Power fibres

Download Power fibres

Post on 04-Jul-2015

576 views

Category:

Business

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Power de les fibres txtils

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. LES FIBRES TXTILS ANNA FERRET REYES</li></ul> <p> 2. NDEX Quesnlesfibres txtils .. pg .3 Caracterstiques pg .4 Classificaci .. pg .5 Fibres dorigen animalpg .6-9 Fibres dorigen vegetal .. pg .10-13 Fibres artificials pg .14-16 Fibres sinttiques pg .17-20 3. Qu sn les fibres txtils? </p> <ul><li>Les fibres sn uns elements slids, flexibles, que tenen una forma de filament, una llargadadeterminada , i poc gruix.</li></ul> <p> 4. Caractristiques : </p> <ul><li>Resistncia a la tracci , permet suportar els esforos del tissatge.</li></ul> <ul><li>Elasticitat , proporciona comoditat i adaptabilitat de la roba al cos.</li></ul> <ul><li>Uniformitat , permet obtenir productes ms homogenis.</li></ul> <ul><li>Higroscopicitat , dna poder d'absorci de lahumitata les teles i permet evitar possiblesallrgies .</li></ul> <ul><li>Allament trmic , proporciona abric a l'hivern i frescor a l'estiu.</li></ul> <ul><li>Suavitatal tacte, suavitza el contacte directe amb lapell(fregaments).</li></ul> <ul><li>Resistncia alsproductes qumics , facilita latinturai elrentatge .</li></ul> <p> 5. Classificaci de les fibres txtils: </p> <ul><li>En funci del seu origen: </li></ul> <ul><li>Naturals </li></ul> <ul><li>Vegetals Cot, coco, lli, cnem, espart, pita Animals Llana, seda, moher, alpaca, caiximir, angora Minerals Amiant </li></ul> <ul><li>Artificials Rai </li></ul> <ul><li>Sinttiques </li></ul> <ul><li>Poliamides (nil) Poliester (Tergal, Terlenca...) Acrliques (Leacryl, dral...) Poliuretans (licra) </li></ul> <p> 6. Fibres dorigen animal: </p> <ul><li><ul><li>Sn totes aquelles fibres que com a tals es troben en estat natural i que no exigeixen ms que una lleugera adequaci per a ser filades i utilitzades com a matria txtil.</li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li>TIPUS: </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>La llana </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>La seda </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>El cuir</li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <p> 7. LA LLANA </p> <ul><li>La llana s una fibra natural obtinguda a partir del pl d'alguns animals. A Europa normalment s d'ovella, per a altres llocs tamb es fa servir la de llama, alpaca, vicunya, etc. </li></ul> <ul><li>Cada any, quan amb la primavera la temperatura comena a pujar, a aquests animals se'ls talla la llana, i una vegada recollida, segons l's a que es destini s'ha de sotmetre a diversos processos, com neteja, filat, etc. Amb la llana es fan matalassos, jerseis i tamb tela, amb la qual es confeccionen vestits. </li></ul> <ul><li>La llana s un mal conductor del calor, i per aix s un bon allant per fer roba amb la qual protegir-se del fred.ral que s'obt de les ovelles i d'altres animals com flames, alpaques, vicunyes, cabres o conills, mitjanant un procs anomenat esquella. S'utilitza en la indstria txtil per a confeccionar productes com ara sacs, mantes,guants, mitjons, suteres ..</li></ul> <p> 8. LA SEDA La seda s una fibra txtil natural. El seu filament de la seda prov d'unes protenes (fibrona i sericina) segregades per les glndules salivals del cuc de seda, s a dir, l'eruga de la papallona de la seda i alguns artrpodes. 9. EL CUIR El cuir s la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservaci i les caracterstiques prpies del producte. Tamb s'anomenacuirla pell sense adobar del bestiar gros. La capa ms exterior de la pell de l'animal s'anomenapell-flor . La pell es talla a diverses lmines paralleles a l'exterior i, amb les interiors, s'ob el que en diempell giradaoserratge . Les diverses substncies qumiques d'adob fa que les pells siguin dures, menys flexibles i sovint gruixudes i es fan servir en usos industrials guanteria, confecci, pellisseria, i pells fines de sabateria o soles de sabata. Abans de la possibilitat de transportar carn congelada a grans distncies el cuir de les vaques per exemple tenia ms valor que la carn 10. </p> <ul><li>Les fibres vegetals sn principalment de cellulosa.Les fibres d'origen vegetal tenen moltes aplicacions en la indstria del paper. </li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>TIPUS: </li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>El cot </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>El lli </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>El cnem </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <p>FIBRES D'ORIGEN VEGETAL 11. EL COT </p> <ul><li>El cot s una fibra txtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gnereGossypium , pertanyent a la famlia de les malvcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espcies autctones a Amrica, frica o l'ndia. El motcotderiva de l'rab (al) qutn . </li></ul> <ul><li>El cot s la fibra natural ms important que es produeix al mn, la seva importncia va comenar al segle XIX amb el procs d'industrialitzaci i avui dia encara representa gaireb la meitat del consum mundial de fibres txtils. No totes les espcies del gnereGossypiumtenen valor comercial, les fibres s'obtenen de la llavor d'unes poques espcies, la llargada i el gruix de la fibra depenen de la seva procedncia. </li></ul> <p> 12. EL LLI Planta herbcia anual de la famliaLinaceaeoriginria del sud-est d'sia i sud d'Europa. s de mida variable (de 20 a 150cm) amb la tija no ramificada que queda erecta, ja que s ms o menys rgida, per que queda lleugerament corbada. La tija cont fulles primes sssils i lanceolades amb una coloraci verdosa gris, que estan disposades de forma alternada. El calze de la flor s dialispal, est format per cinc spals, i la corolla s dialispala. El formada per cinc ptals, sn blaves, amb una simetria actinomorfa, hermafrodites i amb 3 estams. Pel que fa al fruit que produeixen s en cpsula de 5 a 9 mm de dimetre que cont diverses llavors. Aquestes llavors sn allargades, ovoides, aplanades i de tegument llis i brillant, de color marr vermells. T l'arrel curta i fusiforme. 13. EL CNEM </p> <ul><li>Fibra txtil d'origen vegetal, obtinguda del cnem, menys fina que la del lli, i de color groguenc. </li></ul> <ul><li>El Cnem s'ha utilitzat per a fer cordes, veles per a vaixells, peces de roba, calat, en cosmtica, en alimentaci.</li></ul> <p> 14. FIBRES ARTIFICIALS: </p> <ul><li>Estan compostes d'acetat de cellulosa(polmer) amb productes qumics. Sn flexibles, s'assequen molt depressa i es poden tintar molt fcilment. No es deformen amb el rentat. </li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>TIPUS: </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>La seda artificial </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>La llana artificial</li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <p> 15. LA SEDA ARTIFICIAL </p> <ul><li>s s una fibra txtil natural. El seu filament de la seda prov d'unes protenes (fibrona i sericina) segregades per les glndules salivals del cuc de seda, s a dir, l'eruga de la papallona de la seda i alguns artrpodes.</li></ul> <p> 16. LLANA ARTIFICIAL </p> <ul><li>La llana s una fibra natural obtinguda a partir del pl d'alguns animals. A Europa normalment s d'ovella, per a altres llocs tamb es fa servir la de llama, alpaca, vicunya, etc. </li></ul> <ul><li>Cada any, quan amb la primavera la temperatura comena a pujar, a aquests animals se'ls talla la llana, i una vegada recollida, segons l's a que es destini s'ha de sotmetre a diversos processos, com neteja, filat, etc. Amb la llana es fan matalassos, jerseis i tamb tela, amb la qual es confeccionen vestits. </li></ul> <ul><li>La llana s un mal conductor del calor, i per aix s un bon allant per fer roba amb la qual protegir-se del fred.ral que s'obt de les ovelles i d'altres animals com flames, alpaques, vicunyes, cabres o conills, mitjanant un procs anomenat esquella. S'utilitza en la indstria txtil per a confeccionar productes com ara sacs, mantes,guants, mitjons, suteres ..</li></ul> <p> 17. FIBRES SINTTIQUES: </p> <ul><li>Una fibra sinttica s'obt completament mitjantant procediments qumics.</li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>TIPUS </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>Fibres de polister </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>Les fibres de poliamida </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>Les fibres acrliques</li></ul></li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> <p> 18. FIBRES DE POLISTER El polister s una fibra sinttica derivada del petroli, suau, brillant i molt resistent, que no s'arruga ni s'encongeix. S'utilitza en moltes peces de roba, tants personals com domstiques. 19. FIBRES DE POLIAMIDA </p> <ul><li>Unapoliamidas un tipus de polmer que cont enllaos de tipus amida. Les poliamides es poden trobar a la natura, com la llana o la seda, i tamb sintetitzar-se, com s el cas del nil o el Kevlar. L'acrnim que l'identifica s PA.</li></ul> <p> 20. FIBRES ACRILQUES </p> <ul><li>Sobtenen a partir del met. Les fibres acrliques ms conegudes sn el cril, el courtelle, el dral, el leacril i lorl. </li></ul> <ul><li>Susa per a fer teixits fins, roba ds personal i roba desport, paraiges, .... </li></ul>