proposta d’activitats educatives - sant feliu de guíxols · a l’artista que cerca l’ànima...
TRANSCRIPT
PROPOSTA D’ACTIVITATS
PAISATgeS De llum. PAISATgeS De SOmnI A lA COl·leCCIó CARmen ThySSen.
-De gAuguIn A DelVAux-
el PAlAu De l’AbAT-eSPAI CARmen ThySSen
leS TORReS Del Fum I CORn Del mOneSTIR
educatives
r
rl’Ajuntament de Sant Feliu de guíxols, es complau a oferir-vos una proposta educativa en la que podreu fer una passejada per la història de l’art, a través de la fas-cinant selecció de pintures de la col·lecció privada de la baronessa Carmen Thyssen.
I al mateix temps, una passejada per la història, més de mil anys en un mateix espai, el monestir de Sant Feliu de guíxols i la visita a les torres del Fum i del Corn.
Per a més informació:
Àrea de Cultura i Àrea de PremsaAjuntament de Sant Feliu de guíxols.
rPAISATgeS De llum. PAISATgeS De SOmnI
A lA COl·leCCIó CARmen ThySSen. De gAuguIn A DelVAux
la inauguració de l’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de guíxols es fa amb una exposició d’obres de la col·lecció personal de la baronessa sota el títol Paisatges de llum, paisatges de somni, De Gauguin a Delvaux.
l’exposició es basa en una selecció d’obres de pintures de final del segle xIx fins a la meitat del segle xx. estructurada en tres blocs: el paisatge naturalista, les localitzacions impressionistes i els espais del somni. Paisatges de llum, paisatges de somni. De Gauguin a Delvaux presenta una cinquantena de quadres. mig centenar de mirades al paisatge i a les sen-sacions. una geografia enriquida per la presència de la figura humana que és, alhora, una invitació a seguir l’itinerari de la llum a través de la vivència de l’artista.
el projecte expositiu mostra una panoràmica internacional: pintura nord-americana, europea i catalana que coincideix en el temps i en els codis del llenguatge plàstic. Del paisatge naturalista de Ramon martí Alsina a l’hiperrealisme urbà de Richard estes; de la llum de gauguin al surrealisme de Paul Delvaux; dels personatges reflexius de Ramon Ca-sas als extravertits de Richard lindner… De la pinzellada que busca la llum del paisatge, a l’artista que busca l’ànima dels personatges i els ob-jectes. Paisatges de llum, paisatges de somni brinda l’oportunitat, no massa freqüent a europa, de contemplar pintura naturalista nord-americana del segle xIx paral·lelament a l’obra de característiques similars, a França o a Itàlia. l’interès de Carmen Thyssen per la pintura catalana del xIx permet arrodonir aquesta visió de conjunt i confrontar-la amb la producció artís-tica de la mateixa època a Catalunya.
l’exPOSICIó
Observa!Els pintors estan allunyats
l’un de l’altre (Nord-Amèrica, Europa...) però pinten de forma
semblant!
Busca informació bàsica sobre els pintors Gauguin
i Delvaux. Observa algunes de les seves
obres...T’agraden?
r
A l’exposició hi trobareu obres de
Josep Amat, Anglada Camarasa, Cardona, Ramon Casas, marià Fortuny, lluís graner, Joan llimona, Ramón martí i Alsina, Arcadi mas, eli-seu meifren, Francesc miralles, Isidre nonell, Perejaume, Ramon Pichot, Antonio Saura, Antoni Tàpies, modest Cuixart, Ràfols Casamada, Joan Roig, Joaquin Sorolla, Torné esquius
Willi baumeister, Richard estes, Sanford R. grifford, Childe hassam, martin J.heade, huhg b. Jones, Jonh F. Kensett, Richard linder, ernst W. nay, Pierre bonnard, eugène boudin, Charles-François Daubigny, Paul Delvaux, Paul gauguin, Armand guillaumin, maurice lobre, gus-tave loiseau, maximiliem luce, Alfred manessier, Zoran music, Alberto Pasini, Robert Salmon, Theodore Rousseau i maurice de Vlaminck.
l’exPOSICIó
rD’aquesta llista...
