proposta de modificació puntual de les normes subsidiàries pel … · 2016-04-20 · aprovada...

Proposta de modificació puntual de les Normes Subsidiàries pel que fa a la regulació del sòl no urbanitzable

La Cellera de Ter, abril 2016

1

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NNSS – regulació del sòl no urbanitzable -

INDEX

1. MEMÒRIA .............................................................................................................................................................3

1.1. Marc jurídic ...............................................................................................................................................3

1.1.1 Planejament urbanístic vigent: 3 1.1.2 Planejament urbanístic i territorial vigent: 3 1.1.3 Legislació vigent: 4 1.1.4. Determinacions, contingut i tramitació 4

1.2. Objecte de la modificació ........................................................................................................................5

1.3. Iniciativa, oportunitat i conveniència de la modificació ........................................................................5

1.4. Proposta i normativa proposada .............................................................................................................5

1.5. Àmbit de la modificació ...........................................................................................................................6

1.6. Normativa vigent ......................................................................................................................................6

2. ESTUDIS I INFORMES COMPLEMENTÀRIS .................................................................................................... 11

2.1. Improcedència de la memòria social .................................................................................................... 11

2.2. Improcedència de l’informe de sostenibilitat ambiental ..................................................................... 11

2.3. Improcedència de l’estudi de mobilitat generada ................................................................................ 12

3. NORMATIVA URBANÍSTICA PROPOSADA ..................................................................................................... 13

CAPÍTOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL ....................................................................................... 13

CAPÍTOL VIII BIS. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE ................................................................. 13

SECCIÓ I. JUSTIFICACIÓ I MARC LEGAL ....................................................................................... 13 Article 1. Justificació ......................................................................................................................... 13 Article 2. Marc jurídic ........................................................................................................................ 14 Article 3. Interpretació ....................................................................................................................... 14

SECCIÓ II. DISPOSICIONS GENERALS ............................................................................................ 14 Article 4. Definició ............................................................................................................................. 14 Article 5. Els espais oberts del planejament territorial ....................................................................... 14 Article 6. Delimitació i ordenació del sòl no urbanitzable .................................................................. 15 Article 7. Definició de zones .............................................................................................................. 15 Article 8. Plans especials en sòl no urbanitzable .............................................................................. 15

SECCIÓ III. ELEMENTS PROPIS DEL SÒL NO URBANITZABLE ..................................................... 15 Article 9. Estructura de la propietat. Finca ........................................................................................ 15 Article 10. Divisions i segregacions ..................................................................................................... 16 Article 11. Xarxa viària rural ................................................................................................................ 16 Article 12. Xarxa hidrogràfica .............................................................................................................. 17

SECCIÓ IV. NORMES DE PROTECCIÓ DEL PAISATGE .................................................................... 17 Article 13. Normes territorials sobre la protecció del paisatge ............................................................ 17 Article 14. Directrius de paisatge ........................................................................................................ 17 Article 15. Protecció dels sòls i el relleu. Moviments de terres ............................................................ 18 Article 16. Tanques i murs .................................................................................................................. 19 Article 17. Publicitat ............................................................................................................................ 19 Article 18. Xarxes de serveis ............................................................................................................... 19

SECCIÓ V. REGULACIÓ DELS USOS ................................................................................................ 20 Article 19. Disposicions generals. ....................................................................................................... 20

2

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NNSS – regulació del sòl no urbanitzable -

Article 20. Règim dels usos en el sòl no urbanitzable ......................................................................... 20 Article 21. Usos i activitats prohibides ................................................................................................. 21 Article 22. Regulació especifica de les activitats extractives. .............................................................. 21

SECCIÓ VI. REGULACIÓ DE LES EDIFICACIONS I INSTAL·LACIONS ............................................ 22 Article 23. Disposicions generals. ....................................................................................................... 22 Article 24. Definició dels paràmetres referits a l’edificació. ................................................................. 23 Article 25. Noves construccions .......................................................................................................... 24 Article 26. Ampliacions d’edificis existents .......................................................................................... 24 Article 27. Condicions generals de les edificacions destinades a usos agrícoles, ramaders o

forestals. ............................................................................................................................ 25 Article 28. Condicions generals de les edificacions i instal·lacions d’interès públic. ........................... 29 Article 29. Condicions generals de les estacions de subministrament i edificacions i

instal·lacions vinculades a obres........................................................................................ 29

SECCIÓ VII. ZONA D’ÚS AGRÍCOLA (clau 5.1) ................................................................................... 29 Article 30. Definició ............................................................................................................................. 29 Article 31. Regulació d’usos i activitats ............................................................................................... 30

SECCIÓ VIII. ZONA FORESTAL DE CONSERVACIÓ (clau 5.2) .......................................................... 30 Article 32. Definició ............................................................................................................................. 30 Article 33. Regulació d’usos i activitats ............................................................................................... 30

SECCIÓ IX. ZONA DE PROTECCIÓ DE PAISATGE (clau 5.3) ........................................................... 31 Article 34. Definició ............................................................................................................................. 31 Article 35. Regulació d’usos i activitats ............................................................................................... 31

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES ............................................................................................................. 32

3

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NNSS DE LA CELLERA – regulació del sòl no urbanitzable -

MEMÒRIA

1. MEMÒRIA

1.1. MARC JURÍDIC

1.1.1 Planejament urbanístic vigent:

El planejament urbanístic general són les Normes Subsidiàries de Planejament (d’ara endavant NNSS), aprovades definitivament per la Comissió Territorial de Girona, en data 2 de juny de 1993 (DOGC núm.1793, de 6 de setembre de 1993). Les Normes Urbanístiques varen ser introduïdes en un text refós, el qual la Comissió d’Urbanisme de Girona va donar conformitat en data 29 de juny de 2006 (DOGC núm.4702, de 22 d’agost de 2006).

A la present modificació, de regulació del sòl no urbanitzable, li afecta la Modificació puntual de l’article 3.9 de les Normes urbanístiques de les Normes Subsidiàries de la Cellera de Ter aprovada definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en sessió de 16 de març de 2011 (DOGC 5863 de 20 d’abril de 2011).

El planejament urbanístic derivat que afecta a la regulació del sòl no urbanitzable és el següent:

El Text refós del Pla Especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, en sessió de 23 de juliol de 2008, conformitat del text refós en sessió de 13 de maig de 2009 (DOGC núm.5419 de 13 de juliol de 2009).

Modificació puntual del PE urbanístic i catàleg específic de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable – Adaptació del capítol 03. “Usos, definició i regulació” de les NNUU a la legislació vigent. Aprovada definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, en la sessió de 22 de gener de 2015 (DOGC núm 3826 de 4 de març de 2015)

1.1.2 Planejament urbanístic i territorial vigent:

El municipi de La Cellera de Ter està inclòs en el Pla territorial de les Comarques Gironines, aprovat definitivament el 14 de setembre de 2010 (DOGC núm.5735, de 15 d’octubre de 2010).

4


MEMÒRIA

1.1.3 Legislació vigent:

Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer (TRLU).

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, modificat pel Decret 80/2009, de 19 de maig, pel qual s’estableix el règim jurídic dels habitatges per fer efectiu el dret de reallotjament (RLU).

Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística (RPLU).

RDL 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de sòl i Rehabilitació Urbana.

1.1.4. Determinacions, contingut i tramitació

L’art. 118.1 del RLU estableix que les modificacions dels plans urbanístics han de contenir les determinacions adequades a llur finalitat específica, d’entre les pròpies de la figura de planejament modificada i, en qualsevol cas, han de:

a) Justificar la conveniència de la modificació i de les noves determinacions que s’introdueixen.

b) Identificar i descriure, en la documentació escrita i gràfica, les determinacions i les normes urbanístiques objecte de modificació.

c) Establir, mitjançant les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació corresponents, les determinacions que s’introdueixen amb la modificació i que substitueixen les precedents.

d) Justificar el compliment, si s’escau, de l’increment de les reserves de sòl per a espais lliures públics i equipaments públics.

D’acord amb l’art. 118.4 del RLU, les modificacions dels plans urbanístics han d’estar integrades per la documentació adequada a la finalitat, contingut i abast de la modificació. En tot cas, han d’incorporar l’informe ambiental corresponent les modificacions de plans urbanístics que se sotmetin a avaluació ambiental o aquelles altres que tinguin alguna repercussió ambiental. També s’ha d’incorporar un estudi d’avaluació de la mobilitat generada, en els casos que així ho estableixi la legislació vigent.

L’art. 96 del TRLU estableix que la modificació de qualsevol dels elements d’una figura de planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació, amb les excepcions que s’estableixin reglamentàriament i les particularitats establertes al mateix.

L’aprovació inicial i la provisional se subjectarà al que estableix l’art. 85 del TRLU. L'aprovació definitiva, tal com estableix l’article 80 del TRLU correspon a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona.

5


MEMÒRIA

1.2. OBJECTE DE LA MODIFICACIÓ

Les disposicions que estableixen les Normes Subsidiàries de La Cellera de Ter estan formulades en el marc del Decret 1/1990, en un moment en que el sòl no urbanitzable és regulava com un sòl sobrant o residual sense atendre als valors implícits del sòl no urbanitzable.

Les Normes Urbanístiques de les NNSS estan estructurades en dues parts: 1.a Normes Generals i 2a. Disposicions referents a l’edificació i ús del sòl. En la segona part no hi ha cap disposició referent al sòl no urbanitzable.

Totes les disposicions de definició, d’ús i edificació, així com les diferents zonificacions del sòl no urbanitzable estan establertes en cinc articles (3.1, 3.5, 3.6, 3.7, 3.8 i 3.9) de la part de Normes Generals. Aquesta regulació breu i genèrica pot representar una amenaça pels valors ecològics i paisatgístics del municipi. Per contra activitats convenientment regulades poden ser un motor per dinamitzar aquest sòl.

Aquesta modificació no planteja canviar el règim del sòl vigent sinó detallar i adaptar la regulació dels usos i edificació del sòl no urbanitzable al TRLU atenent als següents objectius:

1- Protegir l’espai forestal i l’activitat agrícola del municipi, pel seu valor natural i paisatgístic, així com per la seva condició d’espai obert.

