revista annals d’urologia 2008-25

Annals d’Urologia 2008-2, Num. 25, maig de 2008


1

Annals d’UrologiaAny 2008-2N.25ÒRGAN OFICIAL DE DIFUSIÓ DE LA SCU

2



Editorial

Societat Catalana d’Urologia

PresidentDr. Joaquim Ristol i Pont

Vice-president 1erDr. Lluis Gausa i Gascón

Vice-president 2onDr. Joan Areal i Calama

SecretariDr. Enric Trilla Herrera

TresorerDr. Miquel Puyol Pallás

Vocal Barcelona 1erDr. Miguel Angel López Pacios

Vocal Barcelona 2onDr. Josep Ma. Caballero Giné

Vocal TarragonaDr. Manel Prados Saavedra

Vocal LleidaDr. Joan Ramon Bordalba Gómez

Vocal GironaDr. Ramon Domingo i Farrerons

Vocal de ResidentsDra. Esther Gómez Lanza

Vocal d’Activitats ProfessionalsDr. Josep Pagà i Carbonell

Vocal d’Activitats CientífiquesDr. Josep Segarra i Tomás

Codirecció Annals d’UrologiaDr. Antoni Pont i SalvadóDr. Carles Pellicé i Vilalta

Comité Científic Annals d’Urologia Dr. Josep Segarra Dra. Maria José Ribal Dra. Gloria Nohales Dr. Joan Palou Dr. Josep Comet

Disseny i PaginacióDr. Antoni Pont i SalvadóEli SainzSIAM (Salut i aplicacions multimedia)

Ens cal anar més llunyBenvolguts,

Havent passat els primers sis mesos de l’ any i a punt d’ arribar l’estiu és moment de fer un cop d’ull al rutllar de la Urologia a casa nostra. Hem aconseguit un canvi important en la pàgina web de la Societat, també el domini Urologia.cat va tirant endavant , s’ han desenvolupat reunions internacionals d’alt nivell(CURY) i estem a punt d’ acollir el Congrés de l’AEU, tots ells , motius suficients per a poder sentir-nos ben satisfets.Tenim empenta per fer que en els nostres hospitals les tècniques més noves de l’ especialitat es vagin implementant i que la qualitat assistencial sigui molt alta, som capaços de mantenir dues associacions que duen a terme les seves reunions anuals i malgrat tot això es força evident que el pes de la urologia cata-lana tan a nivell d’ Espanya com a nivell internacional s’ ha anat diluint en els darrers anys.Convé, doncs, que a través de la nostra Societat afavorir la participació de les noves promocions d’uròlegs en els congressos , estimular la publica-ció d’ articles en revistes de prestigi, aconseguir coordinar treballs conjunts de diferents Centres per a poder presentar series amplies i així anar su-mant esforços perquè la urologia del nostre país mantingui el prestigi que sempre ha tingut.país mantingui el prestigi que sempre ha tingut.

Bones vacances

Dr.Pere Borrat Font



3

VALOR DE L´INDEX DE MASA CORPORAL (IMC) COM A FACTOR PRONÒSTIC EN EL CCR Trilla E. Servei Urologia. Hospital Universitari Vall d´Hebrón. UAB. Barcelona.

CARCINOMA RENAL EN ADULTS JOVES. RESULTATS ONCOLÒGICS A LLARG PLAÇ.L. Fumadó. Hospital Universitari Bellvitge.

IMPORTANCIA DE LA CLASIFICACION TNM DE LA UICC 2002 EN LA SUPERVIVENCIA CÁNCER ESPECÍFICA DEL CARCINOMA DE CELULAS RENALES (CCR) INTRACAPSULAR ( ≤T12)Maialen del Canto. Servicio de Urologia. Hospital del Mar. Barcelona.

NEFRECTOMIA PARCIAL LAPAROSCOPICA EN LOS TUMORES RENALES.López-Costea MA. Servei d’Urologia. Hospital Universitari de Bellvitge. Barcelona.

NEFRECTOMIA LAPAROSCOPICA. VALORACIÓ INICIAL EN EL NOSTRE CENTRED. Garcia Belmonte. Huav Arnau Vilanova Lleida.

EVOLUCIÓ DE LA VIA D’ABORDATGE OBERTA VERSUS LAPAROSCÒPICA EN ELS ÚLTIMS 10 ANYS AL NOSTRE CENTRE.M. Pascual. Fundació Puigvert

EVOLUCIÓN DEL INJERTO RENAL EN EL TRASPLANTE COMBINADO CARDIO-RENAL.García Larrosa. Hospital Clínic de Barcelona

EXPERIÈNCIA DEL TRANSPLANTAMENT HEPATORENAL PEDIÀTRIC.G. Royo. Hospital Vall d’Hebron

EL SÍNDROME NEFRÒTIC PEDÀTRIC COM A INDICACIÓ DE TRANSPLANTAMENT RENAL.G. Royo. Hospital Vall d’Hebron

TRASPLANTE RENAL DE DONANTE VIVO: 100 NEFRECTOMÍASLAPAROSCÒPICAS.L. Izquierdo Reyes. Hospital Clínic

LA SUPERVIVÈNCIA LLIURE DE MALALTIA NO ESTÀ RELACIONADA AMB L’ESTADIFICACIÓ TUMORAL EN PACIENTS AMB AFECTACIÓ LINFOVASCULAR A LA PEÇA DE CISTECTOMIA.JM.Gaya. Fundació PuigvertI

CISTECTOMÍAS EN PACIENTES AÑOSOS. ESTUDIO RETROSPECTIVO.M. Sánchez Caba. Hospital Clinic i Provincial de Barcelona

EL PAPER DEL MICROESTADIATGE I LA 2ªRTU POST BCG EN ELS TUMORS VESICALS T1 INICIALS D’ALT GRAU.A.Orsola. Hospital Vall d’Hebron, Servei d’Urologia i d’Anatomia Patològica (*)

CÁNCER DE PRÓSTATA LATENTE EN NUESTRA SERIE DE CISTOPROSTATECTOMÍAS RADICALESHernández H Servicio de Urología.Hospital del Mar.Barcelona.

PRIMARIS EN FUNCIÓ DE LA SIMPTOMATOLOGIA I DE LA DEMORA EN EL TRACTAMENT.J. Bestard Vallejo Servei d´Urologia. Hospital Universitari Vall d´Hebron. UAB. Barcelona

CONTROL ONCÒLOGIC DE LA CISTECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICAL. Cecchini Rosell Hospital Vall d\’Hebron

ArticleTRACTAMENT DELS TUMORS DE L’UROTELI DEL TRACTE URINARI: ¿CIRURGIA OBERTA O LAPAROSCÒPICA?Guillermo Urdaneta Pignalosa. Unitat d’Urologia Oncològica. Servei d’Urologia.Fundació Puigvert.Barcelona.

XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA. TARRAGONA, NOVEMBRE DE 2008 COMUNICACIONS ORALS.

Sumari

4



Article

TRACTAMENT DELS TUMORS DE L’UROTELI DEL TRACTE URINARI: ¿CIRURGIA OBERTA O LAPAROSCÒPICA?Guillermo Urdaneta Pignalosa, Oscar Rodríguez Faba, Fernando Rodríguez Escovar, Joan Palou Redorta, Humberto Villavicencio Mavrich.Unitat d’Urologia Oncològica. Servei d’Urologia.Fundació Puigvert. Barcelona. Espanya.

