadrats de su-perfície i unes visites properes als 20 mili-ons anuals. /// REDACCIó

COPCISA /// TERRAssA

viena obrirà establiments fora de Catalunya a partir del 2012

D esprés d’anys consolidant l’empresa dins el mercat català, la cadena de res-

tauració Viena prepara el seu salt fora de les fronteres del país. Segons va explicar el director general d’establiments de la com-panyia, Marc Siscar, en un reportatge pu-blicata a l’Econòmic, l’empresa preveu do-nar el salt el proper curs. “Tenim clar que ha arribat el moment de sortir fora, i pre-veiem obrir locals més enllà de Catalunya a partir del 2012 , com a màxim el 2013”, as-segura Siscar.

En l’actualitat, la cadena compta amb 36 lo-cals, repartits en 20 poblacions catalanes i a Andorra, i ha evitat l’opció de crear fran-quícies, “perquè volem que l’experiència del client sigui la mateixa en tots els locals”. Tot i la seva autoimposada limitació geogrà-fica, Viena ha aconseguit el reconeixement de la crítica en l’àmbit internacional. La seva popularitat va arribar al grau màxim quan el crític gastronòmic Mark Bittman va proclamar la flauta de pernil ibèric com el millor entrepà del món al The New York Ti-mes. /// REDACCIó

vIENA /// sAbAdELL


Joma’s es veu abocat al concurs voluntari de creditors

E l deute acumulat després de diversos cursos en pèrdues ha obligat l’empre-

sa de confecció d’uniformes laborals Jo-ma’s, amb seu a Sant Cugat, a presentar un concurs voluntari de creditors. Tot i man-tenir-se com a líder estatal del sector, la companyia ha generat un deute de setze milions d’euros. L’entrada en concurs afec-ta l’empresa del grup dedicada als serveis centrals i la divisió logística Uniform’s Line. Aquest moviment ha coincidit amb la de-claració d’insolvència de la societat propi-etària dels immobles, Promociones Inmo-biliarias Vallesanas.

ACTIvITAT NORMAL. La companyia no té previst aturar la producció ni l’activitat co-mercial, i justifica la mesura per la necessi-tat d’adaptar la seva estructura a la caiguda que ha patit el mercat els darrers anys. Se-gons fonts de la companyia, la infraestruc-tura de Joma’s “estava pensada per a un context passat i cal adequar-nos a la nova situació”.

L’empresa ha funcionat amb capital famili-ar des de la seva fundació, l’any 1979, però entre els plans de futur immediat de l’em-

presa entra la incorporació d’un soci mi-noritari que pugui alleugerir les dificultats econòmiques.

En els seus més de 30 anys d’existència, Jo-ma’s s’ha consolidat com a líder del sector dels uniformes laborals, gràcies a la seva aposta per crear una roba diferenciadora i que pogués utilitzar-se com a element co-municatiu de la identitat comunicativa de cada empresa. El 2010 l’empresa va presen-tar unes pèrdues d’1,2 milions, i ha passat de vint a quinze establiments comercials.

/// REDACCIó

JOMA’S /// sANT CUGAT

16MILIONS D’EuROSés el deute acumulat per Joma’s i que ha obligat a la companyia a pre-sentar el concurs de creditors. En 2010, l’empresa va presentar pèrdu-es d’1,2 milions, i ha passat de vint a quinze establiments comercials.

Ficosa i Comsa Emte s’uneixen en la creació d’IdneoL’empresa ocuparà l’antiga planta de sony i absorbirà bona part de la plantilla

IDNEO /// ViLAdECAVALLs

La reconversió de la planta de Sony a Viladecavalls s’ha fet efectiva. Fico-

sa i Comsa Emte van presentar a princi-pis del passat mes de maig Idneo, la joint venture en què participen les dues em-preses al 50 per cent i que ocupai l’espai deixat per l’empresa japonesa. La nova companyia es centrarà en el desenvolu-pament de sistemes per vídeo, l’àrea de medi ambient i energies renovables, ve-hicles electrònics, seguretat, consum i salut. Per fer-ho comptarà amb l’experi-ència industrial de les dues firmes funda-dores i amb les instal·lacions de primer nivell tecnològic heretades. L’empresa de nova creació absorbirà la pràctica totalitat de la plantilla deixada per Sony, a més de la futura generació de llocs de treball qualificats. Idneo ha fet les seves primeres passes amb les vis-tes fixades a l’any 2015, on espera arri-bar amb una xifra de negoci propera als

25 milions d’euros. Per aconseguir-ho, la companyia haurà d’incrementar el capi-tal d’enginyers dels 150 actuals a més de 300.

A més curt termini, Idneo preveu una fac-turació de 7,9 milions d’euros per a aquest 2011, i espera poder obrir oficines a Xan-gai i als Estats Units els propers dos anys. El camí ja està començat, ja que, malgrat

Xavier Pujol, de Ficosa, i Carles Sumarroca, de Comsa Emte, durant la presentació d’Idneo /// CEDIDA

que la seva presentació s’ha produït en el darrer mes, l’empresa va iniciar l’activi-tat al gener, amb una planta de 4.500 me-tres quadrats. Avui ja compta amb 78 cli-ents i treballa en 12 projectes. Segons el conseller delegat de Comsa Emte, Carles Sumarroca, Idneo “és un vehicle genera-dor d’oportunitats de fabricació i que ofe-reix un paraigües tecnològic molt impor-tant per a l’economia del país. /// V.S.

AB-Biotics desenvolupa una nova versió del Neurofarmagen

L’ empresa biotecnològica ha tret al mercat la nova versió del Neurofar-

magen, un dels seus elements estrella. El producte fa una anàlisi genètica dels paci-ents a partir d’una mostra de saliva per co-nèixer la predisposició de la persona a res-pondre als fàrmacs més utilitzats en el trac-tament de la depressió, esquizofrènia, trastorn bipolar i epilèpsia. Aquesta nova versió inclou quatre nous actius, que s’afe-geixen als 35 ja existents. La primera mos-tra del Neurofarmagen es va introduir al mercat a inicis del 2010, i va tenir una bona rebuda en el sector, ja que permet al metge disposar d’informació sobre els fàrmacs més utilitzats en el camp de la neuropsiqui-atria i els ajuda a escollir el tractament més segur per a cada pacient, i així evitar provar diverses teràpies i reduir el cost. Segons la psiquiatra de l’Instituto de Investigaciones Neuropsiquiátricas Dr. López Ibor María López Ibor, el producte “millora el tracta-ment en el 80% dels pacients i augmenta la seva qualitat de vida de manera significati-va en reduir els greus efectes secundaris d’aquestes patologies”. /// REDACCIó

AB-BIOTICS /// bELLATERRA


La Finestra sul Cielo obre les portes del mercat brasiler

L’ empresa catalana líder en el sector ecològic, La Finestra sul Cielo, ha

concretat la seva entrada al mercat brasi-ler amb la compra de la firma Quinua Real, pionera del sector en el país llatinoameri-cà. L’operació suposa l’accés directe al con-sumidor local, gràcies a la xarxa comercial de l’empresa brasilera, que inclou botigues minoristes i grans cadenes internacionals d’alimentació com Walmart, Carrefour o Pao de Açúcar. L’operació suposa una in-versió de mig milió d’euros durant els pro-pers dos anys, el 60% dels quals es destina-ran a la compra de Quinua Real.

El director general de l’empresa catalana, Miguel Ángel Montesinos, argumenta que l’entrada al Brasil s’ha donat “per consoli-dar el que hem sembrat durant quatre anys al país a través d’un importador i amb bons resultats”. Montesinos considera clau l’ope-ració, ja que “ens apropa als consumidors i ens aporta homologacions i certificats que redueixen molt les despeses administrati-ves. La firma catalana espera que la compra suposi un creixement d’un 30% al país lla-tinoamericà, i que permeti arribar al milió d’euros en vendes fora del territori nacio-

nal. Si es compleixen aquestes previsions, la companyia aconseguiria un creixement del 50% en la seva facturació internacio-nal en un any.

MERCAT EuROPEu. Els plans de l’empresa catalana no només passen per instaurar-se en el mercat brasiler, sinó que també for-men part de l’estratègia de creixement pre-vista a Europa. Així, la compra permetrà in-troduir els productes de Quinua Real al mercat del vell continent, com la quinoa bo-liviana, molt valorada en el mercat llatino-americà. /// REDACCIó

Estand de La Finestra a Biocultura /// MIRIAM GAGO

FINESTRA SuL CIELO /// MoNTMELó

DSv reforça els seus serveis de càrrega i distribució a Europa

L a internacionalització és la via en què moltes empreses confien per fer créi-

xer el seu volum de negoci en els propers anys, i l’empresa de logística DSV Road, amb seu a Rubí, destina la seva nova línia de serveis a facilitar aquesta feina a les pi-mes. La companyia ofereix serveis de trans-port i distribució per tot Europa de produc-tes convencionals, però també de materi-als químics i dels que necessiten una temperatura controlada. En aquest 2011, DSV suma les línies DSV Eurotir, amb ser-vei de càrrega completa i distribució amb flota pròpia; DSV Continental Express, es-pecialitzat en entregues ràpides; DSV Di-recto, dirigit al servei directe de lots a tot el continent; DSV Europa, destinat a palets de 200 a 2.500 quilograms, i DSV Parcel, diri-git a l’enviament de paquets industrials i comercials de fins a 200 quilograms a 34 països. La firma centra els seus esforços als enviaments destinats a França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit, que concentren sobre el 70% de l’exportació española a Europa, i on DSV Road destina més de 220 sortides cada setmana. /// REDACCIó

DSv /// RUbí

La negociació sindical enquista l’entrada de gestamp a ESSA

S i el mes passat l’entrada de Gestamp a Estampaciones Sabadell (ESSA) es

donava per segura, la situació s’ha compli-cat a causa de les negociacions amb els tre-balladors. El comitè d’empresa d’ESSA ha decidit aturar les negociacions amb Ges-tamp a causa de l’impagament de les nò-mines dels 450 treballadors de la planta de Palau-Solità i Plegamans. El context és es-pecialment complicat, ja que l’entrada de l’empresa d’automoció, que aspira a apro-piar-se del 40% d’ESSA, es presumia im-prescindible per alleujar els problemes fi-nancers de la firma vallesana i poder-ne ga-rantir la viabilitat a curt termini.

Per tal de desencallar la negociació, la famí-lia Bonet va reclamar la intervenció de la Generalitat, que va enviar al seu director general de Relacions Laborals, Ramón Bo-nastre. De la reunió amb el representant públic no es va arribar a cap acord concret, però si que es va arrancar el compromís d’ESSA a liquidar les nòmines pendents de pagament. Del compliment d’aquest acord pengen ara les negociacions. /// V. S.

ESSA /// PALAU-soLiTà

Natura Bissé mira a l’exterior per accelerar el seu creixementEl pla estratègic de la companyia preveu obrir filials al Regne Unit i a dubai

NATuRA BISSé /// CERdANYoLA

Natura Bissé enfoca la seva mirada de futur al mercat exterior. Almenys

això es dedueix del pla estratègic elaborat per l’empresa cosmètica, que preveu per al 2013 efectuar el setanta per cent de les se-ves vendes a l’estranger. Si es compleixen els resultats projectats, la companyia pas-saria dels gairebé 34 milions d’euros fac-turats en l’últim curs, a una xifra propera als 57 milions en només tres anys. L’apos-ta suposa un gran salt en el volum de ne-goci generat a l’exterior, ja que, el 2010, les vendes en altres mercats de Natura Bissé no van arribar al 20% del total, mentre que per a aquest 2011 s’espera que ja represen-tin gairebé un quart del volum de negoci. OBERTuRA DE FILIALS . Però aconseguir un creixement tan ràpid suposa crear una estratègia d’actuació i, en aquest sentit, l’empresa amb planta a Cerdanyola espe-ra multiplicar la seva presència als mer-cats de Dubai i el Regne Unit –on fins ara

L’empresa, amb seu a Cerdanyola, preveu entrar en nous mercats en els propers tres anys /// CEDIDA

hi era present a través de distribuïdores– amb l’obertura de dues filials pròpies, que se sumarien a les ja existents a Mèxic i els Estats Units.

L’altra gran aposta de Natura Bissé és la intenció de posar el primer peu en el mer-cat xinès a partir d’aquest proper mes de

setembre. L’operació es farà a través de dos socis locals, que s’encarregaran de cobrir el mercat dels minoristes i de l’as-sortiment de productes en hotels i cen-tres de bellesa. La companyia ja és pre-sent a Àsia, on fins i tot aporta una línia de productes exclusius i on genera el nou per cent de les vendes. /// V. S.

