sant andreu de llavaneres normes subsidiÀries de...

SANT ANDREU DE LLAVANERES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT

normativa

Normes Urbanístiques 2

TíTOL I - DISPOSICIONS GENERALS Art. 1 - Objecte de les Normes Subsidiàries de Planejament. 1. Les Normes Subsidiàries de Planejament de Sant Andreu de Llavaneres constitueixen l'instrument d'ordenació integral del territori de l'esmentat municipi, de conformitat amb el que disposa l'actual legislació urbanística. 2. Les presents Normes Subsidiàries són el resultat de la revisió i adaptació al Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. 3. Les Normes Subsidiàries tenen preferència d'aplicació sobre qualsevol altra disposició municipal que reguli l'ús i l'ordenació del territori. En aquest sentit, cal assenyalar que tindran caracter normatiu tant aquestes normes com els plànols del territori. 4. En allò que no hagi estat previst a les Normes Subsidiàries, serà d'aplicació la normativa general que reguli els diferents aspectes sectorials del planejament i ordenació del territori. 5. Les disposicions que regulen els habitatges de protecció oficial solament seran aplicables en aquells qualificats com a tals. 6. Les Normes Subsidiàries s'han redactat d'acord amb l'ordenament urbanístic vigent i restants disposicions d'aplicació. Les referències al Text Refós han d'entendre's fetes al Decret Legislatiu 1/1990 de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. Les referències al Reglament de planejament ho són al Reial decret 2159/1978, de 23 de juny. Les referències al Reglament de Gestió Urbanística ho son al Reial Decret 3288/1978, de 25 d'agost. Les referències al Reglament de Disciplina Urbanística ho son al Reial Decret 2187/1978, de 23 de juny. Les altres disposicions complementàries es mencionen amb la seva denominació completa. Pel que no preveu aquesta normativa, són d'aplicació les normes vigents en matèria d'habitatge, medi-ambient, estètica, patrimoni cultural i supressió de barreres arquitectòniques. En els àmbits afectats per la Llei de Costes i la Llei de Carreteres, seran d'aplicació les mateixes.


Art. 2 - Vigència de les Normes Subsidiàries i circumstàncies justificatives de la seva revisió. Aquestes Normes Subsidiàries entraran en vigor des del moment de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i es mantindran vigents sempre i quan no es procedeixi a la seva revisió, o substitució per un Pla General. Justificarà la revisió d'aquestes Normes previ estudi justificatiu que ho demostri, l'existència d'alguna de les següents circumstàncies : a) El desequilibri en les hipòtesi d'evolució de mangnituds bàsiques com la població, l'ocupació, la renda, etc. sobre les que es funden les previsions de creixement. b) L'alteració per exigències legals o de caràcter tècnic generals dels estàndards reservats per als serveis públics, especialment de zones verdes i equipaments, deguts a la transformació econòmica i social. A més de tots els supósits abans esmentats, les Normes es revisaran quan es donin els que per disposició legals o relgamentària, donin lloc a la mateixa. Art. 3 - Modificació de les Normes Subsidiàries. 1. La modificació de qualsevol dels elements de les Normes Subsidiàries solament serà possible si no s'alteren o varien substancialment les previsions de població o la seva disposició espacial, dintre dels mateixos criteris establerts en la norma precedent. En cas contrari, s'haurà de formular i serà procedent, una revisió de les Normes Subsidiàries. 2. En qualsevol cas, l'esmentada modificació haurà d'anar acompanyada per un estudi justificatiu de la seva incidència en l'ordenació general i, en especial, del manteniment dels estandards de serveis públics. 3. S'entendrà que es modifica la qualificació o ús urbanístic de les zones verdes i espais lliures previstos a les Normes Subsidiàries, tant per l'adopció d'una altra qualificació com per la reducció de la seva superfície. Tot això, sense perjudici que, en aplicació de l'art. 7, es revisin els seus límits o formes. 4. Per últim, procedirà la modificació de les Normes Subsidiàries quan es produeixi una variació en la legislació urbanística aplicable, que no doni lloc a la seva revisió, d'acord amb la norma anterior.


Art. 4 - Obligatorietat de les Normes Subsidiàries. 1. Les determinacions d'aquestes Normes Subsidiàries obligaran tant a l'Administració com als particulars. Tal obligatorietat comporta les limitacions que s'estableixen a l'art. 91 Text Refós. 2. Tot i així, amb caràcter excepcional, l'Ajuntament podrà, previ informe de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, autoritzar usos o obres de caràcter provisional no previstos a les Normes Subsidiàries a l'empara del que disposa l'art. 91.2 del Text Refós. 3. Així mateix, l'Ajuntament previ informe favorable de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, podrà ocupar temporalment terrenys per a usos i obres de caràcter provisional, encara que fossin en desacord amb les Normes Subsidiàries, quan no dificultin la seva execució i quan la seva ocupació es trobi justificada per una necessitat pública de caràcter transitori. Art. 5 - Interpretació de les Normes Subsidiàries. Les normes i plànols de les Normes Subsidiàries s'interpretaran atenent el seu contingut i d'acord amb llurs objectius i finalitats expressats a la Memòria. En els casos de dubte o d'imprecisió, prevaldrà la solució més favorable a la menor edificabilitat i a la major dotació per a equipaments comunitaris. Art. 6 - Regles gràfiques d'interpretació. 1. La delimitació dels sectors, polígons, unitats, zones i sistemes d'aquestes Normes Subsidiàries, tenint en compte les toleràncies necessàries en tot alçament i planimètric, podrà ser precisada o ajustada en la redacció de les diverses figures de planejament (Plans parcials i/o plans especials, estudis de detall i programes d'actuació urbanística) que despleguin les Normes Subsidàries, així com en la de les delimitacions de polígons o unitats d'actuació urbanística. 2. Les regles gràfiques d'interpretació que permeten els esmentats ajustaments, seran les següents: a) No alterar la forma substancial de l'esmentada àrea, excepte les precisions dels seus límits deguts a ajustaments respecte a: - alineacions oficials o línies d'edificació consolidades. - característiques geogràfiques i topogràfiques del terreny. - límits físic i partions de propietat i, per últim, - l'existència d'elements naturals o artificials d'interès que ho justifiquin.


b) No alterar la superfície de l'àrea delimitada en els plànols d'ordenació com sector de planejament segons interpretació "literal", en més o menys d'un cinc per cent (5%). 3. Totes aquestes regles seran d'aplicació simultània en qualsevol planejament que despleguin les Normes Subsidiàries i, fins i tot, els treballs planimètrics o topogràfics de canvi d'escala. TíTOL II - DESPLEGAMENT DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES CAPÍTOL I - NORMES RELATIVES AL PLANEJAMENT DERIVAT. Art. 7 - Normes Generals 1. Amb l'objecte de complementar les determinacions de les Normes Subsidiàries, s'elaboraran segons allò previst al Text Refós, Reglament de planejament urbanístic, i aquestes normes: plans parcials, plans especials i estudis de detall. 2. De conformitat amb el que disposa l'art. 40.1 del Reglament de gestió urbanística, no es podran atorgar llicències d'edificació en els sòls inclosos a sectors de reforma interior o unitats d'actuació, en tant no s'hagin aprovat els corresponents plans especials i els projectes de compensació i reparcel.lació. La realització d'obres de reforma, consolidació, salubritat i altres de manteniment dels edificis existents, podran autoritzar-se. Art. 8 - Desplegament de les Normes Subsidiàries en el sòl urba. 1. Les determinacions de les Normes Subsidiàries són d'aplicació immediata i directa a tot el sòl urbà, inclusiu. Quant a sistemes generals, amb l'única excepció dels sectors per als quals s'ha previst la redacció d'un pla especial, un estudi de detall o l'acompliment que suposa el desenvolupament de la gestió d'una unitat d'actuació.


2. Els plans especials, estudis de detall i unitats d'actuació que preveuen les normes subsidiàries, així com les determinacions que han de completar, figuren en el quadre de característiques dels sectors de desenvolupament d'aquestes Normes. 3. Així mateix, es podran formar altres estudis de detall sempre que millorin aspectes concrets en la fixació d'alineacions o de la volumetria inicialment establerta a les Normes Subsidiàries, sempre que es doni compliment al que es preveu a l'art. 14 d'aquesta normativa. Art. 9 - Desplegament de les Normes Subsidiàries en sòl apte per urbanitzar. 1. Les determinacions de les Normes Subsidiàries es despleguen necessàriament per mitjà de plans parcials. L'aprovació definitiva d'aquests és condició imprescindible per a la realització d'intervencions en el territori corresponent. 2, L'àmbit territorial dels plans parcials, haurà de correspondre necessàriament amb els sectors de planejament delimitats en les Normes Subsidiàries. 3. Les Normes Subsidiàries preveuen la formació de plans parcials, les característiques i objectius dels quals s'estableixen en el quadre de característiques dels sectors de desenvolupament d'aquestes Normes. Art 10 - Desplegament de les Normes Subsidiàries en sòl no urbanitzable. 1. Les determinacions de les Normes Subsidiàries que regulen el sòl no urbantizable s'apliquen directament i immediata, llevat dels àmbits o àrees per als quals es preveu la formulació, amb caràcter previ, d'un pla especial de protecció del paisatge i del patrimoni. Art. 11 - Desplegament de les Normes Subsidiàries respecte als Sistemes Generals. 1. Les previsions de les Normes Subsidiàries respecte als sistemes generals, en el sòl apte per urbanitzar, es desplegaran per plans especials o bé, de ser possible, en els plans parcials que ordenin els sectors. 2. L'Administració pública podrà, tanmateix, formar plans especials per a regular detalladament l'ús i la protecció dels sistemes: viari, ferroviari, espais lliures, equipaments comunitaris i d'infraestructura dels serveis tècnics i sistema hidrològic.


Art. 12 - Plans parcials 1. Els plans parcials d'ordenació hauran de comprendre les determinacions previstes al Text Refós i al Reglament de Planejament, així com les altres disposicions general que sobre la matèria es dictin per la Generalitat de Catalunya. 2. Els plans parcials no podran modificar de cap manera les normes subsidiàries. Conseqüentment, no s'admetran redistribucions de l'edificabilitat entre els sectors encara que es respectin l'aprofitament, els índex d'ocupació i l'edificabilitat. 3. Les determinacions del pla parcial hauran de tenir la precisió suficient per a permetre la seva execució sense necessitat de cap altre estudi. 4. El pla parcial haurà de contenir la divisió poligonal i l'assignació dels sistemes d'execució. En el pla d'etapes no es podrà preveure, per a cadascuna dels polígons, un termini superior a quatre anys, per a la realització de la urbanització. Art. 13 - Plans especials 1. Els plans especials, ja sigui redactats voluntàriament o bé per venir imposats de forma obligatòria en aquestes Normes Subsidiàries, segons s'expressa a l'art. 8, hauran de contenir les determinacions que per a ells preveuen el Text Refós i el Reglament de Planejament, així com aquelles altres disposicions de caràcter general que es dictin sobre la matèria. 2. Els plans especials tindran per objecte el desenvolupament de les previsions de les Normes Subsidiàries, amb la finalitat de: - desenvolupar i protegir els sistemes generals de comunicacions, espais lliures, zones verdes i parcs

públics, equipaments comunitaris, centres i serveis públics o socials i qualsevol altre, així com les seves zones de protecció.

- reforma interior a zones de sòl urbà. - ordenació i protecció de recintes i edificis de valor arquitectònic, històric o artístic. - protecció del paisatge. - conservació i protecció del medi rural - qualsevol altra finalitat anàloga. 3. Els plans especials no podran de cap manera modificar les determinacions fonamentals de les Normes Subsidiàries, si bé podran imposar limitacions a l'ús de les diferents classes de sòl. 4. Les determinacions dels plans especials hauran de tenir precisió suficient per a permetre la seva execució sense necessitat de cap altre estudi. Art. 14 - ·Estudi de detall


1. Les Normes Subsidiàries determinen la realització d'estudis de detall, segons s'especifica en el quadre de característiques. 2. Als efectes d'aplicació dels art. 26 del Text Refós i l'art. 65 del Reglament de planejament, s'entendrà per determinació fonamental de les Normes Subsidiàries l'edificabilitat o volum i els usos que, adscrits sobre una zona, sector o bloc de cases, configurin el seu aprofitament urbanístic, així com el règim d'alineacions grafiades i el tipus d'ordenació volumètrica (ocupació del sòl i alçada) com a secundàries, llevat dels casos en què les Normes defineixen d'una manera unívoca les mateixes (màximes i mínimes), o en què es limitin per condicions d'entorn (predis adjacents). En cap cas podran deixar de complir-se les condicions de façana mínima. 3. Les esmentades condicions d'edificabilitat o volum constitueixen uns límits màxims a no ultrapassar, excepte en cas de tramitar-se la modificació de les Normes Subsidiàries. Malgrat tot, no són obligatoris, ni a les obres de nova planta ni a les d'ampliació i/o reforma, excepte quan així ho obligui el planejament urbanístic sectorial, podent-se edificar per sota d'aquests límits. CAPÍTOL II - GESTIÓ DE PLANEJAMENT. Art. 15 - Execució de les Normes Subsidiàries. 1. L'execució de les Normes Subsidiàries, així com la resta de figures de planejament, correspon a l'Ajuntament, sens perjudici de les possibilitats de participació dels particulars previstes a l'art. 164 del Text Refós. 2. Les actuacions, obres i serveis que l'Estat, la Generalitat i les Diputacions duguin a terme en desenvolupament de les Normes, són operacions d'execució així com aquelles que en desenvolupament de les seves previsions generals s'aprovin. 3. L'Ajuntament podrà exercitar, respecte dels béns afectats, la potestat expropiatòria que ostenta quan cooperi en l'execució d'obres i serveis que realitzin l'Estat, la Generalitat, la província o altres entitats públiques per a la dotació de sistemes generals, o dels seus elements, o d'equipament comunitaris, d'acord amb les previsions del Pla. 4. Els subjectes de gestió que es constitueixin entre l'Ajuntament, les entitats públiques i les persones privades, podran executar aquestes normes o bé els Plans parcials o especials que en el seu desenvolupament s'aprovin. Art. 16 - Elecció dels sistemes d'actuació. 1. Els plans que es redactin desplegant les Normes Subsidiàries, determinen expressament el sistema o sistemes d'actuació per a lllur execució, entre els previstos a la legislació urbanística. 2. Aquesta elecció haurà d'adoptar-se raonant degudament el fet que el sistema o sistemes escollits són els més adequats de cara a assegurar l'execució del planejament en els terminis assenyalats, ateses les característiques de tota mena de cada polígon, tals com: estructura de la propietat i dels


usos del sòl existents, de les necessitats col.lectives i de dotació pública del sector i de la població, dels mitjans econòmics financers disponibles i del tipus de col.laboració de la iniciativa privada, segons allò previst a l'art. 56 del Reglament de planejament. 3. Especialment, el sistema escollit haurà de tendir a garantir l'execució de les obres d'urbanització en els terminis assenyalats, la cessió i execució dels sòls per a dotació i equipaments generals i la cessió dels vials i zones verdes d'ús públic. Per a l'execució de les Normes Subsidiàries es podràn tenir en compte les aportacions dels organismes públics o privats que fossin procedents o que es trobessin previstos. Art. 17 - Execució dels sistemes 1. El sòl que aquestes Normes Subsidiàries destinen a sistemes generals s'adquirirà quan s'escaigui per l'Administració de la següent forma: a) En el sòl urbà: per qualsevol de les formes previstes a l'art. 120 del Text Refós. b) En sòl apte per urbanitzar: d'acord amb el que es preveu a l'art. 122 del Text Refós. 2. Tots els propietaris en sòl urbà que es beneficiïn d'un sistema general viari, en tant que aquest els atorgui la condició de solar, hauran de contribuir als costos de la seva execució.


Art. 18 - Unitats d'actuació urbanística. 1. En el sòl urbà, les Normes Subsidiàries delimiten unitats d'actuació urbanística amb l'objecte de desenvolupar les previsions contingudes a les Normes Subsidiàries d'ordenació. 2. Per a l'execució d'aquestes unitats es procedirà mitjançant el règim econòmic-jurídic que sigui procedent . 3. Les unitats previstes són les que es relacionen en el quadre de característiques dels sectors en sòl urbà. CAPÍTOL III - INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN LES OBRES I ACTIVITATS. Art. 19 - Actes subjectes a llicència. 1. Estan subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes als quals es refereix l'art. 1 del Reglament de disciplina urbanística que es realitzin en el terme municipal. Així mateix, és precís obtenir llicència municipal per a l'obertura de camins i viaranys, la realització de tallafocs i, en general, qualsevol activitat que afecti a les característiques naturals del terreny. 2. Estan subjectes també a la prèvia llicència municipal que a partir d'ara es denomina "llicència d'obertura d'activitats industrials", la realització de qualsevol dels actes regulats en el Títol IV d'aquestes normes. Sense que la relació sigui exhaustiva, es requerirà la llicència per a: a) obertura, ampliació o modificació d'establiments industrials. b) instal.lacions amb els elements tecnològics de caràcter industrial. c) magatzems. d) i totes les activitats i instal.lacions que quedin compreses en la definició d'ús industrial. 3. La necessitat d'obtenir autoritzacions o concessions d'altres Administracions públiques no deixarà, en cap cas, sense efecte l'exigència de la llicència municipal, de manera que sense aquesta no podrà iniciar-se l'obra o activitat, fins i tot si es comptava amb dites autoritzacions o concessions administratives.


4. Les llicències no impliquen l'autorització municipal per als actes d'ocupació de via pública (voravies o carrers), instal.lació de grues-torre i altres elements mecànics amb ocupació o vol sobre la via pública o terrenys termeners, i demés usos o activitats relacionats amb l'obra autoritzada. Aquestes activitats, ocupacions o instal.lacions hauran de ser objecte de llicència o autorització independent, amb subjecció a la normativa específica. Art. 20 - Actes originals d'altres Administracions públiques. 1. D'acord amb allò que disposa l'article 250 del Text Refós els actes a què fa referència l'art. 247 del Text Refós, promoguts per òrgans de l'Estat o entitats de dret públic, romandran subjectes igualment a llicència municipal. 2. En cas d'urgència o excepcional interès, es tindrà en compte el que disposa l'art. 250.2 del Text Refós i els arts. 8 i 9 del Reglament de disciplina urbanística. Art. 21 - Contingut de les llicències. 1. Les llicències municipals autoritzen a executar algún dels actes assenyalats a l'art. 19 d'aquestes Normes, quan s'ajustin a allò que s'estableix al Text Refós, Reglaments complementaris, plans, normes i ordenances definitivament aprovades. 2. L'Ajuntament sotmetrà a condició la llicència que s'atorgui, si amb això pot evitar la seva denegació. La condició imposada, una vegada hagi guanyat fermesa, serà exigible igual que el propi contingut de la llicència. 3. En cap supòsit es condicionarà l'atorgament d'una llicència a la prèvia aprovació d'un pla parcial, pla especial, estudi de detall, projecte de reparcel.lació o projecte de compensació. 4. La concessió de la llicència municipal es reflectirà en el document adminstratiu corresponent, en el qual es farà constar les dades mes rellevants de les obres autoritzades, acord de cessió, condicions, garanties i altres extrems identificadors. Un exemplar dels plànols, croquis o projecte tècnic, autenticat per l'Ajuntament, s'unirà a la llicència, i serà la descripció gràfica autèntica de les obres autoritzades. Art. 22 - Classificació de les obres. Als efectes de l'art. 9 del Reglament de Serveis de les Corporacions Locals de 17 de juny de 1955 i d'aquestes Normes, es consideraran obres majors les d'aixecament de tota classe de construccions, de la reforma de la seva estructura, les que augmentin o disminueixin el volum dels edificis o modifiquin llur aspecte exterior, les de parcel.lació, els moviments de terres, la demolició de les edificacions i totes les que exigeixin la direcció d'un facultatiu titulat. Seran obres menors les no compreses en l'enumeració anterior. L'Ajuntament podrà aprovar una ordenança municipal que desenvolupi el que s'estableix en aquest article. Art. 23 - Condicions d'urbanització per sol.licitar llicències.


1. En el sòl urbà, en tot cas, els terrenys l'edificació dels quals se sol.licités, hauran de donar façana a la via oberta en tota la nova amplada, que compti com a mínim amb els serveis de xarxa d'aigües potables, evacuació d'aigües residuals en el nucli, o altres sistemes de depuració en els habitatges dispersos i subministrament d'energia elèctrica. 2. Els sòls que gaudeixin dels serveis que s'esmenten a l'apartat anterior i als quals els manquin els d'encintat de voravies, de pavimentació de calçades i el d'enllumenat públic, podran igualment sol.licitar llicència d'acord amb l'art. 40 del Reglament de Gestió Urbanística. Si el terreny donés cara a més d'una via, els compromisos d'aquest art. 40 R.G.U. s'extendran als serveis que faltin als carrers a que donin front les diferents façanes. 3. Les fiances que es constitueixin per tal de garantir els compromisos fets d'acord amb l'apartat anterior, podràn ésser prestades per entitats bancàries o assegurances. 4. En sòl apte per urbanitzar es tindrà en compte alló que disposa l'art. 42 del Reglament de Gestió Urbanística. Art. 24 - Repercussió del cost de la urbanització prèvia. 1. El propietari que, amb l'objecte de dotar els seus terrenys dels serveis mínims que s'assenyalen a l'article anterior, urbanitzés una o més vies públiques on tinguessin façana altres propietaris, podrà sol.licitar a l'Ajuntament que no atorgui llicència d'obres en aquestes darreres, ni autoritzi la connexió a la xarxa de serveis, sempre i quan no acreditin haver-li abonat la part proporcional d'aquestes despeses, la qual cosa evitaria un enriquiment injust, disconforme amb els deures que imposa l'art. 120.3 paràgraf 4t. del Text Refós als propietaris de sòl urbà.


2. Les despeses d'urbanització, en l'anterior supòsit, es distribuiran entre els propietaris afectats, en proporció a l'edificabilitat que correspongui a cadascuna de les finques que encara no estiguin edificades, no hagin exhaurit la seva edificabiliatat o vulguin connectar a la xarxa de serveis 3. Per poder-se formular la sol.licitud a què es refereix l'apartat primer d'aquest article, serà necessari que el propietari interessat, abans d'executar l'obra d'urbanització, presenti projecte de l'obra a realitzar, acompanyat d'una memòria on es relacionin totes les finques que puguin resultar afectades per aquestes obres: nom, cognoms i adreça dels seus propietaris, edificabilitats màximes, segons aquestes normes, de cadascuna de les finques i proposta de repartició de les despeses de la urbanització. L'Ajuntament, prèvia audiència per termini de 15 dies dels propietaris afectats, procedirà a aprovar aquesta repartició si es dóna el cas. Art. 25 - Procediment de tràmit de llicències. 1. Les llicències corresponents als actes d'aprofitament i ús del sòl indicats a l'art. 19.1 d'aquestes Normes, es tramitaran segons alló que es disposa a l'art. 9 del Reglament de Serveis de les Corporacions Locals i, els articles 247 i subsegüents del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística i segons les normes específiques aprovasdes per l'Ajuntament. 2. Les llicències de caràcter industrial, segons l'art. 19.2 d'aquestes Normes, es tramitaran de conformitat amb alló que disposa el "Reglamento de Actividades Molestas, Insalubres, Nocivas y Peligrosas" de 30 de novembre de 1961 i les llicències d'activitats o usos exclosos, segons l'art. 9 del Reglament de Serveis de les Corporacions Locals. Així mateix, l'Ajuntament podrà dictar normes i instruccions complementàries per al seu tràmit. 3. Aprovat l'atorgament, es notificarà a l'interessat, d'acord amb la liquidació de la taxa, que se satisfarà d'acord amb l'ordenança fiscal local. Art. 26 - Termini i pròrroga de llicències. 1. Els terminis per a l'execució de les obres seran els següents : a. Per a les obres majors : -- sis mesos per a començar. -- dos anys per acabar-les. b. Per a les obres menors : -- S'iniciaran i acabaran dins el termini total de sis mesos. 2. En tots els casos els termins s'han de comptar des de la data de notificació de la llicència al promotor d'aquesta.