INTRODUCCIÓEn pacients amb carcinoma de cèl•lula urotelial unilateral (CCU) restringit a la pelvis renal i amb un ronyó contralateral sa, escollim com a primer tractament la nefrouretectomia (NU), per diferents mo-tius: la naturalesa multifocal de la CCU, el risc augmentat de recurrència ipsilateral, la baixa freqüència de lesions contralate-rals, la possibilitat metastàtica i la invasió local en les etapes inicials.

Els tumors de les dues terceres parts su-periors de l’uréter son tractats amb una nefroureterectomia radical (NU) (ronyó, adrenal, urèter i puny de bufeta), ja que si es deixa l’urèter presenten recurrència en una tercera part. Si el tumor esta en la part distal de l’uréter, es pot, realitzar una ureterectomia parcial amb reimplan-tació. No obstant això, es podrà realitzar una ureterectomia en casos de monorre-nia, a causa d’una malaltia contralateral o nefropatia y de un tumor urinari supe-rior d’extensió bilateral. El tractament conservador endoscòpic (ureteroscòpia o abordatge percutani) ha de ser considerat en tumors unifocals, papil•lars y de baix grau en diferents localitzacions del trac-te urinari superior; encara que la recidiva s’eleva fins a un 45% [1, 2], fet que exigirà un control estricte posterior.

La NU continua essent el patró or en el trac-tament de CCU en el tracte urinari superior, amb un índex de supervivència global del 84% dels casos a los 5 anys. En els últims 15 anys, amb l’adveniment de l’abordatge laparoscòpic, la NU ha experimentat can-vis clínics [3].

Existeix una discussió envers la nefroure-terectomia oberta (NUO) i la nefrourete-rectomia laparoscòpica (NUL) en termes

de qualitat de vida del pacient (QoL), com-plicacions i conseqüències oncològiques. L’abordatge de l’urèter distal es, a més a més, controvertit.

El propòsit d’aquesta revisió, es comparar els diferents informes sobre l’abordatge de la NU en termes de qualitat de vida (QoL), complicacions i resultats oncològics. L’abordatge sobre l’urèter distal i la nostra experiència s’ha discutit.

MATERIAL I MÈTODESEs va realitzar una cerca de publicacions (amb PUBMED) on hi pogués aparèixer el terme nefroureterectomia. Es revisa la documentació principal a fi d’arribar a algunes conclusions. S’inclouen estudis clínics donant èmfasi als de més qualitat.

RESULTATSLa NU Radical ha estat considerada com el tracta-ment òptim per al CCU en el tracte urinari superior en els darrers 40 anys.

L’any 1952, Mc Donald et al. [4] va publicar el trac-tament endoscòpic de l’uréter distal i Clayman et al. [5] descriu al 1991 la primera NUL.

Des d’aquest moment s’han publicat múltiples in-formes utilitzant diferents vies d’abordatge sobre el ronyó i per a l’uréter distal, però els informes més representatius comparant l’abordatge obert i laparoscòpic es van publicar a l’European Urology [6, 7]. Òbviament, aquesta evolució està en rela-ció amb la corba d’aprenentatge, l’experiència del centre, així com els perfils de l’equip quirúrgic i la selecció del pacient.

Els avantatges globals de l’abordatge laparoscòpic del ronyó són [8]:

• No requereix una o dues incisions llargues.

• Reducció del temps de la cirurgia.• Disminució de l’índex de complicacions.• Menys ús dels analgèsics.• Menor estància hospitalària.• Menys dies per iniciar tolerància a la dieta oral.L’únic avantatge de l’abordatge obert és l’absència de metàstasis en les portes d´entrada dels trò-cars, que ocasionalment succeeix en la NUL. És important utilitzar l’ENDOBAG™ (Tyco Healthcare Group) i evitar els marges positius. Aquest és el motiu per el que sempre fem servir, en la NUL, una bossa per evitar-ho.

Les complicacions en una sèrie de 482 proce-diments (461 pacients inclosos) han estat [9]: sagnat en un 4.6% (22/481), reintervencions en un 3.1% (15/481), lesió intestinal en un 0.6% (3/481), hipercarbia en un 0.4% (2/481), embo-lisme pulmonar en un 0.2% (1/481) i lesió pleural en un 0.2% (1/481).

L’índex de conversió a cirurgia oberta és molt baix i sempre està relacionat amb lesions d’òrgans (co-lon, venes renals, etc.) [10].

En referència als resultats oncològics, no són com-parables per què el temps de seguiment de les se-ries de NUL és massa curt, però els resultats tam-bé semblen no ser pitjors que en altres series més antigues. La qüestió important, és que l’estadi del tumor i el seu grau són factors de pronòstic inde-pendents a pesar de l’abordatge.Si analitzem un procediment similar para el car-cinoma renal del qual tenim un seguiment més llarg, un estudi comparatiu no arbitrari de 100 pacients informa que no hi ha una diferència significativa estadísticament en l’índex de super-vivència estimat de la malaltia en 5 anys per la-paroscòpia i la nefrectomia oberta (95.5% versus 97.5%, respectivament) [11]. Una sèrie de casos de 157 pacients amb carcinoma renal que han estat intervinguts per laparoscòpia informa d’un



5

índex de supervivència estimat en en un 91% dels casos als 5 anys [12]. Dos estudis comparatius no randomitzats, que inclou 209 pacients amb car-cinoma de cèl•lules urotelials en el tracte urinari superior, informa de la no diferència en els índex de recurrència entre la laparoscòpia i la nefroure-terectomia oberta [13, 14].

La linfadenectomia (LND) en tumors del trac-te urinari superior continua en controvèrsia. El factor important és la realització d’una dissecció completa a fi de millorar el diagnòstic patològic així com la possible millora de la supervivència. La LND es pot realitzar igualment en LNU i ONU.

Abordatge de l’uréter distal:El missatge, és que la millor tècnica és la que prefereix el cirurgià, per a mantenir els principis oncològics i prevenir que la malaltia s’estengui. L’abordatge obert per a l’urèter distal es va fer ser-vir com al mètode amb el qual és van comparar tots els altres, perquè la possibilitat d’extirpar l’urèter distal amb la confirmació de l’urèter ressecat, minimitza l’expansió del tumor i permet tancar adequadament la bufeta. De qualsevol manera,

malgrat l’elecció de resecció de l’urèter distal, el més important és evitar deixar fragments sobrants i extreure tot l’urèter a fi que es curi i a més excloure l’urèter abans de la manipula-ció endoscòpica amb l’objectiu d’evitar la sem-bra de cèl•lules tumorals i per tant, la recidiva local i la mort per la malaltia [3].

A la nostra institució preferim la LNU ja que el temps de la intervenció és menor i el pacient es recupera millor. No pensem que la cirurgia assisti-da amb les mans sigui realment necessària, però depèn del cirurgià. Creiem que cal reduir la durada de la intervenció, independentment de l’experiència amb la tècnica laparoscòpica, i en relació amb el tractament de la part baixa de l’urèter.La desinserció endoscòpica es utilitzada al nos-tre centre per a tots els tumors del tracte urinari excepte en l’urèter distal. Aquesta tècnica per-met millorar i simplificar la nefroureterectomia, disminueix la morbilitat i el temps d’intervenció, mentre que es manté la mateixa radicalitat onco-lògica i considerem que és un procediment segur [15, 16]: Col•loquem el pacient en una posició de

semilitotomia i amb una bossa sota l’àrea lumbar ipsilateral en un angle de 30º. Aleshores amb una simple rotació de 30-40º de la taula quirúrgica es possible combinar l’abordatge endoscòpic a la bufeta i laparoscòpia a l’abdomen (Fig 1-2). En els tumors localitzats per sobre dels vasos ilíacs, disseccionem primer i clipem l’urèter distal a tra-vés de l’abordatge laparoscòpic i aleshores, girant la taula, procedim a la resecció transureteral de l’urèter intramural. Finalment, continuem amb la nefroureterectomia laparoscòpica [17]. Evitem l’abordatge transureteral endoscòpic en pacients amb una cirurgia pèlvica prèvia o una malaltia inflamatòria local, ja que augmenta la dificultat en la dissecció distal, o en casos de tu-mor urotelial distal a fi d’evitar l’implantació de cèl•lules localment.