Reva presenta un model de cotxe elèctric amb bateries de liti

L’empresa vallesana Reva va ser una de les protagonistes del pavelló dedicat al

cotxe elèctric en la darrera edició del Saló de l’Automòbil de Barcelona. I ho va ser grà-cies a la presentació del model Reva L-ion, un vehicle urbà que representa un pas en-davant en el sector, ja que utilitza bateri-es de liti, amb capacitat per carregar-se en tan sols quatre hores. Seguint els paràme-tres del sector, l’automòbil, que es troba al mercat des d’aquest mes de juny, està pen-sat per cobrir les necessitats de mobilitat de manera sostenible i amb un consum mínim en termes d’impacte per al medi ambient.

El conjunt de bateries de liti que acompa-nyen el model presentat no requereixen manteniment i resolen el problema dels efectes de les bateries convencionals amb els canvis de temperatura. Segons l’empre-sa, les bateries permeten una autonomia de 100 quilòmetres, permeten arribar a una velocitat màxima de 80 quilòmetres per hora i milloren l’acceleració dels mo-dels d’automòbil elèctric anteriors. ///

REDACCIó

REvA /// sAbAdELL


La Cambra de Comerç de Terrassa ha rebut el premi Protocol de la Medi-

terrània, lliurat per l’Associació d’Alum-nes i Antics Alumnes de l’Escola Superi-or de Protocol (ASESPRI). La institució va presentar el seu “Manual Intern de Pro-tocol” i va ser premiada en la categoria d’Empreses i Institucions. El jurat, format per especialistes en la matèria, docents, membres de l’administració i periodis-tes, ha reconegut així la tasca de la Cam-bra per promoure les bones pràctiques en la seva organització a través d’un manu-al de creació pròpia. Aquest recull de nor-mes i tècniques ja s’ha aplicat de mane-ra uniforme en diversos actes i esdeveni-ments organitzats en els darrers mesos per la institució vallesana amb l’objectiu de millorar l’eficiència en la gestió.

FICOSA /// ViLAdECAVALLs

Ficosa, premiada al Saló Internacional de l’automòbil

CAMBRA /// TERRAssA

premi a la cambra al millor protocol empresarial

La multinacional Ficosa, amb seu a Vi-ladecavalls, ha estat guardonada du-

rant la celebració dels VIII Premis Saló In-ternacional de l’Automòbil en la categoria “Sistemes i Components” per la seva tas-ca en la innovació en les tecnologies per a la seguretat. El projecte premiat busca la reducció dels accidents durant la circula-ció de vehicles a través d’un sistema capaç d’avaluar l’estat de somnolència del con-ductor i que pot avisar-lo en cas de perill. Segons el president executiu de la compa-nyia, José María Tarragó, “l’aposta que s’es-tà fent per desenvolupar la innovació i la tecnologia en tots els àmbits vinculats amb el sector, i de manera prioritària amb els que tenen a veure amb la seguretat, han es-tat valorats en uns premis amb una dimen-sió extraordinària”.

TONI guIñóN, NOu DIRECTOR DE L’OBRA SOCIAL D’uNNIM

Després del seu pas per la direcció en

la comunicació de l’entitat bancària, Guiñón agafa el relleu de Maria Carde-llach al capdavant de l’Obra social d’Unnim.

ALFONS SAuquET, AL CONSELL DELEgAT DE L’EIT

El degà d’EsADE ha entrat al Consell

Delegat de l’European Institute of In-novation and Technology, que vetlla per l’impuls de la investigació i per equiparar Europa amb els nivells com-petitius d’altres mercats.

MANuEL TERuEL, NOu PRESIDENT DEL CONSELL DE CAMBRES

El president de la Cambra de Comerç

de saragossa és des del maig nou pre-sident del Consell superior de Cam-bres. Teruel substitueix Javier Gó-mez-Navarro al capdavant d’aquesta institució.

LES CARES DE LA ‘B30’

ALBERT TOMáS, NOu DIRECTOR CORPORATIu D’EuROFRAgANCE

L’empresa de dis-seny d’aromes i fragàncies de Rubí ha in-corporat Tomás, que donarà suport a les estratègies de creixement de l’empresa després de l’última injecció de capital.

NATuRA BISSé INCORPORA COSIMO ChIESA AL SEu CONSELL

L’economista i pro-fessor de màrque-

ting d’IEsE Cosimo Chiesa és l’última incorporació de Natura Bissé al seu Consell d’Administració. Chiesa parti-ciparà en el disseny de l’estratègia en comerç exterior de la companyia.

DAvID guERRERO, CAP DE RELACIONS INSTITuCIONALS DE FICOSA

L a co m p a ny i a instal·lada a Viladeca-

valls ha nomenat David Guerrero el seu nou director de relacions institucionals. Guerrero s’encarregarà de coordinar les relacions de la firma amb les adminis-tracions, mitjans i agents socials.

21 dE JUNYcoM INtERpREtaR La pREMSa EcoNÒMIca El propòsit de la present jornada és do-ble: d’una banda, donar unes pautes per entendre què passa en economia, com ens repercuteix en l’àmbit empre-sarial i privat i, de l’altra, ajudar a es-tar informats pels mitjans habituals (premsa, internet) de l’evolució econò-mica i, d’alguna manera, poder preveu-re determinades situacions amb ante-rioritat a la seva materialització.

oRGANiTZA: EdE business hoRA: de 17 a 19 h LLoC: Parc Tecnològic del Vallès Més iNfo: www.ptv.es

PANELL INFO

7 dE JUNYLa poLÍtIca D’RSE coM a aVaNtatgE coMpEtItIU

Cada cop més, la capacitat de les em-preses de generar negoci està vincu-lada amb la seva implicació a la soci-etat amb unes polítiques clares i du-radores de responsabilitat social. En aquesta línia, el Gabinet Uribe orga-nitza el dia 7 de juny a les 17 h una ses-sió dedicada a aprendre com ha de dissenyar una empresa un pla de res-ponsabilitat social realista, ben es-tructurat i amb voluntat de perma-nència. El contingut de la jornada serà què és la RsE i quins són els seus límits, la RsE com a eina de gestió i de comunicació, com integrar la RsE a l’estratègia de l’empresa, i per acabar es repasaran alguns casos d’èxit de polítiques d’RsE. oRGANiTZA: Gabinet Uribe hoRA: de 17 h a 19 h LLoC: Parc Tecnològic del Vallès Més info: www.ptv.es

9 dE JUNY INNoVacIÓ EN aLIMENtacIÓ I ‘packagINg’L’objectiu de les Trobades Empresa-rials UAb30 és apropar la recerca aplicada a l’empresa i mostrar l’am-pli ventall d’aplicacions industrials dels recursos de recerca de la uni-versitat i els centres d’investigació ubicats al Parc de Recerca UAb. La pròxima edició té lloc el proper 9 de juny del 2011 a l’hotel Campus i par-larà de la innovació en el sector de l’alimentació i el packaging. Aques-ta trobada constarà de dues sessi-ons paral·leles: ponències a càrrec d’experts acadèmics i professionals del sector de l’alimentació i entrevis-tes bilaterals de 10 minuts entre els participants per tal de crear un pri-

mer contacte i establir una futura col-laboració entre entitats.oRGANiTZA: UAb30 i PTVLloc: hotel serhs Campus, bellaterraMés iNfo: www.uab.es

9 dE JUNYcoM coMBatRE L’EStRèS EN EL MÓN LaBoRaL En aquesta xerrada, el doctor Pau Martínez, psiquiatre i psicoterapeu-ta, comentarà les maneres més pràc-tiques per identificar l’estrès i preve-nir les seves complicacions: depressió per esgotament, malalties psicosomà-tiques, problemes de convivència i de relació, etc. Així mateix, es proposaran unes pautes pràctiques per fer front a aquest problema, pensades especi-alment per a l’empresari. La causa de l’estrès pot ser fora de nosaltres ma-teixos, però el seu tractament sempre és, en darrer terme, dins nostre, en la nostra capacitat per transformar els perills en oportunitats. Aquí rau el mi-llor antídot contra l’estrès.oRGANiTZA: CecothoRA: de 18.30 a 20 h LLoC: Carrer de sant Pau, 6 Més iNfo: www.cecot.org

16 dE JUNYcERtIFIcacIoNS ISoLa Cambra de sabadell prepara per al dia 16 una sessió sobre les certifi-cacions iso. Estarà dividida en dues parts: la primera, dirigida per Josep Maria Colell, consultor associat, versa-rà sobre les certificacions tradicionals; mentre que a la segona, amb francesc Martos, es tractaran les normes de nova fornada. oRGANiTZA: Cambra de sabadellLLoC: Av. francesc Macià, 35hoRA: d’11 a 14 h Més iNfo: www.cambrasabadell.org

32 ROTONDA B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

El passat 25 de març el Consell Assessor per a la Reactivació Eco-nòmica i el Creixe-ment (CAREC) va fer públic el seu informe per a la recuperació econòmica. Es tracta

d’un document sòlid, valent, avalat per ex-perts de prestigi i cridat a esdevenir un re-ferent de futur. L’informe parteix d’un di-agnòstic de la situació econòmica actual i proposa 5 eixos bàsics d’actuació: impul-sar l’ocupació estable, millorar el finança-ment del sector públic, millorar els meca-nismes de finançament del sector privat, augmentar la productivitat del sector pú-blic i augmentar la productivitat del sec-tor privat.

Ara bé, més enllà de les grans línies estra-tègiques de la política econòmica, els ma-teixos autors reconeixen que: “la pregun-ta és: què cal fer? Què podem fer des del Govern, des del Parlament, des dels agents socials, i tots i cadascú de nosaltres, per facilitar la sortida de la crisi i recuperar la confiança necessària per posar-nos de nou en el camí d’un creixement sostingut i sostenible?”. Perquè, comptat i debatut, al final, el que compta de debò és el com-portament agregat de tots els agents eco-nòmics. És a dir: la suma de totes les mi-crodecisions, expectatives, actituds i es-tats d’ànim del conjunt de consumidors, inversors, empreses i governs.

En aquest sentit, quin ha de ser el rol dels agents microeconòmics? Què pot fer un ciutadà, un treballador autònom, una mi-croempresa o una pime? En primer lloc, rebutjar el fatalisme, evitar la resignació i fugir de la passivitat. I en segon lloc, ser

actiu o, més ben dit, proactiu. Cal em-prendre, cal innovar, cal detectar opor-tunitats, cal obrir-se a l’exterior, cal pro-moure la cooperació, cal teixir noves complicitats. Tot menys continuar afer-rats a les velles receptes de sempre, que condueixen indefectiblement al fracàs. Cal impulsar canvis, cal aprendre a fer les coses d’una manera diferent, cal adaptar-se a les noves circumstàncies, per difícils que siguin. Però de cap ma-nera podem recrear-nos en el passat, li-mitar-nos a defensar drets adquirits o lluitar per mantenir l’statu quo. L’im-mobilisme és l’únic que no ens podem permetre.

daniel ortiz és professor associat del departament de Ciències socials d’EsAdE. En aquesta mateixa escola de negocis va cursar un màster en Administració i direcció d’Empreses, i va completar la seva formació a la Universitat de barcelona, on es va llicenciar en filosofia. En l’àmbit laboral, ha estat director general de l’institut Català del Crèdit Agrari (iCCA)

CoNTRA L’iMMobiLisME

La pregunta és: què cal fer? què podem fer tots i cadascú de nosaltres per facilitar la sortida de la crisi i recuperar la confiança per posar-nos en el camí d’un creixement sostingut

DANIEL ORTIZ I LLARguéSPRofEssoR AssoCiAT d’EsAdE (URL)

El Vallès –Oriental i Oc-cidental– , amb els seus 1.300.000 ha-bitants, la seva xar-xa de ciutats i la seva participació cabdal en l’economia catalana i de tot l’estat, es confi-

gura com una comarca, amb una unitat ge-ogràfica ben evident, i una gran potència demogràfica i productiva a la vegada, que junt amb les comarques de Barcelona i el seu entorn, configura una clara realitat me-tropolitana. En la seva estructura producti-va hi son presents, de forma destacada, tots els sectors, que representen gairebé el 29% de l’ocupació industrial del país.

Aquesta realitat, que combina activitat productiva i espai natural, és d’una im-portància evident per al present i el futur del país però, malauradament, no ha anat acompanyada, ni de lluny, de la planifica-ció i inversió pública corresponents, fet que ha resultat en una precària dotació d’infraestructures que dificulten la mo-bilitat, la qualitat de vida de les persones i l’eficiència de les empreses. Tot plegat entorpeix significativament la gran apor-tació al progrés del país que fa la nostra comarca i la relega a una permanent con-dició de perifèria matropolitana.