2- Regular els usos del sòl no urbanitzable d’acord amb la legislació vigent

3- Restringir els usos que no són compatibles i que poden perjudicar la qualitat ambiental d’aquest sòl.

4- Conservar i recuperar la qualitat paisatgística.

1.3. INICIATIVA, OPORTUNITAT I CONVENIÈNCIA DE LA MODIFICACIÓ

La present modificació puntual és promou per iniciativa de l’Ajuntament de La Cellera.

L’oportunitat i conveniència de la present modificació es justifica en la necessitat de corregir les mancances de les NNSS en la regulació del sòl no urbanitzable tot adaptant-la a la normativa urbanística vigent-

L’interès general de la present modificació rau en fixar les condicions idònies i establir claredat jurídica en la regulació dels usos i edificacions del sòl no urbanitzable.

1.4. PROPOSTA I NORMATIVA PROPOSADA

La modificació consisteix en disposar una nova normativa del sòl no urbanitzable.

S’afegeix un capítol que “Regulació del sòl no urbanitzable” enquibit en la segona part de les NNUU “Disposicions referents a l’edificació i ús del sòl.”

6


MEMÒRIA

S’organitza en diferents seccions. Després d’algunes disposicions generals es distingeix una secció que incorpora de forma normativa aspectes de protecció de paisatge.

Els usos es descriuen en concordança amb l’estructura del TRLU distingint els permesos en el sòl no urbanitzable d’aquells que ho són únicament en edificis inclosos en el Catàleg de masies i cases rurals.

Es detallen les condicions d’edificació en funció de l’ús. Finalment per cadascuna de les zonificacions es concreten quins són els usos admesos.

1.5. ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ

L’àmbit de la modificació afecta a tot el sòl classificat, per les Normes Subsidiàries com a sòl no urbanitzable.

El paisatge està marcat per la seva localització entre el massís de les Guilleries i les planes pel Ter i la riera d’Osor.

Té un alt valor ambiental i ecològic reconegut per la inclusió de sòl en dos PEINS i xarxa Natura 2000: Les Guilleries i les Riberes del Baix Ter

1.6. NORMATIVA VIGENT

La present modificació planteja substituir la regulació vigent del sòl no urbanitzable establerta en les NNUU de les NNSS per un nou Capítol “Regulació del sòl no urbanitzable” inserit en la Part 2a ”Disposicions referents a l’edificació i ús del sòl”.

L’articulat afectat per la Modificació són els articles 3.4 “Sòl no urbanitzable (clau 5)”, 3.5 “Nucli de Població. Prohibició de parcel·lacions. Definició de nucli de població”, 3.6 “Protecció de camins rurals”, 3.7 “Edificis existents”, 3.8 “Instal·lacions agropecuàries” i 3.9 “Zones en sòl no urbanitzable”.

“3.4. Sòl no urbanitzable (clau 5)

1.- Definició

És el sòl no urbanitzable:

a) Els que en aquestes Normes Subsidiàries no s’inclouen en cap dels tipus de sòl que es fan

referència en els articles anteriors.

b) Els espais que el Planejament determina atorgar-li una especial protecció, als efectes de la

Llei del sòl, per raó del seu excepcional valor agrícola, forestal o ramader, de la possibilitat de

la seva explotació de recursos naturals, dels seus valors paisatgístics, històrics o culturals o

per la defensa de la fauna, la flora o l’equilibri ecològic, no podran ser dedicats a utilitzacions

que impliquin transformació de la seva destinació o naturalesa o lesionin el valor específic que

es vulgui protegir.

2.- Usos

7


MEMÒRIA

En aquest tipus de sòl no es podran realitzar altres construccions que les destinades a explotacions

agrícoles que guardin relació amb el tipus i destí de la finca i s’ajustin, en tot cas als Plans o Normes de la

Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, així com també les construccions i instal·lacions vinculades

a l’execució, entreteniment i servei de les obres públiques.

No obstant això, podran autoritzar-se, seguint el procediment previst a l’article 68 del Text Refós (DL

1/1990), edificacions i instal·lacions d’utilitat pública o interès social que hagin d’emplaçar-se en el medi

rural, com també edificis aïllats destinats a vivenda familiar on no existeixi la possibilitat de formació de

nucli de població. Es aquests supòsits, en el moment de l’autorització, es tindran en consideració els

efectes sobre el medi i les explotacions rurals i forestals.

Els tipus de les construccions hauran de ser adequats a la seva condició i situació aïllada, i quedaran

prohibides les edificacions característiques de les zones urbanes.

3.- Indústries existents

Les indústries existents en el moment de l’aprovació provisional de la Revisió del Pla General de l’any 83

que siguin classificades per aquestes Normes Subsidiàries en el sòl no urbanitzable romandran en el seu

estat actual. Això no obstant i sempre en cas que disposin de la preceptiva llicència d’edificació expesa

amb anterioritat a la data referida, podran realitzar obres de consolidació i millora, i d’ampliació fins al

50% de les superfície edificada amb anterioritat a la esmentada data, sempre que es mantingui el caràcter

d’edifici únic, no es superi el 60% d’ocupació del terreny i es mantingui una distància a veïns no inferior a

10m. En cap cas aquesta ampliació podrà ésser reiterativa.

4.- Divisions i segregacions

En les transferències de propietats, divisions i segregacions de terrenys rústics, no podran efectuar-se

fraccionaments en contra del que disposa la legislació agrària i forestal.

D’acord amb el Decret 169/1983 (DOG núm.330 de 30 de maig de 1983) la unitat mínima de conreu que

es fixa per la Cellera de Ter és de : secà 4,5H, regadiu 1,25H. La unitat mínima forestal ve fixada

actualment en 25H.

3.5. Nuclis de Població. Prohibició de parcel·lacions. Definició de nucli de població.

S’entén que es formarà quan per usos diferents dels vinculats a explotacions agrícoles, apareguin tres

noves edificacions dins d’una àrea inclosa a una circumferència de radi inferior a 150m i que estiguin

separades menys de 40m entre elles.

Així mateix es considerarà infracció urbanística de parcel·lació, el fraccionament simultani o successiu del

sòl en lots o porcions concretes i determinades de terrenys, que per raó de les seves característiques

físiques, de la seva delimitació per vials de nova creació, o de la implantació de serveis comuns, pugui

originar-se un nucli de població i vulneri les previsions del planejament urbanístic vigent.

Es presumirà l’existència de parcel·lació urbanística, en les segregacions i divisions de finques, quan es

descriguin en el títol, com sòl no urbanitzable i s’al·ludeixin a serveis urbanístics existents o en projecte, o

quan no donant-se aquestes circumstàncies, es porti a efecte la segregació successiva de terrenys, respecte

a una finca de naturalesa rústica, en condicions de mida i descripció que racionalment suposin la

modificació de l’ús de la finca matriu d’on procedeixin.

Es presumirà també l’existència de parcel·lació quan sense divisió o segregació de finques, s’alineïn parts

indivisibles d’una determinada finca, amb incorporació del dret d’utilització exclusiva de parts concretes

de terrenys, o bé es constitueixin associacions o societats en les quals la qualitat de soci, participació o

acció, incorpori també aquesta facultat, sempre que es donin respecte a les porcions concretes, l’ús

exclusiu de les quals es transmeti, les condicions a les quals es refereix el paràgraf 2 de l’article anterior.

En tot cas quedaran prohibides les parcel·lacions, divisions o segregacions de terrenys que incorrin en

qualsevol de les situacions següents:

8


MEMÒRIA

a) Donin lloc a superfícies inferiors o que estiguin per sota de les previstes a la legislació agrària.

b) No tinguin accés a la xarxa de camins rurals. Als efectes d’aplicació d’aquest precepte, tenen

caràcter normatiu els corresponents plànols cadastrals existents.

La infracció urbanística de parcel·lació, sempre que pugui donar lloc a un nucli de població, és

independent de la que pugui donar lloc per les característiques tècniques de les edificacions, artificis o

enginys que es puguin instal·lar sobre les parcel·les.

3.6. Protecció de camins rurals

- Les xarxes viàries rurals queden formades pels camins públics i/o indicats al cadastre del terme

municipal, i que es grafien al plànol corresponent a escala 1:5.000.

- Aquests camins s’hauran de conservar i queda prohibida l’obertura d’altres de nous excepte els

expressament relacionats amb explotacions agrícoles o forestals. Per a la seva obertura serà

perceptiva la llicència municipal d’obres prèvia autorització prevista per l’article 43.3 de la

Llei del sòl i informe favorable de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

- Les tanques que puguin establir-se al llarg d’aquests camins hauran de separar-se 3m del seu

eix, considerant com a tal la línia equidistant d’ambdues propietats, a excepció del Camí del

Pladevall o camí de la Font Picant, en el que es mantindrà una distància mínima respecte a

l’eix de 5m.

- Queda prohibida la pavimentació amb materials que no siguin els tradicionals, admetent-se

només el formigonat, gavions o similars en punts d’encreuament amb cursos d’aigua.

- Podran instal·lar-se al llarg de la xarxa viària rural totes aquelles instal·lacions necessàries per

les explotacions agràries en general, obtenint-se les llicències en les condicions esmentades en

els apartats anteriors.

Aquestes instal·lacions queden exclusivament adscrites als usos propis del sòl no urbanitzable i no es podrà

al·legar la seva existència en el sentit de classificació del sòl que preveu l’article 115 del Decret legislatiu

1/1990 (equivalent a l’article 78 de la Llei del Sòl) i concordants del Reglament de Planejament

Urbanístic.

3.7. Edificis existents

Al sòl considerat com no urbanitzable existeix un conjunt d’edificacions entre les quals cal destacar:

- Masos habitats o no

- Edificis familiars aïllats

- Edificis i instal·lacions de serveis

- Granges i edificis agrícoles

- Indústries

L’existència d’aquestes construccions ve constatada als plànols a escala 1:5.000.

En el termini d’un any a partir de l’aprovació definitiva d’aquestes Normes, es procedirà a realitzar un

inventari d’aquestes edificacions on es farà constar la seva conservació tipologia i la regularització de la

seva situació urbanística.