Seguiment:L’estadi i el grau son factors de pronòstic més importants [11, 12]. Es recomana el seguiment de pacients amb un carcinoma de cèl•lules urote-lials en el tracte urinari superior, per detectar la recidiva local així com metàstasis llunyanes. La bufeta ha de ser, a més, controlada ja que és

Figura 1. El pacient en posició decúbit i litotomia amb elevació de 30º de la fosa lumbar

6



sovint un lloc de recidiva tumoral [15].

Conclusions:La NU representa encara el patró or per al trac-tament del carcinoma de cèl•lules urotelials del tracte urinari superior.La NUL ofereix els avantatges d’una cirurgia invasiva mínima. La NUL necessita un temps d’intervenció major comparat amb el procedi-ment estàndard obert però te avantatges com una disminució de la necessitat d’analgèsics per al pacient, una hospitalització més curta i una mi-llora estètica. No fa gaire que aquest procediment s’ha establert com a pràctica. Ambdós procedi-ments tenen, estadísticament, uns índex compa-rables de recidiva de bufeta i recidiva local, però el tractament amb èxit depèn de l’estadi i el grau del tumor, sense tenir en compte el procediment quirúrgic utilitzat.

BIBLIOGRAFIA1. Palou J, Piovesan LF, Huguet J, et al. Percutaneous ne-

phroscopic management of upper urinary tract transitional

cell carcinoma: recurrence and long-term followup. J Urol

2004;172:66-69.

2. Palou J, Rosales A, Ribal MJ, et al. Overview of the results

of the treatment of transitional cell carcinoma by ureterosco-

py. Arch Esp Urol 2004;57:299-302.

3. Busby JE, Matin SF. Laparoscopic radical nephroureterec-

tomy for transitional cell carcinoma: where are we in 2007?

Curr Opin Urol 2007;17:83-87.

4. McDonald HP, Upchurch WE, Sturdevant CE. Nephro-ure-

terectomy: a new technique. J Urol 1952;67:804-809.

5. Clayman RV, Kavoussi LR, Figenshau RS, et al. Laparoscopic

nephroureterectomy: initial clinical case report. J Laparoen-

dosc Surg 1991;1:343-349.

6. Tsujihata M, Nonomura N, Tsujimura A, et al. Laparoscopic

nephroureterectomy for upper tract transitional cell carcino-

ma: comparison of laparoscopic and open surgery. Eur Urol

2006;49:332-336.

7. Rassweiler JJ, Schulze M, Marrero R, et al. Laparoscopic

nephroureterectomy for upper urinary tract transitional

cell carcinoma: is it better than open surgery? Eur Urol

2004;46:690-697.

8. Kawauchi A, Fujito A, Ukimura O, et al. Hand assisted retro-

peritoneoscopic nephroureterectomy: comparison with the

open procedure. J Urol 2003;169:890-894.

9. Rassweiler J, Fornara P, Weber M, et al. Laparoscopic ne-

phrectomy: the experience of the laparoscopy working group

of the German Urologic Association. J Urol 1998;160:18-21.

10. Goel A, Hemal AK, Gupta NP. Retroperitoneal laparoscopic

radical nephrectomy and nephroureterectomy and compari-

son with open surgery. World J Urol 2002;20:219-223.

11. Ono Y, Kinukawa T, Hattori R, et al. Laparoscopic radical

nephrectomy for renal cell carcinoma: a five-year experience.

Urology 1999;53:280-286.

12. Cadeddu JA, Ono Y, Clayman RV, et al. Laparoscopic ne-

phrectomy for renal cell cancer: evaluation of efficacy and

safety: a multicenter experience. Urology 1998;52:773-777.

13. Hsueh TY, Huang YH, Chiu AW, et al. A comparison of the

clinical outcome between open and hand-assisted laparos-

copic nephroureterectomy for upper urinary tract transitional

cell carcinoma. BJU Int 2004;94:798-801.

14. Bariol SV, Stewart GD, McNeill SA, Tolley DA. Oncological

control following laparoscopic nephroureterectomy: 7-year

outcome. J Urol 2004;172:1805-8.

15. Salvador-Bayarri J, Rodriguez-Villamil L, Imperatore V, et

al. Bladder neoplasms after nephroureterectomy: does the

surgery of the lower ureter, transurethral resection or open

surgery, influence the evolution? Eur Urol 2002;41:30-33.

16. Palou J, Caparros J, Orsola A, et al. Transurethral resection

of the intramural ureter as the first step of nephroureterec-

tomy. J Urol 1995;154:43-44.

17. Palou J, Rosales A, De Graeve N, Villavicencio H. Laparos-

copic Radical Nephroureterectomy for Upper Tract Transitio-

nal Cell Carcinoma. In Laparoscopic Urologic Surgery in Ma-

lignancies, De la Rosette JJ, Gill IS. Germany. Springer Berlin

Heidelberg, Chapter 4. 2005.

Figura 2. El pacient en la mateixa posició i en una rotació de la taula quirúrgica de 30-45º



7

INTRODUCCIÓSobreprès i obesitat es consideren factors de risc acceptats en el desenvolupament del CCR. LÍGF-1 sembla ser un dels factors responsables donat el seu conegut efecte mitògenic i antiapoptòtic així com la seva capacitat dínteracció amb els sistemes de peroxidació lipídica cel·lular. A diferèn-cia dáltres neoplàsies com el CaP, on un IMC elevat és correlaciona amb un pitjor pronòstic, són pocs els estudis publicats fins al moment en CCR, però sembla que en aquest tumors lÍMC elevat podria tenir un efecte protector.

OBJECTIUSAnalitzar la relació del Índex de massa corpo-ral (IMC) respecte al pronòstic en una cohort de malalts intervinguts de CCR MATERIAL I MÈTODE. Des de l´1 de gener de 2000 a desembre de 2005 hem recollit un total de 152 pacients intervinguts de CCR dels quals en 126 es disposava de lÍMC. Sánalitza lássociació estadística entre IMC i determinades variables clinico-patològiques. Tanmateix séstudia lássociació de lÍMC amb la supervivència global i càncer específica mit-jançant el mètode de Kaplan-Meier i els models de regressió de Cox.

RESULTATSDels 126 pacients 61(48,4%) i 65(51,2%) pre-sentaven un IMC < 25 kg/m2 i > o = 25 Kg/m2 respectivament. Nos varem evidenciar diferències estadístiques en relació al sexe, edat, presentaciósimptomàtica, tipus i grau cel·lular, i estadiatge tumoral. En relació als grups de risc (alt, inter-

medi, baix) varem evidenciar diferències signifi-catives (p=0,006). Léstudi uni i multivariant va demostrar significació estadística en relació a la supervivència global i càncer específica superior en el grup amb IMC > o = a 25 Kg/m2.El tiempo medio quirúrgico en el grupo 2 fue de 133,6 min (60-200). Solamente obtuvimos diferencias esta-dísticamente significativas (p<0,06) entre los dos grupos en la variable dias de ingreso (6,77 vs 3,9 días).

