ÍNDEXÍNDEX Estructura narrativa Personatges Espai Temps Importància del mirall Simbologia Tòpic literari Valoració i crítica

ESTRUCTURA NARRATIVA

1a part:

I honour you, Eliza, for keeping secret some things

(Et respecto, Eliza, perquè saps guardar els secrets).

• Té la funció inagural.• Presenta la construcció de l’univers de ficció

2a part:

Leave, O leave me to my sorrows

(Deixeu-me, oh deixeu-me amb les meves tristeses)

L’acció no progressa. És el passat que s’amplia i matisa i recórrer els 21 capítols.

Per tant el temps psicològic guanya definitivament el cronològic

3a part:

But time past is a time forgotten/ expect the rise of a new constellation

(Però el temps passat és un temps oblidat. Creiem en el naixement d’una nova constel·lació) [Eliot]

•Fracàs per aconseguir materialment els diversos paradisos

Personatges:Personatges:Teresa GodayTeresa Goday

Filla d’una peixatera Somnia amb ser reina: (es complirà)

• Casament amb Nicolau: vell, però ric.• Casament amb Salvador Valldaura.

Passat (arraconat): història d’amor i un fill (secret). Dona que fa goig, d’una gran bellesa, conscient del seu poder de

seducció

En Salvador li ofereix un món magnífic i luxós: Torre Jardí,

En iniciar la seva decadència, es refugiarà en els seus records.

Salvador ValldauraSalvador Valldaura Salvador Valldaura és un home:

Alt, dret, barba rossa Mirada carregada de bondat Aspecte patriarcal i serè

Amaga el record d’un amor tràgic: Amor amb una violinista vienesa que acaba suïcidant-se.

Record marcarà la seva vida i li provocarà: Un desencaixament entre somni i realitat

La relació amb la Teresa no és un mecanisme de substitució. Però Teresa no és Bàrbara, la realitat no respon al somni, així que la relació fracassarà

SofiaSofia ValldauraValldaura Personatge fred de cor

Aspecte físic: Alta, prima, ulls petits, cabells recollits al darrera. Vesteix austerament i amb poques joies

Exerceix l’autocontrol i fuig dels sentiments: Tot i adorar el seu pare i haver estimat Lluís Roca:

Rebutja la lliçó sobre el record que li dóna el primer

Estripa les cartes que guardava del segon.

AltresAltres personatgespersonatgesEladi Farriols Botiguer ric i ben plantat És conscient que en casar-se amb

la senyoreta Sofia accedeix a una classe social superior

Incapaç de prendre qualsevol decisió, no fa res amb la seva vida.

El fetitxisme i vouyerisme defineixen la seva actitud decadent.

Armanda Minyona de confiança Element inamovible de can Valldaura Testimoni de tots els esdeveniments. Temporalment és:

Amant d’Eladi Confident de Teresa Redemptora de Maria

Bàrbara Personatge que sembla

predestinat. Associada a les violetes Vestida de color negre Té por als miralls.

Maria D’una gran bellesa, ja des

del moment de néixer. Té el doble vessant:

Àngel Diable

Accentuat per la consciència de la seva inadaptació familiar que es manifesta en:

La crueltat La incapacitat de

tendresa.

Ramon Fill gran de la Sofia. El seu pare li revela

que és germà de la Maria i aquesta es suïcida.

Té una malaltia força estranya que li fa venir vertigen a l'aigua.

Jaume Fill de la Sofia i l'Eladi. És l'únic que té accés

als objectes personals de la Teresa.

És el més sensible de tota la família.

Mor ofegat per culpa dels seus germans.

Jesús Masdéu

Fill de la Teresa i del fanaler Miquel.

Treballa de pintor i viu força malament.

A la guerra entra com a milicià a la torre dels Valldaura i mor al front.

Pilar Segura

Cupletista de Paral·lel. S'enamora de l'Eladi i

té una filla amb ell, la Maria.

Mor en un hospital després de ser la reina del Paral·lel.

Dona desitjada per bastants homes.

Amadeu Riera

És el notari casat amb la Constància i serà l'amant de la Teresa, relació que recordarà per sempre.

Té una relació molt estreta amb els Valldaura.

Rosa

La institutriu que revela falsedats a l'Eladi sobre els nens, com a venjança per les vexacions a les que és sotmesa per la Maria i el Ramon.