Conscients de tot això, les patronals va-llesanes, junt amb l’associació Via Vallès,

constitueixen la plataforma FEM Vallès, que vol presentar una veu potent i uni-ficada a l’hora de posar en consideració tots aquests aspectes territorials.

És particularment important i motiva-dor veure com Sant Cugat Empresari-al, i ben aviat altres organitacions em-presarials vallesanes, ha manifestat la seva identificació amb aquests plante-jaments fundacionals perquè, de fet, compartim territori, preocupacions i motivacions.

La unitat d’acció, per sobre d’interessos locals, es posa de manifest com a tret innovador molt valorat per tothom.

JOAN SABORIDOPREsidENT dE ViA VALLès

UN PRoJECTE PER PoTENCiAR EL TERRiToRi

33ROTONDAB30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

problema a tenir en compte és el dèficit públic i la culpa d’ aquest dèficit es tras-llada als ciutadans fent-nos responsables del problema. Les solucions que s’oferei-xen només persegueixen reduir el dèficit, cosa que provoca més atur, menys aten-ció mèdica, menys educació, menys fei-na, menys consum i, en definitiva, més pobresa.

La pregunta és: per què s’han desterrat per sempre més les polítiques keynesia-nes? Per què John Maynard Keynes ja no existeix en les escoles de negocis, ni a les Facultats d’ Economia? Ningú vol ser key-nesià, està clar. Segurament a causa que Keynes incrementava el paper de l’Estat

A quasi quatre anys de l’esclat de la crisi econòmica que ens afecta –perfectament evitable segons un Informe del Con-

grés nord-americà– les polítiques anti-crisi aplicades s’estan demostrant per-fectament inútils. Del que es deriva de les nombroses reunions de Brusseles, l’ únic

i li donava un protagonisme destacat, fet que no agrada a segons qui.

Al llarg dels darrers 25 anys hem estat vi-vint sota una ferotge dictadura del mer-cat.Tret d’alguna veu aïllada, com la de Paul Krugman, pocs economistes han go-sat esgrimir teories keynesianes. El pro-blema és que davant de xifres tan eleva-des d’atur com les que estem patint, la in-tervenció de l’Estat és imprescindible. Tan imprescindible com determinar la responsabilitat dels que han causat aquest autèntic crim contra la humani-tat, com el defineixen sense dubtes les professores d’ Economia Lourdes Bene-ria i Carme Sarasúa.

Ningú vol ser keynesià, segurament a causa que Keynes incrementava el paper de l’Estat i li donava un protagonisme destacat que no agrada a segons qui.

CARMEN S. LARRABuRudiRECToRA EdiToRiAL

KEYNEs, ToRNA, si Us PLAU

FINESTRA OBERTA

http://ceppl.catpl.orgdiRECToRi d’EMPREsEs i PRoGRAMARi LLiUREAquesta pàgina ofereix un llistat deta-llat d’aplicacions de programari lliure pensades per resoldre les necessitats de les empreses. La pàgina té la garan-tia de l’Associació Catalana d’Empre-ses per al Programari Lliure i entra dins el pla PiMEsTiC.cat

www.fobsic.comCALCULAR L’iMPACTE dE LA PREsèNCiA ViRTUALLes empreses cada vegada cuiden més la seva presència a la xarxa, però també hi ha qui es manté escèptic so-bre l’impacte de l’ús de les TiC. fobsic du a terme estudis monogràfics sobre aquest impacte centrant-se en territo-ris del país i en sectors.

www.readwriteweb.esRECURsos PER sEGUiR LEs TENdèNCiEs wEbCreada a finals del 2009, aquesta pàgi-na s’ha convertit en una referència per seguir l’actualitat en l’àmbit de les TiC i el social media. No només es tracta d’un servei de notícies, sinó que és un portal on es poden seguir les tendènci-es web per evitar quedar-se endarrerit.

http://miguelarino.comLA iMPoRTàNCiA dE LA PREsA dE dECisioNsLa popularitat dels blocs ha apro-pat l’opinió dels experts. Miguel Ángel Ariño és el director del departament d’Anàlisi de decisions d’iEsE, i des del seu racó virtual analitza, valora i acon-sella sobre les diferents estratègies en la presa de decisions.

DAFODEbiLiTATs AMENACEs FoRTALEsEs OPoRTUNiTATs...

DAFOALBERT RAMÍREZ fUNdAdoR d’AdiCT-AR

D. No hi ha gaires empreses de distribució al Vallès, tot i ser un punt logístic i de comunicacions important. A. El món de les tecnologies. Cada cop és més senzill crear o muntar una nova botiga o supermercat que funcioni com a centre logístic i centralitzar les vendes a través d’una web. F. sense dubte, les telecomunicacions i la brutal força de la universitat al Vallès, que està ben compensada. O. Justament, vincular empresa i universitat per tirar endavant projectes que aportin un valor real al consumidor.

ALBERT vENTuRAdiRECToR GENERAL d’iMC ToYs

D. La debilitat més gran que tenim és que, malgrat que som l’empresa amb capital espanyol més gran del nostre sector, tenim la necessitat de fer-nos encara molt més grans per poder competir en el mercat internacional. A. Aquest mateix factor representa per a nosaltres la més gran amenaça també. F. La velocitat en la presa de decisions, clau en el nostre sector, i el pes dels mercats exteriors en el nostre volum total de vendes, que representa

més d’un 70% dels nostres resultats. O. El potencial que encara tenim en els mercats exteriors és brutal. També tenim una gran oportunitat en la millora de la nostra capacitat d’innovar, ja que encara estem lluny del que podríem fer.

CARME TORT AdMiNisTRAdoRA d’EURo-sAiME

D. La principal debilitat del Vallès és la seva proximitat amb l’àrea metropolitana de barcelona, que té més potencial quant a població i recursos, i té la capitalitat. Això fa que, sovint, les institucions i els mercats s’oblidin del que hi ha al voltant. A. A més de la persistència del nou escenari econòmic global, la principal amenaça per al Vallès seria quedar aïllat en termes d’infraestructures. Avui dia, seguim trigant el mateix per arribar al port i l’aeroport de barcelona que fa 30 anys. F. La fortalesa del territori és en el caràcter industrial que ha tingut durant els dos últims segles. El Vallès ha estat, i segueix sent, terra de comerciants, i ja ha passat per dificultats més grans de les que podem tenir avui dia i sempre se n’ha sortit. O. Les oportunitats passen per saber aprofitar el que té de bo estar a l’ombra del territori de l’àrea metropolitana. Això obre les portes al comerç internacional i s’ha de saber com treure’n profit. Per a un xinès o un argentí, que compren a milers de quilòmetres, no hi ha diferència entre comprar a Terrassa o barcelona.

34 gAS A FONS B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

Especial Premis Cambra de Terrassa

ELS MERCATS EXTERIORS COM A vIA DE CREIXEMENT

1 ///

El context econòmic des-concerta des de fa gaire-bé tres anys els empresa-ris i els consumidors, però també els grans gurus de l’economia, que no encer-

ten amb les previsions ni troben la tecla per reactivar el consum i l’activitat eco-nòmica. Malgrat els passos fets en fals i la formulació de solucions ineficients per sortir endavant, tots els implicats coinci-deixen en una anàlisi: la internacionalit-zació és la via per garantir un creixement sostingut i per aconseguir un avantatge competitiu que permeti esquivar els pit-jors efectes de la crisi. Conscient de la im-portància d’aquest missatge, la Cambra de Terrassa ha centrat la celebració del seu 125è aniversari en un dos actes dirigits en aquest sentit; la concessió dels pre-uats premis Cambra 2011 i, sobretot, la ce-lebració d’una missió inversa destinada a establir contactes amb quatre mercats en creixement.

“El mercat internacional és la sortida a la qual totes les empreses s’han d’acollir”. Amb aquesta contundència s’expressa el responsable de Comerç Internacional de la institució, Josep Maria Armengou, que considera que, atès l’esgotament psicolò-gic i financer del mercat espanyol, cal bus-car recursos a l’exterior. Armengou, però, reclama l’elaboració d’un pla d’acció previ a la sortida. “Les companyies han de bus-car mercats en creixement i on hi hagi un interès pel producte ofert; sense aquestes premisses, les inversions poden arribar a tenir més perjudicis que no pas benefi-cis”. El representant de la Cambra assegu-ra que si a aquests ingredients s’hi uneix la “diversificació del risc”, del procés d’in-ternacionalització només poden sortir avantatges. Segons argumenta, “els mer-cats no sempre estan creixent, però si s’és en molts alhora, és difícil que tots s’es-tanquin en el mateix moment i t’assegu-ra que la teva facturació no depengui d’un sol mercat”.

apRopaR ELS MERcatS

Armengou sosté que, si abans el percen-tatge habitual i acceptable de factura-ció a l’exterior se situava entorn del 20%, ara “el que és recomanable és estar so-bre el 50 o el 60%”. Avui, ja són moltes les empreses que es mouen en aquests per-centatges, i els suposa un gran avantatge competitiu i una sortida de les dificultats econòmiques imperants, ja que “són els beneficis en mercats internacionals els que pugen i els que donen opcions de créi-xer a nivell empresarial”.

Però no totes les empreses tenen els re-cursos o el personal necessari per inaugu-rar un departament internacional. Un dels treballs en els últims anys tant de la Cam-bra de Terrassa com d’altres patronals i institucions empresarials ha estat facili-tar el contacte amb l’exterior a les com-panyies del territori. Una de les principals

L’AVANTATGE CoMPETiTiU EMPREsARiAL AVUi diA Té NoM i CoGNoM: EsTRATèGiA EN iNTERNACioNALiTZACió. EL PEs dE L’oMNiPREsENT CRisi hA EsTAT MENoR PER ALs qUE TENiEN UN PEU EN ALTREs MERCATsTEXT: VIctoR SoLVaS /// FOTOS: DaVID FERNÁNDEZ

35gAS A FONSB30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

estratègies per aconseguir-ho en els dar-rers anys ha estat organitzar missions co-mercials, en què les empreses inscrites tenen l’opció de viatjar a països en crei-xement i on els seus productes poden ser d’interès i establir-hi contactes comer-cials. “Europa és un mercat molt madur, en què es requereixen preus molt alts; les oportunitats avui són a Àsia, l’Orient Mit-jà i Àfrica”.

La Cambra de Terrassa ha anat un pas més enllà en aquest treball per aproximar mercats, i l’última setmana de maig va or-ganitzar una missió inversa, en què al vol-tant de 100 empreses del territori van po-der establir relacions comercials amb 37 companyies provinents de quatre mer-cats diferents, en el que va ser un dels ac-tes marcats en el calendari de celebraci-ons del 125è aniversari de la institució. En concret, es van reunir empresaris dels Es-tats Units (sector agroalimentari), Egipte (il·luminació), el Marroc (energies reno-vables i medi ambient) i Turquia (material elèctric). “Es tracta d’empreses contras-tades, que han vingut en qualitat de com-pradors i no de venedors, amb la intenció de postular-se com a possibles proveïdors dels productes fabricats aquí”, explica Ar-mengou.

Aquesta ha estat la missió inversa més gran organitzada per la Cambra de Ter-rassa des que el 2006 les va començar a promoure, i ha generat poc menys de 500 contactes de negoci. Amb aquesta inici-ativa, l’aposta de la institució per aquest acte en el seu 125è aniversari reforça la seva voluntat de fomentar la internacio-nalització entre les empreses que enca-ra no s’hi han llançat o les que estan en fase embrionària. Però en aquest aniver-sari, la Cambra també ha reconegut les companyies amb una trajectòria exem-plificant en la internacionalització, i en molts altres àmbits, a través dels presti-giosos Premis Cambra. Com a curiositat, cal apuntar que, per segon any consecu-tiu, les dues empreses guardonades amb el premi a la Internacionalització tenen la seu a Rubí.