VALOR DE L’INDEX DE MASA CORPORAL (IMC) COM A FACTORPRONÒSTIC EN EL CCRTrilla E., Mir C, Planas J, López Pacios MA, Raventós CX, Cecchini Ll, Orsola A, Morote J.Servei Urologia. Hospital Universitari Vall d´Hebrón. UAB. Barcelona.

XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA. TARRAGONA, MAIG DE 2008. COMUNICACIONS ORALS.

CONCLUSIONSLÍMC pot oferir certa informació pronostica addi-cional respecte als paràmetres clinico-patològics coneguts. Malgrat que el sobrepés i obesitat són factors de risc acceptats en el desenvolupament del CCR, la seva presència sembla associar-se a un perfil menys agressiu.

8



INTRODUCCIÓ:L’edat mitjana de diagnòstic del tumor renal se situa al voltant dels 60 anys, tot i ésser poc freqüent en adults joves, això és d’entre 18 i 40 anys, no n’és excepcional. Els resultats oncològics adquireixen especial importància en aquest grup d’edat, i per aquest motiu hem revisat la nostra sèrie històrica.

MATERIAL i MÈTODES:Hem revisat totes les nefrectomies per càncer renal realitzadas a pacients d’entre 18 i 40 anys, durant el període 1991-2004.

RESULTATS:Hem realitzat 29 nefrectomies a 26 pacients, el que representa un 7,47% del total. L’edat mitjana ha sigut de 32,8 anys, 58% homes i 42% dones.La simptomatologia al debut ha sigut: incidental en el 46.1%, dolor en 38.5%, hematúria en 11.6% i massa palpable en el 3.8%.A 2 pacients se’ls va diagnosticar de tumor bila-teral sincrònic i vàrem tenir un cas de tumor renal doble.En l’estudi d’extensió, 3 pacients (11.5%) presen-taven trombe tumoral a vena cava infradiafrag-màtica, i en altres 3 casos, metàstasis (2 a fetge i 1 a melsa). L’abordatge quirúrgic fou divers: nefrectomia parcial en 6 (20.7 %), nefrectomia ra-dical en 11 (37.9%), nefrosuprarrenalectomia en 6 (20.7%) i nefrectomía ampliada en 6(20.7%), amb 3 extracciones de trombe a cava infradia-fragmática, 2 segmentectomies hepàtiques i 1 esplenectomia.L’estada hospitalària mitja fou de 11.3 dies, amb una mitjana de 8 (rang 5-46). L’anàlisi anato-

mopatològic va demostrar: carcinoma renal de cèl•lules clares en el 69%, carcinoma papil•lar en el 17.2% i carcinoma cromòfob en 13.8%. El ta-many mig de les lesions fou de 71.1 mm.L’estadiaje fou pT1a en 24.1%, pT1b en 27.6%, pT2 en 20.7%, pT3a en 6.9%, pT3b en 17.3%, pT3c en 0% i pT4 en 3.4%. De les 3 cirugies sobre lesions sospitoses de metàstasi, només una es va confirmar. Amb un seguiment mig de 61.2 mesos (rang:7-153), no hi ha cap cas de recidiva local, hi ha 1 cas (3.8%) de recidiva ganglionar, 2 casos

CARCINOMA RENAL EN ADULTS JOVES. RESULTATS ONCOLÒGICS A LLARG PLAÇ.L. Fumadó, MA López-Costea, J. Muñoz-Rodriguez, M. Castells, A. Garcia-Navarro,D. Lorente, F. Vigues, L. Riera, E. Franco MirandaHospital Universitari Bellvitge.

(7.7%) de metàstasis (1 pulmó i a 1 os) i 4 (15.3%) exitus, 2 d’ells (7.7%) atribuïbles a progresió de la malaltia renal de base.

CONCLUSIONS:El carcinoma renal en l’adult jove es una entitat poc freqüent però amb unes característiques si-milars al conjunt global d’adults amb carcinoma renal, pel que la nostra actitut no ha de diferir a l’habitual, sense oblidar la possibilitat de les sín-dromes hereditàries amb càncer renal.




9

IntroducciónEn el año 2002 la American Joint Com-mittee on Cancer revisó el sistema de es-tadiaje TNM en el CCR introduciendo la subclasificación para los tumores T1. Esta subclasificación ha generado una impor-tante controversia dado que pocas series han demostrado su relación con la super-vivencia.

ObjetivosValorar la supervivencia cáncer específica de los tumores intracapsulares según la clasificación TNM del 2002 y describir las características clíni-cas y patológicas de los mismos.

Material y métodoDe una serie de 223 CCR consecutivos con con-firmación histológica se analizan 146 CCR intra-capsulares (73 T1a, 33 T1b y 40 T2). Se realiza un análisis de supervivencia mediante el método de Kaplan-Meier en función del estadio patológico (test de long-Rank).

ResultadosLos 106 pacientes con CCR T1 no presentan mor-talidad cáncer específica (100% supervivencia, mediana de seguimiento 43 meses). De los 40 pacientes con CCR T2, 6 (15%) presentan morta-lidad cáncer especifica (mediana de seguimiento 40 meses). El 71% de los CCR T1 presentan grado histológico de Furhman 1 y 2 frente al 57.5% de los T2 (Chi-cuadrado 2.56, p=0.109). El 75% de los CCR T1 son de diagnóstico incidental frente al 30% de los T2 (Chi-cuadrado 24.5, p=0.0001).

ConclusiónNo existen diferencias en cuanto a supervivencia cáncer específica al subclasificar el CCR T1 según la propuesta del TNM de 2002. El tamaño superior a 7 cm en el CCR intracapsular si parece marcar una diferencia pronóstica en nuestra serie. El empleo extensivo de la ecografía abdominal permite iden-tificar un mayor número de CCR T1 incidentales.

IMPORTANCIA DE LA CLASIFICACION TNM DE LA UICC 2002 EN LA SUPERVIVENCIA CÁNCER ESPECÍFICA DEL CARCINOMA DE CELULAS RENALES (CCR) INTRACAPSULAR ( ≤T12)Maialen del Canto, Oscar Bielsa, José Antonio Lorente, Hector Hernandez, Sandra Tarragon, Albert Francés, Octavio Arango.Servicio de Urologia. Hospital del Mar. Barcelona.


10



IntroducciónAunque la nefrectomía parcial abierta(OPN) continúa siendo el “patrón oro” en el trata-miento de las masas renales, la nefrecto-mia parcial laparoscópica (LPN) emerge como una alternativa mínimamente inva-siva para casos seleccionados.

Pacientes y métodoDesde el 1/10/2005 hasta el 15/09/07 se han in-tervenido 23 pacientes de LPN mediante abordaje transperitoneal.

ResultadosDe los 23 procedimientos realizados no hemos tenido complicaciones intraoperatorias. La media de tiempo operatorio ha sido 165 minutos (rango 115-196). La media de tiempo de clampaje fue 26 minutos(rango 5-52).La media de edad de los pacientes ha sido 58 años(rango 22-81) y el tama-ño tumoral medio fue 2.6 cm de diámetro(rango 1.5-4.5). En 22 casos la indicación fue electiva y en 1 impe-rativa por monorrenia. Se realizó clampaje en 17 casos y se desestimó en 6 dadas las características de tamaño y localización tumoral. El clampaje fue arterial y venoso con clamp de Satinsky en 13 ca-sos y con bulldog en 4. En 2 casos fue necesaria la reparación de la vía urinaria mediante sutura continua.La hemostasia fue realizada mediante aplicación de Floseal y en 3 casos fue necesaria aproximación de los márgenes de resección con sutura a tensión y Hem-o-lok. No hemos tenido ningún caso de fístula urinaria y 2 pacientes cur-saron hematoma retroperitoneal que se solucionó de forma conservadora.