3.8. Instal·lacions agropecuàries

1.- Són les edificacions vinculades a les explotacions agropecuàries. S’hauran d’instal·lar en el sòl

agrícola.

Les construccions tindran una zona lliure de 20m al voltant que s’arborarà amb arbres del lloc. El seu

acabat exterior deurà ser digne, prohibint-se l’acabat amb totxana vista.

9


MEMÒRIA

2.- Hauran de separar-se de totes les partions un mínim de 10m i 15m de la via d’accés.

3.- Les noves explotacions porcines i avícoles hauran d’instal·lar-se a una distància mínima de 500m del

nucli de població, sens perjudici del que disposi la legislació sanitària corresponent en quan a les

distàncies a guardar entre establiments.

4.- Segons el Decret 781/79, les distàncies de les granges porcines a que fa referència l’apartat 2 no seran

inferiors a 100m de les carreteres comarcals i a 25m de qualsevol via pública, havent d’estar envoltades

d’una tanca que les aïlli suficientment.

Les granges avícoles es regulen pel Decret 2602/68 i l’ordre de 20 de març de 1969.

5.- Aquestes construccions vinculades a explotacions agropecuàries no requereixen la prèvia autorització

de la CPU però a part de l’autorització de l’Administració d’Agricultura i Medi Ambient en quan a

activitats classificades estaran sotmeses a la preceptiva llicència municipal.

6.- Els residus de les granges no abocaran als torrents ni rius, i es prendran les mesures necessàries per

evitar la contaminació de les aigües superficials o subàlvees. En el cas de detectar-se, l’Ajuntament

ordenarà immediatament el tancament de la instal·lació.

3.9 Zones en sòl no urbanitzable

S’estableixen les següents zonificacions:

Zona d’ús agrícola (clau 5.1): correspon als perímetres avui dedicats preferentment al conreu.

Només s’autoritzaran ampliacions del 50% de la superfície o millores a les vivendes unifamiliars existents

afectes a l’activitat agrícola i granges i els usos determinats a l’article 3.4 d’aquestes Normes.

No es podran aixecar edificis característics dels conjunts urbans.

Les edificacions compliran les següents especificacions:

- alçària: 6,5m

- separacions:

- 20m a eix camins rural. Excepte en els ampliacions, que es puguin admetre d’edificacions situades, en

la major part de l’edificació, dins la franja formada per una línia equidistant de 20 metres a eix de

camí rural incloses en el Pla Especial i Catàleg de masies i cases rurals. En aquets supòsits la

separació, de l’edificació a camí rural, no serà reduïda amb les possibles ampliacions.

- 10m a altres partions

En quan a les edificacions agrícoles existents (masos, granges, ...) es permetran les obres de millora de les

edificacions i instal·lacions, i les ampliacions del 50% sempre que estigui degudament justificat. Aquesta

ampliació no podrà ser reiterativa.

Igualment, sempre i quan sigui per a familiars de 1r grau (fills, etc) s’admet la construcció d’edificacions

per vivendes properes als masos existents, quan es respecti el caràcter del mateix i no sigui superior al

50% de la part ja edificada, en aquest cas es considerarà com a part del mas existent.

Zona forestal de conservació (clau 5.2).- comprèn els previstos al sòl de bosc que cal conservar i/o

potenciar, deixant-lo al marge de les segregacions per sota de la unitat mínim forestal.

S’admet solament el manteniment de les instal·lacions i edificacions industrials, agrícoles i ramaderes

existents amb anterioritat a l’aprovació de les presents NNSS, subjectes a la resta de condicions generals

que s’expliciten en l’article 3.04 a excepció de la possibilitat d’ampliació, que no resulta admesa en

aquesta zona.

10


MEMÒRIA

Només s’autoritzaran ampliacions del 20% de la superfície o millores a les vivendes unifamiliars existents.

Es prohibeix el tancament de les finques que no estiguin destinades a aprofitament forestal, així com la

instal·lació de cartells.

Es prohibeix l’obertura de camins en cornisa.

Es prohibeix el trànsit de vehicles rodats fora de les vies i camins existents.

Zona de protecció de paisatge (clau 5.3).- Només es permeten les construccions i usos existents en el

moment de l’aprovació inicial de la present normativa, tenint especial cura a la conservació de les

comunitats vegetals existents, admetent-se només les tales i replantacions necessàries pel seu manteniment

i realització de mesures contra incendis.

Espai d’Interès Natural de les Guilleries.- S’inclou dintre d’aquest àmbit, la part de sòl no urbanitzable

pertanyent a l’espai natural de les Guilleries classificat pel Pla d’Espais d’Interès Natural.

La seva inclusió ve justificada segons la proposta del PEIN pel següent:

“Les Guilleries presenten l’interès de formar una prolongació vers el Mediterrani del front oriental humit,

i tot i que l’element centreeuropeu té una significació especial a les parts més enlairades. Aquesta situació

geogràfica crea un notable grau de diversitat d’ambients que es més accentuat per la complexitat

orogràfica, l’important gradient altitudinal i els canvis d’orientació constants. L’espai conté bons

representants de les formacions vegetals de la Catalunya humida, amb algunes singularitats florístiques.

Conserva una bona mostra de la fauna dels ecosistemes forestals de la muntanya mitjana catalana, amb

una forta gradació entre els elements faunístics mediterranis i submediterranis, i els més purament

centreeuropeus.”

Dintre de l’àmbit delimitat pel PEIN, recollit al plànol normatiu a escala 1:5.000, qualsevol actuació i ús

resten condicionats a les previsions i determinacions del PEIN, prèvia autorització del Departament del

Medi Ambient i dels demés organismes oficials que tingui competències.

11


MEMÒRIA

2. ESTUDIS I INFORMES COMPLEMENTÀRIS

2.1. IMPROCEDÈNCIA DE LA MEMÒRIA SOCIAL

De conformitat amb l’article 59 del DL 1/2010 la memòria social ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatge protegit i, si s’escau, dels altres tipus d’habitatge assequible que determini la llei.

El punt 3 de la DT Tercera “Adaptació del planejament urbanístic general i reserves de sòl per a habitatges de protecció pública i aplicació de les reserves en els instruments de planejament urbanístic en tràmit” del DL 1/2010 assenyala que les reserves mínimes d’habitatge de protecció pública en les modificacions puntuals del planejament general que no sigui ni POUM ni PAUM són preceptives únicament en municipis de més de deu mil habitants i capitals de comarca i en propostes de canvis de classificació del sòl no urbanitzable.

La Cellera és un municipi de 2.071 habitants (l’any 2015). Segons l’IDESCAT a l’any 1981 hi havia 2.028 habitants. Per tant en els últims 30 anys no hi hagut un increment demogràfic important. Tampoc ha patit canvis significatius, pel que fa a la construcció d’obra nova destinada a habitatge, en els últims anys.

Les reserves mínimes per a habitatges de protecció pública, establertes en l’article 57.3 del TRLUC modificat per la Llei 3/2012, s’han de preveure quan es qualifiqui ús residencial de nova implantació.

Ni les Normes Subsidiàries de La Cellera de Ter ni el planejament derivat aprovat preveuen l’obligació de reserva d’habitatge de protecció oficial en cap zona. El vigent planejament general és anterior a la Llei 2/2002 i, per tant, en el moment de la seva aprovació definitiva no hi havia previsió d’habitatge e protecció pública.

La present modificació puntual té per objecte corregir les contradiccions en la definició dels sistema d’equipament i admetre nous usos en una de la finca de les escoles velles del Pasteral. Aquesta modificació no proposa qualificar ús residencial de nova implantació.

Donades les característiques de la Modificació puntual proposada i atès que no té per finalitat la modificació de cap àmbit residencial de nova implantació es considera que no és preceptiva, en aquest cas, la redacció de l'esmentada memòria social.

2.2. IMPROCEDÈNCIA DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

D’acord amb l’article 70 Reglament de la Llei d’urbanisme, en el cas de formular la revisió del Pla d’ordenació urbanística municipal, l’informe ambiental que preveu el Text refós de la Llei d’urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa ambiental de plans i programes, en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental d’acord amb la legislació vigent.

12

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NNSS DE LA CELLERA – regulació del sòl no urbanitzable --

MEMÒRIA

Els articles 5 a 7 i l’Annex 1 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes estableixen els plans i programes que es troben sotmesos a avaluació ambiental. En concret, l’article 7 de l’esmentada llei determina les modificacions de plans i programes sotmeses a avaluació ambiental. La present Modificació puntual de les NNSS de La Cellera no es troba subjecta al procediment d’avaluació ambiental, atès que la Modificació puntual: 1. No constitueix una modificació substancial de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia de les NNSS vigents, i no produeix diferències apreciables en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient (article 7.1.a), 2. No estableix el marc per a l’autorització en un futur de projectes i activitats sotmesos a avaluació d’impacte ambiental (article 7.1.b), 3. Les noves qualificacions no comporten l’admissió de nous usos o de més intensitats d’ús respecte a les del planejament vigent (article 7.1.c).

Específicament, l’article 7.2 de la Llei 6/2009 determina que no estan subjectes a avaluació ambiental les modificacions de planejament urbanístic general que, per les característiques que tenen i per la poca entitat, es constata, sense necessitat d’estudis o altres treballs addicionals, que no poden produir efectes significatius sobre el medi ambient, com és el cas de la present Modificació puntual. D’acord amb l’article 118.4 del Reglament de la Llei d’urbanisme, les Modificacions de plans urbanístics que es sotmetin a avaluació ambiental o aquelles altres que tinguin alguna repercussió ambiental han d’incorporar l’informe ambiental corresponent. La present Modificació puntual no es troba en cap dels dos supòsits anteriors

La present modificació no representa cap alteració de la classificació ni qualificació urbanística del sòl no urbanitzable. Per tot l’exposat, donades les característiques i determinacions que conté el present document, s’entén que la present modificació puntual de les NNSS de la Cellera de Ter no requereix d’informe ambiental en els termes i continguts que determina el Text refós de la Llei d’Urbanisme.