4. Pel que fa a les possibles pròrrogues d'ambdós terminis s'estarà al que disposen els apartats 5è i 6è de l'article 249 del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística. Art. 27 - Caducitat de llicències. 1. La caducitat de les llicències es produeix per transcurs dels terminis fixats a la llicència sense haver començat les obres o bé sense haver-les acabades, un cop advertit el titular per l'Administració actuant abans d'1 o 3 mesos del finiment dels terminis esmentats, respectivament, llevat que la llicència ja contingui explicitament aquest advertiment, la caducitat de la llicència ha d'esser declarada per l'organisme competent per a atorgar les llicències i determinarà l'arxiu de les actuacions. 2. Per paralització de les obres en un termini de sis mesos, determinats en les actes d'inspecció dels serveis tècnics. 3. Havent caducat la llicència, les obres no es podran iniciar ni prosseguir si no s'en demana i se n'obté una nova, ajustada a l'ordenació urbanísticsa en vigor, llevat els casos en que s'hagues acordat la suspensió de l'otorgament. Art. 28 - Inspecció. I. OBRES I ALTRES USOS 1. Abans de començar l'execució d'una obra de nova planta, l'Ajuntament haurà d'assenyalar l'alineació d'acord amb els corresponents plànols, degudament aprovats, estenent-se a l'efecte una acta, la qual eximirà al promotor d'aquesta obra de tota responsabilitat en l'alineació de l'edifici, si la seva realització s'ha ajustat a l'assenyalada en l'esmentada acta. Tal assenyalament s'efecturà prèvia sol.licitud per l'interessat. 2. Així mateix, l'interessat comunicarà a l'Ajuntament els moments que l'obra ultrapassi la rasant del carrer, i aquells que s'assoleixi l'alçada autoritzada, amb l'objecte que els serveis tècnics municipals efectuin les oportunes comprovacions, de les quals s'estendrà igualment la corresponent acta, on constarà el resultat de dita comprovació. 3. Acabades les obres, l'interessat ho notificarà a l'Ajuntament adjuntant certificació visada del facultatiu director de les mateixes, amb l'objecte de realitzar-se la inspecció final. Es comprovarà en ella si l'interessat s'ha ajustat, en la realització de l'obra, a la llicència atorgada, així com si han estat reparats tots els mals i perjudicis causats en la via pública, desaigües, subsòl, clavegueram, aigües potables, cables elèctrics i qualsevol altre servei anàleg, com en els de caràcter privat a tercers. 4. Quan les obres o altres activitats o usos subjectes a llicència afectin a elements de la via pública, o impliquin la seva execució, l'Ajuntament podrà exigir la constitució de garantia o afiançament previ, per un import màxim del 100% del cost total de reposició o construcció. La devolució de la garantia o


fiança portarà a terme prèvia comprovació, i en un termini màxim de 30 dies a partir de la sol.licitud escrita del titular de la llicència. II. ACTIVITATS INDUSTRIALS. 1. Les llicències de caràcter industrial autoritzen únicament a procedir a la instal.lació corresponent. Realitzada aquesta, s'haurà de posar en coneixement de l'Ajuntament, a fí i efecte de poder-se realitzar la visita d'inspecció i comprovació, segons allò que disposa l'art. 34 del "Reglamento de actividades molestas, insalubres, nocivas y peligrosas" i autoritzar-ne el funcionament, en el seu cas. A la sol.licitud de la visita de comprovació s'adjuntarà el certificat del facultatiu director de les instal.lacions de l'activitat, visat pel Col.legi profesional corresponent en el qual s'indiqui de forma expressa que la mateixa s'ajusta al projecte aprovat i compleix amb la llicència d'instal.lació atorgada i a les normes corresponents que li siguin d'aplicació. . 2. L'Ajuntament podrà fer quantes visites cregui necessàries, a més de la preceptiva de posta en servei en finalitzar-se els treballs d'instal.lació, per tal de comprovar les instal.lacions i les seves condicions. El titular ve obligat a facilitar l'accés a l'establiment o local; en cas de no fer-ho, independentment de les mesures que procedeixin segons la legislació vigent, es podrà procedir a la suspensió de la llicència, si la té, i al precintat de les instal.lacions en el cas que no es deturi en l'exercici o ús de l'activitat o instal.lacions, si no atenia l'ordre suspensiva. Art. 29 - Llicència de moviment de terres. 1. La llicència per a moviments de terres no podrà, en cap cas, incloure l'obertura de vials, la seva urbanització, l'obertura de fonaments, excavacions de soterranis o destrucció de jardins, sinó que haurà de limitar-se a obres d'anivellaments i neteja de terres. Els desmunts i terraplenats mai no podran superar 1,5 m respecte al terreny natural i respondran a criteris d'adaptació per irregularitats d'aquest. Art. 30 - Llicència de parcel.lació. 1. Roman subjecta a llicència de parcel.lació tota partió d'una finca en altres independents, la qual pugui donar lloc a la formació d'un nucli de població. 2. Es consideren parcel.les indivisibles: a) Les parcel.les determinades com a mínimes en les Normes Subsidiàries de Planejament, a fí de

constituir finques independents. b) Les parcel.les les dimensions de les quals siguin iguals o més petites a les que es determinen en

aquestes Normes Subsidiàries, excepte si els lots que en resulten s'adquirissin a la vegada pels propietaris de terrenys confrontants amb la finalitat d'agrupar-los i formar una nova finca.

c) Les parcel.les les dimensions de les quals siguin menors que el doble de la superfície determinada

com a mínim en el Pla, excepte que l'excés sobre aquest mínim esmentat es pugui segregar amb la finalitat indicat a l'anterior apartat.


d) Les parcel.lacions edificables en una proporció de volums en relació amb la seva àrea que es constituís el que correspon a tota la superfície o, en els supòsits que s'edifiqués en proporció menor, la porció d'excés, amb les excepcions indicades a l'anterior apartat.

3. La sol.licitud de parcel.lació que es presenti, caldrà acompanyar-la de la següent documentació: a) memòria justificativa b) plànol d'emplaçament de la finca, referit a la classificació del sòl que consta a les Normes

Subsidiàries, a e: 1/5000. c) plànol de parcel.lació a e: 1/2000. 4. Si el sòl fos classificat d'urbà o urbanitzable, dita sol.licitud haurà d'acompanyar-se, a més, del compromís de no edificar mentre les parcel.les resultants no tinguin la consideració de solar. 5. Els notaris i registradors faran constar en la descripció de les finques la qualitat d'indivisible" de les que es trobin en qualsevol dels casos expressats. 6. En atorgar-se la llicència d'edificació sobre una parcel.la compresa en l'apartat d) del paràgraf dos es comunicarà al Registre de la propietat per a que consti en la inscripció de la finca. Art. 31 - Llicència de tancament de parcel.la. 1. Romandrà subjecte a llicència el tancament o clos de les finques. 2. Els tancaments es podran executar per mitjà de qualsevol tipus de materials que no constitueixin un perill per a la seguretat dels veïns, tals com filferro d'espí, vidres en el coronament i altres anàlegs, i d'acord amb els acabaments usuals en el municipi.


3. Els tancaments que es realitzin en sòl urbà i urbanitzable amb pla parcial aprovat, hauran de seguir les alineacions previstes per al sòl destinat a edificació privada. 4. Les finques afectades de sistemes generals o locals i les situades en sòl apte per urbanitzar, mentre no tinguin pla parcial aprovat, es podran vallar provisionalment sempre que el seu propietari renuncïi a la despesa d'aquesta tanca a efectes d'execució d'aquells sistemes o dels plans parcials que puguin aprovar-se. El procediment serà el regulat a l'art. 91 del Text Refós. Art. 32 - Llicència de publicitat en via pública. 1. La col.locació de rètols en façana indicadora dels establiments romandrà subjecta a llicència d'obres menors. Pel contrari, els plafons publicitaris, sigui quin sigui llur emplaçament, i els situats en la coberta dels edificis, tindran la consideració d'obra major. D'acord amb l'art. 22, una Ordenança municipal podrà desenvolupar el contingut d'aquest article. 2. En tots els casos, la corresponent instància s'acompanyarà d'un croquis en aquells considerats obra menor, i de projecte assumint la direcció de l'obra en els restants. 3. Els rètols hauran d'harmonitzar amb l'estil de les façanes i amb les característiques estètiques i ambientals del sector, podent-se denegar la seva col.locació en el cas que no s'hi ajustin. Art. 33 - Llicència de tala d'arbres. 1. Roman subjecta a llicència de tala d'arbres, es trobin aquests o no integrats en masses arbòries. Tota sol.licitud que es presenti en aquest sentit, haurà de justificar el motiu de la tala. 2. Quan l'execució de les sol.licituds de llicència d'obra comporti la tala d'arbres o la supressió de masses de vegetació, caldrà indicar-ho expressament en aquelles, justificant la seva necessitat i les mesures a adoptar per a la seva reposició. 3. En els sòls qualificats de sistemes generals o locals queda prohibida la tala en tots els supòsits, mentre aquells no s'executin. 4. En el sòl no urbanitzable serà necessària, a més, l'autorització de l'organisme que correspongui quant a la tala de masses arbòries.


Art. 34 - Llicència d'enderrocament. 1. Està prohibit l'enderrocament total o parcial d'una edificació si no se n'ha obtingut llicència prèvia. 2. La sol.licitud que es formuli de cara a obtenir aquesta llicència, s'haurà d'acompanyar de l'assumpció de direcció del facultatiu que la dirigirà, com de l'autorització a que fa referència la legislació d'arrendaments urbans per al cas que la finca es trobés arrendada. Així mateix, s'acompanyarà d'un document en que el sol.licitant es comprometi a reparar els mals que podria ocasionar en els béns de domini públic i a reposar els elements dels diferents serveis que provisionalment s'hagin de retirar. Art. 35 - Llicència de primera utilització. 1. Tot edifici queda subjecte a llicència de primera utilització de modificació objectiva del seu ús, per tal de poder comprovar si està d'acord amb les Normes Subsidiàries. 2. No podrà concedir-se aquesta llicència, en el supòsit que l'edifici no s'ajustés a les obres en el seu dia atorgades, en tant no s'autoritzi la seva legalització, si fos procedent. 3. La llicència de primera utilització o de modificació objectiva d'ús és imprescindible per a la contractació o continuació del subministrament dels serveis d'aigües potables, gas, electricitat, telèfons i altres similars, així com per a la prestació de qualsevol altre servei municipal. 4. La llicència de primera utilització dels edificis és independent de la instal.lació i obertura d'activitats industrials. Art. 36 - Documentació necessària en les sol.licituds de llicència 1.- PER A OBRES. 1. S'haurà d'adjuntar a la sol.licitud de llicència d'obres majors: a) projecte tècnic (exemplars per triplicat) subscrit pel facultatiu competent i pel sol.licitant i visat pel

Col.legi professional. b) plànol d'emplaçament acotat a e: 1/500, detallant els serveis urbanístics existents (aigua, gas,

clavegueram, energia elèctrica, pavimentació...). Aquest plànol serà altimètric i inclourà totes les dades necessàries per a definir l'entorn (carrers, partions, i altres dades d'interès.).


c) complimentació del model oficial previst per a les sol.licituds de llicència. d) aquella documentació que la normativa específica de la zona exigeixi. 2. En el supòsit d'obres de reforma , es grafiaran: - en negre, les obres que es conservin o permaneixin. - en groc, aquelles que desapareixin. - en vermell, l'obra a construir. Igualment, podran representar-se mitjançant plànols separats l'estat actual, d'una banda, i allò que es projecti de reforma d'una altra. 3. Les sol.licituds de llicència per a la realització d'obres menors, s'hauran d'acompanyar de plànol o croquis a escala de les mateixes, subscrits per l'interessat; podrà exigir-se la intervenció d'un facultatiu competent per a dirigir-les, quan afectin a la tranquilitat, seguretat, salubritat i ornat públic. 2.- PER A ACTIVITAT INDUSTRIALS 1. La sol.licitud de llicència d'obertura d'activitats industrials prevista en el "Reglamento de actividades molestas, insalubres, nocivas y peligrosas", s'acompanyarà amb els següents documents: a) projecte tècnic per triplicat b) relació per duplicat de veïns termeners, amb indicació de l'ús a que es destinen els locals, firmada

pel sol.licitant. 2. El projecte tècnic a que fa referència el paràgraf anterior contindrà les dades necessàries per a que amb el seu examen pugui comprovar-se si l'activitat o instal.lacions s'ajusten al contingut d'aquest Títol i al que determinen les Ordenances municipals d'aplicació. Com a mínim, el projecte constarà dels següents documents: a. memòria tècnica, que descrigui l'activitat o instal.lació i que assenyali les dades que no s'hagin

pogut representar numèricament o gràficament en els plànols. b. plànols tècnics: b.1.d'emplaçament a e:1/500, del local i patis o solars ocupats per l'activitat o instal.lació, on consti la

totalitat de la illa en la qual s'ubica l'obra, amb nom i ample de les vies públiques circumdants, numeració de la finca, distància del límit d'aquesta a la cantonada més pròxima i situació relativa del local respecte als edificis o centres d'ús pròxim.


b.2. de plantes i seccions, les que siguin necessàries per a la seva completa comprensió. Aquestes es

presentaran a e:1/50 o 1/100, segons la major o menor superfície ocupada per la instal.lació; estaran acotades, anotant-se i detallant-se tot alló que sigui necessari de cara a facilitar el seu exàmen i comprovació, com és per exemple la siutació respecte dels locals adjacents, amb indicació expressa del titular ocupant i de la seva utilització, així com dels elements i instal.lacions.

3. La memòria tècnica a què fa referència el paràgraf anterior constarà com a mínim dels següents capítols, amb desenvolupament ampli i referència als fonaments legals i tècnics en que es basi la petició: a. Titular i representant legal. b. Domicili industrial i social. c. Activitats, tipus d'instal.lació i llur qualificació en categories, d'acord amb alló que es determina en el

Títol IV d'aquestes Normes. d. Característiques del local o edificis: situacions, superfícies ocupades en cada situació, descripció

d'accessos, escales (si el local disposa de diversos accessos, es ressenyaran tots ells), ventilació, vies d'evacuació, sobrecàrregues d'ús i altres característiques constructives i, també, la totalitat de mitjans de seguretat, prevenció, extinció d'incendis, amb especial i explícita menció de les Ordenances d'aplicació per a la prevenció d'incendis, i de la Norma bàsica NBE-CPI/91.

e. Relació exhaustiva de matèries primeres i productes intermedis: consum i magatzematge màxim,

amb indicació de les seves característiques físiques i químiques (estat d'agregació, poder calorífic, temperatura d'imflamació, toxicitat...), efectes additius, tipus d'embalatge, dipòsit o contenidor, forma de magatzematge i mesura de seguretat adoptades.

f. Relació de maquinària i elements industrials, amb indicació de l'autoritzada i de l'ampliació que

s'escau, separant en cada cas la seva potència mecànica computable, a efectes de limitació de potència de la no computable.

g. Procés industrial detallat, una descripció de les diferents fases que comporta i de les necessàries

trnasformacions de la matèria primera, fins arribar als productes acabats; es detallaran també els subproductes que es puguin produir en cada fase.

h. Producció de productes finals i subproductes: quantitat produïda, magatzematge màxim previst i

naturalessa dels productes acabats i residuals, amb indicació de les mesures de seguretat adoptades en el magatzematge i destí d'aquests.

i. Possibles repercussions en l'entorn, per efectes regulats en aquest Títol o en d'altres, amb inclusió i

acompliment de les condicions especials regulades per la vigent legislació.


j. Personal i nombre de persones ocupades, amb indicació de categòria i sexe. k. Edificis d'ús públic pròxims, amb indicació de la seva distància a l'establiment o instal.lació. l. Pressupost detallat. 4. Queden exceptuats de la necessitat de la documentació indicada als anteriors paràgrafs, quan s'instal.li separadament un dels següents equips o aparells: a. Aparells o mobles frigorífics de capacitat total inferior a 5 m3. b. Ascensors, muntacàrregues, escales mecàniques i tapissos rodants. c. Instal.lacions autònomes i compactes d'aire condicionat, sense torre de recuperació condensador a

distància (aparells tipus "split" o partits), amb potència unitària inferior a 10 kw. d. Petits aparells elements o instal.lacions es tramitaran de la forma abreviada i en l'imprès que es

determini per l'Ajuntament. La llicència per a aquests aparells es tramitarà, però sempre que sigui possible de forma unitària, amb la resta d'instal.lacions i aparells, els quals s'inclouran, a tal efecte, en la sol.licitud de llicència principal, quan aquesta existeixi. TÍTOL III - RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL CAPÍTOL I - DISPOSICIONS GENERALS. Art. 37 - Règim urbanístic del sòl. 1 El règim urbanístic del sòl, d'acord amb allò previst a l'art. 93 del Reglament de Planejament, es defineix a través de: a. Classificació del sòl segons el seu règim. b. Qualificació urbanística del sòl, amb la divisió de sistemes i zones. c. Determinació de l'estructura general i orgànica del territori.


Art. 38 - Classificació del sòl. 1. El territori ordenat per aquestes Normes Subsidiàries es classifica, a efectes del règim jurídic del sòl, en urbà, apte per urbanitzar i no urbanitzable. Aquesta classificació queda grafiada en el plànol a e: 1/5000 "Estructura general i orgànica del territori" 2. La conversió de sòl apte per urbanitzar en sòl urbà s'operarà mitjançant la concreció de l'ordenació del pla parcial o pla especial, quan tots els elements d'urbanització estiguin acabats i complimentat el lliurament dels terrenys de cessió pública i gratuïta. CAPITOL II - SISTEMES GENERALS I LOCALS Art. 39 - Definició 1. Els sistemes són el conjunt d'elements que ordenament relacionats entre si, contribueixen a la consecució dels objectius del planejament en matèria de comunicacions, vialitat, espais lliures, equipaments comunitaris, i infrastructures urbanes. 2. Els sistemes seran Generals quan funcionalment vagin dirigits a cobrir necessitats a nivell de tot el territori ordenat. Pel contrari, seran Locals els sistemes que estructurin orgànicament i de manera específica un sector. 3. Els sistemes generals i els locals determinen el que és o serà sòl públic, excepció feta del sistema d'equipaments que poden ser públics o privats. S'identifiquen en els plànols amb les claus següents:

Sistema viari: autopista i carreteres, carrers, voravies i estacionaments adjacents a la via pública. Únic sòl no identificat alfanumèricament en els plànols.

SF = sistema ferroviari H = sistema hidrològic: capa freàtica, rieres torrents. V = sistema d'espais lliures: parcs urbans, jardins i places. E = sistemes d'equipaments ST = serveis tècnics: transformadors, dipòsits, estacionament del transports públic, depuradora. P = sistema portuari. Art. 40 - Determinació d'ús. 1. Els sistemes generals que en el moment de l'aprovació de les Normes Subsidiàries fossin afectats a un servei públic, es continuaran prestant en la forma en que es venien utilitzant.


2. Els sistemes generals de nova creació es vincularan a un ús a través de les pròpies Normes Subsidiàries, o bé per mitjà de plans especials, entre els que es determinen com a necessaris a la memòria. 3. Els sistemes locals quedaran afectats al seu destí mitjançant les Normes Subsidiàries, el pla parcial o especial que ordenin un sector de planejament. Art. 41 - El sistema viari. 1. El sistema viari bàsic ve representat en el plànol 1:5000 i es consideren sistemes generals. Entre ells, la carretera N-II i l'Autopista del Maresme Mataró-Palafolls, les BV-5031 de Cornellà a Fogars de Tordera, la BV-5033 unint els dos nuclis amb la N-II, la BV-5035, el camí del mig, i els que s'assenyalen en el plànol d'estructura viària i orgànica del territori. 2. La resta de vials o carrers es consideren sistemes locals. 3. Per al desplegament de les reserves que les Normes Subsidiàries fan en relació a noves comunicacions o vies complementàries o substitutòries d'altres interiors, es redactarà un pla especial. 4. Aprovat el pla especial a què fa referència l'apartat anterior, es tramitarà una norma complementària per a definir la protecció de les vies integrades en el sistema general de comunicacions. 5. S'ha de complir a més la legislació vigent, en quant a franges, d'afecció, edificació, servitud, etc.. En les zones urbanes les alineacion les fixa l'Ajuntament (àmbit de Can Sans, P.P. Pla de Sant Pere i P.P. El Balís). - Zona de protecció variant N-II Comprèn els sòls classificats com no urbanitzable amb la finalitat de protecció de la vialitat. 1. Aquests sòls podran ser destinats a usos agrícoles i forestals, no es permet edificar excepte instal.lacions provisionals que no impliquin usos d'habitatge, indústria i altres usos incompatibles amb el sòl no urbanitzable. 2. Les autoritzacions municipals per construir les instal.lacions esmentades al punt 1 han de renovar-se cada dos anys.


- Sistema ferroviari. 1. El sistema ferroviari ve representat al plànol 1:5.000 i es considera sistema general. 2. Dins d'aquest sistema s'inclouen les línies del ferrocarril a cel obert existents així com els seus entorns de protecció. 3. Les obres i infrastructures per aquests usos queden subjectes a la normativa específica sobre la matèria. 4. Les construccions i instal.lacions dins la zona adjacent a la via, integrants del sistema ferroviari estan subjectes, en qualsevol cas, sens perjudici d'altres intervencions i informes, a llicència municipal conforme a l'article 178 de la Llei del Sòl. - Sistema portuari. Contempla la zona amb concessió del M.O.P.T. destinada a port esportiu. Art. 42 - Sistema hidròlogic. 1. Constitueix el sistema hidrològic el conjunt compost per capa freàtica i rieres, torrents i els espais laterals que constitueixen el seu curs i llit, així com aquells altres terrenys necessaris per a la seva protecció. 2. Els llits de les rieres i torrents són de domini públic, així com els espais qualificats d'aquesta manera per la legislació d'aigües. 3. Els restants terrenys d'aquest sistema tindran la consideració de sòl no urbanitzable objecte d'especial protecció susceptibles d'ésser de propietat privada. 4. Havent previst les Normes Subsidiàries que el proveïment domiciliari d'aigua potable per a usos domèstics es faci amb aigües portades de fora del seu àmbit, i de captacions pròpies, els recursos pròpies queden subjectes a un règim especial de protecció. 5. L'aigua procedent de la capa freàtica serà emprada prioritàriament per a l'agricultura i consum humà i solament en casos justificats per a la petita indústria. 6. Els espais a aquest sistema no són edificables. 7. D'acord amb alló que preveu l'article 182.2 del Text Refós, els terrenys inclosos a la zona de protecció no poden ser objecte d'utilitzacions que impliquin la transformació de les seves condicions naturals actuals i hauran de subjectar-se a informe a la corresponent Junta d'aigües, el tancament d'aquests terrenys únicament podrà realitzar-se prèvia llicència municipal.