ConclusiónLa LPN es una técnica reproducible en cirujanos laparoscopistas con bagaje de cirugía renal previo. Los métodos de hemostasia como Floseal o simi-lares permiten la extensión del procedimiento al reducir tiempos de isquemia y disminuir el peligro de hemorragia intra y postoperatoria.

NEFRECTOMIA PARCIAL LAPAROSCOPICA EN LOS TUMORESRENALES.López-Costea MA, Vigués Juliá F., Suárez F., Fumadó Ciutat Ll., Muñoz Rodriguez J., Lozano F, Lorente D., Riera L., E. Franco-Miranda.Servei d’Urologia. Hospital Universitari de Bellvitge. Barcelona.




11

IntroduccióEn els tumors renals, en l´actualitat el seu tractament es la nefrectomia laparosco-pica.

Objec tiuPresentar la nostra experiencia inicial en la rea-lització de les nefrectomies radicals laparoscopi-ques

Material i MètodesEstudi retrospectiu del 2004 al 2007 de pacients intervinguts de cirugía renal mitjançant la tècnicalaparoscopica. Per cirugía tumoral s´han realitzat 40 cirugies i 5 per atrophies renals

ResultatsS´han intervingut 28 homes i la resta dones. La seva edat mitja és de 63 anys. En 29 casos la ciru-gía ha estat del ronyo Ezquerra i en 16 del costat dret. Hem utilitzat la font monopolar, bipolar i ligasure.La pressió abdominal entre 12 i 14 mmHg.El temps mitja de cirugía es de 190 minuts aproxi-madament amb una perdua sanguinea de 250 cc.Estada mitja hospitalaria de 5 dies Histología: 32 carcinomes renals, 2 oncocitomes, 4 angiomioli-pomes, 2 carcinomes sarcomatoides. Hem tingut 10 complicaciones : 3 sagnats intraoperatoris amb transfussió, 1 reintervenció per lesió Burell, 1 con-versió per lesió esplenica, 3 quadres de peritonis-me per irritació peritonial, i 2 pacients amb IAM a les 48 hores post- cirugía.

NEFRECTOMIA LAPAROSCOPICA. VALORACIÓ INICIAL EN EL NOSTRE CENTRE.

D. Garcia Belmonte, Gili Massó JM, Pascual Garcia X, Gonzalez P, Truan D, Puig Giro R, Berbegal C, Bordalba JR, Flavian LM, Guajardo J, Gomez Agudo M.

HUAVArnau Vilanova Lleida.


ConclusionsTecnica quirúrgica reproduible amb poques complicacions

12



Durant els últims anys hi ha hagut un in-crement en la cirugia laparoscòpica en el nostre centre.Presentem el nombre, temps quirúrgic i es-tada mitjana en les cirugies més freqüents en el nostre medi comparant la cirugia oberta amb la laparoscòpica.Hem inclòs en aquesta revisió totes les nefrectomies, nefroureterectomies, ne-frectomies parcials, prostatectomies i nefrectomies de donant viu, desde gener del 1997 fins septembre del 2007. En total s’han realitzat 2454 cirugies obertes, 948 laparoscòpiques i 137 robòtiques.S’observa una clara tendència a l’increment en les tècniques laparoscòpiques respecte les obertes, amb una disminució del temps d’estada hospitalària. També s’objectiva l’evolució en la corba d’aprenentatge en cirugia laparoscòpica.

EVOLUCIÓ DE LA VIA D’ABORDATGE OBERTA VERSUS LAPAROS-CÒPICA EN ELS ÚLTIMS 10 ANYS AL NOSTRE CENTRE.


M. Pascual, J.A. Peña, J. Huguet, A. Rosales, J. Palou, H. Villavicencio

Fundació Puigvert



13

IntroducciónLa coexistencia de insuficiencia renal y cardíaca se debe a una disfunción cardíaca secundaria a una lesión renal, o viceversa, o a patologías que afectan la viabilidad de ambos órganos. La mejora de las pautas inmunosupresoras y la mayor experiencia quirúrgica hacen que el trasplante combi-nado cardio-renal sea una opción terapéu-tica en estos pacientes.

Material y métodosEn nuestro centro hemos practicado 3007 tras-plantes renales. Desde que realizamos el primer trasplante cardio-renal en enero del 2001 hemos realizado 902 implantes renales, de los cuales 6 (0.66%) han sido procedimientos combinados cardio-renales. 5 se realizaron de forma sincróni-ca y 1 de forma asincrónica. La edad media de los pacientes fue de 56,6 años (42-65). La etiología de la insuficiencia cardíaca fue en todos los casos miocardiopatía dilatada, secundaria a cardiopatía isquémica (n=4), hipertensión (n=1) e idiopática (n=1). Las causas de la insuficiencia renal fueron nefroangioesclerosis (n=2), nefropatía diabética (n=2), glomerulonefritis membranoproliferativa (n=1) y multifactorial (n=1).

ResultadosEn el trasplante asincrónico transcurrieron 14 meses entre el trasplante cardíaco y el implante renal. El tiempo de isquemia renal total fue de 8h40’. El tiempo de isquemia renal en los trasplan-tes sincrónicos fue de 4,5 horas. En todos los casos se implantó el injerto cardíaco en primer lugar e inmediatamente después el riñón.

EVOLUCIÓN DEL INJERTO RENAL EN EL TRASPLANTE COMBINA-DO CARDIO-RENAL.

García Larrosa, A(1);Cofan Pujol, F(2); Sánchez Caba, ME(1); Altés Ineva, P(1); Izquierdo Reyes, L(1); Goicoechea Maturana, I(1); Molina Cabeza, A(1); Campillo Martínez, P(1); Bohórquez Barrientos, A(1); Ribal Caparrós, MJ(1); Gutiérrez del Pozo, R(1); Oppenhhei-mer Salinas, F(2); Alcaraz Asensio, A(1). Servicio de Urología (1), Unidad de trasplante renal (2).Hospital Clínic de Barcelona

2 pacientes fallecieron en el postoperatorio in-mediato, uno a las 12 horas por hipertensión pulmonar masiva y otro a las 48 horas por disfun-ción primaria del injerto cardíaco. Hubo diuresis inmediata en 3 pacientes y una NTA anúrica en un paciente con inestabilidad hemodinámica los primeros 4 días que precisó soporte vasoactivo con dopamina a dosis b, dobutamina y aleudri-nas. La creatinina media al alta fue de 1.7 mg/dl (0.9-2.8). No se registró ninguna complicación en relación al injerto renal durante el postoperatorio inmediato. El tiempo medio de seguimiento ha sido de 41.2 meses (1-66). No se ha producido ningún episodio de rechazo renal. La cifra media de creatinina en la última visita fue de 1.1 mg/dl

(0.7-1.7). La pauta inmunosupresora utilizada es variable, siendo la más frecuente la asociación de micofenolato, un anticalcineurínico (FK506 o CyA) y prednisona.