FRagÀNcIES aRREU DEL MÓN

El cas d’Eurofragance és poc menys que el cas modèlic i de difícil rèplica. Fundada el 1990, l’empresa va entreveure les oportu-nitats obertes a l’exterior des del moment del seu naixement. En només quatre anys, la companyia ja venia el 30% de la seva producció en mercats com els del Marroc, Santo Domingo, Egipte o Portugal. L’expe-riència no ha fet més que accentuar l’actu-ació expansiva d’Eurofragance, que ha fet el gran salt en aquesta última dècada. Avui en dia, les exportacions ja representen més del 80% de les seves vendes. En aquest temps, l’empresa s’ha convertit en una re-ferència en països llunyans com l’Argenti-na, Ghana o Israel. Però el gran salt, reco-negut pel jurat dels Premis Cambra 2011, s’ha produït amb la consolidació d’Euro-

fragance al mercat asiàtic, la terra prome-sa i encara per descobrir pel mercat occi-dental. En l’actualitat, Àsia és el territori on Eurofragance té més implantació, gràcies a la seva presència en països com la Xina, Vi-etnam, Myanmar, Corea o Singapur, entre d’altres, i representa pràcticament el 70% de la facturació de l’empresa.

El conseller delegat de l’empresa, Santiago Sabatés, qualifica com a “honor” el guardó de la Cambra, i remarca l’esforç que l’em-presa ha fet en els últims tres anys per pas-sar de ser “exportadors a ser internaciona-litzadors” a partir de l’obertura de filials. Ja consolidats en mercats de primer ordre com la Xina o l’Índia, Eurofragance prepa-ra l’obertura d’una nova filial al Brasil, on “existeix un mercat ja emergit, amb unes despeses altes, però també una projecció molt forta”, considera Sabatés. El directiu remarca “l’avantatge competitiu” que ha suposat estar ben situats als mercats exte-riors des de molt abans de l’inici de la re-cessió. “La crisi la vam notar tres mesos, però després hem crescut molt, un 46% el 2010”, assenyala Sabatés.

EMpRESa cENtENÀRIa

La mateixa tesi sosté el director general de Brugarolas, Luis Alberto Brugarolas, l’al-tre empresa premiada per la Cambra en

l’àmbit de la internacionalització . El direc-tiu d’aquesta empresa de 126 anys d’his-tòria considera “una sort haver comen-çat a treballar els mercats exteriors fa 25 anys, perquè el mercat intern ara mateix ha quedat aturat”. Brugarolas qualifica de “sorpresa” el guardó i afirma que “sempre és agradable el reconeixement al treball fet, i encara més en un any tan assenyalat per a la Cambra”.

Les vendes a l’exterior suposen en l’actua-litat un 35% del total de la facturació de l’empresa rubinenca, tot i que en aquesta relació no apareixen els comptes de les dues filials de Brugarolas a Itàlia i França. La companyia és present en pràcticament tots els mercats industrials, “excepte els Estats Units i Rússia”, puntualitza Bruga-rolas. Com en molts altres casos, Brugaro-las ha notat el ràpid creixement de les economies emergents. El seu director ge-neral destaca que la Xina s’ha convertit en el seu principal mercat “en només cinc anys. Segons explica, l’empresa és pre-sent en tot tipus d’indústria del país asià-tic, “des de la mineria fins als fabricants de cotxes”. Els plans de futur de l’empresa passen per potenciar aquests mercats i completar el mapamundi situant el pri-mer peu als Estats Units, “ja sigui a través de distribuïdors o de filials”.

1 -2 /// apoSta pER acoStaR MERcatS La missió inversa multipaís organitzada per la Cambra va ser un èxit de participació i una oportunitat per trobar clients en mercats com el nord-americà

/// DAVID FERnÁnDEZ

3 /// JoSEp MaRIa aRMENgoU El responsable de Comerç Internacional de la Cambra assegura que és primordial tenir un 50% de la facturació provinent de l’exportació

4 /// EMpRESES MoDèLIQUES Eurofragance i Brugarolas han estat reconegudes pel seu treball en la internacionalització pel jurat dels premis Cambra. En imatge, el conseller delegat d’Eurofragance, Santiago Sabatés

5 /// JURat DELS pREMIS Imatge del jurat dels premis Cambra, encapçalat pel secretari general d’Empresa, Enric Colet

/// CEDIDES

SEGONS ARMENGOU, RESpONSAblE dE COMERç INtERNACIONAl dE lA CAMbRA, “SÓN ElS bENEFICIS EN MERCAtS INtERNACIONAlS ElS QUE pUGEN I dONEN OpCIONS dE CRÉIXER”SANtIAGO SAbAtÉS, d’EUROFRAGANCE, EXplICA QUE “l’EMpRESA VA NOtAR lA CRISI tRES MESOS, dESpRÉS HEM CRESCUt MOlt GRÀCIES Al MERCAt EXtERIOR”lUIS AlbERtO bRUGAROlAS dEStACA El RÀpId CREIXEMENt dE lA XINA, “QUE S’HA CONVERtIt EN El pRINCIpAl ClIENt dE lA COMpANYIA EN NOMÉS CINC ANYS”

2 ///

3 /// 4 ///

5 ///

36 gAS A FONS B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

ENTREgA DE PREMIS

L’acte d’entrega comptarà amb la presència del molt honorable president de la Generalitat, Artur Mas.

ACTE: Premis Cambra de Terrassa

DATA: 20 de juny

CIuTAT: Terrassa

ADREçA: blasco de Garay, 29-49

hORA: 20 h

A LA RESPONSABILITAT SOCIAL AJuDES TèCNIquES BACh sant Martí, 20 · sant Cugat

instal·lada a sant Cu-gat, bach es dedica al disseny i fabricació de bicicletes per a perso-nes discapacitades. El guardó premia l’empre-sa pel desenvolupament i producció d’una bi-cicleta que es fa servir amb els braços i que es connecta a la cadira de rodes de l’usua-ri. Aquesta conversió de la cadira de rodes en un tricicle permet augmentar la mobilitat dels seus usuaris.

A LA MILLOR INICIATIvA COMERCIAL SANMy Carretera de Castellar, km 19,5 · Terrassa

Aquesta companyia terrassenca dedicada a la fabricació de begu-des refrescants sense alcohol, ha estat reco-neguda pel jurat dels premis per la seva flexi-bilitat, quantitat i varietat de productes dispo-nibles en el seu catàleg. La seva àmplia oferta l’ha situat com una de les plantes embotella-dores independents a Catalunya amb capaci-tat per vendre al distribuïdor.

A LA MILLOR INICIATIvA COMERCIALSERAFÍ INDÚSTRIA gRÀFICA PuBL. Apol·lo, 107 · Terrassa

Amb seu a Terrassa, l’empresa serafí indús-tria Gràfica Publicità-ria està especialitzada en la confecció de pro-ductes publicitaris amb acabats especials. Amb més de 45 anys d’his-tòria, els premis Cambra 2011 reconeixen la seva consolidació en el sector, que es va culmi-nar l’any 2009 amb la inauguració de les no-ves instal·lacions de l’empresa a la cocapital del Vallès occidental.

A LA FORMACIó I EL CONEIXEMENT RuBINuM Avinguda Llana, 123 · Terrassa

L’empresa de Rubí de-dicada a la producció i distribució de produc-tes naturals per a l’ali-mentació animal ha es-tat reconeguda amb un dels premis Cambra 2011 per l’aplicació d’un pla de formació de caràcter anual fet pels 11 treballadors que formen part de la plantilla, amb una durada de 533 hores destinades a la formació, distribuïdes en un total de 34 cursos.

A LA FORMACIó I EL CONEIXEMENT TELSTAR TEChNOLOgIES Passatge Bastard, 1 · Terrassa

L’empresa terrassen-ca Telstar treballa amb el disseny, la fabrica-ció i la comercialitza-ció d’equips d’alta tec-nologia per a la indústria i, especialment, per al sector de la salut. Els Premis Cambra 2011 re-coneixen el disseny i l’aplicació d’un pla de for-mació anual dirigit a 236 treballadors de la companyia de Terrassa, amb un total de 6.853 hores de formació distribuïdes en 220 cursos.

A L’IMPuLS DE LA RECERCA LEITAT TEChNOLOgICAL CENTER Passeig 22 de Juliol, 218 · Terrassa

L’entitat terrassenca ha esdevingut una refe-rència en la recerca, el desenvolupament i la innovació industrial du-rant els últims anys. El jurat dels premis Cambra 2011 ha reconegut el treball fet i la seva clara voluntat d’adaptació als nous temps per transformar els reptes tec-nològics en productes amb un valor econòmic i social aplicable i que tenen visibilitat en l’acti-vitat empresarial del territori.

PREMI A LA INTERNACIONALITZACIó BRugAROLAS, S.A.Camí de la Riera, 36-44 · Rubí

PREMI A LA INTERNACIONALITZACIó EuROFRAgANCEPlaça de la Verneda, 11 · Rubí

L’empresa rubinenca, dedicada a la fa-bricació i comercialització de lubri-cants industrials, ha estat reconeguda per la seva trajectòria centenària i la seva aposta per la internacionalització, que l’ha portat a aconseguir un creixement sostingut, especialment en els darrers dos anys. El jurat dels Premis Cambra 2011 ha posat l’accent en la feina feta en el mercat asià-tic, on brugarolas s’ha consolidat com una companyia de referència en el seu sector en aquest últims dos cursos.

dedicada a la producció i venda de fra-gàncies i aromes, aquesta empresa de Rubí opera al mercat exteriora tra-vés de 4 filials internacionals i l’expor-tació representa el 85% de la seva producció. El jurat dels premi Cam-bra 2011 ha volgut reconèixer el seu lideratge en el sector i també l’incre-ment d’exportacions acumulades que l’empresa ha aconseguit en els últims dos anys.

A L’IMPuLS DE LA RECERCA DELTALABPlaça Verneda, 1 · Rubí

Empresa dedicada a la fabricació i comercialit-zació de material plàs-tic d’higiene i seguretat hospitalària per a labo-ratoris i indústries far-macèutiques, agroalimentàries i químiques. deltalab ha estat guardonada per apostar per la innovació com a principal estratègia de l’em-presa des dels seus inicis, amb una contrasta-da trajectòria aplicant polítiques d’innovació i qualitat.

A LA RESPONSABILITAT SOCIAL INTEgRACIONES DIgITALES gOLDPardo Bazán, 108 · Terrassa

Empresa dedicada a la informàtica, les teleco-municacions i les noves tecnologies. ha estat guardonada per l’apos-ta proactiva que ha fet per l’atracció de talents, amb un pla específic de motivació a l’equip humà, que ofereix se-guretat, comoditat, conciliació laboral-famili-ar i satisfacció personal per la tasca realitza-da, amb un estalvi considerable de costos i re-cursos.

INTEGRACIONESDIGITALES GOLD

37gAS A FONSB30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

Els Premis Cambra s’han convertit en una referència en l’àmbit empresarial. El president del seu jurat, Jordi Amat, reflexiona sobre la importància de reconèixer la feina ben feta TExT: VIctoR SoLVaS /// foToGRAfiEs: cEDIDa

Jordi Amat /// Vicepresident de la Cambra i president del jurat dels Premis Cambra

rat multidisciplinari que pugui aportar la seva experiència i el seu punt de vista, que no té per què ser el mateix que el dels em-presaris.

Aquest és un any especial per a la Cambra. Com es reflectirà en la cerimònia d’entrega dels premis?La gala serà un dels actes principals de la commemoració, i l’aniversari hi serà molt present. Som la primera cambra de Cata-lunya, i el lliurament es farà només nou dies abans de la data oficial de la fundació, i estarà presidit pel molt honorable presi-dent de la Generalitat, Artur Mas.

Els premis són tota una referència. Com s’aconsegueix aquest estatus?De ben segur són els més importants de la demarcació. Diria que els Premis Cambra, i d’altres, són importants perquè motiven i reconeixen la bona feina de les empreses del territori, que són les que fan créixer el teixit productiu. És de justícia que es reco-negui qui ha fet els deures.

Les categories són susceptibles de canviar en els propers anys?Fa poc vam introduir el premi a la Respon-sabilitat Social Corporativa. Tot plegat de-pèn de l’evolució. Nosaltres estem oberts als moviments i les inventives empresa-rials que es poden produir en els propers anys.

Ens pot avançar els premiats en Iniciativa Empresarial, Empresa de Nova Creació i Lideratge? Encara no els sabem, però seguirem en la mateixa línia. L’any passat l’empresa reconeguda en Nova Creació va ser Adict-AR, i ara mateix estan tenint uns resultats fantàstics.

superar aquestes circumstàncies és la in-ternacionalització.

quines són les qualitats de les empreses seleccionades en aquesta categoria?Brugarolas està present en 40 països i ha fet una aposta ja consolidada pel mercat asiàtic, amb un creixement ràpid i sostin-gut en els últims dos anys. Per la seva ban-da, Eurofragance lidera mes rere mes el rànquing d’exportació i s’ha fet un forat molt important en el seu sector i en molt poc temps.