8. De forma expressa es prohibeixen els moviments de terra, les deformacions de marges i proteccions d'avinguda, les extraccions d'àrids i la tala d'arbrat. 9. Les petites indústries de nova creació justificaran la procedència i cabals necessaris per a llur desenvolupament. L'aigua provinent de processos que no comporten deterioració, com per exempla la que prové de la refrigeració o similars, no serà abocada a les clavegueres sinó retornada a la capa freàtica. 10. Les rieres no podran mai ésser pavimentades amb material impermeable. En casos excepcionals, s'admetrà la pavimentació amb dits materials, sempre i quan siguin emprades solucions constructives que garanteixin la conducció de les aigües fluvials a les capes freàtiques. Art. 43 - Els serveis tècnics. 1. El sistema general serveis tècnics comprén: els serveis d'abastiment d'aigües, els serveis d'evacuació i depuració d'aigües residuals, les centrals receptores i distribuidores d'energia elèctrica i xarxa de subministrament, les centrals de comunicació i telèfons, parcs móvils de maquinària, plantes incineradores, abocadors de deixalles, així com altres possibles serveis afins. 2. Les Normes Subsidiàries, en el seus plànols e: 1/5000 d'Infrastructures i Serveis tècnics, delimiten reserves per a l'establiment dels esmentats serveis, si bé caldrà, per a la seva execució, la redacció d'un pla especial. 3. Tanmateix, quan el desenvolupament del municipi exigeixi la instal.lació d'algun dels serveis abans esmentats i no existeixi, en aquestes Normes Subsidiàries, una reserva de sòl per al mateix, sent convenient d'emplaçar-lo, per la seva natura, al camp, podrà situar-se en sòl no urbanitzable, d'acord amb el tràmit de l'art. 44 del Reglament de Gestió Urbanística. 4. En sòl urbà i apte per urbanitzar, les noves línies i l'ampliació i reforma de les línies ja existents, així com les de les xarxes de serveis elèctrics i de telecomunicació, seran totes elles soterrades. 5. Només s'admetran els usos directament vinculats amb la instal.lació o servei de què es tracti, amb les condicions de funcionament específiques, regulades en la legislació tècnica sobre la matèria. 6. Els espais lliures d'edificacions o instal.lacions que constitueixen l'entorn d'aquests serveis, necessaris pel seu correcte manteniment i desplegament, rebran un tractament de jardí privat i, tindran també la qualificació de sistema, i la classificació que els correspongui segons la seva ubicació. 7. S'admetrà excepcionalment l'ús d'habitatge destinat al guardià de la instal.lació.


- Mesures particulars de protecció. 8. L'espai de protecció de línies elèctriques d'alta tensió aèries tindrà l'amplada que resulti de l'aplicació de la legislació vigent. 9. L'espai de protecció de les conduccions elèctriques subterrànies d'alta tensió tindrà una amplada de 8 m, que quedarà centrada en l'aresta exterior de la conducció o la seva protecció. Aquest espai serà no edificable. Tanmateix, en sòl urbà, l'espai de protecció per aquestes conduccions pot quedar delimitat per les alineacions d'edificació assenyalades. 10. L'espai d'utilització de l'abocador de runes s'haurà de protegir necessàriament redactant per part de l'Ajuntament un pla especial que adopti les mesures necessàries per a la rehabilitació d'aquest espai una vegada esgotada la seva cacitat d'explotació, fixant els límits de la mateixa i regulant-ne l'ús en funció de les diferents etapes de la rehabilitació. En tot cas l'Ajuntament vetllarà directament perquè en l'etapa d'explotació s'acompleixin acuradament les mesures de seguretat i depuració de residus i lixiviats que es preveu en el projecte d'explotació. Art. 44 - Espais lliures públics. 1. En aquest sòl es comprenen espais lliures públics destinats per a la formació de parcs i jardins públics. 2. Els jardins i parcs assenyalats en els plans parcials hauran d'acomplir amb caràcter preceptiu per garantir la seva qualitat i bondat per l'ús, un percentatge de concentració del 50% en una peça de dimensió mínima, amidada pel radi de la circumferència inscribible en ella de 15 m. 3. No podran situar-se en terrenys amb pendent superior al 25%, excepte quan per la situació i característiques ecològiques i pisatgístiques es justifiqui el seu interès. 4. No podran situar-se en torrents, rieres i franges de protecció de línies d'alta tensió. 5. I, en qualsevol cas, compliran el que disposa l'article 4 de l'annex del Reglament de Planejament .


Art. 45 - Usos admesos en els espais lliures. 1. Compatibilitzant amb l'ús d'esbargiment i de descans que tot parc o jardí requereix, s'admeten construccions, instal.lacions i altres usos que no comportin cap perjudici per al gaudiment i utilització pública, així com ocupacions temporals per fires, circs, festes, en espais no ajardinats, on les instal.lacions existents siguin compatibles amb aquestes ocupacions. 2. S'admeten també instal.lacions per a la pràctica esportiva i cultural, sempre i quan no precisin d'edificació, la qual, donat el cas, no podrà mai ultrapassar el 5% de la superfície. 3. No s'admetran, en cap cas, aprofitaments privats del sòl i volada d'aquests espais, admetent-se, pel contrari, la situació en el seu subsòl de serveis públics, els quals es podran gestionar directament o, indirecta. 4. Finalment, s'admet la possibilitat de llums i vistes de les finques veïnes sobre els parcs i jardins públics, però no així l'accés immediat, a través d'aquests, a les finques privades. Art. 46 - Equipaments. Els sòls integrats en un sistema local de cessió obligatòria i gratuïta, seran de titularitat pública. Els sòls adscrits per aquestes Normes Subsidiàries al sistema general d'equipaments, seran preferentment de titularitat pública. Els existents, mentre romanguin en funcionament adequat a les necessitats públiques, continuaran éssent de titularitat i gestió privades, així com aquells respecte dels quals la iniciativa privada promogui la instal.lació d'equipaments ajustats als objectius d'aquestes Normes Subsidiàries, sempre i quan s'acompleixin les següents condicions: a) Que les entitats no tinguin ànim de lucre, o que els béns necessaris quedin afectats, com a

patrimoni separat, a l'ús objectiu del contingut i que en llur gestió no tinguin ànim de lucre les esmentades entitats.

b) Que el destí de l'equipament sigui per a activitats culturals, de culte, religioses, científiques,

benèfiques i d'assistència social, sanitàries, esportives i docents, a les quals es reconegui llur utilitat pública o interés social.

c) Que sobre els terrenys en qüestió no es trobi programada, ni es prevegui planejament especial per a

idèntica finalitat, l'actuació pública. d) Que es justifiqui la necessitat col.lectiva de l'equipament, en l'àmbit territorial en que s'inscriu, i es

respecti aquell dintre dels fins específics per a equipaments d'igualtat dels ciutadans al seu accés.


e) Les condicions d'ampliació de les zones d'equipament respondran a les necessitats funcionals de

les activitats existents. f) El desenvolupament dels sòls que les Normes Subsidiàries qualifiquen de sistema d'equipaments

sense precisar-ne el destí concret, requerirà la tramitació d'un Pla especial per concretar i justificar, en funció d'una valoració de les necessitats socials del municipi, tant l'ús de l'equipament, d'entre els relacionats a l'article 47, com la titularitat pública o privada de l'equipament.

Art. 47 - Destí dels equipaments. Dins del sistema d'equipaments general i local, es podran establir els següents usos: a) Docent: amb possibilitat d'instal.lar centres maternals i pre-escolars, d'E.G.B., de B.U.P., de

formació professional, i llurs instal.lacions annexes. b) Sanitari-assistencial: hospital, centres extra-hospitalaris i residències de vells. c) Religiós. d) Socio-cultural: cases de cultura, biblioteques, centres socials i llars de vells, teatres, cinematògrafs i

similars. e) Administratius: centres per a l'Administració Pública, congressos i exposicions, serveis de seguretat

pública i altres anàlegs. f) Proveiment: mercats g) Cementiri. h) Esportius i recreatius. i) Aparcaments. Art. 48 - Condicions d'edificació dels equipaments. 1. L'edificació s'ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge i condicions ambientals, que caldrà respectar, i d'integració en el sector on s'emplacin. Prèviament a la construcció dels corresponents edificis, s'aprovarà un Estudi de Detall de desplegament de les Normes Subsidiàries en aquest punt.


Art. 49 - Sistemes locals. El règim previst pels sistemes generals d'equipaments, serà igualment d'aplicació en aquests mateixos sistemes, quan tinguin el caràcter de locals. Art. 50 - Zones de servitud i protecció. Comprèn sols classificats de no urbanitzables amb la finalitat de protegir la vialitat primària. CAPÍTOL III - PARÀMETRES DE PARCEL.LACIÓ I EDIFICACIÓ. Art. 51 - Edificació. S'entén per edificació el procés de construcció privada en ús de l'edificabilitat concedida per les Normes Subsidiàries als solars definits com zona edificable. L'edificabilitat privada s'ordena segons les presents Normes, les disposicions generals referents als usos, tipus d'ordenació i zones edificables establertes en les Normes Subsidiàries, i les Ordenances d'edificació específiques per a cada zona edificable. Art. 52 - Parcel.lació. 1. S'entén com a parcel.la qualsevol superfície de sòl, sigui ja existent, sigui resultat de posteriors processos de divisió. 2. Per a ésser edificables, les parcel.les hauran d'acomplir les condicions assenyalades a l'art. 23 d'aquestes Normes. Les façanes a passatges seran considerades com accessòries de la principal, que és aquella que atorga la condició de solar i que determina les condicions edificatòries de la parcel.la. 3. Per a cada zona, es fixen les condicions de parcel.lació (superfícies, façana, etc), amb la finalitat de garantir la possibilitat d'una edificació idònia. Aquestes condicions de les parcel.les seran de prèvia i inexcusable observància, quan s'hagi verificat el compliment de les condicions d'edificabilitat de cada solar. 4. Qualsevol divisió, agregació, segregació, agrupació o transformació de les parcel.les ja existents, queda subjecta a prèvia llicència.


5. S'entén per "parcel.la existent" o "parcel.la actual", als efectes d'aquestes normes, la parcel.la segons la seva situació registral o, almenys, segons és reflectida en escriptura pública en la data d'aprovació inicial d'aquestes Normes Subsidiàries. En defecte de l'anterior, també es consideraran parcel.les existents aquelles que provinguin de plans parcials aprovats definitivament amb parcel.les mínimes inferiors a les que ara fixen aquestes Normes Subsidiàries. Art. 53 - Zones La regulació detallada dels usos i les condicions del sòl urbà adscrit a sistemes, es realitzarà d'acord amb les següents zones: SÒL URBÀ 1. Nucli antic 1a. antic urbà 1b. antic dispers 2. Ciutat jardí intensiva parcel.la mínima : 200 m2 ocupació 40% 3. Ciutat jardí extensiva parcel.la mínima : 400 m2 ocupació 30% 4. Ciutat jardí extensiva parcel.la mínima : 800 m2 ocupació 20% 10. Ciutat jardí de baixa densitat parcel.la mínima : 2.000 m2 ocupació 10% 11. Volumetria definida 11a. figura de planejament aprovada 11b. conjunt consolidat Clau B. Serveis privats. SÒL APTE PER URBANITZAR SAU - Sòl apte per urbanitzar - Ciutat jardí: SAU2, SAU4, SAU10 - Petita indústria: SAU I


SÒL NO URBANITZABLE SNUF- Sòl no urbanitzable forestal SNUA- Sòl no urbanitzable agrícola SNUR- Sòl no urbanitzable rodalies Art. 54 - Usos. 1. Ús d'habitatge. L'habitatge és l'edifici, o part d'un edifici, destinat a allotjament o residència familiar. S'estableixen les següents categories d'ús habitatge: a. Habitatge unifamiliar: és el situat en parcel.la independent, en edifici isolat o agrupat horitzontalment

amb un altre, d'habitatge o d'ús diferent a aquest, i amb accés exclussiu. b. Habitatge plurifamiliar: és l'edifici construit per a habitatges amb accés i elements en comú. 2. Ús comunitari. És l'ús que correspon a aquells edificis que es destinen a allotjaments comunitaris, com poden ser residències, asils, llars de vells, de jovent i anàlegs. 3. Ús hostalatge. Correspon a l'allotjament temporal per a transeünts tal com poden ser hotels, i en general, els del ram de l'hosteleria que no siguin d'apartaments, cas en el qual seran ús d'habitatge. 4. Ús comercial. a. És l'ús que correspon a locals oberts al públic, destinats al comerç a l'engrós i al detall, magatzems

exclussivament comercials i locals destinats a la prestació de serveis privats al públic, com poden ser perruqueries, salons de bellesa, rentat, planxat i similars.

b. Els usos comercials que per llurs característiques -matèries manipulades o emmagatzemades, o

mitjans emprats-, originin molèsties o generin riscs a la salubritat, o bé a la seguretat de les persones o de les coses, es regiran pel que s'estableix de cara a l'ús industrial.

5. Ús d'oficines. En aquest ús s'inclouen: el d'activitats admnistratives i burocràtiques de caràcter públic o privat; els de Banca, Borsa, Assegurances; i aquells que, amb caràcter anàleg, pertanyen a empreses privades o públiques, així com els de despatxos professionals. 6. Ús de serveis privats. Són els serveis que es realitzen per particulars en propietat privada, sempre que no es prestin per concessions administratives.


7. Ús socio-cultural i religiós. Aquest ús comprèn l'educatiu, el d'ensenyament en tots els graus i modalitats, el de museus, biblioteques, sales de conferències, sales d'art i similars; i el d'activitats de tipus social, com poden ser els centres d'associacions, agrupacions, col.legis i similars. Comprèn també el d'activitats de tipus religiós, tals com esglésies, temples, capelles, convents, centres parroquials i anàlegs, així com el de teatres i cinematògrafs. 8. Ús recreatiu. L'ús recreatiu és el que fa referència a les manifestacions comunitàries del lleure i de l'esplai, no comprés dintre cap altre qualificació. Aquest ús inclou el dels espectacles de tota classe, adhuc els esportius. 9. Ús esportiu. Inclou el dels locals o edificis condicionats per a la pràctica i ensenyaments dels exercicis de cultura física i esports. 10. Ús sanitari-assitencial. a. Ús sanitari és el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals,

sanatoris, clíniques, dispensaris, consultoris i similars. b. L'ús sanitari inclou també les clíniques veterinàries i establiments semblants. 11. Altres usos. Es defineixen els usos industrials, extractiu, càmping, caravàning, agrícola, ramader i forestal en el Títol IV, capítol II i III d'aquestes Normes. Art. 55 - Tipus d'ordenació de l'edificació. Els tipus d'ordenació de l'edificació són els següents: 1. Edificacions segons alineacions. Corresponen a una edificació entre mitgeres amb façana a carrers o vials, i queden ordenades, bàsicament per l'alçada màxima el nombre de plantes i per la profunditat edificable. 2. Edificacions agrupades. Corresponen a grups d'habitatges unifamiliars en filera, voltats d'espai lliure privat, individual o comunitari. 3. Edificació aïllada. Correspon a l'edificació aïllada d'edificis en parcel.les rodejades de verd privat i ordenances segons l'edificabilitat, l'alçada màxima, l'ocupació de la parcel.la i les distàncies mínimes a les partions. 4. Volumetria definida. Correspon a l'edificació que, subjectant-se a un coeficient d'edificabilitat neta, es concreta en cada cas en una determinació específica de volums, amb una alçada màxima i unes directrius de composició arquitectònica.


Art. 56 - Index d'edificabilitat bruta o de sector. És el límit màxim d'edificabilitat expressat en metres quadrats de sostre edificat, per m2 de sòl, referit a l'àmbit del sector, sense perjudici del que determina l'art. 122 del Text Refós. Art. 57 - Index d'edificabilitat neta o de parcel.la. És el límit màxim d'edificabilitat d'un solar expressat en m2 de sostre edificat, per m2 de parcel.la. Art. 58 - Sostre edificable. 1. Es considera sostre edificable la suma del sostre edificat de totes les plantes d'un edifici, exclosos els soterranis. 2. En el comput de sostre edificat per cada planta, s'inclou: a. Els porxos i els cossos ixents. b. A les golfes, es consideren sostre edificat les porcions que tinguin una alçada lliure, igual o superior

a 1,80 m. c. S'exclou la superfície dels ràfecs de coberta. 3. El volum edificable s'expressa en metres quadrats de sostre edificable, per metre quadrat de solar. Art. 59 - Ocupació màxima de parcel.la. L'ocupació màxima de parcel.la, s'amidarà per la superfície de la projecció ortogonal sobre el pla horitzontal de tot el volum edificat, inclosos els patis de llum i ventilació, els porxos, els cossos sortints i balcons i exclosos els rafecs de coberta, que sobresurtin com a màxim 40 cm. de la línea de tancament de façana. L'acompliment d'aquesta norma haurà de ser objecte de demostració clara en els plànols de projecte. Art. 60 - Alineació de façanes. És la línia que segueix la façana d'un edifici. Art. 61 - Alineació de vial. És la línia que separa la propietat privada de la pública, al llarg dels vials. Art. 62 - Planta baixa. És el pis, el paviment del qual se situa a +/- 0,60 m, del punt d'aplicació de l'alçada reguladora.


Per al tipus d'ordenació segons alineació de vial, la planta baixa és aquella que es troba situada entre 0,60 m per sobre i 0,60 m per sota de la rasant del vial en els punts de major i menor cota, respectivament, que corresponguin a la parcel.la. En el cas que la diferència de cota entre la rasant del vial i al pla definit per la planta baixa superi, en algun punt, les limitacions definides abans, es fraccionarà la façana en les unitats necessàries per tal de poder acomplir aquesta norma. Per aquest tipus d'ordenació, en els casos de parcel.la mínima amb front a dos vials oposats, la cota planta baixa es referirà a cada front, com si es tractés de distintes parcel.les, la profunditat de les quals assoleixi les respectives profunditats edificables. En la resta dels tipus d'ordenació la planta baixa serà la primera planta per sobre de la planta soterrani real o possible. Art. 63 - Planta soterrani. És tota planta inferior a la baixa. Per al tipus d'ordenació segons alineació de vial s'entendrà per planta soterrani tota planta situada per sota de la planta baixa. En la resta del tipus d'ordenació serà planta soterrani tota planta que enterrada o semienterrada tingui el sostre a menys de 0,60 m sobre el nivell del terra exterior definitiu en qualsevol punt del perímetre de l'edificació. La part de planta semienterrada el sostre de la qual sobresurti més de 0,60 m sobre aquest nivell tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa. Als soterranis no es permet l'ús de l'habitatge ni la ubicació d'habitacions en l'ús residencial o sanitari. Art. 64 - Planta pis. És tota planta per sobre de la baixa. Art. 65 - Golfes. És l'espai comprés entre el sostre de la darrera planta i la coberta de l'edifici. L'espai sota cobertura o golfes situat per damunt del nombre màxim de plantes permès pot ser utilitzat com a espai habitable vinculat directament a l'habitatge inmediatament inferior, però mai no pot constituir un habitatge independent, ja que en aquest cas equivaldria a un increment incorrecte del nombre de plantes establert, d'acord amb l'article 71. Art.66 - Desdoblament en la planta baixa. No es permetrà, en cap cas, el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons el sistema de semi-soterrani i entresòl. Art. 67 - Patis de llum i ventilació. 1. Són els espais no edificats situats a l'interior del volum d'edificació i destinats a obtenir llum i ventilació d'alguna dependència de l'edifici.


2. Els patis de llum i ventilació es consideren volum edificat i la superfície mínima dels patis, segons l'alçada total, és la que segueix: alçada 6 m 7 a 10 m 10 a 12 m 12 i 15 m superfície mínima 4 m2 5 m2 9 m2 10 m2 Als efecte de dimensions dels patis, no es computaran els elements construïts sobre l'alçada reguladora. 3. Els llums rectes de les dependències, mesurades normalment a la façana del pati, a l'eix de cada forat, des d'aquesta fins al mur més proper, no seran inferiors a 2,00 metres. No es permetran estrangulacions que donin lloc a dimensions inferiors a 1,00 m. Art. 68 - Alçada lliure de planta pis i planta baixa. L'alçada lliure és l'existent entre el paviment i el sostre. En les plantes baixes dels edificis segons alineació de vial tindran una alçada lliure mínima de 2,70 m per a ús d'habitatge i 3,00 metres per als altres usos (comerç. tallers, oficines). A la resta de plantes la composició d'alçades serà lliure atenent-se a les Normes d'habitabilitat. Art. 69 - Alçada reguladora màxima. L'alçada reguladora es determina per a cada zona i s'haurà de respectar conjuntament amb el nombre màxim de plantes. Les alçàries reguladores de l'edificació venen especificades a les normes particulars de cada zona. Punt d'aplicació de l'alçària reguladora: 1. Pel tipus d'ordenació d'edificació aïllada es mesura des de la planta baixa fins a la intersecció del pla de façana amb el pla de coberta.


2. Pel tipus d'ordenació d'alineació de vial el punt d'aplicació de l'alçària reguladora és diferent per a cadascun dels següents supòsits, i l'alçada reguladora es mesurarà verticalment des d'aquest punt fins a la intersecció amb el pla de coberta. a. Edificis amb front a una sola via. Per als edificis que donin front a una sola via, si la rasant del

carrer, presa en l'alineació oficial, és tal que la diferència de nivells entre el centre de la façana i el punt de cota més elevat d'aquesta rasant, en el tros que correspongui a l'esmentada façana, és menor de 0,60 m, l'alçària reguladora màxima es prendrà en el centre de la façana a partir de la rasant del carrer en aquest punt, Si, al contrari, aquesta diferència és més gran de 0,60 m es prendrà per sota del punt més elevat de la rasant en la porció indicada abans. Quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc a diferències d'elevació d'alçària reguladora màxima sobre la rasant de la vorera entre determinats punts de la façana, superiors a 3 m, aquesta façana es dividirà en els trams necessaris perquè això no passi.

b. Edificis amb front a dues vies formant cantonada o xamfrà. L'alçària de les edificacions que donin

front a dos o més carrers amb distintes alçades reguladores i que formin cantonada o xamfrà serà la que correspongui al carrer que admeti major alçada. Amb aquesta alçària es podran edificar les façanes amb front al carrer d'alçària mitjana més petita i que siguin adjacents al carrer d'alçària mitjana superior, amb una longitud que no sigui superior a la que tingui la profunditat edificable de l'illa, o amb una longitud que no sigui superior a 15 m quan l'illa sigui totalment edificable. Aquesta distància es mesurarà sempre des del punt de confluència de la perllongació de les alineacions oficials. Les alçàries maximes de l'edificació en les places serà la que correspongui al carrer que tingui més amplada i que hi concorri.

c. Edificis amb front a dues o més vies que no formin cantonada ni xamfrà. Si l'illa disposa de pati interior que separa els fronts d'edificació de cada carrer es regularan les seves alçades com si es tractés d'edificis independents.