4. ConclusionesEl trasplante combinado cardio-renal es una al-ternativa válida en los pacientes con insuficiencia cardíaca y renal terminal. Presenta una elevada mortalidad en el postoperatorio inmediato, por lo que es necesario establecer rigurosos criterios de selección. La realización del implante renal de forma inmediatamente posterior al implante car-díaco no condiciona la viabilidad del riñón.


14



Introducció:La necessitat de transplantament hepa-torrenal a l’àmbit pediàtric és infreqüent, essent les dues principals indicacions la poliquistosis hepatorrenal i la hiperoxalú-ria primària. Es presenta l’experiència en el nostre centre.

Mètode:S’han practicat 5 transplantaments hepatorrenals simultanis (3 nens i 2 nenes).La patologia de base va ser la hiperoxalúria (n=2) i la poliquistosi hepa-torenal o PQRAR (n=3). Els afectats d’hiperoxaluria precisaven hemodiàlisi.Els empelts hepàtics eren split(n=1) i empelts complets (n=4); mentre que els renals van ser tots heterotòpics a fossa ilíaca amb anastomosi termino lateral dels vasos renals a iliacs primitius i ureterorràfia extravesical de “Gregoire”. Es va presentar una incidència técnica intraoperatòria en un pacient, augmentant la is-quèmia calenta de l’empelt renal. Es realitzà dues nefrectomies pròpies en dos pacients de poliquis-tosi. El tractament immunosupressor va consistir en anticossos monoclonals, tacrolimus, esteroides i micofenolat.

Resultats:Va existir una pèrdua de l’empelt renal en el postoperatori immediat per isquèmia calenta intraoperatòria en un pacient, derivant a un nou transplantament renal. Un empelt hepàtic va patir una trombosi de l’artèria hepàtica, que es va re-permeabilitzar, i una fuga biliar posterior resolta amb stent. En un seguiment mig de 4 anys tots els pacients son vius i els empelts renals i hepàtics son funcionants.

Conclusió:El transplantament hepatorrenal pediàtric és efec-tiu i presenta poques complicacions immunològi-ques associades. La supervivència dels empelts és similar al transplantament aïllat.

G. Royo , C. Piró, G. Guillén, M. Asensio, JA Martin, C.Margarit*

Hospital Vall d’Hebron

EXPERIÈNCIA DEL TRANSPLANTAMENT HEPATORENAL PEDIÀTRIC.




15

Introducció:Els lactants afectats de síndrome nefròtic greu, requereixen un maneig complicat amb diversitat demètodes de diàlisi fins a arribar a l’edat òptima per realitzar el transplantament renal. Durant l’espera pateixen gran mor-bilitat. El transplantament renal és una tècnica acceptada en la insuficiència renal terminal,però no existeix una experiència considerable en menors de l’any de vida. S’ha revisat els resultats del transplanta-ment en aquest grup de població.

Mètode:Dues nenes de 4.5 Kg i 5 Kg afectades de síndrome nefròtic secundari a lupus sistèmic i síndrome ne-fròtic finlandès, van ser transplanatades en edat precoç amb empelts de donant cadàver. En un dels casos va patir un rebuig hiperagut, precisant transplantectomia i dos nous transplants renals. En les quatre ocasions es can realitzar empelts heterotòpics a fossa ilíaca, realitzant anastomosi termino lateral del pedicle renal a ilíaques primi-tives, i ureterorràfies extravesicals de “Gregoire”. El maneig immunosupressor va ser amb corticoides, tacrolimus, micofenolat i anticossos monoclonals.

Resultats:Amb un seguiment de 48 i 20 mesos, ambdues estan vives i amb bona funció renal. No han pre-sentat complicacions derivades del tractament immunosupressor ni de la cirurgia. En el primer cas es va practicar a l’any una nefrectomia del pro-pi ronyó per persistència de proteinúria.

Conclusió:El maneig del lactant amb síndrome nefròtic és molt complex i relacionat amb gran morbimor-talitat. Ara com ara, el transplantament renal precoç és la millor alternativa, oferint una millor qualitat de vida. El transplantament renal en menors d’un any és factible i no s’associa a major índex de complicacions.

EL SÍNDROME NEFRÒTIC PEDÀTRIC COM A INDICACIÓ DE TRANSPLANTAMENT RENALG. Royo Gomes, C. Piró, G. Guillen, M. Asensio, JA. Martin,J. NietoHospital Vall d’Hebron


16



TRASPLANTE RENAL DE DONANTE VIVO: 100 NEFRECTOMÍASLAPAROSCÒPICAS.


L. Izquierdo Reyes, P. Altés Ineva, M. Sánchez Caba, A. García Larrosa, I. Goicoechea, A. Molina, A. Bohorquez, P. Campillo, R. Alvarez-Vijande, R. Gutiérrez del Pozo, F. Oppenheimer Salinas, A. Alcaraz Asensio

Hospital Clínic

Introducción.La implantación en la última década de la nefrectomía laparoscópica de donante vivo parece aumentar la tendencia a crecer respecto a los de cadáver. Actualmente, el trasplante renal de donante vivo represen-ta, aproximadamente, la mitad de los TR en estados Unidos y alrededor del 10% en Es-paña. En nuestro centro supone una cuarta parte de toda la actividad trasplantadora. Objetivo. Analizar las variables relaciona-das con la técnica quirúrgica así como con el postoperatorio de los donantes.

Material y métodos.Desde Febrero 2002 hasta Julio 2007 se han rea-lizado 100 nefrectomías laparoscópicas para do-nante vivo. Se realiza un análisis descriptivo de las variables relacionadas con la técnica quirúrgica utilizada y postoperatorio de los donantes.

Resultados.Edad media (donantes) corresponde a 49.5 años con una razón hombre:mujer de 1:2. Al 82% de los pacientes se les practicó nefrectomía izquierda. En un caso, el pedículo vascular fue múltiple. Tiempoquirúrgico medio: 149.5 min (80-255). Estancia media: 4.8 días (1-18). Necesidad de mórfico: 0,9 días e inicio de la ingesta oral: 24 horas de la inter-vención. Reincorporación laboral: 39 días (7-120).Complicaciones: 1 rotura renal, 1 laceración hepá-

tica, 6 hemorragias (4 precisaron transfusión), 5 sepsis y 1 colección. Ningún donante ha fallecido a consecuencia de la cirugía.

Conclusiones.La nefrectomía para donante vivo asistida por laparoscopia constituye actualmente el gold es-tándar en este ámbito. Esta técnica ha aportado una mejoría notable en el postoperatorio de los donantes, hecho que contribuye de forma consi-derable a un incremento en el número de dona-ciones.



17

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS:La invasió linfovascular s’ha relacionat amb la capacitat metastàtica del càncer. Amb l’ànim de millorar els factors pronòstics clí-nics existents (estadificació, grau, ganglis positius i invasió de vesícules seminals), s’ha suggerit la invasió linfovascular com a factor pronòstic independent.

MATERIAL I MÈTODES:Hem revisat 739 pacients sotmesos a cistectomia entre els anys 1979 i 2002 per tumor vesical infil-trant. El 90 % eren homes i l’edat mitja 63 anys. Els tumors es van classificar segons la classificació TNM. Només aquells pacients amb una evident afectació endotelial o una gruixuda paret vascular van ser considerats com afectació linfovascular. Vàrem avaluar la supervivència lliure de malaltia en relació amb: l’estadificació, ganglis positius, in-vasió de vesícules seminals i invasió linfovascular , de forma univariant i multivariant. Posteriorment es va avaluar la supervivència lliure de malaltia atenent als mateixos paràmetres en relació amb l’afectació linfovascular.