és casual que els últims quatre premiats en Internacionalització siguin de Rubí?La ciutat té una forta tradició industrial, amb deu polígons i molt potencial, però això no treu que també es fa una gran fei-na en empreses de Terrassa, Castellbisbal i altres ciutats. Per ser justos, el nivell de les vint empreses preseleccionades era alt i més que suficient per obtenir el premi.

En el jurat han participat representants de l’àmbit públic, com el secretari d’Empresa de la generalitat, el Sr. Enric Colet. quina ha estat la seva participació?Tots els membres del jurat han estat molt actius. El Sr. Colet n’ha estat copresi-dent. L’objectiu d’introduir representants d’Ajuntaments i periodistes és crear un ju-

cia a l’atenció a les persones, les condici-ons laborals i l’aplicació de processos pro-ductius sostenibles per donar el premi a la Responsabilitat Social, i ens fixem més en l’existència de plans de formació cohe-rents amb l’estratègia empresarial per de-cidir els premiats en Formació.

Les empreses estan fent un important esforç en internacionalització. què prioritzen en aquesta categoria?Ens fixem molt en l’obertura de nous mer-cats, l’augment significatiu de les exporta-cions d’un any a l’altre i la inserció de nous productes a l’exterior, ja sigui a través de clients distribuïdors o de filials. Estem en anys de grans tensions econòmiques en l’àmbit nacional, i el puntal principal per

U n dels moments àlgids de cada curs en l’àmbit em-presarial és la cerimònia d’entrega dels Premis Cam-bra, i aquest any amb un al·licient més, com és la

celebració del 125è aniversari de la institu-ció. Serveixen com a mostra de la vàlua del guardó les 40 empreses que s’han posicio-nat per ser premiades. Al final, només deu d’elles seran reconegudes, tot i l’alt nivell que el jurat reconeix entre els candidats.

En una selecció tan àmplia, quins són els criteris aplicats?Evidentment, establim diverses varia-bles a partir de les cinc categories. Així, per exemple, donem molta importàn-

s’ha creat un jurat multidisciplinari perquè representants públics i periodistes puguin aportar la seva experiència al punt de vista empresarial Estem oberts a les inventives dels empresaris per introduir canvis en les categories de cara als propers anys

és de justícia que els premis reconeguin tots aquells que han fet els deures

38 gPS /// UNiVERsiTATs B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

Esade, cinquena escola del món en programes ‘custom’

L’ esperat rànquing anual de progra-mes per a directius del Financial Ti-

mes torna a situar l’escola de negocis Esade entre les millors institucions en executive education. El diari econòmic col·loca Esa-de com a setena millor escola de negocis en aquesta categoria, i com a cinquena millor institució en programes custom, o a mesu-ra, per a directius. Els resultats són espe-cialment positius, ja que suposa renovar el prestigi dels programes d’executive educa-tion de l’escola tot i la creixent competèn-cia de les noves escoles de negocis nascu-des a països emergents.

Segons el degà d’Esade, Alfons Sauquet, els resultats obtinguts al rànquing del Finan-cial Times són “un reconeixement al tre-ball que fa l’escola per adaptar-se a les ne-cessitats de les empreses, amb programes cada vegada més personalitzats i més fle-xibles”. Sauquet valora especialment la ob-tenció de bons resultats en executive edu-cation, ja que considera que “es tracta d’una activitat central en una escola de negocis, perquè és l’àrea on la transferència de co-neixements té un impacte més immediat per a les empreses”.

vALORACIó DE LES EMPRESES. Entre els paràmetres analitzats per elaborar la llista destaca la valoració que els mateixos parti-cipants fan dels programes. En aquest apar-tat, Esade destaca en la valoració que els seus alumnes fan de la metodologia aplica-da als cursos dirigits a millorar resultats empresarials, com l’Advanced Manage-ment Program i el Program for Manage-ment Development, i en el seguiment que l’escola de negocis fa una vegada ha acabat el programa per assegurar l’aplicació efec-tiva de les pràctiques en els llocs de treball.

/// V. S.

Alfons Sauquet, degà d’Esade /// CEDIDA

ESADE /// sANT CUGAT

Terrassa s’incorpora al circuit d’intercanvi europeu

terrassa ha ingressat al projecte Euro-campus de l’Euroregió Pirineus-Medi-

terrani, que pretén reforçar els llaços entre els territoris membres de l’euroregió mit-jançant el foment de la mobilitat d’estudi-ants, docents i investigadors. El cas de Ter-rassa esdevé únic, ja que la iniciativa està pensada per a universitats i no per a ciu-tats. La secretaria general de l’Euroregió ha acceptat la proposta terrassenca gràcies al potencial del seu campus urbà.

L’Euroregió Pirineus-Mediterrani va inici-ar el seu camí l’any 2004, com a iniciati-va de cooperació política entre les comu-nitats autònomes de Catalunya, Balears i Aragó i les regions franceses de Midi-Py-rénées i Languedoc-Rousillon, amb l’objec-tiu de crear una zona de desenvolupament al nord-oest del Mediterrani basat en la in-novació i la integració social i econòmica del territori.

L’entrada de Terrassa a l’Eurocampus ar-riba en el moment en què el projecte co-mença a prendre forma, gràcies a inicia-tives com la construcció d’una plataforma digital que ha de servir com a eina d’inter-

canvi i comunicació entre el més de mig milió d’alumnes i milers de professors que conformen la comunitat universitària dels territoris membres.

CENTRE DE CONEIXEMENT. Terrassa s’ha consolidat com la segona ciutat università-ria de Catalunya, amb cinc institucions pre-sents, nou escoles universitàries i un hospi-tal universitari, entre d’altres instal·lacions. Actualment acull 164 titulacions, moltes d’elles exclusives a la ciutat, i que cobreixen sectors com el cinema, les telecomunicaci-ons o les enginyeries. /// REDACCIó

Facultat de la uPC a Terrassa /// CEDIDA

EuROCAMPuS /// TERRAssA

La uPC estrenarà un postgrau pioner en vehicles elèctrics La Universitat ha arribat a un acord amb diverses empreses que hi col·laboren

uPC /// TERRAssA

La Universitat Politècnica de Catalunya oferirà, a partir del curs 2011-2012, un

postgrau en vehicles elèctrics i altres tec-nologies de propulsió aplicades a l’auto-moció amb l’objectiu de donar resposta a una demanda d’un sector en creixement. Els curs estarà dirigit pels professors del departament d’Enginyeria Mecànica de la UPC Francisco Liesa i David Cabellos, i se-ran els primers estudis adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior que es facin a l’estat sobre aquesta matèria. A més, el nou postgrau ve avalat per la benedicció d’empreses capdavanteres que s’hi impli-caran, com Seat, Nissan, Honda o la com-panyia de desenvolupament de tecnolo-gia d’eficiència energètica de Viladeca-valls, Circutor. DEMANDA CREIXENT. Aquesta iniciativa pionera de la UPC cobrirà un total de 375 hores lectives, que començaran a l’octu-bre i tindran una matrícula inicial ober-

ta a un ventall d’entre 20 i 30 alumnes. Els curs va dirigit a professionals del sec-tor, enginyers de disseny, laboratoris i en-titats públiques amb vincles amb l’àmbit de la tecnologia.

La universitat espera una bona resposta a aquest postgrau atesa la creixent deman-da de cotxes propulsats per energies sos-tenibles. Les mateixes previsions del Mi-

El Ministeri d’Indústria calcula que, el 2020, circularan uns 200.000 vehicles elèctrics /// CEDIDA

nisteri d’Indústria indiquen que, el 2020, circularan uns 200.000 vehicles elèctrics o híbrids. Aquest canvi suposarà una ne-cessària adaptació de les infraestructures, però també dels perfils professionals exis-tents. El nou postgrau pretén respondre a aquest segon condicionant formant treba-lladors amb les competències per desen-volupar, fabricar i implantar els nous mo-dels. /// V.S.

L’ETSEIAT acull la presentació dels prestigiosos Premis galileu

E ls Premis Galileu, que convoquen les millors idees innovadores en l’aplica-

ció d’utilitats via satèl·lit, i que s’emmar-quen en el Concurs Europeu de Navegació per Satèl·lit (ESNC), tindrà per primera ve-gada representació catalana. L’Escola d’En-ginyeria Industrial i Aeronàutica de Terras-sa va acollir la presentació de la convocatò-ria, organitzada per l’Aerospace Reseach Technology Center de Catalunya (CTAE). La institució aportarà els 10.000 euros que s’endurà el primer classificat, a més d’un any d’incubació de la idea i 15 dies de coa-ching. La convocatòria s’obrirà el 31 de juny, data a partir de la qual es podran enviar els projectes, i a l’octubre se’n donaran a conèi-xer els resultats. Els Premis Galileu van co-mençar el 2004, amb tres regions partici-pants, i l’any passat ja va reunir 23 territo-ris i més de 500 participants. El prestigi del guardó ve donat pels nombrosos casos d’èxit aconseguits en la seva breu història, com és el cas del projecte Vulog, guanyador del 2004 i que des del 2007 ja aplica el seu innovador sistema de compartir cotxes a la ciutat d’Antibes. /// REDACCIó

ETSEIAT /// TERRAssA

Pep Guardiola Client de Banc Sabadell

“Estar satisfet. Símptoma que cal

superar-se”César Carral Client de Banc Sabadell

Reuneix-te amb els nostres gestors, truca’ns al 902 323 000 o entra a bancsabadell.comNou Compte Expansió Ara amb més avantatges

El banc de les millors empreses. I el teu.

Pep Guardiola Client de Banc Sabadell

“Estar satisfet. Símptoma que cal

superar-se”César Carral Client de Banc Sabadell

Reuneix-te amb els nostres gestors, truca’ns al 902 323 000 o entra a bancsabadell.comNou Compte Expansió Ara amb més avantatges

El banc de les millors empreses. I el teu.

40 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

ÀREA DE DESCANSRRhh /// oratòria

La comunicació és l’estratègia bàsica per transmetre un missatge i resulta clau en el món empresarial. Però, es pot aprendre a ser un bon comunicador? Potser l’oratòria no és un art reservat als clàssics grecs... PER: VIctoR SoLVaS

ora(tòria) et labora

L’antiga Grècia va ser el niu de naixement dels que encara avui es conside-ren els grans mestres de l’oratòria, però fins i tot entre els els filòsofs més

grans de la història hi ha divergències. Sò-crates defensava que la disciplina dona-va “llum a la veritat”, gràcies a la pregun-ta-resposta, mentre que Plató es va cen-trar més en els aspectes ètics i morals que havia de conservar tot gran orador, i Aris-tòril relativitzava la importància de la veri-tat defensant que un bon orador era aquell capaç de convèncer la resta amb el seu dis-curs. Potser aquest nivell de discussió no va resoldre el dilema sobre quina ha de ser la finalitat de la matèria, però sí que va marcar la importància que ja, per sempre més, tindria per als grans líders.

La importància històrica de saber co-municar-se és tan rellevant que fins i

tot el més gran profeta bíblic, Moisès, va ser rellevat del seu “càrrec” de porta-veu de l’altíssim fins que va resoldre els seus problemes de tartamudesa, amb in-tervenció divina inclosa. Potser el nivell d’exigència i responsabilitat dels empre-saris i directius no és tan alt però, sens dubte, la seva funció de frontman em-presarial els obliga, no només a dominar l’art de l’oratòria, sinó també a fer-ho en situacions molt diverses.

Però que sigui important no vol dir que es valori en consonància. El coordinador de la Unitat d’Assessorament Psicopeda-gògic de la Universitat Autònoma de Bar-celona (UAB), Gabriel Chancel, i el pro-fessor del curs “Parlar en públic” de la mateixa universitat, Daniel Tejedor, con-sideren que malgrat “la gran importàn-cia que la comunicació oral pública té en la formació de l’àmbit professional, en aquest país no es treballa tant com cal-

dria”. Chancel explica que per la multitud de relacions que establim en el nostre dia a dia “és vital ser capaç de transmetre idees i fer-se comprendre amb claredat, convicció i, fins i tot, persuasió”.

El pànic escènic és una de les grans pors per a les persones que s’han d’enfrontar a un discurs en públic. Tejedor considera que aquest “és un problema per a les per-sones que no han treballat les seves ha-bilitats comunicatives en el període que va dels 15 als 17 anys”. Segons el profes-sor, la manca d’entrenament provoca una resposta d’ansietat davant la novetat que afecta el 80% de la població i que pot im-pedir el desenvolupament de les aptituds necessàries per fer un bon discurs.