2.3. IMPROCEDÈNCIA DE L’ESTUDI DE MOBILITAT GENERADA

D’acord amb l’article 71 del Reglament de la Llei d’urbanisme, la documentació d’un Pla d’ordenació urbanística municipal i les revisions o modificacions del planejament general que es tramitin han d’incloure un estudi d’avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determina la legislació sobre mobilitat. En el seu article 3, el Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, assenyala amb precisió el seu àmbit d’aplicació, indicant els casos on és preceptiva la redacció dels estudis, cap dels quals és aplicable a la present Modificació puntual de les NNSS de La Cellera de Ter.

La present Modificació de les NNSS no comporta nova classificació de sòl urbà o urbanitzable (article 3.1.b) ni suposa projectes de noves instal·lacions que tinguin la consideració d’implantació singular, ni de reforma o ampliació d’instal·lacions existents (article 3.3) .

Girona, abril de 2016

Elisabet Pascual i Pich arquitecta


- NORMATIVA URBANÍSTICA PROPOSADA -

13

3. NORMATIVA URBANÍSTICA PROPOSADA

CAPÍTOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

...

3.4. Sòl no urbanitzable

Derogat

3.5. Nuclis de Població. Prohibició de parcel·lacions. Definició de nucli de població

Derogat

3.6. Protecció de camins rurals

Derogat

3.7. Edificis existents

Derogat

3.8. Instal·lacions agropecuàries

Derogat

3.9. Zones en sòl no urbanitzable

Derogat

CAPÍTOL VIII BIS. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE

SECCIÓ I. JUSTIFICACIÓ I MARC LEGAL

Article 1. Justificació

La redacció de la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de La Cellera per a la regulació del Sòl no Urbanitzable es redacta a l’empara del Text refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 10/2010, de 3 d’agost) modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme i el Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.



14

La Modificació puntual es redacta per a tot el sòl classificat com a sòl no urbanitzable per les Normes Subsidiàries de La Cellera de Ter.

Article 2. Marc jurídic

Aquesta Modificació té els efectes propis de les modificacions dels instruments de planejament urbanístic previstes a la normativa urbanística vigent.

Article 3. Interpretació

1. Les determinacions de la Modificació s’interpreten basant-se en aquells criteris que, partint del sentit propi de les paraules en relació amb el context i els antecedents legislatius en la matèria, tinguin en compte principalment el seu esperit i la seva finalitat protectora.

2. En cas de produir-se contradiccions en la regulació de la Modificació es considerarà vàlida la determinació que impliqui nivells de protecció més alts dels valors ecològics i paisatgístics, i que representi un millor assoliment dels objectius establerts en la Modificació.

3. Les referències a la legislació sectorial d’aplicació ho són a la normativa vigent en el moment.

SECCIÓ II. DISPOSICIONS GENERALS

Article 4. Definició

Les Normes Subsidiàries classifiquen com a sòl no urbanitzable per raó dels següents factors:

a. Els terrenys necessaris per tal de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida, d’acord amb el model de desenvolupament urbanís tic sostenible definit pel TRLU.

b. Els terrenys subjectes a un règim especial de protecció per la legislació sectorial: Pla d’Espais d’Interès Natural, Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines i Xarxa Natura 2.000.

c. Els terrenys que les NNSS protegeixen especialment donat el seu interès com a espais connectors ecològics.

d. Els terrenys que les NNSS delimiten amb la finalitat de donar-los una protecció de caràcter territorial per raó dels seus valors funcionals (agraris i forestals, naturals o paisatgístics).

e. Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos en el sòl urbà ni en el sòl urbanitzable.

Article 5. Els espais oberts del planejament territorial

1. El sistema d’espais oberts del planejament territorial que inclou el terme municipal de La Cellera comprèn el sòl classificat com a no urbanitzable per les Normes Subsidiàries.

2. El Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines, aprovat definitivament el 14 de setembre de 2010, inclou la major part del sòl no urbanitzable dintre el sistema d’espai oberts de protecció especial. Una part d’aquest està comprès dins l’estructura dels espais protegits, del terme municipal de La Cellera:



15

- Xarxa Natura 2000. L’espai de muntanya interior “Les Guilleries” (CODI ES5120012), situat al nord-oest del municipi.

- Xarxa Natura 2000 L’espai d’aigües continentals “Riberes del Baix Ter" (CODI ES5120011), situat al nord-est del municipi.

Article 6. Delimitació i ordenació del sòl no urbanitzable

Les Normes Subsidiàries classifiquen com a sòl no urbanitzable els terrenys que estan delimitats en el plànol Normatiu 1 “Sistemes generals i règim general del sòl” a escala 1/5.000.

Article 7. Definició de zones

Les zones establertes en les Normes Subsidiàries vigents són les següents:

- Zona d’ús agrícola (clau 5.1)

- Zona forestal de conservació (clau 5.2)

- Zona de protecció del paisatge (clau 5.3)

Article 8. Plans especials en sòl no urbanitzable

1. Les determinacions obtingudes en el planejament general, sense perjudici de la seva immediata aplicació, podran ser desenvolupades mitjançant els plans especials urbanístics d’acord amb l’article 67 del TRLU els quals contemplaran, si és el cas i entre d’altres, els objectius següents:

a. La protecció i regeneració de conreus i espais forestals,

b. la millora del medi rural,

c. la protecció del paisatge i dels béns naturals i culturals,

d. la protecció i millora de la vialitat rural,

e. la implantació d’activitats col·lectives en el medi rural que es desenvolupin a l’aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’ús de què es tracti, com ara les agrupacions d’horta d’autoconsum,

f. la protecció i millora de la funció connectiva, tant a nivell paisatgístic com ecològic,

g. i altres finalitats anàlogues.

2. Els Plans especials urbanístics que, eventualment, desenvolupin un determinat àmbit en sòl no urbanitzable, vincularan els propietaris o promotors a la cessió i urbanització dels accessos i espais lliures, així com a la urbanització i manteniment de la vialitat interna, serveis i previsió d’aparcaments necessaris en funció de l’activitat prevista.

SECCIÓ III. ELEMENTS PROPIS DEL SÒL NO URBANITZABLE

Article 9. Estructura de la propietat. Finca

1. És la unitat de sòl mínima, definida a cada zona, segons la superfície mínima d’explotació. Les finques mínimes definides a cada zona seran indivisibles, qualitat que caldrà fer constar al Registre de la Propietat en el moment d’inscripció de la mateixa.

2. La finca mínima admesa és aquella que s’ajusta a la unitat mínima de conreu o a la unitat mínima de producció forestal establertes a l’Annex del Decret 169/1983, de 12 d’abril, sobre



16

Unitats Mínimes de Conreu i al Decret 35/1990, de 23 de gener, sobre unitats mínimes forestals. Les presents NNUU recull com a superfícies mínimes de les finques del terme municipal les següents:

a. En àrees agrícoles: 4,5 Ha en conreu de secà i 1,25 Ha en conreu de regadiu

b. En àrees forestals o de bosc: 25 Ha

Article 10. Divisions i segregacions

1. D’acord amb l’article 47.2 del TRLU es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques. No es poden fer segregacions, divisions o fraccionaments de cap mena en contra del que disposa la legislació agrícola o forestal ni en contra de les condicions establertes pel TRLUC.

2. Els terrenys compresos en una finca classificats com a sòl no urbanitzable, es poden dividir sempre que la superfície dels lots resultants sigui igual o superior a la unitat mínima de conreu o forestal, segons correspongui, o que si no assoleixen la superfície mínima exigida, s’agrupin immediatament amb terrenys contigus per constituir finques de superfície igual o superior a la unitat mínima de conreu o forestal corresponent.

3. No obstant el que estableix l’apartat anterior, els terrenys compresos en una finca classificats com a sòl no urbanitzable es poden dividir tot i que un dels lots resultants no assoleixi la superfície mínima exigida, sempre que aquest lot estigui vinculat funcionalment a alguna actuació autoritzada entre les previstes a :

a. L’article 47.3 del TRLU, quan el Pla especial i catàleg específic de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable prevegi expressament i justificadament aquest lot per raó de les seves característiques particulars.

b. L’article 47.4 del TRLU, relatiu a les actuacions específiques d’interès públic.

En ambdós supòsits, és requisit necessari per dur a terme la segregació que els altres lots resultants tinguin una superfície igual o superior a la unitat mínima de conreu o forestal, segons correspongui, o que si no assoleixen la superfície mínima exigida, s’agrupin immediatament amb terrenys contigus per constituir una finca rústica de superfície igual o superior a la unitat mínima de conteu o forestal corresponent.

4. Si, en els terrenys que es pretenen segregar d’acord amb aquest article, existeix una construcció per a l’autorització de la qual és requisit necessari que la finca disposi d’una superfície mínima, el lot resultant on s’implanti ha d’assolir aquesta superfície mínima.

5. No s’admetran segregacions de finques en sòl no urbanitzable que donin lloc a finques independents sense accés directe a la xarxa viària rural.

Article 11. Xarxa viària rural

1. La xarxa viària rural està integrada per aquells camins rurals, forestals, i pistes forestals que configuren l’estructura bàsica global. Respon als objectius fonamentals de permetre l’accessibilitat general al territori, facilitar el desenvolupament de les activitats forestals i agrícoles, facilitar les tasques de vigilància, prevenció i extinció d’incendis forestals i l’accés directe a edificis i equipaments.

2. Mitjançant l'aprovació d'un Pla Especial per a la protecció addicional del paisatge i de les vies de comunicació, segons es preveu a l'apartat 1.a) de l'article 67 del TRLU, es determinarà la xarxa bàsica de camins així com la resta de camins d'interès públic. El Pla Especial és l’instrument que definirà la jerarquia de la xarxa viària, els traçats, amplada i característiques.

3. Fins a l'aprovació de l'esmentat Pla Especial es mantindrà la totalitat dels camins existents amb independència de la seva titularitat pública o privada.



17

4. Tenen la consideració de camins rurals públics els que consten en els plànols cadastrals i els grafiats en el plànol normatiu 1, a escala 1/5.000.

5. L’amplada màxima dels camins rurals serà en general de 4 metres, excepte els que es considerin jeràrquicament superiors per connectar amb vies principals (xarxa de camins principals) que tindran una amplada de 6 metres.