Art. 70 - Alçada reguladora absoluta. És la que no pot ésser ultrapassada per cap element constructiu, és a dir, que engloba cobertes, baranes, ràfecs i qualsevol altre element. Art. 71 - Nombre màxim de plantes. És el nombre màxim de plantes que poden edificar-se, excloses les plantes soterranis i inclosa la planta baixa. Es determina per a cada zona i haurà de respectar-se conjuntament amb l'alçada màxima reguladora. Art. 72 - Mitgeres. És la paret límit entre dues edificacions construïdes sense separació entre cases alineades. Les parets mitgeres han de ser tractades com a façanes, i a les noves edificacions queden prohibits els envans pluvials.


Art. 73 - Profunditat. Distància perpendicular a la línia de façana que límita l'edificació per la part posterior, o per la interior d'illa, i que es determina per a cada illa o zona. Les porcions de parcel.la que ultrapassin la profunditat edificable, formaran part de l'espai lliure d'illa. Tindran la mateixa consideració les porcions de solar compreses entre el límit posterior dels solars que no assoleixin la profunditat edificable i el límit de l'espai lliure interior d'illa. Art. 74 - Tanques. Les tanques que es poden edificar per tal de cloure les parcel.les, podran ser massisses fins a una alçada de 80 cm. Alçades més grans es podran tancar per mitjà de tanca vegetal o d'arbusts d'esporgada. En qualsevol cas no se superarà l'alçada màxima de 2 m. CAPÍTOL IV - CONDICIONS HIGIÈNICO-SANITÀRIES. Art. 75 - Normes higiènico-sanitàries. Seran d'aplicació les condicions i ordenances de salubritat i higiene que estiguin reglamentades per a cada un dels úsos permesos, especialment pel que fa refència a les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges determinades per l'Ordre de 29 de febrer de 1944 del Ministerio de la Gobernación (B.O.E. 1.3.1944), i pel Decret 346/1983 de 8 de juliol, de la Generalitat de Catalunya sobre el nivell d'habitablitat objectiva exigit als habitatges, si bé no es permetran habitatges interiors, entenent com a tals aquells on la sala d'estar i el dormitori doble principal no donin a la via pública o al pati d'illa de cases. Art. 76 - Plantes soterrani. No es permetrà l'ús d'habitatge en les plantes soterrani.


Art. 77 - Barreres arquitectòniques. Els elements constitutius dels espais lliures públics, inclós el sistema viari, els edificis de nova construcció i els elements que componsin els sistemes de transports, s'hauran de subjectar a normes tendents a evitar i suprimir barreres arquitectòniques, dintre d'un procés d'integració social de les pesones físiques disminuïdes. Serà d'aplicació, la normativa vigent a aquests efectes. CAPÍTOL V - REGULACIÓ DE L'EDIFICACIÓ I ÚSOS EN SÒL URBÀ. Art. 78 - Norma General. L'edificació i ús del sòl, en sòl urbà i en sòl apte per urbanitzar, es regeixen, per a cadascuna de les zones definides a l'art. 53 i grafiades en els plànols d'ordenació a e: 1/2000, segons allò que es determina en aquest capítol per a cadascuna d'elles. - Zona 1. EDIFICACIÓ ANTIGA Art. 79 - Definició En aquesta zona es pretén la conservació de l'estructura urbana i edificatòria i, per tant, aquestes normes regulen tant la possible substitució d'una edificació antiga com la construcció de nou en parcel.les buides. També es regula la preservació estricta dels entorns i de les construccions d'interès històric, artístic o típic, que es concreten en el llistat corresponent. Art. 80 - Subzones. Dins la zona d'edificació antiga es distingueixen dues subzones: 1a. Antic compacte: edificació alineada sobre vial que defineix la trama urbana dels nuclis antics. 1b. Antic dispers: edificació aïllada, única o agrupada dins o fora del nucli antic.


Art. 81 - Usos. S'admeten els usos especificats a l'art. 54 d'aquestes Normes excepte: - comercial concentrat o en superfícies superiors a 200 m2. - recreatiu a la modalitat de discoteques, bingos, sales de festes i anàlegs. - càmpings i caravànings. - extractius. - agrícola i ramader. - industrial en categoria superior a la 1a. - 1a. antic urbà. Art. 82 - Ordenació de l'edificació. El tipus d'ordenació en l'antic compacte és el d'edificació segons alineacions de vial, amb preservació estricta dels espais lliures privats existents, grafiats en el plànol d'ordenació escala 1/1000. Art. 83 - Edificabilitat. És la que es desprèn de l'alçada reguladora i la profunditat edificable grafiada en els plànols d'ordenació escala 1:2.000. Art. 84 - Condicions d'edificació. 1. Les alineacions de vial venen grafiades en les plànols d'ordenació. 2. Les alineacions de façanes són les existents i que consten grafiades en els plànols d'ordenació. Es grafien també, en els mateixos plànols, les alineacions de façanes de sectors no edificats. Les línies de façana dels solars seran les existents en el tram, entenent com a tal conjunt homogeni d'edificis veïns, sensiblement alineats, o que quedaran definides en el plànol de zonificació. 3. Alçada lliure mínima a PB= 2,70 m per a usos d'habitatges i 3 m per a altres usos, a la resta de plantes la composició d'alçades serà lliure atenent-se a les Normes d'habitabilitat. 4. Alçada reguladora. El nombre de plantes màxim admés serà planta baixa i dos pisos, i l'alçada màxima reguladora serà de 9 m. En carrers d'amplada igual o superior a 10 m. s'admet un nombre màxim de plantes de planta baixa i tres pisos i l'alçada màxima reguladora serà de 12,5 m. Si el solar puja cap al carrer amb desnivell superior a 1 m en el tram definit per la profunditat edificable, l'alçària en la façana de pati d'illa no serà major de la façana exterior +1,5 m.


5. Punt d'aplicació de l'alçada reguladora. Veure l'art. 69, alçada reguladora màxima, del capítol III, paràmetres de parcel.lació i edificació. 6. Sobre l'alçada reguladora es podrà construir: a. El volum comprés en el diedre generat pels pendents a dues aigües de la coberta recolzada a

l'alçada reguladora màxima sobre la línia de façana i la d'interior d'illa. La coberta tindrà el pendent de les cobertes veïnes, no ultrapassant però el 30%, i l'arrencada es produirà com a màxim a 40 cm. d'alçada de l'últim forjat, sense superar l'alçada reguladora màxima.

Per a poder practicar obertures amb tancament verticals es podrà seccionar la línea de coberta en aquell punt que es formi un àmpit de 90 cm. d'alçada com a mínim des de l'últim forjat.

Aquest espai seccionat verticalment del diedre generat pels pendents, es separarà 1,50 mts. de les mitgeres.

b. Sobre la coberta, sols podran construir-se: fumerals, antenes i els cossos d'edificació corresponents

exclusivament a instal.lacions tècnicques de l'edifici, adequadament tractats per a no afectar l'equilibri compositiu del mateix.

c. Baranes que sobressurtin com a màxim 80 cm de la cornisa. 7. Façana mínima. a. La façana mínima d'edificació serà de 5 m. Aquesta amplada es considerarà mínima en tota la

profunditat de la parcel.la. b. Amb la finalitat de respectar la tipologia adient, quan la llargària de façana d'un solar sigui més gran

de 9 m, l'edificació tindrà en compte les característiques formals de composició de les construccions existents. Els edificis industrials queden exclosos d'aquesta norma.

8. Profunditat màxima edificable. La profunditat màxima edificable queda grafiada tram per tram per a cada illa en els plànols d'ordenació a escala 1/2000. La diferenciació entre superfície edificable i espai privat lliure queda grafiada en els mateixos plànols amb una línia discontínua. La profunditat edificable es determina gràficament en els mateixos plànols. 9. Espais lliures d'edificació. a A l'interior d'illa poden edificar-se construccions auxiliars a planta baixa adosades al cos principal,

destinades a serveis d'habitatge, com cuines, safareigs i habitacions de bany, amb una superfície màxima equivalent al 15% de la superfície de la parcel.la i que ocupin com a màxim el 50% de l'espai comprés entre l'edificació principal i el fons del solar. La seva alçària màxima serà 3,30 m.

b. Els espais lliures d'edificació, que no donin a l'interior de l'illa, és a dir, els espais lliures exteriors

entre les línies de façana i els carrers, o entre les façanes laterals i els solars amb altres zonificacions, quedaran lliures d'edificació. No es permetran soterranis.

10. Cossos i elements ixents de la línia de façana.


Es prohibeixen els cossos i elements sortints de l'alineació de façana, llevat de cornises i ràfecs de coberta, amb un vol màxim de 40 cm. Respectant la composició de façanes i a partir de la planta pis, es podran autoritzar les construccions de balcons construits amb baranes calades, que no ultrapassin els 20 cm en front dels carrers de menys de 6 metres d'amplada ni 45 cm en front dels carrers de més de 6 m i sobre els espais privats lliures d'edificació entre l'alineació de carrer i la línia de façana. En cap cas ultrapassaran l'amplada de la voravia ni s'els faran tancaments de cap mena. En els carrers d'amplada igual o superior a 10 mts., els balcons, miradors, tribunes, cornises, ràfecs o qualsevol altre sortint sobre la línea de façana no podran excedir una longitud superior a la cinqüentena part de la distància existent entre la façana i el eix del carrer, i en cap cas superior a 1,50 mts., reduint-se a la trigessima part aquestes dimensions en els sortins situats a menys alçada de 3 mts. En tots els casos els balcons no podran tenir una dimensió superior a dos tersos de la longitud de façana, i s'hauran de separar 1 mts. de les mitgeres. A les façanes interiors d'illa s'hi admetran cossos sortints amb un vol màxim de 20 cm. La seva amplada no ultrapassarà dos terços de la longitut de la façana i es separaran 1 mts. de cada mitgera. 11. Característiques estètiques i de composició. a. Les edificacions es projectaran de forma similar a les existents, conservant la seva tipologia amb

disposició dels buits com a resultat del sistema constructiu tradicional o de l'ús intern i mantenint els ritmes emprats en les edificacions contigües o pròximes. Per això, les façanes seran bàsicament planes amb predomini de massissos sobre els buits, excepte les façanes a interior d'illa on es permetrà terrasses i porxos, respectant la fondària edificable, i a les façanes donant a pati, on es permetran porxos dins el perímetre que queda definit per l'ocupació en planta que marquen els plànols.

b. La coberta serà de teula aràbiga de color terrós o amb tipologia de terrat, i no superarà un pendent

màxim del 30%. c. Els acabats de façana hauran de ser els comuns de la zona, parets arrebossades i pintades amb els

colors tradicionals de nucli antic. Es consideren com a materials no aptes: - aplacat de pedra d'aparell irregular - gelosies - mur cortina - pissarra - fusteria metàl.lica sense pintar - les mitgeres dels nous edificis que quedin al descobert es tractaran amb acabats de façana. - i tots aquells materials que no corresponen al caràcter del barri. d. Es descartarà la utilització de l'obra vista en els carrers del nucli antic estructurats en funció de la casa de cos. 12. En la redacció dels estudis de detall a la subzona de nucli antic urbà (clau 1a) no es podrà superar el sostre que resulta de les condicions de fondària edificable i nombre de plantes establert, amb un límit màxim de 2 m2/m2, edificabilitat neta sobre l'illa. - 1b. Antic dispers.


Art. 85 - Ordenació de l'edificació. El tipus d'edificació és aïllat amb habitatge unifamiliar únic o agrupat respectant la trama urbana antiga. El volum edificat en relació a la parcel.la pren formes molt diverses pròpies de les construccions antigues suburbanes o de la casa unifamiliar antiga amb jardí que se situaven als límits del nucli antic. Art. 86 - Edificabilitat. Es permeten ampliacions del propi habitatge o nous habitatges unifamiliars sempre que el total edificat no ultrapassi una edificabilitat neta de 0,6 m2/m2, incloent les construccions auxiliars a l'habitatge. Art. 87 - Condicions de l'edificació. 1. Es permet ampliar o adosar al volum existent. 2. L'edificació nova s'ha de separar com a mínim 2 m dels límits de les parcel.les veïnes per poder donar obertures a la pròpia parcel.la. Es permetrà adosar l'edificació a la parcel.la veïna, en el cas de que s'admeti a través d'un contracte, amb el veí de les condicions de mitjaneria. 3. Els nous volums es poden construir sobre les alineacions de vials grafiades en el plànol 1:2000 d'ordenació sense necessitat de recular-se. 4. Alçada lliure mínima a PB: 2,7 m per ús d'habitatge i 3 m per altres usos a la planta pis 2,6 m. 5. En cap punt de la parcel.la l'alçada reguladora sobrepassarà els 9,5 m i PB+2. Si els volums es construeixen sobre l'alineació de vial el punt d'aplicació de l'alçada reguladora es fixarà d'acord amb les determinacions de vial. 6. Ocupació de la parcel.la: el conjunt edificat, incloent les construccions auxiliars, no pot ultrapassar el 50% de la parcel.la. 7. Cossos i elements ixents de la línia de façana: les condicions són les mateixes de l'apartat 9 de l'article 90. 8. Característiques estètiques de composició: les condicions són les mateixes de l'apartat 11 de l'article 84. - Zona 2, 3, 4, 10 - CIUTAT JARDÍ Art. 88 - Tipus d'ordenació. 1. En aquestes zones l'edificació respon al tipus d'ordenació segons edficació aïllada, en habitatges unifamiliars voltats de jardí. 2. En la ciutat jardí, depenent de l'ús i del tamany de parcel.la mínima, s'estableixen les següents zones:


2. Ciutat jardí intensiva: parcel.la mínima de 200 m2. 3. Ciutat jardí semintensiva: parcel.la mínima de 400 m2. 4. Ciutat jardí extensiva: parcel.la mínima de 800 m2. 10. Ciutat jardí de baixa densitat: parcel.la mínima de 2.000 m2 Art. 89 - Edificabilitat neta. Edificabilitat neta màxima per parcel.la definida en metres quadrats de sostre edificat per metre quadrat de parcel.la: 2 : 0,8 m2/m2 3 : 0,6 m2/m2 4 : 0,4 m2/m2 10: 0,25 m2/m2 Art. 90 - Condicions de la parcel.la i la situació de l'edificació.

1. Quadre: Zona Sup. mín. façana ocupació separació límits

mínima màxima carrer resta límits

2 200 m2 10 40% 3 2 3 400 m2 15 30% 5 3 4 800 m2 20 20% 5 3 10 2.000 m2 30 10% 8 5


2. Els percentatges restants es consideren espai lliure d'ús privat. No s'hi podran construir altres elements que els definits a l'art. 94 d'aquesta normativa. 3. S'admeten parcel.les de superfícies i façanes menors, en el cas de parcel.les existents segons es defineix a l'apartat 5 de l'art. 52. 4. Les separacions al carrer podran variar mitjançant l'aprovació d'un estudi de detall, en aquells casos en que les edificacions veïnes consolidades no s'hi ajustin. Les separacions al carrer i a partions es mesuraran a partir de la línea de tancament de façana. En els casos que la línea exterior del ràfec de coberta sobresurti més de 40 cm. del tancament de façana, es considerarà el límit del ràfec el pun d'aplicació de la distància a mantenir amb veïns i carrer. 5. En els terrenys en pendent es varia el percentatge d'ocupació segons el següent quadre: - menor del 30% no varia - entre el 30% i el 50% es disminueix a 1/2 - més del 50% seran terrenys inedificables. 6. Les construccions s'adaptaran a les característiques estètiques del sector i seran respectuoses amb el caràter de la zona, s'emplearan metodes constructius i materials idonis a l'indret geogràfic, quedant descartada la pissarra com a material d'acabat de cobertes. Art. 91 - L'alçada reguladora màxima. 1. Per les edificacions unifamiliars s'estableixen 8 m d'alçada reguladora màxima corresponent a PB+1 pis+golfes. 2. S'establirà com a punt de mesurament de l'alçada reguladora a la zona de ciutat-jardí la cota de la planta o cada part de planta que, segons el que determen els articles 62 i 63, tingui la consiideració de planta baixa. 3. Sobre l'alçada reguladora es podrà construir el volum comprés en el generat pels pendents de la coberta, recolzat a l'alçada reguladora màxima sobre les línies de façanes. Aquesta coberta tindrà un pendent màxim del 30%. 4. Sobre el diedre definit en l'epígraf 3 d'aquest article, sols podran construir-se fumerals, antenes i els elements imprescindibles de les instal.lacions. Els volums tècnics no esmentats no podran sobresortir de la coberta.


Art. 92 - Les construccions auxiliars. 1. S'autoritza la construcció d'edificacions auxiliars, sense ultrapassar el sostre edificable màxim resultant de l'edificabilitat neta. L'ocupació màxima serà del 5%. Aquestes construccions mantindran una separació de 3 m a carrer i 2 m a partions. 2. S'autoritza la construcció soterrada de garatges en substitució de terres amb superfície màxima de 25 m2, alçada 3,5 m, sense necessitat de separar-se de les partions ni dels carrers, amb independència de les construccions auxiliars fixades en l'apartat anterior, però s'haurà de condicionar la coberta com a jardí. 3. L'alçada màxima exterior d'aquestes edificacions no sobrepassarà els 3 m. 4. Es permetrà només un gual de 3 m d'ample a la via pública. Art. 93 - Instal.lacions admeses. En el solar es permeten les instal.lacions esportives: piscines, frontons, pistes de tennis i anàlegs. L'alçada màxima dels murs d'aquestes instal.lacions esportives serà: a. L'alçada de les tanques, quan aquestes se situin sobre la franja de terrenys resultant de la separació

de la construcció als límits de parcel.la. b. L'alçada de les construccions auxiliars en la resta dels casos. c. Els frontons hauran de complir les condicions d'edificació establertes amb caràcter general per a

l'edifici principal o per a les construccions auxiliars, segons la seva situació a la parcel.la; o, en el seu cas, s'ajustaran a les condicions establertes a l'article 94 per als murs interiors de parcel.la.

Art. 94 - Sòl lliure d'edificació i verd privat. 1. Els terrenys que quedin lliures d'edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel.la, no podran ser objecte, en superfície d'altre aprofitament que el corresponent a espais lliures al servei de l'edificació o edificacions aixecades dins la parcel.la o parcel.les. Els terrenys qualificats com a verd privat en els plànols de zonificació 1/2000 tindran condició de sòl lliure d'edificació. S'admeten els elements ornamentals compatibles amb el seu caràcter ajardinat. Es permet la instal.lació de piscines descobertes i pistes esportives. Els propietaris de 2 o més parcel.les veïnes podran establir la mancomunitat d'aquests espais lliures, en aquest cas la mancomunitat de pati s'establirà per escriptura pública inscrita al Registre de Propietat. Les parets de tanca al carrer no podran tenir més de 0,80 m de material opac, la resta fins a 1,80 m en forma de gelosia o bardissa. Les parets de tanca a parcel.les veïnes no podran tenir més de 1,50 m de material opac, la resta, fins 1,80 m en forma de gelosia o bardissa. 2. En els casos en que sigui imprescindible anivellar el sòl amb terrasses, aquestes es disposaran de tal manera que la cota de cada una compleixi les següents condicions:


a. Les plataformes de nivellació a tocar de les tanques no podran situar-se a més de 1,5 m per damunt

o a més de 1,5 m més avall de la cota natural de la partió. b. Les plataformes d'anivellament a l'interior de parcel.la (excepte els soterranis) hauran de disposar-

se de manera que no rebassin els talusos ideals de pendent 1:3 (alçada: base) traçats des de les cotes de les partions, cap amunt o cap avall.

c. Els murs d'anivellament de terres a les partions no superaran en cap punt 1,50 m per damunt de la

cota natural de la partió ni una alçada superior a 1,5 m per sota de la cota natural de la partió. Els murs interiors de contenció no sobrepassaran els 3 m.

3. Cada predi ha de recollir les seves aigües i en cap cas permetre que arribin a cap predi veí o al vial públic. Art. 95 - La tanca de la parcel.la. 1. Les parets de tanca al carrer, no podran tenir més de 0,80 metres de material opac; la resta, fins a 1,80 m, en forma de gelosia o bardissa. Les parets de tanca a parcel.les veïnes no podran tenir més d'1,50 m de material opac, la resta fins a 1,80 m en forma de gelosia o bardissa. 2. En cas de la necessitat d'un mur de contenció en el seu límit amb el carrer, aquest serà com a màxim de 3 m, sempre i quan es redacti un estudi de detall per tot el tram de l'illa que unifiqui criteris de composició formal. Art. 96 - Adaptació topogràfica del terreny. Es remet a l'article 94. Art. 97 - Usos. A totes les zones s'admeten tots els usos especificats a l'art. 54 d'aquestes Normes, llevat de: - habitatge plurifamiliar - industrial en categoria superior a la 1ª. - comercial concentrat o en grans superfícies. - recreatiu en les modalitats de discoteques, bingos, sales de festa i anàlegs. - càmping i caravàning. - extractius - agrícola i ramader. Art. 98 - Agrupació de l'habitatge unifamiliar.


1. Amb caràcter general, a les zones 2, 3 i 4 s'admet la construcció de dos habitatges aparionats sobre dues parcel.les que compleixin les condicions de façana mínima i supefície establerts per a cada zona. 2. A la zona 2, a més, quan per façana mínima no es pugui formalitzar el nombre d'unitats que resultaria de dividir la superfície total del terreny per la superfície mínima de parcel.la, s'admetrà la construcció d'una edificació bifamiliar sempre que el terreny tingui una superfície superior a 400 m2 i una façana a vial com a mínim de 10 mts. En els supòsits que hi hagi una major desproporció entre superfíe de sòl qualificat i longitud de vial, es permet ordenar l'àmbit mitjançant un Pla especial que estableixi la nova vialitat necessària per generar parcel.lació. Els nous carrers resultants seran de titularitat pública i la seva superfície no comptabilitzarà als efectes de parcel.lació. Tanmateix en cap cas no es permetran carrers en cul-de-sac de més de 50 mts., per raons de seguretat. - Zona 11 . VOLUMETRIA DEFINIDA. Art. 99 - Subzona 11a. Procedeix de figura de planejament aprovada. Àmbit: Comprèn àrees de sòl urbà, urbanitzades o en procés d'urbanització, que procedeixen dels plans parcials o d'ordenació d'illes definitivament aprovats, la volumetria de les quals es precisa en aquells documents, éssent d'aplicació les figures de planejament i Ordenances en el seu dia aprovades, en tant no vinguin modificades per qualsevol disposició d'aquestes Normes Subsidiàries. Edificabilitat: L'edificabilitat neta de la zona és la del pla parcial o d'ordenació d'illa que li correspon. Usos: s'admeten els usos i activitats previstos en els plans parcials o en les ordenacions d'illa, en la subzona 11a.