Quins pintors creus que són catalans?
Els pots subratllar ?
rConeixes el nom d’altres
pintors?
Escriu-los aquí !!!
r
l’exPOSICIó
Introducció a l’exposició
Aquesta exposició, amb un recorregut cronològic des de finals del segle xIx fins a mitjans del segle xx, proposa a la mirada una passejada per les sensacions i les emocions derivades de la contemplació i recerca de la llum.
De com aquesta emana i alhora com reposa, de com la mirada de l’artista l’ha sabut copsar per fer-nos veure tot allò que només gosàvem sentir.
la mostra es divideix en tres grans blocs: el paisatge naturalista (la llum com transmissora d’emocions); els espais impressionistes (la llum com transmissora de sensacions); els indrets del somni (passant per la ciutat de la llum –París-, fins arribar al llenguatge de la pintura d’avantguarda).
un dels principals objectius d’aquesta mostra és posar de relleu la in-ternacionalitat dels codis del llenguatge artístic a occident en el període escollit. Inquietuds i resolucions coetànies que coincideixen en els dos continents: europa i Amèrica. A totes les sales s’ha procurat mostrar obra realitzada contemporàniament a europa, a nord-amèrica i a Catalunya.
D’aquesta manera, com a estudi comparatiu, s’aconsegueix establir paral·lelismes entre el que està passant a casa nostra i el que succeeix arreu del món, trencant la barrera del criteri local per assolir la internacionalitat merescuda de la pintura catalana.
D’altra banda, cal considerar la importància d’aquest joc d’analogies, ja que l’exposició (per la tipologia de la col·lecció d’origen) brinda l’oportunitat (gens fàcil a europa) de poder contemplar pintura naturalista americana del s.xIx, amb pintura de les mateixes característiques realitzada a europa (sobretot a França i Itàlia) i també a Catalunya.
Del paisatge naturalista de martí Alsina a l’entorn urbà d’estes, de la llum de gauguin als somnis de Delavaux, dels personatges pensatius de Casas a als extravertits de linder. De la pinzellada que cerca la llum del paisatge, a l’artista que cerca l’ànima dels objectes i els personatges. Del mirall delparadís al mirall de l’ànima que té cura del nou món, aquesta exposició pretén seguir obrint finestres a qui gosi mirar i contemplar.
La paraula “cronològic” vol dir ordenat en el
temps, de més antic a més recent.
Per tant, “cronològica-ment”, primer ve el segle
XIX i després el XX
l’exPOSICIó
Ramon CASAS CARBÓ(Barcelona, 1866 - 1932)Interior a l’aire lliure, 1892161 x 121 cm Oli sobre telaCol·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
Joaquín SOROLLA Y BASTIDA (València, 1863 - Cercedilla, 1923)Pati de la casa Sorolla, 191795,9 x 64,8 cm Oli sobre telaMuseo Carmen Thyssen Málaga
Richard LINDNER (Hamburg, 1901 - Nova York, 1978)Thank You, 1971194 x 137 cm Oli sobre telaCol·lecció Carmen Thyssen-Borne-misza en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza
Richard ESTES (Kewanee, 1932)Nedick’s, 1970121,9 x 167,6 cm Oli sobre telaCol·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Mu-seo Thyssen-Bornemisza.
Maurice LOBRE (Bordeus, 1862 - París, 1951)Tocador de Jacques Émile-Blanche, 188880 x 85 cm Oli sobre telaCol·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza.
l’exPOSICIó
l’exPOSICIó l’exPOSICIó
Paul GAUGUIN (París, 1848 - Atuona, 1903)Liles, 188534,9 x 27 cm Oli sobre telaCol·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza.
l’exPOSICIó
rl’exPOSICIó
Què creus que estan fent els dos personatges del quadre?Estan calmats? Estan reposant?