Arbre geneològic família Arbre geneològic família ValldauraValldaura

Espai L’espai principal és subdividit en dos àmbits, amb una utilització funcional:

Casa Espai dels adults

Jardí Espai dels infants: Maria, Ramon, Jaume. En el pas del temps ha esdevingut sagrat)

De bon començament, des de les primeres ratlles, l’acció se situa a Barcelona.

Escapades a Viena i París. Atorga al relat aires de complicitat

cosmopolita, de novel·la europea.

TEMPSTEMPS Temps: A Mirall trencat cal diferenciar dos aspectes en

el seu tractament:

L’evolució cronològica (temps històric): coordenades cronològiques concretes: temps real

L’especulació filosòfica (temps psicològic), més subjectiva, sobre el seu pas, fràgil i esmunyedís.

Mirall:Mirall:“Una novel·la és un mirall passejat al llarg del camí Abat de Saint-Réal

Rodoreda segueix Stendhal: un realisme interessat per la veritat però una veritat subjectiva, interna

“Si la novel·la és un mirallque l’autor passeja al llarg d’un camí, aquest mirall reflecteix la vida. Jo, en tot el que tenia escrit, només en reflectia trossos. El meu mirall era, doncs, un mirall trencat”

Mercè Rodoreda

Alguns dels miralls que apareixen a l’obra

El que presideix el sopar de Salvador i Bàrbara i que es resol amb un suïcidi

El que reflecteix Teresa Goday i Que fa que”una onada de

vergonya li pugi a les galtes”

El que mira Sofia el dia del seu casament i li confirma que no està enamorada

El que se li trenca a Armanda al final de l’obra i que significa

la impossibilitat de recuperar el passat

Objecte femení

Testimoni silenciós i mut dels canvis físics i psicològics que afecten el personatge.

Sinònim de soledat i de transitorietat

És el coneixedor dels reflexs més íntims i més amagats del personatge (l’únic i possible confident gràcies al seu silenci i la seva discreció)

Tots els personatges es miren al mirall (descobreixen els canvis) 1ª part: mostra la bellesa dels que es contemplen.

Sofia: agafà el mirall amb el marc de roses. Tenia les galtes tibants, els llavis encara tendres, l’arc de les celles bonic, el front sense una arruga.

2ª part: s’emmiralla la decrepitud Eladi: abans de ficar-se al llit, de cara al mirall del bany que

li tornava la seva cara desfeta, li semblanva que en els seus ulls negres, encara lluents, hi havia els mateixos llocs de melangia que en els de Proust.

3ª part: el mirall ja no té cap funció. Es trenca. (símbol del pas del temps).

““Del primer pis al vestíbul baixà l'escala amb el mirall encarat endarrera: hi veia trossos de sostre, trossos de barana, dibuixos i garlandes de la catifa que cobria els graons, tot viu i desenfocat, fins que en arribar al darrer graó caigué tan llarga com era embolicada en plecs violeta. El mirall s'havia trencat.”

SIMBOLOGIASIMBOLOGIA

Objectes que representen els personatges

Armari japonès: Nicolau Rovira Roses color carn: Teresa Goday Perla grisa: Salvador Valldaura Violetes: Bàrbara Barquet de fusta: Jaume Rosa damunt l’escriptori: Amadeu Riera Llorer: Maria

Joies Les joies donen un esclat a l’univers de

ficció. Tothom porta joies. N’hi ha 2 de significatius: agulla del ram de flors

Enllaç: inicia i tanca la novel·la (Teresa/Sofia) Hi caracteritza la Teresa: augmenta la categoria

social i econòmica. La perla gris (a continuació).

La perla grisLa perla gris Què mostra?

Els lligams entre els diferents personatges en relació amb la Teresa.

Segons en Nicolau, la Teresa “és una perla”.

L’objecte s’associa des del començament a la infidelitat.

Representacions “perla gris” amb la infidelitat:

1r cas: representada per l’engany de la venta del ram de brillants.

2n cas: distraccions d’en Salvador, pendent del somni de la Bàrbara, es descuida de posar-se-la.

3r cas: la Teresa la roba del cadàver del Salvador 4t cas: Amadeu, prou covard per deixar morir la

relació amb Teresa, només se la posa quan la va a veure.

5è cas: morta la Teresa,la perla desengaxada ja no té propietari.

Altres referències: Joia Sofia: una maragda. És una maragda

sense jardí i sense fosca (pedra més poderosa).