Art. 100 - Subzona 11b. Procedeix la llicència d'edificació concedida. Àmbit: comprèn els conjunts consolidats d'edificacions derivats de llicències concedides abans d'aquestes Normes Subsidiàries, els quals, per llurs característiques, interessa preservar. El tipus d'ordenació de l'edificació és el de volumetria definida. Edificabilitat: es poden realitzar les obres de conservació i millora necessàries, sempre que no es modifiqui el volum autoritzat i la seva situació. La substitució de l'edificació es farà mitjançant pla especial. L'edificabilitat màxima no podrà superar la de la mitja de l'entorn. Condicions de l'edificació: En la subzona 11b es podran realitzar les obres de conservació i millora necessàries, sempre que no es modifiquin ni el volum autoritzat ni la seva situació. Usos: a la subzona 11b s'admeten els usos autoritzats, però d'acord amb l'art. 97. Art. 101 - Modificacions. Serà necessari aprovar plans especials i estudis de detall en els següents casos: a. quan la modificació de volums o la seva ordenació ho facin aconsellable. b. quan en sectors no totalment urbanitzats, sigui aconsellable l'augment dels sistemes o de les

dotacions. c. quan es determini que siguin objecte de revisió per aquestes Normes Subsidiàries. d. quan en la reposició d'algun edifici dels conjunts consolidats es vulgui modificar la situació del volum

autoritzat o les directrius de composició arquitectònica. - Zona de SERVEIS PRIVATS. Clau B. Art. 101 bis. Zona serveis privats. Aquesta zona ordena els edificis i instal.lacions de titularitat privada i que han de ser dedicats a donar un servei al públic. Aquesta zona s'ha d'edificar d'acord amb els criteris que prèviamnet s'hauran determinat mitjançant un Pla especial. En la redacció de Pla Especial, les característiques de l'edificació s'ajustaran a les necessitats de cada ús concret, al paisatge, a l'organització general del teixit urbà en que se situa i a les condicions ambientals del lloc. L'edificabilitat màxima a concretar pel Pla especial serà de 0,2 m2/m2. L'alçada màxima serà de 8 mts. en PB més planta pis.


S'admeten tots els usos del sistema d'equipaments, l'ús d'estació de serveis i el comercial. Art. 102 - Els sectors de desenvolupament en sòl urbà. - Els polígons d'actuació municipal: Els polígons seran els següents: 1. Bell-Aire 2. Roca Ferrera 3. Bell-Aire Sud Les "urbanitzacions" Bell-Aire i Roca Ferrera, en compliment de la sentència nº 638 de l'antiga Sala Primera de l'Audiència Territorial de Barcelona emesa el 4 de novembre de 1981, s'ha de considerar sòl urbà a tots els efectes. Degut al estat actual dels vials així com de la deficient infraestructura de serveis existents, s'haurà d'intervenir de forma global en cada una de les urbanitzacions i procedir mitjançant el règim econòmic jurídic que sigui procedent a la realització de les obres necessàries per adequar la infraestructura existent. La divisió del sector històric de Bell-Aire en dos polígons respon al criteri de facilitar la seva gestió. Es formaran entitats urbanístiques col.laboradores que es constituiran en conservadores de la urbanització en un periode de temps conforme a la normativa urbanística vigent o convenis amb l'Ajuntament. - Els Plans Especials de Reforma Interior. a. Aprovats: Procedents de planejament anterior, alguns d'ells pràcticament materialitzats, d'altres en execució i d'altres pendents d'execució. 14. Sector A. Can Bacardí (aprovat 17.05.89) 15. Sector C. (aprovat 05.04.82) 16. Verge de Lourdes (aprovat 07.12.82) 17. Sector F. "Barri de Can Sans" (aprovat 18.06.86) (modif. 09.12.92) 18. La Cornisa (aprovat 04.05.88) 19. Passeig de l'Esglesia (aprovat 18.12.91) b. Proposats: b.1. Els sòls parcialment edificats i urbanitzats inclosos en diferents àmbits qualificats com a sòl apte per urbanitzar a les N.N.S.S. de l'any 1978 sense Pla Parcial, es delimitaran com a Plans especials de reforma interior per tal de garantir unes cessions mínimes, segons les disposicions vigents, del 10% de zona verda i el 4% d'equipaments que es formalitzaran dins l'àmbit de cada sector, o bé en les reserves de sistemes denominada La Llarga o les zones anteriorment qualificades de sistemes de reserva viària que no han estat inclosos al projecte de l'autopista, sempre que es garanteixi de manera fefaent la cessió amb el compromís dels propietaris corresponents.


Els sectors de Pla especial de reforma interior que reuneixen aquestes característiques, seran : 3. PERI 03. Onze Pins. 4. PERI 04. El Puntó. 5. PERI 05. Els Ametllers Sud. 6. PERI 06. Vendrell. 7. PERI 07. Canafort. 8. PERI 08. La Masia. b.2. Es recullen els àmbits procedents del planejament anterior sense desenvolupament del PERI preceptiu : 2. PERI 02. sector B. Riera d'Acatà. 10. PEM 10. Pla Especial de Millora Urbana sector C.Morera. 12. PERI 12. Massorrà. Art. 103 - Quadres de característiques dels sectors en sòl urbà. - Polígons d'actuació municipal: 1. P.A.M. 1. Bell-Aire :

Superfície : 128.075 m2. Qualificació : Zona 10. Ciutat Jardí de baixa densitat.

2. P.A.M. 2. Roca Ferrera :

Superfície : 504.150 m2. Qualificació : Zona 10. Ciutat Jardí de baixa densitat.

- Plans especials de reforma interior : Plans proposats amb les condicions determinades en el punt b.1 de l'article 102.

3. P.E.R.I. 03. Onze Pins :

1. Àmbit. Inclou les parcel.les situades a l'àmbit conegut com a Onze Pins, amb accés des del Barri Acatà i el camí de Can Cabot de Munt. La superfície del sector de planejament es de 158.600 m2.

2. Objectius.


Ordenar el sector de manera que s'obtinguin les cessions de sòl destinat a equipaments i zona verda. Urbanització total del sistema viari existent. La xarxa haurà de connectar aquest sector amb el vei Pla Parcial "Els Eucaliptus".

3. Condicions d'ordenació, edificació i ús : % m2 m2 totals

Superfície total 100% 158.600 m2. Zona verda 10% 15.860 m2 Equipaments 4% 6.344 m2 Cessions 22.204 m2. Vials existents. Sòl privat (zona 10)

4. Condicions de gestió : El sistema d'actuació preferent serà el de compensació. Els propietaris inclosos dins el sector es faran càrrec dels costos d'urbanització dels Sistemes viaris i d'espais lliures.

4. P.E.R.I. 04. El Puntó :

1. Àmbit : La superfície del sector de planejament es de 89.910 m2

2. Objectius : Ordenar el sector de manera que s'obtinguin les cessions de sòl destinat a equipaments i zona verda. Urbanització total del sistema viari.

3. Condicions d'ordenació, edificació i ús :

% m2 m2 totals Superfície total 100% 89.910 m2 Zona verda 10% 8.991 m2 Equipaments 4% 3.596 m2 Cessions 12.587 m2 Vials existents. Sòl privat (zona 4)

4. Condicions de gestió : El sistema d'actuació preferent serà el de compensació.


Els propietaris inclosos dins el sector es faran càrrec dels costos d'urbanització dels Sistemes viari i d'espais lliures.

5. P.E.R.I. 05. Els Ametllers Sud : 1. Àmbit :

Situat al marge esquerra en sentit ascendent de la carretera BV-5033 i limitant amb el Golf. La superfície del sector es de 158.727 m2.



% m2 m2 totals Superfície total 100% 158.727 m2 Zona verda 10% 15.872 m2 Equipaments 4% 6.349 m2 Cessions 22.221 m2 Vials existents. Sòl privat (zona 4)

4. Condicions de gestió : El sistema d'actuació preferent serà el de compensació. Els propietaris inclosos dins el sector es faran càrrec dels costos d'urbanització dels sistemes viari i d'espais lliures.

6. P.E.R.I. 06. Vendrell :

1. Àmbit: Limitat amb el marge inferior de la Carretera de Mata i el Pla Parcial d'ordenació El Molí, l'àmbit te una superfície de 46.557 m2.



% m2 m2 totals


Superfície total 100% 46.557 m2 Zona verda 10% 4.655 m2 Equipament 4% 1.862 m2 Cessions 6.157 m2 Vials existents. Sòl privat (zona 10)

4. Condicions de gestió : Els sitema d'actuació preferent serà el de compensació. Els propietaris inclosos dins del sector es faran càrrec dels costos d'urbanització dels sistemes viari i d'espais lliures.

7. P.E.R.I. 07. Canafort : 1. Àmbit :

Limita pel Nord amb la Carretera de Mata a l'Est amb l'àmbit del Vendrell i al Sud amb el Puntó, correspon a una superfície de 53.309 m2.

2. Objectius : Ordenar el sector de manera que s'obtinguin les cessions de sòl destinat a equipamens i zona verda. Urbanització total del sistema viari.


% m2 m2 totals Superfície total 100% 53.309 m2 Zona verda 10% 5.330 m2 Equipament 4% 2.132 m2 Cessions 7.462 m2 Vials existens. sòl privat (zona 4)

4. Condicions de gestió : El sistema d'actuació preferent serà el de compensació. Els propietaris inclosos dins el sector es faran càrrec dels costos d'urbanització dels sistemes viari i d'espais lliures.

8. P.E.R.I. 08. La Masia.

1. Àmbit : Limitat pel Sud-Est amb l'àmbit del P.P. L'Ametllareda, l'Autovia de Mataró-Malgrat i pel Nord amb la Urbanització Bell-Aire. La superfície del sector es de 50.850 m2.

2. Objectius :

Ordenar el sector de manera que s'obtinguin les cessions de sòl destinat a equipaments i zona verda.


Urbanització del sistema viari. Per a una millor funcionalitat viària, es preveurà la rectificació del traçat del vial del Camí de la Masia dins el sector del P.E.R.I. La Masia, en el seu enllaç amb el tram del procedent sector de l'Ametllareda.


% m2 m2 totals Superfície total 100% 50.850 m2 Zona verda 10% 5.085 m2 Equipaments 4% 2.034 m2 Cessions 7.119 m2 Vials Sòl privat (zona 4)

4. Condició de gestió : El sistema d'actuació preferent serà el de compensació. Els propietaris inclosos dins el sector es faran càrrec dels costos d'urbanització dels Sistemes viari i d'espais lliures.

9.P.E.R.I. 09 Bell-Aire Sud 1. Àmbit :

Limita al sud amb l'Autopista del Maresme, a l'est amb el sector urbanitzable PP5 Llac Queralt, al nord amb el sector Bell-Aire Nord i a l'oest amb el sector PERI 9 La Masia.

2. Objectius :

Ordenar el sector de manera que s'obtinguin les cessions de sòldestinat a equipament i zona verda. Urbanització total del sistema viari.

3. Condeicions d'ordenació, edificació i ús :

% m2 m2 totals Superfície total 100% --------- 64.175 m2 Zona verda 10% 6.417 m2 ------- Equipaments 4% 2.567 m2 ------- Cessions --------- -------- 7.119 m2 Vials existents

Sòl privat (zona 10) 4. Condicions de gestió :

El sistema d'actuació preferent serà el de compensació. Els propietaris inclosos dins el sector es faran càrrec dels costos o urbanització dels sistemes viari i d'espais lliures.


- Plans Especials de Reforma Interior : Plans proposats amb les condicions determinades en el punt b.2 de l'art. 102. P.E.R.I. 02. sector B. Riera d'Acatà.

1. Àmbit: Es correspon amb l'àmbit determinat a les N.N.S.S. aprovades l'any 1978, amb exclusió de la franja superior del carrer del Veïnat, ocupada per edificacions amb característiques pròpies de casc antic. S'exclou també la zona inferior, amb edificacions pròpies d'antic dispers. La superfície del sector es de 11.615 m2.

2. Objectius : Ordenar el sector de manera que s'obtinguin els estandarts de cessió com a mínim en un 10% de zona verda o equipament. Obertura del sistema viari necessari per permetre la configuració d'un teixit urbà.


% m2 m2 totals Superfície total 100% 11.615 m2 Zona verda 10% 1.161 Vials 19% 2.206 Cessions 3.367 m2 Sòl privat (zona 2) 71% 8.248

4. Condicions de gestió : El sistema d'actuació preferent serà el de compensació. Els propietaris inclosos dins el sector es faran càrrec dels costos d'urbanització dels Sistemes viari i d'espais lliures.

P.E.R.I. 12. Massorrà.

1. Àmbit : La zona lliure d'edificació del Paratge Massorrà objecte de la tramitació del Pla Especial de reforma interior te una superfície de 13.160 m2.

2. Objectius : L'obertura de nous vials al sector facilitarà les connexions i relligat del sistema viari en el Paratge Massorrà.

3. Condicions d'ordenació, edificació i ús : % m2 m2 totals Superfície total 100% 13.160 Zona verda 10% 1.316 1.316 Vials 18,9% 2.500 2.500 28,9% 3.816 3.816


Sòl privat (zona 3) 71,1% 9.344

Núm. màxim d'habitatges 13.

4. Condicions de gestió : El sistema d'actuació preferent serà el de compensació. Els propietaris inclosos dins el sector es faran càrrec dels costos d'urbanització dels Sistemes viari i d'espais lliures.

P.E.M.U. Sector C.Morera.

La propietat de la Sra. Carmen Morera i Micola, situada al Paratge Massorrà Oriental es delimitarà com a Pla especial de millora urbana. Les condicions son les següents : Superfície total de l'àmbit 8.500 m2 Espais públics 21,5% Equipaments 5,3% Sòl privat edificable 6.259 m2 Nombre màxim d'habitatges 19 Aprofitament mig i cessió 10% Les zones de cessió es poden admetre pròximes a la zona d'afectació de l'autopista. Es proposa la conservació i una intervenció el màxim respetuosa amb el bosc i arbrat existent.

CAPÍTOL VI. - REGULACIÓ DEL SÒL I L'EDIFICACIÓ EN SÒL APTE PER A URBANITZAR. Art. 104 - Norma general. 1. La regulació normativa del sòl apte per urbanitzar ve determinada en cadascun dels sectors definits sotmesos a la redacció d'un pla parcial. 2. L'àmbit dels sectors: es determina en els plànols 1:2.000 d'ordenació. Art. 105 - Els sistemes en el sòl apte per a urbanitzar. 1. Els sistemes generals: són normatius i invariables i venen representats gràficament per una línia contínua en els plànols d'ordenació. 2. Els sistemes locals: són indicatius i venen representats gràficament per una línia discontínua. 3. Normes generals dels sistemes inclosos en els sectors: les superfícies dels sistemes locals i generals grafiats en el plànol 1:2.000, normalment seran inferiors a les cessions mínimes normatives del quadre de característiques per cada sector. Per tant, el desenvolupament del pla parcial es veurà obligat a definir nous sistemes per arribar a complir aquests standards mínims de cessió que s'especifiquen per a cada sector.


Art. 106 - La zonificació i l'aprofitament mig dels sectors. 1. Les Normes Subsidiàries determinen pels plans parcials dos tipus de zones per a l'ordenació de l'edificació subjecte al compliment de l'edificabilitat sectorial i de reservar els estandards de sòls de cessió en el pla parcial. SAU 2, SAU 4, SAU 10. Habitatge unifamiliar aïllat SAU I. Petita indústria. 2. Les zones venen grafiades en el plànol en alguns casos de manera indicativa, ja que els seus límits són els propis sistemes que, com s'especifica en els articles anteriors, n'hi ha d'indicatius i de normatius. Malgrat siguin indicatius, el pla parcial haurà de mantenir l'estructura de l'ordenació global proposada en cada sector, podent variar sensiblement el límit de la zona. Art. 107 - Les característiques definides per cada sector. 1. Aquests standards que es fixen en el quadre de característiques són normatius per a cada sector. 2. L'edificabilitat: m2 sostre edificat/m2 de sòl de l'àmbit. 3. La densitat: núm. habitatges/Ha de sòl de l'àmbit. 4. Les cessions:

a. Espais lliures: % de l'àmbit b. Equipaments: % de l'àmbit c. Viari: % de l'àmbit

Art. 108 - SAU 2, 4 i 10. Habitatge unifamiliar aïllat. 1. Ordenació de l'edificació i ús: habitatge unifamiliar aïllat. En SAU2 i SAU4 s'admeten agrupacions d'habitatges de 2 en 2. 2. L'alçada reguladora màxima serà de 8 m. 3. La parcel.la mínima es defineix per cada a sector, en els articles corresponents, dins aquest mateix capítol. 4. Els altres paràmetres de l'edificació els determinarà el pla parcial segons els standards establerts en els apartats anteriors.


5. La normativa referent a les zones 2, 3, 4 i 10 de sòl urbà pot ser indicativa i orientativa per la que es redacti per a cada pla parcial en funció de les parcel.les mínimes que s'estableixin. 6. Els plans parcials aprovats es regiran pels documents corresponents. En cas que la normativa de les Normes Subsidiàries per a la mateixa zona sigui més restrictiva que la del Pla parcial, serà d'aplicació la de les Normes Subsidiàries.

- Plans Parcials aprovats :

P.P. 17 Pla de Marc. Zona 10 aprovació 27-03-85 P.P. 18 Roca de la Nao Zona 10 aprovació 15-07-81 P.P. 19 Sant Pere aprovació 09-03-88 P.P. 20 Avanç P.P. El Balis aprovació 19-07-89 P.P. 21 L'Ametllareda Zona 4 aprovació 05-04-82 P.P. 22 El Moli Zona 10 aprovació 05-11-86 P.P. 23 El Turó Zona 10 aprovació 05-11-86 P.P. 24 Can Amat Zona 4 aprovació 29-04-81 P.P. 25 El Mirador Zona 10 aprovació 07-03-90 P.P. 26 El Garingol Zona 10 aprovació 01-02-85

Art. 109 - SAU I. Petita indústria. 1. Es qualifica de zona de petita indústria el sòl destinat a la ubicació d'indústries de petites dimensions i per nombre d'obrers, i de tallers de mecànica, fusteria, ferrers i similars. 2. Tipus d'ordenació: L'edificació serà amb tipologia d'indústria aïllada. 3. Alçada reguladora: L'alçada reguladora màxima serà de 7,5 m. El nombre de plantes serà de planta baixa i planta pis. Punt d'aplicació de l'alçada reguladora màxima: a. l'alçada reguladora s'aplica al punt mig de la façana que es considera. b. quan l'aplicació d'aquesta regla faci que en determinats llocs de la façana la rasant del carrer se situi

a més de 3 m per sota del punt d'aplicació de l'alçada reguladora, la façana es dividirà en els trams necessaris perquè això no passi.

Els elements tècnics de les instal.lacions, com xemeneies, ponts-grua, conduccions, etc, i altres elements necessaris que superin l'alçada reguladora màxima abans assenyalada, es trobaran subjectes a una autorització especial. 4. Condicions de la parcel.la i la seva ocupació. a. Superfície mínima: 500 m2 b. Amplada mínima de parcel.la: 20 m c. Ocupació màxima de parcel.la: 50% d. L'edificació se separarà 8 m de l'alineació del vial i 3 m de la resta dels límits de la parcel.la.


5. Edificabilitat. a. Edificabilitat neta: 0,8 m2 sostre/m2 sòl. b. Construccions sobre l'alçada reguladora màxima: Sobre l'alçada reguladora màxima es permeten

les cobertes amb pendents no superiors al 35%, i no se superarà l'alçada absoluta de 9,5 m. c. S'autoritza l'adaptació topogràfica al terreny, amb les següents limitacions:

c1. excavacions i rebliments màxims d'120 m sobre i sota el nivell natural del terreny, per a plataforma amb pendent màxim al 30%.

c2. Els murs de tancament, en cas d'anivellació de terres, en els límits de la parcel.la, no podran

ultrapassar en cap punt una alçada superior a 1,2 m en relació al perfil del terreny amb les parcel.les adjacents.

d. Nogensmenys, l'aplicació d'aquest article no podrà produir variacions en el resultat de les alçades de les tanques dels predis adjacents, ni tampoc obligar en aquests moviments de terres. 6. Cossos i elements sobresortints de façana. Es permet que sobresurtin 0,60 cm en planta des del pla de façana i en alçat a partir de la cota de 4 m des del punt d'aplicació de l'alçada reguladora, i dins els espais de les separacions abans esmentades. 7. Usos. a. Es permeten les indústries de categoria 1a, 2a i 3a. b. No es permés l'ús d'habitatge c. Altres usos permesos són:

1. garatges, tallers de reparació de vehicles o similars. 2. magatzems 3. els inherents al procés industrial com tallers, laboratoris, estudis tècnics, oficines, etc.

8. Aparcaments. La reserva d'aparcament en cada parcel.la industrial serà d'una plaça per cada 100 m2 de sostre. Així com també es preveurà el lloc d'estacionament per a càrrega i descàrrega que haurà d'ubicar-se dins la parcel.la. 9. Espais lliures. Els espais lliures entre edificacions i entre l'edifici i els límits de parcel.la seran destinats a jardí o arbrat.


En el projecte de la indústria haurà d'assenyalar-se el tipus, nombre, especie i ubicació de les plantacions i arbrat adient a la zona, preveient-hi d'estar, un cop realitzat, en perfecte estat de conservació. 10. Tancament del jardí. Les parcel.les es podran cloure amb una tanca de 0,80 m. d'alçada i obra i fins 2 m. d'alçada amb filat, jardineria o gelosia. 11. Vials i espais públics. Els vials tindran una amplada mínima de 15 mts. Les zones objecte de cessió obligatòria en concepte d'equipaments i zona verda, s'ubicaran en les zones pròximes al Camí del Plà i entorn de l'àrea on s'ubica el pou d'aigua i instal.lacions complementàries, de propitat municipal a resultes del conveni signat al primer de març de 1993 entre el Sr. ramon Anglada i Julià i l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres. (Annexe nº 1). QUADRES DE CARACTERÍSTIQUES EN SÒL APTE PER URBANITZAR. - Plans Parcials 1. Els Eucaliptus SAU 10 2. Turó d'En Bosc. SAU 10 3. Balcón del Conde SAU 10 4. Can Bacardí. SAU 10 5. Llac Caralt. SAU 10 6. Els Ametllers. SAU 4 7. Camí del Molí. SAU 10 8. Llarenc. SAU 4 9. El Surray Est. SAU 4 10. Sant Pere Nord. SAU 4 11. El Surray Oest. SAU 4 12. Lemonier. SAU 10 13. Petita Industria. Poligon 1 14. Petita Industria. Poligon 2 15. Turó d'En Llull. SAU 10 16. Turó de Sant Sebastià SAU 10 Els quatre sectors de sòl apte per urbanitzar que configuren els nous creixements residencials de caràcter estructurant, (Surray Oest, Sant Pere Nord, Surray Est i Llarenc), preveuran una cessió del 30% amb destí a espais lliures, concentrant totes les cessions corresponents a zones verdes i equipaments, que s'ordenarà configurant franges de protecció o de passeig.


Per tal que les majors cessions no representin una disminució de la densitat bruta, es permetrà una reducció proporcional de la parcel.la mínima.