RESULTATS:Amb una mitjana de seguiment de 47 mesos es va observar una diferència significativa en pacients amb afectació linfovascular en relació amb: l’estadificació (p=0.0001), ganglis posi-tius (p=0.0001), invasió de vesícules seminals (p=0.025), i supervivència lliure de malal-

LA SUPERVIVÈNCIA LLIURE DE MALALTIA NO ESTÀ RELACIONA-DA AMB L’ESTADIFICACIÓ TUMORAL EN PACIENTS AMB AFECTA-CIÓ LINFOVASCULAR A LA PEÇA DE CISTECTOMIA.

tia (p=0.0001). En un análisis multivariant l’estadificació (p=0.0001), ganglis positius (p=0.006; RR 1,4 ; 95% CI 1,1-1,7) i la invasió linfovascular (p=0.005; RR 1,88; 95% CI 1,2-2,9) es van relacionar de forma significativa amb el temps lliure de malaltia. Si només s’inclouen els pacients amb invasió lin-fovascular, no hi ha diferencia en el temps lliure de malaltia relacionat amb l’estadificació. Existeix una diferència en el temps lliure de malaltia en pacients amb ganglis positius (p=0,035; OR 1,7; 95% CI 1,04-5,5).

CONCLUSIONS:La invasió linfovascular en la cistectomia és un factor pronòstic predictiu independent de l’estadificació i dels ganglis positius. En els pa-cients amb afectació linfovascular, existeix una diferència en el temps lliure de malaltia en re-lació amb l’afectació ganglionar però no amb l’estadificació en la peça de cistectomia.

JM.Gaya, O.Rodríguez-Faba, J.Palou, F.Algaba, A.Rosales, J.Huguet, F.Millán, H. Villavicencio.Fundació Puigvert.


18



INTRODUCCIÓN.El aumento de pacientes de edad avanzada en los servicios de Urología plantea la duda de si los pacientes han de ser sometidos a tratamien-tos agresivos dado el importante riesgo que ello conlleva. El objetivo de este estudio es valorar si la cistectomía radical es un tratamiento válido para pacientes añosos.

MATERIAL Y MÉTODOS.Desde 1991 hasta 2006, se han realizado en nuestro servicio 362 cistectomías radicales debi-do a tumor vesical. De éstas, 32 tenían entre 75 y 80años, y 13 eran mayores de 80. Realizamos una revisión retrospectiva de dichos pacientes, valo-rando estadio TNM, días de ingreso, complicacio-nes postoperatorias inmediatas, complicaciones tardías y supervivencia durante el seguimiento. Asimismo, comparamos los resultados obtenidos entre ambos grupos.

RESULTADOS.De los 45 pacientes, 38 (84%) fueron operados a partir del año 2000. La media de seguimiento fue de 15 meses (0,2-91). En la tabla adjunta vemos un resumen de las distintas variables analizadas. No se hallan diferencias significativas en cuanto a complicaciones. La supervivencia a 12 meses de todos los pacientes es de 61%, siendo 68% en el grupo 75-80 y 43% en >80. Estos resultados son equiparables a los descritos en la literatura.

CISTECTOMÍAS EN PACIENTES AÑOSOS. ESTUDIO RETROSPECTIVO.M. Sánchez Caba, L. Peri, A. García Larrosa , L. Izquierdo ,P. Altés ,I. Goicoechea, A. Molina , M Musquera, MªJ. Ribal, A. Alcaraz.Hospital Clinic i Provincial de Barcelona.

CONCLUSIONES.La cistectomía radical es una opción válida de tra-tamiento para pacientes añosos, con un índice de complicaciones aceptable. Los pacientes mayores de 80 años no presentan más complicaciones que el grupo 75-80años.




19


EL PAPER DEL MICROESTADIATGE I LA 2ªRTU POST BCG EN ELS TUMORS VESICALS T1 INICIALS D’ALT GRAU.A.Orsola, L.Cecchini, C.X.Raventós, E.Gómez-Lanza, J.Bestard,I. de Torres(*), J.Planas,E.Trilla,E.Tremps,J.Morote.Hospital Vall d’Hebron, Servei d’Urologia i d’Anatomia Patològica (*)

INTRODUCCIÒ:EAU recomana la reRTU en els T1 d’AltGrau inicials, però això te costos socio- sanitaris i el benefici no es clar. D’altra banda la BCG es un tractament establert i la invasió de la musculares mucosae, permet diferenciar entre tumors de baix(T1a) i alt(T1b-T1c) risc de progressió.

OBJECTIUS:Per fer un ús racional de la reRTU hem desenvo-lupat un protocol segons el qual els pacients han rebut 6instil.lacions de BCG i després s’ha fet la 2ªRTU sols als T1b/c.

PACIENTS I MÈTODES.Dels 122 tumors T1AG inicials, 87 han estat aptes. S’han correlacionat factors clínics i patol.lògics amb les troballes 2ªRTU i l’evolució posterior; lliu-re d’enfermetat o event.

RESULTATS;35(39,8%) foren T1a i 48(59%) T1b/c; el 22% de les 2ºRTU foren positives. Sols la grandaria tumo-ral mostrà tendència a la significaciò, tenint els tumors més grans més probabilitat de presentar 2ªRTUpositiva. A 13,5m. de seguiment; 77%T1a i 63,8%T1b/c estan lliures d’enfermetat (n.s.). Events; 17% de recidives (tant pels T1a com pels T1b/c) i 6 i 19% de progressió pels T1a i T1b/c res-pectivament. Els pacients protocolitzats han pre-sentat millor evolució que els que quedaren fora de protocol; en aquest grup el 33% (p=0,021) han progressat.

CONCLUSIONS:Els T1AG que infiltren la muscular mucosa(T1b/c) es comporten de forma similar als T1a si son so-tmesos a una 2ªRTU després de la BCG. La BCG previa a la 2ªRTU en millora el resultat, doncs el % de 2ºRTU patològica es més baixa que la publi-cada. El microestadiatge permet estalviar 2ºRTUs innecesàries.

20



CÁNCER DE PRÓSTATA LATENTE EN NUESTRA SERIE DE CISTO-PROSTATECTOMÍAS RADICALES

CP VT MQ N 41 (22.7%) mediano 0.175 cc Neg 34 (83%) CP insign 23 (56.1%) < 0.5 cc 26 (63.4%) Pos 7 (17%) CP sign 18 (43,9%) > 0.5 cc 15 (36.6%) PSA GS Edad mediano 2.8 ng/ml mediano 6 mediana 69 años <4 ng/ml 28 (70%) < 7 31 (75.6%) < 70 25 (61%) >4 ng/ml 13 (30%) 7 6 (14.6%) >70 16 (39%) >7 4(9.7%)

Hernández H; Lorente JA; Bielsa O; Francés A; Del Canto M; Rijo E; Arango O.

Servicio de Urología.Hospital del Mar.Barcelona.

IntroducciónLa prevalencia histológica del cáncer de próstata (CP) excede la frecuencia con que es diagnosticado clínicamente. Tanto los es-tudios autópsicos como el Prostate Cancer Prevention Trial (PCPT) muestran una alta prevalencia de CP en el rango de PSA entre 0 y 3 ng/mL. Las piezas de cistoprostatec-tomía radical por carcinoma transicional de vejiga (CTPR) representan un excelente modelo para el estudio de las característi-cas del CP no sospechado clínicamente. A este interés se suma la comunicación de diferentes modificaciones técnicas para el mantenimiento de la potencial sexual y la continencia que proponen la preservación parcial o completa de la próstata en casos seleccionados.