Hem de concloure que, si no hem tingut l’oportunitat d’entrenar les nostres ha-bilitats comunicatives durant la nostra adolescència, som un cas perdut per a

La funció de frontman dels empresaris els obliga a dominar l’art de l’oratòria en situacions diverses

41ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

l’oratòria? Chancel ho nega amb rotundi-tat: “per superar l’ansietat s’ha de repe-tir l’experiència fins a normalitzar i des-mitificar la situació; a partir d’aquí es pot millorar, fins al punt d’arribar a moure’ns amb més facilitat per l’escenari i tenir el control sobre l’exposició”.

aDaptaR-SE aL coNtEXt

L’agenda de l’empresari està farcida d’ac-tes molt diversos: reunions amb accio-nistes, trobades amb clients, festes em-presarials... Amb tanta varietat resulta impossible moure’s amb un discurs i una metodologia d’oratòria únics. L’ Assesso-ria d’Imatge i Comunicació Icompani, im-parteix cursos especialment dirigits per a empresaris, com la jornada sobre Es-pecialització en Oratòria i Comunicació Personal, que començaran aquest mes de juny. El seu administrador i propietari, Carles Sallés, destaca la importància de

1 /// UN MètoDE pER a caDa SItUacIÓELS CURSOS D’ORATò-RIA PREPAREn ELS EM-PRESARIS A EnFROn-TAR-SE A DIVERSES FOR-MES DE COMUnICACIó PúBLICA

2 /// EXpERtS EN coMUNI-cacIÓCARLES SALLéS éS EX-PERT En COMUnIACIó I DIRECTOR D’ICOMPAnI, DES D’On ORGAnITZEn CURSOS PER MILLORAR L’ORATòRIA DELS EM-PRESARIS I DIRECTIUS

3 /// gRaVacIÓ pER VEU-RE’S I MILLoRaRELS PROFESSORS DEL CURS “PARLAR En Pú-BLIC” DE LA UAB ASSE-GUREn QUE GRAVAR LES CLASSES RESULTA MOLT úTIL PER AnALITZAR LES InTERVEnCIOnS I MILLORAR En EL FUTUR

1 ///

“fer que el nostre missatge arribi a crear en l’auditori l’efecte emocional desitjat”.

Sallés considera que en els últims anys s’ha fet un pas endavant en la considera-ció de les habilitats comunicatives gràci-es a “la irrupció de la intel·ligència emo-cional i altres disciplines que ens han fet veure que la comunicació pot canviar les nostres vides i assolir els nostres objec-tius”. L’assessor insisteix en la importàn-cia de diferenciar el missatge segons el que es vulgui transmetre i el resultat es-perat, i il·lustra la diferència explicant que “no és el mateix fer una junta d’acci-onistes d’una multinacional que fer una roda de premsa després d’haver guanyat una Champions League”. I en què podem diferenciar el nostre discurs en contex-tos tan diferents? Sallés considera que condicionants com “el to de veu utilitzat en les intervencions, el llenguatge em-prat, la forma de vestir i l’espai físic esco-

llit” acaben sent determinants en l’èxit o el fracàs de l’emissió del missatge.

poSaDa EN pRÀctIca

Que els experts valorin en la justa mesu-ra les virtuts de l’oratòria és més que lò-gic, però no és tan clar que aquest missat-ge arribi al món empresarial. Álvaro Bultó és el mànager de la unitat de negoci Con-sulting del grup KLB, amb seu a Sant Cu-gat. Durant el 2010 va participar en el curs “Habilitats de Comunicació: Parlar en Pú-blic”, organitzat per Icompani, i assegu-ra que l’aprenentatge l’ha portat a “do-nar més importància al com es transmet el missatge, centrant l’atenció en la meva

persona i reduint el recolzament amb su-ports gràfics”. Bultó incideix en la “força i claredat i en la transmissió de lideratge” que suposa el domini de l’oratòria, i re-marca la “confiança i seguretat que apor-ta”, tot i que incideix en què “tot això no serveix de res si no hi ha un missatge real al darrere”. El directiu fins i tot va més en-llà, i assegura que “la capacitat per trans-metre una idea ajuda a comprendre el que es pretén i a reduir les possibilitats de conflicte” en l’ambient laboral.

Tot i aquests aspectes positius, és evident que l’espiral de treball en què estan immersos els directius i empresa-ris no és el més adequat per treballar i millorar amb constància les habilitats comunicatives. Així ho creu Bultó, que troba a faltar un espai per “analitzar els comunicats i identificar els errors i les coses ben fetes de cara al futur”. A canvi, la metodologia per millorar passa per l’assaig i error, “intentant estar atent als meus actes i observant els meus interlocutors per aprendre què fer i què no fer”. Un treball més constant del que va necessitar Moisès.

segons el professor de la UAb, daniel Tejedor, “la manca d’entrenament en comunicació causa ansietat en el 80% de la població”

“La capacitat per transmetre una idea ajuda a comprendre el que es pretén aconseguir i a reduir les possibilitats de conflicte”, assegura Álvaro bultó

42 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

Directori gastronòmic de la ‘B30’Amb l’objectiu d’oferir una guia de restaurants valle-sans de qualitat per a re-unions d’alt nivell, la B30 posa a disposició dels seus lectors els indrets més ex-clusius i curiosos de la co-marca i rodalia. La cuina de qualitat, en totes les seves especialitats, és requisit in-dispensable. Les condici-ons per treballar a gust a taula, també.

93 590 86 00 [email protected]

PÀRQUING

MENÚ

25 €

RESERVAT

5

TERRASSA

WI-FI

CENTRE CIUTAT

RECOMANAT MICHELIN

BA

RC

ELO

NA

CA

STELLA

R

CER

DA

Ny

OLA

SA

NT q

uIR

ZE

SA

BA

DELL

BA

RB

ER

À

BARCELONA

La VENta

Cuina de mercat a les altures. situat de camí al Ti-bidabo, la cuina inclou certes delícies per no deixar escapar, especialment les garotes gratinades.

Ubicació: plaça doctor Andreu, s/n, barcelona. Reserves: 93 212 64 55 / www.restaurantela-

venta.com / [email protected] Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21.00 a 23.30 h. Tancat els diumenges a la nit preu carta: 37-44 € Especialitat: cuina de mercat

40 €15-35

BARCELONA

tRaM tRaM

Isidre soler és el jove xef d’aquest restaurant de cuina d’altíssima qualitat i ambient immillo-rable situat al cor del barri de sarrià.

Ubicació: carrer Major de sarrià, 121, barcelona Reserves: 93 204 85 18 / www.tram-tram.com Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21 a 23.30 h. Tancat diumenges i dilluns preu carta: 50-60 € Menú executiu: 19 €

Especialitat: cuina d’autor

19 €4-16

BARBERÀ DEL vALLèS

caN EScaYoLa

En una masia del segle XIX, el restaurant Can Escayola ofereix un bon servei i un menjar ca-solà en un ambient rústic i agradable.

Ubicació: Can Escayola, s/n, barberà Reserves: 93 718 11 57 / www.canescayola.com /

[email protected] Horari: de 12.45 a 16 h cada migdia i els dissabtes, de 21 a 23 h

preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina catalana tradicional

15 €8-45

CASTELLAR DEL vALLèS

REStaURaNt gaRBÍ

Restaurant familiar amb més de 35 anys de ser-vei a Castellar. fundat l’any 1976, ofereix una cui-na tradicional de qualitat i un ambient sobri.

Ubicació: barcelona, 52, Castellar del Vallès Reserves: 93 714 65 57 / www.restaurantgarbi.

com / [email protected] Horari: de 13 a 15.30 h i de 21 a 22.30 h. diumenges i festius, tancat preu carta: 35-40 € Especialitat: catalana

CERDANyOLA

taSt & gUSt

El Tast & Gust és un racó primordial de Cerda-nyola. fundat l’any 2004 pel Joan Ramon fafila, destaca la seva carta de peixos i l’steak tartare.

Ubicació: sant Martí, 92, Cerdanyola Reserves: 93 591 00 00 / www.tastandgust.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns preu carta: 45-57 € Especialitat: cuina de mercat

25 €4-12

SANT quIRZE

LoSSUM

Cuina d’autor amb reserva prèvia. Una taula ocupa el petit restaurant dirigit pel xef Joan sala, dedicat a paladars sibarites per a trobades especials.

Ubicació: barcelona, 94, sant quirze Reserves: 93 721 12 76 / www.lossum.com / [email protected] Horari: segons petició de reserves preus menús degustació: 45/65/85 €

Especialitat: cuina d’autor tradicional catalana

SABADELL

EL NoU DE La BoRRIaNa

Restaurant càlid en un entorn acollidor i sobri, en què es prioritza la cuina de temporada i el producte fresc també en el menú de migdia.

Ubicació: carrer de la borriana, 9, sabadell Reserves: 93 745 97 49 Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 23 h. Tancat diumenges i dilluns preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina mediterrània

14 €4-60

RESTAuRANTS DE NEgOCIS

Cuina de temporada al peu de Montserrat El Cingle reinterpreta la cuina tradicional centrant l’experiència en els productes del moment

L’entorn de Montserrat és un valor afe-git a tot el que ofereix el restaurant

El Cingle. Un projecte personal de la xef, Montse Estruch, que s’ha proposat rein-terpretar la cuina tradicional que en els seus orígens oferia aquest restaurant fa-miliar per proporcionar una experiència sensorial als comensals. Amb una filosofia basada en la cuina tre-ballada a partir de productes de primera qualitat, el local assegura als seus clients la descoberta dels productes de la tempo-rada, amb una renovació constant de les seves propostes per aportar dinamisme

a la carta i noves sensacions. Entre set-mana, el restaurant prepara una propos-ta executiva, en què podran trobar plats únics, com l’amanida amb productes del conreu del restaurant o el cridaner bombó de xai amb salsa de xocolata negra. I per acompanyar plats amb aquest grau de detallisme, no pot faltar una carta de vins adient. Més enllà de recomanar una variant concreta, el millor garant de quali-tat que presenta El Cingle és el premi Car-taví 2009, que reconeix la carta de vins del restaurant com la millor de tots els locals de Catalunya. /// VICTOR SOLVAS

/// 1

2 ///

Ubicació: Plaça Major, s/n, Vacarisses Reserves: 93 828 02 33 13 / www.elclingle.com Horari: de dimarts a diumenge al migdia, i nits de divendres i dissabte

preu carta: 30 - 50 € Especialitat: productes de temporada

1 /// EL cINgLEEL RESTAURAnT OFE-REIX UnA AMBIEnTACIó ADIEnT PER GAUDIR DE L’EXPERIènCIA

2 /// pLÀNoL DE SItUacIÓ EL LOCAL ES TROBA A LA PLAÇA MAJOR DE VA-CARISSES, ALS PEUS DE MOnTSERRAT

EL CINgLE

40 30-50 €

45 €1520 €5

43ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

SA

NT C

ug

AT

SA

NT F

Ru

ITó

S D

E B

Ag

ES

TER

RA

SSA

SABADELL

caN FEU

Can feu és un dels indrets de referència a saba-dell. Restaurant familiar, dedica la seva cuina a la marisqueria i als plats de temporada.

Ubicació: Pintor borrassà, 43-47, sabadell Reserves: 93 726 27 91 / www.restaurantcanfeu.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 20.45 a 23 h. Tancat dissabtes nit i festius preu carta: 40 € Especialitat: de mercat / marisqueria

SABADELL

FoRRELLat

El restaurant forrellat té 25 anys d’història a sa-badell. El chef, Josep forrellat, ofereix una cuina d’autor en un ambient tranquil i minimalista.

Ubicació: Carrer horta Novella, 27, sabadell Reserves: 93 725 71 51 / restaurantforrellat@

gmail.com Horari: de 13 a 16.30 h i de 20.30 a 23.30 h. Tancat dilluns i diumenge nit. preu carta: 45-50 € Especialitat: de mercat amb toc d’autor

SANT CugAT

MatSU

Cuina japonesa al centre de sant Cugat. Obert el 2006, el restaurant Matsu aposta pel producte de qualitat i un ambient tranquil i sofisticat.

Ubicació: av. de les Corts Catalanes, 8, sant Cugat Reserves: 93 587 84 64 / www.matsu.es

Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 23.30 h. Tancat diumenges i dilluns preu carta: 35-40 €

Especialitat: cuina japonesa

SANT CugAT

VERMELL - HotEL SaNt cUgat

Ubicat dins l’Hotel sant Cugat, aquest restau-rant proposa una cuina fresca i mediterrània. Disposa d’una agradable terrassa per a l’estiu.