1. P.P.01. Els Eucaliptus. % m2

(totals) Superfície total 100% 42.135 Zona verda 15,7% 6.642 P. torrents 3,65% 1.537 Vials 7% 2.949 ___________________________ (26,35) (11.128) Sòl privat 73,65% 31.007 Zona 10. Habitatge unifamiliar aïllat. Parcel.la mínima 2.000 m2 Eb = 10.980/74.000 = 0,148 Núm. màxim d'habitatges 20. La zona verda s'ubicarà a les masses boscoses de les franjes més properes a la riera i la font de Llorita. 2. P.P.02. Turó d'en Bosc. % m2 (totals) Superfície total 100 115.000 Zona verda 22,6 26.000 P.torrent 0,7 800 Vials 12 13.800 (35,3) (40.600) Sòl privat 64,7 74.400 Zona 10. Habitatge unifamiliar aÏllat


Parcel.la mínima 2.000 m2 Eb = 18.600/115.000 = 0,161 Núm. màxim d'habitatges 33 3. P.P.03. Balcon del Conde % m2 (totals) Superfície total 100 65.507 Zona verda 18 11.791 Equipaments 10 6.551 Vials 6 3.930 Serveis Tècnics 1 655 (35) (22.927) Sòl privat 65% 42.580 Zona 10. Residencial unifamiliar aïllada L'edificabilitat bruta del sector es de 0,08 m2/m2 i la densitat 2 habitatges per Ha. Es necessària una consolidació urbanística de l'àmbit al menys amb un 80% de les edificacions construides per poder procedir a l'obertura del vial d'enllaç amb la zona residencial consolidada del Pla Parcial Roca de la Nao. 4. P.P.04. Can Bacardí % m2 (totals) Superfície total 100 77.000 Zona verda 18,5 14.250 P.torrents 5,2 4.000 Vials 7,4 5.700 (31,1) (23.950) Sòl privat (zona protecció patrimoni) 20 15.450 Sòl privat 48,9 37.600 ___________________________ 68,9 53.050 Zona 10. Habitatge unifamiliar aïllat Parcel.la mínima 2.000 m2 Eb = 9.400/77.000 = 0,12 Núm. màxim d'habitatges: 16


Per l'àmbit objecte de protecció de patrimoni és necessari, el corresponent pla especial per qualsevol intervenció diferent de les previstes a l'article 117 de la normativa. La zona verda s'ubicarà coincidint amb la massa boscosa existent. 5. P.P.05. Llac Caralt. % m2 (totals) Superfície total 100 56.500 Zona verda 24,15 13.650 Vials 13,62 7.700 _______________________ (37,77) (21.350) Sòl privat 62,23 35.150 Zona10. Habitatge unifamiliar aïllat Parcel.la mínima 2.000 m2 Eb = 11.162/56.500 = 0,197 Núm. màxim d'habitatges 18 La zona verda s'ubicarà a l'àmbit del llac i al seu voltant. 6. P.P.06. Els Ametllers. % m2 (totals) Superfície total 100 65.434 Zona verda 17,4 11.400 Vials 10,7 7.000 _______________________ (28,1) (18.400) Sòl privat 71,9 47.034 Zona 4. Habitatge unifamiliar aïllat Parcel.la mínima 800 m2 Eb = 18.813/65.434 = 0,28 La zona verda s'ubicarà a la massa boscosa tangent al camí del golf.


7. P.P.07. Camí del Molí. % m2 (totals) Superfície total 100 78.109 Zona Verda. 10 7.810 Equipaments. 4 3.124 Vials. 12,9 10.150 (26,9) 21.084 Sòl privat. 73,1 57.025 Eb = 14256/78109 = 0,18 Zona 10. Residencial unifamiliar aïllada 8. P.P.08. El Llarenc. % m2 (totals) Superfície total : 100 53.726 m2. Zona verda. 30 16.117 m2. Vials. 13,9 7.500 m2. (43,9) (23.617 m2) Sòl privat. 56,1 30.109 m2 Zona 4 : Habitatge unifamiliar aïllat. Per tal que les majors cessions no representin una disminució de la densitat bruta, es permetrà una reducció proporcional de la parcel.la mínima. Les zones de cessió obligatòria s'ubicaran pròximes a la Ctra. de Mata i a la Riera del Balís. Els pous de captació d'aigua del sector passaran a ser de propietat municipal.


9. P.P.09. El Surray Est. % m2 (totals) Superfície total : 100 27.802 m2 Zona verda. 30 8.340 m2 Vials. 10,2 2.850 m2 (40,2) (11.190 m2) Sòl privat. 59,8 16.612 m2 Zona 4. Habitatge unifamiliar aïllat. Les cessions s'ordenaran configurant una franja de protecció a l'àmbit pròxim a la zona d'afectació de l'autopista i seguint el mateix criteri dels plans parcials pròxims, configurant un passeig des del mar fins el casc antic. Per tal que les majors cessions no representin una disminució de la densitat bruta, es permetrà una reducció proporcional de la parcel.la. 10. P.P.10. Sant Pere Nord. % m2 (totals) Superfície total : 100 49.445 m2. Zona verda. 30 14.833 Vials. 19 9.394 (49) (24.227) Sòl privat. 51 25.218 Zona 4. Habitatge unifamiliar aïllat Les zones de cessió obligatòria s'ubicaran configurant una franja de protecció relacionada amb la prevista en el P.P. Surray Oest. Es preveurà la prol.longació del passeig paral.lel a la riera. Per tal que les majors cessions no representin una disminució de la densitat bruta, es permetrà una reducció proporcional de la parcel.la.


11. P.P.11. El Surray Oest. % m2 (totals) Superfície total : 100 59.482 m2. Zona verda. 30 17.844 m2. Vials. 13,5 8.030 m2. (43,5) (25.874 m2) Sòl privat. 56,5 33.608 m2. Zona 4. Habitatge unifamiliar aïllat. Les zones de cessió obligatòria s'ubicaran configurant una franja de protecció enfrontada amb la prevista en el P.P. Surray Est. Per tal que les majors cessions no representin una disminució de la densitat bruta, es permetrà una reducció proporcional de la parcel.la. 12. P.P.12. Lemonier % m2 (totals) Superfície total 100 65.806 Zona verda 25 16.451 Vials 11 7.238 (36) (23.689) Sòl privat 64 42.117 Eb = 10529/65806 = 0,16 Zona 10. Residencial unifamiliar aïllada. 13.P.P. Petita Industria - Poligon 1. Superfície total : 32.522 m2 Es mantindran els compromisos del conveni acordats entre l'Ajuntament i el Sr. Anglada en quan a la cessió-adquisició del Pou d'aigua. En el planejament es determina la zona de cessió pública de manera que quedi ubicada en la zona del pou.


Es complimentarà el que determina l'art. 109 de les Normes. 14. P.P. 14. Petita industria - Poligon 2. Superfície total : 27.475 m2 El desenvolupament i promoció d'aquesta àrea queda condicionada a l'ocupació del 80% de l'àmbit del Poligon 1. Petita industria. Es complimentarà el que determina l'art. 109 de les Normes. 15. P.P.15. Turó d'En Llull. % m2 (totals) Superfície total 100 37.570 Zona verda 25 9.392 Vials 12 4.508 (37) (13.900) Sòl privat 63 23.670 Eb = 5917/37.570 = 0,157 Zona 10. Habitatge unifamiliar aïllat. Les cessions s'ubicaran a la zona confrontant amb el Parc Font de La Llorita. 16. P.P.16. Turó de Sant Sebastià. % m2 (totals) Superfície Total 100 151.031 Zona verda 25 37.757 Vials. 12 18.123 (37) (55.880) Sòl privat 63 95.151 Eb = 23787/151.031 = 0,157 Zona 10. Habitatge unifamiliar aïllat. El sòl edificable es concentrarà a la part Nord-Oest del turó i la cessió de zona verda s'efectuarà a la vessant est i sud del turó.


CAPÍTOL VII - REGULACIÓ DE SÒL I L'EDIFICACIÓ, USOS DEL SÒL NO URBANITZABLE. Art. 110 - Definició. Es classifica com a sòl no urbanitzable aquell on no es permet l'acció urbanitzadora, donat que aquesta no és necessària per al creixement urbà del municipi, o bé perquè aquest té un interès elevat per a l'agricultura, o de tipus paisatgístic i, per tant, és objecte d'especial protecció o reserva; iguament, tot el sòl que aquestes Normes Subsidiàries no classifiquen d'urbà o apte per urbanitzar. En aquest règim de sòl la possibilitat d'edificació té caràcter excepcional, ja que per la condició de no urbanitzable es contrària a la d'apte per a urbanitzar. Art. 111 - Zones. En el sòl apte per urbanitzar es diferencien els següents tipus i zones: SNUF : sòl no urbanitzable forestal SNUA: sòl no urbanitzable agrícola SNUR: sòl no urbanitzable rodalies. Art. 112 - Divisió de finques. 1. La divisió o segregació d'una finca rústica només serà vàlida quan no en resulti d'ella cap parcel.la d'extensió inferior a la unitat mínima de conreu fixada per la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. També s'estarà al que diu la Llei 6/1988 de 30 de març, Forestal de Catalunya i disposicions concordants. D'acord amb la disposició final del decret 35/1990 de 23 de gener, pel qual es fixa la unitat mínima forestal, les finques forestals d'extensió igual o inferior a 25ha. tenen la consideració d'indivisibles. La divisió o segregació d'un terreny forestal només serà vàlida si no dona lloc a parcel.les d'extensió inferior a la unitat mínima forestal. En aquest supòsit es presumirà l'existència de parcel.lació urbanística d'acord amb l'article 41.2 i 3 del Reglament de la Llei de Protecció de la Legalitat Urbanística. 2. D'acord amb l'article 141.1 del Text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, en sòl no urbanitzable no es poden realitzar parcel.lacions urbanístiques.


3. Als efectes que es preveuen en l'art. 127 del Text Refós, s'entendrà que els habitatges poden originar la formació d'un nucli de població quan es trobin més de quatre habitatges dins d'un cercle de 400 m de diàmetre. 4. La divisió de finques no dóna dret a edificació, la regulació de la qual ve definida en un altre article. 5. Quan la segregació de finques comporti la necessitat de nous camins d'accés s'estarà al que disposa l'article que segueix. 6. Els límits de les noves finques resultants, hauran de ser respectuosos amb els elements orogràfics, accidents naturals del terreny, separació d'aigües i similars. 7. S'enten com a finca existent, la finca segons la seva situació registral o, almenys segons és reflectida en escriptura pública en la data d'aprovació inicial d'aquestes N.N.S.S. Art. 113 - Comunicacions. 1. No podran obrir-se nous camins, vials rurals, pistes forestals o qualsevol altre tipus de vialitat, si no es té previst, especialment, en aquestes Normes Subsidiàries o en plans especials que en sòl no urbanitzable poden desplegar-se, o en els plans o programes de l'Administració d'Agricultura. El pla especial haurà d'assenyalar els tipus de camins i si són públics o privats. 2. Tampoc podran modificar-se els perfils longitudinals o transversals dels camins i vies rurals sense la corresponent llicència municipals. Tota modificació de perfils haurà de tenir especial cura de les condicions paisatgístiques. 3. Per a l'aplicació de la present normativa es consideren tres tipus de camins a protegir: a. Camins rurals per a vianants. Admeten a més el pas de vehicles rodats en el cas de possibles

emergències. Són el fruit de recuperació d'antics camins rals o camins de muntanya, els quals, per llurs traçats, situacions, recorreguts i morfologia, representen una imatge històrica i cultural. El paviment ha d'ésser natural: pedra, sauló, altre tipus de terra, etc. La urbanització es reduirà a la formació de cunetes i regatons transversals alterats, així com la seva conservació.

b. Camins rurals d'accés i relació interurbana. Són camins de caràcter rural, emprats pels vehicles i

maquinàries agrícoles. El tipus de pavimentació que s'adopti ha de garantir que l'aigua de pluja sigui conduida a la capa subalvea, sigui per la pròpia filtració del terreny, sigui per procediments més sofisticats. Es considera el sauló com un paviment adequat.

c. Camins de característiques urbanes en medi rural. Són aquells que serveixen a una intensitat

d'assentaments agrícoles o derivats o industrials, o de gran contingut paisatgístic, amb caràcter anàleg a l'urbà. Com a tals, disposem d'una àmplia quantitat de serveis. Aquests camins respondran a un projecte acurat.


Art. 114 - Usos - SNUA. Agrícola. - Agrícola en els aspectes de producció de productes agraris; ramader en modalitat domèstica i

artesanal, segons la Normativa de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya; habitatges limitat a una vivenda per cada unitat mínima de cultiu amb la condició que els seus ocupants acreditin el seu treball en explotació agrícola, i en els termes dels articles 127 i 128 del Text Refós.

- En edificis existents, i edificis catalogats en el patrimoni històric-artístic, s'admet la instal.lació

d'establiments compatibles amb la seva rehabilitació. Mantenint la unitat registral es podrà transformar l'edifici existent en dos habitatges.

- SNUF Forestal. - Forestal. - D'acord amb l'article 22 de la Llei forestal, per poder autoritzar edificacions vinculades a usos agraris

i, excepcionalment noves edificacions unifamiliars aïllades en terrenys forestals, caldrà que l'edificació es faci en una parcel.la coincident, com a mínim, amb la unitat mínima forestal i que no es produeixi un impacte ecològic en la construcció ni en les obres d'infraestructura complementària.

Les finques afectades a la regulació de rodalies tindran la consideració d'indivisible. - En edificis existents, i edificis catalogats en el Patrimoni històric-artístic, s'admet la instal.lació

d'establiments compatibles amb la seva rehabilitació. Mantenint la unitat registral es podrà transformar l'edifici existent en dos habitatges.

- SNUR : Sòl no urbanitzable rodalies.

S'inclouen en aquesta zona aquells terrenys qualificats com a sòl no urbanitzable en les Normes Subsidiàries aprovades l'any 1978, i que en la present Modificació obtenen una edificabilitat específica a resultes de convenis amb l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres. Responen a aquesta qualificació les següents propietats : - Finca coneguda com a Can Cabot d'Amunt. S'adjunta en l'annexe nº 3 la documentació pertinent a aquets terrenys.

- PLA ESPECIAL PE. 13 : Les Taules o Molí d'En Cabot. 1. Àmbit :

La superfície total es de 93.612 m2. S'ubica a la zona coneguda com Les Taules o Molí d'En Cabot i l'entorn de l'antiga casa pairal coneguda com Can Cabot d'Amunt.

2. Objectius : Obtenir la zona de Les Taules com a gran espai públic connectat amb la Font de la Llorita.

3. Condicions d'ordenació, edificació i ús : Superfície total : 93.612 m2. 100% Zona Verda : 32.603 m2. 34,8% Sòl privat : 61.009 m2. 65,2%

Nombre màxim de nous habitatges : 8 unitats unifamiliars.


Ordenances d'aplicació : Normativa pròpia del sector 10, "Ciutat Jardí de Baixa Densitat", considerant propis de cada habitatge 2.000 m2 de sòl a efectes del còmput dels paràmetres edificatoris.

Art. 115 - Edificacions. 1. Unitats mínimes de sòl a efectes d'admetre l'edificació d'un habitatge i construccions auxiliars corresponents. a. zona agrícola: -- Zona de secà : 3 Ha. -- Zona de Regadiu : 1 Ha.

El sòl agrícola de secà compren aquells terrenys ubicats per damunt del traçat de la Carretera de Mata (BV-5031).

b. zona forestal: La unitat mínima en terrenys forestals és de 25 ha., d'acord amb la Llei Forestal de Catalunya 6/1988, de 30 de maig.

2. Es prohibeixen les obres de nova planta sempre que constitueixin nucli de població, però s'admeten les obres de consolidació i conservació. 3. S'admeten edificacions de nova planta i ampliacions, sempre i quan el volum total resultant no superi els 1.500 m cúbics i prèvia justificació de l'ús en l'avantprojecte que es tramiti davant la Comissió d'Urbanisme per a la seva autorització. 4. L'alçada reglamentària s'estableix en 7,5 m. Pel damunt d'aquesta alçada sols s'autoritzen les cobertes amb pendent no superior al 30%, així com fumerals i antenes. Les noves construccions hauran de realitzar-se amb els materials i formes tradicionals, emprats en el medi rural. 5. L'accés rodat haurà d'acomplir amb allò especificat en l'art. 112 quedant expressament prohibit tot tractament de caràcter urbà. 6. L'accés rodat a les edificacions haurà d'iniciar-se en alguns dels camins grafiats en el plànol 06 i acabar-se en l'àmbit de l'edifici. 7. Les aigües residuals seran llençades prèvia depuració, a efectes d'evitar contaminacions en la capa freàtica o en els llits superficials. 8. L'alçada màxima i nombre màxim de plantes de l'habitatge serà de 7,5 m fixant-se el nombre màxim de plantes en planta baixa i pis. Les edificacions estaran situades a 15 m dels camins rurals, a 8 m de les partions i a la distància que marquin les corresponents disposicions per a les carreteres. 9. Per a ésser atorgades llicències, caldrà justificar l'ús agrari mitjançant l'informe preceptiu, si fos el cas. 10. Les construccions s'hauran d'harmonitzar en tot moment amb l'ambient i el paisatge de la zona, segons costum i tradició de l'indret.


Art. 116 - Construccions en zona agrícola. En aquesta zona, a més del que s'ha establert en l'article anterior, caldrà demostrar feafentment la necessitat de l'edificació i la seva relació amb l'activitat agrícola dels terrenys ocupats. Art. 117 - Hivernacles. Les instal.lacions dedicades al conreu intensiu d'horta i flor, no seran considerades edificacions quan siguin desmuntables i no tinguin fonaments ni murs perimetrals superiors a 1 m. Aquests hivernacles tindran la consideració de provisionals. En aquestes instal.lacions no es permetrà cap ús llevat dels conreus. En el cas de Gardens Centers o similars amb servei directe al públic, les instal.lacions es consideraran edificacions a tots els efectes. Per als altres hivernacles, considerats definitius, regiran les següents determinacions: - distància als camins, a les partions i als torrents: 3 m. - superfície màxima per hivernacles: mitja Ha. Els hivernacles que no siguin provisionals queden sotmesos a llicència d'edificació. Les aigües de pluja que caiguin sobre les cobertes dels hivernacles, hauran de ser conduïdes a la capa freàtica, bé directament per filtració del terreny, be artificialment, mitjançant un pou, o hauran d'ésser utilitzades per al rec, mitjançant dipòsits. Art. 118 - Plans especials. En el sòl no urbanitzable podran formular-se "Plans especials d'investigació o desenvolupament agrícola", que tinguin per objecte la millora dels serveis necessaris per a l'activitat del sector (xarxa de camins, desguaços, conduccions d'aigua, d'electricitat, etc.) o l'assoliment de millors condicions per al desenvolupament de l'agricultura. També podran formular-se "plans especials de protecció del paisatge" en àmbits geogràfics inclosos en zones de protecció del patrimoni històric-artístic-paisatgístic, en els quals, excepcionalment, es podran admetre habitatges segons les zones i segons l'art. 115, sempre que no es produeixin requeriments de cap tipus de serveis municipals. Art. 119 - Projectes per a realitzar obres en sòl no urbanitzable. 1. Projectes per a realitzar obres en sòl no urbanitzable. Per a la concessió de llicència d'edificació nova planta o per a les ampliacions a l'empar dels art. 127, 128 i 68 del Text Refós serà preceptiva la redacció d'un projecte que, com a mínim, contindrà els següents documents: a. Emplaçament de la finca o terreny relacionats amb l'àmbit que l'envolta. b. Plànol topogràfic amb indicació d'altimetria, espècies vegetals i demes dades d'interès geogràfic o

paisatgístiic.


c. Ubicació de l'edificació que es pretén amb indicació i concreció dels volums i llur tractament arquitectònic.

d. Projecte de les obres a realitzar. e. Traçat i tractament del camí d'accés. f. Tractament paisatgístic amb indicació de les espécies arbòries existents i aquelles que es pensen

plantar. g. Qualsevol altre aspecte o consideració que es cregui convenient per a una millor expressió del

tractament paisatgístic o arquitectònic.

CAPÍTOL VIII. PATRIMONI HISTÒRIC-ARTÍSTIC. Art. 120 - Definició. Aquesta zonificació, té per objecte la protecció, preservació i millora dels edificis, entorns, àmbits i jardins que, per llur interés històric, artísitc, paisatgístic, arquitectònic i ambiental, han de disposar d'una especial catalogació i tractament. Art. 121. Àmbit. 1. Queden inclosos en zona de protecció i són objecte d'immediata protecció els immobles, àmbits, jardins i conjunts que es precataloguen. Aquesta protecció ve grafiada en els plànols 1/10.000. I s'estableixen els següents graus de protecció bàsica, segons la part de l'immoble que cal protegir i que en alguns casos es matitzen a la corresponent fixa del precatàleg annex: 1. Conservació general (interior i exterior): s'admeten modificacions de la distribució interior, d'acord

amb les necessitats actuals, però s'ha de mantenir l'estructura bàsica dels espais principals. 2. Façanes i coberta. 3. Elements. Art. 122 - Pla especial. 1. Els àmbits definits com de protecció del Patrimoni estaran sotmesos a les prescripcions d'un futur pla especial de protecció de patrimoni que serà redactat mantenint les disposicions de les Normes Subsidiàries. 2. El pla especial, a través del seu catàleg, inclourà, a part dels edificis, àmbits i jardins ressenyats, aquells altres que responguin a una o alguna de les següents situacions:


a. Conjunts que presenten un elevat grau d'uniformitat i de coherència formal per la seqüència i

agrupaments en que es troben i per les característiques constructives i arquitectòniques pròpies d'un periode històric que els fa veure avui com unitaris.

b. Construccions disperses l'interès de les quals rau en llur qualitat arquitectònica o en característiques

específiques que les converteixen en testimoni històrics d'una manera de fer. c. Cases i patis o jardins les relacions formals dels quals defineixen petits espais urbans que donen

personalitat específica a la vila de Sant Andreu de Llavaneres. d. Cases i masies externes al nucli urbà, que per la seva història o per la seva qualitat formal han

esdevingut fites d'identitat en el territori. e. Parcs i jardins o restes d'anteriors jardins que tenen interés sigui pel contingut d'arbres i elements

ornamentals, sigui per l'especial disposició dels elements que els costitueixen. f. Els arbres aïllats que, per la seva situació, edat o altres valors, siguin mereixedors d'especial

protecció. 3. En la redacció del Catàleg ressenyat, el pla especial podrà, així mateix, excloure algun dels elements inclosos en l'apartat 1 d'aquest article, justificant degudament els motius d'exclusió i en atenció, únicament, a que la seva inclusió hagi estat en caràcter previ pendent del pla especial assenyalat. 4. En la redacció del pla especial es podrà, així mateix, reduir al mínim les condicions de protecció a algun dels elements inclosos en l'apartat 1 d'aquest article. Art. 123 - Edificabilitat. 1. En els solars intersticials d'un tram de carrer catalogat, podran aixecar-se noves edificacions subjectant-se, no solament a la normativa general de la zona que l'envolti, sinó també a les prescripcions que el pla de protecció determini. 2. Els edificis i àmbits catalogats tindran la possibilitat d'edificar en els espais lliures dels solars, o d'augmentar el volum edificat, si en el seu cas així ho determina el pla especial, per a cada un dels elements en forma individualitzada i concreta. Art. 124 - Objectius del pla especial. 1. Formació del catàleg en base als elements pre-catalogats i els criteris indicats a l'article 122. 2. Definició concreta dels perímetres corresponents a cadascun dels elements catalogats. 3. Contingut de la protecció. 4. Règim particular econòmic-fiscal, tendent a estimular i fomentar la conservació, millora i reposició dels elements catalogats.