Article 12. Xarxa hidrogràfica

1. Com a part de la xarxa d’aigua del territori, aquests elements naturals i artificials s’integren en l’estructura bàsica del paisatge del territori on es situen. El tractament naturalitzat o artificial dels espais associats a aquests elements aprofitaran la potencialitat paisatgística de la presència de l’aigua, sense perjudici dels requeriments hidrològics a considerar.

2. Qualsevol actuació en matèria d’aigües superficials i subterrànies requerirà, a més dels requisits establerts a la legislació sectorial d’aplicació la prèvia llicència municipal.

3. Es consideren elements de la xarxa hidrogràfica de La Cellera de Ter:

- El riu Ter i la riera d’Osor

- El Canal de les Fàbriques

- El rec Gros i el rec de la Riera d’Osor

- Els torrents naturals: de Can Vinyoles, de Sales, de Becdejú....

- La xarxa de recs secundaris

SECCIÓ IV. NORMES DE PROTECCIÓ DEL PAISATGE

Article 13. Normes territorials sobre la protecció del paisatge

Són d’aplicació les Directrius de paisatge del Pla territorial de les Comarques Gironines, aprovat el setembre del 2010.

Article 14. Directrius de paisatge

En absència de directrius de paisatge, les edificacions aïllades compliran les següents disposicions:

a) Localització i visibilitat. S’avaluaran diverses alternatives d’emplaçament i es seleccionarà la més integrada en el paisatge atenent als següents criteris:

- Escollir emplaçament poc visible. Evitar la localització sobre els punts prominents, els careners, les cotes més altes del territori on la projecció de la silueta de l’edificació modifiqui, en la línia d’horitzó, el perfil natural perceptible del paisatge.

- Distàncies: Allunyar les edificacions de vies de comunicació. Les edificacions se separaran com a mínim 100 metres de la llera del riu Ter i 50 metres de C-63 i de la via verda (Ruta del Carrilet). Aquestes distàncies es podran disminuir justificadament en aquells casos d’edificacions agràries de necessària ubicació en una finca i que per la configuració del territori sigui la única opció.

b) Inserció en el lloc. D’acord amb els criteris següents:



18

- Disposar els volums en relació als elements estructurants del paisatge (camins, parcel·lari agrícola, arbres, paral·lels a corbes de nivell, edificacions existents...). Deixar lliure les parts centrals dels camps, situar les edificacions als extrems de la finca. Apropar-les a les masses forestals.

- Evitar ocupar els terrenys amb major pendent i minimitzar els moviments de terra.

- Evitar ordenacions lineals de dimensions excessives per minimitzar l’impacte visual. Les implantacions han de ser proporcionades a la dimensió i escala del paisatge, de manera que s’evitin o es fraccionin aquelles que per la seva grandària constitueixen una presència impròpia i desproporcionada. Agrupar les edificacions de forma compacte, per reduir la superfície ocupada, i ordenant-les en eixos compositius clars. Evitar la dispersió.

- Prioritzar reutilitzar o substituir les edificacions existents.

- Els nous volums han de respectar els edificis amb valor arquitectònic o històric.

c) Composició. Criteris:

- Utilitzar volumetries senzilles amb dimensions proporcionades a l’escala del paisatge.

- Les diferents edificacions tindran caràcter unitari.

- Acabats exteriors correctes. Tots els paraments exteriors de les edificacions, sigui quina sigui la seva finalitat, es tractaran com a façanes i només s’utilitzaran aquells materials que presentin colors i textures que harmonitzin amb el caràcter del paisatge i no introdueixin contrastos estranys en la seva imatge dominat.

Article 15. Protecció dels sòls i el relleu. Moviments de terres

1. Els moviments de terra estan sotmesos a l’obtenció de llicència municipal en tots els casos tal com recull l’article 187 del TRLU.

2. En general, no s’autoritzaran les activitats que comportin erosió o alteració irreversible de la textura natural del sòl.

3. Els moviments de terres que impliquin explanacions s’ajustaran a les següents limitacions:

a. Els marges, vores i els desnivells han de tenir el pendent adequat per permetre la seva vegetació natural

b. Els moviments de terres per fer terrasses no podran originat desmunts o terraplens de més de 3 metres d’alçada. Els talussos resultants de les esplanacions tindran un pendent màxim de 2:3 (2 vertical : 3 horitzontal). Per solucions més verticals necessàriament s’hauran de portar a terme murs de pedra seca o escullera. Excepte en els moviments de terra amb finalitat agrícola caldrà plantar i hidrosembrar, amb espècies autòctones, la superfície que separa les terrasses resultants, tret que s’estabilitzin amb pedra seca o escullera .

c. Per prevenir eventuals perjudicis sobre tercers s’estableix una separació mínima de 2 metres entre el marge exterior del talús d’una explanació i qualsevol límit de la finca o camí.

d. Es respectaran els elements naturals de la xarxa de drenatge i es garantirà la funcionalitat i la continuïtat dels elements artificials tals com rases, claveguerons i altres.



19

Article 16. Tanques i murs

1. Amb caràcter general es prohibeixen els tancats que es puguin disposar en les particions de parcel·les i els associats a habitatges implantats en els sòl no urbanitzable.

2. En els casos degudament justificats en que per l'activitat autoritzada sigui necessària la construcció, i l'Ajuntament així ho autoritzi, aquesta es construirà de forma que no agredeixin el medi rural on s'emplaci ni barri el pas als camins existents. Només s'admetran els tancats de parcel·la amb elements vegetals, arbustos autòctons, o amb estaques i filats en el cas que l'activitat ho recomani. Les tanques o les seves parts, formades per filats o altres tipus d'elements metàl·lics, hauran de ser totalment diàfanes i congruents amb el caràcter rural de l'espai, i hauran de ser permeables a la fauna, el que suposa tancaments amb malla de 10 cm de costat com a mínim. La malla haurà d’aixecar-se un mínim de 15cm per permetre el pas de fauna terrestre. També s'admetran tancats de muntants de fusta i filat metàl·lic. L’alçada màxima de les tanques serà de 2 metres excepte si es tracta d’elements vegetals.

3. En cap cas seran admesos tancats opacs de fàbrica que privin la visió del paisatge. No obstant, l'Ajuntament admetrà la reposició de les tanques existents de pedra així com la formació d'un tancat amb paret de pedra de la zona al voltant de les edificacions residencials, separat com a màxim 20 metres d'aquestes, quan les característiques particulars de la intervenció ho aconsellin, no superant aquestes parets l'alçada de 1,40 metres.

4. Les tanques hauran de separar-se com a mínim 3 metres de l’eix dels camins rurals. En el Camí de Pladevall o camí de la Font Picant la separació a l’eix del camí serà com a mínim de 5 metres.

Article 17. Publicitat

1. Queda totalment prohibida la col·locació de cartells, exceptuant-ne aquells que van destinats al retolament específic dels esmentats indrets i de les finques, així com la senyalització de camins, itineraris d’interès, activitats en el sòl no urbanitzable i similars.

2. No es permetrà la col·locació de cartells o d'altres mitjans de propaganda que per la seva ubicació o característiques limitin la contemplació del paisatge o alterin la seva harmonia.

Article 18. Xarxes de serveis

1. Les instal·lacions de transport d'energia (gas, electricitat), de telefonia, de subministrament i de tractament d’aigües que s'hagin d'implantar en sòl no urbanitzable es realitzaran preferentment soterrades i requeriran, en defecte de pla especial, l'observança del tràmit de l'article 48 del TRLU.

2. Les noves infraestructures, instal·lacions i serveis tècnics s'admeten exclusivament en els supòsits següents i en absència d'alternatives viables equivalents en altres sectors fora del sòl no urbanitzable:

a. Quan siguin indispensables per al correcte funcionament dels equipaments i serveis d'ús públic admesos.

b. Quan siguin indispensables per al desenvolupament dels usos agraris existents.

c. Quan siguin indispensables per garantir els objectius de protecció de cada zona.

3. En els casos esmentats a l’apartat anterior, l'execució del projecte ha d’evitar al màxim l'obertura de camins temporals. Es preveuran mesures de control de l'erosió i de prevenció del risc d'incendi i s'ha de presentar projecte i garantir l’execució de la restauració del conjunt de les àrees afectades.



20

4. En el cas d'haver de creuar el sòl no urbanitzable per noves línies aèries de transport elèctric o telefonia, aquestes s'ordenaran conjuntament amb les ja existents, preveient si és possible bandes de corredors al llarg de les vies i infraestructures de comunicació o per aquells terrenys que menys perjudiquin la qualitat ambiental i paisatgística de territori. Per regular el seu traçat i establir les mesures adequades a aquestes finalitats es redactaran plans especials, els quals contindran estudis dels traçats alternatius i de les característiques de les línies que justifiquin la solució menys lesiva pel medi. Es farà també preceptiva l’avaluació d’impacte ambiental, amb especial atenció al seu impacte paisatgístic.

5. En les instal·lacions elèctriques existents, incloses les edificacions i instal·lacions complementàries, els treballs de manteniment, millora i conservació es duran a terme de manera que es minimitzi el seu impacte sobre el medi natural i el paisatge.

6. Les instal·lacions de transport –canonades- es desenvoluparan mitjançat projecte d'urbanització, si s'escau, o d'obres, on s'analitzi la necessitat i adaptació del traçat i s'avaluïn les alternatives possibles, justificant l'elecció de menor impacte, especificació de les condicions tècniques menys lesives i tractament de restauració.

SECCIÓ V. REGULACIÓ DELS USOS

Article 19. Disposicions generals.

1. Per tal d'evitar la transformació de la destinació o naturalesa del sòl no urbanitzable i d'impedir o lesionar la realització dels valors que les NNSS protegeixen o preserva, i les finalitats que persegueix, es regulen els usos admesos i les construccions per a cadascun dels espais que es delimiten.

2. Tanmateix la realització d'aquests usos s'ha d'efectuar segons la reglamentació específica de cada tipus d'espai en què les NNSS qualifica el sòl no urbanitzable.