Ubicació: Cèsar Martinell, 2, sant Cugat Reserves: 93 544 26 70 / www.hotel-santcugat.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat nits de diumenge

preu carta: 25-28 € Especialitat: cuina de temporada, mediterrània

16 €12-25

SANT FRuITóS

FoNDa MÓN SaNt BENEt

L’entorn del monestir ofereix un clima idoni per a la carta, basada en la reinterpretació dels plats clàssics de la cuina catalana.

Ubicació: Camí de sant benet, s/n. sant fruitós del bages Reserves: 93 875 94 13 / www.monstbenet.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h. obert cada dia preu carta: 18-30 € Especialitat: tradicional catalana

25 €20-400

TERRASSA

L’HoStaL DEL FUM

Refundat per la família Burrul l’any 1927, l’Hostal del fum promet una gastronomia tradicional en un ambient selecte.

Ubicació: ctra. de Montcada, 19, Terrassa Reserves: 93 788 83 37 / www.hostaldelfum.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 20 a 23 h. Tancat diumenges a la nit i dilluns preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina tradicional

TERRASSA

oBacREStaURaNt

Restaurant de qualitat situat al centre de con-vencions de La Mola. Un ambient distès i una cui-na elaborada de mercat el fan recomanable.

Ubicació: camí dels Plans de Can bonvilar, s/n, Terrassa Reserves: 93 736 72 67 / www.lamola.es / lamola.s&[email protected] Horari: de 13 a 15 h i de 20 a 23 h preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina mediterrània

SANT CugAT

VULcaNo

Ubicat en una tranquil·la zona de sant Cugat, Vulcano ofereix un entorn excepcional, un servei agradable i una cuina de primera qualitat.

Ubicació: Mozart, 20, sant Cugat Reserves: 93 583 60 20 / www.vulcanorestauracion.com / [email protected] Horari: de 13 a 15.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns i nits de diumenge preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina mediterrània

19,50 €4-16

Subscripció anual: 60 €Omple la butlleta i fes-la arribar a:Sant Antoni, 42-44 / 08172 Sant CugatFax: 93 590 86 25 · [email protected]és info: 93 590 86 00

Signatura

fes-te subscriptor

Nom i cognoms

Adreça

CiutatCP Tel.NIF/DNIData naix. / /

Adreça electrònica

DADeS De PAgAMeNT

BANC / CAIxA · Núm. de compte corrent

TArgeTA

Data de l’alta de subscripció / /

/

Dígits de control

D. de caducitat

23 €12-30 35 €5

15-34 €6

25 €6-830 €6-22

44 ESTACIó DE SERvEI B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

ESTACIó DE SERvEI

DAvANT LA CRISI, INvERSIó Els resultats d’IMC durant l’últim any han estat més que positius, amb un crei-xement del 20% i una fac-tura de 62 M d’euros en un sector que no ha tingut una caiguda mitjana d’un 2%. A més, la companyia con-fia a mantenir aquest rit-me els propers anys. Però Albert Ventura reconeix que el seu jo economista el va fer patir durant l’inici de la crisi econòmica. “Quan l’any 2008 van començar a caure totes les grans enti-tats financeres ens vam pre-ocupar, però després d’una reunió es va decidir seguir invertint i innovant”. Amb aquesta decisió, la compa-nyia seguia el camí inici-at el 2001, amb l’obertura al mercat exterior. En aquests deu anys el volum de nego-ci d’IMC s’ha multiplicat per deu. Però els bons resultats no només s’expliquen per la internacionalització. Tal com explica Ventura, “hem apostat per llicències arris-cades i això ens ha fet te-nir un ritme de creixement gens habitual en el sector”. Avui, les estrelles de la com-panyia són Bob Esponja, Dora la Exploradora i Spider-man. En breu veurem els fit-xatges del futur.

En primera persona /// Albert Ventura

En el dia a dia del director general d’iMC Toys s’alternen els balanços i els resultats amb personatges com bob Esponja i spiderman PER: VIctoR SoLVaS

Entrar a la planta de Ter-rassa d’IMC Toys es po-dria equiparar a perdre’s dins la fàbrica de xocola-ta de Willy Wonka. El di-rector de màrqueting de l’empresa, Jordi Borrel, fa d’amfitrió per als vi-

sitants i els endinsa en un passeig diri-git a la sala de mostres de l’empresa; un laberint replet de Bobs Esponja, Spider-mans, personatges Disney i altres jogui-nes de fantasia. El paradís a la terra per a qualsevol infant i una visió impactant per als adults. Treballant amb aquest material s’entén que el seu director general, l’Albert Ventura, mantingui un somriure constant i repeteixi la paraula “il·lusió” en les se-ves respostes. La seva vida professional va íntimament lligada a la història de la companyia. Va entrar a IMC Toys el 1981, l’any de la fun-dació, directament arribat de la facultat d’econòmiques, primer com a director fi-nancer, i des del 98 en el seu càrrec actual. Tal com ell mateix reconeix, el canvi va ar-ribar “en un moment de dubtes per a l’em-presa, però també va ser quan tenia més ganes de fer coses”. Tant és així, que Ven-tura i el seu equip de treball van transfor-mar l’empresa d’una simple distribuïdo-ra a una companyia de disseny i fabricació de joguines. Sens dubte, aquest va ser un punt clau en la seva història. El canvi de fi-losofia el reflecteix un dels lemes del di-rectiu i d’IMC: “Dissenyem a Terrassa, fa-briquem a la Xina i venem al món”.

EL vALOR DE L’EquIP. L’Albert Ventu-ra s’expressa amb facilitat i clarividència quan parla d’IMC, però es mostra prudent i reservat quan se li demana que es defineixi com a directiu, amb una tendència cons-tant a transformar el títol d’aquesta sec-

ció en una “primera persona del plural”. No dubta a començar destacant el seu equip de gent, “amb què ens ho passem molt bé i gaudim del que fem”. Ventura atribueix aquest bon ambient regnant a la “il·lusió i la part emocional que comporta treba-llar amb joguines, que són productes de cicles curts i, per tant, en constant reno-vació”. Ventura es defineix, a si mateix i al seu equip de treball, com a “optimistes”, i així ho reflecteix en les seves respostes, però no oblida la part estríctament direc-tiva que suposa la gestió d’una empresa. Per això, quan se li pregunta quins valors intenta transmetre als seus treballadors parla de “rigor, esforç i compromís” amb els objectius de la companyia.

Més endinsat en la seva autodefinició, Ven-tura es descriu com un directiu “en equi-libri amb la part més emocional i la més analítica del cervell”, i ho atribueix a la seva vida laboral, sempre lligada a les joguines, i a la seva formació acadèmica com a eco-nomista. Potser això explica que la paraula que acompanya “il·lusió” en el seu discurs sigui “rapidesa”. “Els meus companys riu-ran quan ho llegeixin, però jo sempre dic que, aquí, tortugues, no”; una doctrina ine-quívoca per a un sector que viu de la reno-vació temporada rere temporada.

TREBALL I TEMPS LLIuRE. Lligat a les jo-guines en els seus 30 anys de professional, Ventura defuig parlar de rutina, i assegu-ra que podria estar treballant en el sec-tor “2.000 anys més” sense desgastar-

se. Considera que treballar amb joguines és “pràcticament addictiu i ple d’emocions. Cada temporada és com un partit de futbol, en què en noranta minuts es concentren to-tes les frustracions i alegries; nosaltres ens ho juguem tot en cinc setmanes”.

Tot i el vertigen que evoquen les seves pa-raules i la responsabilitat que suposa la di-recció d’una empresa de la magnitud d’IMC Toys, Ventura es mostra estricte amb el compliment dels horaris laborals, i explica que “és difícil que trobis ningú en aquesta empresa a partir de les set de la tarda”. I què fa quan surt de treballar? “Tinc molts hob-bies, com jugar a tennis o muntar en bici-cleta”, i considera “una sort viure en un país en què pots sortir de treballar i fer esport per relaxar-te”. La seva tendència a l’exer-cici físic no és nova; de fet, el seu regal de Reis que més recorda no és cap joguina, sinó “la bicicleta de tres rodes” que va re-bre de regal quan tot just comptava cinc anys. El fet de treballar a IMC tampoc ha su-posat cap extra de regals per als seus dos fills, “per no treure’ls el valor que tenen”. Ja se sap que a cal ferrer...

“Aquest és un sector pràcticament addictiu”

45B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011 ESTACIó DE SERvEI

Leonorgarcía Montoliu Assessora comercial

LA CRISI: OPORTuNITAT O CÀSTIg?

vull començar per la definició mateixa de crisi: període en què els antics referents han per-dut valor i encara no han estat

substituïts per altres. En la que estem pa-tint, es pot parlar de la combinació d’una crisi tècnica i una d’ètica.

Encara que ens costi de creure, la crisi ofe-reix avantatges. La primera és que pot fa-cilitar-nos reflexionar sobre nosaltres ma-teixos i sobre la manera com gestionem. Ningú que tingui seny vol una crisi, però gairebé sempre el dolor i les dificultats ens porten a millorar. Superar aquesta crisi –la crisi– no és tornar a TENIR, sinó aconse-guir SER, afrontar cada instant amb digni-tat, esperança i sentit de la realitat. “La cri-si serà el que facis d’ella”, afirma Àlex Ro-vira en el seu llibre La bona crisi. Ens diu que cal assumir la dificultat com a signe de vida, però ens anima a incorporar co-ses bones del passat, a canviar, a desafiar la rutina, a crear i a pensar de manera di-ferent, a trobar un sentit al dolor... i a gau-dir de la bona crisi.

És moment d’aprendre a combatre les difi-cultats, els canvis inesperats, la immobili-tat, i utilitzar la intel·ligència, confiar i se-guir remant. Si constates que estàs en cri-si, és que encara estàs viu. Celebra-ho.

Algunes oportunitats, des del meu punt de vista, podrien ser:Guanyar en realisme. Alguns polítics estan desconnectats del que experimenten cada dia dotzenes de milers de ciutadans. Així és difícil encertar. Potser la crisi els ajuda-rà a tornar als fonaments... Lluitar per un bon servei: no tot s’hi val. No només, però també l’hostaleria i la restau-ració necessiten un profund redisseny, co-mençant pels idiomes. Buscar nous nínxols de mercat, tal com es-tan fent moltes pimes en el tèxtil. Seleccionar gent més sòlida per dirigir. Cal formar seriosament en lideratge tècnic i ètic, atraient i retenint talent. Aplicar un principi, cada dia: per sortir de la crisi cal estar disposat a treballar el do-ble, per guanyar el mateix o..., sense dei-xar de somriure. Assumir, en fi, el principi que cal ser més formigues i menys cigales, i no oblidar la coneguda sentència de Lev Tolstoi “Tots volen canviar el món, però ningú pensa a canviar-se a si mateix”.

[email protected]

Fran de la Torre Aspe Director del Dep.de Finançament de PIMEC

LA MÀXIMA PRIORITAT PER A LES PIMES

Tot apunta que les restriccions del crèdit per part de bancs i caixes no només es mantin-dran, sinó que molt probable-

ment augmentaran. No obstant això, al-guns dels nostres empresaris segueixen rebent propostes de crèdit per part d’al-gunes entitats, però a unes condicions força dures, i en algunes ocasions, dis-suasòries. Per això, la majoria de pimes que volen continuar la seva activitat han de recórrer a mercats alternatius finan-cers, és a dir, a tot aquell capital que està fora del circuit bancari.

De fet, des de PIMEC fa temps que do-nem suport i orientació a les pimes sobre el capital alternatiu, que ofereix excel-lents condicions a les empreses que aconsegueixen accedir-hi. Però encara anem un pas mes enllà i proposem que la pime treballi amb capital optimitzat.

I en què consisteix? Doncs en planificar de forma molt correcta les necessitats de capital i decidir amb precaució d’on s’ob-tindrà, sigui de bancs i caixes, o de capi-tal públic o d’altres fonts, com els busi-ness angels, el Mercat Alternatiu Borsari o l’entrada de nous socis a l’empresa.