5. Procediment específic de concessió de llicències en els elements catalogats. Art. 125 - Condicions de l'edificació, usos i llicències. 1. El pla especial contemplarà el règim concret de les obres de conservació i restauració, millora, ampliació, substitució i nova edificació, així com el règim d'úsos aplicables en els elements catalogats. 2. El pla preveurà que, en qualsevol cas, aquestes llicències necessitaran un informe previ preceptiu de l'equip tècnic municipal. Així mateix, el pla preveurà la possibilitat de sol.licitud en qualsevol cas d'un informe a la Direcció General del Patrimoni Històric i Artístic de la Generalitat de Catalunya. Art. 126 - Condicions de l'immoble protegit. Els àmbits i edificis protegits de propietat privada corresponents a una unitat compositiva i registral, constituiran un immoble únic, als efectes de la regulació de les mesures de Protecció del pla especial. Art. 127 - Condicions de les obres de consolidació i conservació. 1. En tant no sigui vigent el pla especial corresponent, es podran autoritzar únicament obres de consolidació i conservació de caràcter urgent, i previ informe de la Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya, que haurà d'ésser emés en el termini de 10 dies, i els usos seran concordants amb les característiques i posta en valor dels edificis a protegir. Es prohibeixen expressament l'enderrocament o la transformació i canvi de les caracterísitiques físiques dels edificis i si s'escau, de llur propis entorns ambiental. 2. Així mateix, en tant no sigui vigent el pla especial, els parcs o jardins catalogats no poden modificar-se, ni en la seva estructura ni en els seus elements constitutius, sense llicència municipal, la qual serà sol.licitada acompanyant protecte signat per un titulat superior facultat. Aquest projecte haurà de justificar la conveniència o necessitat de les obres de modificació que es descriuran en una memòria i es grafiaran en plànols de planta, secció i alçats. Art. 128 - Norma transitòria. En tant no sigui vigent el pla especial, podran redactar-se plans especials de protecció de patrimoni de caràcter individualitzat, referits a alguns dels elements del precatàleg.


TÍTOL IV - ESTABLIMENTS, ACTIVITATS I INSTAL.LACIONS. CAPÍTOL I. NORMES SUBSIDIÀRIES. Art. 129 Qualsevol dels usos previstos a l'art. 54 d'aquestes normes, malgrat no siguin industrials en el sentit estricte de la paraula, quedaran subjectes als efectes o incidència que puguin produir en el medi ambient o en la qualitat de vida, individual o col.lectiva, per raó de l'activitat que s'hi desenvolupa o dels aparells, maquinària i instal.lacions que utilitzin. Art. 130 Amb independència del compliment de qualsevol normativa o disposició de caràcter general o particular i específica de l'ús o activitat que es pretengui realitzar, s'haurà de donar estricte compliment d'allò disposat en aquestes Normes Subsidiàries, encara que suposin limitacions o restriccions envers aquells. CAPÍTOL II. ÚS INDUSTRIAL. Art. 131 - Àmbit de l'ús industrial. De conformitat amb allò que disposa l'art. 129, als efectes d'aquest capítol l'expressió "Ús industrial" sinó que inclou també els usos, activitats, establiments i instal.lacions en general, que puguin incidir en el medi ambient o alterar la qualitat de vida individual o col.lectiva. En aquest sentit, l'ús industrial comprén, sense limitar-se en ells, els establiments, activitats, instal.lacions i maquinària, encara que siguin auxiliars o subsidiaris de qualsevol altre ús, que comportin la utilització de medis tècnics o de tecnologia industrial. Inclou també els establiments, activitats i instal.lacions que en el seu exercici o funcionament puguin produir efectes regulats, explícita o implícitament, en aquestes Normes, quant a perillositat d'incendi o explosió, radiacions ionitzants, toxicitat, sorolls, vibracions, emissions a l'atmosfera, abocament d'aigües residuals, producció de residus sòlids, increment de tràfic i altres efectes, amb les úniques excepcions que en cada cas es determinin. Sens que la relació sigui exhaustiva, sinó únicament orientativa, i als efectes de l'aplicació del que s'indica al paràgraf anterior, queden incloses les següents: a. Els establiments industrials, sigui quin sigui el seu règim temporal de funcionament, de muntatge,

manipulació, transformació procés (físic, químic, biològic, etc.) i sigui quin sigui el seu volum i envergadura, tant si elaboren productes acabats, intermedis o auxiliars per a d'altres indústries, activitats o establiments, com si elaboren bens de consum. S'inclouen els tallers artesanals, individuals o familiars, i els obradors de productes alimentaris, encara que no siguin complementaris d'un comerç del ram, annex o no al mateix del propi titular.

b. Les activitats de reparació o restauració de tot tipus de bens i serveis domèstics, industrials,

comercials, sanitaris, etc.


c. Els tallers de reparació i manteniment de vehicles automòbils, de passatgers o de mercaderies, de

servei privat o col.lectiu i, també, de maquinària autopropulsada de qualsevol tipus: agrícola, d'obres públiques, etc.

d. Els tallers i magatzems d'industrials instal.ladors de qualsevol ram, encara que els treballs

d'instal.lació i muntatge es realitzin únicament en el domicili del client. e. Els establiments que presten activitats qualificades com de "serveis" a la comunitat de vivendes i

residents; a oficines, comerços, etc., tals com: rentat d'automòbils lleugers, bugaderies d'auto-servei, reproducció de plànols o documents, impressió ràpida, rentat en sec per a servei exclusiu d'un únic local de recepció de prendes annexes, obradors de fleca, xarcuteria, etc., annexos a botiga al detall, etc. Com criteri general, únicament es consideraran "serveis" aquelles activitats que, enquadrant-se en el concepte establert, no sigui convenient la seva ubicació allunyada del nucli d'usuaris potencials.

f. Els garatges i aparcament públics o privats habituals a horaris de qualsevol tipus de vehicles

automòbils, tinguin o no afany de lucre. g. Les estacions de servei i benzineres. h. Els magatzems destinats a la conservació, guarda o custodia de qualsevol tipus de productes o

mercaderies, tancats al públic o amb venda al major (indistintament si, a més a més, es realitza també en ells comerç al detall), o distribució d'altres majoristes, detallistes, instal.ladors, etc.

i. Les instal.lacions pròpies de les edificacions o locals, encara que constitueixin serveis auxiliars o

complementaris de les mateixes i independentment de l'ús específic que d'elles es faci; aquest concepte inclou, sense limitar-se en ells: estacions transformadores, instal.lacions d'incineració de residus, de condicionament d'aire o calefacció, dipòsits de combustible per a ús no industrial, instal.lacions de depuració d'aigües sanitàries o negres, conductes evacuació de fums o gasos i instal.lacions de depuració dels mateixos, grups electrògens, grups compressors, grups de pressió, aparells elevadors (ascensors, muntacàrregues, tapissos rodants, escales mecàniques, cintes transportadores) i de trasllat o manutenció, tallers propis del manteniment de l'edifici, etc.

j. Les instal.lacions detallades en el punt anterior, pròpies d'activitats i establiments industrials,

comercials, recreatius, sanitaris, residencial col.lectius, etc., amb exclusió dels destinats a vivendes i també, els dipòsits de líquids o gasos a pressió o magatzematge criogènic, la utilització de gasos a pressió (amb qualsevol fí, inclusiu sanitari), instal.lacions de raig X, utilització d'isotops radiactius (amb qualsevol fí, inclusiu sanitari), medicina nuclear, cuines col.lectives i d'establiments d'hostatgeria de qualsevol tipus, campanes i conductes d'evacuació de fums, cafeteres, molinets, etc.; cabines de projecció cinematogràfica, etc., cambres mostradors, vitrines, tanques, armaris aparadors, frigorífics.

k. Les estacions receptores i transformadores d'energia elèctrica, de les xarxes públiques de distribució

i transport en alta tensió i les cambres de regulació de pressió de les xarxes públiques de transport i distribució de gasos i, també, les de propietat privada d'usuaris individuals que discorrin o s'ubiquin, tant a terrenys de domini públic, com als de propietat privada.


l. Les instal.lacions tècniques de laboratoris d'anàlisi, control de qualitat, investigació, etc., siguin quines siguin llurs envergadures i tècniques emprades.

m. Els magatzems de comerç al detall, annexos o no al local de venda, quan les mercaderies o

productes emmagatzemats, o els mitjans emprats per això, ofereixin perillositat o puguin ésser causa de nocivitat, molèstia, insalubritat o d'efecte perniciós de qualsevol tipus.

n. Les agències de transport. o. Els locals de concurrència pública, en el seu sentit més ampli: espectacles, boites, pubs, cabarets,

sales de festa, cafés whiskeries, bars, bars musicals, restaurants, granges "frankfurt", sales d'audició, o d'assaig, d'entitats corals o musicals, salons recreatius, de joc de bingo, sales de reunió, sales i pistes esportives, mercats, supermercats, galeries comercials i centre d'alimentació, etc., per la possibilitat de soroll eventuals i vibracions que des d'ells poden trascendir a l'exterior.

p. Els locals on es desenvolupin activitats susceptibles de produir soroll o vibracions, tals com

acadèmies de cant o ball, conservatoris, etc. Art. 132 - Simultaneïtat d'usos. D'acord amb els criteris establerts en l'article anterior, l'ús industrial pot ésser simultani amb qualsevol altre, sempre que existeixi compatibilitat. En aquest cas, el local, establiment o activitat, tindran que acomplir les condicions que s'assenyalen per a l'ús industrial, a més de les exigibles als altres usos que amb ell es facin simultanis. Alló que es disposa en el paràgraf anterior, s'aplicarà a l'ús industrial, que, per la seva pròpia natura, no només sigui compatible amb els altres que es facin simultanis amb ell, sinó que els complementi o sigui auxiliar d'ells. Art. 133 - Activitat industrial. El concepte "activitat industrial", diferent, del d'ús industrial, s'entén en el text d'aquesta Norma en el seu significat tecnològic, no guarda relació amb el que té en la "Clasificación Nacional de Actividades Económicas", o en qualsevol altre text legal on se'l enquadri sota dita concepció, o on, explícitament o implícita, es refereixi en ella pel fet que atengui principalment a l'índole dels productes obtinguts o dels serveis prestats. Activitat industrial és, per tant, el conjunt mínim de mitjans tecnológicament homogenis o interdependents, la funció dels quals en el procés productiu exigeixi llur integració, per quan de prescindir-se d'algun d'ells fora técnicament inviable el funcionament de la resta. En un establiment industrial, independentment de les activitats econòmiques que en ell es desenvolupin, s'exerciran, en general, diverses activitats industrials, tantes com seccions puguin delimitar-se sense que per això perdin viabilitat tecnològica de funcionament independent de la resta. Per a l'aplicació correcta de les regles d'aquest Títol, l'activitat global desenvolupada en un establiment s'haurà d'analitzar en general, com una juxtaposició (simultània o seqüencial) d'activitats industrials elementals, sense que aixó sigui obstacle de que, per llur qualificació, puguin agrupar-se totalment o parcial, segons ubicació física, a condició que totes les que s'agrupin i qualifiquin conjuntament, s'ubiquin en la mateixa situació.


Art. 134 - Admisibilitat d'un establiment industrial. L'admissibilitat d'un establiment industrial, en un indret i situació determinats, es regirà per la de cadascuna de les diverses activitats industrials que comporti, per separat o agrupades d'acord amb el criteri de flexibilitat establert en el darrer paràgraf de l'article anterior. Art. 135 - Principi fonamental de màxim de tolerància, compatible amb la mínima incidència en l'entorn. 1. El principi fonamental que regeix l'esperit d'aquesta normativa, i al qual s'ha de subordinar l'aplicació del seu articulat, és el d'establir la màxima tolerància per a l'establiment, ampliació, modificació i desenvolupament normal de la població, garantint una activitat equilibrada. 2. Alhora, aquest esperit de tolerància normada ha de supeditar-se a l'existència de garanties serioses, establertes mitjançant l'adopció de mesures correctores dels efectes perniciosos o molestos (sorolls, vibracions, olors, contaminació, etc.), que mai no podran ésser, però, superiors als màxims admesos a fí de garantir la innocuitat de l'establiment, instal.lació o activitat. 3. Únicament quan, malgrat l'adopció de mesures correctores, no sigui possible reduir els nivells dels efectes regulats per sota dels permesos, caldrà considerar com inadequat a l'establiment, activitat o instal.lació i, per tant, aquest no podrà ésser autoritzat. 4. Els criteris objectius relatius a l'envergadura de les activitats, continguts en l'art. 145, hauran d'ésser interpretats, en llur aplicació, conjuntament amb els criteris que limiten els nivells dels efectes de la mateixa, i de forma que la resolució definitiva se sotmeti fidelment al principi fonamental de màxima tolerància, compatible amb la mínima incidència en l'entorn. 5. En aquest sentit, quan per raó de l'específica activitat a qualificar sigui possible, per aplicació de les corresponents mesures correctores, de garantir la innocuitat dels seus efectes, serà possible ultrapassar les limitacions d'envergadura. En tal casos, serà necessari que l'informe tècnic degudament raonat i motivat, justifiqui expressament aquests extrems. Art. 136 - Perillositat. La possible perillositat d'un determinat ús industrial, és un factor que aquesta Norma considera independentment dels que intervenen en la formulació de la seva categoria. Aquest factor s'aplicarà d'una manera específicament diferenciada, a partir dels criteris objectius de risc intrinsec que es determinen en l'article corresponent. Art. 137 - Classificació dels usos industrial en categories: motius a tenir en compte. 1. La qualificació dels usos industrials en categories, es realitzarà considerant conjuntament els graus d'intensitat dels diversos efectes que, objectivament, pugui produir en l'entorn a tercers, amb independència de la seva perillositat per incendi o explosió.


2. Sense que l'enumeració sigui exhaustiva, sinó únicament orientativa i no limitativa, els factors de qualificació d'un ús industrial seran: a. La necessitat o conveniència per a la comunitat, de la seva proximitat o accessibilitat des dels nuclis

habitats. b. La possible incidència, present i futura, sobre la imatge urbana, que és funció de l'envergadura,

branca de producció, procés i tipus de tecnologia, moviment de mercaderies i afluència de mitjans de transport, instal.lacions visibles des de l'exterior, possible alteració de l'aspecte estètic, etc.

c. Envergadura, en funció del consum de matèries primeres i energia, producció, "stocks", plantilla

laboral, etc. d. Possibles molèsties per: sorolls, vibracions, olors, fums, gasos, vapors, pols, boires, aerosols,

evacuació d'aigües residuals i residus sòlids, contaminació tèrmica, tràfic de personal, mercaderies i mitjans de transport, horari de treball, etc.

e. Possible nocivitat i insalubritat, per: emisions contaminades a l'atmòsfera, evacuació d'aigües residuals, producció i abocament de residus verinosos sòlids, manipulació i magatzematge de productes tòxics, irritants, radiadors ionitzants, etc. Art. 138 - Categories dels usos industrials. 1. Com a conseqüència de l'anàlisi dels motius i factors abans indicats, els establiments, activitats i instal.lacions sotmesos al règim de l'ús industrial, es classificaran en alguna de les següents categories: a. Categoria primera: activitats i instal.lacions que puguin coexistir amb l'ús d'habitatge, és a dir que

puguin desenvolupar-se o ubicar-se en dependències integrades en l'interior de vivendes. Comprén les activitats de caràcter estrictament artesanal i familiar. A títol orientatiu, s'inclouen en aquesta categoria els tallers artesanals individuals o familiars de joieria, assecador de foc, de protesi dental, d'ortopèdia, de modisteria d'alta costura, etc.

b. Categoria segona: que són compatibles amb la vivenda i altres usos no industrials, en un mateix

edifici, però que han d'ubicar-se en local independent d'aquests. A títol de referència, aquesta categoria comprén aquelles activitats de categoria superior a la primera que, hipotèticament ubicades en planta baixa o inferior d'un edifici destinat a habitatges, no prudueixin pel seu propi exercici molèsties de cap tipus, de tal forma que les úniques i eventuals molèsties a tercers es veiessin reduïdes a les de caràcter esporàdic, excepcionalment o atípic (és a dir, no derivades del normal exercici d'activitat o funcionament de la instal.lació). A més, no hauran de ser origen de nocivitat o insalubritat, i no hauran d'alterar desfavorablement la imatge urbana: tals serien, a títol d'exemple, els petits tallers de fusteria o serralleria, sense producció en sèrie.

c. Categoria tercera: activitats i instal.lacions que, en la situació descrita en el paràgraf anterior,

podrien originar en el seu normal exercici i funcionament molèsties a persones de sensibilitat normal, situades en aquells habitatges i que, malgrat tot, ubicades a edificis o locals que puguin qualificar-se com industrials (sense contacte físic amb els altres, no originarien molèsties inadmisibles. No podran, en cap cas, ésser causa de insalubritat o nocivitat o d'alteració desfavorable de la imatge


urbana. Tals serien a títol d'exemple, els laboratoris farmaceútics o de cosmètica, les grans indústries de confecció en sèrie, etc.

d. Categoria quarta: activitats i instal.lacions que, per les molèsties que puguin originar, perquè alteren

desfavorablement la imatge urbana o són insalubres o nocives, no poden ubicar-se en proximitat d'altres usos no industrials i si han de fer-ho en sectors especialment delimitats. A títol d'exemple: tallers de caldereria grossa, construccions d'estructures metàl.liques, agències de transports i, en general, la mitjana i gran indústria.

e. Categoria cinquena: activitats i instal.lacions que, per llur elevat grau de nocivitat o insalubritat, han

d'ubicar-se no solament lluny d'altres usos no industrials, sinó també dels usos industrials, de forma que són precisos llur allunyament i aïllament, en el grau que sigui convenient perquè els nivells dels efectes regulats percebuts en els edificis i locals afectes a tercers, siguin infeirors als permesos.

f. Categoria de "serveis": seran considerades les activitats que han de prestar-se a la comunitat de

vivendes i residents, de forma el més immediata possible als seus domicilis. g. Categoria d'"instal.lacions auxiliars o complementàries": es consideraran les que ho siguin de

qualsevol ús o activitat principal. 2. Els usos inclosos en les categories de "serveis" o d"d'instal.lacions auxiliars o complementàries", no s'identificaran amb cap nombre ordinal, llevat que per llurs efectes en el medi, puguin assimilar-se a alguna de les definides en els d'aquest article, en el qual cas es regiran per les condicions que s'exigeixin per aquella a la que s'assimilin, extremant l'aplicació de l'esperit de màxima tolerància compatible amb la mínima incidència en l'entorn. Tampoc no s'identifiquen amb cap de les cinc categories designades amb ordinal, els garatges i aparcaments de vehicles lleugers, els quals es regiran per llur norma específica. Els tallers de reparació de vehicles lleugers, vist el seu caràcter parcial de "servei", es consideraran de segona categoria si únicament comprenen les branques mecàniques, elèctriques i/o carburació; si desenvolupen les branques de planxa i pintura es consideraran de tercera categoria, llevat que es trobessin dotats de cabina de pintura, amb instal.lació d'evacuació i depuració adequada i de zona degudament insonoritzada, per als treballs de planta. Els tallers de reparació de vehicles de transport o maquinària autopropulsada, d'obres públiques, agricultura, etc, seran en qualsevol cas, com a mínim de tercera categoria. Els magatzems definits en els apartats d), h) i m) de l'art. 130 es consideraran de segona categoria, llevat si per llurs efectes hagin d'incloure's en d'altres superiors. Art. 139 - Reducció de la categoria. 1. La categoria que correspongui objectivament a una activitat determinada, podrà ésser reduïda a la immediata inferior quan, per les especials mesures correctores adoptades en particular, es garanteixi que els seus efectes en l'entorn i sobre locals de titularitat diferent, no siguin superiors als permesos per a aquesta. 2. En cap cas no podrà considerar-se com de primera categoria una activitat de categoria objectiva superior. 3. Per a que es pugui considerar de segona categoria una activitat que objectivament sigui de tercera categoria s'hauran de complir com a mínim les següents condicions:


a. No podrà desenvolupar-se en locals situats sota vivendes. b. Que no s'emmagatzemin de depuració, tant d'aigües residuals com de fums, gasos, vapors, boires,

aerosols o pols, garanteixin plenament el manteniment dels abocadors i emisions dins els límits permesos.

c. Que els dispositius de depuració, tant d'aigües residuals com de fums, gasos, vapors, boires,

aerosols o pols, garanteixin plenament el manteniment dels abocadors i emisions dins els límits permesos.

d.- Que els dispositius adoptats per a l'absorció de vibracions i atenuació de sorolls, tinguin el grau

d'eficàcia necessari per a mantenir la seva trnasmisió a l'exterior de l'establiment, per sota dels límits permesos.

e. Que no es realitzi treball nocturn llevat que per tractar-se d'una activitat que comporti

necessàriament un procés continu o sigui estrictament necessari treballar de nit, es consideri convenient, com a excepció justificada, de concedir una autorització expressa en aquest sentit.

f. Que disposi, en l'interior del local tancat, d'una zona adequada, destinada exclusivament a càrrega i

descàrrega de mercaderies, per a un camió com a mínim, fins a 500 m2 de superfície de l'establiment, i per a dos si aquesta és superior; s'exceptuen d'aquest requisit els establiments de superfície inferior a 200 m2. La superfície destinada a cada camió, inclós l'espai de maniobra i manipulació de mercaderies, no serà inferior a 3 m d'amplària i de 10 m de fons.

g. Que l'activitat, pel que es refereix a la perillositat d'incendi o explosió, sigui autoritzable en

l'emplaçament. Art. 140 - Edifici industrial. Per a que un edifici pugui ser qualificat com industrial haurà d'acomplir les següents condicions: a. No podran desenvolupar-se en ell altres usos diferents de l'industrial o d'oficines, a excepció d'alló

assenyalat al paràgraf a.; l'ús comercial de venda al detall, es permetrà en locals de planta baixa, amb façana i accés directe i exclusiu des de la via pública.

b. Haurà de disposar d'accessos independents per a mercaderies i personal. c. Haurà d'acomplir estrictament alló preceptuat sobre normes constructives i de protecció, per a

aquests tipus d'edificis, en la Norma Bàxia d'Edificació NBE-CPI 81 "Condiciones de Protección contra Incendios en los Edificios".

d. Haurà de disposar, en el seu interior, d'una zona immediata a la via pública, destinada a

estacionament de camions i mill de càrrega i descàrrega, la capacitat de la qual sigui la d'un camió fins a 750 m2, d'ús industrial, de dos fins a 1.500 m2, de tres fins a 3.000; m2, de quatre fins a 6.000 m2 i de cinc per a superfícies superiors; per a determinar la superfície industrial podran reduir-se, únicament, els banys, vestuaris i zones comunes. L'espai ocupat per un camió, inclosos l'espai de maniobra i la part de moll, serà l'indicat en l'article anterior.


e. Quan l'edifici es destini a la concentració d'indústries, la zona a que es refereix la condició anterior haurà d'ésser d'ús comú a totes elles, que hi tindran accés directe; a més a més, l'espai destinat a moll de càrrega i descàrrega haurà d'estar elevat entre 0,90 i 1,20 m per ta lde facilitar la manipulació correcta i la manutenció de les mercaderies.

f. La zona destinada a establiment de camions i moll de càrrega i descàrrega, serà independent d'alló

que calgui destinar a aparcaments de vehicles lleugers, automòbils i motocicletes. ünicament en el cas que l'edifici es destini a un únic establiment, de característiques perfectament definides i conegudes, la zona de càrrega i descàrrega pdorà restar a nivell, sempre i quan això quedi tècnicament justificat. També en aquest cas, excepcionalment, podrà autoritzar-se la utilització d'una mateixa zona d'aparcaments de vehcles lleugers i d'estacionament de camions de càrrega i descàrrega, quan ambdues funcions no puguin solapar-se en el temps, la qual cosa caldrà justificar satisfactòriament.

g. L'accés s'haurà de realitzar des d'una via pública de 10 m d'amplària com a mínim, de forma que no

pugui interferir-se el trànsit. Aquesta condició podrà omitir-se si, a judici dels Serveis tècnics municipals, concorren circumstàncies excepcionals que justifiquin el fet que, malgrat això, no s'alterarà la circulació.

h. A zones on s'admeti usos diferents de l'industrial i, també, a les indústries quan, per qualsevol

circumstància, algun dels edificis veïns estigui destinat a ús diferent de l'industrial, serà precis que les parets mitgeres, des de llur arrencada sobre fonaments, quedin separades dels edificis contigus existents, o possibles en el futur, de manera que entre ells no hi hagi contacte físic de cap mena. Aquesta condició fa esment a tots els elements constructius de dites parets: murs, obra d'envans, pilars, jaceres i caps o límits de forjats, baixants, col.lectors, canonades, aparells elevadors, etc. i per al seu acompliment, és suficient que existeixi una junta constructiva de 2 cm com a mínim, en la qual sols podrà interporsar-se algun material de segellat a base de massilla elàstica, a façanes i coberta.