Estan fent la migdiada?Què n’opines?
l’exPOSICIó
Ramon CASAS CARBÓ(Barcelona, 1866 - 1932)Interior a l’aire lliure, 1892161 x 121 cm Oli sobre telaCol·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
Joaquín SOROLLA Y BASTIDA (València, 1863 - Cercedilla, 1923)Pati de la casa Sorolla, 191795,9 x 64,8 cm Oli sobre telaMuseo Carmen Thyssen Málaga
Richard LINDNER (Hamburg, 1901 - Nova York, 1978)Thank You, 1971194 x 137 cm Oli sobre telaCol·lecció Carmen Thyssen-Borne-misza en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza
Richard ESTES (Kewanee, 1932)Nedick’s, 1970121,9 x 167,6 cm Oli sobre telaCol·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Mu-seo Thyssen-Bornemisza.
Maurice LOBRE (Bordeus, 1862 - París, 1951)Tocador de Jacques Émile-Blanche, 188880 x 85 cm Oli sobre telaCol·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza.
rl’exPOSICIó
Vols imitar un geni?T’atreveixes a acabar
de dibuixar i pintar amb colors l’obra de RAMON CASAS?
r
L’exposició, per sales
Paisatges de llum, paisatges de somni. De Gauguin a Delvaux. Col·leció Car-men Thyssen
natura i ciutat constitueixen els dos pols entre els que s’organitza l’exposició que discorre per camins diversos que il·lustren l’evolució, no sempre lineal, entre el culte a la llum en els paisatges naturalistes del segle xIx i el protagonisme del somni de les obres surrealistes del segle xx.
la mostra posa de relleu la internacionalitat dels codis del llenguatge artís-tic a occident. Inquietuds i resolucions coetànies coincideixen a europa i Amèrica. A totes les sales es proposa una lectura comparativa que permet establir un clar paral·lelisme entre el que està passant aquí i el que succeeix a la resta del món.
l’exPOSICIó
Alguna sala t’ha agradat més que d’altres?
Per quin motiu?
r
l’exPOSICIó
Paisatge naturalista
Sala 1. Paisatge naturalistala natura és la protagonista d’un espai compartit. l’ésser humà passa a ser un element més del paisatge, en diàleg amb l’entorn però des de la seva petitesa enfront la infinitud de la natura. l’actitud contemplativa ha estat desplaçada per la interacció vers una natura que a voltes es manifesta més bucòlica i d’altres més tràgica.
Sala 2. Llum del Mediterranila cerca de l’origen i del llegat de les arrels culturals d’europa, viren la mi-rada vers el mediterrani. es retroba un espai de llum i un marc d’història on s’enllacen passat i present, on les batalles èpiques han estat substituïdes per intercanvis comercials
Sala 3. Paisatge viscutel romanticisme obre la mirada cap a un paisatge viscut. el protagonisme de la natura tindrà com a referent l’empremta de la presència humana en els trets que deixen constància dels seus afers quotidians. es posa de mani-fest l’harmonia de l’ésser en el món.
Paraules noves:Bucòlic, interacció, vi-rar, èpic, contemplatiu,
empremta, naturalisme, romanticisme...
Saps què volen dir?
Vestigis de l’ impressionisme
Sala 4. Llum exteriorl’ impressionisme aporta la dimensió humana a la representació de l’observació de l’entorn. es vol cop-sar l’instant fet llum, posant de relleu l’exclusió de la línia i la convivència dels espais on els límits estan marcats per la irradiació del color. la natura ha pas-sat de ser viscuda a ser sentida.
Sala 5. Llum interiorla pau que hom troba en les escapades a la natura es vol traslladar als interiors de les cases. l’empatia entre repòs i bellesa, i bellesa en repòs posa de relleu l’instant perenne com a temàtica pictòrica. A aquest impossible, i per això seductor, se li atorga el miratge femení i la generositat de les flors, ambdós a més re-ceptacles de llum.
Sala 6. La ciutat de la llumla modernitat entra en escena i ocupa un espai que trenca la foscor de la nit. París en serà la ciutat em-blema. en els seus carrers els artistes hi troben els motius per a noves obres: el moviment, el bullici, la velocitat, l’arquitectura i, sobretot, l’ésser que habita una realitat construïda per fer tangibles els seus somnis.
l’exPOSICIó
rParís és la ciutat de la
llum? En saps el motiu?