Després de més de 4.000 mediacions en empreses, des de PIMEC hem cons-tatat que la pràctica més generalitzada entre el nostre col·lectiu de pimes és la captació de crèdit per a projectes o in-versions, fet que és un greu error, per-què el més important és centrar-se en un únic projecte o inversió: l’empresa. Per aquest motiu, si volem tenir èxit, cal que treballem una correcta planifi-cació financera, i anar en compte amb la contractació de certs productes que ens podrien portar l’empresa a una si-tuació de no retorn.

www.plisweb.com La SoLUcIÓ gRatUïta I INtUïtIVa pER cREaR UNa wEB

La carta de presentació d’una empresa ha deixat de ser una targeta de visita. Avui en dia, el mirall d’una companyia és la seva web. és per això que és imprescindible cuidar la presència a la xarxa i tenir un bon posicionament. Plis web facilitat al màxim la feina de tots aquells empresaris que, per falta de temps o recursos, obvien la seva existència a internet. Amb un sistema fàcil i intuïtiu, l’empresa de Castellar del Vallès permet crear una web a mesura i amb múltiples recursos per incorporar tota la informació i suports audiovisuals i en línia necessaris. La pàgina ofereix un servei gratuït, com qualsevol servidor de blocs, però amb un catàleg d’opcions molt més variat i adequat a les necessitats empresarials.

www.lideratv.com coNSELLS I caSoS pRÀctIcS

Aquest canal de televisió de la fundació banesto sota la batuta del professor Carles Torrecilla proposa resolucions a casos pràctics del món de l’empresa.

www.anella.catNEtwoRkINg EMpRESaRIaL

Compartir experiències i visions empresarials és una de les vies per fer créixer una idea o crear vincles de col·laboració. El projecte l’Anella porta el networking al món 2.0.

wEBS

LLIBRES

JEFF JaRVIS Y googLE ¿cÓMo Lo HaRÍa?

La premissa “facis el que facis, Google ho acabarà fent millor que tu i gratis” potser no és el missatge més engrescador per als empresaris, però Jarvis no planteja un discurs repel·lent per a l’emprenedoria, sinó que dissecciona l’èxit de l’empresa en 40 normes que tota companyia hauria de seguir. El llibre no només descriu un model de negoci de referència, sinó que aporta estratègies i mètodes de funcionament pensats per a l’actual era digital, que obliga les empreses a adaptar-se als constants canvis i a donar un protagonisme cada cop més gran als seus usuaris. /// PLANETA dE LibRos

JULIo RIBEIRo HacER SUcEDER

L’autor brasiler és tota una referència en el món del màrqueting. El llibre analitza l’èxit de les empreses des d’un punt de vista publicitari, i anima a deixar de banda la por a atrevir-se a transformar el mercat. /// PLATAfoRMA

NatÀLIa gÓMEZ BUEN paDRE, MEJoR JEFE

Un dels grans temes en l’actualitat és la conciliació. Natàlia Gómez fa un pas més enllà i aborda la sinergia entre els dos mons i proposa estratègies comunes. /// EMPREsA ACTiVA

EL Més iMPoRTANT EN LA CAPTACió dE CRèdiT PER A LEs PiEMs és CENTRAR-sE EN UN úNiC PRoJECTE o iNVERsió: EL VALoR dE LA PRòPiA EMPREsA

46 ESTACIó DE SERvEI B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011

L’avaluació d’objectius i l’establiment de plans de carrera, claus en la millora del rendimentLa Cambra convida la responsable de formació de PPG ibérica per conèixer la seva experiència

FORMACIó /// CAMbRA dE TERRAssA

La responsable de desenvolupament i formació de PPg Ibérica, Natàlia Martínez, durant la sessió /// CEDIDA

MARTíNEZ VA RECLAMAR LA VALoRACió d’íTEMs CoM EL CoMPoRTAMENT, L’ACTiTUd i EL RENdiMENT EN L’AVALUACió dEL REsULTATs dELs TREbALLAdoRs

El Programa Nord de Direcció i Gestió de Persones (PDP) de la Cambra de

Terrassa va viure, a mitjan mes passat, una nova sessió destinada a aportar nous co-neixements als empresaris presents gràci-es a l’experiència del ponent convidat. En aquest cas, l’encarregada de dirigir la clas-se va ser Natàlia Martínez, la responsable de desenvolupament i formació de l’em-presa fabricant de productes químics i pin-tures per a automòbils de Rubí PPG Ibéri-ca. La ponent ha centrat la seva explicació en les pràctiques professionals relatives a la gestió, direcció i formació d’equips hu-mans, en una xerrada caracteritzada per la interacció constant amb els empresa-ris presents.

En el seu discurs, Martínez va remarcar la necessitat d’identificar les competèn-cies clau adequades per a cada lloc de tre-ball requerit i poder desenvolupar els per-fils professionals dels treballadors a tra-vés de la gestió d’aquestes competències. De la mateixa manera, va qualificar d’es-sencial la feina de descripció dels llocs de treball existents, a partir de les competèn-cies desenvolupades. Aquesta feina resul-ta molt útil per a l’empresa, ja que facilita l’assignació de la persona més capacita-da segons les funcions concretes de cada lloc de treball.

Natàlia Martínez també va recomanar als alumnes del PDP l’avaluació del compli-ment d’objectius en l’empresa, el desen-

volupament de plans de carrera dirigits als treballadors i establir estratègies de ges-tió, desenvolupament i retenció del talent dins de l’empresa. Tot i això, la directora de formació de PPG va desvincular l’ava-

luació dels professionals de la simple anà-lisi dels resultats obtinguts i va remarcar la necessitat d’incloure ítems com el com-portament observat, l’actitud i el rendi-ment a través de diferents mecanismes d’anàlisi.

En el transcurs de la ponència, Natàlia Martínez també va esmentar els aspectes clau del lideratge de directius que cal te-nir en compte en un negoci, així com la importància de disposar de mecanismes que contribueixin a aconseguir i millorar el compromís laboral de totes les persones que formen part de l’organització.

Els participants es van mostrar participa-tius, i van establir un diàleg amb la ponent per poder enriquir els seus coneixements amb noves experiències. /// V.SOLVAS

6 A 9 dE JUNYpRoDUctIVItat aMB MIcRoSoFt oFFIcE 2010

bona part de les activitats diàries dels professionals en les nostres organitza-cions està relacionat amb el treball amb eines i aplicacions d’ofimàtica (creació i edició de documents de treball, presen-tacions, elaboració de fulls de càlcul ...). La diferència entre treure un major pro-fit d’aquestes eines implica conèixer com usar (funcionalitats), però sobretot a sa-ber com aplicar bones pràctiques de tre-ball per a la millora de la productivitat en el seu ús. El curs pretén oferir als as-sistents una revisió pràctica de les prin-cipals funcionalitats d’aquesta eina per aconseguir un increment de la producti-vitat professional. Té un cost de 360 eu-ros i es celebrarà els dies 6,7,8 i 9 de juny de 9.30 a 13.30h. Per més informació, cal adreçar-se a [email protected]: Parc Tecnològic del VallèsMés iNfo: www.ptv.es

15 i 22 dE JUNYcaMpaNYES DE pUBLIcItat a INtERNEt VIa googLE aDwoRDS L’objectiu d’aquest curs organitzat per la Cambra de Terrassa és oferirles claus per aprendre com el sistema publicita-ri de Google ens permet arribar als nos-tres clients potencials, mitjançant anun-cis i campanyes al cost més baix possible i així obtenir nous clients. També enfa-titza en realitzar campanyes que po-dran ser autònomes en la seva utilitza-ció i per tant ser molt eficients en costos i cost d’oportunitat. El curs es celebrarà els dies 15 i 22 de juny de 17h a 21 h. Té un cost de 120 euros.LLoC: Cecot C/ sant Pau, 6, TerrassaMés iNfo: www.cambraterrassa.es

21 dE JUNYMILLoRa La tEVa coMUNIcacIÓ DE FoRMa EFEctIVaAquest curs organitzat per la patronal Cecot pertmet conèixer el valor que té la comunicació no verbal i ens permet aprendre a identificar quins són els nos-tres punts forts i febles, potenciar els punts forts i millorar els febles o, si més no, dissimular-los. També té per objectiu identificar quins són els aspectes tangi-bles i intangibles que formen la comuni-cació no verbal. El curs anirà a càrrec de frederic Porta Vila, llicenciat en Ciènci-es de la informació per la Universitat Au-tònoma de barcelona, és assessor i con-sultor de comunicació a Casa Amèrica de Catalunya, Esade Alumni, entre altres. La sessió, que durarà des de les 9.30 del matí i fins les 18.30 de la tarda, té un cost

de 290 euros, amb un descompte de 30 euros pels socis de la patronal.LLoC: Cecot, C/ sant Pau, 6, TerrassaMés iNfo: www.cecot.org

28 dE JUNYLa RaÓ DE SER DELS pRoJEctES: EL coM, EL QUè I EL pERQUè

El curs té per objectiu facilitar als parti-cipants els conceptes que composen la gestió de projectes, des de la definició del què és un projecte en sí mateix, fins les eines disponibles per al mateix, pas-sant per les etapes o fases en les que es divideix una gestió eficaç. La sessió té un cost de 295 euros i es celebrarà el dia 28 de juny de 9 a 13 i de 14 a 18h. En el curs s’hi treballaran conceptes com la importància de la comunicació interpe-sonal en el dia a dia d’un projecte i de la gestió dels equips, la gestió dels conflic-tes, les reunions eficaces i el dimensio-nament adequat d’un projecte.LLoC: C/ blasco de Garay, 29, Terrassa-Més iNfo: www.cambraterrassa.es

28 dE JUNYLLEI oRgÀNIca DE pRotEccIÓ DEDaDES: apLIca-LaL’objectiu del curs és aportar als parti-cipants els coneixements i eines neces-sàries per aplicar la legislació actual so-bre la protecció de dades de caràcter personal que afecten a totes les orga-nitzacions, i el contingut del nou Rd 1720/2007.El curs, a càrrec de l’ingecal, té un cost de 95 euros, 75 per les em-preses del PTV. inscripcions a: [email protected]. LLoC: Parc Tecnològic del VallèsMés iNfo: www.ptv.es

30 dE JUNYpoLItIQUES REtRIBUtIVESEl curs organitzat per la Cecot permetrà als directius aprendre com realitzar un correcte disseny d’objectius i polítiques retributives d’una organització i conèi-xer adequadament els diferents aspec-tes del salari, la seva estructura i les bo-nes pràctiques així com vincular-ho amb la negociació col·lectiva, implantant efi-caçment sistemes ret ributius en funció dels nivells professionals. José Luis sa-lido banús, professor de dret del Treba-llde la Universitat de barcelona i soci de Garrigues serà l’encarregat de dirigir la sessió, que es celebrarà de 9.30 a 17h. Té un cost de 290 euros i 260 pels socis de la Cecot. LLoC: Cecot C/ sant Pau, 6, TerrassaMés iNfo: www.cecot.org

CuRSOS I SEMINARIS

47B30 DIVENDRES, 3 DE JUNY DEL 2011 ESTACIó DE SERvEI

1. Escanejant el passat. L’era de les fotografies i les pel-lícules digitals ha portat immedi-atesa i mobilitat, però també ha deixat en l’oblit les fotografies pas-sades. Rollei proposa una solució amb aquest escàner de diapositi-ves i negatius. A més de digitalitzar i emmagatzemar les imatges, el dis-positiu també pot imprimir, per tenir una mostra material dels records.

2. Luxe al telèfon. Gres-so manté la seva línia de mòbils no aptes per a totes les butxaques. El Luxo world Time Gold està fabricat amb or de 18 quirats, i va emmarcat amb vidre de safir. El teclat està for-mat per vidre resistent de 32 qui-rats, amb els números impresos amb gravat làser.

3. El teclat més flexible. Un dels principals problemes de dis-positius com els iPads o els smart-phones és l’incomoditat a l’hora d’escriure. scosche s’ha propo-sat salvar aquestes barreres amb el llançament de freekey, un teclat sense fils i plegable, que funciona per bluetooth i és compatible amb la major part de dispositius mòbils.

4. disseny a l’hora. L’r5.5 és un clàssic modern dels rellot-ges. Presentat el 2009, ara la mar-ca Rado el redissenya amb la col-laboració de Jasper Morrison, amb una línia de mida més gran que la versió anterior i amb una nova fun-ció de cronògraf.

5. Altaveu sostenible. Eton segueix en la seva línia de fabricar dispositius electrònics ecològics. Aquesta vegada presenta soulra xL, uns altaveus per a iPod que no només reprodueixen el contingut gràcies a l’energia solar, sinó que també carreguen el reproductor.

6. Compacta i tàctil. Tot i que la tendència en els últims temps és comprar càmeres reflex, les compactes continuen sent una magnífica opció per al dia a dia. Lumix llança al mercat la seva fs22, que presenta un sensor de 16 mega-píxels i una pantalla tàctil de tres polzades per a la seva utilització.

3

5

2

4

6

1

revista b30 nº38, juny 2011

Documents