Art. 141 - Situacions dels locals industrials. 1. Als efectes d'aquest Títol, tindrà el tractament de planta pis qualsevol planta d'un edifici que correspongui a una cota de paviment superior a la de qualsevol de les vies públiques o privades, espais comuns descoberts o zones lliures d'edificació entre blocs, a les quals tingui façana l'edifici, menys quan tota ella sigui sobre terreny ferm. Tindrà tractament de planta baixa la immediata inferior a qualsevol planta pis i, de soterrani, totes les inferiors a la planta baixa. 2. S'entendrà com "zona industrial en sector veí a d'altres zona no industrials" l'espai d'una zona industrial comprés entre la línia de delimitació d'ella i una, paral.lela a 50 m, traçada per dintre de la zona industrial. Art. 142 - Situacions dels locals industrials, segons llur ubicació relativa. Per a delimitar la ubicació relativa dels locals industrials respecte de llur entorn, es regulen les següents situacions: - Situació primera:


a. En planta pis d'edifici de vivendes, de residència col.lectiva o sanitària, o en plantes inferiors a aquelles però compartint-hi accés comú.

b. En planta pis d'edifici no industrial, no destinat, però a ús habitatge, residència col.lectiva o ús sanitari.

- Situació segona: a. En planta baixa d'edifici de vivendes, de residència col.lectiva o d'ús sanitari, amb accés exclusiu i

independent, directe i immediat des de la via pública. b. En planta baixa d'edifici no industrial, no destinat a ús d'habitatge, residència col.lectiva o ús sanitari,

amb accés independent d'altres establiments destinats a ús no industrial; dit accés no podrà realitar-se, per quan sigui comú a diversos establiments industrials, a través de locals d'altri.

c. Locals completament situats fora de la profunditat edificable, en planta baixa, un accés independent del corresponent a ús d'habitatge, residència col.lectiva o ús sanitari, però que podrà realitzar-se a través d'altres dependècies del propi establiment, o a través d'espais comuns a diversos establiments industrials.

En qualsevol cas, les entre-plantes que constitueixin un únic establiment amb la planta baixa i que acompleixin que llur estructura de sustentació, forjats i altres elements constructius estiguin aïllats dels restants de l'edifici i de mitgeres, i separats d'aquestes un mínim de 2 cm, es consideraran a tots els efectes en la mateixa situació que la planta baixa. Quan un local, en planta baixa, estigui en part sota edifici destinat a indústries i, en part, fora de la profunditat edificable, constituint el conjunt un únic àmbit, es considera segon procedeixi en situació 2a o 2b; no obstant aixó, si ambdues parts resten aïllades entre elles, sense altra comunicació que les portes estrictament necessàries, es considerarà la part posterior en situació 2c. - Situació tercera: En edificis qualificats com industrials, sense façana a la via pública però amb accés des d'aquesta. - Situació quarta: a. En edifici industrial, destinat a concentració d'indústries, amb façana a la via pública. b. En edifici industrial, ocupat per un únic establiment, amb façana a la via pública. - Situació cinquena: En edificis aïllats, situats a zones industrials. - Situació sisena: En edificis aïllats, situats fora del nucli urbà. Art. 143 - Admisibilitat de les activitats industrials, segons situacions relatives en funció de llur categoria, per a cada zona. 1. Les activitats industrials permisibles en les diverses zones, d'acord amb alló determinat per a cadascuna segons el seu régim urbanístic, no podran ubicar-se en altres situacions que en aquelles determinades en el següent quadre per a cada cas, llevat de que, pel tipus d'ordenació de la zona, alguna d'elles no sigui possible. Tipus Zona Categoria Situacions admissibles A 2,3,4,10 garatges privats 1ª En local annex a vivenda, i per ______________________________________________________________________________


B 1a, 1b garatges privats públics 2a,2b,2c,3,4a, o 4bv i 4b _____________________________________________ 1ª 1a,1b,2a,2b,2c,3,4a, i 4b ____________________________________________

2a 2a,2b,2c,3,4a i 4b ______________________________________________________________________________ C (a sectors veïns a altres zones industrials) SAU I garatges privats públics 2a,2b,2c,3,4a,4b i 5 _____________________________________________

1a 1a,1b,2a,2b,2c,3,4a,4b i 5 ____________________________________________ 2a 2a,2b,2c,3,4a,4b i _____________________________________________

3ª 2c,3,4a,4b i 5 _______________________________________________________________________________ D (a sectors a altres zones no industrials) SAU I garatges privats i públics 2a,2b,2c,3,4a,4b i 5

1a 1a,1b,2a,2b,2c,3,4a,4b i 5 ______________________________________________

2a 2a,2b,2c,3,4a,4b i 5 ______________________________________________

3a 2c,3,4a,4b i 5 _________________________________________________________________________________ 2. Quan algunes de les situacions incloses en el quadre no es pernetin en aquestes normes, s'entendrà que refereixen a situacions de fet, legitimades per planejament anteriors i que disposin de llicència. 3. Les instal.lacions auxiliars i complementàries seran autoritzables sempre que l'ús al qual es subordinen ho sigui.


4. Les "activitats de serveis" seran autoritzables en qualsevol de les definides en el quadre anterior, en situacions de la 2a en endavant i en situació 1b, si els Serveis tècnics municipals ho estimen convenient, per no ésser possible que s'originin incidències a tercers o en el medi, superiors a les permisibles. Les estacions de servei seran autoritzables en qualsevol zona, exceptuant la zona 1, sobre terreny ferm sense locals o dependències pròpies o d'altri, sobre els dipòsits i sortidors de carburants, acomplint a més a més alló que es determina, quant a distàncies de dipòsits i sortidors a predis veïns i edificis pròpies, en la vigent legislació nacional. 5. Quan un garatge públic o privat ocupi la situació 2a, 2b o 2c, podrà també instal.lar-se ocupant les plantes altell o les que corresponguin immediatament sobre la planta baixa emprada com garatge, si formen un únic local amb ella. Art. 144 - Limitacions objectives de potència. 1. Per tal de regular indirectament els diversos efectes que es consideren factors de qualificació d'una activitat i que que estan obviament relacionats amb la seva envergadura, s'assenyalen en el quadre i regles següents els valors màxims de potència mecànica total i de densitat de potència, en Kw i Kw/m2 de superfície industrial per cada zona, agrupades segons el tipus d'article i situació. TIPUS DE ZONA Situació A B C D ___________________________________________________________________

1 1,50 0,020 1,50 0,020 1,50 0,020 1,50 0,020

1b - - 3,00 0,030 3,00 0,030 3,00 0,030

2 - - 15,00 0,045 15,00 0,045 15,00 0,045

2b - - 21,00 0,050 21,00 0,050 21,00 0,050

2c - - 24,00 0,060 24,00 0,060 24,00 0,060

3 - - 65,00 0,065 ilim(l) ilim(l) ilim(l) ilim(l)

4a i 4b - - 375,00 0,075 ilim(l) ilim(l) ilim(l) ilim(l)

5a i 6a - - - - ilim(l) ilim(l) ilim(l) ilim(l)

Kw Kw/m2 Kw Kw/m2 Kw Kw/m2 Kw Kw/m2

(1) quan algun dels edificis continguts no es destini exclusivament a ús d'indústries, les limitacions seran les assenyalades per la pròpia situació, en la zona tipus b. 2. El quadre anterior es refereix únicament a la potència mecànica, aplicada directament a la producció, amb exclusió de la destinada a condicionament, manteniment d'instal.lacions, manutenció,


elevació i transport, tràfic, expedició de mercaderies i totes aquelles altres que es puguin considerar instal.lacions auxiliars i complementàries. 3. S'estendrà com a superfície industrial la total útil de l'establiment o sector de l'establiment al qual s'aplica la limitació, prèvia deducció de l'ocupada pels serveis de personal (lavabos, vestuaris, menjadors, sales de descans, etc.), els serveis administratius generals, les dependències comercials i totes aquelles altres que no siguin necessàries per a desenvolupar l'activitat en qüestió: gerència, direcció, etc. 4. Quan un establiment industrial ocupi diverses situacions, cadascuna d'elles se sometrà, separadament, als límits del quadre anterior. Art. 145 - Admisibilitat d'establiment amb activitats i instal.lacions industrials, per criteri de perillositat. 1. L'admisibilitat d'un determinat establiment amb activitats i instal.lacions industrials en una determinada ubicació relativa, es determinarà, no sols per aplicació dels criteris referents a les categories de les activitats desenvolupades, sinó, a més i simultàniament, pels criteris de compatibilitat derivats de la seva perillositat potencial. 2. A efecte del que s'ha assenyalat en el paràgraf anterior, serà d'aplicació alló determinat al respecte per la Norma Bàsica de l'Edificació NBE-CPI 81 (Condiciones de Protección contra incendios en los Edificios), Reial Decret 1059/1981, de 10 d'abril, Butlletins Oficial de l'Estat núm. 224 i 225 de 18 i 25 de juny, Butlleti Oficial de l'Estat núm. 173 de 21 de juliol i, en particupar, alló establert en 5.1.3. i 6.3. de dita disposició, en relació amb el seu Apèndix IV (Classificació de les Instal.lacions Industrials i de Magatzematge, en funció de llur nivell de risc intrínsec). 3. Quan alguna activitat no està explícitament inclosa en la relació que obra en dit apèndix, o quan algun producte no es trobi explícitament tipificat, s'obrarà per similitud, amb expressió detallada dels criteris tècnics que ho justifiquin. Art. 146 - Condicions constructives i instal.lacions de seguretat. L'admisibilitat d'un establiment, activitat o instal.lació industrial, quedarà condicionada també pel compliment de les condicions constructives i per la instal.lació dels dispositius de detecció, estinció i protecció exigits en la Normativa Bàsica referenciada. Art. 147 - Condicions constructives i d'higiene dels garatges i aparcaments. Els garatges i aparcaments a més de complir amb alló que, per a dit ús específric, determini l'esmentada Norma Bàsica de Protecció contra incendis, se sotmetran, quant a ventilació i instal.lació elèctrica, allò que determina el vigent "Reglamento de Baja Tensión", les seves "Normas Complementarias M.I.B.T." i fulls d'interpretació de la "Subdirección General de Energía". Pel que fa a les restants condicions generals, aquestes s'ajustaran a alló que s'estableix a la "Ordenanza sobre Viviendas Sociales. Garajes".


CAPÍTOL III. USOS EXTRACTIU, CÀMPING, CARAVÀNING, AGRÍCOLA, RAMADER I FORESTAL. Art. 148 1. S'inclouen dins d'aquesta activitat tant l'extracció de terres per a l'aprofitament industrial i de granulats, com la de minerals i l'explotació de pedreres. 2. Aquesta activitat haurà de tenir sempre caràcter temporal. 3. L'activitat extractora solament s'admet al sòl no urbanitzable, quedant expressament prohibida al sòl urbà i urbanitzable. 4. Les activitats extractives no es podran iniciar sense tenir en compte les autoritzacions i concessions administratives que, per llur natura, es corresponguin amb la pertinent llicència municipal per a l'exercici de dita activitat. Per la seva incidència sobre el territori, en el procediment de la llicència urbanística municipal s'haurà de seguir el tràmit de l'article 44.2 del Reglament de Gestió Urbanística. La llicència municipal se sol.licitarà per l'interessat presentant els següents documents: a. Projecte tècnic on es descriurà l'activitat a desenvolupar, mitjans que emprarà, desmunts o

anivellaments previstos, duració estimada de l'explotació, volum de l'extracció i les seves característiques.

b. Projecte de reposició del sòl, un cop acabada l'extracció, en el qual s'haurà de fer constar la

descripció del sòl abans d'iniciar-se l'extracció i l'àrea afectada; precaucions a adoptar per a les àrees pròximes i per tal de ono afectar la conformació del paisatge, estat en que quedarà el terreny una vegada efectuats els moviments de terres i les operacions que l'interessat proposi de realitzar per a integrar els sòls afectats al seu entorn i paisatge, així com pressupost d'aquestes.

c. Certificat de domini del sòl al qual va referida l'activitat i, en el cas que el sol.licitant no fos propietari,

còpia autèntica del títol jurídic que l'habiliti per a dur-la a terme. d. Garanties que ofereixi per a respondre de la reposició del sòl, una vegada realitzada l'extracció, les

quals anirien referides al total dels cost pressupostat. 5. Una vegada dispositades aquestes garanties, es revisaran amb caràcter forçós cada cinc anys, ajustant-les al valor actualitzat de les dades pressuposades, poden l'Ajuntament, no obstant aixó, avançar el terme o minvar el periode quan les circumstàncies justificades ho aconsellin. 6. L'Ajuntament autoritzarà aquestes activitats, prèvia tramitació de l'expedient, d'acord amb el Reglament de 30 de novembre de 1961, i tenint en compte en tot moment els criteris següents: a. respecte al paisatge. b. conservació de l'arbrat. c. preservació de la puresa del medi ambient. d. no desviació, minva o polució de corrents d'aigües superficials o subterràneas.


Si l'activitat extractiva sol.licitada constituia un atentat a qualsevol dels referits criteris, l'Ajuntament denegarà la llicència. En tot cas, si l'autorització comportés la destrucció de l'arbrat, el titular s'haurà de comprometre a efectuar la repoblació del sòl afectat amb arbres de la mateixa espécie i a prendre cura de la plantació fins al moment en que hagi arrelat i pugui créixer normalment. Art. 149- Regulació de les activitats de "càmping-caravàning". Queden expressament prohibides les activitats d'acampada i d'aparcament de caravanes en tot el terme municipal. Art. 150 - Regulació de l'ús agrícola i ramader. 1. En sòl no urbanitzable agrícola, són admeses, sense limitació, les activitats agrícoles destinades als conreus d'hora i de flor, així com altres aprofitament varis tals com vinya, garrofers, etc. 2. Les acitvitats ramaderes són admeses de cara al consum doméstic en totes les varietats i en qualsevol modalitat artesanal, com a instal.lacions dependents de l'explotació agrícola expressada en el punt anterior. Art. 151 - Acompliment a la reglamentació tècnica. Les activitats i instal.lacions industrials i assimilades a l'article 135 d'aquestes Normes, hauran de donar estricte acompliment a la reglamentació tècnica inclosa a l'Annex núm. 2 sota la rúbrica de "Regulació dels efectes d'úsos i activitats industrials". TÍTOL V. INFORMACIÓ URBANÍSTICA. Art. 152 - Consulta del Planejament. Aquestes Normes Subsidiàries, així com la totalitat del planejament derivat, plans especials, projectes d'urbanització, comprensació i reparcel.lació, projectes tècnics de les obres públiques i qualsevol altra documentació relacionada amb els mateixos, podran ésser consultats per qualsevol persona. Art. 153 - Informes urbanístics. 1. A sol.licitud de qualsevol persona, a formular per escrit, l'Ajuntament emetrà informe sobre les circumstàncies i situació urbanística de qualsevol finca o sector del terme municipal. 2. La sol.licitud haurà d'adjuntar plànol o croquis per duplicat, suficient per a determinar l'emplaçament de la finca o sector objecte de la petició.


Art. 154 - Cèdules urbanístiques. La "Cèdula urbanística" és el document oficial acreditatiu del règim urbanístic d'una finca. L'Ajuntament a sol.licitud dels interessats expedirà la Cèdula urbanística en el termini d'un mes a comptar a partir de la data de sol.licitud, la qual haurà de formular-se per escrit i adjuntant plànol suficient per a determinar el seu emplaçament, a escala 1/500, que concreti la configuració del sòl, situació respecte de vials i altres espais delimitats de domini públic i propietats confrontants. Art. 155 El lliurament d'informe i cèdules urbanístiques estarà subjecte a les taxes que l'Ajuntament determini a les corresponents ordenances fiscals. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES. Disposició transitòria primera. Totes les llicències concedides abans de l'aprovació definitiva d'aquestes Normes Subsidiàries tindran la vigència establerta en el corresponent acord d'aprovació. En cas d'ésser sol.licitada una pròrroga de les mateixes, haurà d'acreditar-se haver finalitzat la construcció de tota l'estructura de l'edifici i, en cap cas, la pròrroga que s'autoritza no podrà estendre's per a un termini superior a la meitat de l'original. Disposició transitòria segona. Les edificacions que no disposin de la corresponent llicència municipal o que s'hagin executat sense subjectar-se a la concedida i que puguin ésser objecte de revisió, snació o enderrocament pel fet d'infringir la legalitat urbanística, no seran considerades, en cap cas, com a "existents" en els termes que planteja l'article 52 i, per tant, no gaudiran del dret a ser reconegudes i mantingudes en tant que no siguin legalitzades, de ser aixó possible. Disposició transitòria tercera. 1. Les edificacions disconformes amb la nova ordenació derivada d'aquestes Normes Subsidiàries, queden subjecte al règim previst a l'art. 93 del Text Refós. 2. Llevat dels casos previstos segons alló indicat a l'abans esmentat art. 93, apartats 1, 2 i 3, les edificacions existents queden reconegudes, amb dret a mantenir-se, fins i tot quan l'edifici sigui


excessiu o contradictori respecte a la nova ordenació, fins al moment d'enderrocament i nova ordenació, la qual haurà de subjectar-se en tot a les determinacions d'aquestes Normes Subsidiàries. 3. En cap cas no serà d'aplicació el règim assenyalat en l'apartat 2 d'aquesta Disposició transitòria per a les edificacions existents que no disposin de la corresponent llicència municipal o ordre d'execució, o que s'hagin executat sense subjectar-se a la llicència concedida, o que puguin ésser objecte d'ulterior sanció, revisió o adaptació, enderrocament, segons les Normes de Disciplina Urbanística. Disposició transitòria quarta. 1. Les activitats i usos industrials degudament legalitzats en la data d'entrada en vigència d'aquestes Normes Subsidiàries i que quedin en zona no adequada per no ésser autoritzables en la nova situació, podran ampliar-se fins als límits dels articles 114 a 122, sempre i quan no ho facin sobre terreny o locals adquirits després de l'esmentada data. 2. En aquells usos o activitats que, per la seva categoria o perillositat, no siguin admisibles, el titular queda obligat a prendre les mesures correctores necessàries per a reduir-los a una que ho sigui, en un termini màxim d'un any. En cas d'impossibilitat o d'incompliment, l'alcaldia ateses les circumstàncies, determinarà el termini per a la seva eradicació i trasllat a un altre emplaçament més convenient. El termini es graduarà d'acord amb el grau d'inadequació present o futur de l'activitat o ús, a comptar des de la data de la publicació de l'aprovació definitiva d'aquestes Normes Subsidiàries. Si els titulars de l'activitat en qüestió estimessin l'existència de circumstàncies que impossibilitessin la reducció en el termini assenyalat, hauran de posar-ho en coneixement de l'Ajuntament, per escrit i adjuntant la documentació justificativa, almenys amb sis mesos d'antel.lació. En atenció a les justificacions presentades i previ informe tècnic, l'Alcaldia podrà atorgar un termini de pròrroga per a l'adaptació o trasllat, el qual no serà mai superior a un any més, sent improrrogable sota qualsevol concepte. En cas d'incompliment de la reducció o erradicació en el termini previst, sense haver obtingut la pròrroga esmentada, o bé transcorreguda la mateixa, s'aplicaran les sancions previstes al Reglament de disciplina urbanística. 3. Quan l'activitat o ús s'ubiqui en un sistema i no sigui dles que en aquest es permeten, segons les presents normes, podrà ampliar-se si no està prevista l'expropiació, renunciant el titular a qualsevol dret o indemnització que li correspongui per raó de l'ús o instal.lació en qüestió, obligant-se a deixar lliure i buit l'edifici o solar quan l'Administració li ho exigeixi. Disposició transitòria cinquena. Els edificis que, d'acord amb la normativa vigent amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquestes Normes Subsidiàries, tinguessin la qualificació d'industrials en virtud de la llicència d'obres atorgada regularment, o bé als quals se'ls hagués autoritzat, en les seves plantes, l'execució d'activitats industrials amb exclusió de l'ús d'habitatge, tret de la del propietari, vigilant o encarregat, es consideraran consolidades en tal qualificació encara que el seu volum sigui disconforme o encara que no acompleixin estrictament les condicions que aquestes Normes Subsidiàries determinen per a que siguin qualificats com a industrials, és a dir, encara que no donin front a carrers de 10 m d'amplada com a mínim, no acompleixin amb els standards mínims de càrrega i descàrrega o aparcament, no es trobin adequadament separats de mitgeres o qualsevol altra discrepància amb alló acutalment establert. Per tant, en aquest cas, serà autoritzable l'ampliació de les activitats existents i la


implantació d'altres noves, sempre i quan la seva categoria no sigui superior a l'anteriorment autoritzada. Quan no existeixi la separació entre mitgeres, caldrà extremar les mesures correctores adoptades per tal d'evitar la transmissió de sorolls i vibracions i per a reduir la propagació d'incendis, extrems que hauran de justificar-se detalladament en les documentacions tècniques que acompanyen a les sol.licituds de llicència. En dits edificis, qualificats com a industrials per consolidació de la qualificació anterior, es podran realitzar, encara que el seu volum resulti disconforme, obres de consolidació, conservació i de millora de les condicions higiènico-sanitàries i d'adopció de les mesures correctores necessàries per a l'exercici de les activitats actualment existents o que s'autoritzin en el futur; per contra, no s'admetran obres d'ampliació. En qualsevol cas, l'enderrocament de l'edifici no autoritzarà a la seva reconstrucció com a edifici industrial sinó s'ajusta l'edificació projectada íntegrament a tots els extrems de les presents Normes Subsidiàries. Disposició transitòria sisena. Fins que no hagi estat aprovat definitivament el pla especial de protecció del patrimoni, podran tramitar-se plans especials individualitzats, d'iniciativa privada o pública, que complimentin alló que s'especifica en els articles 144 i 151. L'aprovació d'aquests plans especials serà prèvia a la concessió de llicències d'obres.

sant andreu de llavaneres normes subsidiÀries de...

Documents