Era important, París, pels artistes en aquells anys?
El carrer Clignancourt, París, el 14 de juliol, c.1925Oli sobre tela, 61x50 cm
r
l’exPOSICIó
Visions de la modernitat
Sala 7. Somiadors de paisatgesAquests éssers que habiten el món, que gaudeixen de la llum del paisatge, que l’han viscut i sentit, i que somien nous mons, cerquen altres maneres d’expressar llenguatges afins a la modernitat. S’ha tret la pell de la forma per mostrar-ne l’entranya i escoltar el batec. l’objectiu serà provocar la dimensió de la mirada per trobar els paisatges de l’ànima.
Sala 8. Realitats i miradesla representació de paisatges i personatges ha anat transformat la percep-ció de la realitat i encuriosint la mirada davant un present divers i eclèctic. en aquesta passejada per una part de la història de l’art, la pintura ha posat de manifest l’experiència sensible, canalitzant mirades, percepcions i intencions.
A través de l’art, l’horitzó de l’ànima que cerca la poètica entre la llum i el somni en el llindar de l’existència fa tangible l’esperança.
Amb el professor/-a podeu treballar temes com:
Els paisatgeesLa llum
Els colorsEls enigmes...
Canya, 1956-1957Oli sobre tela196x130 cm
El “Time Line”
A la sortida de l’espai Carmen Thyssen, trobem una “línia del temps” on hem situat obres de l’exposició, vinculades en el temps en fets locals, fets científics i de la història universal.
una passejada per 100 anys d’història.
l’exPOSICIó
rPart del teu
propi Time Line!!
Pots escriure a la part de dalt el que t’ha passat a
tu, i comparar-ho amb el món!
A mi m’ha passat...
...2007 2008 2009 2010 2011 2012...
Coses que han passat al món, al meu poble, a la meva família...
...2007 2008 2009 2010 2011 2012...
r
l’exPOSICIó
Com es prepara una exposició?
Àmbit tècnic
FASeS D’unA exPOSICIó
Preparació
exhibició
Clausura
elS PROFeSSIOnAlS
Comissari
Coordinador tècnic
Comunicació i premsa
Altres professionals:
Vigilants
Correus
escortes
guies
Seguiu les indicacions del vostre mestre/-a
i coneixereu tots els secrets de muntar una
exposició
rUna exposició,
com altres activitats a la vida, és la suma de l’esforç d’un equip de
persones.T’agrada treballar en
equip?
Moment de desembalar el quadre despres del trasllat
l’exPOSICIó
Un cop penjat el quadre, cal il.luminar-lo bé
l’exPOSICIó
La conservació dels quadres en una exposició
les sales on se situen els quadres, han de tenir una temperatura i humitat controlada. la temperatura a les sales d’exposició és de 22º i la humitat és del 55%.
S’accepten unes petites oscilacions (+- 2º de temperatura) i +- 5% d’humitat.
la il·luminació és especial, es mesura en lux. Cada obra té uns requeri-ments màxims de lux. Per pintura a l’oli es dóna 200 lux.
l’exPOSICIó
rA fora fa calor
A dins fa... fred?A quina temperatura hem d’estar a dins per conser-
var bé els quadres?
........................................................
rConsulta què és un “lux”
BBFocus de llum, els quals
han de ser controlats amb la intensitat requerida
Aparells de refrigeració
l’exPOSICIó
El transport de les obres d’art
les obres d’art són manipulades i trans-portades per especialistes. en la planifi-cació del transport d’obres d’art parlem d’embalatges, de vehicles especials, de transportistes i de muntadors
Cada quadre té la seva pròpia caixa que va numerada. Aquestes caixes tenen unes característiques especials, són estanques, es posen proteccions en l’interior, els quadres són embalats abans de situar-los dins la caixa. Tot és per garantir la màxima protecció i seguretat per l’obra d’art.