Article 20. Règim dels usos en el sòl no urbanitzable

1. El present article recull els usos i les activitats admeses en l’àmbit de la present Modificació puntual. La seva regulació i admissibilitat s’especifica posteriorment en la regulació de les zones previstes en la normativa.

2. Els usos i activitats admesos són:

a. Els aprofitaments agrícoles, inclosos els hivernacles, inclou totes les activitats relacionades amb el cultiu de la terra i les petites activitats de caràcter artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació agrícola i les activitats pròpies d’una activitat agrícola definides en l’article 48.1 del Decret 305/2006.

b. Pecuari: comprèn les activitats relacionades amb la cria, engreix, guàrdia i custòdia de bestiar. Així com les petites activitats de caràcter artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació ramadera.

c. Forestal: comprèn les activitats relacionades amb la conservació, restauració, repoblació i explotació dels boscos en els termes que regulen la legislació sectorial vigent d’aplicació i disposicions que la desenvolupen.

d Les activitats o equipaments d’interès públic segons article 47.4 del TRLUC.

e. Les estacions de subministració de carburants i les construccions vinculades a l’execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques

f. Càmping, prèvia tramitació d’un pla especial urbanístic



21

g. Aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs, prèvia tramitació d’un pla especial urbanístic

h. Les activitats extractives degudament autoritzades.

3. Els usos i activitats admesos en edifici existents, inclosos en el Pla especial del Catàleg i masies i cases rurals i sempre que les corresponent fitxa ho permeti, són:

a. L’habitatge.

b. Hoteler

c. Turisme rural

d. Activitats d’educació en el lleure.

e. Activitats artesanals i comercial d’acord amb el que estableix l’article 48.1.c del Reglament de la TRLU (Decret 305/2006). S’admet la implantació de tallers artesanals (ceràmica, teixit, ebenisteria, forja, restauració d’objectes mobles....). Els titulars de les instal·lacions hauran de disposar de carnet d’artesà.

f. Artístiques

g. Restauració

h. Equipaments i serveis comunitaris

4. Altres que siguin admissibles en el sòl no urbanitzable d’acord amb la normativa urbanística que resulti d’aplicació, que no siguin expressament prohibides en l’article següent, i sens perjudici de les determinacions del Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals.

Article 21. Usos i activitats prohibides

Amb l’objectiu de vetllar per la conservació dels valors propis del sòl no urbanitzable i al mateix temps que es preservin els seus valor naturals i paisatgístics queden prohibits els següents usos:

a. L’habitatge familiar de nova creació no vinculats a instal·lacions d’interès públic.

b. Oficines, excepte quan sigui una activitat complementària dels usos previstos en l’article anterior.

c. Industrial excepte les implantades amb les condicions que estableix l’article 46.2 del Decret 64/2014, Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.

d. Magatzems i dipòsits de material no relacionat amb l’ús agrícola, pecuari o forestal.

e. Garatges, excepte els d’ús complementari al servei d’algun ús legalment implantat en el sòl no urbanitzable.

f. Tallers que no estiguin inclosos en els supòsits de l’article 20.3.e.

g. Abocament o emmagatzematge de residus o altres materials (runa, vehicle fora d’ús, ferralla....)

h. Acopi de terres.

Article 22. Regulació especifica de les activitats extractives.

1. Només s’autoritzaran limitadament extraccions d’àrids, sorres, roques, pedres o qualsevol altre material del terra quan es pugui demostrar la seva utilitat pública, mitjançant un Pla Especial que haurà d’explicitar com es desenvoluparà l’activitat.



22

2. Aquestes activitats sempre tindran el caràcter de temporals i no podran autoritzar-se per anualitats superiors a tres anys, sense possibles renovacions que en total superin els vint anys. Les renovacions no podran atorgar-se si, en sector ja explotat, no s’han complert les condicions imposades per la llicència.

3. L’atorgament de llicència municipal estarà condicionada al compliment de les següents condicions:

a. Respecte al paisatge, condicions ecològiques, uti lització normal d’accessos, no afectació a aigües superficials o subterrànies i els altres exigències a les que obligui la situació del terreny o les seves característiques topogràfiques o altres.

b. Que siguin poc visibles des de les vies de l sistema general de comunicacions i que es garanteixi que la utilització que deteriori l’estat de qualsevol via publica serà compensada adequadament.

c. Respecte a les plantacions, si cal destruir per l’extracció, s’hauran de plantar de nou a càrrec del titular de la llicència o, si és impossible, proposant compensació substitutiva adequada.

d. Que en finalitzar l’extracció el sòl quedi en les condicions d’anivellació, accessos, contencions de terres i d’altres que expressi l’Ajuntament en atorgar la llicència, sense perjudici de les altres que també puguin ordenar altres organismes.

SECCIÓ VI. REGULACIÓ DE LES EDIFICACIONS I INSTAL·LACIONS

Article 23. Disposicions generals.

1. Construccions en el sòl no urbanitzable

a. Es recomana que l’estratègia d’harmonització sigui la preferent i pretengui que les edificacions s’integrin en el paisatge com a components positius, o com a mínim neutres, pel que fa a la qualitat d’aquest paisatge.

b. S’avaluaran diverses alternatives d’emplaçament i se seleccionarà la més adient amb relació al paisatge d’acord a les directrius de paisatge establertes en l’article 14.

c. L'autorització d'obres i usos en sòl no urbanitzable ha de garantir en qualsevol cas la preservació d'aquest sòl respecte al procés de desenvolupament urbà i la màxima integració ambiental de les construccions i les activitats autoritzades.

2. Llindars d’edificació.

Els projectes de noves activitats i construccions agràries a les quals fa referència l’article 49 del TRLU i que ultrapassin els llindars fixats en aquest apartat, s’hauran de subjectar al procediment de tramitació administrativa assenyalada a l’article 48 del TRLU i a l’article 57 del RLU:

- Ocupació màxima de l’edificació: 500m2 de sòl

- Sostre màxim de l’edificació: 1.000m2 de sostre construït

- Alçada màxima de les edificacions o de les instal·lacions: 10,00m

3. Nucli de població

S’entén que es formarà nucli de població quan apareguin tres noves edificacions destinades a habitatge dins d’una àrea inclosa a una circumferència de radi inferior a 150m i que estiguin separades menys de 40m entre elles.



23

2. Es prohibeix a tot el sòl no urbanitzable del municipi de La Cellera qualsevol construcció que pugui donar lloc a la constitució d’un nucli de població.

Article 24. Definició dels paràmetres referits a l’edificació.

1. Posició de l’edificació. És el paràmetre que regula la localització relativa que ha d’ocupar l’edificació autoritzada a l’interior de la finca. S’establirà a partir de la localització relativa de l’edificació segons els paràmetres d’ocupació màxima i separacions mínimes.

2. Separacions mínimes. És la distància a què poden situar-se les edificacions, dins d’una finca, respecte als seus límits.

3. Volum edificable màxim d’un edifici. És el volum màxim que es pot construir en una finca per un tipus d’edificació concret. S’expressa en metres cúbics (m3).

4. Ocupació màxima d’una finca. És la projecció ortogonal, sobre un pla horitzontal, de tot el volum de l’edificació, inclosos els soterranis i els cossos i elements sortints.

5. Alçada reguladora màxima. És aquella que podem assolir les edificacions en una finca d’una zona concreta. És mesurarà verticalment en tot el contorn de l’edificació des del seu punt d’aplicació fins a la intersecció del pla superior del darrer forjat, tant si és pla com inclinat. Tan sols podrà ser sobrepassada per elements tècnics de les instal·lacions.

6. Nombre de plantes màxim. S’estableix en la normativa de cada zona i segons el tipus de construccions.

L’alçada reguladora màxima de les edificacions no destinades a usos agrícoles, ramaders o forestals es correspon amb el paràmetre nombre de plantes màxim, d’acord amb el que s’assenyala en el següent quadre.

Nombre màxim de plantes Alçada reguladora màxima

1 (PB) 3,50 m + pla de coberta pendent <30% (màxim total 6m)

2 (PB+1) 6,50 m + pla de coberta pendent <30% (màxim total 9m)

7. Composició de la façana i volum de les edificacions. Afecta a la definició estètica del pla vertical de la façana o façanes de les edificacions.

En les noves construccions ampliacions d’edificacions existents o rehabilitacions permeses d’acord a les determinacions d’aquesta normativa regiran les condicions de disseny que tot seguit es descriuen:

a. Les façanes rebran un tractament unitari i es consideren alternatives preferents per al tractament dels paraments exteriors, l’arrebossat, els materials de textura i aparença pètria o la maçoneria de pedra natural, de característiques i aparell similars als emprats en l’arquitectura tradicional de l’indret.

b. El color de les façanes serà uniforme en la gamma de colors terrosos; es prohibeixen aquelles alternatives el color o la textura de les quals signifiquin un contrast violent amb l’entorn.

c. La fusteria podrà ser de qualsevol material però no presentarà un acabat metal·litzat ni colors artificials i/o llampants.

8. Les cobertes es resoldran mitjançant configuracions molt simples, preferentment amb dos vessants i carener central. Hauran de ser de teula ceràmica o de formigó en els colors naturals de la ceràmica, exclòs el negre. Tindran un pendent màxim del 30%. S’admet que un 30% com a màxim de les cobertes siguin planes, acabades amb rajols ceràmics o d’aspecte similar. Excepcionalment s’admet, en el cas de naus agrícoles i granges, les cobertes d’altres materials, com fibrociment, sempre que el seu acabat exterior sigui mate, no metal·litzat, i en



24

colors de la gamma dels terrosos. No s’admetran teulats amb aigües o vessants uniformes de més de 200 m2.

9. Altres paràmetres. En la resta de paràmetres no establerts que afectin a l’edificació pròpiament dita s’aplicaran les determinacions dels paràmetres d’edificació establerts en el Capítol VI de les Normes Urbanístiques.