Tabla 1

ObjetivoAnalizar la frecuencia y características del CP descubierto incidentalmente en las piezas de CTPR en nuestra serie.

Pacientes y métodoSe revisan los CP incidentales encontrados en 180 CTPR realizadas entre 1990 y 2005. Se obtiene información acerca de la frecuencia de presen-tación, edad, concentración sérica de PSA, grado combinado de Gleason (GS), volumen tumoral (VT), estadio patológico y estado de los márgenes quirúrgicos (MQ). Se excluye del análisis la inva-sión prostática por carcinoma transicional (pT4a).

ResultadosLa frecuencia de CP incidental en las piezas de CTPR es de 22.7% (41/180), el 70% (28/41) con PSA < 4 ng/mL y 63.4% (26/41) con VT < 0.5 cc. Las características generales de los CP se repre-sentan en la tabla 1. Treinta y cuatro (83%) fueron especímenes con MQ no afectados por CP. La me-diana de GS es 6 aunque el 14.3% de los pacientes con PSA normal (4/28) presentan carcinomas de alto grado (GS ≥ 7). El 71.5% de los CP con PSA normal pueden considerarse “clínicamente insig-nificantes” (VT < 0.5 cc y GS < 7), tabla 2.

Tabla 2




21

2. La frecuencia viene influida por el tipo de procesamiento de la pieza3. Posible riesgo incrementado de CP por padecer CCT4. Alta frecuencia de CP clínicamente significativo a pesar de PSA normal5. El concepto de CP clínicamente significativo tiene que basarse, no sólo en criterios histológicos sino también en parámetros clínicos (edad, co-morbili-dad) y en variables dependientes del tiempo (PSADT). Importancia biológica del CP parece independiente del PSA sérico.5. Dudoso papel preservación prostática.

Conclusión

Tabla 3.

Publicaciones de CP incidental en piezas de CPTR

Autor Referencia N CP (%) CP sign, %

Winfield Urology 1987;30:100 80 22 (27.5%) -

Princhett J Urol 1988;139:1214 165 45 (27.5%) -

Kabalin J Urol 1989;141:1091 66 25 (38%) -

Montie Cancer 1989;63:381 72 33 (46%) -

Stamey Cancer 1993;71:933 139 55 (40%) 20

Abbas Eur Urol 1996;30:322 40 18 (45%) -

Moutzouris Scand J Urol Nephrol 1999;33:27 59 16 (27%) -

Prange Eur Urol 2001;39 (Suppl 4):30 85 41 (48%) -

Ward Urol Oncol 2004;22:40 129 30 (23%) 14

Revelo J Urol 2004;171:646 121 50 (41%) 19.8

Delongchamps Eur Urol 2005;48:946 141 20 (14%) 10

Hautmann Urol Clin North Am 2005;32:177 133 58 (44%) 19

Rocco Eur Urol 2006;49:827 63 34 (54%) 20

Winkler BJU Int 2007;99:554 97 58 (60%) 53

Presente estudio 180 41 (22.7%) 28.5

Discusión.1. La incidencia es similar a la de las series publicadas en la literatura, tabla 3.

La frecuencia de CP incidental en esta serie es seme-jante a la comunicada previamente. En la mayoría de los casos no es sospechado bioquímicamente. A pesar de que se desconoce la implicación clínica del CP incidental, la preservación prostática en el tratamiento del carcinoma transicional de vejiga infiltrante debe ser tomada con cautela.


22



ESTUDI DE LES CARACTERÍSTIQUES DELS TUMORS VESICALS PRIMARIS EN FUNCIÓ DE LA SIMPTOMATOLOGIA I DE LA DEMORA EN EL TRACTAMENT.

INTRODUCCIO I OBJECTIUS:L’alta incidència dels tumors vesicals pri-maris no infiltrants de la muscular pròpia (TNIMP) en el nostre medi fa que moltes vegades es dilati el temps entre el moment de la consulta i el de la intervenció.Volem analitzar si el motiu de consulta i la demora en el tractament influeixen en les característiques d’aquests tumors.

MATERIALS I MÈTODE:S’analitzen les característiques dels 263 pacients diagnosticats de TNIMP al nostre centre durant el període que inclou gener de 2004 fins juliol de 2007.

RESULTATS:Quan analitzem les característiques dels tumors diagnosticats per clínica respecte de les troballes assimptomàtiques no trobem diferències signi-ficatives pel que fa a la multiplicitat, grandària, grau, estadiatge o risc de recidiva a la primera cistoscòpia. Pel que fa a les característiques dels tumors trac-tats abans dels 6 mesos de l’inici de la clínica res-pecte dels tractats després, veiem que aquests darrers tenen més risc de ser lesions múltiples (53 de 100, 53%) respecte dels tractats abans dels 6 mesos (54 de 149, 36%) (p<0.01). No es varen trobar diferències significatives pel que fa a la res-ta de paràmetres.

J. Bestard Vallejo, E. Gomez Lanza, L. Cecchini Rosell, A. Orsola de los Santos, J. Morote Robles.Servei d´Urologia. Hospital Universitari Vall d´Hebron. UAB. Barcelona.


CONCLUSIONS:El retard de més de 6 mesos en el tractametn dels TNIMP augmenta la probabilitat de la multiplici-tat.Tot i això sembla que aquesta demora no afectarà al tamany, al risc de recidiva ni a les característi-ques anatomopatològiques del tumor.El fet de que el diagnòstic sigui per una troballa casual o bé que el pacient presenti clínica tampoc no en farà canviar les característiques.



23

CONTROL ONCÒLOGIC DE LA CISTECTOMIA RADICALLAPAROSCÒPICA.


S’ha posat en dubte el valor de la cistectomia radical per via laparoscòpica. Presentem la sèrie actualitzada de cistectomies radicals per via la-paroscòpica realitzades al nostre servei (n=48). S’ha realitzat per part de la Unitat de tractament del tumor vesical un total de 48 cistectomies des del setembre de 2004. Eren homes 41 pacients (85%) i 7 dones (15%). L’edat mitjana és de 63 anys (27- 85). El seguiment mig és de 10,1 mesos (0,4-33m). La indicació quirúrgica es va fer per TNIM en 9 casos, per TIM en 38 pacients i en un cas per patologia benigna. No s’ha exclòs cap cas de l’abordatge laparoscòpic pel seu estadi clínic. El temps quirúrgic mig va ser de 286 min (180-480). La derivació intestinal realitzada va ser una urete-roileal tipus Bricker en 31 casos (63%), sustitució vesical en 15 (31%), reservori heterotòpic conti-nent en 1 cas (2%) i ureterostomia cutània en 2 casos (4%).El resultat anatomopatològic va ser de 6 pT0, 3 TNIM i 38 TIM. El nombre de ganglis obtinguts de mitjana va ser de 14 (1-24). La su-pervivència global és de 26,7 mesos mentre que la càncer específica és de 29,3 mesos.Aquestes xifres milloren els resultats de les sèries històriques de control oncològic per la qual cosa no podem assumir que l’abordatge laparoscòpic és millor que el tradicional però és com a mínim millora les sèries publicades i es pot considerar equivalent.

L. Cecchini Rosell A. Orsola de los Santos C. X. Raventós Busquets E. Trilla J. Planas C. Salvador E. Gómez-Lanza J. Morote.Hospital Vall d’Hebron.

revista annals d’urologia 2008-25

Health & Medicine