Són especialistes en el manipulat i mun-tatge d’obres. en el muntatge d’una ex-posició són les úniques persones autorit-zades per moure les obres. Sempre porten les mans protegides amb guants i tots els seus aparells van protegits per evitar riscos de malmenar les obres.
els vehicles de transport d’obres d’art són especials. Porten una suspensió per evitar que els quadres rebin cops i també són cli-matitzats, tenen control de temperatura i humitat
Focus de llum, els qualshan de ser controlats amb la intensitat requerida
Aparells de refrigeració
l’exPOSICIó
La BaronessaCarmen Thyssen
l’exPOSICIó
Els col·leccionistes d’artLa col·lecció Thyssen-Bornemisza
el baró hans heinrich von Thyssen-bornemisza (Scheveningen la haya, holanda 1921 – Sant Feliu de guíxols 2002), va ser un important industrial i col·leccionista d’art. la seva família ja havien estat col·leccionistes d’art.
la baronessa Carmen Thyssen, és una gran col·leccionista d’obres d’art. Con-siderada, la col·leccionista més important d’europa de pintura Americana
Junts van anar creant una gran col·lecció i fa 20 anys, van traslladar les obres del seu museu de lugano (Suïssa) per exposar les seves col·leccions a madrid, varen fundar el museo Thyssen-bornemisza.
A màlaga hi ha el museo Carmen Thyssen màlaga, inaugurat el març de 2011, on hi ha exposada la col·lecció de pintura espanyola de la baronessa.
Aquest estiu al monestir de Sant Feliu de guíxols, hem habilitat el Palau de l’Abat per exposicions temporals, l’espai Carmen Thyssen
rl’exPOSICIó
Saps indicar on està la fàbrica Serra Vicens?
el projecte del Centre d’Art Carmen Thyssen a les antigues naus sureres de Can Serra s’ha pensat com un dels motors fonamentals del futur de la ciutat i del seu entorn territorial. un futur que passa per la cultura i la creació, per la posada en valor del patrimoni, com a generadors de riquesa, qualitat de vida, progrés i projecció. el projecte del Centre d’Art Carmen Thyssen s’insereix en un conjunt urbà i patrimonial de primer ordre del nostre país; en un marc geogràfic que ja compta amb una capaci-tat d’atracció de visitants i una dotació d’infraestructures de primera magnitud europea.
l’exPOSICIó
rÉs molt important
respectaraquestes
normes !!!!
NORMES PEL VISITANT A UNA EXPOSICIÓ
la visita a les sales d’exposició, s’ha de fer de manera ordena-da i tranquil·la, per poder fer observar els quadres i permetre que els altres visitants gaudeixin de la visita.
es deixaran les bosses i voluminosos a la consigna de l’entrada
no es poden tocar les obres exposades, com tampoc fer foto-grafies o menjar a les sales.
WW
l’exPOSICIó
En aquesta sopa de lletres hi ha amagats els noms dels següents pintors. Els pots trobar?
AMATBONNARD
BOUDIN, CARDONA, CASAMADACASAS, CUIXART, DELVAUX, ESTES, FORTUNY
GAUGUIN, LINDER, LLIMONA, LUCE, MEIFREN, PASINI
l’exPOSICIó
rQuè t’ha semblat
l’exposició? Fes-ne un resum!
el PAlAu De l’AbAT (eSPAI CARmen ThySSen)
PAlAu De l’AbAT – eSPAI CARmen ThySSen
el Palau de l’Abat tenia la funció primera de la residència abacial. estava comunicat amb la resta del monestir pels passadissos que hi ha en cada pis, així com amb la sagristia. la primera planta tenia un usos de caire més administratiu i la segona residencial. Després de la desamortització passa a mans del bisbat de girona, fins el 2009 que es cedeix per un termini de 75 anys a l’Ajuntament de Sant Feliu de guíxols.Actualment, com espai Carmen Thyssen, acull importants mostres artístiques de caràcter tem-poral.
rAquí pots veurepart de l’antiga
torre.L’has vist en visitar
l’exposicio´?