Article 25. Noves construccions

1. Nomes es permeten noves construccions, encara que siguin temporals, en els següents supòsits:

a. Les construccions i instal·lacions vinculades a l’interès públic segons l’article 47.4 del TRLUC.

b. Les construccions i les instal·lacions vinculades a una explotació agrícola, incloses les destinades a les activitats de conreu d’espècies vegetals, emmagatzematge, conservació i prestació de serveis propis dels centres de jardineria, sempre que en la finca ja es desenvolupin les activitats e conreu o de viver d’espècies vegetals.

c. Les construccions que estiguin vinculades a una explotació ramadera.

d. Les construccions que estiguin vinculades a una explotació forestal.

e. Les construccions vinculades a una explotació extractiva.

f. Les estacions de subministració de carburants i les construccions vinculades a l’execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques

g. Les construccions destinades a l’activitat de càmping.

2. En les noves construccions contemplades en les lletres b), c), d), e) i f) de l’apartat anterior d’aquest article no s’hi admet l’ús d’habitatge.

3. Les noves construccions s’hauran de situar, si les condicions específiques de les corresponents edificacions no estableixen altres separacions, a una distància mínima de 10 metres dels límits de propietat i dels camins rurals..

Article 26. Ampliacions d’edificis existents

1. S’admetrà l’ampliació dels edificis inclosos en el Catàleg de Masies i Cases rurals amb les limitacions establertes en aquesta normativa i la del Pla especial del Catàleg i cases rurals. Les separacions mínimes de les ampliacions serà de 10 metres a partions. Excepte en les ampliacions d’edificacions incloses en el Pla Especial i Catàleg de masies i cases rurals i situades, en la major part, dins la franja de separació mínima establerta. En aquets supòsits la separació mínima a partions de l’ampliació serà la que té l’edifici, en la major part, i aquesta separació no serà reduïda amb les possibles ampliacions.

2. Les edificacions il·legalment implantades en sòl no urbanitzable i a les quals ha prescrit l’acció de la restauració física resten subjectes a la situació de fora d’ordenació.

3. Les edificacions no incloses al catàleg, degudament autoritzades d’acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, que no s’ajustin al règim legal d’ús del sòl no urbanitzable destinades a usos no permesos pel TRLU i que, per tant, actualment no serien autoritzables, resten subjectes a la situació de volum disconforme. Es pot autoritzar l’ampliació d’aquestes edificacions, si han estat degudament autoritzades d’acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, previ informe favorable de la comissió territorial d’urbanisme.

4. S’admet, prèvia aprovació d’un pla especial, l’ampliació d’indústries implantades en sòl no urbanitzable que no hagin cessat la seva activitat, degudament autoritzades d’acord amb la



25

legislació anterior a la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, quan sigui necessària per a la continuació de l’activitat o per adequar-les a la normativa aplicable en matèria de prevenció i control ambiental de les activitats.

Article 27. Condicions generals de les edificacions destinades a usos agrícoles, ramaders o forestals.

1. Inclou totes les construccions i/o instal·lacions necessàries pel desenvolupament de l’explotació agrícola, pecuària o forestal, com és el cas de magatzems agrícoles i edificacions auxiliars, construccions pel conreu protegit o hivernacles, instal·lacions tècniques, les construccions pecuàries i totes aquelles construccions de tipus no provisional que siguin necessàries per a l’explotació de l’activitat agrícola, ramadera o forestal.

2. Sense perjudici del compliment del que es determina per a cadascuna de les zones i del que estableix la legislació sectorial vigent en cada cas, es defineixen a continuació les següents condicions generals de l’edificació per aquest tipus de construccions.

a. Magatzems agrícoles: Són aquelles edificacions destinades a emmagatzemar eines, màquines, productes agrícoles i altres elements relacionats directament amb l’explotació agrícola, pecuària o forestal, i aquelles edificacions de caràcter familiar destinades a l’elaboració artesanal de productes derivats de la pròpia explotació. Les basses de rec i els pous de captació d’aigua no computen a efectes d’ocupació de les edificacions.

Els coberts i magatzems agrícoles s'ajustaran als següents paràmetres:

1. Només es permeten noves construccions quan estiguin vinculades a una explotació agrícola, que hauran d’estar degudament justificades –alta en el règim de la seguretat social agrària-.

2. Únicament s’admet la construcció de magatzems sobre aquelles finques que compleixen amb els requisits de finca mínima establertes en l’article 9.

- En el sentit de l’apartat anterior caldrà acreditar la vinculació de l’activitat

agrícola a la finca. S'admetrà comptabilitzar finques discontinues sempre

que es destinin a la mateixa explotació agrària i la part de la finca

vinculada a l’edificació quedarà inscrita en el Registre de la propietat com

a indivisible. Caldrà justificar documentalment la necessitat, les

dimensions i la ubicació de les edificacions en relació a l’explotació

agrícola.

- Ocupació màxima: 400m2 en finques fins a 4,5 ha i 800m2 en finques de

més de 4,5 ha.

- Longitud màxima de l’edificació: Els fronts edificats no ultrapassaran el 40

metres de longitud.

- Alçada màxima: 7,50 m a ràfec i un 30% de pendent màxim de coberta. El

carener de coberta no superarà els 1,50 m en referència a l’alçada màxima

permesa. Excepte sitges, dipòsits d’aigua i altres instal·lacions annexes

per a les quals sigui tècnicament necessària una major alçària.

- La separació mínima a límit de finca serà de 10 metres.

3. A les finques existents que no compleixin l’extensió mínima abans especificada però mesuren més d’1ha, nomes s’admet la construcció d’aixoplucs per a vehicles agrícoles i eines de superfície com a màxim 40m2, i l’alçada màxima de 4 metres a carener amb les separacions indicades al subarticle anterior.



26

Aquests coberts per a ús agrícola no poden disposar de finestres ni cap tipus d’instal·lació (elèctrica, aigua, xemeneia....)

b. Casetes d’eines. Són aquelles instal·lacions de petita dimensió que s’usen per a guardar l’utillatge agrícola d’ús habitual en camps de conreu. No s'admeten les barraques de lleure.

Les casetes d’eines associades als horts s’ajustaran als següents paràmetres:

- Cal acreditar que la caseta serveix a una horta de com a mínim 1.000 m2.

- Tindran una superfície construïda màxima de 3 m2 amb una alçada

màxima de 3 metres a carener.

- La separació mínima a camins serà de 10 metres i dels altres límits de la

finca serà de 5 metres.

- Els materials a utilitzar per fer les partes seran la fusta, la pedra seca o les

parets arrebossades color terròs. Les cobertes hauran de presentar

tonalitats cromàtiques terroses.

- Per la construcció de les barraques d’eines i pels tancaments dels espais

d’horts es prohibeix la utilització de materials com plàstic, planxes, bidons,

ferralla o altres materials inadequats.

- No s’admet la disposició de pèrgoles exteriors, ni la pavimentació dels

espais exteriors al voltant ni la instal·lació de llars de foc, barbacoes o

similars.

-. La llicència de construcció inclourà el compromís de realitzar el seu

enderroc en el moment que no es faci ús de l’hort. S’entendrà que no es fa

ús de l’hort si, en el termini d’un any, no s’hi fa cap tipus de plantació.

c. Instal·lacions pel conreu protegit o hivernacles: S’entén com hivernacle tota mena d’estructura provisional o fixa, transparent que té com a finalitat cobrir, protegir, ombrejar o preservar qualsevol tipus de conreu agrari per tal de realitzar el seu conreu, la millora o l’experimentació –ja sigui túnels, abrics, hivernacles, umbracles, etc...-

No seran considerats com edificacions els hivernacles que es puguin desmuntar i no tinguin fonaments ni cap tipus de pavimentació. La resta d’edificacions es consideren permanents i per tant, sens perjudici de si estan subjecte a comunicació prèvia o a llicència urbanística s'ajustaran als següents paràmetres:

1. La superfície mínima de l’àmbit unitari on es pot ubicar un hivernacle és d’1ha.

2. Ocupació màxima: 6.000m2 i fins un 75% de la superfície de la finca.

3. La separació mínima a camins serà de 10 metres i dels altres límits de la finca serà de 2 metres.

4. L’alçada màxima dels hivernacles serà de 6,5 metres referida al punt més alt de la coberta.

5. Ordenació de les aigües: tota construcció pel conreu protegit haurà de tenir previst el drenatge de l’aigua, prèvia decantació cap a pous morts, o bé aprofitant-la per a futurs recs dirigint-la cap a cisternes, dipòsits o basses. En cap cas es podrà abocar l’aigua directament als camins o finques veïnes.

6. En la construcció d’hivernacles s’utilitzaran materials mats, no reflectants tant per la coberta com pels laterals.



27

7. La llicència de construcció de d’hivernacle inclourà el compromís de realitzar el seu desmuntatge en el cas de cessament de l’activitat. En cas d’incompliment l’Ajuntament ho podrà executar subsidiàriament amb càrrec al propietari o sol·licitant de la llicència.

8. Aquestes instal·lacions requereixen l’informe preceptiu de la comissió territorial d’urbanisme o de l’elaboració d’un Pla especial si es supera una ocupació en planta 500m2.

d. Construccions ramaderes. Són allotjaments destinats a la cria i l’engreix de bestiar. Han de complir les següents condicions:

1. Únicament s’admeten les edificacions ramaderes sobre aquelles finques que compleixen amb els requisits de finca mínima establertes en l’article 9. Aquesta superfície podrà estar distribuïda en diverses parcel·les, en un radi no superior a 5 km de distància.

2. Caldrà justificar documentalment la necessitat, les dimensions i la ubicació de les edificacions en relació a l’explotació ramadera a la qual ha d’anar forçosament vinculada.

3. L’ocupació màxima serà de 600m2.

4. Longitud màxima de l’edificació: Els fronts edificats no ultrapassaran el 40 m de longitud.

5. Alçada màxima: 7,50 m a ràfec i un 30% de pendent màxim de coberta. El carener de coberta no superarà els 1,50 m en referència a l’alçada màxima permesa. Excepte sitges, dipòsits d’aigua i altres instal·lacions annexes per a les quals sigui tècnicament necessària una major alçària.

6. Les edificacions i instal·lacions hauran de complir amb caràcter general, les següents condicions:

- La regulació d’aquestes instal·lacions atendrà a les determinacions de la

legislació sectorial ambiental pel que fa a l’activitat ramadera. Es permet

l’adequació de les instal·lacions existents als requeriments que sobre

benestar animal pugui imposar la normativa sectorial.