Dona notari Riera: no pot queixar-se: porta uns brillants a les orelles que semblen avellanes.

Armanda: l’Eladi li regala unes arracades. Teresa: collaret. Amb set robins com set

llàgrimes vermelles (regal pel naixament de Sofia).

Univers infantil Univers autòcton amb unes lleis i una

dinàmica interna. Ambiguetat:

Puresa i companyia Crueltat i sexualitat

Allunyament infantesa: Maria es desagna al llorer Ramon trenca les joguines.

Gestos Influeixen d manera decisiva en uns personatges

damuns dels altres (acte de marcar la cara):

La Bàbara deixa una ratlla marcada a la cara d’en Salvador.

La Teresa passa un dit besat a la cara d’en Salvador.

El peu de la Sofia deixa una señal a la galta d’Eladi. La Maria passa la mà per la galta d’en Jaume abans

de matar-lo. El fantasma de la Maria frega la galta de l’Armanda

per fer notar la seva presència.

FlorsFlors Les flors tenen un paper important a

l’obra, ja que anuncien les diferents relacions amoroses: Violetes: Salvador i Bàrbara Flors del lilàs: Salvador i Teresa Flors de cirerer: Teresa i Amadeu

Altres referències: roses color carn, rosa vermella.

Rata i teranyinaRata i teranyina Dues forces que estan en lluita:

Rata: simbolitza la mort (viu a sota terra) Passeig de la rata pel jardí i la casa:

Mostra els efectes del temps i la mort a través dels vestigis de la realitat (aspectes fisics)

Teranyina: supervivència (via a la terra) Maria representa la teranyina. S’ha alliberat d’un

món que no desitja..

Jardí Hàbitat per ocells exòtics, poblat de

plantes i arbres magnífics Arbre: símbol de la immortalitat. Heures: símbol permanència. Llorer: símbol universal de la immortalitat, ja

Tocat per un llamp Segons la mitologia, el lloc que Déu toca amb un

llamp esdevé sagrat (immortal) Maria assoleix la immortalitat: “es casa” amb el

llorer. L’escull per romandra-hi eternament.

Aigua Significa la puresa infantil: en general estancada.

Adopta formes múltiples: llàgrimes, pluja, mar, canal, estanc.

Tots els nens (moren a l’aigua): Bàrbara: la troben ofegada en un canal. Maria: es veu naixent de l’aigua i morint-s’hi. L’aigua la

devora perquè no es vol fer gran: Sentia d’una manera vaga que només voldria allò per

sempre, com si l’aigua estancada anés ofegant tpts els altres desigs.

Jaume: mor a l’aigua

Quan en Ramon es fa gran no pot veure l’aigua sense posar-se malalt:

“Quan veia rius, quan veia el mar li agafava vertigen, s’havia d’estirar a terra perquè no podia resistir de veure esteses d’aigua”.

TórtoresTórtores

Les tórtores apareixen poc abans de produir-se la mort d’algun dels personatges:

Durant el traspàs de Salvador Valldaura En l’assassinat d’en Jaume.

TÒPIC LITERARITÒPIC LITERARI

Ubi sunt On ha anat a parar allò que ha existit?

La Teresa Després de ser una dona bella i elegant, acaba tenint

un cos malaltís; no es pot ni aixecar sense la cadira de rodes.

Notari Riera Recorda el seu passat esplendorós, ara perdut. Es posa

el remei per les morenes, mentre recorda el dia que va fer l’amor amb Bàrbara.

VALORACIÓ I CRÍTICAVALORACIÓ I CRÍTICA

Carme Arnau diu: “ Novel·la psicològica de gran complexitat. El

món que si reflecteix és fastuós i refinat, dominat per nombrosos personatges, tant masculins com femenins, expressat amb una escriptura literària i barroca i amb uns símbols de gran bellesa.

És una obra tancada, dominada per un narrador omniscient. És també la més pessimista, on la mort acaba amb tota esperança.”

El centre neuràlgic de la novel·la és, a més, una tragèdia: el suïcidi d’una nena i la subsegüent davallada familiar. Ara bé aquesta tragèdia esdevé un mite autèntic, el de la infantesa, amb un símbol representatiu, l’aigua, i amb un personatge que és el més innocent i més lúcid de tota la producció, la Maria, l’arquetipus de l’infant, el nen-llorer

Símbol: la felicitat de la infància oposada a l’edat adulta, generalment desencisada”