el PAlAu De l’AbAT (eSPAI CARmen ThySSen)
Tot monestir benedictí està regit per un abat –un pare espiritual- que és qui governa i dirigeix la comunitat. “S’ha de recordar sempre l’abat del que és, s’ha de recordar de com l’anomenen, i ha de saber que, a qui més es confia, més se li exigeix”, ens recorda Sant benet en la seva regla; per això la funció abacial és molt important en el monestir, no només com el cap d’una comunitat d’homes dedicats a la pregària, sinó com un referent públic de la fe, i moltes vegades també polític; per tant és molt habitual que trobem en el recinte del monestir unes estances especials per les diverses funcions de l’abat, és el Palau de l’Abat. Al nostre cenobi de Sant Feliu de guíxols també en trobem un d’espai d’aquests, amb unes característiques arquitectòniques importants de casa pairal del segle xVII, nascuda al redós de les torres del monestir, quan aquestes van quedar ja en clar desús.
el Palau de l’Abat tenia la funció primera de la residència abacial, pròpiament de l’abat i dels seus hostes o personalitats importants que el visitaven, per això les seves sales –especial-ment al segon pis- guarden encara un aire de casa senyorial, de petit palau rural. Cal recordar que el monestir de Sant Feliu de guíxols tenia terres i rendes diverses, tant a la vila com en masos de la Vall d’Aro, i en altres indrets del principat. l’abat era l’administrador d’aquestes rendes, que permetien el sostén del monestir; el primer pis del Palau era destinat a aquests usos d’administració, de secretaria i de serveis del palau.
el Palau estava comunicat amb la resta del monestir pels passadissos que hi ha en cada pis. Així com amb la sagristia –que està com a fonament del Palau-, a la qual tenia accés directe l’abat. També amb la biblioteca situada a l’edifici aixecat sobre la part gòtica de la nau de l’església; s’hi accedia per una escala de cargol –encara avui visitable des d’un lateral del distribuïdor del segon pis- i que era una de les torres del monestir, que manté la seva forma original d’octàgon hi resten encastats a la paret uns merlets, visibles actualment, de l’antiga torre. Del Palau de l’Abat s’accedia al camí de ronda que vorejava la nau de l’església, i comunicava les torres del Corn i del Fum –actualment restaurades i visitables-, malgrat que en el temps de residència abacial de l’actual Palau aquestes torres van caure ja molt en desús.
Després de la desamortització i sortida dels monjos del monestir, el juliol de 1835, aquest espai passa a mans del bisbat de girona, ja que l’abat tenia el títol de rector de la vila, i era la seva residència oficial. Fins a mitjans dels anys 70 del segle passat en fou rectoria i locals parroqui-als. Deteriorat pel pas del temps s’ha restaurat acuradament, intentant guardar l’estructura de la pairal del segle xVII i les sales abacials que configuren un espai magnífic d’aquest monestir.
el PAlAu De l’AbAT (eSPAI CARmen ThySSen)
leS SAleS Del PAlAu De l’AbAT
haureu vist que a banda de les explicacions referents als quadres, hi ha també explicacions sobre les pròpies dependències del Palau de l’Abat del monestir.
A la pàgina següent hi ha un resum per sales, amb les funcions de cadascuna de les estances.
el PAlAu De l’AbAT (eSPAI CARmen ThySSen)
Accésel Palau de l’Abat tenia la funció primera de la residència abacial. estava comunicat amb la resta del monestir pels passadissos que hi ha en cada pis, així com amb la sagristia. la primera planta tenia uns usos de caire més administratiu i la segona residencial.Després de la desamortització passa a mans del bisbat de girona, fins que l’any 2009 cedeix per un termini de 75 anys a l’Ajuntament de Sant Feliu de guíxols.Actualment, com espai Carmen Thyssen, acull importants mostres artístiques de caràcter tem-poral.
Sala 1Sales dedicades a secretaria i arxiuel monestir de Sant Feliu de guíxols tenia terres i rendes diverses, tant a la vila com en masos de la Vall d’Aro, i en altres indrets del Principat. l’abat era l’administrador d’aquestes rendes, les quals permetien la subsistència del monestir; el primer pis del Palau era destinat a aquests usos d’administració, de secretaria i de serveis del palau.