- Les separacions mínimes, de les noves implantacions, de les

construccions ramaderes són les següents:

- A sòl urbà i urbanitzable: 1km en cas d’explotacions intensives de

bestiar porcí, avícola i boví.

- 1 km dels eixos principals (autovies)

- 500 m a carreteres estructurants primàries.

- 100 m a carreteres estructurants secundàries

- 25 m de la resta de carreteres i de torrents i rieres.

- 10 m del límit de propietat

7. Es obligatori el tractament com a façana de tots els paraments exteriors de les edificacions. No s’admeten les parets de bloc de formigó o maó vist que no tinguin un tractament final adequat, per exemple arrebossat i pintat.

8. En la sol·licitud de llicència per a l’ampliació o reforma de les granges s’haurà d’especificar el sistema de tractament de les dejeccions ramaderes i de les aigües residuals i el seu destí final, així com justificar el compliment de totes les altres determinacions de la legislació sectorial vigent.



28

9. S’ha de garantir una construcció adequada per a emmagatzemar els purins i fems.

10. En el cas de cessament de l’activitat agrícola, ramadera o forestal que en va motivar la construcció, s’haurà de procedir obligatòriament al seu enderroc, llevat que siguin destinades immediatament a altres usos admesos en sòl no urbanitzable, prèvia tramitació de la llicència que correspongui.

e. Casetes per animals. Són aquelles instal·lacions de petita dimensió que s’usen per a guardar animals i que no tenen la consideració d’explotació ramadera i no estan lligats a cap explotació agrícola ni habitatge existent

Les edificacions o instal·lacions per animals s’ajustaran als següents paràmetres:

- La superfície mínima de la finca sobre la que es situïn ha de ser d’1ha

- Tindran una superfície construïda màxima de 8 m2 amb una alçada

màxima de 3 metres.

- La separació mínima a camins serà de 10 metres i dels altres límits de la

finca serà de 5 metres.

- No s’admet la disposició de pèrgoles exteriors, ni la pavimentació dels

espais exteriors al voltant ni la instal·lació de llars de foc, barbacoes o

similars.

- La llicència de construcció inclourà el compromís de realitzar el seu

enderroc en el moment que no es faci ús de l’hort. S’entendrà que no es fa

ús de l’hort si, en el termini d’un any, no s’hi fa cap tipus de plantació.

e. Centres de jardineria. S’entén per centre de jardineria qualsevol establiment de tipus minorista on es venen plantes, eines i materials utilitzats en jardineria

1. Per a les activitats d’aquest tipus, és necessària la redacció d’un Pla Especial Urbanístic, que fixi les condicions d’implantació i característiques de les instal·lacions, especialment la superfície i localització de les edificacions destinades a l’atenció i venda al públic.

2. La superfície mínima de l’àmbit unitari on es pot ubicar un centre de jardineria és d’ 1,25ha.

3. El centre donarà front a una via urbana o camí principal de la xarxa bàsica. L’obertura i urbanització de l’accés al centre és a càrrec del promotor.

4. Els paràmetres màxims relacionats amb les condicions d’edificació de les construccions són:

- Ocupació màxima en planta: 2.500m2

- Alçada màxima: 7 m a ràfec

- No s’autoritzaran agregacions d’hivernacles de més de 1.000 m2. La

separació mínima entre agregats s’estableix en 10 m.

- La distància mínima d’aquestes construccions respecte a partions serà de

10 m.

Els paviments d’aparcaments i accessos seran de grava o sauló; es

prohibeixen expressament els paviments no permeables.

5. S’han de preveure 5 places d’aparcament per cada 100 m2 de superfície construïda.



29

f. Construccions forestals. Únicament s’admeten les activitats i instal·lacions forestals i estrictament vinculades a la primera transformació dels productes forestals i estrictament vinculades a la primera transformació dels productes, quan la naturalesa de l’activitat n’exigeixi l’emplaçament en el medi rural a peu d’explotació.

Article 28. Condicions generals de les edificacions i instal·lacions d’interès públic.

1. Solament podran autoritzar-se edificacions i instal·lacions d’interès públic seguint el previst a la legislació sectorial vigent d’aplicació sempre i quan es compleixin a més de les disposicions generals per al Sòl No Urbanitzable, les específiques de cada zona i les que es defineixen a continuació.

2. En la tramitació de l’autorització per a ubicar una activitat d’aquest tipus en el sòl no urbanitzable caldrà justificar de forma expressa i motivada les raons en què es basa la necessitat de situar la instal·lació en el medi rural en general, i en l’indret concret on es proposa la seva situació.


- La superfície mínima de la finca per poder edificar serà de 1,25 ha en qualsevol tipus de sòl agrícola i de 25 ha en sòl forestal..

- Ocupació màxima en planta de totes les edificacions: 300m2, llevat que es tracti de la rehabilitació d’edificacions incloses en el Catàleg de masies i cases rurals, cas en el qual prevaldran els paràmetres establerts en aquest Catàleg.

- El nombre màxim de plantes serà de planta baixa i pis.

- Separacions mínimes als límits de propietat: 10 metres

Article 29. Condicions generals de les estacions de subministrament i edificacions i instal·lacions vinculades a obres.

1. Caldrà justificar de forma expressa i motivada les raons en què es basa la necessitat de situar la instal·lació en el medi rural en general, i en l’indret concret on es proposa la seva situació.


- Ocupació màxima en planta: 300m2, llevat que es tracti de la rehabilitació d’edificacions incloses en el Catàleg de masies i cases rurals, cas en el qual prevaldran els paràmetres establerts en aquest Catàleg.

- Les edificacions es distribuiran exclusivament en planta baixa.

- Separacions mínimes als límits de propietat: 10 metres

SECCIÓ VII. ZONA D’ÚS AGRÍCOLA (clau 5.1)


Les zones agrícoles (clau 5.1) inclouen els terrenys o camps destinats als conreus agrícoles, conreus forestals, així com les instal·lacions i edificacions necessàries pel desenvolupament de les activitats agrícoles i ramaderes i, en general, de les altres activitats o usos admesos compatibles. Estan assenyalades en el plànol normatiu 1 “Sistemes generals i règim general del sòl”, a E:1/5.000, de les Normes Subsidiàries.



30

L’objectiu principal és el de preservar i potenciar els valors propis d’aquestes àrees tals com la producció d’aliments i d’altres béns, l’actuació com a element d’equilibri territorial i com element de preservació del paisatge i la biodiversitat i del patrimoni natural i cultural del municipi. Aquestes àrees també tenen l’objectiu de contribuir en la protecció en front als incendis forestals,

Article 31. Regulació d’usos i activitats

1. Els únics usos i activitats admeses en aquesta zona són:

a. Les activitats agrícoles, ramaderes i forestals.

b. Activitats extractives

c. Les activitats o equipaments d’interès públic segons article 47.4 del Text refós de la Llei d’urbanisme.

d. Càmping.

e. Aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs.

2. En els edificis existents, inclosos en el Pla especial del Catàleg i masies i cases rurals i sempre que les corresponent fitxa ho permeti, també s’admeten els següents usos:

a. L’habitatge familiar

b. Hoteler

c. Turisme rural


e. Activitats artesanals i comercial d’acord amb el que estableix l’article 48.1.c del Reglament de la TRLUC (Decret 305/2006). S’admet la implantació de tallers artesanals (ceràmica, teixit, ebenisteria, forja, restauració d’objectes mobles....). Els titulars de les instal·lacions hauran de disposar de carnet d’artesà.

f. Artístiques

g. Restauració

h. Equipaments

SECCIÓ VIII. ZONA FORESTAL DE CONSERVACIÓ (clau 5.2)


Les zones qualificades com a Forestals (clau 5.2) corresponen a terrenys forestals que poden presentar diferents tipus de cobertes del sòl tals com boscos, matollars, sòls nus o erms. Inclou clapes de sòls apte per l’agricultura.. Estan assenyalades en el plànol normatiu 1 “Sistemes generals i règim general del sòl”, a E:1/5.000, de les Normes Subsidiàries.


1. Els únics usos i activitats admeses en aquesta zona són:

a. Forestal

b. Les activitats o equipaments d’interès públic segons l’article 47.4 del Text refós de la Llei d’Urbanisme.

c. Ramaderia extensiva.



31

d. Els admesos en la zona d’ús agrícola (clau 5.1) quan es situïn en terrenys aptes pel conreu i compleixin les següents condicions:

- Quan el terreny tingui pendent inferior al 15% en una superfície.

- Quan la porció de terreny compleix els requisits de finca que s’exigeix en la zona d’ús agrícola.

- És necessari presentar el projecte al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural per tal que aquest pugui valorar i donar el vist-i-plau.



b. Hoteler

c. Turisme rural



f. Artístiques

g. Restauració

h. Equipaments

SECCIÓ IX. ZONA DE PROTECCIÓ DE PAISATGE (clau 5.3)


Les zones qualificades com a protecció de paisatge (clau 5.3) corresponen a àrees que tenen un especial interès des d’un punt de vista paisatgístic. Han de ser objecte de restriccions als usos i edificacions que puguin afectar-los i al que cal tenir especial cura per a la conservació de les comunitats vegetals existents. Estan assenyalades en el plànol normatiu 1 “Sistemes generals i règim general del sòl”, a E:1/5.000, de les Normes Subsidiàries.


1. L’únic ús i activitat admès en aquesta zona és:

a. Els aprofitaments agrícoles, ramader i forestal sempre que no requereixen cap tipus d’edificació.

b. Els de lleure i esbargiment relacionats amb el medi, sempre que no requereixin cap instal·lació ni fixa ni mòbil.



b. Hoteler



32

c. Turisme rural



f. Artístiques

g. Restauració

h. Equipaments

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera

Les granges, en sòl no urbanitzable, existents i en funcionament en la data d’aprovació inicial de les Normes Subsidiàries podran continuar la seva activitat i es podran ampliar com a màxim el 20% del sostre existent encara que no acompleixin la condició de finca mínima.

proposta de modificació puntual de les normes subsidiàries pel … · 2016-04-20 · aprovada...

Documents