Sala 2Sales dedicades a secretaria i arxiul’abat, a més de ser el cap d’una comunitat d’homes dedicats a la pregària, era un referent públic de la fe i moltes vegades també polític.
Sala 4menjadorel 5 d’agost de 1523 es va oferir un àpat al Papa Adrià IV qui anava acompanyat de 12 card-enals i de l’Infant de Portugal. es dirigien en viatge marítim de Tortosa a Roma.
Sala 5Sala d’estarles estances d‘aquesta planta guarden un aire de casa senyorial, de petit palau rural. els fines-trals dotaven d’una
Sala 6habitació de convidatsen aquesta estança s’hi hostatjaven les dignitats que sovint visitaven a l’abat.DistribuïdorConserva la forma de planta octogonal, doncs està construït sobre una de les antigues torres del monestir. Fa la funció d’encaix del Palau de l’Abat amb la resta del monestir i l’església.
Sala 7Cambra de l’AbatDes d’aquí l’abat tenia comunicació directa amb l’església a través de la finestra, i també als espais d’arxiu i biblioteca.
Sala 8Despatx de l’AbatAquest era el despatx privat de l’abat. habitualment hi rebia als monjos de la comunitat.
leS TORReS Del Fum I Del CORn Del mOneSTIR
Aquestes dues torres tenien en l’antic monestir una missió fonamental: la torre del Fum (semi-circular) servia per llençar avisos a la població quan es veien arribar atacs per mar, i la del corn (rectangular) tenia la funció d’avisar de forma sonora de l’apropament dels enemics).
el monestir es va fundar com a monestir benedictí sota l’advocació del màrtir Sant Feliu l’Africà. És el conjunt arquitectònic més important de la ciutat, i el que de la mateixa manera l’identifica més. la documentació trobada data de la primera meitat del s. x. el recinte em-murallat tenia tretze torres i cinc portals dels quals es conserven actualment només dues torres i un portal. les muralles arribaven fins la rambla Vidal i tancaven el recinte per la placeta Sant Joan, el Passeig i el monestir.
rTorre del fum
Per quin motiu rep aquest nom?
rTorre del Corn.
Saps el motiu del nom?
Fixa’t que és diferent de la del fum, aquesta és
rectangular...
rLa Porta Ferrada
leS TORReS Del Fum I Del CORn Del mOneSTIR
l’any 1696 el recinte emmurallat fou destruït pels francesos de manera que actualment no se’n conserva pràcticament res. l’edifici barroc del monestir data del s. xVIII és només una part del mil·lenari conjunt fortificat, on podem dir que es barregen tots els estils arquitectònics, des del preromànic fins al barroc; així doncs, és difícil esbrinar la funció de cada un dels seus elements. Actualment, el monestir és la seu del museu d’història de la Ciutat. la Porta Ferrada s. Ix-x és l’element arquitectònic que resta en un dels costats del monestir, i està formada per tres arcs de ferradura sostinguts per quatre columnes cilíndriques d’un metre d’alçada aproximadament. l’Arc de Sant benet (1747) és la porta que està situada davant del monestir i era l’entrada al recinte del monestir benedictí.
les torres del Fum (s. x-xI) i del Corn (s. xI) fan costat a la façana de l’església; la torre del Fum és de planta semicircular i és des d’on es feien senyals de fum quan el vigilant veia arribar l’enemic per la mar, i volia avisar el poble de la presència d’aquests. la torre del Corn és de planta rectangular, i és des d’on es tocava el corn, també per avisar el poble de la presència dels enemics.
Sobre velles construccions, els monjos hi feren bastir l’església monacal (s. Ix-xV). la primera fase és d’estil romànic (s. Ix-xIV). Aquesta correspon al frontis de l’església i al primer tram de la seva nau. el Crist, encara que és de procedència navarresa, també és romànic. Durant els segles xIV i xV s’amplia l’església, és la part gòtica del temple que inclou la resta de la nau, el creuer, tres absis amb finestres amb arcs ogivals, voltes i claus de volta decorades. la titular, amb Sant Feliu, és la mare de Déu del Àngels.
